13 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/683/19870605_LV.pdf 5e3b4fe8d1960b8bbfaf7d6fdecfe85b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA , VIERNES, 5JUNIO 1987 E1CCIONES Ei OPINIÓN LA VANGUARDIA25 Barcelona,elfuturoy elpresente talunya La candidatura (PSC-PSOE) del ha Partit basado deissu Socialistes campaña deen Cala confianza en el futuro. Lo que ocurre hoy en la sociedaddependede lo que se espera que ocurra en los próximos años. Unas expectativaspesimistasgeneralizadasse au- futuro habríamos tenido más inversiónprivada y mostrar Barcelonaen los próximosaños. Pero ese toaIimentn. Nadie va a ampliar sus empresas en más empleo.Con másinversiónmetropolitanaten- cambio de perspecthas se ha idopreparando lentauna zona si esperaque allí no va a haber crecimien- dríamos menoscongestióndeltráficoen Barcelona. mente en el pasado. Losocho añ de gobiernosoto, y el hechodeque nadiesedispongaaampliarsus Barcelonanecesitabaquesele dijeraahí estátodo cialista de la ciudad son pasado,precisamenteporempresas deteriorael presentede esazona.Hay me— el mundo, ahí estátoda Europa,hay un futuro estu- que han sido añosdifíciles;peroen todos esosaños nos movimientode dinero y menosempleo.Nadie pendo delante, nodejemosperder estaoportunidad no se ha dejado ni un momento de afirmar en las arregla su casa si piensa mudarse a otro lugar por- de colocarnosbienen el pelotónde cabeza. acciones concrótasde cada día y cada barrio —no que cree que su barrio irá a peor. Y el que nadie Y Barcelonaha entendi4o muy bienese mensaje sólo en la filosofía— que Barcelonacontabacon elearregle su casa degrada también el presente de ese deportivo. El mundo de los negociosy la actividad mentes para un futuro amplio. Nuestrainsistencia, barrio. está cambiandosu perspectivade futuro y eso está y la de otrosmuchosciudadanos,se ha vistorecomPor lo tanto, afirmar que uña personase ocupa modificando el presente.La recuperacióndel En- pensada por Laactualsituaciónde reanimaciónde del futuro y no del presentees un sin sentidológico. sanche como lugar de residenciaes ya un hecho, va la actividadcuyosefectosse notaránen el futuro inEl presentees la preparacióndel futum. mucho más allá de la acción individual de unos mediato, en el presenteinmediato. En Barcelonase ha pasadopor unosañosde pre- cuantos precursores.Lomismoocurrirácon la CiuLas dificultadesdel presentede laciudad proviedominio injustificadode lasexpectativasnegativas, tat Vella si conseguimosque no prevalezcanalgu- nen de unos anos en que ha predominado una viy de ahí viene una buenaparte de lasdificultadesde nas tendenciascatastrofistasque oímosahora. Po- t Sión negatiw del futuro. El esfuerzo de muchos nuestro presente.Con una visiónmás optimistadel cas zonasde Europa van a tenerel impulsoque va a ; ciudadanos se ha centradoen romperesaperspecti- Casi se puede considejar un axioma que somos lo que sabemos.El hombre viveensociedadyseempapadelacultura en la que esta inmerso establectendo— se entre él y su ambiente colectivounas creído que el hombre era capazde elloy relaciones que se podrían clasificar de estaba legitimadopara hacerlo. Y porosmóticas. De esta dialécticaentre el in- que creemosque la verdad es un ideal dividuo y la colectividadnace la aleato- hacia el que tenemos,peroque sabemos ría percepción de la realidad, la inter- —como en la persecución eleática de pretación del mundo, laspautas de con- Aquiles y la tortuga—que no llegaremos ducta, los conceptos. a conseguir. Pero este convencimiento Distinguiéndose de otras cuiturs no nos instala, a los hombres europeos, mucho más conservadoras,nuestra cul- en el fatalismoy el desánimo,sino que tura europea-occidentalpone en duda nos sirvede acicatepara la atrevidabúacontinuamente sus conocimientos y queda que nos conduce a relativizarlas transgrede suscreencias.Desdelos leja- verdades provisionalesy a rechazarlas nos —lejanosen el tiempo y enorme- cuanco ya no nos sirven. De ahí nace la mente actuales en el espíritu—“Todo especificidadde nuestracivilización:vicambia: nada permanece”y ‘El hombre vimos en la libertad de revisar siempre es la medida de todas las cosas”de los nuestro pensamiento, no erigimos en griegos, nuestra civilizaciónno ha cesa- dogma ninguna teoría. do de custionarsesus ideas porque ha Esta característicaconductala descu‘ • troducido u negativa, ha elementos mejorado de añoranza la deeficacia calidad de la cerrazón. dela de vida ciudad, Se enhan los la geshain tión 4e susservicios,sobre todo para señalary para recordar que Barcelonaes una de las grandesáreas urbanas del mundo con capacidady voluntadpara móverse sin preocupacionesde fronteras. Insistir en el futuro de Barcelonaes cambiar el presente. El capital humanoque representaniosjóvenesde la ciudad,a lós que se forma más que nunca y a los que se orientaa moversecon iniciativasen esemun do abierto,es el principal activode esefuturo. El mensajeque estamosaportando en esta cam paña yen nuestraactuación,a la ciudad,consisteen convencerlade sus posibilidades,que predominen los que tienenuna visiónabierta y optimistadel futuro sobre los que tienen una visión pesimista.Sólo decantando la balanzaen estesentidopi.,edelograrse un presentellenode vida. PASQUAL MARAGALL , brimos en todos los campos de la actividad humana, porque emana del propio concepto que tenemosdel hombre. La máxima délficadel nosce te ipsum”ha originado que el hombre, en su introspección, se dé cuentade sus portentosas capacidades: ‘Hay un dios en nosotros”, exclama Ovidio. Y este dios no cesa de crear. Cada teoría científica,cada doctnna política, cada escuela artística nueva, cuando ha aparecidoha signifiçadouna ruptura o una transformación de los moldes culturalesque informabanla sociedad hasta aquel momentoy, mayor o menor, su incidenciaha sido un revulsiyo, o al menos una cogitación,para las ideas y el comportamientodel hombre. . . Pero la historianos enseñaque la vigencia es pasajeray que nuevasteorías,doetrinas y escuelas la convertirán, a Lo sumo, en una variable más de la ecuación diofánticaque formanuestro hagaje cultural. Por este motivo me sorprenden los dogmas filosóficosinstaladoscornoverdades inamoviblesen el pensamientode algunos de nuestrospoliticos y me asquietan los mensajes doctrinarios en boca desus corifeos.Ahora, en época de elecciones, parece que priva el difícil transformismo para agradar al mayor número de ciudadanos;quizásla ambición de conquistary de po-el der comporta en algunos casos el más impúdico proteísmo. Pero gracias a su doble lenguajesabeque su puramen es te formal, es sólo una pasajeraadapta i mediopara cazarcon mas efica cia, es una simple operación de marketing para sintonizar mejorcon la demanda. En estos casos émulos de Jano, el observadoratento puededescu brir con facilidad,detrás del rostro sonriente, la otra cara adusta de siempre.Y ellos lo reconocen.Hay palabras suyas que nos demuestran que permanecen anclados en el dogma.Como cuandonos advierten: “Nosotrossomos un manza no que coyunturalmenteproduce peras, pero que nadie olvide que somos un manzano y que acabaremosproduciendo manzanas”.La caraoculta de Jano ha hablado: nos dice que quiere hacer retroceder la historia. ‘ JOSE? MARIA CULLELL 1 1 IIA FIRA DEL LLIBRE DE BARCELONA Passeig deGraca 29 maig17 juny ‘-iJ , Curso intensivo mes de julio La Radiobienhecho COLEGIO STA. CRISTINk L otoSainz,JuanAntonioCorbatón,ManelCamasy Marc Pesquerocomocomentaristas invitadosenl EurobosketAtnos 87 Y SiroLópez,AndrésMontesy Angel Barrosocomoenv!ados especiales. Con JoséMoría Garcíacomomáximoreporsah!e d e A lo altura queVd. se merece. EGB, BUPYCOU Selectividad Recuperaciónde asignaturaspendientes 28 añosde experiencia Abierta matrículacurso1987-88 Avda.Tibidabo,56.Tela. 417-01-33y 417-42-01 A T E •M A 3 19 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1145 Title A name given to the resource Barcelona: el futuro y el presente Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Planificació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf b21837932c34c6289911a37a51ba936f PDF Text Text L th9 GAit_ 21L/ (Mi *a-- ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA EUROPEA DEL S. XXI 111 419 S HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD EUROPEA 1 .,E_LA_CU FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA, CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL MILENIO QUE VIENE. C-u,a‘k& » Qu_ipz - fi EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO _INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS. ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES: - EUROPA - LA NUEVA CULTURA - EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO -BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA. �1. EUROPA: EUROPA ES _ ► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO. LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA CULTURA. D E MOMENTO, POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO. EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON 2 �LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE CIVILIZACIÓN. EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS, QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS MAS DEVASTADORAS. DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA 3 �PRODUCCIÓN CULTURAL LOCAL. GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE" "PENSAR ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL. SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD. 1 2. LA NUEVA CULTURA: ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS N PARA AFRONTAR INTELIGENCIA, MÁS IMAe N LAS POTENCIALIDADES 0S RETOS DE LA NUEVA ESO ES PERTINENTE SITUACIÓN. POR PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE LA CULtURA EXPLIL RNOS LAS PARA COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR Uc* �ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA SOCIEDAD A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL JAll Ó El.= POP; LA Fl 'TRADICIONAL Y LA TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN EL UNIVERSO CULTURAL; LAS PELÍCULAS DE ION CONSTITUYEN UN HOLLEICD Y LA TE AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN ----, NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS C FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE CRECEN 1 LAS SIEMPRE, PODEROSAS CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS ' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO ES TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA ESPECIE DE 7 SUPRAIDENTIDAD CULTURAL �INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES, SOBRETODO, AUDIOVISUALES. JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL., LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES. TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE. 6 �3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO: ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80% DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN ZONA URBANAS. LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D CIUDADES NO SE ENCU Å5 GRANDES SÓLO EN EL CAMPO POLÍTICO-ADMINISTr I VO, INO TAMBIÉN EN EL FINANCIERO Y OMERC IAL, C CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN URAL Y DE OCIO, CAMPO DE LAS COMUN CACIONES. LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO. 7 GUADALU.MGA �LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS û ;l/ifs{\I nfi)-W,(■,f BAJO Y CALIDAD DE VIDA. EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS. TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA, TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE 8 GUADALU.MGA �CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA PARTIDA. 4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL DESCUIDO. A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI MISMA. 9 GUADALIIMGA �AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA. CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO XXI QUE SE INICIA CON EL 2001. PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001, SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE \ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA, 10 GUADALU.MGA �EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN Y EN EL CONSENSO. BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES, QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA. DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS. BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS. EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD DE REENCUENTRO. EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO 11 GUADALU.MGA �QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR, SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO, PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN RELACIÓN CON EL MUNDO. EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL PAÍS. 11,4 Úvl EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS. 12 �11. UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA LA CIUDAD DE BARCELONA SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^ CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA D EUROPA. ^ ^" ^ ^ (^tn /' Pfr n —COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _ BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO, SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS ANFITRIÓN". ^,^1! ` ^ ^^- \ ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE NUESTRA CIUDAD. MUCHAS GRACIAS 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4365 Title A name given to the resource Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santa María de Guadalupe Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/757/20020721_LV.pdf f13fe1d8c5db3427ec549acb48a4a7ad PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/07/2002 La Vanguardia, p.005 BARCELONA ´92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 PASQUAL MARAGALL Los Juegos Olímpicos fueron una gran oportunidad para transformar Barcelona y, sobre todo, para proyectar internacionalmente un modelo de ciudad. Barcelona dio un gran salto, pero aún más: cogió impulso para el futuro. Otras ciudades han respondido a nuestro reto, pero que sepan que Barcelona no ha detenido su carrera y ataca de nuevo. Habíamos preparado el post-92. Llegó entonces la remodelación del Port Vell, con el Maremàgnum y el World Trade Center; las grandes instalaciones culturales, como el Macba y el Auditori; las zonas comerciales, como la Illa. Después llegó el plan del delta del Llobregat. Y ahora, el liderazgo en el mundo de las ciudades. Barcelona ha conseguido para el 2004 la sede permanente de las Ciudades Unidas, hasta ahora dividida entre La Haya y París. Se trata de una noticia impresionante, que habrá que agradecer para siempre a Joan Clos y a su equipo internacional. El Fòrum 2004 sitúa a Barcelona, y con ella a Cataluña, como líder en la celebración del nuevo tipo de acontecimientos internacionales del siglo XXI. ¡Felicidades! Pasqual Maragall Ex alcalde de Barcelona 151 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1222 Title A name given to the resource BARCELONA'92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Fòrum de les Cultures Jocs Olímpics Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4 PDF Text Text ^^ OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES. POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI COS. ^--^+ LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES; QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA- �ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE 1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227 JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS. EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA S- cR i PC ON is G- UNA Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis' az !VAS' AN11 GU/ VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE VI 2oc Y /1J- 0 C/J Y t-U e W( nO ie Dz LA FACULTAD DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA, NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS. ^-^ CLZ al-V CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j �NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN ESPAÑA. PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL Y MJ.1W . NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES; MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES TOS FINALES DEL SIGLO XX. AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS, REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S DOCE PAISES QUE RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA r -y Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI. ~~ ^,• ^y F,- FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN ALGO NO �• 4. CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE TE ESPAÑOL. SI, ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS, , GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA, RUSIA HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900, EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE - t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO PRIVADO. LA SE CELEBRARON LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS. / f( LA C.6u BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr wM L-.. ho) wDa- i .M17o2iD a ^ Ç-' ^^ ► i^. y' ¡. ^'^^^^.^ ^ ^' y) "^:¡. ^.^. %i ^5, ^^ .^ ./^ . ii^►r,^'.i^. ii1. / /^: ^" !:^'í í F /: DP4Mis-nsm-,) í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^ / PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS, EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS, ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD. LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1 CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE CISAMENTE EN LA CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE I' ,'-í / �5. MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS. LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES, LOS PRIMEROS QUE DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE MI, 0i3U l_Q\ICjA ic, jjAqb AL CoMo M Zk -YYZRA+vD , eL M y2 ou "M 'iC pzSTZ UI fz1luo EN a ueR 0n` cC^ �6. NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50 METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931, MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN. NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE. A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992. EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA �7. PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS, DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992. EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992 DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD RIAMENTE EN LAS DE CONCEDER LOS JUEGOS DEL 92, A BARCELONA. , L® cUM?16,01 , EX •TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? 5 Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE �( 8: ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA. ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992. PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL. BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD ESPAÑOLA. �9. CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE 50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES, NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI "-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS. CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV. Pes, ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992. EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM- �10. PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA, PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976. j _ c MD EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE, CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA, EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0. ►M - ES A roh RI A S IDirh ¡ IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN �11 . MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—' ((N TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO. EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000 METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS nrchs 1>e DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC. ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO, �12. DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES, Y DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO. A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR AMPLIAS VIAS DE COMUNICACIÓN, LIS SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI"" PU t U CAS, Cc ie Ls TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL, EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES "CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL "MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA" LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR. �13. r Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú cákYdR Cioni CicLtS vtJ ` ►^ t^^ Ui C~IS.UIThT LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI –DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y a, CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA, AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA, EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ, DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS. �14. EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO. C ‘i ^ ----^ ,.^^. QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO t ^ UN occim cc^nl .'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1 NAL, HACE ".LIBERAR í^S TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR el. /21.1)f3 ps u\ GA`hl 0E NtA,t1 CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO. PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER VAN A V A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO A TODA LA CIUDAD. NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA �15. COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA, Ztl rÍ ►: a" ^! a►: 3̀ , ^.• . ,.^ü•% ^ ^.^ íi Í E . . .. i ^ .... 10301. i•,V/i _ 4 QUE DOTARÁN AL BARRIO DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU PREPARACIÓN. NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS, MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO �16 . SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU LAR ATENCIÓN. PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO, TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO. EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS. �17. OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR", EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS. COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS, SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER. DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE, SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE. CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE �18. POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA CAR L/ CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20 OCASIÓN EN QUE ' C LA UNANI MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS, SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA COSA OLIMPICA. LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO. LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE, EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO, LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS VEO EN ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO. �19. LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR, AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR. DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA. AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO. CdMv G.51"&„ NUESTRA GENERACIÓN LA QUE NOS SEGUIRÁ, JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLIMPICOS3LA PROPIA ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO �M 1300) MASA DEL I4 PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE, UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE NO DESARROLLO.` 20. LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS. LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS: SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN �TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR— 4 1»- SE) SE EN UNA TAREA QUE "`"' (CAPAZ DE E USIAS MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS (1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE NUESTRO PAIS. OSCD"¿-5 A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA— , CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI— COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES. �Z Me( Zo l991.5 22. Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS CIUDADES. PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO; ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151 MILLONES DE PESETAS EN 1983 -h6► PUESTO de ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO �23. CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN FALISMOS NI LIGEREZAS. k^ .X ‘ ' ^ AS uN ii i p► 0 aC v INN at . EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN TODOS LOS ÓRDENES. 6t 5 b = 1, ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI DO REVELADORES. PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992. SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU- �24. BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES, EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA, COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO. UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE 1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR TICIPAR. EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS. ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS. �Q223/.^7:2 22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22 '^uoaaa^2^ ^^ 7 poa? 2L?? "TP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3881 Title A name given to the resource Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Academia Olímpica Española, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Relacions Internacionals Espanya Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Catalunya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1575/0000000739.pdf 52de67dbf307f3e5d6f26be0da24df1d PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bargalló té un perfil més adequat com a conseller en cap Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Gordillo, Saül Flores, J.M. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Consellers Carod-Rovira, Josep Lluís Catalunya Acció política Tripartit Bargalló Valls, Josep, 1958- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1343/19930909d_00576.pdf a3a707e86088c19a6146fcba7661e1df PDF Text Text IE• PARAULES DE BENVINGUDA A SA MAJESTAT LA REINA SONJA DE NORUEGA 9 de setembre de 1993 MAJESTAT, ES PER A MI UN GRAN HONOR DONAR-V S LA BENVINGUDA A BARCELONA, I TRANSMETRE-US EL SENTIMENT D'HOSPITALITAT I ELS MILLORS VOTS DELS HABITANTS D'UNA CIUTAT QUE SE SIINT, JUSTAMENT, ORGULLOSA DE MOSTRAR-SE OBERTA I ACOLLIDORA. LA VOSTRA PRESèNCIA A LA CIUTAT ENS COMPLAU ESPECIALMENT PEL MOTIU QUE US HI PORTA. BARCELONA RESTARà PER SEMPRE FIDEL A LA FRATERNITAT OLÍMPICA I ÉS, ALHORA TRADICIONALMENT SENSIBLE A LES MANIFESTACIONS CULTURALS. "TERRA D'HIVERN ", L'EXPOSICIÓ D PINTURA NORUEGA QUE DEMà SERà INAUGURADA SOTA EL VOSTRE RETAL PATROCINI, FINALITATS QUE LA CIUTAT TÉ EN G N COMPLEIX DUES ESTIMA: PERMET A BARCELONA EXPRESSAR LA SEVA FRATERNITAT AMB LILLEHAMER, LA CIUTAT QUE D'AQUÍ A POC ENCENDRà LA FLAMA DELS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN DEL 1994 1, AL MATEIX TEMPS, GAUDIR D'UNA MOSTRA RELLEVANT DE LA CULTURA DE NORUEGA. EL VOSTRE PAÍS ÉS UN EXPONENT ¡DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT D'EUROPA EN TOTS ELS ORDRES. TINEREM ARA L'OPORTUNITAT D'ADMIRAR �OBRES D'ARTISTES NORUECS QUE PLASMEN INIGUALABLEMENT LA BELLESA SINGULAR DE LES TERRES DE L'HIVEN NòRDIC, TAN LLUNYANES DE LA NOSTRA MODERACIÓ MEDITERRàNIA I, TANMATEIX, TAN PRòXIMES PER LA COMPARTIDA CIVILITZACIó EUROPEA. PERò TAMBÉ HEM POGUT ADMIRAR LA CORATJOSA HABILITAT, LA SàVIA PRUDèNCIA, DE LA DIPLOMàCIA NORUEGA QUE HA SABUT CREAR UN MARC FAVORABLE PER LA NEGOCIACIÓ DEL CONFLICTE MÉS LLARG DE LA SEGONA MEITAT D'AQUEST SEGLE. BARCELONA, DES DE LA RIVA OCbIDENTAL DEL MAR QUE HA VIST DESENVOLUPAR-SE EL CONFLICTE, AGRAEIX AQUESTA APORTACIÓ A LA CAUSA DE LA PAU I LA CONVIVèNCIA ENTRE POBLES, CULTURES I RELIGIONS. MAJESTAT, BARCELONA, CULTURA, CIUTAT MEDITERRàNIA OLÍMPICA I SENSIBLE A LA US ACULL AMB SINCEf2 ENTUSIASME PER TOT EL QUE REPRESENTEU. SIGUEU BENVINGUDA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4249 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Barcelona Noruega Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències