13
50
4980
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf
125846cb6ff43b50e63864922f1568a3
PDF Text
Text
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de
la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004
Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario
de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller
Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals,
Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García
Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,....
Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar
esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por
historia, por carácter y por sentimiento.
Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es
confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo.
Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de
Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre
"pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la
persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma.
La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser
humano como sujeto histórico, consciente de su Destino.
Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio
Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una
beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a
las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca
a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar.
El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las
naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo
global".
Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo
Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos
admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su
dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales,
económicas y culturales en América Latina y Europa.
Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha
honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más
honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy.
La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo
con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una
1
�comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no
sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los
pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan,
Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más
motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós.
VAMOS POR PARTES.
Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad,
como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos
reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que
sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica
amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está
reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y
NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro
entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción
del re-encuentro.
Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo
es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y
volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo
el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace
el buen vino - con la química adecuada, sin duda.
El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el
instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure,
se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que
el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del
todo.
Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy
inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no
oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que
hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de
Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista
les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que
es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud
brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente
o étnicamente otro.
El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa
elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy
sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron
estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno
sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos
eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado
nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra
antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa
2
�común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos
formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées.
Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios
expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que
dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y
con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no
decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando
de España.
Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo
de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo
con la jota castellana, de origen árabe sin duda.
Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere
perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500
años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a
la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad
mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido
del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus
editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y
vencidos.
Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los
Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una
hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los
beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que
en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se
estaban separando.
Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus
instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que
se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el
mundo del libro.
Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho
incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en
la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una
curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació
en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García
Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de
Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones
clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes,
Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo
político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse
nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a
recuperar.
3
�Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de
unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo.
Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los
Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia
española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue
lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema,
pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra.
En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que
este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites
políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y
reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad
de sus etnias primigenias.
Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en
ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en
todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo.
Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito
de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados
Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de
México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del
General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo.
A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau,
Bosch Gimpera...
Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el
curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga:
el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida.
Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un
periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado
desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había
acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca.
El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita
físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A
distancia.
No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a
grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que
decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en
mantener vivos estos actos, conjurándolos.
4
�Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la
casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de
la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales
y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El
gobierno mexicano también rompió una lanza por la República
vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en
agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos
-aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la
Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la
intromisión de Alemania e Italia en la guerra española.
Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados
desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer
desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio
de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas
por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba
su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos
intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños.
Casi la mitad de ellos eran catalanes.
El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a
agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la
restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los
solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba
preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se
apresuraban a declararse agricultores.
Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un
error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en
cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En
un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no
campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros
tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo
con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos,
abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De
todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total.
La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su
transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente
fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los
hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se
encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el
billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los
refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención
médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico
y material.
5
�El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder
distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y
sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades
mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas
de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios.
No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el
contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si
quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que
han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido,
no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a
todos."
Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia
también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio
a los refugiados fue de honrados invitados.
Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros
ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una
casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el
castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la
hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes
respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con
México.
Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por
campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos
campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el
mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en
México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la
universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la
crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados
españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo
que somos hoy sin esta aportación extraordinaria."
Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan
Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los
refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y
culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los
catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de
conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se
modernizan.
En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una
Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en
catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la
publicación de periódicos catalanes es Cataluña."
6
�Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea
que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la
segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados
veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de
su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado
de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de
concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del
Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una
máquina de escribir.
Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la
vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como
nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos
quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes
éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda.
Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona.
Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de
corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada
por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales
represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes
militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general
de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio
republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos,
profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida.
Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era
Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña.
Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero,
por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a
ser un punto de encuentro para los mejores escritores
latinoamericanos del momento.
Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se
quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora
incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus
autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el
Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos,
empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de
Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge
Herralde y Beatriz de Moura.
He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino.
Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que
fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom",
la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que
7
�en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una
obra maestra cada seis meses".
Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama
que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario
Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario
Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse
los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese
mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran
conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una
nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español,
como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno
desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura
latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana
desde el siglo de Oro.
Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y
Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia
y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había
dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la
sensación con elocuente horror:
". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción,
porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de
la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos
como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y
era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada,
malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran
comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que
la Universidad continuaba existiendo."
La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos,
literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron
a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores
hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a
resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con
ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa.
Teoría de la distancia.
Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la
guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los
demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que
viene, en Cataluña."
La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base
del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la
separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza,
8
�palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La
alegría de volver no tiene par.
La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos
los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el
individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y
el servicio; entre el ciudadano y el gobierno.
Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento.
Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía,
la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la
Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles
de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran
envergadura.
Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la
lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo
del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el
gobierno español levanta el estandarte de la España plural.
Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de
federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el
Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría.
En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja
estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay
caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de
conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos
haciendo.
Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de
representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso
será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna.
Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos,
no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una
segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran
abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy
las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que
tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de
Tarascón, quizás.
Dos paradojas:
1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda
morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la
Península.
9
�2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España
franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles
se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!",
volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el
catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para
siempre.
Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán,
cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de
Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán,
Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas
tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró
de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos.
De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986,
movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa
de Trotsky y de Frida Khalo.
Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el
mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la
Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la
Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños
que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le
confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo.
Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y
española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que
ellos conservaron.
Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de
Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc.
La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia,
nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España
nación de naciones".
¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera
vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy
especial?
Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una
época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos
peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más
sufrida y por tanto la más sabia.
Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a
no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su
gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de
10
�Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos
nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos
perdidos.
De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los
nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar
el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos.
Perdidos.
De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de
Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en
Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los
registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer.
El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha
resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión
Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la
casa de las lenguas.
Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum,
donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas
indígenas.
Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en
alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo
propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y
con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y
responsables de su Feria del Libro.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1667
Title
A name given to the resource
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic
Subject
The topic of the resource
Català
Història
Model social
Territoris
Relacions Internacionals
Mèxic
Amèrica Llatina
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf
0e514a9d474501edbfa558ad8f271906
PDF Text
Text
Conferència "Girona i el futur de Catalunya"
Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006
Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna
Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida.
A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets.
Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia
econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també
una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com
a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va
tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els
dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va
poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament
identitari previ.
Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament.
Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols
vital general del nostre país.
Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut
econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de
països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més
complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general.
Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país.
No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc
optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a
terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una
qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara.
Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en
el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un
país que progressa socialment i nacionalment.
L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix
amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau
d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En
dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les
quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema
educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres,
l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de
llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places.
120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008.
Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària
Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou
Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres
d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam
dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el
Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials.
Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a
construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes
juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat.
Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la
població.
Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura.
1
�Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i
el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa,
Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc.
M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme.
És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic,
territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones.
Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una
evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca
el seu futur col•lectiu.
Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a
adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les
catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots
trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme.
Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui
les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social
només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent,
el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la
iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per
aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics
de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen
riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat.
Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió
social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens
en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria
d’estar.
Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La
Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia.
Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern.
Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va
néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que
durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern:
Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació
progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no
s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu.
Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el
futur.
1. LLEI DE BARRIS
La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de
Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el
Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració
entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i
segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13
projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert
una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura
amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris.
Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut,
a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de
l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris.
No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles,
els centres de salut i els barris.
2
�Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res.
Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys
confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la
ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les
associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara
aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis
públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica.
2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ
No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació.
L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i
econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una
prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a
les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió
docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis
educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i
d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels
ajuntaments amb l’administració educativa.
El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els
alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels
agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de
referència permanent per a la política educativa del Govern.
Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat
estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és
concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa
la direcció correcta.
Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es
troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva
obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el
Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a
la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic).
3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA
No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la
nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de
cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que
signàrem un any després.
En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la
taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació
professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva.
Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit
dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un
teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem
invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les
infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl
industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la
reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana
passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia
Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que
és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les
decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional
II.
3
�Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització,
millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast
sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de
la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà,
el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest
darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals
hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són
bons exemples.
No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els
amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada
any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de
Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per
construir una Euroregió potent.
Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme.
En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació
constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més
centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és
clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de
l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida
sòlids.
I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents
implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu.
I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut.
Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat.
Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un
compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar
aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al
Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text
definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper
referèndum.
Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat.
Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin,
al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que
dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat.
Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben
mirat.
El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull
començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben
invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés
acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé.
Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran
viatge és exempt d’obstacles i de problemes.
Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt
del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar.
Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem,
ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella
sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria.
Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de
satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la
foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya.
4
�Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76
dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys.
La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què
tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les
competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències
fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat
de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són
les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es
toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem
arribat a l’acord que sigui el 18,5%
Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la
ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei
principal, l’Estatut.
I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut,
sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular.
Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han
treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem
guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny.
La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és
molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una
conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A
mi em costa d’imaginar-la.
Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec
que no.
I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara
hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i
aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop?
El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a
nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la
sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya.
S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és
extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb
algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura.
Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció
una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un
futur esplendorós”.
Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006
serà el reconeixement de Catalunya com a nació.
Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de
drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el
conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el
govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat
normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la
Catalunya del futur. I això sí que és transcendental.
Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la
primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat.
5
�Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials.
Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una
gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol.
És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests
mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de
desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem
aconseguit. És el que cal combatre.
Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la
ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és
responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya.
I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes
entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc
permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment.
Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a
Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi
qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas
endavant molt important en aquest sentit.
El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol.
Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país.
Moltes gràcies.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1742
Title
A name given to the resource
Conferència "Girona i el futur de Catalunya"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori Narcís de Carreras. Girona
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Economia
Educació
Estatuts
Seguretat ciutadana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf
b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297
PDF Text
Text
Conferència "Respetar identidades, compartir
proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà)
Santiago de Compostela | 02/02/2006
Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación.
En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición,
proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en
juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca,
ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más
abstracto, más duro, más frío.
Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el
"Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de
las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA,
especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el
sentido de la reforma estatutaria.
Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma
es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de
trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma
parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse.
Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el
acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy
refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común
denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común
denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo,
para evitar sospechas de renuncia premeditada.
Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría,
prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último.
Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual
estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más
complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más
complicado.
Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el
proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente
en Galicia.
Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos:
1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura
afirmación identitaria.
Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había
ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más
aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa
etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que
se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre
la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art
de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de
Catalunya, etc...
Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo
casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros
pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo
por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello.
1
�2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera
claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes
autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades
Autónomas.
Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa.
No son contradictorios.
El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo.
Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto.
Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de
consolidación del Estado de las Autonomías.
El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino
para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a
una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente
el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me
recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos.
EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA
La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de
la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos
excluyentes.
En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos
convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya
y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible,
sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía
tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías
españolas.
El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo
que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo.
¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo
de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación
catalana como tal, en competencias y financiación.
De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave.
1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la
definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún
caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en
España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la
particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación:
1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura:
Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la
foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre
nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de
nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus
propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que
en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades
autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio.
Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no
tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por
supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la
diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener
2
�que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un
núcleo de nacionalidades.
2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de
Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que
estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna.
3.- Reconocimiento de nuestros símbolos.
4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero
5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés
Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi
opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en
España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada
repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria.
Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación
catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de
Europa.
En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes:
- unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya)
- y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso
español).
2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del
principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque
nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base
de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de
todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador
como parece ser el caso de algunos.
Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo
deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las
Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han
quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha
bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al
mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del
gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco,
probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco
decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado
para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que
tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en
mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos
ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo.
En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior
cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial
previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también
es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor
qué hacen unos y qué hacen otros.
Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En
realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de
materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la
Constitución.
3
�Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad
todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el
núcleo duro de sus políticas públicas.
Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son
bien explícitos sobre este propósito:
.
.
.
.
.
.
.
Trenes de cercanías
Becas de enseñanza obligatoria
Inspecciones laborales
Políticas de acogida de inmigrantes
Guarderías
Gestión de prestaciones no contributivas
Seguridad privada, etc
Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la
Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad,
bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y
gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes.
El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones
autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento
más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito
ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera.
Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos
regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el
ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y
afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se
desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está
demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos.
3) Mejora de la financiación.
¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo
caracterizado por cuatro ejes principales:
a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de
los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya.
La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de
prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades):
- IVA: del 35% al 50%;
- Impuestos especiales: del 40% al 58%
En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%.
Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos
totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales
aparte) es, por lo menos, probable.
b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos
estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea.
Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se
atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA
y en los impuestos especiales.
c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los
impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de
4
�Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la
Generalitat y los cedidos totalmente.
Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio
paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales
recaudados en Catalunya.
d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países
federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos
fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la
renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras.
Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no
puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías.
Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el
resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que
nadie pierda.
A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en
Catalunya:
e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo
actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso
relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de
infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la
inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y
menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de
la española y el PIB el 18,8%.
En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo
tiempo.
Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e
igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación.
Como pueden ver:
-
Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades.
Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social.
Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial.
Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras.
Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a
costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las
demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo.
El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto,
que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que
crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal
importantísima.
4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad.
Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del
Estado de las Autonomías:
- la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos
específicos de la relación Administración General / Generalitat;
- la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA.
5
�Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral;
o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las
Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto
muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en
beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la
financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las
Autonomías.
EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA
Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso
Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso
muy amplio en Catalunya.
Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el
partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP?
Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya
en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a
la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable.
La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de
manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma:
- desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC,
- o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses.
Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa
contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa
con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su
aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP
en la agenda de reformas territoriales de España.
La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de
España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el
día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún
resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos.
No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su
proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y
por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza
para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho
su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las
comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que
perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia.
La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa
reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e
ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC.
Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme
faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar
que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi
esperanza.
LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA
Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo
político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy
seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda
ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la
6
�configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo
una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la
España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y
que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa
ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante.
Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno.
Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado
español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella
expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las
administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición
constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local.
Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto,
privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad,
sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy
especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es
España.
La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es
quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva.
Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y
regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta,
requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay
que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber
proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar.
Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado
en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible
en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha
sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes,
reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma
constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se
podía imaginar.
Reforma constitucional para:
1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión
2) denominar a las CCAA (ahora no están)
3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia
necesaria de los poderes locales y
4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han
pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice).
Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda
reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y
espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de
la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto.
Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por
una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad.
Muchas gracias.
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1732
Title
A name given to the resource
Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Santiago de Compostela
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Dret constitucional
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-02-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf
04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909
PDF Text
Text
Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European
challenge for a Global Information Society"
(Brussel . les, 27 de setembre de 1994)
De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The
European challenge for Global Information Society" se suggereixen
tenir en compte els següenst punts:
- Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la
satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente
de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de
Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la
ocupación.
ti
Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las
grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea
como un agente de bienestar, de progreso y de creación de
empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas
i
Iiheral
--que ponen
--el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única
e nst uye a n,, eatro---parecer
e= ^Ea^ 4n40• - ■ y •
Tia =
una
salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual
- Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos:
- el fortalecimiento de la competitividad industrial y el
fomento de la creación de empleo;
- el fomento de nuevas formas de organización del trabajo;
- la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente;
- la respuesta a las necesidades sociales y una mayor
eficacia de los servicios públicos.
- La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas
informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades
de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto
a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras.
- Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques
según el destinatario final:
- el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y
transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio).
- las aplicaciones empresariales y sociales
�- El gran desafío de la Sociedad de la Información está
relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y
desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este
sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una
fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas
oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para
los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable
de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa
como catalizador de un proceso de reorganización total (en
realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a
través de la difusión del uso de esa tecnología.
En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró
claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno
de experimentación de la Sociedad de la Información. En las
ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de
trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control
de tráfico), así como un fuerte consumo de información.
Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes
ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la
construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información
por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial,
cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente,
en el campo de las comunicaciones.
- ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el
Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida?
- El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con
cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa
y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos.
Algunos de los problemas que se plantean son los derivados
de las menores posibilidades de relacionarse y también
habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la
legislación laboral y de la seguridad social.
- La educación a distancia supone la creación de centros de
enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico
y servicios de formación para las PYMES, las grandes
empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e
institutos de formación profesional.
- Una red de universidades y centros de investigación de
banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y
centros de investigación de toda Europa con acceso y sin
restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga-
�ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos.
- Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer
soluciones telemáticas a escala europea para sistemas
avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros
servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.)
- Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de
comunïcacioñ del tráfico
aéreo europeo que proporcione
conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra
entre los aviones, los centros de control de la UE y la
Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr
un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo.
- Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de
comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los
centros sociales a escala europea.
- Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea.
Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia
variedad de ofertas para el entretenimiento y para las
transacciones y las gestiones (transacciones bancarias,
telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia).
- Barcelona es consciente de la importancia capital que la
tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y
en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato
futuro.
- Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite
a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las
implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar.
- Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se
vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por
calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes
ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las
calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las
centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa
GAUDI)
��26'09 '94 0A:53
40
á
V93 402 31 84
23/99'94 11:14
^
^ 001
COOR INFO BASE O
a
93 2
Fecha: Z6-9..q
TELEFAX
N.° de Fax:
A: t C^\D
EMPRESA:
qS32
^^
Ilt1
7
DEPARTAMENTO:
rrlt'.
3Y
REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS
1.--
z
N.° de hojas:
de: Gi E-57 ItrsmK
Empresa: _
Departamento:
El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de
ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...).
Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te
qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis.
Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots.
2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja
tonen).
P.ex.:-
a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut
virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa
textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.),
tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns
amics en un bar preneu oí sol.
3.-
Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes
informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo.
4.-
1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc.
5.-
Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les
tolen o nunicacions.
r
Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els
habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió.
8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus
ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r
aquestes avantatges de dutat.
7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats
denses.
El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat.
8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir,
aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que
altes entitats no poden o no saben donar.
AlnotarneTti de ltartttonw
�23/89'94
ñ
1;t 14
002
COOR INFO BASE O
C93 402 31 :54
26/09 '94 09:53
93 2910261
I. N .I.
P.03
Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1
tu-L: 141.222 .130C
bw:t2.11WCIa
9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es
donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més
amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del
mercal Iilurament,.
yy
^
10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon
iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá.
La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per
ondegar projectes tals com:
-
-
Tele- treball,
Tele-ensenyament, tole-formació,
Serveis de Telecomunicació potents entre empreses,
Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors.
11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les
novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació,
millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb
clutadana i reduint els costos de gestió administrativa.
^..._
..^ ^ . .. . .,
Atiludtemettt dC D arrclut7u
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4314
Title
A name given to the resource
Conferència "The European Challenge for a global information society"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Brussel·les
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat de la informació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Benestar Social
Competitivitat
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf
71f4989235ee0499098d906e1326126e
PDF Text
Text
Gabinet Tecnic de
Relacions Públiques i Protocol
BARCELONAPUNTCLAU
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA
Dia : 18 de desembre de 1995
Hora: 19.00h .
Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2)
ORDRE DE L'ACTE
*
Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comer<;, lndústria i Navegació de Barcelona,
qui dóna la paraula a,
- Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart,
President de Barcelona Centre Logistic.
- Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu.
* Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona
en el camp logístic
EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI
NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER<;,
r,· · (JI
~ ~:.•
INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE
LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA.
7 l~¡~
>f~~t~,
t
.'\9
SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI
PER
PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA
\ fJ
METROPOLITANA
¡r \'
VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA
~
rrl
COM
A
PLATAFORMA
LOGÍSTICA
DE
INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES
DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB
LES PROJECCIONS DE FUTUR.
TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE
LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN
EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA.
EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT
EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN
CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS
FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ECONÓMICA
GENERAL
(QUE
COMPREN
EL
GRAU
D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE
INCLOU
EL
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
LES
INFRASTRUCTURES).
ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL
"FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN
LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ
MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES
URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES.
L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER
PRINCIPIS
DE
NATURALESA
AVENyOS
TECNOLÓGICS
FLEXIBILITZADORA.
PERMETEN
ELS
INCREMENTAR
L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS
INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA
EN
LA
PRODUCCIÓ
PARAL.LELAMENT,
FINANCERS,
CANVIAR
INDUSTRIAL
CREiiXEMENT
EL
SALARIALS
ASPECTES
DE
SERVEIS.
DELS
COSTOS
1 ENERGETICS
OBLIGUEN
BÁSICS
L'ESTRATEGIA
DE
A
PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE
COMPREN
ELEMENTS
COM !LA
DISMINUCIÓ
D'ESTOCS,
L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES
PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC.
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA
LOG ÍSTICA
PRIORITATS
SUBSTITUEIX
EL
D'ORGANITZACIÓ
MÁRKETING
DE
LES
EN
LES
EMPRESES
INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER
L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA
DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT
POSSIBLE
LA
GLOBALITZACIÓ
DE
LES
ECONOMIES
NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS
D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS
DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL.
ES
FA
NECESSARI
PLANTEJAR
ESTRATEGIES
ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE
POSIN
L'EMFASI
POSITIVES
PER
EN
LA
GENERACIÓ
AL SISTEMA
D'EXTERNALITATS
PRODUCTIU;
LA
UNITAT
D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI.
EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN
CONJUNT DE CONSEQÜENCIES:
- NOVES
FORMES
D'ORGANITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT
ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL
TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS
INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ
PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA
TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.
4
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA
DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS.
- L'OFERTA
D'INFRASTRUCTURES
S'HA
D'ADAPTAR
1
AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE
REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN
TRACTAMENT AMPLI
1
COORDINAT, FINS
1
TOT ENTRE
DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA"
SUFICIENT-
1
ATRAURE
GRAN S
OPERADORS
INTERNACIONALS.
- L'INCREMENT
HA
DE
SER
TAN
QUANTITATIU
COM
QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES
DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR,
GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1
LES
FUNCIONS
DELS
SISTEMES
PORTUARIS
AEROPORTUARIS.
- EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR
L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL.
- LES
INFRASTRUCTURES
DE
TRANSPORT
COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE
DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA.
- LA
FLEXIBLE
PRODUCCIÓ
DESENVOLUPAMENT
DE
LA
5
EXIGE IX
LOGÍSTICA
EN
EL
AMBITS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT
D'ALGUNES
PECES
PLANEJAMENT
BASIQUES
URBANÍSTIQ;
DEL
CALEN
SISTEMA
NOVES
DE
AREES
ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES).
- LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS
DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN
UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN.
- LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A
DISMINUIR.
- LA
DINÁMICA
DE
LOCALITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT
PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA
PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS.
BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE"
EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA
HA
SEGUIT
UNES
PAUTES
PRÓPIES
DEL
MODEL
DE
DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE.
L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN
SEGUIT
ELS
DARRERS
ANYS
ES
CARACTERITZA
CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL
6
PEL
(1
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PER TANT DE L'OCUPACIÓ
POBLACIÓ)
l1
DE LOCALITZACIÓ DE LA
A LES DUES CORONES METROPOLITANES.
AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS
MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL
CORREDOR DE LA B-30.
ENTRE
LES
CONSEQÜENCIE$
QUE
SE'N
DERIVEN
ES
TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS
1 COMUNICACIONS
A
BARCELONA,
NECESSITAT
LA
L'EXTERIOR
DEL --MUNICIPI
D'INCREMENTAR
DE
LA
CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES
CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA
METROPOLITANA,
1 LA
NECESSITAT
D'ARTICULAR
LES
INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT
AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1
MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN
SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS.
EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA
EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA
MESURA DE
NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST
REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT
ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES,
PERÓ,
TENINT
EN
COMPTE
LA
GLOBALITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS
INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES,
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA
D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE
BARCELONA.
EL CONTEXT
SITUATS EN AQUEST PUNi,
EL CONTEXT EUROPEU
INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS:
- EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER<;
MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o.
-- ES
CALCULA
QUE
LA
DEMANDA
DE
SERVEIS
DE
TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA
FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN
120°/o QUANT A PASSATGERSi.
- AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER
L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT
EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1
PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER
1
CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA
SEGURETAT
VIARIA
(CQNSUM
D'ENERGIES
RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA,
SOBRE EL TERRENY).
8
NO
EFECTE
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A
L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT
1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS
INCOMPLETES
MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL
DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET
SOVINT
DES
NACIONAL
D'UNA
1,
A
PERSPECTIVA
MÉS,
EXCLUSIVAMENT
L'EVOLUCIÓ
ECONÓMICA
HA
DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL
ENTRE
D'INFRASTRUCTURES
D'EUROPA
1 LES
ÁREES
EL
MÉS
CENTRE-NORD
MERIDIONALS
DEL
CONTINENT).
- LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL
DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE
TRANSPORTS
HA
DE
COMPLIR
LES
CO NDICIONS
SEGÜENTS:
1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA
DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS, CONTRIBUINT
ALHORA
ALS
MEDI
OBJECTIUS
COMUNITARIS
EN
MATERIA
DE
AMBIENT
ASSEGURANT
LES
MILLORS
CONDICIONS
1
SOCIALS
POSS IBLES .
2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1
SERVEIS
DE
QUALITAT
ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES .
9
EN
CONDICIONS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT,
TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN.
4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES
CAPACITATS EXISTENTS.
5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS
ELEMENTS .
6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES
GRANS
ÁREES
URBANES
1 REGIONS,
FACILITANT
L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES
REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS
CENTRALS.
7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS
ESTATS
MEMBRES
DE
L'ASSOCIACIÓ
EUROPEA
DE
LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL
1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS.
- PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA
OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB
UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE
ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA
1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS
DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS
FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA
MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT
EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA.
10
�Ajuntament de Barcelona
GABJNET DE L'ALCALDIA
ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ
PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT
D'ENCLAVAMENTS
1
FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA
VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA
COMPETENCIA
INTERPORTUARIA
A
ESCALA
CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ
PORTUARIA.
EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN
1
PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC
AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL
NORD D'AFRICA.
ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS
MEDITERRANIS
ES TROBEfr'J
LA
DIMENSIÓ
DEL
SEU
"HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS
TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA
- QUANTS
ALS
AEROPORTS,
SEMBLANTS. ES TENDEIX A
LES
PREVISIONS
SÓN
LA CONCENTRACIÓ CREIXENT
EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT
DELS AEROPORTS
PERIFERICS,
1 A
UNA CREIXENT
POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE
ELS
GRANS
EIXOS
DE
TRÁNSIT
INTERNACIONALS.
11
INTEREUROPEUS
1
�Aj untament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT
EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1
UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES
MERCADERIES
(EL
25%
DEL
COMERc;
MUNDIAL
D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA
PER VIA AERIA).
ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA
SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES
POSSIBILITATS
DE
CONINEXIÓ
DELS
ENLLAc;os
TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ
EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1
LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE
DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA
CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA.
- PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ
DE
MERCATS
LA
DEMANDA
HA
CRESCUT
ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES
HAN
D'ESTAR
PRESENTS
EN
ÁREES
DE
CONSUM
DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1
S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA
1
AVANc;AR-S'HI.
LES
EMPRESES
D'ABASTAMENT
HAN
1
DE
CONTROLAR
DISTRIBUCIÓ.
LES
ELS
FLUXOS
OPERACIONS
RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS
12
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA
SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS
MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA
A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE
MERCADER! ES.
EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS,
S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ,
1
Hl HA UNA CREIXENT
SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES
PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A
OPERADORS
ESPECIALITZATS,
ELS
OPERADORS
LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS,
ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA
CAPACITAT DE SERVEIS.
EN
AQUESTA
D'ACTUACIÓ
TRÁFICS
DIRECCIÓ,
PROU
CAL
AMPLfS,
1 DIFERENTS
GARANTIR
COMBINAR
MODUS
t
DE
ÁMBITS
DIFERENTS
TRANSPORT
1
DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI.
LA
LOCALITZACIÓ
DELS ' SERVEIS
LOGÍSTICS
ÉS
FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES
LOGÍSTIQUES
/
TÉ
ELS
FACTORS
PRINCIPALS
EN!
L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ
EFICA<;
D'INFRASTRUCTURE~
DE TRANSPORT; EN EL FET
QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN
D'OFERIR
SERVEIS
DE
QUALITAT,
;
13
DE
TRACTAMENT
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCAtDIA
ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ
D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS
VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA
IMATGE
DE
LES
EMPRESES
INSTAL.LADES
A
LA
PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA
'
DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL
FET
QUE
CAL
CALI BRAR
LA
DISTANCIA
RESPECTE
D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES.
LES
TENDENCIES
SOBRE
LpCALITZACIÓ
D'ACTIVITATS
PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN
ÁREA
DE
PRODUCCIÓ
A
L'EEUROPA
CENTRAL
1 TRES
CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1
GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE
L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA.
BARCELONA
HA
DE
SER
Ell.
PUNT
CLAU
~~
DE
L'ÁREA
LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA.
LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA
EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA
AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA
AVANTATGES
DE
SORTIDA.
SÓN
ELS
AVANTATGES
D_
ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL
14
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA,
UNA
XARXA
DE _TRANSPORTS
1 COMUNICACIONS
JA
EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1
-----
-------
--------
·-·--·
-
-----·
------
·-·-
ACTIU.
HAMB~OTIERDAM,
PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN
PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX
NIVELL.
MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU,
PERÓ
TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA".
BARCELONA
TÉ
UN
VENTALL
DE
POSSIBILITATS
LA
SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE.
LA
POTENCIALITAT
DE
L'ÁREA
DE
BARCELONA
ES
FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS:
- ESTRUCTURA
INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE,
...___-----
EN
UN
~
TERRITORI
INTEGRAT
D'EXTRAORDINÁRIES
POSSIBILITATS COMPETITIVES.
-
---
- GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL
PORT,
EN
COMP~- AMB
;
D'AL TRES
PORTS
MEDITERRANIS.
- BON POSICl'-.
' "'--'--'LUO_
EL COMER<; AMB L'ORIENT
I
LLUNYA.
15
�Ajuntament de Barcelona
GAB1NET DE L'ALCALDIA
- UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD
D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA.
- UNES
PERSPECTIVES
DE
PROGRÉS
PORTUARI
PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS,
QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA
D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ
EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN
SERVEII ACTIVITAT.
- UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS
MOLT IMPORTANT.
BARCELONA
HA
DE
DESENVOLUPAR,
EQUILIBRAR
1
APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE
S'ASSEGURI
L'EXIT D'UNES
POTENCIALITATS EVIDENTS.
AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS,
ADEQUAR
LES
COMUNICACIONS
QUE
ELS
HAN
DE
RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA<;AR AMB LES GRANS
XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA
ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA
AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS.
ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE
1
EQUILIBRAT
"HUB"
LOGÍSTIC,
16
UNA
PLATAFORMA
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INTEGRADA
D'ESCALA
INTERCONTINENTAL
AMB
EUROPEA
QUE
DE
FACI
VOLUNTAT
EL
BARCELONA
PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA.
BARCELONA
HA
DE
CONVERTIR-SE,
JUNTAMENT
AMB
MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST
DOBLE
EIX
RECONEGUT
D'ALTRES
BARCELONA-MAQRID
COM
A
(QUE
JERÁRQUICAMENT
PLATAFORMES
DE
LA
HA
DE
SER
SUPERIOR
PENÍNSULA
A
-BILBAO,
VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA
'
SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA
TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA
ESPECIALITZACIÓ
EUROPA-AMERICA,
CARÁCTER
D'ÁREA
EN
CÁRREGA
INTERCONTINENTAL
BARCELONA
POTENCIA
LOGÍSTICA
INTERMODAL
EL
SEU
1 PORT
MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA
MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT.
LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE
¡
SITUA
EN
L'ESQUEMA
DE
DES-RADIALITZACIÓ
DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI .
EL PLA DEL DELTA
EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE
ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS
17
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN
OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES
D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL
AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1
QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT
OlÍMPIC:
EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR<;OS,
,......________
LA
COMPLICITAT
D'AGENTS
PÚBLICS
1 PRIVATS,
EL
LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME.
EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS
----oBJEcríus
DESENVOLUPAMENT
PRIORITARIS
ESTABLEIX
DE
COM
BARCELONA
A
EL
CENTRE
LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1
VA
SER
AQUESTA
MANERA
DE
FER
LA
QUE
VA
DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA
DEL
CONVEN I
LLOBREGAT,
D'INFRASTRUCTURES
SUBSCRIT
PEL
DEL
GOVERN
DELTA
CENTRAL,
DEL
LA
GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS
DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX
LLOBREGAT).
A
GRANS
TRETS,
ELS
PROJECTES
CONCRETS
QUE
CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS
SEGÜENTS:
18
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDJA
- AMPLIACIÓ
DEL
PORT,
AMB
EL
PLA
ESPECIAL
D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE
CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC
1
L'EXTENSIÓ DE LA
ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
DE
AMPLIACIÓ
L'AEROPORT,
A
TRAVÉS
DEL
PLA
DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA
- PR()JECTES VIARIS,
CONCRETAMEN'f,
LA
POTA SUD
(ENLLA<; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL
BAIX
LLOBREGAT
PORT)
1
LA
(MARTORELL-ABRERA-SANT
MILLORA
GLOBAL
FELIU-
D'ACCESSOS
CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC
PESAT
MORROT
- ZONA
FRANCA
-
AUTOVIA
BAIX
LLOBREGAT).
- PROJECTES
FERROVIARIS,
GARANTEIXIN
POLIVALENT
ELS
AL
DE
ACCESSOS
PORT
MANERA
AMB
(PAPIOL-CAN
QUE
ES
TRAVESSA
TUNIS-ZAL)
1
L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT
- PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL
PRAT.
- PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM
EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ
D'ESPAIS
HUMITS,
LA
DEPURADORA
19
D'AIGÜES
�'~
·l f
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL
FRONT LITORAL.
LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA
IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN
PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS:
- INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES.
GENERACIÓ DE
DIRECTAMENT
134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000,
PER
LA
CONSTRUCCIÓ
D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA).
- S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000
MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA
(494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ
INDU"fDA).
- 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER
LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS).
ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX,
SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI
ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR
UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ.
20
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES
DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL
PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN
RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR
ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE
EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA
MÁXIMA
EXIGENCIA
POSSIBLE.
EL
PROJECTE
DE
BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE
A LLARG TERMINI.
AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC
GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL
PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ
D'UNA
"MARCA"
ÚNICA
PER
AL
CONJUNT,
FACTOR
RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE
COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1
PROJECCIÓ.
QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN
MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS
TROBEM
QUE
ELS
DIFERENTS
PROJECTES
ESTAN
AVAN<;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT
UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1
A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA.
21
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ
NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES
1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA.
ES
FA
NECESSARI
ADOPTAR
UN
SISTEMA
DE
FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE
MANERA GLOBAL.
COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER
TAt
QUE
LES
INFRASTRUCTURES ~
1 LOCALITZACIONS
LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE
NECESSITEM 1VOLEM.
ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES
MOL TES
REPERCUSSIONS,
SIGNIFICATIVA
COM
A
ÉS
ELEMENT
ESPECIALMENT
D'ARTICULACIÓ
-1
CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS
UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT.
AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE
QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS:
- ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR
DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE
POTENCIAR.
- NO
PODEM
MALVERSAR
TANTA
QUANTITAT
DE
TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN
22
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS
PRODUCTIVES .
HEM
D'ACONSEGUIR
UN
DISSENY
TERRITORIAL EQUILIBRAT.
- LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES
HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO
VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ
AMB CRITERIS FLEXIBLES.
MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR
UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ
COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN
REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL
DELTA DEL LLOSREGAT.
EN
PRIMER
LLOC,
ES
FA
NECESSARI
GARANTIR
EL
COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR<; DE
CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE
MANTENIR 1 REFOR<;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES
PARTS .
TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE
CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS
INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB
UNA
SEQÜENCIA
CONCATENADA
DE
DECISIONS.
LES
COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA
HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA
CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA.
ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA
CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR
QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR
UNS JOCS OlÍMPICS,
PERÓ SEGURAMENT NO
ESTEM
tJ'ACORD SOBRE COMES FA.
HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES
TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE
L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS
PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA
EN QUEDEN ALGUNES .
SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ
VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA
IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT.
---------------
~----- --
,
,
PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_
QUE
GESTIONI
LES
ELS
ADMINISTRACIONS
_ _ _ES_S _ .
PÚBLIQUES
LEj
1 DE
-· .
LES
-
EMPRESES
PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O
INTERPRETACIONS
ALIENES !A
INICIALMENT APROVAT.
24
L'INTERES
DEL
MODEL
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AIXÓ
ES
POT
FER
DE
M<DLTES
MANE RES.
AMB
EL
NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE
LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE
'
CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA
D'ESTABLIR
UNA
DIRECCIÓ
TECNICA
ÚNICA
QUE
NO
EXCLOGUI NINGÚ.
EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR
UNA
PARTICIPACIÓ
PREEMINENT.
EL
PRINCIPI - DE
SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL
CAMP DE LES INFRASTRUCTURES.
afo<~t~c
~~L L{
ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL
TENIR~
PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~
ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS:
- NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS
QUE
INCIDEIXEN
EN
L'AMPLIACIÓ
1 MILLORA
DE
L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA
AEROPORTUARIA.
AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB
LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ
"BON
AEROPORT
=
DEGRADACIÓ
MEDIAMBIENTAL.tC
L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA
VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA
25
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CRÍTICA
NECESSÁRIA.
EN: EL
COSTAT TERRA
HEM
D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB
CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR.
- ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL
PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN
D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT.
7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA
DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES.
- PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS
DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL
LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS
COMPLERT.
PESANTS
HEM
DE
GARANTIR
PROCEDENTS
DE
QUE
ELS
TARRAGONA
TRÁFICS
1 GIRONA
ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1
DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES
RONDES.
L'AUTOVIA
DEL
LLOBREGAT
NO
HA
DE
CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS).
EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT
CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE,
PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES
INDUSTRIAL
DE
L'HOSPITALET
1 CORNELLA
1 PER
GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU.
26
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CAL
RECORDAR
L'ESQUEMA
DE
LA
NECESSITAT
PEATGE$
VIARIS
DE
DE
REMODELAR
LA
REGlÓ
METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL
D'OPTIMITZAR
L'ÚS
DE
LES
INFRASTRUCTURES
DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS
CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE
TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA
QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES,
NO
PER
LA
B-30,
PER
ESTALVIAR-SE
EL
1
PEATGE,
INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES
URBANES 1 DE TRANSPORT.
D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE
DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL
MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT,
QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA
1
RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL
1
LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA,
CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA,
PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA
MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL
DE LA ROVIRA.
- FINALMENT,
UN
APUNT
SOBRE
EL
TRANSPORT
FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL
CAMP
LOGÍSTIC
PERÓ
QUE
COMPARTEIX
INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES.
27
AMB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EL
PRÓXIM
ANY
COME~<;ARA
A
FUNCIONAR
EL
"CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN
DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL
GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE
RO DALlES.
LA
XARXA
D'INFRASTRUCTURA
FERROVIARIA
D'ALTA
---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA
ENTORN
DE
FRAN<;A
BARCELONA AMB
MADRID-SEVILLA,
CONNEXIONS
AMB
UNA
CAP A
TERMINAL
PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA
TERMINAL A L'AEROPORT
1
UNA TERCERA ESTACIÓ AL
VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS.
LES ESTRATEGIES
EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN<;OS EN TRES
CAMPS:
- AMPLIACIÓ
DE
LES
CAPACITATS
DE
LES
INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL
PORT 1L'AEROPORT.
- DESENVOLUPAMENT DE
TRANSPORT
GRANS
MULTI MODAL,
28
POTENCIALITATS
JA
QU E
DE
LES
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INFRASTRUCTURES
AFAVORIDES
PER
ESMENTADES
UNS
ENLLAc;OS
ES
VEURAN
TERRESTRES
DE
PRIMER ORDRE.
- LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN
SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE
MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE
LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA
PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS
LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS.
EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR
CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA
INICIAR
FA
JA
UNS
ANYS.
LES
BASES
D'AQUESTA
ESTRATEGIA SÓN:
- LÍNIA
D'ESPECIALITZACIÓ,
FONAMENTALMENT
EN
CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE
CONTENIDORS,
QUE
ÉS
EL
CAMP
AMB
MÉS
EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE
REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980
AL 72%> EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER
IMPORTANT
LA
CARREGA
DE
GRANELS
LÍQUIDS
GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS.
29
1
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ
DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS.
- DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE
L'AEROPORT AMB LA PROMC>CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A
AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT.
- APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL
DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE
MENOR TRÁNSIT.
- POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB"
D'ALGUNA GRAN COMPANYIA.
- MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A
L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA.
VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL
DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT,
BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN
CONDICIONS
DE
CONSTITUIR-SE
EN
LA
PRINCIPAL
PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD.
ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL
ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA.
AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN:
31
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- POSSIBLES
INCOMPLIMENTS
O
RETARDS
DELS
COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE
- DESENVOLUPAMENT
ESCAS
D'UN
SECTOR
LOGÍSTIC
AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB
L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT
PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS
LOGÍSTICS
D'UNES
EMPRESES
SOVINT
PETITES
1
MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS
ARA.
- DEFICIT
LOGÍSTIQUES
D'INFRASTRUCTURES
CATALUNYA,
CONCRETAMENT
A
LA
A
REGlÓ
METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI
EN LA SEVA LOCALITZACIÓ.
- DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS.
- TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS
EN
LA
CREACIÓ
D'ALTRES
"HUBS"
LOGÍSTICS
PENINSULARS.
- EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS
PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS
PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1
LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS.
32
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'Al,CALDIA
- CALDRA
CALIBRAR
ADEQUADAMENT
ELS
IMPACTES
URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC
QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR
PUGUIN
CONVERTIR-SE
ESPECIALMENT
CLAR
EN
EN
PREJUDICIS.
EL
TERRENY
AIXÓ
ÉS
DE
LA
PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ
INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1
EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE
ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES.
EL GRAN REPTE DE BARCELONA
EL
DESENVOLUPAMENT
DE
BARCELONA
COM
A
PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA
BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS
PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL
SEGLE XIX.
AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR,
DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN
MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS
S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS
NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS
1MUNDIALS.
33
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN
EVIDENT,
TANT
EN
L'ACTIVITAT
EFECTE DI RECTE
CONSTRUCTIVA
1
ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES
GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA
CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES
INDUi"TS
SOBRE
EL
CONJUNT
DE
L'ECONOMIA
A
BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE
CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1
PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE
LA COMPETITIVITAT.
EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR
A
CURT
TERMINI
ACTIVITATS
(SECTOR
DE
LA
COMPLEMENTARlES),
CONSTRUCCIÓ
A
MIG
1
TERMINI
(CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER<;,
L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI
(INFLUENCIA
D'AQUESTES
EN
LA
CREACIÓ
ACTIVITATS
1 DESENVOLUPAMENT
EFECTES
DE
LES
INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT).
UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ.
SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER
UN
MOTIU
BEN
CLAR:
CAL
UNA ACCIÓ
COORDINADA
D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS
QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ
EL SEU DESENVOLUPAMENT.
34
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE:
- POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS
CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES
ESPECIAL.
- UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE
LES
DELEGACIONS
D'ALTRES
PATSOS,
DE
CATALUNYA
DE
INSTAL.LADES A
L'ESTABLIMENT
D'ENTITATS,
REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A
BARCELONA.
- ACTUACIONS ADRE<;ADES A EMPRESES CONCRETES,
AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS
COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ.
- REFOR<;AMENT
D'ASPECTES
VINCULATS
A
LA
CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA
LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA
PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA.
- ELABORACIÓ
D'EFECTES
D'ESTUDIS
DEL
PLA
SOBRE
EN
LA
GLOBALITAT
L'ESTRUCTURA
SÓCIO-
ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE
CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC.
35
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ
CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA
OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT
ECONÓMIC
A
TRAVÉS
DE
LA
COORDINACIÓ
INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT,
ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES
INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN
DE
COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1,
SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~
OBRESINFRASTRUCTURALS.
EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER
ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE
PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA
"MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN<;AR TOTS
ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1
APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS .
L'EXPERIENCIA
. ROJECTES,
DE
COM
BARCELONA
L"'OPERACIÓ
AMB
AL TRES
OlÍMPICA",
GRANS
ÉS
UN
REFERENT IMPORTANT.
/
REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ
1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ
ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS
PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE
SECTORS DE LA SOCIETAT.
36
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE
TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE
ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA.
PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ
DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL
DELTA,
EL
DESENVOLUPAMENT
DE
LA
PLATAFORMA
LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE
OLÍ MPIE.
A
EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA
MÁXIMA
ATENCIÓ,
TREBALLAR
AMB
LA
CELERITAT
ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS
POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES,
QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS
OLÍMPICS,
HAURIA DE MANTENIR-SE
PROU Ai'LLAT DE
DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS.
SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1
TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA,
PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER
LA "DECADA LOGÍSTICA".
LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ"
37
�Ajuntarnent de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE
BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN
BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT,
S'HAN
CARACTERITZAT,
REPERCUSSIÓ
D'UNA
EN
EVIDENT
BANDA,
LES
PER
UNA
ESTRUCTURES
ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER
MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA
CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL.
LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI
IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1
CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC
DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN
BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ
GLOBAL.
FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN
ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA
URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT,
ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT
UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA
CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES
RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT
LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN
POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ
ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS.
38
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AQUESTA
GRAN
TRANSFORMACIÓ
URBANA
HA
ESTAT
ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA
POTENCIACIÓ
MOL T
IMPORTANT
DEL
POSICIONAMENT
EXTERIOR DE BARCELONA.
AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES
PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS.
PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA
MESURA
GRACIES
A
ELLS,
BARCELeNA
HA
POGUT
PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM
BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS
QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN
TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA".
PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL
TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE
TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA
ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA
DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE
BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN
ELEMENT CRUCIAL.
LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL,
EN
UNA
PARAULA.
METROPOLITANA.
AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL
REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES
INFRASTRUCTURES.
39
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA
DELS
CIUTADANS,
POTENCIAR
EL
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR
L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA,
METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES
GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1
ECONÓMIC.
SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS
LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB
L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A
L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS
EL
DE
LA
REGENERACIÓ.
UNA
REGENERACIÓ
QUE
COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS,
LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA
RECUPERACIÓ
DEL
FRONT
MARÍTIM
QUE
HEM
DE
COMPLETAR.
AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS
PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ
GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA
GRAN
TRANSFORMACIÓ
DE
BARCEL_ONA
L'ÁREA
METROPOLITANA
.
- ..
·- - .
EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS
DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES
40
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT.
ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A
BASTAMENT
REQUERIRlA
SENGLES
CONFERENCIES
MONOGRÁFIQUES:
- EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT
D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE
MERCADERIES .
- EL
SISTEMA
AEROPORTUARI,
PER
ACONSEGUIR
L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1
DE
CATALUNYA
EN
GENERAL,
OPTIMITZANT-NE
LES
DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA
CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG
MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES.
- LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES
GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR.
- EL
SISTEMA
L'ABASTAMENT
HÍDRIC,
TANT
D'AIGUA
COM
EN
LA
VESSANT
DE
LA
DEPURACIÓ
DE
L'APROFITAMENT.
- EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- 1 LA
IMPLANTACIÓ
TERRITORIAL
DELS
DIFERENTS
SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS,
41
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT
LITORAL.
QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS
ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES
HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE
VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA
D'ACTIVITATS, - EN
LA
CONViVENCIA
URBANA i
INTER-
URBANA.
DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES,
DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE
MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1
L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA.
'
J
MOLTES GRÁCIES.
42
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4374
Title
A name given to the resource
Conferència “Barcelona, punt clau”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló Daurat, Llotja de Mar
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Infraestructures
Economia
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-12-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf
482a070828cf222b3d084497cdde1faf
PDF Text
Text
Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL
FUTUR DE LES CIUTATS.
PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA,
DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A
BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN
UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST
SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS
INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN
EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES
IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN
MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE
INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR.
ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE
REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU
DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER
BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS
HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI,
HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE
JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN
LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR
QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE
LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN
CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA.
EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN
TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES
NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER()
CENTELL.JMS
�Ajuntament ‘e de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
/ EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL
VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
�Ajuntament • de Barcelona
\)
Gabinet de l'Alcaldia
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ
FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA
MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
CENTELLJMS
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
_PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS,
TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL
QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA
CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT
NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL
INDÚSTRIA.
BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA
ÓPTICA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
:
EUROPEUS, QUE
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de rAlca)dia
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT COMERCIAL.
EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES
CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE
LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA
CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA
FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES
�Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de ?'A/catdia
RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI
I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES.
EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA
CIUTAT
EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE
PARTICIPATIVA.
AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I
AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS
CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS.
LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES.
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
CENTELLMS
�Ajuntament
1de Barcelona
4
DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA
DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB
ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES
I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT.
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS
CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA
TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR
DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE
HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES
CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES.
EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN
/ URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I
EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA
A L'HABITATGE.
CENTELLJNIS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaidia
AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS.
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
1
LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CENTELLJMS
�Ajuntament *
de Barcelona
Gabinet de l'A/caldia
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE.
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE
LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS.
CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
PER AFECTAR LA
D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ
t
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA.
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR
EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ.
D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I
PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO
SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA
ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU
CENTELL.JMS
�Ajuntament • de Barcelona
DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS,
EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR
LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE
HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS
CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA
GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL
FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT
UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES
CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL
DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT
CULTURAL.
FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES,
INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU.
ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A
TERME L'ANY 2004.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4428
Title
A name given to the resource
Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centelles
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Globalització
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf
48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298
PDF Text
Text
La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de
Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994)
1
l—"
VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA
SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI
CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC,
PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L
INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE
CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA
y'^t
SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE
M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC,
PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN
AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA
r
_
POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL
RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI.
^fln.v^,
BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL
ti^L
MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL
DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE
QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM
DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE
VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE
CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA
ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE
I EN COL.LABORÀCÍÓ
AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES
GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A
BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR
PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES
M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES
D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL
CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I
HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE
CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL
RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1
L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL.
ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO
HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU
DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS
RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON
LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA.
CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE
DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA
CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA
COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE
EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ.
LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ
Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT
D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES.
^
"J
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
• ,J-://‘,/g
r7
D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ
NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA
CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL
FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE
TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC
CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN
..I _
ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE
LES IDEES.
/ i!„.„,„)
I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA
INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS
D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO
PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA
CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL
DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS.
LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A
LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA
OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA,
•-.
AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN.
BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES
CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN
SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR-
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC
CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A
EUROPA I AL MÓN SENCER.
SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM
1
PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O
AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES
GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL
INTERNACIONAL DE LA NOSTRA
OBC. SENSE
LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS
TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS
PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA
MONNAIE.
I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE
L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN
ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL.
LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A
L'ANY
2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA-
ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT.
PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O
COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA
POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA
INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA
GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ.
A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE
MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA
AMBICIÓ.
I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU
DELS JOCS OLIIVIPICS DEL
1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA
4
�o
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA
CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL
SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT
L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO
PEES DE LA CULTURA.
_SERA_PRECISAMENT PER LA
COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU
•
VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI
CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I
MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES.
EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG
INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA
BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I
SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS
IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS
D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I
D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES.
I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES
SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS ,
No ÉS CAP
ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS
ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A
L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY
DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE
Lió I UN
CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL.
5
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA
AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A
L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA
MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A
BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA,
MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE
ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS
_
.
DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER
QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I
INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR
L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS
PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST
DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN.
EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE
HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL
DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS
PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS.
AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE
A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT
ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL
POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN
ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE
NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA
UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN
6
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE
SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA
PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS,
FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S
INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA.
LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA
PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA
........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A
FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA
INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE
COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE
L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I
..... .........
APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL
CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ.
ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM
LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I
PROGRÉS.
EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS
INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI
TÉ UN PAPER BÀSIC.
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS
MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA
PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL,
MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS
INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA
EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S.
EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA
CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES
NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES
DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A
MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS
CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA
PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN
CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA.
LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I
MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA
UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS
INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ.
AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS
INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL
LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES
IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON
8
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL
80 %
DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES
CONCENTRA A LES CIUTATS.
EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS
NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I
ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA
INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES
ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE
TREBALLAR
CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS
IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.
LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I
PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES
CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL
SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL
FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN
EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL.
L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A
DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER
PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES
ADMINISTRACIONS PUBLIQUES ,
UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA
INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES
D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL
TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT.
9
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT
PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA
CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°'
BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS
DE
1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE
DIÀLEG I DE
CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM
CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A
AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR
ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT.
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN
ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN
BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE
COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN
ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE.
PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN
DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA
ICE
CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA
D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA
EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES
PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE
TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE
L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE
DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO
NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA.
MOLTES GRÀCIES.
lo
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4333
Title
A name given to the resource
Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Comunicació
Mitjans de comunicació
Competitivitat
Cultura
Societat de la informació
Model social
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf
ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 3/12/96
GUIü
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència a l'Escola Diplomàtica.
De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació
següent:
El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les
Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14
d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle
"Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi
participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions
internacionals.
Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i
el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de
Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i
Marcelino Oreja.
El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i
alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals
com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o
representants dels mitjans de comunicació.
-
El programa de l'acte és el següent:
18:3Oh
Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers
Exteriors, José de Carvajal.
Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30
a 45 minuts).
Cobloqui.
Cóctel.
20:OOh
Fi de l'acte.
[N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte
atès que està malalt de grip.]
ALCA*D lá4a
R •_g t
^f^ .^.^,..-5?^r^
°- 9 DES.
1ggR
^
N.í . ... . l.^.
EDIPLOMA.NBB
�Ajuntament
f If̀
\\/
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
-
S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch,
publicada a El País diumenge passat.
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements
següents:
AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA
DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR
ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA
POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR
DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA
DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS
REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE
LAS REGIONES.
- EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE
LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS
DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL
CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS
EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL
CIUDADANO.
DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA
CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA,
QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS
CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS
PREOCUPACIONES.
2
EDIPLOMA.NBB
�Ajuntament
4IJ
de Barcelona
LA ECUACIÓN
EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS
EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA
DISTANCIA PA
ALGUNAS CUESTIONES Y PARA
ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS
DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS
LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER
QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO
CONTRARIO.
LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA
COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO
CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS
REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA
SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS
QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO.
té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES?
-
EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES
CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO,
ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON
LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR
EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO
COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ
EDIPLOMAÇB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA
UNIÓN EUROPEA.
- A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES
Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN
INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y
DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN
COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE
LA UNIÓN EUROPEA.
POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA
SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN
EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA
DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS
ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA
CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_,
POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD".
EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR
222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES
NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A
PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU
MANDATO ES RENOVABLE.
.íg-f 2.6 b,e
\u,s1N,)
1
�Ajuntament <O de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE
COLECTIVIDADES
DE
RESPONSABLES
TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN
DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS
INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE
ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR
OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD
DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE.
EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA
OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA
COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS :
EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA,
REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y
SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES.
.\\&,
- ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN
TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA
COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO.
EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA
SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES
SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN
ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE
INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE
CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS
COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES.
�Ajuntament41 de Barcelona
_
-
ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A
LA COMISIÓN.
- EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT
COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE
LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA
PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS
PAÍSES MIEMBROS.
- LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE
MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE
EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL
REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS
ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA
DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS
CON SU NIVEL DE DESARROLLO
TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA
POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS
ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN
ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE
HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE
ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR,
�Ajuntament •
de Barcelona
1Ca V'.\
\1•9'
'
/7
O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA,
PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL.
- DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE
DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS
DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS
CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR
CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE
SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A
UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2.
- EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE
TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO
DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA.
- UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS
DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR
ESPAÑA, EN CIERTO MODO.
- EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO
CON LIN
(SÓLO HACE REFERENCIA A LAS
/ ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y
/ SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA
ORGANIZACIONAL.
cpm„,
¿,,,J
�Ajuntament
41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL
COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR
EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL
LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE
EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN
UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA
POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO
LOCAL, PACTADO EN SU INICIO.
–
7
DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS
OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR
SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ
UN ÓRGANO TRANSPAREeE
ICAZ
EN EL
ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA
INTERGUBERNAMENTAL
PARA
CONFERENCIA
REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA
INSTITUCIONAL EUROPEA .
j),sr--1
11,41\--. I
r
)-11(vs'°'-
/
EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
P o 1,)
1-unp: OAÁ4
-Ityr .,-2c5z,
It,c
J
id '
,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2
t\fp :
KP o,
,
A-1 e,f. c7\-.1-buA
A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL
GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA
U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL
COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN
MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN
EUROPEO.
(
L. N
L5
-'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica,
ID _ _ is,
-
-
AA,_ ___
br›,<-
7:
2
8
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
- LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES
A
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL
DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE
SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR
UNANIMIDAD EN BRUSELAS.
- LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA
DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE
PROXIMIDAD
DE MANERA QUE INCLUYE UNA
REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES
REGIONALES Y LOCALES.
- SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO
UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA
UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA
CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA
INTEGRAL.
- SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD
RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y
LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS
ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \
ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN,
IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA
�Ajuntament 414 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL
EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS
PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS.
- LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE
CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE
BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A
COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS.
NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES
TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS
VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222
REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE
EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y
DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y
MEDITERRÁNEA.
PROFESIONALMENTE
SOMOS
NI
- NO
REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS
EUROPEOS,
NI
PARLAMENTARIOS
PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA,
COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES
SOMOS
DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS
PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES
(\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA
UNIÓN EUROPEA.
10
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
h de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES
ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO
DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE
TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES
EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE
AMSTERDAM.
- EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS
REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO
RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y
DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL.
ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO
COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE
ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ
MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM.
,e
C,Alks1);41,'‘'
• I),
\y>,
Q,
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
-
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO
EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS
REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU
INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS.
MUCHAS GRACIAS.
12
EDIPLOMA.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4417
Title
A name given to the resource
Conferència a l'Escola Diplomàtica
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escuela Diplomática, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Unió Europea
Relacions Internacionals
Política
Acció política
Territoris
CEMRE
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-12-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf
0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL
MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO
POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA
Pamplona, 2 de abril 1987
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA.
PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA
EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS
PARA HACERSE /CONOCER
MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA
PROPIA ESPAÑA.
Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN,
LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA,
Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO
CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS
GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO
QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU
CONTENIDO.
PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN
ES ÚNICA.
DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO,
ENTRE OTRAS
MODA,
MUCHAS
COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE
o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS
DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt.
A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO
PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE
CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA
�Aluntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA
TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e,
PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN
OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL
MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO
INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA
ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y
LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO.
Pc17.km),, /11..c;11/
7z;/)‘:'ç
EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A
IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO
-N
ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO
CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA
/171(7
FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA
HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA
MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN
IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA
RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR,
COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR.
JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA
MARÍTIMA, ESTA
OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA
REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS,
�Ajuntament (le Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA
RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA
ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL
TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá
LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA
CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA.
OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE
LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED
VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA
PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES
RONDA
----,
TERMINACIÓN .-- E
DE
ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN
1
PRIMERO Y.
Pri.
un
tikAls.t0i: Ckl.:- --'
SEGUN'O, ASÍ COMO LA
~),./
P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE
VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA
QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE
l
eth
a
1-'<*:
• 11 •
- ET
c5
l),IL:1?-; 12 (S
C.,<Je..-tf,Prtd)
CIRCULATORIAS—QUE EL
----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— -
i.-771
114
N (-
-1:k;,(VII>c
4
TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~-
FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID
:_..
á
°()
)
ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA
QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD
DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES
POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A
1~-Al
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de (Tornuníeació
Ref.:
SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A
MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA
PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE
MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE
OLÍMPICO
s\
LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA
DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE
DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL
./
ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS
BARCELONESES.
'r.e,c
41C Niki]
° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t ,
i
) 1i 1.:9 : I. )
Iza: , 15i ,
: í''i (4 vi..«"(
,,,c„,
1--
1c ;
q
u
Pi.;j111,,..
(11 >- 11'
---
PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE
ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE
AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL
AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO.
~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE
PERMITIPfi
COMPLETAR
t'r
1`1141,),,
EL
DE COMUNICACIONES QUE
SERVICIO Y RETRANSMITIR
EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES,
CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED
INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE
BARCELONA.
EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO
DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN
) t - I:- t. k. ,t..,
1:;u3.¿,,*-,1.
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO
ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE
OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y
TURIN.
1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta,
TODA SU
COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA
SÓLO ES
UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE
BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA
SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS
QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA.
EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A
OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN
DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA
1\
A hl'',
4141'
EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA
SE VERA
NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE
SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS.
EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN
POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE
ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR
PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS
AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA.
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet
de Comunicació
Ref.:
CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE
COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE
ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN
PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS
INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO.
ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS
SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA
PARA DIVULGAR
1t1
R-A
CULTURA,
la/ZUPIA-
MANERA DE SER
t ThV
dk:
ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y
DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS
1~
t
RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR
OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO
INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS
OLÍMPICOS.
PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO
PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES
ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A
DESARROLLAR
DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS
JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN
PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE
CONVERTIRSE EN PUNTO
DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS
4'-*1
414
7I1
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicad()
ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS,
CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS
ARTES,
EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ
EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé
OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE
CONVERTIR
LA
CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL
SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS
JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA
CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS.
EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA,
OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS
ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR.
DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá
CON EL ESPÍRITU
OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE
BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE
CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO
ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá
1,11QLINPIcA
PARA
SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( -
CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A
UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
CULTURA Y
Ref.:
EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL
AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL
OLÍMPICO DE LAS ARTES.
LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR
A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO
DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL
FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS
BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE
ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE
IICLUYAN
LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS
DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL
TRABAJO Y EN EL
NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS
MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS
OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES
GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ,
DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES,
DESE GAUDÍ A SERT.
EN SEGUNDO
LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS
AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS
GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS
POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992.
U
�Ajuntament de Barcelona
< -0a
Gabinet de Comunicació
-
711
Ref.:
r
tL
R
MUY 1 IrPORTNNTES
I LA !OPO
L
Csi)41-'
CULTURAL 4rIENE, UNA*
EVID NTE QUE ESTErPROYEp
ICI
7-tyt) 114-
PERO C MO íPi HE/ DICI:iD
AD QUE
OS JUEGOS NQS10FRECIE
l'ARA
RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS
RAPR6IXE
:
! 1
lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y
A CONVERCER—HÁCIA
...,,
•,,
\_.,
A ESTAR DE MODA YA
9
EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR
BERCTItren-A-Y HACIA
EdrAIJEMPHAIWIg
ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k,
21~6~5--
EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE
MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS.
ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO,
LA
SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD
COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL
1 1)
CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN.
LAS
LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA
Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO
LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS
C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE
INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL
A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN
EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS
JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA.
11
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
t,?.
CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS
FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES
OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS
GIMDES A CONTIPÇI
NEN!
OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO
DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE
BARCELONA.
ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES
.l
t.
UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE
LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA.
ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA
I
POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD
i
DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO
DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE
twQS
RECONOZCA
NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE
DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD.
DF
LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA,
NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA
ALEGRIA
COMO
PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE
OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA
PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS
JUEGOS.
PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO
12
�Ajumarnent de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS
ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE
QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO.
EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL
FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_
QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA
CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A
REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA
ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES
QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD,
HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA
ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA.
BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES
ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA
AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A
NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS
INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR
A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL
PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE
DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME
ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO.
13
�Ajuntament de Bareetona
Gabinet de Comunicació.
Ref.:
EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR
A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS
JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN
EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS.
EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA
CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES.
BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE
ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL
RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS
DF
EGB,
LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA
CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS',
EN
QUE
PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA
COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS.
QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL
MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA
INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO
EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS
ESCOLARES.
LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS
INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE
DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS.
TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE
"MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES
NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA
CONTINUAR, DE ESTA
FORMA,
PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE.
Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA
NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA
TODAS AQUELLAS
COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE.
EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO
DE
TODOS.
SE
HA CONVERTIDO EN UNA
PALPABLE.
LAS
BARCELONA
OLÍMPICA,
REALIDAD
MáS
PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A
DESDE
LOS 100.000 VOLUNTARIOS
QUE
LA
DE
TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY
JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO
OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR
LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA
CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO
COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA.
LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá
DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS
AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS
JUEGOS. SE HAN
TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y
ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS
�Ajurn a mera de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA
CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE
po7,
HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA
VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS,
DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA
CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES
JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU
APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS
CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA
TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y
PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO
PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA,
Y LO QUE ES
BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA.
MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A
TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN.
6
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE
"DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA
COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD
QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE
SATISFACCIÓN.
CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME
ESCRIBIó
ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO
OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE
"LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS
JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS
INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA
SOCIEDAD NAVARRA".
NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA
OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA
PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS
MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA
ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS
GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA
,
•
DE ESPAS1A.
NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS,
DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL
URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA
,,.,
1
u
-5- l
'S
,
1\
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3987
Title
A name given to the resource
Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pamplona, Navarra
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Infraestructures
Cultura
Esport
Model social
Barcelona
Navarra
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-04-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1379/19940407d_00616.pdf
dfd61ae27b00c4cf8950c880f1be71e1
PDF Text
Text
rt_ 0-1
a
.
(AV9,../.,
C
V--
I
J--,
c_.,
,
1
4
j
I'
(5.-47-, (AY-1
ei
f
1
(
2 r i ,(z.
:
2
V,--1 MA,tA Ci'1.24A,3 ,
Lyk/1 ,
y
A rI,Afirt
r1-0
/19
ov 1 le_
ai»,k49/1
s
15- \A "
11
e
c )
,Ut /(gÁ ) 'tfrljtir
Ut,444.0--
di (-)
I.;"Xvy
)4."
t"
1
(
2113
rt",cc-yo
1-1
tß'
r
\
\
/(
ok:korlimr 90. e r
.„--
la„
/- di)?
lott-tu:y"?
a
�r¿A- °'4
Gl/tmWt--- tt-sdk
dils (fu)
Z,/ 417fvw-144,te
t j
ç'L'\?-611
13'\/1 Á--W"
441-5
/1.--4¿X Ge-)7
J-r//)-1 vt
'
~t/tke (2/471.,
»
cc/u/ (A-(2-,t-
uvrh rIALe ,iszr c,\IP
L¿4)11
ej+ ¿,ty-,k11 A' z.,(,;(i-y
/PAA
,,f)\»-(e
(1/LAA
íto",-1,4.• )rt„,sr.,04_,
cytAlb
(fr
rad,t20 -
t-41 ot»
Lrut<
4-vt„ dil,-nd2t9Á
,/f1A // «AA/ti'
(2,,J■A
c7- (A,
raik
14C /1--°
17"\
1,14;3,
\-N,
cei 9(.1
e s --7t
c
C;C,tr<
k.),Á ,IC-004.•
C'''1144-4.42°'‘ "?-0
/
(i,"
‘7-14
�l
+790,
A
r)
m
)2,1L
,
"I ^^ d-i^/ w5
^G
(41
Ce «44-1-1AP.tv4r-14d
^ cawu 4,1,4A,,&
rt,G^3LH ^/
í../7-,44,5 Le. dbifr /
^ti^%^ , k <ca^ ^,, ^..- 74^
j ^,' 4A;115?r
^ ^
W fAi¿-,A4(ce ^ l^^ ^y ^ ^ /11(1 . m1 ^ft,q,
1"44/11/1 a ^^.^
TrA-4 itt (21/1/(-9
^
C
d :41C
- 141 ° 44
(-044-,-
~v16-t`
1/ 111A4^ M ^ awv^^ ^
^e c l'G^ml)
s,"-'Lt/^^^tí^,^,'
l
'^^`
,
^ ..•-^/A" ^^,^.,f^
,
^^^ ^^ ^ ^ ,^(}
^^`^ f ^ r
c),m, ^'
44,j,vt41 0, !1.<
Je mi di
,
^^
o
^^. +1.)G+^ v^ ^
^ ^ ^
^^
_-^
_..^,
/Ir
^ ^^^ ^ ^-i.si•s 1:1
,,^ „^,,,,^
,^ ,(
/^^^^-^
—
Jry¿({
{/^^^/{J^
r
^
r
,^ 4^,
4114
(4").",
.^
^ t ^^3í" ^ (-k
^ /111444''^, ^ ^
r r; r . ,^. ^^ ^ utuv^
MA ¿m'A
^
10^
ttliy--
t
üv144
^
^^^ ^,^1 1 ^ ^ ^u^ a ^ ^
^ fovy ^^ ^^ ^ ^ k/lA.
-1:5^ ^ C^^/1 ^ ^
^ ^^
(141,1411-f
A-t `l ^^^c 414„
j_e44A uyw p) ^- ^ 1
;
^ ^b^.
4 ot ^
S^
i
^ "
14--4^--,
^
^^
.t ^'
p ‘1..¿
�A_.2.1/6,tbuA
f
d.); Ir (1,5
L
1.
IÇA14 '
i\A-k)2iji
)yi/ki
04A-4"9
rf.‹.61 1
jz
44),te!
114.441/17
--11(
'14
ozakm 414k)-A
mi
'v-'ir
r ¿Iir
ptv pf 7
1 a
4.11
,b
Ç'Y
LAA. , 119
.
LA'e/1-4( ct, k-414
(u_p
)°°
,101_,t, 9--)"..~.4.1 ‘L,k
eti (o
rtA %)„0/"k)
/AJc43 1
tr;-,
tf -S - L,f2r)
A '14,51
/e/ 1-44eAVIt"--
qitit
e
RAQ
f
)--9-, 'L. PA-1'1'4r
(XI ( 9A (? ,4t? ' e'
..tf-i-e--C ( ciA~ )19) f "4
dut)^, u.) Fp,4-i;,
A
aléAA
+t7/
Li
idi:J¿J?ilo
a- kitt_ wi 1 f 2 , 1 , 1 A - 0. 4 ..
�‹),,tAÁ,1
t
f.v.2:\xo
95.4A)t '
p(A
CVAILZÁ )
CgM4- kx..44
bil/v)
ky1 4
(AA-P tAitA
CAA
N
Lt"-Q, t ,Q4A¿ dji
JQt
I
-Z4A,
(
eb,
4411
I)
ilLit4)1A,44,t4iz,
tItiM
A
ANAtImm,,i
f
fe_ vm u/12r
e(Am.u.4,
Ið,
kevl
wv■ vc*._0U4,
I . Itt~?1,A,/, Á
p4.•
lvt4
(,/
hr
CU4,7t1
7
'‘Al
bt4,4/1
)7 , -
¿
UR-11 cv,e
QLt
P-2-r(en
(11,t
t
c2f)
irDT
ca
cito
oc-b
(A..14.4...#
knA/iLotA;1
1-24 tAr1,1/
,Q
11
luurtA4, JrlAt"
()\-,
cç
rs,,ttz
mv,„ ‘91.,, (AA"»
—91/4.0.1k
f
Hinivp.„( (dvvr,kczicw
,(1224-
44,1 °
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4285
Title
A name given to the resource
Conferència al Parlament Europeu. Grup de Treball núm. 1.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Igual dignitat de tots els poders, que es a la base dels principis d'autonomia i de proximitat. Rotació de la presidència del Comité de Regions. Poder local i poder regional.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament Europeu, Brusselles
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Comitè de les Regions
Europa
Barcelona
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1466/19951211d_00704_LD.pdf
a7b29bcf22796e1a9cb1a1839d574808
PDF Text
Text
Pág. 1/
SIGLO XXI/11.12.95/PM
Transcripció de la intervenció de !'Alcalde al Club Siglo XXI
Quiero unirme en primer lugar a las palabras de Joaquín Leguina y a las que me
ha manifestado telefónicamente el alcalde de Madrid sobre el atentado de esta
tarde en el corazón de Vallecas, que es un atentado al corazón de Madrid, al
corazón de los pueblos y de España. de las ciudades de España. Y como es un
atentado hay que contestar con la parquedad y con la emoción con que lo ha
hecho Joaquín hace un momento. Me sumo totalmente.
Me pillan ustedes en un día en que vuelvo de lejos, de un viaje largo. Por lo tanto,
si aprecian cansancio en mis palabras no piensen que es que no siento mucho lo
que les voy a decir. Vuelvo de Estocolmo y de Copenhague. De un viaje que ha
sido en parte familiar, pero en todo caso también profesional. Las ciudades
europeas ahora mismo están en lucha entre ellas de forma pacífica, sobre cuál va
a ser su capacidad de responder a los retos del presente y del futuro y de cómo
hacerlo para ser alguien en Europa.
Estocolmo es una ciudad al mismo tiempo muy seria y muy deportiva que ha
organizado con un éxito tremendo, que creo que ni ellos mismos esperaban, una
reunión denominada el Bangemann Challenge, es decir el reto de Bangemann.
Bangemann es el comisario europeo que ha presidido una comisión parecida a la
que Al Gore formó en Estados Unidos sobre la nueva sociedad de la información,
sobre las autopistas de la telecomunicación. Esta comisión llevó a la Comisión
Europea y al Consejo Europeo de Corfú diez recomendaciones sobre lo que se
tenía que hacer para que Europa estuviera en el mundo de las tecnologías de la
información con voz propia y con potencia.
En este momento hay una pugna entre las ciudades europeas para ver cuál de
ellas está por delante en todas estas cuestiones. Estocolmo, que creo que
efectivamente es la más avanzada de todas, nos ha convocado a que fuéramos a
responder al reto siguiente: el año próximo Estocolmo premiará a aquellas
ciudades que la superen en cualquiera de los diez puntos que la comisión
Bangemann ha seleccionado como importantes para el desarrollo de la tecnología
de la telecomunicación (teletrabajo. universidad a distancia, asistencia médica a
través de sistemas telemáticos, entre otros).
La verdad, creo que nosotros podemos superarlos en alguno de los puntos citados
y por ese motivo hemos participado en la conferencia. También he ido a
Estocolmo a estrechar una antigua amistad con el alcalde Mats Hulth y a hacer un
poco ese puente norte-sur que tanta falta nos hace cuando hablamos de una
Europa que se está tratando de ampliar hacia el este, pero que al mismo tiempo
SIGLXXI2.DOC
�Pág. 2 1
SJGI.O XXI/11.12.95/I'M
nosotros querríamos que tuviera una fuerte calzadura aquí en el Mediterráneo
para que se mantenga su equilibrio.
Esta conexión ha funcionado bien. Les he dicho que ellos son la estrella del norte
en la tecnología y que Barcelona quiere ser la estrella del sur. Esta propuesta ha
tenido éxito y Barcelona acogerá probablemente la segunda reunión del reto
Bangemann después del próximo verano. Vamos a ver qué podemos hacer.
Nosotros empezamos muy pronto. Era una "manía del alcalde" que tenía su
historia particular -que no voy a repetir aquí. En todo caso nos ha llevado a
participar en una empresa que está ahora mismo cableando Barcelona como
segundo operador. Esta iniciativa fue por supuesto muy aplaudida en Estocolmo,
donde socialdemócratas y liberales han valorado positivamente la existencia de
esa competencia en el mercado de la tecnología.
Porqué está claro que las ciudades no van a mejorar mucho si no utilizan el
mercado sabiamente. Y me refiero a utilizar el mercado sabiamente y no a
adorarlo, porque ésta es una religión a la que no pertenezco. En todo caso, es
evidente que sin competencia no va a haber capacidad de progreso en este campo,
como en otros. Ni las ciudades, Barcelona y todas las demás van a poder
conseguir lo mucho a lo que aspiran. En este momento Telefónica, junto con una
sociedad muy potente, también está empezando también a crear una red de
televisión en Barcelona. Telefónica ya tiene Barcelona prácticamente cableada
desde el 92, con la inversión que hizo para los Juegos Olímpicos y gracias al Plan
Fotón que, como ustedes saben, hace que Madrid y Barcelona tengan todas las
manzanas en las cuales como mínimo hay una agencia o sucursal bancaria
conectadas por fi bra óptica y potencialmente, por tanto, susceptibles de ser
integrada en este sistema telemático moderno.
Como les digo, Barcelona tiene dos operadores que están empezando a competir
entre sí y los dos han prometido que antes de terminar el a!l.o 1996 van a tener un
mínimo de 5.000 usuarios conectados. Desde esta cifra se pasará a 20.000, que es
lo que les permite la prueba inicial. Quiere ello decir, en primer lugar, que la
ciudad se está equipando bien para el futuro y, en segundo lugar, que la ciudad
cree que la competencia es buena teniendo en cuenta que ella misma ha íijado un
poco las condiciones del juego. Esto es lo que básicamente tiene que hacer.
Incluso sustituir a la empresa privada si ésta se duerme un poco en no
comprender que hay oportunidades comerciales que no se están realizando.
Este es uno de mis puntos de reflexión. Si huimos del dogma rotundo del blanco
y negro "mercado o estado", nos damos cuenta de que entre el estado y el
mercado hay muchas transiciones, hay muchos grises entre ese blanco y ese
negro. Será más fácil entonces que comprendamos que las ciudades a veces
tienen más capacidad para tener voz en el mercado -no decirle al mercado sino
SIGLXXI2.DOC
�Pág. 3 1
SIG LO XXIII 112.95/PM
decir en el mercado, lo que hay que hacer- que algunas empresas que se han
habituado a un entorno más o menos favorable o más o menos cómodo en el cual
nada les obliga a ir mucho más allá.
En Barcelona ha sido así y, repito, algunos de los aplausos que he oído en
Estocolmo han respondido a esta estrategia, que puede ser resultado de una
picardía si ustedes quieren, pero que, en definitiva, ha conseguido este progreso y
esta combinación, yo diría que benéfica, entre mercado y ciudad o entre mercado
y estado en su acepción más primaria.
He tenido ocasión de comprobar. una vez más, hasta qué punto Europa es
diversa. Hasta qué punto lo que aquí es luz allí es noche. Hasta qué punto la luz
del norte es tan distinta, como hemos dicho muchas veces, y muy sorprendente y
muy seductora para nosotros cuando existe -que es muy pocas horas al día en
invierno- y cómo debajo de esa luz se desarrolla un tipo de vida social distinto al
nuestro y, sin embargo, de alguna forma complementario y progresivamente tan
integrable y tan integrado en el nuestro.
Eso es algo que está empezando a existir y que sólo viene negado por las
peripecias del viaje, puesto que el viaje les puedo asegurar que ha sido todo
menos tranquilo. Ha sido un v iaje larguísimo, con cuatro cambios de avión, con
una pernoctación no prevista, con el uso de dos o tres compañías en vez de una
(que además no era una, era unjo in! flight, un vue lo conjunto de dos compañías,
que es la manera de que no vuele ninguna); salió tardísimo, perdimos la conexión
y nos dimos cuenta de hasta qué punto el mundo está todavía pensando muy lejos
y actuando muy cerca, porque los ordenadores del aeropuerto de Copenhague no
son nada del otro mundo -o los ordenadores o los ordenantes--- porque algo
pasó allí que no funcionó muy bien.
La experiencia de estos dí<ls me ha llevado a reflexionar sobre lo importante que
es que estemos preparados para un futuro distinto y lo difícil que es muchas veces
que el presente más sencill o se pueda practicar de forma efectiva.
Viniendo para acá me he encontrado con que un periódico de Barcelona ha
publicado que se va a poder en pocos años hacer tantas cosas a través del
ordenador como las siguientes: desde parlamentar con un amigo lejano hasta ver
una fotografía que ha tomado y que nos envía nuestro hijo en Canadá para que le
veamos con sus amigos, por ejemplo, y nosotros contestarle por correo
electrónico, sabiendo que, aunque las líneas estén ocupadas, ese mensaje le va a
llegar en las próximas horas. Desde ordenar que nos traigan una pizza a casa y
pagar también por correo electrónico o a 'través de un sistema semej ante, hasta
otras cosas más. Esto no es ciencia ticción, dice el periódico, y lo vamos a ver
todos Jos que estamos aqu í porque es un a cosa que va a andar con una rapidez
increíble.
SIGLXXI2.DOC
�Pág. 4/
SIGLO XXI/11.12.95/PM
La cuestión que se plantea un alcalde, que se plantea el Alcalde de Barcelona (yo
creo que un poco todos y también los ministros implicados en estas cuestiones) es
la de saber si este mundo va a ser un mundo más justo, más equitativo y más
igualitario o no. La famosa cuestión de la dualización. Si la información va a
dividir todavía más a la sociedad en dos, o al contrario va a igualar y a aproximar.
Nos podemos preguntar: ¿lo que va a suceder en el mundo de la tecnología va a
ayudar o va a dificultar la equidad? Por supuesto que parece que va a ayudar a la
eficacia, ¿pero a la equidad .. ? Creo que puede ser que ayude si desde el principio
se contla en la ciudad. Me van a permitir los ministros y los presidentes y
consejeros, que han sido o que son de comunidades autónomas, que por un
momento se sientan representados por un poder más pequeño, que es algo que les
ofrezco a menudo.
Tomemos un ejemplo cercano a casa: la r~lación entre Barcelona y el Pirineo o
Madrid y la Sierra. A todos nos gusta ir· a la Sierra y encontrar que las cosas
funcionan, que los campos están hasta allí labrados y los bosques más o menos
limpios. Nos gusta que en el Pirineo haya vacas y prados verdes y podamos
disfrutar de lo que es la antítesis de nuestra ciudad. Para que esto exista, hay 500
familias que mantienen este entorno con pierta dificultad. Pero querríamos que
siguieran conservándolo, querríamos que ese equilibrio ya muv dañado se
mantuviera.
¿Es posible que la sociedad que viene lo permita? Es posible a condición de que
desde el principio los que representamos a, la ciudadanía, no a un ciudadano sino
a todos, en algún nivel territorial, apostemos por una regla de juego que sea la
siguiente: nada se puede hacer para mejorar la vida congestionada de nuestras
ciudades a través de la telemática, por ejemplo, si no se hace al mismo tiempo
para mejorar la vida de los que viven en soledad, es decir para mejorar los
problemas no de la congestión sino de la soledad. Y se puede mejorar; es decir, la
tecnología parece nacida para ello.
Ahora me gustaría a mí que el mismo periódico u otro en Barcelona sacara las
equis cosas que va a poder hacer un camp~sino de Prullans (o Llers, o Senillers,
entre Puigcerdá y La Seu d'Urgell pero en lo alto del monte), un señor que tenga
caballos, por ejemplo. La idea que probablemente tenemos es la de que esta gente
no van a poder vivir mucho tiempo alH puesto que sus hijos se irán y no van a
seguir haciendo lo mismo, a no ser que haya algunos datos técnicos que cambien
y permitan que aquella persona viva en P¡rullans, dé clases en La Seu d'Urgell,
pueda bajar a Barcelona a menudo y a La' Seu cuando le convenga pero además
pueda, desde Prullans, tener una serie de servicios que van a costar caros (puesto
que no van a ser muchas las familias que estén en Prullans para amortizarlos) y
SIGLXXI2.DOC
�Pag s 1
SIG LO XXI/11.12.95/PM
va a tener que ser la sociedad (como dice Pepe Borrell muy a menudo) quien
garantice la universalidad del servicio.
No una universalidad entendida como un concepto vacío, sino adecuado a esta
idea de la habitabilidad, a esta idea del equilibrio, a esta idea de la lucha contra la
congestión y contra la soledad al mismo tiempo. Yo creo que esto se puede hacer,
se debe hacer y se deben imponer los costes de hacerlo a los que están luchando
por los mercados más rentables, que van a ser los mercados de la congestión.
Decía una representante de la compañía telefónica sueca en esta reunión a la que
he asistido que la demanda para servicios telemáticos de este tipo en Estocolmo
era mucho mayor que en el nmie de Suecia.
Por cierto : si ustedes miran este mapa del mundo desde el satélite, con lucecitas
sobre fondo azul que parecen estrellas y son ciudades, les parecerá igual que el
firmamento. De repente verán que hay constelaciones, que hay grupos, que hay
vacíos, que hay desiertos, algunos relativamente desiertos, luego hay unos puntos
con mucha personalidad porque están puestos como fuera de la distribución
aleatoria, puntos solitarios y de gran potencia: estos puntos son las capitales
(Madrid, París, Berlín, Estocolmo o Moscú). Son las capitales que se han hecho
probablemente, no por la marcha sencilla de las decisiones individuales de
personas que van y vienen y se instalan, sino por la decisión de un colectivo
nacional que decide que en el centro tiene que haber alguien que distribuya y que
este es el punto no sólo económicamente sino políticamente necesario.
Bien, pues a la pregunta que hice en Estocolmo de cómo garantizarán la igualdad
de acceso a estos servicios, me respondieron que ya se espabilarían las compañías
que van a trabajar en Suecia. Están muy orgullosos de ser el pais más
liberalizado. Tienen 25 operadores en el mercado de Estocolmo, con una sola red,
no dos como Barcelona, pero 25 operadores de servicios telemáticos . Y la verdad,
yo tuve un poco la impresión de que lo que nos estaban diciendo era lo siguiente:
ya se cuidarán las empresas porque sino no les vamos a dar Estocolmo, no van a
tener el mercado bueno, y entonces también tendrán que quedarse el mercado
malo. Y algún malicioso me dijo: sí, algo de eso ha ocurrido, pero estas empresas
probablemente dentro de poco lo dejaran porque no es rentable.
¿A qué viene todo esto? Viene a que ciudadanía quiere decir tener la capacidad
de tijar unas reglas del juego no excesivamente intervencionistas, no en que deba
haber alguien siempre que vaya reiterando que es lo que se debe hacer, sino que
alguien un día diga las reglas del juego o Jo que no se puede hacer y luego deje
que las cosas se hagan como se deben de hacer espontáneamente y, por supuesto,
que no se hagan contra la regla del juego que se ha establecido. Esto para mí es
ciudadanía y en la famosa discusión actual sobre qué es lo que le está pasando a
la sociedad en relación con el estado, esto tiene, me parece. algo que ver.
SIGLXXI2.DOC
�SIGLO XX I/11 .12.95/PM
Pág. 6 /
Las ciudades, decía The Econonúst hace dos años, son la definición del infierno.
Lo decía en una portada gráfica, que es la manera más brutal de decir las cosas.
Una fotograila de una vivienda en el Bronr., degradada, con un sefíor mayor cojo
pasando por delante, cargado de pobreza ien su vestimenta y en su aspecto. The
Economist, que es una revista como ustedes saben muy ecuánime, decía "Hell is
an American city" , no decía "An American city is hell", es decir no decía que una
ciudad americana era como el in1ierno, decía que el infierno es una ciudad
americana. O sea, que la mejor definición :de infierno que podemos encontrar es
una ciudad americana, o ese trozo de una ciudad americana.
Y The Economíst, dos años después, ha hecho un estudio a fondo, un informe
que debe haber durado meses, para ver qué estaba pasando en realidad con las
ciudades a nivel mundiaL Y ha llegadJ a la conclusión de que incluso las
ciudades americanas van bien, van bien en iel sentido de que finalmente vuelven a
crecer. Los centros de la ciudad norteamericana, los centros de la ciudad que
estaban perdiendo población desde la década de los 50, en la década de los 80
han vuelto a ganar población. Las ciudades americanas y toda ciudad, pero sobre
todo de las norteamericanas que van un poco por delante, han vivido una crisis
tremenda. Decía Marx a los alemanes cuando hablaba de Ingl aterra; "fabula de te
narratur", "de tí va la historia", y los alemanes se preguntaban ¿qué nos explica
Marx de Inglaterra si estamos en Alemania? y Marx les contestaba: les estoy a
ustedes contando su futuro. Si querem~s ver nuestro futuro muchas veces
tenemos que ver el presente de otros lados como no, el presente de las ciudades
norteameri canas.
y,
Pues bien, estas ciudades van mejor ahora, van un poco mejor. Crecen, la gente
vuelve a vivir en ellas, y Tlze Econonúst llegaba a la conclusión de que tanto en el
hemisferio norte como incluso en el Tercer Mundo todas las correlaciones de
progreso se dan positivamente en la ciudad. La esperanza de vida, el nivel de
educación, de productividad, en fin todos. De modo que en el primer mundo o en
el tercer mundo sigue siendo verdad que ¡la mejor manera que tiene la especie
humana de progresar es v ivir en ciudade~. Dejo de lado el tema que ya hemos
discutido de hasta qué punto eso debe de ¡vaciar las otras formas de vida o qué
prevenciones debemos tomar como especie también para que precisamente no
desaparezca. Pero la ley es que los hombres y mujeres convivimos juntos
justamente para progresar, para progresar en todos los casos.
Los ancianos del pueblo donde yo veraneo en el Emporda se van a La Bisbal, que
es una ciudad más grande. de 7.000 habitantes, y no se quedan en ese pueblo de
300, porque quieren estar cerca de la farmacia y del médico o de sus hijos que
están trabajando en la ciudad mayor. O sea, que no me estoy retiriendo al
progreso en el sentido sólo juvenil, o sólo !vital, sino al progreso en general de la
especie humana, joven y mayor.
•
i
SIGLXX12.DOC
�Pág. 71
SIGLO XXII 1l. 12.95/PM
Europa es, por definición, el continente de las ciudades. Si lo miramos bien, si
miramos la fotogratla del satélite, Europa es un sistema de ciudades mucho más
denso que cualquier otro, que Asia, que África por supuesto, que Norteamérica y
que Latinoamérica. Aunque es cierto que en Norteamérica hay megaciudades,
hay grandes concentraciones que en esa fotograt1a saldrían muy densas. Pero
Europa también es un sistema de ciudades porque cada uno de sus puntos nos
dice algo de su historia. No se puede contar la historia de Europa si no se habla
de Florencia o si no se habla de Pisa, o si no se habla de Roma y Atenas o de
Viena, claro, o de Madrid, o de París, o de Manchester. En el momento que
hablamos de Manchester pensamos en la historia, en una serie de cosas, a lo
mejor en deportes y a lo mejor en industria. Como cuando nos referimos a
Florencia, qué duda cabe, pensamos en cultura, arquitectura, arte, etc. ¡Cuántas
cosas de la historia europea no se podrían explicar sin este dato, sin la existencia
de estas ciudades como sis tema!
¿Para cuándo la Europa como sistema de ciudades reconocida oficialmente? Pues
creo que todavía falta. Primero tiene que desarrollarse una Europa como sistema
de estados, dirán algunos. Pero en seguida se va a desarrollar una Europa como
sistema de regiones, no nos quepa ninguna duda. Está ocurriendo ya. Ha ocurrido
en España. Ha ocurrido por supuesto en Alemania, incluso antes, en el ail.o 45,
con el triunfo de los aliados después de la Segunda Guerra MundiaL cuando
impusieron un sistema federal para evitar que Alemania fuera un sistema
nacional fuerte, porqué digámoslo todo, no tenía ejército, no tenía ni siquiera
policía, ni siquiera Ministerio de Cultura, pero no por un federalismo innato de
los alemanes, que lo hay, sino también por una decisión de las potencias que
ocuparon Alemania.
La lección del Tratado de Versalles, del desastre del Tratado de Versalles, había
sido bien aprendida y las potencias occidentales se dieron cuenta de que era
mejor ayudar económicamente y limitar políticamente que al revés . En Versalles
se limitó económicamente y se fabricó la Segunda Guerra Mundial
inmediatamente, se fabricó el fascismo y el nazismo. No ocurrió así tras la
Segunda Guerra Mundial y, por lo tanto, la Alemania contemporánea nació ya
como un sistema federal, como un Estado débil y una economía fuerte (gracias al
Plan Marshall).
La semana pasada 17 ministros de educación y cultura de los lünder decidieron
cambiar el diccionario, el alfabeto alemán, tras una serie de discusiones que se
venían arrastrando desde hacía ail.os. Alemania se gobierna a través de un
sistema no centralizado, incluso en temas que, por definición, suelen asociarse
con el concepto de nación, como es el lenguaje. El lenguaje alemán lo están
cambiando 17 individuos, hombres o mujeres, que son ministros de los lander
respectivos en materia lingüística y cultural.
SIGLXXI2DOC
�l'ag. 81
SIGLO XXI/11.12.95/PM
Esta política tiene una potencia enorme en Europa porque está diciendo a los
demás estados que se puede gobernar sin necesidad de centralizar. Se pueden
tomar decisiones sobre cuestiones tan delicadas como el lenguaje porqué tienen
en común algo que a veces nosotros no tenemos ni tampoco tienen en Bélgica,
por ejemplo, que es lo que los alemanes llaman hundestreue o confianza federal,
o lealtad constitucional si ustedes quieren, o confianza europea la llamaría yo.
Creo que es el momento de que esta confianza la empecemos a tener no sólo
respecto de nuestra federación o de nuestra diversidad en nuestro estado, sino en
los demás, es decir con los demás.
Por Jo tanto no va a funcionar Europa, como no hubiera funcionado Alemania, si
no hay en común una lealtad de principios, de partida. Y a esta lealtad yo la
llamaría lealtad constitucional , confianza general o, si ustedes quieren, confianza
europea.
Europa va a ser un sistema de regiones con desarrollo desigual. Nosotros somos
de los primeros en poder plantear un avance en dos frentes. Un avance en Europa,
como sistema de regiones, y un avance simultáneo, quizá un poco retrasado, unos
pasos retrasado, de Europa como sistema de ciudades.
Ustedes dirán que la experiencia de todo alcalde, de todo presidente de región, es
la experiencia de una contradicción o de una tensión. Y por supuesto que lo es.
Pero esto no quiere decir que no sea una buena experiencia y me parece que el
actual Ministro de Administraciones Públicas y durante tiempo presidente de la
Comunidad Valenciana no estará en desacuerdo conmigo en este sentido. Una
tensión, pero una tensión positiva, necesaria si queremos darle al país un reflejo
de la diversidad que efectivamente tiene y de los niveles de síntesis en los que
esta diversidad se constituye como unidad. Tal síntesis se manifiesta primero a
nivel de ciudad, por supuesto, y este es un nivel muy abierto; en segundo lugar y
de forma muy clara y creciente y positiva e innegable, a nivel regional; y en
tercer lugar: a nivel de estado. Y hoy, además también, a nivel europeo.
Yo creo que la Europa del sistema de ciudades está viniendo justo detrás de la
Europa del sistema de regiones. Como ustedes saben, yo defiendo en el Comité
de Regiones que esta compatibilidad es buena, que es posible y que nos va a
beneficiar puesto que, de una parte, disminuye el resentimiento, el temor que
puedan tener los estados respecto de una. desagregación regional de su propia
existencia. A veces las regiones dicen: es que las ciudades están aquí justamente
para aguamos la fiesta, para hacemos la pascua a las regiones y a las
nacionalidades, puesto que los estados, al relacionarse con ellas, en realidad nos
están by-pasando, nos están pasando por encima, nos están "haciendo el puente"
como se dice vulgarmente. Y no es así. Lo que pasa es que las ciudades tienen en
común con las regiones la singularidad y por otra parte tienen en común entre sí
el sentimiento de ciudadanía. Todos hemos oído alguna vez algún
SIGLXX12.DOC
�Pitg. 9 1
SIGLO XXI/ 11 .12.95/PM
latinoamericano decir que se ha sentido en jBarcelona como en Buenos Aires, que
lo más parecido a Montevideo es Barcelon~, o que lo más parecido a Santiago de
Chile es Madrid, y así iríamos siguiendo. Es decir, que una ciudad tiene algo que
hace que el ciudadano se sienta en su casa en cualquier ciudad.
La ciudad tiene algo que la hace común,¡que la hace objeto común, no objeto
diferencial , y por lo tanto es representante de la diversidad pero también de la
comunidad y de los sentimientos de comunidad. Las ciudades. no sólo por esta
razón, sino por su propio desarrollo, y :p or la propia dinámica del mercado
político, vamos a llamarle así, del mercado de los servicios públicos en Europa,
van a seguir subiendo en importancia y, domo dice The Econom ist, van a ser y
cito casi textualmente, "el lugar significativo de las decisiones económicas, y el
lugar más significativo de la transmisión del conocimiento".
Las ciudades son el lugar donde se produpen el 90% de este tipo de decisiones
significativas o de complejas transmisiones. Y la Europa de las ciudades va a ser
la Europa que se reconozca como tal Europa.
Sólo a partir de la aceptación de las identidades que nos pertenecen somos
capaces, tenemos que ser capaces, de sub~imar, de progresar, de crear síntesis y
de llegar a ideas comunes o ideas generalh que nos hagan universales, pero no
como en Rousseau , no como en la Revolu~ión Francesa, no como ingenuamente
defendía la Asamblea de 1879 dando la receta de la libertad, la igualdad y la
fraternidad .
Eso no es así. Se va a llegar a la libertad, a la igualdad y a la fraternidad, pero no
sólo a base de repetirlo sino también y sobre todo, sobre la base de convertir en
universal y en común y en fraternal y en igualitario y en libre nuestra propia
identidad como ciudad , como región y como nación.
Voy terminando, porque no les quiero cansar mucho más. Decirles que lo que
está ocurriendo en Europa es una revolución política y que esa revolución política
tiene un nombre: subsidiariedad. El Tratado de la Unión recoge en su preámbulo
que nada debería hacerse lejos de los ciudadanos si se puede hacer cerca, lo dice
más o menos así. Y a continuación el artículo 3.b) niega lo dicho en el preámbulo
y dice: los Estados, en virtud del principio: de la subsidiariedad, son primero que
la Unión, que la Comisión, que el Consejo y que el Parlamento. Dicho de una
forma muy brutaL porque no es exactamente así, pero en el fondo sí lo es.
En un momento de sentimentalismo. de remacionalización como se dijo entonces,
en un momento de presidencia británica -J amos a decirlo todo-, en un momento
en el que algunos de los primeros referéndums estaban empezando a decirnos que
la población europea no lo tenía tan claro,¡ en que los daneses no querían que se
les dijera el tamaño que tenían que tene~ sus manzanas, en que los suecos no
SIG LXX12.DOC
�Pag. 10 1
SIGLO XXI/11.12.95/PM
querían, porque se lo creyeron, que les iban a quitar el Snaps, su aguardiente.
Esto efectivamente no era así pero se lo creyeron. Hay momentos en que Europa
tira mucho del carro sin explicarse. Mucha gente puede sacar partido de esta
situación diciendo, "vendiendo" (como se dice vulgarmente) a sus connacionales
que la nación está en peligro, que la particularidad lo está, que nuestra identidad
está en entredicho y que, por lo tanto, hay que ir poquito a poco hacia Europa. No
entendiendo que muchas veces este ir poquito a poco puede dar al traste con toda
la ilusión. Muy singularmente en materia monetaria, pero no es este el tema que a
mí me pcrtoca. Yo creo, por supuesto, que hay que ir despacio muchas veces pero
que lo que no se puede es dejar de avanzar en ningún momento puesto que dejar
de hacerlo podría ser la señal que muchos esperan para truncar el proceso.
El mundo es un mundo de expectativas, como lo demuestra el Premio Nobel que
han otorgado a un profeso r de la teoría de las expectativas y de la teoría de las
previsiones. Pero es evidente que las expectativas int1uyen en la realidad, y es
evidente que en Europa si no se va haciendo camino puede llegar un momento en
que todo se detenga porque los obstáculos que se nos vayan poniendo sean
superiores a nuestra capacidad de superarlos.
La subsidiariedad es en este momento un principio que debemos de explicar
mejor. Debemos decir claramente que tiene que ver con la proximidad, puesto
que así lo dice el preámbulo del Tratado. El día en que Carlos Westendorp visitó
el Comité de Regiones, como fruto de la discusión, casi nos salió una definición
completa de subsidiariedad.
Primero, la subsidiariedad no es un principio jurídico formal, es un criterio
político de interpretación que nos tiene que ayudar a decidir dónde se hace qué
cosa y cómo se debe hacer.
Segundo, es un criterio político basado en un principio, eso sí, en el principio de
la proximidad, en la hipótesis de que la proximidad es mejor y, por lo tanto, en la
consecuencia de que la vulneración de ese principio debe ser demostrada
(aunque no se dice en el Tratado) por quien está más lejos, no por quien está más
cerca, si se supone que estar cerca es una ventaja.
Y, en tercer lugar, debe estar siempre en armonía con los principios de eficacia y
de equidad ¿Cuándo es mej or, si se puede probar, que un gobierno lejano actúe
en vez de un gobierno próximo? Cuando sea claramente más eficaz o cuando sea
claramente más equitativo.
He dado un ejemplo antes de cómo se debe redistribuir la sociedad de la
información entre el Pirineo y Barcelona. Eso sólo lo puede hacer alguien que no
es sólo el Pirineo o que no es sólo Barcelona. Tiene que ser alguien que esté por
encima de ellos y que tenga una razón poderosa para hacerlo. En este caso la de
SIGLXXI2.DOC
�Pilg 11 /
SIGLO XXI/1 1.12.95 /PM
equidad, se trata de uno de los principi<bs mJnJmos de ciudadanía que todos
querríamos ver respetar para sentirnos partícipes de la sociedad en la cual
estamos. Lo mismo diríamos en el caso de la eticacia.
Y todavía, en cuarto lugar, habría que añadir que la subsidiariedad, para ser
completa, tiene que comb inar la proximidad con la lealtad europea de la cual
antes he hablado. Sólo cuando cada una de las partes del todo se sienta
representante del todo, sólo en ese caso, se puede aplicar a rajatab la ese principio,
que es un principio de una radicalidad eporme. No tiene mucho que ver este
principio radical con la sustitución que 'hizo la Revolución Francesa de los
principios de derecho divino de Bodino por otros en los cuáles a Dios se le
sustituía por la voluntad de la mayoría. , La diversidad quedaba igualmente a
resultas de lo que la mayoría decidiera.
¿Y que pasaba con las minorías? Esto es lo: que el mundo de hoy se pregunta. Las
minorías acaban en el individuo, por supuesto, de modo que la pregunta no es una
pregunta sencilla de contestar, ni muchísimo menos.
Pero es evidente que lo que está diciéndonq>s el Tratado de la Unión, y espero que
su revisión lo remache, lo explique y lo dej e bien claro, es que dónde las ciudades
pueden actuar las naciones no deben de hacerl o, y también, pero no sólo, que
dónde las naciones puedan actuar, la unión no debe hacerlo .
Pero entonces las ci udades se deben $entir responsables de la nacwn, y
representantes de la nación. Pondría el ejemplo de los Juegos Olímpicos de
Barcelona que fueron los Juegos de Catalunya y del gobi erno español, o del
Estado. Y así nos fue de bi en, en la medida en que combinamos la idea de unidad,
la idea de totalidad, la idea de globalidad de sociedad. con el reconocimiento de
que en definitiva la parte es mucho mejor gue el todo cuando se trata de avanzar,
cuando se trata de imaginar, cuando se trata de innovar. Simplemente esa parte
tiene que ser consciente de que no hace eso para ella o para ella sola, sino que lo
hace en compañía de otras partes con las cuales forma ese conjunto al cual hay
que ser leal.
En definitiva, pues, estamos ante un momento de nuestra historia y de la historia
de Europa en generaL muy importante. Muy decisivo, como se suele decir.
Vamos a ver dentro de pocos días el resultado cuando conozcamos cuáles son los
principios que deben de pres idir el esfuerzo de revisión que presenta el grupo de
reflexión presidido por Carlos Westendorp. Todo el mundo es consciente de que
Europa no va a ir adelante si al mismo tiempo que se ensancha no se transforma.
La Europa actual no es ensanchable, no es aplicable de 15 a 25 . Como decía
Engels. la cant idad se conv ierte en calidad a partir de un momento determinado.
SIGLXXI2.DOC
�Pag. 121
SIGLO XXI/11.12.95/PM
Ese momento existe, se va a producir, y yo creo que realmente en los días que
seguirán vamos a ver cómo el informe del grupo de reflexión plantea las bases de
lo que tiene que ser el cambio de calidad de la Unión Europea debido al cambio
de cantidad. Debido a su ampliación hacia el este y debido también a su clara
decisión - que se ha reafirmado en la conferencia de Barcelona hace dos
semanas- de anclarse firmemente en el M.editerráneo como base cultural y como
base económica y demográfica.
Esto va a representar que los esfuerzos que se han hecho hasta ahora en materia
de sentimiento europeo, van a ser recompensados. Lo digo con toda sinceridad.
Creo que estos estuerzos están repartidos de una manera muy uniforme en el
panorama ideológico. Hay esfuerzos en la derecha, los hay en la izquierda y hay
escepticismos en los dos lados.
Viniendo del norte, para terminar por donde he empezado, tengo la convicción de
que se va a imponer una construcción europea amplia y radical basada en
principios como los de eficacia, transparencia y democracia. Con sobresaltos,
pero se va a imponer. Van a reducirse enormemente el número de sistemas de
decisión a 3 o 4 (ahora tenemos 29); va a hacerse más transparente Europa, va a
hacerse más democrática en el sentido de más próxima a los ciudadanos y eso
tiene que pasar precisamente, creo, por el criterio de subsidiariedad, para decirlo
de una forma que la gente entienda y con todas las calificaciones que antes he
añadido.
Creo que en eso todos estamos de acuerdo. Creo que estaríamos de acuerdo con
Felipe González, que ha sido un adalid de ~sta construcción, y que estaríamos de
acuerdo con Jordi Pujol. A ellos dos me gustaría decirles hoy, de una forma
elíptica, que tengan en cuenta que tinalmente son los ciudadanos europeos los
que van a decidir si la construcción que estamos haciendo va adelante o no y que
van a decidir en función de la capacidad que tengan todos aquellos que tienen
poder en este momento, para hacer una construcción que sea al mismo tiempo tan
grande como es la ambición de los ciudadanos europeos que quieren más Europa,
para poder impedir Bosnia o Ruanda, y tan inteligible como las acciones de
gobierno en un distrito de Barcelona (que es lo que la gente más entiende), o
Vallecas pongamos como ejemplo, puesto que hoy Vallecas es terriblemente
noticia.
La persona que les habla milita en los dos niveles. Son los dos niveles que más
me interesan. A partir de las últimas elecciones hemos decidido que en Barcelona
todos los concejales tienen que estar en su distrito. Tienen que dar la cara, como
se dice normalmente, que es lo que la gente quiere. Recuerdo que cuando
discutíamos esto, alguien -alguien de la mayoría de la coalición que está
gobernando en el Ayuntamiento- me decía: quiere esto decir que van a saber a
qué día y a qué hora voy y por tanto van a saber cuánto me pueden pedir y de qué
SIGLXXI2.DOC
�P<ig. 13/
SIGLO XXI/11.12.95/PM
forma, y van a planificar el abucheo y van a planificar, en fin, tantas cosas que no
me gustarán? La respuesta fue: pues ciar<;>, para esto te enviamos, para que la
gente sepa cuándo y dónde te puede ver, te puede encontrar y te puede decir lo
que te tenga que decir. Si esto lo tiene que hacer un Ministro de Justicia, con 30
millones de españoles, o es un suicidio personal de este señor o es una enorme
equivocación política, y esto no sucederá nunca. En cambio, si esto lo hacen los
concejales de una ciudad, en barrios de entre 30 y 50.000 habitantes, o en
distritos de 150.000 que ya empieza a ser una cifra en la que la utopía está
presente, se agradecen enormemente estos esfuerzos que hacemos por
aproximarnos.
Creo que, en este momento, debemos poner el acento en el barrio y en Europa.
Creo que debemos hacerlo desde nuestra fidelidad hacia la labor del estado
español en materia de construcción europea sin olvidar nunca que la Unión
Europea no es nada más y nada menos que precisamente una unión de estados . Si
ustedes me preguntan y los estados ¿qué? Pues los estados deben unirse. Los
estados deben ser estados unidos. Esto es lo que tienen que hacer los estados y lo
que están haciendo los mejores estados y los mejores gobernantes.
Y sin ninguna reticencia tampoco por parte de las culturas, las nacionalidades, las
regiones, como la mía, como la del Sr. Gomis o la del Sr. Clos, o la de mi padre o
la de mi abuelo. Nacionalidades que se quieren propias, idénticas y respetadas y
al mismo tiempo, como se dijo ya en Catalunya a principios de siglo y a finales
del anterior, abiertas y dispuestas a entender a las demás identidades.
Sólo merece respeto para nosotros aquella identidad que es capaz de verse como
una más entre muchas; sólo es patria respetable aquella que quiere darse la mano
con otras patrias, que quiere más, que quiere conocer otros vientos, como decía el
poeta, conocer no sólo lo suyo. Nosotros tenemos ocho vientos en Catalunya, son
lo que nos gustan y los que nos sabemos de memoria: el garbí. la tramuntana, el
llebeig, el ponent, etc.; pero también nos gusta conocer otros vientos: como el
mistral, que está tan cerca. Y otros que están más lejanos, como los vientos del
norte, como la luz del norte que es tan distinta de la nuestra y tanto nos dice de
nuevo.
Eso es lo que la ciudad hoy , la ciudad de Barcelona en particular, les dice a todos
ustedes. Muchas gracias.
SIGLXXI2.DOC
��Pilg. l /
f~
...b
SIGLO XXI/ PM
Gd{e\~
Buenas noches,
[lntroducc ió]
Dejénme empezar, como corresponde, agradeciéndoles su amabalidad por invitarme a
pronunciar esta conferencia ante un foro de tal relieve, que es a la vez un magnífico
altavoz dirigido al conjunto de la sociedad. Les agradezco su interés, que espero no
defraudar.
Al presentar a las ciudades como una de las posibles respuestas a los retos del siglo
XXI. como reseña el título de esta conferencia, puede parecer que pecamos de
petulantes o que tendemos a una visión desenfocada, atribuible a mi condición de
alcalde. A lo largo de mi intervención espero demostrar que no hay ni lo uno ni lo otro.
- De todos modos, y antes de entrar a resolver lo que el titulo de esta presentación señala,
quiero referirme, brevemente, a la situación actual de mi ciudad, aunque solo sea para
tener claro un punto de partida, una base que sostenga los argumentos inciales de mi
exposición.
[Barcelona viu un bon moment]
Para ello voy a hacer una afirmación rotunda, que seguidamente justificaré: "Barcelona
vive uno de sus mejores momentos".
En efecto, en Barcelona se temió --como era; lógico-- que alguien sospechara que los
esfuerzos de 1992 fueran a parar en saco roto. No porque así fuera, sinó porque así
podía aparecer ante los ojos escépticos, que los hubo. Ahora, con el paso del tiempo, se
ha demostrado que tales temo res --lógicos, repito-- no tenían un fundamento real.
Hace algunas semanas, un periódico barcelonés decía que Barcelona, en 1992, no gastó
unos dineros en la celebración de unos actos de 15 días, sino que hizo una inversión de
futuro que ahora da my claramente todos sus frutos. Es decir: no se trató de un castillo
de fuegos artiticiales. Todo lo contrario: Barcelona percibió entonces --y mucho más
ahora-- que la ciudad podía y debía aprovechar los Juegos como una oportunidad única,
y casi, si se me permite y sin que se vea en ello frivolidad alguna, como una simple
excusa. Para ilusionarnos, para recuperar ciertq orgullo, pero sobre todo para preparar la
ciudad para el momento actual.
No se trata solamente de las infrastucturas heredades de la inversión olímpica --desde
las Rondas hasta todas las instalaciones deportivas pasando por las mejoras urbanísticas
y la creación de nuevos barrios, nuevas centralidades, o la recuperación definitiva de las
playas--, puesto que con todo ello podríamos habernos quedado estancados igualmente.
Hubo y hay algo más, eso algo más que nos situó en una ola en la cual todavía seguimos
montados, a una velocidad de crucero más quti correcta. Sin ese algo más, nos hubieran
quedado las infraestructuras pero no hubiéramos garantizado esa veloc idad ni la
posición de privilegio en la cual nos mantenemos.
L:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc
�Pag. 21
SIGLO XXI/ PM
No quiero ofrecerles una lista de pruebas --al fin y al cabo no estamos juzgando la
ciudad, y ustedes ya conocen, respetan y admhan, creo, nuestra firme posición que nos
permite hablar sin miedo de un prestigio internacional y de un reconocimiento muy
destacados-- pero sí voy a poner algunos ejemplos para justificar mi afirmación
precedente.
El consumo eléctrico --que nos habla del esfuerzo industrial y empresarial-- ha crecido
casi un 2% en un solo año. La ocupación hotdera ha crecido casi un 18% en un año y
hemos incrementado otra vez, en 1995, el número de turistas que nos han visitado. El
movimiento de pasajeros en el aeropuerto na crecido el 10% en un año. El tráfico
portuario, en toneladas, ha crecido en un añQ el 13%. El número de pasajeros en los
transportes públicos --dato que nos habla de civismo, de menos tráfico, de menos
contaminación-- ha crecido un 6%. El paro registrado en Barcelona baja, lentamente, es
cierto, pero baja. A 31 de agosto el descenso :era de un 10% respecto del año anterior.
No solo tenemos buenos datos, buenos indicadores, sino que además éstos se nos
reconocen. La encuesta que anualmente se hace a cerca de 500 directivos de empresas
sobre sus preferencias para la instalación de negocios ha situado Barcelona, en su última
entrega, en el sexto lugar (hace un año estábamos en el séptimo lugar y hace un par de
años estábamos menos arriba aún). La conclusión es que, tres años después de los
Juegos Olímpicos, Barcelona sigue teniendo empuje, Barcelona sigue subiendo puestos
en las escalas de valoración internacional, Barcelona sigue ganado posiciones y los
ciudadanos de Barcelona perciben claramente los beneficios de tal situación.
Lo repito : "Barcelona vive uno de sus mejores momentos." Y, por lo que indican los
datos y por lo que se deduce de los estudios existentes, Barcelona tiene serias
posibilidades de seguir manteniéndose en esa posición de privilegio durante mucho
tiempo, para entrar en el siglo XXI en las mejores condiciones posibles.
Para ello tenemos nuevos retos a cumplir, nuevos objetivos que nos sitúen en la banda
alta de los compromisos que las ciudades desean tomar en ese traspaso de calendario.
Quiero señalar algunos, para mostrar las línias maestras que vamos a trazar en el futuro
inmediato.
[Els reptes: serveis de q ualitat., cultura, logística]
Voy a referirme a tres asuntos principalmente: el esfuerzo por la calidad de los servicios,
los retos culturales y la concentración estratégica en la maximización de Barcelona
como auténtica plataforma logística.
Nuestra nueva organización del gobierno municipal tiene algunas consecuencias muy
relevantes para los ciudadanos y ciudadanas. Los regidores adquieren un carácter
netamente político --lo que les acerca a la geqte y les pone en situación de escuchar y
resolver problemas muy de cerca-- mientras que la gestión propiamente dicha depende
de unos profesionales que, con carácter gerencial, responden de un modo parecido a
como responden en el sector privado: en función de unos resultados claramente
perceptibles. Todo eso nos permite incrementar, el esfuerzo en la oferta de unos servicios
de mayor calidad, tanto porque le damos uh marco concreto --unos Estatutos del
z:ldades\sedltext\sigloxxi.doc
...
-~
.....
�Pag. 31
SIGLO XXII PM
ciudadano aplicables en casos diferentes y en función del tipo de servicio, del mismo
modo que pueden tratarse eu general los derechos de los consumidores, en este caso,
consumidores de servicios-- como porqué se señalan unos objetivos a conseguir en unos
plazos fijados, como un reto interno de la administración. La calidad de los servicios -de unos servicios que ya han sido pioneros muchas veces, y recuerdo ahora los servicios
telefónicos del O1O y del Audiotex-- va a mejorar mucho más todavía en un tiempo
relativamente corto. Eso nos llena no solo de orgullo, legítimo, sino también, y
sobretodo, de esperanza. Da motivos para la confianza en nuestras posibilidades y muy
significativamente da motivos para confiar en la capacidad de las administraciones para
actuar de verdad como un servicio a la ciudadanía.
Los principales objetivos culturales de la ciudad --ahora que hemos abierto el magnífico
Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona y que vamos a abrir (en cuatro días) las
salas del románico y gótico del Museo Nacional de Arte de Cataluña-- se expresan en la
finalización de aquellas infrastucturas pendientes: el Teatre Nacional y el nuevo y
reconstruído Liceu. Pero más allá de esos plazos que se van cumpliendo, tenemos un
gran reto traducido en nuestra candidatura para ser capital europea de la cultura en el
año 2001, justo el año de la entrada en el próximo siglo, justo el año de la entrada de
Barcelona en su tercer mi lenio de historia, que no es poco. Ha habido ciertas
dificultades, pero tenemos toda la confianza y estamos convencidos de que cualquier
inconveniente que pudiera haber será superado. Disponenos de unos proyectos
aplaudidos en España y en el resto de Europa y creemos muy firmemente en nuestra
capacidad y en el valor de nuestras propuestas. Nuestros retos culturales, pues, van por
la buena senda y deben llevarnos a otro éxito que quiere ser de la ciudad pero también
de Cataluil.a y de toda España .
Así como queremos entrar en el nuevo siglo de la mano de nuevas ofertas culturales,
queremos hacerlo también -- lo necesitamos-- con claros objetivos estratégicos como
ciudad. Nuestra conversión en centro logístico deviene pues el nudo central de nuestras
actividades presentes y futuras. Si los años ochenta fueron para nosotros los de la gran
transformación urbana con los Juegos Olímpicos de referencia, los noventa deben ser -ya lo están siendo-- los de la configuración de Barcelona como una plataforma logística
de primer nivel.
Nosotros nos referimos a ese objetivo con una expresión que ya ha tenido cierta fortuna,
y que permite entender la finalidad que perseguimos muy gráficamente: ser la Puerta Sur
de Europa.
Necesitamos pues que nuestra zona de actividades logísticas se adapte a las necesidades
que pretendemos atender en los próximos veinte años. Es decir: necesitamos que el Plan
del Delta del Llobregat --cuyo convenio se firmó en 1994-- se lleve a cabo sin
dilaciones, para disponer de las infrastucturas que allí se mencionan.
El reto es muy claro: Barcelona quiere y puede competir directamente con otras
ciudades europeas de la cuenca sur --Marsella, Génova ... -- para ser la primera ciudad
portuaria, captando las mercancías que llegan a Europa desde el Lejano Oriente, desde
Oriente Medio y desde el Norte de África. Debemos ganar posiciones no solo
comerciales, sino de prestigio político, social y cultural para que todo avanze al unísono.
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�Pág. 4/
SIGLO XXI/ PM
Un puerto mejor y un aeropuerto mejor, conectados con la ciudad y con las coronas
industriales y además con las principales vi').s del transporte tanto de carretera como
ferroviario y aéreo deben damos esta primac!a. Conseguir que los grandes operadores
intemacionales vean en Barcelona esta Puerta Sur, una gran puerta, es trabajo esencial
para los próximos años. Nos jugamos claramente nuestras opciones de futuro en este
reto.
Debo añadir aquí que comprendo las dificultades para las inversiones. Al fin y al cabo,
si sumamos estos esfuerzos a los que ya estarpos empezando a llevar a cabo en el otro
extremo de la ciudad, con el Plan del Besós --que debe incluir vivenda, comunicaciones,
espacios para el ocio y una península artificial frente al mar-- deberemos reconecer que
aspiramos a unas inversiones superiores a las que entre todos hicimos de cara al reto del
1992. Pero debo decir también, que estas inversiones en las que ahora nos cocentramos
son a más largo plazo y que sus frutos serán todavía más relevantes. De esas inversiones
depende que Barcelona consiga situarse al em~ezar el siglo XXI como lo que quiere ser
o que nos veamos obligados a dar pasos atrás. ;Estoy seguro de que los pasos los vamos
a dar hacia adelante y deseo q~ue ese optimisrino sea compartido por todos ustedes,
solamente en relación a Barcelona y sus posibilidades sino, de un modo más general, en
relación a una manera de actuar y de pensar políticamente.
no
Las bases para el cumplimiento de estos retos van a ser --como lo han sido hasta ahora-el espíritu del civismo y la complicidad.
El civismo es una actitud que permite comprender la colectividad como un todo
formado por partes participantes, porque en ; cierto modo todos los ciudadanos que
habitamos en una urbe somos responsables dirf ctos de cuanto acontezaca en ella. No se
trata solo de mantener comportamientos adecuados, eso que podríamos llamar la
"urbanidad". Hay que ir un poco más lejos y entender que el formar parte de una ciudad
implica determinados puntos de vista y, por lo tanto, una visión especial de la idea de
ciudad. Compartir la idea de ciudadanía, recupbrando
un concepto clásico que se refiere
1
a la participación democrática y a la implicación individual en todo lo colectivo, debe
ser la pauta que nos guíe.
Y la complicidad, porque ha sido la marca de la ciudad. Esa complicidad que el alcalde
de Roma, Francesco Rutelli, dice a menudo que quisiera obtener en la capital italiana.
Esa complicidad que se traduce en la aprobación ciudadana de todo cuanto acontece en
ella, y que al mismo tiempo es una afrirmación pública de ciudadanía y de autoestima,
del orgullo de pertenecer a una comunidad que avanza segura y con ganas. Sin esas
ganas, sin la voluntad de los ciudadanos y ciudadanas, muchos de nuestros esfuerzos
hubieran sido inútiles. Esta complicidad que hace que a los pocos días de inaugurarse el
Aquarium --el acuario más grande de Europa-t las colas sigan siendo de centenares de
personas que no quieren perderse tal espectáculo. La que hace que todas y cada una de
las nuevas obras --un parque, un puente de madera en el puerto, una calle com la acera
ensanchada, un paseo, una exposición, etc.-- sean reconocidas como propias --y
queridas-- casi inmediatamente.
Esta complicidad que permitió llevar a buen p~erto el proyecto olímpico, porque hubo
un consenso muy generalizado de todas las instituciones, que implicaba a la sociedad
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�Pag. s ;
SIGLO XXII PM
civil y combinaba Jos esfuerzos públicos --i~pulsores sobretodo-- con los privados,
protagonistas muy significados de todo cuanto se obtuvo. La misma complicidad
consensuada que debe permitirnos ahora lograr los retos culturales y logísticos y sin la
cual todo progreso sería, si no imposible, muc~ísimo más lento.
Hasta aquí, les he hablado de Barcelona. Le¡:; he hablado de una ciudad que ustedes
conocen y que, por lo que sé, respetan y a menudo admiran. Eso nos complace, nos llena
de orgullo. Pero no nos confonnamos. Porqutt Barcelona desea aportar algo más, desea
ofrecer algo más que su modelo de ciudad.
•
•
1
•
Barcelona cree hallarse en condtcwnes para ¡aportar al menos dos tdeas claves, que
pretendo desarrollar de aquí en adelante. N~stro espíritu político, lo que podríamos
llamar el estilo político de Barcelona, y nuestr~ convencimiento de la importancia de los
sistemas de ciudades.
[L' estil_polític de BCN]
Empiezo por el estilo político. El edificio enj el cual se aloja este estilo, si así puede
llamarse, tiene algunos pilares principales. Uno de ellos es la convivencia, y me refiero,
claro está, a la convivencia política --la otra, la convivencia ciudadana, se supone,
porque sin ella la primera sería imposible--.
Nuestro gobierno municipal es fruto de un pacto entre tres fuerzas políticas: el PSC,
cuya lista electoral encabezaba yo mismo, (~C) Iniciativa per Catalunya-Els Verds y
(ERC) Esquerra Republicana de Catalunya. Hemos firmado un pacto de gobierno y nos
hemos puesto de acuerdo en lo esencial sobre¡la gobernación de la ciudad. Además --y
ese complemento no es baladí-- contamos cqn una actitud dialogante, propicia a los
acuerdos siempre que sea posible, de la ¡oposición, tanto de la mayoritaria de
Convergencia i Unió --cuyo Jefe es Miquel R~ca-- como de la minoritaria, la del PP -cuyo liderazgo ejerce perfectamente Enrique Ilacalle--. El diálogo, el consenso siempre
que podamos, la voluntad de persecución de apuerdos, conforman un talante sin el cual
sería imposible aparecer como modelo de convivencia política. Y cuando lo llamo
modelo les pido que no vean en ello ningun~ petulancia. Si lo prefieren, llamémoslo
simplemente un estilo, un espíritu.
Permítanme, no ya por establecer comparacion,es --siempre equívocas y falsas, más que
odiosas-- sino para tener claros los puntos de referencia, que me detenga a hablarles de
Madrid. No del Madrid ciudad, desde luego. Me refiero al Madrid capital del Estado, al
Madrid político. Ustedes conocen perfectamente ése Madrid, pero yo quiero trasladarles
las impresiones que, desde 600 quilómetrqs, podemos tener los que vivimos en
Barcelona. La distancia, por un lado, hará im¡:}erfectas estas sensaciones, pero, por otro
lado, reconózcanme que esa mtsma distanc~a puede mejorar la visión de algunas
1
actitudes.
[Madrid, olla de grills]
Desde mi ciudad, Madrid aparece como ,un hervidero de rumores, discordias,
enfrentamientos, y a menudo tenemos la im~resión de que en tales circunstancias se
1
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�SIGLO XXII PM
Pag 6 /
pierde el norte, es decir, se hace mucho ruí~o sin tener claro quizás qué mustca se
intenta componer. Seguro que no es solamentd eso. Pero les hablo ahora no de lo que es
sino de lo que parece. O de lo que nos parece. Tómenlo, si acaso, como un apunte
lejano, como una aportación hecha con volundd positiva.
La distancia a veces permite expresar con serep.idad aquello que la cercanía impide. Les
pondré un ejemplo de distanc ia no espacial sinp temporal.
!
[Suárez-González]
Hace algunas semanas, tuvimos ocaswn de ver en televisión una entrevista al expresidente Adolfo Suárez. Me pareció una etittrevista magnífica, en ella misma, pero
sobretodo obtuvimos una visión magnífica dd la persona. El ex-presidente Suárez era
tratado con j ustícia por la historia, por la dist~ncia ... por el tiempo. Enseguida concluí
que según qué actuaciones, según qué méritos, no se reconocen hasta pasado este
tiempo, el necesario para admitir lo importante y para apartar lo accesorio.
Para ser honesto con ustedes, les diré que enseguida pensé que algo parecido va a ocurrir
probablemente con el presidente del gobierno, t on Felipe González. Su gobierno ha sido
de los más importantes en muchos años, en siglos. En infrastucturas, en modernización,
en universalización del Estado del bienestar, en nueva posición internacional, en
reconocimiento de la pluralidad del Estado~ y en tantas y tantas cosas, se trata
objetivamente de un gobierno muy importante jy de una etapa crucial para la historia de
España. Pero, quizás ese sea el precio a pagar,i los hechos acaecidos en los dos últimos
años puedan borrar parcialmente esta valoraciqn y deberemos esperar que el tiempo nos
aleje, que nos distancie, para reconocer según que actuaciones, según qué méritos.
[Estils diferents en l'oposició]
La oposición debe legítimamente aspirar a gobernar el país. Pero creo que se ha
equivocado cuando persiguiendo ese objetivo se ha sumado, por acción o por omisión,
al acoso y derribo que se ha practicado desde cjírculos de poderes externos, poderes que
ahora se perciben más claramente como lo qu~ son. Cuando por intereses personales o
de grupos económicos y mediáticos se lleva a dtbo un pulso al Estado, la oposición debe
demostrar su concepto de Estado, su capacidad de gobernar, es cuando toca alejarse de
lo menos limpio y concebir, si hace falta de acuerdo con los adversarios políticos, un
sistema de protección ante tales injerencias.
A veces, en la ascensión crítica se han llegado a verter comentarios especialmente
ácidos --y a mi modo de ver injustos-- contra p~rsonas que pertenecen al mismo partido
que lidera la oposición. El trato que en ciertos medios de comunicación se ha
dispensado al presidente de la Comunidad dt Madrid o al presidente del Gobierno
Balear no parace ni lógico ni sincero.
Barcelona prefiere mil veces el estilo del presidente Ruiz Gallardón, o la claridad de
Cristofor Soler, incluso la voz que quiere ser pzonable de Fraga lribame, a los gritos
que oímos pronunciar en otras gargantas y que ~n nada favorecen un clima ideal para el
1
desarrollo de la política.
z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc
.·-
�Pag 7 1
-. . ...__.
SIGLO XXI/ PM
El estilo Barcelona, ese espítiru al que me he referido, se acerca mucho más a la labor de
cada día de quien persigue consensos, de quien quiere lo bueno de todos, porque en
todos hay lo bueno, antes que el vociferío, h~ sed de destrucción por la destrucción o
algunos gestos irresponsables de quienes se ¡ pusieron en la cola de los que tiraban
tomates al Estado solo porque les pareció que sacarían provecho, por aquello del rio
revuelto y la ganancia de pescadores.
Por todo eso --convencido de que ustedes lo tomarán como lo que es y no como otra
cosa-- quiero darles mi punto de vista sobre lo~ hechos que nos dominan últimamente -un punto de vista que es mío pero que, desde luego, creo compartir con buena parte de
quienes lo analizan y razonan sobre ello desde Barcelona--.
[El "pols" a l'Estat]
Durante la época especulativa de los ochenta ~recieron en España grupos dominados por
marcadas voluntades personales, y personalistas, que llegaron a convertirse en figuras de
referencia en ciertos ámbitos de la sociedad. Estas personas detuvieron un enorme poder
económico y, al cabo, comprendieron que si añadían a éste el poder mediático tendrían
capacidad para manejar algo más que cuentas millonarias y juntas de accionistas. Para
completar esta acumulación de elementos de control, tuvieron cuidado de disponer de lo
que suele llamarse il?fórmación sensible, hasta niveles probablemente nunca alcanzados
anteriormente, adquiriendo los servicios de empresas dedicadas al espionaje de toda
clase (algunas de estas empresas han sido desmanteladas y algunos de sus propietarios,
no todos, han visitado comisaría y juzgado).
Devinieron auténticos personajes de la Espaí'ía de hace diez años, que se lucían en
paseos por tien·a, mar y aire a bordo de vehículos tan poderosos como ellos mismos. Se
procuraron un entorno que les permitiera codearse, esa es la palabra, con los habitantes
de los círculos de poder. Además, según parec;e, tuvieron tiempo para combatirse entre
1
algunos de ellos y de paso con quien fuera, en un ejercicio de lo que puede llamarse la
esgrima de los dosieres. Obtenían con este fin todo tipo de información, ya fuera
acudiendo al mercado, que desde luego existe en el sector del espionaje privado, ya
fuera, por lo que ahora se deduce, adquiriendp los servicios de agentes que ya tenían
patrón: el Estado.
Fue así como se iba construyendo un paraestado, dentro del Estado. Seguro que no tenía
todo lo necesario para llegar a ser un Estado real, pero sí se dispuso de muchos
elementos que permitían ejercer un contrapoper no legitimado por las urnas ni tan
siquiera por el resto de fuerzas privadas con poder económico (al fin y al cabo, algunos
de estos señores fueron tildados de advenedizos). Tuvieron, y tienen, dinero en
cantidades ingentes, información privilegiada, control o influencia sobrada en medios de
comunicación y, a menudo, connivencia o acuerdos parciales con dirigentes de
relevancia, políticos que sin llegar a mezclarse del todo con los dueños de este
infraestado sí que aplaudieron determinadas acciones o intercambiaron favores de todo
tipo para conseguir éxitos susceptibles de convertirse en bazas electorales.
z:\dades\sed\tcxt\sigloxxi.doc
�Pag. s1
SIGLO XXIIPM
No digo, sería inverosímil, que esa estructu$ se haya organizado conspirativamente.
Más bien se trata de una suma de voluntad~s, de un encuentro de arrebatos, de una
coincidencia de actitudes. Se hace evidente¡ que no vale, ni siquiera por omisión,
apuntarse al carro de los que han decidido retar al Estado, lanzándole a la cara no ya
pasteles de nata --como hiciera otro empresarip reñido con el gobierno-- sino auténticas
bombas de relojería.
·
Y aquellos que se atrevieron a defender los intereses generales por encima de los
particulares, aquellos que como Narcís Serra quisieron poner por delante los intereses de
todos, acabaron pagando el pato. Injustamente, claro, ni siquiera debería decirlo porque
su evidencia es tal que nadie, serenament~ --es decir, más allá de las trifulcas
parlamentarias--, puede negarla.
No quiero decir con todo eso que se trate de dividir la sociedad política en un grupo de
buenos y otro de malos, los que supuestamentf conspiraron. Ese me parecería un estilo
fruto del anterior_y por lo tanto nada positivol Si acaso, creo que algun~s se sumaron
irresponsablemente a los poderosos que defendían exclusivamente sus intereses, quizás
porque les pareció una buena táctica o porqué ¡pensaron que más tarde ya se apartarían.
Se equivocaron, claro.
Porque el asunto a discutir no debe ser quien jsí y quien no se apunta a la defensa del
sistema. Eso lo compartimos todos, o al men~ esa debería ser la base fundamental, el
punto seguro de apoyo. Lo que discutimos es lcomo puede mejorarse este sistema y si
tenemos voluntad para ello, aprovechando que lla situación cre~da permite ese debate o,
mejor aún, lo hace casi necesario.
Por eso, más que seguir revolcandonos en la fspécie de ciénaga en qué se ha querido
convertir la vida política, prefiero entrar de lle~ en ese debate.
[Reflexió sobre la democracia]
Se afirma que la democracia es el menos maloi de los sistemas políticos conocidos y se
dice una verdad. Pero esta frase no puede se~ jamás el final de una reflexión sino el
principio de una discusión honesta sobre nuestrtt capacidad para mejorar este sistema. Si
no fuera así, nos limitaríamos a usar a Churchill como el caparazón de una de tortuga,
un escudo bajo el cual agazaparnos cuando 1 intuyamos amenazas, confiando en su
resistencia sin preocuparnos de buscar ottas posibles actuaciones. Cuando tal
aseveración es el comienzo de un debate adquiere un valor distinto al que se le quiere
dar cuando simplemente nos cubrimos la espalda, por si acaso. La ambición auténtica, el
reto al que nos queremos enfrentar, es hacer i que la democracia sea el mejor de los
sistemas, no el menos malo. Y para ello debemos empezar por no conformarnos con los
modos actuales y comprender que la clave se llama participación.
No es ningun secreto que la capacidad transformadora de la democracia se sostiene en
su virtud participativa. El historiador polaco Geremek nos señalaba que la indiferencia,
la pasividad de los ciudadanos y la impotencia¡ frente a un universo kafkiano del poder
son los enemigos principales de la democracia. La misma frialdad del sistema
democrático es la que conlleva la necesidad ~e sentimientos políticos calientes, que
z:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc
�Pitg. 91
SIGLO XXII PM
pueden construirse fácilmente entorno al mito de la comunidad nacional , y por lo tanto
alimentándose de agresividad hacia lo ajeno.
(El actual nacionalismo catalán de derechas y el nacionalismo español que ahora renace,
de derechas también, podrían entenderse mejor vistos desde esta óptica de Geremek,
pero eso sería otra cuestión que no quiero tratar aquí).
Ralf Dahrendorf respondía a (ieremek que la.ff:ialdad de la democracia y de la economía
de mercado son el modo deliberado de reducir el coste de los posibles errores humanos,
porque permiten los cambios sin violencia. Y este es el punto al que quería llegar.
Ante los últimos acontecimientos, Xavier Rubert de Ventós ha dicho que los gobiernos
son algo así como losfúsibles de la democracia. Bastaría, segun Rubert, que un gobierno
que lo haga mal --o que haga el mal-- abandone su posicion para que el sistema se
recupere. La idea funciona, quiero decir que S\}ena como una música sincera y a la vez
atractiva, pero me parece algo así como administrar un antipirético para combatir un
proceso infeccioso, olvidándonos de los antibióticos. O sea: es correcto enfrentarse a los
síntomas, pero no podemos olvidar las causas.
Concedamos, ni que sea como ejercicio pensante, que se trate de un fusible. ¿Basta con
un simple cambio efectuado con rapidez, antes; de que el apagón nos deje sumidos en la
más seria oscuridad? Demos otro paso: ¿acaso el gesto de cambiar el fusible implica
renunciar a la posible mejora del sistema eléctrico? Como mínimo sería poco
estimulante no aceptar este planteamiento.
¿No debe preocuparnos el creciente desencanto de quienes creen que tanto da unfusible
como otro porque lo que no va es el sistema? ¿No deberíamos reduci r el índice de
.frialdad de nuestro alimentador eléctrico? ¿No hay motivos para convencernos de que el
descrédito aumenta incrementando a su vez la pasividad ciudadana? ¿No hay motivos
para sospechar que se trata al sistema como si fuera ajeno, como algo que no nos
pertenece ique es coto privado de no se sabe quien o qué?
Al mismo tiempo que nos respondemos estas preguntas deberíamos acertar en el intento
de ampliar el círculo del debate. La polítical adquiere con frecuencia el carácter de
representación virtual de lo irreal, puesto que el puente de troncos y cuerdas que une el
quehacer de aquellos que tienen capacidad para decidir con la voluntad de aquellos que
basan su capacidad de decidir en el gesto de elegir se resquebraja, y cruzarlo es un acto
cada vez más temerario.
Se exige de la política una capacidad de resistencia, una apariencia ostensible de
honestidad --sobretodo se le exige la apariencia-- y un volumen de sinceridad que no
responde del todo a lo que al otro lado del espejo se practica en la vida privada. Se
entienden --se perdonan-- los errores de a pie:¡defraudar a hacienda, lanzar residuos en
un rio, jugar con el patrimono de accionistas, ¡no hacer facturas, vivir del compadreo,
etc., pero la política debe ser algo así como un!campo virgen en el que cualquier rastro
de lo humano --por lo tanto, de lo imperfecto, !de lo real-- sea borrado por la gracia, la
1
elegancia, la majestuosidad y la falsedad de la apariencia, cierta apariencia. La política
se convierte entonces en un ejercicio de representación --eso ya se sabía-- vació y sin
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�Pág. 10 1
SIGLO XX!/ PM
efectos sobre lo rea l-- y eso no importa si se ha sabido nunca o no, simplemente es
insuficiente--.
El discurso que me parece debe hacerse, pues, va más allá de la aceptación del sistema,
con sus defectos, o del aplauso a su capa~ idad de establecer recambios sin gran
dificultad. Deberíamos ser capaces de aproxirlnarnos a los futuribles y tender nuestras
proyecciones hacia el reto de la mejora del sistema. Cada uno aportará ahí su baza. No
voy a dictar ahora una receta mágica para cocinar en una marmita de brujas, pero sí me
atrevo a mencionar al menos un ingrediente fu1~damental del mejunge: la proximidad.
Cuando hablamos de lo local, de lo cercano, estamos
tambien buscando fórmulas para el
t
mañana. Más poderes más próximos a los ~ iudadanos parecen un buen argumento
contra la indiferencia. En su momento, me !1 atreví a sugerirle al presidente Felipe
González que soltara lastre. A eso me refería. tLo cercano es más caliente (no vamos a
discutir ahora cuantos grados, digamos solo que más caliente). Ahí ya hay un esbozo del
camino a seguir para la mejora del sistema: que los poderes locales adquieran la cuota
que reclaman, que los- ciudadanos ganen proximidad al poder (que el puente se
1
reconstruya, ¡seamos los zapadores!)
Pero habrá otros ingred ientes, otras posibilid~des: sin duda es mejorable el sistema
electoral, sin duda deberemo s adaptamos a la¡ lógica de un poder mediático cada vez
más universal y vinc ulado a poderes econófuicos que ven en la comunicación un
instrumento más que un servi cio ... Sin duda habrá que preguntarse todo nuevamente, sin
miedo: ¿que haran los servicios secretos cuando por las redes de las autopistas de la
información circulen sin contro l datos relevantes o sensibles? ¿Que baran los sindicatos
cuando el teletrabajo sea moneda mucho más corriente? ¿Qu ienes tomaran las
decisiones oportunas cuando los ciudadanos ganen independencia gracias por un lado a
las nuevas tecnologías y por otro a su mayor beneficio en el reparto de los bienes
culturales, socia les y de servicios? Encerrarse ante estas cuestiones con la retórica
afrimacion de que vivimos en el mejor de los mundos posibles --el menos malo-equivaldría a cometer no solo un grave error ~e estrategia --el tiempo nos pasaría por
encima y las manecillas del reloj universal nos:decapitarían dejándonos si n ideas-- sino
que rompería del todo las redes de contacto --que existen claro está, y por fortuna-- entre
el mundo real y e l de su representación política.
[Un model espanyol]
Además, en España debieramos añadir a esa ref1exion otra de calibre quizás menor pero
no por ello menos trascendente. España, con su transición modélica, se ha ganado el
derecho a no renunciar a ella a pesar de los costes del sistema. Y parece que tenemos la
obligación --no ya solamente por nosotros mismos, sino por todo aquel que obtuvo de
este modelo inspiracion para sí-- de atajar cualquier duda sobre la validez de lo que
hicimos.
La dimisión del presidente Suárez estuvo cercana a un proceso de destrucción interna y
un cierto acoso --a pesar de lo que ahora digan,algunos, este acoso lo lideraba entonces
la extrema derecha, los herederos de un búnÚr que se la tenía jurada a Suárez--. La
investidura del siguiente presidente se vio interrumpida por la entrada violenta de un
z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc
�Pág 11/
SIGLO XXI/ PM
1
argumento pistolero. Parece como si los cambios de gobierno --esos cambios que segun
Darhendorf pueden sucederse sin violencia-- tuvieran que hacerse en España con fieros
movimientos. Como si fuera en nosotros lo natural acceder a la alternacia por la
destrucción de lo que es sustituído.
No voy a alargarme ahora con una lista de 1los gestos que hemos observado en los
últimos dos años. pero que un sucinto rcsumenlnos impida no ver lo que habido: ataques
personales a dirigentes políticos, intentos de atentar contra las vidas privadas, búsquedas
de falsas descendencias, chant~jes desmedidos al Ejecutivo, intentos de atacar la imagen
pública del jefe del Estado, y. por el camino, destrozar todo lo que se halle aunque nada
tenga que ver: periodistas, fiscales, y hasta pintores, si se tercia. Otra vez la necesaria
destrucción como paso previo al recambio. Entonces, si creíamos vivir en un sistema
constituido, podemos pedirnos sí no erramos y: si no resulta que todavía crecemos en un
periodo constituyente (en parte, éste es uno de ¡tos elementos del mensaje de la derecha,
!
mensaje que desde luego no comparto).
Y en ésas estamos . Podríamos aceptar la metafora del fusible. Pero no acierto a
comprender que sea necesario dejarlo inutilizado. Dice Rubert que ha habido un apagón
y que se requiere cambiar el fusible para que,¡ ¡zas!, se haga la luz. Bien. ¿Y tambien
necesitamos pasar el fusible por un baño de ácido clorhídrico para que no quede rastro
de él? ¿Es menester poner en peligro el mismo suministro de f1uído eléctrico, de fluído
democrático'? ¿Han pensado en la posibilidad de sentar otro precedente segun el cual ya
siempre deberá usarse el mismo estilo ¡ destructor? Además, para que nos
conformaríamos con el fusible: ¿no sería detnasiado sencillo, demasiado injusto, si
además no nos planteamos el recambio de las bombillas, del cableado. y, quizás, la
posibilidad de instalar un relé?
[L'estil polític que proposem]
Quiero llamar su atención sobre los puntos en que baso una propuesta que, si quieren, y
para su comodidad. pueden clasificar como propia del "estilo Barcelona" .
Atajar la insensibilidad por la vía de la máxima participación democrática, es decir,
ganando proximidad política y otorgando a los poderes locales --a los municipios,
también a las autonomías-- más capacidad de decisión, más recursos, ya que ambas
capacidades deben ir a la par.
Entrar de lleno en el debate sobre la mejora del sistema en vez de conformarse con la
crítica de aquellos a quienes corresponde aplicar desde la legítima pertenencia a un
ideario político la gestión de todo cuanto el sistema provoca y necesita.
Atreverse a pensar nuevas posibilidades de acercamiento entre la representación política
y lo representado .
Y enfocar las discrepancias como algo válido, t omo un conjunto de ideas positivas que
se mezclan para conseguir sacar conclusiones que aporten mejorabilidad en vez de
poner de relieve las crispaciones personales ¡a de grupo y las tendencias a marcar
distancias. Eso es algo tan sencillo --.y por ello; supongo, tan complicado-- como hacer
1
z:\dadcs\scd\tcxt\sigloxxi.doc
.. ··-
�SIGLO XXI/I'M
Pilg. 12/
de la política un instrumento útil, un modo de actuar que no se base solamente en los
enfrenamientos ideológicos --o simplementtl partidarios-- porque no puede vivirse
permanentemente en campaña electoral. En cierto modo, para ser justos, hay que atribuir
el error de convertir la vida política, el normal debate político, en una campaña
constante a aquellos que, quizás por impaciencia, quizás porque han reducido su ideario
a una simple estrategia de toma del palacio ;(y luego ya se arrepentirán), han venido
convirtiendo su legítima aspiración en el obj~to principal de su actuación. Es un error
que la dercha, tarde o temprano, va a tener que pagar, aunque preferiría que en vez de
echamos las cuentas --y en vez de decir quien debe pagar qué-- nos sentáramos ya desde
'
ahora a discutir sobre nuevas bases de comportamiento,
para definir un estilo de
consenso en el cual la lucha por el poder, es 'decir, la lucha lógica entre partidos para
gobernar, no sea, como en los tres últimos años, un mero acoso salvaje los frutos del
cual van a ser, para todos, amargos y de compljcada digestión.
j
Quiero sumar a ese llamamiento --a ese ofrecimiento de un modelo que funciona en
Barcelona-- una breve reflexión sobre los sistemas de ciudades, es decir, sobre el
modelo que por ellas mismas representan las ciudades.
[Eis sistcmcs de ciutats]
Barcelona participa --y a menudo ha sido quien las ha impulsado-- en diferentes redes de
ciudades, dedicadas a cuestiones concretas, desde Jos asuntos medioambientales a la
vivienda, la salud, el bienestar social o la cultura. Barcelona participa activamente en la
construcción europea con su presencia en ~1 Comité de las Regiones, organismo
comunitario que Barcelona vice-preside. Estamos también en el Comité de Muncipios y
Regiones de Europa, organismo que el alcalde pe Barcelona preside. Además, Barcelona
impulsa agrupaciones de ciudades mediterraneas.
Hemos celebrado dos conferencias y hemos participado, como sede, sí, pero como algo
más, con cierto espíritu de capitalidad mediterranea, en la Conferencia
Euromediterranea, que ha sido un éxito rotundo por el cual todos Jos partidos deberían
felicitarse y felicitar al ministro Javier Solana. Hay momentos, y permítanme aquí la
introducció de un paréntesis, en los que uno percibe claramente como son las personas.
Ahí se ve si uno antepone los intereses lamiq.adores, propios de su partido, a los del
Estado, y creo de verdad que el éxito de la c~nferencia de Barcelona es un éxito del
gobierno, claro, pero es mucho más, es un éxitp español. Los intentos que ha habido de
reducir este éxito me parecen miserables y, por decirlo de algun modo, pecan de
españolear poco. Hay momentos en los que uno debe felicitarse por los éxitos porque
además de serlo del gobierno lo son para todos ~ Dejenme que riña ahora, modestamente,
pero con severidad, a algunos medios de comunicación madrileños (y digo algunos,
porque no fueron todos) que trataron con desprecio la conferencia de Barcelona y
buscaron la manera de reducir su auténtico relieve. Se equvocaron, porque creyeron que
despreciando un éxito de España se debilitaba¡al gobierno y el papel de los medios es
informar, incluso crear opinión, pero nunca certenar la imagen del país creyendo que se
ataca al gobierno. No voy a recordar ahora aquello que se dijo de los "pedigüeños", pero
la cosa va por ahí.
1
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�Pitg. 13 1
SIGLO XXI/ PM
Cierro el paréntesis y vuelvo a mi discurso~ vuelco a mi ciudad. Barcelona, decía,
participa en redes diversas. Participamos e~ las redes que europeas y en las redes
mundiales de ciudades, con el objetivo de uni¡r esfuerzos de las diferentes asociaciones
de ciudades para formar un grupo poderoso, en el marco de Naciones Unidas.
De modo que Barcelona se plantea un modeJo segun el cual partimos de la máxima
proximidad hacia la proyección universal gracias a los sistemas de ciudades. ¿Cual es la
eficacia de estos sistemas? Podría poner mu~hos ejemplos pero ya es tarde y voy a
centrarme en solo dos aspectos, que creo que permiten percibir con claridad todo lo que
.
.
. ~
!
qUiero s1gmhcar.
El primero, es la eficacia para resolver cuestiones de interés comun. Pongamos por caso
las autopistas de la información. Requieren dd nudos centrales. Y esos nudos se llaman
ciudades. Las ciudades saben que forman u~ sistema, un mercado singular tanto de
intercambios culturales y económicos como de intereses comunes. Si las ciudades se
ponen de acuerdo sobre como organizar la E_!"esencia del cable de fibra óptica, sobre las
autopistas de la infrmación, sobre los usos de las nuevas tecnologías y sus
consecuancias --teletrabajo, incremento de nu~os servicios, primacía de la calidad y de
la eficacia, etc.-- será más üícil resolver cuestiones que los Estados, quizás preocupados
por asuntos más generales, no pueden atender debidamente o que, cuando lo hacen,
actúan con más lentitud. Las ciudades hacemos más de prisa aquello que los Estados
tardan más a resolver.
Otro ejemplo sería el de la solidaridad. El ca~o de Sarajevo es muy rotundo. Hubo un
tiempo en el que los Estados dudaban --ahora ~a se han decidido, pero admitamos con
vergüenza que Estados Unidos han tenido un protagonismo que hubiera correspondido a
Europa y que Europa, por razones que ahora nó quiero abordar, para no escaparme de lo
que les he anunciado, ha f1aqueado--. Bueno, ¡~ues ante las dudas de los Estados, dudas
sobre la necesidad de hacer cosas y dudas sobre qué cosas de podían hacer, las ciudades
axtuaron, actuamos. Quiero apuntar aquí, para evitar malas interpretaciones, que no creo
que los Estados dudaran por "maldad". Digamos si acaso que los Estados tienen ciertas
obligaciones que los hacen un poco prisionerbs, y eso siempre será así porque forma
parte de la misma esencia de los Estados.
Mientras tanto, las ciudades colaborábamos, con nuestra ayuda moral, política,
humanitaria y material. Luego ejercimos presiones sobre los Estados, para la llegada de
acuerdos de paz. Y finalmente, porque cu(lndo se trata de empezar a hablar de
reconstrucción, de convertir la paz en durad~ra y de recuperar el tiemp perdido, las
ciudades nuevamente nos hemos puesto delant~, a la cabeza.
Los sistemas de ciudades, por lo tanto, tienen capacidad de decisión y capacidad de
resolución. Eso es tener poder. El auténtico poder de las ciudades. Y, vuelvo a mis
afirmaciones sobre la proximidad, como las c~ udades son las organizaciones humanas
que más en cuenta tienen a las personas, a la ciudadanía, resulta que hablar del poder de
los sistemas de ciudades es hablar del poder de los ciudadanos y ciudadanas. Lo repito:
de la máxima proximidad, es decir, del poder más cercano a la gente, al máximo poder,
el poder de resolver cuestiones en cualquier pm~e del mundo. Me parece que la ecuación
además de funcionar nos debe emocionar. Se ~rata de devolver a las personas aquello
z:\dadcs\sed\tcxt\sigloxxi.doc
�Pilg. 141
SIGLO XXI/ PM
que les pertenece: la capacidad de la maxi,ma decisión para abarcar los máximos
objetivos. No van a negarme que se trata de un¡ modelo ambicioso.
[Les nostrcs aportacions]
1
1
La renovación del sistema democrático pasa ¡pues por las ciudades. La mejora de la
calidad de vida pasa por las ciudades. La eficapia en los servicios pasa por las ciudades.
El nuevo estilo de hacer política, más cercano y más amable, sin rencillas ni derribos
innecesarios, pasa por las ciudades. Como respuesta a los retos del siglo XXI creo que
está nada mal.
¿Qué más queremos aportar? Lo que nos es más propio, eso que despectivamente se ha
llamado pactismo y que yo prefiero llamar entqndimiento. La búsqueda de los acuerdos,
el estilo en el que la oposición intenta ganarse el gobierno sin miedo, con valentía, es
decir, sin necesidad cobarde de acudir a los qu~ desde fuera de la política quieren dañar
el sistema en vez de debatir sobre como mejorarlo.
[lJna idea d 'Espanya]
Barcelona quiere aportar también su visión de España, de esta España plurinacional,
plurilingüística, de esta España de todos en la que lo común puede más que lo particular.
Una España que cuente con las autonomías porque precisamente la suma de todas ellas
es lo que confiere a España su carácter de gran país. No una España en la que el estilo de
algunos se imponga sobre los otros aunque ~ disimule hablando de tolerancia a las
particularidades. Como si España fuera un todo uniforme en el cual hubiera algunas
formas anexas y peculiares, que habría que tolerar. Todo lo contrario: la suma de las
peculiariedades es lo que conforma el todo, no hay todo sin suma de las partes y cuando
se ha intentado que el todo sustituya las partes, España ha emprendido una vía sin
futuro.
Una España que cuente con las ciudades, con lqs poderes locales, con los gobiernos más
cercanos a los ciudadanos, que son los gobierpos municipales. Una España que tenga
claro que la proximidad, la proximidad de los gobiernos a la ciudadanía, es la base de la
participación democrática y el punto de part~da para llevar a cabo las mejoras del
sistema. Una España que piense en la suma d~ las ciudades y pueblos, no una España
pensada como algo abstracto e ideal --inicio y raíz del pensamiento nacionalista de
derechas-- sinó como algo real, concreto, que ¡se manifiesta y expresa precisamente a
través de la diversidad de las personas, de la diversidad de los pueblos y ciudades, de la
diversidad de las comunidades autónomas.
No tengo una solución fácil ni puedo señalar con precisión --no es esa mi labor-- de qué
modo debemos aportar ese punto de vista, ese 1estilo Barcelona, a la política-hervidero
que todavía ocupa el espacio principal en la cawtal del Estado. Pero si creo que tenemos
esa obligación, esa responsabilidad.
¡
Alberto Ruiz Gallardón declaró en una entrevista, hace algunos meses, que le paracería
bueno "catalanizar un poco España" y con esa f1;ase provocadora hablaba de un estilo, de
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�Pag. 15 1
SIGLO XXII PM
un modo de hacer. Yo les propongo, con toda humildad, pero con el orgullo de ver qué
el modelo funciona, barcelonizar un poco la plj>lítica del Madrid capital de España.
1
No vean en ello --no lo hay, es imposible que ¡nadie vea lo que no es-- un ofrecimiento
personal del Alcalde de la Ciudad. Les hablo d~ un modo de actuar, de un estilo político,
de un pensamiento, que viene representado qn muchas voces. Por ejemplo, en la de
Narcís Serra, que fue alcalde de Barcelona antes de ser ministro de Defensa y vicepresidente del Gobierno. Por ejemplo, en la dq Miguel Roca, que ahora ~jerce de digno
opositor --partidario de los consensos y acuerdos-- en el ayuntamiento de Barcelona y
que antes estuvo aquí, en el Congreso de Digutados, y creo que siendo admirado por
casi todos.
En fin, no quería personalizar en nadie ese esttlo pero el temor justificado a que ustedes
me lo atribuyan como algo personal me obligaba a poner al menos un par de ejemplos
que desmintieran tal sospecha .
1
1
Lo que pido --y creo que lo que pide Barcelona-- es que la política espaí1ola se cií1a al
terreno que le corresponde, que la política se inspire en la confianza, en la legitimidad
de la lucha por gobernar sin caer en los derribps, en la seguridad de que, ocurra lo que
ocurra, hay ciertas cosas que todos comparti¡nos y en la certeza de que el objetivo
común, más allá de las ideologías, más allá de las
lógicas discrepancias de modelos o de
1
modos de gestión, es el mismo para todos, puesto que una política que no tenga de
objetivo servir a Espaí1a --eso es: servir a los ciudadanos y ciudadanas de Espaí1a-- no
tiene sentido ni justifica su existencia.
[Optimisme]
Quiero terminar refiriéndome a una pieza clave1 este modelo que creo que ya se ha ido
percibiendo a lo largo de mi intervención pero 'que no he explicitado todavía. Hablo del
optimismo. Seguro que ustedes lo han ido no~ando, pero no lo mencionado como un
elemento fundamental y lo hago ahora. DJrante demasiado tiempo Espaí1a vivió
sumergida en una filosofía que tendía a destacar lo oscuro. Incluso en Cataluí1a hubo un
tiempo en que el fatalismo dominaba la escena y Barcelona no fue ajena a ese miedo.
Ahora, desde hace ya tiempo, nos hemos alejapo por fortuna de la oscuridad. Perpo se
observan riesgos de volver hacia aquellos días sin luz. Parece como si hubiera quien
creyera que para sacar provecho, para obtener beneficios políticos, necesita teí1ir de
oscuro todo lo bueno, pintar paisajes dominados por el pesimismo y lanzar mensajes
depresivos. Se percibe, por ejemplo, en las posiciones antieuropeas que a veces parece
que resurjan de las cuevas profundas de lo antiguo, de un "nosotros solos" que no nos
lleva a ningua parte. Quiero creer que se tra* solamente de brisas que pasan, no de
vientos que mueven nada. Quiero creer que no tienen fuerza. Quiero creer que son pocos
y sin capacidad de convencimiento.
Porque es evidente que hay muchísimos más ! motivos para el optumsmo. Basta con
mirar hacia atrás y darnos cuenta de lo recoqido, que es mucho y bueno. Basta con
mirar a los más jóvenes para comprender que tenemos todas las posibilidades del mundo
para ir hacia donde queremos. Basta ver el empuje de las ciudades --yo les he hablado
de Barcelona, peró hay muchas más que quieren y desean con fuerza situarse en
z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc
�...........
Pág. 161
SIGLO XXII PM
posiciones mejores en los próximos años y que!estan trab~jando para ese objetivo-- para
creer que podemos llegar lejos. Basta con ~omprobar que hay muchos dirigentes
políticos capaces que creen en el entendimientb, en la razón, en la persevrancia, en los
acuerdos, en la buena voluntad. Basta con entender el papel magnífico de la Corona y de
Su M~jestad el Rey para saber que los español~ ya nos hemos decidido hace mucho por
la vía del optimismo.
Tenemos condiciones objetivas para mejorar nuestra posición en Europa. Tenemos
motivos para creer en nuestras posibilidades '·n materia de competitividad. Tenemos
buenas razones para creer en nuestras capacidades como país. Por ello quiero hacer una
invitación al optimismo y, si me permiten el,uso de una expresión coloquial, quiero
decirles que "los cenizos" no tienen nada qud hacer, ni en política ni en ningun otro
' a seguir los pasos de los optimistas.
campo, porque España les va a olvidar y solo ¡va
Sobretodo, porque objetivamente hay millones Íde razones para el optimismo y ninguna
que justifique los malos agoreros.
Gracias por su atención, gracias por compa~tir --estoy seguro de ello-- esa visión
generosa y honesta de la vida política. Dese~ que entre todos rehagamos lo que sea
necesario para empezar con nuevo impulso, pon nuevas voluntades. a trab~jar para
conseguir lo que el país espera de todos nosotr~. Muchas gracias.
z:ldadeslsedltextlsigloxxi.doc
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4372
Title
A name given to the resource
Conferència Club Siglo XXI
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Telecomunicacions
Comunicació
Societat de la informació
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Club Siglo XXI
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-12-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf
2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de
conferències
"Barcelona Solidaria"
Barcelona, 4 de novembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS:
CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA
SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I
INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET
COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC
ESPANYOL.
HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE
HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB
PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES
DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA
DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA
COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES
QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí
COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6
I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS.
LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES
AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA
Exp. 82-86 •
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA.
I ES QUE, COM ENS DEIA
UN
DELS NOSTRES VISITANTS,
LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA
NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A
PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN,
COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE
CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES
COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE
CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE
LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA
SEVA MANIFESTACIó.
MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT
DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE
SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA
ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS
COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES
SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE
MADRID.
HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�' Ajuñtament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS
RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL
PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR
SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN
PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR
AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS
INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI.
NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB
EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS
AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB
L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA
I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL
FOSSAR DE LA PEDRERA.
HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS
PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA
AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE
íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA,
HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO
PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A
LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—4—
Ref. :
�—5—
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE
CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA
LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6
DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN
AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP
DELS CIUTADANS.
PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE
TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA.
HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU
QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM
A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA
POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME
REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA
CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA.
ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT
DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I
PA S.
NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT
CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA
ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN.
AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT
HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA
Exp. 82-86 •
IMPREMTA MUNICIPAL
�'
g
I■
—7—
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
1
SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA
I
ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR,
SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó
D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE
CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI
CORRESPON.
I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS
FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR
PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA
QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA
DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA
DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE
S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ
EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT.
HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL.
PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE
TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE
6,11
CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME
I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER
PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�•,
—8—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
/1,2(
Ref..
,.
.
DESCENTRALITZAT 'I
MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS
AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA.
LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA,
DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA
NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA
CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A
NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I
D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE
VALèNCIA, PER A TOTS.
NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI
CATALUNYA I BARCELONA NO
REBEM TOT
EL QUE NECESSITEM DE
L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES
FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA,
DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS
SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6
POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ.
•
I HEM DE
RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ
PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA
PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE
AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí
Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE.
AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN
SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM,
EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA
DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS
I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA
EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT.
EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE
PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE
BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN
PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM
SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM
DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC
EXTERIOR.
NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP
AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL
CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT
D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI,
ARREU DEL MóN,
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I
�l
'i
• Ajunta ment de Barcelona
Gabin et
de
Comunicació
CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN
ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN
AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB
NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES.
SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT
ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS
AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS
D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA
PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES
ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES,
ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA
MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS
POBLES D'ESPANYA.
NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES
OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM
TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A
UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA
DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS,
DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I
QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE
EXP. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—10—
Ref.:
�. Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT
INJUSTES, PER A TOTS.
BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA,
UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA
OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I
EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS.
BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER
ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI
VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA
DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO
SEMPRE HO HA SABUT SER.
A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET
PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A
DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I
POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN
EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó
INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER
L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—11—
Ref.:
�•
A
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó
D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I
CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN
INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES
EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN
FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES
ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó
DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA
POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó
ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI
JUSTICIA.
NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA
IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES
DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU
CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS
ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE
PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER
CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN.
UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST
COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE
QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE,
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—12—
Ref.:
�-13-
Ajuntament de Barcelona
•
Gabinet de Comunicació
Ref.:
D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS.
MANCAVA
TAMBÉ
INSTITUCIONS
PROBLEMES.
LA
PúBLIQUES
LA
VOLUNTAT
VOLUNTAT
POLíTICA
PER
FRONT
FER
POLíTICA
QUE
DE
A
NEIX
LES
AQUESTS
DE
LA
LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU
I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO
ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I,
MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA,
REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS,
ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA
DIFíCIL.
ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL
CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA
LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE
AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR
QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES
EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR
SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT
DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA
TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-14—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS
QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN
PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA
ALTRA LLENGUA.
ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6
-,
VAN
CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN
CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS
I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS
L'APRENGUESSIN.
AVUI,
A L'àREA METROPOLITANA DE
BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA
CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA.
PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU
ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO
ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS
PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS
DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE
L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES
UN ESFORÇ DEL
CIUTADANS DE CATATALUNYA
NASCUTS A ALTRES TERRES.
AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—15—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA.
NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE
LLUITAR PER FER — SE LA CASA,
PER TENIR ESCOLA I
TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR
D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR,
QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS
FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER
I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS
ACTUAR.
POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY,
PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR
SC!
PER FER REVIURE LA
CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS,
ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS.
„kv-1
I V
ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES
TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U
POLíTIC DIFERENT,
DEMOCRàTIC,
NO
P(IEU
S17
INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL
QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I
VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE
VOLIEM EL MATEIX.
TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-16-
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA
QUE
S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I
DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN
VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN
PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE.
L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN
ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A
CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE)
SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB
AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT,
HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A
vkW
-
v')
CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI
SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA.
CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI,
AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE
PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA
D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA
CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES
CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—17—
•
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE
CONSIDEREM QUE LA LLENGUA
PRòPIA DE CATALUNYA ES EL
CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA
I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS.
IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE
SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO
QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR
AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE
LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE
TERRITORI,
PER LA DIFICULTAT QUE POT
L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA.
SIGNIFICAR
EL CATALà S'APREN
FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES,
HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE
COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA.
NO HO ES.
VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU
NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS.
HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT
MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT
BARCELONINS,
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES
n-9
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU
BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE
RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS,
ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE
SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS
ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS,
I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA.
VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE
HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ
IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT
ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE
ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN
G- QQ'Ve,
EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE
CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS
COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL
QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN
CENTRAL.
COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE
LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O
LLEI
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS
�•
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
1
^A
Ow
AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA
TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT
SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU,
CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN
MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN
APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT
D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA
RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA
COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A
DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA.
EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT
ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS
DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ
Or QU I
W
CAPACITAT DE GESTI6
SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS.
EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS
PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS
ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES
COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL
GOVERN CENTRAL.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�.
1
—20
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:.
LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE
PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL
REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I
NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX.
PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL
GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS
DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT
A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I
IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE
SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS.
D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO
DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT
DELS AJUNTAMENTS.
EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT
AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT
TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES
POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN
REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1-
DE MANIFEST LA NOSTRA
CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�–21–
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC.
BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS
CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI
TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS
LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE
CATALUNYA.
AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN
PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI
ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA
PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I
ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER
A-t9S
ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE
CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE
BARCELONA.
C6M6lOAM
5
UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA:
INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL.
BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT
CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA,
NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—22—
•
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA.
EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR
LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES
INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS
AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA
CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE
PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS
PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I
PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER
LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA
TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I
TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS,
HAN DE SER COMUNS.
UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT
METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS
VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS
QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL
DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU
CLARA.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�—23—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA
PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES.
I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL
I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL.
ENS SENTIM SOLIDARIS DEL
DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O
L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I
SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS
NOSTRES PROBLEMES.
Eiv-t7u.'11:1
I E7JS Sci
iT An ¡oLi `9074 5
r Qu r
C1) v
cyYvt
¡v^
HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS
BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS
GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT
DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT.
SOM UNA CIUTAT DE
TUL9lrS Numti',s
S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I
PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA
DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL
MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT.
PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA
POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR
MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES
ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—24—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA
REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS
MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI
I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó
Cel
I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB
BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA
BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA
PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I
PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A
CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM
AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE
QUE SE'N FACIN DE NOUS
O
I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT,
DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA
D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA,
PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I
MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI
ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU
DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�«
¡
t
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PARTICIPACI6 DE TOTS.
AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP
A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS
SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER —
HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT,
COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA,
NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES
NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM.
SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES,
OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I
HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A
SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN
PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL
MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A
ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES
POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN
HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA
TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES.
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—25—
Ref.:
�4
Ajuntament de Barcelona
•
Gabinet de Comunicació
JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES
TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS
EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES,
ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES
ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I
TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I
BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA
PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES
O^C
PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET.
2 ajy-a4„,,
dAA-014--Aj) ,(25
GRàCIES A TOTS.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—26—
Ref.:
�-6-
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS
POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE
ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL
I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I
AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN
MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT
A CATALUNYA.
CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA
GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER
LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT
L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I
D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA
V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO"
o
ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS
D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN
NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT.
AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA
SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I
DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES
IP(L1.c.
c --^n
^
COL.LECTIVITATS
i41,uN`/.4
')/oh
y:5
^^
unfk
.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
QUE EL CONSTITUEIXEN.
EN
AQUESTA
�w^
,
e
-e
--Z
^
. 1U
7,
,
^ •
^
L.
^
`I.
•
1
.1-
,J
--1
^
^—
2-
_
^ 1^ v
Z
^ ^
^.
E
I
^
^
^
2
ji
^
_
o ^
T
_____
^ '-- ¿
,.
^
1 ^ el'-^
^
M, ^
s
z
0-^^ ^ ^
^
^ ,
— ^
n(-Q ^
_^ ^
—
,_
^►
V
c).
r...;
^ ^y '^
^
4.1.
19
Z ,_ , ^ ^^
---
^ ^
^
1.2
^
^
�e40
e
le
M
»
•
,
V
^
l
e
^
^
lu
.^
,,
^
^
►,^
'
^
^
^
^
^
^
ç
ç^
_^
^
C^
Sj
`
11,
^^
^
^
^
,
\
c.
(—I
^
^
•
ira
^
^
ç--
e
•
•
»
•
j
^—
iN
1
-
d 1
.^
--,..1
^
¡,^
^ 3
^1
^
^
r^
\
�^
..14
,
/^
^
^^
^
a
1
j
^
J
•
9,,,
'
J
^ ^
•
1
1
1
^^
.z.,„ 1.
31 -
^
`
^
^
4:. ^
,
►
_
'
/'^^
r
-
.
/
�A
^
^J
■
^
'C:
,3'
-.
.
^®
..^
1.z_
.
%
))
''
7
"k
��•
^
3
^^ ^
_,
\b ^
,
^
M •
^
^
^^
--^
^
-^
•
,
S ',
^
1.
4
.
^
^Z ^
O
ri
^
^^
S
^^^.h
I
8
^
'
^,
^
__
'
\^ ^►
^ ^ ;, ,
^f^^
,
�h '
>ç'
J
`
^
^
P ^
^
.
I.)
^ .
^
.
IJ
=J
^
^
).)J
,^ ^
M
t
^
^ ^
^ ^
v ^
_
Q
7
^
•
/
^^ ^
,
- ^
r---
/r
,Z
^
^
2
^^
,0
v
Z
A
^
S
^
^
^ ^
^
i^
^ c:..
°^
r)
7
'Z
^
•
^
�r`'
.
i'+
.e
^
_ ,
.
_,
C^
^
\. ..
f
^
.
,
^
^
_
v
^„^
A
^7
^
.
,<
•
i
^ 'c
`I
.
^
.i
1
Iq^
JY
.\.
-1
"
O C^
_
_ '
•
e
^
l
\+ ^
,
'
•-_.^
^
^
^^}SI -^.
^ k, .át
^
^
^
»
^
^
1
.
*
N
r
.,.
ó^
^
<,,
^ _,
®
�t
^
c3
..Q,
.`
Ç:.
0
_)
C^
ç::,
–D
^
l
\-i
'Q
.;:e
^
4.
,
I„
-.-
^
^ `
t
r
_
^
IJ
›.5.,
^
2
^
,
^
^
''
^
^
^
^
^
J
/^
.^
^–
1
iy
^ ^x
..._,
G-
^
_
�e
c
^
'S
/^
^
1^
iy
I1
C
^
^
,
^
^ ^J
^
_^ ^ ^
^ ^
\
'!. ^
^ -
^
^
,
á
szt-
Q
, )--
ì
^
t--- L
t l^
^
^
^J
••
^ ^
^ ^
^ ^
k ^°
Ct
J^ ^
^
,---(
(-----)
�^
\_)
^
u
^ _
^
^
-,
^
4
-^^
_
.
L
1
)
^
s
1
k
_
1
^
^
-Q-
^
^J ^
^ ^
^
--
^
z)
"
--
_
3
^
^
^
11
^
^
^^
j
-,z9
-
^.
ti
^
1.,.
c..
p
^
^--,
U
^
--
^
^
--^
.
^ ^
1
(^
^
'
S
^
(J
^
S
L`
^Y
z
j
>
1^
^
&'
‘7
1
^ ^
0^
^U
^
-1
•--
7
17^
)
I
�^
rz
_,
^
1-5
a
^
^
w
D
.
s
a
.
^
^
^
Y-_,'
';
(5.
/1
Z
P
CU
^
TU
^^
Z- ^ ^
^
^
^ ,^
^
v
Z
^
^ .
á^
j,
-
,
^
~
^
(T
--^
({
'
.z)
O
A
^ .
-
^
,
^
^
^^
^¡
'
^
^
r^.
5 i -1
k
^ 1
/
;
<'
a
^
C?J
Ç
>
^ 'z
^
^ Z
^
....J
�■
^
^
r
s,
1
,^
^
^
-
^
1-
t
^
c.7
^
,
`
1
;1
^ ^^ ^
®
=`
^
~
-,'
^..1
î
Ò
^'
.r
`w
:75
R-"
M
,
^
te
4
Te
1
5
��t
.^J ^
Í^ >
•..
9
^.
:
a
^
r
^
^ ^
•
^
J
^^
,
^
J
^
V
JJ±
^
S
^
1
^
P
-S
'\,_.--
J
^
:
r---
^
2
1
\
1—
l'.‘)
5)_
Q
N
ll
I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4443
Title
A name given to the resource
Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Autonomia
Catalanisme
Acció política
Territoris
Espanya
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1482/19960418d_00721.pdf
ef31100b3bdcebb18e7606f4511ee2ea
PDF Text
Text
CONFERENCIA DE COPENHAGUE CON MOTIVO DEL
DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE LA
AUTONOMÍA LOCAL
LA AUTONOMÍA LOCAL EN EUROPA: LA CARTA COMO
MECANISMO DEMOCRÁTICO DE PROMOCIÓN DE LA
SUBSIDIARIEDAD.
INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL, PRESIDENTE DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y ALCALDE DE
BARCELONA
COPENHAGUE, 18 DE ABRIL DE 1996
�SEÑOR ALCALDE, SEÑOR PRESIDENTE,ESTIMADOS COLEGAS Y AMIGOS,
Es
PARA MÍ UNA ENORME SATISFACCIÓN ENCONTRARME HOY ENTRE
TODOS USTEDES, COMO ALCALDE, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES DE LA UNIÓN EUROPEA, PARA CONMEMORAR EL DÉCIMO
ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL.
LA CARTA ES EL PRIMER INSTRUMENTO JURÍDICO DE CARÁCTER
MULTILATERAL QUE DEFINE EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA LOCAL,
PRINCIPIO FUNDAMENTAL PARA TODOS AQUELLOS QUE ESTAMOS
COMPROMETIDOS EN LA DEFENSA DE LA DEMOCRACIA, LAS LIBERTADES Y
LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
QUIERO FELICITAR A LA PRESIDENCIA DANESA DEL CONSEJO DE EUROPA,
POR ESTA INICIATIVA, RECORDANDO QUE DINAMARCA FUE UNO DE LOS
PRIMEROS PAÍSES QUE RATIFICÓ LA CARTA. POR SUPUESTO HAGO
EXTENSIVA ESTA FELICITACIÓN AL CONSEJO DE EUROPA, LA
ORGANIZACIÓN REPRESENTATIVA DE LA GRAN EUROPA Y TAMBIÉN AL
CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, CUYOS
MÁXIMOS DIRIGENTES, TCHERNOFF Y HOFMANN, HAN TENIDO UN
RELEVANTE PAPEL EN ESTE ENCUENTRO.
2
�Los
MÁS DE DOSCIENTOS ELECTOS LOCALES REUNIDOS HOY EN
COPENHAGUE, ENTRE LOS CUALES QUIERO DESTACAR AL ALCALDE DE LA
CIUDAD QUE NOS ACOGE, EL SR. JENS KRAMER MIKKELSEN, SON UNA
PRUEBA PALPABLE DEL INMENSO VALOR QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA
LOCAL TIENE PARA TODOS NOSOTROS.
PERMÍTANME QUE LES HABLE EN PRIMER LUGAR COMO PRESIDENTE DEL
CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, LA MAYOR
ORGANIZACIÓN DE PODERES TERRITORIALES DEL CONTINENTE EUROPEO,
FUNDADA EN 1951 CON EL OBJETIVO DE PROMOVER LA AUTONOMÍA
LOCAL Y FAVORECER LA PRESENCIA DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
LA CARTA DE VERSALLES, ADOPTADA POR NUESTROS PREDECESORES
EN 1953, SENTÓ LAS BASES DE LO QUE 30 AÑOS MÁS TARDE HABRÍA DE
SER LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL.
Los
PRINCIPIOS DE VERSALLES, QUE CONSTITUYEN EL CORAZÓN DE LA
CARTA, SIGUEN ESTANDO MÁS QUE NUNCA DE ACTUALIDAD:
DEFENSA DE LAS LIBERTADES MUNICIPALES, QUE CONSTITUYEN EL
FUNDAMENTO DEL ESTADO.
LIBERTAD ADMINISTRATIVA DE LOS PODERES LOCALES EN EL MARCO DEL
RESPETO A LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS.
3
�DERECHO A DISPONER DE RECURSOS PROPIOS SUFICIENTES PARA
PODER EJERCER LAS COMPETENCIAS ATRIIBUIDAS.
ESTA ES LA ESENCIA DE LA CARTA, INDISOCIABLE DE LA NOCIÓN DE
SUBSIDIARIEDAD Y POR TANTO DE UNA ENORME IMPORTANCIA
IDEOLÓGICA Y A NIVEL DE LOS PRINCIPIOS GENERALES, PERO TAMBIÉN DE
UNA GRAN TRASCENDENCIA PRÁCTICA.
EL CMRE FUE, DESDE SU CREACIÓN EL ABANDERADO DE LA AUTONOMÍA
LOCAL, PRIMERO EN SOLITARIO Y DESPUÉS CON LA CONFERENCIA,
PERMANENTE DE PODERES LOCALES Y REGIONALES, ACTUALMENTE
CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES
EN LO CONCERNIENTE A LOS PRINCIPIOS GENERALES, LA CARTA ES
PERFECTAMENTE COHERENTE CON EL NACIMIENTO EN MAASTRICHT DE
UNA EUROPA TERRITORIAL, DOTADA, SEGÚN EL ARTÍCULO 198-A DEL
TRATADO DE LA UNIÓN, DE UN ÓRGANO DONDE ESTÁN REPRESENTADOS
MUNICIPIOS Y REGIONES.
EL HECHO DE QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL NACIERA EN EL
ÁMBITO MÁS AMPLIO DEL CONSEJO DE EUROPA, NO HACE SINO
REFORZAR SUS POSIBILIDADES DE FUTURO. EUROPA NO PUEDE IGNORAR
QUE SU PROPIA CONFIGURACIÓN ESTÁ LIGADA, EN EL PASADO Y EN EL
FUTURO, A LA MARCHA DE SU POTENTÍSIMO SISTEMA DE CIUDADES.
4
�EL ARTICULADO DE LA CARTA, QUE ESTABLECE EL RECONOCIMIENTO DE
LA AUTONOMÍA LOCAL POR LAS LEYES INTERNAS DE CADA PAÍS Y, A SER
POSIBLE, POR LOS TEXTOS CONSTITUCIONALES, LA DEFINE COMO "EL
DERECHO Y LA CAPACIDAD EFECTIVA DE LAS ENTIDADES LOCALES DE
ORDENAR Y GESTIONAR UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS ASUNTOS
PÚBLICOS, EN EL MARCO DE LA LEY, BAJO SU PROPIA RESPONSABILIDAD
Y EN BENEFICIO DE SUS HABITANTES". PARTIENDO DEL HECHO QUE EL
EJERCICIO DE LAS COMPETENCIAS PÚBLICAS "DEBE INCUMBIR
PREFERENTEMENTE A LAS AUTORIDADES MÁS CERCANAS A LOS
CIUDADANOS", LA CARTA DICE QUE DICHAS COMPETENCIAS "NO PUEDEN
SER PUESTAS EN TELA DE JUICIO NI LIMITADAS POR OTRA AUTORIDAD
CENTRAL O REGIONAL. MÁS QUE DENTRO DEL ÁMBITO DE LA LEY"
LA CARTA GARANTIZA ASIMISMO LA PROPORCIONALIDAD ENTRE LOS
RECURSOS FINANCIEROS Y LAS COMPETENCIAS Y RECOGE EL DERECHO
DE LOS ENTES LOCALES A UTILIZAR LOS RECURSOS JURISDICCIONALES "A
FIN DE ASEGURAR EL LIBRE EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y DEL
RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE AUTONOMÍA LOCAL CONSAGRADOS EN LA
CONSTITUCIÓN O EN LA LEGISLACIÓN INTERNA".
EN LA ACTUALIDAD LA CARTA HA SIDO RATIFICADA POR 26 PAÍSES
MIEMBROS DEL CONSEJO DE EUROPA, ENTRE ELLOS 11 DE LOS 15
PAÍSES MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA. DEBEMOS ESTAR
ORGULLOSOS DEL LARGO CAMINO RECORRIDO EN DIEZ AÑOS, A PESAR DE
QUE, COMO PRESIDENTE DE UN ÓRGANO DE LA UNIÓN EUROPEA, DEBA
LAMENTAR QUE BÉLGICA, FRANCIA, IRLANDA Y EL REINO UNIDO, NO SE
�HAYAN SUMADO TODAVÍA A ESTE MOVIMIENTO. QUIERO DESTACAR LA
ENORME LABOR DE
CONCIENCIACIÓN QUE NUESTROS AMIGOS ELECTOS LOCALES DE ESTOS
PAÍSES REALIZAN EN ESTE SENTIDO Y ANIMARLES A CONTINUAR CON SU
ACCIÓN.
No DEBEMOS OLVIDAR, SIN EMBARGO, QUE EL RESPETO A LOS
PRINCIPIOS NO ES SUFICIENTE. ES NECESARIO QUE SIGAMOS
TRABAJANDO ATENTAMENTE PARA ASEGURAR EL RESPETO EFECTIVO DE
LA AUTONOMÍA LOCAL ESPECIALMENTE EN LO REFERENTE A:
* LA IGUAL DIGNIDAD DEL CONJUNTO DE LOS PODERES TERRITORIALES
* EL DERECHO A DISPONER DE LOS RECURSOS FINANCIEROS SUFICIENTES
*
LA REAL APLICACIÓN, DE ABAJO ARRIBA, DEL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD.
ESTE ES EL MENSAJE QUE, COMO ALCALDE DE BARCELONA, PRESIDENTE
DEL CMRE Y RECIENTEMENTE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES .ME COMPROMETO EN DEFENDER.
PERMITANME AHORA QUE ME CENTRE EN EL ÁMBITO DE LA UNIÓN
EUROPEA. ESTAMOS VIVIENDO UN MOMENTO CRUCIAL CON LA REFORMA
DEL TRATADO DE MAASTRICHT, UN MOMENTO QUE DEBEMOS
APROVECHAR PARA HACER OIR NUESTRA VOZ. LA CREACIÓN DEL COMITÉ
DE LA REGIONES FUE UN IMPORTANTE PASO ADELANTE, PERO EL
6
�SIGUIENTE PASO ES DEJAR DE SER UN ORGANO CONSULTIVO PARA PASAR
A SER UNA INSTITUCIÓN DE LA UNIÓN,
LOS MIEMBROS DEL COMITÉ, DESDE NUESTRA DIVERSIDAD LOCALREGIONAL, NACIONAL Y DE PERTENENCIA POLÍTICA, ESTAMOS
CONVENCIDOS DE QUE PODEMOS HACER MUCHO POR LA EUROPA DE LOS
CIUDADANOS QUE CONSAGRA EL TRATADO Y POR EL DESARROLLO DEL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O PROXIMIDAD.
LA CIUDADANIA EUROPEA QUE NOSOTROS ENTENDEMOS NO SE LIMITA A
LA POSESIÓN DE UNA NACIONALIDAD EN ALGUNO DE LOS PAISES
INTEGRANTES Y A LA LIBERTAD DE CIRCULACIÓN A TRAVÉS DE ÉSTOS.
ESTA ES LA INTERPRE TACIÓN LIMITATIVA DEL TRATADO DE LA UNIÓN.
PARA NOSOTROS LA CLAVE DE LA FUTURA EUROPA SE ESTA DIRIMIENDO
EN LAS CALLES DE CADA UNA DE NUESTRAS CIUDADES, EN LA
CONVIVENCIA ENTRE LOS INDIVIDUOS QUE LAS PUEBLAN, EN SU
CAPACIDAD DE ENTENDIMIENTO Y DE SUPERACIÓN DE LAS DIFERENCIAS
QUE LES SEPARAN.
LOS PODERES LOCALES AFRONTAMOS DIARIAMENTE LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA A TRAVÉS DE NUESTRA IMPLICACIÓN EN LAS TAREAS DE
COHESIÓN SOCIAL. NUESTROS ESCENARIOS SON, A MENUDO, LOS MÁS
DIRECTOS Y LOS MÁS DRAMÁTICOS, PERO TAMBIÉN SON LOS ESCENARIOS
MÁS REALES, LOS QUE PRODUCEN RESULTADOS TANGIBLES Y
SATISFACCIONES INCONMENSURABLES.
7
�ESTA ES LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA QUE NOS INTERESA,Y
ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA QUE DEBE OIRSE NUESTRA VOZ.
EL PASADO DÍA 29 DE MARZO SE INAUGURÓ EN TURÍN LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO. EN DICHA CIUDAD
TUVIMOS OCASIÓN DE INTERCAMBIAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA CON
LA PRESIDENCIA ITALIANA A TRAVÉS DE LA MINISTRO SUSANNA AGNELLI,
QUIÉN EN SU INTERVENCIÓN DIJO TEXTUALMENTE:
Nos ENCONTRAMOS HOY RECORRIENDO UNA ETAPA DE UN CAMINO QUE
SE ANUNCIA LARGO Y DIFÍCIL Y QUE DEBERÁ CONCILIAR EL
ASENTAMIENTO INSTIUCIONAL DE LA UNIÓN PARA DAR MAYOR EFICACIA A
SUS INSTANCIAS CENTRALES Y, AL MISMO TIEMPO RELANZAR EN EL NIVEL
COMUNITARIO LA AUTONOMÍA LOCAL EN UN MARCO DE MAYOR
INTEGRACIÓN Y DIÁLOGO,
ESTE RETO DE RENOVACIÓN, QUE DEBE CONCILIAR EL REFORZAMIENTO
DE LA UNIÓN CON SU DESENTRALIZACIÓN A NIVEL NORMATIVO Y
DECISIONAL, SE INTRODUJO EN EL TRATADO DE MAASTRICHT, CON EL
RECONOCIMIENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y
PROPORCIONALIDAD COMO LÍNEA MAESTRA DE LA A CCIÓN COMUNITARIA.
SIMPLIFICACIÓN NORMATIVA, SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD
DEBERÍAN SER LOS EJES, QUE BIEN APLICADOS, NOS LLEVARÍAN A UNA
MEJORA EFECTIVA DE LA ACCIÓN COMUNITARIA, PERMITIENDO, EN UN
MARCO DE INTEGRACIÓN Y COORDINACIÓN, LA PLENA EXPRESIÓN DE UNA
8
�AMPLIA GAMA DE ACTUACIONES A NIVEL EUROPEO, NACIONAL, REGIONAL
Y LOCAL."
LA SUBSIDIARIEDA.D ESTÁ ASOCIADA A NUESTRA FORMA DE ENTENDER LA
CIUDADANÍA EUROPEA. SOLO UNA EUROPA QUE RESPETE LA PROXIMIDAD
DE LAS DECISIONES ESTARÁ LEGITIMADA PARA RESOLVER LAS GRANDES
CUESTIONES GLOBALES DESDE POSICIONES CENTRALIZADAS. EL
CIUDADANO QUIERE MAS EUROPA, PERO QUIERE TAMBIÉN MAS CERCANÍA
EN LA SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS
DESDE SU CREACIÓN, EN MARZO DE 1994, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
HA TRABAJADO PARA TENER UNA INCIDENCIA EN TODO EL PROCESO DE
REVISIÓN DEL TRATADO. DESDE SU COMISIÓN DE ASUNTOS
INSTITUCIONALES SE ELABORÓ UN DICTÁMEN, EL LLAMADO DICTÁMEN
PUJOL, SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL, QUE RECOGE LAS
DEMANDAS ESENCIALES DEL CDR AL RESPECTO.
ESTE DOCUMENTO FUE ENTREGADO AL GRUPO DE REFLEXIÓN QUE
PREPARÓ EL DOCUMENTO BASE PARA LA CIG.
POSTERIORMENTE, EL PASADO MES DE MARZO, EN CATANIA, EL COMITÉ
ADOPTÓ UNA DECLARACIÓN ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL., QUE FUE ENTREGADA A LA PRESIDENCIA
ITALIANA.
9
�EN AMBOS DOCUMENTOS SE RECOGE LA DEMANDA DE QUE LOS
PRINCIPIOS DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL, SEAN EXPLÍCITAMENTE
RECOGIDOS EN EL REDACTADO DEL TRATADO. ESTA PETICIÓN FUE
APOYADA POR LA TOTALIDAD DE LOS MIEMBROS DEL CDR,
ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL COMITÉ DE LAS REGIONES DEBE
ESTABLECER UNA LÍNEA DE COOPERACIÓN CON EL CPLRE. DURANTE LA
PLENARIA DEL MES DE ENERO, TUVIMOS EL PLACER DE CONTAR CON LA
PRESENCIA DEL PRESIDENTE TCHERNOFF Y HE SABIDO QUE LA CÁMARA
DE LAS REGIONES, PRESIDIDA POR MI BUEN AMIGO CLAUDE HAEGI, ESTÁ
REFLEXIONANDO SOBRE LA ELABORACIÓN DE UNA CARTA DE AUTONOMÍA
REGIONAL.
ESTA ES UNA INICIATIVA DE GRAN IMPORTANCIA QUE PARTIENDO DEL
MODELO DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL , CONTRIBUIRÁ A REFORZAR
LA AUTONOMÍA TERRITORIAL Y LA COOPERACIÓN ENTRE TODOS LOS
NIVELES DE LOS PODERES TERRITORIALES. EN DEFINITIVA CONTRIBUIRÁ A
MEJORAR NUESTRA EFICACIA Y POR TANTO EL BIENESTAR DE NUESTROS
CIUDADANOS.
LES PROPONGO QUE UNAMOS ESFUERZOS, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
NO DEBE ENCERRARSE EN LA EUROPA DE LOS 15, USTEDES HAN DE SER
NUESTRA PUERTA ABIERTA A LAS REGIONES Y MUNICIPIOS DE EUROPA
CENTRAL Y DEL ESTE, PORQUE TODOS NOSOTROS SOMOS MENSAJEROS
DE LAS INQUIETUDES Y DE LAS ESPERANZAS DE NUESTROS CIUDADANOS
Y POR TANTO DEBEMOS LLEVAR ESTA EUROPA HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN
DE SU TERRITORIO.
10
�LA INFLUENCIA DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL ES ENORME PARA
LOS EUROPEOS, PERO TAMBIÉN SE HA CONVERTIDO EN UN ELEMENTO DE
REFERENCIA Y ESTUDIO EN PAÍSES LATINOAMERICANOS Y DE OTROS
CONTINENTES.
EN ESTE SENTIDO, QUIERO ACABAR MI INTERVENCIÓN REITERANDO MI
COMPROMISO PERSONAL E INSTITUCIONAL POR LA DEFENSA DE LA
AUTONOMÍA LOCAL Y ANUNCIÁNDOLES QUE EL PRÓXIMO MES DE JUNIO EN
ISTAMBUL, TANTO EN LA ASAMBLEA MUNDIAL DE CIUDADES Y
AUTORIDADES LOCALES, COMO EN LA CONFERENCIA HABITAT II
PROPONDRÉ QUE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA CARTA
EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL SEAN RECONOCIDOS POR LAS
NACIONES UNIDAS, Y PUEDAN SER EXTENDIDOS AL CONJUNTO DEL
PLANETA.
GRACIAS POR SU ATENCIÓN.
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4388
Title
A name given to the resource
Conferencia de Copenhague en motivo del décimo aniversario de la Carta Europea de la Autonomia Local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Copenhague
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Autonomia
Relacions Internacionals
Municipis
Acció política
Subsidiarietat
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-04-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf
4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8
PDF Text
Text
2x0
CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR.
PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA
DE CIUDADES EUROPEO".
Colegio de España
París, 9 de desembre de 1988
�Sra. Directora del Colegio de España,
Señoras y señores,
Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de
España en París su invitación para comparecer hoy ante
ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema
apasionante y cargado de significaciones para nosotros los
europeos.
Voy a hablarles de las ciudades en general, de las
ciudades europeas en particular y, por supuesto, de
Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde.
Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de
actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades
una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales
de los años 60 hasta principios de la década de los 80.
Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual
hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario,
porque en un mundo en transformación nos encontramos ante
la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades,
especialmente en el área europea.
�FITXA 1
1.1
En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una
concentración parecida de patrimonio cultural y social como
el que se da en los grandes ejes urbanos europeos
(Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo
Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en
los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich.
Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser
consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y
aprovechar.
Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el
esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a
fondo sus ciudades.
Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria,
que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área
urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero
decir.
Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política
Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más
del 60% del presupuesto de la Comunidad.
�FITXA 1
1.2
El contribuyente europeo financia unos excedentes
agrícolas elevadísimos para sostener una determinada
población agraria, que es absolutamente minoritaria en el
continente urbano por definición.
Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en
la atención de los sectores sociales, que perjudica
claramente a las ciudades.
Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida
de posibilidades para las ciudades.
Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco
más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de
decisión comunitarios y estatales.
Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana",
si quiere realmente ser una región competitiva a escala
mundial.
�FITXA 2
2
LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES
Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado.
Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún
hoy algunas consecuencias.
La Europa de las naciones y los Estados, que es la
Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su
articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la
Europa de las ciudades.
Observen ustedes lo difíciles que son a veces las
relaciones interestatales, incluso en el seno de la
Comunidad Europea.
Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son
mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente
fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más
directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es
menos conflictiva.
Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no
son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que
�FITXA 2
2.1
ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en
común en su diversidad.
Es más, la tendencia en el mundo de hoy es,
precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades,
que no excluye la revalorización de las formas de vida
urbana por el deseo que se siente de reforzar
las
identidades comunitarias frente a la uniformización mundial.
Creo que las ciudades, sin los condicionamientos
político-militares que pesan sobre los Estados, pueden
rendir un buen servicio en el campo de la cooperación
internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de
los contactos e intercambios, y todo ello representa, como
saben ustedes, una contribución fundamental a la
pacificación de las relaciones internacionales y a la
solidaridad entre los pueblos.
En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que
aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones
mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema
europeo de ciudades como su proyección económica y cultural
a escala mundial.
�FITXA 3
3
EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES
Hoy la interdependencia económica y política mundial
tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una
articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas
constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los
intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75%
del volumen total de los intercambios mundiales.
Dentro de este sistema mundial, Europa forma un
sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su
cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da
una gran potencialidad.
En la etapa actual de importantes y rápidos cambios
tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de
creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de
capitales estan renovando su función.
Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a
insistir.
La competencia entre territorios para asegurar la
�FITXA 3
3.1
atracción de la investigación, la producción y los servicios
se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los
elementos que intervienen en la competencia:
- La infraestructura de comunicaciones en sentido
amplio:
carreteras,
puertos,
aeropuertos,
telecomunicaciones.
- La capacidad de asentar una investigación y
desarrollo en nuevas tecnologias.
- La disposición de recursos humanos cualificados,
capaces de marcar y seguir el ritmo de la
evolución, de la tecnificación y de la
producción.
- La capacidad de erigirse en centro de cultura y
de servicios personales de todo tipo, en centro
de esparcimiento, de ocio y de deporte.
Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo
eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región
del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente
dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la
�FITXA 3
3.2
nueva formulación de la competencia entre territorios.
Pero para que las potencialidades del sistema europeo
de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar
en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le
corresponde, deben corregirse determinadas situaciones
bloqueantes.
La primera de las rectificaciones necesarias es la de
reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales
y comunitarios, la función de motor de las economías y de
los desarrollos sociales que realizan las ciudades.
Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que
el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación
interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de
especialización funcional y productiva entre las ciudades
europeas, que permita la subsistencia de todas las partes,
ya que son, al fin y al cabo, complementarias.
�FITXA 4
4
LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
Barcelona es el punto de referencia de un territorio
- la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende
una de las áreas europeas con mejores expectativas.
La situación geoestratégica de Barcelona dentro del
área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad
con la red de autopistas favorece a Barcelona. El
Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por
Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye
una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero
perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa
que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de
intercambio y de distribución de la ciudad.
El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran
trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará
también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red
ferroviaria española al ancho europeo.
Los vuelos internacionales interurbanos a escala
mundial son un buen indicador del rango de una ciudad.
�FITXA 4
4.1
Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo
con más rutas internacionales, se observa que la República
Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid,
con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las
Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades.
París es la ciudad del mundo con más rutas
internacionales
- tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el
20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un
flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades,
sinó también una relación de Europa con el resto del mundo.
El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues,
evidente. Todas las ciudades de primer rango están en
Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de
segundo rango, excepto Montreal.
Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también
lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el
ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la
cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su
�FITXA 4
4.2
rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando
en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social
que permita definir los factores de especialización de la
ciudad y busque el reequilibrio social.
�FITXA 5
5
LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA
Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su
"hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían
en buena parte de las características de su "hinterland".
Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso,
habría que cambiar la definición de "hinterland" y
considerarlo en función del nuevo alcance que las
comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en
función de la articulación urbana del espacio y de las
especializaciones entre las ciudades.
Barcelona es una capital natural -no la capital- de una
macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360
kilómetros y de unos 15 millones de habitantes.
Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos
Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja
del mediodía francés y una porción importante del
Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado
por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y
Montpelier (Languédoc/Rosellón).
�FITXA 5
5.1
Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y
Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso
de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de
ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de
asentamientos productivos, gracias a la profundidad
territorial que añaden España y Portugal.
La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso
demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de
habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza
(Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona
0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185,
Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan
0.83.
La conexión interna de este espacio por autopista es
buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa
a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel
del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que
todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto
aproximadamente en el mismo tiempo.
El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de
4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona
�FITXA 5
5.2
por la via del Macizo Central francés y la conexión con el
túnel del Cadí.
Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de
Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de
conceder una subvención de 180 millones de francos para el
proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en
550 millones de francos.
En el conjunto de las 136 regiones que componen el
Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se
halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar
por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de
habitantes (la primera en población es el South East
londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la
primera y la segunda en aportación son South East y la Ille
de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el
área económica de París es la primera región industrial de
Francia).
Barcelona se halla dispuesta a asumir su
responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta,
como ya les he indicado, con grandes posibilidades.
�FITXA 6
6
FINAL
Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la
competencia entre territorios, entre países, si se considera
desde una dimensión política, es, fundamentalmente una
competencia entre ciudades.
El país que tenga ciudades en buena posición
competitiva será un país en buena posición mundial.
Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales
internacionales.
El área europea es la región mundial que tiene la mejor
concentración de centros urbanos por su diversidad y
potencionalidad.
Por ello creo que Europa se halla en óptimas
condiciones de competitividad a escala mundial, pero también
- y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para
jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos
mundiales.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4084
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colegio de España, Paris, França
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Municipis
Unió Europea
Relacions Internacionals
Administració local
Ciutats
Territoris
Acció política
Euroregió
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf
082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e
PDF Text
Text
REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA
MANRESA, 10 de març de 1988
�Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL
Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de
Manresa.
Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous
10 de març 1988, sota el títol de
"REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA"
Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull:
Benvinguts,
Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou
acte cultural de la Falca.
Particularment el que voldria és donar la benvinguda
a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica
les presentacions.
Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és
pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè
crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món
polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un
Alcalde és molt més que un polític, és un home completament
implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan
es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el
Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya:
en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que
es tracta d'una personalitat.
La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes.
I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt
remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al
nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels
ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l
sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta
dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt
bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors
i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana.
�2.
Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li
donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens
parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que
suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut,
qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat,
perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital
que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest
país.
I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari
que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una
banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui
més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que
ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la
banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és
el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea,
potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens
ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país.
Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també
aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra
banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats
manresanes que em permetré de citar en detall com són:
l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu
Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca
del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium
Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal
de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació,
una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels
temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens
preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui
la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg.
I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir
quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya.
�3.
I N T R O D U C C I Ó
Moltes gràcies, estimat amic.
Senyores i senyors.
Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a
les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i
preocupades per la Cultura,
pel present i pel futur de
Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació.
Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa
del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat
de
sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins
d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a
tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i
una referència obligada.
Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit
molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics,
són precisament els menys polítics, potser, dels polítics,
i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit
de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans.
Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es
citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és
una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus
que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i
aquí ja hi havia una ciutat.
Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem
a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen
del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni
d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la
història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans
moments de la història de Catalunya.
Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En
diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més
bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser
reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va
ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa.
�4.
Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre
que ha calgut.
Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la
ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i
anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni.
Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i
un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el
lloc pel tema.
EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS
Entrem, doncs, en matèria.
Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot,
ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar.
Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país
que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i
alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim
desequilibris a Catalunya en la distribució de la població,
en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a
més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com
a societat, de classes socials diferents.
Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats
amb el territori i amb la distribució del poder polític.
Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant
dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra
encara pitjor que equivocar-ne el tractament.
Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi
ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial .
�5.
DESEQUILIBRI TERRITORIAL
Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una
expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen
francès que pretén que el territori sigui ordenable com si
fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un
vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i
l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat
viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses
que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió
Política Territorial, activitats sobre el territori, que no
pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar
les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es
tracta de tenir una política sobre el territori. I és per
això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la
Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política
Territorial.
I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment
que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a
nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir
en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu
del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem
d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia
de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat.
Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del
Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política
Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer
moment, que el que volem no és ordenar un territori com si
fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi
hem de fer polítiques actives".
Tanco el parèntesis, i continuo.
Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació
de tot el País, (i això significava tenir en compte els
interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi
ha.
�6.
A favor del consens
En tota democràcia unes lleis que constitueixen els
fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar
el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir
una
sèrie de requisits que les facin perdurables i que les
facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada
moment.
Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els
Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal,
en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre
matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o
el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de
quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament
i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals
del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com
més millor.
En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles
que fan referència a l'Ordenació del Territori.
Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar
que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial
per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui
l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal.
El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions
humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva.
Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament
de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis
d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns
dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de
Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista
d'esquena a la realitat del País i en solitari.
Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i
per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles
d'una societat dinàmica com és la nostra.
�7.
Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no
s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca
un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en
aquest País.
S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que
venien de totes bandes.
Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició
d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també,
inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal
d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya
(des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial.
Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació
Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits,
menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei.
Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix
Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè
no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les
duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit
i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar
que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no
era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i
vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de
la Conselleria de Política Territorial.
Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació
Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya.
Respectar la Llei
Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de
racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis
bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis
bones.
�8.
Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara
tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb
bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix,
basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a
repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa.
No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta
situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot.
Catalunya: sistema de ciutats
No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de
Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I
aquest és el concepte central de la meva exposició.
Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i
faci alguns suggeriments:
Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze
anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i
Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a
Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia.
Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la
policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu.
Alguns exemples de desequilibris
Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig).
Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués
cregut
que vuit anys i mig després o onze, dotze anys
després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de
Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any
76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot
just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després
�9.
d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era
TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada
aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera,
dos terços de les accions van ser lliurades el gener de
l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions,
al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000.
Aquests diners, per això no es van pagar, trinco
trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una
promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi
d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al
valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les
boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat
cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest
mes, tot just—.
Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any
79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després,
l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell
encara no hauria arribat?
Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia,
Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera
d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un
Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei.
(Després diré fins a quin punt això té a veure amb
els equilibris i desequilibris de Catalunya).
Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar
que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon
tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat.
Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure
que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el
túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada
i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que
s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la
llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del
màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no
té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada
any?
�10.
Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia
d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic?
Si que s'han fet obres
en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen;
arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a
Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar
a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de
Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no
l'any 76, sinó l'any 66, segurament.
Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi
viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen
incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de
Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a
Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com
una cosa per fer regularment.
L'avantatge de ser molts en una gran concentració
urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no,
viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però
vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la
congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim
sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor
dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els
avantatges d'estar els uns a prop dels altres.
Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema
ferroviari català,
amb un exprés regional que fos, al
mateix temps, d'alta freqüència i velocitat?
No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no
se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE
ni per ningú.
A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem
disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una
gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem
anys, així.
El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç
de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a
Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això.
�11.
Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no
tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent
ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del
Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona
fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per
no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet
que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que
Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no
encara.
Algú podria pensar que no hi hauria
protecció forestal, a Catalunya que evités
massiva dels nostres boscos, en els punts de
les masses que viuen a les nostres ciutats i
un sistema de
la destrucció
contacte entre
la natura?
0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns
sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges?
Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a
les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat.
Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses
no es fan cosint i cantant, són molt complexes.
Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com
les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi
destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són
importants.
Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en
aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i
amb les condicions que serien necessàries.
Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de
represa econòmica.
Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré
una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a
treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que
es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers.
�12.
Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres
indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers
que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a
faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt
de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es
poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que
van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar
aquests moviments.
Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?"
Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable,
perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat
d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no
creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi
hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el
creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui
resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient
perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area
Metropolitana de Barcelona.
Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de
Barcelona són la condició per a una bona absorció de la
sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc
d'automòbils.
Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat
(i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a
desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins
i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer
mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap
en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a
dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests
200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret
del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants)
quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és
el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el
que necessita davant i darrera per no topar constantment
amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a
60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any.
�13.
Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies
a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és
trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no
s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I
ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic
demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui
preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat
que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per
això?
Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició
perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la
costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura
els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un
nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests
camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior,
cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat
d'absorbir noves activitats.
Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i
Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans
elements, que han de fer front als tres grans desequilibris
territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són:
ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA.
Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic
jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin
els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és
el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona".
Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots
tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el
seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic
jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap
altra part de Catalunya.
�14.
De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció
de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma).
Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom
ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni
per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea
metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està
massa congestionat.
I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa,
l'autopista de la costa sense carrers laterals.
Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació
del territori de Catalunya. Més important això que les
comarques.
Jo no dic que les Comarques no siguin importants,
dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques".
Aquests tres i la limitació dels recursos naturals:
aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però
també corredors de comunicació.
A Catalunya les grans comunicacions van a travers de
congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i
prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa).
Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8
del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a
les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del
litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el
Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a
Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un
carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per
Monistrol, és igual.
�15.
Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem
de trobar sortides, i li hem de trobar solucions.
Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre
País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de
comunicació i de masses forestals protegides.
Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència
de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són
Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers).
Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos
punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te
més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són
els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a
Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o
cap a Madrid.
En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en
aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és
Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres
de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han
de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de
descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat
o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid.
Son aquests els punts de gran servei on
d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com
els tècnics del transport (ruptura de càrregues
muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per
petit o, en el tren gran, els "containers" per
camió de distribució.
s'hauria
en diuen
vol dir
posar al
anar al
On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca
avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines
despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no
hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya.
Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i
aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que
els han de solucionar.
�16.
Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots)
atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria
(perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país
franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada
com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat,
net, fluït
jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta
Catalunya.
Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es
cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions
s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels
poders locals (i és lògic perquè són els poders local els
que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les
coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració,
les coses han anat bé.
I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat
molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a
visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre
cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis
personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren
que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a
treballar i tantes altres coses que s'han fet.
Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més
encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un
país, a més d'estimat, equilibrat.
Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de
ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això.
Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i
no és extrany que precisament siguin els països federals)
en què es poden trobar asignades funcions generals i també
descentralizades parts del poder institucional en i ciutats
mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats.
El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a
Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador.
Altres paisos això ho tenen.
�17.
De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són
mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix:
l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es
capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per
"Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí
on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors.
De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa,
Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses
que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país
descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una
cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec
que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic,
no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret,
real i tocable amb les mans.
Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també
hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les
experiències viscudes.
Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el
territori. Son les persones que es mouen en aquest territori .
Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més
feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè
s'hagués pogut evitar.
Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques
hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders
intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders,
on el President de la comarca ha estat elegit, justament,
el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la
Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques.
�18.
Per tant, això pinta com que no és un sistema de
vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un
sistema, en definitiva,
per donar més poder al centre.
Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents
nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat
l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat
política partidaria.
I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més
en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui
passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera
d'Ebre.
Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la
reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or.
Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens
servien per això.
En canvi, hem assistit a una excessiva concentració
del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja
els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé
no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé
incomprensible.
No s'ha donat cap joc a les altres administracions.
Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica
tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la
reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat
de Catalunya, i això no passa sempre.
En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és
Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la
Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo
conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen
ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o
Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se
val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal.
El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot
decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal
Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven
trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en
les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el
contrari.
�19.
Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha
diferències contra aquells que es pensen que federalisme
vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan
a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes
altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè
tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU.
el dia que hi hagi lliure comerç.
Mirin si n'hi ha de llibertat.
Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla
dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es
parla de les Províncies i els Municipis són creació de les
províncies.
Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la
nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I
l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat
en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i
autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una
Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és
la Generalitat, oblidant que les altres administracions
també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera
i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats
jurídiques us espantin, no és exactament el mateix:
Desconcentrada vol dir que la pròpia administració
de la Generalitat central també tindrà una presència en les
Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa.
Descentralitzada què vol dir?
Que hi haurà unes
altres administracions en les quals es podrà delegar una
part del poder de la Generalitat.
Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de
poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que
és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en
la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del
nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes
i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és
evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar.
Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a
nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de
les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc.
�20.
Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la
República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus
més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat
de les autonomies, la qüestió nacional.
Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme.
I temes de gran preocupació econòmica: l'atur.
Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera
fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les
Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això.
Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que
era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador
d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer,
explica si més no, la marginació inicial del tema dels
Ajuntaments.
Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17
Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han
fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari
que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant
com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït:
hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest
tema; per detalls, però no per allò essencial.
Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no
es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el
tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del
pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos
Autonòmics.
Jo crec que el que resulta poc explicable és que en
el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat,
s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del
territori.
�21.
No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de
Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic
això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut
dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen
a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen
dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin.
La prova que jo no estic defensant cap trona, és que
en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema
metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i
una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a
mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana
que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he
renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del
Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la
presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en
Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a
la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix
en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso
que és molt millor que sigui així.
La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc
l'obligació de jugar-hi un paper.
Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha
menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no
es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que
donava un determinat poder. No és així.
Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia
pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la
descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la
Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en
segon lloc continuant cap avall, la descentralització del
poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les
Comarques.
I no és això el que s'ha produït.
�22.
Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant
que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una
divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que
les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les
subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior.
En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió
interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí,
ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom.
Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la
reivindicació de Manresa de ser cap de Regió.
Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya
hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori.
Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i
que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó.
Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està
aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una
majoria d'esquerres i de progrés.
Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que
ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la
Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de
joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports
estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als
Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en
sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots
aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que
està més aprop de la gent, de les persones, que per això es
diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports
del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem
què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el
consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de
finançar aquestes competències.
�23.
Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran
lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la
meva corda ideològica.
S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació.
Això equival a un equilibri entre Institucions. I
precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una
constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens
Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu
Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de
ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el
fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que
té aquest país.
Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un
període històric en què la negació del pacte s'ha convertit
en el motor fundamental de la política del país.
Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest
desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions.
L'EQUILIBRI
Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho
he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per
fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè
penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat
i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no
tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me
convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa
quines són les meves concepcions de la política Catalana
que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres
Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc
natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com
s'hauria d'organitzar Catalunya.
I que un cop obtingut el debat allà, les relacions
entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de
realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de
col·laboració que jo crec que haurien de tenir.
Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del
debat, per una banda, i la col·laboració per una altra.
�24.
Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització
autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de
cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental.
A principis de segle, un gran poeta català va fer un
article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment
es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar
a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus,
primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser
europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es
passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta
que són europeus. I els francesos, exactament igual.
I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser
catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja
n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si
Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la
part, Catalunya tornaria a ser.
Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel
cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya.
Enteneu el que vull dir?
En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat
hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona.
Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del
seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada
un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem.
A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona
i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat,
a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica
malèvol.
Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí,
entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre
el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això,
inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa
que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals.
�25.
El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va
defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que
defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael
de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el
Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una
Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè
era el mateix àmbit territorial.
Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de
tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres
vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser
Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en
aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona.
Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és
bona per al país, és inclus enriquidora.
Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada,
encara ens en falta.
La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a
vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense
manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional.
Moltes gràcies.
�
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf
0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53
PDF Text
Text
a-5
^+I
I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual
Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ",
a Manresa, sobre
"Reequilibri solidari de Catalunya ".
Manresa, 10 de març de 1988
�1,11
Ajuntamentde Barcelona
Gabinet de Comunicació
r
C~
Ref.:
SENYORES I SENYORS:
VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT
D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA
SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS
CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS.
MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT.
UN
D'AQUELLS
EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE
LA CULTURA MEDITERRANIA.
JA ER),
CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM
MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES
DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES.
LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL
DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN
EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL.
LES
NOSTRES QUE TROBEM EN EL
PATRIMONI
�Ajuntament 1IWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I
SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ
L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS
MOMENTS DE CATALUnY.A...
MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT
IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE
LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL
PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA.
TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA
CIUTAT SINC; COM
XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE
CATNLUNYA.
_ .„..
PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE
CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL
LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC.
-------
' TREM DONCS EN MATéRIA
SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A
�de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ajuntament ''NIF
CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN
MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR.
ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN
PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR
CRàNIÇUES I GREUS.
I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE
CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI
A TEMPS.
NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA
DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA,
DI', LA CULTURA I DEL PODER
ER POLÍTIC,
A
NI ES
DELS
DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL.
AVUI
NOMÉS
EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS
DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL
TERRITORI I EL PODER POLÍTIC.
OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT
----- _
- DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE
�-5 -
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT
DONC S B, A IXeS
És
EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S
DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS.
L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER
UNA
REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS
D ORDENACI6 TERRITORIAL.
SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL,
MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5
SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL
PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE
AME ALGUNS DESEQUILIBRIS.
EN
TOTA DEMOCRACIA H
l HA UNES
CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA.
TENEN UNA FUNC I6 I NSTR
LLEIS QUE
S6N LLEIS QUE
; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS
QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA.
AQUESTES
LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE
DE
�—E;
Ajuntament W de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
LES FACIN PERDURABLES
REQ UI S ITS QUE
MENTRE
LES
C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S
ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER
A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA.
LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I
PER SDPOSAT ,
ELS ESTATUTS ,
PERO TAMBÉ UNA CARTA
MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT
RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE.
EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA
EXACTAMENT IGUAL
ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES
A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL.
EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE
L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL
PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA
REGULI N CON ST
rruEI
XEN LA MIS IMPORTANT DE
LES
\
�-
de Barcelona
Ajuntament
Ref.:
Gabinet de Comunicació
Q UI N SIGUI
INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI
L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL.
L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES
ACTIVITATS
EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES
PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6
9*.
STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn
P OL ICO-ADMINI
1T
REALITZACIONS HUMANES.
DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT
DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5
TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM
DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER
PROPOSADES D'ESQUENA
REALITAT DEL PA
1 EN
S OLL ITARI .
ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I
PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES
D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA.
C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE
••■•■■,■.....•■•••••■•
SERVEIS, ,
PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL.
�•
Ajuntarnent r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6
TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM
SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS.
S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6
HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT
LES
APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES.
- ,
H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA
SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT.
PEPA TAMBP.
mns
ns
. ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1
GREU QUE AIX C
(PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA,
wylbr-Y3D-
"i0"
ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6
TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS,
MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI.
VALORS
COM LA FIDELITAT
CONSTITUCIONAL,
LA
�–9–
Ajuntament lIIWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS
OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE
DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE
RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS
DONES.
ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA
QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA
ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL
PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500
MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA
ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA.
CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS
PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS
FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT.
NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE
CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS.
Ref.:
�4.1
Ajuntament
RIP
–3_0–
de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I
FACI ALGUNS SUGGERIMENTS.
UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES
U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O
I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC
UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER
TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA
ESP EC I AL IT ZAC I
----■ • ^«,-4- - y A
6
FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS.
GRAN
S
F. I,S QUATRE
SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr
\
,
z
,,
‘
CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S
\
,-r
TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE
SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA
C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL
NT COP
A I X.6 ES Tá
NO C
DI STOR g I
.
NO ES
ODU IR
I XAT ,
SAT I
EOUIL
�lo
c---N1
r
L
vls
in
7-7111A
ala Mrt
p
7I/4
11-+M 14
C -1\i
1O
P
A
pur-LL 4 1
I ,
,s
A
n4
(21-72)7
aA,
v1
11-r
uk
N'IV"
A c" )
vioN
(I)
CÑ
Qu
4, 2
7
~7-5
Ý
4v T12itk.Dm4,1
CL 717v/b-i
1 41+7v Oh' f 01-T c()
vue..-.7.1L.
W
/uto
c
V/7 ES
tiV) )upc
1 E
/4
.
v• .) '
4.-kfcié9/ J-4-c
S
7» u
/jez
271?
(;< ¿",leti t/,
A
1:416VA
(1`
uu Sr
L4vv 4-
0e-
, C
1
tv
/ o A..)
x
1:5)\_)
a q t" CA
útvtil Ci n") 41,40
-
Wi(
-n) K“:2,
P A A '‘) M), A-
kL,
'Out;
41 . ^ .¿'4.--)44.)1
(ro 7717
fc) el-31-71-)1A)1/
c■\ )
1-1k, 5'
4
5-'0,04
1.7
1--)\-) 1 4)1
L'
G. c . c.,
4
t;frob
LS
11-A- 37-711- ftT4 Pa (
vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7
Ç1 Lro
A < • ) (sT
AJA 4 Luk c L
*VM-EY\i 13,
KYt_ (54 \t ui
72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock-
,4Ì4
T71,-
1
c-
)FT)'
41-
UAJ d-5"-
PLV\g/uc5
V-74k-lk__
�I t2
k
1» CY1
Q
tic
Ji)
/
(„4-1811-175
4_1)/4
ij L'`
c--tyvc
o - TE ti. s
k)
PC1- UK,1 tir
19
-A-
e ‘,/(Á erT7/1 t)f -
t-Yrc
c11-47"
d'o (A 74-
1.»<‘
:?
0,4
C-(
u (r.-
-
XA41-i
A71
L 5-
1;111
g
(_11
p
it
A
(-r
t--
1:73
/
(Ái ft-2
í
r
trcy
-2-7m-kú Q
-7-71-ju
5' -
/Mill o !fin
G-44---
Ait4ç
Li
u, ¿s--
Pti
-7-M
P -t-14 /1. e n__ mu T'y
UN
CA,"
LLOP
í
L
C7117
'bu
e›-k_ ,tri
.¿).
¿,‘iiif ti
tt/L,¿''
11341,f7ó
7Z-N As^f4
p
A:14
oi u e
tk-1. t
J)
Z/
f.
C
UN
C
tlfun49,4
S,(
v, E-k)
Lz
-
7,. / itev neb-iv 6k-L-
cM-7tt- 4
IN1
0:7
Ltutjt 7-
2
e"›,)
t-1/01 PC1
p egi 4iò
t:U/1 tY1
--rtflvevu
/vi"
®
/01 u tj
/VD 71-:-L51-
3.-x) /4
fb)1-(11
p (Mi
cPki 7711-'1'
mi c.
tN
A i-ers
i
I) e- iikb/I'z b fo--14
b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡
L-1,4;ukpq
kvo A
7
L-ve n
quc
7 a-7,
r+/-1-7¿),.7zhAir;
íJ Ao riz)
viaj u_s
4-71 nt,,
u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc
ADvr-1
DeT-111_4
r) '47"j>
/
�- U
Z. 1'1/4:i j' '
'
Otjt
94
? ')
í fr
/ 0 '7
A "1,
5
J °'1
C
tilAj
4141
14jj
4 ii,;(1 1,4,
. -111.,t
Enruc,
0/—
PP1-5>
ti? cm))
C
1,--
/4
L 044r5
P. 67--EÇ
1--k) Q
jloo
IN c Ptin itrki
us Po a t <'))
'41
11/4:1*\1 S
it 47-
Pi,/
1-11'14
-¿-1
n 014 C4 1
1,-ta 'u tr iv e3
Z)L.
ít
r
o
crA
,- --b C
Ci
El_ 5-
k)
CY1
it IJAJ 4
t ouihi4 ÆL 71-1,
pe:
DC---01\1 C-(9x»,7k.
uík
p
ES LÁ
e-- ihÌIVL24J
0-0
(_
JIG iu 4
p; ptr! et_ü/v
4L
DN
/ ; DA cr
t ék J Di bt-1,--iiVid
Chii
AV
ti 5 cn ,scz),s
ityvj Ue)i sit-t 5
N D C1-1-4 L e », Th ki -L)
1-44
ro /\j
òðiL
¿MyA
ite
r
ITJ
¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot
L 70 n-ç LS Az-P 77117 4
U)S-77.1
)A
-l4Lìe,f
/9 9 ut?(,,
p
o
él
71
5
c-Ncts/V4
I
1-1
4-;77/
et-ckv
C11)7
ûìb/;,v, ilovrTYL
egk
pj
uf-77h u/u 74
74-a-99 11 -Yt4 ks
-0(
C
7,-),
th
A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S
�r
L. JUA 771-9
1, A
A-i
11-n—t)
/15-1 c-k" itt
L L (bit 1-
11-7'
C71 ki
h
()NI
(i-Y1
Ale
5
-
M-7.4
F0-74 t- 517-)-1- S
tt.,6--
ít,,,
if¿ii) 2
tr)
ja_Anav, (c4
4¿2
�/0
11
Ai ¿
0
u 01 te 71- t)
'
q4
I?
é)f
1(
ti 1)
1 uo out_
tfj.,-091
-1-)1 kr-T7W44
-r-m, 1 0
of
?c, 7
-1
(
1
(J
12 G570 ,1-7
I
itAr o
—
oLA:
fl oPt-U
u frbiUŠ
P A F-c-7
1/1
pm
Ot
10(1'1
1 o fi)4
t-gti)
kt 4
k 57) ib ti/
11---)121)
L Lk
tr,
i
Lo(-1¿ 1
1117\i eit 11-1
Cbç e-,
Ý)t:
F.01
11
a
ftgi)
11
st
r-ite)1, CA-;1".
£1/77\
n-'1
Cj
o
VA/
--771
LrIT
A e-
2
f
((N d1ì)
1 7--A-y-vT
779ií1
'SO 00
u io r. /1 ( N; 7741c/K
C
C
/1 ()PI/
Al U4
s
g Ly1
P tì
t
(-)¿
5-
L
t-n-n
liírtiq Ìt 19( -- (4J/717-
�—11
IlE
Ajuntament MY de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ
PER6
TING jNA
EI
BONA ISTRI
OM.
RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM
PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿.
Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT
SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES
FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL
PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES.
----___
\,_ __--------
S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS.
EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS
D
E
DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA,
BALAGUER,
OLOT O REUS,
—
PER EXEMPLE,
Fc;RA MOLT
_
COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT
ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS.
�,5:11,mt
– 12 –
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE,
PsERQU
CONC EPC I
ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA
C AL UNA
ERENT -QUE LA I
DE CAT ,UNYA
FINS A' S ' HA
I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN
--411
CONNE X I ç-Y"-----)
U, A
INCONGFUJeT I A DE TENI
LA
DE RESOLDRE
TRONC
TRAVE
N OST
P
PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP
L /U PI STA
I MA JCAR D CAP
DE CIUTAT
I ir
RITA
A
EN EL
OPI 515 EMA E CIUTAT
NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO.
NC IES FORÇA
NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA
GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT
ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT
D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER.
j
�—]-3
Ajuntament ni' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR
LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT
D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS
DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA
REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿.
EN
CAITVI,
HEM
ASSISTIT
UNA
A
OBSESSIVA
CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL
q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE.
NO
S'EA DOMAT CAP JOC A
---ADMINISTRACIONS.
I
EM
--REFEREIXO
L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA
EL S
ALTRES
----____,
A
5BVIAMENT
LES
TRADICIÓ A CATALUNYA.
AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA
DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC
PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'',
L'ESFORC
ACLAPARADOR D'ATENCI6
POLíTICA A LES
AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA
MARGIIIACTZ INICIAL.
�de Barcelona
Ajuntament
Gabinet
de Comunicació
Ref.:
EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA
GENERAL I TAT MARG INÉS
AJU NTAMENT S I LES
ELS
TZLZALIU
P,
ENTITAT
n
ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114
BARCELONA A LA PURA E
LOCAL,
L ADMINISTRACI6
rri
T .
METROPOLITANA DE
O 0 ETZ.,
/*-c-
ACUESTA ACTITUD NO
rI 7 e:4-r
C.
UNA
:
/111,7 ,/r1,
1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL
CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER,
DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT
ABANS.
PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI
QUE ESTABLEIX LES COMARQUES.
SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS
CALQUEN
TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN
DIFERENTS
D
'AQUEL LES.
LES COMARQUES
. D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A
_
ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5
TKOIVA-:
7714X1 5
,+1)icit 04-n. -(7
�- 15-
wIIIff
Ajuntament IV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN
* )P.G AN S CONCURRENTS DE
DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C
L'ADMINISTRACIS LOCAL.
EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL
CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE
fi
L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/
GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L
HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA
PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6,
LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A
EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC
I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE
INSTITUCIONS NAVIA
ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S .
vyy
TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE
LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE
MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN
-my
UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS,
�—16—
EMMI
Ajuntament 1111, de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER,
Ref.:
DESTINATARIS GLTIMS DELS
SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS.
ENFORTIRIA EL PAÍS.
MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA
QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE
/
CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-'
DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O
GENERALS.
NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR,
ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA.
PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE
BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE
TAN, QÜESTI5.
D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU
n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE
-
�-
Ajuntament
17 -
de Barcelo
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA.
•
-•
PRESENTAT
I
"CONFESABLE,
AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA.
fiS
UN
PLANTEJAMENT
MALVOL.
)1,1,4,1
JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE
. .
EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-,
I
QUEIX6 AS
PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE
PAÍS
I
Hl
HA
QUE Hl HA aisiT AL
LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA
CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE
\ i LES NACIONS ET1ROP EES .
A COMI CI6 ,
AS CLAR,
QUE SIGUI UNA TENSI6
DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA
MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I
MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS.
-------z.,TP
A
OUt
P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:,
7
�1-7.!
Ajuntament mo
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA,
CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB
SENSE COMPLE XD S ,
CATALUNYA, SENSE
A
I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS
uNtlIES
TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA,
QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR.
.ÉS
L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN
CON S EN S NAC TONAL.
MOLTES GRaC IE S .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4050
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de Cultura de La Caixa, Manresa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Municipis
Gestió pública
Societat
Legislació
Administració local
Barcelona
Territoris
Acció política
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Description
An account of the resource
2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1154/19880422d_00286.pdf
a828a480c6f8d9e57754a301fd3efcf7
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume sin.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la
Catalunya d'avui".
Berga, 22 d'abril de 1988
�2
SENYOR ALCALDE,
SENYORA REGIDORA,
SENYORS
REG IDORS, SENYORES I SENYORS,
VULL AGRAIR LA INVITACIQ QUE HE REBUT DE L'ALCALDE
SR. AGUSTÍ FARRÉ PER VENIR A BERGA A PARLAR-LOS
D "AQUESTA GRAN IL.LUSIo COL.LECTIVA, D'AQUEST GRAN REPTE
QUE ÉS EL '92, I TAMBÉ PARLAR-LOS, ÉS CLAR, DE
CATALUNYA.
ESPERO PODER VEN IR TAMBÉ A BERGA PER LA PATUM EL
PRIMER COP QUE EM SIGUI POSSIBLE, I POTSER PODRà SER JA
L'ANY QUE VE.
ARA JA ÉS MÉS FàCIL ARRIBAR A BERGA. PER HA
7
COSTAT MASSA TEMPS I ESFORÇOS PORDER-HI ARRIBAR AMB
k_
CERTA FACILITAT.
EN UN PAÍS COM CATALUNYA ICA FACILITAT DE MOVIMENTS
PEL TERRITORI FS CRUCIAL, ES DETERMINANT PER A LA
VITALITAT DEL PAÍS.
�MOLTS, LA MAJORIA, IMAGINaVEM FA 12 ANYS, 10 ANYS,
AMB LA IL.LUSIQ QUE SENTIEM PEL PAíS QUAN EL 76 I EL 77
EREM ALS CARRERS I A LES PLACES DE LES CIUTATS I LES
VILES DE CATALUNYA EXIGINT LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA,
IMAGINáVEM LLAVORS QUE BEN AVIAT SERIA FACIL ARRIBAR A
BERGA QUE TINDRÍEM MÉS QUE ENLLESTIDA LA DIVISI6
TERRITORIAL DE CATALUNYA I L'ORGANITZACI5 D'UNA NOVA
ADMINI STRACIó, QUE L'EIX TRANSVERSAL ESTARIA ACABAT, QUE
TARRAGONA
I
REUS I EL GARRAF TINDRIEN AIGUA, QUE LES
RIERES DE CATALUNYA NO SERIEN PUDENTES, QUE EL SISTEMA
DE
DEPURA
L-
CIó
LA
NAURT
.
► :
MILLORAT
OSTENSIBLEMENT,
QUE
RIA CAPDAVANTERA A " ESPANYA
COMPARABLE A LES MILLORS D'EUROPA,
I
QUE LA TRADICIó DEL
PATRONAT MUNICIPAL ESCOLAR I LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE
s'
LA REPUBLICA NO S'HAURIEN ESTRONCAT, QUE ELS 600.000
POBRES QUE AVUI HUI HA EN AQUEST PAÍS ESTARIE ' ATESOS,
QUE ELS ROBL EMET D'INSEGURETA I DROGADICCI. NO HAURIEN
ARRI '
AL GR U DE MANCA D POLÍTIQUES D FINIDES QUE
-L/
AVYl OBSERVEN/
15
(:) ,)-In, trv-741.^1 0 ifpit i_ u e _ ç ( ^ J v,En4
\-
!717>
(^^^^^
�IMAGINaVEM EN FI, QUE L'ATUR HAURIA DISMINUÏT I
QUE UNA POLí,TICA INDUSTRIAL DE PROMOCIp INDUSTRIAL DE
PROMOCIó PRóPIA DE CATALUNYA HAURIA CONTRIBUÏT CLARAMENT
A LA MILLORA DE LA SITUACIp, EN AQUEST TERRENY.
ES CERT QUE TAMBÉ PENSAVEM QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR
DE JUSTICIA DE CATALUNYA JA S'HAURIA FORMAT, QUE
L'ADMINISTRACIó PERIFèRICA DE L'ESTAT S'HAURIA ADAPTAT
ALS ESQUEMES TERRITORIALS CATALANS, QUE S`HAURIEN
D'HAVER APROVAT TEMPS ENRERRA, MOLT ABANS I, PER TANT,
QUE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM, NO NOMÉS A CATALUNYA,
S I Nó A LA GOVERNAC Ió ESPANYOLA EN EL SEU CONJUNT, TAMBÉ
ESTARIEN MÉS BEN SOLUCIONATS, MÉS AVANÇATS.
PER AIX6 NO TREU EL FET EVIDENT QUE ARA, I AQUÍ,
A CATALUNYA, NO S'HA SABUT DONAR SOLUCIONS ORIGINALS I
PROFUNDES A MOLTS DELS PROBLEMES DEL MOMENT, QUE
CATALUNYA, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, NO ÉS NI DE BON
TROS, AQUELLA QUE FA DOTZE ANYS ESPERáVEM DE TENIR, A
HORES D'ARA.
�-5-
._..._... d... ^..,.,.
NO P
D
IN QUE TOT AIX6 NO TÉ RES A VE
AMB EL
JOCS OL,MPICS. ES IMPOSSIBLE DISSOCI A ? LS JOCS DE LA
REALITAT ACTUAL D PACS, DE TOT E •UE NO S'HA FET I DE
TOT EL QUE HAUREM D FER, P• S JOCS I, SIMPLEMENT,
PERQUè S HAVIA DE FER A
PERMETINT-M
AVANT
D
LUNYA.
E DEMOSTRAR-LOS QUE ESTEM
CAIXEN PERFECTAMENT I
ENS DONEN AUTf^NTICA DIMENSI6 DE LE OSTRES INQUIETUDS
I ESP
CES. SQN MOLTES LES PECES A TEN ' EN COMPTE I,
ÉS C',AR,
NOMÉS PODRÉ REFERIR-ME A ALGUNES .
CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN
LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SATèL.LIT I EN LA
REALITAT DELS SEUS FLUXOS ECONoMICS I SOCIALS, COM UNA
XARXA DE CIUTATS, COM UN CONJUNT D'AGLOMERACIONS
HUMANES, PETITES I NO TANT PETITES, MITJANES I MÉS
GRAN S.
AQUESTA XARXA TÉ UNA LoGICA CREADA PER LA
1
�HISTòRIA, PRODUCTE DELS FACTORS NATURALS I, A VOLTES,
RESULTAT TAMBÉ D'UNES DETERMINADES POLÍTIQUES,
ENCERTADES O NO.
HORES
TERRITO - AL
PRIMER,
D'ARA,
UNA
POLÍTICA
HAURIA D'HAVER TINGUT COM A
OBTENIR EL MàXIM EQUILIBRI
'ORDEN IQ
JECTIU:
RITORIAL I
FUNCIONAL I L MÉS GRAN QUALITAT DE DA POSSIBLES PER
AL CONJUNT DEL P
AMB EL -fiTIM DE SACRIFICIS PER A
CADASCUNA DE LES SEV
I SEGON, - • CORRECTA C NEXIá INTERNA DE CATALUNYA,
ENTESA CO AQUEST CONJUNT D'AGL' ERACIONS HUMANES, COM
AQUES
XARXA DE CIUTATS, I LA CO EXIQ TAMBÉ AMB EL
S STEMA MÉS GRAN DE CIUTATS QUE ÉS EURO
EL TERRITORI D'UNA REGIO O SUBREGI6 EUROPEA, PER
TAL D'ACONSEGUIR EL M à XIM POSSIBLE DE RESULTATS
ECONñMICS I SOCIALS PER ALS SEUS HABITANTS, HA D'ESTAR
BEN ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN
CONTINENTAL.
�D'AIXó VOSTèS, AQUÍ, A BERGA EN S6N PROU
CONSCIENTS PER LES DIFICULTATS DE COMUNICACI6 QUE DURANT
TAN? TEMPS HAN HAGUT DE PATIR.
y
Ln
^
EUROPA TÉ LA SE A ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA
EN UN ESQUELET URBS. i LA BONA CONNEXIp DEL SISTEMA DE
CIUTATS CATALà AMIS AQUEST TEIXIT URBà-INDUSTRIAL I DE
SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA
METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE
BARCELONA.
PERQU LA CAPITAL D'UN PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL
ROL DE MOTOR DEL SEU TERRITORI, ENTóS COM UNA
ARTICULACIÓ DE MOTORS ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ
TAMBÉ, EL DE PUNT DE CONNEXIÓ VERS L'EXTERIOR.
LA FAL.LACIA DE L'OPOSICIp BARCELONA- CATALUNYA
NO FS CERT QUE CATALUNYA S'HAGI DE PLANTEJAR LA
�CONTRAPOSICI6 O L'OPOSICIó ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA,
LA
"BARCELONINA
I
L'ALTRA,
ANTIBARCELONINA,
COMARCALI STA O SENZILLAMENT CATALANA.
NO S'ENTÉN QUe VOL DIR ACTAMENT Qjt ES BATEJA LA
PRIMERA DE LES OPCIONS 04; LA DE LA ÇrATALUNYA-HANSEaTICA
/
^ ,rr'.
I LA SEGONA COM LA " LA CATALUNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES
DUES CONCEPC O S, SI ÉS QUE SE'N POT PARLAR COM DE
CONCEPCION EN EL MAT • X SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN
ESTAT 01 5SADES.
ES BO QUE HO ESTIGUIN ARA.
ÉS CERT, EN CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTQRICAMENT
UNA CONTRAPOSICI6 ENTRE UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS
INDUSTRIAL, MÉS EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA
CONCEPCI6
MÉS
TRADICIONAL,
MÉS
PAIRALISTA,
MÉS
CONSERVADORA DE CATALUNYA.
AQUESTA CONTRAPOSICIó ÉS LEGITIMA EN EL TERRENY DE
LES IDEES, EN EL TERRENY DE L'ESPECULACI6 TERICA, EN
L'AN^LISI HISTòRICA POTSER, PER MAI COM A BASE
FILOSòFICA PER A EMPRENDRE L'ORDENACIó TERRITORIAL DE
�CATALUNYA.
NINGÚ FI,1S ARA NO HO HAIA PRETèS. 1 MENYS QUE
NINGu
EL G ERN DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA, SIGUI
DEL SIGN QUE SIGUI, N POT BASAR
LA SEVA LOSOFIA
TERRITORIAL EN UNA OPOS CIQ, O DUES OPOSICION
LS CONCEPTES/ DE "RERAPA4S" I DE" TIUTAT" COM A
ON EPTES
CONTR POSATS,
FA MOLT ^; EMPS
/
QUE
' AN
APAREGUT DE A LITERATURA C IENTÍF.,IirA I FINS I TOT DE
p/A POLLTICA.
41/
LES ES CONCEPCIONS UE POSEN L'èMFASI N UNA O
ALTRA DE ES PARTS, CAPITAL -PALS O BARCELON
SóN P FECTAMENT REVE
CATALUNYA,
IBLES I FINS I TOT! DE VEGADES
EQ UIV7,ENTS .
S'HA DIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO
FóRA UNA NACI6; QUE LA COMPARACIó
AMB
REGIONS EUROPEES
DE CULTURA PRòPIA (BRETANYA, C5RSEGA, OCCITàNIA, ETC.)
�MOSTRA CLARAMENT QUE LA I NEXI STgNCI A D'UNA GRAN
AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA
INEXISTéNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE.
I AIXò PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, PER¿ TAMBÉ ES POT
DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI
BARCELONA EXISTEIX ÉS AL CAP I A LA FI PERQUé CATALUNYA
ÉS PROU NACIó COM PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER
ACONSEGUIT LA FORMACIp D'AIX¿ QUE EN DIEM UNA GRAN
CAPITAL.
CATALUNYA HA TINGUT PROU FORÇA PER DOTAR-SE D'UN
SISTEMA DE CIUTATS I CREAR UNA CAPITAL COM BARCELONA.
DONCS BÉ, AQUESTA BARCELONA NECESSITA MES QUE MAI
D'UN GOVERN QUE L'AJUDI A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT, NO
ELLA SOLA SINE) AMB TOTES LES CIUTATS I POBLES DE
CATALUNYA, PER¿ A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT DE DEBE, TAN
ENDAVANT COM PUGUI ANAR. SI BARCELONA NO VA, ELS HO
ASSEGURO, AIXò
AN IR .
Sí,
QUE ES BEN CERT, CATALUNYA TAMPOC NO
�NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA DE PA
SUCAT AMB OLI, BASADA EN QUATRE ADAGIS I PROU, QUATRE
r
ADAGIS QUE S&N UNA CARICATURA DE LA NOSTRA MANERA DE
SER. NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA ORGULLOSA
I PROU, SUSPICAÇ I PROU, ATENTA ALS SIMBOLS I NO ALS
FETS.
r
HEM DE VOLER UNA CATALUNYA dOVE, MODERNA, HEREVA
D'UN COLLA DE VIRTUTS,
QUE' COMPTI EN ELS TEMES
IMPORTANTS DE FUTUR, EN EL TR BALL DE LES DONES, EN LA
SORT DELS MARGINATS, EN EL FUTUR DELS JOVES, EN LA
CONFIANÇA DELS EMPRESARIS.
A CATALUNYA EN QUE LA VIDA
0 N
DE CADA DIA SIGUI MILLOR', EN ART, EN CIèNCIA, EN
QUALITAT DE VIDA. UNA CATALUNYA QUE TREGUI TOT EL PROFIT
DE LES REFLEXIONS QUE S f RE ELLA HAN FET ELS CATALANS.
LLEGEIXIN UN FERRATER M , UN VICENS VIVES, RECORDIN
UN BOSCH GIMPERA. AQUEA CATALUNYA QUE ELLS HAN DESCRIT
I QUE ESTS ENCARA DESACIADAMENT TAN LLUNY, PER QUE EN
EL FONS, SI HI PENSEM, ESTS A TOCAR DE DITS.
�NO ENS PODEM
CONFORMAR I NO ► S CONFORMAREM AMB
POCA COSA, CONSTRUïREM LA CATALU A DELS NOSTRES SOMNIS.
EL PAÍS AMABLE, OBERT, TOLE ANT, LIBERAL, EN EL MILLOR
SENTIT, LA NACI5 NO EXCLO T,
QUE L'HAN
FORMADA DE TOTS ELS RIUS
REGADA, CONSS/r UïDA, PAM A PAM, PER LES SEVES
VILES I CIUTATS, PELS JSEUS CIUTADANS
MES ACTIUS.
�-13-
PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERNCIES CAMP-CIUTAT
NO VOLDRIA QUE
EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM\
UN OBLIT DEL CAMP, COM UN MENYSPREU ENVERS EL CAMP. EN
ABSOLUT.
JO CREC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT ÉS UN EN EL QUAL
LA FRONTERA ENTRE CIUTAT I CAMP JA NO EXISTEIX TANT.
JA NO ÉS
UNA SEPARACI6 ENTRE QUALITATS DE VIDA. AIXó HO
HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT
MOLTA MÉS GENT.
QUé ÉS
LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS L'òPTIM?
L'PTIM ÉS
DpNA QUAN EL CAMP EST MOLT MÉS
URBANITZAT I MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM
URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA
POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELL DE
DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS,
DE CONTACTES HUMANS.
�I PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA
SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI6 QUE EST PATINT EN AQUEST
MOMENT. NO HA DE PAGAR TOTA SOLA EL FET -NO VOLGUT, PER A
QUE HA RESULTAT INEVITABLE AMB LES POLJ.TIQUES SEGUIDES
FINS ARA- NO HA DE PAGAR EL FET, DEIA, DE SER EL
CONTENIDOR DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT, L'ABOCADOR
FINS I TOT DE LA SOCIETAT.
LA MEVA TEORIA,
LA MEVA IDEA ÉS
QUE
TRADICIONALMENT, AQUEST ESPERIT QUE TOTS TENIM A DINTRE
DE DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQUEST ESPERIT DE
SUPERVIVéNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS MOMENTS DE FER LES
CONSTITUCIONS,
EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR
LES POLíTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN
ELS PARLAMENTS. I BEN REPRESENTAT.
AIXA TÉ MOLTS ARGUMENTS A FAVOR, COSA QUE NO
CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I
SEGURAMENT A TOT EL MóN, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE
VEGADES MÉS TRADICIONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA
�POBLACIó QUE HI VIU, MIS CONSERVADOR QUE LA MITJANA DE
LA SOCIETAT.
LES LLEIS QUE SURTEN SóN GENERALMENT MÉS
CONSERVADORES QUE ALL QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA.
PER QUè?
PERQUÓ ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN
FETS DE FORMA QUE EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT,
D'ALGUNA FORMA DE LA INèRCIA DE LA TRADICIó, ÉS MÉS
IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR U55.
j 1,
AIXA ÉS AIXí I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I
TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE
ÉS FA UNA CONSTITUC Ió, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI
TERRITORIAL, COM HA ESTAT EL CAS RECENT DE CATALUNYA.
ARA
BÉ,
JO
PENSO
QUE ÉS IMPORTANT QUE HI HAGI UN
MOVIMENT, UNA TENDèNCIA A RECONEIXER AQUESTA REALITAT.
�LA IMPORTàNCIA DELS MUNICIPIS
PENSO QUE ÉS
EL MOMENT QUE ENS ADONEM DE LA FUNCIó
I DE LA IMPORTàNCIA QUE TENEN LES CIUTATS I ELS POBLES,
EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN
L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PUBLICA.
PER CONTRA, TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT HAN
SORTIT EN AQUEST PAÍS, A CATALUNYA, SóN LLEIS
INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, I TRASPUEN UNA
DESCONFIANÇA VERS TOT EL QUE HI HA A SOTA DEL GOVERN
AUTONóM, I QUE ÉS, EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS.
LA LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI DE
CAMBRES DE COMERÇ, LA LLEI DE CAMBRES AGRáRIES I LA LLEI
DE COMARQUES S6N LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL
TERRITORI I LA POBLACIó DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA
ESTà AGRUPADA EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN
AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE ELS AJUNTAMENTS REPRESENTIN
ALGUNA COSA IMPORTANT.
�PER QU? PERQUè ES CONFIA EN EL FONS -CONTRA EL
QUE S'ENS DIU-, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT,
PETIT ESTAT SI ES VOL, PERO" ESTAT, I C IUTADa.
ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT QUE AQUESTA RELACI6
CREI UNA CERTA DEP ENDèNCIA DEL C IUTADa RESPECTE DE
L'ESTAT, CONTRA EL QUE S'ESTà DIENT, CONTRA EL
LIBERALISME QUE ES PREDICA.
PERE) NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN
EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE HI HA MIS
AMUNT, I AIXò LES ENQUESTES HO DEMOSTREN.
I QUAN NO IS AIXí ÉS PERQUè ELS VALORS SIMBgLICS
DELS PODERS QUE ESTAN MÉS AMUNT Sal TAN ATRACTIUS PRECISAMENT COM A SÍMBOLS, NO COM A GOVERNS- QUE TOTS HI
ESTARIEM A FAVOR.
ÉS EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALa, QUE
�TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA,
CONSIDEREM EL GOVERN AUTóNOM CATALà COM UNA PRIORITAT,
FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI.
ES CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM
TOTS AFERRISSATS PARTIDARIS D'UNA AUTONOMIA. PERò
DESCOMPTANT AQUEST EFECTE SIMBgLIC, SI PREGUNTEM ALS
CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINISTRACIó, QUE ÉS ALLó
QUE INTERESSA MES, QUE ES ALLó QUE ES MES EFECTIU, QUE
I
I
ÉS ALL6 EN DEFINITIVA QUE ESTA. MÉS A PROP, QUE ÉS ALLó
QUE ES POT CONTROLAR MILLOR I ELS HI DEMANEM ON ÉS EL
I
NIVELL DE GOVERN, D'ADMINISTRACIó, EN EL QUAL VOLDRIEM
ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PüBLICS
ANESSIN A PARAR, LA MAJORIA CONTESTA INDEFECTIBLEMENT
QUE A NIVELLS LOCALS.
PERQUá AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYà;
PERQUè AQUEST NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE
PODER I SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, ES
DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FàCIL, MOLT MÉS FaCIL DE
CRITICAR, ELS AJUNTAMENTS. SE'LS TÉ MÉS A PROP. ÉS UNA
�COSA QUE EL C IUTADà CONTROLA MÉS.
DONCS BÉ, CAL QUE LES LLEIS DE LA GENERALITAT I EL
GOVERN DE LA GENERALITAT TINGUIN EN COMPTE AQUESTA
REALITAT, AQUEST SENTIMENT POPULAR.
NO POT SER QUE PRECISAMENT L'ACTITUD DEL GOVERN DE
LA GENERALITAT SIGUI LA CONTRàRIA. SIGUI LA D'ACUMULAR
PODER AGAFANT-LO DELS AJUNTAMENTS, SIGUI LA D'IGNORAR LA
FUNC Ió VERTEBRADORA DE LA SOCIETAT QUE ACOMPLEIXEN LES
ADMINISTRACIONS LOCALS; SIGUI LA D'IMPEDIR, AL
CAPDEVALL, LA PARTICIPACIó MÉS DIRECTA DELS CIUTADANS EN
LA VIDA PI5BLICA A TRAVÉS DELS MUNICIPIS.
VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTANCIA QUE TE
PER A
CATALUNYA LA
CAPITALITAT DE BARCELONA.
PERSONALMENT HE TINGUT OCAS Ió DE COMPROVAR COM AQUESTA
FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN
QUALSEVOL ALTRA CAPITAL- ES COMPRESA PER LA GENT DEL
NOSTRE PAIS.
LA HIPOTéTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA
�METRÓPOLI BARCELONINA I UNA IDíLICA CATALUNYA COMARCAL
ÉS UNA ELABORACIÓ PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS
CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA
PRESNCIA AL M& CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE
PUGUI PROJECTAR -SE CAP ENFORA AMB POTèNCIA PRGPIA.
I AOtJ . ES
ON
ENTREN
ELS JOCS OLÍMPICS.
�ELS JJ.00. I CATALUNYA
ELS JOCS SoN, A MIS D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS
ALT NIVELL, UN PRETEXT PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR
GRANS OBJECTIUS COL.LECTIUS: EN EL TERRENY DE
L'URBANISME, EN EL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA,
EN EL DE LA DEFINICI6 D'ESTRAT¿GIES INDUSTRIALS I
TECNOL¿GIQUES.
DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA
INTERPRETACIó DELS JOCS OLIMPICS COM UNA OPORTUNITAT
EXCEL.LENT PER A CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I
TRENCAR L'EXCESSIU PESSIMISME COL.LECTIU, ES
SIGNIFICATIU QUE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES
COM ELS PROJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE
LA SEU'92.
AQUESTA DkI'ERMINACI6 DE L'HORITZ6 DEL 1992 );S, O
POT SER, MES IMPORTANT QUE EL PROPI FET D'ORGANITZAR O
NO LA
CELEBRACI6 D'UNES PROVES OLIMPIQUES DETERMINADES.
�LES POSSIBILITATS DE DINAMITZACI6 ECONgMICA I CULTURAL
QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE
EN UNA POBLACI6 CONCRETA S'HI CELEBRIN UNES QUANTES
COMPETICIONS ESPORTIVES, PER MOLT IMPORTANT QUE AIXq
úLTIM PUGUI SER.
LA CONCENTRACIp TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE
COMPETICI® ERA UNA OPCI6 OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA
OLÍMPICA DE BARCELONA. AQUEST ) 3 S, TRADICIONALMENT, UN
DELS ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL
COI A L'HORA DE DEC ID IR-SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA
PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACI( D'UNS JOCS OLÍMPICS.
ELS JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A
UN ESTAT, PER
ÉS
EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA
CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT
QUE DEPASSEN L'dMBIT ESTRICTE DEL MUNICIPI ESCOLLIT.
AIX¿ S'HA ENTES PERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO
HA CALGUT QUE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT
�CATALUNYA S'HA REBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE
PARTICIPACI6 I COL.LABORACI) AMB LA CANDIDATURA OLÍMPICA
DE BARCELONA.
I ARA VULL REPETIR-LOS QUE LES PECES HAN D'ENCAIXAR
BÉ.
A FI QUE BARCELONA PUGUI ORGANITZAR ELS MILLORS JOCS
OLÍMPICS, I AMB ELLA CATALUNYA I ESPANYA PUGUIN SENTIR-
SE ORGULLOSES DE LA NOSTRA CAPACITAT, CAL NO SOLAMENT
QUE LES INVERSIONS PER LES INSTAL.LACIONS CONCRETES
S'APORTIN A TEMPS -TOTES, LES DE L'ESTAT, LES DE LA
GENERALITAT I LES DE L'AJUNTAMENT-, CAL NO €OLAMENT QUE
LES OBRES ES REALITZIN EN ELS TERMINIS PREVISTOS I AMB
LES QUALITATS DEGUDES, CAL TAMBÉ QUE EL GOVERN DE
CATALUNYA GOVERNI AMB DETERMINADES SENSIBILITATS, AMB UN
ALTRE ESTIL, D'UNA ALTRA MANERA.
I A BARCELONA QUè LI CAL? UN GOVERN DE CATALUNYA QUE
S'ESTIGUI BARALLANT AMB EL GOVERN DE L'ESTAT UN DIA SI I
L'ALTRE TAMB. SOBRE QUANTS MOSSOS D'ESQUADRA HI HA
�D'HAVER, O SI HAN DE PORTAR PISTOLES O NO A L'ESTRANGER
O SOBRE QUALSEVOL ALTRA QÜESTIQ -QUE SEMPRE N'HI HA
ALGUNA A PUNT-?
NO ES MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN DE
CATALUNYA QUE COL.LABORI CLARAMENT I ES COMPROMETI A
FONS, NO SOLAMENT EN TOT ALLS QUE HA D'APORTAR PER ALS
JOCS OLÍMPICS, SINE TAMBÉ EN TOT ALL QUE HA DE FER PER
CATALUNYA?
NO ÉS MÉS CERT
QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN QUE
IRIS DIGUI "MIREU, AJUNTAMENT DE BARCELONA, ESTEM
DISPOSATS A ARRIBAR FINS AQU , O FINS ALLS; AIXE US HO
PODEM OFERIR; MÉS ENLLà NO HI PODEM ANAR, PER AMB AIXq
HI PODEU COMPTAR"?
NO ÉS MÉS CERT
QUE ÉS MILLOR AIXó PER A BARCELONA, I
PER TANT PER A CATALUNYA, QUE NO PAS UN GOVERN QUE A
CADA DEMANDA BARCELONINA NOMÉS SAP CONTESTAR "DEMANEU
MASSA "?
�NO ENS HEM GUANYAT EL DRET, AMB EL NOSTRE TREBALL,
EL NOSTRE ESFORÇ I LA NOSTRA CO NTRI BUC Ió A UNA
COMPRENSI6 MÉS GRAN DELS NOSTRES PROBLEMES, DE PROBLEMES
QUE NO SóN NOMÉS NOSTRES SINE QUE SóN TAMBÉ PROBLEMES
DEL PASTS?
JO VEIG, P ERMETI NT-ME QUE 110 DIGUI PER ACABAR, VEIG
AMB GRAN ESPERANÇA EL FUTUR D'AQUEST PAíS, DE CATALUNYA.
ESTIC CONVENÇUT QUE TROBAREM EL CAM ENTRE TOTS PER
FER-NE UN GRAN PAíS, I ESTIC CONVENÇUT QUE EL REPTE DEL
'92 ENS AJUDARà A ACONSEGUIR-H0.
MOLTES GRáC IES .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4060
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Esturctura de la conferència: - La fa| lacia de l'oposició Barcelona-Catalunya. - Per una societat sense diferències camp-ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre Patronat, Berga
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Benestar Social
Barcelona
Municipis
Model social
Territoris
Acció política
Catalunya
Berga
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf
fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf
PDF Text
Text
CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL
"CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS".
MARTES, 24 DE JULIO DE 1990.
Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta
pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora
y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para
ello.
Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que
representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en
fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre
porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo
bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para
siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se
termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes
temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que
se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de
moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes
temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos
llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri
de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta
de la solución de los grandes temas.
Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado,
modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de
dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de
acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos
democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las
grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a
los grandes temas de la política española en los 80, seguramente
no se hubiera producido o no se hubiera producido igual.
Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en
algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen
entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han
dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de
los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que
sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales,
seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva,
lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros
propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la
reforma mili-
�3.
pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que
llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre,
tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi
siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad
política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones
alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que
les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la
claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que
por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer,
algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar.
La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87,
de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo
rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo:
es un voto de la España profunda, de la España más constante, no
sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en
todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de
lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos
catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son
las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a
una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es
muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al
resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado.
Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en
décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino
que va a algún lado, cosa que antes no ocurría.
Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que
además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las
grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y
nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual
sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una
implantación muy importante, no estábamos en ese momento en
posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada
día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho
nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central
por tener otros temas más importantes delante.
�4.
Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde
muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que
hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en
condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro.
Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve
nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni
esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que
un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema
de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el
programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga
de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que
haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos
conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más
potente, más que la planificación y al que hay que dominar y
utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos
acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del
86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas
que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima.
¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando
hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la
España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído
hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico
podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo
la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de
problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no
es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva
situación de la economía española, con empresas constructoras que
están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan
con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible,
inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar
de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de
crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a
los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea
el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de
ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un
primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas
de transporte y de tránsito de vehículos.
�5.
Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos
porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión
muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el
funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras
calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de
vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea
imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se
vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda
asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el
precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de
Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo
cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el
entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de
las áreas metropolitanas.;
Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al
revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la
inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha
mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido
desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha
añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste
ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida
el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los
temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del
transporte público como los temas en general del funcionamiento
del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles
como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros
por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y
hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo
en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir
aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología
ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En
fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el
sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener
trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es
muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el
sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar
capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión,
pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso
el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando
una economía de mercado
�6.
se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie
de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin
embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una
cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana
mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego
viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar
de participar también en los beneficios del crecimiento, pero
siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que
crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los
primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que
han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema
está pidiendo un cambio de mar4ha.
Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el
nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera
un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos
pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a
esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el
suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más
demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer,
que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni
se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio.
En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que
vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía
Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las
grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera
de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y
del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de
desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los
ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona
sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y
mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres
más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el
porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras
desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia
y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro
paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del
poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de
grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar
seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de
las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee
para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último
�7.
término el poder local es el que va a incrementar una buena parte
de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo
recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de
recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado
todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas
cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima
con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera
reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente
sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del
Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que
estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En
fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le
dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando
gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la
política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el
tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que
dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los
financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con
la distancia política igual. Una buena política puesta a la
distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un
gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale
mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada
ya desde el poder próximo que es el poder local.
Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos
ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para
responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre
ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del
poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he
mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente
por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por
desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de
la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de
vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar
demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado
influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el
dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación
sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la
tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los
grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre
�8.
tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de
los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no
se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero
q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional.
Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley
de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que
he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más
adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se
deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos
desde nuestra posición.
Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos
elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en
primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir,
hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de
pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al
menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en
nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio
privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que
competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo,
marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor
demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el
crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por
tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas
en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión
pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle
durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la
población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en
derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y
3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo
somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície
de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un
precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia
sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a
lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que
no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que
tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no
compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona,
que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos,
�9.
muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un
mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o
2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas
de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho
de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en
el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo
creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una
cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre
exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy
diversa.
Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes
-como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento,
tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural,
sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay
parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que
se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni
tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una
forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a
voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en
los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen
ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento
por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se
está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a
Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios
de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de
vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente,
porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido
el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir
-como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de
tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de
aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que
hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el
hecho de que somos una civilización que una editorial de un
periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una
civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que
se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como
las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de
predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza,
el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el
silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y
otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y
que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y
curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo
�1 0.
que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento
y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta
serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme
mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros
arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de
nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que
hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de
edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el
plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi
nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su
capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta
de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto,
en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores
de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución
por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy
serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona
hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas
de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las
motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds.
saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo
mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de
una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un
sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de
escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la
aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la
propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un
señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85
decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben
mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada
y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que
hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y
perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay
que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente
menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen
que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y
que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con
las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que
medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual
es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de
allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para
llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller.
�11.
No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que
no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy
bien.
En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y
nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta
campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y
las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones
compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para
aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o
aquellos locales públicos que mejoran su insonorización.
Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de
la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades.
1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros
4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la
vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía
Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4.
Sistema complejo.
2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema
mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La
Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que
muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va
mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy
delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque
esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de
variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni
siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de
cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas
y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos
viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo
en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico.
Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer
más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede
erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos
periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para
nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas,
se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar
absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que
tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle
una rama a un arbol.
�12.
De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo
interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en
el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose
que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se
arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor
solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que
los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas.
Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar
de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los
vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder
hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión
que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible,
que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y
con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos.
Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y
funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades,
en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa
por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto
es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de
Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni
de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se
plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por
tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central
y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son
los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una
acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a
nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien
coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de
Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá
una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de
coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si
todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos
hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar
un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y
minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean.
Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un
Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se
sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una
encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se
�13.
actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos
que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por
sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos,
desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo
estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya
la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en
ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos
visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de
unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin,
fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un
cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar
y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros
meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la
mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil
nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de
delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más
exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación
que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no
habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en
fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos
ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis
interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo
más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o
sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en
el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor
valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay
una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de
denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del
negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que
los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más
a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que
las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta
unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente
que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de
enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%.
Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa
es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos;
los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por
tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año
pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son
fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de
las variaciones que nosotros tratamos de dominar.
�14.
Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad
del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo
más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha
hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos
hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran
tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso
incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución,
tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros
una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha
colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero
ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las
manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública
Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta
cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que
se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como
problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional.
Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado
mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que
es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de
molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema.
Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a
ir adelantando poquito a poco por ella.
B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de
Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer
-en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un
sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos,
justicia municipal, la justicia
local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio
nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por
centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos
el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el
que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin
que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un
perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes
judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se
pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de
prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo
de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían
sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha
sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el
barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria
de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando
el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la
�15.
víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no
nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su
denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos
que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la
prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero
-vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el
delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de
inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución
tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen
que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una
Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que
que no ' se pueden sustanciar y decidir a
vamos a pretender
este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula:
al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción.
Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la
persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios
Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el
último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución
es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para
todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el
Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de
todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del
problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto,
ningún dogma.
Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya
voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay
crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda
alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y
sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones
centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a
los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta
situación:
A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de
grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema
fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un
Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una
base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o
incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo
el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza
tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal
incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona.
�16.
Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe
tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en
montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad
Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la
desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho
dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene
que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema
fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para
hacer la vivienda pública que querríamos hacer.
La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59
piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido
y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De
modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para
agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo
el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer
punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o
parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que
les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo,
que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a
conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer
porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un
cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento.
Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que
innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los
propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado
empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo
la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de
vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la
vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No,
porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que
pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se
ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar
porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no
renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va
a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios
durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las
viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años
y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando
de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en
fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen
porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca
discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución:
vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la
vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino
vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación
�17.
concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de
Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto
quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado
una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto
son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la
zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y
estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de
techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese
barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a
construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores
valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un
barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque
cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que
nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a
veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase
obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa,
en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que
mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que
estamos cambiando toda la población sin querer por no querer
reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir
y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario.
En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque
de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en
ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que
la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que
es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un
bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza,
que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un
beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener
que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy
coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas
con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede
colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros
podemos conseguir.
En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del
barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones
y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual
sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos,
nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar
como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la
Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de
coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está
vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente;
�18.
pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella
parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos
impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces
nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000
viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho
mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios
minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias.
Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No
los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde
dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y,
en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste
para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid
que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el
mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas
estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el
propio sector privado y no quiere vender a un precio que no
incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido
financiadas directamente, en buena medida, con una contribución
pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se
niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política
de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no
sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a
aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política
de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un
fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada
valga 111.000
quiera una viviendade 65 m2
pareja joven
ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un
crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien,
esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo
que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de
la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad
de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan
a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo
mismo el Estado que la Autonomía.
Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya
he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que
hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas
mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la
Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen
el territorio, sól tiene
tener
que
solución:
un poder democrático cerca. marginal,
una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y
cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social
además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la
humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que
�19.
quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de
los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el
terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella
nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno
de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo
come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad,
calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo
es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni
el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los
que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán
Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a
hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el
territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el
sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad
domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción.
Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los
años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la
acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la
vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay
regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional,
y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su
propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-,
no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el
territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan,
sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su
propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa.
Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de
redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede
ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés
estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado
tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando
tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como
da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta,
ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para
el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta
sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de
pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al
sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo
q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que
mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que
�20.
está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en
que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del
sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del
gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90,
introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las
provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien
seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien
hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo
tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos
marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos
de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida,
o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor
ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos
pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles,
pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto.
�^
^
^J
�^j
`'
n,
5
F1
rC
^C
r
r,
^
(T,
^^
r1
'
^C^•
.
'-1\1
^
fl
^^
F
-,
t.t.-,Í
,-/,^
--,1r
1-.-.
t^-'
S^
22^^
^
e–N5
rF
^
\---i
^
^
J
^
^ ^+
41 ^
r--
pI
Ï
•
-?E E k
r
^
.,.^.á
^o^^
I^^_viés
--o
^,^,..
�1
ti
çr,
r-
-5
■
`
^.
^
^
c*
L
�•
�t
,
^,
^
^
^ ^
7,1
^ ^ 2
u
.--
^
^ V^
^
°
^
^
G
Q>
r•-•
r---
,.
{ ^ ^a
Q
'
P ^^ ^ ,
^ ^^
O P 1^
,C
^
e ^
^
^ 1...
^
r ^^ c
6^
^1
^ c^
^`
. ^^^ ^
^ Z
C • ^^
^
C^^x
c
^• ^
^^^
^
^^ ^^ ^^^
^-,` ^^^
^^^
^
L
^^
n
^
^
^
Q.^^
� ^ ^ ^^^"
s
^
^ ^
----...N- d ^
^
°
^
,:'
--
^
Z
^■.--,
_.
^
^
1
^^
r-
^i
-:
i17:1
R:r...n.,
tí,* 0.).
^-
rn
_'^
.,
i;fi
,..../:;.
L?w^.
m . I:~
Q
L
L
1
i
t^
��7 -N
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4131
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escuela Jaime Vera, Galapagar
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Barcelona
Administració local
Història
Economia
Societat
Seguretat ciutadana
Model social
Àrea metropolitana
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-07-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf
32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a
PDF Text
Text
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
±I^I
Ajuntament
i^^
3
t'
de Barcelona
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle
"Barcelona demà, pensa en la gent gran".
Barcelona, 22 d'abril 1987
�IIIIII^
Ajuntament TV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:
EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE
JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ".
AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN
ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE
EXTENSIó UNIVERSITàRIA.
JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE
LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE
POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS
PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS.
EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE
"BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT
ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR
L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN.
INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó.
Ref.:
�—3+IIIII
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE
BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES
INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT,
PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR.
LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS
UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN
POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I
TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM,
ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL
MATEIX EN MILLORS CONDICIONS.
I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER
OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS
PER EXERCIR—LES.
I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN
CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS
CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY.
�—4—
Ajuntament
'VIIIF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN.
L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS
QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN
CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES,
URBANISTES, ESCULPTORS.
ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS
IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN
OCCIDENTAL.
JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST
MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES
REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE
ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS
MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS
EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT.
CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA
CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT?
(...)
Ref.:
�Ajuntament
y^^ll„
,
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES
REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó
ESTÉTICA.
HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE
COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS
D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE
VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT.
AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA
PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I
AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN
BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES.
JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA
PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE
BARCELONA.
EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS
ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE
Ref.:
�Ajuntament 1111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè
PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA.
TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE
BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA
D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT
EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS.
PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA
INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA,
AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A
CIUTAT.
PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA;
TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — ,
INTERVENCI6 FORMAL.
MENYS STANDARS
Sí A LA
URBANíSTICS
QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS
"MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL
DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I
UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS.
�-7Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA
UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I
CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI
HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS
VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS
O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL
MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA,
QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA.
VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA.
JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC
QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA.
I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER
TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO
CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI
LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU.
PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó,
SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT,
UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR.
Ref.:
�Ajuntament 1 91F de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL
SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA
EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A
CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO
CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR.
I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE
BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR
MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR.
NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE
L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS.
I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS
DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM
AQUESTS GRANS BARRIS NOUS.
QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA
DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM
EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY
1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS
DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL.
Ref.:
�—9—
¡fIIIIi
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE
MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE
L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI
HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI
HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O
DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O.
DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT.
NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE
BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN
AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN
BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR
PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL
"LLAPIS" DEL CINC D'OROS.
AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN
GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA
BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI
I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE
L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE
Ref.:
�—10—
1+I1111
Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA
QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE
EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT
A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE
L'OBELISC.
QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA,
EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA
ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL
PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE
PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES.
AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM
MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA
MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR
PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA
MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET,
MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR
L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS.
ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA
D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA".
�-11—
Ajuntament
mal
'911? de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES
NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS
DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST
MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL
PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL
VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL
COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN
MONUMENT, ALLà EL POSAREM.
UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA
DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS.
ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS,
MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI
HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE
L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS
DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT.
UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR
Ref.:
�-12—
Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O
AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO
ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR.
ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI
SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA
PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA
ASIMETRIA.
EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A
L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA
FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS
EREN IRRECUPERABLES.
L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS
CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE
EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS
PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT
POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT
ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL
SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN".
Ref.:
�—13—
:fllllll
Ajuntament 1411+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BÉ, I QUÉ? ÉS
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM,
ÉS
MOLT
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS
MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES
OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO,
L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA
DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE
ÉS
MOLT IMPORTANT., QUE
ÉS
EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT.
NO
CAL QUE DIGUI FINS
RESPECTE
I HO
A
QUIN
PUNT
ESTEM PRACTICANT, I
ÉS
AIXò EM MEREIX
EL QUE HEM FET:
RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES
NOVES, PERQUè
SI
NO EL QUE FAREM
DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6
f"i
ÉS
UNA CòPIA GROLLERA
O UN NOU
RITUAL, UNA
NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES
CIUTAS
NO
VIUEN D'AIXò,
NO
VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò.
AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA
EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS.
EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES
ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER
�-14—
+IIIÍI'
Ajuntament 1111F
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE VOSTÉS INVESTIGUIN.
PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN
MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA.
EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE
L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME
I CULTURA HI COL.LABORARIEN.
TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A
UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL
MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA
REA METROPOLITANA I AMB
CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN
ELS QUE JA EXISTEIXEN.
UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA
PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET
FINS ARA.
CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS
RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN
�—17—
Ajuntament
^+ Í
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER
FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA
PER POSAR — LES EN COMi.
EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS
ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER
L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE
LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA
PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE
PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE
LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT.
ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO
FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL
TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA
PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I
PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO.
EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES
TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER
MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI
á
w
Ref.:
�—18—
+11M
Ajuntament "!III+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN
TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB
SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT
VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT
VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO
ESTA
EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT (
CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT
VIURE AUT¿NOM.
ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ
QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6
ÉS
MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA
SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó
D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES.
D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL
CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS
SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES
ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES
CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
PROPOSTA DE TEXT
"BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN"
Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans
i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis.
Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és
una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món
(Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia,
Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això
vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per
a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es
deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors.
Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que
aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat
més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una
necessitat per alguns, serà una millora per tothom.
Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va
a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no
�Ajuntament
Àrea de Serveis
Socials
de Barcelona
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
2.
han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys,
que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i
clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços
tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que
per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola
podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica
per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència
de qualsevol tipus.
El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està
resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú.
En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98%
de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però,
evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua
litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la
plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques,
solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim
piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc
cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en
la gent gran.
En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui
el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que
pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions
per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències
per qui no pot viure autònom.
.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
3.
Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem
del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació
d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic
a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els
seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem
de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans.
La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans
centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions
culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això
és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran
molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de
locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la
Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació
de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a
moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran.
Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis
socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar
expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix
disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis
d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més
de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels
casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de
demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que
han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i
de l'Estat Central.
Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són
�AM,
^:Ilill Ajuntament
'ill9f de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per
resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més
ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant
reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han
de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar.
Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els
oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins
són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la
gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per
a tothom.
Barcelona, 6 d'abril del 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran"
Subject
The topic of the resource
Persones grans
Barcelona
Ciutats
Model social
Urbanisme
Description
An account of the resource
Inclou, al final, la proposta inicial de conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1756/0000001346.pdf
fc132bdaa9eb7aa4a80304fde2a09986
PDF Text
Text
CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL EN EL CLUB SIGLO XXI
Madrid, 24 de marzo de 2003
1. Hacer política en tiempos de crisis
He de confesarles que contemplo con asombro la atención hiperbólica con que
algunos sectores siguen mis actuaciones y mis opiniones políticas.
Con un afán desmesurado - a mi juicio- enfatizan en mi trayectoria lo que creen
salidas de tono, peligrosas derivas, etc.
Más allá del empeño partidista - que existe - creo advertir en esta actitud un reproche
de fondo que no es otro que el de no seguir el guión de lo políticamente correcto.
Un guión que pretende achicar sensiblemente el terreno de juego de nuestra vida
política, en el que unos pocos asuntos son de recibo y todo lo que se salga de ellos
resulta una impertinencia.
Quiero aclararles antes de empezar que soy de los que no acepto estas reglas de
juego.
No se trata de una actitud irresponsable.
Bien al contrario, mi actitud responde a un sentido de la responsabilidad:
estoy
convencido de que faltaría a mi deber si, por causa del problema terrorista y de los
ineludibles deberes de prudencia y lealtad que comporta, renunciara a plantear un
proyecto de futuro para Cataluña y para España.
Es más: creo que sin este esfuerzo no encontraremos la salida definitiva al desafío
que nos plantea el terror.
Las situaciones de crisis no se resuelven con el silencio de la política. Determinadas
situaciones, no todas, requieren más política, más palabra razonada, más diálogo,
más propuestas ... y con todo ello más confrontación y más vigor democrático.
1
�Así interpreto mi responsabilidad de político y a ella procuro ajustar mis intervenciones
públicas.
******
Lo primero que quiero decirles hoy:
2. Superar la indiferencia entre Cataluña y España
Uno de los propósitos de mi intervención de esta tarde es manifestarles con toda
claridad que en Cataluña se va a producir un cambio político y que este cambio no tan
sólo se va a notar en Cataluña, sino que tendrá consecuencias muy serias para
España. Y mi pretensión es que tales consecuencias sean positivas. Y les puedo
asegurar que pondré todo mi empeño en ello.
Debemos prepararnos para una situación nueva, para manejarla con determinación,
conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una
España plural y efectivamente reconciliada con esa pluralidad, que es substantiva y
constitucional.
Pienso que la relación entre Cataluña y España no está en su mejor momento. Me
explicaré.
Desde hace un tiempo en Cataluña crece la sensación de retroceso en el proceso
histórico de reconocimiento de la España plural que se inició con la Transición y que
tiene en la Constitución de 1978 su referencia liminar. Los últimos tres años, regidos
por la colaboración del nacionalismo catalán con el nacionalismo español, han sido
perjudiciales en este sentido. (Seria paradójico que ahora el nacionalismo catalán
quisiera descubrir esta realidad evidente).
No se trata de un sentimiento o de una creciente decepción, exclusivas de una
determinada opción política. Al contrario, es un sentimiento compartido por amplios
sectores políticos y sociales catalanes que tienen en común el referente del
catalanismo político, entendido más como la cultura cívica que ha modelado la
Cataluña del siglo XX que como un proyecto partidista.
2
�Constituyen expresiones de este sentimiento pronunciamientos políticos de todos los
partidos del arco parlamentario (con la excepción del Partido Popular), manifiestos
emanados de instituciones económicas, empresariales, sindicales y opiniones de
destacados intelectuales catalanes.
Todas ellas reflejan una cierta perplejidad por la indiferencia,
cuando no por la
hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente
de los medios de comunicación.
Compartir dicha perplejidad no quiere decir que se comparta en Cataluña el
diagnóstico sobre las causas de tal regresión.
No son admisibles las explicaciones basadas obsesivamente en el agravio histórico y
en su presunta o real renovación. Somos muchos los catalanes que reconocemos que
las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en
determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes
que podríamos identificar como separadoras.
Asimismo tampoco existe una orientación unánime sobre cuál es la actitud que debe
tomarse desde Cataluña para no desandar el camino hacia la España plural, pero
empiezan a haber expectativas claras.
Mi posición personal y la del espacio político que represento ha sido, es y será
inequívoca al respecto. Se trata de la posición defendida y practicada por los
socialistas y por buena parte del progresismo catalán que quiere afirmar el compromiso
de Cataluña con la España plural.
Es la tradición del catalanismo progresista que representa a la Cataluña que no quiere
vivir del problema de su relación con España. Somos parte de la Cataluña que quiere
resolver el problema.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incompresiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que interesarse por España supone desinterés
por Cataluña.
3
�También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un artículo publicado en El País, y en el que decía no compartir
mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español se percibe el rechazo
amargo y el desdén de aquellos a quienes
no les cabe en la cabeza otra manera de
entender España que la suya.
Ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán (y también
el nacionalismo vasco)- insisten en una concepción nacional-estatista del mundo que
ya no se corresponde con los nuevos tiempos. Creo que estas actitudes ensimismadas
comprometen seriamente el futuro de España como proyecto compartido.
Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro de
la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Lo ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo publicado
por la Revista de Occidente, donde dice:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así nunca
van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo tampoco
pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de impulsar una
decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o vergonzante) está
en condiciones de impulsar una energía de fusión. Son dos visiones, dos lógicas, dos
inercias políticas e ideológicas condenadas al empate de la mutua antipatía”
Hasta aquí la cita de Puigverd.
La propuesta del socialismo catalán es una llamada a recuperar el clima moral,
intelectual y político que haga posible pensar otra vez España con la generosidad con
que la pensaron hace 25 años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la entidad –y de las
consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con la España plural.
4
�Así, en Cataluña se dibujan otras actitudes sobre la relación con España, sobre cómo
gestionar la interdependencia. Actitudes que van de la renuncia a la desesperanza,
pasando por la conllevancia malhumorada.
Una primera actitud sería la de renuncia al catalanismo por entender que ha alcanzado
sus objetivos básicos.
Sería la rendición del catalanismo a la nueva España moderna y desacomplejada. Es
la propuesta regionalista del Partido Popular y de algunos sectores
del mundo
empresarial catalán. Una propuesta que implica aceptar la congelación del
autogobierno y, por consiguiente, adaptarse a las decisiones centrales sobre las que se
aspiraría a tener capacidad de influencia. Hoy por hoy no es una opción mayoritaria,
pero su viabilidad podría aumentar si la Convergència i Unió de después de Pujol
sucumbiera a los cantos de sirena de un “encaje bávaro”.
La segunda actitud sería la de otra renuncia: la renuncia a España.
Sería la respuesta independentista basada en la convicción de la irreformabilidad de
España, de su mentalidad colectiva y de sus instituciones. Sería la renuncia a
gestionar la pluralidad por la insuficiencia de los actuales instrumentos y, sobre todo
por la percepción de que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay
nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es una propuesta fácil y contundente, pero que se va desarrollando con creciente
sofisticación. Se trata de una posición minoritaria pero cuyo atractivo puede crecer en
un contexto de hostilidad.
Y una tercera actitud sería la de la conllevancia entre Cataluña y España.
Sería el pacto coyuntural del catalanismo con España, la firma del empate permanente.
Es la posición accidentalista practicada por CiU, en la que los progresos en el
autogobierno dependen de la coyuntura política. Cataluña obtiene ventajas si el
Gobierno central depende de los votos de CiU. Cataluña ve peligrar los avances
conseguidos si el Gobierno central dispone de mayoría absoluta. No se consolidan los
avances del autogobierno, ni del Estado autonómico y, mientras tanto, el foso afectivo
se va ensanchando y la desconfianza va impidiendo pensar en un futuro común.
5
�Frente a estas actitudes, reafirmo la esperanza y la posibilidad de la España plural. Es
más: reafirmo que a pesar de los problemas a los que me he referido, los últimos 25
años han sido sin duda los mejores de la historia política de Catalunya desde hace
siglos (siglos, no años).
Proponemos pues el pacto permanente del catalanismo con la España democrática. El
pacto federal que proporcionará un horizonte estable a los autogobiernos. Viable si en
Cataluña se renueva el pacto catalanista y éste se expresa de forma unitaria. Viable si
se recupera y renueva una idea plural de España. Con Euskadi al fondo, constituida
(contra el deseo de sus ciudadanos, estoy seguro) en obstáculo para avanzar, pero a
la vez necesitada de caminos de salida a su conflicto interminable.
La esperanza de la España plural hay que alimentarla con gestos, con pequeños
pasos, con reciprocidad, con lealtades compartidas.
En un artículo reciente de uno de nuestros más conspicuos federalistas –el profesor
Antoni Castells- se traza con inusual sinceridad esta situación:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española. De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto
del Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto y la
admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es, pues,
la vía a seguir.
Pero el catalanismo –prosigue Castells- necesita saber que sus planteamientos
básicos son comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña. Y en este punto,
no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el pasado ni lo son ahora. Por
esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas
fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a
su identidad, a su lengua y a su cultura”
6
�Hasta aquí la cita. Añado más: Euskadi tiene y tendrá un régimen de excepción.
Catalunya es demasiado grande para pretenderlo. Está obligada a modificar el sistema
político general para mejorar. Lo que no excluye por supuesto que el sistema general
sea diferencial y reconozca la existencia de nacionalidades históricas con lengua y
cultura propias y singulares.
Estoy convencido de la respuesta positiva del socialismo español al reto que le plantea
el catalanismo progresista. Una respuesta que, más allá de la coherencia doctrinal, es
congruente con el enraizamiento del autogobierno en todas las comunidades
autónomas sin distinción. Es precisamente el balance positivo del Estado de las
Autonomías para todas las Comunidades lo que permite pensar en su evolución
plenamente federal y no uniformista.
3. Interés de España en que desde Cataluña se hagan aportaciones a la España
plural, la España común, a la España federal.
Ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático, una vez culminado el
ciclo que abrimos con la Transición Democrática y que ha durado un cuarto de siglo.
Un segundo ciclo que deberá perfeccionar, en primer lugar, nuestra democracia, sus
reglas y sus instituciones, con el afán de mejorar su calidad y su transparencia.
También deberá perfeccionar nuestro Estado del Bienestar, con nuevos enfoques y
con especial atención a problemas y colectivos hasta ahora desatendidos. Con una
vigorosa política de apoyo a las familias en primer término. (Me alegra constatar que
nuestras propuestas de políticas públicas para la infancia, para la vivienda de alquiler y
para la atención a domicilio, hayan sido acogidas favorablemente por la opinión y por
los gobiernos). (Falta que ocurra lo mismo con nuestras propuestas para los barrios de
la inmigración y para la seguridad de las ciudades).
Y como no, este segundo ciclo político al que me refiero, deberá culminar con el pleno
reconocimiento de la España plural.
7
�Entiendo que el reconocimiento de la España plural y del papel que en ella han de
jugar nacionalidades como Cataluña no es un producto ideológico de laboratorio, sino
una necesidad real de la España futura.
Por ello, pienso que se comete un atentado a la convivencia entre las gentes y los
pueblos de España cuando se utilizan exclusivamente los sentimientos identitarios
para obtener rentas de poder y para bloquear desarrollos de futuro.
Para evitar el bloqueo del futuro hay que superar la lógica de los tres nacionalismos
que nos gobiernan y afirmar lo siguiente: Catalunya no quiere romper los lazos
territoriales (...) Catalunya no quiere romper las filiaciones históricas (...) Pero cuatro o
cinco años más de Aznar - de lenguaje Aznar - y España estalla. Considero que Aznar
ha prestado un servicio formidable a la gobernación de España: Ha metido a toda la
derecha española en la Constitución, pero si el precio a pagar es primero la
congelación y luego la muerte lenta de la Constitución, no sólo no se lo podremos
agradecer sino que habrá que denunciar que Aznar es para España un peligro muy
superior al imaginado.
4. Perder el miedo a los tabúes: del buen uso de los textos constitucional y
estatutario
No pasa nada por reconocer la fatiga de los materiales constitucionales y estatutarios.
En 25 años han acaecido cambios sustanciales que aconsejan repensar, revisar y
reformular los textos constitucional y estatutario.
Con la adaptación al camino que ha recorrido Europa, en primer término ... Con la
necesidad de sacar conclusiones constitucionales de la experiencia autonómica ... Con
el reconocimiento de tareas pendientes y, sobre todo, de nuevas realidades sociales
que reclaman su encaje en nuestras normas básicas.
Dicho de otro modo:
Quiero prevenir contra el mal uso de la Constitución, contra su sacralización y su
momificación ... En su momento saludé el importante esfuerzo hecho por José Maria
Aznar para integrar a toda la derecha española en la Constitución ... Hoy he de
8
�lamentar que dicho esfuerzo se haya hecho a costa de momificar el texto constitucional
...
Es contradictorio aceptar que necesitamos adaptarnos permanentemente en los
ámbitos tecnológico, laboral, educativo, cultural, familiar … y, en cambio, negarse en
redondo a plantearse la conveniencia de adaptar nuestras normas jurídico-políticas a
las nuevas realidades y necesidades surgidas de la evolución social.
Estoy por una Constitución y unos Estatutos vivos, capaces de resolver problemas
políticos y no de esconderlos ...
La obsesión por la permanencia y la estabilidad llevada al límite acaba por situar a las
personas y a los pueblos fuera de la historia, fuera de la vida.
5. Qué reformas institucionales propongo: la reforma del Estatuto de Autonomía
de Cataluña
Mañana presentaré en el Parlament de Cataluña las bases para un nuevo Estatuto de
Cataluña que proponemos los socialistas catalanes. Lo haré en el Parlament de
Catalunya, que es donde debe hacerse, no mediante octavillas o mediante
informaciones filtradas a algunos medios.
¿Por qué ahora la reforma del Estatuto de Cataluña?
¿Con qué intención?
Para dar un salto adelante en el autogobierno de Cataluña ... que contribuya también a
la plena afirmación de la España plural.
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de
autogobierno estatutario en Cataluña constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y
debe ser el autogobierno pleno de Cataluña (... Unos veintitrés años en los que la
afirmación identitaria ha sido prioritaria y se ha dejado de lado la preocupación por una
estrategia de futuro).
9
�Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el
sentido de su rumbo … Y no es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por
el pasado, por afirmar la identidad y por reforzar el vínculo nacional … que hacerlo con
la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto atractivo para sus
hijos …
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado,
Rafael Campalans,: “Cataluña no es la historia que nos han contado, sino la historia
que nosotros queremos escribir. No es el culto a los muertos, sino el culto a los hijos
que aún han de venir”...
No voy a explicarles ahora el contenido de la reforma estatutaria, pero si que puedo
adelantarles –tal como he venido haciendo en otros foros- las líneas maestras que la
inspiran.
- La intención afirmativa y prepositiva, de proclamación y no de reclamación, del nuevo
texto estatutario, esto es lo decisivo.
-
El propósito de renovar el pacto del autogobierno nacional de Cataluña,
actualizando la voluntad de participar activamente en la construcción de una
España plural y una Europa respetuosa con sus pueblos.
-
La determinación de introducir nuevos mecanismos de representación política más
democráticos y renovadores, dibujando los criterios de la que tendrá que ser la –
aún hoy inexistente!- Ley Electoral de Cataluña o estableciendo la limitación de
mandatos para el presidente de la Generalitat.
- La fijación de las bases de la organización territorial de Cataluña en
vegueries, dando voz a los distintos territorios y la posibilidad de ser los
protagonistas de su propia estrategia de futuro, a la vez que facultando
ampliamente a los municipios para gestionar las políticas de proximidad y
transfiriéndoles un 6% más del gasto público total, hasta llegar al 30%
del mismo.
-
La ampliación de las competencias del autogobierno de Cataluña, abriendo las
puertas a la colaboración con los territorios de la antigua Corona de Aragón, en el
marco de la euroregión del arco norccidental mediterráneo.
10
�-
La atribución a la Generalitat de la autoridad suficiente para asumir la dirección
ordenada de los procesos administrativos.
¿Y cómo se desarrollará el proceso de reforma?
Partimos de la base de que la mejora del autogobierno ha de ser el fruto de la voluntad
política de Cataluña y trabajaremos para conseguir el consenso máximo de todas las
fuerzas políticas presentes en el Parlament de Cataluña.
De este modo el texto definitivo de Estatuto, que tendrá que refrendar en su momento
el pueblo de Cataluña, no será el resultado de una negociación desigual entre los
partidos gobernantes en Cataluña y en España, sino el fruto del reconocimiento por las
Cortes Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en
que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España
plural.
En mi opinión, es perfectamente posible que este proceso pueda finalizar con el
preceptivo referéndum en el primer trimestre de 2005 si todo va bien en España.
Siempre
se nos amenaza a los socialistas con fomentar las diferencias entre
españoles y conducir a España hacia la ingobernabilidad.
Bien: no quiero ni imaginarme la ingobernabilidad a que puede conducir el
empecinamiento del actual gobierno español al negar la pluralidad de España y el
tranquilo reconocimiento de su diversidad, lo que yo llamo diversidad y el gobierno
asimetría.
Baste constatar la pirotecnia verbal soberanista en que se está metiendo el gobierno
de CiU, tras tres años y medio de actitudes que la prensa madrileña califica de
sensatas y moderadas, en cuanto se han acercado las elecciones. Vamos a ver como
torea el Partido Popular ahora sus obligaciones de soporte al gobierno Pujol-Mas hasta
el día mismo de las elecciones autonómicas. Quedan todavía siete meses. Siete
meses apasionantes que nosotros vamos a administrar con calma, sin variar un ápice
lo que ha sido nuestro discurso en los últimos tres años y medio. Pero prepárense para
emociones fuertes.
11
�¿Y qué consecuencias puede tener la reforma del Estatuto de Cataluña para el
conjunto de España?
Entiendo que han de ser unas consecuencias positivas. He edificado mi trayectoria
política con la convicción de que lo que es bueno para Cataluña es bueno para
España.
Creo que este principio ha sido verificado por la historia. Lo fue durante la Transición
con el compromiso de la Cataluña autonomista con la España democrática. Lo fue con
los Juegos Olímpicos de Barcelona cuando se nos hizo confianza para representar a la
España moderna y democrática ante el mundo.
¿Por qué no puedo serlo en el futuro? ¿Por qué no se concede a Cataluña la confianza
para co-liderar el proceso de reconocimiento pleno de la España plural? Mejor que se
haga, porque si no se hace no habrá tal.
Con la reforma del Estatuto podemos dar el primer paso hacia este reconocimiento. Un
paso que puede abrir nuevas perspectivas para problemas que hoy parecen
irresolubles y que tiñen de pesimismo nuestras posibilidades de convivir más allá de la
conllevancia.
Quiero resaltar una consecuencia muy importante: la mejora del autogobierno de
Cataluña que proponemos quiere demostrar que no son excluyentes los propósitos de
preservar identidades y de compartir proyectos.
Estoy convencido que es deseable y posible que ambos propósitos convivan en la
dinámica de una sociedad. Y esto es deseable y válido tanto para Cataluña como para
el País Vasco ... y por supuesto para el conjunto de España.
Estoy persuadido que la mejor contribución a la solución del problema vasco que
podemos hacer desde Cataluña es progresar en nuestro modelo de autogobierno en el
sentido de superar la etapa de afirmación identitaria, a la vez que promovemos la idea
y el proyecto del reconocimiento de la España plural.
Si el tema vasco parece encallar el tema catalán, no es menos cierto lo contrario:
mientras Catalunya no explique su futuro, el Estado irá atado de manos al diálogo
sobre la solución vasca, porque es lógico que se pregunte por los efectos que esa
12
�solución puede tener sobre las aspiraciones de Catalunya, tema éste, como he dicho,
de mayor envergadura desde muchos puntos de vista, si bien exento del dramatismo
sangriento de la situación en Euskadi, en parte, también hay que decirlo, por el
comportamiento sensato, en lo fundamental, del nacionalismo catalán hasta hoy.
6. La reforma de la Constitución: el Senado, símbolo de la España plural. I una
determinada manera de concebir y estar en Europa.
La reforma del Senado como oportunidad.(Acabo de hablar con el presidente del
Senado). El Senado debe ser una Cámara de primera lectura. Y yo añado:
representativo de las Comunidades Autónomas, no de las provincias.
Los cuatro federalismos:
- El político (reforma del Senado)
- El fiscal (pagar por renta y recibir por población, con una salvedad)
- El judicial. Tribunal de Casación.
- El cultural. Historia Común de los Pueblos de España. Respeto mutuo de las lenguas.
Tengo la convicción de que en 20 ó 25 años la evolución política europea irá igualando
los derechos de los pequeños estados con los de las grandes regiones, perspectiva
que irá tranquilizando el debate aunque inicialmente puede enconarlo.
Del mismo modo que aspiramos a una España confortable, donde todos tengan su
lugar, hay que pensar en una Europa que facilite la acomodación de su diversidad. Y
ello puede querer decir renunciar a las grandes construcciones jurídico-formales y
potenciar redes diversas basadas en el interés común y que sobrepasan el marco de
los Estados-nación, de manera que el reconocimiento de todas estas redes diversas
acabe por ser lo que entendamos por Europa.
7. Un apunte final sobre la guerra
Catalunya está masivamente contra la guerra, como lo está Madrid. Quizás con la
ventaja de que allí los incidentes entre policía y manifestantes han sido inferiores, en
13
�parte porque - imagino - la tensión y los nervios que las fuerzas policiales perciben en
sus responsables políticos y administrativos, deben ser menores.
Sólo debo añadir que el gran interrogante que se ha abierto en Catalunya ha sido el de
la posición, no tanto del partido del Gobierno catalán, como del propio Gobierno de la
Generalitat.
Este interrogante inquieta por dos razones: parece amagar una vuelta a la indiferencia
catalana en materia de política internacional - muy típica de la primera guerra mundial y
visible incluso en el referéndum sobre la NATO- y porque no se sabe si obedece a
motivos coyunturales de política local, lo que la haría profundamente inmoral, o si,
según como más grave, significa un desplazamiento del nacionalismo catalán
conservador desde su tradicional europeísmo hasta un atlantismo que la mejor Europa
está tratando no de negar, pero si de revisar a fondo.
Los socialistas catalanes insistimos en que la política internacional del gobierno Aznar
está poniendo seriamente en peligro la credibilidad de España en el norte de Africa y
en todo el Mediterráneo. Creemos también que está dañando nuestros lazos con los
países de América Latina, que han soportado con dificultades pero con cierta gallardía
la presión belicista.
Y proponemos de nuevo que España le confíe a Catalunya misiones de nivel en el
relanzamiento del desgraciado Proceso Barcelona de 1995, el momento sin duda más
alto, junto a la posterior Conferencia de Madrid sobre Oriente Medio, también olvidada
hoy, de la presencia española en nuestro entorno natural.
Muchas gracias.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Siglo XXI (Madrid)
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Catalunya
Identitat col·lectiva
Nació
Federalisme
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf
4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756
PDF Text
Text
FoRUM CíVIC DE BARCELONA
18 D'ABRIL DE 1990
INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE.
ESTIMATS
AMICS,
AMB
LES PARAULES QUE ACABEN
DE
DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN,
ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT
I US ESTEM DEMANANT.
TANMTEIX
JO
REFEReNCIA I,
ESTIC AQUÍ UNA MICA COM
A
PUNT
EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER
ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES
DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA
AVUI AQUí I,
EN TOT CAS,
DELS
D'EXPOSAR-LES
D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB
EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT,
UNA
DE
UNA EXPOSICió,
REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT
ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I,
CREC QUE ENS PODEM
ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN.
DES
ESPANYA,
DE
BARCELONA,
MIREM
DONCS,
CATALUNYA,
MóN,
EN EL CANVI DE DeCADA
PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE,
1
MIREM EL
PROBABLEMENT
MIREM
QUE
-AIXo
�RAIMON
OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP,
MESOS-,
COM
JA FA
UNS
EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE
XIX I QUASI DEL XX.
OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER,
LA SEQUERA,
I,
EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS
LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A
FINS I TOT,
VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID.
INICIEM
UNA
REFLEXIó COL.LECTIVA,
PReVIA DEL MOMENT,
LLEN9AR-NOS
BARCELONA
DE LA DeCADA,
UNA
DIGESTió
DEL SEGLE,
ABANS DE
A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI
CONDUIRa
AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL
A
SEGLE
XXI.
I
M'AGRADARIA
COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó
QUE
ÉS
MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN:
POC
A
POC
NORMALITZANT-SE
MONOLíTIQUES
úNICS,
-DIU
I
DELS
LA
CITA- EL
ABANDONA
LES
AUTORITARISMES,
I DELS RACISMES.
ESTEM
DISTRETS
MIRADA
SERENA
A ESPANYA,
DELS
PARTITS
MENTRESTANT,
QUAN
UNA
ESPANYOL
ENS
DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT.
2
VA
POSICIONS
EN UN AMBIENT ENRARIT,
AL PANORAMA POLíTIC
MóN
�ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS
EN
TENIM
NOSALTRES
PLURALITATS
DE
DEBILITATS
DE
DE
PARTICULARS,
CULTURES
I
DE
D'AFEGITS:
POBLES,
INADEQUACió
TARANNa,
CERTES
DE
LA
PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ...
D'AQUí,
DONCS,
QUE
ENS HaGIM
D'ESFOR~AR
A
ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL
NOSTRE
HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES
PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE
A
POC ES VA IMPLANTANT.
POC A POC HA
ES
POC
D'OBRIR-SE
PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN
DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA.
I
DAVANT
D'AIXo ES DEMANA UN CERT
PRIMER,
CALIBRAR
LES
TREMP
MORAL:
CONSEQÜeNCIES DE
LES
PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) .
I SEGON, NO REGATEJAR
HEM
DE
DE COMPRENSió:
ESFOR~OS
LLUITAR CONTRA CENTRALISMES
APROFUNDIR
EN
LA NOSTRA
PRbPIA
VISCERALS
IDENTITAT,
RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES,
NOSTRES LLENGÜES,
CONTRIBUIR
AMB
I
AMB
DE LES
DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE
ELS
3
MILLORS
TALENTS
A
L'ORDRE
�INTERNACIONAL,
HUMANITZACió
RESTA
A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA,
DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia.
-S'ACABA
D'HORITZó
LA
ESTRET I,
CITA- SóN
A
LA
TOTA LA
PREOCUPACIONS
EN DEFINITIVA,
SóN
FACTORS
D' EMPOBRIMENT HUMa.
SóN
PARAULES
DE
JORDI
MARAGALL,
SENADOR,
CONSTITUEIXEN
UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA,
CREC
DIAGNoSTIC
JO,
UN
I UN CODI
O
MORAL,
QUE
MILLOR,
DE
MORAL
PúBLICA.
LES
REPETEIXO,
DONCS,
PARAULES".
"NO REGATEJAR ESFOR<;os
DESDE
LA
NOSTRES
"CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE
DE
PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA
PROBLEMES
COMPRENSió
SOLUCió
PUGUI . EMMARCAR-SE
EN
DELS
L'ORDRE
UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT.
PARAULES OPTIMISTES,
DONCS,
QUE A MI EM RECORDEN
UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT
ENORMEMENT SUGGESTIU,
EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE
TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA,
PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I,
MOMENT QUE HO VA ESCRIURE,
NOMÉS
UN
FRANKFURT
DIRECTOR
AMB
TAN
DE HAVEL,
EN AQUELL MOMENT, EN EL
ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT
DE TEATRE QUE
VA
SER
EL PREMI DE LA PAU I QUE VA
4
DE L'AVUI
PREMIAT
ENVIAR
A
UN
�TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe
NO
SE'L
VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I
MAXIMILIAN SCHELL,
EM PENSO,
VA
SER
UN ACTOR ALEMANY, QUI VA
LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT.
AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA",
PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA,
DE LA MaGIA
I
DE
LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL
PERILL
PER
LA
QUE
HAN
DE LA PARAULA INDISCUTIBLE.
I ALESHORES
PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE
ESTAT
LLIBERTAT,
PERESTROIKA.
PAU,
IMPORTANTS A LA NOSTRA
SOCIALISME I,
VIDA
PASSA
PARAULES
COM
SóN
FINALMENT, FINS I TOT,
I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí
DIRíEM
"ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER.
LECTURA
RABióS,
DEL
JO
AQUESTA QUE ES FA DES
DIRIA,
DELS SEUS PROPIS EFECTES.
DEL
DEL
I,
LA
INFINITA
CAPITALISME
LLOC ON ES COUEN ELS
SAVIESA
IGNORANT
SOBRETOT, DITA DES DE LA
PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA
DE
L'AGNOSTICISME
DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS
SOCIALISME MÉS INGENU,
INTENSITAT
DE
FOR~A
CANSADA
CANVIS,
ON
LES
I ALS TANCS. DES
DELS
EXCESSOS
DEL
LLENGUATGE.
ENS PODEM PREGUNTAR SI,
5
DE NOU,
LA
VERITAT,
LA
�VERITAT
D'EUROPA
EN AQUEST CAS,
NO ENS VINDRa DE
LA
FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA.
JO
US
DEMOSTRA
AJUDAR
RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST
DISCURS
QUE
JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN
EL MóN,
DELS SENTIMENTS,
D'AQUELL
QUE ENCARA ES POT PARLAR
D'IDEES
DES
(I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES
MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa
MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR
AL
DESTINATARI.
EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM
A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE
JORDI
MARAGALL
CONEIXEMENT,
AMB
"S'ADQUIREIX
CULTURA,
SERENA CAPACITAT DE DIR (COM
LES COSES PEL SEU NOM,
SENSE
AMB
AMB
HAVEL)
SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE,
ALTERAR ELS ESPERITS,
SENSE PERORE DE VISTA
LA
FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN
MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS".
L'ESQUERRA
ESPERITS
AUTeNTICS
EL
DEMOCRaTICA
D'AQUEST
PAíS,
MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I
DEL CATALANISME,
ELS
ELS
MÉS
NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT
PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU
NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND,
6
I
MISSATGE
ANCORAT EN
�UNA
MORAL POTENT,
ON CONFLUEIXIN MADURACió
HUMANA
I
POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS
QUE
LES
PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN
SENTIMENTS
ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES.
I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR:
I
QUE TÉ AIXo A
VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I
AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC?
I JO ELS DIC QUE
JA
HI ANIREM ARRIBANT.
DIGUEM
MÉS
AL
DE PASSADA,
NOSTRE
L'ESPECTACLE
TEMA,
I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA
QUE
AQUESTS
DIES
ASSISTIM
SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE
A
NEGUEN
UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES,
SóN MISSATGES.
ELS
ACTES
CRIDA
EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE
QUE
QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS
I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME
LA
OFICIAL
ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA
REMARCABLE
DE
CALIBRACió
DELS
EFECTES
DELS
ACTES
INICIALS.
DESITGEM
QUE
PREVEIEM,
AMB TOT,
TOT
L'eXIT
LA
I NO NOMÉS DESITGEM
QUE ES MEREIX
RECTIFICACió
I
QUE
CERTAMENT
TINDRa
CONTACTES
ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT
7
ACTUAL.
SINó
BEN
AQUESTS
A
�CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN
PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU.
D'ANAR
A
PRINCIPIS DE SEGLE PER
PODER-HO
I HAURíEM
DEMOSTRAR,
PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí.
ACABEM
EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN,
TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O
12
MESOS.
JO
EN
ELS RECOMENARIA LA LECTURA,
AQUEST
CAS UNA CITA TAN
-I ELS ESTALVIARÉ
LLARGA- DEL
TREBALL
DEL
CAPíTOL
CATALa DEL CLUB DE ROMA,
QUE HA ESTAT RESUMIT
FA
EN EL DIARI DE BARCELONA
PER
POC
LLORET
DEVESA,
MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR
CINC PUNTS MOLT BREUMENT.
AQUEST
CORRECCió,
PER TANT,
D'UNA
SER.
TREBALL
SEGURAMENT,
EN FASE
PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER
ÉS ENCARA
VERSió
PERo
ÉS ARA,
UN ESBORRANY.
DE
PUBLICAT.
NO EM DONIN LA
DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO
HO
ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN
Fe
DEU
EL
QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL:
l.
QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL,
8
COM LA
�VELLA
IDEA DE LA RAó D'ESTAT,
INTOCABLE,
LA
SER
CONSIDERAT
QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE
SOBIRANIA
IDENTITAT
NO POT
NACIONAL,
RELIGIOSA
PERPETUACió DE
L'ESPECIFITAT CULTURAL
NO
PODEN SERVIR PER
LA MISeRIA O LA
O LA
EMPARAR
VIOLACió
DELS
LA
DRETS
HUMANS.
QUE
2•
L'ORDRE MUNDIAL,
GOVERNANTS,
CLASSES
DE
GRUPS
EN
VALORS:
I SOBRETOT
EN
ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR
EL
DE LA DIGNITAT
DE
LA
LES
QUATRE
PERSONA
HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT
ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA.
3.
QUE
L'OBJECTIU
ALS
PER ALS PAiSOS EN VIA DE
DESENVOLUPAMENT
PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA
PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI
L'EFICieNCIA
BOSSES
DE
DESENVOLUPAMENT
UNES
CONDICIONS
DEMOGRaFICA
ASSEGURAR
DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió
POBRESA.
DEL
I
QUE MENTRE
ECONbMIC
DE
VIDA
CAPA~
NO
ES
D'ASSEGURAR
ACCEPTABLES,
PLANETA PORTARa
I
GENERI
DE
UN
LOCALMENT
L'EXPLOSió
IMMIGRANTS
DEL
MóN
SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT.
4.
RESIDUS
QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS
ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX,
9
DINTRE I FORA
�DE
LES SEVES FRONTERES.
DELS
ESTATS
aCIDA,
POT
NO
LES FRONTERES I LA
ATUREN LA CONTAMINACió
NI L'EFECTE HIVERNACLE.
SOBIRANIA
NI
LA
PLUJA
I QUE PER TANT EL
MóN
TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT
CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE.
QUE
5.
LA
CREDITORS
PAiSOS
IDEOLoGICAMENT
DEL
CONDONACió
S'HA
I
AQUEST SENTIT,
FORMA
UNA
CONTRARI
FER
DE
PART
MANERA
NO HA DE SER VISTA COM UNA
TERCERMUNDISME
L'IMPERIALISME.
DE
DEL DEUTE PER
NI
DES
DEL
COM
UNA
PUNT DE
NEUTRA
VICToRIA
CLAUDICACió
VISTA
DELS
DAVANT
EGOiSTA,
EN
ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA
ALLAU
MIGRATbRIA QUE
AUGMENTARIA
EN
CAS
LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES
CULTURALS.
I,
EN
FI,
D'ALTRES
REFLEXIONS
D'UNA
ENORME
PROFUNDITAT I INTEReS.
VOSTeS
VEURE
AMB
COMPRENDRAN
DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ
LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE
L'ALCALDE
A
DE
BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS
CIUTATS
URBa,
DE
D'EUROPA,
CONCERNITS COM ESTEM
PELS BROTS D'INTOLERaNCIA,
DESEQUILIBRI
PEL
PER LES PERSPECTIVES
DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES
10
DUALISME
RIBES
DEL
�PER
MEDITERRANI,
DELS
LA INSEGURETAT,
POBRES
PAiSOS
D'ESTUPEFAENTS,
DISTRIBUCió
PER
PER LA
CONTROLAR
INCAPACITAT
LA
PRODUCCió
I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA
I
LA
COL·LOCACió
I
BLANQUEIG
DELS
BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR
AVUI
MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-,
PER LA DIFICULTAT
PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT
TERMINI
PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC.
ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA
D'ESTAR
SEMPRE
CONCERNIT PER COM ES
REPARTEIXEN
LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES.
AVANyO
POLíTIQUES
QUE,
IGUAL
COM
NO
CREC
ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN
EN
SOLUCIONS
L'ADMINISTRACió
LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC
EN
SOLUCIONS
EXCLUSIVAMENT
POLíTIQUES
PER
UN
MUNDIALS
PENSAMENT,
REGULADES
DIGUEM-NE,
UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS.
JA
SABEN
INAUGURAR
ACTUALITAT
LA
VOSTeS
QUE EL PRíNCEP
DE
GAL · LES
MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE
AMB PROU MÉS DISCRECió QUE
REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT.
11
ALTRES
VA
RABIOSA
FIGURES
�AMB
MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA
FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON
VA
REUNIR
A
12
PRIMERíSSIMA FILA,
MANERA
PERSONALITATS
EUROPEES
-NO
QUE
DE
PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA
REPRESENTATIUS-,
FINAL,
PALACE,
ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL
(PROFESSORS
UNIVERSITARIS,
ALCALDES,
SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA
ARQUITECTES,
TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS.
I,
TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE
QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió,
QUE
ERA
BONA
EN Sí MATEIXA,
EN
LA
MESURA
EN
QUe
SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES
ENEGeTIQUES
ECOLoGIC
HAURIA
DEL
DEFINITIVA,
MóN.
DE PORTAR PROBLEMES A
I
PER
TANT
UNA
L'EQUILIBRI
TAXACió,
EN
ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA
COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA.
TANMATEIX,
DE
DELS
LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA
FER AMB AQUESTS RECURSOS,
PAiSOS
FINANCERAMENT
ENDARRERITS
SI PRESERVAR
-QUE
SERIEN
LA
NATURA
COMPENSATS
DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió
MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES
NATURALS,
SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió
12
�DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A
L'úS
MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN
AVAN~ATS
PAiSOS
I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS.
L'ALCALDE
LA
ELS
DE BARCELONA VA DEFENSAR,
SEGONA ALTERNATIVA,
COM ÉS OBVI,
UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A
LA
PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR
EL
CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES
QUE
NO
SACRIFIQUIN LES SEVES
NOSALTRES HEM FET.
RESERVES
DEMANA
NATURALS
COM
PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR
EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR
QUE
ÉS LA GRAN CIUTAT,
QUE ES PODEN CONSTRUIR,
QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS
QUE ES PODEN UTILITZAR,
I QUE
EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR.
VEURAN
VOSTeS
BRUSSEL · LES,
DESPRÉS,
RECENTMENT,
SI TENIM
HI
TEMPS,
HAVIA
A
UNANIMITAT
INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM,
MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS
SOBRE
COM
DEL FORUM
LOCALS,
LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió
ES DEIA EL SOFTWARE,
SOBRE EL HARDWARE,
EN LA SOLUCió
DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS.
ÉS A DIR,
UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET
QUE
EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE
13
�TRANSPORT,
ÉS
MÉS
IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT
ELS
RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS
SUBSTITUIR-LOS
PER UNS ALTRES,
QUE NO PAS CREAR
UNES
GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT
TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT.
TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA,
ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN
EN
REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES
QUALS
ES
DEBATRa
I
QUALITAT
EL FUTUR DE LA HUMANITAT
CONCRETA,
DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE
LA
BARCELONA
EN ELS PROPERS ANYS.
NOSALTRES
ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA
DEL MODEL DE GOVERN.
UN
TEMPS,
[SI
DEFINICió,
I PROBABLEMENT HO ESTAREM
LA GENT NO ES CANSA D'UN
ENCARA
PERíODE
TAN
LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA].
NO
CORREREM
AQUEST
PERILL SI SABEM
DONAR
DUES
PENYORES:
*
LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE
DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM.
*
LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES.
14
�PER EXEMPLE:
AQUEST
NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN
PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL
COMEN~A
LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA
EL
APROVAR
FEDERAL
CONGRÉS
LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb
PER EXEMPLE,
LA
AVUI,
PARAULES
LA
DELS
SOCIALISTES.
AVAN~ARíEM,
AVAN~AREM.
TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES:
MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME
PROVÉ,
SENAT
-JO CREC,
OFICIAL
NO
ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES
SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A
VERITAT
(NO
ÉS EL CAS),
ACOMPANYEN A LES PARAULES:
SINó
QUE
ELS
FETS
NO
ON SóN LES OBRES QUE HAN DE
FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA
SAVIESA
DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR
AMB
SEVA
LA
REBREGADA,
CONREUS,
REALITAT
MOLT
LES
RICA
PEDRERES,
DE
TERRA
TAMBÉ,
I
MOLT
PERb
ELS
CATALANS
DENSA,
MOLT
TURMENTADA
PELS
SORRALS,
PELS
TERRERES I
INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE
EN
DIFICULTA LES COMUNICACIONS,
PER L'EXEGÜITAT
DELS
RECURSOS NATURALS?
EN JORDI SOLÉ TURA,
FIN DE UN MODELO POLíTICO",
ALTRE
TITULAT
"MASSA
EN UN ARTICLE TITULAT
"EL
I EN JAUME GUILLAMET EN UN
POLÍTICA
I
POC
GOVERN",
QUE
S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT
15
�SOBRE AQUESTA SITUACió.
LES
JUGADES
DUES
POLíTIQUES
IMPORTANTS
DEL
NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT:
- EL
SISTEMA
NOU
MODEL TERRITORIAL DE L'ANY
87,
COM
A
DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM
DE LES COMARQUES.
- L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE
PERMETÉS
AL
L'ESCENARI
NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG
POLíTIC COM A
FOR~A
MODERADA
I
DE
MODERADORA
D'UNA "REALITAT EXALTADA".
AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió
EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN
MOLTS
TEMES
CITAT
ABANS,
TOTHOM,
EN
QUE ARA NO CITARÉ.
I
ALTRES ESTAN
ALGUNS D'ELLS ELS
EVIDENTMENT
LA POLÍTICA DE CADA DIA.
DAVANT
HE
DE
I HEM DIT QUE NO
HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE
ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI
VIVIM.
EN
QUE
AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A
HAVEL.
HAVEL
REPASSA
LA
16
PAU,
EL
SOCIALISME,
LA
�PERESTROIKA,
PERb
LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ...
QUAN PARLA ALS ALEMANYS,
ADRE~AT
ALS ALEMANYS,
(PERQUe ÉS
QUE L'HAN PREMIAT),
DECLARAR
LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE
MEDIOCRE
-DIU- S'EMPORTÉS
MARES DE L'AUDITORI 11 ,
UN
DISCURS
DESPRÉS DE
UN
"BURGeS
L'ENTUSIASME DELS
PARES
I
AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS
ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS:
"JO
TXECS
PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR,
PUC
AFIRMAR
QUE EN CURS DE
DeCADES LES ANIMOSITATS,
ALIMENTATS
ReGIM
PASSIONS,
DURANT SEGLES S'HAN
PERb
LES
I
PELS
DARRERES
PREJUDICIS
EVAPORAT.
AQUEST
-ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL
MOMENT,
TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES
TAN
DESCONFIAN~A
GENERALITZACIONS,
PROFUNDA
FRASES
ENVERS
TOTES
FETES,
CONSIGNES
I
ESTEREOTIPS
ADULADORES
A
TOTS ELS NIVELLS
LES
IDEOLOGIES,
MENTALS
DE
UNA
I
CRIDES
LES
NOSTRES
EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS
ELEVADES,
QUE
D'IMMUNITAT
ZANT,
TOT
AVUI
EXPERIMENTEM
DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER
UNA
MENA
HIPNOTIT-
I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL-
MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA."
I
MÉS
ENDAVANT
17
DIU,
�ÉS,
"EL
MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM
EL
UNA
COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS
D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE,
DE
CENTENARS
DE
BONES
QUALITATS,
QUE
A
TENEN
PART
TAMBÉ
CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES
QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE
FRASES BUIDES,
EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA
CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA".
PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL
TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE
SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS,
SIGUI
DEL TOT,
JO CREC, PERo PERQUe HO
TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-,
HA DE
CONFIAR EN BARCELONA.
S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA
TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA
DEIXAT DE SER DEL TOT,
HA
VOLGUT
DEIXAR
EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO
DE
SER,
QUE
ÉS
UNA
CIUTAT
CAPDAVANTERA.
I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT
I
QUALITAT
DELS
SEUS
18
SERVEIS
SINGULARS,
DEL
SEU
�URBANISME,
DEL SEU TEATRE,
DE LA SEVA MúSICA,
DE
LA
SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA.
I,
TAMBÉ,
SERVEIS
RAMON
EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS
MíNIMS.
TRIAS
REGIDOR
EN
SABEU AQUELLA FRASE QUE VA
FARGAS
EL
EN
PLENARI
EL SEU úLTIM
DE
PRONUCIAR
DISCURS
L'AJUNTAMENT,
COM
A
CITANT
A
GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI.
GUICCIARDINI
TINDRa
DEIA
QUE
BARCELONA
SEGURAMENT
ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA,
TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT,
NO
PERO
QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA
MOLT CONSIDERABLE.
I
D'UNA
AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR,
CIUTAT.
CAPITAL,
PERQUe
ADMIRAR,
NO
D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
COM,
NO D'UNA
CIUTAT-
D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN
IMPERI,
ALESHORES
COMEN~ANT
SEGURAMENT
HI HA D'ALTRES
COSES
A
PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS.
PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
BURGESOS
SEGONS
FORMADA PER
I PER TREBALLADORS,
CIUTADANS,
PER
EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS
QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS.
I BARCELONA
HO HA SABUT FER.
PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO
19
�DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb,
QUE
CATALUNYA
VENeNCIA,
ENS
QUE
HA
D'AJUDAR
TAMBÉ;
PERb
A
TAMBÉ
NO ESTIC DIENT
SER
FLOReNCIA
CATALUNYA
O
ENS
D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE
HA
VISTA
DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA.
SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS.
PERQUe
BARCELONA
ARRIBI
LIDERAR
A
AQUEST
POSICIONAMENT
DE CATALUNYA,
POSICIONAMENT POSITIVADOR
DE
COM
AL
CATALUNYA
POSSIBILITATS,
AL
POSSIBILITATS,
ACTUAL
QUE
FIDELITAT
A
HEM
PAíS,
LíMIT
LA
MaXIM
DE
PaTRIA
LES
DE
SEVES
LES
DE TROBAR LA SORTIDA
ENS OBLIGA,
A
LíMIT
A
SEVES
L'IMPASSE
INDEGUDAMENT,
A TRIAR
(QUASI
SUBMISSió,
DIRIA
ENTRE
DE
VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA.
HEM
DE CONVeNCER QUE SOM
CONSERVAR.
PRIMERES
HEM
DE
PEORES
DEMOSTRAR
CAPA~OS
QUE
DE TRANSFORMAR I
ESTEM
DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM,
POSANT
COM
LES
DEIA
L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA".
PERb
TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU
DE LA CIUTAT,
DE
FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL
MONTJUiC MAI NO HA TINGUT,
MúSICA,
EL
D'HISTbRIA
RESTAURANT
20
DEL
REFENT EL PALAU
PARC (L'ACTUAL
DE
LA
MUSEU
DE
�ZOOLOGIA)
I
LA
CASCADA.
I,
LAST
BUT
NOT
LEAST,
TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM
A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA
DEGRADACió (EMPATANT,
DE MOMENT,
A CAMP CONTRARI, QUE
ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) .
AQUEST
1
ÉS EL MISSATGE DE LA
BARCELONA
DELS
90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER
PER PRIMER COP-, ENTÉN,
QUE
COMEN~A
A ENTENDRE. UN MISSATGE
BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA
SOLA,
I
AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE
LA GENERALITAT.
A
VOLTES JUSTIFICADAMENT.
NO LLEGIU EN
AQUESTES
PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO
ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT.
MÉS
SOVINT SENSE JUSTIFICACió.
TEMPS TINDREM
DE
DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió.
PERo NO ENS ENGANYEM:
DEL PROGRÉS,
LA
"ARA
LA BARCELONA
NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE
POLíTICA
INFERNAL,
SI BARCELONA,
ESPANYOLA,
ES
TRENQUI
LA
AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA,
T'ESTIMO,
ARA NO T'ESTIMO",
21
DIALeCTICA
EL PENDULAR
A QUe ENS
OBLIGUEN
�D'UNA
BANDA,
NOSTRE
EL CENTRALIME DISTANT,
I DE L'ALTRA
EL
SENTIMENT,
EN
(RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC
DIRIA,
EN
AQUEST
NACIONALISTA-,
ARRIBAR
A
CAS,
(RE)SENTIMENT- NACIONAL
BARCELONA
NO
SERa MAI
ALLo
SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN
PER
QUE
O
POT
AQUESTA
CIUTAT.
NO
PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC",
DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC
MOMENTaNIAMENT
-COM
ES
INTERESSANT,
DE MODA INCLúS EN L'ESCENA
APASSIONANT
DE L'EUROPA DELS '90.
I
PER
SITUAR
LA
DINaMICA
ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU,
ACOSTAREM,
ENS HEM D'ACOSTAR
POLÍTICA
CATALANO-
MENYS ESTeRIL, ENS
SENSE DUBTE A UN SISTEMA
FEDERAL.
UN SISTEMA FEDERAL EN QUe,
SIGUI
PRIMER,
REAL I "COMPLET" (NO COIX) .
L'AUTONOMIA
LOCAL
I
EL
L'AUTOGOVERN
EN QUe ES RECONEGUI
CARaCTER
TRIPLE
DE
L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN
QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC
ESTABLE
DE SOLUCió,
CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O
LLEI ESPECIAL DE BARCELONA.
22
�I DIC MÉS:
QUE
SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS
VIUEN A BARCELONA,
MADRID,
SEVILLA,
BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I
SISTEMA
NO
VALeNCIA
O
CONCRETA,
EL
S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE
LA
PLURINACIONAL
DIVERSITAT
PASS ARAN
DOMINAR
A
DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE
SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI
INTERNACIONAL.
NO VOL DIR,
AIXo
EL
D'AMAGAR
EN ABSOLUT,
SEU CARaCTER,
LA SEVA
QUE BARCELONA HAGI
PASSió.
LA
SEVA
SINGULARITAT.
LA
SINGULARITAT
D'UNA CULTURA.
DE BARCELONA ÉS SER
LA
CAPITAL
I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS
IMPORTANT.
AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO
PAS
PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL
QUE ES DIU) .
EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA
NOSTRA
SINGULARITAT COM A PAíS,
I PARALITZATS
COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA.
23
AQUEST
�SI
HAN
AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL,
POSAT
ARTICLES
UN
PARELL
D'EXEMPLES
THE DRAMA IS ON THE STAGE",
ESTa EN L'ESCENARI",
QUE
MACCAULEY
DIU,
BARCELONA
D'UN
"BRIO"
L'AUTORA:
EN
VEUREU
QUE ES TITULA "NOT
ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA
(TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR).
CITANT
A
UNA
ALTRA
AUTORA,
TEMPESTUóS
I
IRREPRIMIBLE".
I
TURBULENTA
HISTORIA
COM
A
I
SEGUEIX
"PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB
SEVA
CATALUNYA
ROSE
DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA
ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX
LA
ALL
"MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL
MóN,
BEN
RECENTS),
S'US
TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST
DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T.,
I
(I AQUí
UNA
TANT
CAPITAL
DE
COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A
ESPANYA".
QUe MÉS VOLDRíEM?
PREMSA
SOBRE
EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA
INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM
ALGUNES
BENEVOLENTS
EXAGERATS,
QUE
AQUESTA
DE LES PECES DE LA NOSTRA
NO PAS EL NOSTRE
MATEIX.
I DEGUTS A L'APASSIONAMENT
JUDICIS
CULTURA
MÉS
SEGURAMENT
FAVORABLE.
COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT
DESFAVORABLE
O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL
24
�STREET
"WALL
IMPORTANT,
POC
JOURNAL",
QUE
ÉS UN ALTRE
DIARI
QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA
VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA
FUELS
TAN
AMBITIONS": BARCELONA
AMBICIONS,
DIU,
PERo
NO
ALIMENTA
DóNA LA
"BARCELONA
UNES
TALLA,
GRANS
ACABA
DE
REALITZAR MAI) .
DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS
VENEN
A
CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS
UNA
MICA
AQUESTA.
I
CANTó
LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN
EN
EL
COMENTARISTA.
SINGULARS,
I
QUAL
PARTIDaRIAMENT
AIXo
DEPeN
MOLT
DEL
FET
QUE
SOM
AQUELLS
QUE
SE SENTEN
DEL
CAPITAL
ES
MOLT
DEL
SITUA
EL
QUE
SOM
FET
D'UNA
CULTURA
SINGULAR.
I
AQUESTA DIFEReNCIA,
HISToRIA
DEL
DE
JUSTAMENT
COM
PER
I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA
BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA
CATALANISME,
SUPOSEM,
ATRETS
I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I
UNA FIGURA DE L'ART,
CAPITAL
MUNTANER,
PERo TAMBÉ
DE
LA
POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA,
DONEN
LA
VERSió
QUE
DESMESURADAMENT, POTSER.
25
ENS
AFAVOREIX.
DE
VEGADES
�I
L'ALTRA,
LA QUE NO S'INTERESSA
PER LA
NOSTRA
SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA.
PER
SEVA
TANT,
REITERO,
SINGULARITAT
SINGULARITAT
I
BARCELONA NO HA D'AMAGAR
NO HA DE PENSAR QUE DE
I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA
LA
LA
SEVA
SINGULARITAT
COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA,
SE'N
DERIVIN
CONSEQÜeNCIES NEGATIVES
NECESSaRIAMENT,
SINó BEN AL CONTRARI.
PERo
EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO
MOLT MENYS ENCETAT,
SEGUR,
HAURíEM
NI
EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN
ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA
DE PARLAR.
BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE
ROMA,
NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES
DeCADES.
TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD
PERIFERIQUE",
A
PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL
"RACCORDO ANULARE" DE ROMA.
TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA
QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR.
HO COMENCEM A TENIR.
26
ARA
�AQUESTA ÉS UNA CONDICió,
PARLAR
PER MI, SINE QUA NON PER
AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT.
BARCELONA
POT
PRESIDIR,
COM HA PRESIDIT,
LA
MUNDIAL
"UNió
ANAR A BRUSSEL·LES,
ÉS A DIR,
AL WORLD
FORUM
I
ALGUNES DE LES SESSIONS DE
DE CIUTATS".
I
POT
INCLúS
ESTAR
D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB
TOTS ELS REPRESENTANTS,
QUE
QUE EN AQUELL MOMENT
DECLAREN
MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA
DE
FER GRAN COSA.
PERo
HEM
DE
SABER
QUE PER
POGUER
PARLAR
AMB
AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS
A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES
ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT.
EN
MATeRIA
CONTAMINACió,
ELS
DE
TRANSPORT,
DE
TRaNSIT,
DE
CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES
EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE
BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE.
A
AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS
ESTIRATS
PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN
CERT
GRAU
DE RECONCILIACió INTERNA
POSSIBILITATS,
LES
NECESSITATS
27
RESPECTE
DE
I LES OBLIGACIONS
LES
DE
�CADASCú.
DIT
AIXo,
DEVELOPMENT
ACCEPTEM
FORUM"
HARDWARE,
I
INVERTIR
EN
Sí
QUE
LES
DIUEN.
CONCLUSIONS
EL
"NO INVERTIM
EN CANVI EN SOFTWARE",
QUE
EDUCACió PER TREURE EL MaXIM
"WORLD
MÉS
EN
VOL
DIR
PARTIT
DEL
MIGRAT ESPAI QUE TENIM.
I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió
PReVIA,
QUE
ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE
METRO,
PER
DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT.
TOT
I QUE,
EN AQUESTES QÜESTIONS,
ÉS MOLT SA DE
TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES,
XARXA
DE
UNA
METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI
ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO.
SER
PERQUe
NO TÉ PERQUe
QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA
CATALUNYA
I
NO
ES PUGUI ANAR
EN
CANVI
PLA~A
DES
DE
BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB
DE 200.000 HABITANTS CADASCUN,
NO
TENEN
AUTOBúS,
CONNEXIó
PER
METRO.
RELATIVAMENT COMPLEXE,
O PRaCTICAMENT,
TENEN
I QUE
CONNEXIó
PEL QUe SE'N DEIA
PER
LA
CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA.
L'ALTRE
DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER
28
ESTALVIAR-ME
�LA CUA DE L'AUTOPISTA,
UNA BONA SOLUCió) .
GENT
VA
PENSAR,
METRO
(NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS
QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA,
BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT.
BE,
I
I
MOLTA
JO
VAIG
ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL
ME
N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL
TIBIDABO,
O
A
PENITENTS.
EL
SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo.
NOSALTRES
ESTEM PAGANT UN ERROR
IMPORTANT,
UN
I AQUí
ERROR
D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT
FíSICA.
HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI,
CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM,
ESTIMA,
QUAN LA
TREBALLA I VA
AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI.
BARCELONA
CREA PROBLEMES,
ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA
CREA MISeRIA,
I
GRAN
CIUTAT
CREA SOLITUD, COM ES
DIU SOVINT.
RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL
PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE
VENeCIA, QUE
PASSAT ALS
I
VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY
CAPUTXINS DE SARRia.
ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA,
HAVIA HAGUT UN SERMó,
PERQUe A ROMA
HI
UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-,
29
�DEL
PAPA A L'ALCALDE.
L'ALCALDE
DIMITIR,
SURTEN
DE
VA
DELS
ROMA
UNA FILíPICA TAN IMPORTANT
AL
PLEGAR,
CAP DE DOS
O
TRES
JO LI DEIA
TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo,
QUE
MESOS
PERQUe NO SE'N SORTIA.
PROBLEMES DE ROMA.
SI EL PAPA EN VOL SABER,
QUE
VA
NO
SE'N
QUE
AQUí
DE TAL MANERA
POTSER QUE ALGUN DIA
EM
CRIDI I EN PODREM PARLAR.
BARCELONA
QUAL
LA
ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ
SEGONS
GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES,
QUI
EL
CREA
MISeRIA I QUI CREA SOLITUD.
BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME
D'UNA
CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT
ESTAT
FERIDA
ABASTABLE,
PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE
CINQUANTES-SETANTES,
PERo NO MORTALMENT,
QUE
DELS
HA
ANYS
I RECUPERADA
"PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS)
EN ELS DARRERS 10 ANYS.
(RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió,
PERo TAMBÉ, JA HO
HE DIT, EN HUMANITAT}.
LA
CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT
ELS SEUS PROBLEMES.
30
POSA,
DESA,
�L'ESCRIPTOR
L'INSTITUT
AMERICa FORD,
D'ESTUDIS
QUE HA ESTAT FA POC
NORD-AMERICANS,
ENTREVISTA QUE LI VAN FER,
DEIA,
EN
A
UNA
QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa
PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT
MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG.
PERo
COMEN~AR
PER
CORRESPONENT
VINGUÉS
ÉS PROBABLE
DEL
CAMP
QUE
L'ACCIDENTAT
L'AMENA~A
PERQUe
DE
MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA
UN
40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa
O
ELS
SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES.
BARCELONA
VIRTUT
DEL
ES
QUAL
NEGA
EL
A ACCEPTAR
SER
EL
CIUTAT
FATALISME
GRAN
VULGUI
EN
DIR
NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES.
I EN CANVI,
LA
SEGÜENT
ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE
EXPLICACió:
LA SOCIETAT
GENERA
SOLITUD,
GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT,
EN
AQUELL
TRO~
DE TERRITORI QUE
HO
ADMET,
QUE
ÉS
PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET.
ELS
INHUMANS,
CODIS
MÉS
MORALS
DURS.
DEL CAMP
SóN
ENORMEMENT
EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN
SUPERVIVeNCIA.
31
MÉS
LA
�ÉS A DIR,
MERCADERIES,
DE
LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE
ALTRES
DE
D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS,
PRODUCTES,
UNES
FLUXES,
QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA
CONDICIONS,
EN
LES CONDICIONS
DE
EN
VIDA
AiLLADA, PRECISAMENT.
L'AVANTATGE
DE
LA
CIUTAT
ÉS
QUE
ACCEPTA
ELS
MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I
BARCELONA
N'ÉS
UN CAS,
ÉS UNA LLUITA
PERMANENT
PER
NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE
DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA.
LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS,
VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT,
ERA
AQUESTA.
TEMPS,
QUE
SóN
ERA
ENCARA,
DE LES QUE
-ATENES, PER EXEMPLE- NO
I HO HA SIGUT DURANT
MOLT
UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES
EXTERIORS,
QUE HI HA CIUTADANS
QUE
NO
SóN
CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ
UNA
CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE
ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER.
LA
NOSTRA CIUTAT,
NO BARCELONA,
SINó TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS
QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I
32
�AIXo
QUE
POT
SEMBLAR
UNA BELLA
FRASE
POT
SER
UN
PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ
A VEURE AMB LLEIS,
VEURE
I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA,
I TÉ
AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL,
A
I TÉ A
VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS.
NOSALTRES
BARCELONA
PRETENEM
QUE
EN
SIGUI UNA REFEReNCIA A
TEMES D'HABITATGE,
QUALITAT
NIVELL
DE
VIDA
EUROPEU.
EN TEMES DE SEGURETAT,
EN
EN TEMES DE
DROGA ...
I
US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR
DE LA REPASSADA
CONSTRUIR
REUNIÓ
ABANS.
DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER
AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA
QUE
HI
HA HAGUT A
LONDRES
SOBRE
LA
LLUITA
MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA
UN
ACORO
DE
PRODUCTORES
NACIONS,
DE
NACIONS
DROGA.
HI
HA
DE
HAGUT
CONSUMIDORES
EL
QUE
I
EL
CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A
INSTITUCIONES
TAN
ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
EL
VECINDARIO A COLABORAR".
JO
QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE
GENT HI TOCAVA,
NOSALTRES
AQUESTA
PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL
HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA
33
DRAMaTICA
ÉS
�QUE
L'úNICA SOLUCió,
PROBLEMES
D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS
DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA,
HUMANA-,
DE LES CIUTATS,
-NO
A LES CIUTATS,
ELS
URBANA,
ESTa EN
LA
PROXIMITAT.
NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES
DE
L'ESTAT,
NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA.
GRANS
DINERS,
COM
DES
S'HI
HA
D'ENTRAR.
SENSE
ELS
DIUEN
ELS
FRNACESOS,
SENSE
AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS
EN SORTIRíEM, ÉS CERT.
I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA
EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A
"INSTITUCIONES
VECINDARIO"
QUAL
TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS
BANCS.
COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL
HI ERA.
EL
AMB
LA
REALISME
NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ
TRACTAVEN
D'
ERRADICAR
BENEFICIS
DEL TRaFIC,
EL TRaFIC I
EL
COMER~
EL BLANQUEAMENT DEL DINER.
TANT VAN FER UNA CONCLUSió,
UNA DIRECTRIU,
DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA
DELS
PER
ADRE~ADA
A
COL·LABORACió
EN AQUEST SENTIT.
JO QUAN VAIG VEURE QUE
BANDA
I QUE PER ALTRA
34
S'ADRE~AVEN
S'ADRE~AVEN
ALS BANCS D'UNA
A LES FAMíLIES I
AL
�VEiNAT,
VAIG
IMPORTANT,
PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT
PERQUe
NACIONALS,
O
LES
REUNIONS
LOCALS ACABEN
INTERNACIONALS,
ADRE~ANT-SE
O
O ALS VEiNS
O
ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO.
EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA
MOLT
IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I
PEL
QUE
PASSI
EUROPEES,
I
A
COM
RESOLDRE
PROPOSAVEN
CULTIUS.
LA
I
I
A
D'ALTRES
ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS
AMB ELS AMERICANS,
DE
BARCELONA
PERQUe TENIM ENFOCAMENTS
AQUESTA
QÜESTió,
I
EUROPEUS
DIFERENTS
ELS
LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES
CIUTATS
AMERICANS
CONTRA
EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS
PAiSOS
LLATINOAMERICANS
LLUITA
CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS
CONSIDERADA
ELS
AMB
QUE ERA MILLOR
UN
LES CONDICIONS SOCIALS I
TIPUS
DE
MÉS
ECONoMIQUES
DELS PAiSOS PRODUCTORS.
COSES
DI
NNUU
JO
MEU
GENARO,
QUE
JO HE SENTIT A DIR
A
VIENA,
AL
SR.
QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE
LES
SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS,
I COSES QUE
HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA
PRESIDENT DEL DISTRICTE,
QUE ESTa AQUí,
CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER.
35
EN
O
AL
JOAN
�PERo
AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE
OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM
A
UN
NOU
AQUESTA,
PER
ORDRE,
ESTIMULANTS
COM
QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA
DIA
SOLUCIONAR
HI HAGI COSES TAN
APROXIMANT-SE
AQUESTS
TEMES
NO ÉS
EN
VA,
NO
ÉS
TOTALMENT EN VA.
ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER,
SEGURAMENT,
UNA
DE
-AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-,
LES
HUMANITAT:
QUE
PODRíEM
ANOMENAR
PLAGUES
DE
LA
LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE
NO SABEM EXPLICAR.
I DIRIA PER ACABAR,
MANERA,
TORNANT A HAVEL QUE,
DE TOTA
UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE
EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT.
HAVEL DIU,
QUE
HAN
MOLT CLARAMENT,
ACABAT OPRIMINT,
QUE AQUESTES PARAULES
INICIALMENT VAN
SER
TOTES
PARAULES SALVADORES.
DIU EXACTAMENT,
LA
QUE
PRIMER,
US HE DIT AL PRINCIPI·:
SEGON MILENI DESPReS DE CRIST,
RES,
EUROPA,
UNA COSA MOLT SEMBLANT A
"A LES
ACABALLES
AQUEST MóN I, ABANS QUE
ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT.
36
DEL
FA MOLT DE
�TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I
TANTS
MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE
SERIA DEFINITIVA".
TESITURA
ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA
AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA,
QUE ÉS
EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI.
PERb DIU,
L'HOME
SENTENCIANT,
"EN TOTS ELS CASOS EN
QU~
S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA
(CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I
PLANEJAMENT
D'UNA
VIDA FELIC PER TOTHOM
NUCLEAR- LA
CAUSA
HA
ESTAT
COMUNA:
I
OPTIMISME
UNA
DISCRETA
TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT.
I
PROPOSA
LLUITAR
TOT
JUNTS
CONTRA
LES
PARAULES
ARROGANTS.
ES TRACTA,
ES A DIR,
LES
DIU,
D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL.
ES TRACTA DE CALIBRAR,
CONSEQÜeNCIES
DEL
QUe
I TORNO AL PRINCIPI,
DIEM
I
UNIFICAR
DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL.
37
LA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Balanç
Acció política
Model social
Territoris
Ciutats
Planificació
Description
An account of the resource
Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2788/19981130_PropuestaCatalana_PM.pdf
ce227216796cbf2df481bb699dbd38d3
PDF Text
Text
CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL>
Cercle Financer, 30 de novembre de 1998
[INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL]
Muchas gracias, Josep Vilarasau. Señor presidente, señor presidente del
Cercle Financer. Gracias a todos por estar aquí hoy, por su compañía esta
tarde, en la que además hay tantas conferencias en Barcelona. Me han dicho
que hay tres o cuatro muy importantes: está Herrero de Miñón, está [Salima
Ghezali], creo, que es una periodista argelina espléndida, que se merece
mucha atención, además. Pero gracias sobre todo a vosotros por haberme
invitado y permitirme hablar de la «propuesta catalana», como me gusta
llamarla. Propuesta catalana que, efectivamente, es una propuesta federal y
que tiene un contenido económico, pero no sólo económico.
Desde que, con Isidre Fainé, hablamos de esta conferencia, han pasado
algunas cosas. Y esto hace que tal vez el contenido numérico de esta
conferencia quede un poco rebajado. Porque se ha hablado tanto de números
que, probablemente —no digo que la hemos pifiado— pero probablemente en
este momento hay demasiados, y será mejor dejar enfriar las cuestiones, pedir
a quien tenga que darlas que dé todas las cifras que hay que tener para poder
discutir de estas cuestiones con sensatez. Tengo entendido
que el
vicepresidente Rato tiene que dar las cifras de carácter fiscal y de balanzas
fiscales, no sólo de Cataluña, sino de todas las autonomías, en un plazo
relativamente breve, suponemos que dos o tres meses. Esperemos a que lo
haga y entonces discutiremos las cifras con más intensidad. Pero no tengan
miedo, porque ya hablaremos del núcleo de la cuestión.
i
�Yo, estos meses, desde que hemos vuelto de Roma, me he movido
evidentemente por Barcelona, pero también por toda Cataluña. En Barcelona
he hablado mucho con empresarios y fuera de Barcelona también. Algunas de
las caras que veo aquí las he visto recientemente; no todas, evidentemente,
así me gustará veros a todos más en la corta distancia, que es cuando
seguramente la gente se franquea más. Pero muchas caras de hoy las he
visto. Espero que seguiré viendo más. Y, sobre todo, he descubierto un mundo
un tanto nuevo para mí, que es el mundo de la Cataluña interior: de los
emprendedores, de los agricultores, de los payeses, de los porcinos, de los
regantes, de los ganaderos, de la gente de la montaña, del Pallars, del Ebro,
etcétera.
Y aquí he sacado un poco la conclusión de que Cataluña, en este
momento, está con un síndrome de ansiedad, yo diría. No sólo de
preocupación, que también, que es lo que se suele decir: «el país está
preocupado». No es exactamente preocupación; es ansiedad, que es una
mezcla de preocupación y de expectativa positiva. Es aquella preocupación
que se genera cuando hay posibilidades de ir mejor, no cuando vas
rematadamente mal o vas hacia abajo, cuando tienes miedo de estrellarte del
todo. Yo creo que hay miedo, hay preocupación, hay miedos. El mundo abierto
—a mí no me gusta demasiado hablar de globalización, pero sí de mundo
abierto—, el mundo abierto hace que los riesgos sean más grandes, pero
también que las posibilidades lo sean. De modo que no hay exactamente,
estrictamente, miedo o preocupación, sino ansiedad. En lo positivo y en lo
negativo, debo usar este término.
2
�En Barcelona he visto, cómo no, cosas que ya sabía, un poco
empeoradas por el tiempo. Ha pasado un año más y resulta que la Fira, el
metro, el Palacio de Congresos, la tercera pista, el TGV... todo esto está un
poco como cuando me fui o incluso, en algunos casos, un poco peor. Las
fechas que ahora se dan para la finalización de estas cuestiones van un poco
más allá. Y vean que estoy hablando de cosas que todos deberíamos ser
capaces de ver hechas por las instituciones en conjunto, no sólo por una. No
estoy diciendo que haya una institución que vaya mal. Estoy diciendo que no
ha habido suficiente entendimiento como para que esto mejorara.
Os lo diré más claro: en el año 92, cuando se acabaron los Juegos,
poco después de acabar, recuerdo que vino, creo que fue, el ministro Borrell,
para poner la primera piedra del Moll de Barcelona, lo que ahora se llama el
Trade Center, el World Trade Center. Y con aquella primera piedra, yo pedí
que lo que había sucedido durante y antes de los Juegos se pudiera continuar.
Y no me refería tanto a los Juegos, al acontecimiento y ahgertpe, por decirlo
así, como a la fórmula de funcionamiento que representaba el hecho de que el
poder que mandaba era el más pequeño, el que estaba más cerca de la gente.
Y que los poderes grandes, que eran Cataluña y España, la Generalitat y el
Gobierno, estaban de acuerdo en colaborar y financiar sin, no obstante,
mandar. «Mandar» en el sentido fuerte de la palabra, colaborar. Esta fórmula
fue la que tuvo más éxito —pasa muy pocas veces en la historia de una
ciudad, supongo—, pero es la fórmula buena y es la fórmula Barcelona.
Nosotros propusimos en ese momento que hubiese otro gran proyecto,
el Plan del Delta. Ese proyecto se estimó, creo que fue, en cuatrocientos mil
3
�millones de pesetas, cuando realmente conseguimos que se reuniesen todas
las instituciones que se tenían que reunir para cuantificar sus inversiones
posibles. Y ahora que he vuelto, de aquellos cuatrocientos mil millones de
pesetas, se habrán invertido escasamente una cuarta o quinta parte. Estaba
pensado para quince años, por lo tanto tendríamos que ver exactamente cómo
se distribuía esto, pero les puedo asegurar que no llevamos buen ritmo —
cuarta o quinta parte de lo que se debería haber invertido—, no llevamos el
ritmo que se había pensado.
Barcelona, en estos años, y Cataluña de rebote, ha perdido un poco pie
desde el 92 hacia esta parte, reconozcámoslo. No así en el tono económico de
la ciudad, en el tono privado, e incluso diría en el tono público local. Porque es
evidente que, pasada la trompada del 93 y del 94, los hoteles se llenaron, la
ciudad también, los comercios fueron hacia arriba y la gente que continuaba
diciendo que Barcelona no tenía suficiente población o perdía población
chocaba con una realidad físicamente contraria. Y a mí, siempre que me
preguntaban sobre este tema, les preguntaba a qué hora perdía población.
Porque claro, al mediodía, cuando uno se pasea por la calle, no se cabe: hay
los turistas que vienen, hay la gente que viene del área metropolitana, por
todas partes. Barcelona no ha perdido pie y Cataluña, en su conjunto,
tampoco; desde el punto de vista del tono de la economía privada.
El señor Oliver, catedrático de economía, ha demostrado que en
Cataluña, además, ha pasado una cosa muy importante: que es que ha
pasado de ahorrar, ha pasado de invertir bastante y ahorrar poco a ahorrar
mucho y seguir invirtiendo, y a exportar, que eso es lo más decisivo. Es decir,
4
�que antes necesitábamos de ahorros exteriores para poder hacer lo que
estábamos haciendo, por decirlo de algún modo. Y ahora, gracias a la
exportación y al ahorro, podemos decir que somos un país que estamos en
condiciones de dar un paso hacia adelante muy importante.
Pero le ha faltado acompañamiento; a esta economía privada y a este
dinamismo le ha faltado un poco de acompañamiento, un poco de estrategia,
un poco de filosofía y un poco de canción, de mensaje y de unificación,
seguramente. No en el sentido de que todo lo lleve una sola mano; todo lo
contrario. En el sentido de que esta especie de impulsos que han funcionado
bien tuviesen un relato y tuviesen una filosofía más o menos compartida que
permitiese apuntar aquellos puntos que ya he dicho que han ido mal.
¿Qué es lo que ha ido mal, pues? Han ido mal todas, o casi todas, las
decisiones estratégicas. Ya he dicho unas cuantas, en el campo de las
infraestructuras, y las repetiré si es necesario. El aeropuerto es básico. El
aeropuerto ya no es sólo una puerta de entrada a la ciudad; es una de las
principales industrias de la mayoría de las ciudades de Europa, creadoras de
empleo, de tecnología, de oportunidades. Condición de las demás tecnologías,
como se demostró aquella vez que Barcelona quería tener AT&T y Madrid
también: la gran inversión de AT&T finalmente fue para Tres Cantos, en
Madrid. Y recibí, un día que yo estaba en Bruselas, un telegrama —que ya he
explicado muchas veces— del pobre [Thomas Enders], el embajador
americano, que me decía: «No vendrá a Barcelona. AT&T irá a Madrid
because of inexistance of non-stop flight Barcelona-Nueva York». No había
vuelo sin paradas Barcelona-Nueva York.
5
�Ahora hay uno, o dos. Pero hay uno de Delta que se ha puesto porque
Delta se ha emperrado mucho en encontrar un slot, como se dice en el argot
de los aeropuertos. Hay el de Iberia... En invierno ya no está. Al de Delta,
además, le pasó una cosa: que es que el otro día, al volver de Nueva York,
paró en Madrid y se estuvo allí tres horas. Y lo hace a menudo. Y, ¿sabéis por
qué? Porque en Barcelona no hay mantenimiento. En el aeropuerto de
Barcelona no pueden dormir los big bodies, que es como los llaman; los
aviones grandes, no los veréis nunca durmiendo. Porque no harían nada. Y
éstos, cuando duermen, no duermen, trabajan. Trabajan con ellos porque si
no, no podrían volar en condiciones. No tenemos big bodies, no tenemos
hangares, no tenemos cargo. El cargo está limitado... Esto lo sabe mucho
mejor Joan Clos que yo y le estoy robando un poco la página. Sabe mucho
más que yo. Y lo ha explicado muy bien y lo está defendiendo muy bien. Pero
ahora, como todavía no ha llegado, aprovecho.
Las ochenta mil, creo que son, toneladas de cargo —no recuerdo la cifra
exacta— ha plafonado, porque ya no caben más. Un aeropuerto como el
nuestro tiene un límite de movimientos por hora, que creo que son cincuenta,
aproximadamente.
Se
pueden
mejorar
marginalmente,
con
cambios
tecnológicos, pero estamos en la línea de los cuarenta y ocho durante unas
nueve horas al día. Tres, tres y tres: tres por la mañana, tres al mediodía y tres
por la noche.
Esto quiere decir que Barcelona se está —dejad que lo diga— desde el
punto de vista económico, suicidando, en este sentido. Está desaprovechando
la más importante de las oportunidades. Es como si hubiésemos cerrado la
6
�puerta. Es como si hubiésemos puesto un arancel. Como si hubiésemos dicho:
«No, no, las inversiones que quieran venir aquí, en lugar de ser bien recibidas,
tendrán que pagar». Tienen que pagar, porque los ingenieros y los ejecutivos
de AT&T que tenían que venir en masa a España para hacer una gran fábrica
no querían pagar el precio de tres horas de espera en el aeropuerto de Madrid
y un cambio de avión, evidentemente. Nosotros tenemos un peaje, otro peaje
—un arancel, en este caso— para entrar en Barcelona, cuando todas las
ciudades están haciendo lo contrario.
Yo, sobre este tema, ya les he dicho la solución: el aeropuerto de
Barcelona se tiene que privatizar. Ya no veo más solución. Lo he visto en Italia,
he visto al alcalde de Napoli, que es ex comunista, [Antonio Bassolino],
inteligente, inteligentísimo —ahora lo han hecho ministro y me parece que no
deja de ser alcalde, porque los italianos también hacen de vez en cuando estas
cosas. Y este hombre vio, al llegar a la alcaldía, que el aeropuerto de Napoli
iba mal —cosa muy esperable, desde muchos puntos de vista—: había
corruptelas, había ineficacia... Y lo que hizo inmediatamente fue hacer un
concurso internacional para el management del aeropuerto. Y adjudicó la
dirección del aeropuerto a BAA, la British Airport Authority, quedándose un
dieciocho por ciento de las acciones, creo, y un derecho de tutela sobre las
decisiones estratégicas.
Pues ya se lo avanzo: Barcelona debería hacer lo mismo. Barcelona
tendría que privatizar como mínimo la gestión e incluso tal vez el capital, o
buena parte del capital. Guardar un veinticinco por ciento para que se lo
puedan repartir los dos ayuntamientos que juegan en el área metropolitana, la
7
�Generalitat, la Cambra de Comerç y AENA. Pero para AENA un cinco por
ciento, no un cien por cien. Porque pensad que Iberia... Anteayer me decía en
Madrid —hace tres días— me decía en Madrid el presidente del SEPI —que lo
tenía al lado en la comida del The Economist que él presidía— que Iberia ha
tenido el plan. Iberia no puede incidir en las infraestructuras del aeropuerto,
pero tiene el plan de operación de un programa de vuelos mucho más
ambicioso para Barcelona, lo que llaman un hub europeo. Un hub es un centro
de redistribución. El espacio aéreo se distribuye en una red, como todos los
demás, y los nodulos importantes de esta red en la que hay intercambios son
hubs, hache, u, be. Son centros de redistribución.
E Iberia tiene pensado, tenía pensado y tenía proyectado, un hub
europeo en Barcelona, lo cual quería decir que a Barcelona venían vuelos de
Latinoamérica que querían seguir hasta Munich o hasta Milán, por ejemplo. Y
la parada, la tenían aquí. Igual que nosotros ahora tenemos que parar en
Madrid cuando vamos a Río de Janeiro o cuando volvemos, pues en este caso
sería al revés. Sería en Barcelona donde pararían los aviones, incluso de
Iberia. No estoy hablando ya de Aerolíneas —éstos por descontado— y los
brasileños, que nos han sido enormemente amigos desde siempre y que han
saltado cantidad de obstáculos para poder hacerlo. ¿Y qué pasó? Pasó que
AENA no estuvo al caso. Es decir, que las infraestructuras no estuvieron y que
Iberia no podía sacrificar todos aquellos vuelos y por lo tanto tuvo que
decidirse por Madrid. Y me dijo: «Creo que ahora ya es tarde. Se han perdido
tres años y en estos tres años ahora las inversiones ya están hechas aquí, con
la tecnología, la mano de obra cualificada y las instalaciones».
8
�Han sido años, pues, desde este punto de vista, malos. Que provocan la
cierta ansiedad que yo he visto en los empresarios con los que he hablado. El
concurso de handling del aeropuerto... Hubo un concurso, interesante, al que
se presentó el Consorci de la Zona Franca junto con Lufthansa. Pues ganó el
[ININTELIGIBLE].
f-:
' • ' "4
\-(
L
Y podríamos seguir. No sólo en este campo. En el campo de las
telecomunicaciones, en el campo de la prensa, en el campo de la televisión, en
el campo de la telefonía móvil... En todos éstos, no ha habido —con la
excepción de Retevision, que ya sabemos que es muy válida, pero que todavía
es una cosa pequeña, muy pequeña, al lado de Telefónica—, no ha habido
empresas catalanas que hayan querido o podido ir. No ha habido ninguna. Y
cuando uno pregunta —yo lo he preguntado a los empresarios de aquí—: «¿Es
que no hay el capital? ¿O es que no hay el management?». Y me han dicho:
«Hombre, el capital existe y el management se puede comprar, en última
instancia», como hizo el alcalde de Napoli con BAA. No se ha ido porque no ha
habido una estrategia para ir, no ha habido una dirección, no ha habido una
cabeza pensante que dijese: «Pongamos los peones aquí o pongámoslos allí».
Se han hecho algunas cosas, pero estas cosas que se han hecho no son, ni
mucho menos, las más importantes.
Es decir, tenemos el ahorro, tenemos la potencia económica, tenemos
los managers —después os lo diré, porque hay un montón de managers
importantes colocados fuera de aquí—, pero no hemos tenido la estrategia.
Muchos empresarios me han dicho: «Nuestros hijos tienen que ir a Madrid». Y
yo se lo puedo garantizar, porque muchos hijos de mis amigos han tenido que
9
�ir a Madrid. Porque lo que saben, si quieren que sea rentable, aquí no pueden
conseguir que sea rentable. Es así. El último, la semana pasada, un chico que
se va a la CNN en España, o al Plus; otros porque están en cosas financieras,
y aparte de La Caixa... Pues resulta que ha tenido que ir a Madrid. Y La Caixa
no puede emplear a todo el mundo, evidentemente. No ha habido, pues, una
—vuelvo a repetir— una política de acompañamiento que estuviese a la altura
de las posibilidades económicas del país y de las ciudades de Cataluña.
Yo, ante esta situación, lo que pienso que hace falta es, sobre todo, más
que discutir de dinero, discutir de proyectos. Y ver cómo se hace una
estrategia política catalana que no sea excesivamente intervencionista —yo no
lo soy mucho. Pueden estar tranquilos los representantes de las cajas aquí
presentes, de las diversas cajas, porque no soy muy partidario del
intervencionismo. Pero sí que soy partidario de una economía que existe, una
economía de aglomeración, una economía externa que existe y que tienen los
ayuntamientos, y que tienen los gobiernos, y que tiene la Generalitat, y que las
empresas no pueden tener, que es la agregación de información intersectorial,
la emisión de las oportunidades, los datos para decidir. Esto lo tiene el
despacho del alcalde —Joan Clos lo sabe perfectamente y Narcís Serra
todavía más, porque fue el que empezó esta saga. Pues es un sitio de
información privilegiada. No privilegiada en el mal sentido, sino en el buen
sentido. Es un sitio en el que tu preocupación es qué hacer con todas las ideas
que te llegan al cajón, o a la mesa, y que tienes que meter en un cajón y
cerrarlo. La mitad de estas ideas no son buenas y de la otra mitad la mitad
fracasarán. Pero hay una cuarta parte que probablemente irá hacia adelante.
10
�En este sentido yo sí que soy no partidario de la intervención, pero sí del
acompañamiento. Soy partidario, como hicieron con la compañía Iniciatives
S.A. —que ya saben ustedes que funcionó bien— soy partidario de que el
Ayuntamiento, la Generalitat, digan: «Nosotros ponemos dinero en esto». Si
puede ser, ponerlo transitoriamente. Si puede ser, ponerlo, además,
minoritariamente. Y si puede ser, además, que haya un elemento de interés
general en cada una de estas iniciativas. Éstas son las tres condiciones que yo
le puse a Francesc Raventós en el año 86, el día en que creamos Iniciatives:
que hubiese un elemento de interés general, que casi siempre está, porque
todas las líneas de producción un poco estratégicas son interesantes para la
ciudad, en última instancia; y que hubiese una participación temporal del
Ayuntamiento, o sea del capital público; que no me pidiese nunca más dinero
(le dimos mil millones el primer año sobre los doce mil millones que teníamos
de presupuesto de inversiones —me pidieron trescientos más, pero nunca
más) ; y que además fuésemos minoritarios.
De aquella primera lista de dieciséis empresas, por ejemplo, salió,
aparte de la Torre de Comunicacions y del Poble Espanyol, y de mil cosas
más, una que se llamaba Barcelona Cable. Esta Barcelona Cable ha ido
evolucionando y ahora se llama CTC, Cable i Televisió de Catalunya.
Vendieron los primeros socios, que eran franceses y belgas, compraron unos
americanos, US West. Los americanos, como ustedes ya saben, no se fíen de
ellos. Yo los quiero mucho, porque además he vivido allí. Pero, ¿qué pasa?
Tienen un mercado tan grande que cuando en su casa tienen un problema,
aquí estornuda y nos quedamos sin un dólar de inversión. Y esto pasó con US
11
�West, que nos acompañó muy bien, que nos hizo la tecnología y puso el
dinero, para lanzar la red de CTC, pero que en el momento en el que hubo una
fusión de dos rivales americanos tuvo que vender todos sus activos a Europa,
en una semana, como aquél que dice, para estar presente allí. Que conste que
se han portado bien, que nos han hecho todo el seguimiento y que siguen
colaborando, pero aquí se tuvo que buscar rápidamente un socio nuevo.
Es igual. Las aventuras, ustedes las conocen mejor que yo, lo que es el
mundo de las empresas y sobre todo el mundo de las empresas
internacionales. El caso es que Barcelona hoy tiene una red incipiente. No ha
ido tan rápido como yo habría querido o como el alcalde Clos habría querido,
pero tenemos un operador. Y lo que les iba a decir es que esos doce, quince,
veinte o cincuenta o treinta millones que pusimos —no me acuerdo, cuántos
eran— en la primera Barcelona Cable, se han vendido ahora, transformados,
retransformados a través de la fusión con Catalana de Capital Risc de la
Generalitat, fusión que fue en realidad una compra... Iniciatives tenía
beneficios, Catalana de Capital Risc tenía pérdidas y digamos que entre las
dos hicimos las paces, como se dice vulgarmente. Y la Generalitat tenía que
hacer una cosa —que tal vez la tenía que hacer, yo no digo que no la tuviese
que hacer—, pero que fue no una empresa de capital riesgo, aunque se
llamaba así, sino que fue comprar o ayudar a empresas viejas con problemas.
Y «capital riesgo» quiere decir ayudar a empresas jóvenes con futuro, todo lo
contrario.
De modo que el matching fue sencillo. Prácticamente podemos decir
que absorbimos Catalana de Capital Risc, en aquel momento, y así la
12
�participación de Catalana de Capital Risc, que ahora ya es una empresa mixta,
en la cual el sector público es de por sí minoritario —no las aventuras que
realiza, y cada una de las inversiones, sino la propia empresa— se ha vendido
la participación a CTC por dos mil ochocientos millones, hace una semana.
A mí lo que me gustaría es pensar que tiene que haber alguien que
diga: «Esta plusvalía se tendría que reinvertir en este campo». Porque si en
diez años hemos pasado de doce, quince o veinte millones a dos mil
seiscientos —o dos mil ochocientos, mejor dicho— tal vez lo que se tendría
que hacer con estos dos mil ochocientos, o con gran parte de ellos, es
reinvertir en este campo, que es el campo de más futuro, por una razón de
beneficio y de capital riesgo. Como empresa de capital riesgo y por una razón,
además, estratégica y de país, valdría la pena no perder posiciones. Claro que
esto, estos dos mil millones, comparados con las inversiones que se tienen que
hacer para cualquiera de las iniciativas importantes que están sobre la mesa
estos días, es lo que los americanos llaman «cacahuetes», «peanuts», nada.
Las inversiones son de cuarenta, de sesenta, de cien, de doscientos o de
ochocientos mil millones —como ha hecho Telefónica en Brasil, no sé si bien o
mal, pero en fin, lo ha hecho. Por lo tanto, dos mil seiscientos millones no
representan nada. Pero, a nosotros, aquella pequeña inversión nos sirvió. Y
ésta es un poco la filosofía que yo echo en falta y que creo que los
empresarios coinciden conmigo en que no ha existido del todo.
Y entonces, ¿cuál es el problema de Cataluña desde el punto de vista
económico? ¿Desde el punto de vista económico público? El problema es esta
falta de estrategia. El problema no es tanto el exceso de impuestos. Lo digo
13
�muy claro ya de entrada. Yo he explicado los cuatro puntos de federalismo
económico varias veces y ya los repetiré. No querría extenderme demasiado
en ello, porque ya lo he hecho, y es conocido, y la prensa especializada los
conoce perfectamente.
Porque recuerdo que fue en el mes de abril, con motivo de un viaje aquí,
tuve que ir a Girona a presentar un libro sobre la ciudad, que había hecho la
Universidad de Girona, un libro magnífico. Y sucedía que en aquel momento
había las elecciones primarias en Madrid entre Borrell y Almúnia. Y recuerdo
que saliendo de aquella sesión, a Quim Nadal y a mí nos preguntaron —ya nos
lo esperábamos—: «¿A favor de quién están?». Y nos pusimos de acuerdo en
decir: «De nadie». Del que diga que sí a estas cuatro cosas, que ahora os
repetiré y que las he continuado diciendo en cada sitio al que he ido. Cuatro
puntos que son: el régimen foral y el régimen común se deben igualar. Y ahora
os lo explico muy brevemente. Primero. El segundo: el Estado tiene que gastar
menos de la mitad y los territorios más de la mitad. Y los territorios repartírselo
a partes ¡guales, comunidades autónomas y ayuntamientos. Tercero: las
inversiones per capita de las áreas metropolitanas de más de un millón del
país, per capita, tienen que ser iguales. No hay ningún motivo para que no lo
sean. Y cuarto, el famoso punto: la balanza fiscal en relación con el producto
nacional bruto, o regional bruto, de cada una de las regiones del sistema —
porque ya ven que yo no estoy haciendo una reclamación de Cataluña, estoy
proponiendo un sistema para España, que es diferente— tendrían que ser
similares a las que tienen las regiones europeas de renta media similar, o sea
de renta per capita relativa a la media nacional similar.
14
�Estos son los cuatro puntos que yo he defendido desde hace tiempo y
continúo defendiendo, y que después han dado lugar a una batalla de cifras y
de debates, no el menos importante de los cuales es si el cuarto punto es el
más importante o el menos importante. El cuarto punto, el de la balanza fiscal
relativa a la renta, yo he llegado a la conclusión de que es derivado de los
otros tres. No es la variable independiente, es la variable dependiente de los
otros tres. Pero, en fin, la discusión sobre este punto y la idea sobre este
punto, la culpa la tiene La Caixa d'Estalvis, ya se lo he dicho a su director
general antes de entrar —la culpa o el mérito— porque su servicio de estudios,
hace tres años, cuando yo era presidente del Comité de las Regiones y quería
tener datos...
Yo, en el Comité de las Regiones, empecé a ver que los bávaros, y los
de Nordrhein Westfalia, y los de Baden-Wurtemberg, y todos estos, se
quejaban mucho. Y no sólo del precios-de la [ININTELIGIBLE] o en fin, las
discusiones sobre la OCM del vino o cosas de éstas, que eran dramáticas, sino
en general porque pagaban demasiado. Y empecé a notar que en Europa
había una fatiga fiscal. Esto, en fin, era previsible. Y se sabe, no sólo por datos
económicos, sino también porque hay Bossis por el mundo, hay Umbertos
Bossis en Italia, hay [$>|p|Der] mismo en Baviera —es de un localismo muy
acentuado, muy muy acentuado...
[Stober] era una de las figuras fuertes del Comité de las Regiones.
Tanto es así que me lo llevé de reportero a la Cumbre de las Regiones y de las
Ciudades de Europa que hicimos en Amsterdam un mes antes de la Cumbre
de las Naciones. Vinieron trescientas personas, doscientos presidentes de
15
�regiones europeos —no vino el presidente de Cataluña, lástima— y un
centenar de alcaldes de grandes ciudades. Y allí se discutió qué querían las
regiones y las ciudades de Europa, y dijeron: «Queremos más Europa y
queremos más proximidad, más Europa y más región». Y, además, explicaron
por qué. Dijeron: «Lo queremos porque vemos que es evidente que para estar
contentos como europeos no podemos pasar las vergüenzas que hemos
pasado en Bosnia y las que pasaríamos en Kosovo», que era previsible y
estaba cantado. «Querríamos tener una moneda fuerte, no querríamos estar
tan pendientes de lo que pasa con el yen o con el dólar. Querríamos tener,
pues, un poco más de política europea desde el punto de vista monetario,
desde el punto de vista exterior.» Y, sin embargo, con esto no queremos
alimentar un nuevo leviatán. Y aún más lejos que antes, no en Madrid, en
Bruselas, que, además de estar lejos, llueve. Y como dice siempre Felipe
González, que no quiere ir a Bruselas porque no hace sol. Es decir, no
queremos alimentar una nueva maquinaria estatal de decisiones que esté aún
más lejos que la que ahora tenemos. «Y, por lo tanto», decíamos todos, «por
unanimidad, queremos más Europa y más región, más proximidad.»
Ustedes dirán: «Hombre, esto es una utopía». Pero es una utopía que
pasará. Y es una utopía que pasará porque la gente no aceptará esta Europa
si Europa no da a cambio una garantía de devolución de poder. No que
pasará, que está pasando. Empezó a pasar en España, avant la lettre,
digamos, de los demás. Pero está pasando en Italia y está pasando en Gran
Bretaña. Y está pasando, por descontado, en los países federales desde
siempre, en Austria, en Alemania o en Suiza.
16
�Un poco, el motor de explosión de estas actitudes regionales europeas,
que sin embargo son muy sensatas, Bossi es una excepción... Haberlas, las
hay, en el Comité de las Regiones hay algunos que son de la Lega, alguno:
[Furmigoni] por ejemplo, el presidente de Lombardía, etcétera. Que son de
éstos que se reúnen con nosotros por los cuatro motores, que les llaman. Con
esto hemos tenido un poco de mala suerte, porque dos de los cuatro motores
creo que eran el de Rhône-Alpes y el de Languedoc-Roussillon, también —me
parece que tenía que venir a reuniones aquí, a Cataluña, por este motivo. Y
estos dos, como son apoyados por Le Pen, lo mejor que podrían hacer es no
venir. Pero en fin...
El problema que tiene la comunidad de los Pirineos, el pobre [Josep
Doró], que es el cónsul de Ordino, que es el presidente de la Comunidad...
Andorra preside la Comunidad de Trabajo de los Pirineos; está Midi-Pyrénées,
está Aquitaine, está Languedoc-Roussillon, está Cataluña, está Aragón y no sé
si el País Vasco —creo que también— Euskadi. Y ahora preside el cónsul de
Ordino. Y se encontró el otro día con este problema, también: que venía
-/(Jacques Blanc, y venía no recuerdo qué otro político y los otros no querían ir.
Pero, en fin, dejemos las cuestiones políticas a un lado.
Lo que mueve a las regiones europeas, reunidas en Amsterdam, y en
general al Comité de las Regiones, es tratar de conseguir enviar lejos, a
Europa, todo aquello que sea necesario para ser más dignamente europeos.
Pero evitar que esto se convierta ni en un nuevo leviatán ni en un alibi, en una
excusa para que los estados mantengan cosas que nosotros ya sabemos
hacer, como regiones o como ciudades. Y éste es el punto importante, el punto
17
�que pica, digamos. Y es por esto que las regiones se vigilan mutuamente, pero
yo diría que sin acritud. Gracias a que tenemos Europa, que es un contenedor
mucho más grande, no hemos de tener miedo de que las regiones se tiren los
platos por la cabeza. Lo parece, que se los puedan tirar, y a veces, cuando hay
pleitos históricos detrás, como es el caso de Irlanda del Norte o como es el
caso de Euskadi —y violentos, además—, ha sido inevitable. Pero incluso
estas cosas se están solucionando, y en el marco de este nuevo regionalismo
europeo.
Uno de los motores de diferencia y de competencia es justamente quién
paga y quién cobra. Y por qué y cuándo. Yo iba viendo que esto era así y
pensaba: «Si a esto le añadimos los fondos de cohesión, llegará un momento
en el que los alemanes, en estas sesiones del Comité, estarán intratables». Y
pedí quién tenía las cifras de los saldos de la balanza fiscal, no de las
regiones, sino de los países, del fondo de cohesión. Y creo que es el señor
Elias o el señor [I ISÜNTE LIGIBLE] ó uno de los directores del servicio de
estudios de La Caixa d'Estalvis calculó esto —que tampoco era tan difícil de
calcular, pero nadie lo había hecho. Y salió con el siguiente resultado:
Alemania, déficit fiscal de 1,5 billones de pesetas año —aquel año, que es
hace cuatro años; España, beneficio fiscal positivo de 1,250 billones. Todo lo
demás, «cacahuetes», otra vez. Nada. Lo demás es: Inglaterra paga un poco y
Grecia cobra. Pero cobra... Aunque Grecia sea más pobre, es tan pequeña —o
Portugal o Irlanda— que nada. En fin, Holanda y Bélgica pagan a Grecia,
Inglaterra paga a Portugal, etcétera. Es un decir. No es que paguen
directamente, pero quiero decir que se equiparan las cifras.
18
�El fondo de cohesión europea y todo el drama de la cohesión europea
es una balanza desequilibrada entre Alemania y España. Alemania paga y
España recibe. Y, ¿por qué paga Alemania? Paga porque Felipe González y
Mitterrand convencieron a Kohl de que si quería la unificación alemana tenía
que pasar por dos condiciones: abandonar el marco y hacer el euro, que es lo
que todos queríamos —menos un grupo importante de alemanes, no Kohl, que
estaba de acuerdo; y dos, el fondo de cohesión. Usted tendrá unificación
alemana, tendremos a Europa abriéndose al este, pero usted no puede olvidar
el sur. Queremos cohesión no sólo intranacional, sino intraeuropea.
Así nacieron los fondos de cohesión. Pero mi inquietud creció cuando, a
partir de aquí... Eso, por otro lado, era muy sólido, este acuerdo era muy
sólido. Además, los protagonistas del propio acuerdo seguían vigentes en
aquel momento como dirigentes de sus países, de España y de Alemania, y
por lo tanto no parecía que fuera a haber un gran problema. La sorpresa saltó
iW> i/W 1 .
cuando [Stóber], el presidente de Baviera, me dijo, en su palacio magnífico en
Munich, que había sido del rey —un rey que tenían en el año 1914, todavía,
con ejército y todo. Me dijo: «Mire, nosotros estamos pagando mucho a los
españoles, pero no se crea que esto es lo que nos preocupa más. Lo que nos
preocupa más es que nosotros les estamos pagando diez veces más a las
regiones del este que acaban de entrar por la unificación».
He hecho que lo comprobaran. Antoni Castells, que es el maître penseur
de todos nosotros —es el que nos da las cifras a todos, incluso a la otra acera
de la calle política... Las cifras de Antoni Castells son las que mandan; es el
miembro español del Tribunal Europeo de Cuentas, por otro lado, y es lógico.
19
�Me dice que, efectivamente, el señor [Stëber] tenía razón. Lo que los alemanes
pagan de su PNB, de su Producto Nacional Bruto, para la cohesión es un 0,5
por ciento. Lo que las regiones ricas alemanas pagan a las pobres es un cinco
por ciento de su PNB. O sea, lo que Baviera, Renania del Norte-Westfalia,
Baden-Wuttemberg, etcétera, pagan a sus homologas del otro lado, del este,
es diez veces lo que está pagando Alemania, en proporción, a los fondos de
cohesión y por lo tanto, básicamente, a España.
Vean entonces que buena parte de lo que está pasando es que... Y esto
ha sido muy desgraciado, creo, que nosotros, por razones de calendario
electoral o lo que sea, hayamos tenido que plantear estos temas —yo creo que
yo de una forma más sensata, otros no tanto— en el momento justo en el que
Alemania nos estaba empezando a decir que no nos pagaría o que no nos
quería pagar el fondo de cohesión y que había conseguido la alianza de
Francia y de Inglaterra sobre esto. Si en este momento se le dice al gobierno
español: «Señor Rato, mire, no nos hable de Alemania. Nosotros estamos
aquí, dentro de España, y lo que le decimos es que Cataluña paga
demasiado». Pues el señor Rato se convertirá en la víctima, y las víctimas
siempre son de alguna forma simpáticas. Porque aparecerá como la persona a
la cual desde fuera y desde dentro se le está diciendo «no queremos pagarte».
Por lo tanto, nosotros, para decirlo claramente, nosotros no tenemos
que decir que no queremos pagar. Porque además, en primer lugar, lo más
importante de lo que pasa con la balanza fiscal negativa de Cataluña no es que
pagamos demasiado, sino que recibimos poco. Y por lo tanto —y ahora vuelvo
a lo de antes—, no hemos tenido la estrategia, ni la habilidad, que tuvimos
20
�antes del 92 para movilizar las inversiones que había que movilizar en nuestra
área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña. No hemos podido hacerlo. Y
ahora tenemos un Eix Pirinenc cojo en el que te pierdes. No intentéis seguirlo
porque os perderéis en Ripoll seguro, porque no hay ni indicaciones, para
entendernos. Y entonces vienen las querellas de la Generalitat, que dice:
«Esto es de Borrell, esto era del Estado». El Estado que dice: «Culpa tuya en
el caso de la Pota Sud, porque nosotros la queríamos hacer pero vosotros no
quisisteis porque...» Bueno, es igual.
No ha habido la estrategia, no ha habido la visión, no ha habido esta
política de acompañamiento que tenía que hacer que las inversiones viniesen.
Nosotros no sufrimos por el lado de los impuestos, sufrimos por el lado de los
gastos. Pagamos el veinte por ciento y tenemos el veinte por ciento. Incluso
me extraña, porque teóricamente el impuesto sobre la renta es progresivo y,
por lo tanto, tendríamos que pagar un poco más que la parte de renta que
tenemos. Pues pagamos el veinte o el veintidós, como mucho. Creo que las
cifras de Pujol son el veinte; las cifras de Castells —de las que me fío más,
francamente— son el veintidós. O sea, un poco más desfavorables para
Cataluña, en este sentido, pero lógicas, en última instancia. Lo que no
recibimos es la parte que nos toca. Y en esto estamos todos de acuerdo: no
recibimos la parte que nos toca por población.
Aquí nos diría Antoni Zabalza —y tiene razón—, en el fondo, lo que
pagamos y lo que recibimos es el resultado de unas políticas que no tienen
nada que ver con la balanza fiscal, que son autónomas, que tienen que ver con
la progresividad que nos habíamos impuesto y con la distribución de ricos y
21
�pobres en cada región, que no la podemos cambiar así rápidamente.
¿Comprendéis? Es decir, si en Cataluña hay más ricos que en Extremadura y
el impuesto sobre la renta es progresivo, Cataluña pagará más y Extremadura
menos. Pero seguramente, si acordamos que todos tendrían que cobrar igual,
que es de lo que Felipe González ha intentado convencer durante muchos
años a Rodríguez Ibarra para que acepte, que los ricos tienen que pagar más y
los pobres menos, pero cobrar, todos hemos de cobrar igual. Un rico también
es caro, es incluso más caro, a veces. Para el sector público. Esto ya lo estudió
Pepe García Duran con los ayuntamientos hace muchos años, lo que se gasta
una ciudad; en última instancia, por muy redistributiva y progresista que sea —
y Barcelona lo ha sido—, está invirtiendo sobre cada ciudadano en proporción
más o menos a su renta. Los ricos hacen más basura, para entendernos. Es
así. Y tienen más coches y gastan más. Por lo tanto, aunque uno no quisiera,
simplemente para servir, sin redistribuir demasiado, estaría pagando más o
menos en función de la renta.
Pues bien, aquí nos ha fallado esta parte. Y cierro este punto porque no
quiero seguir entrando en él. Cuando Rato dé todas las cifras de todas las
balanzas fiscales españolas, etcétera, nos pondremos en ello; pero sepan que
no será la discusión más importante. La discusión más importante, la hemos de
tener sobre la distribución del gasto. La discusión importante la hemos de
tener... [FRASE CORTADA]
[FIN DE LA CARA A]
22
�[INICIO CORTADO]... por debajo de Madrid, igual que Chirac había querido
hacer en París y no ha hecho —por lo menos de momento, no lo ha hecho.
Bueno, el alcalde de Madrid no tiene fama de muy realista y por lo tanto eso no
me inquietó excesivamente. Y menos que nadie Alberto Ruiz Gallardón, que
dijo exactamente lo contrario el mismo día. Dijo: «Lo que tenemos que hacer
es invertir en metro». Este sí que va mucho más allá que nosotros. Este señor,
Ruiz Gallardón, junto con el Ayuntamiento, por supuesto, está invirtiendo cien
mil millones de pesetas en metro en cuatro años, cuando nosotros invertimos
treinta. Estoy, otra vez, repitiendo cifras que Joan Clos se ha cansado de
explicar y que ya todo el mundo conoce en este momento.
Y es aquí, vuelvo a repetir, donde estamos fallando. No hemos
conseguido que en el tema de las inversiones... No hemos conseguido, por
decirlo así, una cosa que ahora si la digo aquí será titular mañana y
seguramente
más en Madrid que aquí... No hemos conseguido
un
reconocimiento de la bicapitalidad fàctica de España. Y ahora ustedes no lo
han oído y por favor no me lo titulen porque se enfadan mucho. Pero es la
realidad. Igual que los chavales de Almería o de Asturias se dividen en los del
Madrid o los del Barca, la verdad es que España —como Italia, por ejemplo—
es una red de ciudades que tiene dos cabezas y que si se quiere optimizar —
esto los ingenieros lo saben— debe tener en cuenta esto. No puede tratar al
sistema como si fuese monográfico y con una pirámide y con una sola cabeza.
Por lo tanto, el interés de Cataluña está en obtener este reconocimiento,
que si lo presentamos como bicapitalidad no nos lo darán nunca, porque la
Constitución no lo dice y no es lo que queremos. No queremos ser la capital de
23
�España, con una ya basta. Lo que sí que queremos es que una área
metropolitana igual, de 4 millones —4,2 la región metropolitana aquí, allí deben
tener 4,5, si llegan— debe tener el mismo trato. Y tiene las mismas funciones,
exactamente iguales, y los mismos problemas de congestión, y de densidad y
de miseria y de riqueza y de tecnología, exactamente igual. De manera que no
está justificado que esto no sea así. Claro, en Madrid, de los veinticinco
museos que hay, creo que hay veinticuatro que son del Estado y uno del
Ayuntamiento, y aquí es al revés: veinticuatro del Ayuntamiento y uno del
Estado. Y ahora la Generalitat tiene este nuevo que han hecho del puerto y
una participación en el MNAC.
No puede ser. Nosotros aquí sí que estamos pagando peajes. Éstos son
los peajes que quizás no contamos. La imposición local, por ejemplo. A mí me
gustaría que todo esto... Yo no sé si los peajes los cuentan, cuando hablan de
balanzas fiscales. Porque también se tendría que contar el tema de lo que
estamos pagando de más, no por vía de impuestos, sino por vía de tasas o de
precios públicos. Esto es otra cosa importante. Y ahora no me estoy metiendo
con vuestro director general, ni mucho menos, sino que me estoy metiendo con
el hecho de que el Gobierno, el Gobierno español y, por lo tanto, el Gobierno
catalán —que no lo ha sabido mover en este sentido— no haya tenido un poco
más de ecuanimidad, en esta materia, y haya hecho pagar a los madrileños lo
que nosotros ya nos pagábamos aquí, por ejemplo, cosa que nos hubiese
dejado mucho más tranquilos, desde el punto de vista de la equidad.
Pero, vuelvo a decir, nosotros no tenemos que ir sólo por el lado de no
pagar. Yo creo que esto es un error. La vida es cara en las ciudades grandes,
24
�y si las queremos eficientes y pioneras y tecnológicamente... Si queremos que
nuestros hijos no tengan que ir no sé adonde a trabajar, será caro. Será caro
desde el punto de vista de que nos tendremos que fabricar los servicios y los
atractivos para que las empresas vengan.
Dejémoslo aquí. Queda aquí. No es el tema más importante. Una
cuestión de cifras sí que la quiero decir. Hace dos años nos dijeron que se
había hecho un pacto de financiación autonómica muy bueno. Narcís Serra dijo
entonces que «cuidado, que la renta aquí ya es más alta que en los otros sitios
y no crecerá tanto como crecerán los demás, no os fiéis tanto del I RPF». Lo
que hicieron fue repetir o multiplicar por dos lo que él había hecho con Solbes
en el pacto anterior: quince por ciento, pues treinta. Dijeron: «Miméticamente
esto irá bien». Pero, claro, nosotros estábamos plafonando respecto del
crecimiento relativo en las otras regiones y esto ha hecho que todo esto no
diera el resultado que tenía que dar. Narcís dijo: «Coged una cesta de
impuestos, coged el IVA, coged impuestos especiales, no les cojáis sólo el
IRPF». Pero hay esta idea siempre de que aquí se tienen que vender las cosas
de una manera muy fácil. Ahora haremos una movilización por el pacto fiscal e
IRPF. Y la pifiamos. Tanto la pifiamos que incluso la cifra que dio el otro día el
presidente Pujol en el Cercle d'Economia está equivocada. Dijo ciento
veintisiete mil millones que hemos ganado; dijo: «Este año, el beneficio de los
dos pactos sumados son ciento veintisiete mil millones». Pues le he pedido a
Castells que lo calculara y son ciento ocho mil millones, no ciento veintisiete, y
no en un año, sino en cuatro. O sea, desde el 94 hasta el 98. De modo que el
beneficio es «cacahuetes», también. No gran cosa. No ha ido bien. Pues como
25
�no ha ido bien, ¿ahora tenemos que hacer una guerra fiscal? No, no, ahora
tenemos que reconocer que nos hemos equivocado, poner hilo a la aguja
serenamente, pedir al señor Rato las cifras y empezar —repito— la discusión
con calma y tranquilidad.
Yo querría hablar un momento de federalismo cultural, porque la
propuesta federal catalana no puede ser sólo una propuesta económica. Así de
mal nos va, de tanto que nos identifican con esto. Yo creo que Cataluña tiene
que proponer lo que yo llamo «federalismo cultural», que tal vez no es
técnicamente muy correcto. Cataluña tendría que proponer antes que nada
una historia común de los pueblos de España. Cataluña tendría que decir:
«Nosotros cogemos a los profesores de Historia catalanes, los valencianos, los
sevillanos, los de la Complutense, el Carlos III, los gallegos» y como decía
Estapé a veces, hablando de algún profesor eminente, «se los encierra en una
jaula, se les da pienso y sacan la ley». En fin, no haremos lo mismo, sino que
los trataremos bien; pero lo que les tendríamos que pedir es que en cuatro o
cinco años fuesen capaces de producir una historia común de los pueblos de
España.
Un día que comenté esto en una de estas múltiples cenas con
empresarios que he tenido, salió uno y me dijo: «Pero si yo ya lo hago» —un
editor. Dice: «Ya lo hacemos nosotros, esto». Digo: «¿Ah, sí? ¿Qué haces?».
Dice: «Yo envío a cada comunidad autónoma lo que me pide». Digo: «Pues
esto es exactamente lo contrario. ¿Tú cuántos ejemplares envías a La Rioja?».
Dice: «Mil quinientos». Digo: «Escucha, ¿y te sale a cuenta?». Dice: «Es que
26
�hemos
hecho
unas
inversiones tecnológicas
muy
importantes
para
diversificar...» Evidentemente que no sale a cuenta. Pero es lo que piden.
Pero es que yo no digo dar lo que piden, en este caso. Si no que digo
que se tiene que lograr un acuerdo entre los partidos, las fuerzas políticas de
este país, de Cataluña y el resto de las comunidades autónomas y el Estado,
para dar de una vez por todas a los chavales de toda España la misma
historia. Pero no como dice la ministra de Cultura, sino explicando, de cada
una de las comunidades, cuáles son aquellos hechos históricos que la hacen
realmente diferente. Le decía yo a un profesor de aquí, que ya ha aceptado y
ya están trabajando (hay unos que ya están trabajando en ello; ya veremos
cómo les pagaremos, pero en fin, espero que les podremos pagar bien). Si un
chaval de Almería pone la radio, la televisión, el Once de Septiembre por la
noche, ¿qué ve, indefectiblemente? A unos chavales catalanes quemando
banderas españolas. Cosa que, además, la mayoría de los chavales de
Barcelona no ha visto, porque esto pasa a las ocho de la noche, a última hora.
¿Cuál es la reacción del chaval de Almería? «Estos catalanes se han vuelto
locos y Pujol tiene la culpa, los nacionalistas...» Por esto está tan bajo como
está, en las cotizaciones. Lo estoy salvando, lo estoy justificando. Pero
también se le habría podido ocurrir antes, la idea.
¿Por qué Cataluña no ha tomado la iniciativa de reabrir las comunidades
autónomas españolas? Y el Gobierno de Madrid, el Ministerio de Cultura, sobre
todo cuando tienes competencia exclusiva en cultura. Y en lugar de huir y
esconderte y decir que vas a lo tuyo, hagamos cosas en común. Pues lo
primero es explicar el Once de Septiembre, explicar una historia de España en
27
�Almería, y en Extremadura, y en Orense y en Santander en la que se explique
que el Once de Septiembre del año 1714 nos quitaron los derechos que
teníamos, el Conseil de Cent y la Generalitat. Después fue muy bien
económicamente, pero desde el punto de vista político no. Y que cada año, los
catalanes lo celebramos porque nos gusta celebrar derrotas —un poco como a
los del Barca— y que, por lo tanto, es normal que haya unos chavales que a
última hora quemen banderas, no porque sí, sino porque es el final de fiesta,
de una fiesta por otro lado muy digna.
Y pasaría lo mismo con el Abrazo de Vergara, y la Batalla de Almansa.
Y lo que pasa en Valencia y por qué están tan enfadados con los catalanes.
Porque, ¿quién les explica a los chavales las razones por las cuales los
valencianos nos tienen manía a veces? Y, ¿por qué no les explican que no nos
la tienen, la manía? Que es un sector relativamente reducido y que, además,
ha habido esta historia, que además es lógica, de amor y odio. Somos primos,
somos primos hermanos, con los valencianos. Yo acabo de estar allí. Porque
yo me he empezado a mover por España, también, no sólo por Cataluña. Y les
voy explicando esto. Y les gusta. Pero si os tengo que decir que una reunión
fue patética. Y acabó a las tres de la madrugada y acabé agotado. Fue en
Valencia. Porque en Valencia cada persona es un mundo, no hay dos iguales;
todos te aman y todos no te aman, todos querrían y no querrían. Están con el
alma dividida, como es lógico, porque están entre dos capitales, entre dos
culturas fuertes.
Y bien, nosotros tenemos que incorporar a los valencianos. Los
valencianos nos han dado la pista. Porque Zaplana y Joan Romero se pusieron
28
�de acuerdo para hacer una cosa que ni los rectores de las universidades
valencianas creían que se pudiese hacer. Yo me los encontré a todos en Berlín
este verano —Bricall me convocó a la Asamblea de Rectores Europeos. Había
varios de Valencia. Para empezar, porque el de la Autónoma de Barcelona, y
presidente del Consejo de Rectores, en aquel momento, de España, es
valenciano: Solà. Pero estaba Ruiz Torres y los demás. Y eran todos
pesimistas respecto a esto. Que no se llegaría nunca a un acuerdo sobre el
tema de la lengua, en Valencia. Y llegaron a uno.
Ahora este acuerdo parece que se ha roto; nos acercamos a las
elecciones, eso que pasa... Y parece ser que el presidente de la Comunidad
Valenciana ya no está tan de acuerdo en acordar los nombres de las personas
que tienen que interpretar cuáles son las lenguas del tronco común. No sé
cómo lo llaman. Hablan de las lenguas del tronco común de la Corona de
Aragón, para no tener que decir catalán. Es igual. Pero ya lo han hecho y lo
han hecho bien, y han sido los universitarios y han sido unos políticos que han
tenido la generosidad de decir: «Pongámonos de acuerdo, vayamos hacia
adelante, nombremos a unas personas». Les falta un nombre, creo, sólo. Y
espero que esto algún día se arregle.
Yo creo, además, que, como dijimos Borrell y yo, sin prepararlo, el otro
día, el viernes pasado, en la conferencia del Partido Socialista Europeo, aquí
en Barcelona, en el PSC —que fue, creo, un poco más importante que el
Consejo Nacional de Convergència de ayer. Pero, en fin, en los periódicos
parecía lo contrario. Porque, en fin, en éste «le dicen las bases al presidente».
En ésta no. A ésta vinieron varios presidentes, ex presidentes, algunos: estaba
29
�f
'"-•
f
I
Gyula Horn, ex primer ministro de Hungría; estaba.Petre Roman,?ex primer*
ministrode Rumania; estaba [ININTELIGIBLE], que es el ministro de Economía
de Marruecos, socialista, en este momento. En fin, podríamos seguir.
Y la discusión que tuvimos allí, obviamente, fue sobre temas... Era el
Mediterráneo, el tema. Y qué tenemos que hacer los socialistas en el
Mediterráneo. Porque no se os esconde que todo el problema que tenemos
con Alemania, lo tenemos sobre todo porque debajo tenemos otra frontera que
para nosotros es tan o más importante que la del este para ellos. Ellos tiran
Europa hacia allí y nosotros estamos tirando Europa hacia aquí. Y decimos:
«Escuche, escuche, que los países del este son muy importantes y hay que
ayudarlos, pero la auténtica frontera, la tenemos en el sur, la tenemos en el
Mediterráneo». Y esta reunión fue para esto. Fue una reunión importante.
Y al final, en la clausura, llegamos Borrell y yo, y le pregunté a Raimon
Obiols, en voz baja: «Escucha, ¿en qué se habla aquí?». Porque yo había
recibido una nota de Joan Colom que decía: «Escucha, habla en catalán, que
hay traducción». Le pregunté a Raimon, que es quien manda, y Raimon me
dijo: «Hombre, puedes hablar en catalán, di unas palabras; pero mira, aquí hay
mucha gente latinoamericana». Y estaba también Moratinos, y estaba Juan
Antonio Yáñez, diplomáticos españoles, etcétera. Y dijo: «Quizá mejor que
después hables en castellano y no les hagas poner esto». Y empecé en
catalán, antes ya habían oído la voz: «y ahora les hablaré en castellano
porque, además, les tengo que decir que el castellano es uno de los grandes
patrimonios de los catalanes». Gran aplauso. Los señores estuvieron
contentos. E inmediatamente después, Borrell, que no es manco, salió y dijo lo
30
�contrario. Que él se comprometía, como candidato, etcétera, a que España
entendiera que el catalán es un gran patrimonio de España.
Y eso es de lo que se trata. Se trata de que en los euros ponga
«España» en catalán, en castellano, en gallego y en euskera. Se trata de que
se traten a las lenguas cooficiales del Estado como lenguas cooficiales del
Estado. El primer día que lo dije, me llamaron de Santa Coloma de Gramenet y
me dijeron: «Maragall, ¿tú has dicho que los niños de Guadalajara tienen que
aprender el catalán?». Digo: «Hombre, yo no he dicho que los niños de
Guadalajara tengan que aprender el catalán», «pues dice la televisión y dice la
radio...» Pero es que hay una radio, de estas radios que hay en Santa Coloma,
que a veces... Pues, «han dicho que tú decías esto». No. Yo lo que digo es
que el catalán tiene que estar reconocido por el Estado español como lengua
propia oficial y que, por lo tanto, tiene que respetarla, tiene que protegerla,
tiene que hacer uso de sus medios, el Instituto Cervantes por todo el mundo,
los canales de televisión internacionales, todos los sistemas de edición,
etcétera, para que el catalán sea conocido. Porque —¡caramba!— el día en
que el Estado español lo haga, los catalanes tampoco nos veremos tan
obligados a hacer eso que tampoco nos gusta tanto hacer, que es hablar
siempre de lo nuestro. ¡Caramba! Pero tienen que empezar ellos, también.
Tenemos que empezar nosotros.
Digamos que el castellano es para nosotros una riqueza inmensa,
inmensa. Y que todo el exilio que hemos tenido, los [Boix Gimperes], los
[ININTELIGIBLE] y los que han estado por América, que se han integrado en
aquel mundo, han sido los mejores embajadores de un mundo que para
31
�nosotros, económica y cultural mente, es el protagonista de la telecomunicación
y de la edición, por ejemplo. Es absolutamente básico. Las principales
editoriales del mundo en lengua castellana están en Barcelona. Y a mí, en
Italia, si una cosa me envidiaban, era esto. Me envidiaban dos cosas: una, y
ahora hablaré de ello, «/'/ modelo catalano», que decían ellos; y la otra, el
hecho de que nosotros tenemos un idioma mundial y ellos no. Y los franceses
tampoco y los alemanes tampoco. Saben que nosotros, como país, como
españoles, tenemos un activo impresionante, que nos permite ir por el mundo
prácticamente sin traducción: a toda América, a América del Sur y, cada día
más, a América del Norte.
Pues éste es el segundo punto del federalismo cultural. El tercero sería
que no sé por qué no hemos hecho más uso del artículo 146 del Tratado de la
Unión Europea —y sobre el que me tuve que apoyar cuando era presidente del
Comité de las Regiones— que dice que en aquellos casos en los que una
comunidad autónoma o región o land tenga competencia exclusiva en una
materia, puede representar al Estado en el Consejo de Ministros. Es decir, los
alemanes, que no tienen ejército ni tienen policía ni tienen Ministerio de
Cultura, porque los americanos no quisieron —reconozcámoslo—: al acabar la
Segunda Guerra Mundial, los aliados no quisieron. Así como la Primera Guerra
Mundial, la liquidaron en el Tratado de Versalles (que fue un desastre, que
obligó a los alemanes a comer pan y agua —creó el fascismo, el nazismo
prácticamente, este tratado), en la Segunda Guerra Mundial los aliados dijeron
«no volvamos a hacer el mismo horror»: Plan Marshall, dinero por delante.
Pero, en cambio, políticamente no. Y les quitamos el ejército, por descontado;
32
�la policía, que es de los lander (todo son Mossos d'Esquadra, para
entendernos, o Ertzaintza, no hay policía nacional). Y les quitaron el Ministerio
de Cultura, porque consideraron que el Ministerio de Cultura tenía mucho que
ver con el ejército, de algún modo. En fin, que a última hora, cuando las cosas
se ponen mal, quien inflama los corazones y carga los fusiles no es un soldado
sino seguramente un maestro, un profesor, un ideólogo o una universidad. Y
se lo quitaron.
¿Y qué pasa ahora? Pasa que cuando la ministra Aguirre se va a
Bruselas, o antes el ministro Solana, o el ministro Solé Tura, ¿se encuentran a
quién? Se encuentran al presidente del land que está presidiendo el
Bundesrat. No, no el presidente; el ministro de Cultura del land que preside el
Bundesrat por votación. En Alemania hay una cosa que aquí no existe, que es
la Bundestreue. La Bundestreue también horizontal, no sólo de abajo a arriba
—ésta tenemos que ir creándola—, sino también —y tenemos que ir creándola
igual— la horizontal, entre unos y otros. Es decir, cuando Baviera representa,
Hessen no se enfada. O cuando Sajonia está presente, los de Hamburgo, que
también es Estado, es Ciudad-Estado, en este momento, todavía, ya veremos
por cuánto tiempo—, pues tampoco se ofenden.
El artículo 146 lo permite. Y, por lo tanto, en cultura, por ejemplo,
Galicia, Euskadi y Cataluña tendrían que enviar a sus consejeros en
representación de España al Consejo de Ministros Europeo de Cultura. Y así
iríamos siguiendo con otros temas en los que podamos tener competencia
exclusiva. Y eso os parecerá que es una cosa que se ha inventado un partido
independentista. No, no. Esto se está aplicando, lo que pasa es que nosotros
33
�no lo hacemos. A nosotros a veces se nos caen los anillos rápidamente. Nos
dicen: «Nosotros ya no podemos ir más lejos porque ya se ha dado muchísimo.
A los escoceses ésos, nada, no les han dado nada». ¿A los escoceses no les
han dado nada? Los escoceses, el otro día lo decía el periódico: «Jueces
escoceses juzgarán en La Haya a los terroristas libios según las leyes
escocesas». ¿Se imaginan ustedes un título similar cambiando Escocia por
Cataluña? En un periódico de Madrid, para entendernos. Podría ser terrible,
podría ser el fin. Pues Escocia, que no tiene nada, tiene esto. Y Escocia, que
no tiene nada, tiene una cosa aún más importante, que es la subsidiariedad.
Esto es lo que yo he aprendido, lo que yo he mamado en Bruselas con los
regionales y con las ciudades. Juntos, ¿eh?
Nuestro presidente quería dividir, él era partidario de dividir regiones y
ciudades. Yo creo que se equivocó. Los propios lender alemanes no quisieron,
dijeron: «la unidad hace la fuerza». Y es verdad. Y la subisidiariedad interesa a
todo el mundo, a unos respecto de los otros. «Subsidiariedad» quiere decir que
las cosas... Lo dice el Tratado de la Unión; en el preámbulo, dice: «La Unión
Europea es una unión de pueblos cada vez más estrecha donde todo se hará
cada vez más cerca, lo más cerca posible de los ciudadanos». Pero el artículo
3b lo niega, porque dice: «La Unión no hará todo aquello que los estados
puedan hacer», y se acaba. No dice «los estados, las regiones y los
municipios». No lo dice.
Ésta es la enmienda que nosotros hicimos en la Conferencia
Intragubernamental y naufragó. Ni [ININTELIGIBLE], ni [ININTELIGIBLE], ni
nada de nada. Los estados no quisieron. Los estados no quieren que lo que
34
�ellos utilizan ante la Unión sea utilizado en su interior por las regiones, o
comunidades autónomas, o nacionalidades históricas, o no. No quieren. Pero
querrán. Tendrán que querer porque al final hay cosas en la vida que no se
pueden evitar. «No se pueden poner puertas al campo», dicen los castellanos.
Con esto pasará exactamente igual. Es tan evidente que si una cosa la sabe
hacer la sociedad no tiene que hacerla el Estado; es tan evidente que no hay
que predicar demasiado para que esto poco a poco se vaya infiltrando, incluso,
finalmente, en las constituciones.
La Constitución italiana, que D'Alema ha presidido la Bicameral que
deben estar haciendo, la segunda parte —porque la primera parte queda tal
como era, que es la del 48 y es el Estado laico, etcétera; la segunda parte
empieza diciendo, artículo 51: «La República Italiana» (decía la «República
Federal» y entonces Berlusconi se opuso y cayó lo de «federal», pero a lo
mejor ahora lo vuelven a poner, con suerte). Dice: «La República Federal
Italiana está formada por comuni, provincie, regioni e estafo». Es decir, el
Estado es una parte de la República. Se ha acabado aquí. Comuni, provincie,
regioni e estafo forman la República.
Artículo 52: «Todo aquello que pueda hacer la sociedad, no lo hará la
Administración
Pública.»
Artículo
53:
«Por
el
mismo
principio
de
subsidiariedad, todo aquello que puedan hacer los órganos más pequeños no
lo harán los más grandes.» Se ha acabado. Estos tres artículos, que se
aprobarán, entre otras razones porque el que era presidente de la Bicamerale,
de la Comisión, Senado, Parlamento, que dirigía D'Alema, y ahora es primer
35
�ministro... Son además ya cosas que están avanzando la legislación
administrativa.
Hay una ley importantísima italiana —ya no los quiero aburrir más sobre
este tema—, pero hay una ley muy importante —como tenemos notarios y
tenemos juristas también aquí—, la del 15 de marzo del año pasado (lo que
llaman la Ley Bassanini) que de hecho aplica todo esto ya a la simplificación
de la Administración. Y en esta ley se dice lo mismo que en la ley escocesa de
los británicos. Se enumeran las cosas que el Estado se queda, no las que se
envían. El gran error, imposible de evitar, de la Constitución española es haber
hecho al revés. La Constitución española dice detalladísimamente qué es lo
que se envía y qué es lo que se comparte, y qué es lo que es concurrente y
qué es lo que es delegable, etcétera. En cambio, los ingleses han dicho, en el
caso de Escocia han dicho: «Westminster will take... El Parlamento británico
mantendrá la defensa, la ocupación, la economía, la embriología y el aborto».
Dos temas por una cuestión de moral anglicana, supongo. Y no dice nada más.
Lo cual significa que todo lo que no se dice se entiende que la cláusula abierta,
la cláusula residual va hacia abajo, es de Escocia.
La ley italiana del 15 de marzo dice una cosa similar. Lo que pasa es
que los italianos, que ya sabemos, son más como nosotros, y entonces dijeron:
«Bueno, cuatro o cinco», y hay veinticuatro. Empezaron con la a, b, c, d y
acabaron con la z. De acepciones, es decir, de cosas que el Estado se queda.
Pero es igual porque, en última instancia, el principio ya está asentado, e Italia
todos sabemos que es lo suficientemente subsidiaria de facto como para que
estas cosas avancen.
36
�Pues bien, el federalismo catalán, la propuesta federalista catalana es
ésta, no es mucho más. No es mucho más que esto. Yo añado una cosa que
entiendo. Esta la pongo absolutamente entre paréntesis porque yo no querría...
Porque además ya es muy tarde y tiene que haber un poco de coloquio si es
que alguien quiere preguntar. Pero yo creo que de verdad, tendríamos que
hacer un esfuerzo por convencer a la clase política española de que veinte
años después de la Constitución... veinte años. Es decir, cuando ya la mitad de
la población que votará el año que viene tiene treinta y nueve años y, por lo
tanto, más de la mitad de la población no ha votado la Constitución. Cuando
hace veinte años que hicimos una Constitución cuando no estábamos ni en
Europa ni en la OTAN y no se habían creado las diecisiete comunidades
autónomas, sólo se había dicho «nacionalidades y regiones», pero no decía
cuáles y no lo podía decir porque no estaban... Quizá sí que el mínimo
esfuerzo que tenemos que hacer ante la juventud —que ya no es tan joven,
porque llegan a los cuarenta años— es leer en voz alta la Constitución que
hicimos, los que somos un poco mayores, y ver si la entienden y les gusta.
No estoy diciendo ahora si se tiene que releer, si se tiene que retocar.
Hay una cosa que se tiene que retocar, que es el Senado. Pero en esto todo el
mundo ya está de acuerdo. Y en el Senado, por favor, los catalanes juntos. En
el Senado, tenemos que coger la Propuesta Rigol y, a partir de la Propuesta
Rigol y la Armet —y otras, en fin, contribuciones que hay— hacer una
propuesta catalana de Senado. No hagamos la tontería inmensa de dividirnos
en este tema, porque es el arma más grande que tendremos.
37
�Aún no entiendo yo por qué este año no ha habido el debate sobre las
autonomías. Supongo que ha sido por el tema vasco y es comprensible. Pero
de aquí a tres meses no debería haber ningún motivo para que no se pudiese
hacer. Enseguida dirán que hay las elecciones de junio. En fin, siempre
estamos igual. El debate de autonomías en el Senado es el sitio donde Jordi
Pujol va a hacer lo que debería haber hecho más —creo yo, modestamente, y
con todo el respeto que le tengo—: debería haber ido más a hacer este
discurso, como el que hizo en la Carlos III. Se tendría que haber prodigado
más, tendría que haber hecho más pedagogía, porque él la hace bien. Y os lo
digo porque he estado en Andalucía y, no es tanto como dice el corresponsal
de La Vanguardia, pero es cierto que no cayó mal.
De modo que lo que tenemos que hacer más es justamente eso, más
pedagogía, generar confianza y nos darán confianza. Si no la generamos
nosotros, no nos la darán. Y yo creo que, con toda franqueza —y quieren un
resumen— que debemos dejar tranquilas las cifras, de momento; que unos, si
quieren, opten por la movilización en la calle y todo eso, que hagan. Nosotros
optaremos por la discusión seria, amistosa y exigente. En la comida ésta del
The Economist me preguntó el presidente de la comida, dice: «¿Qué dirás
sobre este tema?». Y le dije: «Hombre, diré que nosotros seremos igualmente
exigentes, pero menos patosos». Finalmente no lo dije, pero aquí sí que os lo
digo, porque estamos en casa y por lo tanto no hay tantos problemas en este
sentido.
La confianza es la palabra clave. La confianza y la perseverancia. Mil
veces nos negarán y mil veces volveremos a insistir. Debemos tener una
38
�estrategia para todo el Estado y para Europa. Un compromiso de relectura
cada veinte años, no cada cinco años, como hacen en el Quebec. Nosotros
tenemos que jurar, sobre la Biblia de la Constitución, que cada cinco años no
pediremos
que
se
cambie
o
que
haya
un
referéndum
sobre
la
autodeterminación. Porque es que si no, no podremos ni invertir. No invertir los
que tienen dinero para invertir, no. ¡Ni la gente que cursa carreras sabrá cuál
escoger! Un país que se plantea cada cinco años preguntarse qué es, o si es o
no es, es un país perdido. Y de hecho, el Quebec ha perdido mucho. Yo ya sé
que esto se utiliza mucho por el otro extremo, por el extremo del nacionalismo
estatal, y de una forma excesiva; pero es verdad. Nosotros nos tenemos que
comprometer ante España a pedir una relectura de la Constitución cada veinte
años, no cada cinco. Aparte de los detalles —que esto los americanos lo hacen
cada año, o los alemanes, cada año uno o dos pequeños.
Una estrategia para todo el Estado y un compromiso de relectura cada
veinte años. Estudiar qué pasa y seguir muy de cerca qué pasa en Italia y en el
Reino Unido. No descartar un margen de autonomía en los tipos. Permitidme,
eso sí, un poco de [ININTELIGIBLE] fiscal —yo no veo tanto problema en esto,
los americanos lo tienen y los ayuntamientos también. Y no pasa nada, no se
exclama tanto todo el mundo. Insistir en el gasto equitativo. Esto es básico. Y,
repito, atreverse a arriesgar con prudencia, pero una y otra vez.
Hay un artículo de un escritor de finales del siglo pasado, catalán, que
se llamaba La patria nueva (lo escribió en castellano) y en él decía: «Cada vez
que el catalanismo...». Cada vez que el catalanismo pierde una batalla, en
España, en Madrid, hay voces que dicen: «Hemos ganado». Y entonces
39
�nosotros preguntamos: «¿Quién habéis ganado?». Dice: «Nosotros». Y les
pregunta: «¿Y quiénes sois vosotros?». Dice: «Nosotros somos la patria».
«¿Qué patria?» «La única, la que hay». Entonces, él dice: «Nosotros nos
tenemos que acostumbrar a que cada vez que el catalanismo gane una batalla,
podamos decir: "España ha ganado". Y entonces nos preguntarán: "¿Qué
España?". Y nosotros diremos: "La nuestra". "¿Y quién sois vosotros?"
"Nosotros somos los que hacemos patria nueva."»
Esto es lo que tenemos que hacer y cuento con ustedes para ello.
40
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall Cercle Financer: La propuesta catalana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-11-30
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Independència
Espanya plural
Catalunya
Territoris
Acció política
Economia
Description
An account of the resource
Traducció al castellà de la conferència dita originalment en català.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle Financer
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 101
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1196/19890526d_00343.pdf
86066c6a4db907e6972d99208440426d
PDF Text
Text
SUMARI
La Barcelona del 93
2
Tres etapes durant un segle
3
Els museus i el Pla Domènech
4
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
5
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
7
El Gran Teatre del Liceu
7
La Fundació Tàpies
8
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
9
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
9
Museu d'Art de Catalunya
10
Museu d'Art Contemporani
13
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
14
L'Auditori Municipal
16
PREGUNTES:
1. Signatura conveni auditori
17
2. Terrenys Teatre Nacional
17
3. Carta Conseller Guitart
17
4. Llei de Museus
18
5. Possibles obres inacavades pel 92
19
6. Canvi de programa al Palau Nacional
21
7. Ampliació Líceu i postura dels veïns
23
8. Canvi d'us de la gran sala del Palau Nacional
24
1
�Bona tarda. Ja fa temps que us havia promès alguna informació
cultural. Doncs, a veure si tenim temps i tranquil.litat per
començar i entrar, encara que no sigui aquesta l'última vegada i
després hi haguem de tornar. No obstant, ja us avanço que en
Ferran Mascarell està a disposició vostra per aclarir qualsevol
mena de detalls, avui i més endavant.
La Barcelona del 93
Nosaltres, en aquesta casa, creiem que l'objectiu fort del "post92" ha de ser el tema cultural. Ja sabeu que en aquesta primera
fase del mandat, en primer lloc, ens hem preocupat, de crear
l'equip i les estructures, i després de crear els projectes, ja
amb noms i cognoms, arquitectes i finances, del que és la
Barcelona del 92.
Ara se'ns està pràcticament acabant el temps en el qual estem en
condicions de definir projectes per aquesta data més o menys
màgica. Deixant de banda la màgia de la data del 92, és evident
que la ciutat està en una fase creativa i està esperant, perquè
té potència, perquè té capacitat, la formulació de projectes
viables, raonables i, al mateix temps, ambiciosos.
Hi ha una colla de coses que nosaltres voldríem lligar a aquesta
empenta, però no necessàriament a la data del 92, en part sí, com
ara veurem, i en part no. I una bona part d'aquests projectes són
els projectes entorn de la cultura.
Barcelona, com a ciutat, ha d'anticipar-se a un 93 en el qual és
ben evident que haurà nascut una nova realitat cultural que és la
realitat europea. Una realitat que no funcionarà com a mite,
sinó justament com a quotidianitat, com una realitat diària, més
enllà de les cultures tradicionals, més enllà de les cultures de
l'estat.
I no estem parlant de cosmopolitisme o d'un cert
internacionalisme, estem parlant de que existirà una economia i
una sociologia unitària, i per tant també, progressivament, una
cultura en què els contactes estaran molt més intensificats. Per
tant Barcelona s'ha de preparar per aquest 93 d'una nova cultura,
d'una societat europea que s'anirà definint com una realitat, com
un mercat, un mercat cultural, i no ens han de fer por les
paraules, perquè és així de veritat.
S'ha parlat molt de la Barcelona capital, però a mi m'agradaria
començar dient que, primer de tot, en el camp de la cultura
nosaltres el que perseguim és ser una ciutat. O sigui, la cultura
de la Barcelona ciutat és la que primer ens ha de preocupar, si
bé també hem de saber que aquesta ciutat no donarà tot el que pot
donar de si, ni els ciutadans estaran satisfets amb la seva
demanda, tal com nosaltres entenem que la formulen, si Barcelona
no aferma una capitalitat catalana, una capitalitat hispànica,
2
�una capitalitat internacional o europea que lliga amb el que
acabo de dir. Però partint d'una ciutat que funciona com a
ciutat. Punt. Minúscula, culturalment.
Tres etapes durant un segle
Històricament, aquesta ciutat ha tingut tres etapes durant
aquest segle.
}
Un primer terç de segle molt creatiu en el qual es van posar les
bases del que són les grans infrastructures culturals de la
ciutat.
Una segona fase de desmantellament, que és la fase 39-78, en la
qual tot va avall, amb dues excepcions que són les dues grans
donacions de dos grans personatges excepcionals, que van existir
en la història, que van ser en Miró i en Picasso. Però deixant de
banda això, és una fase pràcticament de desmantellament o de
pèrdua del que la gent que va treballar el primer terç de segle,
els Pijoan, els Puig i Cadafalch, els Pere Corominas, etc, havien
començat.
Una fase de degradació d'un patrimoni que teníem. Degradació no
exempta d'actituds heroiques i enormement d'agrair, com són les
de tots aquells funcionaris responsables de cultura que en un
entorn difícil es van agafar a aquelles obres d'art i a aquells
museus caducs, o caducants, i van tractar de mantenir-los i de
fer-los sobreviure. Actitud que la història els agrairà molt i
els hi estem nosaltres començant a agrair ara. Perquè, entre
altres coses, si avui podem parlar d'una tradició cultural i
d'aquesta línia cultural és també gràcies a ells.
Però aquesta etapa es va acabar i va venir una enormement més
positiva, que és l'etapa del 78-89. Estic parlant de grans
infrastructures culturals, però també d'activitat, d'activació.
No parlaré avui molt de l'activitat cultural, però si vostès
repassen veuran que pràcticament en aquests deu anys el que hem
fet és rellegir com a ciutat tota la nostra història pictòrica i
escultural, i refer, potser no tant, però quasi, tota la nostra
història musical, i així podríem anar seguint. La història
teatral també, encara que potser no amb la mateixa intensitat.
Però de fet el país, la ciutat, Barcelona el que ha fet en
aquests deu o dotze anys ha sigut tornar a llegir els seus
clàssics. Tornar a ensenyar o a ensenyar-se els seus pintors, des
del Casas fins al Gargallo, des del Julio González fins al
Picasso, fins als amics del Picasso i, en fi, jo diria que fins
al Rogent. Ara no em faran explicar tota la llarga sèrie
d'exposicions que hem anat fent durant aquests anys, i que
representen un nova relectura, des de la llibertat, del que era,
del que ha estat el nostre patrimoni històric després de la
5
3
�degradació. Tornat a llegir, tornat a representar. El mateix ha
succeït, potser d'una forma més discutible, amb menys intensitat,
amb la música, i el mateix ha succeït en el teatre.
Es evident que una cosa nova ha succeït. Una formulació, que jo
m'atreveixo a dir que és nova, de tot el patrimoni espectacular,
en el sentit d'espectacle, de festa i d'espectacle, que aquesta
ciutat ha anat creant en els darrers anys, a partir d'un cert
excepcticisme, inicialment, però finalment amb un èxit assegurat.
Els museus i el Pla Domènech
D'altra banda, i des del punt de vista museístic, en aquest país
s'ha fet una cosa enormement important i que mai agrairem prou,
que és haver tingut la paciència de fer un pla de museus, com va
ser el Pla Domènec.
El Pla Domènec, que avui podríem discutir de la mateixa manera
que s'està discutint el Pla General Metropolità, hi ha qui el vol
revisar. Jo no revisaria ni un ni l'altre. Els plans són per ferlos una vegada, molt de tant en tant, i per retocar-los. No s'han
de considerar sagrats ni s'han de fetitxitzar. No són tabús,
s'han de poder tocar. Però, en canvi, no són coses que s'hagin de
replantejar de nou cada vegada, perquè aleshores s'esgotaria la
seva pròpia virtualitat.
Amb el pla de museus passa el mateix que amb el Pla General
Metropolità, hi ha coses que tocarem, que estem començant a
retocar. Però el Pla Domènec té una virtut immensa, que és la
d'haver posat senderi i haver reformulat d'una manera
"agiornada", al dia, el que van ser els intents del primer terç
de segle dels Pijoans i dels promotors de la nostra museística. I
de fer-ho en un context absolutament diferent, definint les zones
de la Ciutadella, del Casc Antic a l'entorn del carrer Montcada,
del Barri Gòtic, del Raval i de Montjuïc com a àrees més
importants. Amb les seves peces peces singulars i la seva
vocació, cada una d'elles. Zones que jo crec que estan molt ben
definides.
Però no només això: s'ha aconseguit ampliar la Fundació Miró,
s'ha aconseguit consolidar el Museu Picasso, que pràcticament
s'estén en tres palaus i amb col.leccions més enriquides per les
donacions que hi ha hagut, s'han ampliat altres museus.
Un cas seria el cas del Museu de Zoologia. L'altre dia molts de
vostès van assistir a la inauguració que el converteix, una mica
en una història molt singular.
4
�Un antic restaurant del Parc, d'en Domènec i Muntaner, de
l'Exposició del 88, que en Girona no va voler pagar. Manuel
Girona, que era de la Comissió dels Vuit de l'Exposició, el que
portava la bossa dels diners, de seguida va dir "El restaurant no
hi fa res, nosaltres volem l'exposició, el restaurant és a més a
més.", com ara algunes coses es discuteixen en aquell cas va
discutir el restaurant del Parc, i el restaurant del Parc no es
va acabar i es va fer l'Exposició sense restaurant, no s'havia
acabat. Com no s'havia acabat l'Arc del Triomf, com no s'havia
acabat el Palau de Justícia, que l'altre dia vam saber-ho en la
inauguració del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya; es va
inaugurar l'any 1904.
Doncs bé, el Museu de Zoologia, que va néixer d'una reconversió i
d'una nova idea donada per un container construït entorn de
l'Exposició, ara, amb una directora excepcional com és la Roser
Nos, que es retira ara, però que continuarà col.laborant, i amb
una fase d'empenta cultural que ha durat aquests deu anys, ha
passat a ser el museu cabdal de la ciutat i museu-museu, amb
serveis, amb espai, amb el mínim de serveis complementaris que
calen perquè es pugui dir que un museu realment és.
Podríem parlat d'altres museus. Parlaríem del Clarà, i d'altres
inversions que s'han fet i que ens permeten de dir avui que en
aquests deu anys no només s'ha formulat una política de museus i
s'ha racionalitzat, sinó que ja s'hi ha començat a intervenir
d'una forma molt significativa.
I avui els museus, primer, saben on van, cosa que és molt
important; i segon, no són aquells nius de goteres que eren.
Recordin, per exemple, la Biblioteca dels Museus d'Art, la del
Parlament de Catalunya, en el cantó del Palau del Parlament, que
amenaçava ruïna constantment i que pràcticament el que no hi
havia eren diners ni per impedir que allò es degradés d'una
manera visible dia a dia.
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
Aquesta ha estat la fase que hem viscut i ara ens toca pensar en
una fase que de fet es va començar a formular entorn del Pacte
Cultural, i que és la fase del gran rellançament cultural que
veiem, diguem-ne, per al 93. Es a dir, el futur a plaç mig.
El Pacte Cultural, es va signar i és un acord que es va fer. Que
té totes les firmes que ha de tenir, suposant que valguin, i hem
de suposar que sí. La nostra, almenys, val, perquè ens mantenim
en la mateixa posició. Hi vam posar en el Pacte la reconstrucció
del Palau Nacional, i està signat, com a esforç comú;
l'elaboració o construcció d'un Patronat de Museus; l'enfortiment
de la Xarxa de Biblioteques Populars; la solució del tema de
l'Orquestra Ciutat de Barcelona com un tema d'interès de tothom,
5
�de totes les institucions que signaven, i bàsicament en aquest
cas de l'Ajuntament i la Generalitat, i una política concertada
d'ajut al teatre.
No diré ni jutjaré ara què s'ha fet o què no s'ha fet, però el
que és evident és que l'esperit i la lletra del Pacte han quedat
arraconats en la realitat política dels darrers mesos, dels
darrers anys, i que per tant, si nosaltres mirem cap al futur el
primer que hem de fer és rellegir el Pacte com a punt de partida
del que volem que es faci en el futur.
Tractarem d'explicar-vos, succintament, quins són els nostres
projectes culturals en matèria sobretot d'infrastructures, doncs
ja he dit que no parlaria massa d'activitats, en podríem, però ho
farem un altre dia.
Fent un llistat d'infrastructures ens en surten 16 de molt
importants, de les quals 5 són importantíssims o de molt
singulars si ho voleu, doncs importants ho són totes. Anem per
parts i comencem per les 5 grans infrastructures que en aquest
moment estan més dibuixades quant a les seves característiques de
futur.
Del Palau de la Música no parlaré en aquest moment doncs ho
considero com una cosa pràcticament acabada, amb uns problemes
determinats, que si vostès m'ho pregunten els explicaré en què
consisteixen i com crec que es resoldran. Però en tot cas,
deixant de banda el Palau de la Música, aquestes grans
infrastructures serien la remodelació del Museu d'Art de
Catalunya, la construcció del Museu d'Art Contemporani de
Barcelona, la construcció de l'Auditori Municipal, la construcció
del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i la
construcció del Centre Cultural del Nord de la Ciutat, que
nosaltres anomenem Narcís Monturiol.
Aquests són els cinc grans projectes en els quals està embarcada
la ciutat. Amb un grau de desenrotllament diferent que els hi puc
explicar amb bastant detall. Ho puc fer en alguns, en uns altres
hauria de fer més cas del que hem digui ara en Ferran Mascarell.
Però, amb bona mesura, els podria explicar quina ha estat la
història, i quin és el present, i quin és el futur possible, en
diferents graus, d'aquests cinc projectes.
D'altra banda, velem tres temes que tenen a veure amb la
infrastructura cultural de la ciutat, que potser són més temes de
xarxa que d'infrastructura, en el sentit d'un gran edifici o una
gran instal.lació. Són el tema teatral, molt lligat al municipal
del Mercat de les Flors, però també en el seu desdoblament amb el
nou Teatre Lliure. El tema de la remodelació de l'Arxiu Històric
Municipal
i de l'Hemeroteca Municipal,
amb els trasllats
6
�necessaris. I tercer tema, la modernització i ampliació de la
Xarxa de Biblioteques Populars que estava prevista en el Pacte
Cultural.
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
Dit això, queden una colla d'instal.lacions puntuals en les quals
l'Ajuntament intervé, normalment oferint terrenys, i ens les
quals també la iniciativa sol ser d'una altra administració.
Aquest és el cas de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pel qual oferim
una nova ubicació en el recinte -en el que en podríem dir el
recinte-, en els entorns de l'antiga Estació del Nord. Una
ubicació ja triada. Una urbanització ja feta. Un parc que no s'ha
inaugurat no sé per què però,; que es podria inaugurar qualsevol
dia perquè està acabat.
També és el cas de la nova Biblioteca Provincial, que nosaltres
havíem imaginat en el mateix complex i que encara té algun
problema de definició. Vostès saben que això ho paga l'estat,
però la Generalitat ha de dir quina és la ubicació que prefereix.
La ubicació que nosaltres havíem proposat no acaba de ser
conformada per les altres institucions, sobretot per la
Generalitat, que és qui ha de dir. L'estat en aquest cas més
aviat ha de pagar, i està disposat a pagar.
havent-hi, només,
Hi ha aquesta indefinició d'ubicació,
l'avantprojecte que nosaltres havíem presentat, de fer-ho tot en
el conjunt d'Estació del Nord, a la banda d'ençà del Pont de
Marina, que considerem com un punt en el el qual han de confluir
una colla de nous projectes que s'ajudin mútuament i que ajudin
la ciutat a rellançar una reurbanització, per dir-ho així, un
rellançament urbanístic d'una part de la ciutat que ho necessita.
La construcció del Teatre Nacional de Catalunya, a l'altre cantó,
justament, del Pont de Marina. I la solució financera... no és
aquest un tema de construcció ni d'infrastructura en el sentit
físic, en definitiva dállò que ja he citat com a tema de Pacte
Cultural.
I, per últim, m'agradaria citar quatre infrastructures de gran
significació que, per raons diverses, en aquest moment estan
també en fase de definició.
El Gran Teatre del Liceu
El primer cas és el Gran Teatre del Liceu, que és el primer
teatre d'òpera d'Espanya, i s'ha de considerar així. Que té un
projecte de reconstrucció, més que de reconstrucció, de
modificació, de transformació, de la mà d'Ignasi Solà Morales.
7
�Amb els problemes que vostès saben, perquè segurament ho han
llegit als diaris, de les afectacions que això pugui representar
en l'entorn urbanístic immediat, però que en tot cas van
clarament a pal.liar els defectes de l'únic teatre de l'òpera del
món de primera categoria que és un teatre entre mitgeres, l'únic.
Ni el Colón de Buenos Aires, ni la Fenice de Venècia, que jo
sàpiga, ni la Sc.ala de Milà, ni el San Carlo de Nàpols, ni
l'Opera de París, ni la nova de la Bastilla, ni el Covent Garden,
ni cap. Es a dir, no hi ha cap òpera del món que estigui feta
entre parets. I això és molt típic de la nostra ciutat, som així,
per dir-ho d'alguna manera.
Amb els hotels ens trobem amb el mateix tipus de problema. Som
una ciutat de minifundi urbanístic. No hi ha solars grans, no hi
ha grans finques a quatre vents, en aquesta ciutat, no hi són. No
som una capital d'estat, d'imperi. Arribats a l'any 1989, volent
tenir una òpera de primera categoria que competeixi amb les que
hem dit, hem de fer un esforç amb el Gran Teatre del Liceu.
Aquest esforç està definit, i, com sol passar en aquesta ciutat,
hauran de treballar molt els colzes perquè aquest espai es pugui
crear.
Això té les seves pegues, com vostès poden imaginar, però té
també una colla d'avantatges que ara no és el moment d'elaborar.
La remodelació del Gran Teatre del Liceu, és un projecte que està
sobre la taula. Que té possibles protagonistes i sobre el qual,
modestament, puc respondre amb la part que em toca com a ciutat i
com a cronista. Els ho puc explicar però crec que la majoria de
vostès saben exactament, -doncs han vist les maquetes-, saben
quines són les virtuts i quins els problemes del mateix.
La Fundació Tàpies
Sobre la Fundació Tàpies els hi puc parlar bastant més
llargament, perquè es tracta d'un projecte en el qual aquesta
casa ha tingut un paper molt preponderant en la seva gestació.
Evidentment que, com en altres ocasions de la nostra història i
abans hem parlat del Miró i del Picasso, el generador principal
de la Fundació Tàpies és el propi Tàpies.
La proposta d'en Tàpies era, fa 4 anys, 3 anys i mig-4 anys, una
proposta inescapable. E11 i la seva dona, la Teresa, que és una
bona col.leccionista, havien sigut capaços d'identificar 4 peces
de cada un dels anys que van de 1945 a 1985, que era l'any del
qual estem parlant, una col.lecció única al món i fantàstica pel
seu valor.
8
�Finalment no han sigut 4 de cada any, és possible que hi hagi
anys que siguin 2, i en altres 3, i en altres 5. Però, en fi,
entorn d'aquest número de coses, estem parlant de 160 peces. Es
una col.lecció molt important, que a més, aniria acompanyada de
la propietat de quadres aliens, d'altres pintors, del propi
Tàpies, que es donen a la Fundació. I va acompanyat també de tota
la col.lecció de llibres d'art oriental de Tàpies, que és com es
diu sovint la "Segona Col.lecció de França". Es una col.lecció
molt valuosa d'art xinès i d'art oriental, molt necessària en
aquesta ciutat, que encara no té un centre d'art oriental
important, i que segurament, com tantes vegades en la seva
història, gràcies a l'existència d'una persona que l'ha
col.leccionat i que després té la generositat de donar-la,
existirà. Existirà gràcies a en Tàpies.
Aquesta és una història molt interessant que si m'ho pregunten
els ho explicaré. El cas és que les obres estan en marxa, amb les
seves dificultats, com sempre i s'acaben a finals d'aquest any.
No hi falta la imaginació dels artistes en el moment de fer
l'obra i, per tant, la millora del projecte respecte del que hi
havia inicialment, cosa que en aquest projecte ha passat en dos
sentits i dues vegades: una arquitectònicament i l'altra
jurídicament i econòmicament. Però això només ho explicaré si
vostès m'ho pregunten.
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
Hi ha la ubicació de la col.lecció Thyssen a Pedralbes. D'això
me'n han sentit parlar vàries vegades, menys últimament, perquè
jo deixo ara que parlin els arquitectes, els dibuixos i les
obres, que espero començaran aviat, passat l'estiu o abans de
l'estiu, de seguida que sigui possible, el juliol s'adjudiquen
les obres. En fi, la prehistòria i la història de tota aquesta
història, vostès la saben perquè l'he explicat, inclús saben no
només la història sinó també les opinions.
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
En fi, hi ha una última col.lecció de coses que m'agradaria
parlar un moment, que és un indret de Barcelona poc reconegut com
a indret de cultura o de ciència, però que ho és o pot ser-ho
encara més, que és tot el recorregut o tot l'escenari entorn del
Museu de la Ciència de la Caixa, l'observatori Fabra i La Mentora
Alsina.
La mentora Alsina és un vell museu de la ciència municipal, vell,
vellíssim, dels anys 30 que, com sempre passa s'acaba convertint
en museu ell mateix, les seves pròpies parets. Com el propi
9
�observatori Fabra, que si ara no s'hi fes res l'hauríem de tancar
i considerar un museu i aniríem massivament a veure'l perquè és
maco de veure com exponent de l'astronomia antiga, però és que
està en exercici. En fi, sobre això també els en parlaré. Hi ha
un projecte molt maco i molt consensuat entre l'antiga Corporació
Metropolitana, que està, via mancomunitat o com sigui, fent els
accessos, el senyor Vaireda, que és de Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya, que ha fet un projecte de remodelació
de l'edifici i l'Ajuntament de Barcelona, que també se'n cuida de
lligar-lo amb La Mentora Alsina.
Aquí hi ha tota una zona una mica inèdita que pot revitalitzar-se
amb l'obertura del nou Cinturó, obertura que portarà un canvi
ambiental a tota aquella zona, a disgust dels que hi vivim, però
que és necessari pels costos del progrés, però que té alguns
avantatges. Algun dels avantatges serà precisament, suposo,
l'accés a tota aquesta zona que ara mateix els explicava.
Museu d'Art de Catalunya
Si ens parem de moment en els cinc grans projectes, en el que es
refereix a museus, l'Ajuntament el que vol en principi, és
desenrotllar el que es va firmar en el Pacte Cultural.
Evidentment, no hem canviat d'opinió. En el cas del Museu d'Art
de Catalunya podem dir que tenim acabat el programa, i això a
vostès els semblarà poc i a mi em semblarà molt. Un programa
acceptat per l'arquitecte, i vostès saben que hi ha programa,
projecte, realització, finançament, organització i explotació,
però en primer lloc les infrastructures culturals, per existir, i
sobretot els museus, han de tenir programa i han de tenir
projecte.
Aquí tenen vostès el conveni signat fa aproximadament un mes per
la senyora Gae Aulenti en el qual ella accepta el nou programa
que se li fa, després d'haver entregat, el mes de novembre o
desembre passat, el 85% del projecte acabat. Es dur, és dur per a
un arquitecte qualsevol, i més si un és Gae Aulenti, que li
diguin, quan ja ha entregat acabat, definitiu, el 85% del
projecte, que li canvien el programa.
Això és el que va succeir, però Gae Aulenti ha acceptat, fa
aproximadament un mes, aquests canvis de programa i està
treballant en l'acabament del projecte adaptat al nou programa.
En aquest nou programa, ja els ho avanço, l'antiga sala gran, amb
aigua, i amb Taull, refrectori de Sixena, el Viladomat i el Sert
a dalt de tot, doncs no hi és.
La sala hi és, però tot això que els hi he dit no hi és. Només es
manté el restaurant transparent, que baixa d'una de les grades. I
s'hi afegeix un element nou, un element important, que és la
10
�prolongació de les grades del fons, les oposades, davant per
davant, al gran orgue, prolongació cap al terra de la sala oval,
que ja saben que és la sala oval més gran d'Europa, en forma de
graderia, en forma d'auditori. Tot per obtenir el que el nou
programa demanava, i demana, que és que el Palau Nacional de
Montjuïc, a més de ser el Museu d'Art de Catalunya, el gran Museu
Romànic, Medieval i de tot l'art de Catalunya fins a l'art
modern, sigui també un gran lloc d'activitat cultural i faci ús
d'un dels grans actius que té, que és l'espai.
El Museu d'Art de Catalunya és tan gran com el Metropolitan sense
ampliar, i és tan gran com la Gare d'Orsay. Jo he vist la Gare
d'Orsay amb la Gae Aulenti, abans de la inauguració, i, com si
diguéssim, he demanat preus i mesures, i els hi dic que el tamany
és el mateix. Es un gran museu, és el més gran receptacle
cultural que tenim. I, en aquesta ciutat en què, com abans hem
vist, és difícil trobar espai per als colzes, és molt important
poder mantenir un espai com a container d'activitats. No
museístic en el sentit tradicional i antic, sinó d'activitat
museística, de caràcter cultural i inclús també de caràcter
congressual o musical.
Aquest és el nou programa de la sala gran del Palau Nacional. El
meu desig, i és fundat que es pugui complir, és que l'any 1992
aquesta sala i tota la planta baixa del Palau Nacional estigui
acabada. Això vol dir tenir el Museu d'Art Romànic canviat de
lloc, invertit amb el Gòtic, perquè s'ha descobert que finalment
cada canvi de lloc del Romànic és un cost important. S'han de
minimitzar el número de canvis i per tant haver de treure les
pintures que el Pijoan va desenganxar de les capelles de Taüll,
de la vall de Boí i de les altres, i després haver-les de tornar
a posar, per dir-ho d'alguna forma, és molt més costós que no pas
preparar la sala actual del Gòtic,
que es desmantellaria
prèviament per al Romànic, deixar-hi el Romànic ja
definitivament, i traspassar finalment el Gòtic a l'actual
localització del Romànic.
Vostès es trobaran l'any 92 amb una inversió de les dues
situacions. Aquest és el projecte actual, que queda completat amb
la primera fase, amb l'acabament de la sala que Gae Aulenti està
acabant de projectar en aquest moment, sala que té una finalitat
bàsicament de sala cultural, de sala museística, de sala cultural
i congressual en el sentit més ample de la paraula.
Inclús els hi diria una mica més si no fos una intimitat que no
he compartit amb altra gent, però després, si no ho fem, no m'ho
tirin en cara, als hi dic precisament per les ganes de dir-los
coses que sempre tinc.
La festa inaugural dels Jocs del 92, la festa, dic, no la
inauguració, la festa social, estaria molt bé a la sala gran, la
sala oval del Palau Nacional, que de fet és el Museu Olímpic. En
el cor del cor dels Jocs, entre l'International Broadcasting
11
�Center, que estarà a baix, a la Fira, i l'Estadi, entre la
piscina. Picornell i el Palau Nacional. I al costat del palauet
Albéniz, que és residència reial. On millor que a la sala oval
del Palau Nacional podrien els reis d'Espanya rebre els caps
d'estat i les personalitats mundials que vinguessin el dia de la
inauguració dels Jocs del 92, commemorant a més que allà mateix
el seu avi va rebre tothom, que per això es va construir aquella
sala l'any 1929.
Aquesta és una possibilitat. Miraríem de veure fins a quin punt,
per altra banda, això ens pot permetre d'aconduir-hi alguns
recursos més dels que tenim en aquests moments previstos de fons
que inicialment no s'havien previst. Quant al finançament
d'aquest projecte, nosaltres pensem que això formaria part del
conjunt de coses que hem anomenat, molt impròpiament, Holding
Cultural.
Nosaltres pensem que aquests cinc grans projectes podrien
aconduir-se millor des del punt de vista de la seva construcció,
si fóssim capaços de constituir un ens de gestió, empresa o
similar, que amb les aportacions d'inversió de cada una de les
institucions que hi tenen compromisos, fos capaç efectivament de
construir, no d'explotar, de construir. És a dir, discutir amb
els arquitectes, amb les empreses constructores, adjudicar, tenir
economies externes, com diuen els economistes, de preus i
d'inputs de materials, i ser capaços de tenir els coses a l'hora,
amb plaç i amb preus acceptables.
Aquesta seria una proposta que nosaltres faríem ï, repeteixo és
una proposta, no és cap fet consumat, no és cap imposició a
ningú, és una possibilitat. Es pot fer d'altres maneres? Sí
senyor, es pot fer d'altres maneres, per exemple peça per peça.
En tot cas, nosaltres comptem com el Museu d'Art de Catalunya,
tenim els nostres propis comptes del que l'Ajuntament hi pot
aportar. Són xifres que no sobrepassen segurament el 20 o el 30%
del cost total de la construcció. Inclús reduïda amb la versió
actual del nou programa, que és una versió que deu tenir un cost
reduït, en un 20 o un 25%, un 17 o un 18% respecte del programa
inicial. L'aportació de l'Ajuntament, la possible aportació, deu
bellugar-se entre la quarta i la tercera part d'aquest nou cost.
I, tanmateix, sabem que -en Ferran això us ho explicarà amb molt
més de detall-, el Ministeri de Cultura está disposat a
participar en aquest museu en un terç del seu cost de construcció
i en un terç del seu cost d'explotació,
cosa enormement
important.
Es un pensament del ministre Semprún, que jo comparteixo, que el
més important que tenim, i que per tant hem de valorar i hem de
desenrotllar, és, com a peça única, el Palau Nacional, és el
12
�Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Romànic. I, per tant, la
seva postura és molt congruent de voler apostar fort per aquest
projecte, i la nostra ho és d'agrair-li aquesta col.laboració. Hi
ha, per altra banda, possibilitats de finançament enormement
favorables, que el senyor Mascarell el dia que ho consideri
oportú els ho explicarà, i si considera que avui no és el moment
doncs no ho farà, però hi ha possibilitats de finançament
enormement favorables, d'alguna empresa estrangera que està
implicada en un esforç de penetració en el mercat local de la
construcció.
-Pregunta: podria dir la quantitat global?
¿El del Palau Nacional? 4.500 milions, en el programa actual, en
la versió actual. Això són dues fases, eh?
-[Ferran Mascarell] Sí, el total són 4.500 i la proposta
municipal, proposta que per part del ministeri està acceptada,
verbalment, és d'executar en un terç per cada una de les
administracions.
Museu d'Art Contemporani
En el Museu d'Art Contemporani les coses són més conegudes i, en
fi, es tracta d'un consorci a tres, amb la societat civil. La
societat civil molt amiga de la societat pública, diguéssim, en
aquest cas, perquè, diguem-ho tot, la Fundació va néixer en
aquesta casa, però és veritat que sense els que la van fundar i
la presideixen no existiria, i per tant els hem d'agrair el seu
esforç i la voluntat que hi han posat les 30 empreses que estan
representades a la Fundació.
En tot cas, saben vostès que és un consorci a tres. Que està ben
definit, que té uns estatuts, que té també unes participacions
meitat i meitat de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'estat no
hi és i aquí hi hauria una llarguíssima discussió de per què
l'estat no hi hauria de ser, però en principi l'estat no hi és ni
manifesta una gran predisposició a ser-hi.
En canvi, hi ha la Fundació. Crec que en això hem treballat bé.
Que s'ha creat, simultàniament a la idea física del contenidor, a
la idea de l'arquitecte. I així hem anat creant també no només el
container sinó l'entitat que ha de dotar de contingut a aquest
container.
A més puc dir que la Fundació treballa molt bé quant a anar
assegurant, dintre del que és la societat barceloni na i
catalana, les possibilitats d'anar arreplegant el poc que hi ha
en aquesta ciutat en matèria d'art contemporani. Això s'està fent
bé. S'està fent amb mà esquerra i amb discreció, i tal com s'han
de fer les coses.
13
�Hi ha un problema, que és un problema sobrevingut: la Generalitat
ha descobert, hem descobert conjuntament, amb els nostres
advocats, que la inversió que es faria a parts iguals, en estar
ubicada en un terreny que és propietat d'un consorci local, que
és un altre consorci, el Consorci de la Casa de la Caritat,
passaria a ser propietat d'aquest consorci d'aquí 70 anys. Amb lo
qual la Generalitat afirma que hi té una impossibilitat jurídica
d'invertir, perquè no té previst fer una inversió. Bé si que ho
te previst perquè en altres casos ho fa, és el cas de les
escales, però almenys en aquest cas no vol fer una inversió en un
solar que li representi haver de perdre la seva alíquota part de
propietat, per dir-ho d'alguna forma. No obstant jo crec que això
està resolt
[F.M.] Sí. De fet, dimarts passat, en la reunió del Consorci del
Museu, de la Permanent del Consorci del Museu, va quedar resolt.
La Generalitat accepta aquesta proposta de conveni on queda més o
menys explicitada quina és l'aportació de les parts del Consorci
del Museu en relació al solar, i de quina manera el solar
reverteix a l'entitat que el cedeix, que és la Casa de la
Caritat, en el cas que deixi de fer els usos per als quals està
previst. Però hi ha solucions, està solucionat.
[P.M.] Em penso que la Generalitat es compromet a invertir una
quantia a l'entorn deis 100 milions, o 90...
[F.M.] Una mica més: 100-170 milions, en la qüestió de
l'aparcament i de la urbanització de la Plaça dels Angels, que
això ho farà, diem-ne, el Museu, del qual el 50%, naturalment, és
de la Generalitat.
[P.M.] El Museu d'Art Contemporani té ja un avantprojecte
magnífic, per als qui l'han pogut gaudir en detall, i de gran
qualitat, de Richard Meyer. Aquest projecte s'ha hagut de
modificar una mica, perquè tornem a ser en el mateix: tocava amb
l'edifici de les Apuestas Mútuas Deportivo-Benéficas, de l'any 60
i pico, i s'ha hagut de comptar que aquest edifici encara hi és.
Segurament desapareixerà d'aquí un any i mig, però de moment
encara hi és i treure'l ens costaria la broma de 500 milions. Per
tant sembla molt enraonat no haver de fer aquest sobresforç. Això
ha obligat a alguns retocs, ï això fa que el Richard Meyer no
hagi vingut encara aquí amb un projecte més definitiu, però de
fet ve a finals de juny. El veuré, segurament, si puc, el dia 22
de juny.
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
De manera que aquí estem frec a frec amb un altre projecte, que
és el quart que us he dit, que el connecto, que és el del Centre
de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat. Aquí nosaltres
hem constituït un consorci amb la Diputació, que és fill d'un
14
�conveni entre el President Tarradellas i l'alcalde Serra, que va
ser després desenrotllat amb molta il.lusió pel President Martí,
i estic parlant del President de la Diputació, Francesc Martí,
que va fer la seva via de definició del projecte, etc. Vostès
saben que les definicions de projectes en altres contextos no són
més ràpides que les nostres, tampoc. A París, si un pensa el que
ha estat la Gare d'Orsay, o la piràmide del Pei, o la Villette,
són temes que han durat, quant a definició, 10 anys, fàcilment.
Han passat 2 o 3 presidents, el Giscard, Mitterand. O sigui que
hi ha la mà de tothom, en aquestes coses.
El projecte nostre és evident que ha anat passant per moltes mans
i que ha tingut un temps de maduració molt llarg. Torna a ser
veritat que hi ha aquesta impossibilitat de descompartir
propietats. Aquest projecte neix d'una posada en comú de
propietats diverses. Es un pool de propietats immobiliàries
posades en una mateixa mà, en el mateix sac, diguéssim, pel
President Tarradellas i l'alcalde Serra amb una finalitat encara
poc definida, en aquell moment; que el President Martí i jo
mateix vam començar a definir una mica més, i que finalment ha
anat agafant, com fan les coses que finalment surten bé, una
certa empenta d'activitat inclús abans de la definició formalment
definitiva del projecte.
El projecte ara està en aquesta situació. La Diputació n'ha fet,
i això és la millor notícia en aquest terreny, dels últims dos o
tres mesos, doncs el President de la Diputació vol que la
Diputació faci d'aquest projecte una mica l'emblema de la seva
participació cultural a la ciutat de Barcelona, com va fer amb el
Palau d'Esports el President Dalmau l'emblema de la seva
participació esportiva a la ciutat de Barcelona. Culturalment el
President Royes ha decidit que la Diputació de Barcelona
concentri la seva inversió cultural a la ciutat entorn d'aquest
projecte i per una quantia aproximada de 3.000 milions, que ens
permet a nosaltres, en l'horitzó del 92, preveure perfectament
que les coses que s'hi volen fer s'hi podran fer.
Hi ha un programa definit, hi ha el consorci format. Espero que
la setmana entrant no, perquè el President Royes és fora
d'Espanya, però l'altra hi haurà reunió del Consorci de la Casa
de la Caritat, i espero que podrem començar a adjudicar obres,
molt simples de moment, d'enderrocs, de qualificació, perquè
justament els projectes constructius puguin anar endavant amb més
força. En fi, queda l'Auditori Municipal, i acabo.
15
�L'Auditori Municipal
En l'Auditori Municipal hi ha un acord amb el Ministeri de
Cultura, hi ha un acord per les quanties, que ja s'han publicat
tantes vegades que no repetiré. Finalment, a l'últim minut, hi ha
una actitud de la Generalitat de Catalunya de demanar que aquest
acord es deturi i que la signatura no es faci, perquè voldria, la
Conselleria de Cultura, parlar amb nosaltres de participar en
aquest projecte, juntament amb el vell, i oblidar el projecte de
participació de la Generalitat en l'Orquestra Ciutat de
Barcelona.
Res no ens agradaria més que això, i no només ens agradaria sinó
que res no ens agradarà més que això. Ho farem. Però, com és
obvi, després de tants problemes per arribar a definir unes
quotes de participació Ministeri-Ajuntament, el que no farem serà
parar la firma d'un conveni que ha costat tant d'aconseguir.
Aquest conveni preveu, per part de l'Ajuntament, una
col.laboració de 1.026 milions, per part del Ministeri de 3.500,
i per part de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística de
1.390. Torno a dir: 1.026, 3.500, 1390, que s'arrosseguen des de
l'any 89, on comença l'IMPU invertint, perquè el Ministeri no
tenia possibilitats d'inversió en aquest any, fins l'any 1994 en
que es fa el darrer pagament.
Hem acordat amb el Ministeri afegir una cláusula en aquest
conveni que diu textualment: "La cuota financiera correspondiente
al Ayuntamiento, como a cualquiera de las entidades dependientes
del mismo, queda abierta a la participación de otras
instituciones públicas y privadas." Amb lo qual, si arribem a un
acord amb la Generalitat, és factible que entri sense necessitat
d'haver d'anar a un altre conveni, sinó amb una addenda o
suplement del conveni ja signat aleshores amb el Ministeri.
No els amago que si això es produís, que espero que es produirà,
el calendari no només de pagaments sinó de realitzacions es
podria escurçar, i sobretot el de realitzacions, es podria
escurçar. De manera que el que altrament a la millor és un
calendari d'acabament per a l'any 93 o quasi 94, podria ser un
calendari d'acabament per a l'any 92. El que està en joc, per
dir-ho d'una altra forma, en aquest cas és més aviat la data
d'acabament que no pas una altra cosa, i evidentment la presència
de la Generalitat, que és prou important en si mateixa.
Aquests són els elements fonamentals que els volia comentar,
quedo avui a la seva disposició, i evidentment més endavant,
també, per anar elaborant sobre aquestes qüestions. Avui no és el
dia millor, segurament... si volen fer alguna pregunta d'urgència, la fan; si volen que després en Ferran Mascarell, en un lloc
16
�més tranquil, per exemple en la sala del Quixot, els pugui detallar una mica més els números, podrà fer-ho espero, d'acord amb
la seva agenda, i, en fi, a la seva disposició.
PREGUNTES:
1.- La firma del conveni aquest, quan s'ha de fer?
-Per la firma no hi ha data, pel Ministeri. Per una raó: el
Ministeri sobrepassa, diu, el tope que té fixat en el programa
d'auditoris, el Programa Nacional d'Auditoris... té una quota de
participació que desconec, però en tot cas, en el cas de
Barcelona afirma que sobrepassa aquesta quota i que per tant ha
d'anar a una modificació jurídica prèvia per la via del decret
d'aquesta quantia, cosa que ja ha fet en altres ocasions però en
tot cas no està fet per aquesta i això produeix un cert retard en
la signatura formal d'aquest conveni. Però els termes del conveni
són aquests i el conveni és aquest que hem vist, no variarà.
2.- Jo volia preguntar-li en quin moment l'Ajuntament de
Barcelona cedirà a la Generalitat els terrenys per tal de fer el
Teatre Nacional, i després quina valoració en fa i si ha
contestat a la carta que li va adreçar el Conseller Guitart.
-Hi ha un conveni entre la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament per a la cessió dels terrenys per a la construcció
del Teatre Nacional de Catalunya, que incorpora els suggeriments
de la Generalitat en els seus escrits de 21 d'abril i 12 de maig.
O sigui que això es pot signar quan sigui. Es estrictament un
problema d'agenda.
La carta no l'he contestat, no, perquè la carta, per contestarse, necessita arreplegar tot aquest material i considerar-lo en
el seu conjunt.
3.- Quina valoració en fa, d'aquesta carta, en el seu contingut?
-Miri, en fi, la mateixa que he fet de tot plegat, en el pols de
les paraules que he dit, una mica implíticament. Jo crec que hi
ha una actitud dubitativament positiva. En fi, que sembla que sí.
Holding no, ha dit, i em sembla que digui que no perquè a més la
paraula és molt lletja i a la millor no és la més adequada. Si al
holding li diem ECUSA, que és Equipaments Culturals, S.A., doncs
a la millor dirà que sí. Si en diem d'una altra forma doncs a la
millor encara dirà més que sí. Jo crec que hi ha una actitud
d'aproximació, d'acostament, partint d'un punt de partida difícil
per al Conseller, que és un pacte no complert, que ell jo crec
que voldria complir, -hem de pensar tots que la seva intenció és
17
�aquesta, que ell voldria complir-, almenys en el seu esperit. I,
no ens hem d'enganyar, sempre amb el fre aquest de la preocupació
immensa que té la Generalitat de Catalunya de que quedi ben clar
sempre tantes coses alhora, que és pràcticament impossible que
quedin clares totes i aleshores no es firma i no es fa res.
Sempre amb aquest problema una mica d'identitat i que jo no puc
amagar perquè prou que m'ha fet patir com per haver-lo d'amagar,
que entenc i que comprenc, ho he dit moltes vegades, i ho torno a
dir, que l'entenc i que el comprenc, però és un problema
pragmàtic de primera magnitud i vostès ho han de saber. A l'hora
d'imaginar calendaris tot es complica per aquest tipus de coses.
Ara, jo crec que hi ha una voluntat de col.laboració, per part de
la Generalitat, per part de l'Ajuntament hi és.
En el memoràndum que jo vaig entregar, no ja en el Pacte Cultural
sinó al President Pujol el mes d'agost de l'any 1988, aviat en
farà un any, i que encara no se m'ha contestat. Si vostè vol,
aquesta carta és una mica la resposta a aquell memo, una mica.
Tot això ja hi era. Vostès saben que jo el mes de novembre vaig
tenir la desagradable experiència de que se'm digués que no de
tot el que jo havia demanat l'agost. No vaig comentar-ho massa,
hi havia altres coses per davant, no era el moment. En fi, l'únic
que se'm va dir no que no sino que potser en el tema dels hotels,
precisament. De l'únic que se'm va dir que a la millor sí era el
tema dels hotels, i ja saben el fi que això va tenir després i
les reaccions que hi van haver i el tipus de situacions que això
ha provocat.
En tot cas jo crec que això és positiu, que l'aproximació del
Conseller és positiva i que se superen aquests problemes jo diria
de formes i d'exclusivismes i d'una mica de problemes inventats
que no tindrien per què existir, doncs que arribarem a un acord.
4.- Jo volia preguntar pel tema dels museus, d'una forma global
tenint en compte, precisament, que la Llei de Museus, o el Projecte de Llei de Museus, ja ajornat, etc, ha sigut sempre un
conflicte entre la Generalitat i l'Ajuntament. En la nova
situació, com veu l'alcalde aquest tema?
-Miri, jo no el veig de cap manera. De moment l'estan estudiant i
jo, abans de parlar sobre aquest tema me'n guardaré prou.
Jo dic el que jo veig, és a dir el que nosaltres veiem i l'oferta
que nosaltres hem fet i que tornem a fer, la col.laboració del
Pacte Cultural, la de sempre, que torna a ser la mateixa. Ho
elaborem, fem un Patronat de Museus, posem davant de cada museu
una personalitat civil de primera magnitud, fem com va fer la
República, que és la millor tradició barcelonina, que ha perdurat
inclús per sobre i més enllà dels règims polítics i tot.
18
�La Junta de Museus de Barcelona té una llarga tradició, ha tingut
funcionaris, els funcionaris que jo vaig conèixer quan vaig
entrar de funcionari en aquesta casa, encara n'hi havia que eren
funcionaris de la Junta de Museus, no eren funcionaris de
l'Ajuntament. En fi, va ser la Junta la que va llançar tantes i
tantes coses. Qui la presidia, durant la República? Doncs vàries
persones, entre elles en Pere Corominas. Va ser President de la
Junta de Museus, per la via del consens, imagino. Ara em costaria
de saber si hi havia un decret o dos o què va succeir, però en
tot cas era una personalitat civil. I aquesta és la nostra
proposta: anar a una Junta de Museus, anar a un Patronat de
Museus i anar a una Junta de cada museu, a la millor, presidit,
si es vol, per evitar problemes, perquè no es digui "home, és que
l'Ajuntament de Barcelona ho té, és el propietari de tot i per
tant s'ho vol quedar", doncs no.
Fem consorcis, com ja els hem fet, fem juntes, posem sobretot
personalitats civils al damunt, que això facilita enormement les
coses, perquè els polítics ja prou feina que tenen per anar a
presidir consorcis als quals després arriben tard i finalment
tampoc resolen gran cosa. De manera que aquest és el
posicionament nostre. Que això ho volen posar en una llei? Doncs
si ho posen així votarem a favor. Que volen fer una llei tipus
Max Cahner? Doncs no ens entendrem.
Si tornem una mica a l'esperit aquell incautacionista i una mica
miop, de dir "Doncs això es resol amb una majoria en el
Parlament". Escolti'm, no és un problema d'una majoria en el
Parlament. Ja pot fer el que vulgui i és sobirà per fer-ho, però
una cosa és això i l'altra és resoldre el problema realment. I
crec que hi ha proves que en aquest país, per aquest sistema, hi
ha coses que no s'han resolt, pensant que es resoldrien. El
nostre posicionament serà molt positiu si tot això s'enfoca com
una ascensió legal d'un acord previ en la línia filosòfica que jo
li he dit ara, que és la que jo crec que la majoria no ja de
l'Ajuntament sinó de la societat barcelonina entén, i tinc proves
del que dic.
5.- Abans ha parlat en referència a coses que l'any 1888 no
havien quedat acabades, com per exemple l'Arc de Triomf o el
Palau de Justícia. Això vol dir que hi ha algunes coses que ja
està clar que el 92 no estaran acabades, algunes de les que quan
es va llançar la idea es va dir que havien d'estar per al 92.
-Home, ja li he dit una molt clarament. El que passa és que
l'èmfasi que vostè posi en això dependrà de vostè. Jo no sé si he
dit mai que el Palau Nacional sencer estaria acabat el 92. Potser
sí. En tot cas, si ho he dit, ho hauré de corregir.
Jo sóc un fanàtic partidari que la idea del 92 és un catalitzador
i és un gran esquer i un gran argument, una data màgica, però una
cosa és que ho sigui perquè es belluguin els projectes i una
19
�haguéssim hagut d'explicar tot de nou. Doncs amb aquest ministre
no. Es una persona que ja ve informada i això és una cosa enormement d'agrair. I les petites baralles dialèctiques que ens tenim
de veure qui és més visionari jo em penso que són la sal de la
vida, que està molt bé que a Madrid tinguin empenta perquè si no
ens avorriríem.
Barcelona és sempre una excepció en la filosofia política de
Madrid des del punt de vista dels programes nacionals. Vostès
agafen un programa nacional del que sigui, i Barcelona no hi cap,
simplement. Per tant, en fi, això costa. I s'ha arribat a un
acord. Per tant, firmem-lo. Si la Generalitat ve serà més fàcil
que acabem el 92.
6.- Un parell de coses: d'una banda voldria saber si la Gae
Aulenti està en relació amb el Palau Nacional des de fa tres o
quatre anys; per què aquesta modificació programàtica se li ha
sol.licitat ara, i després una altra qüestió respecte a la Casa
de la Caritat, si L'aplicació d'aquest nou programa comportarà un
canvi en la direcció del projecte, de la persona que el dirigeix,
que actualment està al front del Centre.
-Del projecte del Centre? Miri, la senyora Aulenti va trigar lo
seu a definir, i com és lògic. Jo em vaig dedicar durant molts
mesos, bastants mesos, a portar tots els convidats que jo tenia
al palauet Albéniz a Montjuïc. I d'aquests convidats hi ha de
tot, hi ha tota mena de persones que van opinar sobre allò,
inclosos, evidentment, els regidors de la casa, de la majoria i
de l'oposició. Des del senyor Trias Fargas, fins al senyor Pere
Duran, passant per convidats estrangers, o el Raimon Obiols... en
fi, tots els que vaig poder els vaig dur a veure aquell projecte.
Vaig dur l'altre dia el senyor Fraga perquè ho veiés. I, clar,
tothom es queda escruixit de la magnitud d'aquell espai, tothom
es queda escruixit. I quan un; explica la història, doncs és una
història molt barcelonina, aquesta història de l'any 75, em penso
que era, del dia de Santa Llúcia, que cau un encrostonat
d'aquells de guix, "Crac!", sobre la taula de la presidència, i
es tanca la sala. Aquesta és la història real de la Sala Oval del
Palau Nacional.
Després encara ve una mena d'exposició del cuir que van fer un
dels dos Prenafetas, penjant uns cuirs perquè no hi hagués
goteres. Però allò va ser l'última cosa que hi va haver,
escadussera, i no s'hi va tornar mai més i allò es va anar
enfonsant. I hi ha tot el projecte d'en Ramos, que vostès
coneixen. Hi ha tata una història al darrera simultània, quasi,
del primer projecte que hi ha hagut.
21
�Ve la Gae Aulenti i fa un projecte enormement agosarat en un
moment en què el d'Orsay és molt discutit. Té un èxit popular com
no n'ha tingut cap museu, cap museu ha tingut les cues que encara
té avui la Gare d'Orsay, potser el del Pei ara sí, perquè és la
cosa de la novetat, del Louvre, però segurament cap museu, que no
sigui el Louvre, ni el Vaticà, ni el Prado ni el Metropolitan ha
tingut l'atenció que ha tingut aquest. Però és molt discutit.
Vostè sap que els museòlegs diuen que aquesta senyora està fent
un museu no per a les obres sinó unes obres per a un museu. Això
ho ha dit tothom, està tan dit que no val la pena que jo ho
repeteixi. Jo continuo pensant, tanmateix, que un museu que és
una obra en si mateix, no dic tant com ella, com diuen els seus
detractors que ella pensa, però sí que dic que un museu que és
interessant en si mateix, independentment del que hi hagi dintre,
és interessant també.
I a mi m'interessa que a Montjuïc la gent hi vagi, sobretot,
perquè haver-hi ja hi ha el més important del món, en romànic, i
la gent no hi va. Després em veuran que em barallo en el tema del
metro i la gent es pregunta "A aquest home qué li ha agafat amb
el metro?" Doncs una de les coses importants del metro, de les
més importants, és el Museu, que la gent pugui anar al Museu. I
hi ajudarà molt, en aquest museu i en la seva atracció, el fet
que el museu en si mateix sigui una cosa que creï atenció i que
creï opinió a nivell mundial.
I l'ha creat. L'única cosa d'aquesta ciutat que ha sortit mai a
la portada del "Sunday Magazine" del "New York Times" , l'única,
és una foto de la senyora Gae Aulenti a la sala gran del Museu de
Montjuïc, al davant. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte, amb
això. S'ha de treure d'això tot el profit que se'n pot treure i,
al mateix temps, modestament però raonablement, com a ciutat,
anar definint el nostre programa, i el nostre programa s'ha anat
definint cada vegada més com decididament partidari de salvar la
sala gran com a tal sala gran.
Jo no li vaig demanar a la Gae Aulenti que tragués totes les
obres d'art d'allà, no li vaig demanar. Li vaig dir "Barcelona
necessita aquesta sala perquè no en té". Té un petit Palau de
Congressos, té uns palaus que estan plens cada dia i necessita
aquesta sala per altres coses que per ser un museu tradicional.
Entre altres, per exposicions d'art, museístiques del propi
museu, però també concerts d'orgue o reunions congressuals. En
fi, això és el que es va plantejar el mes de novembre,
aproximadament quan jo vaig tornar de Seúl, i va ser una patacada
molt forta però aquesta dona ho ha anat acceptant, i finalment
tenim aquest projecte més modest i més ben definit, jo crec que
més ben casat amb la ciutat.
22
�El director? No ho sé, això no li puc dir, en aquest moment.
Suposo que tot va bé, de moment.
7.- Li volia preguntar sobre el tema del Liceu, l'oposició que
els veïns han fet contra l'ampliació del Liceu, i que s'han
adreçat a l'Ajuntament en certa manera com a advocat d'ells. En
aquest cas, quina serà la posició sobre aquest tema?
-Home, jo no sé si els veïns s'han adreçat a l'Ajuntament com a
advocat o no. En tot cas, la gent sempre s'adreça a l'Ajuntament,
en principi, cosa que em sembla molt bé. El projecte no va sortir
de l'Ajuntament, va sortir de que el Consorci del Liceu i el seu
gerent, el senyor Busquets, aconsellat pels senyors que l'han
d'aconsellar, que són el senyor Rigol, el senyor Bricall i el
senyor Ingla, que són els permanents del Comitè Executiu del
Liceu, van encarregar a l'Ignasi de Solà aquest projecte amb un
programa, també. Li van dir "Senyor arquitecte, aquest Liceu, que
és fantàstic, té dos problemes fonamentals, com a mínim: un, no
té alçada, i com no té alçada no es poden fer produccions i el
cost de canviar escenaris és extraordinàriament alt, i segon no
té serveis, i per no tenir serveis no té ni porta. No té porta
per entrar que no sigui la porta principal, per entrar a
l'escenari".
Si vostès un dia passen per les Rambles, i entre un colmado i una
joieria, o quasi, veuen un portal petitet i veuen que per aquell
portal petitet hi entren unes coses immenses que sembla que no
càpiguen en aquesta habitació, estan davant de la porta d'entrada
a l'escenari del Liceu. Jo un dia em vaig trobar amb la sorpresa
que hi vaig entrar i no vaig saber que estava entrant en el
Liceu. En fi, és una porta ni des del punt de vista de seguretat,
ni des del punt de vista cost ni des de cap punt de vista és
admissible. Per tant, alguna cosa s'ha de fer, i això és el
primer que es farà. El Liceu, a més, necessita refrigeració. La
temporada en aquest país, donada la climatologia, és molt curta.
Jo, a hores d'ara, al Liceu ja ho passo malament. El mes de maig
i fins el mes d'octubre, ben entrat, suo molt, en el Liceu se
sua, cosa que no té massa sentit si no és que, sembla que als
artistes no els agrada que hi hagi una refrigeració molt
pronunciada. Però a altres llocs l'han solucionat. I nosaltres
l'hem de solucionar si volem una temporada llarga.
Nosaltres què farem amb els veïns? Com amb tot, tractarem
d'explicar-los que aquestes coses són necessàries, que amb el
temps es poden pair, que amb brutalitat no es poden pair, que és
qüestió de parlar-ne. En fi, que tampoc és una cosa que nosaltres
volguem per demà passat, que sí voldríem per demà passat aquestes
coses més immediates. Hi ha, a més, l'estímul, com sempre, que
Madrid s'ha proposat fer una autèntica òpera, i això enardeix.
23
�El dia de l'homenatge a en Carreras, en el moment en què es va
pronunciar, no explíticament sinó implícitament, aquest repte, la
gent es va posar a aplaudir bojament, perquè entenen que hem de
tenir una òpera millor que la de Madrid i abans que la de Madrid.
Possiblement abans no serà, però nosaltres sí que tractarem de
convèncer els veïns que a poc a poc i amb bona lletra les coses
es poden fer, amb perjudici segurament d'algú, en benefici de la
ciutat, i amb perjudicis compensats per a aquells que els
tinguin, i amb el màxim compte possible.
8.- Yo quería volver a la gran sala. ¿El cambio de uso de la
gran sala se ha debido a que usted ha sufrido algún tipo de...?
Bueno, ha habido muchos comentarios que creían que esa sala, tal
como la diseñó Gae Aulenti, era, por decirlo de alguna manera,
demasiado vanguardista. ¿Las protestas iban por ahí?
-Sí luego Ferran les explicará más. Yo les digo mi opinión. Jo he
tingut dos comentaris, la gent entusiasta: "això és el més gran
que es fa a Barcelona, això és el més important, no ho deixeu de
fer..." , comentaris d'aquests que et comprometen molt com a
alcalde perquè dius "no pots dir que no a una cosa que diuen que
és la més important "; i l'altra "Això és la bestiesa més gran que
es fa" I jo us haig de dir que en això jo estava empatat, i que a
mi, personalment, el que em va decidir va ser un altre tipus de
consideració, que és el coneixement del que és la ciutat en el
seu conjunt.
Aquesta ciutat no té espais, no en té. I si en té un és sagrat i
s'ha de mirar de convèncer el projectista que sigui que vingui i
que ens entengui, que entengui que som una ciutat per a la qual
aquell espai no és el mateix que la Gare d'Orsay per a París. No
ho és. No tenim dues òperes, no tenim la Bastilla, no tenim el
Louvre, no tenim els Invàlids, per començar, ni els Champs
Elysées, no tenim tot això. No ho tenim, aquests espais no hi
són, a Barcelona. Per tant, si en tenim un, abans de farcir-lo
una altra vegada, com hem fet amb tot, amb l'Eixample, amb els
interiors de mansana de l'Eixample, amb tota la ciutat, pensemnos-hi dues vegades. Aquest ha estat el motiu fonamental.
Molt bé, moltes gràcies.
24
�1^-
77. t77 -
—^
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Premsa
CONFERèNCIA DE PREMSA
DE L'ALCALDE DE BARCELONA SOBRE CULTURA
26 DE MAIG DE 1989
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4102
Title
A name given to the resource
Conferència de premsa de l'Alcalde de Barcelona sobre cultura a la ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Anella Montjuic. Conjunt Estació del Nord.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Missatges institucionals
Art
Acció política
Barcelona
Ciutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-05-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1307/19930303d_00533.pdf
39c225c1b144b25a35ac025d65673791
PDF Text
Text
Conferència al C.I.P.B.
3/3/93
"Vull fer una reflexió sobre el moment clau que
Barcelona está encarant, de solhció consecutiva i gradual de
les incidències pròpies del procés post- olímpic ".
"Tinc la impressió que, justament en aquestes setmanes,
estem entrant en el final d'una fase decisiva, que es pot
identificar amb prou precisió, ile la resituació de totes les
peces de la complexissima real^tat urbana de Barcelona que
van ser sotmeses a les tensions de l'esforç olímpic ".
"Estem entrant finalment en un moment en que s'acaba
molt substancialment el procés Oe digestió post-olímpica, en
una gran varietat d'aspectes:
- s'escomet l'orden ció fi~ definitiva dels
compromisos econòmics;
- s'aclareix el pro i panorama de les realitats
materials i físiques de la ciutat;
- es perfila la valoració i la significació que
l'esforç i l'èxit de Barcelona han tingut en el terreny
del lideratge que la ciutat comença a assumir en el
context de les ciutats espanyoles;
- es produeix l'acaban3ent ordenat de moltes operacions fetes a l'escalf de la fita olímpica;
- es configura un carvi molt remarcable en l'actitud dels actors econòmics i socials més emprenedors
que ja donen per assimilada la nova dimensió de la
ciutat;
- es produeix un complortament molt satisfactori
d'alguns indicadors que confirmen l'operativitat dels
canvis que la ciutat ha experimentat..."
"Totes aquestes idees es poden traduir en fets concrets
que han de tenir una importànc'a decisiva en una superació
més favorable de la crisi. S'ha establert - com vaig dir fa
uns dies - una veritable cursa entre les bones i les males
notícies.
1
�L'alcalde de Barcelona intentarl donar el màxim relleu a les
bones noticies, que són moltes i de gran significació, i dintre de les possibilitats municipals - que les males
notícies no siguin altres que les derivades inevitablement
de la crisi general."
- Solució del conflicte de l'Hotel Arts.
- Illa d'Or.
- Palau de Mar.
- Port. Tràfic de contenidors. Noves connexions
ferroviàries (Madrid i Lisboa), noves línies amb Xina,
oficina comercial xinesa.
- Aeroport. Manteniment de 1 trànsit ï, sobretot, increment molt fort del trànsit internacional.
- Delta del Llobregat (ZAL,
connexions viàries, etc...)
ciutat aeroportuària,
- Velocitat Alta entre Barcelona i València.
- Nova fàbrica de Seat.
- Nova fàbrica i centre de distribució de Sony ("factor
Barcelona" a LV).
- Nissan.
Orient.
Exportació de 10.000 vehicles a extrem
- Fira. Montjuïc 2.
- Hotels
(Acabament del nous;
l'ocupació...)
manteniment
de
En definitiva, com deia The European la setmana passada,
recorrent a una expressió molt anglesa, there is life after
the Olympics. Cosa que nosaltries ja sabiem, òbviament.
"El que vull subratllar és que justament en aquestes
setmanes estem assistint a un moment decisiu, que comprèn,
d'una
banda,
tancaments
c e convenis
i
adaptacions
pressupostàries i, de l'altra,
rellançament de la ciutat,
des d'unes posicions molt més favorables."
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4213
Title
A name given to the resource
Conferència de premsa després de la Cloenda Cicle Barcelona - Catalunya - Espanya - Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
C.I.P.B.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Urbanisme
Jocs Olímpics
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/248/20060124.pdf
b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e
PDF Text
Text
Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell
Tribuna Oberta"
Sabadell | 24/01/2006
Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un
moment en què cada minut compta i cada trucada és important.
Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes
que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha
sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text
encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat
i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha
una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està
format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món.
Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el
moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de
petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els
Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que
pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats,
han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala.
És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es
compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa
igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera
que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin,
encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha
una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran
competir amb els demés.
De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat,
no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront
d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que
marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que
cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van
arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica,
l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més
grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això
no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat,
perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu.
Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de
tenir.
Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país.
Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat
plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles
amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys
potser no s'entenia i ara s'entén una mica més.
Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som
enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat
econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un
Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el
Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen
la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de
Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una
exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit.
Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla
de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans
que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va
1
�perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del
segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i
culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i
l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a
fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les
volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí
ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven
escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades
perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I
anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt
industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és
això.
Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la
història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi
ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam
tenir democràcia.
A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica
diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va
sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser
diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes
autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu
idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa
que no vol dir que no en puguin aparèixer més.
Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el
moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I
per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos,
un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es
podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec.
Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si
no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera
Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició
addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren
tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va
venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna
d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric.
No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va
votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i
l'Aragó.
Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les
coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir
perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i
aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop
d'estat, perquè la gent es va esverar.
En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo
que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de
triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè
clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya".
Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya
pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i
tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat
que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que
Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era
començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el
Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall,
Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el
sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació.
Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en
aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet
2
�però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit
anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els
altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien,
però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern
nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no
ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el
que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada
dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat
l'hora.
Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per
cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos
nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha
baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat.
Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els
demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem
arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen
sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la
devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat
absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius.
Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es
tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant,
digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment.
No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos.
Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un
sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos,
per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió
no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien.
Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya
això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí
teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar
l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que
la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per
tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més
aportació de la pròpia població.
En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè
sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt
més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin
escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a
Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la
representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no
sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de
ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està
en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp
empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual
com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és
Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres
estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors
definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1730
Title
A name given to the resource
Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sabadell
Subject
The topic of the resource
Economia
Competitivitat
Nacionalisme
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf
5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312
PDF Text
Text
Conferència del president de la Generalitat a
l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut
Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del
Coneixement"
Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006
La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes
hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i,
sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el
Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest
país.
L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot
a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a
país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre,
una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i
amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el
converteix en un exemple a seguir.
Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el
procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de
les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid.
Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida
política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món.
Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria
que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el
seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui
dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les
circumstàncies en què vivim.
Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt
endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més
competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les
regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La
regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això
és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a
Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per
tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan
acabant de venir, com ara els explicaré.
Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny
del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els
sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que
avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem.
L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només
es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim
tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat
espanyol i això té un valor immens.
Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la
ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana,
tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix,
en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res.
En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la
creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les
competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos
1
�endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb
esforç fiscal similar.
Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del
Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la
mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest
país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar
a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi
que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya
que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que
això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es
diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també
similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en
aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com
he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja
sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però
sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90.
De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora.
I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir
sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat
garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el
Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà
de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important.
Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment
de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de
queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però
evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen
els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent
ha entès profundament de què va el que s'està fent.
Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació
econòmica i competencial de Catalunya.
On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior
a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen
capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està
creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i
això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea
alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica
especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què
això baixi una mica.
Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un
creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català
confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el
diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma
espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la
zona euro.
El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre
anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de
l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies
d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això
és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment
ens n'alegrem.
Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les
deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que
anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista
salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el
patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé.
2
�Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i
que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i
la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és
aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora.
Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot
just som al començament d'aquesta fase.
Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya,
amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per
persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està
passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a
l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%.
La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte
al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa
per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que
són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB.
Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de
mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de
modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de
definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els
nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i
quasi diria que política.
Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una
certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una
llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats
autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens
permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el
castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada
vegada més importants en el món i no cal que els digui quins.
Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està
plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el
temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir
un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat.
És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també
polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral
i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat
de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que
s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en
la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo
crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser
obtinguts.
En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies
d'avenç que els vull comentar. Cinc línies.
1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja
els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a
un 1,64% en aquest any 2006.
2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els
agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep
Maria Rañé, i vull deixar-ho clar.
3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per
coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya.
4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials,
especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i
tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic,
3
�aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la
Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media.
5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més
eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les
universitats.
Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en
R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins
ara hi havia.
Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a
l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els
processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que
existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si
no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de
cap tipus de sinergies positives.
Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries,
conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses,
això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar
sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un
canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es
va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies
en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una
confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de
l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista
tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial.
Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és
ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent
perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments
en condicions de reviure.
Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o
a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el
mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de
Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic
que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes
reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni
d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees.
Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima,
admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si
convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i
les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya
són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set
milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per
tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que
necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp
econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de
teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa
i el món.
El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist
clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors
d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els
aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents.
Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava
"Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que
defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i
Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i
políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a
4
�aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg
de l'Euroregió és per mi altament positiva.
Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el
10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal
Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa,
amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important
agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La
constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es
pot anar fent en aquest camp.
Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de
les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon
tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som
subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter
econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau
d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca.
Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de
Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més
llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema
tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari.
L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès.
És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi,
nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas,
l'ambició de país també ha estat més petita.
Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel
costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que
"desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una
carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com
estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers
del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual
hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar,
però només hem començat a canviar-ho.
Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una
generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant
a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del
Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150
quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica
de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments.
També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport
transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea
Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols
intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló.
El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per
desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en
xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i
d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest
moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una
empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per
exemple, de l'aeroport de Nàpols.
Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut
els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de
bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell
aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi
ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del
punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot
optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema
5
�és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els
optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és
el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat,
en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres.
Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els
altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no
es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats
tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per
optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part,
sinó en tots els sectors.
Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti
també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit
abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat
no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les
autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha
d'optimitzar en conjunt i a això anem.
I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a
haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un
principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient,
que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos
dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per
tothom, i no pas tirar cap a casa i prou.
En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la
importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de
comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític
intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust.
Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i
industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de
governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i
la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques,
de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala
europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament.
Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta
d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que
Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i
més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política
enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de
sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps,
oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant.
Moltes gràcies.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1749
Title
A name given to the resource
Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut Químic de Sarrià. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Estatuts
Economia
Infraestructures
Recerca i Desenvolupament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/289/20060915.pdf
53abc8355ad84fb935cd8ed706d4716c
PDF Text
Text
Conferència del president de la Generalitat de
Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000
dies que han canviat Catalunya"
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona | 15/09/2006
Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per
parlar com a President de la Generalitat.
Estimats consellers, senyor Degà del Col·legi, estimats amics, diputats, diputades, arquitectes. És
un plaer molt gran per mi tornar al Col·legi d'Arquitectes, crec que és 18 anys després de l'última
vegada que vaig signar el seu Llibre d'Honor. Han passat una colla d'anys i, segurament, el que ha
passat en aquests anys em permet parlar amb una mica més d'autoritat, no des del punt de vista
formal, sinó des del punt de vista de l'experiència.
Crec que el públic rendiment de comptes que avui vull fer és una obligació dels polítics que mai
s'hauria d'oblidar i com a màxim responsable polític de Catalunya en aquesta etapa apassionant i
apassionada de la nostra història que es clourà amb les eleccions del proper 1 de novembre, per
això em plau moltíssim tornar a ser en aquest escenari en un moment que, per descomptat podem
mirar enrere, però sobretot hem de mirar endavant i preveure, dibuixar i imaginar el que pot ser
el futur per fer-lo millor.
Aquest període es clourà, em penso que puc dir-ho, havent obtingut el reconeixement per primer
cop de la nació catalana per part de l'Estat espanyol. Una vella aspiració que durant la República
probablement va existir però no es va aconseguir i que en un Consell Nacional del PSOE un parell
de persones que estan aquí a la sala van gosar de demanar, quasi diria d'exigir, cordialment, quan
encara no era una realitat i que, finalment, ara està inscrit en les lleis, en la llei catalana, però
també en les lleis espanyoles, per tant, el clau està arrambat.
S'haurà obtingut, doncs, un reconeixement que, Macià, per exemple, no va poder aconseguir, i
Companys tampoc. Macià el màxim que va aconseguir, recordeu, és la carta de Jaume Carner que
va publicar no fa tant un diari d'aquesta cuitat. Jaume Carner ho escrivia des de Madrid dient-li
"president, de regió no passem, també podem fer una altra cosa que és marxar o votar en contra,
però el meu consell és que comencem per aquí", deia en Jaume Carner, oncle de Joan Raventós.
Bé doncs, la història en aquest país avança amb aquesta lentitud, amb aquesta morositat, amb
aquesta inèrcia i aquests pesos al darrera que, tanmateix, no han impedit que haguem arribat allà
on hem arribat i no impediran que seguim arribant a noves fites en el futur.
Aquest període es clourà havent engegat una dinàmica de canvis marcats per una renovada
ambició política, que potser s'havia refredat en els anys anteriors, i per una decidida orientació cap
la millora dels serveis que afecten els barris i pobles, en definitiva les persones, i per una
orientació també cap a la prioritat en l'educació i la salut, ho vam dir des del primer dia, responent
a la anunciada prioritat pels barris segurs i escoles dignes que alguns de vostès recordaran que va
ser el nostre motor temps enrere com a pretendents a la governació de Catalunya.
Aquests dies el Govern de Catalunya està donant a conèixer els paràmetres que utilitza per
avaluar les seves polítiques i per comprovar fins a quin punt s'ha donat resposta als objectius
estratègics que s'havia proposat. Penso que és un exercici democràtic molt saludable.
En tot cas, aquesta és una avaluació sotmesa a la crítica, a l'autocrítica i al debat democràtic,
sotmesa també, ben aviat, a l'avaluació dels ciutadans i, a la llarga, pendent en definitiva del
judici de la història. Però em permetran que el meu balanç no es centri solament en els resultats
de les polítiques endegades pel Govern com en una valoració de la política desenvolupada en
aquesta etapa.
Fins a quin punt el designi de canvi que va justificar l'articulació d'una nova majoria parlamentària
i la formació d'un nou govern s'ha vist acomplert?. Quines lliçons extreure d'aquesta experiència
política que hem viscut?.
Espero que entenguin que, en algunes parts, la intervenció d'avui reiteri algunes coses que ja he
anat dient les darreres setmanes. Però no em cansaré de repetir que el projecte polític que vam
endegar fa mil dies des del Govern de Catalunya tot just és al seu inici. No és una cosa que ara
1
�acabem, sinó que és una cosa que tot just hem engegat. Crec que és un projecte que s'està
mostrant positiu per Catalunya.
Tinc l'orgull d'haver-lo encapçalat durant uns anys, com també la satisfacció de poder-lo
traspassar a una nova generació, convençut que els objectius i les orientacions del projecte
segueixen sent, bàsicament, les mateixes.
Això no vol dir que nous accents i enfocaments no el puguin enriquir, n'estic convençut que sí que
el poden enriquir, i que no el puguin fer créixer, n'estic convençut també, ni que la nova generació
no tingui el dret d'inventariar el llegat que rep i innovar, inventar, inclòs en alguns cas, negar el
passat, perquè la vida quan té futur i quan avança és sempre, en certa mesura, la negació del
passat. Que ningú no s'equivoqui, és amb aquest estat d'ànim que em presento avui a fer balanç
dels 1000 dies de govern catalanista i d'esquerres i és amb aquest ànim que participaré en la
propera campanya electoral.
I anant una mica més enllà vull anticipar el que podria ser la conclusió de la meva intervenció
d'avui.
Pretenc que, a banda del balanç, que és saludable i obligat, com he dit, quedi clar que, com a
President de la Generalitat, pretenc complir amb la màxima dignitat les obligacions del meu càrrec
fins al darrer minut del mandat.
El Parlament està dissolt i el Consell Executiu veu limitades les seves funcions, especialment a
partir del moment que s'han convocat les eleccions. Però el President ho ha de ser fins el moment
en què traspassi aquesta responsabilitat al seu successor.
Us haig de dir amb tota franquesa, i em penso que és un exercici saludable la franquesa en
política, que, com a President del PSC, Maragall pretén fer tot el possible perquè José Montilla
sigui el futur president de la Generalitat. Per què ens hem d'enganyar, diguem-ho clar.
I ho faré amb la convicció que és la persona més indicada per continuar fent realitat el projecte
que he tingut l'honor d'encapçalar, el projecte del catalanisme progressista que hem començat a
fer realitat en aquesta legislatura.
Crec que en els moments preelectorals el que compta és la claredat en els missatges. Entre
eleccions i eleccions es pot matisar, subratllar, enfosquir, subratllar més una cosa o una altra.
Però en el període de les eleccions és blanc o negre, ja els he dit, el blanc que és el meu blanc.
Dit això, retorno a la qüestió inicial: fins a quin punt s'ha vist acomplert el designi de canvi amb
què va néixer el Govern Catalanista i d'Esquerres?
Aquest govern va néixer amb una explícita voluntat reformadora, concretada en l'acord
programàtic subscrit pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya,
Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida Alternativa, signat a pocs metres d'aquí, al Saló
del Tinell, el desembre de l'any 2003.
El Pacte del Tinell va ser i és l'expressió solemne d'aquesta compartida voluntat de canvi que va
guanyar a Catalunya ara fa tres anys i que va ser validada en seu parlamentària en la votació de
la meva investidura com a President de la Generalitat.
Com vostès saben, es proposava un canvi a tres nivells. Un canvi en l'autogovern, un canvi en les
polítiques i un canvi en la política. Dit d'una altra manera: augmentar i millorar la nostra capacitat
de decisió col·lectiva; canviar les prioritats de l'acció de govern, però també canviar el paradigma
que havia regit i dominat el catalanisme durant dues dècades.
El primer canvi que ens proposàvem impulsar requeria la reforma de l'Estatut, amb la
corresponent revisió a fons del marc competencial, del disseny de les nostres institucions i del
nostre sistema de finançament. Era una reforma que sabíem que hauria de tenir conseqüències
directes i indirectes en el sistema institucional espanyol. Ho sabíem.
Però, què preteníem amb la reforma de l'Estatut?. Principalment ampliar la nostra capacitat de
decisió política per poder realitzar les polítiques que asseguressin la millor qualitat de vida dels
ciutadans, i per garantir la promoció i defensa dels interessos de Catalunya en tots els escenaris.
2
�Tanmateix, érem conscients que la millora de l'autogovern no s'acabava amb la reforma
estatutària. Millorar l'autogovern volia dir també desplegar tot el potencial polític contingut en el
marc normatiu vigent, per revisar les institucions d'autogovern que ho necessitessin, introduir
mesures de regeneració democràtica i innovar en els instruments de gestió.
Per tant, l'agenda de reformes de caràcter institucional i de les regles del sistema polític català
amb què vam iniciar la legislatura anava més enllà de l'Estatut: llei electoral; regulació de la figura
del Conseller Primer; limitació dels mandats presidencials; nou Reglament del Parlament; mesures
d'impuls de la participació ciutadana; adequació dels organismes consultius i fiscalitzadors; una
nova política de comunicació que garantís el pluralisme, la independència i la transparència; i la
devolució de competències als ens locals amb una gestió pública concertada.
L'altra cara de la moneda del canvi de l'autogovern era la relació entre Catalunya i Espanya,
persuadits com estàvem que sense una bona relació amb Espanya i amb el seu Govern era molt
difícil que l'ambició política de Catalunya pogués prosperar. No ens hem d'amagar de dir-ho això,
perquè és així.
A més, a partir de les eleccions de març de 2004, vàrem entendre que amb el nou Govern
socialista a Espanya hi havia una oportunitat que no es podia desaprofitar. Ja saben que jo sóc un
convençut que les esquerres governen poc temps, normalment qui mana és la dreta, mana en tots
les terrenys i potser a vegades en tots menys en les eleccions. Però en el terreny social, econòmic,
tecnològic, i en tots els altres, normalment el pensament dominant és un pensament conservador.
I bé doncs, la política és un lloc excepcional on la gent decideix qui mana, no el poder fàctic
decideix el poder formal, sinó la gent decideix el poder formal. Tot i amb això, és molt difícil veure
períodes molt perllongats de governació de l'esquerra, a no ser que siguin precedits de períodes
llarguíssims de dictadures, que és el que va passar amb el govern de Felipe González, que
provenia després d'una petita governació transicional de centre i de 40 anys pràcticament, de
dictadura.
Per això nosaltres ens vam proposar tenir una actitud bel·ligerant en la política espanyola, amb la
intenció de ser la punta de llança del reconeixement efectiu de l'Espanya plural. No els deurà
sorprendre si els dic que aquest punt constitueix un dels aspectes en els quals la sensació, tres
anys després, encara és agredolça. Això no està pas aconseguit, és una porta que s'ha obert, però
encara falta molt camí per recórrer.
Finalment, el canvi en l'autogovern implicava millorar les eines per projectar-nos a Europa i al
món, bàsic i fonamental. Si no ens adonem que la nostra pàtria ja no és ni Catalunya ni Espanya,
sinó que és més gran i que l'escenari en el qual vivim és bastant més gran i es diu Europa, no
farem res. A Europa hi hem d'anar amb veu pròpia per defensar els nostres interessos, i a la
Mediterrània hi hem de ser amb presència suficient per esdevenir un punt de referència europeu
per al diàleg entre les dues ribes. Si em deixessin parlar d'això, estaria una hora més parlant
perquè és el tema al qual em penso dedicar, però avui no ho faré, o poc.
El segon canvi que ens proposàrem era un canvi en les polítiques, en les seves prioritats i en la
seva execució.
Si l'Estatut ha estat una obra col·lectiva, tot i que per part de CiU mai no va ser una prioritat
mentre va governar, les polítiques impulsades i dutes a terme durant aquests tres anys, com a
resultat de l'Estatut, però també de l'estricta governació, són mèrit i responsabilitat exclusiva de
les tres forces que vam formar el govern.
Volíem realitzar una obra de govern que atengués i satisfés les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans de Catalunya, de manera preferent dels sectors socials més desatesos, en una lluita,
com dèiem abans, herències d'un passat d'oposició a la dictadura, per reduir les desigualtats.
Ens proposàvem governar amb eficàcia i responsabilitat per assegurar el progrés econòmic, la
cohesió social i l'equilibri territorial.
Per assegurar el progrés econòmic en temps de globalització i en el marc de l'ampliació europea,
el Govern es va fixar la prioritat d'impulsar la competitivitat i el dinamisme de l'economia catalana,
ja en el vell inici de la governació. Vostès recordaran la presentació que el conseller Castells en va
fer.
3
�Plantejàrem una nova política econòmica, una nova política industrial i tecnològica i una nova
política educativa, orientades totes elles a assegurar un increment sostingut de la productivitat.
A la vegada, el Govern es proposà la resituació de l'espai econòmic català en el marc més ampli de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, reforçant les relacions de tota mena dins d'aquest espai i incidint
en la redefinició del concepte o del mapa de les infraestructures d'Espanya.
Tots vostès m'han sentit parlar més d'una vegada del canvi substancial que suposa per a Espanya
passar del model radial, que és el que ha dominat durant segles, a un model en xarxa, que és
totalment diferent, com és una cèl·lula primària d'una sofisticada. És a dir, hi ha sistemes senzills
que funcionen quan cal ser senzill per ser efectiu, i hi ha moments en què aquests sistemes
senzills i necessaris en un principi, comencen a ser una rèmora i es necessiten concepcions
diferents, segurament més complexes, més difícils d'assimilar i d'operar també. De l'Espanya en
xarxa, és un concepte necessari si volem que la realitat evolucioni al sentit dels interessos de
Catalunya i d'Espanya.
Referent a la nova política econòmica l'eix, com he dit, va ser l'Acord Estratègic per a la
Internacionalització i la Competitivitat de l'economia catalana.
I com he dit, la prioritat política d'aquest Govern era l'educació, que s'ubicava estratègicament en
el centre de les nostres polítiques públiques, com a motor de desenvolupament econòmic i
tecnològic i, simultàniament, com a instrument d'integració cívica i de cohesió social.
Pensàvem, pensem, que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I de fet, el
catalanisme va néixer de la mà, justament, de la reforma escolar, reforma que va ser tan radical
fa cent anys que el que va fer va ser anar al model, no europeu, sinó al model americà d'escola
local, que a Europa era pràcticament inexistent. És a dir, un model en el qual va ser l'Ajuntament
de Barcelona, per començar, el que va desenvolupar escoles pròpies adaptades a al realitat
propera que s'estava vivint i no l'educació entesa com una aparició de la veritat sobre el poble
ignorant que va sabent poquet a poquet, sinó que la bona educació s'havia de trobar partint del
barri, de la ciutat i de baix cap amunt.
Pensàvem nosaltres que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I el meu
govern proclamava, no el patriotisme, el patriotisme dels drets de la justícia social, el patriotisme
de la dignitat efectivament reconeguda, no sobre el paper, sinó sobre la vida diària.
En aquest sentit, la Llei de Barris ha estat una proposta emblemàtica de la nostra concepció de les
polítiques públiques.
Ens proposàvem també articular la política econòmica i la política social amb una estratègia
territorial i mediambiental coherent amb la diversitat del país. Tot això no és purament una suma i
una edició de temes diferents que responien als interessos d'una coalició, això havia de ser, i ha
anar sent cada vegada més, una concepció global, complerta, del que ha de ser la política en
aquest país.
I aquesta estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La
idea era i és propiciar l'emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu
reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat.
En l'agenda de la política territorial del Govern les claus han estat:
- el nou model d'organització territorial;
- el desenvolupament d'una política d’infraestructures potent, amb una especial atenció a la xarxa
ferroviària;
- l'adopció com a instrument de planificació i estratègia ambiental de l'Agenda 21 de Catalunya;
- una política hidràulica fonamentada en una nova cultura de l'aigua, dramàticament nascuda en el
nostre país, com saben perfectament, per un debat polític important entorn del transvasament de
l'Ebre;
- i una política conjunta d'habitatge i de qualitat urbana.
4
�El tercer canvi que ambicionava el nou Govern era un canvi en la política.
Vam iniciar aquesta nova etapa política amb la convicció que el nou Govern era l'expressió, en
aquell moment històric, d'un projecte de llarg abast i arrelat en una fecunda tradició: el projecte
catalanista de reforma social. Un projecte que era compartit per les tres forces polítiques que
constituïen la majoria parlamentària, amb la convicció que era necessari i possible ampliar l'espai
social del catalanisme.
L'oportunitat d'un govern de les esquerres, gairebé setanta anys després del darrer, no es podia
deixar passar. Enteníem, a més, que el projecte i els objectius que el concretaven transcendia
l'espai polític que representaven les tres forces de govern.
Governar en coalició no era ni serà mai un obstacle per afirmar una estratègia autònoma del
Govern de Catalunya que va més enllà de la simple agregació de les estratègies dels socis de
govern. És una criatura nova, producte d'aquesta coalició.
Al mateix temps, la voluntat de governar per a tota la ciutadania de Catalunya ens obligava a
assajar un nou tipus de relació amb l'oposició. I crec que ho vam fer.
I finalment, érem conscients que satisfer les expectatives aixecades en la ciutadania per la
formació del nou Govern obligava a governar amb transparència i amb proximitat.
Fins aquí el recordatori dels propòsits de canvi que animaven el Govern Catalanista i d'Esquerres
en el seu naixement. Ara hem de veure fins a quin punt aquells propòsits de canvi han esdevingut
una realitat.
El juliol passat vaig esbossar una primera resposta a la pregunta de si realment s'havia produït el
canvi anunciat. I la meva resposta era matisadament afirmativa, perquè entenia, i entenc, que el
canvi s'ha iniciat, però no s'ha consumat. Més aviat penso que estem en un procés de canvi, iniciat
en aquesta legislatura, amb resultats i intensitats desiguals en cada un dels tres àmbits que els
he apuntat.
A parer meu, l'important és que hem obert nous camins en la política catalana que ultrapassen el
marc de la conjuntura i que transcendeixen l'epidermis de la política quotidiana.
En la meva intervenció d'abans de l'estiu els vaig assenyalar que aquesta legislatura havia ofert
cinc vies de canvi a la política i a la societat catalanes:
1)
2)
3)
4)
5)
l'alternança democràtica, molt important;
un nou paradigma catalanista, molt complicat:
el nou Estatut, molt difícil;
la nova relació entre Catalunya i Espanya, encara hi som i trigarem;
i, finalment, la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.
L'Estatut conté un potencial extraordinari que s'haurà d'anar convertint en realitat tangible en els
propers anys. Ens vam proposar un Estatut pensat per a la Catalunya del segle XXI. I ara el
tenim.
El dia de la seva entrada en vigor vaig afirmar que la nova llei deixava l'Administració central un
paper quasi residual en aquells àmbits que ara passen a ser responsabilitat de la Generalitat, i que
representen, al capdavall, entre Generalitat i ajuntaments, el 80 % de la despesa pública
realitzada a Catalunya.
Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat
com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d'ara, les institucions
que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l'estat és més sòlid que mai,
justament perquè l'administració autonòmica s'ha enfortit.
Aplicant els paràmetres europeus de la proximitat, podem afirmar que a Catalunya s'exerceix com
en cap altre territori el principi de subsidiarietat, potser Alemanya, encara ho discutiríem perquè
allà tot passa més a través d'un Senat en el qual els presidents dels landers tenien fins ara un dret
de veto, cosa que ara no tenen. Generalitat i municipis són, doncs, les institucions de la vida dels
catalans. Aplicant aquests paràmetres, jo crec que s'exerceix el principi de subsidiarietat
5
�justament quan es deixa el poder llunyà, aplicar la unitat en aquelles qüestions en les quals és
millor que tu, que la proximitat, i n'hi ha en terrenys en què això és veritat. Hi ha sempre el perill
d'eclosió en un poder molt proper entre aquell que mana i el què és manat. En un petit poble, si
l'ajuntament tingués totes les competències al 100% i hi hagués un senyor molt, molt ric,
segurament aquest manaria més del compte, respecte del conjunt de les competències que,
altrament, amb una distància més allunyada és capaç de garantir un Estat.
Ahir, en la trobada a Donosti amb els presidents de les regions de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, comparàvem els més de 160.000 funcionaris catalans amb els 5000 o 6000, a tot estirar,
de les regions franceses. No en tenen més.
Dit d'una altra forma, Catalunya ha aconseguit, en comparació amb les regions i länder europeus,
la màxima capacitat competencial i el màxim reconeixement de la pròpia identitat. Tot això en el
marc que avui permet la internacionalització.
No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però no penso perdre més temps
ni amb aquells que m'han acusat i m'acusen, justament a mi, d'haver-me convertit en
perillosament nacionalista i de voler dinamitar l'Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid.
Aquests exabruptes i estridències em porten a fer una reflexió: el que s'ha fet fins aquí és molt
transcendent, és cert. Però s'equivocarien les forces polítiques catalanes si amb el desplegament
apliquen les seves energies al tacticisme i el joc curt, com sovint han fet, en comptes de propiciar
el consens necessari per donar credibilitat a l'Estat de les autonomies de caràcter federal que
estem edificant.
El camí del desplegament de l'Estatut serà llarg i complicat. No requerirà només un pacte polític
sinó també un canvi de cultura de l'administració central. Perquè també a Espanya s'ha de
produir un canvi de paradigma: 30 anys després d'haver-se iniciat la transició, ja no podem
entendre Espanya en termes d'un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes
d'un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat
personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició
del tot.
Tornant a l'Estatut, ara la nostra prioritat és desplegar el potencial d'autogovern que tenim a les
mans i determinar-ne les prioritats socials. Aquest haurà de ser l'eix del debat en les eleccions del
proper 1 de novembre.
De tota manera quan sento segons quines promeses o propostes, avui, em pregunto quines
garanties ens poden donar per al desenvolupament del nou Estatut aquells qui, durant 20 anys,
van ajornar l'aplicació d'aspectes essencials de l'autogovern previstos en l'Estatut anterior.
El potencial d'autogovern que el nou Estatut posa a l'abast ens exigirà més ambició i més
responsabilitat que mai. El nou Estatut, però, també demana una forma diferent de definir i
formular les aspiracions i necessitats de la ciutadania catalana.
Mantenir oberta una dialèctica basada en un eix primordialment o exclusivament identitari no
contribuirà a desenvolupar satisfactòriament cap dels atributs del nou autogovern. Al contrari. La
clau penja ara de la capacitat d'oferir fórmules efectives per aplicar els instruments de què ja
disposem en els problemes dels catalans.
El grau de diferencialitat que aquest Estatut dóna a Catalunya no dependrà del que diu sobre com
som els catalans, sinó de què en volem fer i de què en fem efectivament amb les eines de les
quals ens hem dotat.
També és cert que el reconeixement i respecte per la nostra singularitat dependrà també de com
resolguem l'aspiració d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Un dels primers programes que em vaig proposar impulsar, des de la presidència, es va concretar
amb el nom de "Catalunya proposa".
6
�Aquest govern, efectivament, ha ofert la proposta més sincera i convençuda que mai s'havia donat
per implicar Catalunya en la governació d'Espanya. L'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Una
proposta que heretava l'esperit del catalanisme democràtic que havia recuperat les institucions
d'autogovern durant la transició.
Durant els vint anys posteriors, aquest esperit actiu i propositiu d'alguna manera es va aparcar i
va ser substituït per, en el millor dels casos, campanyes d'explicació de què i com era Catalunya i,
normalment, per una postura d'indiferència interessada, més còmoda pels governs de torn, però
perversa per a la relació entre els pobles d'Espanya. I sobretot perversa per a les expectatives i
els desitjos de futur dels catalans i les catalanes.
La Constitució de 1978, l'Estatut de Sau i el mateix disseny de l'Estat de les Autonomies, no
haurien estat possibles si en aquells moments de la transició la classe política catalana no hagués
estat implicada plenament en el rumb polític d'Espanya.
De la mateixa manera, la Catalunya del segle XXI no podrà mantenir les seves expectatives si
renuncia resignadament al rol que li pertoca, o que li volen donar, a Espanya i a Europa.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho. Ho veiem clar en diversos aspectes: en el reconeixement del caràcter nacional
de Catalunya en l'Estatut, una de les lleis bàsiques del bloc constitucional; en la presència efectiva
de les autonomies a les institucions europees; en la transformació del sistema de finançament en
la línia d'un tracte fiscal més just que combinés l'autonomia i la suficiència financera de les
comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa; i amb l'inici de l'adaptació del sistema
judicial a la realitat autonòmica, un tema sempre complex, per la justícia és la última ratio i
sempre aquell que vol alguna cosa es guarda aquesta última raó per mirar de corregir les altres si
es passen, per tant en aquí ens hi juguem moltíssim. Crec que hem jugat bé, net, i ens hem
guanyat el respecte no solament dels nostres ciutadans sinó també dels propis membres del Poder
Judicial.
He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser
conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa.
L'Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta.
Potser han fallat els ritmes, l'encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica
càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien.
M'explico. Recordin el rebombori que la suma Estatut més OPA va precipitar a tota Espanya,
l'amenaça de retirada de dipòsits i el boicot als productes catalans que en aquell moment ni
nosaltres dèiem en veu alta, en fi, per no donar-li més volada a un fenomen que s'estava
produint, perquè avui podem dir tranquil·lament que aquell núvol ha passat. I haver passat
demostra fins a quin punt les resistències no eren importants, eren importantíssimes, però també
la fragilitat d'aquests moviments de rebuig que, efectivament, hem superat. Van ser moments
molt durs, és cert, i els vam superar. El plantejament de fons de les nostres iniciatives és l'únic
coherent amb la doble perspectiva d'implicació a Espanya i afirmació de Catalunya.
Hem viscut, doncs, una etapa essencial, perquè les reformes encetades no tenen marxa enrere.
Acostumats, com estaven, els sectors nacionalistes espanyols a establir les normes de relació
mútua, entre ells i la Generalitat, acostumada ella a interioritzar el principi de la pura
"conllevancia", la nostra nova actitud no va agradar. L'actitud d'implicació era perillosa.
Alguns a Catalunya pensen que el cost de tot plegat pot haver estat excessiu. Que ens podríem
haver estalviat la desmesurada reacció en contra si no haguéssim mostrat tanta ambició,
ingènuament, deuen pensar. Com a President de la Generalitat, no em puc permetre aquest tipus
de plantejaments. Mai ho he fet personalment en la meva carrera política, ni mai ho ha fet el
nostre grup polític.
Prefereixo assumir el cost polític i personal per haver impulsat, que no fet, perquè l'Estatut és de
tots, un nou Dret polític a Catalunya i haver desvetllat l'exigència d'una nova Espanya plural, que
no pas haver continuat vint anys més fent virtut de la resignació i de la renúncia. Actitud còmoda
per al dirigent que la proclama però estèril per al poble que l'assumeix.
7
�Per això, un cop passada la tempesta, caldrà obrir un període de reflexió. No es partirà de zero.
Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives
pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements
suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. La realitat d'Espanya ha canviat.
Tanmateix també els partits catalans tenen la responsabilitat d'ampliar el camí enfilat o bé recular
en els objectius proposats. De fet, des de Catalunya ja hi ha qui prematurament, ha anunciat que
el projecte de l'Espanya plural és inviable perquè ni les elits ni la majoria dels espanyols hi creuen.
Però no tenim cap altra alternativa que perseverar, amb les inflexions de to que calguin, cercant
les aliances polítiques, socials, econòmiques i culturals necessàries.
O és que hi ha cap altre camí sensat?
Reitero: els governants no poden fer de la seva incapacitat de canvi una virtut, si aquesta
perjudica les ambicions i l'horitzó del seu poble.
La capacitat de decidir que ens dóna l'autogovern passa perquè Catalunya participi activament en
la governació d'Espanya i d'Europa. Europa i la Mediterrània són el nostre espai natural.
En aquests 1000 dies hem fet política interioritzant la dimensió europea. L'Euroregió, el
reconeixement lingüístic, la participació de Consellers al Consell de Ministres europeu, o la
Delegació Oficial de la Generalitat a Brussel·les. Totes aquestes no són qüestions d'identitat, sinó
instruments que vertebren amb més eficàcia la nostra posició a Europa. Són, finalment, vectors
que projecten les possibilitats del nostre autogovern a Europa molt més enllà del que mai cap
generació havia pogut tenir.
Tot i la importància simbòlica, institucional i de projecte futur que té l'avenç que suposa el nou
Estatut, allà on el Govern que he presidit s'hi jugava la credibilitat i la legitimitat era en els
resultats de les seves polítiques públiques.
Una primera política obligada és la del bon govern, i, per tant, la millora del funcionament i
l'organització de l'Administració de la Generalitat. Avui, podem afirmar que aquest govern no tan
sols ha sabut prendre el control sinó que ha redreçat bona part de les ineficiències que vàrem
trobar.
Hem fet una feina bàsica: hem sanejat les finances de la Generalitat. Ens vam trobar amb deute,
tenim superàvit, ens vam trobar una determinada renta per càpita i en tenim una altra, ens vam
trobar un ritme de creixement que era el que era i l'hem multiplicat per dos. Hem acotat els nivells
d'endeutament i reduït significativament el seu creixement anual, fent front a l'important dèficit
ocult que vàrem heretar. Hem absorbit més de 1.000 milions d'euros de dèficit (entre 2003 i
2005), reduint-lo fins a nivells compatibles amb les normatives sobre estabilitat pressupostària i
disminuint l'ús dels instruments d'endeutament més cars i opacs. I simultàniament hem estat
capaços de tornar a connectar les prioritats del Govern amb les preocupacions i els anhels bàsics
de la ciutadania.
Per tant, podem dir que hem complert amb la primera exigència: hem ordenat la casa i hem
reorientat les prioritats per respondre als problemes reals de la nostra societat. Sobre aquesta
base sòlida hem anat desplegant l'acció de govern en tots els camps.
El passat dia 1 de setembre els consellers i les conselleres responsables de les comissions de
Govern de Política Institucional, Economia, Política Social, Política Territorial i Seguretat, van fer
una presentació exhaustiva del balanç de 1000 dies d'acció de govern.
Ja els he avançat que no és el meu propòsit avui insistir en aquest balanç, però vull deixar ben
clar que la responsabilitat de l'obra de govern d'aquest mil dies és el fruit del treball apassionat de
molta gent, començant pels consellers i conselleres que han format part del govern.
Vull subratllar el caràcter compartit i solidari de l'acció de govern. És més, crec de justícia
personalitzar el mèrit en els 27 conselleres i consellers que han estat al front dels departaments:
Carod-Rovira, Saura, Bargalló, Nadal, Balcells, Baltasar, Carnes, Carretero, Castells, Cid, Esteve,
Figueras, Geli, Huguet, Mascarell, Mieras, Milà, del Pozo, Rañé, Sabaté, Simó, Siurana, Solà,
Tura, Vallès, Valls i Vendrell.
8
�Sense distincions de filiació partidària, tots ells han estat dignes consellers i conselleres del Govern
de Catalunya al servei de l'interès general. Tots ells són corresponsables d'uns resultats i sento
l'obligació com a President d'expressar el meu reconeixement públic a tots i cadascun d'ells i
d'elles.
Crec que amb l'acció de govern hem anat construint Catalunya a través d'un patriotisme cívic més exercit que proclamat- que volem estendre a tots aquells àmbits que afecten la cohesió, la
llibertat i la seguretat de la nostra societat.
Ho hem fet amb l'Acord Estratègic, amb el Pacte Nacional per a l'Educació, amb la Llei de Barris,
amb una nova relació amb els ajuntaments, amb un ingent esforç planificador, amb l'Euroregió,
amb la proximitat als territoris, amb la nova política de l'aigua...
Així estem demostrant que ens podem governar amb eficàcia. Que Catalunya pot tenir un govern
eficaç davant el canvi social. Mirin, els innegables canvis positius iniciats en els àmbits de
l'autogovern i de les polítiques públiques sembla que haurien de portar-nos a considerar que
també en l'àmbit polític general s'ha verificat un canvi a millor.
Però no sembla que aquesta opinió sigui fàcilment acceptada, és a dir que la suma es pugui fer
fàcilment. Cal admetre que, més enllà de la interessada i no per això menys legítima opinió
negativa de l'oposició, hi ha una percepció bastant estesa que el canvi polític ha estat o bé
insuficient o bé mal ajustat a la seva intenció primigènia.
És evident que aquesta sensació existeix i que aigualeix el compte de resultats positiu de l'acció
governamental.
Això vol dir que resta invalidada per al futur la fórmula de governació sorgida d'una coalició
postelectoral?
Totes les opinions son vàlides, quasi diria obligatòriament divergents, sobretot a la porta d'unes
eleccions. Ara ens hem de barallar perquè la democràcia electoral, no hem inventat una cosa
millor, consisteix en, cada quatre anys, dir el diferents que som i aquells que governem junts dir
fins a quin punt som capaços de posar-nos d'acord.
He repetit sovint que l'assaig d'un govern de coalició sorgit d'un pacte parlamentari postelectoral
era un pas cap a la maduresa del nostre sistema polític. I ho crec. I que els incidents de
recorregut formaven part de la normalitat inherent al joc d'equilibris necessari per mantenir tota
coalició. Els estalvio els exemples que habitualment faig servir.
Dit això, però, haig d'acceptar que probablement vam subvalorar les dificultats objectives de la
governació en coalició, que és el més habitual a tot el món, d'altra banda. Mirin a Itàlia quants
partits hi ha al govern -aquí la gent s'hauria esverat-, mirin a França què passa amb un sol partit
però amb quantes divisions; i mirin a Anglaterra el que està passant entre el primer ministre i
aquells que volen ser els seus successors; mirin a Alemanya qui està governant, una coalició com
si aquí governés el PP i ICV, quasi. En aquí tenim encara un concepte molt poc evolucionat del què
és la democràcia. La democràcia és un sistema fal·lible, una mecànica que fa possible una
governació i una oposició pel bé del poble, una governació que faci tot el que pugui per a satisfer
els seus drets i una oposició que faci també el que pugui per demostrar que els seus drets no són
contemplats o que els objectius que s'havien formulats no són aconseguits.
Jo crec amb tota sinceritat que el Pacte del Tinell es va quedar una mica curt en una cosa, en allò
relatiu a les regles de joc de la coalició. Abans no teníem la experiència, ara la tenim. I, a la vista
dels esdeveniments posteriors, potser no va preveure amb prou nitidesa la relació entre el
President de la Generalitat i els partits coalitzats, que no erosionés la posició institucional de la
Presidència.
També l'ambició programàtica expressada en el Pacte del Tinell va ser més el fruit d'una
juxtaposició dels programes de les tres forces d'esquerres que d'un procés de maduració previ i
d'impregnació recíproca.
9
�Això ha fet més difícil avançar cap a una cultura política i de govern nova i compartida. La crisi de
l'Estatut ha estat la prova definitiva d'aquesta dificultat, en mostrar una incompatibilitat insalvable
sobre un punt que és clau. Però, també és cert que la profunditat i la qualitat de l'acció de govern
en tots els camps de les polítiques públiques ha estat una demostració de la viabilitat i l'encert del
govern de coalició.
Probablement, en una situació de normalitat, sense la tensió constituent d'aquesta legislatura, el
progrés cap a la necessària cultura política compartida hagués estat espectacular.
En tot cas, com ja he dit, ens convé progressar en l'aprenentatge de les regles i les formes de les
coalicions per tal de trobar en cada moment l'equilibri adequat entre la necessitat de prendre
decisions de govern i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. Tendim a pensar que la
democràcia té de diferent amb la dictadura que el dictador és elegit, que hi ha un govern que és el
que hi ha d'anar, però que el que té de diferent és que no prové d'un cop d'estat sinó de la votació
del poble un dia cada quatre anys. I no és exactament això, és que el sistema de govern és
diferent. No dic que no hi puguin haver governs d'un sol partit, n'hi ha, encara que són governs
que depenen al Parlament de la coalició de recolzaments. Aquesta és l'essència de la democràcia.
La democràcia no és la dictadura invertida per fer d'aquell que mana una persona elegida en
comptes d'una persona imposada per un exèrcit, és un sistema totalment diferent.
Probablement, la insatisfacció vers l'experiència de govern d'aquests mil dies, si n'hi ha, ve més
pels dèficits de la funció expressiva d'aquest govern que no pas pels dèficits de la funció
executiva.
M'explicaré: el Govern Catalanista i d'Esquerres, més enllà del canvi polític institucional,
comportava, com he dit, un canvi de paradigma en la interpretació del país i en l'orientació
mateixa de l'autogovern.
El sol fet de la seva existència ha implicat el final del pretès monopoli del catalanisme per part
d'un determinat tipus de catalanisme, el nacionalisme més aviat conservador. I, en aquest sentit,
l'alternança ha produït el resultat que es buscava: l'eixamplament de l'espai del catalanisme i la
legitimació de la pluralitat d'opcions.
L'efecte produït per aquest eixamplament ha estat a vegades incòmode: l'exercici sense traves de
la pluralitat comporta una més gran visibilitat dels conflictes polítics i socials. Però això no ens ha
d'espantar perquè és inherent a tota societat democràtica madura. Nosaltres hem estat una
societat democràtica, però no encara fins ara, segurament, una societat democràtica madura.
Tenim molts anys darrere de dictadures, problemes, revolucions, inestabilitats, i pocs encara,
relativament, dins de la Catalunya moderna d'exercici democràtic ple.
En tot cas, la responsabilitat de la política és canalitzar el conflicte i convertir-lo en una nova
oportunitat. I el judici sobre la política, i els polítics, ha de centrar-se més en la seva capacitat
transformadora i no tant en el debat que acompanya el camí cap a les decisions.
Ara, la qüestió plantejada és si seguim avançant per aquest camí més exigent o bé refem les
nostres passes per intentar retrobar un "paradís perdut" de suposada tranquil·litat i sense
conflictes.
Un paradigma cultural no s'inventa ni es construeix en quatre dies. Tampoc no es canvia
fàcilment. I algunes de les coses que s'han pretès canviar aquests anys estan més naturalment
instal·lades en l'imaginari col·lectiu del que nosaltres mateixos ens imaginem o ens imaginàvem.
El fet és que els moments de màxima tensió en la negociació estatutària a Catalunya fossin en
ocasió dels "drets històrics" té a veure amb això que acabo de dir.
El model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició ha caducat, que no vull dir que
sigui dolent, dic que ha fet a seva feina. Ja no serveix un model pensat per a un país a la
defensiva. No en tenim prou amb la preservació de la nostra identitat. Hem d'anar més enllà.
Torno a la conclusió que abans els he anticipat. Ho faig amb un pronunciament personal sobre les
eleccions del proper 1 de novembre. El que està en joc és avançar fins a fer culminar el procés de
canvi que hem iniciat en aquests 1.000 dies.
10
�Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l'Estatut disposem d'una eina
potentíssima per millorar l'autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de
govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat
l'experiència política de la nova governació en coalició. Déu n'hi do.
Faré tot el possible perquè el futur President de la Generalitat sigui una persona compromesa a fer
realitat el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans, que hem començat a fer
realitat a construir i a fer tangible aquesta legislatura i del que avui n'he volgut retre comptes.
Moltes gràcies.
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1770
Title
A name given to the resource
Conferència del president de la Generalitat de Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000 dies que han canviat Catalunya"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Catalanisme
Competitivitat
Estatuts
Govern
Acció política
Territoris
Model social
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona
President de la Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/253/20060222.pdf
f659d50206f70ebfaa146052185d829c
PDF Text
Text
Conferència del president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, a la New York University (anglès)
Nova York | 22/02/2006
Perhaps few peoples are better positioned than North Americans to understand what it is going on
today in Catalonia and in Spain, The entire conception of the State and of the Nation in the United
States is founded on the principle "E pluribus unum" a motto first proposed for the Great Seal of
the United States by Thomas Jefferson, John Adams, and Benjamin Franklin. "One from Many" :
the phrase declares the determination to form a single nation from a collection of states and, by
extension, a whole political body from a nation of immigrants.
Intrinsic to this is the dialogue between citizens and their governments about the limits of
governmental power, about the protection of individual rights and the requirements for the
common good -often translated into problems of taxation and representation-, and about where
power can best be exercised: at the level of the federal government, the state governments, the
municipalities, or the town hall.
These are familiar topics in the context of the United States. WE are less accustomed to thinking
about them in terms of Spain. But they are intrinsic to the distribution of power in Spain, as well.
For centuries, ever since the consolidation in the 16th century of a Spanish State identified with
the Spanish language, the Catholic Church and a strong centralized public administration located
first in Valladolid and ultimately in Madrid, this has also been the hidden issue that underlay
conflict after conflict, from the War of Succession in 1714 to the Civil War from 1936 - 1939.
Catalonia has always been at the forefront of this discussion. The will for self-determination of the
Catalan people dates at least from the 13th Century, when the Consell de Cent (Council of the
Hundred, or Senate) was established by Jaume I, James the First. As my dear friend Robert
Hughes writes in his beautiful love letter to Catalonia, titled "Barcelona", ["The Catalans'] sense of
exception ran back to the ideal of the ancient Roman republic, of the head of state as primus inter
pares, first among equals. To them, the count-king ruled by contract and not by divine right".
Robert goes on to quote the fiercely self-sufficient Catalan oath of allegiance to the king, to wit:
"We who are as good as you, swear to you, who are no better than we, to accept you as our king
and sovereign lord, provided you observe all our liberties and laws." And now comes the
clincher:"but if not, not".
It is this shared spirit of political liberties and governmental complexity that the Catalan people
have sought to rethink our Statute of Autonomy, after a period of twenty-five years of
unparalleled democratic stability and freedom. There are many misunderstandings with regard to
this process, some of which I hope to lay to rest today by answering your questions about the
process of political reform we have undertaken with passionate loyalty both to Catalonia and to
Spain, an idea of Spain in which all these questions can finally be resolved in the Parliament and
not on the battle field.
1. REFORMING TO IMPROVE
If you have been following the political news in the Spanish press in recent months and weeks,
you will have noticed that things are a bit "shaken up".
There is a considerable stand-off between President Zapatero and the main opposition party, the
Popular Party, which has generated a degree of political tension not commonly found in Western
politics.
You may have heard about economic stakeholders, intellectuals, the Catholic church. and even an
occasional military officer, all coming forth to state political opinions against the government!
Catalonia and the Catalan political parties as well as its President at centre stage of policy and
politics in Spain.
1
�You may have asked: What's happening in Spain? What's up with Catalonia?
Let us take a brief glance into the past.
Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the
last thirty years.
Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state in history (monarchy
versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of
modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of
political power (centralism versus autonomism).
After Franco's death that unstable, conflict-ridden Spain came up with the democratic formula that
solve these problems. The 1978 carta magna established a constitutional monarchy with a social
market economy and a notably decentralized state. Our democracy was built up on a strong
devolution process, very close to what people use to call a federal system.
Since then, Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it
joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene.
We are growing now at 3.5%, three times the European average.
Even if it may seem paradoxical the foundations are being laid in Spain for a new stage in our
democracy, in which our federal system will be strengthened, our economic development will be
sustained, and, according to many sources, ETA's terrorism may well end forever.
I am certain of one thing: thanks to the reforms that are currently underway beginning with the
new Catalan Statute, Spain faces a future which will follow the history of social, economic, and
political progress of the last thirty years.
To explain this I would like to outline the following:
1.- The current political reform in Spain consists of a new "devolution" process which will complete
and expand the one already undertaken at the advent of democracy in 1978.
2.- This "new devolution" chiefly consists of, first, the recognition of the historic identity in some
autonomous communities -Catalonia, Basque Country and Galicia-, and, second, of an
improvement in the financing of these administrations.
3.- The political origins of this reform lie in Catalonia's requests in recent years.
We cannot view the Catalan reform outside the context of a consolidation of the State of the
Autonomous Communities. Let's talk about these two items.
2. REFORMING CATALONIA
What reasons have led Catalonia to propose the reform of its self-government?
One reason: To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. The first article of the
proposed statute declares
"Catalonia is a nation". The Spanish Parliament will probably prefer to place this in the preambul
or introduction of the law. Big question left to the end of the debate.
Fourth Goal:-- Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of
government and administration (state, autonomous community and city or local authority).
Fifth Goal:-- A partial reform of the way the autonomous communities are financed. Some of the
communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose competitiveness and suffer
under this system, as it happens in the European Union with Germany. A revision of this point in
no way implies the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain.
[There is a tendency towards making collection of taxes devolved to the authorities.]
2
�Constitutionality and consensus
The draft for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30th after 18
months of debate. It was supported by four of the five political factions represented in Catalonia's
parliament: the Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra
Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els
Verds, an alliance of greens and post-communists and CiU, the conservative nationalist federation
that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party, which is a small party in
Catalonia -the fourth in votes-, voted against it. Of the 135 members of the Parliament of
Catalonia, 120 voted in favor of the new statute.
On Nov. 3rd, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on
whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in
Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor.
Do not forget that the PP participated in the entire process within Catalonia, with a constructive
attitude.
Some people have turned Catalonia's proposal into a projectile weapon to spark open combat
between the opposition and the government.
However, Catalonia did not frame its proposal against anyone. In no way is it against Spain. Nor
is it against any of the autonomous communities. Catalonia would never approve any proposal
that would jeopardize the interests of Spain as a whole. The Catalan reform has already passed
the most difficult part of its journey.
3. THE PLURAL SPAIN
The Catalan reform does not end up in an improvement of Catalonia's self-governance. As
mentioned before, Catalonia opened a true new devolution process all around Spain. The ultimate
goal is the realization of the plural Spain, the federal Spain.
1.- I am confident, more than ever, that the plural Spain is a project adding political realism to
collective ambition.
a/ Realistic in its development: We must work with a constitution and charters that are
untouchable and within the limited scenario of the European Union's institutions.
b/ Ambitious in its objectives: it must satisfactorily fulfill the aspirations of the peoples of Spain for
this century.
2.- A general operating principle: the autonomous communities are part of the State, they are the
State - the Spanish state - and as such they must be treated with reciprocal loyalty.
At one point, there were attempts to distort this statement by implying that a different State was
being demanded. It is not true.
The goal is to put an end to the all too common and misleading impression distinguishing the
State from the autonomous governments.
For three decades, and as defined by the constitution, the state of Spain has meant three different
administrations: general, autonomous and local.
And not a single article nor provision establishes a vertical or moral hierarchy among them.
3.- One criterion: Recognition of difference
Difference does not mean inequality. Nor, obviously, privilege.
3
�The desire to uphold a balance between equality (of rights) and plurality (of identities) must lead
us to defend - without complexes, from a historical and cultural nation such as Catalonia:
- equality of competences
- and difference on a symbolic level.
Understanding that the core of the renewed constitutional agreement must consist of the historical
nationalities' accepting the spread of autonomous governments, equality of competences, and the
balance of the model, while at the same time the other communities recognize the plurinational,
pluricultural and plurilinguistic diversity of Spain and, as a result, the practical and symbolic
expressions of these differences.
Consequently, we assume that no community has the right to determine the others' ceiling of
competences.
- A constitutional formulation: Re-establishing the distinction between nationalities and regions
that defines the Constitution.
- A political culture: This reality, more complex, more compound, must be built upon the
foundation of loyalty.
Without reciprocal loyalty, without federal trust, no progress can be made in the new scenario.
We share common problems that must be dealt with and analyzed jointly. Only in this way will we
find effective solutions.
We knew from the very start it would not be easy. But it seems that the reform is gaining
momentum. Today it's Catalonia, and I hope the Land of Valencia, too. Tomorrow Andalusia and
Galicia will join, too. And in time other autonomies.
This is the major stake for the Spain of the 21st century to continue its advancement, with all the
guarantees, along a democratic pathway based on the values of equality, diversity and freedom.
Thank you very much.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1735
Title
A name given to the resource
Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès)
Language
A language of the resource
Anglès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Espanya plural
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-02-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf
f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.7.97
GUIO
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (EQ)
Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la
Fundació General Universidad Complutense de Madrid
De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde
pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la
Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als
aspectes següents:
- L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es
desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu
és Miguel Ángel Alario.
- L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació.
- Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i
dels periodistes dels diferents mitjans.
- Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs.
- A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia,
haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs.
-A
les
1
'Educació i Estat del Benestar, moderada per
Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari
general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad
Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal
de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de
Religiosos de Enseñanza.
- En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen:
Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda.
Ernest Lluch.
P. Díez Chavero (UGT).
J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE).
Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra)
Luís Martínez Noval (diputat PSOE).
Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia).
José María Fidalgo (CC.00).
COMPLU.EQB
�Ajuntament 4\ de Barcelona
^/
Gabinet de l'Alcaldia
José Antonio Griñán (Diputat PSOE).
Arturo Gil (Vicepresidente CEOE).
E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat).
Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida).
M. Pimentel (secretari general d'Ocupació).
Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón).
G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento)
- En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos
d'estiu.
2
COMPLU.EQB
�LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS
Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de
la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los
retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto
de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la
vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social.
Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera
revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la
socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay
que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que
defender.
Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u
opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar
social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio
punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como
representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en
Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997.
Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del
Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en
Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo
que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido.
En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que
integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos
�socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta
situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las
teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o
el fin del socialismo, entre otras cosas.
En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la
expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que
acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony
Blair.
Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las
regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré
referencia más adelante.
El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya
tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó
íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas
coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho
mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer
aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados
electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no
comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan
humanista en el sentido antiguo.
Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo
está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que
el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión
monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de
veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había
convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar
2
�o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que
nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien.
Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la
reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse.
Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima,
que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de
comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema
dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa.
Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión
social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la
Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros,
como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard.
La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de
la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino
porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede
parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está
empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El
primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su
discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso
anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos.
Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer
imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no
cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un
momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el
mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y
no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España,
durante el periodo 1982 -88.
�Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los
mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice
global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse
buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas
en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y
que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron
que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las
mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a
algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más
seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo
illón de empleos y un millón de
laboral, de modo que se crearon un
demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que
reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen.
Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección
española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha
dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en
la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de
Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle
Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y
la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el
dilema de Jospin.
Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su
promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es
decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria
en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los
franceses.
4
�Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de
tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que
se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si
bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero
se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que
escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá
más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su
programa, aunque yo lo conozco perso
'mente y quizá esto influya en mi
parecer.
Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha
estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González,
en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi.
No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata
francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al
mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de
Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política
socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto
a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue:
"La única identidad regional en Francia es
rancia".
Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más
jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no
sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la
democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos
de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad,
que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas.
Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de
París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la
necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera
�resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los
conoce.
El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más
informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es
que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta
sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario
adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente
y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el
pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica.
{
Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta,
5
empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy
emocionante para mí, Italia.
El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en
Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente
provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino
del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera
reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el
centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde
a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda
incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la
izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha
pueda adueñarse de ellos.
1
Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la
derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la
izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de
causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda.
�En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979.
Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una
encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente
desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en
Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se
pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce
meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El
27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de
centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%.
En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una
encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un
incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret
Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el
criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles
eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad
ciudadana es un problema real de la gente.
Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los
barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de
los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las
estadísticas, se quejan más en esta materia.
Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más
criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si
hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a
raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia
la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad
monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o
menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de
que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya.
�Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera
del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen,
sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren
dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en
dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben
olvidarse del Estado.
Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la
crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los
problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre
otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto,
más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la
izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia
una estabilidad y unas esperanzas.
Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo
pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo.
En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de
acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No
sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del
bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos
países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos
socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes
nacionales con variantes sectoriales. No > e puede pretender un modelo único.
Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica,
una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá
europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son
pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o
desaparecer.
�Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener
que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por
tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de
carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas
clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la
tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la
sanidad, pero no como gobierno, sino como partido.
Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer.
Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido
liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX
eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas.
Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de
cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho
referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que
es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me
resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal
viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje.
Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que
sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la
alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se
trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y
acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales
(mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una
desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una
constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no
es.
�El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace
bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del
mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un
sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger
montura. No se puede ir en otra cosa, ni p
' n un Rocinante de madera, ni en un
tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema,
existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno,
quien interpreta el interés general y las fallas del mercado.
La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo.
f
Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado
tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se
deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos.
Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo
montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones.
Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una
segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual
las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete
europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería?
Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de
caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo
europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es
la sociedad.
¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno?
Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en
el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de
las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en
un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus
lo
�competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las
ciudades las que actúen.
Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio
principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la
cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los
municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades
autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy
pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como
Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población
inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de
regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto,
actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente.
Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá
decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el
tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras
palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea
es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe
hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se
ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo
establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo
que los Estados no puedan hacer.
Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo
único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal
americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados,
las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más
complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los
Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades
autónomas, y dentro de ellas, los municipios.
11
�Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en
virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera
parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de
la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo
que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad.
Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este
principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la
proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir
proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con
equidad.
Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de
ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin
olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz.
Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un
tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se
pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una
redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que
redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren
para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado.
Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la
proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se
debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el
principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende
que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se
tiene que justificar, y no al revés.
12
�¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos
imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la
representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere
esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por
ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es.
Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no
tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora
todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para
hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado
grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de
decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política
exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en
Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio
sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es
que Europa debe intervenir o decir algo al respecto.
Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener
que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha
pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a
existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización
del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con
igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores
aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra
í
merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano,
siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no".
Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse
en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener
esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles:
13
�"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos
conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema".
Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase
política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta
clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto
de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos
pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión
dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les
devuelven a la sociedad, como ciudades,
4omo
pueblos, como regiones, todo lo
que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados.
Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de
que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros.
No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue
en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas
españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea
previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de
las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además
el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino
propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un
lenguaje responsable y europeo.
Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana
desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el
auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la
humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo
hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el
ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los
t
intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la
14
�distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una
distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el
Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar
social.
Muchas gracias.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4432
Title
A name given to the resource
Conferència dins del cicle <em>Los retos del estado del bienestar</em>: La vigencia de las políticas socialdemócratas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
San Lorenzo de El Escorial
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Política
Govern
Gestió pública
Model social
Acció política
Socialdemocràcia
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1316/19930327d_00543.pdf
4209f415c02d823a8dff4abf99538160
PDF Text
Text
\
.17 aL-0,
7
-
213,/c3
c t4
111A
. / /) Céli'é
t
ti ./t \ t/1
,
d,talk,G.LALL-,, r-- !nVA kti.
' 1
lit-rf
(kitik,ry\
cuC4,v
L
.1k/1 cLA-ttbt,
cLi
kL
CLikAi
I
1( -
_ c,t;i,uuri
Liayt4.1/: (
\
u
Cu
Gi'k /5-.
/
,eal
1 Ld
oCIAS2-1
' (2( (
1
61,
t
ya
L2,
1"c3,L c¿e_ ,LQ O
t (c:( (.1(9
.7,
(kfu.4)1;
uuuu
Uelittc ir‘u.
ALI Lryk)
Ckd tibi)2,L
C- 1,--Ut rq2 ovk,ta
(
1,b4.4-1.4-4
cLU-0--te
-05
�e
Y\A(\
Li
0-1\-S
u Š1/tA-k
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4222
Title
A name given to the resource
Conferència dins el Cicle "Civisme, convivència i democràcia"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Respectar les minories. Cohesió social. Religió com a superació comuna i diversa dels pobles que s'ha de convertit en intrument fonamental del diàleg de pau entre cultures enfrontades.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre Cristià dels Universitàris, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Societat
Religions
Democràcia
Model social
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf
8df420273157b9433a891a8579c8a15c
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 24/11/94
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil.
De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar
del següent:
La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi
d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del
Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la
paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la
Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis
assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja
hora.
Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals
entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants,
tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació
de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic
(vid, programa en annex 1).
PONENCIA DE L'ALCALDE:
PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA,
COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA
MUNICIPA L.
ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE
JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA
QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR
BARCELONA.
EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE
CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E
INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES
NUCLEOS URBANOS.
ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES
INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS
MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE
INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS
JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS
GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS.
LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES,
SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN
NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS
ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY
EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS
ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN
UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS.
ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE
PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA
CARTA MUNICIPAL,
LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL
AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY
ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA
AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y
ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE
APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA.
./E7
LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA
TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA,
SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS
INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD
Y AL GOBIERNO DE BARCELONA.
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
vt3
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS
Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO
ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD.
EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A
LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A
LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA
ES
E-
QUE LA CARTA MUNICIPAL ES
E:tc;f6111-0
1
(7-)
NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS
PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO.
ASy/
zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE
iis 7
IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA
RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE
MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES.
ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON
DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO
SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE
ESTE SIGLO.
1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS.
LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE
SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE
SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL
TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN
ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS
CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA
COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS
PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN
JUDICIAL.
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO
AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO
PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA
BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE
1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL
ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL
DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS
AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON
NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE
MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907).
EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS
DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE
DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE
FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE
IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II
REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE
RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE
1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO,
RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS
JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS
MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES
ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON
POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE
DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER
PROFESIONALES TECNICOS,
EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL
DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS
PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN
SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO
MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL.
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN
TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE
CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL.
ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE
GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA,
HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE
BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ.
ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS
DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL
CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES
LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS,
EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD.
ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA
COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA
REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE
INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE
LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS.
2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ
SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE
RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME
A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES
COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE
PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA
PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO
URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA
CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE.
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS
PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ
DE LAS DECISIONES.
DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y
MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA
EN EL CIUDADANO.
POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA
DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES:
ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS
CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS
CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ,
LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE
CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA
RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS
CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS
JUECES DE PAZ.
SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO
LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS
ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA
JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE
INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL
DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES.
- DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR
UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO
COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES.
RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS
ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN
RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO
CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE
PAZ.
EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE
MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA
SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO
DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE
ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS
MUNICIPIOS.
DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA
DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL
FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA
PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO.
3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN.
LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA
MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS
JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO
DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE
CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES.
POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE
PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS
CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS
SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL.
EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN
DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU
DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES.
CONGRES.IQP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE
CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE
IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA
APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS.
POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS
JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE
TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y
SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA
DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN
IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES
ADMINISTRATIVAS.
MUCHAS GRACIAS,
[N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre
responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.]
{1)
(,-Lk
51\,\7\
-
4 Cuí/iii, .0„ 1 m
-
(VV\ (7,1
CONGRES.IQP
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4329
Title
A name given to the resource
Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi d'Advocats de Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Drets civils
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-11-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf
76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9
PDF Text
Text
(j l
c bri4
oi(
CIA4 dcMc(
bi( t /diuLtun,
NaAr,_&
CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES
_...------
INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE
vvt&VL,'
CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.
t'^^ f' ^-
ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.
›-
--^
i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j
POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.
PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .
kt:VM
C1 ^
@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA
COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.
1
^
^, y^1 ti,L
�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU
IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.
¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI
�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA
3
�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.
Él
-&-\_
PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.
4
�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.
PASQUAL MARAGALL
5
��22 ce6-
o
L'ALCALDE DE BARCELONA
,�^,
»tpi'vt,„.„-e
4—twcLA--1
A
cv\-.4./k
2ukr,9 /AA„,
,1
-5(
\AA") veim
í,
e
6L,
„xko4
Ý
42..)
r-
L
LA;¿k
(„t1 a– 1.7 c--(-4?)
elo4 (c.“_e_f
Jute,
1-?
tL
(A11-17
LA,
ytn..)
(--)
A-11-h 11-19
-Y11 1 1-4111 41
t(
7
c.--)
k
(-91
,
(t)2-41;j12
�-
L'ALCALDE DE BARCELONA
,k3uLe,
1".r
(A-9 ca..;
tog
d(p
Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5
LAtiLL-f 61-4,N
„tt
vk_An
LC
1
PLI 1
/./
o
c'(.7
7
cl utul-sr-
cz.,_11.9)
(j>
CLCL-4"1 -‘
kiA)
A
c/f
cm,/
VI' el
(Así-)
—7,
,)cì-
I,
cf2,ej_
cÀ1c
vv)'
0(2.4 ctite,
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
c.,4-22)
tL
(3
/U-
¿c-
z
ÁÁ\
A
4
‘`
( b),„,
‘.; 14/1,›
ívtg
v
(V- —
¿AM", ivre
2-e
--Ut.,1.--tí:
.
JL&t-•tivtp--1
1-1A--.4-)
2fi.
ti
?
-1)-4)
f
C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)
NI(
‘.j15" f)-0
<
1;6,
1
tz_
ki,s1,‘
/LIÁ,
'7
�L'ALCALDE DE BARCELONA.
o
o
O
<1-daL,
cletA--e( oý
("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,
(
n!
(1ce.?
k\ç,
cj ,,
LA), A--)
am-Q-
V7ÁŠ
•
1 `'Qrs-
Ctik--‘ a-2
a-u
IQ
-LeAvto
(vc)
Oa
Ir
'7
1('aZ
1
(ft-, ?
t7
1- um-V—r)
(11
UL,"-Azu.
tpLUA-4-4)
1,H
¿4UA4-,9
7
c-, tÁveu,c,-,
L
CAN-e Crtj-Dt---(
L.A.AA
CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`
,.-b ve c4.4,-;
("7 Art.
i-?-1-4-1
c.-
cy~
G-Le c,
0Ld_9›
L7
2
�L'ALCALDE DE BARCELONA
,.
\
Va
1' Lit,-,)
1
CÁ,
titiv•-0--
IA.As-vt"--‘.9---) ,
1
CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.
,
&ti
atr
k pi-g fr
ef\v9i-`
(
Ls ,..1
,/, (ir-a,
p.,
6tit'Al c'.7
7)c.,t0-1-A- ‘)1--
..cb
LA--e.A,v-„e"--
J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,
i,ii^:"
vzfr-
.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .
‘1-4
N-1
-
(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4300
Title
A name given to the resource
Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Municipis
Indústria
Acció política
Territoris
Empreses
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf
53131a4839f828ffd76552698da14e37
PDF Text
Text
4
^
Çt^^^
^
`t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s
(o 5
t ^^
Z` D
(Y24-Velile
r714 k<-375:
r^
r
^~6
u11
,
() f
'U+4'1'")
f a12^ ^
Ct
r
c,
^
,
^
U1/1121
/41-44
ae
`K ^^
Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k
e
1/t.- atifwzelte
,
{a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14
Ca
1 :tz
cb
oi"
Ctfvi 144 Yi
CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o
i
zur101
l(^
^ C`
\Jokt4
e
,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4
t,tm ^^,trc`W eC ^^ -
PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk
Wr
.°'C-ò`1n+-114tt
^ ue
^-- 0-14. Ato ^ 4^
,
)41(^t^^
/c0..- .^^ ^`
,`^
"
^(
14„,<I)
01\C,7‘1 1Z
, YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i
^
^
.--e'"A494"
,J101.<416,4
�A-1/kt
^
j1/tM,
i
ab
t s" 14 Q,
ti
kg, . %..a
a
Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7
t
c,arm4mi,^
-----LL
i
V ‘,tA q^urv
C. b
V( U
^d
^., ^a^r rr L+
^ï11:c,4
^ ^ ,^ t^
t--
W t .. ce C1-4r
14,ktW4 f»-ti*
r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘'
aGcA4.4,4 mb
R\C'` C{,
t; eikx
,ut
htz,
1.
o,:,5.0
W
0-A-k-a
Sp.L.
\rC',
r
,^^ ,►
^,,
"^
(LA. ^^ C h^-^c 4
\t'w^
VV
, ytro t-t-t,'
:1‘,e
rin
%w
^
dt-,.t La,.,
}^^
^
^ u,if
i
/4-Tt*L`
gdui
p
^
t
<A u_
JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q
i,-tt+-c
't4.4,t t ot, vccrPtt,
c'1,-,rQ.A.Am...'
+rtC.LL.40-,C-t,
ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^
j
^^- s^
f
-^
C
Ce-k
pz ^ (<
c1 Q M tt a r ¿ a-k)
ozclizo_4‘x
1(01"*Z:Swe
,A4
^i^
a
t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t°
�-3 -
)/tiMd ^,,^,^.^,e .^
' ^l‘e
¿5-1-+
1`
x
^^ ^
N^ • 1Zti^ ^^ r °
^
+
r
^su.^t
^t.•N2
rk
^^ ^
(1
4
^
^
'
^
kl
-\
1^
-
^
^
G^4^
ry
'
^
`,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^
.
^
^
vu c cu
+p 1,¿
o^+ ^ 3 , t.uc V'
k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^
nyL
^^
t
vd-t)
(,^ c ^- c ^^
(C'
tartl
v,^ a4.4L;
iai4.4
1.-t<
Va‘t e*111 . /-44.r
,
,rGc' ^
el K•r hllon^,
^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^
^
,r ^t ^3 ^ `{ r
Crl ^,^
^
,
^,t,)
oía
• (
^4^
ti1
^-11.41-1¡ Goc
v471,A,N
ovuttrki
M.t aMu
f
"^^
^
CE"1"'
^^
^
^^
^ 44 (a_
^ n¡
^f
cYvvl
^, ,^,.^
rt, ,
utiJi,<4
( ot
^ ,.., ^-( 1,^, ^
^
^ ^
^^ ^
ü
^
f
^ ^o ^C'^
(c LLtQ,c ^
`
P^
-
Q crin
^^ y"o l - C^
ds,
ptivbk
.m
{,1
//
^
#
,v r ^1 ^
^
t,^.l C ^(^ ;
44' /4-0(4 ^ ^
ob (11- ^^^^
^
f
,W t n
^, ^~^ ¿,t
^
^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A
^
^..
^u^c.s^,
1-4,4^►f.^c,c,^
..
\S4-c-¿^ ,
a,^ iM^tfttsl^C
(
P"..*~?4-t.
-^
�Pi.:(Ap-buti/3—
)/{ /c^ul^^vZt
; S-
(„^
Y
^`' ^^i ^ 1 ^
G4,k
4 ,^ ^
G^
4
^
^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^
!
(M 1151
1
C,C
^
I
^^^
.
./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^
^
^^
ncc^
,12l 1 ^
P,,01.44~
et
7 k^ ti,
vr
/43-i
'j ^.ay
1.4.47129
(j)
' 1„11- Gt~ cut t te/
^
d-t (74; /-ide
t/. evj tx<,{^
, c¿^
^
^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1,
.c` ú^
PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^,
^
(1/1
^^vt
'a;
^/)
"'t
a`
f
d^ i
V
y^-V,
^ ^ -`^ ^
a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^
^-^ ol.t
t^ ►,^ w
t a``^ e^
^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ ,
^^/^^y,^^_nr^
G 44 ^w^r^l^, +^^77
^A í..^
51144J
1194-
// "
M.O
4 1)-'10
4^
^
ilA•4M^ °^
^
^ 1 ^7
1 ' '1 ^
rc•frr
1 n :
IG
^
(4A4^
t
^
14;11-4/
7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^
11(71u
^
°.‹.11-4M1/1-1^
^
^
^ç^.^
./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1
^^^.
C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^
t
�thx Dtt-¿.
Gxn^ c ^
“31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„,
^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r
L^514 ,z45,
`eit
41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^
(72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^`
,
^^ .^ ^u ^ et-
^ tMt
h P,t
l
, r cc.altim
(mq
Ce
Ft 114A, rN„ ( A
1
ni ^^ ^
^e ^d.g
(pi di d.u12
,u
.
1/01(-t') .A44
114' (r.,
^
015, Ciw`',
^
_
Le
^
h1 ^^
f
4.`` y ,,PP,,
fij,ie
k ^Lt 1111 •`Lt
'Q" . ` ¡' GL (--41
•^^^ t^-^.
U/n,v)
tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^
.
^
44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^`
i
(t/L:IA'^ l^?A1 9 ^
^ ^^ ^ °^
.^
^&;‘,c,
r
`C^.^}
v :y-1,X c^,(
,
¡ ^vt ^n '
^
t., Ce ftiu
/Kkin
(t• ' d\--1)f- /G't-7
`
^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^
ttvt r tc.< 4,
ce41-+t.,'1, C
cAtellz44/r
^^^a,^..
i^ ^^
^ ^^ ^ let4
Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^
I,huirS,. ^.^.;
LJ1`"k.,C
,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4127
Title
A name given to the resource
Conferència Eurociutats 1990
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos, Lió, França
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Euroregió
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Europa
Eurocities
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-05-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf
4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5
PDF Text
Text
Data: 16.12.94
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (AB)
Conferència "Europa Jove"
18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes
següents:
- La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al
Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en
el segle XXI".
- En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i
presentar José Maria Mendiluce.
- Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats,
representants de diferents entitats i organitzacions.
(*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde.
La Conferència "Europa Jove"
Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es
desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les
Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup
Eurociutats i del Youth Forum.
La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics
en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El
seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes
adreçats als joves.
La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració
a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut.
Í
Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció
de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També
hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co
s
',.
una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut
t da
'
_ j r:
1994
�Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen:
- La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI
- L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments
de futur de les ciutats europees.
- Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000.
La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre,
un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a
desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI.
(*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de
treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes.
�De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se
suggereix tenir en compte els elements següents:
- Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este
Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de
responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en
Barcelona.
- El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos
que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro
presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos
parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos
momentos nos ocupan.
- La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue
avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y
política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países
debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los
imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso.
- Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de
seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de
insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la
proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello.
- No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a
encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones
que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos
como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en
determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro).
- La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local
y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello,
y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación
que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa
por el poder local
- Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema
que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y
entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo.
�- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del
día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las
políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de
la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del
Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la
labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente.
- Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de
juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y
aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a
cumplir con los principales retos de futuro.
- Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra
configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de
ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una
Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de
relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa
multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa
consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del
Mundo.
- Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí
mismos pero especialmente impactantes por
Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos
de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades
se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las
intervenciones de mayores dimensiones.
- Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la
solidaridad no puede ser una idea vacía.
- Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican
su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido,
la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es
la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de
redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4334
Title
A name given to the resource
Conferència Europa Jove
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Joventut
Societat
Euroregió
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf
9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 4.12.95
GU I Ó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB/EQ)
Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago.
Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271)
De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de
Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents:
1. Desenvolupament de l'acte
- L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a
la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat
l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la
Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència.
- L'ordre de l'acte serà el següent:
- Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores.
- Salutació al cos docent i als alumnes.
- Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i
Cultura i director del Catalan Chicago Group.
- Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament
d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20
minuts.
[N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la
seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al
bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de
l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme].
- L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del
International Executive M.B.A. Program a Barc%èl-
Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el
desenvolupament de la trobada
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona
promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o
nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea
de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana
d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes.
- La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de
desembre.
2. La Universitat de Xicago a Barcelona
- Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic
centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i
ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80.
Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres
promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i
manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els
diferents mòduls del curs.
- La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de
diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles
professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i
assistència social).
3. The Graduate School of Business
- Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats
empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler,
catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials
guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton
H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993).
4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona
- El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive
M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del
món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva
internacional.
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
-
El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i
està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu.
Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per
operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques,
socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La
orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions
en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives.
- Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència
professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora
que pertanyen a empreses líder en el seu sector.
�¿),u6k,,vbk
y
ki
Grldi
WÁ
i:A4v<
l;
0'1 :71,,t
PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A
LA UNIVERSITAT DE XICAGO
WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW
UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN
RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING.
IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce
'11514*' S
IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY.
THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE
FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED
THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC
DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND
FINANCIAL CONTROL.
WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC
ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE
AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE
BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION.
I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED
THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE
GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA,
TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15
tu.
MILLION P OPLE.
1-14,„i7r
�1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA
PATTERN
BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR
EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE
THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON
HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN
TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD
EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE
REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY
CLEAVED IN TWO BY THE WALL.
THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC
PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY
BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK.
OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER
AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN
URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH
THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND
METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA
AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO,
MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC.
19(/'?
ALw
BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS
LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY
ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS
BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST
GROWING POLES
�IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS
PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN
BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO
WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST
WEEK WITH THE CONVENING OF THE
INTERMINISTERIAL
EUROMEDITERRANEAN
CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS
ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS"
WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE
DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND
MUTUAL CONFIDENCE.
AP._(2-14-1m,f ttfd41?
lituLu9
BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN
BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION
PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN
ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS
OPENNESS
(AND
OPENMINDEDNESS),
ITS
SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING.
RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT,
OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN
EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY
CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE
FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES:
1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL,
BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO
CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO
TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON
PRIVATE TRANSPORT. i
�2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES
CLOSER CONTACTS AND IVERSITY
3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND
TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC
IDENTITY SHOULD BE PROMOTED.
4) IT OUGHT TO
BE ECOLOGICAL.
5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS
URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE
RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND
IDEAS.
6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE
SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS,
ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO
BETTER ITS SOUL.
ACTUALLY AT THE
CORE _QF THE BARCELONA
ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__
5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL,
SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL
BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS.
-
-
-37
1
1-72
OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT
HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY.
THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE
BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED
INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE
BECOME NEW CITY CENTRES.
4
(72 ¿(
7
�2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE
2.A) GLOBAL OUTLOOK
TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC
PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME
FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC
PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME
TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS
ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE
A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION
AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY
GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT
£t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE.
-m/1~
BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH
FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR
MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL
CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE
PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S
ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF
SUBSTANTIAL TRANSFORMATION.
EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED
TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL
EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF
MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23%
FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS
DESERVES TO BE EXPLAINED:
�- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE
OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS
BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE
IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND
TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE
STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY
CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED
CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF
CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE
HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS.
- ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL
DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE
MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA
AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S
INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS,
SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS
PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS,
PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN
CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE
SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF
PUBLISHING.
THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED
PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE
FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE
MOST LIKELY TO CONTINUE.
6
�OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S
ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE
COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE
SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED
MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS
SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST
SPANISH f^GIONS.
IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT
RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER
THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1,
COPENHAGEN ONDON,
THE ^I^GUE.
--_._
WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE
STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER
TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE
THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND
LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING
A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF
EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE.
MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING
STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT,
WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN
INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE
FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC
LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A
MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11
MILION.
7
CI IICAGO.GBR
�THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS
POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN
TERMS OF CONTAINER TRAFFIC.
IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY
ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER
BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA
BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF
THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE
CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR
EUROPEAN HEADQUARTERS.
AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK.
AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS
EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING
BUSSINESS.
2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD
MANAGER:
BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS
REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE
YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE
HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY
IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT
IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO
STANDARD & POORS.
8
�THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN
SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A
BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY
REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE
YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT
REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL
ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW
STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE
DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE
OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE
PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER,
THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE
CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL
OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY
1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994.
3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE
BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY
WITH NEW PROJECTS.
3.A) LOGISTIC CENTRE
THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH
SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE
CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING
POINT.
9
�THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT,
WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE
PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES,
PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS
NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE
ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE.
HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES,
HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG
AIRPORT.
THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA
RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS:
- AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR,
WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH
EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES.
- A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC
AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER
MEDITERRANEAN PORTS.
- A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH
THE FAR EAST
- A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH
OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN.
- PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED
ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC
ACTIVITIES AREA.
io
CI IICAGO.GBR
�A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING
CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN
TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY.
A HINTERLAND OF MANUFACTURING,
CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT
IMPORTANCE.
-
BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO
MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY
HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE
APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE
COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE
ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH
THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK.
IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A
BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF
SOUTHERN EUROPE.
BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH
MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE
COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS
DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL
,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN
THE REST OF
INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND
AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER
AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN
PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND
THE EAST.
�IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN
GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL
AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR
THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE
LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE
TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE
PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT
OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND
MOTORWAYS.
3.B. STRATEGIC PLAN.
THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN
BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO
ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF
BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY
IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF
ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING
PROGRESS.
TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE
STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK.
THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE
ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC
SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE
INTERNATIONAL ECONOMY.
12
�THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL
DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA,
UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE
MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN
ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA.
THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL
INTEGRATION.
THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES
OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT
CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF
THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES
RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES.
FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA
WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING
AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY
BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA,
MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS
THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE
SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF
ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD
OTHERWISE BE UNTHINKABLE.
13
CIIICAGO.GBR
�4.- IN CONCLUSION
BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING
INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE
BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE
STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE
COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS
THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND
CULTURAL SECTORS.
BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS
THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY.
WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY
OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR
ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO
UNDENIABLE ASSETS.
I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE.
THANK YOU VERY MUCH.
14
CI IICAGO.GBR
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4370
Title
A name given to the resource
Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Universitats
Acció política
Economia
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-12-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf
2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e
PDF Text
Text
1+1111I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra
Barcelona, 17 de gener de 1986
�y I
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.
Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com
a persona influida per la pròpia
experiencia política,
primer en el camp de la esquerra
inevitablemement,
universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.
1.-
Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-
70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.
2.-
Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu
legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�,
,
-3-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,
l'intercanvi,
el
comerç,
l'internacionalisme, la
la
curiositat,
la
fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.
4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.
5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.
6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-4-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref. :
ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.
7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,
aproximadament: "per què
dir-nos
barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i
per
Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.
8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-5-
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,
agosarat, juvenil, ingenu -tant
emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.
9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.
-
10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-6Ref.:
mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.
11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.
12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-7Ref.:
conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.
13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.
14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�•
-8-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.
15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en
les
nova Espanya,
i
mans de l'esquerra catalana, de la
nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.
16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,
està
vivint
d'enfortiment
processos
contradictoris
de la confiança,
de
lenta
devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�+Mc,
—9—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,
que conviu amb l'occidentalisme més
frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�í*fia
'Ry
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-10Ref.:
van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3972
Title
A name given to the resource
Conferència Homes i Dones d'Esquerra
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Nacionalisme
Federalisme
Liberalisme
Acció política
Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf
2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.6.97
GUIA
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"
De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y
- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.
Docutnento2
�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS
�-
EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)
- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.
2
�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-
- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.
ACTIVA.GBR
�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.
EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.
- SIN
EMBARGO,
- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.
4
�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.
5
�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4429
Title
A name given to the resource
Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ocupació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf
e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53
PDF Text
Text
6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia
k,J-uu
á.^c^. 5/i‘u
Cc
NOTAS PARA INTERVENCION
A FIRENZE. 6 DE MARC
El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los
murs
político—militares creando
una nueva situación a la que debemos adaptarnos.
Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está
siendo superada. Hoy las
relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya
�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar
el compromiso de nuestra
organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.
Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.
El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de
uropa, La unión europea
progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del
�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1
C.E.
Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única
nte de las regiones se opone
�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,
la constitución del propio
os debilita a todos.
El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual
onsejo
Consultivo.
¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo
al que pueden acceder -con
funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,
estaremos en el Comité de
Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica
epresentatividad.
Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes
de cooperación con países y ciudades más desafortunados
�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y
especializados como la UNESC
de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones
nos permitió por primera
Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU
al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio
propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.
También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco
Mundial. Esta presencia
internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado
e la Federación Mundial de
5
�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.
Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas
rganizaciones mundiales, y
porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su
�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:
- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,
lara división de las
con una
responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.
En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de
l a' s grandes
organizaciones
internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la
7
�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.
debemos solucionar cómo las
instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació
de seminarios y jornadas
técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales
e los países de la Europa
Central y Oriental, de la región mediterránea y de
�América Latina.
Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,
S. A. (TUBSA), que
agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.
Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con
ga en el asesoramiento de su
planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.
Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas
este campo. Así, además de
�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que
instituido el premio anual
este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.
Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son
los
dos convoyes de ayuda
humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en
la
financiación de autobuses
abana.
urbanos para la ciudad de La
Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.
El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10
�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.
Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4216
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa federal. Civisme i federalisme.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Florència, Itàlia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Liberalisme
Cooperativisme
Municipis
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf
a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab
PDF Text
Text
1.
PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO
D'OCUPACIO
(BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986)
- En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva
valuosa aportació a
l'organització d'aquesta Conferència,
E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos
i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del
Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació
d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació,
es tractaran durant aquests dos dies.
-
Les experiències dels diferents països posen de manifest
que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡
positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència
.
.,
de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais
es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això,
la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta
década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats.
-
El ritme de creixement de les innovacions i la difussió
de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus
Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del.
lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps
que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia,
la societat i la cultura que s'estan transformant.
�2.
- Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent
de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat
de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint
en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per
.
fer front a la internacionalització i la competència creixent
de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares
Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen
el tema central d'aquesta Conferéncia-
- Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea
per tots els problemes econòmics actuals i en especial el
més greu de tots: l'atur. Sovint
la creació
d'ocupació es
produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor
exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la
necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons
de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model
econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió
més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada
àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior
i d'empreses innovadores, que per una acció.
crein efectes multiplicadors.
sinergètica,
'"
�3.
-
Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és
que estigui ben
arrelat en les necessitats i potencialitats
de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació
entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals
queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment
i actuar localment".
- Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats
per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central
allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics
i socials. La descentralització és una necessitat ampiament
compartida per
la majoria de països industrialitzats,entre
ells el nostre.
-
Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una
postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi
aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una
distribució territorial. adequada dels centres nacionals de
recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc.
- Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic
tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8
de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera
etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es
preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188.
■_)
�4.
Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del
Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina
Tecnològica
un primer estudi de prioritats tecnològiques
per a una possible especialització del'Parc.
Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final
sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament
amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat.
- D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a
la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà
de la gestió í execució del programa.
Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta
d'institucions catalanes per la seva participació tant en
el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá
d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració.
Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad
de cooperació amb les institucions del pals i en especial
amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi
que assumeixin el protagonisme que els hi correspon.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3947
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Zona Franca, CMB
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ocupació
Competitivitat
Economia
Recerca i Desenvolupament
Model social
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf
69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d
PDF Text
Text
^
(“4174.441:
^c^Ïous), 54c,
lu^^^
^cr^
l3 CC^
^9
/'G`
BARCELONA
Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se
A
refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,
DAjtCELQN
�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-
Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no
�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de
que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su
�W.1!11:2,.
país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a
vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las
�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.
Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-
municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-
�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o
no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,
�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-
dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?
�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.
La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3977
Title
A name given to the resource
Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Espanya plural
Autonomia
Nacionalisme
Territoris
Model social
Espanya
Solidaritat
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5982/FMHP_03137.JPG
5985b7f9a193c10c0497f02db7f5511d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
23/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Barcelona
Title
A name given to the resource
Conferencia S.Ebadi a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Drets humans
Comunicació intercultural
Organismes internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
De la Riba, Ion
Ebadi, Shirin
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5983/FMHP_03138.JPG
80fe303ecefc03faed61d87e62bba369
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
23/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Barcelona
Title
A name given to the resource
Conferencia S.Ebadi a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Drets humans
Comunicació intercultural
Organismes internacionals
Ebadi, Shirin
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf
7f75020ce2867c7b08257c1003083e11
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Conferència sobre creixement econòmic i qualitat
de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94)
CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE
BARCELONA
L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van
permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les
condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat
de Barcelona per al desenvolupament d'activitats.
Els grans eixos de la política de Barcelona fóren:
1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies
de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística
dels barris perifèrics:
- Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota
de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les
bases d'un canvi d'escala de la ciutat.
- Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de
capital-risc per a l'atracció d'inversions.
- Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon
industrial de la Zona Franca.
2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els
Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació
de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai
de temps curt. Els principals objectius i resultats són:
- Situar Barcelona en el mapa internacional.
- Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura,
esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions
avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra
òptica.
Crear les bases per al desenvolupament de serveis
avançats a la producció.
�- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona,
obrint -la al mar..
- Creació de 10 noves zones !de centralitat.
- Establiment de les bases de cooperació público-privada.
Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge
Urbà.
3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992)
va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del
segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està
treballant en la seva implementació.
El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més
de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica.
Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a
projectes de desenvolupament urbà.
El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de
concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i
les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la
ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç,
les Universitats i el Cercle d'Economia.
Els tres objectius estratègics del primer pla eren:
a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de
la macro- regió.
• Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i
aglomeracions metropolitanes d'arreu del món.
• Vertebració de l'entorn metropolità.
b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les
persones.
• Millora del medi ambient.
• Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés.
• Augmentar les oportunitats socials.
• Prioritzar les infrstructures culturals.
�c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa.
• Creació de les infrastructures bàsiques per als
serveis avançats, altres que les viàries i les de
telecomunicacions.
• Foment de la innovació tecnològica per al progrés de
la indústria.
• Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de
l'àrea metropolitana.
Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius:
- S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona
s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran
ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat.
- S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica
amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de
platges i més de 300 hectàrees de zones verdes.
- S'ha produït una transformació estructural important de
la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels
sectors més avançats i competitius.
- S'han adequat les infrastructures de manera que avui en
dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta
turísitca, espais per a activitats productives, serveis de
telecomunicacions.
- Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la
macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6.
El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el
canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és
molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la
ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels
processos i de les persones, per garantir un desenvolupament
sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social.
Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de
Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració
i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als
productes i serveis de la ciutat.
3
�En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són:
a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional.
• Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia.
• Millorar l'eficiència dels serveis privats.
• Millorar l'eficàcia de l'administració pública i
deis serveis públics.
b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona.
• Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona.
• Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá.
c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social.
• Prevenir els riscs d'augment de la desocupació.
• Crear nous espais d'ocupació.
• Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment
de la població.
• Integrar les potencialitats dels joves.
• Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen
en creixement.
d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat
económica d'àmbit internacional.
• Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies.
• Activitats i infrastkuctures relacionades amb les
"autopistes de la infor ació".
• Barcelona Centre Universitari.
• Promoció de les adtivitats turístigues, fires,
congressos convencions.
• Sectors de salut.
• Manteniment de l'activitat productiva industrial.
4
�e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional.
Els escenaris prioritaris són els següents:
• La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental.
• Europa.
• América Llatina.
• Nord d'Africa.
irp/granollers.con
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4325
Title
A name given to the resource
Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Província metropolitana - Regió 1.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granollers
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Societat
Benestar Social
Urbanisme
Competitivitat
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1514/19970322d_00756_LD.pdf
1b49927e0374c93bfa6f8356ef922a7e
PDF Text
Text
Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Data: 22/3/97
G_UlÓ
Pera:
De:
Assumpte :
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (PS/IQ/AB/NB)
Conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona.
De cara a la conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona, se
informa de las siguientes aspectos:
- La conferencia se dirige a una auditorio de 200 personas, formado por representantes de
sectores económicos y empresariales y de los ámbitos universitario y asociativo.
- La conferencia puede considerarse el acto más relevante, en términos de proyección
pública, de la visita del Alcalde a Argel.
- Después de la intervención del Alcalde está previsto un turno de preguntas de los
asistentes.
Esquema de la conferencia
l. Barcelona y la cooperación mcditeminea:
- Las ciudades, espacios privilegiados para el diálogo norte-sur y en el Mediterráneo.
- La Conferencia de Ciudades del Mediterráneo y la cooperación con Sarajevo, ejemplos del
compromiso de Barcelona.
- Los poderes locales y las relaciones culturales y económicas, claves en los procesos de paz.
2. La transición democrática:
- Argel-Argelia y Barcelona-España, procesos comparables de reforma democrática.
- Ruptura pactada y consenso, factores fundamentales: la aceptación de la diversidad en un
marco común.
- La regeneración urbana, requisito para la construcción democrática.
3. Barcelona, modelo de transformación urbana:
-
Recuperar una ciudad castigada, infradotada y desmoralizada.
De las acciones de pequeña escala a las macro-operaciones.
Un gran acontecimiento como pretexto: JJOO B'92
El secreto del éxito : objetivos definidos, consenso, complicidad, calidad y liderazgo local.
Una perspectiva global: la planificación estratégica.
ALC AI OlA
lltDI•tr e d""l:ntrada
Garantizar la continuidad.
Una experiencia positiva que Barcelona pone~ disposición de Argel.
--···----
- 8 ABR. 1997
......
ALGER.PMM
�Ajuntament
<(Jp
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
1. BARCELONA Y LA COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA.
COMO
ALCALDE
DE
UNA
CIUDAD
MEDITERRÁNEA
QUISIERA HACER UNA REFLEXIÓN ACERCA DEL PAPEL
PRIMORDIAL DE LAS CIUDADES EN LA CREACIÓN Y
CONSOLIDACIÓN DE VÍNCULOS DE COLABORACIÓN Y DE
ENTENDIMIENTO ENTRE LAS DOS RIBERAS DEL MARE
NOSTRUM.
LAS
CIUDADES,
COMO
CATALIZADORAS
DIVERSIDAD,
REPRESENTAN
TOLERANCIA,
LA
LOS
CONVIVENCIA
Y
VALORES
LA
DE
LA
DE
LA
SOLIDARIDAD.
VALORES DEMOCRÁTICOS POR EXCELENCIA. ESTA ES
UNA
IDEA
FUNDAMENTAL
QUE
DESDE
BARCELONA
VENIMOS DEFENDIENDO CON ·LA DOBLE CONVICCIÓN DE
QUE LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS
PARA EL DIÁLOGO Y QUE EL ÁMBITO MEDITERRÁNEO ES
ACTUALMENTE
~ PARA
CRUCIAL
EL
NECESARIO
ENTENDIMIENTO NORIE-.SUR.!.
DESDE
ESTA
CONVOCATORIA
VISIÓN,
EN
BARCELONA
MARZO
DE
IMPULSÓ
1995
DE
LA
LA
2
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
CONFERENCIA DE CIUDADES.DEL MEDITERRÁNEO. ESTA
CONFERENCIA, EN LA QUE PARTICIPARON 36 CIUDADES,
NACIÓ CON LA FINALIDAD DE ESTABLECER UN ESPACIO
DE DIÁLOGO ENTRE LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES
DE LAS CIUDADES , DEFENDER EL PAPEL ESENCIAL DE
LAS CIUDADES EN EL DISEÑO Y EJECUCIÓN DE LA
NUEVA POLÍTICA EUROMEDITERRÁNEA Y FOMENTAR
PROYECTOS DE COOPERACIÓN.
ALGO MÁS TARDE, EN NOVIEMBRE DE 1995, SE CELEBRÓ
EN
NUESTRA
CIUDAD
LA
CONFERENCIA
EUROMEDITERRÁNEA QUE DIÓ ORÍGEN AL PROCESO DE
BARCELONA QUE ESTABLECÍA, EN UN NIVEL POLÍTICO
GENERAL,
SUPRALOCAL,
LAS BASES DE LA NUEVA
RELACIÓN
EUROMEDITERRÁNEA
ESTRUCTURADA
EN
TRES ÁMBITOS: EL POlÍTICO Y DE SEGURIDAD, EL
ECONÓMICO Y FINANCIERO Y EL SOCIAL Y CULTURAL.
EN TODOS LOS ENCUENTROS DERIVADOS DE ESTA
CONFERENCIA SE HA PUESTO DE MANIFIESTO QUE SIN
EL NECESARIO ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PODERES
LOCALES, LOS MÁS PRÓXIMOS AL CIUDADANO, Y SIN LA
EXISTENCIA
DE
UN
TEJIDO
DE
RELACIONES
3
ALGER.PMM
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
COMERCIALES, EMPRESARIALES Y CULTURALES EN EL
NIVEL
ES
PRIVADO,
MUY
DIFÍCIL
DESARROLLAR
PROCESOS COMO EL INICIADO EN BARCELONA.
POR ELLO ENTENDEMOS QUE LA RELACIONES ENTRE
CIUDADES NO DEBEN BASARSE SÓLO EN ASPECTOS
CULTURALES Y SIMBÓLICOS, SINO TAMBIÉN EN SÓLIDOS
INTERCAMBIOS
ECONÓMICOS,
POLÍTICOS
Y
DE
EXPERIENCIAS DE GESTIÓN URBANA, COMO ESTAMOS
HACIENDO CON SARAJEVO.
BARCELONA AYUDÓ A
COMPROMETIÓ,
CONTINUAR
DURANTE
BOSNIA~HERCEGOVINA
DE
CONFLICTO
ESTA CIUDAD
UNA
VEZ
HACIÉNDOLO
RECONSTRUCCIÓN
DE
FIRMADA
LA
Y
SE
PAZ,
A
EN
LA
INFRASTRUCTURAS,
ASÍ
COLABORANDO
LAS
EL
COMO, LO QUE ES MÁS IMPORTANTE, CONTRIBUYENDO
A LA RECUPERACIÓN DEL TEJIDO DEMOCRÁTICO DE UNA
CIUDAD QUE HABÍA SIDO MODELO DE CONVIVENCIA
ENTRE COMUNIDADES.
BARCELONA TAMBIÉN HA ESTABLECIDO ACUERDOS DE
COOPERACIÓN
CON
OTRAS
CIUDADES
DEL
4
ALGER.PMM
�'~
Ajuntament
~~jf
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
MEDITERRÁNEO CON LA FINALIDAD DE INTERCAMBIAR
EXPERIENCIAS EN GESTIÓN URBANA.
UNA DE LAS INICIATIVAS EN LA QUE PARTICIPA, DENTRO
DE LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO,
ES
UNA
RED
DE
COOP.ERACIÓN
PARA
PLANES
ESTRATÉGICOS URBANOS EN LA QUE BARCELONA HA
ASESORADO A LAS CJUDADES DE TETUÁN (MARRUECOS)
Y CATANIA (ITALIA).
BARCELONA
TAMBIÉN
HA
AYUDADO
A
CREAR
UN
CENTRO DE RECURSOS PARA EMPRESAS (TOMANDO
COMO MODELO LA EMPRESA BARCELONA ACTIVA) EN
CASABLANCA,
FINANCIADO
POR
UN
PROGRAMA
MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA).
ENTRE
OTRAS
DE
LAS
MUCHAS
INICIATIVAS
DE
COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA, EN EN EL MARCO DE LA
RED MEDCITÉS, COLABORAMOS JUNTO CON MARSELLA
Y
ROMA
EN
MEDIAMBIENTALES
LA
EN
REALIZACIÓN
CIUDADES
DE
COMO
ESTUDIOS
TETUÁN
Y
AGADIR (MARRUECOS), HAIFA,(ISRAEL), SOUSSE (TÚNEZ)
'f MAR DE MÁRMARA_(TURQUIA.l.
5
ALGER,PMM
�Ajuntament
<f)p
de Barcelona
COHERENTES CON
ESTAMOS
EN
Gabinet de I'Aicaldia
ESTA LÍNEA DE TRABAJO,
ARGEL
PARA
PONER
HOY
NUESTRA
EXPERIENCIA EN GESTIÓN URBANA A DISPOSICIÓN DE
VUESTRA CIUDAD. PARA SENTAR LAS BASES DE UNA
FUTURA COOPERACIÓN ENTRE NUESTRAS CIUDADES. Y
LO HACEMOS, SOMOS CONSCIENTES DE ELLO, EN UNA
SITUACIÓN Y EN UNOS MOMENTOS ESPECIALMENTE
COMPLEJOS.
2. LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA.
ARGEL , Y TODA ARGELIA, ESTÁ VIVIENDO EN ESTOS
MOMENTOS UNA ETAPA DE TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA
QUE PARA BARCELONA Y ESPAÑA ES AÚN UNA MEMORIA
MUY
VIVA
NUESTROS
Y
RECIENTE.
PROBLEMAS,
YA
(NUESTRA
LO
HE
HISTORIA
DICHO
Y
ANTES,
TIENEN MUCHOS MÁS PUNTOS DE CONTACTO QUE DE
DIFERENCIA)
EL PROCESO DE REFORMA HACIA LA DEMOCRACIA EN
----
ESPAÑA NO FUE LINEAL NI FÁCIL. ESPAÑA SALÍA DE 40
6
ALGER.PMM
�Ajuntament
<OP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
AÑOS DE FRANQUISMO Y DE UNA LARGA ETAPA DE
AISLAMIENTO INTERNACIONAL. DESPUÉS DE LA CAlDA
DE LAS DICTADURAS GRIEGA Y PORTUGUESA, ESPAÑA
ERA EL ÚNICO PAÍS EUROPEO OCCIDENTAL DE RÉGIMEN
NO DEMOCRÁTICO.
EL MODELO DE TRANSICIÓN DE NUESTRO PAÍS FUE UN
CLARO EJEMPLO <DE NEGOCIACIÓN Y TRANSACCIÓN
ENTRE
SECTORES
PROCEDENTES
DEL
RÉGIMEN
ANTERIOR Y LAS FUERZAS POLÍTICAS Y SOCIALES DE LA
OPOSICIÓN DEMOCRÁTICA.
ERA NECESARIO ROMPER CON EL PASADO SOBRE LA
BASE DEL CONSENSO. NO ERA POSIBLE PLANTEAR UNA
RUPTURA VIOLENTA CON EL RÉGIMEN ANTERIOR. LA
MAYORÍA DE LA POBLACIÓN NO APOYABA ESTA VÍA Y
EXISTÍA UN TEMOR FUNDADO A QUE SE PUDIERA
PRODUCIR UN ENFRENTAMIENTO CIVIL.
LA
ACTITUD
APERTURISTA
REFORMISTAS
DEL
DE
ANTIGUO
LOS
SECTORES
RÉGIMEN
FUE
DETERMINANTE EN EL PROCESO DEMOCRÁTICO. COMO
TAMBIÉN
FUE
DETERMINANTE
LA
ACTITUD
7
ALGER.PMM
�Ajuntament
~)
de Barcelona
RESPONSABLE
DE
Gabinet de I'Aicaldia
LAS
FU_ERZAS
POLÍTICAS
DE
OPOSICIÓN.
FUE, PUES UNA RUPTURA PACTADA. Y SE ELIGIÓ LA VIA
DE
LA
NEGOCIACIÓN
Y
EL
CONSENSO
PARA
ESTABLECER UNA DEMOCRACIA ESTABLE QUE ABRIÓ UN
PROCESO
PACÍFICO,
PARTICIPATIVO,
GRADUAL
Y
RESPONSABLE QUE INCLUYÓ TODOS LOS SECTORES DE
LA
SOCIEDAD:
POLÍTICOS,
LAS
LOS
INSTITUCIONES,
GRUPOS
LOS
PARTIDOS
ECONÓMICOS,
LAS
NACIONALIDADES HISTÓRICAS Y EL CONJUNTO DE LOS
CIUDADANOS.
LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA, PUES, DEMOSTRÓ QUE LAS
DIFERENCIAS POlÍTICAS SE PODÍAN RESOLVER SOBRE
LA BASE DEL DIÁLOGO Y LA NEGOCIACIÓN ENTRE
TODOS AQUELLOS QUE ACEPTAN
Y
RESPETAN LAS
REGLAS DEL JUEG_D_D_EMOCH_ÁTICO.
EN
TODO
ESTE
PROCESO
LOS
MEDIOS
DE
COMUNICACIÓN JUGARON UN PAPEL DETERMINANTE. EL
APOYO A LAS REFORMAS QUE SE INICIABAN Y LA
DIFUSIÓN DEL IDEARIO DEMOCRÁTICO, SOBRETODO A
8
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
TRAVÉS DE LA PRENSA ESCRITA, CONTRIBUYÓ A LA
IMPLICACIÓN DE AMPLIOS SECTORES DE LA SOCIEDAD
ESPAÑOLA.
EL
_EJ ERCICIO
DE
LA
LIBERTAD
DE
_EXPRESIÓN ERA EL SIGNO MÁS EVIDENTE QUE PERCIBÍA
1
EL CIUDADANO DE QUE ALGO ESTABA CAMBIANDO.
AÚN ASÍ, LOS FACTORES DE DESESTABILIZACIÓN DEL
PROCESO
DEMOCRÁTICO
ESTUVIERON
PRESENTES
DURANTE TODA LA TRANSICIÓN Y SÓLO EL CONSENSO Y
LA
SOLIDARIDAD
DEMOCRÁTICAS
ENTRE
HAN
TODAS
PERMITIDO
LAS
FUERZAS
CONSOLIDAR
Y
ESTABILIZAR UN RÉGIMEN DE LIBERTADES QUE HA
FACILITADO
UN
GRAN
DESARROLLQ___.ECONÓMICO,.
SOCIAL Y CULTURAL.
ESTE RÉGIMEN DE LIBERTADES, COMO TODO SISTEMA
DEMOCRÁTICO, NO ESTÁ EXENTO DE TENSIONES Y
CONTRADICCIONES.
NO
ES
FÁCIL, A
MENUDO,
LA
COEXISTENCIA
DE
DIFERENTES FUERZAS DE GOBIERNO EN DIFERENTES
NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN.
9
ALGER.PMM
�Ajuntament
4J)J
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
PERO ESA ES UNA DE LAS CONDICIONES BÁSICAS DE LA
DEMOCRACIA Y DEL DESARROLLO: LA ACEPTACIÓN DE
LA PLURALIDAD Y LA DIVERSIDAD EN UN MARCO COMÚN.
Y ESE ES EL PUNTO EN QUE LAS CIUDADES JUEGAN UN
PAPEL CLAVE.
TRANSFORMAR
NUESTRAS CIUDADES,
1
MEJORAR
LA
CALIDAD DE VIDA, CREAR OPORTUNIDADES DE EMPLEO
Y ESPACIOS DE
GRANDES
CONVIVEN~IA,
RETOS
SON ALGUNOS DE LOS
SOBRE ¡LOS
QUE
DESCANSA
LA
CONSTRUCCIÓN DEMOCRÁTICA.
3. BARCELONA. MODELO DE TiRANSFORMACIÓN URBANA.
LOS PRIMEROS PASOS
LAS
PRIMERAS
ELECCIONES
MUNICIPALES
COINCIDIERON, EN EL CASO DE BARCELONA, CON UNO
DE LOS PEORES MOMENTOS EN LA HISTORIA DE LA
CIUDAD.
BARCELONA
ESTABA
FUERTEMENTE
CASTIGADA POR LA ESPECULACIÓN Y EL DESORDEN
URBANÍSTICO, INMERSA EN UNA SITUACIÓN ECONÓMICA
DIFÍCIL, CON UN AYUNTAMIENTO ADMINISTRATIVAMENTE
JO
ALGER.PMM
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
CAÓTICO; BARCELONA ERA, EN DEFINITIVA, UNA CIUDAD
DESMORALIZADA Y CON ESCASAS PERSPECTIVAS DE
FUTURO
LAS
ELECCIONES
ELECCIÓN
DE
MUNICIPALES
UN
SUPUSIERON
GOBIERNO
DE
LA
PROGRESO
ENCABEZADO POR EL PARTIDO SOCIALISTA Y CON
NARCÍS
SERRA
(POSTERIORMENTE
MINISTRO
DE
DEFENSA Y VICEPRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL)
COMO ALCALDE. AQUEL EQUIPO, BASADO EN EL PACTO
Y EL DIÁLOGO, YA MARCÓ UN, TALANTE QUE BARCELONA
HA MANTENIDO HASTA AHORA.
SITUADA A LA PUERTA DE LA DÉCADA DE LOS OCHENTA,
BARCELONA TEN~ QUE HACER UN GRAN ESFUERZO
PARA PONER AL DÍA SU
ESTRUCTURA URBANA Y
AVANZAR HACIA UN TEJIDO SOCIAL MÁS COHERENTE E
INTEGRADO. LA CIUDAD DEBÍA PONER FIN A UNA ETAPA
DE CRECIMIENTO FÍSICO PERO EXENTO DE CRITERIO,
DE
DESATENCIÓN
PO~
PARTE
DE
LAS
ADMINISTRACIONES SUPERIORES (EN AQUEL MOMENTO
EL ESTADO), QUE A LO LARGO DE LA DÉCADA DE LOS
11
ALGER.PMM
�Ajuntament
-4:1P
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
SESENTA Y LOS SETENTA CONFIGURÓ UNA CIUDAD
DESEQUILIBRADA E INFRADOifADA.
LOS
PRIMEROS
PASOS,
EXTRAORDINARIAMENTE
DIFÍCILES, SE CENTRARON TANTO EN UNA INCIPIENTE
POLÍTICA SOCIAL
Y
ECONÓMICA
LOCAL
COMO
EN
ACTUACIONES URBANÍSTICAS PUNTUALES. UNO DE LOS
PRIMEROS
OBJETIVOS
FUE
LO
QUE
LLAMAMOS
"DIGNIFICACIÓN" DE LA PERIFERIA A TRAVÉS DE UN
INTENSO PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE TÉCNICOS Y
CIUDADANOS .
EL PRETEXTO DE LOS JUEGOS
EN ESTE CONTEXTO APARECE UNA FECHA CLAVE EN EL
DEVENIR DE BARCELONA. ,::L 6 DE JUNIO DE 1981,
DURANTE LA CELEBRACIÓN EN BARCELONA DEL DÍA DE
LAS FUERZAS ARMADAS, EL ALCALDE NARCÍS SERRA
ANUNCIA, EN PRESENCIA DE LOS REYES DE ESPAÑA,
QUE BARCELONA PRETENDE ORGANIZAR LOS JUEGOS
OLÍMPICOS DE 1992.
DOS
ETAPAS
NOMINACIÓN
SE
SUCEDEN
OLÍMPICA
DE
ENTONCES.
OCTUBRE
HASTA
DE
LA
1986
12
ALGER.PMM
�Ajuntament
<(lp
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
BARCELONA PROSIGUE SU REGENERACIÓN, POCO A
POCO PERO CON CRITERIIOS DEFINIDOS.
UNA VEZ
DESIGNADA
ACELERA
SEDE
OLÍMPICA,
ESPECTACULARMENTE
SU
PROGRESIVO
SER
PASA A
LA
CIUDAD
RITMO
Y
EL
CAMBIO
UNA TRANSFORMACIÓN
GLOBAL EL OBJETIVO SIEMPRE ESTUVO CLARO Y LOS
JUEGOS
FUERON
EL
ARGUMENTO
PARA
DAR
UN
IMPULSO IRREVERSIBLE Y EN UN TIEMPO MUY LIMITADO
A LA REGENERACIÓN INTEGRAL DE LA CIUDAD.
LA
DE
CONSTRUCCIÓN
LA
CIRCUNVALACIÓN,
BÁSICAS
INFRAESTRUCTURAS
(COLECTORES)
Y
DE
LAS
RONDAS
DOTACIÓN
DE
DE
DE
SANEAMIENTO
TELECOMUNICACIONES,
LAS
PROPIAS ÁREAS OlÍMPICAS Y LA RECUPERACIÓN DEL
LITORAL, RESUMEN EL ÉXITO DE LA TRANSFORMACIÓN
DE BARCELONA.
EL MODELO BARCE_LONA
¿CÓMO HA LLEVADO A CABO BARCELONA SU PROCESO
DE TRANSFORMACIÓN? LA CLAVE HA SIDO UNA MANERA
DE REFLEXIONAR Y DE PONER EN
PRÁCTICA LAS
13
ALGER.PMM
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
DECISIONES QUE YA SE CONOCE CON EL NOMBRE DE
"MODELO BARCELONA".
¿A QUÉ LLAMAMOS "MODELO BARCELONA"? SE TRATA
DE
DEFINIR
UNA
OPERACIÓN
EN
BASE
A
UN
PLANTEAMIENTO GLOBAL, FORMADO POR DIVERSOS
ELEMENTOS QUE SE COORDINAN EN UN OBJETIVO
COMÚN, Y DESARROLLARLO: A PARTIR DEL CONSENSO,
LA COORDINACIÓN DE ESFUfERZOS, LA COMPLICIDAD DE
AGENTES
PÚBLICOS
Y
PRIVADOS
INSTITUCIONAL
LIDERAZGO
PERO
CON
UN
PARA
NECESARIO
ASEGURAR EL IMPULSO.
ESTE MÉTODO TIENE TRES FACTORES CRUCIALES. EN
PRIMER LUGAR, ES FUNDAMENTAL CONTAR CON LA
COMPLICIDAD
SEGUIRSE
UN
CIUDADANA.
POR
OTRO
PRINCIPIO ¡INELUDIBLE:
LADO,
LA
DEBE
CALIDAD.
FINALMENTE, ES DE VITAL IMPORTANCIA QUE EL PUNTO
DE REFERENCIA, EL PAPEL DIRECTOR, CORRESPONDA A
LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, LA MÁS PRÓXIMA AL SENTIR
DE LOS CIUDA_DANOS Y A SUS PROBLEMAS.
14
ALGEfUMM
�Ajuntament
~p
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
EL GRAN SECRETO DEL ÉXIT<D OLÍMPICO DE BARCELONA
Y DE LA TRANSFORMACIÓN URBANA LLEVADA A CABO
FUE QUE UN PROYECTO NACIONAL Y DE ESTADO FUESE
LIDERADO
POR
EL
PODER MÁS
PEQUEÑO Y
MÁS
PRÓXIMO, EL DE LA CIUDlAD. ESTO PERMITIÓ QUE
BARCELONA NO FUERA UTILIZADA SINÓ QUE FUERA
TRANSFORMADA.
SE
PODRÍA
DECIR
QUE
ES
UNA
VENTAJA
EXTRAORDINARIA CONTAR !CON LA REFERENCIA DE
UNOS
JUEGOS
OLÍMPICOS Y TODO
EL
POTENCIAL
INVERSOR QUE LES ACOMF?AÑA PARA CAMBIAR UNA
CIUDAD. ES CIERTO Y BARCELONA LO SABE. PERO
TAMBIÉN ES CIERTO QUE J¡iAY MUCHAS FORMAS DE
ORGANIZAR UN GRAN ACONfECIMIENTO Y BARCELONA
OPTÓ POR HACERLO EN BENEFICIO DE LA CIUDAD. EL
OBJETIVO BUSCADO NO ERA! SUFICIENTE POR SÍ SOLO,
DEBÍA SABERSE CÓMO AFRONTARLO.
¿CÓMO LO HIZO BARCELONA? A PARTIR DE UNOS
OBJETIVOS CLAROS, CONS1fRUYENDO UN
ESQUEMA
1
QUE
CONTEMPLARA
LAS
DIFERENTES
INTERDEPENDENCIAS QUE INCIDÍAN EN ELLOS Y QUE
15
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
INCLUYERA
de Barcelona
UNA
Gabinet de I'Aicaldia
SECUENCIA
CONCATENADA
DE
DECISIONES. Y TODO ELLO, INCORPORANDO CRITERIOS
CUALITATIVOS DESDE EL INICIO DE LA PLANIFICACIÓN
HASTA LA GESTIÓN DE LOS PROYECTOS Y BUSCANDO
EL EQUILIBRIO EN EL SENO DEL ENTRAMADO URBANO.
PRUEBA
DE
ELLO
ES
QUE
EL
GRAN
BAGAJE
DE
BARCELONA, SU EXCELENTE CARTA DE PRESENTACIÓN,
SON
LOS
JUEGOS
OLÍMPICOS
LAS
Y
GRANDES
OPERACIONES QUE SE LLEVARON A CABO. ASÍ SE
ENTIENDE QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS NO
ACARREARA ÚNICAMENTE GRANDES OPERACIONES DE
INFRAESTRUCTURAS, SINÓ QUE PARALELAMENTE SE
INCIDIERA EN CAMPOS TAN IMPORTANTES COMO LA
REHABILITACIÓN
DEL
CIUDAD,
LLAMADAS
LAS
CENTRO
HISTÓRICO
ÁREAS
DE
DE
LA
NUEVA
CENTRALIDAD, LA DOTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS EN
LOS BARRIOS, LAS ACCIONES PUNTUALES DE MEJORA
URBANA
Y
PROMOCIÓN
DE
VIVIENDA,
LOS
EQUIPAMIENTOS CULTURALES O LA LABOR EN LOS
TERRENOS SOCIAL, ECONÓMICO Y OCUPACIONAL.
16
ALGER.PMM
�Ajuntament
~}) de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
DICHO ESTO , ¿PUEDE ACOfVlETERSE UN PROCESO DE
DESARROLLO URBANO SINi CONTAR CON UN GRAN
1
ACONTECIMIENTO , SIN TENER LA GARANTÍA DE UNOS
JUEGOS OLÍMPICOS?
SÍ, SI SE DISPONE DE LOS INSTRUMENTOS ADECUADOS.
BARCELONA TUVO LA PRE~AUCIÓN DE DOTARSE DE
!
ELLOS
AL
ELABORAR
EL
PLAN
ESTRATÉGICO
BARCELONA 2000.
EL PLAN ESTRATÉGICO CONSISTIÓ EN 8 _UNAR A TODAS
¡
LAS ENTIDADES E INSTITUCIONES MÁS SIGNIFICATIVAS Y
COORDINAR ESFUERZOS. EL ¡PLAN, PESE A HABER SIDO
IDEADO EN EL MARCO DE Lf1 OPERACIÓN OLÍMPICA, EN
1
CIERTO MODO SE DESARR04LO INDEPENDIENTEMENTE,
.
DE TAL MANERA QUE LOS OBJETIVOS DE LA CIUDAD
ESTUVIERAN EN TODO MOMENTO GARANTIZADOS.
LA CONTINUIDAD DE LA TRANSFORMACIÓN
'
ESTE MODELO HA DEMOSTRADO SU VALIDEZ Y LA SIGUE
DEMOSTRANDO CON EL PASCD1 DE LOS AÑOS . DE HECHO,
EN
EL
CONTEXTO
ACTUAL
DE
CONTENCIÓN
PRESUPUESTARIA Y, POR f\SÍ DECIRLO,
11
SIN
UNOS
1
¡
17
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
JUEGOS
de Barcelona
OLÍMPICOS",
Gabínet de I'Aicaldía
BARCELONA
NO
SÓLO
HA
MANTENIDO EL NIVEL DE DESARROLLO URBANO SINÓ
QUE CUENTA CON GARANTÍAS DE FUTURO. ES EVIDENTE
QUE
BARCELONA
HA
TENIDO
QUE
BUSCAR
VÍAS
i
ALTERNATIVAS
PERO
AVANZA
EN
BUENA
PARTE
GRACIAS A UN ESQUEMA BIEN ESTRUCTURADO.
PARALELAMENTE A LOS PROYECTOS OLÍMPICOS, Y EN
BUENA MEDIDA GRACIAS A ELLOS, BARCELONA HA
PLANIFICADO
DISEÑANDO
Y
UN
PREVISTq>
CONJUNTO
LAS
DE
NUEVAS
METAS,
OPERACIONES
QUE
CONFIGURAN UNA NUEVA GRAN TRANSFORMACIÓN DE
BARCELONA.
ESTA NUEVA ETAPA SE CARACTERIZA, POR UN LADO,
POR UNA SERIE DE ACTUACIONES ENCAMINADAS A
"TERMINAR
LA
CIUDAD"
!(PROLONGACIÓN
DE
LA
l
DIAGONAL,
OTRO
DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV ...) Y,
LADO,
A
CONSOLIDAR
EL
POR
SISTEMA
¡
METROPOLITANO, TANTO EN TÉRMINOS ECONÓMICOS
COMO
TERRITORIALES
E
INFRAESTRUCTURALES,
Y
l
HACERLO
MEDIANTE
CRITERIOS
DE
DESARROLLO
18
ALGER.PMM
�Ajuntament
*
de Barcelona
SOSTENIBLE
Y
Gabinet de I'Aicaldia
PRESERVACIÓN
DEL
ENTORNO
MEDIOAMBIENTAL.
ES
EN
ESTE
CONTEXrro
DONDE
SE
ESTÁ
DESARROLLANDO "LA BARCELONA DE RIO A RIO", QUE
SUPONE
LA
REGENERACróN
DEL
BESOS
Y
EL
LLOBREGAT, LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO, LA NUEVA
AMPLIACIÓN DEL AEROPUERTO, LA DEFINICIÓN DE LA
RED
FERROVIAR IA
DE
ALTA
VELOCIDAD
Y
LA
REESTRUCTURACIÓN DE LOS MUNICIPIOS RIBEREÑOS
DEL BESOS . Y DONDE SE PRETENDE AVANZAR EN TRES
TERRENOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HAN TOMADO
IMPULSO PERO QUE REQUIEREN DE UN NUEVO EMPUJE:
EL EMPLEO , LA VIVIENDA Y EL. TRANSPORTE.
EL NUEVO RETO QUE AFRONTA BARCELONA ES LA
CELEBRACIÓN,
UNIVERSAL
NUEVAS
DE
EL AÑO
.LAS
TECNOLOGÍAS,
2004,
DEL
CULTURAS.
LAS
PRIMER
FORUM
SOSTENIBILIDAD,
FORMAS
DE
"HACER
CIUDAD" DEL NUEVO MILENIO, CONSTITUYEN LAS BASES
DE UN PROYECTO QUE APUESTA POR FOMENTAR, CON
EL PATROCINIO DE LA UNESGO, LA CULTURA DE LA PAZ,
LA SOLIDARIDAD Y LA CONVIVENCIA INTERNACIONAL. UN
19
ALGE R.PM M
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
PROYECTO CON EL QUE BARCELONA, SIGUIENDO SU
MODELO
DE
ACTUACIÓN,
QUIERE
CONSOLIDAR
SU
NUEVO PROCESO DE TRANSFORMACIÓN.
BARCELONA CONSIDERA QUE ESTA FORMA DE "HACER
CIUDAD" PUEDE SER UNA REFERENCIA ÚTIL
PARA
OTRAS CIUDADES. DE HECPfO; YA HA SIDO TOMADA
COMO MODELO POR OTRAS CIUDADES EUROPEAS QUE
QUIEREN SABER CÓMO SE ESTÁ REGENERANDO EL
CENTRO
HISTÓRICO.
POR
CIUDADES
OLÍMPICAS
QUIEREN CONOCER "EL SEORETO" DE BARCELONA'92.
POR PARTIDOS POLÍTICOS QUE HABLAN DEL "ESTILO
BARCELONA" (TONY BLAIR).
NO
EXISTEN
RECETAS
MILAGROSAS
Y APLICABLES
ÍNTEGRAMENTE EN CUALQUIER CONTEXTO , PERO LA
PROPUESTA
DE
BARCELONA
PUEDE
SER
UNA
REFERENCIA VÁLIDA EN MUCHOS CASOS.
HOY ATENDEMOS LA PETICIÓN DE LA CIUDAD DE ARGEL
DE
CONOCER
BARCELONA
LA
SE
CONTRIBUIR A LA
EXPERIENCIA
SENTIRÁ
DE
ORGULLOSA
BARCELONA.
SI
PUEDE
TRANSFORMACIÓN DE ARGEL. UNA
20
AI.CIERPMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
Scbéma de la conférence
1. Barcelone et la coopération méditerranéenne :
e_
-~~
. ,/)
'
Yv¡i
~~~~'*
~ ~v
- Les villes,~ espaces privilégiés ,pour le dialogue nord-sud et
dans la Méditerranée.
- La Conférence des Villes de la Méditerranée et la coopération
avec Sarajevo, exemples de l'engagement de Barcelone.
- Les
pouvo1rs
locaux
et
les
relations
culturelles
et
économiques, éléments clés dans les processus de paix.
2. La_transition démocratique:
1.
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
- Alger 1 Algérie et Barcelone /Espagne, processus comparables
de réforme démocratique.
- Rupture négociée et consensus, facteurs fondamentaux:
l'acceptation de la diversité dans un cadre commun.
- La régénération urbaine, condition requise pour la construction
démocratiq ue.
3. _Barcelone, modele de transformation urbaine :
- Récupérer une ville chatiée, sous-équipée et démoralisée.
- Des actions
a petite échelle aux ¡macro-travaux.
- Un grand événement comme prétexte : les Jeux Olympiques
de Barcelone 1992.
2
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mailbcn.es
- Le secret du succés : objectifs définis, consensus, complicité,
qualité et Jeadership local.
- Une perspective globale : la planification stratégique.
- Garantir la continuité.
- Une expérience positive que Barcelone met
d'Aiger.
__
----------~-__,......_
- : - - - - - - --
a la
disposition
·--------------'
1. BARCELONE ET LA COOPERATION MEDITERRANEENNE
EN TANT QUE MAIRE D'UNE VIL.LE MEDITERRANEENNE, JE
~------
VOUDRAIS
FAIRE ..uNE__Elf.LEXION
SUR
LE
ROLE
~~ DES VILLES DANS LA CREATION 'Ei Di
~: DES LIENS DE COLLABORATION-~
3
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
...,,~ ENTRE LES DEUX RIVES lM'
t+.~1
qv; NDUS
",ef~~ bf
<{Vi
tb3RtF
~;f-U[ Po{5-
J'flJU) <Jf\)r,J.
~lrl/
L~s, coMME CA I_::;;;.,.
A_
lf_:__~u_R_s_
D_
E_LA
__D_IV_E_R_s_ITE,
REPRESENTENT LES VALEURS DE LA
~
CONVIVIALITE
ET
LA
- - - ·--, ·--·-·-- ·
SOLIDARITE.
·'--~---------------- -
D~l!OCR~QUES ~CE.
FONDAMENTALE
QUE
TOLERANCE,~
DEPUIS
DES
VALEURS
c .
C'EST UNE IDEE
BARCELONE
NOUS
REVENDIQUONS AVEC LA DOUBLE CONVICTION QUE LES
VILLES SONT DES ESPACES PRIVILEGIES POUR LE
DIALOGUE ET QUE LE DOMAINE DE LA MEDITERRANEE
...
___,_F-=0'-'-'N.._.,D'-'-'A~M'-""'E'-'-"N._LlTA'-'-'L...__ _
ESI_ --~AC=-T_._~U""'-"E""'-"L......,L. .E.~M'-""'.E_._._NT__.___
~
....
-!-PO UR
-
-~· INDISPENSABLE NORD- SUD.
L' t7'-JftN{E:
4
�Ajuntament
~~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldía@mail.bcn.es
(
DE
LA
MEDITERRANEE.
CETTE
CONFERENCE,
A
LAQUELLE ONT PARTICIPE 36i VILLES, EST NEE DANS LE
sufi6E CREES. UN ESPACE DE DIALOGUE ENTRE LES
PRINCIPAUX
REPRESENTANTS
DES
VILLES,
-~~--- ----- -
L'EXECUTION
---·-
DE
LA
NOUVELLE
®
/
POLITIQUE EUROMEDITERRANIEENNE ET DE FAVORISER
~
DES PROJETS DE COOPERATION.
--
----~---
------
�Ajuntamenl
·~J>
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
\)Ó
e~
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
1
UN PEU PLUS TARO, EN NO
DANS
'MBRE 1995, S'EST TENUE
NOTRE
EUROMEDITERRANEENNE
E-mail alcaldia@mailbcn es
LA
QUI
A
~QUI
CONFERENCE
DONNE
LIEU
AU
JETAIT, AU NIVEAU
POLITIQUE GENERAL, SUPRALOCAL, LES BASES DE LA
NOUVELLE
-----
--
RElJ\TI'ON
EUROMEDITERRANEENNE
LE
DOMAINE
�Ajuntament
~~)>
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben es
$FrtJC__l.'E~fllii[M.iiNT NECESSAIRE ENTRE LES POUVOIRS
\.:; l"i\.L-é'l'J (""&
LOCAUX, LES PLUS
PROCH~S
DU CITOYEN , ET SANS
-
L'EXISTENCE D'UN TISSU DE RELATIONS COMMERCIALES,
e- ; 'vt L..- u L.A-
D'ENTREPRISE ET CULTURE4LES AU NIVEAU
~i@ii!F,
IL
EST TRES DIFFICILE DE DEVELOPPER DES PROCESSUS
TELS QUE CELUI QUI A DEBUTE A BARCELONE.
LES RAPPORTS ENTRE LES VILLES NE DOIVENT PAS
SEULEMENT SE BASER SUR DES ASPECTS
~~
~· SYMBOLIQUES, MAIS AUSSI SUR DES ECHANGES
SOLIDES , ECONOMIQUES, POLITIQUES ET D'EXPERIENCE
7
�Ajuntament
(l)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Plava Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DE GESTION URBAINE, COMME NOUS LE FAISONS A
BARCELONE A AlOE CETTE VILLE PENDANT LE CONFLIT
DE
BOSNIE-HERZEGOVINE
ET,
UNE
FOIS
CONCLUE, ELLE S'EST ENGAGEE A CONTINUER A LE
- ·
FAIRE EN COLLABORANT A LA RECONSTRUCTION ~
e
0 L'y ~lv¡/i{ i)v<.::;- Oc~~L-RJ.~~---:A:INSI
\J (L-L/\ G
h
o
J,h
,·f... D
QUE,
Ou
__)
~~
J~, EN CONTRIBUANT A LA RECUPERATION DU
-------~----------~------
TISSU DEMOCRATIQUE D'UNE VILLE QUI AVAIT ETE UN
MODELE DE COHABITATION ENTRE DES COMMUNAUTES.
.
------------~----~----~-------- c&v~
Sef\tf'J~ /
ófl
e1\ o/'rí?.;/
Urf"Jrft)<--(
rt·tD DCJ><C
ou0f
. €1'-
~0\túllh(ULj /1 UfVLf-1/Jt)\IG--8
�Ajuntament
((P
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
BARCELONE
A
COOPERATION
MEDITERRANEE
EXPERIENCES
AUSSI
AVEC
SIGNE
D'AUTRES
DANS
DANS
DES
LE
LE
BUT
ACCORDS
VILLES
DE
D'ECHANGER
DOMAINE
DE
DE
LA
DES
LA GESTION
URBAINE.
L'UNE DES INITIATIVES A LAQUELLE ELLE PARTICIPE, AU
SEIN
DE
LA
CONFERENGE
DES
VILLES
DE
LA
RES~ COOPERATION
ST~S URBAINS. AINSI,
MEDITERRANEE, EST UN
LES
PLANS
BARCELONE A CONSEILLE LES VILLES DE IETOUAN
(MAROC) ET CATANIA (ITALIE).
9
�Ajuntament
4JP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla\2 Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
¡
A
BARCELONE A AUSSI AlOE
i
CREER UN CENTRE DE
-~--
RESSOURCES POUR LES EtJJTREPRISES (EN PRENANT
¡
\\.
(
(
POUR MODELE L'ENTREPRISE BARCELONA ACTIVA) A
CASABLANCA.
CE
CENTRE
DE
RESSOURCES
EST
FINANCE PAR UN PROGRAMME MUNICIPAL (BARCELONA
SOLIDARIA).
PARMI
DE
NOMBREUSES
COOPERATION
AUTRES
INITIATIVES
MEDITERRANEENNE,
DE
NOUS
COLLABORONS, DANS LE CADRE DU RESEAU MEDCITES,
AVEC MARSEILLE ET ROME, A 1 LA REALISATION D'ETUDES
.
~~~~~
'::¡ :::::::::
ENVIRONNEMENTALES DANS DES VILLES COMME, PAR
¡
EXEMPLE,
TETOUAN
ET
AGADIR
(MAROC),
HAIFA
10
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Playa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
(ISRAEL),
SOUSSE (TUNISIE) ET MER DE MARMARA
(TURQUIE).
vbt.YL- ·
~
~N'~ . ~
- - - - - - - - -- -- -- -- -
------~1(
COHERENTS AVEC CETTE LIGNE DE TRAVAIL, NOUS
S_
OMMES AUJOURD'HUI A ALGER POUR METTRE NOTRE
EXPERIENCE EN GESTION URBAINE A LA D.ISPOSITION DE
l
'
VOTRE VILLE. POUR JETER LES BASES D'UNE FUTURE
COOPERATION ENTRE NOS VILLES. ET NOUS LE FAISONS
(NOUS EN SOMMES CONSCIENTS) DANS UNE SITUATION
- --------------
ET A DES MOMENTS SPECIALEMENT COMPLEXES.
2. LA TRANSIIION DEMOCRATIQUE
11
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ALGER, ET TOUTE L'ALGERIE, VIVENT EN CE MOMENT
UNE ETAPE DE TRANSITION DEMOCRATIQUE QUI, POUR
BARCELONE ET POUR L'ESPAGNE, EST UN SOUVENIR
'
TRES VIVANT ET RECENT. (NOTRE HISTOIRE ET NOS
PROBLEMES, JE L'AI DEJA DIT, ONT BEAUCOUP PLUS DE
POINTS DE CONTACT QUE DE DIVERGENCES).
LE PROCESSU_S _QE._R_EFO_BME VERS _LA DEMOCRATIE EN
ESPAGNE N'A PAS ETE LINEAIRE NI FACILE. L'ESPAGNE
SORTAIT DE QUARANTE ANS DE FRANQUISME ET D'UNE
LONGUE ETAPE D'ISOLEMENT 'INTERNATIONAL. APRES LA
CHUTE DES DICTATURES GRECQUE ET PORTUGAISE,
L'ESPAGNE
ETAIT
LE
SEUL
PAYS
DE
L'EUROPE
12
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
OCCIDENTALE
QUI
N'AVAIT
PAS
DE
REGIME
DEMOCRATIQUE.
1
LE MODELE DE TRANSITION IDE NOTRE PAYS_A_ETE_UN._
CLAIR EXEMPLE DE NEGOCIATION ET DE TRANSACTION
ENTRE LES SECTEURS ISSUS DU REGIME ANTERIEUR ET
1
•
LES FORCES POLITIQUES ET SOCIALES DE L'OEP_QSI_IION
· DEMOCRATIQUE.
CONSENSUS. IL N'ETAIT PAS POSSIBLE D'ENVISAGER
UNE RUPTURE VIOLENTE AVEC LE REGIME ANTERIEUR.
LA PLUS GRANDE PARTIE ·DE
LA
POPULATION
NE
13
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
SOUTENAIT
CRAINTE
PAS
CETIE VOIE
FONDEE
QU'IL
ET
PUT
IL
SE
EXISTAIT
PRODUIRE
UNE
UN
AFFRONTEMENT CIVIL.
L'ATIITUDE_
DES
--=-D-='OUVERTURE
SECTEURS
1
REFORMISTES .DE_L'ANCIEN REGIME A JOUE UN ROLE
CLE DANS LE PROCESSUS DEMOCRATIQUE. L'ATTITUDE
1
RESPONSABLE
DES
FORCES
POLITIQUES
DE
L'OPPOSITION A AUSSI JOUE UN ROLE DETERMINANT.
!
IL S'EST DONC PRODUIT UNE RUPTURE NEGOCIEE. ET ON_
A
CHOtSL. LA
VOIE
DE
LA
NEGOCIATION
ET
DU_
CONSENSUS POUR BATIR UNE DEMOCRATIE STABLE QUI
A OUVERT UN PROCESSUS DE PAIX, DE PARTICIPATION,
14
�Ajuntament
~
0 0t
~A
¡;f
..0 Q_~
' ·. _
de Barcelona
(/"
.j
~vi'
"C
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
PROGRESSIF ET RESPONSABLE ET QUI A ENGLOB
LES SECTEURS DE LA SOCIE1iE : LES INSTITUTIONS,
PARTIS POLITIQUES, LES GROUPES ECONOMIQUES, LE
NATIONALITES
HISTORIQUES
CITOYENS.
\¡
ET
qj\--{C._
L'ENSEMBLE
~.rrW ·V\.9:, .~
X~~~~~~~~~
u
v-\
LA TRANSITIO · ESPAGNOLE A DONC
LES
DIFFERENCE
RESOLUES SUR
DES
h.-t-Ltf'u
DEMONTR~~4~i
-~
ro1 ~
' · - IENT
ETRE
~-e
~
LA JéiJJ,-~"If
~
NEGOCIATION
Ul ACCEPTENT ET
15
jit-R_Jt1
�Ajuntament
(1)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DANS TOUT CE PROCESSUS, LES MEDIAS ONT JOUE UN
ROLE DETERMINANT. LE SOUTIEN AUX REFORMES QUI
DEMARRAIENT
ET
LA
DIFFUSION
DES
IDEES
DEMOCRATIQUES, SURTOUT DANS LA PRESSE ECRITE, A
CONTRIBUE A L'IMPLICATION DE VASTES SECTEURS DE
LA SOCIETE ESPAGNOLE. L'EXERCICE _DE LA LIBERTE
D'EXPRESSION ETAIT LE SIGNE LE PLUS EVIDENT QUI
DISAIT AU CITOYEN QUE QUELQUE CHOSE ETAIT EN
TRAIN DE CHANGER.
DESTABILISATION DU
PENDANT
LE
16
�Ajuntament
4])
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
TOUTES LES
CE REGIME DE LIBERTES, DE MEME QUE TOUT_SYSTEME
DEMOCRATIQUE, N'EST PAS LIBRE DE TENSIONS ET DE
CONTRADICTIONS.
BIEN
SOUVENT LA COHABITATION
DE DIFFERENTES
FORCES DE GOUVERNEMENT A DIFFERENTS NIVEAUX DE
L'ADMINISTRATION N'EST PAS AISEE.
l7
�Ajuntament
~~p
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
MAIS C'EST L'UNE DES CONDITIONS FONDAMENTALES DE
LA
DEMOCRATIE
ET
DU
DEVELOPPEMENT:
L'ACCEPTATION DE LA PLURALITE ET DE LA DIVERSITE
DANS UN CADRE COMMUN. ET C'EST LA QUE LES VILLES
'-·
JOUENT UN ROLE CLE.
'~-~-TRANSFORMER NOS VILLES, AMELIORER LA QUALITE DE
VIE, CREER DES OPPORTUNITES D'EMPLOI
ET DES
ESPACES DE COEXISTENCE SONT QUELQUES-UNS DES
/
GRANOS
DEFIS
SUR
LESQUELS
REPOSE
LA
CONSTRUCTION DEMOCRATIQUE.
18
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
3. BARCELONE, MODELE DE TRANSEORMATION URBAINE.
LES PREM1ERS PAS
LES
PREMIERES
ELECTIONS
MUNICIPALES
ONT
COINCIDE, DANS LE GAS DE BARCELONE, AVEC L'UN DES
PIRES
MOMENTS
DE
L'HISTOIRE
DE
LA
VILLE.
BARCELONE SUBISSAIT LES DURS RAVAGES DE LA
SPECULATION ET DU CHAOS DE SON URBANISME. ELLE
ETAIT PLONGEE DANS UNE SITUATION ECONOMIQUE
V
BARCELONE
ETAIT,
EN
19
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DEFINITIVE, UNE VILLE DEMORALISEE ET MANQUANT DE
PERSPECTIVES POUR L'AVENIR.
LES ELECTIONS MUNICIPALES ONT SUPPOSE L'ELECTION
\..
D'UN GOUVERNEMENT DE PROGRES DIRIGE PAR LE
PARTI SOCIALISTE ET DU MAIRE NARCIS SERRA (QUI
PLUS TARO DEVIENDRAIT MINISTRE DE LA DEFENSE ET
VICE-PRESIDENT DU GOUVERNEMENT ESPAGNOL).
cokt11\t~
/
CETIE EQUIP , BASEE SUR LE PACTE ET LA DIALOGUE, A
DEJA
MARQU ~
UN STYLE D'ACTION QUE BARCELONE A
MAINTENU JU QU'AAUJOURD'HUI.
20
�Ajuntament
~~fr
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
BARCELONE o - VAIT FAIRE UN GRANO EF
METTRE A JOUR
PHYSIQUE
D'ATTENTION
SUPERIEURE
~.
STRUCTURE URB
ZLA
E ET AVANCER
CRITERES,
PART
ES
DE
PEU
ADMINISTRATIONS
(L'ETAT, A CE MOME1 J-LA), QUI, PENDANT
SOIXANTE ET SOIXANT
DIX, A MARQUE
LES PREMIERS PAS, FORT PENIBLES, SE SONT CENTRES
AUSSI BIEN DANS UN DEBUT DE POLITIQUE SOCIALE ET
21
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ECONOMIQUE
\ D'URBANISME
OBJECTIFS
LOCALE
QUE
PONCTUELLES.
A
ETE
CE
DANS
L'UN
QUE
DES
DES
NOUS
ACTIONS
PREMIERS
APPELONS
~l~r-¡'fl{\J ~t
"DIGNIFICATION-. DE LA ~A L'AIDE D'UN INTENSE
PROCESSUS DE PARTICIPATION .DE TECHNICIENS ET DE
CITOYENS.
LE PRETEXTE DES JEUX
C'EST DANS CE CONTEXTE QU'A SURGI LA DATE CLE
DANS LE DEVENIR DE BARCELONE. LE 6 JUIN 1981,
PENDANT LE TENUE A BARCE!LONE DE LA JOURNEE DES
22
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
FORCES ARMEES, LE MAIRE NARCIS SERRA ANNONCE,
EN PRESENCE DES ROIS D'ESPAGNE, QUE BARCELONE A
L'INTENTION D'ORGANISER ~ES JEUX OLYMPIQUES DE
1992.
DEUX ETAPES SE SUCCEDENT ALORS . JUSQU'A LA
NOMINATION OLYMPIQUE D'OCTOBRE 1986, BARCELONE
POURSUIT
SA
RENOVATION,
PETIT
A
PETIT,
MAIS
SUIVANT DES CRITERES DEFINIS. LA VILLE, UNE FOIS
DESIGNEE
SIEGE
OLYMPIQlJE,
ACCELERE
DE
FAyON
SPECTACULAIRE SON RYTHME ET SON CHANGEMENT
PROGRESSIF
QUI
DEVIENT
UNE
TRANSFORMATION
GLOBALE. L'OBJECTIF A TOUJOURS ETE CLAIR ET LES
23
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
JEUX ONT ETE L'ARGUMENTi POUR DONNER UN ELAN
IRREVERSIBLE
EN
UN
TEMPS
TRES
LIMITE
A
LA
REGENERATION INTEGRALE DE LA VILLE.
LA
CONSTRUCTION
DES
RONDES
(BOULEVARD
PERIPHERIQUE), LA DOTATION D'INFRASTRUCTURES DE
BASE
D'ASSAINISSEMENT
,(COLLECTEURS)
ET
DE
TELECOMMUNICATIONS, LES ~ONES OLYMPIQUES ET LA
RECUPERATION DU LITTORAL RESUMENT LE SUCCES DE
LA TRANSFORMATION DE BARCELONE.
LE MODELE BARCELONE
24
�Ajuntament
4JP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
COMMENT BARC ~ _QNE A-T-ELLE MENE A
FA90N DE REFLECHI
ET DE MEITRE EN
DECISIONS QUE L'ON C NNAIT DEJA
ON
RATIQUE LES
OUS LE NOM DE
"MODELE BARCELONE".
GLOBALE, FORME · PAR DIVERS
1
LEMENTS QUI SONT
UTOUR D'UN OBJEC
COORDONNES
A
PARTIR
DU
F COMMUN, ET DE
CONS 'NSUS ,
CQO?c
TIQN D'EFFORIS, LA COMPLJCIJ
PUB
ET
ICS
PRIVES,
MAISr AVEC
DE
LA
UN
25
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Plac;a San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben_es
/
Ul EST NECESSAIRE POUR ASSURER
C ET
El::1\N.
L· . .-
A1
~~e
CETTE
METHODE
nr---.GL
~V"-''-" \.?V
ncrJ · ~
=
::::::---
COMPREND
TROIS
FACTEURS
PRIMORDIAUX. EN PREMIER UIEU, IL EST FONDAMENTAL
1
LA COMPLICITE DES CITOYENS.
DE COMPTER SUR
D'AUTRE
PART,
INELUCTABLE
:
IL
LA
FAUT , SUIVRE
QUALITE.
ENFIN,
UN
IL
PRINCIPE
EST
TOUT
SPECIALEMENT IMPORTANT QUE LE POINT DE REPERE,
LE
ROLE
DIRECTEUR,
L~8DMJNJSTBATJON
LOCALE, _LA
CORRESPONDE
PLUS
PROCHE
A
DES
SENTIMENTS DES CITOYENS I;J DE SES PROBLEMES.
26
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
LE
GRANO
BARCELONE
SECRET
ET DE
DU
SUCCES
OLYMPIQUE
LA TRANSFORMATION
DE
URBAINE
REALISEE A ETE QU'UN PROJET NATIONAL ET ETATIQUE
SOIT DIRIGE PAR LE POUVOIR LE MOINS IMPORTANT ET
LE PLUS PROCHE, CELUI DE
NE
PAS
UTILISER
t_A VILLE. CELA A PERMIS DE
BARCELONE
MAIS
DE
LA
TRANSFORMER .
NOUS
POURRION~
___.--·-.....
DIRE QUE C'EST
/
LJN"~ANTAGE
EXTRAORDINAIRE
SUR
LA
REFERENCE
TOUT
LE
DES
QUI LES ACCOMPAGNE
UNE
VILLI~.
C
EST
VRAI
ET
27
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
EVENEMENT ET QUE BARC
AU PROFIT DE
~Jtlí( L'OB~ECTIF
/
PAS S~NT EN SOl; IL FALLAIT SAVOIR
.. .··
·
FAIRE
FACE.
----
COMMENT BARCELO' E S'Y !EST-ELLE PRI~ PARTIR
,/
D'OBJECTIFS CLAIRS, E
QUI
TIENNE
DIFFERENTES
/
INTERDEPENDANeÉS
AYANT U . REPERCUSSION SUR
/
CES
08 . CTIFS
ET
COMPRENANT
UNE
SEQUENCE
HAINEE DE DECISIONS. ET ELLE A FA , TOUT CELA
28
�Ajuntament
~~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
"'
EN UTILISANT DES CRITERES QUALITA
S DEPUIS LE
, SQU'A LA GESTION DES
DEBUT DE LA PLANIFI
U E BONNE PREUVE DE caLA C'EST QUE LE GRANO
BARCELONE,
SA
~
GJ3.ANDÉ
LETTRE
GRANOS T
~~;:::;;_-~
~
~MPRENDRE Qt;E"' L'ORGANISATION
DES JEUX
N'&f PAS SEULEMENT ENTRÁINE DE GRANOS TRAVAUX
A-
D'INFRASTRUCTURE, MAIS
<8 PARALLELEMENT IL Y~
l
EU DES INTERVENTIONS DANS DES DOMAINES AUSSI
29
�Ajuntament
4IP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
IMPORTANTS
QUE
LA
RENOVATION
DU
CENTRE
¡
HISTQBJQ_UE DE LA VIL LE, LE~ AINSI NOMMEES ZONES DE
!
'
NOUVELLE CENTRALITE, LA DOTATION D'EQUIPEMENTS
DANS LES QUARTIERS,
LE~
ACTIONS PONCTUELLES
D'AMELIORATION
URBAINE . ET
LOGEMENT,
EQUIPEMEENTS
LES
DE
PROMOTION
CULTURELS
OU
DU
LE
TRAVAIL DANS LES DOMAINES SOCIAL, ECONOMIQUE ET
DE L'EMPLOI.
CELA
DIT,
PEUT-
LANq~PROCESSUS
DE
JEUX OLYMPIQUES?
30
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
CE MODELE A
OUVE QU'IL ETAIT VALABLE
CONTINUE DE LE P OUVER .f\VEC LE TEMPS
-N FAIT,
1
DANS
CONTRAINTE
AÓTUEL
LE
BUDGETAIRE ET, POUR
OL YMPIQUES" ,
PAS
SEULEMENT
MAINTENU SON
MAIS ELLE COMPTE.
UR DES GP\ _ NTIES D'AVENIR. IL
i
S
32
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;:a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ON
PEUT L-Ee FA=IRE SI L'ON
~\
DISPOSE DES OUTILS
APPROPRIES . BARCELONE A EU LA PRECAUTION DE S'EN
DOTER LORSQU'ELLE A ELABORE LE PLAN STRATEGIQUE
BARCELONE 2000.
~~OU Q_
'
l rÁ @(leS -
J LSV ~
~
LES ENTITES ET INSTITUTIONS LES PLUS IMPORTANTES
ET A EN COORDONNER LES EFEORTS. E*ÉN Qt:l'll:/\IT ·l :fE
31
�Ajuntament
4!)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me stn
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
eABALLELEMENT AUX PROJETS OLYMPIQUES, ET EN
. BONNE MESURE GB.ACE. - .Arf CEUX-CI,
BARCELONE A
PI ANIFI.E: ET PRE'JU I::ES NOU'lEAt-:JX OBJ.ECT1
IFS ET :EbLE
vN8
A CONc;U UNE SUITE DE TRAVAUX QUI CONFIGURENT ~
CETTE NOUVELLE ETAPE EST SURTOUT CARACTERISEE,
D'UNE PART, PAR UNE SERIE D'ACTIONS VISANT A "FINIR
LA VILLE" (PROLONGATION DE L'AVENUE DIAGONAL,
DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV... ) ET, D'AUTRE PART, A
CONSOLIDER LE SYSTEME METROPOLITAIN, AUSSI BIEN
33
�Ajuntament
4))
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
EN
TERMES
TERMES
TERRITORIAUX ET D'INF -,
DE CRITERES
- ION DE L'ENVIRONNEMEi
.
C'EST DANS CE CONTEXTE QUE SE DEVELOPPE LA
"BARCELONE DE FLEUVE A FLEUVE", QUI SUPPOSE LA
REGENERATION
(wJ
DU
L'ELARGISSEMENT
~ti ~GRANDISSEMENT
DEFINITION
DU
BESO$
DU
DE
RESEAU
ET
DU
PORT,
L'AEROPORT,
LLOBREGAT,
LE
NOUVEL
LA
NOUVELLE
DES CHEMINS DE FER DE
~ ------------~~--~-----------------
GRANDE
VITESSE
ET
LA
RESTRUCTURATION
DES
~COMMUNES DES RIVES DU BESOS. ET L'\.... :-.:._!!SEAALLER
/
34
~,Y.
tT
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
PROJET AVEC LEQUEL BARCELONE, EN FONCTION DE
SON MODELE D'ACTION, VEUT CONSOLIDER LE NOUVEAU
PROCESSUS DE TRANSFORMATION.
BARCELONE CONSIDERE QUE CETTE FAQON DE "FAIRE LA
\
VILLE" PEUT ETRE UN POINT DE REPERE UTILE POUR
1
¡
\
D'AUTRES VILLES. EN FAIT, ELLE A DEJA SERVI DE
i
MODELE
A
D'AUTRES
VILLES
EUROPEENNES
QUI
VEULENT SAVOIR COMMENT LE CENTRE HISTORIQUE
EST
EN
TRAIN
D'ETRE
RENOVE.
A
DES
VILLES
OLYMPIQUES QUI VEULENT CONNAITRE "LE SECRET" DE
36
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DE L'AVANT DANS TROIS DOMAINES QUI, CES DERNIERES
ANNEES, ONT PRIS DE L'ELAN MAIS QUI EXIGENT UNE
NOUVELLE IMPULSION : L'EMPLOI, LE LOGEMENT ET LE
TRANSPORT.
LE NOUVEAU_DEFI QUE DOIT RELEVER BARC ELONE EST
LA TENUE, EN 2004, DU PREMIER FORUM UNIVERSEL DES
CULTURES
LA
DURABILITE,
LES
NOUVELLES
TECHNOLOGIES, LES APPROCHES POUR "FAIRE LA VILLE"
DU PROCHAIN MILLENAIRE, CONSTITUENT LES BASES
D'UN
PROJET QUI_ MISE, AVEC LE PATRONAGE DE
L'U.N.E.S.C.O.,
SUR
LA
CULTURE
DE
LA
PAIX,
LA
SOLIDARITE ET LA COHABITATION INTERNATIONALE. UN
35
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
BARCELONE'92. A DES PARTIS POLITIQUES QUI PARLENT
11
DU STYLE BARCELONE" (TONY BLAIR).
1
1 IL N'EXISTE PAS DE RECETIE MIRACLE QUI PUISSE ETRE
1
1
i
1
APPLIQUEE
INTEGRALEMENT
N'IMPORTE
A
QUEL
1
CONTEXTE, MAIS LA PROPOSITION DE BARCELONE PEUT
1
!
ETRE
1
UN
POINT
DE
REPERE
VALABLE
DANS
DE
NOMBREUX CAS.
1
\
AUJOURD'HUI
NOUS
SATISFAISONS
A
LA
DEMANDE
D'ALGER QUI SOUHAITE CONNAITRE L'EXPERIENCE DE
BARCELONE. BARCELONE SERA FIERE SI ELLE PEUT
CONTRIBUER A LA TRANSFORMATION D'ALGER. UNE
37
�Ajuntament
<OP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
TRANSFORMATION DONT LA CONDITION INDISPENSABLE
1
EST
LE
RETABLISSEMENT
DEROULEMENT
D'UN
DE
LA
PROCESSUS
PAIX
ET
LE
DEMOCRATIQUE
PERMETTANT LA RECUPERATtON TOTALE DES LIBERTES
ET DES DROITS DE L'HOMME.
~-+~ll,-..
JE TIENS A EXPRIMER ICI MON SOUHAIT QUE DANS UN
AVENIR NON LOINTAIN ALGER PUISSE ACCUEILLIR UNE
PROCHAINE CONVOCATION OlLJ SE DONNERONT RENDEZVOUS TOUTES LES VILLES QUI SE SONT REUNI ES A
BARCELONE DANS LE DESSEjiN CLAIR DE CONSOLIDER
DES LIENS QUI NOUS UNISSENT AU-DELA DE CEUX QU'A
TISSES L'HISTOIRE.
38
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
BARCELONE
L'EGARD
AURA
DES
TRAVAILLENT
TOUJOURS
VILLES
POUR
DE
LA
LA PAJX,
UN
ENGAGEMENT
MEDITERRANEE
LE
DIALOGUE
ET
A
QUI
LA
CONVIVIALITE.
39
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4420
Title
A name given to the resource
Conferència sobre l'experiència de desenvolupament urbà de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alger
Language
A language of the resource
Castellà
Francès
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Democràcia
Acció política
Argel
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf
2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74
PDF Text
Text
Ajuntament
44
de Barcelona
Gabinet de VASealdia
PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE
D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA
CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL"
SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997.
REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS,
AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM,
DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS:
EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL
DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA
DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ
SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ
SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL
CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA
INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE
MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC
NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA
MONETÀRIA.
A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT
CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS
REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN
PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ
TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL
QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL.
1
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT
D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA
CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA
EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ
TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI
PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA.
VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA
UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS
IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA
FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER
DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O
QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS
VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ
NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE.
VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES
POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS
FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS
SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I
AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL
PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES
SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART
DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP
ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT
UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL
REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER.
AIXÒ
2
CARTEUR.PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT
QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM,
PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ
EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER
COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I
NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ
DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN
ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA
DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA
INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ.
SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA
UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA
GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS
ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES
DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS
DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA
UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS
EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA
MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS
MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN
MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI
TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA
LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA
CONTRA EL TERRORISME.
3
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE
LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA
GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN
TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ
DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES
RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA
D'AUTONOMIA LOCAL
I SOBRE LA BASE DELS PROPIS
TÍTOLS DEL TRACTAT.
VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL
PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS
DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA
FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI
POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE
DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL,
DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE
EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO
CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ,
QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS
I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I
ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU
TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT
DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ
DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA
INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS
QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO
S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL
4
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS
ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ.
I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES
REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA
GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT
A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL
SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC,
TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN
GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL
QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS
AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT
SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA
SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO
QUALSEVOL PROXIMITAT.
EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR,
VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE
LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM
PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE
JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS
ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE",
DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I
ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-.
5
CARTEUR PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alca?dia
I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ,
NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ
QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL
DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN
POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT
PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I
NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA
GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO
REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN
INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL
CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ
QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER
GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I
NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ
CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR
MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA.
ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO
HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT
L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS
MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA,
FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE
L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO
TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER
DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE
MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG
SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL
SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET
6
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de f`Aica}dia
POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN,
EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT
AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O
SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES
PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT.
1
DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA
FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX
EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN
L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN
VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ
TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA
DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ).
SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA
CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ
DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES
PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC
CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ
LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA.
NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE
COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER
1
EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1
PRECEPTES CONSTITUCIONALS»
7
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA
TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL
ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS
ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I
CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA
PEL
DISTANCIAMENT
ENTRE
ADMINISTRATS
ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I
PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR.
AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM
VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM
L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA
EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE
EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO
VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR
A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE
PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA,
DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA
REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES
HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES
VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE
MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB
UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE
QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA
QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT.
TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL
SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA
ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT.
8
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •\ de Barcelona
Gabinet de 1'Atcatdia
ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O
SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS
D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP
NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES
DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A
ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A
BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP
NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN
MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES
MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS,
LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT
NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI
L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA
QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15
ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT
DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL
QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA
LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT
AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA
PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL
ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O
LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ
FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA,
PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT
ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS,
O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS
1
9
I
CARTBU R.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de ('A(ca(dtia
O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA
QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT.
TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST
ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT
INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI
QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ
ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA
ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ
SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS
MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU
EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE
POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI
DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES
COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES
ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS
GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT
AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS
"UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN
AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB
EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R"
ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS
NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT.
BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE
SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN
AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN
DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE
10
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de (A(cafdía
LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS
LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I
NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL
L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I
L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN
DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA
L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU
EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT.
ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI,
EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ
A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL
PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ
TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR
TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS
SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS
SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE
EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA
CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST
PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI
TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL,
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC
DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI
HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST
PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL
TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ
QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS.
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatd?a
PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN
PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA
REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE
L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE
5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL
IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL
TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA
SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A
NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I
NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE
VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT
D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL
DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA
REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ
QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN
LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN
COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN
EN LA QUAL VIVIM.
ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT
EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES
PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO
TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL
JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT
PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE
L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA
COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN
SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A
12
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE LA HISTÒRIA VA
OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA
RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT
D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA
SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC
AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES
AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT
SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL
SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA
GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS
SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES
D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT,
MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS
REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR
AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS
QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA
DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT.
VEGADES SÓN
NACIONALITATS
COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR
ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT.
MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A
TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A
EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE
L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN
POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA
SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ.
13
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 4.1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB
EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA
TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA
SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA,
L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON
VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA
DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA
REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA
SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA
SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II
CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL
RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL
NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB
LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ
-PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1
EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA
MUNICIPAL.
VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1
PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA
A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX
DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA
NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ
MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE
SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ
D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA
EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M
COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ
14
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
41
de Barcelona
Gabinet de ('Alcaldia
AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI
CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA,
NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I
MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES
GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE
LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS
D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA
CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A
EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE
TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST
RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT.
BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT
L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL
MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE
1
S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN
IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES
DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS
INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES
IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM
REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL
SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI
ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA
CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT
EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN
-HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES
PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN
NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES
MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN
15
CARTEUR.PMM
�Ajuntament (0 de Barcelona
Gabinet de t'Alcatdia
EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS
VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI,
PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA
CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO.
PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE,
EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS
INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR
DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES
SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR
UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA
A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C,
EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS
ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI
AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA
GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA
D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS
CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES
CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA
CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA
QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA.
EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ
POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES
POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA
DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC.
16
CARTEUR PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA
CONFERÈNCIA,
QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I
L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT
LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES
CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN
ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA
CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS.
MOLTES GRÀCIES.
17
CARTEURTMM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4423
Title
A name given to the resource
Conferència sobre la carta europea d'autonomia local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Autonomia
Unió Europea
Relacions Internacionals
Municipis
Globalització
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf
c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde
El giro local: la apuesta por los municipios
(Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994)
EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS
QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE
CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A
PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS
MUNICIPIOS.
CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS
MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE
SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY
QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA
ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-.
ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN
EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE,
AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS
ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS
EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE
ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS
CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS.
�SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS
RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN
MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE
i
BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD
UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA
UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR
CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS
CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1
PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS
IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN.
LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL
DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS,
DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES
CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA.
DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE
CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL
MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE
QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE
EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA
NÓRDICA.
PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A
LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS
PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 %
VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE
PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE
ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS
2
�A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD
NECESARIA PARA AFRONTARLO.
AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA
MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA
QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA
CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL
GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN
MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE
LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE
RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS
MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN
QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA
ADMINISTRACIÓN CENTRAL).
PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA
ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN
UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN
COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS
CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE
ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS
MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO,
DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE
AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS
MUNICIPIOS.
VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE
IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE
FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS.
3
�LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE,
FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA
DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15
AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA
DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A
INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES
DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO
PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA.
LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN
LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS
AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO
1
Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA
CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA,
UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO
CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN
ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA
DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL.
PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS
ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA
EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA
COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES,
EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS
RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA
EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE
MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS.
4
�DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN
QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO
PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA
NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL
ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS.
EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA
DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL
COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS
ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE
ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS
HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO
LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS.
ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO
APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE,
DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN
AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN
MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA
REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN
MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS
AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO
DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO
MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA
ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE
ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO
PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA.
ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y
DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO
5
�LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO
PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN
PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA
POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS
EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO
CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR
POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ
MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS
EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS
SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS.
EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES
COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y
ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA
ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE
SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA
CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS
CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA
DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES,
CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO
TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL
AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE.
EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS
ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS
DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS
ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO
RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY
ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR
6
�ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE
LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS.
NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA
DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN
PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO
DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO
TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN
ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A
MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30.
HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS
PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR
EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS
AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS
ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA
NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS
SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO
INDEFINIDAMENTE.
SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR
DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE
LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS.
HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN
LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL
FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS
EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS.
BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA
DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO
7
�LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS
FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL
CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS.
LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY
AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE
TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA
EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE
OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS
MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI
DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE
IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS
RESPECTIVOS TERRITORIOS.
EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL
ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES
AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA
DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE
LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL
NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS
CIUDADANOS.
ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO
PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y
DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE
PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO
PAÍS Y DE EUROPA.
8
�QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO,
HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO
i
APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN
DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE
MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO
COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA
EUROPA DE LAS CIUDADES.
EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES
EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL
1
CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS,
LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE
SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO
JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN
CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA
1
CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES
CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS
CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL
AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR
OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS
INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN
LAS ÁREAS URBANAS.
NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA
SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS
ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS
CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO
9
�NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE
ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA
URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE
RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES
LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN
EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN
ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE
CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS
PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD.
ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO
CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y
ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE,
CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA
SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO
DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A
NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE
DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO
CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA
EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN
MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN
ASIGNATURA PENDIENTE DE LA
DEMOCRACIA ESPAÑOLA.
APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN
JUEGO.
MUCHAS GRACIAS.
SED \TEXT\CORDOVA.DOC
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4330
Title
A name given to the resource
Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Política
Administració local
Relacions Internacionals
Gestió pública
Finançament
Territoris
Acció política
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2923/FMHP_00062.jpeg
9d28a93c6be01799b1a6dd07411946a3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
07/05/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Title
A name given to the resource
Conferenciants a la cloenda del Primer Congrés del Món Rural
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Medi rural
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carnes i Ayats, Jordi William
Besora, Josep Mª
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2934/FMHP_00073.jpg
6289d1bc1de971efe8fc94ffa1f5addc
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
28/04/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Recinta firal La Farga
Title
A name given to the resource
Conferenciants a la inauguració de la Jornada Barris amb Projectes
Subject
The topic of the resource
Barris
Política públicaConsellers
Alcaldes
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Corbacho, José
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2924/FMHP_00063.jpeg
bb3802e1cb4a49115fd5c28f20108d87
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
29/05/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre Operatiu de Caixa Manresa, Sant Fruitós de Bages
Title
A name given to the resource
Conferenciants a la Jornada d’Economia de Caixa Manresa
Subject
The topic of the resource
Congressos
Economia
Bancs
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Roqueta, Valentí
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2937/FMHP_00076.jpeg
2de2df25d3615ad22a6b77c32fea7ab4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
03/05/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
Conferenciants a la sessió inaugural del cicle de conferències 20 anys d’Espanya a la UE
Subject
The topic of the resource
Conferències
Unió econòmica i monetària europea
Diplomàtics
Advocades
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Veil, Simone
Navarro, Alberto
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies