12 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed PDF Text Text ^^. "A juntament de Barcelona LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL. Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �y- Ajuntament de Barcelona zp Gabinet de Comunicació GRACIAS ADRIáN. SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS, SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES, QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO PROFESOR. LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS. EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 • Ref.. �i Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació — — INTENTÉ CONVENCERLES DE QUE EL SECTOR LOCAL ES EL SECTO R GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES, ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA. DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES, LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO. EN LOS DOS ANOS QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA. Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN. A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN. Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL —4 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA 04. LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA • CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL. LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL. EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y, FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS DOS NIVELES DE GOBIERNO. Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL -5Ref.. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR CON LA NORMATIVA AUN VIGENTE. EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EM EL CONJUNTO DEL SECTOR POLíTICO QUE ANTES HE MENCIONADO. PARTICIPACIóN QUE, NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL Y ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE. EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES INADECUADO PARA ADAPTARSE CON FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS ADMINISTRACIONES Esp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O ES INSUFICIINTE. O ES INEXISTENTE. �Ajuntament de Barcelona —7 Gabinet de Comunicació Ref.. INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER" DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA SOLUCIóN SATISFACTORIA. . ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA: DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES PRECISO ATAJAR. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-8 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ADMINISTRACIóN OTRO ASPECTO Y REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS QUE CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN DICCIONES QUE MAGNíFICO EJEMPLO DE LAS CONTRA- PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS Y SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA. LA ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE RIGE POR UN Y DECRETOS CONJUNTO DE QUE SON NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE FRENA SU PROGRESO Y QUE LOS AYUNTAMMIENTOS, QUE ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE. PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS QUE EN LA SUPERACIóN DE ASPECTOS SE HA MEJORADO. TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES. -DEBEMOS RECONOCER QUE ESPECIALMENTE EN LA EN ALGUNOS. SUPRESI6N DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y UNIVERSALI Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació Ref.: DAD DEL PRESUPUESTO. PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE CONTROL FINANCIERO Y DE EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS ANTERIORES PRINCIPIOS. POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984. TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL, CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE Exp. 1.207$5 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —loRef.. Gabinet de Comunicació CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL. TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA 4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS. LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS, Y COMO DEFENDEREMOS, CON LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -11 Gabinet de Comunicació Ref.. EL GASTO DEL SECTOR LOCAL CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL. - HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR CIENTO.. (v DE MANERA ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS VENIDOS PROPUGNANDO. 50 ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES- MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —12 Gabinet de Comunicació Ref.: DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT. INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT PúBLICO. (CUADROS 2 Y 3) (C Sit ^ Z "A ^ SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN PIJO SUPERAVITS, TRANSFERENCIAS ADMINISTRACIONES: SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO QUE REALIZA CORRIENTES, EL ESTADO A DE ESTAS DE CAPITAL, SUBVENCIONES, ASUNCIONES DE DEUDA, ETC... EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —13— Ref. Gabinet de Comunicació DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS IMPORTANTES DE OBLIGACIONES CRÉDITOS, (DEUDA). ALGUNOS INTERNACIONALES, OTRO TANTO OCURRE CON Y LAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS. EN 1986 EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO DISMINUYENDO). Exp. 1.207$5 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA UNIDAD DE. CAJA. FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR PROYECTOS ESPECÍFICOS. PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL USO DE ESOS FONDOS "ATADOS". Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —14Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN AUTON6MICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —15— Ref.: �Ajuntament de Barcelona —16— Ref.: Gabinet de Comunicació 3. LOS INGRESOS LOCALES, EL FNCM Y LOS TRIBUTOS PROPIOS EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN 275.044 30% 1986 A MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL EXPERIMENTó EN 1985 IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN. EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA REDUCCIÓN DEL nano VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO EN Exp. TAN SOLO 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 3 DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR. PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE 19 POR CIENTO. EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE PESETAS. HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS ;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE, EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL —17 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES. EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO • R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU DÓLA DE CAMBIO DEL ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —1 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL. 1) EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE - RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y SUFICIENCIA FINANCIERA. 2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA— DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL. 3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —19Ref.: �Ajuntament de Barcelona —2OR'ef.. Gabinet de Comunicació RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE. 4) EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL. 5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS. Exp. I.207 .85 - IMPREMTA MUNICIPAL. - �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POR UN MODELO EL MODELO ALTERNATIVO -21-Ref.: DE FINANCIACION LOCAL BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA QUE LAS FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES: LOS INGRESOS PROPIOS. ES DECIR, IMPUESTOS, TASAS, CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS; LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN QUE r'IUN IC IP AL; EL ENDELIDAt1IEï•wTO. SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament.de Barcelona Gabinet de Comunicació EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA MUNICIPAL. LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU VOLUMEN. EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE. NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL —22 itef.: �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO:1) SUBVENCIONES EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO (O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR. EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO. Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA MUNICIPAL –23 -Ref.: �, • Ajunrament de Barcelona Gabinet de Comunicació SI LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA DEL GOBIERNO CENTRAL. SI SE QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS ECONóMICAS, TIPOS ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO. HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL —24-Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN). SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL GASTO PúBLICO TOTAL. LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO. LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 5-Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN DETALLE HACE DOS AROS. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2 6-Ref.: �':Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR SU OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS. ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO TAIIBIFN SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS REPRESENTANTES MUNICIPALES. ES Exp. 1.20%-85 - EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN IMPREMTA MUNICIPAL —2 7itef.: �--Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE CIUDADANOS. Exp. t.207•85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 8-Ref.: �«Ajuntament de Barcelona ss Gabinet de Comunicació —29Ref.: LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA. EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL, PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA QUI? DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL -30itef.: �— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN. UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN.. A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR FN SU ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE CONSIDEREN OPORTUNOS. LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN. Exp. 1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -31 itef.: �"Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -32 -Ref.: NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA.. LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI– TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS EN CUANTO AL VOLUMEN. Y CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES. EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL, SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació – LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO DE CONTENIDO. PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE POSIBILITA - INMEDIATO Y TANGIBLE DE EL CONTROL, LA MEJORA, DEL MARCO LA VIDA COTIDIANA Y EL TRABAJO. DE TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO). PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS Exp. 1..07$$ - IMPREMTA MUNICIPAL 3 3 itef.: �Ajuntament de Barcelona . Gabinet de Comunicació SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS. ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS. NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL. AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS CONCRETOS. NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y Exp. 1.287-85- IMPREMTA MUNICIPAL. -34 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS, NO SE CAMBIA DE LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS. I L CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO. ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —35^Ref.: �'''Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -3 6 Ref.: ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS. ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA QUE EN REALIDAD NO ES TAL, SINO MáS BIEN UNA OPCI6N. HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS AYUNTAMIENTOS. LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO. Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �...Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —3 AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS. NO HAY rMOTIVOS PORQUE, PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. EL OBJETIVO DE REBAJAR -LA PROPORCIóN DEL DÉFICIT RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-. LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO. LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN. Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - í Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN PUESTO DE ACUERDO. ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN. HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN POLíTICA", A SECAS. PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL —38 Ref.: �- •Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació –39 -Ref.: PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA. PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL, HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN Éi,. SUS HABITANTES NO LE VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE ?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO " áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL. ESTAMOS EN • UN EMPEÑO EN UNA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL MOMENTO • SIMBóLICO -PARA DERROCHAR TAREA DE PROGRESO: NO SÓLO NOS ENTUSIASMO Y ACERCAMOS AL �+Àjuntament de Barcelona -4 0-R ef.: Gabinet de Comunicació QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA ÍRP.UPCIóN. AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL, TANTO E r LO ECO 6MICO COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS ACU?ULADOS . sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6- RICA SE OLVIDASE EI. PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES Exp. 1.107.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �'tjunfament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOCALES, LA ORGANIZACI6N —41—Ref.: Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS. MUCHAS GRACIAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Sumario Páginas 2 -4 5-7 Constitución y suficiencia financiera 8-10 Admón. y Reglamentación obsoletas El gasto del sector local - 11 11 Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Lo que dije hace dos años - - 12-15 Déficit v endeudamiento del sector local 16-18 Los ingresos locales, el FNCM. 19-20 Los grandes principios..." 21-22 Por un modelo... 23-26 El modelo."Suvbenciones 27-28 El Modelo. Libertad de elección 29-32 La CTU 33-35 La economía... 36-41 Es el momento... �... .^ • ^- r I^í rJ `+_I 0) iJl ►^ Cq ',u Cxl • 'LI • ►^ h.} Ch. I •-• I •.,, 1 1 CI) I I I 1 r+ '•ú CQ h) 1 1 1 '•+j F-• CO W 1 ^I .•+] I C11 I .f-u I ^ 1 1 1 .r .- • • Ut :+^ :+: .. v] u7 CJ1 I •1 •il I 0) Cr. _ �^ ^ -13 n a a 5a/ ( w O• o r I ▪ O% I I zm `0 O7 r n m N aa a a Úl (J1 .p m I '-' ►1 `0 I W ▪O1 N `10 -n z 9 o r 1 .A v w ;... ".15 I r I `0 I OD I w N a m ▪ m N rF P.1 N v •A on ▪ `0 I I I I `o 0.? 1^ Iv ^ n n 51.• o �a a Ai Rl w It) üi tR) I I I I ■-• •0 W .- o ^ m` n o o a o a a A^ r 40 N W I ... I `4 Cl? I I N -11 3 A+ n a ro 1 I .r r.• I 1 ►'o 1 CO IW 1 ►J I ^o 1 Co I .A D Co �I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS (En términos de estructura presupuestaria) 1986 (Millones de pesetas) GASTOS CAPITULOS Gastos de personal Gastos en bienes corrientes y servicios Gastos financieros TOTAL 3.306.889 1.067.456 1.002.229 Total operaciones corrientes Inversiones reales CAPmJLOS Impuestos directos Cuotas de la Seguridad Social Impuestos indirectos Tasas y otros ingresos TOTAL 3.271.883 2.940.019 2.691.445 841.852 Transferencias corrientes: Transferencias corrientes: A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro) • INGRESOS 4.829.091 10.205.665 1.115.145 De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro) Ingresos patrimoniales Total operaciones corrientes Enajenación de inversiones reales 316.453 274.913 10.336.565 17.995 Transferencias de capital: Transferencias de capital: 64.533 A otros sectores (empresas) 665.354 De otros sectores (empresas) Activos financieros Pasivos financieros 95.066 230.862 Activos financieros Pasivos financieros 59.440 1.695.660 Total operaciones de capital 1.837.628 Total operaciones de capital TOTAL GENERAL 2.106.427 12.312.092 TOTAL GENERAL 12.174.193 �1.986 PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES (Millones de pesetas) GASTOS INGRESOS CAPITULOS Comunid. Autónomas 67.539 1. Impuestos directos 172.151 2. Impuestos indirectos 3: Tasas y otros impues146.850 tos 4. Transferencias corrien1.150.028 tes 10.549 5. Ingresos patrimoniales 6. Enajenación de inver2.065 siones 7. Transferencias de capi240.250 tal Corporac. Locales 356.780 118.194 269.161 508.713 38.545 8.610 78.369 Total consolidado CAPITULOS 424.319 1. Gastos de personal .... 290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios .... 416.011 3. Gastos financieros .... 4. Transferencias corrien1.492.867 tes 49.094 6. Inversiones reales .: 7. Transferencias de capi10.675 tal Comunid. Autónomas Corporac. Locales Total consolidado 727.677 486.111 1.213.788 219.491 22.071 310.383 79.945 416.509 345.892 179.222 429.857 225.902 +571.794 137.398 154.805 529.874 102.016 242.203 268.619 TOTAL OPERACIONES NO TOTAL OPERACIONES NO 1.869.038 1.436.368 3.089.532 FINANCIERAS 1.789:432 1.378.372 2.951.930 FINANCIERAS ÚLQ_ LA,ZL �ro b ,2 b ro ,8 I-- 1grt 'el M. Pi p O o U) Ñ UOi a • ^ '-< ^ in b1-1 ^ H- ~ 2 Ñ•b r Ó (n O Ó ri ^ H- ^ 1-1- n ñ G O+ Ól ^ G ^ G • N -4 -a -1 pp _a. •W Ol 1^ 01 J W O ^ -1 4. 01 1.0 _... • OO 4. ^ W O .... ^ N Ni ^ N � ^ Ul N O _á Ul N Ni W Ul 4. CD O 00 O _a ^ _a LO 0O W ..-.. -4 J N J ▪ U1 J J --a O ` CD OO CD O a 11 O 1 t3 F--' _á O 4. Ul ^ QO (D (Drr - a• U1 O eT ▪ W -a .^ N DD J CD J a IV Ul _á l0 00 01 -á 61 01 CO --a J 4=. 1/ 1 Ni _a CD 0O --a 4. -a rf• 9 _ Ni (n OW Mi(D .^ Ul CO ---1 N ¢ F-, O ■A N--a W Ol O Ol W. 1^ (D 4. O Ó u) -1pl lD F--' OO (DUl N . . Uo CD J ^ Ñ J --I al ---1 .^ J W CD .....1 N 11:2 4. 00 W A 01 tD Ol �D -o Ó r a v 7 O m 7 a n m N r• .• O a a N a 7 m r a o Di m -e. ro N a D ^ Ó ^ n ^. a a a D oz z (11 D tl m "O D w ..... 7 f,. m N D rr o• 7 Ó v o n n r• H o 7 z m D O N r o n a a N m N c n ►..• o. U) 11 i-i N Z n ^. tu m D o -1 p-^ 11 r-{ z" D' Z n n ►-e m 33 0 U) Fi m X/ 0 U) no m U) z D ta l z < 0 0 a D ^ a o B < M7 7 a Q r• M• a aa za O n w ■• + O W N O 7 A a 1 r •A I r I ■0 I OD I O ^ m ^ n H 0 z m U) /-i O. r ^ O OD N 1 w O- 1 r -A U 1 l r 03 I w 1 F- r IN I -0 z z n ^ m 73 U) * 1 (.wll ^ Ú •A r Ó OD J w W •r •A •.1 r .I r O r N O A O r r w m r O O r r •4 .:12• 1 1 I O` .A r. Oh •A r • G r r 00 .1 IA ' L` O -41 J .1 UI `O O O J ^ 1 r 3 UI O r I ?• m •O7 I I Í ►+ `O IJ ^ I r Í. ^ I G.) 1r 1 `0 I w I A O] 0 .0 1 I I J IsJ O J 0 J N G IJ • r 1 40 I 00 I UI �r 1 1 ^0 r W UI J N N J r tJ .0 0 I -J 1 1 F+ -O N O' •A UI UI N r_g 0" ^0 W UI W Q• W UI .43 O. I I W I • ^ O ^ I-. N O' O Ol -0 O' I W I O W µ UI I ^•' ^ f` W J ^0 A .A -II Ñ -11. Ó N . -O 00 Ó W UI 00 •0 O r- J UI W G1 0• UI DO µ 1 I ►I- 0 I O7 I tJ .• 43 i^ ,-• Í 0^0 I -it, I I ^ m ,0 �-o -n n o '3 o m x o 1 fi U ro O -7 r• o al n r• 0 7 n 1 r• O 7 ro ^ 0 7 ro UI r r o o n v ro ro N N W N O 41. •P O W W W W o• J J O W cn N ? ñ W W ^ UI ^ W -4 W tY. µ UI UI UI o o ■-• UI J o '•- ►+ IV J J ^ ,o µ OJ o^ r ■• ji -0 cn • p ñ O W • ■• ñ O W Ctl I •1 -0 1 00 O W 07 O O' r f• UI N t-J m •- O ■0 J o• 1' o, -O r 0" p N 03 0• N 03 4 U -4 W N 0• r r UI ^ CJ r UI A N ■0 r 03 W r N N W W .I -4 41 W 11.1 UI 03 O 42. 00 UI 41, 03 J 0 Q` W 03 ►' ? J 0` .P 0• 0 N CJ U W ,p •P N J cn cn O 03 O 0l 1- 0 03 0 ►-N -4 o" N 0 N ►•` 1.- N W 0' ,0 1- I s1J I m I tJ J 1 ^- � tJ I W 03 . I F-I^0 i^ CO f-- J 03 03 -12. O] 03 N .0 ,0 -A A I 0• 41. 0. O N m CJ CJ Iµ I 03 10 W CJ r_n tJ UI W O -0 f- W •P ►. O 0 0] W I r` 1 -0 I m I U1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3980 Title A name given to the resource La revisión del sistema de financiación local / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Finançament Autonomia Territoris Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403 PDF Text Text Josep Vicenç Foix * Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era, alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la "Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista de Sarrià. Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha desenvolupat a fons a la seva història. Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat, ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx present. Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure. Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso. Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi. Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament. Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü, sino que era una cosa nova. En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní. * Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3981 Title A name given to the resource “Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Missatges institucionals Literatura Model social Foix, J. V., 1893-1987 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1076/19870313d_00192.pdf c6ba2f888b6ca4dadf2ff3de10e24e68 PDF Text Text untarn.ent de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de l'Alcalde al Consell de Suport Barcelona 92 Barcelona, 13 de març 1987 �MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT (...) QUAN EL 19 DE SETEMBRE DE L'ANY PASSAT VA CONSTITUIR-SE AQUEST CONSELL DE SUPORT VAIG DIR QUE SI L'ENCERT I LA SORT ENS ACOMPANYAVEN I BARCELONA ACONSECUíS EL QUE TANT FERVENTMENT DESITJAVA, EL CONSELL DE SUPORT ES CONVERTIRIA EN EL GRAN SENAT QUE REUNIRIEM ANUALMENT, O QUAN L"OCASI6 HO ACONSELLÉS, PER A DONAR COMPTE DE L'AVENÇ D1L NOSTRE PROJECTE. TAMBÉ VAIG DIR QUE SI NO ACONSEGUIEM EL QUE VOLIEM AQUELLA SERIA LA PRIMERA I üLTIMA REUNIó I LA MàXIMA EXPRESSI6 D'UN ESFORÇ SOLIDARI PER LLENÇAR AQUESTA CIUTAT I AQUEST PAIS CAP ENDAVANT. �AVUI, SIS MESOS DESPRÉS, ENS PODEM FELICITAR DE QUE NO FOS AQUELLA LA PRIMERA I üLTIMA VEGADA. AVUI ENS REUNIM PER DONAR COMPTE DE LA CONSTITUCIó DEL COOB, L'INSTRUMENT QUE ENS PERMETRà TREBALLAR AMB TOTA EFICàCIA PER CELEBRAR UNS JOCS COM TOTS VOLEM. PERD TAMBÉ VULL APROFITAR PER INSISTIR EN ALGUNES DE LES COSES QUE VAIG DIR A LA REUNI5 DE SETEMBRE, LLAVORS VAIG AGRAIR ALS EMPRESARIS, ALS ESPORTISTES I ALS REPRESENTANTS CIVICS EL SUPORT QUE ENS HAVIEN DONAT I TOT EL QUE HAVIEM APRÉS AMB ELLS. ARA VULL REBLAR AQUELL MISSATGE, PROJECTANT-LO MÉS CAP AL FUTUR. JO VULL DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE AFRONTIN LA CONSTRUCCI6 DE LA BARCELONA DEL DEM AMB ESPERIT D'EMPRESA MÉS QUE DE NEGOCI. �AMB MENTALITAT DE CONSTRUCTOR, DE FER COSES, DE CREAR, D'EMPRENDRE, MÉS QUE DE TREURE UN PROFIT IMMEDIAT. NECESSITEM UNA BARCELONA RICA EN INICIATIVES, EN IDEES, QUE ARROSEGUI TOT CATALUNYA DE LA QUE ÉS CAPITAL EN LA CONSECUCI6 D'UNA SOCIETAT MÉS MODERNA, MÉS CREADORA, MÉS FELIÇ. VOLEM QUE AQUESTA EMPENTA AJUDI A FER DESAPAREIXER DEL NOSTRE PAIS L'ESPECTRE DE L'ATUR, DE LA CRISI, DE LA POBRESA. �VOLEM QUE ELS NOSTRES JOVES TINGUIN L'OPORTUNITAT DE PRACTICAR L'ESPORT, QUE LA NOSTRA SOCIETAT VEGI L'ESPORT COM UNA PART DE LA CULTURA. VOLEM QUE BARCELONA TINGUI EL NIVELL DE QUALITAT URBANA I FUNCIONAL QUE NECESSITA I MEREIX COM A CAPITAL DE CATALUNYA 1 CAPITAL D'ESPANYA QUE TAMBÉ ÉS. �AQUESTA CIUTAT I AQUESTA CASA TENEN UNA LLARGA TRADICI6 DE BONS GESTORS DE TèCNICS COMPETENTS QUE SABRAN EXTREURE DELS RECURSOS ATORGATS LA MILLOR UTILITZACIó . VOLEM UNA CIUTAT OBERTA AL MAR. FAREM QUE LA VILA OLÍMPICA SIGUI EL CATALITZADOR DE LA GRAN RENOVACI6 URBANA QUE ENS FARà ASSOLIR AQUEST OBJECTIU. I VOLEM QUE ELS MUNICIPIS DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, DE TOT CATALUNYA TINGUIN L'AUTONOMIA I �ELS MITJANS SUFICIENTS PERQUE TOTES LES FORCES DINAMITZADORES QUE EL PROJECTE OLÍMPIC DESPERTA PUGUIN SER CONDUïDES A BON FI. SEÑORAS Y SEÑORES, MIEMBROS DEL CONSEJO DE APOYO: HACE SEIS MESES LES PEDí QUE DEJARAN QUE BARCELONA REPRESENTARA A CATALUÑA Y A ESPAÑA. HOY REITERO ESTA PETICIóN. ESTA VIEJA NACIóN QUE ES CATALUÑA QUIERE PARTICIPAR PLENAMENTE EN EL PROYECTO DE UNA ESPAÑA NUEVA, DEMOCRÁTICA, PLURAL Y DIVERSA. UNA ESPAÑA ORGULLOSA DE SU DIVERSIDAD, QUE NO NECESITE REAFIRMAR CONTINUAMENTE SU UNIDAD, QUE HA DE DARSE POR SUPUESTA PARA QUE ARRAIGUE SIN PRODUCIR RECELOS. �BARCELONA SE SIENTE PROFUNDAMENTE SOLIDARIA CON TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y MUY ESPECIALMENTE CON SEVILLA, QUE TAMBIÉN HA FIJADO EL 92 COMO HITO PARA SU RENOVACIóN. BARCELONA QUIERE COMPARTIR CON SEVILLA LA AQNDADURA DE ESTOS CINCO AÑOS. QUIERE AUNAR ESFUERZOS, INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS, COLABORAR EN PROYECTOS COMUNES. AMIGOS MïOS, EN 1992 SE CUMPLE EL QUINTO CENTENARIO DE LO QUE HE LLAMADO EN OTRA OCASIóN LA IRRUPCIóN MUNDIAL DE LAS ESPAÑAS. PERO, EN LA MISMA DÉCADA, EN 1998, SE CUMPLIRÁ EL CENTENARIO DE LA PÉRDIDA DE LOS úLTIMOS DESTELLOS DE AQUELLA IRRUPCI6N. �EL CENTENARIO DE UNA GENERACI6N MARCADA POR LA REFLEXIóN ENSIMISMADA SOBRE ESTE PAÍS. EN ESTE CENTENARIO ESPAÑA ESTARÁ PLENAMENTE INSERTADA EN EUROPA Y EN EL CONCIERTO MUNDIAL. Y DEBERÁ ESTAR CULMINADA SU TAREA DE RECONSTRUCCI6N Y MODERNIZACIóN, ESPOLEADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR RETRASOS ACUMULADOS. BARCELONA QUIERE SER LÍDER DE LA TRANSFORMACIóN DE ESPAÑA. CREO QUE ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE DESAPROVECHAR ESTA VOLUNTAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3982 Title A name given to the resource Paraules al Consell de Suport Barcelona'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Competitivitat Acció política Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf 1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI DE' PERIODISTES DE GIRONA., Girona; 14 de març de 1987 �+uui •Ajuntament "1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA. • AVïJI PRECISAN ELiT I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS- COVEI -DE BARCELONA; UN CONVENI -------" PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I . _ OFEREIX 9^?.L• i.? : Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC•• DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA. PART, PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^ ^(// ^.. . ^ ( (/¿/1'nJ^VIÍ/ 3^VV' V ^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^ ^ 1 U- /VI` /^L^.n• - ."'^ ¡'^ /^^J.({ Y , •^ ^ ,^ ^^^ o /1^ .. ^' ^ • . ^^^^Li^^^ . ^ ^^ . . �-4- Ajuntament Gabinet de Barcelona de Comunicació.. Ref.: LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA, RE AL ITAT URBANA. OÑ\ .CO§&z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\ ªJ g 22AJ2rfSZ I % ` ^ < < \ NO EM REFEREIXO .T !< SOLS A •LES « . RELACIONS INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS, UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç. .AQUESTA\ 2£O2I\I2^^ JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5 ¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX? S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS, GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA 22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA. UNA 2&223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET \JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT �-^ —5— fIIIÍ( de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA. I AIXò ÉS UNA , L:-,S CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS: ^ SOVINT HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT r„ Dr' i'áADI?I1 ALCALDE BAi.RT._:CO, NOSALTRES r , ,:'^I• c, Uï-J,^ n .- .;?;.)3 ':OLTA ci [. PE DEPENEN ' ..^ S O, CI 1L '..L ^T, SINO • CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA r ^^^ %r _.__ _^^S C^, NEGUCIACIOriS ` T .i 7 ..,rt . ^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;" AME ATS . ',:L FET DE VIURE I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS 'ATFI"A SOBRE MOLTS DE MADRID. NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP r\ L A n DELS D'ESTA .: ' ±m -T^-^r^^ DI? 1 -^ T?r.^ D Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,, Pï^.O!,L_,..:'S n T = COL.LEGA DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL — , . { APIS C SE ',.,^ _.._..7.^ `, "i.I?'dI,^1R'.,5, Tr7, .iEU DE PODER VEURE ALCALDES, PET FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? . EL TC-}i, QUE I?r?_rO'R C>U,?. L i^- T^.I^^.ò 1 Oc:. n - ;,,i Ii,:[,_ i`^ ,.E. .. ^ •P Ç'•^ ."^ . DESENCALLAR TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL- i VULL TT1.L[IS^ ..<< -., rnr^ - ^-) ^ ^ r• i ^m ^.t^ ^;;•:,_,CI-)o^ICt^., i?^ SI VOLF[J, çnkiit-uln �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE PROFESSIONALMEN T Sl2Ai! O991Ca2 E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA U m3^IIÇ^&C13,. CO2 }S EL =U CAS. IS BEN EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS . .. ^ . . {^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ<222 ¿2^2\ &22 ¡ za\^; A \}2\O& ^ 2&T2IK, \ \ AL CICLE Ç \^ «S222S DE LA CATALUNYA DEL FUTUR"-.r A GIRONA, DEBAT ª DEL 8 DURANT EL E CRó2NA± If.TERRITORIAL. CATALUNYA APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡' LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa 7s25I2&2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA ^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS cI2T¿PAUS, PETITES I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A MIS PER LA 2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES �Ajuntament "11W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TA1:E%. - RESULTAT ENCERTADES • POLíTIQUES, O NO. MORES I, D' UPES .• D^TE P.HINADFS. D' -ORDT;ïdACIo UNA • POLÍTICA D' A.ï?.A, T ) •^t T n 'r \Tn tT ' ¿^ f'1 ! l . HAURIA_ PRIMER, T ,l D;;' ^!^ 1T;^^L C_:^ A O,_:JLClIU: TERRITORIAL OETENIR . VIDA_ EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE T C(^-:-,;J•.J^.,^ P^=^í.^, : AME EL r ^ DEL `' " ??OSSI:I,ï ?S PER A__, ^ SACRIFICIS PERi A. I SEGOi', ^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA, r, ENTESA LA CORRECTA CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o L,, ' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB J ^^^ ?., CIUTATS ._1 GRAN DE CIIi_ nii^^.'.SG°^%\^ r-^^-'r _.-^TO r-' O.ï )T ._. ,L • TERRI I SOCIAL;) 'ï;`'Lii;^^U<<.:-^.T ?T T C e^^ï.._I; O ^_^^.P^r _d :Ii'í POSSIDT . PEP. EUROPEA:, DE RESULTATS HABITATS, •I-i.A D' EST.AR PER ALS SEUS tl.' ^`A`11:I1. IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN .:_^:._^. i^:7r-^ ^--^ ^^A EUROP *UN EN -EL :U;.OP '-^ , '.)T^ ' ,,GIo D'UNA_ EL T TAL • ;'C( l'•;o1.;ICS n D^, m ^ ïl_ DE or' SEVES ^C PARTS. C,7-._n 1.._^CU''.^ >. ^, L1:,. CO[':. AOUEST CONJUNT SI°"^T^..... ^^.. a; C-ili I'' .I n ird ';:^ ._. [Ji CONCENTRADA T__^Cr^ •^..^^ADA ^^ 7^I._,._,. r"' ^( ..._r_i:` ^^m,'^^^ .:v -* -T . CO ^^ SEVA )^'^^^_-_ :;C_I^^ ' L,,.. r"•.E L.;T �–8- Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació LA. A.nUEST BONA Ref.: CONNEXIo DEL DE CIUTATS CATALd AMB TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1 L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE LA JA SISTEMA r^'^^)PnI J IT^;'?. J_! ^ r f- TJ_ Cl ^^)_.. 1\!.. FInS .I TOT DÉ: I:^,A^`C")• L J O'. '^^ . DE P c-YW c:~1,143–, ¿k LA. CAPIT?^,I, PEROU ;^''TOI: DE T^ n ï:;'^^ P ,^L . ^ ¡. Dj Ui'i DEL SEU PL'!^1:=^ .I, TERRITORI, f A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS m ..^ .;." ,. =, L ^ ^', i^tJ i^_ m 1 n',._. n I NO SOLENT ENTeS I`:TCOM CO COIIP?J.i,iïENTAi VERS n IOP.. IJ °`^r E^, ^. E . ^ ^j w JUGA (rn. /j-1-T cz-In EL UNA IS, SIN6 CZ í~ i u n/! tit-c.t5^ , - ^-^ t,,_ ^ �1 -9IEIIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA .NO ^r, CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA' CONTRAPOSICIC; 9 L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, L' ALTEA, '"BARCELCHINA" ANTIBARCELONINA, CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.- N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA jA SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUNS COHCEPCIONS . , SI ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA. • UNÌ 1S CERT, En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S 'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA, COCEPCIó • URBANA, MÉS DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA M1B. TRADICIONAL, PAIRALISTA, .11.1S • CONSERVADORA. . .ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE �—l UAjuntament '' iiI de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE L' .-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY POTSER, .HISTòR ICA EL .^., GOJ ° SIGNE. DE LA ..JA rUP SIGUI, J?N . ITICi PER A CATALUNYA.. QUE MENYS CATALUNYA, ^ ^ ^ i?IiIGíI SIGUI DEL LA SEVA FILOSOFIA POT UPA O:PCS•ICI&, O DUES OPOSICIONS. FILS- CONCI;PTES • „' T C:;^"Ci^T?^ :.`i DF c:T^. .t;,,T.?., I` `^`" i • TERRI T ORIAL DE A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S L R.1: -,, Ai?1LISI PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL TII'.TGL FINS EN L' ESPECULACIo, DE "i P_.P.:PAíS ." I i i.'. .^• CONTRAPOSATS, DE MOLT :í0.^^ "('IUTAT " COM T n_ U E LïJ, T `"'' it ^, ^ DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA I FIES I - TOT HAN DE - LA POL1TICA. • LES i-> -^ r. ^_^ _,T1T1,^: . ;,,Ói? r; T1•l.^ T,.1.J.) -. (^ T ¡^T.ir ^-' (+ ' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l 7 -^ LES PARTE, ^:, L...,.-. lil UNA ^ I EN ;`-''"^..' J ?^i^^.i '' " l. 7 QUEE POSEN _ n m^ CAPITAL—PA1.^ 1n ^•' c r ,; 7^ 1ï.ç._^—CATALUNYA, i T. ^O_s^,i..^_^,LC . F . .rV 1-.TSI 3LL,,_^ I r7 m-,rí -rr^ n'T - -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'• O 'II:.._^ FINS I 1^ .^ TOT 7 1^l VEC^ADES ,EQUIVALENTS. ¡¡ DIT rnVl FoPT, UNA l l -i :^). 1- I. ^l. I ^i ' ':^ t nrr ^^ C 'T^ IJ . ;T:uS^ CC BARCELONA, .CATALUNYA 1`1O ' P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES . �Ajuntament '1111+ de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació . DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.') CORRESPON - AGLOMERACIó URBANA DE GRAN D'UNA 'I? LA INEXI.:;TiNIA MOSTO: . CLARAMENT • ARE LA FET I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_ ^ tT •'}1-'v.•T Ct^^.^^C^! ,,, CORRECTE, . ^,^ ^. ^>r^;^_^,.,; .^; :l I AI`{ó P`1C`^n DIR, AME r" Pt,^' ^.^.oTAMBÉ ES POL i D'- ENCERTAR, Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn .• y,--t -, Ç)U,F. . SI i* T, BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ," QUE :E`? • DIr.''•r-^ï ^^' T,^'_o t,._EN ACONSEGUIT LA F Or ._:,cl^ ^ _^ CAPIT?.L, . _ Y-)Vaul, ï";S 1\ ' DI:'., • SOCIALS UNA GRAN ^, DE Jï ='. ^T D .CONJUNT ÇL?S:'t^^„S I DE :10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6 GRUPS PRIMàRIA R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN •Uid AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó I T_,? RT T O'?I -. "7 .-i -i-• i,.El UZ`.i' I ';F 'S, I . Da?L ... r' ^ n-^^?r''; T•?`.RCrLO 'A Z :OLT COMSCIï::NT QUE T n-^ ^r .Ió ^:.I * : S _'o SER- LA PLATAFORMA -: ^ ;^-(, ._^. ^ . ^^` ,;-rr^ra I ^:^ IC^. J.. .. LA. SENA D' i:,XP'r.E.S SIO ^ ^ DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT • - �—12— Ajuntament 'I!II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR.. !UI; ES EL BEN . EVIDF%?T EN TOT CAS F,S,. COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE -QUE . DE LA NO SE'N ` POT TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE n SORGEIXEN .E SOP.CEI Ei — DE .^. QUE I LS SóN L^" '^C` ^ ^_íi' 0,. t_!,__ iC T,• ^ vL•. ,^ LES DE_: :i3í. -.I`',., LA ^ I r, t^_. "= .. S^_' :oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL 1 i r,a. R MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó. PER • i^i'.? _1PL:-; , LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER " n `^ ..^. T' ,.rZ:^r, r n^_:,..: T ^II O .L:', T,TERRA ^^.: ^ i..^. "'C71 ç UTA CONCEPTE úTIL I PER .., , .«CELOivA ENTRE T^^ ;i; O LA NDR.=; DETEP.`'III-?ADES ENTENDRE i ..•.CTITUD_, I I .•. ^ 'I"^ CANVI,. ^; C>T O D'UN L' ?l ACTUAR ^. - A PARTIR D'ELLES. NO U l CONCEPTE A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT I';CO''IC TD uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC, ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT . UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL I �-13- es ■ ^ Ajuntament 1111W de Barcel Sa Gabinet de Comunicació PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 < talK ¡ :PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\ S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20 DE PUNT A g 2C23S32IA2222 LA ÜUS HA D'IMPEDIR, •y\&Ç, t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES \ CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS - DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S • 22U2&AL. 2o :f S < LIa . - . RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT DEL Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S& I§CO2202AC13 EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S, JUGAR « UN : 22222 C&2OAzzEÇ22 I : ÇǃGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE -\\ RABLES DE LA CULTURA RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A / URBANA; - . . . c02 ARA \t'cOS? 22t DEBAT, »`§SÇIgªGI5 DE LA )tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR, 7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13, �—14— :ER111I1 Ajuntament 1111* de Barcelona Gabinet de 'Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT no VOLDFI.; ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON ( '., ^^' T S_s ^? ^.: ^• Sz P..TU ^Jrr _. U;.? . . : ^_T^ C ^ `', ^ i. ^ . Aï:^SOLU7.' . r;: . . "`,13154; JO CREC ° UT? LI—IDEAT DE SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P . I ^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA Ic0 - .:`A • DIT, NO EXISTEIX TANT. P E i. EXEMPLE, MARX, I UNA COSA QUE JIEM • DE ^?IT .`OLTA - -".. SL'.T,^.^_,^ QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? . ^;^ TJ' oPTI' .t J r. ,_ I ^MOLT .iT ^ <^ i-`:; I T^T. Ui:T ^ ^ iJ^ r,;^à:.^, _ S D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES ;-` i, T ;, ^ SERVEIS-.QUE n T '.,^ EN . EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT , t.T^;jf.l ,, T^I^:.T .^-- POSSI;3ILITAT • r) UN D Tr MIi•;FAT DE C`.? EI > i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^ 7.-), T^^',ITT._`^, ALTRA ARA EN PA D E° , COSTOS .DE CO N ( : ., , DIFP•1: D,. LA i:IVELL DE t;::IP1`1S.. I PER - _.SOLA EIJ ^ (' -lA.TOTA I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? < DE PAGAR QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. �-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona Gabinet de Comunicació ^l ' T ^ U='OP Li^. ^^iT \^ QUAL r-_i 1 \nrnr.._: ^^... ^ 7r:, , I)^ `S T =^ICi:T .t,T C.n T. ._ .r, ^iI:- - _-,. ._EF^ ..'ICIo _ -, .'.m LP1 ^^ r . T'` _^.^ P ER. ^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS. ^ QUE :JOSAL TRES ^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL T ^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^ ^_-^ - ,;r " -. r . _i..a,T,c. ^_ ? P –. r._- CIUTAT ES UN I _.V TM TJ:`.1 C. r^ n ^_,C10^., T `^. TROS ti. O^ EUROPA D'AQUESTA ^ iT m:1`,1 T n ;^ Y, S, PROBLEMES, AD< D' I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL UZs^?i.,;, I .^ CARREGADA ?% t-: POSSIP.ILITATS. 'L ^^_ ^^ ; R EORI^^, LA T_'ADICIO i"AW: : ", L . cw77f(1-3 - 1,CI?, , t;UPF.`VIV ce ',.:S F A PENSAR E.. ÉS QUE DINTRE AQUEST _^S T ESPERIT -DE ELS f? w Ts DE : S FER-LES F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR T^.r S ^ •i! ^i Li•. ^^•m ï^ r, REPRESENTAT ESTIGUI ^EP ^ E^^^.I-O^?I QUEEL TERRITORI ^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__ -^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^ . _. ^ P,^`^T 1 ^^içu^^ ï_?L^ _,, I :> é C RITICO. mr _ _.: _ I,^.T ,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^., EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I ' L z4 .SUb-l^ ^ ^^^,^l l/ AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE L E S )POLI T IO U iT S, L^ IDEA ' JVA LA ' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, , LI^O A • 7:^SPRi;S ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U.. ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS T-m -,T ^ ° ^,O?:, ,0^.^_^l ,^.^ ?JOS ALTRES GRECS, ;^LVT DELS COSA QUE COSA TOT EUROPA, ^. NO d^^tS' �–16– Ajuntament ' V III'+ de Barcelona Gabinet de Comunicació EL A ..TOT SEGtJRAi:?.E% T VFGADE Ref.: S • MIS r'ó1 ,, 1. •' TZ ^A;^íEi^dTS nu., S ó ';: ;, UN TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS CONSERVADORS QUE LA POP,LACIó QUE HI-VIU... • C._ LES ^S LLEIS • QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT l' i'ï`t GENERAL, 171.!! 1 C ^^ `•f^`c•^`"` GENT, /.11^ LA L..i ` 1 3T•nn,.-^r,. O1< .7 QUECa^T" T_^o QUE CONSERVADORES L'IEs PENSA. • v PER. Que? -, ^j,.Jl\ iJ e ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS DE - FETS TANT, 1[':.11 , D F OF`::A Eï? ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER ;^-;?^ r U ;;? `^, .'.1 ^ ^. DE ':^,I .. ` ^^Ei FORA _ J.7 riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL . <.,IXó ÉS ELECTORALS ESTAN . ;' ..FAi-i,.:. F AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA `_n '. '^' . ^T' CC •; ..,.I ,.0 _o, , ^-,_..A F,E, ^r , U x- T O UNA ^ _E._.." TORNA LLEI A CATALUNYA.- un . • QUE1IIAGI t^UE i_; S If LP ^_ .'`^ ''.T •, JO PL,. -^(; TEN I• CADA VEGADA QUE T „I T ;:rT r^ n r 7 -,_ cJ ii, H I^_ UNA T;s 12±1 AQUEST. ,1O FI ^i. I^,ORsAL, ' FS 1'ACTOlc URii!?.• TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET, i ICIó ^nR.AD, Iï•^iRCIA .P." LA. ^-^m AQUES T A REALITAT. .'C!.< (Y-1 (7Jl tc- 7DL,'V '_' l^" 1›,,t—o t k StrI/J› f' ‘ mhA b2-15(‘- _ l �—17— .~., Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE I DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL covran DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN. L'ADUIMISTRACI DE LA COSA PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN SORTIT . EN W. UEST PA1S, A CATALUNYA,- SóN LLEIS • I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,. DESCOMFIAMCA • I TRASPUEN. .UNA TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN AUTW-Zfl,' .I•QUE És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS.. T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE - RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á I LA LLEI. DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA EST .7:1 AGRUPADA LE Po r )I;";7. -zs :.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN ALGUNA .COSA �— V( — Ajuntament ''i0+' de Barcelona Gabinet de Comunicació P ER QUE OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL .7 C' DIU, S 1T i^ï^ T. ?^ ^ . r • r-^ L'ESTA_,. i^d1F:^E EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^ PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà. rS COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI. DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL pUF. S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL _ .,^_, ^^^ T_ ....,. A^ QUE I, ^_:_^ ES ^^^i IS?'l. ^.iJ LI ^_,_..^-^L ^ r '^ .^.•.0.^ ` ,T P^.ln _ .. ^ ',,^ ..._^.'^._ - ^^ I Tr^_ _'• l/ ^ ^ T^^^, m^•I^ ^_L ^ S - J. 1`T ` (1 ? _OLl MOLT CENT rr^;^._ ^..^i.FIÁ EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE HI tiA MÉS Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN.. I QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS ^ LE Pn1>>'ER,.., QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI T^r,-"`.nIïE _. ^lr, ^ ^?;S `"O m; , FAVOR.. A hAVO _^ EL^ r. ^ ^...1:._..i.T_^ .^;T^=^ ... í^^,'i'7.,T CAS C^ ..._=, D^^ T)EfiP"°1;`ï D`r,•250 . Pï^L COV^'r:;'' .._ . CATAI c^ ^ .I (?UF• DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-. �4 –19–. +iiü Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació ,CONSIDEREM FACI EL OUE EL GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT, ^ FACI, GOVERN O ido NO SIGUI. SIGUI- UN NON 1n^:^ ^.Tmn '7C, DECLARAREM .^ ^7''^,^•"'^ _. _,...,• Jt. ^^,; ^-:n^. ^. ,^l 'O"'],%•: .._. rQUE . EN CLAR ES_Lr M1 ' A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:, D'UNA . AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL . GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) , Q UE ^^T.Ló 1,S /\ ni ^ T QUE ;L^, 1_,S.La ' ^.%T^,1' t''Im^ IV.^ ^r ,_.., t T ' COTïT7OL7,:; GO`'yT T=RT', 'íILLOi•'•... r QUE ^ (^> -: i^S EF•.L,C± ^ .T.^ rn It.i, LíE ._, ^^ ,-^LLO T PROP, CUr1 ES ALLo I ELE i'I' I-Tm,AT:= O.'v í,,-? D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ, EL "S EL C UAL QUE ES EN POT NIVELL Di, VOLDRIET-'I ELS Pu'3LICS ANESSIN Í^T ^r ?,._.,i ' nT _. I..^. . . .__ DELS-,RECURSOS ^CU 1 ,_ ^P è^ J.F', _ L A:. _ r ^JOn CIUTADANS i'1\T:A'r:, LA , i AJOT<I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE . Pï I_ ,...,J,JS'L('rC.',T^S. `^^T T •P ,';'nUè :MÜEST NIVELL AQUEST NIVELL - _ ,. T,.^OD^^ I SI T rn ^1 . CPITICAR, .r^___IC::.F., NO . ¡'.T ] NO PS AQUELL ESTAT L LUTTYà; ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES T-? 1 T^TI i-i<, ES ^,^.,'rr'.;-,^,7 ,. :.)..^.i. •.U i„ .L_^._< D__. SEGUIDA_ DE A J; _. ^ ?r ^?Uj:CIE < Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT, ' - T m 1 c•. ? CITJ, :OJ._ 1 r a. r i .^ ;_'. ^ SE'LS ELSFiJL^^.., "' r ^._.^. °*^^ .`.T, ^. r'(?*_...'^^^ _ .•, EL CIT3 T C.,., `'^_^'- -U^, ;?L uns.^. r.i r^ ,- _ DE ES-- íC)TJr 1' . %IÍ,J r^aCIL DE r, ^. ^ r ^ JNA j' PROP. i:S �r –20– Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pr^ ^^ T * A i^ ^,zl- i–r'.E ^ LA z. _,. O^Ta,'::I A TORNAR VULL1- I,rJ_ P,,P. c1 . . T J T1'-'^^^^ CAT^..J^ • PERSCITATJP"'•FNT rUNCIO .'1i LA CAPITALITAT- . DE T 'LO,;A . LAl L;; I D'APARADOR –COM ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR P<<IS. ., LA A '-7IPOTTIC e .ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA T COï i^' ^'.C^'^r"T-:'.CIo GENT DEL ENTRE LA'. I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL . r -;r, T -^ c , n -Cr. BASE ^J T )__ C ^'^ 1. ??A^', L'1-n, 1J.. UNA V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..' TE TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^, 7.'OSi^_ :^ - Q UJ, REAL. ^1^:'1IJ . ELS^ TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA . UNA CAPITAL QUE . P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A PUGUI P,^'.1^? ^.,^ .'^,._ ^ T,–,,}; ? T'C`T' ' r^ n I .:^, r^ .i11 _ ^ Or r» 0..CIA r^r^ ;^ ^ j. ^A]. r I:o I,,. r-i ^^ T' ^ ^ JOC ^ %TJ ^ 1, P IC 7 . _^.L .^'?-^_.1..,-^? �-21+mii Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA MES ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL. ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR 0,- GnC`.^.'1 j ` T f^I^ CGL.L.c,C.^ lti ç._ .•-1i_^L-? T f^ JEC ^.IIJ, DE. T'l :. GR.REiIv 7, ,-L E ï>i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA, L' Ur:};A,NI S:'ir, ^) DEFI'?ICIó F_L • D E . LA. ^' • T'T^^,^'^C'I"S _ P.. 7 i^ i-^^7 I INDUSTRIALS ^ T T CUOLek10UES . DES r^r•T 1 ^1 D ^.niT,-,,, _i_ T r; F ;. PUNT Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS. -- ^,-:n EXCEL.LENT m REi._iC T R T A T t D'AQUESTA D DES JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT. L I:) AK –EXPECTATIVES OPTIMISTES _ ., COi: ^;^• CONSOLIDAR __ COL.LECTIU, PESSIMISME L'EXCESSIU SIGNIFICATIU OUP FORA DE COr"1, r;T L I.,TA, BARCELONA I ES ,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES •^ P ^ POC'RAï:,A 7 Tn • Ci L'ATRACTIU i^.';1^t fV OL^_.^ 'T C' ^ I'S DE ^^^\ :^ D:, ._i,.CJ'r;CT T:.^:, DE -I^^>. S^U : ;_: '''>,?_ .• T 1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó . TTTlT..S T^ <^^,:Li,^_,lt-, T • SER, r^T T':'T ^.F^S L;PO^.^..^t'!.^. QUE DE T 1 T i, ^':Tf^ln ^ DEL ^^r,0 DEL ïl(^^ 2 É O POT S, ^ ') I FET D'ORGANITZAR F_:(J, EL V^. -.T,;T-'nT,CIO P'; . ^:^. PROVES ^iT,iP1 T^Tc'r - 'J _'-'S -;^'.TJ ,.._... ri ^: 9 O :Di:.S. DETERMINADES. Iï'. ^^^ ;., O ^T 'LA ' LES �Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de.Cómunicacib POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN • • UNA UNES • QUANTES POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi. COMPETICIO:'?S ESPORTIVES, Pi 1 in ' /^ -,m_ T T '^llü1 H.. 'TT ^_ T,^ yllo ('iL.^ uLTI; PUGUI SER. LA • CONCENTRA CIó TERRITORIAL DELS • r SCEr~?ARIS D.E CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA •. OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL C OI L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS. ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A m^ .,.__, •,.^r;rm C` ^ h^ P_.1 ^ Ti' ..^ .CAPACITAT :!S'., DIcT nJJ'.; DEPA.SSE.3 T,' *.1 EVIDENT ^^U^, QUE _''IT::AR -.. :?-',IT ^ .UNS EFECTES TIENEN IrdICIATIVES DE I UNA Ur^ DiSErVOLUPAMENT ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. . il ' PERFECTAMENT I ;ò S'HA . ^11 ,T,_. t CC^'i^`..F'. :^ ; T"' + C IIJmAT 1 LA NO . EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE �-23Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. -DE BARCELONA L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL T .CT' ACONSEGUIDA PER _,^ HA DI? L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU ^^^• ^^ rn -^, n ^ OL1ï':t ' ^ ^ I,A r^ - _ r R ^ U_^^d FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES INVERSIONS 'TOTS E C OidòmlnUTss NDUSTRIALS A I IMPLANTACIONS ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,- D'IGUAL .:?Pv,TiE '.'.., ?.^ r w Tl PER ^'r .. ^^APOSAR Iti^,C-'S,_.^-..,•.I• TI:LF,COt:UISICACIO; ?S L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS -^ T r T T t=:<^.1.C:.^^Oï:_> AL DIA r -.- EL CAMP DE LES T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS / • . XXI .DE-LA-MA DF, LES AL SEGLE ^.^^ m1^ I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A. CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL T URAL. _ :^TUi,:AL. r:ÒSTRE . :AI,c ;_,,,a,l^c_ NAL NA MARC?^^ ,'mT^n'.TT MOSTEE T PEL QUE? • F;^ A LA CULTURA, ELS JOCS DONARAN. A LA ^^,-,*^ ^^ m DE DONAR-.SE r .^r. DE A CO!^I^_+ 7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1. +. m • FORMA. P:ISIUC; ^, INDi:A 1.997 ' y.tRLU DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE ,C AL NOSTRE »IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989- DE SIGNIFICAR .EL DEFI:'.I?IU RECCNEIXEE 1T �—24— Ajuntament 'IIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A. AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,> L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1 T PEL nC. y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS• ,r.^^ 'If_. rUALIT^ITÍU DL LES c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU ,., ^ CATALANES.. PiZODUCCIOï.'S CULTURALS ^ /. T-+ T^ nn n' ^ L^;..._^:-.^ ^ ^T) ' ^^T/T?^-.-.E'3.1 li1`^ n ^^P^^ , r., ^.^-. ^ , DEPOSAR JOCS ^OL,i:,: i.. _ .^o? /% ! r^ l .,r,)r•, .-rn, ñ ^^-^ ¡ --) ^nt 1^ C ' ^;^T `<^^ '.;^ nn r^C,^s CL:__!E, Pt^^Ó, ,.,,C^LLi,.i'Ei:l. _-^i ... •' Af ^^.^-. !U^n^m ' ,.^.L r ELS ^Lc^ i .^^[. ^ ) r{r+., ^T,^ T , T_.i r ,.T..F .^,1T.1., JOCS NO PODEN SER r ^• .^Or,• r.:, . ^I ç''t?_^,F._., PER .SI LLUNY n. UNA STz^P-:^lA VARETA MàGICA COM r^ TOTS ^ -PROBLEMAS.. i^ ;:PGLF^^•. ^C; ; ^^ ELS . On, ; ^ , ,^^' • Í Dt, Lr:, t EI.,IT1`: R ES T. ^ ^ ,/ 1^IP1=^''ITZ'\DO,: : nTT^ '-T, p,''',i^i_.:: P r^^ A -`T; ^ I .CATALITZADOR DE f LES ^ iJ.^ICIc:.`.iIV^S l: t - J t.:i T^n-,;r^i^: QT. T, .. D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES _ IU . ^IGUI ' 't^i L,C rn ELS ^JOCS SIGUI -""^,^ r' ;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1. . T ,,.^.., , `<¡^^ °.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES P'?J^,IT,-.. "'^1`n _ ._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;. _ ^ VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L. I CAL qUT^ AQUESTA DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE :c',^CIC`^.'AL, , .. ^PF:_: ,^ . PER ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM - �-25— Ajuntament ' 1Itt de Barcelona Gabinet de Comunicació A SER EiiPENYAT . JOCS ELS COP:'TE^IPLA1'S COM !-,C,¡-^ ( 1p.'TpTm ^i 7 DDESENVOLUPA=NT UNA 0 SIT'tPL^,. I^['C''SA /^ r r^ 1 n^, 'ELS D'UNA . CIUTAT. r r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T ,-,.^_.:..,. ..._,_ OBLIDAR — I10, SER - r^ EL. ^• 'PER A L.iaÇi,T^^R r^ JOC.., pT i - T. HIN, - ^d0^ POT =,n., _..,S T .,I, ^^VUI P O DE'' NO `^i-ï:_ïPOC PER tò, OLíP=:PI0 0 ^^, , r I^ ^POP ^^ :^^dT .I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[ EL EN r^^ri•,, . CAS, ;iGr_..L,^.ï^^ ¡, ;:,L.^ JJ.00. r.^ . - ,.^ ^ _:^.C_..,;,^t.xI ^' ^ ,,,• EL ^^ . ASSOLIR Pi:,.. PER , A - ., .^:,_iJ GRAU ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á DIGi.dIPICAR EL ?^ 7 . DE S^.,l^VII. SERVIR r r_Ai' D}s C^1^IEI, ,*1 p. ^ 7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7` ,..^ 1 d ,'t'' PER. A.•ELEVAR dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T<•.Là I DE L'ESPORT -^, ^.,;-^i^ ^,:. ^^T._OL . 1 _ N • SIS ^ 'yPUGUIN i ,° L^7PP. ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE CC`í-^PT:TNCIA 1` LA LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA, jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_ {%• LA . . 1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:. 1 / • ^ AlX ^ ^ POT ACONSEGUIR, INCLEME dTAR EL VALOR DEL �-26- ^■ Ajuntament 'II de Barcelona Gabinet de Comunicaóó Ref.: .NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL, ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&Jzesa JRI,f?I!a TOT DE )2020 §{Ç I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG. 222. LA AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2 202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2 .L'ESPORT DEIXI DÉ ESCOLAR . .. .. COS UNA / \S22. cOU3ID32&? .. "ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE AIS DLA S D'ESTUDI AME LES DEFINITIVAMENT MATEIXES , CONDICIONS DE -LES o2SfS DISCIPLINES &C»D3 ^Ï0b3S A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN SO &t QUE, SOS AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL TA ^ EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL ^ TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG. ^ �–27– E 11111 Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– . I.?E LA DIFUSIó. I r.I.'ò ÉS EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ. T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE - • QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó .D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS ?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA. DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES PODIA r FER – SE DE r, ARRIBARA ^T ELS SENTIMENTS i'OP.^^:, ^.I? ^TL,^ D EL S NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES `nAP':tT? POSITILJ. LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ, r7 CONFIGUPAR .^SOBRE ^,rDE CO:,:FI^Ti,^ C_t rtP. .T ^A BASE P REALITATS DE LES �—28— Ajuntament ''VII +' de Barcelona Gabinet de Comunicació D'AVUI . ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ • AT 1Fi LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA, PER EXEMPLE, TF . NO T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE. ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES . LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA PASSF.TAi •".B L A DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE i Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_. E^1 DIEM DIii•^ EL CARRER n T _^^. EL QUEEN m^;^ `^ m — r r P^"_ L'INTERIOR I .^., MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.^ PITA ( I ?-DÉS AVALL), S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT. ^ C-i 2o/yp . ,^:1-', 6 ^ DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL • QUE ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA, un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE LA DISTRIBU o DJ', U PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O POT . SET: I.C[ OGèNIA . J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS; �-29+IIIII Ajuntament 11111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE U N ES ;=SN UNES COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS T ^^. rJiD:_,._, CP^h CADA VEGADA IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà. " `- .PLENES PL?'i^,;:^ ^ ^ VEGADA MIS C^';Dr.• COMARQUES : góI:L? T .? ;;.5 LES L ^ AL_^r ^-+^ I'_'S. c r, I^i.F.S .• i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1 I . C:i^^. CADA: ^VEGADA TJ E 111?A: 'S EREN D'UN PART IT r^E;^^.PETITS P __ I >POBLES ' PO^-: ^' ENTORN EL QUE JUDICIAL. HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA, LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT- RECORDEM E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL MOMENT LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR C A PIT A L DE LA EIvT DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS. T,I,`.: p S ' IIT. DE TEN IR EN COMPTE .EN L A DIVISIÓ COMARCAL . -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I. ^ TtiTnr m r."_.:^..^. DFI, ^ ^. .,U T :_A .CADASCUNDELS NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE . DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?, .ELS I LES �-30-. +ilill +' de Barcelona Ajuntament 11II' Gabinet de Comunicació COMARQUES S6N LES-QUE SE . I TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN PODRIEN DIR ,_:L CAMPI QUI PUGUI. rT QUE S'HA i; DE r OVL^iZ><. CAS,^T'•.TTC'T.; _ .h.I2I EN TOT ^Ol C.+.^ ;-. ^ NECESSARICRITERI DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS D'APLICAR H A AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I /_;, •._^ AMAT "L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA T ^ ^rn_,..- UNA i^li_L ic.^^Ii,._DA I_ <<_DETERMINADA •CCI^.?^TÍitr.,i:`d AME A.•iE • UN Rr.^LITAT^ -ESQTTELET, riÍ "i> U,''>1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I. m^ DIFERENCIATS r_^`II: ,.^Lh QUE UE n'l'^T'^ , ^rn ^^AQUESTA MOLT ^. 'PAPERS UNS ^,._..,:I ^'? T. z, ^,.-•^^ r, rnlc_.I I ^ï'^ l I-r> ^ lm _ ^-,. ^ ^ I NO DE ^\• ^cc^.- ._I^.> ^., ^,,_ DIVISIó ,.:^I^^^AR. . (^^^`' T i'Zr S, AGRADEN QUE " A TOTS EME AGRADEN CONCEPCIONS L^ • AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT CATALANA ,.^;,,, ;, r,,.i TI:i _,_i^ rni^^ 7\ ,J, .. ,. ..^.I,.L^•L<. Sol'i .:OLT ATRACTIVES, P7ry:^^ ,, 'rr,^ ^ ,., ^r r:(`' ^•T'-, ,r "-T •^.'.,1t^i;.Ii>1,_•; .CUEA? ELS ^-^ t !:.•. A r. NOSTRES ^.L RES SI, DD'UNA Ui^.ï1 ^^n^ PAIo PAIS ^ ^=^:^_ T ^' TmnT ^ r•aT ^ _.0^,_^.!, ^ .,,^ , .^^, ^ r.^ C^^, �»HM I!* de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Re C #22SSN$aC13- EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00. I LA CATALUNYA DE-LES CIUTATS.: MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA H\7& SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE -REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES ° 0 DUES REALITATS- g§3. 222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz «ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§ CULTURAL, ElPUDS2 1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES DE c&225oe7A. TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR- PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi COM - y 32 DEBATS, : -ALCALDE &-/aRJlcIe A - O/2Ñ}\2\ 09Ç- £2 •\\S MOLIES 2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x. EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&tOS JOaºQIm �—31— X311111 Ajuntament 1 1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació FORMA EFICIF.:MT. iX) SABR T.M FER? • AQUESTA LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI . ^ïOLTEil GRàCIF S.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3983 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Administració local Territoris Girona Catalunya Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1078/19870315d-00195.pdf 511cc82ebff37bb3f2128d3fedee3c0d PDF Text Text Presentació Programa Municipal Socialista. Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a les Cotxeres de Sants. Barcelona, 15 de març de 1987 �Aquest matí quan baixava de Rupia, i veia el Canigó nevat, el Canigó blanc, i al davant la Mare de Deu del Mont fosca, allà on hi va estar en Verdaguer per escriure el seu cant del Canigó, pensava, estimats companys i companyes, amics, pensava: Quin país tan ben estimat el nostre! Quin pais tan petit, tan dens tan caminat, tan garbellat, tan cantat en odes i poemes i cançons! Per cada racó, per cada serra, per cada vall, per cada bosc, quasi diria per cada dia del calendari. Quin país tan estimat, quin pais tan mal servit, tanmateix, tan insuficientment administrat! Potser serà l'excés d'estimació, potser la manca de tradició d'autogovern que ens fa ésser massa possessius, potser serà afixo. En tot cas es aquí avui amb vosaltres, quan veig en Ganyet i en Cornet i en Nadal i en Ciurana, la Dolors Homs i la Rosa Martí que està perduda per enllà, la Berta Bada i la Núria Alba... No, la Núria Alba no ha vingut que tenia una inauguració avui. La Núria Albó a la Garriga, i en Pau Nuet i en Jaume Antich, quan veig els alcaldes de la Seu i de Manresa, de Girona i de Lleida, de Blanes i Parets, de Camprodón, de Can Bordon com diuen ells; i La Garriga; també Palafrugell, en diuen Palafrrgell, i també a Ultramort en diuen de vegades Altramon... Jo no sé si és perquè les ciutats de Catalunya com no han tingut durant un temps un idioma escrit i codificat ens agrada a vegades fins i tot de canviar el nom, perquè potser els veïns no ens entenguin, pera, �-3- s una forma d'estimar cadascún dels nostres pobles. Quan us veig aquí és aleshores que entenc que són diversos els homes i les dones; que convenen diversos noms a un sols amor. Perqué la Seu i Manresa, Blanes i Parets i tots els altres són els noms diversos d'una sola cosa, els noms diversos de Catalunya, de la Catalunya que tots estimem. Avui hem vingut, per diverses raons. Per afirmar la vigéncia del municipalisme socialista català, que és un dels moviments més sólids, més interesants, més rics i més característics de Catalunya, i per començar a escatir i a esbrinar, a "dilucidar" diriem en castellà, i a precisar quin es el futur que volem pel nostre país, pels nostres pobles ï ciutats. Avui a Catalunya hi ha un catalanisme oficial. I a Catalunya hi ha també un catalanisme fàctic, de base, amb minúscules si voleu, pera que està estés per tot arreu, que és la llavor no del catalanisme oficial, sino del catalanisme esclatant, dominant, obert, fraternal, de demà o de demà passat. El catalanisme que tots hem somniat a casa nostra, al nostre Ajuntament i a la nostra feina, aquell en el que coincidirien els grans sentiments, els dos grans sentiments: el de pàtria i el de fraternitat, el de identitat i el de risc, el de tradició i el de aventura, el de l'idioma propi i el de l'idioma coma, el dels qui hem estat fets per aquesta terra i el dels qui l'han feta amb les seves mans vingudes de fora a enriquir amb nova saba el vell �-4- arbre. El catalanisme oficial, no ens enganyem, té una base forta, a la gran ciutat, els diners; els pobles petits, el poder. Aquell senyor, aquell constructor o de vegades aquell capellà, aquell propietari i a tot arreu la por, la desconfiança, envers la novetat i envers el nou vingut. L'arrapar-se al terreny i dominar-lo. El catalanisme no oficial, el catalanisme de fet és el del poble, dividit de vegades pels de dalt, esporoguit de vegades i poc conscient de la seva força, a voltes fins i tot obligat pel mercat de treball a ésser cruel amb els altres, i a un pas d'arrenglerar -se sota les banderes que porten els més poderosos. El catalanisme oficial és el que té oficialment aquella bandera. El catalanisme real i de base la porta en el seu cor, a voltes calladament, a voltes amb vergonya i fins i tot. amb la santa indignació que provoquen els usos oficials de la bandera, pera sempre, en tot cas, ben endins, ben endins. El catalanisme oficial, quasi diria entre cometes nacional, és, no ens enganyem, el de la "zona nacional". Allà on abans hi campaven banderes espanyoles i de Fuerza Nueva hi ha ara, hi campa, la catalana, en mans dels de sempre, dels mateixos, que agafen sempre la bandera que millor serveix els seus interessos d'arrenglerar al poble sota el seu domini. Aquests sempre són "zona nacional", sempre utilitzen la �-5- nació contra el poble, sempre utilitzen la nació ideal, contra el poble real i concret. La nació que sigui, la bandera que sigui, però sempre la nació, sempre zona nacional, sempre. El catalanisme oficial, té al darrera, ben segur, alguns serveis a Catalunya, fins i tot, admetem-ho, molts serveis a Catalunya, pero aixó no ens ha de fer oblidar que el catalanisme real í de base en te molts més. I ara us diria exemples, ben concrets i. ben petits i ben menuts. Qui va mantenir la Ràdio Associació, la Radio Associació de Catalunya? Qui forma i qui porta la Lliga dels Mutilats de Catalunya? On estan avui majorment aquells Minyons de Muntanya d'ahir? Qui porta les colles i els aplecs sardanistes? Fins i tot us diria, qui balla millor la sardana, qui ballen millor les sardanes? Els que manen més o els alcaldes que tenim aquí? I us asseguro que us portarieu una sorpresa, si repassessim noms, quines sorpreses no tindriem. Qui entén més de castells i de castellers? Tothom ho sap, ja no ho dic. Qui ha mantingut i ha refet la premsa comarcal catalana, a La Garriqa, a Figueres, a l'Empordà Federal des de fa poc i a les comarques de la Catalunya nova? En fi, qui ha refet el Brusi en català? Qui porta la Coral Sant Jordi, qui porta o l'Esquitx o l'Arc? Qui els senders de llarg recorregut? Qui Rosa Sensat, i les escoles d'estiu, abans d'esdevenir oficials? No segueixo perqué, a més, no voldria perjudicar ningú. Tots aquests no són instruments d'una part de Catalunya, són instruments de tots, i tothom ho sap. Jo només dic d'on van �-6- venir, d'on van néixer. Van néixer en el catalanisme del carrer, en el catalanisme de la base. Vosaltres no em voleu creure, però, això us ho torno a dir, Catalunya sou vosaltres. Compte! I els altres també, els altres també. El catalanisme real, Alcaldes, sou sobretot vosaltres. Potser no sou els fiscals del catalanisme, ni potser els fiscals de res. Potser no sou els sacerdots del catalanisme, potser no sou d'aquells que tenien el catalanisme al cor, temps fa, i cap altre lluita durant la dictadura. Perquè vosaltres lluitàveu, lluitàveu pe r la llibertat, per l'amnistia, pel dret de vaga, pels sindicats, perquè tornés a exitir aquí la Unió General de Treballadors, per la protesta, per totes les causes justes. Pera jo us dic qe heu fet tant o més per Catalunya que els fiscals del catalanisme, avui rodejats i barrejats amb tanta gent procedent d'altra banda, i en bona hora. L'element dominant avui, en el catalanisme oficial, es 1"'anti". L'anti- socialisme, l'antimunicipalisme, l'anti Corporació Metropolitana, l'anti Govern de Madrid evidentment. Que es fàcil; nosaltres també hi tenim coses a dir del Govern de Madrid. Nosaltres, per exemple, parlo personalment, no entenem ben bé del tot la no desconnexió de Radio Televisió de Sant Cugat. No ho entenem, no entenem el perquè. I que consti que l'han votada consellers de tots els partits, també d'aquells que están al.liats amb el catalanisme oficial, i que consti que hi ha �-7- arguments, segurament, hi ha el perill de desmuntar tota la cadena si tothom volgués fer el mateix, etc. Pera no ho entenem i veureu com el catalanisme oficial no en parlarà massa d'aquest tema en el futur, perquè la competéncia no és necessàriament desitjada. I altres exemples, altres exemples hi ha, de coses que no entenem del Govern de Madrid, pera que n'és de fàcil, que n'és de fàcil arrenglerar-se només darrera d'una crítica del Govern llunyà. Pera també hi ha l'anti Barcelona, encara que ho neguin. Mireu, no fa massa dies em vaig assabentar que el Cap de l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona havia fet gestions a Madrid, entorn al Tribunal de Comptes de Madrid, que és qui té la competència per auditar i jutjar els comptes dels Ajuntaments, també dels Ajuntaments de Catalunya, per tal que es canviés el dictamen que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia fet sobre els comptes de l'Ajuntament auditats per una denúncia presentada per l'oposició. La Sindicatura de Comptes no té competéncia, la de Catalunya, per auditar, per sentenciar, diguem. Pera té, aixó sí, una delegació perque es va arribar en el seu temps a l'acord la que el Tribunal de Comptes delegava en Sindicatura de Comptes la instrucció dels expedients d'auditoria dels comptes dels Ajuntaments de Catalunya. I la Sindicatura de Comptes, formada per tots els partits, va decidir unànimament que els comptes de l'Ajuntament de l'any 1983, que eran els que s'estaven analitzant estaren bé. Ho va decidir �unànimament amb els vots de tothom, fins i tot, doncs, dels membres components d'aquesta Sindicatura procedents del partit del qual forma part. també el Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Barcelona . T doncs bé, un cop aixó va ser decidit i enviat a Madrid com a proposta de resolució, perqué legalment és el Tribunal de Comptes qui ha de decidir, aquí és quan el Cap de l'Oposició de Barcelona s'adreça a Madrid, al Tribunal de Comptes, per tractar d'aconseguir que es torni a obrir un expedient que estava tancat, i que estava gloriosament tancat per l'Ajuntament de Barcelona. Anti-barcelonisme, recorreguent alló que sigui. A Barcelona Vella . Sabeu, a la Barcelona Vella, assocïacïó d'una hi ha hagut una campanya de veïns del Casc Antic, que te una justificació. I que a més vull dir aqui ben clarament , per si no s'ha m'havia entes anteriorment, que jo no li he atribuït mai directament, ni molt menys una intencionalitat política anti-equip de govern municipal. Es una campanya que va sortir del cor d'aquestes associacions de veins, i aixó independentment de que després hagi estat utilitzada per uns altres, doncs ho ha estat, ha estat utilitzada per uns altres. Pera aquests altres, heu de saber, que ens han tingut parat durant dos anys i mig la formació de l'instrument jurídic í urbanístic que ens permetría de començar a actuar a massivament a la Barcelona Vella, que és el que Integrada). es diu técnicament l'ARI (Area de Rehabilitació Aixa també està transferit, aix6 sí, i el Conse" �-9- Executiu de la Generalitat de Catalunya té poder per declarar una zona ARI o no ARI. Doncs aquesta zona ARI, ha estat dos anys i mig parada, sense aprovar-se, i aixa és el que ha impedit que els crèdits en bones condicions d'interés, poguessin ser oferts per un programa de l'Ajuntament de Barcelona als habitants, propietaris llogaters de la Barcelona Vella perquè comences efectivament la renovació massiva. No dic que no hagi començat un procés de redreçament, que en molts casos hi és, ja us ho dirà, en tot cas ens ha faltat la col.laboració que esperavem del Govern de Catalunya. I aniriem sequint. En matèria de Serveis Socials i Comunitaris, l'Ajuntament de Barcelona ha anat incrementant la quantitat que ha destinat a Serveis Socials, i la Generalitat de Catalunya ha anat disminuint la quantitat de subvencions que cada any ens va donant. I abans. ho deia l'Alcalde de Terrassa, s'ha s'acabat l'ocupació comunitària, un programa interessant, intel.ligent i compartit, complexe, amb les seves falles, en tot cas que va arribar a tots els racons de Catalunya, en virtud del qual els fons aprovats en el Pressupost de l'Estat transferits a la Generalitat de Catalunya eren redistribuïts en els Ajuntaments meitat per meitat, perquè el programa de Catalunya pagava la mà d'obra i els Ajuntaments hi posaven els matèrials pràcticament amb les mateixes proporcions. Era un programa interessant, pera no era un programa electoralment interessant per al Govern de Catalunya i es va suprimir. I ens deia ara l'Alcalde de Terrassa que hi �-10- havia coses que quedaven afectades per aixó. L'ocupació comunitaria es va suprimir. Ahír vaig estar o abans d'ahir, a un jardí de l'Eixample, a un pati interior de 1'Eixample, més concretament al de la Torre de les Aigües, Diputació-Consell de Cent, Lauria-Bruc, que estem recuperant. Perquè aquesta és la nova frontera de l'urbanisme de Barcelona, recuperar aquests interiors. Que ja és l'únic que ens queda per posar-hi verd i per posar-hi qualitat de vida. Doncs molt bé, s'està acabant l'obra, pero s'esta acabant molt lentament, perqué va caient la finalització dels contractes d'ocupació comunitària que encara quedaven i estan quedant cada cop menys treballadors i ens hem de plantejar que fem. L'ocupació comunitaria s'ha acabat i s'ha acabat perque predomina a Catalunya una actitud que no és una actitud de compartir problemes i de compatir programes . Es una actitud d'anti, es una actitud d'enfrontaments. Jo crec que el catalanisme real des d'abaix ha creat, ha promogut, ha conservat i ha callat moltes vegades. El catalanisme oficial ben sovint, com diu l'Armet, no ha fet altra cosa que esquitxar, esquitxar avals, subvencions, beques, pera aixó sí, sempre sabent quin rendiment polític té cada una d'aquestes qüestions. Algú de vosaltres haura llegit abans d'ahir al diari, o ahir amb penso que va ser, com un anunci publicat a la premsa de Barcelona, una carta adreçada a l'Alcalde de Barcelona �referent a aquest tema que deia abans, havia estat signada per una colla d'entitats, una d'elles una entitat de Nou Barris, entitat q ue declara a continuació que el dia que se li va pasar a la signatura, aquesta signatura d'aquesta carta, havia rebut en el mateix moment, tres subvencions de la Generalitat de Catalunya. En el mateix moment i en el mateix acte. Tres subvencions, signatura. Avals, subvencions, beques, alcaldes d'abans, molts alcaldes d'abans i molts regidors d'abans, 60.000 funcionaris ,avui, té el catalanisme oficial. Escoles, moltes escales, 250 escales a Barcelona, Oficines de Benestar Social, cambres agràries. Aquest és el catalanisme oficial. Nosaltres no, nosaltres hem anat esgarrapant una a una, a costos altissims de vegades, amb retrocessos ï per la via dels fets, de les obres, les adhesions d'aquells que volen realment la Catalunya lliure i fraternal, dins d'una Espanya nova, democràtica i diversa, d'una Espanya no espantada de la seva pluralitat, no obssessionada per la seva unitat, igual com volem una Catalunya de cada poble de cada vila, on en el nom de cada poble, de cada vila, s'hi reconegui també el dring de la patria. En la Ponéncia sobre Organització Territorial, veiem que volen burocratitzar les comarques, quasi diria entre cometes "nacionalitzar° en el sentit antic. En Joan Blanch, l'Alcalde de Badalona va dir un dia: "el dia que a Catalunya s'aprovi per �consens una llei d'Ordenació Territorial, com Déu mana, el govern que haurà conseguit aquest consens, el tindrem per una década o una decada i mitja". I tenia raó. I la Mercè Sala va dir l'altre dia en el Consell Metropolità, quan es va a p rovar per unanimitat la Mancomunitat Metropolitana, que ha de mirar de solucionar alio que es molt difícil de solucionar, pera tirarem endavant, no tingueu por, va dir unes paraules plenes de sentit coma, va dir: "nomès hi ha consens quan la majoria vol". Quan la majoria vol, hi ha consens, perquè la majoria sap que ha d'esser generosa. I pot ser generosa perque té el poder justament, i sap fer els sacrificis que cal fer, perquè s'arribi a un enteniment. Aix6 es el que a Catalunya no hem aconseguit. El Consell Consultiu, sí, !el Consell Consultiu! ha hagut de cridar l'alto en tres o quatre ocasions i més al govern que va enviar les lleis al Parlament. I, de fet, veiem com les comarques es converteixen, en aquests pojectes de llei, en un sistema d'envoltar pràcticament els municipis diguem-ne no addictes, de desmuntar la temuda Corporació Metropolitana i de passada carregar-se també molts Ajuntaments petits. Mireu, a Empordà, sobre seixanta Ajuntaments, noms de l'Alt vint quedarien representats directament a la comarca. I per cert, que parlant del Consell Consultiu, va sortir el seu dictamen fa molt poc i va dir "aquesta llei es constitucional, excepte aixó, i aix6" pera també va dir "l'esmena de l'Armet es constitucional", que és una esmena a la totalitat, que diu: "pensem-nos-ho més, �entenem-nos, estudiem-ho, donem-nos un any, i d'aquí a un any arribarem a una solució". I normalment que ho va fer-ho el Consell Consultiu, perquè l'esmena de l'Armet, a diferència del projecte de llei, va ser aprovada per unanimitat de tots el grups excepte Convergencia i Unió. Hi ha en aquest moment sobre la taula del Parlament, esmenes presentades també per Aliança Popular, també per Esquerra Republicana, que ha presentat una esmena transanccional, demanant que l'urbanisme es quedi a nivell metropolità. Perquè Esquerra Republicana encara té un reflex aquí, popular, un reflex, de tenir en compte que el que hi ha darrera de la desaparició de l'urbanisme metropolità que aquí repetidament és la possibilitat d'un nou urbanisme hem denunciat com possiblement especulatiu. Els de la situació, els de sempre, que no hi creuen en les comarques, que no hi creuen en els municipis, faran unes comarques sense anima, sense il.lusió, unes entitats metropolitanes sense sentit, cares i complicades, encara que ja ho arreglarem, no tingueu por. Nosaltres som aquí, en canvi, per una altra cosa. Som aquí per a construir el futur, des de baix, des de la base, des de la multiplicitat de les nostres viles i ciutats. Per millorar els nostres museus, malgrat les lleis de museus, per construir les seves comarques, malgrat potser, la llei de comarques, per mancomunar els Ajuntaments metropolitans, malgrat el projecte de �-14- s11preS SIo llei nostres mols r p er unir les nostres radios locals, les jáá.ios municipals, malgrat el conseller de torn i el (-'esquadra. „n Pau Nuet cue ho díqui . On ós en Pau Nuet? ha vin g ut? (anlaudiments) Pau! Pau Nuet. Ja us l'explicarè 1'hist6ria d'en Pau Nuet, en Pau Nuet que era del POUM ja el van ensarronar una versada a l'any 1939. Ja el van tancar una ve g ada. 1 l'altre dia, quan li van anar a tancar l'emissora, em va trucar, varem p arlar i em va dir: "jo estic dis p osat a tornar a la presó, perquè ós per la llibertat de comunicació". En Pau Nuet, els alcaldes de Catalunya, el q ue volen Ps tenir llibertat de comunicació, tenir capacitat per col.laborar. Per exemple, en el desenvolupament de les Caixes d'Estalvi, com a Alemanya, com a altres comunitats autónomes espanyoles, malgrat les lleis de Caixes. Llibertat també per fer Serveis Socials, malqrat la disminució de les subvencions que venen de dalt, com ho fan la Francesca Masgoret, i la Rosa Barenys i la Pilar Ferran, malqrat la divisió de la p olítica social de la Generalitat, que està divida en dos. Els joves, la Generalitat els tracta, segons la categoria, joves pobres i joves del.linqüents, els joves pobres són de Sanitat, Convergència Democràtica, els joves del.linqüents son de Justicia, Unió Democràtica. I no s'entenen, no s'entenen mai, nomès quan la Masgoret els crida a capítol a tot dos junts, aleshores s'entenen, si no no, no, aixó es així. Volem llibertat per tirar endavant les nostres fires. Aqui han sortit �-15- dues o tres vegades, a Bossost, em penso també, i a LLeida i per tot arreu, malgrat el Decret de Fires que està suspès per l'Audiència Territorial. I està suspès perquè no és legal, perquè es contra-lleï. Llíbertat per fer Serveis Municipals, malgrat l'incompliment del compromís i la obligació contrets de crear un fons autonòmic de cooperació local, recordeu-ho. Avui el sis o el set per cent dels impostos de l'Estat van directament als Ajuntaments, i el zero per cent dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya van directament als Ajuntaments. Jo us dic, que a els altres països això no passa, i a les altres comunitats autònomes tampoc. Catalunya és l'única comunitat autònoma on no hi ha la preocupació de pensar que si els imposos cedits de l'Estat no van repartits després als Ajuntaments, la gent pensarà que els impostos no han estat ben gastats. Es l'única. Nosaltres estem aquí per anar obtenint, i acabo, aquesta petita Florència catalana d'en Quim Nadal, aquesta maravella que ahir vaig poder recórrer amb ell passejant pels carrers de Girona. En la qual, a més, hem tingut el goig de poguer signar un acord en virtut del qual, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Modern, seran a Girona durant vuit mesos, aquest any i l'altre també, mentre es fan les obres. Estem aquí per anar decantant l'estimat Empordà cap a una �Toscana I i no cap a un Benidorm, com deia l'Armangué de Figueres. estem aquí, perqué justament obres com aquesta tinguin futur, i el tenen, l'Empordà Federal, la tradició federal lliurepensadora, com deien, llibertària en el bon sentit, en el més bon sentit. I estem aquí per anar assistint a aquest procés meravellós de transformació de l'Hospitalet de LLobregat, en una ciutat amb personalitat, sense complexes. Aneu, aneu a l'Hospitalet avui. Aneu a Fira-ciutat, aneu a les discoteques, aneu a l'EPI, a l'Eix de Promoció Industrial de l'Hospitalet de la Carretera del Mig! Aneu a Bellvitge fins i tot i veureu que és activitat! I estem aquí per veure com la Sénia explica la història i el futur de la seva fusta i de les seves carreres de cavalls. I com la Blanes de l'intel.ligencia artificial i del nou Hospital serán una realitat i com la Tarragona de la recuperació arqueológïca i del medi ambient i de l'aigua, que ja ha d'arribar, el dia que hi hagi un govern de Catalunya amb ulls a la cara, va tirant endavant. I el Bossost del turisme i de la política contra la marginació. I la Manresa esclatant de la Fira i de l'Esport i del Centre Cívic que relliga el centre urbà i el nou mercat. Hi ha a Manresa un nou somriure, us ho asseguro; jo hi he estat fa tres anys amb en Cornet i hi he tornat ara i Manresa és una altra cosa. És una altra cosa al carrer, es una �-17-- altra cosa a les cares de la gent, la Manresa de les bases del 92 que cel.lebrarem d'aquí a cinc anys . Estem aquí per veure com la Paeria potent i orgullosa, d'una terra ferma, cada cop més ferma, fa costat amb Barcelona quan s'ataca Barcelona. Estem aquí per veure la Terrassa del rellançament econòmic i industrial. La Terrassa del hoquei olímpic, pero també la Terrassa, i aix6 no s'ha dit, i aquí està el secret segurament de tot, la Terrassa de Can Anglada i la Terrassa de Sant LLorenç i de Can Agut i de l'AEG; la Terrassa de les lluites de l'any 67 a la Rambla, alguns recordaran, uns altres potser ni ho saben, d'un alcalde que ha sabut construir en vint i cinc anys, aixó no s'inventà, des de aquell llunyà 1962, pam a pam la solidaritat i el respecte de tots pels objectius comuns. No es crea un Manuel Royes per decret i no es crea un Quim Nadal per decret i no es crea un Toni Dalmau per decret. Es fan amb el treball de cada día. Nosaltres som aquí perquè ens estimem tot aixó com ningú i perquè som socialistes, és a dir, promotors de la igualtat i de la fraternitat entre les persones i entre els pobles, i per tant convençuts de que si nosaltres ho volem i la nostra veu és escoltada, el futur de Catalunya, d'una Catalunya esplendorosa pam a pam, és un futur possible i no inventat. �-18- Estem convençuts del futur de Catalunya per la nostre experiència que no és cansament sino una fatiga il.lusionada i sempre disposada, com la de la Ma. Dolors Oms a seguir endavant. Recordem que del 79 al 83, vam sanejar i reformar els Ajuntaments, vam crear un nou concepte, els Serveis Socials, els Serveis Personals, aquests no existien, nomès hi havia una cosa que deien Beneficència. Vam pasar de zero a existir. Existeixen avui a tot Catalunya, Serveis de Joventut, Casals de Joves, Serveis d'Assistència Social, Programes Anti-Droga, Serveis de Planificació Familiar, atenció a la infançia, a la tercera edat, Serveis de Medi Ambient. I aixó abans no existia, en absolut, i aix6 va ser al primer mandat. I del 83 al 87, hem fet ciutat, hem fet gestió, hem fet cultura, cultura de categoria i hem fet, a mes, serveis eficients. I hem fet foment, ens hem ficat en el foment econòmic per lluitar contra l'atur. Hem anat mé enllá del que estava suposat que haviem de fer. Aquí és on els cou, quan hem fet I del 87 al 91, que hem de fer? Tot just començar-ne a parlar. Hem de posar, crec, el ciutadà en primer terme. Hem d'estar al servei del poble i entendre que això vol dir estar al servei del públic, que és una cosa molt concreta. Ens hem de posar en el seu lloc, en el lloc del públic, amb la seva cua. �-19- Revent6s m'ho diu sempre, en Joan. En la seva dificultat burocràtica, en el seu embüs de trànsit, o en el seu mal humor del dilluns al matí, en el seu desig de qualitat i en el seu desig, sobretot, d'explicacions. És l'hora dels Ajuntaments. És l'hora d'una millora llargament esperada del finançament local. És l'hora que els poders nacionals se n'adonin que estem disposats a entomar problemes. Que ja els entomem, però que exigim els recursos per fer-los-hi front. I recursos vol dir diners, vol dir diners lliures, per gastar, vol dir també programes compartits, pera programes àgils, no com aquests de la Ciutat Vella, que hem d'estar esperant dos anys i mig mentre no es fa res. I a la Ciutat Vella s'hi fan coses, i us haig de dir abans d'acabar, que s'hi fan coses. El President del Districte de Ciutat Vella, en Pau Cernuda, ha aconseguit que un grup estranger inverteixi 1.000 milions a l'Hotel Manila, en comptes de tancarse, que és el que va haver el perill que succeís. I al Born hi portarem una nova vida comercial. I a la Casa de la Caritat està naixent el futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya, que serà admiració de propis i estranys. I al carrer Pelai, l'empressa municipal Iniciatives, que porta en Raventós, ha adjudicat ja a un grup de comerciants, justament de la Barcelona Vella, la concessió, per resoldre aquella mansana de la dicordia de tants anys, i per fer-hi un aparcament i per fer-hi un hotel, �-20- per fer-hi comerç de qualitat. I el Moll de la Fusta, no cal que expliqui el Moll de la Fusta. I a la Plaça Reial, també hi farem més coses a la Plaça Reial, no només més urbanisme sino més vida, i més vida cultural i més vida artística. Som aquí per tot aixó, per obtenir més franquesa, per obtenir més recursos, per obtenir programes compartits, repeteixo, més francs, mes àgils, per obtenir llibertat de comunicació, des de les nostres ràdios, fins í tot des de les televisions locals. A Milà l'altre dia, vaig posar de l'u al nou, que es tot el que sabia marcar, potser hi havia vint-i-cinc opcions, de l'u al nou, tot eren canals diferents, n'hi havia de locals... Volem també, quan diem que volem recursos, poders en matèries tan delicades pero tan necessitades d'una planificació com són la seguretat. Nosaltres entomem el problema de la seguretat. En bona mesura, no és nostra, però l'entomem, i les seves conseqüències. Nosaltres hi som, i donem la cara. A canvi, volem també el poder de formar el que la llei preveu, i la llei preveu unes Juntes locals. Unes Juntes locals, a les quals l'alcalde hi sigui aquell que coordina, no aquell que mana a la força d'una manera constant. Però si les situacions, si els moments difícils, corn els incendis. Igual en els problemes de seguretat. �Es l'hora de la Catalunya dels Ajuntaments. No us deixeu enredar, el dilema no és, la nació o les clavegueres. El dilema es escollir entre aquells que volen parlar de nació per amagar que les clavegueres no van, i els qui volem parlar de nació i fer clavegueres, fer parcs, fer Serveis Socials, fer places, fer Museus, fer Exposicions, fer esport a l'escola i tenir ordinadors per solucionar els problemes del trànsit. En resum: nosaltres volem nació i volem serveis. Volem oferir una nació al servei del poble. Uns Ajuntaments al servei del pü lic. Quan ho aconseguim, que ja hi som, aleshores sí que al .amunt dels nostres cants, alçarem una senyera que ens farà més triomfants. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3984 Title A name given to the resource Programa Municipal Socialista / Conferència presentació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. COTXERES DE SANTS Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Campanyes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1079/19870318d_00196.pdf 0ecf440df7487734d1e3c67df654826a PDF Text Text ^ Ajuntament de Barcelona EL BIT '92: DE LA NOi^INACIè ALS JOCS OLíMPICS. CONFERèNCIA DE L'EXCM, CONVENCI6 SR. PASQUAL MARAGALL A LA INFORMàTICA LLATINA 1987 Palau de Congresos, 18 de març 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �+IIIII Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INDEX (Per epigrafs) EPIGRAF NO. 1. INTRODUCCIó. 2. BARCELONA, CIUTAT INTERESSADA. 3. NOUS IMPULSOS I ACTIVITATS A BARCELONA. 4. FET DIFERENCIAL A BARCELONA: JOCS OLíMPICS 1992. 5. IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA ALS JOCS. BIT'92. 6. PATROCINADORS. 7. OBJECTIUS DEL BIT'92. 8. DIFICULTAT DEL PROJECTE BIT°92. 9. ESTRUCTURACI6 DEL PROJECTE. 10. RESULTATS DEL BIT°92. 11. RESUM DELS PROJECTES NO INFORMàTICS MÉS INTERESSANTS. 12. RESUM DELS PROJECTES INFORMàTICS MES INTERESSANTS. 13. COST. 14. ACCIONS DE PRESTIGI, 15. LA INDúSTRIA ELECTRòNICA. 16. ESTRATèGIES PER A LA POTENCIACI6 DEL SECTOR �OBM Ajuntainent 1111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació ELECTRòNIC. 17. L'INVESTIGACI6 APLICADA. 18. ESTíMUL DE L'INVESTIGACIó. 19. PARTICIPACIó. 20. RECURSOS HUMANS. 21. IMPULS MUNICIPAL. �r —4 211111 Ajuntament 1 III +` de Barcelona Gabinet de Comunicació 1. Ref.: AVUI INAUGUREN A BARCELONA LA CONVENCIó INFORMàTICA LLATINA 1987. COM ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT NO HE VOLGUT DESAPROFITAR L'AVINENTESA PER A ADREÇAR—ME ALS QUE SOU PARTICIPANTS I PROTAGONISTES: EXPERTS, TèCNICS I PROFESSIONALS DE LA INFORMàTICA, TOTS ELS QUE AQUí US TROBEU. EM VULL ADREÇAR A VOSALTRES AMB UNES PARAULES QUE PENSO TRASCENDEIXEN, SINCERAMENT, EL COM. PROTOCOL DE LA MAJORIA D'INAUGURACIONS. PERQUè HI HA DOS MOTIUS DE GRAN PES PER AIXí FER—HO. 2. EL PRIMER ÉS EL DE PROFUND SENTIT DE LES PARAULES INFORMàTICA LLATINA: UNA EINA DE FUTUR QUE FEM NOSTRA. EM SEMBLA UNA SIMBIOSI PROU IMIPORTANT PER DEDICAR—HI TOT ELS ESFORÇOS. PER INTENTAR AVANÇAR AMB UNA TèCNICA PRòPIA QUE ENS POSSIBILITI ESDEVENIR PROTAGONISTES DEL FUTUR. . 3. EL SEGON MOTIU ÉS QUE BARCELONA PRESENTA UNA FERMA PROPOSTA DF FUTUR. ÉS UNA CIUTAT QUE AL DECURS DEL 3 e �—5— Ajuntament :11111 'V III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TEMPS HA MOSTRAT GRAN INTERES, ÉSSENT DE VEGADES CAPDAVANTERA EN ELS AVENÇOS TECNICS I HA FET GALA DE LES SEVES ARRELS MEDITERRàNIES —GREGUES I LLATINES— AMB AQUESTA CULTURA, 4, MOLTES CIUTATS PODRAN GAUDIR D'AQUESTS AVANÇOS; EL FET DIFERENCIAL DE BARCELONA PERò, SóN ELS JOCS OLíMPICS DE 1992. FET DE TRASCENDENCIA I D'IMPACTES INTERNACIONALS, TANT EN L' àMBIT ESPORTIU COM EN EL TèCNIC. 5. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACI6 DE LA CANDIDATURA OLíMPICA, ES VA PRENDRE CONSCIENCIA DE LA IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA, AIXí VA QUEDAR PLENAMENT REFLECTIDA EN L'AVANTPROJECTE DE L'ANY 83 I CONFIRMADA LA DOTACI6 PER L'àREA DE TECNOLOGIA DINS DEL PRESSUPOST DE L'ORGANITZACI6m PROP DE 30.000 MILIONS DE PESSETES DEL 85, CONSIDERANT ELS AJUTS EXTERIORS QUE PODRà REBRE EL COOB '92. ES LA PARTIDA MÉS ELEVADA. �—6 :fIIIIIL Ajuntament 1 IIÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUESTA IMPORTàNCIA OBLIGA A REALITZAR EL PROJECTE BIT '92—BARCELONA T_NFOR 1.1TICA I TELNCOMU\ICACIOTS 1992— 6, E S CONEGUDA L' UNITAT ASSOLIDA DII`ti7 S L'OFICINA. OL1ï'-ïPICAe TA1j:BE EL BIT '92 ES MOSTRA D'AQUESTA AF IRMAC IÓ : EL PATROCINI DE LA DIRECCIóï''d GENERAL DE E'LECTRóNICF.. E INFORMáTICA, DIRECCIÓN GENERAL DE .CORREOS Y TELECOMUNICACIOi?ES, TELEF 5NICA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VAN PERMETRE REALITZAR AQUEST COMPLICAT PROJECTE PER Ui? GRUP MUL',rIDISCIPLINARI D'EXPERTS AME UN ESFORÇ: QUE VA SOBREPASSAR LES 9.000 HORES. 7. L'OBJECTIU DEL BIT '92 . ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS Ii^.^FORMàTIQUE S I DE TELECOï^'"ïUNICACIÓ PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. UNA PL A.NIFICACIó EN .'rBENIEFICI D'UNES NECESSITATS DESENVOLUPAMENT SOCIALS CIUTADANES I DEL D'UNA TECNOLOGIA PROFITOSA PER A n ^a.^^, I ^^^.^ NOSALTRES, EN AQUESTSENTIT "LLATINA". 8. HA ESTAT UN PROJECTE COMPLICAT I LA;;OR.IóS, �–8 :flllll Ajuntament 'VIII'+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: oJ. VOLDRIA EXPLICAR—VOS 9 QUINA ÉS L'ESTRUCTURACIO DEL BIT '92. EL PROJECTE TÉ TRES FASES: NECESSITATS, ESTRATGIES I PLANIFICACIo. S'HAN TRACTAT LES REES TèCNIQUES D' INF OR•iàTICA, TELECOMUNICACIOïTS, RADIOTELEVISIó I INSTRUMENTACIó, AIXí COM SEGURETAT I ORGTAI`dITZACIó. HA ESTAT UN PROJECTE INTEGRAT AMB VISIó GLOBALITZADORA DE LA TECONOLOGIA. 10. VEIEN QUINS SON FINS ARA ELS RESULTATS DEL BIT '92. COM. A RESULTAT DE LA PLANIFICACIO, S'HA TROBAT QUE EL NOMBRE DE PROJECTES ACONSELLABLES D' E'IPRENDRE PER A DONAR SUPORT - T è CNIC ALS JOCS ÉS DE 99. DE CADASCUN D'ELLS TENIM LA SEVA DESCRIPCIó I EL SEU COST, QUE SERVIRAN COM A PUNT DE PARTIDA PER INICIAR ELS TREBALLS DEL COOB '92. CADA PROJECTE ES DIVIDIRà EN FASES, PER LA FACILITAT DE FASE, CONTROL QUE AIXò REPRESENTA; LA PRIMERA LA DE DEF INICIO, COMENÇAR EN BREU EN MOLTS �-9:fII1IIE Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AQUESTS PROJECTES. TANMATEIX NO TOTS ELS PROJECTES SON IMPRESCINDIBLES. ELS ESTRICTAMENT NECESSARIS SóN 44, PERò EL NOSTRE INTERS ÉS NO ESCATIMAR RECURSOS EN AQUESTA 1REA I, PER TANT, SER CAPAÇOS DE REALITZAR-LOS EN LA SEVA TOTALITAT. 11. EL BIT '92, PERè, NO ÉS TAN SOLS UN CONJUNT DE PROJECTES INFORMáTICS . 18 PROJECTES S6N DE COMUNICACIONS, ENTRE ELS QUALS PODEN ESMENTAR: - L'ESTUDI DE VIABILITAT DE COMUNICACIONS PER SATèL.LIT I ESTACIONS TERRENES, QUE, EVIDENTMENT TRASCENDEIX A L' àMBIT LOCAL I TEMPORAL DELS JOCS. - LA IN STAL . LACIó D'UNA POTENT INFRAESTRUCTURA DE FIBRA oPTICA, QUE. PE RMETRà. LA TRANSMISSI6 DE TOT TIPUS DE SENYALS D'ALTA VELOCITAT, COM LES DE TELEVISI6. - LA SELE°CCIó DE LES CENTRALETES DIGITALS I ELS �r -10!flllll Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEUS EQUIPS TER::vINALS. - EL DESENVOLUPEYE NT D' UNA XARXA EXPERIMENTAL DE BANDF. A1'ÇPLA INCORPORANT SERVEIS DE P.ADIOTELEFONIA, VIDEOGRAFIA, TELFSEGURETAT. - LES XARXES LOCALS A LES INSTAL.LACIONS OLíMPIOUE S . - L'ADEOUACI5 DE POTENTS XARXES DE RADIOCOMUNCICACI6, PUBLIQUES I PRIVADES. - L'EQUIPAMENT DE RADIOTELEVISIo. TRES PROJECTES SÓN DE SEGURETAT, DELS QUALS CAL REMARCAR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IMPORTANT XARXA DE CONTROL I SEGURETAT DE LES INSTAL.LACIONS OLíMPIQUES. HI HA SET PROJECTES D'ORGAtiITZACIO, COM SON EL DE DEFINICI6 DE L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA RADIO I TELEVISIó, EL PLà DE FORMACIó, LA DEFINICIó DE NORMATIVES, ETC. �Ajuntament U11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SIS PROJECTES RELACIONATS AMB INSTRUMENTACI6 I NOVES T-(kNIQUES. 12. PEL QUE FA ALS PROJECTES D'INFORMáTICA COMPTEN AME 55 SISTEMES D'INFORMACI6 I 10 DE HARDWARE I SOFTWARE. ELS 55 PROJECTES DE SISTEMES D'INFORMACIó ESTAN CONTINGUTS EN 6 GRANS GRUPS: * SISTEMES DE GESTI6 EMPRESARIAL. * SISTEMES D'ORGANITZACI5 DELS ESDEVENIMENTS. SISTEMES DE COMUNICACI5 I INFORMACI6. * SISTEMES DE SERVEI. * SISTEMES DE SUPORT. * SISTEMES DE SEGURETAT. AQUESTS SISTEMES NECESSITARAN 4 ARQUITECTURES D'HARDWARE. • 2 LA PRIMERA, BASADA EN UN GRAN ORDINADOR I �—12— Ajuntament "'111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 250 TERMINALS REALITZARà LA FUNCIÓ DE GESTI6 • INTERNA DEL COOB '92, N MINA, COMPTABILITAT..° LA SEGONA, BASADA EN CINC MINIORDINADORS I AL VOLTANT DE 700 TERMINALS REALITZARAN LES FUNCIONS DE GESTI6 OLíMPICA, INSCRIPCIONS, ALLOTJAMENTS. * LA. TERCERA, BASADA AMB UNA BATERIA DE 15 MINIORDINADORS, ES DEDICARà A LA GESTIÓ D' ESDEVENII~:MENTS I COMUNICACIÓ, ESTARà CONNECTADA AMB M.L,S DE 40.000 TERMINALS, OUE FARAN D'AGENDA ELECTRòNICA OLíMPICA. * LA QUARTA, FORMADA PER UNA XARXA DE ORDINADORS PERSONALS. ENCARA HI HA ALTRES PROJECTES DE HARDWARE I SOFTWARE QUE CALDRà DESENVOLUPAR, COM LA SELECCIÓ DEL SOFTWARE DE BASE I DE LES EINES D'AJUT AL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES, ENTRE ALTRES o �-13— +11111 Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PENSO QUE AriB AQUESTA ESQUEï 5TICA EXPOSICI6 HA QUEDAT CLARA LA IMPORTàNCIA I PENETRA.CI6 DE LA INFORMàTICA ALS JJ.00. 13. EL COST TOTAL DE REALITZACI6 DELS 99 PROJECTES ACONSELLATS S'ESTIMA EN 58.825 MILIONS DE PESSETES DEL 85. SI SOLAMENT ES REALITZEN ELS PROJECTES ESTRICTAMENT NECESSARIS EL COST ÉS DE 43.591 MILIONS. L'EVOLUCI6 DEL COST, AL LLARG DELS ANYS, ÉS DEL TIFUS EXPONENCIAL. I ÉS VEURà PAL.LIADA, PER(?), PER LES CONTRIBUCIONS I COL.LABORACIONS EXTERNES QUE EN UN CAS ï1àXIP PODRIEN REPRESENTAR DE L'ORDRE DE 35.034 MILIONS DE PESSETES. 14. TAMBÉ EN EL PROJECTE BIT '92 S'HAN CONSIDERAT DIFERENTS ACCIONS QUE PUGUIN REPRESENTAR UN POSSIBLE IMPACTE EN EL MóN EXTERIOR, PRESTIGIES PER A LA CIUTAT, LA INDúSTRIA DEL PAíS I DEL COL.LECTIU DE TèCNICS. �. _ t —I4— Ajuntament 'lljl¡' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEPENDRAN DE L' ADEQUACIè DELS CONEIXEMENTS EN NOVES Tk_NIQUE S I TECNOLOGIES, TAN ANOMENADES ALGUNES, CODI ELS SISTE`.;ES EXPERTS, LA INTELoLIGèNCIA ARTIFICIAL... I D'ALTRES NO TAN CONEGUDES QUE AL LLARG D'AQUEST TEMPS, S'ANIRAN DESTAPANT. AQUESTES ACCIONS S'HAN IDENTIFICAT TANT PER L'ESTUDI DE L'AVALUACIè DE LES TENDè%áCIES DE LA TECNOLOGIA COM PEL RECULL D'IDEES DE L'EQUIP DE TREBALL I PERSONAL COL.LABORADOR. EVIDENTMENT S6M A MIG TERMINI, N TECESSITEN DE PLANS ESTRUCTURATS PER A DUR—LES A TERME I DEPENEN DE LA CAPACITAT DELS CENTRES DE RECERCA I PER TANT DE LA SEVA OFERTA. DINTRE D'AQUEST APARTAT, PODEN INCLOURE POSSIBLES PROJECTES DE: — ROB& TICA APLICADA. — TECNOLOGIA APLICADA A L'ESPORT. �-15+11111 Ajuntament ''111 P de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: - ACCèS Ar-1ICABLE A LA INF ORMAC T_ ó . - TECNOLOGIES DE TELE-VI SIo : * TELEJISIO D'ALTA DEFINICIO. * PANTALLES PLANES. - IDENTIFICACIo DE PERSONES PER P.ECOivEIXEIaENT VEU I D'IMATGE. - TARGETA D'ACREDITACIó OLÍMPICA. - XARXA EXPERIMENTAL DE BANDA AmPLA. - ESTACIó Dly, TREBALL MULTIFUNCIONAL. CAL REMARCAR QUE SOM CONSCIENTS DE LES VARIACIONS D' INTER èS QUE ES PODEN PRODUIR EN AQUESTES ACCIONS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'IMPACTE DINS D'AQUEST TERMINI DE TEMPS. PER AIXò EL SISTEMA rS PROU FLEXIBLE PER INCLOURE DE NOVES: CAL PROPOSAR.-LES. 15. SI DIRIGIM LA TJOSTR.A ATENCI6 ARA CAP A LA INDúSTRIA ELECTRòMICA, TENIM QUE ESPANYA REPRESENTA EL 0,6 q %DEL MERCAT MUNDIAL DE L ' ELECTRòNICA: I EL 3,6% DE L'EUROPEU. EL CREIXET1ENT MITJà ESPERAT PER AL MERCAT �–16– ofil Ajuntàment 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació MUNDIAL Ref.: 1S DEL 16,5%, SUPERIOR A L'ESPANYOL ESTIMAT EN 10,5 ES UN MERCAT QUE DÉU CONSIDERAR–SE A ESCALA MUNDIAL, 1 ON LES POSSIBILITATS D'INNOVACI6 VAN LLIGADES AL DOMINI DE LES TECNOLOGIES DE LA MICROELECTRCSNICA. SEGONS ELS EXPERTS, DELS ESTUDIS DE LA SITUACI6 ACTUAL I DE LES TEND j5NCIES DEL SECTOR ELECTRCSNIC ES DESPRÉN QUE NO ÉS CAP DESPROPCSSIT ESTABLIR L'OBJECTIU DE COBRIR - EL 80% DE LES NECESSITATS DELS JOCS AMB OFERTA NACIONAL. TANMATEIX AIXí NOM7J:S SER. POSSIBLE SI S'ACOMPLEIXEN CERTES CONDICIONS. AIX1, CAL ASOLIR EL VOLUM CRíTIC A PARTIR DEL QUAL fs RENTABLE LA FAF,RICACI6, AME PREU COMPETITIU, MITJANÇANT INSTAL.LACIONS ALTAMENT AUTOMATITZADES; EL PRODUCTE DEU AJUSTAR–SE A LES NECESSITATS DELS USUARIS; • EL MERCAT POTENCIAL DEU SER INDEPENDENT DELS JJ.00. 1 HA �01111 Ajuntament 1111de Barcelona Gabinet de Comunicació • DE TENIR UNA BONA SORTIDA INTERNACIONAL GR1CIES A UNA EFICAÇ PROMOCI6 INICIAL. PER AIX(.5, PRECISAMENT, LA CAPACITAT POTENCIADORA DELS JOCS OLíMPICS PER A LA INDiSSTRIA LOCAL RADICA EN LA NECESSITAT DE DEFINIR CLARAMENT EL PRODUCTE DES DEL PUNT DE L'USUARI; EN QUE PERMET OFERIR EN POCS DIES UNA PROMOCI6 EXCEPCIONAL PER ALS PRODUCTES I PROPORCIONEN, AME POSTERIORITAT ALS MATEIXOS, UNA REFERèNCIA D'ALT VALOR COMERCIAL. 16. EL COOB '92, PER LA SEVA BANDA ADOPTAR 7-1 LES ESTRATk-IES NECESS3RIES PER A LA POTENCIACI6 DE LA INDI1STRIA LOCAL, ENTENENT PER LOCAL L'ESPANYOLA I TOTA LA LLATINA. ESTRATèGIES• QUE PASSEN PER, EN PRIMER LLOC, ANTICIPAR LA DEFINICI5 DE NECESSITATS QUE PERMETI A LES EMPRESES PODER PLANIFICAR ELS SEUS PROGRAMES D'INVESTIGACI8 I DESESENVOLUPAMENT I LA SEVA PPODUCCIE) D'ACORD AMB ELS SEUS PLANS ESTRATèGICS. Ref.: �-18— +uui1 Ajuntament 111 +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN SEGON LLOC, INTENTAR LA REALITZACI6 D'EXPERIeNCIES PILOTS, QUE PERMETIN AVANCAR RESULTATS SOBRE TèCN IQUES FUTURES. ÉS EL QUE REN FET AME EL PROJECTE BARCELONA EUROPOL I S . EN TERCER LLOC, INTENTAR AGILITZAR LA PRESA DE DECISIONS POLÍTIQUES I LEGALS QUE PERMETIN CLARIFICAR L'ESCENARI DE LES TELECOMUNICACIONS I LES CONPETeNCIES I RESPONSABILITATS DELS AGENTS PARTICIPANTS. QUART, POTENCIAR L'UTILITZACIÒ D'EQUIPS NORMALITZATS I HOMOLOGATS. CINQUè, FACILITAR EL SUPORT DE L'At)MIiISTRACI6, TANT CENTRAL CON AUTONÒMICA, AMB LA POSTA EN MARXA DE PROGRAMES I L1.4IES PREFERENTS DE FIrANCIACIo. SISÉ, FACILITA. L'ACCS A TECNOLOGIES PUTA, AFAVORINT LES UNIONS I ESTABLIMENTS LOCALS D' EMPRESES LÍDERS EN AQUEST AFER. �-19Mal Ajuntament '111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I, FINALMENT, ASSOCIAR BARCELONA 92 AMB EL DOMINI DE LES NOVES TECNOLOGIES, CUIDANT DELS SíMBOLS I ELS RESULTATS. AQUEST EFECTE MULTIPLICADOR DE "LA IMATGE" DELS JOCS, QUE AMB GRAN AVIDESA INTENTARAN CAPTAR GRANS COMPANYIES EN ACCIONS DE PATROCINADORS, SUBMINISTRADORS, OFICIALS, ETC, TAMBÉ CAL SER APROFITAT EN EL TERRENY DEL PRESTIGI TICNIC I INDUSTRIAL DEL PAÍS. AQUEST, _És UN DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS. 17. ELS JOCS PODEN SER TAMBÉ UN ESTíMUL PER A LA INVESTIGACIò APLICADA. TOTS CONEIXEM LA HISTòRICA SITUACIò DE DEBILITAT PER UNA MANCA DE POLÍTICA CIENTÍFICA I INDUSTRIAL, D'ESTÍMULS, DE RECURSOS ECONòMICS I HUMANS I PER DESCOORDINACI6 DELS ORGANISMES IMPLICATS EN AQUESTS AFERS. D'ACORD AME ELS INTERESSOS INDISPENSABLES DUES ACCIONS: EUROPEUS, S6N �—20— +11111 Ajuntament '11 II+! de Barcelona Gabinet de Comunicaciti -- Ref.: COORDI AR OBJECTIUS. N — ESTABLIR PLANS I PROGRAMES SUPRA—NACIONALS. SUGGERIR PODRIEM DOS TIFUS DE • PROJECTES D' INVESTIGACIÓ : - ELS RELACIONATS AMB LES ACCIONS DE PRESTIGI, COM: * AGENDA ELECTRòNICA, * ROBÒTICA APLICADA O * IDENTIFICACI6 DE PERSONES, VEU I IMATGE. — L'ALTRE TIPUS SERIA ELS RELACIONATS AMB EL DESENVOLUPAMENT D E SISTEMES D ° IrFOR.MACI o, ES A DIR: * RELACIONATS AMB HARDWARE I SOFTT^IAREe - COMUNICACIONS PER SATèL,LITe * 'iICROELJCTRòïTIC.T o * T RT-'.CTAb`'IENT DIGITAL DT^ LA Ii? 'ORTiACIo * XARXES DE FIBRA òPTICA, ETC e �9 -21o311111 Ajuntament 11I[f de Barcelona Gabinet de Comunicació 18. Ref.: EVIDENTMENT, UN DELS OBJECTIUS MUNICIPALS ES ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI UN IMPORTANT CENTRE D'INVESTIGACI6 I PRODUCCI6 D'ALTES TECNOLOGIES, EN AQUEST SENTIT CONSIDEREN MOLT IMPORTANT QUE AQUEST PROGRAMA D'INVESTIGACIó ES CONVERTEIXI EN LA INSTAL.LACIó PERIíANENT DELS CENTRES CREATS I D'ALTRES DE COMPLEMENTARIS GENERANT UN PROCÉS MULTIPLICADOR I CONTINUAT. UN DELS EFECTES ESPERATS IÉS LA CONNEXI6 EMPRESESUNIVERSITAT. D'AQUESTA CONNEXI6 SORTIRAN EQUIPS HUMANS QUE PODRAN ÉSSER PUNTA EN TOTA UNA SèRIE DE CAMPS I DETERMINAR LES LíNIES ESTRATéGIQUES D'INVESTIGACIó. (Ref . . J. Itla j o - Universitat Po_litócnica) AIXí ES PERMETRà ASSEGURAR UNA ESPECIALITZACIó EN DETERMINADES REES QUE PUGUIN ÉSSER ALTAMENT COMPETITIVES -EN EL MERCAT MUNDIAL I DEFINEIXIN BARCELONA �-22- Ajuntament 'VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: COM EIX DE REFERèNCIA. 19. LA COL.LABORACI6 EMPRESARIAL EN L' àREA DE TECNOLOGIA DELS JOCS NO QUEDAR., REDUÏDA úNICAMENT A LA PARTICIPACI6 DE LES EMPRESES DEL SECTOR, LA REUTILITZACIó I EXPLOTACI5 POSTERIOR D'EQUIPS I SISTEMES ESTENDRAN EL NOMBRE DE BENEFICIARIS. PODRAN TROBAR APLICACI6 I CAMINS COMERCIALS TOT TIPUS D'EMPRESES, COM L' ADMINIS'T'RACió O ALTRES ORGANISMES. AIXí, I TAMBÉ PER MOTIUS FINANCERS, SERà ACONSELLABLE LA PARTICIPACIó DES DE L' INICI DEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOLS SISTEMES D'AQUELLES ENTITATS Pa'LIQUES O EMPRESARIALS QUE DESPRÉS DELS JOCS VULGUIN APROFITAR O BEiEFICIAR-SE DE LA UTILITZACI6 DIRECTA O COMERCIALITZACI6 DELS SISTEMES INFORMàTICS, TERMINALS, EQUIPAMENT DE TELEVISI6 O COMUNICACIONS. 20. ES EVIDENT QUE OBJECTIUS TAN AMBICIOSOS NECESSITARAN DE MOLTS ESFORCOS: NECESSITAREM DE TOTHOM. �1 —23 - I:f.IIIIR Ajuntament ''^^l' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ES UNA LABOR DIFíCIL I INGENT LA QUè ENS ESPERA. BENVINGUDES SERAN LES IDEES, PROPOSTES, OFERTES, QUE PUC ASSEGURAR NO SERAN DESESTIMADES, SINE) ESTUDIADES AMB INTERèS. QUAN ALS RECURSOS HUMANS CREIEM EN AQUEST MOMENT QUE CALDRAN, EN UNA DEDICACIE) DIRECTA ALS 99 PROJECTES CONVENIENTS PER ALS JOCS, 770 PERSONES PER ANY, DISTRIBUïDES DE LA SEGÜENT MANERA 300 EN APLICACIONS 40 E N SEGURETAT 30 EN ORGANITZACIó 200 EN HARDUARE I SOFTWARE 200 EN COMUNICACIONSo NO ES POT OBVIAR EL PROBLEMA DE LA MANCA DE RECURSOS HUMANS. LA. SOLUCI6 NO PASSA PER LA IMPORTACIE) TEMPORAL DEL PRINCIPAL GRUIX DE TCNICS, SINE) PER GARANTIR — NE LA PRESèNCIA CONTINUADA ARA I ACABATS ELS JOCS. �-24- lag Ajuntament ''(III+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UN DELS GRANS PERILLS PER L'ESTRANGULAMENT DEL BIT T. LA INDaSTRIA INFORMàTICA ACTUAL ÉS LA MANCA DE TCNICS PREPARATS EN QUANTITAT SUFICIENT. S'HA DE FER UN IMPORTANT ESFORÇ EN FORMACI6 I S'HA D'INICIAR ARA MATEIX CAL INSTRUMENTAR DE MANERA POSITIVA EL TERCER GRAU DE FORM=ACIÓ PROFESSIONAL, CREAR FACULTATS DE TcCNICS MITJOS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS, AMPLIAR LES POSSIBILITATS DE LES ACTUALS FACULTATS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS A FI DE QUE EL NOMBRE DE PROFESSIONALS QUE EN SURTIN SIGUI MOLT 1JS AMPLI. CAL TAMBÉ, I DE FORMA •I MMEDIATA, CREAR CENTRES D'ESTUDI PERQUé PROFESSIONALS D'ALTRES DISCIPLINES PUGUIN INCORPORAR-S E MITJANÇANT D'UN PROGRAMA ANUAL O BIANUAL AL CONJUNT DE TèCNICS CAPAÇOS DE DESENVOLUPAR ELS PROJECTES PLANTEJATS I, ALHORA ALS CENTRES D'INVESTIGACI6 PERMANENT QUE S'ANIRAN INSTAL.LANT A �• -25Ajuntament +1111, 'VIII V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA. 21. CAL AFEGIR L'IMPULS PU_LS MUNICIPAL QUE A TOT AIX6 S'HI DONAR3, SENSE DEFALLIR, JA FA TEMPS QUE L'AJUNTAMENT VA APOSTAR PER LA' MODERNITZACI6 I INFORMATITZACI6 DELS SEUS SERVEIS. AL NOSTRE "STAND" D' INFORMAT PODRAN VEURE ALGUNES DE LES NOSTRES REALITZACIONS: SISTEMA DE CARTOGRAFIA AUTOMTICA, REGULACI6 AUTOMTICA DE TRaNSIT, SISTEMES DE GESTI5 TERRITORIAL, PERZ, A MAS DE LES ACTUACIONS DIRECTES SOBRE ELS NOSTRES SERVEIS, BEN ACTUAT TAMBÉ PER VIES INDIRECTES, VULL CITAR-NE, ESPECIALMENT, LA PARTICIPACIG DE LA EMPRESA MUNICIPAL INICIATIVES S,A, , EN ELS PROJECTES DE LA TORRE DE COMUNICACIONS, DE BARCELONA CABLE, I EL PROJECTE EUROPOLIS, �u. e -26- +IllIIi Ajuntament '911 , de Barcelona +' Gabinet de Comunicació TOT AIKè, S'HA FET PENSANT, SOBRETOT, EN B;?NEFICI D'UNA CIUTAT 1 UNS CIUTADANS QUE HAN SABUT MANTENIR LES ESPERANCES I L' ESFORÇ PER ACONSEGUIR ELS JOCS DEL 92, I QUE PER TANT, EN SON ELS AUTèNTICS PROTAGONISTES. MOLTES GRàCIES. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3985 Title A name given to the resource El Bit'92: de la nominació als Jocs Olímpics / Conferència a la Convenció d'Informàtica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Telecomunicacions Comunicació Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1080/19870323d_00197.pdf 30243a3c1f351ee2f47f08b33e235e46 PDF Text Text 31 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona. Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, organitzada pel Cercle Financer a "La Caixa". Barcelona, 23 de març 1987 �32 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: AGRAEIXO AL CERCLE FINANCER QUE HAGI PROPICIAT AQUEST ENCONTRE AMB TOTS VOSTÉS. • EL CERCLE HA VOLGUT QUE PARLI DELS JOCS OLíMPICS I EL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. ELS CONFESO QUE TINC UNA MICA LA SENSACI6 DE "JUGAR A CASA", SI EM PERMETEN EL SíMIL FUTBOLíSITC. VULL DIR AMB AIXò QUE PARLO A UN PúBLIC CONVENÇUT DE LA IMPORTàNCIA QUE ELS JOCS TENEN PEL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. • UN CONVENCIMENT COMPARTIT AMB TOT EL MóN EMPRESARIAL I QUE HA ESTAT DEMOSTRAT AMB FETS MOLT ABANS DEL 17 D'OCTUBRE PASSAT. HE RECONEGUT PúBLICAMENT, I VULL TORNAR — HO A FER ARA, LA IMPORTàNCIA DE L'ADHESI6 QUE VAM OBTENIR EN JOAN MAS CANTí I JO QUAN EL 1983 ENS VAM REUNIR A LA CAMBRA DE COMERÇ AMB UNA TRENTENA D'EMPRESARIS PER EXPOSAR EL PROJECTE OLíMPIC. Ref.: �33 —3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN REALITAT, EL QUE VAM FER EN AQUELLA OCASI6 NO VA SER CONVENCER A AQUELL GRUP D'EMPRESARIS PIONERS. EL QUE VAM FER VA SER DESVETLLAR UN CONVENCIMENT QUE JA DUIEN D'ABANS, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT. • ERA UN CONVENCIMENT REFLEXE D'UNA TENSI6 SOCIAL, CULTURAL , AANíMICA DE TOTA UNA CIUTAT QUE VOLIA PROJECTAR — SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE ESTAVA BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER—HO. I ELS JOCS OLíMPICS SóN EL MILLOR PROJECTE PER PODER DONAR FORMA, ARTICULAR I CONDUIR LES ASPIRACIONS DE LA CIUTAT: UN DESIG LLARGAMENT CONTINGUT PER AMPLIAR LA NOSTRA PRESéNCIA EN ESPANYA, EUROPA I TOT EL MÓN. I ÉS BO QUE L'IMPULS QUE HI HA DARRERA DE TOT AIXó NO DECAIGUI. ÉS BO QUE UNA ENTITAT DE PRESTIGI COM AQUESTA, CINC MESOS DESPRÉS DE LA NOMINACI6, VULGUI SENTIR L'ALCALDE PARLAR DELS JOCS I DEL FUTUR DEL PAíS. EL QUE AVUI M'INTERESSA EXPLICAR QUINS SON ELS PROJECTES QUE LA CIUTAT NECESSITA REALITZAR. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació UNS PROJECTES QUE HEM LLIGAT ALS JOCS, PER QUE ENS SóN IMPRESCINDIBLES AMB JOCS O SENSE. M'INTERESSA EXPLICAR ELS CANVIS QUE VOLEM DONAR A LA FESOMIA DE BARCELONA, COM VOLEM RECONSTRUIR AQUESTA CIUTAT SITUANT—LA EN EL LLOC QUE MEREIX PER LA SEVA IMPORTàNCIA A LA SEVA HISTòRIA. A GRANS TRETS TOTS VOSTÉS ELS CONEIXEN. PER CREC QUE SERà úTIL REPASSAR AQUESTS PROJECTES, FIXAR—NOS EN ASPECTES DELS QUE NO SE N'HA PARLAT TANT, AVANÇAR EN LA RECERCA DE MITJANS PER FER — LOS MÉS RàPIDAMENT I MÉS BÉ. I EVIDENTMENT, ÉS OBLIGAT QUE EN AQUESTA CASA PARLI DEL MARC FINANCER QUE EL PAIS NECESSITA PER PODER DUR A TERME TOT EL QUE VOLEM. Ref.: �35 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA TOTS ELS BARCELONINS, FINS I TOT JO DIRIA TOTS ELS CATALANS, ESTIMEM BARCELONA I LA VOLEM PRòSPERA, RICA, NETA. • AQUEST ÉS UN SENTIMENT LóGIC, I SURT DE DINS DE TOTS. PER HI HA ALTRES RAONS, A MÉS DE LES SENTIMENTALS, PER DESITJAR QUE BARCELONA MILLORI. EL MUNICIPI DE BARCELONA TÉ UNA POBLACI6 DE 1.700.000 HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 98 KM2. AQUESTS LíMITS, COM VOSTÉS SABEN, SóN UNA FICCIó. LA • CIUTAT REAL ÉS UNA REA METROPOLITANA DE 3.000.000 D'HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 478 KM2 REPARTIDA EN 27 MUNICIPIS. NOTEM, PER CERT, FINS I TOT AMB AQUESTA DEFINICI6, LA DIFERANCIA AMB MADRID, ON HI HA UN SOL MUNICIPI PER UNA POBLACI6 EQUIVALENT — 3.100.000 HABITANTS — PER UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA MÉS GRAN — 607 KM2—. EN QUALSEVOL CAS, A L'àREA METROPOLITANA DE �36 —6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA HI VIU MÉS DE LA MEITAT —EL 52% — DE LA POBLACI6 DE CATALUNYA. PER LA INFLUèNCIA DE BARCELONA COM A MERCAT DE TREBALL VA MOLT MÉS ENLLà DEL TERRITORI METROPOLITà ESTRICTE. ÉS UN MERCAT DE TREBALL QUE COMPREN FINS A 50 MUNICIPIS AMB UNA POBLACI6 DE 4.200.000 HABITANTS. AQUESTES XIFRES, TOT I SER BEN CONEGUDES, VAL LA PENA TENIR — LES EN COMPTE PER RECORDAR LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA EN EL CONJUNT DE CATALUNYA. PERQUè CATALUNYA CONTINUI SENT LA CAPDEVANTERA DE LA MODERNITZACI6 A ESPANYA ÉS IMPRESCINDIBLE QUE LA SEVA CAPITAL, BARCELONA, SIGUI UNA CAPITAL EFICAÇ. LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA, PERò, NO S'ESGOTA EN LA SEVA DIMENSI6 ESPANYOLA. BARCELONA ÉS EL NUCLI FONAMENTAL D'UNA CATALUNYA ESTRUCTURADA COM UNA XARXA DE CIUTATS INTERCONNECTADES. UNA XARXA QUE POT COMPETIR AMB ALTRES REGIONS D'EUROPA I DE LA MEDITERRàNIA, SI A LA SEVA VEGADA Ref.: �37 -7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'INTEGRA A LA XARXA DE CIUTATS EUROPEA. DONCS BÉ, TOTES AQUESTES FUNCIONS DE BARCELONA - MERCAT DE TREBALL, CAPITAL DE CATALUNYA, L1DER DE LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA, CENTRE DE GRAVETAT DEL SUD D'EUROPA- CORRIEN EL GREU PERILL DE NO PODER SER EXERCIDES. NO PODIEN SER EXERCIDES SI BARCELONA NO COMPTÉS AMB AQUELLES INFRAESTRUCTURES QUE HAVIEN QUEDAT ENDARRERIDES RESPECTE EL QUE LA MATEIXA VITALITAT NORMAL DE LA CIUTAT EXIGIA. ENS TROBAVEM DONCS QUE ENCARA QUE PODIEM ACTUAR SOBRE LA QUALITAT URBANA DE L'ENTORN IMMEDIAT, DELS BARRIS, DE LES PLACES DELS CARRERS, ENCARA QUE HAGUESSIM CONSTITUïT 50 NOVES PLACES; ENCARA QUE HEM DESPERTAT LA CONSCIèNCIA DE LA BELLESA DE LES NOSTRES FAÇANES, DE LA RIQUESA DEL NOSTRE EIXAMPLE; ENCARA QUE HAGUESSIM DIGNIFICAT L'URBANISME MISERABLE DE LES NOSTRES PERIFèRIES, MALGRAT DONCS L'ÉXIT DE LA NOSTRA POLÍTICA UBANíSTICA, ENS MANCAVEN UNS GRANS EQUIPAMENTS QUE POSAVEN EN JOC L'AMBICI6 DE LA NOSTRA CIUTAT, LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT QUE VOLEM. �38 —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA CIUTAT QUE VOLEM LA CIUTAT QUE VOLEM JA HEM DIT QUINA ÉS: UNA METRÒPOLIS MODERNA, CAPAÇ DE FER GRAVITAR ENTORN SEU TOTA LA REGI6 SUROCCIDENTAL D'EUROPA, CATALUNYA CAPDEVANTERA D'ESPANYA, CAPITAL DE PORTA D'ENTRADA D'AMèRICA LATINA A EUROPA I AMB LA QUALITAT DE VIDA QUE EL MóN MEDITERRANI ENS PERMET. L'ALTERNATIVA A AQUEST PROJECTE ÉS UNA CIUTAT PROVINCIANA, MÉS O MENYS AGRADABLE, PER SENSE CAP PAPER EN EL CONTEXT ECONòMIC MUNDIAL. LA CIUTAT QUE VOLEM TÉ UNES CARACTERíSTIQUES FíSIQUES BEN DEFINIDES. ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL MAR, AMB UNA FAÇANA MARíTIMA ORDENADA, EQUIPADA I ACCESIBLE. UNA CIUTAT EN QUE LA SERRA DE COLLCEROLA HA DEIXAT DE SER UNA BARRERA PER ESDEVENIR EL PARC CENTRAL DE LA CIUTAT METROPOLITANA. UNA CIUTAT BEN COMUNICADA, AMB UNA XARXA VIàRIA EFICAÇ I QUE NO DESTROÇA EL TEIXIT URBE. UNA CIUTAT AMB ELS BARRIS I CIUTATS PERIFèRIQUES �39 -9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENSE SEGREGAR I AMB QUALITAT URBANA. UNA CIUTAT AMB EL SEU CENTRE HIST¿RIC, L'EIXAMPLE I LA CIUTAT VELLA, REHABILITATS I RECUPERATS. UNA CIUTAT CAPAÇ D'OFERIR A L'EMPRESARI D'AQUí O D'ARREU UNS SERVEIS FINANCERS EFICIENTS, UNS CENTRES D'INVESTIGACI6 AVANÇATS, UNS BONS CENTRES DE FORMACI6 DE TèCNICS, UNES COMUNICACIONS RàPIDES I MODERNES. ELS JOCS OLíMPICS PER SI SOLS NO ENS PORTARAN TOT EL QUE VOLEM PER LA CIUTAT. PER¿ SI QUE INCIDEIXEN MOLT DIRECTAMENT SOBRE ALGUNS DELS PROJECTES CLAUS. DETERMINEN QUE HAN D'ESTAR ACABATS EN UNA DATA PRECISA, 1992. I COM LA CIUTAT ÉS UN TOT INTERCONNECTAT, ALTRES ACTUACIONS REBEN TAMBÉ L'EMPENTA DINAMITZADORA DE LES LLIGADES ALS JOCS. Ref.: �40 —10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MAR. LA VILA OLíMPICA PRENEM COM EXEMPLE LA VILA OLíMPICA. EL NOSTRE OBJECTIU ERA OBRIR BARCELONA AL MAR PEL CAMí MÉS NATURAL. EL CAMí MÉS NATURAL ERA EL POBLE NOU. EL POBLE NOU HA VISCUT AïLLAT DE LA CIUTAT, OFEGAT PEL COLL DE FERRO DELS FERROCARRILS. AILLAT DE LA CIUTAT I TAMBÉ SEPARAT DEL MAR PER LA LíNIA DE LA COSTA DELS FERROCARRILS. AMB LA DECISI6 DE SITUAR LA VILA OLíMPICA AL POBLE NOU HEM PROVOCAT UNA SèRIE DE REACCIONS EN CADENA QUE DIFICILMENT S'HAURIEN PRODUïT SENSE LA FITA OLíMPICA. HEM ACONSEGUIT QUE RENFE MODIFIQUI EL TRAÇAT DE LES SEVES LíNIES. HEM ACONSEGUIT QUE EL MINISTERI D'OBRES PúBLIQUES ASSUMEIXI LA INVERSI6 DEL CINTUR6 LITORAL. EL RESULTAT SER QUE EL POBLE NOU VEURà EL SEU TEIXIT URBà REHABILITAT. NO TINDRà LA BARRERA QUE S'INTERPOSA ENTRE EL BARRI I EL MAR. EL POBLE NOU Ref.: �41 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUEDARà FINALMENT RELLIGAT A LA CIUTAT. I LA CIUTAT GUANYAR UN NOU CENTRE DE GRAVETAT, L'EIX DE CARLES I, SAGRADA FAMíLIA-MAR, COMPENSANT LA TENDéNCIA ACTUAL DE DESPLAÇAMENT DE L'ACTIVITAT CAP A ON ARA SOM, L'EIX DIAGONAL. L'OPERACI6 VILA OLíMPICA-POBLE NOU, HA DONAT IMPULS TAMBÉ ALS PROJECTES DE L'ESTACI6 DEL NORD, PLAÇA DE LES GLòRIES I SAGRERA. I HA AFEGIT COHERéNCIA AL PONT DE FELIP II-BAC DE RODA. Ref.: �42 —12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XARXA VIàRIA ACABO DE FER AL'LUSIó A UN ELEMENT IMPORTANTíSSIM DE LA XARXA VIàRIA DE BARCELONA, EL CINTUR6 LITORAL. FA DEU DIES QUE ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT I DEL MINISTERI D'OBRES PaBLIQUES VAN ARRIBAR A L'ACORD FINAL SOBRE AQUESTA VIA. ELS PUC ASSEGURAR QUE SENSE ELS JOCS OLíMPICS HAURIA ESTAT MOLT DIFíCIL ACONSEGUIR AQUEST ACORD. O, SI MÉS NO, ARRIBAR -HI TAN RàPID. L'ACORD, JA SABEN QUIN ÉS. EL MOPU ES FA CàRREC DELS TRAMS QUE QUEDEN PER FER DEL CINTUR6 LITORAL: MORROT-COLOM, DES DE CORREUS, PER TOTA LA LíNIA DE LA COSTA I REMONTANT EL MARGE DEL BESóS FINS LA TRINITAT. EL COST TOTAL DE LA INVERSI6 ÉS DE 24.000 MILIONS DE PESSETES. L'ALTRE ELEMENT FONAMENTAL DE LA XARXA ARTERIAL ÉS EL SEG6N CINTURó. AQUEST, EN UNA PRIMERA FASE, ANIRà DES DEL NUS DE �43 -13- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA TRINITAT -0N EL CINTUR6 LITORAL ENLLAÇA AMB LES AUTOPISTES DE GIRONA I TERRASSA- FINS A LA DIAGONAL. Ref.: �44 -14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTAT VELLA CREC QUE HEM TINGUT UN CERT ÉXIT EN TRANSMETRE LA NOSTRA CONVICCI6 DE QUE BARCELONA NECESSITAVA UNA INVERSI6 EN INFRAESTRUCTURES IMPRESCINDIBLES PER A UNA CIUTAT DEL SEU NIVELL. LA RECUPERACI6 DE L'EIXAMPLE TAMBÉ HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTS ELS BARCELONINS. PER¿ EN EL CAMí DE LA CONSTRUCCIó DE BARCELONA HI HA ENCARA UNA FITA MOLT IMPORTANT, FONAMENTAL. AQUESTA FITA ÉS LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA. LA CIUTAT VELLA TÉ UN PATRIMONI ARQUITECTòNIC I RICS D'ESPANYA I HISTòRIC QUE LA SITUEN ENTRE ELS MÉS D'EUROPA. L'ENTORN DEGRADAT EN QUE ES TROBA, PERò, NO DEIXA APRECIAR-LO, DE MANERA SEMBLANT COM LA BRUTÍCIA ENS AMAGAVA LA BELLESA DE LES FAÇANES DE L'EIXAMPLE. L'EQUIP DE GOVERN I ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT �45 —15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAN CONVENÇUTS DEL VALOR URBANíSTIC DE LA CIUTAT VELLA. NO TAN SOLS DES D'UN PUNT DE VISTA MONUMENTAL, SINE TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA DE LLOC ON VIURE, TREBALLAR, COMPRAR, FER VIDA QUOTIDIANA. EL NOSTRE DESIG SERIA TRASPASSAR AL MERCAT AQUEST CONVENCIMENT QUE TENIM. I PER AIXò L'AJUT DE TOTS VOSTÉS, FINANCERS I EMPRESARIS, ÉS IMPRESCINDINBLE. L'ESTAT DE DEGRADACI6 DE LA CIUTAT VELLA ES MOLT GREU. EN PERE SERRA, GERENT DE L'AREA DE REHABILITACI6 IMMEDIATA, ESTIMA QUE SóN 30.000 ELS HABITATGES A REHABILITAR. AIXò NOMèS EN HABITATGE. NO CAL QUE ELS DIGUI L'ENORME QUANTITAT DE DINERS QUE AIXò REPRESENTA. PER TANT SI EL MERCAT, SI LA INICIATIVA PRIVADA NO CREU EN LA CIUTAT VELLA, SI NO PARTICIPA EN EL FINANÇAMENT DE LA SEVA REHABILITACI6, NO ES POT FER RES. Ref.: �46 -16- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÉS PRECISAMENT, ALGUNA COSA ES PODRà FER, PERE EL RITME DE DEGRADACIó SER SUPERIOR AL DE RECUPERACIó. I LA CIUTAT VELLA NO S'HO MEREIX. NO S'HO MEREIX I LA HISTÈRIA NO ENS HO PERDONARIA. PENSIN QUE TOT EL QUE BARCELONA HA ESTAT A LA HISTÈRIA, I PER TANT GRAN PART DEL QUE CATALUNYA TAMBÉ HA ESTAT, ES VA FORJAR DINS DEL PERíMETRE DE LES RONDES. DURANT SEGLES I SEGLES, FINS A BEN ENTRAT EL SEGLE XIX. NO POT SER QUE MALBARETEM AQUEST PATRIMONI PERQUè LES ADMINISTRACIONS DEL PAIS NO S'ENTENEN. O PERQUè ELS EMPRESARIS NO SABEN VEURE MÉS ENLLà DEL BENEFICI IMMEDIAT. LA MATEIXA VISI6 DE FUTUR QUE ELS EMPRESARIS CATALANS HAN TINGUT AMB EL SEU SUPORT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA PELS JOCS, LA TINDRAN, ESTIC SEGUR, PER REDREÇAR EL COR DE BARCELONA. Ref.: �47 -17- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BIT '92 TOTS AQUESTS PROJECTES DELS QUE US HE PARLAT -A MÉS DE LA RESTA D'àREES OLíMPIQUES- TENEN PER SI SOLS UNS IMPORTANTíSSIMS EFECTES ECONòMICS. PER HI HA ALTRES CONSEQÜèNCIES DELS JOCS. MENYS VISIBLES, PERQUE NO ES REFEREIXEN A LA "PEDRA", PER NO MENYS IMPORTANTS. ELS JOCS HAN DE DONAR TAMBÉ UN IMPULS DECISIU A LA MILLORA DE LES . NOSTRES TELECOMUNICACIONS I EQUIPS INFORMàTICS. EN CADA OLIMPIADA, LA CELEBRACIó DELS JOCS HA SERVIT DE PRESENTACI6 . DELS aLTIMS AVENÇOS EN TELECOMUNICACI6 I INFORMITICA. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACIó DE LA CANDIDATURA ES VA TENIR MOLT EN COMPTE AQUEST FACTOR. LA CONSEQÜèNCIA VA SER EL PROJECTE BIT '92. L'OBJECTIU DEL BIT '92 ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS INFORMàTIQUES I DE TELECOMUNICACIó PER ALS JOCS OLíMPICS DE 1992, A LA VEGADA QUE D6NA A BARCELONA Ref.: �48 —18— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'EQUIPAMENT NECESSARI PER UNA CIUTAT DE LES SEVES CAP.ACTERíSTIQUES. LA RàPIDA IMPLANTACI6 DE LES NOVES TECNOLOGIES ÉS IMPARABLE. DAVANT D'AQUEST FENòMEN NOMÉS HI HA DUES ALTERNATIVES O TRACTAR D'AFERGI — SE EN LES CONDICIONS MÉS FAVORABLES O DEIXAR — SE ARROSSEGAR I DEPENDRE TOTALMENT DE LA TECNOLOGIA EXTERIOR. ELS JOCS OLíMPIS S6N LA MILLOR OCASI6 QUE TENIM PER INTEGRAR LA NOSTRA INDúSTRIA I ELS NOSTRES TèCNICS EN LA CARRERA DE LES NOVES TECNOLOGIES. Ref.: �49 -19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAIXES AL COMENÇAMENT HE DIT QUE EXPOSARIA QUIN HA DE SER EL MARC QUE HAVIEN DE TENIR ELS PROJECTES IMPRESCINDIBLES PEL REDREÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. UNA PART FONAMENTAL D'AQUEST MARC ÉS LES INSTITUCIONS FINANCERES, I MÉS PARTICULARMENT, LES CAIXES D'ESTALVIS. ENS TROBEM ARA, COM VOSTÉS SABEN, EN UNA SITUACIó DE LLEIS RECORREGUDES I SUSPESES I UN DECRET TAMBÉ RECORREGUT I SUSPÉS EN LA SEVA APLICACIó. NO VULL EXTENDRE'M SOBRE ELS DETALLS DE TOT EL PROCÉS QUE ENS HA PORTAT AQUí. NOMÉS VULL REFERMAR LA MEVA CONTVICCI6 DE QUE LA RACIONALITAT ACABARà PER IMPOSAR -SE. I ÉS EVIDENT QUE NO ÉS RACIONAL UNA SITUACI6 EN QUÉ LA CIUTAT DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT, POGUÉS TENIR DOS O TRES REPRESENTANTS A CAJA MADRID I CAP EN LA CAIXA DE PENSIONS. Ref.: �50 -20- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSO QUE CAL NO POLITITZAR LES CAIXES. CAL DONARLES UNA PERSPECTIVA D'ESTABILITAT A LLARG TERMINI, PER LA VIA DEL CONSENS. I EL CONSENS NOMÉS POT ARRIBAR AMB UNS 6RGANS DE GOVERN AMB REPRESENTACI6 PROPORCIONAL. EN ALTRES PARAULES, SI L'UNIVERS D'IMPOSITORS ÉS SENSIBLEMENT IGUAL A L'UNIVERS DE LA POBLACIG, LA DISTRIBUCI6 DELS 6RGANS DE GOVERN DE LES CAIXES HA DE SER SENSIBLEMENT IGUAL A LA DSITRIBUCI6 QUE RESULTA D'UNES ELECCIONS EN EL TERRITORI CORRESPONENT. CAL DONAR LA MàXIMA TRANSPARèNCIA DELS PROCESSOS ELECTORALS, CAL RESPECTAR L'AUTONOMIA DE LES CORPORACIONS LOCALS PER REPRESENTAR-SE COM CONSIDERIN • MÉS PROCEDENT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO NO TINDRIA INCONVENIENT EN DESIGNAR COM A REPRESENTANT SEU, ENTRE ALTRES, A REGIDORS DE L'OPOSICIó. EL QUE NO POT ACCEPTAR ES QUE L'OBLIGUIN A DESIGNAR-LO. JO VULL ASSEGURAR -LOS LA MEVA CONVICCI6 DE QUE LA PERSPECTIVA ÉS OPTÍMMISTA. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CAIXES CATALANES Sal UNA DEMOSTRACI6 DE QUE CATALUNYA Sí QUE TÉ CAPACITAT FINANCERA. DE QUE CATALUNYA TÉ UNA ESPECIAL APTITUD, A MÉS, PEL NEGOCI BANCARI DE TIPUS COOPERATIU. JO TINC LA SEGURETAT DE QUE LA CIUTAT DE BARCELONA PODRá COMPTAR AMB LES CAIXES PER PODER ESDEVENIR LA CIUTAT QUE TOTS VOLEM. • Ref.: �••' ♦ 52 -22- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINAL PER ACABAR, VULL DIR -VOS ALGUNES PARAULES SOBRE EL QUE HA ESTAT L'EFECTE MÉS IMPORTANT DELS JOCS. ESTIC PENSANT EN L'EFECTE REVULSIU DELS JOCS COM A CAPGIRADOR D'EXPECTATIVES. HEM ACONSEGUIT IMPREGNAR LA CIUTAT DE CONFIANÇA EN EL FUTUR. I TOTS VOSTÉS SABEN MILLOR QUE NINGú LA IMORTàNCIA QUE TÉ PER L'ACTIVITAT ECONòMICA LA CONFIANÇA EN EL FUTUR. JO VOLDRIA ESTIMULAR A VOSTÉS PERQUè CONTINUESSIN APOSTANT PEL FUTUR. ELS DEMANO LA SEVA COL.LABORACI6 PER CONSTITUIR LA CIUTAT QUE VOLEM. • VIVIM UN TEMPS EN QUÉ, AFORTUNADAMENT JO CREC, S'ESTà DEMOSTRANT LA INUTILITAT DELS DOGMES. DOGMES COM LA SEPARACIó RADICAL ENTRE SECTOR PúBLIC I SECTOR PRIVAT. DOGMES COM EL REPARTIMENT RíGID DE COMPETèNCIES. AQUEST ÉS DONCS UN MOMENT úNIC.PER LA COL.LABORACI6 ENTRE TOTS, PER APROFITAR LA MOLBILITZACI6 D'ENERGIES Ref.: �53 —23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE L'IDEA DELS JOCS HA PRODUïT EN LA NOSTRA SOCIETAT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO HA EMPRÉS MOLT DECIDIDAMENT AQUEST CANVI. N'ES PROVA LA CREACI6 D'INICIATIVES S.A. I LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. VOSTÉS JA CONEIXEN LA PARTICIPACI6 D'INICIATIVES EN PROJECTES —I REALITATS— QUE HAN TINGUT AMPLIA DIFUSI6: L' HOTEL MIRAMAR, BARNACABLE, LA MANSANA PELAI— BERGARA, EL DIARI DE BARCELONA. TAMBÉ CONEIXEN EL PROJECTE BARCELONA ACTIVA, DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, L'ELEMENT FONAMENTAL DEL QUAL ÉS EL VIVER D'EMPRESES, SITUAT A L'ANTIGA FACTORIA OLIVETTI, DE LA GRAN VIA. JO VULL FER UNA CRIDA ALS EMPRESARIS, ALS FINANCERS, QUE RECOBRIN L'ESPERIT LIBERAL PROPI DE LA SEVA CONDICI6. NECESSITEM LA SEVA PRESèNCIA EN LA CONSTITUCIó DE LA BARCELONA DEL FUTUR. NO TAN UNA PRESèNCIA ORGANITZADA, COM A GRUP DE PRESSIó POLíTICA, COM UNA PRESèNCIA EN LA SOCIETAT. Ref.: �54 -24- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VOLEM QUE LES EMPRESES GUANYÍN DINERS, SENTIT DE BENEFICIS A TOT CURT TERMINI, SINE NO EN EL QUE SIGUIN PER L'ENTORN. L'IMPORTANT ÉS QUE AQUESTS DINERS EXISTEIXIN, TROBEM ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS ALS I QUE PUNTS ON CALEN. VOLEM L'IMPACTE DE L'ESPERIT EMPRENEDOR EN LA NOSTRA SOCIETAT. NOMÉS RECUPERANT L'ESPERIT EMPRESARIAL, EL QUE SAP PRENDRE RISCOS, EL QUE VOL CREAR, RELLANÇAREM LA CIUTAT, EL PAIS I LA SEVA ECONOMIA, MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3986 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Lideratge Barcelona Infraestructures Acció política Economia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf 0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA Pamplona, 2 de abril 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA. PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA HACERSE /CONOCER MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA PROPIA ESPAÑA. Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN, LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA, Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU CONTENIDO. PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN ES ÚNICA. DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO, ENTRE OTRAS MODA, MUCHAS COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt. A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA �Aluntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e, PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO. Pc17.km),, /11..c;11/ 7z;/)‘:'ç EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO -N ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA /171(7 FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR, COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR. JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA MARÍTIMA, ESTA OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS, �Ajuntament (le Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA. OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES RONDA ----, TERMINACIÓN .-- E DE ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN 1 PRIMERO Y. Pri. un tikAls.t0i: Ckl.:- --' SEGUN'O, ASÍ COMO LA ~),./ P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE l eth a 1-'<*: • 11 • - ET c5 l),IL:1?-; 12 (S C.,<Je..-tf,Prtd) CIRCULATORIAS—QUE EL ----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— - i.-771 114 N (- -1:k;,(VII>c 4 TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~- FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID :_.. á °() ) ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A 1~-Al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (Tornuníeació Ref.: SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE OLÍMPICO s\ LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL ./ ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS BARCELONESES. 'r.e,c 41C Niki] ° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t , i ) 1i 1.:9 : I. ) Iza: , 15i , : í''i (4 vi..«"( ,,,c„, 1-- 1c ; q u Pi.;j111,,.. (11 >- 11' --- PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO. ~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE PERMITIPfi COMPLETAR t'r 1`1141,),, EL DE COMUNICACIONES QUE SERVICIO Y RETRANSMITIR EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES, CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA. EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN ) t - I:- t. k. ,t.., 1:;u3.¿,,*-,1. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y TURIN. 1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta, TODA SU COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA SÓLO ES UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA. EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA 1\ A hl'', 4141' EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA SE VERA NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS. EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO. ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA PARA DIVULGAR 1t1 R-A CULTURA, la/ZUPIA- MANERA DE SER t ThV dk: ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS 1~ t RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A DESARROLLAR DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE CONVERTIRSE EN PUNTO DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS 4'-*1 414 7I1 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicad() ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS, CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS ARTES, EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE CONVERTIR LA CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS. EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA, OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR. DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá CON EL ESPÍRITU OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá 1,11QLINPIcA PARA SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( - CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() CULTURA Y Ref.: EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL OLÍMPICO DE LAS ARTES. LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE IICLUYAN LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL TRABAJO Y EN EL NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ, DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES, DESE GAUDÍ A SERT. EN SEGUNDO LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992. U �Ajuntament de Barcelona < -0a Gabinet de Comunicació - 711 Ref.: r tL R MUY 1 IrPORTNNTES I LA !OPO L Csi)41-' CULTURAL 4rIENE, UNA* EVID NTE QUE ESTErPROYEp ICI 7-tyt) 114- PERO C MO íPi HE/ DICI:iD AD QUE OS JUEGOS NQS10FRECIE l'ARA RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS RAPR6IXE : ! 1 lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y A CONVERCER—HÁCIA ...,, •,, \_., A ESTAR DE MODA YA 9 EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR BERCTItren-A-Y HACIA EdrAIJEMPHAIWIg ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k, 21~6~5-- EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS. ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO, LA SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL 1 1) CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN. LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA. 11 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació t,?. CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS GIMDES A CONTIPÇI NEN! OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES .l t. UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA. ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA I POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD i DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE twQS RECONOZCA NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD. DF LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA ALEGRIA COMO PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS JUEGOS. PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO 12 �Ajumarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO. EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_ QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD, HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA. BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO. 13 �Ajuntament de Bareetona Gabinet de Comunicació. Ref.: EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS. EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES. BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS DF EGB, LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS', EN QUE PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS. QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS ESCOLARES. LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS. TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE "MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA CONTINUAR, DE ESTA FORMA, PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE. Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA TODAS AQUELLAS COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE. EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO DE TODOS. SE HA CONVERTIDO EN UNA PALPABLE. LAS BARCELONA OLÍMPICA, REALIDAD MáS PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A DESDE LOS 100.000 VOLUNTARIOS QUE LA DE TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA. LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS JUEGOS. SE HAN TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS �Ajurn a mera de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE po7, HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS, DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA, Y LO QUE ES BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA. MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN. 6 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE SATISFACCIÓN. CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME ESCRIBIó ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE "LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA SOCIEDAD NAVARRA". NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA , • DE ESPAS1A. NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS, DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA ,,., 1 u -5- l 'S , 1\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3987 Title A name given to the resource Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pamplona, Navarra Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Infraestructures Cultura Esport Model social Barcelona Navarra Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Jocs )ics i la Alcaldia Gabinet de Comunicació Plea. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Catalunya de les ciutats". Conferincia a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot Olot, 4 d'abril de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinei de Cornunicació SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS : AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA. DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN ATEMPTAT TERRORISTA. DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA. I FINALMENT HE VINGUT A OLOT. PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL \OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA INCOMPREMSI6. L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT �-5Ajuntamem Vj de Barcelona Gabinet de Comunicad() CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN . L.LIT I EN LA LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE CIUTADANS, P P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS GRANE. AOUESTA XARZA Tf: UNA' 1GCSGICA CREADA PER LA HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT TAIIEÉ UNES DETERMINADES POLiTIQUE , ET.4CERyADES O NO. DORES D'ARA, UNA POISTICA D'ORD ACI5 TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER, OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT DEL PAÍS, AME EL MíNIM DE SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS. I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL �Ajuntament e :Barcelona Gabinet de Comunicació SISTEMA mns GRAN DE CIUTATS QUE ns EUROPA. EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL, 17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESNQUELET LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA. PEROU PARRE LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL DE MOTOR ICUrJ\CIc DE. DEL SEU TERRITORI, ENTe'S COM UNA wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMB, EL DE PUNT DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR. �–7– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de (omuçiicació LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA L'ALTRA, "E3Ai-??:'EL0'_'I:NA" ANTIBARCELONINA, COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA. N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA f F I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE DT7E4 CCJi:`CE CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN E ST^T OkrOSADE.S. FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA. EN CANVI, ÉS CM' . QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 i xl' S TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA. AQUESTA CONTRAI:'OSICIS FS LEGïTIMA EN EL TERRENY DE �Ajuntament 'Zde Barcelona Gabinet de Comunicació LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA. NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS. ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE LA POLÍTICA. LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O ALTRA DE LES CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA, Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES EOUIVALPNTS. S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES �'-9-- -4.0* Ajuntament Ajuntarnent 9de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.) MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA .GRAN - _ AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI ' BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ? fS CATALUNYA PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN CAPITAL, ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I FFPRESENTACle) DEL PAIS. BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT �—10— Ajuntament Vi e Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR. EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE) D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE CATALUNYA. LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6. PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO 1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC, ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT. IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1 Ref.: �9 Ajuntarnei t de Barcelona Gabinet de Comunicació PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A - RIAMENT LA QUE PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER, L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS GENERAL. NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6 A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR, AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó. �Ajuntament NjLde Barcelona Gabinet de Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN EL QUAL LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. \DI) PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE SAPER. QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM? L'eSPTIM ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. 1 PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST MOMENT. �--13— de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació I Ref.: EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS PER DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA s Í UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU. NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I DE PROBLEMIS, PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS. LA MEVA TEORIA, LA MENA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS DE MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT. AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I �4./„. (i -In Ajuntament»de –14– Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA QUE: VI VID. POHLAC LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER. OUC-.? PERQU ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7. AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA. A , JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDA A RECONFIXER AQUESTA REALITAT. �-15-- Ajuntament »Jfde Barcelona Gabinet de Comunicació LA Ref.: IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS ADONEM DEL PAPER DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA. TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT SOPTIT A CATALUNYA, EN AQUEST RAíS, SoN HAN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA DESCONFIANCA VERS TOT EL AUTONCSM, I QUE 153, QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N ALGUNA COSA IMPORTANT. L �—16— Ajuntament 4h .11, — _Harten) a Gabinet de Comunicació ,• PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL PER. OUé!? QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN. I QUAN NO ÉS AIX1 És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, Ref.: �—17— Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicacso CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA. AQUEST EFECTE SIMbZLIC, .PER¿ DESCOMPTANT SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA - -"tliTE MÉS, QUE ÉS ALLQ ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE. ÉS ALL6 QUE ES POT CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A PARAR, A NIVELLS LOCALS. PER.QU AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa; PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE _ - • PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL, ES IIOLT MS FICIL DE CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-. �—16 Ajuntament ijJìde Barcelona Gabinet de Comunicaciá Ref.: VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7 CATALUNYA PER LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA. 1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS. �—19— Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT N I Vr:I, L, UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR OI3JJ:,t.TIU:3 GRANS. COL.LECTIUS: TERRENY EN EL DE L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, ¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I TECNOLñGI(>Uï?S . DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE 1A SEU' 9 2 . ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92 SER, MIS IMPORTANT QUE FS, O POT E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES �-20— AOW Barceioii a Ajuntament Gabinet de Comunteaciú Ref.: POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE CRIARAN ELS UNA JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN POBLACIS CONCRETA COMPETICIONS ESPORTIVES, PER CELEBRIN UNES QUANTES MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5 uLTIH PUCUI SER. LA CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A. UN ESTAT, NñS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT. AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE �-21- irI Ajuntament 11de Barcelona GabineT. de Comunicació Ref.: t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA DF Y)APCYMOV. +-- �-22- Ajinnarnent Ji de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS . POWN MA4BRATAR SI EL PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR. , , ! NE 'LA . ryíri*I6. / -— ,.. \ I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX / / l nu, , EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ. ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS TA(-B POSITIU. LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿, S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS �-23- 4011v ikjuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE TÍ ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S. LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT. AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA, . CNICA, DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿ ES QUE NO S'ACABA D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3 DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA. JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS; O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá. ¡ �—24— Ajuntainent ple Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES SóN UNES COMARQUES C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES. EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT JUDICI P,L. E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA, L D , SEVA RECORD.''„ FUNCIONALITAT. EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt', FN LA I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI 1 y CA^ATr DrL B P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS. ^ , AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I CADASCUN DELS AJUNTAMENTS.. NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS EE CUFDIN DINTRE AJUNTAMENTS QUE COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN. S6N ELS QUE S6N, I LES �CTI Ajuntament , de Aarceho ra Gabinet de Comurneació I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN PODPIEM DIR. EL CAMPI 1PUGUI. EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I UNS PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA DIVISIÓ TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S, ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SENTIMENTS, Só;:N ;10 PEPE) Ó ATRACTIVES, ;IERVEIXEN MOUEN ELS PER A NOSTRES RES SI, PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFIC I �—26— Ajuntament Z, de Barcelona Gabinet de Comunicadó Ref.: HO SABREM. PER? AQUESTA ns LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3989 Title A name given to the resource Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Territoris Ciutats Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1084/19870407d_00202.pdf a162dd917bb76af416e500a3dcdbb3fe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "EUROPA 92". Palabras de presentación del Excmo. Sr. --Alcalde, PasquaI Maragall Barcelona, 7 de abril de 1987 �EXCMO. SR. MINISTRO (...) INICIAMOS HOY EL CICLO DE CONFERENCIAS QUE CON EL LEMA "EUROPA-92" CONVOCARE A LOS ECONóMICOS RESPONSABLES EUROPEOS PARA QUE NOS DEN SU VISI6N DEL PROCESO QUE NOS HA DE LLEVAR AL MERCADO INTERIOR EUROPEO HEMOS U QUERIDO QUE EL CICLO LO INURE EL MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA, DON CARLOS SOLCHAGA CATALAN, QUIEN AMABLEMENTE HA ACEPTADO NUESTRA INVITACIóN. NO ES NECESARIO QUE LES PRESENTE A USTEDES LA PERSONALIDAD DE CARLOS SOLCHAGA. TODOS CONOCEN SU TRAYECTORIA PROFESIONAL Y POLÍTICA. PERO Sí QUE QUIERO DESTACAR QUE, INCLUSO QUIENES NO COMPARTAN SUS IDEAS POLÍTICAS Y ECONóMICAS �RECONOCERAN EN CARLOS SOLCHAGA LA FUERZA Y LA RAZ6N QUE ASISTE AL QUE ACTA FIRMEMENTE CONVENCIDO DE DAR LO MEJOR DE UNO MISMO EN BIEN DE SU PAIS Y DE LA SOCIEDAD. ESTA CASA SABE LO DIFÍCIL QUE ES EMPRENDER REFORMAS Y RACIONALIZAR ESTRUCTURAS OBSOLETAS; CONOCE LAS DIFICULTADES, LOS SINSABORES Y HASTA LA SOLEDAD EN QUE PUEDEN ENCONTRARSE QUIENES LAS DIRIGEN. ES POR ELLO QUE ESTE ALCALDE PUEDE DECIR: SEÑOR MINISTRO, ESTIMADO COLEGA, QUERIDO AMIGO, ÉSTA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD, ES TAMBIÉN SU CASA. ESTA ES UNA CIUDAD ABIERTA. ABIERTA A LAS PERSONAS DE TODOS LOS PUEBLOS, DE TODOS LOS PAÍSES. PERO SOBRE TODO ES UNA CIUDAD EUROPEA. POR NATURALEZA Y POR VOCACI6N. UNA VOCACI6N QUE NO ES RECIENTE, SINO QUE VIENE YA DE MUY LEJOS. BARCELONA, ADEM5S DE SENTIRSE Y SER EUROPEA, �-4- QUIERE JUGAR UN. PAPEL DE PRIMER ORDEN EN LA ARTICULACIóN DE ESPAÑA CON EL ESPACIO ECONCSMICO EUROPEO. BARCELONA ES CAPITAL DE CATALUÑA Y COMO TAL QUIERE ESTAR EN LA AVANZADA QUE LA MODERNIZACIÓN DE ESPAÑA. EN OTRAS PALABRAS, QUIERE REFORZAR SU CONDICIóN DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE EN GRAN MEDIDA YA ES. BARCELONA NECESITA PARA ELLO DOTARSE DE UNAS INFRAESTRUCTURAS, DE UNOS SERVICIOS QUE NO TIENE O QUE VIENE PRESTANDO EN CONDICIONES PRECARIAS. EL IMPULSO DE LOS JUEGOS OLíMPICOS SERVIR á PARA CONSEGUIR ALGUNAS DE ESTAS INVERSIONES. PERO HAY OTROS PROBLEMAS PENDIENTES QUE DEBEN SER ABORDADOS DESDE ESTADO. UNA PERSPECTIVA DE POLíTICA DE �ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE QUE BARCELONA PIERDA SU CONDICIóN DE CIUDAD AVANZADA Y EFICIENTE. AíSN A RIESGO DE APARTARME DE MIS DEBERES DE ANFITRI6N, PERO CUMPLIENDO, CREO YO, CON LA CONFIANZA QUE LOS BARCELONESES DEPOSITARON EN Mí HACE CUATRO AÑOS, QUISIERA RECORDAR AL SR. MINISTRO NUESTRO INTERÉS EN QUE SE CONSIDEREN LOS PROBLEMAS DE BARCELONA COMO PROBLEMAS DE ESTADO. SOLO ASÍ, CREEMOS LOS BARCELONESES, PODRá ESPAÑA INTEGRARSE PLENAMENTE EN LA EUROPA DE 1992. MUCHAS GRACIAS. TIENE LA PALABRA EL SR. MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3990 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant en la inauguració del Cicle de Conferències "Europa 92" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Barcelona Acció política Solchaga Catalán, Carlos, 1944- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1086/19870505d_00205.pdf 1dbf72d77f0968c2ac365f30e9fdab60 PDF Text Text :II TI. ^' ^^^ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la presentació econòmica de Barcelona Reial Academia de Ciències d'Enginyeria, Estocolm, 5 de maig de 1987 �ti +VIII' Ajuntament 'hIILF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 19„,(^^^ P^ LADIES AND GENTLEMEN, FIRST OF ALL, I HAVE TO THANK THE ROYAL SWEDISH ACADEMY OF ENGINEERING SCIENCES FOR GIVING US THIS OPPORTUNITY TO EXPLAIN THE FEATURES OF OUR CITY TO PROMINENT MEMBERS OF SWEDISH ECONOMIC SOCIETY. I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION-MAKING PROCESS. LET ME BEGIN WITH A BRIEF SURVEY ON THE ECONOMIC iNAPOtiCe . AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, THOUGH IT MAY BE NO NEWS FOR MANY OF YOU. v 11161l 6P 00~41 JanI tArcrt ° ^^ I^^^- / SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 38 NtILION NATIVE CONSUMERS. IN 1986 VE RECEIVED 47 MILION VISITORS WHO SPENT MORE THAN TEN AND A HALF BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S !'cQ^i. r1A4h31. 5^ 1 t§i GOtiivES • ~ay MAS, fas, oca. eomµtTitE C 1.P. (3 . elkR tC c46111 1 684• 1'qM/btet- 411 ^ 1511"00011Taax 450- o _lobo y LLA ^ Ca^[fls Mel) o• C`ICYA �Ajuntament ''+VII* de Barcelona Gabinet de Comunicació GDP IN 1986 WAS MORE THAN 200 BILLION U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, (3% IN 1986 WITH RESPECT TO 1985). THE INFLATION RATE WAS 8,1%, AND THE GOVERNMENT'S OBJECTIVE FOR 1987 IS A 5%. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS 7 VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. Ref.: �—4— 211111 Ajuntament ''II[iJ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND 1457) AXOW ¡YEAR. ,,u DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATLANTIC DEFENCE. �—5— :11111 Ajuntament ' VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA Gi7ITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 r1UNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. — I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. Ref.: �Ajuntament I'IV de Barcelona Gabinet de Comunicació THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF — SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS Ref.: �-7+11111 Ajuntament 'VIII'+" de Barcelona Gabinet de Comunicació TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PÉSSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER bID NOT FORESEE. IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLO ION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO Ref.: �OUT Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A:DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA Ref.: �Ajuntament v de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTÓS, MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING �—10— Ajuntament " 1III' de Barcelona Gabinet de Comunicació THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE. TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RE— LAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED IrJITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES Ref.: �—11- IIII] 'III+' de Barcelona de Comunicació Ajuntament Gabinet Ref.: SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW—COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH—TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF t 7^ I 1 11W th I. �-12— +11111 Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD ^s 4t4telYpY WWWWW» INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS 71 (,^ �-13— ':flllIt Ajuntament 'III+ de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF—EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTIONOF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL APEAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE — EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF �-14Ajuntament 'TJ[f de Barcelona Gabinet de Comunicació SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3992 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reial Academia d'Enginyeria, Estocolm, Suècia. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Lideratge Relacions Internacionals Competitivitat Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf 873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatro del Liceo. Barcelona, 7 de mayo de 1987 �Ajuntament '; de Barcelona Gabinet de Comunicació SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES: EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A NUESTRO QUERIDO TEATRO. RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN. SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA. SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA. Y SATISFACCI6N TAMBIÉN POR LO QUE REPRESENTA DE ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE �Ajuntament ` de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL ORGULLO DE DEFENDER. BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA. PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL DE ESPA ÑA. UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO. EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA. HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN. SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN COLISEO. COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE HAN PRECIADO DE HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA RAMBLA. EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y EMOCIONADO AGRADECIMIENTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3993 Title A name given to the resource Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Cultura Acció política Gran Teatre del Liceu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1089/19870515d_00210.pdf 4bedfe3b451aaa2b1463bee4b4fa16b6 PDF Text Text DISCURS DE PRESENTACI6 - DE PASQUAL LA MARAGALL A LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS 87" Hotel Colón, Barcelona, 15 de maig de 1987 �PASCUAL MARAGALL Fa de bon estar en un Partit en el que aquells que tenim representació pública, perqué hem estat primer de tot elegits pel Partit abans que per els cíutadans com a candidats í aquells que no la tenen í estan en front del Partit en si mateix, és a dir, al front de l'ànima d'allò que nosaltres fem, al front del cor . i del bateo d'alló que nosaltres perseguim situats allá on estem situats, aquests dos fronts es comuniquen amb tanta fertilitat, amb tanta fecunditat, són diálegs diferents, són papera diferents, són rols diferents í, jo us asseguro, us ben asseguro, que poques vegades cm sento tan a mi mateix, com quan sento a en Raimon Obiols explicar el que estem fent. Eh l té la distancia i nosaltres la proximitat, ell té la distancia del temps, representa una tradició de més de cent amys. ' Aquí es va fundar el socialisme, no només català, sinó el socialisme espanyol i el síndicalisme espanyol Raimon Obiols, representa per a mi, sempre, justament aquesta tradició justament, aquesta continuitat de les idees que ens belluguen. Venim, avui, a presentar una llista, no encara a fer campanya. Vením a presentar un equip de persones que esperen l'honor de ser elegita pels ciutadans í ciutadanes de Barcelona per portar aquesta ciutat, en els propers quatre anys. Haig de dir, en primer lloc, que és una llista de continuYtat, que d'alguna manera hereda una heréncía, hereda un llegat de professionalitat, de gestió i d'aprenentatge í d'eficàcia que no cal provar, que está provada ja. Vosaltres sabeu que els quatre 12 �primers anys d'estar a l'Ajuntament, l'Ajuntament socialista va haver de sanejar í va haver de reformar. Es va sanejar financerament l'Ajuntment contra allò que alguna encara diuen. L'Ajuntament está, avuí, sanejat í és una maquínáría, des del punt de vista financer, que está a zero, que está en condicions de tirar endavant i té unes empreses, que moltes d'elles estaven quebradas, una consorcis, com el de la Zona Franca, L unes altres empreses mixtes, 1 tantas i tantes partícipacions en les quals hem hagut, sobretot en els primera anys, de posar ordre que, avui, llueix d'això que els empresaris en diuen "números negres" en comptes de "vermells", que catan al dia. Tenim una experiencia provada al camp de l'urbanisme, no cal que m'hi extenguí, • perque només cal treure el nas per la finestra per a saber-ho. en el camp de • la dinamització cultural, us convido a tots els que sou aquí a que us doneu una volta per aquesta exposició de la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'Hospital del Mar (está bé, ja l'han operat, está molt bé, mirarem d'enganxar-la per a la campanya, perque una campanya sense la Ma.Aurèlía Capmany no és una campanya municipal de Barcelona) la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'hospital, va muntar una exposició a la Virreina, que us recomano que veieu, és aclapadora amb la Larga deis fets i, és aclaparadora també, amb la forga deis projectes. parlariem de neteja, de la neteja d'aquesta ciutat una-, mica bruta, com a oiutat mediterrània. I parlariem de sanitat. Aquí ens tornariem uha mica més 13 �técnics i hauriem de comparar els costos d'alió que en diuen les UBAS (les Unítats Basiques d'Actuació) els llits/dies dels malalts, comparariem amb els hospitals de l'INSALUD i de l'Institut Catalá de la Salut í veurieu qué és eficacia. I parlariem, inclús, de tránsit i de tráfic, aquesta ciutat tan, atapeïda. La llés densa d'Europa, que té més de 18.000 habitants per quilàmetre quadrat, contant inclòs els de Colicerola i els de Montjuïc (que si els treguessim hauriem de multiplicar la densitat per 1,5 segurament). I aquesta ciutat, que és la més atapeida d'Europa •tanmateix, no és la pitjor d'Europa en matéria de trànsit, tot í que está en els darrers anys í mesos, suportant una càrrega creixent preocupant de tráfic, que haure m . de plantejar des del punt de vista de les seves salucions, però moltes se n° han plantejat vostès ho saben, vosaltres ho sabeu. En el camp tecnològic de la informatitzaciá, del seguíment per pantallas s'ha fet, ‘-'esta al límit del que la tecnologia permet en aquesta matèria. I parlariem de descentralització i de com aquesta cíutat va fer 10 districtes per unanímítat, vull recordar que no és tan dificil quan un és generós í está al govern i sap utilitzar , al mateix temps, el govern í la generositat, no és tan impossible dividir el territori amb una mica de "senderi n justament amb una mica de sentit comú, comú a tothom, el que- permet els consensos, la unanimitat i la descentralització. Cada un heu d'anar al vostre districte, que és el vostre ajuntament, í ara ja us ho puc dir, fa una mesos no us ho podía dir. Peró, ara, si us convoco a anar a Sarria, está en obres, a Santa i a Sant Martí, 14 �fa molts anys í no només la familia socialista, doncs aquí la tindreu. I el company Santiburcio que ha representat durant aquests anys ja, des de la seva primera secretaria de Barcelona, el lligam entre Partit i ciutat, entre Partit í Ajuntament, entre Partit i•Grup Municipal i que, avui, per la força natural de leá coses, rep, per dir-ho la sanció formal d'allò que prácticament ja estava fet. Ha sigut l'enllag entre una idea socialista i aquells que estavem destadats a la casa de la ciutat. I encara hauria d'afegir, iaqui no m'estendré, els nous companys amics que han volgut estar •a la llista ni que sigui, no per tenir responsabilitats de govern, sínó per declarar' clarament quina és la seva postura política en aquest moment i en aquesta hora, i que quedi ben ciar que això és un dret constitucional que no se li pot negar a ningú. Vosté com que fa aquella feina millor que no estigui en cap llista; és com si li diguessim: "vosté com que está en aquesta feina val més que no digui el que pensa". Doncs això no és possible acuesta gent no ho ha volgut. Aquí tenim a Caries Ponsa, ex-president del Port, i l'Abad, ex-director general de la Fira actualment, conseller .delegat dels Jocs Olímpica. I el Xavier Rubert de Ventás, que és parlamentan i europeu i que ho seguirá essent. En Joan Majó, que va ser alcalde de Matará í ha estat, també, ministre d'indústría, havent passat per la Direcció General d'Electrónica des de la qual tantes coses va fer per la ciutat de Barcelona, només cal que citi el projecte Barcelona Informática i Telecomunicacions, potser la part més important del nostre projecte °limpio al capdavall, el que quedará més al final i, també, la Barcelona Activa, el fet de que Olivetti decidís deixar el seu edifici a la 16 �Gran Vía, a la ciutat, •i adquirir une nous terrenys de la Corporació Metropolitana en els sOlars del Parc Tecnològic del Valles, per a installar-se en una nava fábrica que será l'enveja de la informática europea. Aquesta és la nostra carta de presentacíó aixó'és el que, realment, hem vingut a fer aquí. Som aquells que hem fet aixà, mes aquests, i tots plegats tirarem endavant la tasca que ens hem fixat. Quina és 7 Avui només és una pinzellada del que hem de fer, ja hi haurà temps, durant la campanya electoral, per explicar amb més detall i no és qüestió d'avangar-ho. Us he de dir que nosaltres volem anar Barcelona enllá, no volem quedar-nos aquí. Ene ho varem proposar fa un parell d'anys en el pas de l'ecuador de l'equip municipal. El 1985 varem dir que en materia d'atur no ene volem quedar aquí, perquè la crisi est à durant mes del que tots ens pensavem, no n'hi ha prou amb lluitar contra les conseqüències de l'atur, s'ha de lluitar contra les causes de l'atur amb la modestia que representa lluitar des d'una ciutat on no es tenen les grane variables, ni les grane palanquee, ni els grans plans d'ocupació, no les tenim. Però tanmateix, amb la voluntat de saber que si ve una onada de prosperitat, com sembla que está venint, Barcelona havia d'estar al capdavant, no perdre aquell tren i, si pogués ser, anar ale vagons de davant d'aquest tren. Això eres cm proposat. amb Barcelona Enllá. Emprendre, com ha dit Raimon Obiols, una política de promoció de la ciutat que tantee altres ciutats en el • món han pres. Volia dir, també, no aturar-se davant de les fronteres que la nostra pròpia rutina, el nostre propi hàbit 17 �podia haver anat creant. Nosaltres quan vàrem entrar a l'Ajuntament, varem veure desseguida, al cap d'uns mesos, que hi havia coses contra les quals ens estrellavem, que nio podiem realment traspassar, hi havia barreres que no podiem realment traspassar des del punt de vista de la nostra acció. Hi havia coses que el primer dia ens havien indignat i el segon dia també, el tercer menys, i el quart ja no sabiem com fer-ho i el cinquè tendiem a oblidar--ho. I, aquestes coses, potser no eren importants, eren brutícies determinades o desarreglos urbanístics molt petits, però a lo millor eren Serveis Socials en els quals ens semblava que hi havíem d'anar, però que no ens hi podiem acostar, perquè estaven massa lluny, i Barcelona Enllà va voler dir, en aquell moment, i vol dir avui no conformar--se davant de la dictadura de la rutina, no conformar-se davant de l'obligació i els compromisos, que la nostra propia acció va adquirir, per la força dels fets. No conformar-se. Anar més enllà. Anar més endins. No només anar més enllà en els entít. de les fronteres, en el sentit de la promoció internacional, que ja sabeu que ho hem fet, valia dir, també, anar més endins de Barcelona, més endins de la seva ànima, més endins dels seus detalls, no hem de permetre, tampoc, a la llarga que s'oris escapin els detalls. I volem tenir la Barcelona gran, no la Gran Barcelona, perquè es confon, amb projectes anteriors amb els que no hi estem d'acord els socialistes, però lli la Barcelona gran, sí la Barcelona de la Carta [Municipal, sí la Barcelona que és germana dels Ajuntaments Metropolitans És una cosa que vàrem conquistar amb prou feina i prou dificultat. Recordeu tots el que era la Barcelona del franquisme, aquella Barcelona en la qual hi havia un alcal.de pér. 18 �a barallar-se amb el del cantó, amb un España Montadas a l'Hospitalet i un Antoja a Badalona i uh - altre que es deia Blas Mu?oz a Santa Coloma, que tots ella eren enemics declarats de Barcelona. Per qué?, perquè a Madrid, en el fons, els interessava que hi hagués aquesta divisió dintre del que és la nostra Area Metropolitana. Dones, ara, no entraré en qué és el que hem de fer, no avui, encara, en el futur respecte de l'Àrea ,Metropolitana. Només us vull dir una cosa: en els quatre anys que hem passat hem fet alió més dificil, í la. resta cm preocupa menys, plantar la llavor de la solidaritat i de la concòrdia. Avui en día a Badalona hí ha respecte per a Barcelona, a l'Hospitalet hí ha germandat amb Barcelona i a Santa Coloma s'entenen amb Badalona i tots els 27 municipis de l'Area Metropolitana han aprés amb dificultat, perque fa quatre, sis anys que encara no eren així, a respectar a la seva germana gran. Aquesta és la realitat i aquesta és la Barcelona gran que nosaltres, pesi a qui pesi, seguirem construint per la via de la fraternitat i per la vis de la col.laboració. És l'hora dele, Ajuntaments. Tenim una mica la impressió, tots plegats, que.a Catalunya també, a Espanya, els grane problemes política s'han anat resolent. No dic que estiguin del tot resolts. No és cert. Però, sí que és veritat que els grans problemes política, amb majúscula, el de la tradició política espanyola, catalana, la qüestió nacional, la qüestió catalana, la reforma agrària, els grane problemes de reforma fiscal, tot aquests problemes que una colla d'anys, l'entrada a fa Europa, la relació internacional, el rol del nostre país en el 19 �món, tot això té un camí, ja, per anar avançant, té un principi de solució. No dic que estigui solventat. No dic que no hi hagin coses per anar lluitant. N'hi hauran. Però, no ene enganyem, en cap moment de la nostra história, com avui, hem podgut dir des de Catalunya, des de Barcelona, amb orgull, que els grane temes de la política del nostre país estan ben enfocats. Mai de mai havia tingut aquesta situació i, és l'hora ara de que el país es torni una mica cap a la política menuda, cap a la política de cada día, cap a la política deis detalls, cap a la política municipal, cap a la política deis Ajuntaments, parqué sinó ens trobarem a l'arribada de l'any 90-92, que el país haurà entrat a Europa, que hi haurà l'Acta única i que estarem, una altra vegada, amistangats inclús amb América, que no ho estavem, que farem els Jocs Olímpics, que 13 farem la Gran' Exposició Universal, que Catalunya tindrà l'autonomia que havia volgut í la riquesa que havia desitjat tanmateix, que el jovent está al carter,. que la gent no está contenta, que la Seguretat Social no acaba de funcionar, que l'ensenyament no de prou. gratificant, que la innovació no és suficient, per, realment fer competencia amb els altres països, que pares i fills s'entenen, peró evidentment hi ha encara problemes socials, no vull entrar en ele individuals familiars, que encara no estan prou ben resolts com perque aquesta entesa dongui tots els seus fruits. 1 aixó de la política de- cada dia. Aixà és la vida quotidiana. Aquella que ene ha de preocupar i, per la qual, hem de cridar l'atenció de tothom, de l'Estat en primer lloc, de la Generalitat deis ciutadans. És l'hora dels Ajuntaments i, per tant, és l'hora de 20 �Barcelona, 'ha de ser l'hora de Barcelona, ja ho és l'hora de Barcelona. Tirem endavant per aquest camí. Qui? Com? De quina manera? Això és molt senzill: qui?, nosaltres ho intentarem; com?, seguint la trajectòria socialista de sempre. Nosaltres farem la Barcelona de sempre, aquella Barcelona somniada, coneguda, llegida, aquella Barcelona de la Ma. Aurélía Capmany en. els seus escrits, aquella Barcelona que els pares ens han explicat, aquella Barcelona que l'históría ens explica plena de problemes, plena d'angoixes, d'ambicions, d'exigéncies, plena de si mateixa. Però també aquella Barcelona que ha sapigut entusiasmar--se en moments del temps, fantàsticament per objectius comuna. Per aconseguir aquesta Barcelona de sempre nosaltres proposem una recepta ben senzilla: el socialisme de sempre, el que va néixer molt modestament, amb gran dificultat en aquesta ciutat i que, tanmateix, va passar períodes d'una enorme dificultat fins arribar al final deis anys 70, en aquests prometedora anys BO, amb una maduració que creiem que albira futurs de gran il.lusió, una ciutat llunyana, que diria l'Isidre Molas, de gran il.lusió. El socialisme (els hí deia avui ala 25 companys perimers de la llista) no és una moral de l'éxit, els hi deja, nosaltres volem guanyar i hem de voler guanyar, cosa que a 'vegades els socialístes oblidem un xic, nosaltres no podem tenir cap mena d',exces de confiança, això no és bo per a ningú,ni da bo electoralment; ni al ciutadà u agrada la gent excessivament confiada. S'ha de lluitar, s'ha de tenir un punt de rabia entenem be aquest punt de rabia no es refereix a la ràbia envers ala adversariá, No és aixó. Un punt de rábía en la defensa de la raó de cadascú, de la nostra raó, de la raó socialista, que la 21 �tením i de la nostra trajectòria, que hem demostrat. Ara bé, nosaltres sabem que si les coses no anessin bé, que aníran bé, però sí les• coses no anessin be, això és molt important, justament perque vagin bé, sabem que no passaria , res, absolutament res, patiriem i ens hauríem de resítuar amb una situació més difícil, però la nostra no és una moral de l'èxit, no és una moral que digui que només el que guanya és bo, això ho deixem per la dreta,.que no té més remei que acollir-se en aquest • tipus de moral. Aquesta no és la nostra moral. La riostra moral és una en la qual hem de tenir l'orgull de demostrar, l'orgull sincer, que es potrgestionar i guanyar sense pagar el peatge 3 d'abraçar una ideología de desconfiança i d'individualisme. No cal. No és necessari. I és per això, que nosaltres afrontem les setmanes que vindran amb aquest punt de ràbia, amb aquest punt de sá orgull del que és el nostre missatge, creo que aquest és necessari perque us asseguro que la ciutat de Barcelona, sinó no s'hí engrescará tant com es podía engrescar•amb el missatge que nosaltres portem. Hi ha una il.lusió de futur molt gran, però que avui m'agradaría comengar a transmetre. Hi ha una il.lusió de futur, nosaltres no ens hem cansat de governar. No ens hem cansat d' imaginar; nosaltres contínuem imaginant í pensant que hi ha coses noves per oferir i que la ciutat, realment, s'anirà acostant cada vegada més a elles. Us donaré un exemple del que pot ser tot això, un exemple per les deu petites Barcelones que hí ha a Barcelona: a la Ciutat Vella volem fer la Casa de la Caritat í la Casa de la Misericórdia en el convent deis Angels í convertir --ho en un gran centre de 22 �cultura, en un gran centre de rehabilitació de tota la Ciutat Vella. A r'Eixample volem fer les illes interiors, aquesta tarda hem inaugurat l'illa de la Torre de les Aigües, entre Consell de Cent i Diputació. Quina meravella veure el que pot ser, realment, [la nava frontera de Barcelona en aquesta ciutat que ja té totes les fronteres esgotades i tots els límits recorreguts í que, tanmateix 'a dintre seu, Barcelona Endíns, dintre del seu d cor, encara té una frontera per conquerir, que són les illes interiors de l'Eixampie, aquí hi ha una de les nostres il.lusions • més estimades, he vist l'illa de l'Eixample oberta, plena de gent, de "nanas°, de gent gran que veía com els "nanas" tindrien una cosa que ella no van tenír, de veure tota els balcon s plena de gent, gran i jove, amb totes les banderes catalanes posades allá, he pensat, realment, estem posant la bandera. catalana al cor de Barcelona, que és 92 22 .una. Aquest és el nostre objectiu a 1'Eixample. A Sants-Montjulc volem fer el Pare del Migdia; és a dir, acabar el Monjuïc que a l'any 29 va començar, peró que ens va deíxar mig per acabar amb edificis que tremolaven una mica. Dones els consolídarem, com ara el. Palau. Nacional, í a més des de l'Anella fins a dalt al Cementiri abaix a Can Clos acabarem per convertir realment Montjuïc, tot ell, en un Pare. A Les Corta hi veurem nèixer Sant Joan de Déu com un gran nou centre tercian, enorme, de gran qualitat arquitectóníca, dissenyat pels arquitectes, potser els minora, Rafael Moneo i Manuel Sdià Morales. aquella Veurem un renaixement del que va ser Diagonal que va créixer i significar alguna cosa i que, després,es va aturar. A Sarriá-Sant Gervasi hi veureu, un día d'aquests, com s'obre La Tamarita, al capdemunt del carrer 23 �Balmes, aquell gran jardí que tantes vegades hem vist darrera de les reixes i que mai hem pogut visitar per dintre, allá estará, obert a la ciutat de Barcelona ben aviat. Recuperarem el Passeig de la Bonanova, que será passeig, si ens fan cas tots plegats, i signen el conveni deis Cinturons de Ronda que 'ha d'arreglar el: problema del tràfic d'aquesta ciutat, que el signarem!. I recuperar per la ciutat el que havien sigut passejos i que, avui dia, només són vies de gran tràfic. A Gracia vetareu la Gracia del PERI, que s'ha aprovat amb tota la satisfacció dels ciutadana. Una Gracia renovada, una Gracia vella i nova al mateix temps, que está demostrant avui dia que pot ser aquest petit cor que Barcelona necessita• per anar tirant endavant. A Horta-Guinardó veureu el Túnel de la Rovira, que ja un dia d'aquests s'obrirà i que no es podrá, del tot, atravessar fina l'altra banda perque encara falta un trog, que no estem fent nosaltres des de l'Ajuntament, però que s'acabarà perque els altres també sempre acaben les obres i que saltará des de la Rambla del Carmel, a la sortida de darrera del Túnel de la Rovira fina al carrer Dante., í saltará aleshores aquella mena de penyasegat que hi ha per arribar fins baix i continuar amunt fina el Segon Cinturó. , Aixà será molt aviat i ho veurem tata. A Nou Sarria tindrem el centre Monturiol, a l'antic Manicomi que queia a terra, que és evident que hi havia gent que lí tenia estimació, perque hi havia estat molts anys, peró no servía a la fínalitat a la qual havia de servir. Allá hem pensat que pot plantar-s'hi, realment, la llavor de la cultura en el barri obrer, en el barri proletari. No n'hi ha prou només en que 24 �l'Eixample estigui bé í que Montjulc estigui bé. Hem de fer, hem d'aconseguir (i aquesta és la nostra il.lusió) que la cultura mes aVangada, la tecnología, la de les noves técniques estigui, justament, "en el cor del barrí treballador i, a més, al costat de la plaga Llucmajor, on veureu neixer, una altra vegada, l'estatua, aquell monument a la República de Pi í Margall que, temps enrera, havia coronat el llapis del Cinc d'Oros, tornará a ser-hi, peró será a la plaga Llucmajor, que és el cor de la classe obrera de Barcelona. A Sant Martí, qué cal que digui, a Sant MArtí i al Poblenou hi veureu la Vila Olímpica. Míreu, abans us he parlat dels fets del passat, deis fets que són la nostra credencial, ara us acabo de parlar dels fets del demà, peró . el demà desseguida. No del demà, alió que es diu, el demà que será d'aquí a uns anys, no.' Aquesta és la nostra credencial de futur. 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3995 Title A name given to the resource Presentació de la Candidatura de Barcelona a les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La Tamarita. Casa de la Caritat. Ciutat Vella. Casa de la Misericòrdia. Parc Sot del Migdia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Administració local Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1093/19870524d_00215.pdf a83a42b3fa22ca30b356bf129e1b9071 PDF Text Text CASTELLAR DEL VALLES 1.25 �Estimats companyes companys. Avuí aquí a Castellar del Valles, en un altre poble que també será socialista com. ha serán altres que la gent nó s'espera com ha será Castellgalí...? a lo millar, si o no 7. 1 altres pobles de la Catalunya Anterior, Ho 1 26 �seran d'altres pobles que la gent no es pensa i que no s'ha dit que ho haguessim de fer perteyen a això que tan desafortunadament una, vegada s'en va dir, no ho dio, però ja sabeu el que vull dir, perque Cataluny& . es catalana, tot Catalunya es catalana començant per Barcelona i seguint per Castellgali que va per Castellar, que quedi ben ciar això, tot Catalunya. Bé está pasant una cosa important en aquesta campanya, que és una campanya que m'ha dit el Raimon l'hem de sentir, i l'hem de seguir perque parla la. veu de l'experiencia del socialista que ell encarna, no perque ell sigui gran, ja sabeu -que n'hi ha que són mes vells que ell, ell és mes jove que d'altres, sino perque a través d'ell repeteixo parla la veu histórica del socialisme) ell ha dit que aquesta campanya hauria de ser una cmpanya a la que parlessim de les coses concretes, deis problemes concreta, masa concrets no, per això, . en que parlessím de coses concretes sense barellarnos oi de coses concretes, de problemes concreta i de solucions concretes a aquets problemes. La campanya electoral municipal . está feta justament per això i jo creec que a cada poble que nosaltres hem estat presenta s'ha tendit a explicar i a dir a la població quina són el nostres projectes de futur, quina és la nostra evaluació del passat i del present i guinea son les coses que han anat bé i aquelles altres que convindria canviar i que fleten per encertar inclús i que•en el mandat que tenim per devant s'han de comengar a atacar. Això és el que nosaltres hem de . comengar hem de començar a fer i hem fet jo creec que a tots els pobles i viles de Catalunya on ens cm présentat. 1 tan mateix hi va -haver-hi un partit que va - dir abans de començar la 127 �campanya no és per parlar de clavegueres, aquesta campanya és per parlar de Catalunya i aquí ja ens posaveu la línea del que no havia de ser pero treieu jo creec i explicaven ben clarament quina és la equació i quina és la concepció que d'aquest país s'en té desde la dreta nacionalista. Catalunya es l'esquerra, més ben dit, Catalunya es lajntament, l'excusa per no parlar de- res, Catalunya és la bandera, és el nom, és l'argument amb el qual amagarem, amaguem, totes les demés coses concrets, les solucions o les - els interesos no solucions concretes als problemes concrets. Que feliços que éstan sempre que poden oneja r . aquesta bandera i poden estalviar-se amb ella utilitzant-la com s'utílítza- el nom de Catalunya per tapar la manca de solucions deis problemas que realment tenim. Mireu que hi ha una apropiació indeguda del nom de Catalunya, indeguda en aquest cas no tant perque estígui utilitzada per ningú en particular sinó perque s'utilitzi indegudament per no parlar deis temes que cal parlar, per no discutir els temes que realment s'han de discutir. I aquesta gent passen, jo diría que d'una forma fatal, d'una forma activa del món de les grana abstraccions í del món deis grans sagrats al món del l'atac personal, al món de la absénoia total de fcontinguts programatics, al món de rebaixar la política a una contesa en la qual lo que es tracta es•enfonsa la persona de k'adversari jo us diré perque això está pasant i els joves això ho enteneu molt millor. Això está pasant per una sencilla raó : aquesta campanya, ells he dejen i ja amb aixó estic d'accord es mes que una oampanya en aquest sentit, perque ademes de parlar ala Municipis de Catalunya, com que el resultat pot ser el que pot ser i ella s'ho imaginen í començan a calcular com hi haurán 128 �de reaccionar tracten d'evitar, primer, un resultat dificil, pero no se n'adoreu, segón de que se están posant en un i en una situació enormement complexa per ells després d'interpretar que és el següent : si efectivament, que no ho és, però si com ells clluen, aquesta campanya Los una campanya per veure qui és més nacionalita, quí s'estima més Catalunya, que és més capital per Catalunya, oi ? si efectivament aquesta campanya Los això, qué passaria ? ! que hauriem d'interpretrar en cas, com será de que les candidatures del socialisme on deia, abans el Raimon, s'imposin a la major part deis pobles importants i viles de Catalunya ? Com hauriem d'interpretar, a leshores el fet que es pot produir i jo creec que es produirá de que el 60, el 70, EL 75 % de la població de Catalunya hagi votat opcions socialistes. Qué hauriem d'interpretar en aquell moment ? Qué hauriem de considerar si en aquell moment, cosa que ningú no fa, efectivament, després de cap elecció, agafessin les paraules d'abans de la campanya i diguessim i interpretessim els resultats en els termes en que les candidatures deis nacionalistes de dretes ens han volgut posar aquesta campanya. Qué hauriem d'interpretar ? Hauriem d' . interpretar evidenment que el poble de Catalunya, fidel al mandat que desde la dreta se l'hi dona, fa una lectura política d'aquestes eleccions mira a veure quin és mes capital per Catalunya, qui és més decisiu per Catalunya i decídeix que es el socialisme és més Capital í mes decisiu per Catalunya que no pas el nacionalísme de la dreta. Pero dit això, deixem-ho correr, dit aíxó deixem-ho correr perque això només es un parany en el qual ells mateíxos s'han posat í que el día 11 de Juny ja tindrem. 129 �ocasió de comentar-i ara anem a lo que realment hem de fer en aquesta campanya í concretament en el día d'avui í que de parlar de quines eón les lineas de projecte, de que es el que nosaltres hem de fer í concretament que esperem de la joventut en el futur. Míreu jo crees que l'experiencia d'aquests anys ene ha dit varice coses importante. Ens ha dit que en aquet país el fantasma de l'atur, el fantasma de la inactivitat, el fantasma de la imposíbilitat de fer front a una situació que diuen té causes que eón internacionals í que van molt enllá, e'está començant a esvair s'está començant a esvair, que no és veritat que els ajuntaments no puguin fer res devant d'aquesta situació, que noes veritat que els Ajuntaments només puguin atacar les consequencies no les causes d'aquesta situació. Hem víst com la joventut de l'Ajuntament de Barcelona í de molts ajuntaments socialistas es plantejaven programes que anaven Mé2 enllà de la pura terapeutica assitencial. ...Només curar-se les ferides que la situació económica estava provocant i anant mes enlla'en el seritit seguent: - primer -explicar clarament al jovent, sobretot a aquell que está en una situció marginal, que es una part important d'ell mateix marginal en els sentit que no entra normalment en els circuts que el sistema mercantil o funcionals ténen establerts per entrar en activitat productiva ), explicar en aquest jovent que hi ha maneres, que s'han de poder trobar maneres d'entrar al mercat productiu, d'entrar en el món del treball desde la situació de originilitat. Que no hí ha un abísm, que no hi ha una separaci ó . fatal, que no es veritable literatura la que ene diu desde la dreta que aquestes sòn situacions separades totalment l'una de 130 �l'altra, la de l'estudiant sense feina,. la del jove que no pot accedir-hi i en cami el món de la gran empresa, on hi han, a través de revistes semblants a aquelles abans deja el Raimon, ens expliquen que els líders, que les grans figures de la societat moderna haurien de ser aquests managers que han triunfat per tot arreu. Un altre món, un món que cada vegada s'eus aparexeria com una cosa imposible d'assolir, en una auténtica religió moderna en la qual per entrar-hi s'ha d'estar iniciat i per iniciar-se s'ha d'haver passat un curriculum que cap de nosaltres podrá mai tenir. Doncs bé, aixó no és veritat, aixó no és cert. Les árees de joventut deis ajuntaments han començat a demostrar que hí ha possibilitats, desde el món del programes d'ocupació.' juvenil, desde • el món deis IV d'autoocupació, de cooperativisme, diviciació empresarial, d'educació, desde el món que el que es preten es perdreli el respecte al món aquest mes sagrat de l'empresa dificil, al món de la producció. Per aquestes vies s'ha demostrat que es poden aconseguir modestament encara, alerta, guanys importants, que es pot animar a la joventut i que hi ha alguna d'aquests joves el camí que va desde la marginitat fina a la producció. I aixió és el más important. I aixd) es allá que hem de desarrotlar, i jo creec que hem de fer-ho no només desde el punt de vista de pogrames concrets, que els estem fent í que els anem millorant, sino també, i aix6 creec que és la gran. lliço que hem aprés anant cap a un camí de mentalitats; predicant també un cami de mentalitats entre nosaltres, ' entre l'esquerra i sobretot entre la joventut 131 �d'esquerres. Jo nlhe trobat en aquestes exposicions que fan les árees de jàventut en les que expreseen, al cap deis anys, suposen, que ée el que s'ha fet en. aquests programes d'ocupació juvenil i de cooperativisme, que és el que s'ha fet, quins eón inclús el productes que ja s'están produint, ni que sigui - transitoriament grácies a aquests programes. M'he trobat normalment que molts deis joves que estaven allá exposant les coses que habían arribat a fer hem demanaven que aquest programe d'ayudes durés mes. Allá que demanaven primer és que la subvenció, l'ayuda, la partícipació del .Ajuntament en la s4áv a posibilitat d'anar fent aquella ocupació temporal o aquell experiment temporal dures más temps, que, en definitive, dures la situació de provisionalítat en la qual estaven segurament, en molts casos tenien raó practicament. Els hi he hagut de dir í hem penco que els hi em de dir "Mireu que el más important no és tant el que es prolongui una situació en la qual l'experiencia • productiva es faci amb l'ayuda del sector públic, mireu que el mes important éa que a través d'aquestes experiencies s'hagi entrat realment en contacte amb les exígenpies de la producció s'els hagi perdut el respecte, per dir-ho així, perque cada ú de vosaltres o agrupats pugueu realment entrar a produir i entrar a Vendra al mercat dificil de la producció privada, bé en el mercat dificilisim del treball en mans del capital prívat. Mireu que això és el mes important í no ho és perpetuan situacions transitories que el que ferien seria crear una petita nova clase de jovent que en contacte amb les noves institucions que hanirien fent la " viu-viu ", per di'-ho d'aquesta manera, evitant el mes dificil de la situació de crisi que estem vivín 132 �pero cense aconseguir arrancar el gros del jovent realment d'aquesta situació. De manera que nosaltres hem dárriscar, hem de probar, hem d'anar experimentant í a més hem de predicar que tete plegats hem d'arriscar, tots. 1 arriscar vol dir, arriscar vol dir, sobretot, ser jove perque es en aquesta edat quan això es pot fer. Arriscar vol dir i ho die amb totes les lletres intentar ser emprenedor en aquells casos en que aix6 sigui posible. Mirar en quines condicione això es posible fer els cálculs els números sumar les voluntats que calen per mirar a veure si aíxó es posible. Peró també evidenment altres alternatíves que eón igualment arríscades i no entren dintres del món de l'empresa iniciativas en el camp cultural, hi ha malta gent que ferá laseva vida i la pot fer inclús molt bríllanment no per la via empresarial, - no per la vía de la producció en el mercat capitalista dele bens i serveis corr4ents, de mercaderies, sino per la vía de la creativitat. Ah I pero de la creativitat que tingui un públic, de la creativitat que busqui no només el reconeixement oficial per la seva genialítat o per la seva qualitat sino tambè el reconeixement que humilment hen de buscar inckúe els genis que encara no ho son de31 públic que ale ha de apreciar com a genis, com a creadors. 1 aquest risc i aquesta creativitat jo creec que l'hem de predicar també. El fet de tracte no sols de buscar entre aquells companys que están a Inetitucions, l'ajut per seguir creant, no sois buscar entre els companys que están als ajuntaments, a lo millor, el reconeixement públic de que allá que s'está començant a fer es interesant com a 133 �minin sino també tractar de llançar-se ben aviat potser en la experiencia difisilisima pero necesaria sempre del reconeixement deis demés, del reconeixement públic, del reconeíxement d'aquells que no ene coneixeu, justament. Això es arriscar í jo cm penco que ara estem en condicione, desde les institucions en les quals el socialisme está present de donar camins per fer-hoi de cridar a la joventut per fer-ho. Creec a més que us han de demanar, perque totes aquestes coses e4s evident que nosaltres sois no les podem fer, a mes d' arriscar, a més de ser empresaris-, de ser. creatius en el camp cultural, us hem de demanar dues coses mes que ene ajudeu a fomentar el teixit de l'associacionisme. Nosaltres creiem que el pitjor dele drames a la nostre societat en crisi es la soletat; tant ho creiem que allá on anem prediquem i ajudem ( o prediquem-als mitjans de comunicació, o les radios munícipals i inclús • a les televisions locals creien profundament que la societat en que vivim la demanda pública mes important que té és la de comunicació. L a gent está sola sovint rematadament sola i necesita comunicació. Peró el jovent té a más una sortida que está mes enllá de la comunicació a través dele • deis mitjans de comunicació, que puguem anar creant, que és i'associar-se, i'anar junts peró, no anar junte en el sentit de repenjar-se, de no fer res,"gracies a que jo no faig res, aquell altre tampoc i ja som dos que no fem res ". No en aquest sentít, sinó en un altre justament d'anar creant la xarxa que permet travesar el desert que el sistema -eStablert exposa davant els ulls en el moment que passem de la infancia o la joventut a l'estat .més adult. Aquest desert, que el sistema capitalista i que el sistema universitari í d'ensenyament no han solucíonat, 134 �que ens posas davant els ulls, quan arrivem a tenir 16, 17, 18, 19 anys, aquest desert s'ha de travessar de la millor manera posible i una de les millors maneres de fer-ho és amb campanyia, amb bona companyia en el sentit de no tractar d'amagar-se de la realitat sino saber que hi ha aquest desert, que es travessa que al final no hi ha nomas un oasis sinó que hi ha el mar, que el final s'aníra a la costa, que al final hi ha realment el món de la producció de la creativitat, en definitiva, el món de la realització personal. Aix'06 és posible i els campanys ens poden ajudar. I aíxó, qui pot predicar-ho ? ; sobretot vosaltres, que sou joves i que sou socialistes, sobretot vosaltres. deixeu-me dir una cosa més. Una cosa mes, que jo us demano avui a aquesta mena de cuidar el jovent, que ens ajuden a que tots plegats col.laborem en aquesta linia, una altra crida que té molt de petició també molt de reconeixement de culpa per part de la societat més adulta. Una cosa que no hem sapigut fer és explicar i practicar el que entrarem exactament per educació per cultura quins components té. Em refereixo a una colla de campa í molt especificament un : el de l'esport, en el que tetes les ideologies. polítiques són culpables de no haver sabut reconeixer l'element formatiu, el cultural, educatiu que hi ha present, justament en aquesta activitat que és l'esport. Desde la dreta l'esport és concebu t . com una solució desde el punt de vista de l'aportliticisme que la dreta predica i practica tan sovint com una soclució de vegades en els problemes d'inserció social. L'esport és vist pels partits de dreta i nho t4enim ben a prop aixe, com el seu gran síndicat• 135 com la possibilitat de �movilització inclús en aquelles manifestacions que, de'tant en tant, s'han de fer en el país, perque hi ha moltes ocasions en les que el país s'ha de movilltzar pel interesos de liders de la dreta quan no hi ha sindicats, quan no hi ha xarxes de partits, quan no hi ha moviments de mases (i a la dreta no ni han ) s'acudeix el sport com sistema de movilítzació. Per la dreta l'esport es a vegades un artefacte brut, que no té contingut polític i que s'utilitza justament desde-aquest apoliticisme que nosaltres saben que no és buit i que té un contingut polític ben ciar, que és el de la dreta. Per l'esquerra, per altra banda, hem de reconeixer, que no hem sigut capaços d'explicar clarament d'apendre nosaltres mateixos la importancia de l'esport dins de la vida social. Mireu, l'esport. als països als quals ens volem assembla en malta sentits, també en el camp esportiu, pero en general, és més una asignatura desenvolupada que no pas un tema exclusivament Éds un tema que está inmers dins del món de la formacló í de l'educavció í de la cultura. Mireu els simbols del socialisme i els del moviment obrer í veureu que tots eón simbols de treball : la falç, el martell, la farga, l'espiga si voleu, i finalment més endavant el llibre, la ploma, és a dir, l'intelecte. Cultura afegida al treball. Aquesta suma és el .socialisme, aquesta suma és, almenys, la deis simbols del socialisme i aquest simbols voleu di.r ( repeteixo) treball i cultura, entenent per cultura la llibresca, la literatura. Mai s'ha entes, mal s'ha dit, mai s'ha util.litzat els simbols esportius, els símbols de l'expresió física, de la competició com a simbols de cultura I. eón cultura i sòn tan cultura que els nene petits quan es van fent grane, veuen que el seu sistema escolar 136 �no els hi dona aixó i que a casa seva els seus pares parlen d'això i a. l'escala no se'n parla i que els seus pares a casa. parlen de política i a l'escola no se'n parla i parlan de diners i a l'escala no se'n parla í parlan d'amor í d'odi i a l'escala no s'en parla comenga a néixer en ella el dubte de si el sistema en el qual están entrant servira'realment per a alguna cosa a la seva vida. Comencen a dubtar realment de que allá que seis estiguí ensenyant sigui realment important. Allá que els adulta consideren que és important. I a l'esport aixá, és l'esport agafa una part . importantísima de la. superficie escrita als mitjans de comunicació social, i de l'audiovisual. Apassiona a la gent. La gent és mata, és baralla. Ahir al Poble Nou, a la Plaga Prím, una velleta se'm va acostar i cm va dir que el sf..0 marit que m'havia volgut saludar i que valía arribar a aquestes eleccions per votar socialista i que patia del cor havia mort un dia sentint un partit de f'tbol i no fa pas massa, amb el BargaMadrid. La gent s'apassiona, els nens ho veuen això es un tema molt important, la gent inclús pat morir té emocions enormement contagiases en aquest camp tanmateix a l'escala, l'espart és una cosa a més a més, una cosa a la qual no se li dona importancia. I és important que l'esport a la nostra societat passí a ser alguna cosa més que un espectacle. És importan que sigui practicat i és important, sobretot, que el sistema educatiu i els sistemes d'assocíaciá juvenil i reconeguin com un element cultural de primera magnitud. I ara els nens tenen molt més del que nosaltres vam tenir, això es cert, ja comengan a tenir unes instal.lacions i . uns projectes i unes posibilítats que 137 �nosaltres van tenir. Però jo us demano í amb això completo la me y a crida de quatre punts, que considereu que aquests temes importants, però aquest d'una forma molt especial estiguin. present sempre sense falsos falsos intelectualismes desde l'esquerra, sense desde l'esquerra, 'que estiguin nostres propostes de reforma del sistema educatiu. Mireu, tením quatre anys per davant. A aquests quatre any s . creec que serán crucials pels nostres pobles í viles í serán crucials per Catalunya. En aquests quatre anys seguidament s'anírá pasant el futur del nostre país s'anirá passant també el decantament derl nostre pais i aquest passará crucialment per la joventut. Per allá per on es decanti la joventut avui, per allá es decantará Catalunya d'aquí a 4 anys i jo penso, d'una manera absolutament cohvenguda, que a les eleccions que tenim al davant, el dímecres que vé, ens juguem el primer acte dáquest procés de decantament. Estío. convençut de que guanyarem i que aixó será l'inici d'un procés de decantament de Catalunya cap al socialisme. Visca la joventut, visca el socialisme, vísca Catalunya Barcelona,24 de Maig de 1987 138 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3999 Title A name given to the resource Míting electoral a Castellar del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema capitalista. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellar del Vallès, Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Joventut Acció política Castellar del Vallès Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1094/19870528d_00214.pdf 929bc6db13866616eb557ad1329728d7 PDF Text Text SOPAR AMB EMPRESARIS HOTEL AVINGUDA PALACE Barcelona, 28 de maig de 1987 INTERVENCIÓ LLUIS ARMET En primer lloc, en nom de la candidatura socialista, presidida per en Pascual Maragall, molt agreits per la seva 84 �asistencia í especialment, agreits per les dificultats que sempre significa fer una convocatoria tan complexa i sempre tan apasionan en el sentit de feta en pocs dies í no amb els mítjans que aguesim volgut. Voldria dir quatre paraules de salutacio avanç de donar entendre al que serán dues intervencions breus per donar lloc a un coloqui. El motiu que ens ha portat a fer aquet, contacte es simple i exclusivament tot allá que hem fet al llarg deis anys, que ha estat un Contacte ben estret amb molts de vostés, avui que hi 1-vasija campanya electoral pel mítg, tenir un contacte normalitzat també amb vostes, es a dir, no estem en la situació de donarnos a coneixa, perque ens hem dot a coneixer; no estera amb la situació de presentarnos per primera vegtada, sino que estem amb la situació d'haver fet unes coses, jo diría, desde ‹ forga encert, se ha permés el nostre punt de vista, ab normalitzar una situació en. el món empresarial que m'ha atraviría a calificar d'exemplar fins i tot a nivel del Estat espanyol. Es a dir, amb l'espaí socialiste de l'Ajuntament de Barcelona amb lo que ha estat la institució Ajuntament de Barcelona presidida per Pascual Maragall en trobat vostés neutraiítat, en trobat vostés objectivitat, en trobat vostés tracta ígual,en trobat vostés estimul a la competivitat, en trobat vostes negativa rotunda al plantejament estrictament especulatiu i en camvi recolçament absólut en tot lo que sigui un plantejament de risc I d'interés. nosaltres en aquesta etapa hem iniciat una política que jo diría, també, que es nova, si hem permeteu l'expressió catalana, és un tant abusarada, que es tracta d'entendre que el sector públic ha de colaborar amb el sector privat; que el sector públic té recursos importants, desicions administratives importants i el 85 �deura de ser fid4e1 a un electorat que l'ha votat, per tant cal que actúi amb els objectius determinats i aquets objectius determinats son compatitius amb una actuació del sector privat. Aquesta convinació sector públic-sector privat l'hem ejercit a traves de mecanismes positius, sensa cap voluntat de intervencioisme, sino amb una estricta voluntat d'estimul,sí hem permetan la expresaió d'exitació a la participació del sector empresarial. Ja no m'extendré en el que ha estat des de el meu punt de vista una actuacció molt positiva, que remercaría deficitaries, racionalitat empreses quasi municipals pero si que eran són empreses amb superavit. clarament Que la administrativa i racionalitat económica. no té ideologies, al contrari, com més exigent vol ser amb el repartiment deis beneficis colectius, més exigent ha de ser amb la racionalitat económica, aixà hem semble que es un tema verdaderament important. Remarcaría aquí el trevall important fet per regidors com Serra Martí, com Merce Sala, com tots colaboradors que avui també es troven aquí entre nosaltres remarcaría també una experiencia puntual, jo diría insol.lita en el bon sentit de l'expressió, que ha fet l'amic Francesc Reventós amb el teme d'iniCiatives empresarials. Jo el que crec que seria diem-ne positiu que haigues una primera intervenció, intervencions curtes, sense se en absolut exhaustives que donesin lloc despres a un. coloqui, en primer lloc per part de Francesc Raventós i en segon lloc per part de l'alcalde Pasqual Maragall Unes paraules molt breus, només se per a dir que potser en aquesta legislatura que s'acaba, 86 aquest periode de �municipal. presidit per el alcalde Pasqual Maragall, un factor important creo que ha sigut, el reconeixement de l'importancia que té en la economía per la bona marxa de la ciutat. Penso que aquet fet lligat amb el conexement ha tingut la seva importancia perque s'ha segut que malta dels problémes que té aquesta ciutat, un problema ímportant com potser l'atur i el que deriva d'ell, la marginació, el tema de crisis ecónomica,etc. Que precisament la resposta estava en donar impolsió económica a crear un clima de relació entre empresaria i administració, es, aquet sentit, pensa, que precisament una de les tasques importants que Pascual Maragall ha desenvolupat durant aquet període, ha sigut aquet espirit, i aquet clima de colaboració entre els empresaris l'administració local-ajuntament de Barcelona. Es cert que volem una Barcelona important, cosmopolita, que tingui un gran pes en tots els sentitis, que sigui el cor i realment un pes fonamental dina a Catalunya í dina a Espanya i dina a Europa i pensem que es tota aquesta voluntat de tener una Barcelona cosmopolita, no solsament ha de contar els aspectes culturals, esportius, socials i mena sino que l'economía ha de jugar tata un pape fundamental. En aquest aspecte ,ínsistím que la colaboracio entre empresaria i administrado local es fonamental per a conseguir aquest objectiu. Per tant í com jo penso que aquí realment a lo que hem vingut es a sentir les ideas í els projectes que te el alcalde de Barcelona nomes dir que aixi fer referendes a Lluis Armet, que amb aquesta nava tecníca de funcionament de les empreses municipals del iniciatives sanejament del de noves en el sentit doncs de tants projectes i tantes 87 �iniciatives que s'han posat en marxa ja, en la activitat economica - per sumar esforços empresaria ajuntament de Barcelona, creo que aquest es el cami que es portara a traves d'una il.lusió de trevall conjunt a que Barcelona agafí el -pes que volem que tingui í, insisteixo a Catalunya a Eespanya í anivel internacional. INTERVENCIÓ PASQUAL MARAGALL Bona nit. Ja vist que. en coloqui d4e manera que avui també es questió se4ntir el que diguin vostes. Sí algun vol interveni, preguntar, demorar esclariments í ha feria gustosament i sino ho faren el. nostres colaboradora Joaquín de Nadal, tinent d'alcalde d'Hacienda; el senyor Reventòs i també Lluis Armet que m'acompanya en aquesta, candidatura si us semble que es el President del Comite Ejecutiu de la Zona Franca del cual ara parlarem també breument. Per ela temes metropolitana evidenment Merce Sala encara segurament per algun altre tema alguna de les altres persones que hi estam amb mi avui aquí. En tot caes, molt breument per en pla una mica de provocació en el dialag, que fa un parell d'anys ens van planteja aquestes persones que ara hi ha aquí i algunes altres que estavan al front del Port en aquell moment, com Carlea Ponsa que tambe hi es aquí, Josep Miguel Abad, que estava en aquell moment a la Fira, en Julio Molinerio que tambe esta aqui ,que estava i esta en la Camara de Comerç 88 �altres ens varem plantejar el seguent dilema, aquesta ciutat ja funciona be desde el pnt de vista funciona millor el desde el punt de vista de la sa y a admínistracio, pero resulta. que compleix els objectius de sanejament í de millor funcíonament que ens havían plantejat, la crisis continua, la ciutat no hi pot fer gran cosa, que la crisis es una cosa que va més enllá, que podem fer? que hem de fer? Ens resistim a pensar que realment no es podia fer res amb materia d'activació económica í de foment. Va se en aquell aquest grup de persones es va planteja, amb una reunió a Llagostera.• Es va planteja trevallar en tres dimensions que varem denominar la dimensió deis mil millions, la dimensió deis 10 mil millíons i la dimensió dels 100 mil millions. Cada una d'elles es purament indicativa com p ara veure. Els mil millions era el seguent, l'ajuntament, grades els esforçcos del Tinet d'alcalde d'Hisenda í de totes les áreas de ajuntament no deixava de tenir deficit, aquest deficit que vam trobar quan vam arribar, que havían trobat un presupost, agravat any 79, sino recordo malament de 20 muí1 millions, s'han van cobra 18 í s'han van gasta 30 í no perque nosaltres fesim que la administra el que hi havia í sapigués on estaven les parts i les taules i_poca cosa mes. Aquest era el inici í en camvi al 85 ens trobarem,al cap de sis anys, que no hi havia deficit contable. Hl havían, sempre í podem haver comptables mes sabis que tinguin el darrera el interventor diguin no, no, pero es aquella partida resulta que encara podiem trabar, com cm dieu el financers, un risc ocult o una cosa, si, segurement. „la n'hi ha d'aquestes coses segurement. Hl han coses, com es diu 89 �incobrables, en efectes si s'has , de cobrar i que despres no es cobrar hi ha tot aquest tipo de coses que sumades, sí les sumen, a mes hetereogen'eas, poden pujar miles de millions. En tot ces no hi havia, deficit i per tant deben plantejar al Tínet d'alcalde Nadal si el seria capaç l'any seguent de que aquells 12 Mílions que invertien cada any a portar n' ha mil per no invertilo en lo que les areas ene diguessin, porque les arcas del ajuntament son molt gastadores i presionen molt pesque es logic, es la seva obligació, sino deixar n'ha mil sensa repartir a ningu, ni a joventut, ni a esport, ni a enseyament ni a Serveis Socials, ni a Urbanisme, ni a obres públiques, ni en lloc. I amb aquest mil tracta de conseguir que es movilítzdn 5 mil milions de capital privat per fer bens serveis privats, pero en ir-iteres general de la ciutat, í aixi es va conseguir, aixo va ser Iniciatives. Iniciatives va sortir de la id ilea de que valía la pena reserva mil milions per en invertirne 5 mil. De fet si en Francesc hi hagues continuat parlan avang us explicava, que ell ha ,fins a 30 dic. del any passat, fins a mitge any on estem ara. Va movilitzar pel ordre de 5 mil milions efectivament, es mil que hi ha pasat, de capital í 12 mil milions d'inversions efectiva, que es mes que no el capital. En cuan al nivell deis 10 mil milions, quedava el tema de que tot i que nosaltres hi hauviem equilibrat el presopost no teniem el presopost que l'alíen), ja el tenim. Hi havia una cosa que es deiam nosaltres una mica com un argument per conseguir cert reconeixement de mes ingresos, despeses de capital tot.' Vostes saben que a Madrifd els museus son del Estat i a Barcelona don de l'ajuntament. i vostes saben que no hi 90 �ha cap ciutat d'Espanya que tingui hospítsals, hi ha algun consorsi amb capital de provincies, pero no son de la Díputacio, no son de la ciutat, no normalment. len cambi, aqui tenim quatre, municipal:, tenim el Hospital deiMar, el Hospital de l'Esperanza que son dos hospitals generis de tamany mitg encara el squíatríc í el geratric, cense conta Pere Camps altres coses que tenim el camp de la sanitat que no son tipicament municipals de sanitta.Iaixi estarem seguint. Els nostres 24 museus, els nostres 4 hospítals, ele nostres 70 centres escolars, el enseyament es nacional en aquest país, sigui 'nacional de l'Estat, sigui nacional nacional de l'autonomía. En el cas nostre es nacional catalá de l'autonomía i el ajuntament te cent-setanta centres escolars, cortan 39 o 35 guarderies i després hi ha una decena d'escoles d'EGB, hi ha una dotzena d'escoles de FP, formacio profesional, hi ha centres • d'enseyament especial, molt acreditats, el castell de San Foix ? que forma minusvalids en jardi n ería i es un exit rotund i altres coses que tenim í varios instituts. Aixo no hí ha cap ajuntament que ha tinguí. Despeses de capital: tot, en tot cas, especialitats d'aquesta ciutat tan especial. Aixi nem seguint í aquesta xifra que fa quatre anys evaluarem en 6 mil mílions de cost de tot aixo que hem fet a mes a mes, avui hauríem de valorar en 12. mil milions. Pero alto que realment es recala a no tenir eren diguem n'ha una tercera part-d'aixo, 4 mil. Pensava que aquest 4 mil realment eren absolutament innegables a la ciutat que a demes eran absolutament imprescindibles perque, evídenment, sino cobravem aquest 4 mil que pasava al presopost, havuan de 91 �rebaixar 4 mil milions d'inversió que consideravan irrenunciables. Aquest es ei problema del 10 mil milions, del nivel del mil, díguem'ne. Que es no el dficit, que no hi tenim, sino la marcca de recursos que tenim per pagué invertir mes. Aixo que ens, permitiría ? Basicament ens permitiría pasar de una inversío de 12 a una ínversio de 20, 22 o 24 mil mílions. Que la. ciutat en aquest móment comengaria a estar en condicions de afrontar, donat el sanejament financier que hem tíngut. Fa uns anys no seria possíble. Mireu, quan jo vaig entrar com a Tínet d'alcalde, no, quan jo vaig estar d'alcalde al any 82, el deute, ara no parlo de déficit 1 cuidado que no us equivoqueu que hi ha gent que ha sigut cargos molts importants i encara confonan el deuta amb el déficit. El déficit es ha de l'any i el deuta es lo que es te tata la vida, que es deu. Doncs aql deute de l'ajuntament cuan jo vaig entrar d'alcalde el any 82 era aproxímadament un cent mil milions, amb un presupost que a les hores teniem de 55 mil milions. Avui en día el deute es de cent mil milions í tenim un presopost de cent mil milions aixo s'en diu ratios favorables. Per tant, repeteíxo, no es un problema el finangarnos,doncs en aquest moment no el tenim, estem sortin el mercat de desgraciadament, • capítals internacionals, pero hem sortit molt be. tenim deutes Tenim emísions d'obligacíons colocades en el mercat, per primera vegada desde l'any 39, perque el franco va arribar va escapça l'emisío del deute del 29, toca fusta, la va escapça,l'hi va tallar el nominal i la bolsa, per tant, va trigar molt en aceptar que es parles de la posibilítat de que hi hagues un titol emes per l'ajuntament. El Nadal ho va conseguiro i ara hi han titols 92 �ja no hi han sí hem voleu busqueulos i us. trovare°. Totohom en te guardats en pany i clau i no es val mes. Tots son síntomes de que nodaltres, segurament, sí tínguessim una mica mes de diners podríem guardarne una mica per la carga financiera i invertir bastant mes del que estem invertin. Jo hem faig creus, perque en veig com es posibles, que amb, el nivell d'ingressos que tenim estiguem Len tot lo que estem Len. Com s'ho fa en Nadal ? Aquesta es la veritat, la situació es aquesta. Per tant el tema deis 10 mil milions np es tan agre sino ens enfunsem, no, no. Es que si no podem fer allá que realment pensem que la ciutat aquesta, que es molt exigent ,exigeix i que es podría que es mereix. En aquí hi ha una patita trompa que el hí víu dir, per aixo molt rapidament. Es que, aquest 10 mil no ho sé, pero una 10 mil milions de mes si que ens el varem donar, ens els va donar en Borrell cuan va entra a. Secretaria d'Estat. El any 82 cuand en Borrell va entrar a secreari d'Estat va fer un autentic mirada per que nosaltres l'hí demoravem un increment molt sustancial de l'aportació del Estat a l'ajuntament a tots el ajuntament í la questío que tenia en Borrell era tan complicada com aquesta. Ell que es un home pragmatic me diu, bueno jo lo que he de fer es equilibra el ajuntament de Barcelona, que tenia a les horas un deficit de 8 , 10 mil • milons. Estavem baixa des de el 12 cap el 8. Doncs jo havia de equilibrar l'ajuntament de Barcelona í que níngu hi perdí. Es un sistema, de dos ecuacions amb dos íncognites que es cuan cobrar' el ajuntament de Barcelona i quan cobraran el demes. Jo u vaig dir, escolta Pep no el resoldras aquest sistema d'equacions no el resoldres perque no 93 �sha t'ayustará a la solució,aixo sera. complícadisim. Val mes que agafeu Barcelona i Madrid i feu un cas . a part, com sempre, feu una sola equacío, una recia general, tothom puja tort i en auqest dos per causes especials. I aquet que es matematíc, ja ho sabeu, ingenier es catedratic i es profesor d'economia matematica es aeronautic. Be, pues aquest es va amb el mateix.Va fe el sistema de derivacions el va treure i el va donar ( que s'havia d' incrementar tot el fons que en aquell moment eran 50 mil milions, si no recordo malament, tot el fons que el Estat repartía als ajuntaments amb 50% per a arrivar a 200 mil milions,es dir 70 mil mes del 50% i que donat aquet increment era factible que l'ajuntament de Barcelona dobles la seva aportació que en aquell moment era de 8 a 10 mil milions hi pases, practicament a 230, dobles 100/0 i'els demes no hi perdesin. De manera que cuan jo dic, i nosaltres varem fer aquest salt de guanyar el que ara son aproximadament, per que ja estem en els 24 mil mílions de fons dels 26.400 millons cada any d'aportació del Estat. Aixó vol dir, que han aumentat, practicament, 16 mil milions, una quantitat molt considerable i que d'alguna forma, si el Pep Borren.. hem sentis ara podría dir, esvcolta no hem demoris, que et doni tant que jo ja et vaig aumentar aquells dos mil milions, indios aquella 12 o 13. Pero clá, allá es va fer com una aportació per el tamany de la oiutat i no tant perque tinguessím una serie especifica de de manera que ens ha permes a nosaltres seguir incordian, diguem-ho francament, amb el tema de la capitalitat, que continua sen britat, perque continua sen britat- que aquest son serveis transferits al darrera, transferits impliucitament. Les fonoses transferencies, 94 • �i la Lanosa valoraeió de les transferencies dones aquest son serrveis transferits historicament, pero que ningu mai ha decidit que s'havian d'acompanyar dones de ' de diners. Aixo pel nivell de 10 mil mílions, ja veieu, mes o menys, quina es la situació i estío disposat a esclarír, les dubtes que puguin hi haver en aquest sentit. I queda el nivell mes pelut que es el nivell deis 100 mil milions i el mes apasionan pel que trevalla. En aquella reunió a Llagostera varem arrívar a la conclusió que a demes de tenir que cobrar, si paguessim, al menys una part deis Serveis de ,i a mes de estalvia mil mílions per a invertirne 5 o 12, que es el que hem fet ja, haviem de mirar de movilitzar un nívelI d'inversions bastant mes important per que aquella ciutat el nívell que anaven funciones. Penseu que el primer mandat fa quatre anys, mes aquests dos primera van ser molt, molt, molt de. fer joventut, serveis socials, urbanisme petit, plagas, carrera, barría, centres cívica. Tot operacions de micro cirugía, diguessim. No varem fer gros urbanisme no varem fer gr'ans obres públíques, no varem fer grands ínversions en tecnología de círculac:Ló, con les ara a fet. Joan Torres en materia d'ordenacio del trafic. No varem Lar grans inversions de capitalitzar els Serve:Ls Municipals, cuartelets de Guardia Urbana, seu de districte, tot aíxo no ha verem fer. Ens varem ,l'ho estavan comengant a . fer a plantejar per el segon l'any 85, se esta acaban. Ara cada districte te el seu cuartelet nou, practicament de la Guardia Urbana y una nava seu. Aixó sòn malta díners. S'ha capitalitzat els serveis obres publiques. hem fet Pero en aquell moment tot just estavem 95 �començant. No haviem fel: el port de Felip II a de Roda, que ja a' esta acaban. No haviem fet, repeteixo, grans obres publiques i pensavem esta molt bé que aquest ajuntament fasi aquest petit urbanisme, petita obra pública, serve3is socíals, la ciutat es la gent , lo important no són les pedres, sino la gent que hi viu, per tant alegrem a la. gent i al final les pedres ja hi sortiran. Aixo va ser els primera anys, pero en. el estiu del 85 ene preguntaren contestavem, es segur que tenim rao ? I es no, perque ? Si aquesta ciutat fínalment no trenca el complexa de que no es podem fer grans obres publiques en aquí al final ene ofegarem. I hem de fer grane obres publiques i hem d'acabar amb el mite de que la gran obra pública val dir una certa mentalitat especulativa, una certa gran Barcelona que ja no estava de moda i de una certa atracció per la grandíositat. No, no. Es que la gran obra pública de una gran ciutat es tan important com el pa que menjem i per tant aquest 100 mil milions ens Leían falta d'inversió en aquest cas. Per fer que ? Per fer el Port, nou, amb una nova bocasa, un poliesportiu, com hi ha a tot el mon, a Baltimor, a Marsella, a Boston, a San Francisco que es que es el actiu que tenen aquestes ciutats, es justament aquest i a Barcelona, no el tenim. Per fer els cinturons, que desde l'any 1962 que catan dibuixats, que jo encara no havia acabat la carrera hi havia aquell llibre•negre que pasava. La red arterial de Barcelona,Ministeri d'Obres Publicas". Ja hi havia el primer cinturo í el cinturo litoral i no s'ha fet conec cap motiu pel que aquesta ciutat tingui la mala diccío fr no poguer fer periferia que totes les ciutats del mon �tenen. Hasta Manhattan que ho te dificil perque es una illa allargada com un dít i practícament no s'enten com el van fer, pero el van fer. El I París que . ho té complicat per que es 1' unica ciutat de que te'la mateixa densitat que nosaltres (dos milions de habitans en 100 Km cuadrats),. exactament igual, ho van fer-ho. I tothom na fet els sacrificis que ha hagut de fer, donas perque es pugui atravesar la ciutat sonsa anar, per, - el migte, es definitiva. I nosaltres no, tenim aquest trocets rídículs de cinturons que van pel carrer Badal, que pasan, pel carrer Muntaner, que semble que hagis de deixer, el cor alla i després 1 d'aquella manera que va arreglara que tampoc no acava de ser una solució i. al final es mora alla a Alfons X el Sabi amb un escalestrí que a ultima hora acabava contra una pared-. Practícament. I el segon cintura exactament igual o casi. Aquella mena de que hi ha devant de la residencia del Vall dHebro qué no arriva tot í que esta dibuixada, fins a. la Meridiana amb que sempre es una cosa respectable en en alla veien que el aquesta ciutat. Per que hi ha un barranc que ha durat 2.5 anys ningu la tocat í.alla hi es. I el forat del Tunel de Valividrera, que encara hi es i ja se estan crían mussarnons, no es que esta crían en alla, pero evidenment no hi passan cotxes. De manera que aquesta maladicció la havian de treure del es la mesura que la esquerra, si es que havia sigut responsable de que aquesta maladicció existía, podía fero, haviem de fero. Día, no, no, ens hem equivocat o simplement no era aixo i ja vam ferho quand diem d'anar. a buscar aquests diners. Aquests diners els hem buscat . En Ponsa va fer un projecte amb 40 97 �variantes del nou Port . Vell de Barcelona, que te fínançament possible, amb algun problema encara, pero que té Línançament possible, que es Lora, que ve a costar 7 mil milions mes del que es podía financiar purament amb la deis , que es calítat malt abundant es podem possar en aquet port Vell amb uns preus de venta molt interesants. S e esta pagant dos i tres millons per un a Masnou o casi, doncs be al Port de Barcelona ja podem ara sumer i es poden. posea mil o dos mil amarres. Ara no ho recordo, Caries os ho dira. De manera que aquests amarres en aquest port magnific pot financiar una conversio del por de Barcelona Vell. M'estío allargant massa., pero penco que aixo m'ho • preguntariu d4espés i aixo, ja os ho resolveixo. Pot financiar la conversió del Port Vell de Barcelóna, aquest tinglados que ni ha abandonat aquell gran magatzem frigorific de la Tot allá amb, com es a San Francisco, com es a Boston o a Massella, botígues 1.8 restaurant, posem. Ara un pas pel Passeig Nacional i al darrera hagí una vidres vegui el mar í entre mitg hí ha unes cadiretes í unes taules í la gent disfruta de la vida, que es lo que es pot fer justament al port. Aixó es pot fer, forma part d'questa capital de díners que es poden movílitzar, per l'atractiu de l'inversio.Amb els cinturons ha pasat igual. Ens ha tocat el Quiza hablo demasiado deprisa, me parece que hay alguien que ha venido de fuera ¿Usted lo entiende ? Doncs els cinturons el final, desporés de dos anys, parque aixo va durar desde aquell estiu fina ara, ja els tenim. Per que hi ha uns .papera que diu aquest ha pagat tan, aquell ha pagat tam í tot plegat arriba a 98 �uns 80 mil milions. Es la inversio singular mes important que s'ha fet en aquesta ciutat mai, dones ja te destinatari per financar-li. unes cues que jo hem resisteixo a que no hi siguin a la fotografía el día que es fírmi aíxo. Perque les cues son resmes que les dues cues que van desde les dues interseccions cintura segon, cintura litoral. Imagineu una U cap avall al mar y una U cap la muntanya. Una va de Molins de Rei a la Trinitat Bella, passa pel Moll de la Fusta i un altra va desde Mongat fins al Prat de Llobregat pasan per la Bolsa del Guell o sigui darrera de la Bonanova. Puja per Santa Coloma, per la Meridiana, atravessa la Meridiana ,Vía Favencia, per la redidencia sanitaria, la bolsa que die jo. Es a dir, per sobre de la Bonanova, monastir de Pedralbes, travessa la Diagonal, baixa per el barranc de Hospitalet cap el Prat de Llobregat í cap a l'aeroport. Donas molt be les dues ±nterseccions es donan : una es el nus de la Trinitat Bella i un. altre a la alçada de Cornellá. 1 amb el regateíx del Ministeri d'Obres Publiques i la Generalítat posi, volem compartir pero potser no tant. Fina a 25 mil milíons si, mes ja veurem. Van quesdar les dues cues, les dues potes aquestes, es a dir, Trinitat, Mongat, Ciutat VellaMongat, Montgat al darrera del Turo, perque la gent no tingui que atravessa en alla mai mes el aquell del Turo de Montgat per entrar a Barcelona i estalviarse el peatge. Dones a la cua Trinitat-Montgat no te encara finançament i la cua Cornella-Aeroport del Prat tampoc. Si aixo ara no he possesim, voldría dir tant com que per util.litzar els ja util.litzats valdría dir que el 92 els atletes que en de correr, el ciclisme, en aquest cas, que es de carrer es el Velodrom de Horta no podría, 99 �anar desde el aeroport fins el Velodrom. Si que podría anar, pero no dret, hauria de donar tota la volta aquesta pel carrer de San Quim, pasa pel cinturo primer. Aríbaria tard per entendrens voldria dir tot que efectivament tot el desviament del trafic de la gent que va de San Cugat per o per anar el Port de Masnou, no hi podría nar, hauriem de fer tota la Meridiana anan fina a la Gran Vía i canviar com poguessin i tirar cap a Masnou, cosa que no té cap mena de sentit, en una área metropolitana com "comme faut" en una ciutat gran doncs que vol esta ben comunicada. De manera que, en aquest convení hí haura les dues mes pero aixi com els demés diuen segón cinturo, paga la Generalitat la Obra Civil i l'Ajuntament es cuida, l'Ajuntament i la Corporació, que ja saben que aqui ha sigut el problema, però en tot cas l'Ajuntament, els ajuntaments metropolítans, no estrem en polémicas, han de pagar els terrenys pels emplaçaments de serveis, que deunido també són díners, no són 25.000 mílions peró són díners i en el cas del Cínturó Litoral, diu, ho paga el Estat i l'Ajuntament paga els terrenys i els desplaçaments de serveis í en les que diu.el Tinent d'alcalde d'hissenda está estudíant el finançament. S'estudiará " una formula financiera para que las entidades contratantes puedan realizar estas obras en el plazo previsto en el anexo " que és l'any 92. 1 jo el que cm negava es que, després de4 25 agrys, el día que se siguis els cinturons no es siguin sencers. 1 que el meu fill, un día quan sigui gran, cm pugui dir "escolta, jo quan vaig acabar la carrera cm vaig trobar igual que tú, que els cinturons encara no sabíem qui eis havia de fer". De manera que hi serán, només que hi quedarán la 100 �ultima fase de la realització de les obres. una .de les altres inversions que s'han de fer en aquesta ciutat, aeropert, ja no hi entro, ho deixo per les preguntes, si algú l'hi interesa, es, potser, l'altra inversió que falta, i algunes de caracter tecnologic que també en Raventós podria després explicar doncs ja les estem llangant sobretot via INICIATIVA : Barcelona Cable, Torre de Comunicacions, etc. però mentalment, conceptuainent, ja velen que hi ha asignats els "rols" dels actors que han de fer aquestes grans inversions. Aquesta és la situació en la qual estem. Per acabar, una paraula sobre els Jocs Climpics. No són, no han estat, no serán, jo creec, el desllogadcr únic de Barcelona, ni molt menys. Els Jocs són la cosa. La cesa és que aquesta ciutat, de cop volta, inclús abans de la comunicació es va decidir a csaminar (aquesta es la impressió que jo tino ( desde la me y a atalaya de l'Ajuntament ), el finançament dels Jocs no un gran deficit. Si volem aclariment, en podem parlar. No té per que ser-ho, ho hem de fer molt malament perque ho sigui. I per últim voldria parlar a un nivell més conceptual. Quan fa uns anys ens plantejavem que hauriem de fer cara a la crisi també ens van questionar alguns deis conceptes que hm heredat en materia es la distribució de papers en aquesta societat, de la joventut , de la gent gran, de la gent que és rica i de la que no hu és tant, de l'empresari i del treballador. I vam, arribar a la conclusió, que hem anat madurant, que la nostra obligació és dir-los als joves d'aquesta ciutat que arrisquin, que han d'arriscar, la qual cosa no vol dir que tots haguim de ser empresaris. Ni que seis hagui de dir a tots que demanin diners als seus pares (si es que en 101 �tenen) i que tractin de posar una petite empresa ni que sigui del servei més lleuger i que tractin de prosperar en el mercat. No necessariament. Però, si que, primer, això es molt possible, potser es un 30% de-les posibilitats que tenen a arribar a esta realment ocupats i ara estic inventant una xifra). Pero en tot cas, aquest tipus de decisió s'ha de pendre tant si deixideixen llancçar-se al món de la producció i de la autoocupació, en definitiva com si volen entrar en una vía de trevall associat, sigui cooperativa sigui a la fr4ontera del • món marginal, drguessim, el que prodrian ser cooperatives o altres formes d'ocupacció de trevall professional a ultima hora que acaba sent bastant semblant a una empresa d'autoocupació o un grup cooperatiu o inclús en el cas de que es plantejesin seriosament a tenir un trevall asalariat. Nosaltres tenim l'obliqació de dir al jovent i els hi diem que fins i tot per ser trevallador s'arriscar. Arriscar en el moment de selecciona quina es la formació que s'ha de tenir per poder trobar al máxim l'encaix d'aquesta formació amb la demanda de trevall del mercat. Avui en día els hi dic i els hi diem a tots, i no només ha diem, sino que ho practiquem,i el Jordi. Gonzalez Arnau, que esta en la ponencia del Serra Martí el que fan es practica una petite escala això en Barcelona Activa i en algunes altres iniciativas que t.enian ( la Barcelona activa són 50 espais pero 50 o 70 empreses de menys de 10 trevalladors que duraran maxim 3anys en aquella localització) - que nosaltres els oferim a preu de cost marxar i espabilar-se en després hauran 'de el mercat. EvidenmenT Amb 70 no arreglarás com deja algún 800.000 llocs de treball vol dir 102 �80.000 empreses.No vol dir 70 empreses i aixó es cert ). De tote manera es una indicació de per on volem anar i es una contribució, si mes no, doctrinal i pedagogica de la joventut de la ciutat, de que sápiga que l'Ajuntament també está camí per anar per aquesta via. El que és practicament segur, i això ho ha dit tothom és que en la formació que ens dóna el sistema tal i com el tenim, el sistema. de formació, el sistema diguem d'educació i formació el més segur es que el 50 % de la gent que tregui el paperet que s'els hi dona no troba una adequació facil d'aquest papar a les fabriques a les empreses a les oficinas, que se i'hi puguin fer. De manera que s'hi l'ha de dir al jove " No esperi vosté que la societat no prepara res, la societat li dona un titol que és necessari però no suficient. Vosté ha d'arriscar i ha de decidir, a mes, que a vosté, li agrada afilar llapis o el que sigui, una cosa i ademas ha d'endevinar que aquella cosa que li agrada fer i que pot fer millor que vosaltres es escasa en el mercat, tant si es empresari com si es trevallador, es escasa en el mercat de treball en aquest cas. I aquesta idea de que s'ha d'arriscar i que el risc no esta renyit amb la solidaritat, al contrari, perque la gran explotació ? que tenim en aquest moment • es l'atur. Aquesta idea es la que anem predioant i no es que la prediquesim nosaltres si no es que la realitat la predica. Nosaltres: ens trobem que això és el que la gent implicitament pensa i creiem que poc a poc la joventut d'aquesta ciutat esta entrant per la via de practicar aquests nous valors. En definitiva, noslatres el que voldriem, desde lo'Ajuntament, és, i això els ofereixo, jugar un "rol" d'arbitres de garantidors o de •atalitzadors del que podriem din un nou 103 �pacte entre la ciutat i els seus empresari . Pacte que hauria de permetre assejar noves formes de reactivacció jo crees que aquet pacte també s'hauria d'extendre a la promoció de Barcelona arreu del. món. C-eec que aquesta es una promoció d'un fons , comercial que és comú a tots, que és nom Barcelona, i. també en aquest terreny estem disposats a col.laborar amb vostés. AixO es basicament tot. TORN DE PREGUNTES P.- Jo sóc Miguel Sáenz de Higuera, presídent de Maquinista. Els prego m'excusin de parlar castellá peró m'expresso molt millor en aquesta llengua. Parlaré català en el futur i hablaré catalán en el futuro porque ya estoy obligado. Mis hijas aquí en el colegio cada vez menos compafie ..ros les llaman "las vascas". Pero cuando veranean en. casa sus abuelos, primos y amigos les llaman " las catalanas". La primera pregunta que yo le quería hacer hace mucho tiempo, al alcalde, por- ser el del Partido Socialista de_ Catalufia. Yo creo que evidentemente Barcelona es mejor, sin duda. Creo que hay una seria de factores que todos esperabamos de un alcalde socialista. Esperabamos realizar obras públicas, una Administración rigurosa, una reducción del deficit de las empresas municipales... Pero a los empresarios hay un facor que realmente nos ha sorprendido de un alcalde socialista. El 104 �alcalde socialista de Cataluña ha sido un facor evidente dinamizador de la iniciativa empresarial. Por ejemplo refiriéndonos a Iniciatrivas,S.A., para una inversión pública. de 1000 y pico millones de ptas., en consorcio con empresas privadas,' con iniciativas privadas, ha sido el factor catalizador de una inversión privada 10, 12, 15 veces superior. Esto implica una simbiosis, una. relación amistosa. y una identidad de objetivos entre la iniciativa privada y la pública. Los empresarios y algunos de ellos hablamos de estos temas nos sorprende que los socialistas que quizá hace 25-30 años los identificabamos como una ecuación socialismo = propiedad pública de los medios deprodución, en estos momentos están fomentando de una forma muy eficaz, de una forma realmente entusiasmante la iniciativa privada. La pregunta es la siguiente : P.- Esto es un factor coyuntural o entraña un cambio con lo cual nos daría más confianza, del socialismo • en los paises , democráticos en áu ideología respecto -a la función que el Partido Socialista debe desempeñar en la sociedad ? R.- (PASQUAL MARAGALL) Jo creo que la clau de la contestació a la primera part de la pregunta és que l'empresari tal com el defineixeu els manuals és una colla de coses : risc, capacitat de treure una colla de quarts invertibles, peró també és una determinada informació. L'empresari té una informació que altres no tenen que porta a la seva realització les posibilitats d'informació que altres tenen, i no fan servir. Hi ha una demanda i no hi . ha una oferta. A última hora,em sembla que és aix6. Doncs molt bé a l'Ajuntament ni ha informació que només té l'Ajuntament davant l'alcalde la podem tenir altres nivells de 105 la �Administració pública i altres nivells de la societat. Però es evident que l'alcalde,de Barcelona té un nivell d'informació que altres persones no tenen. Davant d'això es pot, o bé per un liberal respecte del mercat que en part jo comparteixo ) no fer res i deixar que el mercat per el. mateix algún día hi hagi algú que trobi aquella informació que té, o bé sencillament posar aquela informació o contribucció, ínclús amb alguns diners al darrera amb el ben entes que aquests diners d'aquí a tres anys ela retirarán. Es INICIATIVES S.A. I aquesta informació, qué és ? Aquesta informació és un calaix que jo tino i que tenen els meus col.laboradors de millers de ciutadans ( ara estic exagerant peró us aseguro que al cap deis anys podem ser milions ) que díuenh a "-Barcelona el que haurien de fer, o seria magnific de fer o és pot fer..." Això es constant a Barcelona. La creativitat í la imaginació són infinites i tan mateix els recursos per procesar tota aquesta informació i els financers per pagarla no están disponibles. Aleshores l'Ajuntament Barcelona, l'Alcalde, el que ha de fer és dir vosté .té de Doncs molt bé, si aquesta gran idea aquí va un estudi de mercat i una mica de capital ( només del 20% durant 3 anys ) i vosté s'espavila. Amb lo qual, evidenment, el número d'ofertes ha disminult radicalment parque abans eran coses que la gent pensava que 'eran coses que s'hauria de subvencionar porque la idea tan _bona que merexia una subvenció, ara ja saben que l'Ajuntament els hí dirá : "Doncs si vol fer-ho ja sap que jo l'ayudo a vosté ha fará". Amb la qual cosa el número d'eventuals, inventors o ideadorS de posibles empreses ha disminuït i la qualitatalitat ha 106 �aumentat extraodinariament. I la gent ja vé amb un inici de búsqueda d'alres i de mercats posibles i de funcionament mes índicatius. De manera que el pragmatisme és el que s'imposa í en aquest cas nosaltres al que hem anat es a posar en contribució una cosa que teniem des de fa vuit anys cense preguntarnos massa si això estava d'accord amb el socialisme, amb el liberalisme o en qué. Després si, la Generalitat, en aquesta pregunta que cm fa el Miguel Saenz de Higuera he contestat que això en definitiva lo que s'imposará a Europa„ no només a l'Oest sinò a l'Est, n'estic convençut. A l'Est comença a haver-hí mercats, curiosament a través deis ajuntamens. L'únic deute que hi ha comparable o rendible, volatitzable en el mercat en el deute municipal, és a dír el ajuntament de Budapest, están emitint diners que els particulars poden comprar i és l'Unic títol rentable que els cíutadans de Budapest, de Hungría poden comprar. I jo estío segur que això és el principi d'un proces que s'anírá donant. De manera. que en contra el mercat no hi ha absolutament res í dintre del socialisme hi ha moltes corrents í moltes tradicions diverses. Aquella en la qual estem contra el mercat, com a realitat, com a mecanísme que existeix í que procesa dades d'informació asigna, doncs, determinats recursos, determinades finalitats no hi tenen absolutament res excepte allá que tenim en comú tots, llíberals, socialistes, comunistes, dretes, esquerres é8 que el mercat no tot ho fa bé. Hi ha productes que no els pot fer el mercat, la Defensa i altres i per tant ha de haver-hi una Administració Pública. Per això estem tots d'accord. El que els socialistes no estem d'accord, és que el mercat ademes d'una 107 �realitat sigui un valer i que s'hagi de defensar o idolatra o modificar o planificar. Jo estic conve4nçut de que les diferencies son. incentiu, les diferencies de látribució, per exemple, sán incentiu perque la humana es així, per millorar i per trevallar més í per ser més productius i que, per tnat s'ha de posibilitar que la gent guanyí més perque es pugui bellugar i prosperar. Ja no és pecat aixó, guanyar mes diners que l'altre. Amb el que jo no estío d'accord es que això s'hagi de glorificar com a valor. Això és així. Que hi farem Eh, que he dit ? A partir de aquí començar a glorificar la figura de l'empresari dones perque si no, no s'en produeixen i no hi han grands fotografíes deis empresaria • en les revistes, diguem que són les persones más importants del món, mes que els política i els artistas i els futbolistes doncs de funcionar l'economia del país. Dones no hi acabo de creure. 1 en. segon lloc que aquestes persones que han tingut la fortuna o la saviesa de destacar s'hagin de reunir síndicalment per defensar el seu nívell d'ingresos vcom l'han obtingut, es aixó no estío absolutament d'accord, Je cap manera, perque es una negació del principi en virtut del qual existeixen. Si l'empresari es un individu que té una informació, que que arrisca i guanyar, el que no pot es pretendre, un cop ha guanyat util.litzar un petit poder, diguem-ne polítio que aíxó dóna per justament amb una altres tractes de impedir que un. tercer en aquest mercat , 1 aix6 es el que la vida també, la realitat ? humana es No s'ha de se socialista per reconeixer això. Només que sigui un punt lliberal s'admet. 'tendencia al La 108 ,monopoli vé �inmediatament després tant, de la tendencia glorificar les diferencies diferencies a l'enríquiment. Per No. Jo crec que les que es donen al mercat de són diferencies no justificables moltes vegades totalment pel pur funcionament de les coses del mercat purament i que sempre hi ha un element de poder fe entremig, casi sempre. Que hí ha una certa distorsió deis mecanismes de mercat per factors psicológics, per facors d'estar al .mateix nivel' que els altres per una colla de factors de diferenciació que juguen en la realitat humana peró això ens portaría molt lluny i en tot cas ja veus que el mercat jo creec que és una realitat que l'hem de respectar í d'industríalitzar, saber quina límits té i, en tot cas, no glorificarla com tampoc l'estat. Aixà es una característica no tan nova en el socíalisme d'aquí. Aquest és un país Catalunya almenys que té una tradi ció llibertaria i la. classe obrera ho va ser historicament, justament molt centralista, partidaria de la planificació sino més aviat de la autogestió, deis contractas, té una llarga tradició en aquest sentit que el socialísme catala ha heredat i per tant nosaltres dir que socialisme no és lo mateix que socialització, no ens consta absolutament res. Está ala llibres que hem llegít desde petits í quan a mi s'_em parla de ' nacionalitzacions desde una carta dreta de després a lo millor es califica de lliberal, doncs bueno, jo penco que no tant que de lliberal no tant. Bé i això és tot. P.- Sóc „loan Coma. Sóc representant de l'agrupaciÓ d'empreses petít4es i mitjanes conec forcas deis que estem aquí i amb alguna d'ells i tinc amistat. Be sembla que si som aquí és perque 109 �tenim una certa afinitat, cadascú sabrá a on anar amb el projecte. Però no cm quedaría tranquil si no manifestés algunes reticencies sobre el seu desenvolupament. Desde el punt de vista de la petite i mítjane empresa que represento hí ha , per mi, una notable dificultat que intento superar ínfluít de l'amístat que em mereix algú de nosaltres que tenim càrrecs a l'Administració però que ' no deixar de ser una difícultat subjetiva, que és el díáleg i la participació en els temes. A mi. m'agradaría, tot hi acceptan un sistema complexe, feixuc i moltes vegades difícil gairebé sempre deformat que a mide que aneu asolínt étapes de consolídació que vol dir que s'han superar les de aclimatació, les de coneíxement i les de connotació intentesiu una forma de diáleg en la que els petits empresaris d'una forma col.lectiva i en funció de l'objectivitat de que el plantejamen i haguesi un diáleg amb vosaltre, amb els que representen el poder de de la administració que no depengués de loa relació personal. I ho dic en el sentit de que tothom que té idees les pogués presentar, no perque fossin aceptades si no sencillament perque fossin valorades, valorades en i a més que fossin moment que .puguessin fer incorporades ala projectes. No ja quan están sotmesas ala trámits administratius que no deixen de ser feixucs. Sé que lo que estic proposant no es fácil, però m'agradaría que, si el vostre mandat continua, jo creec que les consolidacions de les coses són bones intentessín també trencar amb aquesta mecánica que és una herencia molt difícil ala que desde abaix intentem participa no ja a nivell polític ni a nívell de la gestió sínó a nívell de la contribució 110 �a l'exeoució de les coses. M'agradaria que diguessin si tenía algun projecte perque aixó en certa manera. deixí de ser una d'alguns que tenim accés a les persones que s'institució una forma, diguessim, operativa i que pogués accedir tothom que vulgui, el que tingui les ganes o el desitg de fer-ho. R.- (PASQUAL MARAGALL) Bé jo el diría que, tenin "INICIATIVES" com "Catalunya activa" que, són coses que s'anuncien ala hi han els telefona pertinents dona son maneres relativament més objectives que lo normal, que el corrent, de que hí hagi gent que té idees i posibilitats de produir amb una certa relació amb algún tipus d'interés general pugui fer-ho en relació al nivell de administració local que es el que estem i per tant • podem comprometrens en aquesta linia. Lo que és segur es que deuen haver-hi més de sistemes, n'hi haurán més però tampoC se m'acut que -aixó sigui una cosa que es pugui. decretar. Nosaltres estem oberts, en definitiva, a aquests tipus de preocupacions de desllizar la relació personal de la posibilitat de contacte amb . l'admínístració,. D'aixó s'en diu desentralitzaciÓ, basicament, i nosaltres si es dir tenir a prop de casa a tothom però no només en aquella persona que té un accés en la cúpula del poder si no a nivell de districte suposem. No ? hí han 10 districtes. Donas molt bé, a cada dístricte estera creant una petite oficina d'animació económica que s'en diuen, d'animadors economics. Lo primer que hem de fer de moment és animadora a. ella . , perque segurament no saben que catan aprenent. Per fer qué ? Bueno donas perque persones d'un nivell molt a la frontera del mercat, segurament, donas puguin trobar la via, m'entens? puguin esta exposats ala tipus de coneixements que calen perque la burocracia 111 �no sigui un obstacle. Jo creec que l'única vía és la multiplicació la desentralització, difuminá aquesta informació al maxim,no Això és el que estem fent als districtes, ens ha costat 8 anys construir uns districtes dignes d'aquet nom, amb funcionaris, amb ordinadors, amb une locals a clients, encara no hem aconseguit que la gent sapiga que hi ha els dístrictes hi que ale districtes el 90% deis serveis de l'Ajuntament es poden o s'han de resoldre, el cene, el padrÓ,. els impostos, les licencies, les grane, les petites... hem transferit l'altre dia per últim totes les les llicencies urbanístiques no només les obres menors que ja hi anven sínó també les majors i les industrials. , El Tinent d'Alcalde d'urbanisme es queda un dret de pernada de poguer decidir que aquella llicencia d'obra major és d'interés general de la ciutat i reclamarla per la tramitació central i això succeirá bastnat al principi, però en tot cas, hi ha, tot aquests tipus de tramitació están a nivell de districte però la gent encara no ho sapi amb refereixo amb això tambe ale pressuntes empresaris o els empresaris que hi ha une centres d'informació i de tacte amb el Ajuntament, doncs, que están a 10 puestos a Barcelona. De totes maneres per molt petites que siguin les empreses í sobrettot si l'han ...... .....,... en algún tipus d'organitzacíá continua assent un tema aportar desde l'Ajuntament central. Però bueno que quedi cair que no estem tancats ni molt menys a que es crein vies noves de diáleg i de comunicació amb nous empresaris. Inclús, bueno, aquest sopar esta una mica pensat per dir-nos amb una certa mes rotunditat que justament volem aquest tipus de contacte d'una forma 112 ja �sistemática, no ? R.- (Reventós) Encara que l'Alcalde ja ha ha apuntat jo penso que contestant, continuar la contestació a la pregunta que sha. fet avans que INICIATIVES precisament va ser creada per donar respostas a problemes d'actuació de projectes importants de la ciutat. Peró m'ha semblat precísament que hi havia una demande de tipus precisament intermedi que fins ara no estava atesa i per això ahir en va constituir Barcelona una societat anomenada "Barcelona Impuls" a la qual i fomen part nous socia aquest nous socis fina tot perque es vegi el el talant elá sectors els que están els mencionaré perque és un tema públic per crear una empresa i ..,....... el risc que intenteu precisament donar d' una manera molt profesonalitzada supor a projectes empresarials que puguin tenir vialitat evconómica í per tant interés empresarial í per tant interés per la ciutat. D'alguna. manera, per un cantó "Barcelona Activa" que ja funciona cubreix aquests projectes mes petits, í en aquest cas "Barcelona Impuls" cubriría projectes de típu intermedi perque veguin la profesionalitat amb que s'asignarán ele projectes els socis de "Barcelona Impuls són ágroaliment, Agromán, Catalana de Gas, HUSA, Timón que és del grup Prisa editora de el Pais =, Caixa d'Estaivis de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, JRDI ? que es una societat francesa e INICIATIVES. Per tant jo diría que els tres segments grans projectes avui dia-tenen unes respostas que es diu INICIATIVES a nivell municipal, segment mig té "Barcelona Impuls" i segment petit té "Barcelona Activa". - Per tant hi comenga ha haver una canals que abans no existien de resposta totalment profesional a 113 �projectes empresarials rentables que siguin d'interés general i d'interés per la clutat. Són les dotze que es l'hora de perdre les sabates sí no marxem.' Moltes • gracies a tothom i reitero, reiterem tot l'equip municipal la nostra disposició de seguir trevallant amb vostés amb mes profunditat, si es pot, per tractar de tirar aquesta ciutat en amunt i tan enilá con els seus ciutadans volen. Us ho agraeixo. Barcelona,24 de Maig de 1987 114 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4000 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui amb empresaris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Avinguda Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Gestió pública Acció política Barcelona Campanyes Economia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Armet, Lluís, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1095/19870530d_00216.pdf 1be19930bf76be0f4dac073ecb143b0e PDF Text Text PLAQA EIVISSA molta gent que el oap i altres que no i només eIs coneixen al barrí. A veure qui em sap dir on és la Plaga de Can BobaooIa ? Aquest senyor d'aquí. Al Clot, si senyora. Peró al Clot sobre la Meridiana. I ara ja anem seguit. Oui sap d'aquí ou están eIs 139 �jardins de Sta.Rosalia ? Aquest está molt a prop, aquí a la Teixonera i el carrer , que ja estan oberts i la Plaga Nova és del Poble Sec. Que hay 36 barrios en Barcelona eh? Deu districtes i 36 barría i cada barí va tenint el seu parc, a vegades va tenint el seu petit jardí. 1 la Plaga Trilla, qui sap on és ? Al carrer Gran de Gracia. I l'Avinguda de l'Hospital Militar que s'ha enjardinat ? I la Meridiana ? la plaga Mossen Clapés que abans. era un desnivell, que és allá on s'agafa el pont del Dragó abano estava plena de cotxes aparcats sobre les voreres, i aquella mena de guals aquells rails que hi havia. Alld ho vam fer Lora vam posar-hi verd. En Germá Vidal que és el president de41 districte de Sant Andreu ha anat posant verd una mica per tot arreu a Sant Andreu i també al costat de la Meridiana. Mireu, ham anat esponjant la ciutat, i a més l'hem anat conectant, perque aquesta ciutat tan gran, que és una ciutat petita en el fons, molt densa estava mal conectada, i hí havia liaos que tot estant molt a prop es trigava molt per anrrivarhi. I així hem anat obrint el túnel de la Rovira que abans us ha dit en Batlle i ara estem obrínt el pont de Felip II í Bach de Roda, que está relativament a prop d'aquí, que casibé uneix Virrei Amat amb el mar. El día que s'obri aqueat pont, que será d'aquí a una mesas, posem sis mesos, des del vell mig del pont de Felip II -Bach de Roda, que tata hi pasarem un día o altra veuren a una banda Virreí Amat que es veu les vivendes .del Congrés d'aquí baix, de Virrei .Amat, l'altra banda, el mar. De manera que el barri de St.Andreu í el de St.Marti que abans 140 no �sabía ben bé on començava í en acabava, es tallen en aquell punt. I allá s'uneix la muntanya i el mar. I al mateix punt es veura millor el carrer Valencia, que travessará lligará amb la Ronda de Sant Martí, allá on abans hi havia les barraques de la Perona, que desde aquellas barraques es tirava tata la porquería que hí havia a la vía del tren. Doncs ara allá ( encara falta un tros) és una Hi ha un bon tros, que és la Ronda de St.Martí, que continua pel carrer Valenfcia. I el carrer Aragó, que si hi penseu, ara quan s'acaba mort en una mica d'aparcament a l'estació del clot, s'acaba allá, continuará. I aquell 4 que s'ha • de fer des del carrer Valencia per agafar el carrer Guipuscoa quan es va cap a Badalona, ja no s'haurá de fer, perque directament des del carrer Aragó agafarem el carrer Guipuscoa, atravessarem el Besós i entrarem a St.Adriá i a Badalona. Aquesta es la Barcelona concreta del futur, pero no la del futur del 92. No. Del futur de molt abans, del 91, que és el que ens interessa-ara, un any abans de tot aixó. No parlem de JJ.00, parlem d' un futur més inmediat. Per connexió, tant, e lliure, capacítat de bellugar-se i de i de conectar amb una altres barría i també qualítat quaitat, qué vol dir ? Qualitat vol dir que a la periferia de la ciutat ha d'haver un urbanisme tan bó com al Centre i ja sabem que això pot quedar en una frase demagógica, pero mireu, els esforços ni són, si mireu ara mateix la Vía Júlia, que ja la coneixen, ( és una avínguda que té dos problemes un , fa un pendent de dalt a baix des del Mercat fina a la Plaga Lluchmajor però també fa una pendent de cantó a cantó, el cantó de dalt í el de baix. De manera que el disseny d'aquesta rambla -( que jo com alcalde anava dient. sempre ala 141 �arquitectes ?V Quan s'acabará la Vía Júlia 7" í cm deieu " Poc a poc alcalde", i jo deja : "no, no ràpid, ràpid, que l'ha vull ben aviat ". I tenien raó els arquitectes, perque s'havía de ter un disseny en el qual les escales que baixen d'un cantó a l'altre havien de combinar dues pendents, la que hi ha al costat de la plaga i la que hi ha de cantó a cantó). I aixó s'ha aconsseguit ningú se'n adona. I ara tothom es passeja tranquilament per la Vía Júlia que es la rambla dele treballador, i té Una qualitat urbamistica, si senyor, í té uns monuments. Si senyor, té aquest monument del Sergi Vilar, aqui a la punta i aquell que hí ha allá a la punta, al final, que encar no está il.luminat perque la F.E.C.S.A. no ens dona llum, per cert; í la Rambla de la. Vía Júlia té una qualitat com la té la Plaga Pestanya, a sota i la tindrá la de Francesc Lairet, que hi ha al damunt. Perque no feu una divisíó - entre arquitectes bons i dolents, els mateixos que van fer les obres més importante també fan les obres del barrí. Aixà vol dir qualitat a 'cota els punts de la ciutat. I podriem seguir perque Barcelona durant aquests anys 'ha contribuít no només a minorar-se ella mateixaq sinó també .a millorar l'urbanisme de l'entorn. Perque a Barcelona hi vinen 1.700.000 habitans pera hí treballen 3 milions. Són tres mílions que van fine a Sant Cugat i Badalona- í St.Adriá fina a Mongat í Tiana, casi. I per l'altra banda al Prat de Lllobregat Castelldefels. I aqueste pobles i aquestes ciutats que durant els anys del franquisme van créixer, però malament, amb un urbanisme que és el pítjor d'Europa no es podían redreçar, no es poden 142 �redreçar i no es podrán redegar sí no és, per molt que és vulgui des del Govern si ele ajuntaments desde abaix que eón aquells que ho veuen cada día no poden colaborar i minorar la seva qualítat urbanística avui en día si aneu per aquests ajuntaments ho veureu : el pare de Can Solei de Badalona, el pare de la Torrerja de Viladecans, el pare,- de Torreroja que eón tres ajuntaments:St.Joan Despí, St. Just i St.Felíu, i el pare de can Planes de l'Hospitalet. 1 anirem seguint : el pont de Ferreríes de Montcada anirem seguint. I tot aíxó, com s'ha fet Tot allá s'ha fet perque els ajuntaments, per primera vegada en la seva hist'toria, s'han entes, perque abans hí havia un alcald4e a Barcelona que es deja, euposem, Parciales i un que es deia Antoja a Badalona, í un altre, Espanya i Montades a l'Hospitalet i un que deja Blas Nnúloz a Sta.Coloma i estaven tots barallats i a Madrid reien, dejen :" fantástic, que es barallin que així no faran res". "Doncs molt bé ara s'ha acabat aixe). I durant aquests anys hí ha hagut col.taboració amb Badalona í l'Hospitalet Sta.Coloma í Barcelona í Cornellá í tete els demés i es veu que hi ha algú que aixó no li ha agradat del tot. Peró jo ús dic que aquests ale que no ele hi agrada aixó perque diuen que es massa poder, jo els hi dic aíxó no es massa poder, aíxó es el poder de vencer la miseria, i aixà es el poder de poder-se ajuntar per fer urbanisme de qualítat í aíxó Barcelona ha ha fet í els barcelonins, malta d'ells no he saben. Resulta que cada familia de Barcelona ha contribuit5 amb els seus impostos municipals perque siguin possible. ás evident que també hi ha quartos que han vingut de dalt i que tots els ajuntaments ni han posat. Peró Barcelona de el que mes ha posat 143 avuí en día podem dir una cosa �de la qual jo em sento orgullós que és : "ha míllorat Barcelona, la Barcelona municipal, la Barcelona petita, la Barcelona ciutat,peró tambè ha començat a millorar l'área en que viuen ele treballadors que formen la mateixa comunitat urbana, la ciutat, gran i això ha sigut tambe grades ale barcelonins. Que consti, que quedi ciar. Aquestes millores que s'han produit jo voldria que quedesin de cara al futur amb una garantia que és, mireu, hi ha gent que diu . :"Barcelona está de moda, Barcelona está llangada, Barcelona tothom en parla Barcelona és magnífica), però escolteu, la seva história, a veure els més grans a l'any 29 ja va existir una exposició universal i a l'any 8 8 de31 segle pasat també va haver una i hem guanyat moites lligues en aquest país í en aquesta ciutat. Peró al día següent de la lliga, qué pasa ? Després de l'exposició, qué pasa ? Jo, el que voldría per tots plegats és que aquest moment d'euforia de la ciutat, que aquest moment d'entusiasme, de falera, -de llangament no és quedes aquí, que Barcelona obrís una estapa histórica i que pases a ser una ciutat europea, simplement una oiutat europea, potser cense tanta eufória cense tant entusiasme pero sí amb la qualitat de cada dilluns al matí, que no tots els dies eón diumenges. Perà que també els dilluns al mati les coses funcionen i si plou les coses funcionen, si hi ha crisi les coses funcionen i si el barri es obrer les coses funcionen i que hi hagi solucione i que la ciutat tingui una mica de resposta per tothom. Ja sé que cm direu que hi ha una crisis económica molt important, però la c crisis económica que ja hi és, nosaltres, des del Ajuntament, que hem 144 �fet í que hem de fer ? Nosaltres a l'any'85 a la meitat del • mandat ens van din :"resulta que l'at.ur no bixa, que continua, que la crisis dura molt més del que en havien dit, que'l'Àjuntament no té recursos contra l'atur, pero no ens podem quedar creuats de braços devant d'aquesta situació i per tant hem de fer alguna cosa i hem d'inagurar aquella n/-lía que es diu ' de promoció económica, de foment, que molta gent es posava amb nosaltres í deja, que fan aquests ara ? Per qué l'Ajuntament es posa a • fer foment i promoció económica i van crear una empresa que es diu INICIATIVES,S.A. aquesta empOresa municipal ha creat 12 empreses, una que fa la T.V.per cable, que l'any 92 ja estará funcionant. Una que fa la Torre de Comunicacions, una que fa uh hotal a Miramar, una altra que fa coses diferentes, una altra que fa mobiliari urbá, una. altra que s'ha posat al diari de Barcelona. En definitiva, qué fa INICIATIVES ?,a agafa ciutadans que tenen ideas i els hi diu " aneu endavant, que nosaltres us donem suport ". I l'Ajuntament, que quedi calar no s'hi vol quedar amb aquestes empreses. Només és el principí. Desprès es retiran les empreses tiri endavant. Ivam comprar, allá a la Gran Vía els hi van oferir uns terrenys al Parc tecnología del Valles que s'obrirá abans í a la vella fabrica hem obert una cosa que s'en diu "Barcelonsa Activa" que es un espai dintre de aquella fabrica per 70 petites empreses de manys de 10 treballadors perque es quedin 2 ó 3 anys. Un hotel d'empreses, es diu. Paguen un lleguen, tenen uns serveis, coménçan allá i al cap de dos o tres anys, qué tot va bé ? Endavant. Que no va bé ? Que, quedei ciar. Si no va bé pleguem. L'Ajuntament no se les quedará. Pero, si va bé.i a lo millor una part important d'elles anirá bè, 145 �suposem la meitat: 35 noves empresas de 8, 10 treballadors anírán, al mercat a crear empleo : Això ho ha fet i'Ajuntament i la veritat és que les estadistiques delo mes de gener, aquestes que diuen que Espanya pasa del 3 míliono de parats tambè ens diuen que a Barcelona hi ha 125.000 aturats, que fa quatre mesos que aquesta xifra no creix a la nostra cíutat i que això representa un 18. % d'atur i que aquest porcentarje, está per sota de la mitja dé Catalunya que és més del 20 %, í está per sota de la mítja d'Espanaya que és el 21 % i l'altres día l'alcalde de Colonia (Alemania), que va venir aquí u vaig preguntar quina era la tasa d'atur - de Colonia i que va dir que la tasa d'atur a Colonia, a Alemania, la famosa Alemania es del 15% no tota Alemania pero sí a Colonia que es una ciutat que també ha patit la reconversió industrial, 15%. 1 tinguem en compte que el nostre 18 % tambè que tambè conta una part de gent que tambè forma part de l'atur i que alguna cosa es -pot fer encara en el treball submergit. Diguem-ho ciar. De manera que si comparem amb Colonia, si comparem amb • Bélgica i amb moltes cutats animem-nos porque tampoc la nostra situació está més endenerida que la d'elles i l'Ajuntament amb això que ja hem fet, hi hem col.laborat una miqueta també paró hi hem col.laborat. L'Ajuntament de Barcelona, la ciutat de Barcelona es nega a admetre que desde la ciutat no es pugui fer res. Que això és només un tema nacional, de l'Estat espanyol í de 1'Autonomia.No, tambè es un tema de loa cíutat, modestament, pero és un tema de la ciutat. Han promocionat la cíutat, l'hem passejat per arreu del món. No perque si, no només per guanyar 146 �els Jocs, sino també perque sabiem que'sí els nostres empresaris no poden invertir prou per crear els llocsa de treball de necesitat, dones que en vinguin de Lora per crear els lioCs de d'empleo que volem pel nostre jovent. Queda oler això 7 Després ene dirán alerta amb les multinacionals, alerta amb la ínversió extranjera. 1 jo us díc res d'alerta. Nosaltres volem empresaris que inverteixin 1 si aquí n'hí ha que ínverteíxin per la plena ocupació de tothom, d'accord, si no n'hi ha els anirem a buscar Lora. Això els hi dic jo als empresaris de la Villa Olímpica, per exemple, que em diuen Volem que els constructors de Barcelona facon La Vila Olimpíca, volem ser nosaltres" í jo els dic:"magnífic sereu vosaltres però us haureu de barellar amb els de Lora perque si.els de Lora crean més empleo, ho fan més barat i més depressa, serán de Lora, que quedi ciar.". Aquí volem ocupació, llocs de treball í no proteccionisme per ningú. Amb els empresaris jo ja estío d'accord í ene entenem. Amb els empresaris, un per un, que venen a treballar a la olutat. Ara bé no hi ha proteocionisme. Han de demostrar que son capaços de crear empleo i no9slatres des del Ajuntament els hem d'obligar tot el que poguem, que es limitat, pero tot el que poguem. De manera que, escolteu, la ciutat s'ha rellançat, c'ha despemjat, ha creat més calítat, més confiança en si mateixa en els ciutadans, però, ara us haig de demanar una cosa; els duros que s'han gastat a fer paros, í a fer vies i a fer equipanents í a fer qualitat, eren bastante, eren suficiente. El que no hi haurà diners és per mantenir-lo i seguí creant tants paros com hem creat fine ara . Aixó de llei de vida. En tenim cent, ham dedicat 80 a lo millar per crear coses noves i 20 ea mantenir, 147 �peró aquestes 80 de novea s'han de mantenir també l'any que vé,oí ? De manera que no necessítarem 20, sine 30 o 40. I si en volem 80 cada any de noves, 'resultará que no en tenim prou. De manera que, quina solució té aixà ? Aixó té una solució que és que els ciutadans col.laborin directament en el mante4niment. És la única solució. En la neteja, en la qualitat urbanística, e4n els parves, en tots el temes, que els ciutadans es senten orgullosos de la ciutat ? Magnific, pero que actuín ern consécuencia. I dsi hi ha nou equipament que el anidin í si hí ha un gamberret que no el cuida que l'escridassin í el reyen i que no em diguin :" home, si es que s'encaren en contra " com han. dit algunes vegades algunes dones. Peró si hi ha tres o quatre ciutadans no s'encareran segons quina cara posin. Perque jo la gent que veig aquí amb 3 o 4 n'hi ha prou per escridassar a uns quants gamberrets. Si o no ,.. ? I aquests que van amb els gossets exactame4nt igual. Tres ciutadans que 11(5 volguín i aquell senyor o aquella senyora del gosset surten corre3ntperque a molts pafsos europeos, del Nord d'Europp. que tant ens agrada comparar agafar-los com a model, en aquests països la gent cuida del seu carrer. I quan hí ha algú que tira un paper lí diuen :flescolti ha caigut aquest paper i allá hí ha una papereta". I quan hí ha una senyora que ha d'atravessar el carreer, 1 hí ha un urbano en lloc de tenirli por l'agafeu pel bracet í 11 dieu "acompayim" perque sabeu que l'urbano és un serbvídor públic, és un servidor del poble. Ho enteneu, aix6 ? Dones això és el que hem entendre en aqui. Aquesta ciutat no només es . salvará, no només s'il.lusionará sinó que será una gran ciutat europea, 148 �modestament, si els ciutadans ho voleu. 1 jo us dic que ens queden quatre anys per seguir en aquesta linia. Estem molt il.lusinats però hi ha una cosa amb la. que tinc un dubte que m'agradaría treure de sobre durant aquesta campanya. Avull saber, que els ciutadans de Barcelona agafaran aquesta ciutat la farán seva, la cuidarán com si Los cosa seva. Si o no ? Doncs moltes grácies. Barcelona,30 de maig de 1987 149 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4001 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Plaça Eivissa, Horta Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Eivissa, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Autonomia Gestió pública Acció política Barcelona Horta i Guinardó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf 66826557814709d25fefa36e49110265 PDF Text Text ZONA FRANCA Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio, un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente 1 50 del �Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido • el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el' brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes. Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...). Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres. cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los veo. No el DNI no vale. A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora y con lo que tiene que ser nuestro futuro. Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas se consiguieron aquellas viviendas, 151 aquellos colectores, �aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que tengan que tener y .que las escuelas del barrio estuve en que el otro día que estaban los de la SEAT y los de la FORD y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que. tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante, porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí, porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y 152 �tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1" el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere que el niño salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao", a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir tanto por el crío.. Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya 153 �deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que se hicieron, las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50 m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el• padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No, no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla. O sea que en la escuela vamos a tener música también y deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos. Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como 154 �antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando, persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc, ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté. I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el president del districte que diu que no i el president de • l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas, ai>ò aniria diferent. L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha 155 �dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo. Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail quadros a casa, tino una que estan esperant per aixó del museus municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts gols,eh? erl Barça va míllorant. Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de plantejar objetius nous. sempre també, minería, casa baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia, torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent . pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de 156 �anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300 i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o 5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,• això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia. Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay. épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien, pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces, cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir. Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán 157 �lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando vayan bien, como van a ir bien el día 10. Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en esta campana es un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar, de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más. Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre los brazos a los que vienen porque saben que su vida y su. crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que es tarde y estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y 158 �e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele ). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,. eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos. Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a. resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que 159 �queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace • que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza. Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se requiere una gestión socialista. Para eso se requiere... Barcelona, 30 de maig de 1987 160 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4002 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Joventut Educació Acció política Benestar Social Model social Zona Franca Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1098/19870605d_00218.pdf 91d0f4f104441dce502cb402dfdac777 PDF Text Text MITING PASOUAL MARAGAL A BADALONA B adalona, 5 d e jumy de 1 987 62 �BADALONA ....Compañeros y compañeras mirad que el socialismo avanza, que el socialismo se pone delante de la locomotora del socialismo español. Empezad a prepararos que éso va a llegar y va a empezar en Catalunya y va a seguir en Barcelona porque el socialismo avanza y avanzará. Mirad, los alcaldes socialistas tienen mucha paciencia, Y tienen mucha cuerda y mucho fuelle y nosotros vamos hasta el final e iremos hasta el final de nuestras convicciones. Son alcaldes no os preocupeis, porque alguien pueda decir no os preocupeis.. ...... slguien puede decir, como me dijo ayer una chica en la calle en el barrio de Sant Antoni en Barcelona, me dijo: "Escolti, senyor Maragall, jo sempre he votat per vostè, sempre he votat als socialistés, però aquesta vegada -tinc un dubte, perquè corn estan barallats la Generalit.at i l'Ajuntament, si vostés. segueixen seguiran les baralles". Muy grave ésto. Molt greu, perquè aix6 és el que han estat buscant. La campanya de la dreta ha estat buscant això: que el poble cregui, a base d'un enfrontament, d'un enfrontament brutal, que vosaltres veu poder veure inclús a les càmeres de televisió en el debat en que jo vaig estar. Busquem punts, també, en l'enfrontament. Per qué hi ha això? Ara us ho explicaré. Perquè el que es pretenia és que el poble de Barcelona i el poble de Catalunya, en definitiva, que estava mirant allò, arribes a la conclusió de que no hí havia enteniment. possible entre un Ajuntament socialista i una Generalitat convergent. 63 Perquè a �última hora això en el cap de la gent, el subconcient podía frenar el vot socialista municipal. Pergue la gent el que vol eón serveis. La gent el que vol eón resultats. La gent el que vol és que els governs s'entenguin, no que es barallín. Per tant es podía buscar hàbilment aquest efecte, que Lela que aquesta noia em diques: "Jo voto socialista, però, qué passarà?". Jo us dio: • Mireu el millor per Badalona, el millor per Barcelona. Inclús us dic més: El millor per Catalunya és que les ciutats de Catalunya (Badalona, Barcelona i totes les demés) tinguin alcaldes orgullosos de ser --ho, alcaldes dignes, alcaldes eficients, però també alcaldes pactistes, alcaldes que sapiguen, arribat el moment, pactar amb la Generalitat, pactar amb les forces de la dreta el que míllor convinguí ale interessos de la. ciutat. Estem d'acord? Aixó és el que ene interessa més. I nosaltres, ja us ho avengo ara, pactarem, en Joan Blanch-i jo pacatrem després. Primer guanyarem, primero los revolcamos y luego pactaremos con ellos y nadie nos va a detener. Y ahora os diré lo que pactaremos. Nosaltres pactarem el futur metropolità. No tenen raó en aquest tema. No tenen raó. Han fet una política negativa, destructiva, lletja, han fet una polítíca, jo inclús diría,. "basta". Peró nosaltres . pactarem el futur metropolítá amb ells. Per qué? Per una senzilla raó. FU_ ha 27 alcaldes, alcaldes metropolítans que ho volen. 64 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4004 Title A name given to the resource Discurs electoral a Badalona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Acció política Badalona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1099/19870605d_00221.pdf 73b6f7a44bc738156735fc032a251d6f PDF Text Text Eleccions Municipals 87 Data: 5 de juny de 1987 PER LA CULTURA, BARCELONA CAP AL FUTUR Els bens, valors i equipaments són un fi en ells mateixos. El plaer de la creac o, la comunicació o la contemplació cultural constitueix un dels elements centrals de la "qualitat de vida". Tota inversió en cultura no és una qüestió d'aparador, sino de servei basic als ciutadans. La política cultural que seguim gira al voltant de dos grans eixos: conservació - millora -difussió 1. barceloní, catalè, universal. del cultural, patrïmoni 2. organització o suport a l'activitat-creació cultural. En el primer, la principal tasca desenvolupada acabar de desenvolupar- es el Pla de Museus. -i per En el segon, cal recordar que l'Ajuntament destina tants diners a les activitats pròpies (720 milions) com al suport a les d'entitats i grups externs (661 milions) . Amb aquesta política perseguím un doble i gran objectiu: L'objectiu d'incrementar la qualitat de la vida, dels seveis, millorant l'oferta i facilitant l'accés al bens culturals per part dels sectors socials menys afavorits. L'objectiu de contribuir a la modernització/rellançament econòmic de la ciutat. La cultura es un dels grans sectors econòmics de futur. El turisme cultural cada cop és més important. Barcelona encara no aprofita prou el seu capital cultural. La millora dels museus, del Liceu, del Palau de la Música, del Grec, del patrimoni arquitectònic, etc., ajudaran decissivament a reforçar Barcelona com centre d'atracció de primer ordre, amb totes les seves consequencies sobre l'activitat econòmica. En una economia cada cop més orientada cap al sector serveis, amb una tendència cap a l'escurçament dels temps de treball, amb uns sectors punta on s'entrecreuen els aspectes mes tècnics amb els mes creatius i artístics (tecnologia/disseny, etc.), la potenciaci© dels equipaments i les activitats culturals ocupa i ocuparè un lloc central. Tot aixó exigeix la reforma o creaci6 d'equipaments �culturals adequats, grans o petits, de ciutat o de districte, monografics o interdisciplinaris. 1 per aixo cal aconseguir el suport de les altres administracions. No pot continuar la política que CiU ha seguit fins ara de fer anar l'acció de la Generalitat pel seu costat, malgrat el que diu el Pacte Cultural i malgrat la col.laboració de l'Ajuntament en projectes com el Teatre Nacional. No pot continuar l'incompliment sistemátic per part del govern CiU deis compromisos del Pacte Cultural (col.laboració al Palau Nacional, al Museu d'Art Contemporani, incrporació al Patronat OCB, etc.), ni la inhibició/boicot a tots els plans i programes muncipals. Pel periode que comença, Completarem el desenvolupament del Pla de Museus: Museu d'Art de Catalunya, Museu de Zoologia, de Geologia. - Realitzarem conjuntament amb la Diputació esperen, amb la Generalitat, el Centre Cultural de la Casa de la Caritat (amb el Museu d'Art Contemporani). ... amb la col.laboracio del Ministeri, el nou - Realitzarem, Auditori (coordinat amb el Teatre Nacional de Catalunya). el Centre Cultural del Nord-Narcís Monturiol. - Començarem reequilibri important dos equipaments suposen un Aquests territorial-cultural de Barcelona. - Completarem el Mercat de les Flors. El 1988 començara l'Olimpiada Cultural que ha de durar fins el 1992. Els equipaments que tindrem, les activitats que organitzarem convertiran Barcelona en deis focus culturals d'Europa i del món. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4005 Title A name given to the resource Per la cultura, Barcelona cap al futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Barcelona Gestió pública Acció política Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1100/19870608d_0022.pdf 69b1ccc8bded19c708a842dbd473d92b PDF Text Text ACTE FINAL :PARC DE LA CIUTADELLA Barcelona, 8 de juny de 1987 65 �0 PRESENTACIÓ DE L'ACTE ANNA CASTELLS Amics, amígdes grácies per haber víngut. Avui és un dia molt important per a tots nosaltres. Junta, ara 1 aquí, estem donant testimoni d'una idea, d'una ji. lusió, d'una esperança. Estem donant testimoni de4 la força í l'empenta del socialísme a Catalunya. Avuí, que pot ser un gran día, ,que millor per començar que fer-ho amb el company amic, amb JOAN MANUEL SERRAT.. El dimecres no nomes elegírem els nostres , alcaldes 1 regidora. També votarem per el.legír els homes í dones que des d'Europa lluítarap pel futur, els postres representants al Parlament Europeo. El company Fernando Moran encapçala les candidatures socialistes, candidatures que4 a Catalunya tenen un nom propi JOSEP VERDE I ALDEA. L' entrada a la comunitat europea ha estat feta amb un govern 'socialista. L'home que va ser un deis autentics protagonistes d'aquella fita histórica és el que els socialistes-presentem com cap de llista de les eleccions al Parlament EuropOeo, FERNANDO MORÁN. 66 �Durant aquestes setmanes hem demostrat que el socialisme a Catalunya és cada cop més lésperanga de molt.s catalans, que el partit deis socialistes de Catalunya és una força viva que aplega l'entusiasme de molts i molts catalans. Amb vosaltres, el primer sdecretarí del partit deis socialistes de Catalunya, RAIMÓN OBIOLS., Durant aquests dies hem vist com candidats hi han. molts, però alcalde de Barcelona només hí ha un : PASQUAL MARAGALL. 67 �Barceloníns, ciutadan• í ciutadanes de Barcelona (aplausos, saludos) ha arrívat el moment, han pasat 4 anys desde aquell.diá a la Plaga Catalunya en que s'acabava una campanya electoral com aquesta en que els socialistes ens enfrontavem amb una diada com 69 �la que vé demà passat amb una cita amb el futur . Us torno la ciutat, condicions, • s retorno la ciutat en bones - en minor a condicions, modestament, millor que mai, modestament. Aquell cop, fa quatre anys, ja us en recordareu alguns, vaig començar amb un vera de l'Espriu ï després en castellà us vaig dir unes paraules de respecte als immigrants, unes Paraules d'alerta!, de respecte i de cordial exigencia, us vaig dir (i ara us , ho diré en català i m'entendreu la mar de be), us vaig vostres fills i els vostres néts i els meus fills i els meus néts parlarán. el mateix llenguatge ".(aplausos) I avui en català us ho dic i m'enteneu perfectament.Ja han passat 4 anys ja ha començat a pasar el temps i els vostres fills -són una mica más grans us ho dic amb el cabell una mica más gris i amb l'esquena una mica mes carregada i amb unes guantes cicatrius al cor també, peró amb el cor jove i amb el cor plé i amb la maduressa i la tranquilitat que abans no tenia i que avui ja tinc de saber de cert el que a leshores solament intuia" .Us dic, com us deja, hem estat 4 anys al servei del poble de Barcelona (aplausos).Us rétornem, i dic us retornem, perque ha estat tot un equip de companys companyes a traballar, un equip ingent, un equip molt gran, un equip divers, un. equip que s'estima, us retornem Barcelona mes jove, mes guapa ,, si senyor comdiuen els nens i cóm diuen a Mallorca, mes guapa, però també més gran, més madura, mes serena, más confiada en ella mateixa, que això és lo mes important, más Confiada en ella mateixa, mes segura de les seves forces, más segura de la seva força, mes convençuda de que tot allá que resta per fer, 70 n'hi ha molt per �fer, es farà, más convençuda d'aixó má s segura que res no és fácil, pero res no es impossible,•que el mar ja és més a prop,que. la serra já es una mica más riostra, que el gris ja es una mica mes verd, un xic más verd, que la Barcelona Vella está tocant amb els dits un futur diferent, está perseguint, apasionadament un futur tan esplendoros com el seu passat, com gloriós va ser el passat, passat del qual tots en sou fills. Barcelona va. neixer en aquesta Barcelona Vella, es va escampar per la plana i avui es torna cap aquell lloc on sortia per mirar la Barcelona Vella com el lloc on hem de reconqUerir el nostre pasat i dibuixar el nostre futur. \ Sábem, de cert, am más confiança i amb mes seguretat que els barris són ciutat, que mereixen ï comencen a tenir . i que tindrán del tot, (perque ja es veu, perque ja es toca, perque está a la cantonada, perque ja hi son, perque ja comencem a tenir), la qualitat de vida urbana que la dreta solament s'ensuma? perque llegeig en els llibres perque m'ha aentit de parlar però que no coneix de prop. Danos que vagin a veure la Vía Júlia, que vagin a verure el Paro del Clot si es que' mai han anat, que vagin a la Plaga d'Angel Pestanya que vagin a la Plaga d'en Lairet que s'inagurará ben aviat, que no está inagurat, que s'esperin que encara vénen més, molts mes; que vagin a Can Robacols, al Clot; que vagin a la Plaga de Navas, al Poble Seo; que vagin a les Estrelles Altes que ni s'ensumen on 'es; ala jardins de Can Sabaté de la Zona Franca; que vagin a la Plaga de Mossén Clapes de San Andreu i parlo de les coses mes petites más desconegudes, ja no parlo deis grans noms, ja no parlo de l'Espanya Industrial, del paro de la Pegaso ó l'Escorxador, 71 �d'aixO ja no en parlo; que vagin, que vagin al Pont del Molinet, que vagin al Paro de l'Esperit Sant, que vagin a Torreblanca, que n'hi han dos de Torreblanques i no ho saben, n'hi ha una que está a San Just, St.Feliu St.Joan... Després .n'hi ha una altra a St.Cugat tots dos els ha fet. Qui els ha fet? (la Corporació). La Corporació Metropolitana! 1 que vagin, que vagin a veure el Parc de les Planes i ja veureu el día que s'inaguri el Parc de les Planes aquest també, l'hem deixat per inagurar, un día d'aquests, que vagin a veure el Parc de les Planes i que vaguin el día que s'inagura perque •veurán la "festassa" que hi ha. Será una festa del poble. Será una festa masiva de l'Hospitalet, de Barcelona que ja ha de tot el Baix Llobregat, del Baix, Baix com diuen, el que está dintre de l'Area Metropolitana i de tota i us clic que hi haurán els 27 alcaldes en allá. I el día que s'inaguri el Parc de les Planes a finals d'aquest mes de Juny, a primer, potser, del mes de Juliol, será una festassa direm el que haurem de dir. Avui no ens embalem, avui no ens embalem (aplausos). 1 ja veurán si van el que s'ha fet al Bligon de Ferreries, a Montcada. I si van que no esta pas tan iluny, (jo hi he pasat aquest mati) aquí a Cristofor de Moura, davant de la Mina, que això la dreta si que sap lo que és, perque la dreta la sensibilitat social de la Mina, sap lo que és, oi? Perque la Mina és un puesto per ana a fer una mica de missió, una mica de catacisme, com qui diu, amb tots els perdona. Doncs que vagin, davant de la Mina, hi ha un carrer que es diu Cristófor de Moura que amb en Parpal fa dos anys vam anar un dia amb una pala (hi ha la foto en algún diari) i vam tirar la paret d'una fábrica que hi 72 �havia que guardava el pas de Cristòfor de Moura cap al rio Besòs i era la Bultaco i en aquella máquina que vam possar-lli amb el Jordi Parpal ens va tremolar una mica la ma abans de tirar aquella paret (que, per cert, quan ja es bellugava la máquina i queia la paret va sortir un fulano que estava dintre replegant tot el ferro que hi havia (risas), que ara m'en recordo). Be, dones aquella fábrica la vam tirar a terra i allá van dir: "però ' escolteu, qui hi vé aquí". Hi vé Cristofor de Moura que segueix que pasa per sota de la vía del tren i el pont ja está fet. Iavui en dia, qué hi falten per anar- fina a dintre de St.Adrià (porque tot aixib ja es St.Adrià)? Qué hi falta? Falta el Pont sobre el Besòs. I aquest pont está concursant amb arquitectes de valia internacional. I está adjudicat i s'està commençant a fer i dintre de poca mesas podreu anar de Cristofor de Moura al Poble Nou fina al bell mig de St.Adrià, fina al bell mig de St.Adrià de Besòs. I jo us dic que això es més important per la Mina i per la calitat de vida de la Mina que totes les ?, que totes les bones obres que pugui fer la dreta d'aquest país. Molt més important perque vol dir que la Mina ja no será un "ghetto". Vol dir que- s'hi podrá pasar. Vol dir que és ciutat, que s'hi pot anar, que s'hi pot pasar i no es vol pasar es segueix enclavant es travessa el tren i es travessa el riu. Aixó es fer ciutat, això es fer ciutat, i no el que aquesta gent es pensa d'enviar serenos i d'enviar bisbans? i d'enviar guardies veïns que no saben ni per a que serveixen. Que está insait en els programes nostre de fa, no 4 anys, de fa 8 anys quan amb el Narcis Serra començavem. Aquell programa l'han copiat i. encara no saben en que consisteix.Doncs que vagin 73 �a la Mína,que mirin Crístofor de Moura que pasin per sota la vía del tren, que treguin el nas a Marina -Besòs si es que sabren ho que és, que mil-in el río Besòs i que comencin a veure el lloc on un pont atravessarà per anar des des fons fina al cor de St.Adríà perque St.Adriá, que ha sigut un deis municipis més castigats pel creixement de Barcelona, porque s'ho ramenjar tot está pie de vies í pié de carreteres i plé de postes d'alta tensió i plé de fábriques d'electricitat i de ximeneies d'incineradores, d'escombreries, St.Adriá es mere:1x ser també alguna cosa més que tot aíx6, ser una part de la ciutat metropolitana i ho será us hu ben aseguro que ho será, porque els hi ayudarem a ser-ho, perque estem oblígate a fer-ho, perque ningú ho pot impedir. , Perque si el creixement de Barcelona va crear la Mina Lora del seu terme, la Barcelona d'avui que generosa és - i que ja té el manfdo del seu propi destí ha de torna en allá a dír: "us tornem la calítat que us vam treure". Això es el que hem de fer (aplaudíments). Pero no ens embalem, no ens embalem que ja hi haurà temps deparlar-ne de tot aixó porque encara tindriem de fer-los anar cap a la Salut i cap a la Cros de Badalona, que ene voliem prohibir de comprar-la, imagineu, la Cros de Badalona, al costat del mar, allá que tantos vegades hem vist passant amb el cotxe els que hem anat a la platja, de menuts, fa perque ara tothom agafa anys .d'aixó... per l'autopista. Pero fa anys passaven pel mig de Badalona arríbaven a Montgat havia una pila de fàbriques que impedien que un veiés el mar, que es veía com a esdetxes entre fábrica i fábrica i allá hi havia la Cros, i allá hi ha la Cros. I en Joan 74 �Blanch que es l'alcalde de Badalona a aconseguit que la Cros s'en vagi, que la Cros s'en vagi i alto será platja! us ho ben asseguro, desde Badalona fins al Turó de Montgat! tot allá sera platja i platja accesible.(aplaudiMents) I les cases de Tiana, no segueixo, no segueixo, escolteu, no em vull perdre pels viaranys deis temes que possem una mica nerviosos als nostres adversaris, als benvolguts adversaris (rises). He dit que aquesta ciutat, aquesta ciutat, tornem-hi, la ciutat petite, la Barcelona municipal está convenguda per primer cop en molts anys que pot. Que pot. Que dir que si, que dir rotundament que si no es perillòs, ni és traidor, que jugar el partit de la història amb serenitat y amb geni, amb ràbia continguda amb mètode és molt millor. Que per guanyar de debó aquesta ciutat ha viscut molts anys, inclús jo diría moltes décades inclús, potser, fina i tot, molts segles amb allá del "Ay, qué patirem?" i aixecar --se cada día amb la idea que patirem aquell día, que cada día és dílluns i plou com sí diguessim, cada dia. I jo us dic que aquesta ciutat en aquest moment comenga a pensar que lo millar és un divendres, potser plourà, pero potser no, i potser demà sortirà el sol, tant s'han val si surt el sol com si plou perque aquesta ciutat confía en ella mateixa que de lo més important. Aquesta ciutat ha recuperat un temps í pot anar més enllá i pot superar l'eufòria per anar a una etapa duradera de la seva história. Aquesta ciutat cap que de molt millor que per guanyar de debò els jocs de la història s'ha d'haver sabut superar una derrota i una altra, cense desfer-se. Que soportar la seducció de l'èxit i de la victòria només de a les mans dele elegits. Que demá, demà, ens podrem despertar sabent que el nou dia ene porta un día de 75 �reflexió tranquil.la iq Ue l'endemá el dia cris durà cap al tard el gust dolç de la victòria. Us ho dio! A l'.endemà (oració) que será la de tothom, que será la de tothomt Com ha dit en. Raimon Obiols, perque aquesta és la ciutat de tothom. 1 que l'altre tindrem descans, tindrem descans. 1 el seguent el treball i el treball i el treball per fer de Barcelona una ciutat més gran, més justa, mes ella mateixa, més la Barcelona de tothom que tots volem. Perque la ciutat, deiem nosaltres fa uns anys, fa. 4 anys, la ciutat és la gent, però la ciutat diem ara, i no ens ho amaguem, la ciutat eón també les pedres. Deixeu-me explica±' -us això una mica. Sán les pedres que la gent va possar l'una sobre l'altra i la patina del temps, sobre les pedres í el desgast de • la pedra com aquell peu de St.Pere del Vaticà que está desgastat, que no té dits, casi, que té una altra forma. La clutat també es això i l'esgrafiat que el temps va esborrant. 1 encara més important, l'esgrafiat que estem tornant a fer, que estem recuperant. La ciutat és també això i el mil colore del modernisme refert, que haviem perdut i que feien que quan un. tornava en aquesta ciutat pensava això es la grisor, això és la negror avui trobem el modernisme lluit, casi violent, de vegades, de les cases del Passeig de Gràcia, deis vitralls restaurats, aquells vitralls que quan erem menuts eren els vitralls tristos i bruts de les cases de les tietes i que avui tothom mira com una obra d'art, perque he són, perque ene permeteu veure 1 reflectiu la Barcelona deis nostres amors i és la cíutat deis monuments repossats. El monument al Doctor Robert, aquí al costat. Pero abans, deixeu-me dir --vos una cosa. Abans, 76 �deixeu-me dir-vos que, de primer, no ene atreviem am les pedres, a parlar de les pedres, ni a tocar-les. No . gossavem. Creu la história. Creu els simbols. Creu el passat. Creu la liturgia del poder, d'un poder que mai no haviem tingut. Que el poble nomès havia observat però no havia mai tocat. I ens refugiarem amb la gent. Que si que era nostra. En la mirada del poble, que si que era nostra. Que si que ene era amiga. Ens era amiga, fine 1 tot quan era crítica. Això la dreta no ho entén. Maí. La mirada del poble, la crítica li recorda l'origen de la seva riquessa. Li recorda que l'altra cara de la ríquessa es la míséría í té vergonya i té po de vegades. Té po del que veu en quella mirada. En el fons hi veu, 1 s'egluíSvoca, en el fons hi veu un odi justificat, pensa ella, contra la seva riquessa. I té vergonya. I no sap que no és odi. No ho sap la dreta. El poble reserva l'odi per ocassions mes importante. No per la nostra dreta, pobreta, que mai no ha fet res de bá ni massa res de dolent, tampoc, en els darrers anys. No per ella, no. Per ocasione més importante. Nosaltres, avui, no tením po de les padres, mo de la hístóría, ni del poder, que sabem que estem possant lentament, lentament, confiadament, metodicament, al serveí del poble. Sí. Lentament, poc a poc i amb bona lletra. I per qué lentament? Perque no hem de permetre que aquest pas, que aquesta transició del poder es malmetí, que es malogri, sí, nosaltres demanem de vegades paciència Però donem sempre les pistes de per on anem i a ori anem, que constí. El que ene vulguí seguir des de l'esquerra des del bell somni de la ciutat llunyana ens pot seguir. Perque nosaltres deixem pistes. I deixarem mes pistes sí convé. Totes les que calguin. Perque ene puguin seguir. Desde l'esquerra. Que 77 �ens vagin seguint. Deixarem més pistes per saber a on anem. Cap la Barcelona somniada, cap a la nova Icária. Cap a ciutat justa, la ciutat confiada. La ciutat deis prodígís. Pero no deis prodigis d'un dia. No deis prodigis d'un any, sino a la ciutat prodigiosa, que vol dir simplement LA CIUTAT, amb mayúscules! Cap allá és a on anem. Al lloc deis ciutadans. Aquesta es la definició . de ciutat. El lloc deis ciutadans. Allá en no hi han ni senyors ni servents. Ni amos ni esclaus. Ni profetes ni infidels. Allá on hí ha sencillament ciutadans i ciutadanes. joves. I nens i nenes. Penseu bé ámb aíxó. I nens i nenes. Allá és a en anem nosaltres. A la ciutat. A la ciutat on totohom és diferent totohom és igual. A la Barcelona que els segies han somniat i que mai haurieu trobat. A la Barcelona del futur, que ja és present. Que ja comença. Que no és un invent. Que ja és aquí. Que té un nom. Que té un sol nom BARCELONA. (oració) I alguns dirán, í alguns dirán aix6 es poesía. I això es lírica. I tant que si. I vosaltres direu: "I no hauriem de parlar del Doctor Robert. Aquí al costat hi ha el monument al Doctor Robert. Que hi ha qui díu que és el monument més maco de Barcelona, ni ha qui diu de Catalunya, hi ha qui diu d'Espanya.és un gran monument. s un gran monument. I al davant d'aquest monument l'altre día, venint per la Gran Via, jo vaig veure un cartell de color blau,d'un altre senyor benvolgut empresari. "Que hi possin cartells perque aquí el que hí parla al cartell, és el monument,aquí, el monument parla. El Doctor Robert está parlant en veu alta i está dient: "Soc aqui". I aquesta es la Barcelona que s'ha refet í l'han refeta aquests senyors que l'han refeta 78 �l'ha refeta l'equip socialista que la governat.Caplaudiments) Aquest monument parla. Les padres parlen, tambo (oracíó) les pedrea parlen, els carrera parlen (aplaudiments). Aquest també da el llenguatge de Catalunya i el llenguatge de Barcelona. Amics, parlem de fets i d'obres, no de paraules í de lleis. Parlem de fets i d'obres quan parlem de Catalunya com ha fet en Raimon Obiols que ha dit :"reservo al nom". 1 parlo de les coses i parlo de societat. Parlem de respecte a Catalunya. El monument al Doctor Robert. Qui l'ha fet? El monument al Pte.Companys. Tomba del President Companys. Fossar de la Pedrera. Qui l'ha fet? Homenatge a Catalunya, l'exposició que ara mateix está al Japó L que va a estar a Londres durant molt temps amb el nom d'Homenatge a Barcelona. Tan se val! Homenatge a Catalunya, homenatge a Barcelona. Qui l'ha Let. Amb l'ajuda de la Generalitat, pero amb la iniciativa de l'Ajuntament . Cátedra de català a Nova York. Barcelonallova York. Oui l'ha fet?. Fundació Caries Pi i Sunyer. Qui l'ha fet? I quí l'ha prohibit? Porque no está inscrita. No he> sabeu? No está inscrita, hi falta un et i ut. Li falta un segell, una políga. Encara no está inscrita. Diari de Barcelona en catalá. El Bussi-. Qui l'ha fet? Qui l'ha fet? Mireu, no seguím. Nosaltres no volem parlar en abstracta de Catalunya. D'un concepte. Volem parlar de fets lentament. Amb bona lletra. 1 casi us diría, la rotulacfió en català, deis carrera, lentament, eh?. Amb bona lletra, sense provocar a ningú. Porque hi ha gent que ha volgut trabar una falta en tot això i han hagut d'anar a buscar, han hagut d'anar a buscar ola rétols de quan en l'època de 79 �l'alcalde anterior, Socias, va començar a rotular alguna carrera en català 1 ho feien migmig. I ho feien migmig. I deixareu mig en catalá i mig en castellá. I per tant encara quedaven alguna al bell mig de Barcelona. Aquest han. trobat. Nomes aquests. Lentament amb bona lletra. Amb la confiança de la gent que se sap forta. No amb l'atabalamentB de qui no creu del tot en la. seva força. Barcelona i Catalunya. Se n'ha parlat mássa. S'en ha parlat molt. Tots hem parlat potser una mica massa. Nosaltres, abans de que plogui, nosaltres volem fer un oferiment. Volemoferir un enteniment (no parlem més de pactes, que de pactes ja han hagut tants que no s'han acompleit. Del pacte cultural: Rigol va marxar; el pacte territorial:en Macià Alavedra va marxar), No parlem de pacte, parlem d'enteniment. Nosaltres oferirem un enteniment a la Generalitat de Catalunya, í evídenment també a l'Estat, pero a la Generalitat per comengar. Qui fa qué? Que hem de fer? I com ho hem de fer? I quan dic:"qui fa qué?" cm refereixo a les competencies i quan dio :"com es fa?", cm refereixo a les funciona qui dirigeix, qui planifica, qui tecnifica, qui inspecciona. Per una banda. I per una altra, qui gestiona? Perque la gestió es a baix. Més empresarial a baix. En els nivells de govern que són ala Ajuntaments quan son prou grana com el nostre. Que saben que toquen cada dia (per d.ir -ho en un llenguatge que a la dreta li agrada) el mercat, precíssament. El públic. La gent, lo que la gent vol i lo que la gent no vol. Com ho fa? I guinea coses hem d'intercanviar? Pel bé de Barcelona i pel bé de Catalunya. 80 �Aixóloferirem el dia 11. No el 12 ni el 13 ni el 14. El día 11 ha oferirem. Perque Barcelona vol la concordia, Barcelona vol la concordia. 1 jo us asseguro que la tindrà. 1 la tindrà per la Força deis, Fets. 1 per la força deis vote. Per la força de l'avidéncia. 1 nosaltres demanem ademes d'oferir. Demanem; al poble, que perseveri en la seva confiança, que la deserrotili, que la faci créixer, que la converteixi en una civilitzada arrogància. Que Europa es l'arrogància civil i legitima deis pobles confiats en la seva història també en el seu futur. 1, demanem oferim a les classes mitjes, als joves emprenedors que confiin, que arrisquin, que demaneu ajut per engegar. Només per engegar. 1 tíndrán l'ajuda. T penso en els joves cense feina, cense socis. Només amb amics, que no substitueixin el risc per l'amistat deis que están amb elle. Al revés. Que facín l'alianga entre el risc í les-seves amistats. Que junts arrisquin. O que sois arrisquin. Es igual. Pero que cerquin obstinadament la sortída. Que no es repenjin els une en els altres sinó que s'ajudin mutuament a sortir. A tota máquina. Endavant. Ele ajudarem a sortir. Us ho asseguro. Els ajudarem (aplaudiments). Hi ha que no entén, hi ha que no entén que un Ajuntament socialista tingui iniciatives empresarials. 1 reuneixi empresaris i els hi digui als joves que han de ser emprenedors. Escolteu. Es tracta de fer front a l'anemia d'una economía que tot just comença a desvellar-se.. Escolteu. 1 enteneu-me bé. Jo die poc a poc. .Es tracta de que ene neguem a ser solament, subrayo? solament, ele productors de serveis assistencials per guarir les ferides, •• les ferides que el sistema crea. He dít solament, perque, sobretot, fem ser4veis socials. Sobretot, fem 81 �serveis personals :Ala joves, ala veliz, ala malats, ala infanta. Peró sabem que cal també actuar sobre les causes de l'atur i la marginació. No solament sobre les consequeneies. I això a la dreta lí cou, no ha entén o no ha vol entendre, porque en el repartiment de " y ola" histories figura que a. ella lí toca crear i produir_ a nosaltres distribuir el que han creat. Doncsa, no. Nosaltres volem crear i distribuir, animar i assistir. Fer menys pobres i ajudar als pobres que hi ha. Estiumar produint i estimar repartint. Les dues coses! Que quedi calr! (ovacio). Qui ha dit ? que aixó no es pot fer? Qui ha dit que això no pugui ser? En quin llibre está escrit que això está prohibit?. Nosaltres parlem de futur. Parlem de la ciutat i parlem de futur porque sabem que és la manera de bellugar el present. això está dit per tot arreu. Ho han dit tots ola poetes. Ho ha dit l'Evangeli. Ho ha dit sempre totohom. El futur ha, d'estar present en el present. Inclós en el passat. Es belluga el present quan la gent té un futur. Quan la gent hi creu. El futur es el millor ingredient d'un present deficitari. De il.lusions í em camvi pie de possibilítats. La clutat viu un cicle, com el cor, de contracció i de distenssió. D'integració i d'expansió. Hem estat acumulant í ara ens comencem a expandir, justament amb els municipis de l'entorn metropolitá. Volem una Barcelona culta. Volem una Barcelona endins. Revitalitzar la ciutat. Retornar al jovent al centre i a la Barcelona Vella. Volem la Barcelonagran, si senyor. La Barcelona gran. L'hora de Barcelona. Volem la Barcelona de sempre. I m'explico. La Barcelona deis treballadors que en són la seva 82 �base, que han sigut la seva sa y a, la. seva, histbría.• Els treballadors que han resistit, que han lluitat, que han fet aquesta ciutat contra tots els règims, contra tots els overns, contra totes les amenaces (a.plaudiments). Aquests treballadors i també a les classes mitjes emprenedores (aplaudiments), les classes mítjes que saben estar al costat del poble i que no tenen po del poble. 1 que també confían i que també participen d'aquesta confiança. ara ja acabo. Petque acabo que hem de tornar a començar de seguida. , Si dimecres voleu, ciutadans, la ciutat llunyana, será més a prop. Si dimecres parleu, ciutadans, la Barcelona de sempre reempendrà el pas, positivament, amb confiança. La ciutat, la riostra ciutat. tasca la ciutat! Visca Barcelona! Visca Catalunya! ( ovació). 83 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4006 Title A name given to the resource Discurs electoral final de la Campanya Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Benestar Social Acció política Barcelona Model social Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf 164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA ELECCIONS MUNICIPALS 87' Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987 (Aplaudiments) 29 �- HEM GUANYAT!!! ( Aplaudiments) - HEM GUANYAT UN ALTRE COP (Guapo!) - Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a • tota Espanya per guanyar ara), (1 efectivament ho teniem pitjor que. però hi ha una ciutat on els socialistes han fet l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell moment "LA BATALLA DE BARCELONA". r la vam guanyar. I, aquesta vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui la tornarem a guanyar.. ( Ovació) - I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat' no va per aquí! Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al futur. Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys, 30 �realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix que fa molt temps que és el no esperava. Avui podem dir que Partit del poble de Barcelona. El el Partit nostre deis treballadors!. (Ovació) - El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona, que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors de classes mitges treballadores sap interpretar, en aquest moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de Barcelona! (Ovació) (Visca l'Alcalde-Ovació) - Mireu, deixeu-me parlar. (Ovació) - Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots estem molt cansats. I vull dir un parell de coses. Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal (aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon, al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara Madrid. haguessin tret Vallecas s com si a Madrid Villaverde, u haguessin tret Canillejas í tots els barris obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe 31 �-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de Barcelona avui. De fet, som la ciutat central, el centre d'una gran aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té tres milions d'habitants. (Ovació) - I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del territori, igual de gran des del punt de' vista deis habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest moment. is un fet únic! (Ovació) - Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les dades. Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué? Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà temps de fer la interpretació del que ha pasaat, bàsicament perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol, enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols, 32 �el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1 aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas! (Aplaudiments) Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran, hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo que hem de din, perquè és evident, que els professionals d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment). (Ovacio6) - Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules 33 �de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions. .Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser abans d'ahir, no? (Si) - Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les acceptarem! (Ovaoió) - Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya. (Visca Maragall!.•Viscal) - Ara acabarem, ara acabarem. Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele 34 �dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática de Barcelona. Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar) d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen la seva problemática i els seus projectes. (Ovació) - Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ± el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament, totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a viure a Torre Baró! 35 �(Aplaudiments) - I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana. (Aplaudiments) - Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti! (Aplaudiments) - I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura! (Aplaudiments) Deixeu-me acabar. Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes! (Ovació) - Entre ella, entre ella (bis 7 vegades), en representació d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí. (Aplaudiments) - Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat. Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig estar ahir a la tarda. 36 �(Aplaudiments) - Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera, Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la me y a victória a l'Antoni Jutglar. (Aplaudíments) - 1 finalment, a la memória de Marta Vegara Figueres. El nom d'una esperança. (Ovació) - El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut generosa, catalana i avançada. VISCA BARCELONA! (Ovació) (Visca, visca, visca Catalunya socialista!) - Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes són; n'hi ha que són nacionalistes n'hi ha que no ho comunistas lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA! (Visca!). (Els Segadors). (Ovació) 37 d'altres, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4007 Title A name given to the resource Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Manila, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Benestar Social Acció política Barcelona Model social Administració local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf 00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09 PDF Text Text 29-6-87 NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS �. v) GIAN uu\j-/._; 71 ( 11 -} Ç-19(Anz 1 uf_c.,147~ 64,11.64-1 7À U tv < 4 ¿I b/1/-"‘", --(-)4. ~-1) Gtr , ii\J ALLp 1,1A-t1 1-44L, <4' 71 1,4)cvÁ, eüttiabC-Al 114.A."1 A (11-( ..74 1:), Ovt/t:` Cr4-144_,2 71: M f , _,//1 " 111:14 Cal r 4 (-1 jc. ( 5 ' �4,1 (97- j (-k("3`•4- ce..2.-/s tfe /fe ç)-4 'tí - níA (A' e(Citrl;) 1G t e, ve i's-L Coi > �-(,d f ,¿,t, iVt 1 4 Á., 5 fruo,..rf ita.„ 1,4 b/ 4tI 0,(4,1".¿ #5 (4 1.4.4C1-44 / v-¿¿<4.4 ci 1 14.1 tcif- írT U rtt) (J' /1-) tid 9.,u1,4) c /- Ciwuti 1/ u T&-ti urwe fAy- /11)(cuS 4- if« ce ci t-r) [74 e.i4 LA Çk 14.40KL) 5004 :- -ryrk ipt j( l'ficra; t N C9 /k (A litrA Ch hit II A/ •Of (nm „LA..., 1 4 14.4.9-1/1.494"1 Irtj /, #‘114--,11 Pk1 111".4 ¿I /(t ( " PA4. 1 r /74-‘941 vi (tí-, 4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t; yvv 44-'1 Lit cAlub...ái c, 1.<1 I 1-4-, "11 ,5W (V a-vt\ d k..1--0 kuo..4),A.":4 cr{,1 4. ti. e-, a( ~1. c... (4. f d<-4 �)0.,t 11:4-1-vt,ty: ' 4: 1 1 . 5 44.-{„Lb igL LL.k-W n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2 C14-.1ii, ah F14- t¿ / Le ij 1711U ,t< ram-uu-k Lsr/,;(-7 4-1 5 7 d-t..4 t-II C 4A1 (44./41,14 • G4, cLÁ • ,j)(4...„4 (A-11- ,if,449.! 1 1_ 1tL ctt 14 ttp. LJL 0,‘-v1.1 ti ItÁru>1.—. 4,1-<4 1t--1 CL% ,Ltt, u 4 -1.44 C 6L4Y Guth li (ya, L.-14ti //(/`) “tak' t( (1,12)41,12-1.A.-, oLt (4, CA <-44.- .,1:0■-■. 44.4 �(-1.-6A---¿ ( C4 ) Le „p 9 c>i iryi. 41 Cru .¿„¿., ai ti/U' , GL4LLIfawd, Irom mit, -AA^ CC 1:,e-j-11 t CíVt, i/W.,14›-Lkii /t/tA.- U-4 `-kl 1/tAA vtivt44 ti) ííw �tè- 14-i¿Zç 5 t'o t/tLA C'\( fk" • Cco N (t-a, t~; trrL‹ ( JI AA.> 1,_¿1-4/ Uy-- 1/', ( 5- ¿AA (e' 1 4" (1, vt e ,SÁ-vtr-v„ cta, ( . C5 -Árr IrelitrLs. 1,1 L4,4—, (y /U"urt/s otfi:,\ (fc--e ) \v„..k (44 zi ''Uti/," - �(1, h 'C'LC4.¿< 1 ðv""--- Ótv, Ni t ¿'t..~ -, ).--tA_.¿., / foi,..,,, 1 -A—z ct 1). 9-1 (44 *14.1.4.4 ~t'ir j r 5:,..,..1. 114-g-Ln eLLs- IzZA.,/i-e' , Á 71.2, t),„, Ltt t f el • j cp- ‘;‘-7,■_ ri Gr...-.¿í< 14,1 ÇA 1--evk Ce C44.44 �, L I ( (OLt. tic< • rbrr-' s ctfi,f Vð 1.4 1\-€1,Qu( ) - . rUt.c 7 1 t (0k410 ,k PU, /4-LIA -1 F • CÁ‘^íijth CLIA, •44 ‘.4 2,4 ,4 CÁkì- Lf- o (,),1",/,' C42^', 14 il/L,L4, 21 ai L L c.1 .91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17 C , t UA...tt„,x<,C"t<...,4 y: c (4,41 Le A kt_ke‹.)3 ,L, ceu–y,t>ai ufa.4.;„ L.1 (A..w¿ f1,1,,*t ) U-It.L L44 , �V& r. (el ( 1f /4-5 cc-,-71 ^ x u() 71,4-,' vt",t,u : cul C'17) -1' (LI., r r - C LAA i.ç-1.4 if s L„„it(_<_, G o `--vt, — 5 L iteu. C- ???z P3 V( 9 co-Ctru,v, i S 114 trv ,- "r241-1, i; r&v t O 1.1i p t 1 ' L-gileql u 1111— 4 19 k1 ilr,t fl 11.-w rk. /Uf 4s-dLS 4L-(-4-•'j � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4008 Title A name given to the resource Notes Senyor alcalde per diferents discursos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Ajuntament de Barcelona Investidura Barcelona Description An account of the resource Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf 4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0 PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C f14 Y2 L.'Z ^D l A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ r1 J ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 t(,t,v (43 c1 v C, eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t L^ t= P irn C_ 4-Y1 (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ `^ v ^. / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA A 120 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – v i ^ PC i ^N bel_ L Yf ci ‘14-7-\1 tML7 ún G^^ /14O> Pn`vr , ¿ ^^c^ ^b o t PC^2 • )cos ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U (47l cw.071 r' – e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 /7A 4h,t 1-2-4212-t5 it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j II- /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ jjL L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ItyLfrucik 4 ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; u") cr^A.L.^r1vL: S (^uc V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. 5 ICAttj4714"' ic-- • (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} ,,,-,1—‘1,42{- Q., _9) çv...t.ti„eidbb «,utfle ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D M cMLt,r71 u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U usTÆ ,te-ibt t-gv 02? ue5 i; 5 9-) Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi O)» Z q vviii 4 Jt- tup T17J7r) /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S cía( f-1"Nb ei"1 P c' t5 ïyritz -S ^^ c.04P L^ -t- 0E uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 G/1- ^^^ ^ bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ , ^^^ ^ G^ 41,1)(^ ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) �t-' ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Dia: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica' 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor -edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asséguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) - Humanització de la ciutat (gent-pedres) - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total • decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és be) i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �A-UOvrAt--Yrrs /ta-i v l^ ('Y Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD U ^ C.t3 ^Vl l % Dtt m/-1 (ivt , ( trv f11-t /-21.JZ l Q v u- GrJ)\i I^ L "^^^1 S 0`7 bi,nL C2¿»01-- ^}lS 1 C^ ^ it4 fl(C,iP43 11■1 r u-n iv t fit-19 S 17)- e-55rt 12- L' Us -TY í^l ^ ^^ 1^.. ^ift L^M J n; eirt/117 lb Ce-rl`"C) ^1 ^ L`YL C-Ç , , 7 ^j b V ^ L4 Gt u PM- a i nt Tz-rNisik ur+11 L- y U -Due- f^ 17 C° Da ïrkAv ü th L A,^,-d cf.),N l As-rd-1 A-P 4-ç (j)L'`h (.1) Uc> ^j 11/1-5tv"D U u Vkik tDG L-TV 6-1W c/►1!) rrn p 0.51L-ffrow S 3 ^1^1(a.) {Ç pu--1 ^ ué d( c-zs t x t (A (-^ f ï c, ínf L t"-Y? L-f-Y J^ iJn( it C,-?c rÜ-J074'4 ói 'N s C!}--41 ci-o ^ c;^1J + a' c-k)f �J4 'c fi. M'- k-- 7 9 i Jut ANittr— LA- id Lit cp1---s-21-t.~ 4.. .174--my ^L^ f' Pc91 L4 v1.04 e AA L^ utm ppty\fT G1 < ti1,244 /2,0 c.43 1 4 oeL S Po (-Ç viZ L A U<^^ ffik_4 \ u_71Ní Mc- r A i2 C GO/Usi-74 r ^ ^^ ^y► Ar 4-11‘) ^ d^ 1 ^^ ^c p` v Vi c Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^ dNyS p AK thf\P pipu r Lfz_ t-v Cy\) A2-)Lck3 vN /14 oirZy-11 ryc P A Q G em b oerPc'ci Ldt II O c.--^7 u r\l") 4 UVi rL L¿,../ ^ vw^ c2 ub G°v ntmit DkullA COL " (-(-(----1-9 -9. LLA"-i- A- C. c ^^ '4-1) 1 bG-rJ k_i(,^iv> �U p c,,,) 6 kv u ti á1A e- n-w 5 c)(74114 . o L4 ^ t p rtinr dt C 'C- 3 Cn^ l ^C US vul, 91D-3c trut/tlit c^v3 i' r t ^ c= r^tç D') co au 6 7-4 D erS 01 uní 41-im g rYI 1ái Vt_ , 1D^ 14-4-u O1 L4 ^ ^^ t ^s v e- ty1 `'L" M0 G .J1. L C , P/MJ; v (^ S d Ul.v1DCoZS TYlAz- grv-iyS ^3 >^^ v11-' ¡n VN CA" \-) c 1,t17/1- r t3sPux, 1 1. ^ ,^" ,, ^ ^ Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^ G v 111- (f›,) r O evi atrnaI L-^ P r Cp.31l.1 Thiv iiRÁ cgt_ ,x Prutz+ S: D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-» 9' ' 4"1-\[ bg\ V'r L. G¢ t^ ^^Yl^ 4--biAjpo /41,/, 7.1 g f^ 7 S O `: nenk 161-ft4 C2 Ik,t 4 -5 L i < M c'Yvt _ ^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu 91-0 4 C¿nP cl/t Z-Lv£ E iff-L. c,-w 7 .S 1' tl4 r ' L 0 lA_ /tu uc,:s b �1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_ L^ v iAl\i S e'S Di , b Z4 U O esn • c;-^ P 23 cw E C D r itu G^Uitct'y4 47( ( () 4l^ lid-ni' tLtvLi-3 ^^^7 1,14'W v G3. Q ueen'') S u-N A x 4v 4--77,msMA4 ,5 4-71-/Liç uz e--5- ^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1 J t/?/ 4- ( -L- h C;oA vt,o 1,1,u41) A- Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn-- CÁ u/rK fN14v -~ 1) e- t,e-` (---21-7\J Dvr u ^-91i0 TI-114 PÍt. 1Y1. 17 e.— (.)^ 4-- 1.,ue,-1 i ►2 KG-1 c, i.,-^zn k ,t-DDIAinui r J ft19, C,r I9Jvc UÓ' JGt,,, ,_ Ct^S , Gol( �No P U c .^^ vlut,`Q4it- j r " s r^ ^ ^^ ^t c^s Gt L- -ce)t.- 7,4-1)4 1.-1v 7 Dc- C--t Lic-Drkt s^ ^ C.t)"^L i -^ 011-t) Lyy,1 c7/.715.t.a 7)1 ,n G ^ Al Ufva,^^^ ^ 1G ó ^-p ¿yw 7-7/ViM Q ^ us -~ 1,1-74vn¿i114 G, u n1-0,"b OZ /V D O b ,L4 ^x^ 9 l^ h- (m4 ^ :Je-- *4L^^1-i- ^ . x^ JA- 1,1 oT (` es• dví ÍZ`YL im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS S( sm D l e- r1/l G-`h/F cr U 74-t/J /j'LF3 /1-¿-~ ^ eh Q LA`- rCrY3P 4 6-}17/f) �g- n bki„) ^I^O lUt P C i rN i H b e--L_ 7. 01 k,D S s L–`Yf (-7"3 1Prie\1 1114/(>2 Prk/r G14 uriGI - ^ t 1.^ ^ v ^ ¿ v 14 ityi v-z A-1,1 b G'I^1DtGt lwc)71141.7U t - ne-w xI s heL 8 2, A s,* ~Pu 6P ^ 4/14/72-111A–t) t- e-\) u -1- cLt Li óv o 41,4;6^t a^ t.-"Pl.lMC527 – ^% C.-5 c W-19 1 C' 471c-W,07] ÚgrrrA{- c17.r 1^ /fij^, ^j pu b, S A i4 G- S. t---(7v- ^ej ? U4 N1-S /a2 (-)1C-S hit ^---^ Pn,c.--v c;v P m, Uhfç C'kt C:5 i #11'21:1 7-41" I ^ C. AA'1,., (- 27 M " CL i Yl - Pe--`b •rtc.^ Yu< AA 1 C^ et_. que:I t'L ^^ul.r3 1-14,00- L r5 Pulo ive-5 q v ^-WA 911- c.–c,c-:s ^:" ^ (rvl ° G4- ^r-r.rnv i C O 6t,--K i 4 u^' bi4 61,-`7„► u r `U Ult C..epA, iN l^C ^i%t^Vl .1t9v n A-1 r" 4- 1 L^ C4`--s.C'3 ^ V frs.s4 �/tt b°17)1 arkfr t-70,\J Imi-11--7) ' )c e 10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^ cyz t_^.fC71 /¿h ^ L^nl L ^3 i/14. litmik ( Ui , d-c.c7 h t`7T77►t "ir c'3v ï 71. 421 - et, p c c tkJ T US p é c /t4 vs rnh 211.-.- ¡ cs71. 3v^ t-&-t) t YL t^` rirt_4tyvupnr Tv-X-- r L-'Yt v (›--)` S A- Z^1 ^-^ -5 iÍr eni A —n1 l ojlad-e-.-g s1 l it4C-'Yxf YS A/ c.iierSZir1/4„ p 2^^ c C^ t–s N^zi3ss^ T7t7-5 >r 4,6-r S Á/ C.^^^ , ^c-^ ^3I ,Z,i(3 t^^ ni-), f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW ^L S at CA-wit e 4-- Ld4 Jo kit o o(' 1 zrrik C.rnv Al ) (,{ A-11\M- (7 u érgv tit? ve'') ^ t S al-13" ^ ^ " C,I/t c?g-u up p fru ó fü rtr- kikvviS t fi LL5 42- egli sp-kr n' ^D cy,tf®Jt,, 70114.,6-14-4 d cul 1-7 4 LYt ç i a Gc>g■.)! /^ �f»,1,< 1 ^ ^^ ^^ Gu^ 111 t-f-5 (s94-t oftru kv-0 De– 1-1irvna4 .)at v,n) O' di« LA CA r ^^11/ ^ 77t 1 ih /N ^^ L' i ft1 51711 ^^ S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t L U N C.e.sn7 UAM ‘71/1 Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u cz c 0-1-z-S^ 4 mvs^t,c.^ ('/u)Pr ? S ^c2 c.,07,f cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S V ►^ kt nLrïz / -7, -á ^ FJ G^ ú S ^ P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4 277t 41J Pt Am r1'^-t-r5 O 'vi -4W U ik 911-714- N7tho 4 him5 ^ 2^` x ^, CoA:tJ- f5r1v c S Q u^ f C' , ^ F4-- ^ t^i /RAg ,v r DsA /1 c2via-1vf Punja» v) Pue 17:--9(11 ns ^ D F-141J ^^^ r c/h0 í1Z4 11\27. 71-11 " A-Yk A A , ous - Ap s Ni krA bJ i /^^+-UkL Arn_ GU b1 il tk) A 4t7714;-5 Us F-A /v c)) 7ak rS A f 11 1 0 `+ -7r c'S T2^^ A-;-1 D LL5 ,9//`N cr 4-h)yS, (,,}° ■ Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21 A 69` r /vi GA-7 fu 4 411/L-1-si ftz G( u k,f7 t'iR-c-iiin- --t7A-Nr- P 01-0 pr 3 r J o C. u u o r^r1 C.v Aij [2 s Po+--a c. cid,/ e-5 �D r4 ,k--Ary -ux pt-lu2N5 R- fru \ kf (). C71,1 -71 4-tRA- 4.b- - C-Lcb-01, y 5 e cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu 414, cu 4.7 ,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC °O 44 / 4 d., - fi-t-tc~( ,(/ (4- utic, v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-( c,i4ÁÁ; cú(a; d-11 21/ ( (11M/1(44‘6•- Ci,>V A co-44,4. kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;. -k\--ountA[ je 4 ttc c‹,r:14,, d (4.440-4/G Ct Hm. kJ I'l"r" vrAi w tt _114-t, .4( j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_. - 4 í4 }>-'5 (iPc44 fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe îìt / m14 _ Pydr- 1""-(»44- L Lr u.21t, (£1.„ c,/ Cj--<_,eculur CA-ui ( 5 34 �pS ÔcitJ r 71--na dult,t( r cdL--t-N k -? d-tA -t-ukr-157-1:1( , C4 Afp-i- kk cti-0 _s jicAuLd 2;u1LA p itZ/1/1-7 ,-24ttn,t' elAip 0:r - vi«) ae.trz u& - E7c-e z,oT) u L.E .7Y LL ï1 _Jet e( " c/tb fljz rkplA S&Æ s FIrti 4 í1 c? b í\--"S 111/ A/0 i 4 x. 4 /r1 R Alitl• IL-1 Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h 1=1- rte-rh c r 4vA5N-bA4 1 " -7t-wehS Dvt. LÇ - - CV h.) L4( A-tA rirr Ley,s Thi uNf o J A/7M.4 UttQt 441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt (1,0h-7k-L ,,J9 frw t qatle it-44-vbn9' _ )21¿■ — de c.; d-.\ cbt_ 1‘ Gte umz: vLL: 1 62.t: �f2 7Z^l3A ^ v Ul 'VD A-9 0eL,Loa üLRz s t'11.J 11-1,, O t^ r7. ^D ^ ^i^T ) D U N f ^l Na ^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5 f-PmV/1-10 ti ( l-10-7k) br(T-71-5— Pum_ C.uus ^JS ^1 n^S r /`2 7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^ b-Yv r1.,^J \Ove: lJs . (7!4 t-UÇ ^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú L-YN - i{ MéS ryv 9 rv p e S c---)v ¿g.-U 414 cl-v7-- CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a ' Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5 P"t1^s J vt7- Evs , /'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/ _iYht°11-NfrQv ^ (N t ` f 40'45".... .151 l.L- rv9-5,-9vti p n-v p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1 ^/Lc:1--• L ^- k \XC. uviik c Q roa- ^. IN- to.7J1ewuv i-t. uU)'z,, )9 42— Prf5" PU291-1714 CA-M71- JE ^ tJt" Por- ,. ^- .( DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v �fs iM Du Q LA79 411-- if\--zy rho u-4k c (..€n' I 1. ue- \))0( Áry~, j (444? ',bu e:7 AR-7 v-71/&- -i--- f-agittiro &"- L--Ç A-• t t-gv 0-0 u e5 lit& f 1,-2 917_ dr-Z-U t/L fUcc en' A-VÇ9i n_c( cAz-- Li c (.5---114 Q ›C �)4 4-M duí pvt-Lid,wt 4 FI:m411 c e-1J i 41- ItZ U ^^ N Oc- urS C'. S ?Z—^t c,'^ 7`oH- S -&-qtt J-U-19n,^.' rYt dU^2^ u ('o^U de AGLtG^^^2R / i ^/ u". U UlA r vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/ ^ f if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^ /(4 k C ^r, ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^ ^ p t C/1 ^ z. T r CL&I ut tif"; WA1 11/' r-44— 5-Y‘ (sf—e/ t s^. A6kte d, c �) ffi.drut2huik /txt ffiJsik ti el, .K 111-)J1. 12-I p c L6i uJ C (-B1 G-~ 1-vx. -1"- i- ^-t dl )t-f r S rtaitotc? t-ohín dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit o`_ C`no T E^^ -)-(2-71 ^^ UP ^ (L)O (,^a^^ z (Ab f^,^,/ 1 ^ 14 KM P (5-n fiU viAit 4 Jt" "11D v -cAtz.. s, Av n)ruÚ f 1- 2\f-b ti") É--1, ^ e ¿A f -t'c-S ' L-7;^912-S éu //uS Fi NtÁ t) A-r«._ cirim n A,1/42_.1 jém c ZAJ /Gt--5-7K– ^C L^ I. GU, - 771 c4 th" l^ T^7JZrJ (' c^ 1-01A--kit c.-2u T ^ ^.;^^ luz) .4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172). \ i*" 9-1 De- ("-A-51-1-t Lel 6:5 b-r1 /p /J/ 5-11 Gw f ,L at-JZ,i). t-09244-Js !7w ci-vn e-3 p n4) } efl-i2 =5- m.ri ~ firJl fe t-- Pc-t- PiteJci--JV s P4_-01-vt-~-3 ó CitY/%zr AJ'/tt �^ cr- Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_ tfic-)n a v^ ^ ^n p •W /fuel! 4 ^ P 1 1 N ^r ^c7 L1t A-N /In 494 cc2p 1/4- (_Yxl n4a-m cci- Co--›si A P(191. o/5e. i`)1/4-J5 C.-'^vLL.,,t rui 190 jo tbtl Atit..-Yoc) h e- L A /3494 L22- o 11, u t^--Ç jitjn ^ ^`_, j ^ P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA Ld>10/4 OC 1N o t-S a,1 Ah' 1- ,q.-Am. v d-^S Z^ 6 1 )( 1 L") Ezc- L^ 1,1L-rAIVvict- r22 r N 1.5-Y 3t av ,r1 ^j^l [ P ^r �mg/ C tSw7a1 bCW ru`c-`-5 L-_ 0,15 M A VA Jtrl-z- rirk 14 Q J tiv P L4 fC ~_ Itc9i) S r ¿A-5 Fcg4, A-A4 r át PE No J /hti+. t9V TYL-c^ t Ul^s kt_c.^ áxiog ee-u.c (75 /4- © a) ^ /W-il C0z4J7,4- LLU 4"11 Dyt,os ift-ITY.tF, ). 14641->t Gíl2c9 L^v S ¿>5 P L ^(.-^^ . DA-- (' ^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5 kt- f^ `1-10-1,1- ^t , 6^e ^ c^-`5 i I v e -)' c-u (-°‘° 4v e GDV 11,\J ç't ^. -^ i 7)1-1-- %ify0 6^P E ' r- rut otC x¿ <00-14-n 31,- /F-- t^^n17)4 c-S , C A- cl ^ ïP'hy i A L4 rt-r t /46/1)-1 0-61-,‹ C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4 Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri Uc• L'S Í LA-1497 °e¡ c^t m44- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4009 Title A name given to the resource Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Autogovern Eleccions Acció política Barcelona Ajuntament de Barcelona Investidura Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1104/19870701d_00227.pdf 18a30a1cced7f3efa0b4be34e6d86903 PDF Text Text 1P: (15 SALUTACIó La Festa Major d'aquest any és la primera que es celebra després de l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs Olímpics ens ajudaran a transformar Barcelona. Barcelona canviarà molt en cinc anys. Però per molt que canviï Barcelona la Vila de Gracia sempre será la Vila de Gracia. I encara ho serà més. Perqué una part de la transformació que volem donar a Barcelona és la recuperació de la p ersonalitat dels seus barris antics i consolidar la dels barris més nous. I p er aquest objectiu Gracia és un exemple. I vull pensar també que per molt que canviï Barcelona la Festa Major de Gracia es continuarà celebrant. Perquè per molts barcelonins la Festa Major de Gracia és també una Festa Major de tot Barcelona. La Festa de la Mare de Deu d'Agost. Des d'aquestes pàgines de "Carrer Gran", mostra viva de l'esperit d'iniciativa i associatiu de la Vila de Gracia, em complau desitjar-vos a tots una feliç Festa Major. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4010 Title A name given to the resource Salutació de l’Excm. Sr. Alcalde al “Carrer Gran” Festa Major de Gràcia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila de Gràcia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Festes majors Barcelona Model social Vila de Gràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1105/19870714d_00228.pdf b07110f848584b16535d7e8fe3fed70f PDF Text Text Paraules d e l'Excm. S r. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'Obertura del Simposi IuternariuuaI d' Obr es P^bliqoes. Palau de Conqressos, 14 de juliol 1987 �S3§YORS: Sa PRIMER LLOC REBIN V>Sm§S LA n§S EN CORDIAL 33NVIKG9D¿ A BARCELONA. ¿t MATEIX TEMPS VULL AGRAIR A LA 1NT 1?JACIOBAL BAR . D'OBRES PGBLIQUES QUE HAGI FEDERaCI6 ESCOLLIT COM A SEU DE LA SEVA PRIMERA REUNI3 FORA DELS ESTATS UNITS, C¿IG DE DESTACAR ESPECIALMENT LA PRESENCIA DE LA OS I/ INT22SaCI0NAL D'AUTORITATS LOCALS (Iºt») I DE LA y 3S3RàCCI} INTERNACIONAL D'ENGINYERS MUNICIPALS EN 3'0RG ANI23áCi/ D'¿gU£S? SIMPOSI, PENSO QUE EL PES CREIXENT QUE LA OBRA PÚBLICA DE LES &DOIwI5I22CICdS LOCALS I METROPOLITANES ÉS UNA 2A TIE2SI2CT/ 2/S DE LA IM2O2çàNElª QUE ESTAN ªDOOIRI3m LES CIU$àTZ 3M t'A lIMACi3 £C()§3mIC& MUNDIAL, �-3- PER AIX ESTIC COiúVENÇU`F.' QUE UNA RL'UNIÓ COM LA QUE ENCETEM AVUI TÉ 1 .:ivA TRASCENDeNCIA QUE VA MÉS Et;ïLLa DE MÓN PitOFF;SSIOPdAL DE L'ENGIN^íERIA CT:VII.,. L'1.: 'i?: `'='AMI3f,^ AQUEST SIï:POSI HA DE SER MOLT Pá:C)1' I`ï c)'i , ,P':^^^.L:, PA `ICIPANTS I PER LA NOSTRA j . i' FI .I'IViF T , EN AQUESTA CIUTAT, EN ACUESTA AREA ,•^ i.'I'r'4i^);^ METROPOLITANA ELE CO vGR'^S,`-.'SISTI.^S TROBARAN EXEMPLES P '1c. TIU7 BEN CANDENTS DF?LS PRINCIPALS PROBLEMES QUE ",CT _.", LES O RES P1SF3LIQUES I QUE SÓN OEJECTI? DE DEBAT ^T .SIMPOSI. BARCELONA, P :R LA SEVA PART, POT TREURE DEL SIMPOSI UN INESTIMABLE AJUT PER REALITAR EL GRAN ESFORÇ QUE SUPOSA NO NOMÉS L?`': PREPARACIÓ DELS JJOO DE 1992, SINO LA REALITZACIÓ DELS PLANS QUE DONARAN A BARCELONA LES I vFL AESTRUC'.TUPCS T OE ENCARA NO TÉ. Ci ) PCHE T:f'..P-FE iv T, �—4— I:NTECRAEJo I COORDINACI6 ENTRI. DIFERENTS ADMINISTÏZACIONS I INS'I'ITUCIONS IMPLICADES EN ELS MACRO PROJECTES ; L' ADAPT.?ACIó I'uBI.sIOUES A DE LES NOSTRES D'OBRES EMPRESES COMPI:,TèNCIA D'EMPRESES ESTRANGERES, SOBRE TOT DE LA COMUNITAT ECOlvUICA EUROPEA; LA TRAS F} Rk4(`IA INTERNACIONAL DE TECNOLOGIA D'OBRES P ï 1 B I_, .I C'} i 1 ES. TOTS TR.S. ?'ACTORS HAURAN DE SER TINGUTS MOLT EN COMPTE EN Eh PERIODE QUI' TOT JUST ACABEM DE COMENCAR. DES DE LA PERSPECTIVA DE BARCELONA HI HA UN ALTRE FACTOR s?Ui? VOLDRIA DESTACAR. L'ALTA C( }=t=SC INC IA QUE EL C IUTADá DE BARCELONA DE L?}. NECESSITAT DE FER UNES OBRES RESPECTUOSES AMB ' ^`? + L'ENTORN. PúRLIQUES �OWA CONSCIèNCIA QUE PROVÉ DE LA MEM5RIA RECENT DEL BARCELONi QUE VA VEURE COM EL SEU H:4.BITAT ERA DESTROSSAT. EN ELE ISLTIMS ANYS, DES DE L'AJUNTAMENT I LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, HEM ACONSEGUIT - EN ELS RECUPERAR GRAN PART DE LA CONFIANÇA DEL CIUTAD á T5CNICS MUNICIPALS. AIX5 HA ESiAT DEGUT A QUE MOLTS DELS POLÍTICS MUNICIPALS PROCEDEIXEN DELE MOVIMENTS VEINALS MES COMBATIUS. PER5 TAMBÉ HA TENGUT UNA PART GENS NEGLIGIBLE EL FET DE QUE ELE PROJECTES MUNICIPALS I METROPOLITANS S'HAN REALITZAT AM/3 UN ENFOCAMENT INTERDISCIPLINARI. AMB AQUESTA SUGGERNCIA, NO EM QUEDA MÉS QUE DESITAR-VOS UNA FEBIC ESTADIA A BARCELONA. �-6- ‘...ENYORS ^ ";,I"_,F'.t. I . .10L'i'F;S GR. r3C: SIN?POS I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4011 Title A name given to the resource Simposi Internacional d'Obres Públiques / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Model social Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1106/19870731d_00229.pdf 94e9734c8ee57cb849a6c2cf322ad3ab PDF Text Text "ESPANYA. 92: UNA PERSPECTIVA". CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. 1-1CALDE, PASQUAL MARAGALL, AL CLUB LIBERAL. PLATJA D'ARO, 31 DE JULIOL 1987 �SOVIET HE PENSAT QUE A CATALUNYA ENCARA TENDIEM A CAURE EN EL VICI D'AOUESTA INTROSPECCI6. DEDIQUEM ENCARA MASSA TEMPS A DISCUTIR SOBn EL QUE ÉS j 1, CATALUNYA , ! A -S . RE E1.19UE ,i 1.. 1s qíVo 1. I I •1 \ í - : n 1 1 . . ESIE PANYIA-It TENfM ENCAR í MASSA = ! i OBSESSIó P,ELS 4AMS/I \PEI,S\ADP-ECTIU$: iNAC;f6,\NACIONAAT,\REGI6, 1 \ y ESTAT PAISOS, NORD, .5,. Y31), PRINCiP \j• \ í \,..,../ , PENÍNSULA... ENS Hi DEDIQUEM MOLT MIS D'ALL6 QUE LA SITUACIó REAL JUSTIFICA: NO NI HA DESGR&CIA, PER1LL, OPRESSI6, AMENAÇA PESANT PROU SOBRE "HL C [SiP" PER JUSTIFICAR UNA TAN GRAN ATENCIó A NOSALTRES MATEIXOS. POTSER JA QUE ENS TROBEM ENTRE LIBERALS CALDRA PARAFRASEJAR UNA DE LES SENTaNCIES MIS CITADES DE MARX: JA HA PASSAT EL MOMENT D'INTERPRETAR LA REALITAT; DEDIQUEM-NOS A TRANSFORMAR-LA. �PER AIX,5 HEI DE FER SERVIR LA FITA, EL REPTE DE 1992: TRANSFORMEM BARCELONA, TRANSFORMEM LES NOSTRES CIUTATS, TRANSFORMEM CATALUNYA, TRANSFORMEM ESPANYA, PER FER-LES MILLORS, PERQU SIGUEM MÉS FELIgos, MES LLIURES, MÉS PERSONES. TI CATALUNYA I L'ESPANYA DEL 92 PER A MI ÉS EVIDENT QUE, PEL NOSTRE INTERéS, PER L'INTERéS DE CATALUNYA ENE CONVÉ QUE LA NOSTRA TRANSFORMACIÓ SIGUI SOLIDARIA AMP LA D'ESPANYA. ENCARA MÉS, HEM DE SER CAPDAVANTERS EE . EN LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA. SABHM QUE CATALUNYA NOMÉS HA POGUT SER LLIURE 1 PRÒSPERA CUAN A ESPANYA ¡JI HA HAGUT UN RÉGIM DE LLIBERTAT 1 PROGRÉS. �NOSTRA P ARTICiPACIó EN LA TRANSFORMACió D'ESPANYA, LA REPETEIXO NO P,S TAN. SOLS UNA OUESTIÓ DE SOLIDARITAT: ÉS, SOBRE TOT, UNA QUESTió VITAL PER A NOSAL.TRI. ESTEM PREPARATS PER A LIDERAR EL PROCÉS? CONTINUA SENT CATALUNYA L'AVANÇADA DE PROGRÉ,S? LA PRIMERA PREGUNTA 14' INCLINO A CONTESTAR QUE Sí. A LA SEGONA NO N'ESTIC TAN SEGUR. L'INTERVENCIONISME M'AGRADARIA EXPLICAR-LOS QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE CONSIDERO NECESSARIES PER RECOBRAR AQUEST PAPER. ÉS UNA FETA CATALb.. DES REFLEXIÓ D'UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA: LA DEL SOCIALISME �FA DOS ANYS JA VAIG TENIR L'OCASI6 D'EXPRESSAR LOS ELS MEUS TEMORS PER LES TFNDaNCIES INTERVENCIONISTES 1 ESTATISTES QUE APUNTAVEN A CATALUNYA. UN AFANY D'INTERVENCIONISME QUE ERA PALèS EN LA MANERA DE ELE D 'OPCIONS POLÍTIQUES QUE ES RECLAMAVEN HFRE\w S DEL PENSAMENT LIBERAL. DOS `JESPRS,„.cE.) ANYS E'INTERVENCIONISME, NACIOIALITZA2 S'HA CATALUNYA TRADUYT DOLOROS ENDINS, EN UNES CONSTATAR QUE L'OBSSESSICS PER MESURES POLÍTIQUES DESAFORTUNARES LES CONSEQÜ'éNCIES DE LES QUALS SERA MOLT DIFÍCIL Esm:EnAR. FA DOS ANYS VAIC, DEFENSAR EL COMPONENT ."LIBERAL” DE L' OPCIÓ POLÍTICA SOCIALISTA EN- LA QUE MILITO. • �CREC CGE VAIG AUNTAR, QUE LA POSICIó SOCIALISTA RESPECTE DE • - L'ESTAT, DE L'ESTAT EN ABSTRACTE, HA DE GUANYAR GRAUS DE LLIBERTAT I D'ESCEPTICISME. AQUEST ÉS UN ALTRE SENTIMENT PROFUND DEES CATALANS I DEL SOCIALISME CATALá QUE NO VOLEM AMAGAR EN ABSOLUT. AOUESTA PERSPECTIVA S'ADIU DEL TOT AMB EL NOSTRE MUNICIPALISME TEóRIC I PRáCTIC. UNA PERSPECTIVA DES DE LA QUAL _ • PEESEM QUE CALDRTA ERE -I NO ES FA PROU- UNA CRÍTICA SENSE PIETAT DE L'ASEIXIANT INTERVENCIONISME NACIONALISTA: S'INTERVENEN LES CAIXES, ES PREPARA LA INTERVENCIó DELS YOSEUS, JA S'EA FET EN EL CAS DE LES El RES, LES CAMBkES DE COMERÇ, LES CAMBRES AGRáRIES. ES NACIONALITEEN LES COMARQUES A TRAVÉS DEL PARTIT, PER CONVERTIRLES EN TOP EL CONTRARI DEL QUE SQMNIAVEM: EN ENGRANATGES D'UN APERREE NACIONAL DE DOMINI PUNTIELISTA DEL TERRITORI 1 D'UN REPARTIR D'INSPECC)6 DIRECCIONAT DEL DINER PúBLIC; FINANCERA LOCAL, ES CREEN (JbOSSOS ES MEMYSPPEEN ELE MECANISMES AUTONa:TICD DE DISTRIBUCIó DE RECURSOS DES DE L'ESTAT AMB L' EXCUSA �COMPETCIES PER A CATALUNYA; ES TANOUEN AMOS I TELEVISIONS LOCALS TOT LLOANT LA SOCIETAT CIVIL; ES PROHIBEIXEN LES SAMARRETES DE LES ESCOLES PER UNIFORMAR TOTHOM AMB UNA SAMARRETA -6UTCA AM3 L'ESCUT DE LA GENERALITAT T UNA PETITA InscRI p ció DEL NOM DEL CENTRE; EL MATEIX ES FA AMB LES POLICIES LOCALN SEMPU AME UNA FINALITAT LLOABLE DE SIMPLIFICACIó, ES CLAE, PER3 SEMPRE UNIFORMANT, MAI PRIMANT LA SINGULARITAT). EN FI, S'INTENTA CONTROLAR EL BARÇA I ALTRES CLUBS. DAVANT UN I FORNA:- )0 D'AOUEST ALLAU DE MISSATGES LA PRó l)IA ESQUERRA SE SENT ORDENANCISTES I A _VOLTES, DESARMADA: NACIONALITZAR NO HA ESTAT JUSTAMENT EL SEU PROPI LOT D'ORDRE? �LA VISIó DELS SOCIALISTES NOSALTRES CREILM QUE IGUALTAT NO VOL DIR UNIFORMISME SINó JUSTAMENT YIPERNCIA: DIFERaNCIA PER COMPENSAR LA DESIGUALTAT D'OPORTUNITATS, PER¿S TAMBÉ DIFEKMCIA PER A QUE S'EXPRESSIN TOTES LES SINGULARITATS, VAL A DIR, IGUALTAT DELE INDIVIDUS, NO IGUALTAT CONTRA L'INDIVIDU. ACUESTA IDEA CREC QUE LA POT SUBSCRIURE QUALSEVOL, SOCIALISTA, O NO, QUE CREGUI EN LA DEMOCRACIA. CREO QUE ÉS DEL TOT COUEENT AME L'IDEARI PER. SEMBLA QUE NO LIBERAL. ÉS LA VISIó PREVALENT AVUI A CATALUNYA. PER AIX5 OLE TINC ELS REUS DUBTES DE QUE CATALUNYA CONTINUY SENT L'AVANCADA DE PYJGPÉS A ESPANYA. �SI tT.fr MO, L'AVANTATGE COMPARATIU RESPECTE A. LA RESTA D' IEIEPANY QUE `Ï'F`il EM A L'INICI DE LA TRANSICIó IIA QUEDAT MOLT I?EDUi'T. ï.^ LA RESTA D'ESPANYA ES NOTA MÉS DIFERèNCIA IENTRE LA SOCIETAT ACTUAL I LA DE FA 10 ANYS QUE NO PAN NOTEM AVUI A ^iiTriL^:'^s._._. CATALUNYA. AQUÍ ENCARA CONEONEt•1 EL RESPECTE INSTI T UCIONAL AMB EL TEMOR UN RESPECTE I UN TEMOR, REVERENCIAL. S'APLIQUEN BEN .Eï,I,!:C`!'LVAMI:P1':C. REAC: C IOI D'ALTRA BANDA, QUE COMPAREU, SI NO, LES TREMENDES QUE VA DESENCADENAR UN ARTICLE D'EN PEP SUBIRóS PUBLICA EN UNA REVISTA TRIMESTRAL iO EL RESPECTE RELATIU QUE lt NOMENAMENT D'UN FISCAL CAP DE L' AUD I ó NCIA TERITORIAL) EL AME LA `EhT[J ; :ï, TAT AMB QUE S'ACULLEN LES CONSTANTS SORTIDES DE TO DEL— (OLUMMSTES `I.ABITUALS I D'UN DELS DIARI AMB MÉS DIFUSIÓ A CATALUNYA. DIRECTORS ADJUNTS DEL �AMICS MEUS, CRE1.7 QUE AIXÒ ÉS MOLT PERILLÓS PER A CATALUNYA. MS ANTIGUES I AMB LES NOSTRES INSTITUCIONS, QUE SENS DUBTE SóN - ... MÉS TRADICI6 QUE GRAN PART DE LES D'ESPANYA, CORREN EL PERILL DE OUEDAR ENCARCARADE9 SOTA TONES D'UN MOLT POC LIBERAL RESPECTE INSTITUCIONAL. coNTERTrR LA CAMBRA CATALANA EN EL LLOC DE DEBAT I DE CRÍTICA D'AOUEST IDMENS JOC DE MANS EN QUE S'ESTA CONVERTINT LA 1 POLíTTCA NACIONALISTA LS 7 01 UN UN REPTE QUE DEMANA GOSADIA 1 HABILITAT. 1, SOBRETOT, RESOLDRE AME COHER¿NCIA EL GRAN PROBLEMA DE L'OPCió CONTINUADA -.„., ENTRE EL FER COSTAT A UNA MAJORIA ARROGANT, SIMPLEMENT HABIL EN LA cREArI6 DE PRC,BLEMES I INEPTE EN LA SEVA SOLUCIó, O BÉ, L'OPOSICI5 7RONTAL, A DESGRAT DEL COMPONENT NACIONAL EVIDENT D'ALCUNES DE. LES PROPOSTES AVANÇADES DES DE LA MAZORIA. �CREC QUE EN AQUEST PUNT ESTEM FENT EL QUE CALIA FER. PERÒ LA TASCA ES ',LARCA. AVUI CATALUNYA TÉ TOTS ELS NÚMEROS PER A ENTRAR AMB BON PEU LO LA. COLLA EUROPEA CAP A LA SUPERVIVèNCIA ECONCS•ICA I LA INTEGRACIó POLÍTICA QUE S'ALBIRA. HI HA UNA COLLA. DE SECTORS SOCIALS D'EUROPA., NO SOLAMENT ECON3MICS, TAMBÉ CULTURALS, URBANíSTICS, TECNOLóGICS I ACADèMICS, ON ES FACTIBLE GUANYAR-SE UN ESPAI RESPECTABLE. ANALITZEM AOUESTES POSSIBILITATS AMB ATENCIó. ANALITZEM TAMB AH MB DETALL LOS NOSTRES PROBLEMES, QUE SóN MOLTS, EN EL CAMP DE L'ADMINISTRACIó PÚBLICA, 1 EN EL TERRENY DE LES DESIGUALTATS SOCIALS, nuE AFECTEN YISIBLEMENT EL NOSTRE POBLE,› �nEcTnTm ALESHORES ST EL OUE CAL ÉS UN CONTINUAT ENFRONTAMENT AMO EL GOVERN ESPANYOL, COM A EXPEDIENT PER A ANAR TIRANT DE VETA. EN L'OBTENCIó D'ADHESIONS POPULARS SENZILLES O SI T.S AVIAT 1'10 PREFERIBLE TRIAR AUTÒNOMAMENT ELS CAMPS D'EN7RONTAMENT AME EL GOVERN ESPANYOL, DESENVOLUPANT-LOS AMB R1GnR, PER11 SENSE OBLIDAR NI RES SECTORS DE DESENROTLLAMENT POSITIU DE LA. POLÍTICA CATALANA NI LES GREUS MANCANCES QUE EL GOVERN CATALA RE DEMOSTRA. HEM DE SER SOBRE TOT CONSCIERTS QUE UNA POLÍTICA --•••••D i AMBIGiJEITAT PESPECTV DEL MARC ESTATUARI O CONSTITUCIONAL -QUE ÉS DIFERENT O UNE POLÍTICA DE PRESSIó SELECTIVA I TENAÇ EN ELS TEMES PRIORITARIS- POR DUP. A SITUACIONS EXTREMES PER PART DE SECTORS MAJORMENT JUVENTLS QUE ()UANT SENTEN "AMENAÇA A L'AUTONOMIA" . . • LLEGEIXEN "PLANS S -ANISTRES CUROSAMENT PREPARATS PER ANORREARNOS", '1 _UAN SESTEE "N6VOLS EN L'HORITn DE L'AUTONOMIA" LLEGEIXEN "IMPOSSIBILITAT TOTAL D'UN FUTUR PRC5SPER 1 LLIURE". �AQUESTS SECTORS ESTAT. AVUI PERPLEXOS DAVANT LA BOGERIA DESTRUCTORA QUE EL NACIONALISME RADICAL HA INTRODUÏT A CASA NOSTP NECESSITEN UNA EXPLICACIÓ D'ALGUNES COSES QUE NO ENTENEN. NECESSITEN QUE ALGÚ ELS DIGUI QUE QUAN FRANCO VA ESCRIURE ED: 1:^ L4 .'. EN EL BULLET'í OFICIAL "LAS PROVINCIAS TRAIDORAS DE GUIPU%COA Y VIZCAYA", EN DECRETAR L' ABOLICIó DE L'ESTATUT BASC, DECRETAVA `I'fMBn INEXORABLEMENT MÉS DE MIG Si;GLE D'ODIS I VENJANCES t^.'R! E'.'A?ii::; :A An. EST AFx"GIT ADMINISTRATIVAMENT INNEC:(_ESSARI PROCEDIA DEL FET QUE L'ESGLÉSIA BASCA VA FER COSTAT AL NACIONALISME BASC FRONT DEL I3r:NDOI, "NACIONAL" ESPANYOL -"TRAINT" AIXÍ LES ESPERANCES DE SOLIDARITAT DE CLASSE QUE NODRIA LA DRETA ESPANYOLA DEL 36. �COSES TETES ELLES QUE. NO VAN SUCCEIR MAJORMENT A CATALUNYA, 00 L'ESS 3 .1A VA. PATIR LES PITJORS PERSECUCIONS DEL BàNDOL REPUBLIC. ES PIPRESCINDIDLE EVITAR QUE EL CLIMA CREAT DES D'ALTES INSTANCIES DUGUI, UN OCASIó DE LES NOSTRES FESTES I DIADES NACIONALS, A LA. RATLLA QUE VOREJA EL PRECIPICI I L'ESPIRAL DE LA VIOLNCIA. JO SóC 00 CONVENCUT DE QUE DIFÍCILMENT CAUREM COM A POBLE EN AQUEST ESPIRAL: PER8 LA POSSIBILITAT, PETITA O GRAN, Hl ÉS. CONVÉ, DONCS, RECORDAR-HO I EXIGIR DE TOTHOM UNA ALTRA VIA QUE LA DE L'AMBIGÜITAT CALCULADA SOBRE EL NOSTRE DES fi PER A MOBILITZAR ELE NOSTRES SENTIMENTS AUTONOMISTES 1 MOLT EN PARTICULAR ELS D' UN JOVENT QUE TROBA PEINA AME DIFICULTAT I FACILMENT, 00 CANVI, EL CAM1 DE LA CRÍTICA ALS SISTEMES (EDUCATIUS 1 PRODUCTIUS) DE LA SOCIETAT ADULTA. �-18- SI SABRM TROBAR CAMINS EN AOUESTA SELVA, I DECISIó PER A . . • TRANSITAR-LOS, EL FUTUR DE CATALUNYA NO TÉ SECRETS I SERá UN FUTUP P1R5SPER I ESTABLE. ENTRAREM EN UNA DE LES FASES CREATIVES DE LA. NOSTRA HISTUIA. TOT H1 SEMBLA PREPARAT. RER¿) EN AQUEST PROCÉS , IMPORTC T A NING11 NO POT PASSAR PER ALT LA U5 TÉ PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR CON AOUESTA FUNCIó IlE QUE -1S ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR --COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL—, F5 COMPMSA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTaTICA CONFRONTACI6 ENTRE LA METR6POLI BARCELONINA 1 UNA IDÍLICA CATALW4M COMARCAL 1.1",S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR. UNA CAPITAL AMB UNA . .PPES(; NCIA AL M' t'. CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJEC T R-SE AME POTNCIA PRÒPIA. �ULS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES • • . . . • • • • . . . CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA 1 PINS I TOT DE LA POLÍTICA. s . ITA OIT SOVINT QUE, SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FÓRA UNA NACIÓ; QUE LA COMPARACIÓ AME REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRÒPIA (BRETANYA, CÒRSEGA, OCCITANIA, ETC.) MOSTRA CLARAMENT QUE LA INEXISTNCIA D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. AIX6 PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, .PERÒ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS, AL CAP I A LA FI, PERQUa CATALUNYA ÉS PROU NACIÓ COM PER HAVER-SE DROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 AIXÒ QUE EN DIEM UNA ORAN CAPITAL. ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS BU EFLACIONATS AME LA PRODUCCIÓ PRIMARIA D'ALIMENTS I DE MATÓSIES PRIMERES, 1 APLEGATS EN UN TERRITORI REDUYT 1 DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIÓ 1 DE REPRESENT7\CIó DEL PAÍS. �MOLT CONSCIENT OUiE LA SEVA BARCELONA T-#I.S T()R,IC;A L'INSTRUMENT ".: SER LA PLATAFORMA D' EXPRESSI& DI: JUrTIFICACIÓ CATALUNYA, QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT PER EXPRESSAR-SE I RELACIONAR-SE AME L'EXTERIOR. AQUEST f7S UN DELS OF3JFECTIUS QUE BARCELONA `i' FIA DE PLANTEJAR EN LA ?E;2SPF;C`iIVA DEL 92 I DELS ANYS QUE SEGUIRI^N: EL REFORÇAMENT D ; i C SEVA CAPITAi,ITAT. ESPANYOLA .I. DE LA SEVA CAPITALITAT CATALANA, EUROPEA=.. PEROUé CAL TENIR BEN PRESENT QUE BARCELONA ES TROBA EN PLFE "CARRER :Ion " D'EUROPA. EL PAPER FUTUR DE BARCELONA PASSA PER ESDEVENIR EL CENEE NEURALGIC D' ALL () QUE EN DIEM EL "NORD DEL SUD" D' E ROPr>, UNA AMPLIA REGIÓ QUE COMPRèN EL MIGDIA FRANCÉS, EL NUED ?' ITàL1A _ EL MEDITERRANI ESPANYOL. �S'EA DE POTENCIAR BARCELONA COM A CENTRE DE GRAVETAT D' ACUESTA áREA TERRITORIAL INTERNACIONAL, LA CUAL TI UN PES CULTURAL NOTABLE, ULTRA LA SEVA POTENCIALITAT 1 TURÍSTICA, I USTà PERFECTAMENT INTEGRADA EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS. NOMÉS UN REC()NEIXEMENT I UN PERFECCIONAMENT DEL CARáCTER unBa DE CATALUNYA PODRá PROPORCIONAR-NOS UNA INCORPORACIÓ A EUROPA QUE; ENE PERMETI JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER I, AUTORA, ORIGINAL. ES UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTITUDS QUE SóN INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CON ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACIó DE LA PLURALITAT, L' I NTERÉS PER. LES AVANTGUARDES I, AL MATE IX TEMPS, PEL RIGOR EN L'ADMINISTRACIó. I NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VER AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L'IDEAL DE SOCIETAT N'IS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT 1 CAMP JA NO ExisT21x TANT. AIXò NO HAN OIT MOLTS. ¡JO VA DIR, PER EXEMPLE, MARX, I NO EA DIT MOLTA MÉS GENT. �L ,..FuRePA EN T,.7 DUAL ACABEN D' ENTRAR ÉS, PER DEFINICIó, EL CONTINENT D=IFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA, EL QUE NWALTRES ENTENEM PER CIUTAT, És UN INVENT BáSICAMENT TUIROPFU. I NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA URBANA EUROPA TAN TAN- CARREGADA D'HIST5RIA 1 DE PROBLEMES, PER5 TAMBÉ DE POSSIBILITATS, LA ,IOSTRA PLENA INTEGRACIÓ EN EUROPA, EN EL MÉS AMPLI SENTIT DEL TERNE, EL MOSTEE CAMí CAP AL PROGRÉS, CAP AL FUTUR, PASSA INEXCUSABLEMENT BEL PLE RECONEIXEMENT, ARREU DEL MOSTEE PAÍS, DE LA CAPITALIT7I2 DE BARCELONA, AiXí CON PER LA DEFENESTRACIó DE LA FALSA LOEN DE LA .*:ONFRONTACió ENTRE LA CAPITAL 1 LA CATALUNYA COMARCAr,, NO EME-HO AiXí F6RA UN GRAN _ERROR D'INCALCULABLES CONSEOONCTES NECATIVES PER A TOTS, PER AL PAIS I PER A LA SEVA cApTy -e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4012 Title A name given to the resource Espanya 92: una perspectiva / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Catalunya i l'Espanya del 92. - L'intervencionisme. - La visió dels socialistes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Liberal, Platja d'Aro Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Liberalisme Socialisme Autonomia Model social Acció política Territoris Description An account of the resource Manquen les tres primeres pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf e6279dd59fd0568c72fffc808900527c PDF Text Text N° 8 BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL JULIOL/AGOST-1985 CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTA MAJOR DES DE LA CASA DE LA VILA PREGÓ PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, AMB MOTIU DE LA FESTA MAJOR DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Amics de Castelló d'Empúries: Vull agrair-vos l'oportunitat que em doneu d'estar amb vosaltres el dia de la vostra festa. Per a mi és una satisfacció i un honor, no només com alcalde de Barcelona sinó també des del punt de vista personal. Aquestes terres estan lligades als records més feliços de la meva infantesa í adolescència. Molts i molts estius vaig recòrrer aquests paisatges, a peu o en bicicleta, aprenent a estimar aquesta terra com la van estimar els nostres pares í els nostres avis. Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí en aquesta ocasió. Barcelona, com Castelló d'Empúries, és una ciutat que estima la llibertat i que per tant admira i respecta els que han lluitat per la seva llibertat. La vila de Castelló d'Empúries ha donat al llarg de la seva història moltes proves de l'amor per la llibertat. El Comtat d'Empúries, del qual aquesta vila és cap i casal, volgué mantenir sempre la seva independència, enfrontant-se amb el Bisbat de Girona, amb la Casa de Barcelona i amb els invasors francesos. Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el regnat de Jaume II representà el desafiament del Reia la casa Comtal d'Empúries. l afegia: «...Ara, quan contemplo la silueta del castell del Montgrí des d'un punt o un altre del país, veig en les seves parets seculars un acte de voluntat reial, el testimoni mut de l'emanació d'una vasta sobirania; però, malgrat tot, com a empordanès, sento una gran admiració per aquest linatge de senyors del feudalisme». Jo, si em permeteu, també em considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc veure com és de profitós per a un barceloní, i amb més motiu si és l'alcalde de Barcelona, conèixer la trajectòria d'aquesta vila. Perque en podem treure molts exemples de l'amor per la llibertat, com he dit abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del poder. Ens recorda els perills de la prepotència i ens ajuda a situar en el seu just terme /'apreciació del paper que hem de jugar com a capital de Catalunya. Segueix a les pàgines centrals �PONT VELL 3 ve de primera pàgina DES DE LA CASA DE LA VILA' Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que des de Barcelona o des de Castelló han deixat el record del seu amor per totes dues poblacions: el cronista Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que, a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a Castelló, on escriví la seva «Crònica Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual encara roman; En Sebastià Sunyer, l'amistat del qual amb Picasso ha quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu del carrer Montcada de Barcelona. Castelló d'Empúries és, d'altra banda, un paradigma del que és i ha estat Catalunya. La història de les lluites d'aquesta vila per aconseguir la seva emancipació i la del seu comtat ens recorda les lluites de la pròp/a Catalunya, «el comtat gran», per mantenir la seva identitat. La pròpia configuració de la vila, presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església de Santa Maria, és un compendi de la seva història. Els noms dels seus carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de la vila ens ensenya com Castelló ha sabut adaptar-se als canvis dels temps, en variar l'orientació de les seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant –«Castelló, vila major, tot són jutges i notaris...», deia la cançó ramaderia i agricultura, després, l finalment, el turisme. Potser ara que ens acostem a l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem superar alguns dels problemes que ens afecten. Catalunya es troba que, en plena crisi ha de mantenir una sèrie de realitzacions fetes en una època en que es pensava que el creixement econòmic havia de durar per sempre. Doncs bé, no ha estat així, i aquí rauen els problemes que tenen els municipis. Vosaltres ho sabeu molt bé. Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials i els 25 km. de canals navegables, els 2.500 punts de llum suposen un volum de gestió que ajuntaments molt més grans i amb més mitjans que el de Castelló no sé si haurien resolt amb l'eficàcia que ho heu fet vosaltres. Vosaltres coneixeu també les conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu acceptar aquest nou repte i en sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços. Perquè el dinamisme d'aquesta vila s'ha avançat a la resta del país. El vostre alcalde m'ha explicat que ha concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els últims quatre anys. Heu sabut recuperar i mantenir, però, el respecte per aquest fabulós patrimoni arqu/tectònic de la vila. Demostreu d'aquesta manera una gran sensibilitat, a la vegada que heu sabut donar una utilitat pública a aquest llegat de la vostra història. És sorprenent com en un àmbit que en principi sembla tan diferent al de la meva ciutat es pot trobar inspiració per alguns dels problemes que afecten Barcelona pel fet de ser una gran ciutat metropolitana. Castelló d'Empúries, l'enorme vila que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis. Em refereixo a la complexitat que suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees molt deferenciades d'utilització del sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un problema que semblava limitat a les àrees metropolitanes de les grans ciutats americanes, unes capitals profundament dividides entre un centre que entra en crisi i una perifèria pròspera i residencials. Aquest és ara també un problema de Barcelona, en el sentit que es pot provocar una confrontació insolidària entre aquells que es beneficien de la centralitat –de ser al bell mig de la ciutat–i els que tenen espai per a viure amb més amplitud allunyats dels aspectes més negatius de la vida ciutadana. És un problema que potser també se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat. Davant d'aquesta situació el meu missatge és el mate/x que he intentat comunicar en aquelles ocasions on es parlava dels problemes de cohesió metropolitana: solidaritat. L'esforç de solidaritat, també de solidaritat fiscal, és imprescindible per a evitar que es trenqui la consciència de pertànyer a una mateixa població. La solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns. El vostre potencial de riquesa, el vostre dinamisme, el fet que no teniu el problema de l'atur en el nivell de gravetat que és normal en altres llocs, ens permet d'encarar el futur amb optimisme. El futur de Castelló, el futur de l'Empordà i el futur de Catalunya. Amb aquest esperit optimista podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han de ser d'alegria, de germanor i d'amistat. Amics de Castelló, que comenci la festa! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4013 Title A name given to the resource Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Vila, Castelló Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Història Municipis Gestió pública Barcelona Acció política Empordà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1108/19870825d_00231.pdf 75014b7c65d9b7f8e3c1e1ab31857161 PDF Text Text Q;,^^.^.^. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, a les Festes de Torroella de Montgri Torroella de Montgrí, 25 d'agost de 1987 �+IÍ Ajuntament 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE TORROELLA: M'HEU FET L'HONOR D'OFERIR -ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LES VOSTRES FESTES. MOLT SOVINT HE VINGUT AQUí COM UN EMPORDANS MÉS, PER LES FESTES, PER LES SARDANES, PEL MERCAT. A MÉS DE BARCELONí, M'AGRADA CONSIDERAR-ME JOSEP P EMPORDANÉS. MEU PAISATGE B STa COMPRES EN A P VAN IGDI "EL ES NA ". PER¿ CREC QUE SI M'HEU CONVIDAT A FER DE PREGONER ES MÉS PER LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. EN NOM DE LA CUTAT QUE REPRESENTO US AGRAEIXO LA DISTIItiTCIó. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè BARCELONA, COM CAP I CASAL DE CATALUNYA QUE ÉS, VOL MANTENIR LES RELACIONS MÉS FRATERNALS AMB TOTES LES CIUTATS, VILES I POBLES DEL PAíS. UNES CIUTATS, VILES I POBLES, QUE, COM ÉS EL CAS DE TORROELLA SóN TOTA UNA SINTES DEL QUE HA ESTAT I ÉS TOT CATALUNYA. UNS MUNICIPIS, LA VITALITAT I LA PERSONALITAT DELS QUALS SóN EL FONAMENT DE LA BONA ARTICULACIó DEL TERRITORI DE CATALUNYA. BARCELONA DEU MOLT A L'APORTACIó DE TOTES LES COMARQUES CATALANES. AQUESTS DIES, LLEGINT A GAZIEL, HE ^---^ POGUT RECORDAR L'APORTACIó DE L'EMPORDà: UN CONTINGUT FEDERAL, CATALANISTA I OBERT, COM CORRESPONIA A LA GENT DE LA PLANA I LA RIBERA. TORROELLA HA VIST A LA SEVA HISTòRIA, LLUITES, PESTES, PIRATES. HA VIST CANVIAR EL CURS DELS RIUS, ELS CONREUS DELS SEUS CAMPS, LES DEDICACIONS DE LES SEVES o �I1111l Ajuntament ' IV de Barcelona Gabinet de Comunicació GENTS; HA VIST L'ENORME CREIXEMENT DEL TURISME. TOT AIXò HA QUEDAT REFLECTIT EN LA FESOMIA DEL MUNICIPI. NO SEMPRE COM HAURIEM VOLGUT. L'AFANY PELS GUANYS IMMEDIATS VA SER POC RESPETUOS AMB EL PAISATGE DE LA NOSTRA COSTA. r1é PERò, TORNANT A PLA, "LA COSTA BRAVA, SI SE SAP MIRAR AMB ULLS D'AUTENTICITAT CONSERVA ENCARA TOTA LA SEVA GRAN BELLESA, EL SEU INCENTIU I LA SEVA FASCINACIó, INTACTES". EFECTIVAMENT, TOT L'EMPORDà ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT. UN LLOC PRIVILEGIAT QUE ESTA VIVINT UN MOMENT CRUCIAL. ARA QUE L'ECONOMIA ES REDREÇA, QUE POT TORNAR A HAVER CREIXEMENT, L'EMPORDà ES PODRIA DECANTAR CAP A UNA ESPECULACIÓ QUE MALMETI MÉS LA COSTA, PER UN URBANISME �tififfi Ajuntaznent '(FIÍ+" de Barcelona Gabinet de Comunicació DE DENSIFICACIò, REPRENENT ELS HàBITS DELS TEMPS PREDEMOCRàTICS . 3^^ L'ALTERNATIVA, PERò ÉS UN p56' LA S TOSCANA: UNA COMARCA DENSA, PER EQUILIBRADA. TENIM AQUí UNES POSSIBILITATS INFINITES: BONES COMUNICACIONS, EL ROMàNIC, I "EL ROMà", LA GASTRONOMIA; FIEU SABUT CREAR•UNA TRADICIò DE FESTIVALS DE MUSICA; TENIM EL MAR I L'INCOMPARABLE MARC NATURAL: L'EMPORDANET VERD, ARRODONIT I SUAU I AMABLE. AMB AQUESTS ACTIUS CAL NO ESPERAR A QUE ^ J L'ESPECULACIò ENS POSI A LA DEFENSA. ARA TENIM PODER DEMOCRàTIC LOCAL PER A FER UNA ALIANÇA AMB ELS SECTORS POPULARS, MENESTRALS I EMPRESARIALS MÉS INTELIGENTS I DISPOSATS A PROGRAMAR A LLARG TERMINI. ^ �IIIIl Ajuntament 11 1I' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI TENINT LA IMMENSA AVENTATJA DE LA VIDA COMARCAL EFECTIVA DE QUE GAUDEIX L'EMPORDà. PO SEMI PER EXEMPLE LES FESTES MAJORS, UNA DARRERA RUPIà, PARLAVà, PERELADA, LA BISBAL, I .^^ VULPELLAC, TORROELLA... L'ALTRA: LLS, EL JOVENT HI VA CADA SETMANA AMUNT I AVALL, AMB LES SEVES MOTOS. (SI NO FOSSIN TAN PERILLOSES! EL CASCO!) I LA GENT GRAN SURT A BALLAR I A VEURE EL JOVENT. TOT AIXò ENS PERMET APOSTAR PER UN CREIXEMENT QUE :MANTINGUI LA QUALITAT DE VIDA QUE TÉ L'EMPORDà. c I DES DE LA MANERA DE VIURE DE L'EMPORDà FER UN MANERA DE VIURE DE TOT EL PAíS. 5 �Ajuntament '4111" de Barcelona Gabinet de Comunicació DES DE LES APORTACIONS DE TOTS PODEM FER UNA CATALUNYA VARIADA I EQUILIBRADA. NO PUC OBLIDAR L'APORTACIó QUE TORROELLA VA FER A LA RECUPERACIO DELS NOSTRES SIGNES D'IDENTITAT: EL PAPER QUE AQUESTA VILA VA TENIR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SARDANA. LA SARDANA LA VA REFER I CONSAGRAR UN ANDALGS D'ALCALà LA REAL —MIREU SI NO ÉS SIMBòLIC — AFINCAT A FIGUERES, EN PEP VENTURA. EL SEU COL.LABORADOR EN LA CREACIó DE LA SARDANA LLARGA VA SER EN MIQUEL PRADES, QUE, ENCARA QUE VA NEIXER A VERGES, DES DE PETIT VISQUÉ AQUí. VA SER A LA PLAÇA DE TORROELLA ON ES VA BALLAR PER PRIMER COP EL 1884 LA SARDANA SEGONS AQUESTES NORMES. —7— Ref.: �Ajuntament `VIII p W de Barcelona —8— Gabinet de Comunicació Ref.: I NO OBLIDEM LA CONTRIBUCIó AL DESENRROTLLAMENT DE LA SARDANA D'EN VICENÇ BOU I GALí, DIRECTOR DE LA COBLA DELS MONTGRINS DES DE 1909. EL MAR, LA MUNTANYA, EL TURISME, LA SARDANA, NASCUTS AQUí, NASCUTS ALLà, NASCUTS A ANDALUSIA TOT AIXE ÉS CATALUNYA. CATALUNYA NO POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES SEVES PARTS. NO POT CONTRAPOSAR SINO AGERMANAR: DE BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA A L'EMPORDà, DE L'EBRE AL PIRINEU. AL CIM DE STA. CATERINA EL CASTELL DE MONTGRí ENS RECORDA TOTA UNA HISTòRIA DE CONTRAPOSICIONS: EL PODER REIAL I EL PODER DELS COMTES D'EMPüRIES. PERE TAMBÉ ENS RECORDA QUE EN POLíTICA LES COSES NO SóN MAI ETERNES: EL CASTELL VA DEIXAR DE SER NECESSARI ABANS QUE NO S'ACABES. 79- ti �ÏI, IIIII ;+ untament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AVUI ES DIA DE FESTA I NO ENS EM DE POSAR MASSA SERIOSOS. PERS SI QUE VULL DEIXAR — VOS AQUEST MISSATGE DE FRATERNITAT, DE SOLIDARITAT I D'UNIó DES DE BARCELONA. VISCA LES FESTES DE TORROELLA DE MONTGRí. o - 9— Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4014 Title A name given to the resource Festa Major de Torroella de Montgrí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torroella de Montgrí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Cultura Medi ambient Territoris Model social Torroella de Montgrí Empordà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf 2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de la Seu d'Urgell Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987 �URGELLENCS, AMICS TOTS: INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN I ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA. ÉS UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA. UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó • LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA. BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE PRESENT I AMB EL FUTUR. ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA �INTEGRACI6 A EUROPA. SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR EL SEU SISTEMA DE CIUTATS. LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA. VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA. HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO ENTENGUI. SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU. UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE C �X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO. DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES COSES PODEM DIR. UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6 DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM. L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6 INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA SEVA POSADA EN PRàCTICA. JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA, �BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6. LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL MÉS àMiPLIA. ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6 HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT. PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA r 1-4GvJ CIUTATS COM EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí. LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó. �ÉS L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU. CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES ENTRE BARCELONA I TRACTA DE FER CONY POSICIONS, CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS. LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER ENTENDRE ACTITUDS. A ÉS DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE PROFIT POLíTIC O ECONòMIC. CATALUNYA NO SEVES PARTS, POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES • ' DE EL PIRINEU, va l L'EMPORDà, ^- BARCELONA, L'EBRE. EL �-6- TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS, L'EC (i_, IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE. V tom - /M C LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR. DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL. HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A GUST. WiÉ Cen g47/VM fW S 4 ul ALL. p',1ri.^e-A) QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA �-7— INTEGRITAT. DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA. BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92 HA TINGUT A LA SEU. MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE, IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK. ^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i • LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME, 7 EL FA BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR �DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS. TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT. I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ. AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS. NO ESPEREM MÉS. VISCA LA FESTA MAJOR. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4015 Title A name given to the resource Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource La Seu d'Urgell Festes majors Història Territoris Barcelona Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1110/19870906d_00235.pdf 265ca5df495c03f3eca0daf7554eb161 PDF Text Text ^r Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al 8th European Congress of Neyrosurgery Barcelona, 6 de setembre de 1987 1 �Molt Honorable President, Mr. President, Ladies and Gentleman: I am very pleased to give you my warmest welcome to Barcelona. Barcelona has been always an open city. She likes to receive new people, new ideas, new cultural influences. This is how Barcelona has grown in history and won a reputation of culturated, liberated city. We are proud of our mixed heritage that you can perceive in our streets, from the varied urban landscape to the languages we speek. The city governemnt purpose is to enhance Barcelona's ability to become an international seat for debate and cultural and scientific exchange. I am sure this congress will be an important step towards this objectives. You are well acquainted with the medical tradition of this city. Not a few barcelonians appear in the highest landmarks of medicine history. 2 �Barcelona is also the only Spanish city with a large supply of municipatilïty owned hospital and health services. So I hope you will find yourselves in a familiar atmosphere and the congress benefit of it. I have no dubt Barcelona will learn from the congress. Let me wish you then a very happy stay with us. Thank you very much. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4016 Title A name given to the resource Paraules a la 8th European Congress of Neurosurgery Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Ciència Sanitat Congressos i conferències Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c PDF Text Text r L'ALCALDE DE BARCELONA Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou. Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran. Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai. Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble Nou. I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins ara. Molt bones festes. Pasqual Maragàll � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4017 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Poble Nou, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Poblenou Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf 831a52c7aff0869de317314ef2973702 PDF Text Text SW* :hm Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli Saló de Cent, 26 d'octubre 1987 �SENYOI<ES I YORS: AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL PRCTOCOE,. EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I EUROPEA. IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC. AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE US LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6 LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS. REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL 1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE �VA OCUPAR DURANT DEU ANYS. VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I NOSLTUES. BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA MATEIY.A. CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN PAÍS MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES, CAPITAL D'T J1A. BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE L'EXPERIMENTACI5 AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA, DEL �PISSE'TY. PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL. BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX LONDRES-PUHL-PIAMONTE. EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES. ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá. NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS. LA NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME DIE-HO, DESINTERESSADA. �DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA. AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA INTERNACIONAL AUGMENTI. JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ) DEL NOSTRE INTERèS. HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA. É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4021 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Carlo Tognoli Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Europa Relacions Internacionals Administració local Barcelona Milà Territoris Acció política Model social Tognoli, Carlo, 1938- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926" "Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986" Viena, 1 de setiembre de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR. OR, SEnORAS Y SENORES: ES UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES GRACIAS LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS, DEL MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA 'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA DARS CONOCER EN EL MUNDO. fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE. �Ajuntament de Barcelona A Gabinet de Comunicació 'O 21 Ref.: SAUDi. àeEm }5 DE UN ARTISTA, DE UR ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES 9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA ESL A. PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS LARCELO 22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS. INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE Siu a/ »Ü S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL. • C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO VIVI/ .±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA ?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA 9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S TARDE, PICAS , 2I2} Y TANTOS OTROS. �Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS" RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER. ¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS 1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA 2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS 2O D2ECCE' P?COS. ¡ S IA QUE MUNICIPALES "MONUMENTALIZAR LA PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS AC .A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES, EUROPEOS DEL ESPAÑOLES, 2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA. �Ajuntament < f de Barcelona Gabinet de Comunicació PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN AM): _S RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES :POSIBLE SE EUROPA. VI ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y NOSOTROS tlA:A 3ÚS SOD222IS:O. OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA MEJOR UNA «&PO SIE13K 22ª2E GzUD{? BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS OE 22EIO SIGLO. �Ajuntament ir de Barcelona Gabinet de Comunicació POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA. PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN r TEC:0 POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ. nucHAs � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4022 Title A name given to the resource Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Kunstlerhaus, Viena Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Urbanisme Europa Barcelona Gaudí, Antoni, 1852-1926 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1118/19871108d_00236.pdf eb630caeafee445dd38b822a97c36981 PDF Text Text EN Ajuntament de Barcelona Preqo de l'Excm. Alcaldía Gabinete de Comunicación Pía. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 0707 Télex 54519 Laye Alcalde, Pasqual Maraqa11, a les Fires Festes de Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurni d'i,uloia, 8 de sef,ebre 1987 �4011 1,, de Barceiona Gabinet de Comuruczwio Aitintament FíH F., I `„,, (4),A9] 11, (•,:„ U:jj■ I VUIT '111 • ;.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació : }I'JiLL,Y.1.11;.7, ■ : T: nui • �Ajuntarnent Liì de Barcelona Gabinet de Comunicacid ., I ' „ ,, 1 • flUR " ° 1 ' .1 , �Ajuntament 1jj3de Barcelona Gabinet de Comunicació [ Y ' • .1, '.1 �Ajuntament ^:;-^ cíe Barc €sls Gabinet de Comunicad,. •.^> :.'•4,;_^'.^,!- e �Aiuntarnent de Barcelona Gabinet de Comanicacid 9 Ref.: 9 f"' 1 1 , �Ajuntanient ll jJ de Barcelona Gabinet de Comunicaci,') U1I R, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4024 Title A name given to the resource Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El fènix de Catalunya. Aspiració a acollir el hoquei sobre patins. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Història Territoris Model social Sant Sadurní d'Anoia Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf 110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776 PDF Text Text A A, SIS NOTES SOBRE EL •OLITIC I EL_CIENTWTP JORDI mnR.1.5? Novemore 1:967 V 1252,M5TW,L._ 9Pdi S-4- fi V �° EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES) 1^ AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC: EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS. FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960). AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL "DILEMP: O POLICIA O FOLLIA" , ^^^ INTRANSIGENCIA EXTENUAwTDE LA MESURA". L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET. �2. D OLITIC8,_ DRET I CIENCIES SOCIALS LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO... LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA ` CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS. NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS, ^ 7ECNICS O PROFESSIONALS. �• _ 3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO PREFERIDA DEMOCRACIA DE ^POTERE IN PUBLICO". LA REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT). L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS SOCIALS, DEMOCRATICS IMPULSATS P E RO SO NINDISPENSABLES. ELS PROCESOS GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS, PER FORCES POLITIQUES. DIRIGITS DES D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS, LA COL.LABORACIO AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS. LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS. �º A º,5 4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i, ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC: L'OPCIO PER LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA. PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS MECANISMES... LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA. AVUI, UNA DIMENSIO FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS, MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN Q UE ELS ALTRES NIVELLS QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL �FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS. �5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE - POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS I BUROCRATA DESPRES. - FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA ADMINISTRATIVA. EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER) A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I CADA DIA. B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE PROJECTES COL.LECTIUS. C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO., EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL SEU ROL: �A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES INICIATIVES. B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I PRIVATS. C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I ELS RESULTATS OBTINGUTS. HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL "POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA DIALECTICA EN L,ACCIO. PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL "CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT. ¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS, ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS "POLITICS", POSSIBILITEN ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS .. ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE UNS I PILTRES? SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA INTEL.LECTUAL. �AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS. AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS AJUDARA A CAmVIAR, A INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU° HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS. �6. SJEM p ERMETEU, UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C% EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA, CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME... PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO nC" L'ULTIMA MODA CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL. ABANS D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC, AHIR ELS D EL TERCER MON, AVUI PER UNA ESQUERRA INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS UNITS, MITIFICATS ^EL SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA, NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU. NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES, REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT �ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES REPLITPTS. LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE LES REALITATS EXTERIORS MITIFICADES. "DAS DORT IS mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR SCHILLER. SIGUEU D'ACI. / �IL-k ./1.3 ^^. ^ iw9— cY9t ; ^^. �¡ o Gh c¢ _ ^ sl ^,t, C7.-^ -, ^r^ JUM (,,.G, Crirj1,` ^ VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F . Li ()Club 1 i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3 ,( W a^, ^ ^ ^j ti _ (4rut, p(a_rj( tm-i, ( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j A,,d t44 ,^, `„^ c t i ^ Ch¿O-Lz. o& G L r'o l-,c 0, Lt( frtioa . o 9t` C^u„ • (,^,,,,,,,,^ 4c,44-7314 )2A, <AA., 71-9^` ^^ ^° q fi^ ^ x^ cut,k L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_ ci" !!!! ^ _^^ ^ G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C ^nn `^/1 ^ (^i u-ti¿t"' g vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A (AfC4,vVe Nn‘ v^ / o ^ YL O3( Ca A-, ^e r "t•-----k Le ot‘seA, v;^ esu,.a . ) (c,)(e utrb." ° c,t.ev, " a j ^ e L cu,, 10-itt) C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j ", ^ ^(^^ (^GLkelL é2C.ï ia^^{ r (rve -c ) r^r-^ ^ït. /^ GLto(f^^ N-O cy^ C._ ^`r "k ^ ,..4..w^ e t¿ e ^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e LÚA- ' ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U tni.-1/A (it f ^ .^^^ w r 1^, �2 v '7 4,1,-z„ I 6) ^/ ^ cR,r cv C^ 100 t-`^ 1") (A vv.~- (.0"5 0-•; ' `1-6^ d.) ^1 ^ t(f)VtÁ^, ^ lN^^^ /1 1 0,it;,(A—Lcumlí,-- 01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V) ^^ ^^-^ ^^ i^^^, ^/lM w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1 ^^ 5 4 Ut l/^ "' v^ Y ^ .Lv^ o^-S , l.^.lt,r ( 1 ^4^^.J,l,, c4AP`i-^- 11 G Am f ^.^^ - ^G^` 1 G^ —^ j^ 5^ cl) vvov- Gl/t4163" ^ ^.^^ v,_ ^^ „^,;,,, „ G 1`" "-e ^ ^ ce_,( d,(^ v ' o ^ ^ %^ PAAA o ^(/3 ^ 0A-14/v1 L í^"., llV^. t ,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ ) n, ^, ,, t ^, ^,, ^a^^,^^^1`e. `.^^^ ^ M 157.1 —^ Fit&^ ^ ^.ah ^,^ ^— ^^^ �-trl e--K__ _01,470c,) % Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6 /Lt,o ^ . i-tA-kJA,t,„ i,^t vz-(1-k_ Ib^ ^ ss, ^ (uf^, aPc (-^ Cvl h o (C-9'-'°¿4 /J-M' ^ .^ Lee. ^ ^ ^ wj ^ c M, ° u-U .. ea ^ ^^^ a^ ^wL ^ l 119) 14_, /1,t-6(t) ^ ^ ^ G^ . ^ ,n^ y ^ ^ ^ ^ ^ (1A-;&,14,9 ^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^ (1) µilifivvn't 1.04,L-0 910(1 C^^ ‘‘ 1 ot/i citAv."§1c,„) ^r í G, ^4 y h 4' ÇA ^,^ 1 .... rs-.) 4/t4A-uV,.ti 171,5 Co,v,14 (.4„0:. )71,/ k t,f, e ' t^tM 5 ITz4^ dt.) ^ ^,►i^ ^ 11 , onA ^ . A,m4:-, k a 00-'‘ cavtiac-di--¿ %e C,ItA uic<vro(e itib UJ clon`i- . uf.- cv)+A/vviS J`^^ o+ti• •, /I')^ /1/x;^ a^-^ /I) ^.^Q kutc, (A IL, v1 liti A4-1^/ p.( ^451k-v,r d.-te CaL iG, c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y 14/ to,, < (4-:"' y -u ^^ ^ .1) ro 1 / Lo/ a 6- l^`^`I vY"`^ L ^ I 6 Zátaizidp 9 SPA �IV1 t i`7 V 1 k- cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿, towitcdn '^1 ' 1 ^/ V N `^ k ^ V-' V` ^V^ ^/ 1 (.A.P■J yfrx W) (/`-' 1/41,-2-12," ^ ^ C ^ ^ r!/^^ w " : (G ol d¿i 1 J tír W3 `' t.r ^ I ^^U 11 ncA_ j 1 ^^ J^^w , ^) ^-4-^ ^^^ ^ 4 r^-^ V"_ _ P ` ^^ . , „ ,,Q ^s^ ^ 12a Pti la ,fl/' n' ) d^ ( ^ ^,/ ^ ^ ‘&-- ^ i^ —^^ ` ^^°^^^ ^ d^ AA/ ^^ cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k I.Mk_ n'y) Ci" ^ ^^^ ^ ► ^ ^^r^ ^^ v _ ^ r ^ ^`^^^ �UN? C.aii/t t l í¡ s Lit-n/\_ 1 jf -(AAft:"1^ ^ ^ (3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^ - , t rG,^ ^ Q ^G c, ^^ /, _t _ ce , Avt4 ! "Jlarb-- 4^ ,^ (M14 544° o Veik di f)jgkiti‘^ dr) 1C- ll(^ 0 QA, } ( )1.' ? I " zcz. ( 4' 1 ^— 1), /6 ( 11 9■c-0-- ° p14tn-.^^^-, - j^Vt.^.^ ^ l p 001 ^ i^ ^c^ ^ n. (4,-,1"5" �512 eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-) ort-Q ^^fÇ 1 ^:,^ (AA^ _\ 1. V (/') (r/aNk--5 ► ei,i,p é c.(Iv : 1 Á_ ^ G S, -- MOJA "eacb--, ? ^ '`M I ^^ ' fiWte, ^c, 3-/m)hd. a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^ cite 'irr )49 mi tnind-,¿0Y ) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^ ^^^^^^ ^ ^^^^ ^ ^ ^^ ^^ ^,, ,t<,^.^ q ;e. (A, "PAJA) 4Aetan ic ct:54A SAI ,-1 -ALew"át 1 9A0 ncte"_. (f4- ^ ^--- =- ^, ^ ^^ ^ , ^ ^ ( ^v .– ^ ^ u;^T ^^^ ^^ A 4,1-G,^; ^^o/^ ^ ^ ^ C..Q-_ ^^^[ \ ^ Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,( e,t,, u Gtt. t'CZ. rt-Lcutz fiu^ ^l L^ Pil S cu,s (S c^ ^ I akvy, à coi. l rztg„ cít i Y s c^ cirw4„ loi:/fi,-vç .a, I k.o ckA ) �^ ^^ y ^ v^w q ^^ U,WO CA 4 LJJJ1& .a41./1-0 diAo: /eN11)1/P ^ f' 1". 1`°tiv" a„,„._.[ ^^,c.^-c r^ ^ ,,,^ ^ ^^ ( ^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^ 73,t161a, ^ P^^. ►^^r^^ /11{ ^-^i,^^ ^S fN , u^ 4 ^f ^ ^, ^ 2^^^^ ^ que: ^^^ s^ t-t-^-c^ a ^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v e-- Q vi- S ^ I^ü11Y1.^S^^ ^ ^ ^^`^` ^^et-pia pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9 Hv Ñ p k _ — ^ ^ 0,1-5,41 P-)/1-1^4^L c .^ a_ ' ^ ^^ 4 ^ ^ .^^ ^ Cit`' j ,/ kl) \G0^162 1^,^^ ai ^^ lr.1. �II , ^ 1 . (o 14Á4r; ^,. ^^^f w ? P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku ( y 171 07 (tAx": Ce‘-` ,1 t ‘ c (Al ^ < << 111 J6-1., "O 4,1--rt, J._ bi/la hitAA) tq w.> &e e Issr ut„/ U(. Calitif4 t4. o ¿-v) ra Z ceyt T-c61 cAncs r M ol o (D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,( nbuynA C (buo /-~ .m4 , 5 utuim,„,, Fiou91-1- DrF-m'irawi PP7 17S UEu n,^; �fo Lv q u te c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft) ^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su 77 Pu urt9 ) /J(1171( 2 M uugo .Sc- Av-no esnv7l1 AIY E&11) ft LO 74 0-'11 Lo Qu p ElutArdj ^^ CN1 Frt clar LS G/--9,12.- 2r3Pow " t',J -2 601116-0' pt_d ^ r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4 ku rbov s?v C.vék,1 í^^ viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs *U " �. ^^ , ^ ^ d,^, ^o ^4P^^ nM ^' ctivu4Z(4;-,;) Go-k^ I QA2 kuu pu-) ny ,lA i.-em cu,, u-voArriv– <<4 , ne-0 A nian#Arr') a— wktujx. a~s Ipa veit/kY 1/L2 a-, a,wt4 r ^,, �o! n Co ro Treh-- P iaj¿ 74-9 ` t2:5 m !tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V ^J4-J4 44 /-c, Gt b , /, ^C57v^ de-fa v eig F 1-3-7v.^^ g , M l^9 ^ ' f7^ N f t-ti-,, ^i Pcrl^i ^ ^ ,Q ' I C%^ D4 e5- iZo 1/_01 - -4 e_rfi®r o ^ P 1-N! ts-pi2 -s> 4( ^ 1. ‘29 ^` C ^l 1hr1C^ s^^ ^+ V^^^EI . ' ^ ^^ n -^.p C^,,La Ci ( l j /-75 W ^ / 4 14/1&MAA4rII, _ 1 '^^ r o f/e/J! a , 0,1 l^'rat '^ ^^ vi/t, 41/4‘)/Lck) % (4! dLl L ^ ^v C-Z5 ^ ^^ b -11U ^ t I^V ^ S ^^ ^oc^s ^ 91-(=1' u? Uit\i Citft c4-15,1 \ , ^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4 b ^ cJE. ^^^s^^ fov«4ïc )41 1(-01171- ^ �tt,csva uv citz thik ^-^ /(x-ahuvnt- z Grt.^irrc4 ^. sr ^A J6Itt- ópAXTrcli f ° tnk Pv uiN 71 cok ottl<1°- e. A ((LA '^ /t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_ itpai a Kijrd E-rM-21 e.41A-4. ^ rG S'r /%t esv ^r V,P:44 1,91,4,L s o 0 u-- Y-1 lcr 41.4 (Á TIZA Poa vr , 1(4, /^, s-►- c, D "44(,,bKiu14.e-- "4 W-4 C.,, i^^('^^. ^v'^4i1hr A ti %d c m, " ct,t R N2 f^-^C ? U/1 ^k^ C^c.^%^,5 V 42,) vels (1-/(.4, hGu,,-y 11• 0,1,,g, e i (krA,.A; (AA.nA- ■Lc. —^® ^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 : , ^^^ " ^^' �4 "--‘ (titr\ix". r2.9A¿% ^, ^ " ^ Zttl2A..oV^ a ^ /d¿,Gcgy ^` r 11)141b--( ` Wa 11, u„., , «4 hnmszg, Tbuktew ut.)( ¿t, Ve cM4__ k ^° r GrA.L"-e•v,- _fiztu,kutc-- °^ CL.~ C^I v, cti ,a4 /WIA< i)~ 11"24.(iut, f 1 ol) :^^,,;^^^ra »tA" Rewr uce AC-L . (k5 ^^^^ ityul ^ ^^ ^ ^^ ^^^ ^4 ^o`^^ �^ 4.12)(ÁmArbiln-))...e_ a VIA ^ ^ <^.^^ It\ iAyi �s, _ v4 _Jc sz piAis Q^^= ^ ^C Si413er) 1^-V r- NvM r ^7 LA_ --ryzrYvt74- kAJ 1(1),-) r-re--0--e- LtAnvAi4L4._ Vni ^« ^ g (1'rJ S, G ^^ LemA4,; /_51wad^,., P/14-a-r4 �kLe5^LSY'Vt,.^ C ^ r^ T.1.534 9/vir 2NT-tnt oír- 01)1 it/W'rtaótz"--- SA,14 u e-LfD ^ LA e%) FenAe ^r 1), ibTS y) T\ST c^ ^1 ^^ ^^ t ^,,.^^ ! P !1V (15-o~ &rixem-9.,10-4 hvuir N/0 ^^^p. ^^ ^ ^ ^ ^^ -¿-)5^i^, ^ r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf /; �1t0 „ p R^ -`''^ ^ , / .etA órkv (Jo a_ KAkv ,/ - /, ," ^^ Q^ ®V ^ cA Z^ ^^ ^ ^^^ q 't ^ ke (^ 1.)(Ár ^^ ' c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^ ^ ^ï ^ ^ ^'` If ( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&, ^ ^^ 4^^ 187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale /tAA 4 4-¿-. i/t&Á.l: ) cc,1. vimk (7-1)1A1114 Vitj _ 7 r ^Q (ÍF JC" Glf‘/<;- /6_ 1M Rt c tlwh-)V I. - ri,t&4k- Gom Gkatni_ u,^.^ h^,.a c;p_ATT-4w7- nom- .)/( ¿-0/a,„ s(uo (Ups-eArb---- (t-N kAdLe o-51 L )41~ c-PA)t^e- 0CG,& (Ct_Me-z �^ ^Cf^ .-3 ^ ^ ^ ^-^u^-^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^ ,^` 7Z(9 a_ 19' (55 Ait,d5 ^//^^^ ^r G" 1¿,& ^^ ^^ ^ ^ ^ .^ ^ ^. 9/taucrol..r ».‹ Geé`c.(01.4 rzknik 4r-u.Aitc'et, (4144( �,,,kautÁr T cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_ ,,pit& C-krésizsp/-x mas/P5- /ffliJelith- Ak-ofk/Ok (k.ma &CA 1)(4141 G4t4f& caitmlwv4 d,„e Me~-k_ t~„ ^ LA) n 2rvkAjn A l'Ami I r(-((_, ç kiLe cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^ USA D �44 u cabut) ,' lea„ x (2,eft-,9 eit.Jurd,Loz. ct) ( ar cooec. ^,n..Q ra, ^ I com-„A„, . ^» A e 4AMiv E-% r t ^. ^ -Qi^i31'^ , k_ vt; ^ ^ GUA_ D1„ U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' / rt 4 Ai ^ -c r^ , ^ ^ 0.1., 0(c~,t C,0 -W Á TI a 6, "-C-,' Ct vL-4 (UPA /11 9Aj? �j "21 9, 4 ( S G 1 ^ á c ^ ^, q-?^-^t L44-1 (A.tAnAtk x ^ , 11/1 r t& I COje/ dir ^^ k s ^^ u...)^ ^ t'a0"-rz–,^ i, ^ á ° .S'f'^ ,rQ , cy.A. ps ^^-(a`^ c ' ^ C.^ ^^ ^ _ ^c^ J ; ^ d\ ^^-^` ^.^ l‘a ^ 1-f9 �cet (s? Gej (-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb ^^ c -41,4„m J2-5 (Ma_01.1Arvt M ,,^^^a? c4;4,,-) 2 ut45 2/) rzt... c^ D% u"( Akt/L, w^,o wt ^^ , , ^ ^ ^. ^ ^ " t 41\r^`--^^ ^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s .2 ---/),L-4 L ou,s.)cp,4 Le A ei) { ciklu^cuit.„n rA , ^r ^ ^ ^ ^ •¡ ^^.-c- cx%1---) G ^ e^.e 9 uvu. Q »44- ^ %` ( ceE,Q., ) i , u-L1-,, C U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é. ^ l^ r -_ G^ )14 Ç, , A. ^ 41 kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ? C.m,fr (,e^ ^-E ^. cdA /l ^¡` Ni ,e ^ Gto (tec k4.r0i1 N-D (^A ^^^^ v C,^IQ^Uc ^ ^ /^ ° �14)L( D to 1-1-7 v-e3ATT cf--\14" cr) ^ Cumiki ^-^ J/D QvG v EU 12,1; cf),. ()` c^.f, a^^^ ^^ `e^.^,° (9-evAL-tMA144 xx2 ufLizAtAL Let' ks„, / 3 C,'‘e^. ti, ( wt- ^ Çvi /trovvi, ru^-)frç' (.444,-3ir ^ ^^ d( ^^^ ^ ^^ ., ^^, ^^ ( (\Ah&. adv-ak K, A hil ott,f;-( oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^( ^ t^^ �/11 ()«k (A,Un t k N2-4 5 -\"- 1 c.-1514k r ,e4A, ' iz,r) + ('çCo, )1/4-U1A--4~, 1tiL( .^---^^, f (^,^`°^ ^ çC V--A- ..^^, )`, ^1^C^2 ^^ C^ ^r cZ c^ l^ f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^ ^.^ c ^ tvtL twuts4 v,( e d ^^^ `tom vAAJL AAAA • cg.(?)A,\A-( ¡ â^ pr^ .e C^s íhC. ^ ^ ^ u,^, 71,tAgJk. �r- , X2-LaGPA,, v A- c ^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ ( ^^ ^ " ^..^ ctu:trs5 ^ Czyd\.-li.1 ceitA4_ J u?, V ^ 24? O V1-40c4,/ , jN ^/^/l^ ^ w ^ { ^ S^ Ce__ 04 a V V ^ ^^ V_ Gb2ÁNNU 4't ^ 30 r ^^-^,G^ G^S^ ^icU^ ^r ^ij6)i', $pÐ (kmAi Í- 1 o /-q a,t.a- l -t-v=z 41, 1 (A) 4-7 (cm, ^ 9t_ Gt,tA ^^G.^ r r^ k,; r!'e. P^t.^C d 1/^ oU,1 ^ fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \). , r /t.nbtiul (wt cÁA,Lci- r c.^ r ^ Gtt^ ! ,,.^. ^ Le4 ^, ^ cti^ ^ ^M \^ `° Í mi.^ `^( t ^.i [ ( - e ^ kncac c 1/ _ l P, ^ 1 ^ 0 Vt zj fa,:s �7 utÁ c t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot - pt Q-D-G' CZL 2J2 c‘. iIt c.. (.4 LeD_ ix\ pJva¿i ko c;i9Gte¿Aite w C AA a 1"-t. f` ` ‘'Y 124 kL0 t .1 U/u, 14 ' let .;. d6,4, i 'll1 -7 ^ , c peAlo ( ihmmA t ^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^ ^ , ^, OAM CV-44AA-If ^^1 A ^ ^-^ C)u R.S6. d "y ÇAA4 af ,440,4 / „- 11-eA't howt5L. ^ •1 �Vr U^'^ ^ ^c 0 ‘1'1' ^`^^^^ ,,^. l¿zu ^ ^ ^^ ^ `-^ Lwce d 2 I ¿oo 2, 40. 000 c) Cz 4-it-Adt4; (,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb {fica cradt.+.uLA-. V7-J^+`( '' ael)1194n C,a /^ 4 l ^P k:/;57,1 v ` 11 193J, efti\ 9/4 f(q:44- ctxy_;) L a Juat,) ty•n(-- 0(1~4- rvyi k te cot j trAAAi tt 1414 ‘1) " (' ami ^1^ r < ^^ ^ ^^ ` l )2,t,k Liuk. r /►¡/^/ /^ l^ Y I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v` ^V ^ ^P^,^-^ ^.- r ,^,u^ ^ . . ^ ^ (m)fir~ ^ ^ ^s^^^^^ r ^ rc j j oto La.). f A /Y v {/^ ^ v^.r] IvA^/-^¡r^J 1 ^ G/ z/t.t.e. (curse., ^S. ^ ^1 iVue,p‘r ^^^^i^ Gc ` rr ^ (.d-od`'`' cl etiArtk, ç(Guit ^ ^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^ J^ ^ 1E1^ ^ ^ ^ ^^^ `^'`"`^ 4,^ ti 21k ^^^ `^ ^,^ �19 cnrífie I(Jt‘itc,.(L'Ik o t. t -^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ ( yo(7-_,„( c c-tA^A,1,c,c^ :.^ c^.- r U,1 1 Vjt ctt 1.101~-v( b5v,krbuk to, fr AA1 h. va_ OÁAA-t G,k.a. nou C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q ,i r Unesa , >: :^ ^ va.( t-,A;n.4A/\ (7- 1 . AolAtatm.4. pn+Am rcLA d'eU ) (4~ ufevt-‘0, Cru,,. kw4 et4 P'1-1 ^,^ C-(ú �/ ^ N ^ r ^ :^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t Q ^ ) ^ ^ ( ^ et- , ri UNi tr5 LeNi^-^ ^ ,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r ^ rit\r; 41-- ^1^t ^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^ 1)' tS P ur ', (.r 9ülthloilL ~ Irtu L^ CkyL A l^^ ^^C^ nG - `^. I^ ^{ ^ i^ ^^ r ez- 0-) A Ud, ^^-y ^ q 7 J--- 4,A-m157yr eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm Pmr.ftd. p,N, L`Z-N."65 1--(.,uLbt f f ^ ^ CA ^^ ^ ^ ^ �^ ^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^ Du5 p /wiç U ^ TLX, 70`0Ár ^^ ^^1^'^ 0V/i1,.11 hc( 4 CA <"4 L^^^ CCnl/ D' t-c_ u rywh,in ^-5--c..ti1 n _ NI CL je-tw)vJ hf o LUsxts pykr ^`► 1 pro u ^ A e' Av T j ^^ #443 P( l\r5 L ` 1--z,c)Kivkj btf".- vT 453 A (,(-M/ u.-.- L'I-JuNiTZ-kair ( i �p (51,1_,0 auivn /12417i1bV4INIlr i ^ ^--s 01-guLdç-V k tA<C1&.t,-u^ y.,o t TM) rt,fZ h4-71 A ^^^ - k'lf5 b¿Z 4 ,F-4k, LW F(-o f) 4-0 o,t. r, jyt) _1 ^^4\IrtrJ q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul) ^^s &-L¿^.. f cv^ im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J LS Pa o n.i1. 0(/ P i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"( Dtgl- TICL ^ A-1- rnd. c7, A-Q ucs r kitt 4-x - Pc.s3tz PEUt/L4 Aro lUn '` " @A:7 :7 P11-17 va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^ Av u? �4 ue (.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr L`^ R5-,) ^,, ^o /^(^ o ÍQUcI^ ci-D 4.1 CAT/14,1 t., .^ 14 OL1'JÍ» c? u rtt,J otis t-/ c / PoovKP c Po txl& ^r (If\s^ ^ ^- WwuQ U\-/P11, Gn t?u^-.siq; t 15 114 v nrr f^r /n(JJ Z6Nu sOu'71-- ir c^ O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^ L es rkr e LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_ .^ evLot 3 cm 4- g b\ u^^ Pro A "( ' ---F©ki (),( (,( 6,v^.c_v® A i' f -h) iites(rU kti Unr4 /4 ci93`^kt( mp ^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^ D! o Civ sl i 6 LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^ CYX l^^l ^ ^7 E2 /^^ E}1- 4 ~1 1,414b �t ^^ t5t5^ )ç) o d,n_s fl\rhx73, ADYL-5' - i^-Q cMu S l^ t1 P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27 -K1 11 D 6rx,i_atkucri c,9 , r ^.., ,,.^ 4 V c LA--yu, ` uN tw r -SL o' 1 s PE-h, t C-t/'L.p3 C^J 1..° ) t-f 7kU n/4- D ' ft-k,flu1¿"( P A-1- ors-1 +'-sz. . D . "ift,c,b Jvtu'álC.4- Is P c^kf1.¡-pt erts ^ (^nIJ vrj1 0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44 4 egv Q v^ Pk°ru►volmtA/1" ^ Agmi9xc rvr urv De2-r \r` /^ l rt. ewoé fe.. wv-r— ^ , G2 14:c7 O e Ttsrr-7'74-e. !n P dsf t.i' ^ p rh L^ Pe' -i1:6A4 tn 719,1 (*:-QJ^.^--r vr)-115 c-c-5 1 1 9?c331-rrk--1 1Dc_,1-11,Ltgkfi c) pa r} br/x3 s p cnit ^^ ^^ l Nrk-o ro 4'4'14 b r\p) per ^c^^ ^ ^ L 4' ^^-^ pçv u94, A "^^.^ a^ p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0 LA-ft /tyl - t..^ l'o GU n,^j^ /^ ^ P' Ú AM (vt_ ^rTvi 0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4025 Title A name given to the resource Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mètode pel pensament i mètode per l'acció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Polítiques, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciència Política Model social Description An account of the resource Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1120/19871113d_00230.pdf 82304e49118264aa64da1337ca432296 PDF Text Text +11111 I^r ^ Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'acte d'entrega dels Premis Onda Saló de Cent, 13 de novembre 1987 �ELS PREMIS ONDAS SóN AVUI UNA REFERèNCIA IMPORTANT PER A TOT EL MóN DELS MITJANS DE COMUNICACIó I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. PRIMER, PERQUè AQUESTA CIUTAT TÉ UNA GRAN TRADICIó EN MITJANS DE COMUNICACIó I TAMBÉ PERQUè AQUEST PREMI ES UNA MOSTRA D'UN CAMí QUE ENS ALLUNYA DEL PERILL DEL PROVINCIANISME, AL QUE ESTEM TANTES VEGADES PERILLOSAMENT ABOCATS. EN ESTE úLTIMO AÑO, QUERIDOS AMIGOS VISITANTES, BARCELONA HA RECUPERADO, EN LA LENGUA PROPIA DEL PAÍS CATALáN, AL MáS ANTIGUO DE SUS DIARIOS. NO HA SIDO LA úNICA NOVEDAD, PERO Sí LAS MáS SIGNIFICATIVA. BARCELONA, AL MISMO TIEMPO QUE HA ASISTIDO CON SATISFACCIóN AL DESARROLLO DE UN CLIMA DE PLURALIDAD Y COMPETENCIA ENTRE SUS MEDIOS DE COMUNICACIóN MUCHO MáS INTENSO QUE EN AÑOS ANTERIORES. TODO PARECE INDICAR QUE ESTE PLURALISMO SE CONS OL IDARá . LA MISMA EMISORA DECANA, CONVOCANTE Y ANFITRIONA DE ESTOS PREMIOS, HA AFRONTADO EN ESTOS uLTIMOS MESES �-3- UN RETO APASIONANTE Y DECISIVO DE CARA A SU FUTURO. SON SIGNOS POSITIVOS, MUY ALENTADORES QUE DESDE LA ALCALDíA DE BARCELONA SALUDAMOS CON ILUSIóN. EL AÑO ANTERIOR, LA ENTREGA DE LOS PREMIOS ONDAS COINCIDIó CON LA EUFORIA CIUDADANA POR LA OBTENCIóN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS. ESTA VEZ NOS ENCUENTRAN USTEDES ENFRASCADOS EN TAREAS ORGANIZATIVAS FUNDAMENTALES Y DECISIVAS PARA ASEGURAR EL ÉXITO DEPORTIVO Y CIUDADANO DE ESTE MAGNO ACONTECIMIENTO QUE TENEMOS A MENOS DE CINCO AÑOS VISTA. NOS ENCUENTRAN PUES, ESTE AÑO, ATAREADOS Y OPTIMISTAS A LA VEZ, ESPECIALMENTE PENSADO EN LA INFORMACIóN Y LA COMUNICACIóN, PARA LAS QUE EL RETO OLÍMPICO SUPONDRá AVANCES DECISIVOS. NUESTRO OPTIMISMO SURGE TANTO DE LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO COMO DE LA COMPROBACIóN YA SEÑALADA DE LA MEJOR DEL PANORAMA DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIóN Y DE SU PLURALISMO CIUDADANO. ELS PREMIS ONDAS HAN TINGUT TAMBÉ UNA GRAN VIRTUT EN LA SEVA CONNEXI6 AMB LA NOSTRA CIUTAT, QUE HAN ESTAT �CAPAÇOS DE COMBINAR AMB L'àNIM EMPRENEDOR DELS CATALANS. I D'UNS MODESTOS PREMIS HEM ARRIBAT AVUI A SER UNS GUARDONS QUE ABARQUEN UNA AMPLI VENTALL TEMàTIC I INTERNACIONAL. CONGRATULATION TO YOU, TO ALL THE ONDAS WINNERS. BE WELCOME TO BARCELONA. WE ARE HAPPY TO HAVE YOU AMONG US. WE HOPE TO SEE YOU AGAIN NEXT YEAR AND, OF COURSE, IN 1992. JE VOUDRAIS VOUS REMERCIER, MES AMIS, DE VOTRE PRÉSENCE AUJORD'HUI ET VOUS FELICITER PAR CES PRIX INTERNATIONAUX QUI SONT TRIS APPRECIÉS PAR LA VILLE DE BARCELONE, PAR LA MAIRIE ET PAR TOUS SES CITOYENS. MOLTES GRàCIES A TOTHOM I ENHORABONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4026 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ondas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Mitjans de comunicació Societat de la informació Model social Periodisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1121/19871117d_00246.pdf a6459a0865609ccc42b11affab667342 PDF Text Text F.^ ¡^ t f 1111 A1cai^lta Ajuntament d e Barcelona Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye "Prevenció de la Inseguretat Urbana". Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual "-`aragall C<,rqr.essos, 17 d e novembre 1987 �PREaM.HUL SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SR. SECRETARI GENERAL DEL CONSELL D'EUROPA, SR. PRESIDENT DE LA CONFERéNCIA PERMANENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA, SR. SECRETARI D'ESTAT DEL HOME OFFICE, SENYORES I SENYORS: BARCELONA EST COMPLAGUDA D'ACOLLIR AQUESTA REUNIó DEL CONSELL D'EUROPA. ES UNA SESSIó QUE TÉ AL MATEIX TEMPS LA DIENSI6 DE PROMOCIó DEL CONTACTE INTERNACIONAL QUE TANT PLAU A LA CIUTAT I L'INTERS DE REFERIR-SE A UN PROBLEMA QUE, COM ÉS EL DE SEGURETAT, AFECTA SERIOSAMENT EI,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE TOTES LES GRANS CAPITALS. CREIEM QUE NO ÉS UNA CASUALITAT QUE ES FACI A BARCELONA I QUE AQUEST FET NO ES DEU TAMPOC, NOMÉS, A �T'ESFOLC DELS DOMES DEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA QUE HAN PROMOGUT LA COMF3RxClª, CONFERNCIA SOBRE EL PROBLEMA DE E22 LA INSEGURETAT URBANA A BARCELONA SUPOSA LA COGXINaCI j D'UN TREBALL, COMENÇAT JA FA UNS ANYS, QUE HA APORTAT ALGUNES PFFLEXTONS INTERESSANTS EN LA LÍNIA DEL QUE ARA VEUREM ()UF S Ta F 3\T A TOT EUROP A. QUE EN ELS §LTIMS QUATRE ANYS S'HA (3 GEVI TAM SET 2 BARCELONA UN ESFORÇ DE RACIONALITZACI\ DEL P OHL 2à QUE ENS PERMET AFRONTAR-LO AMB SISTEEATITZACI\ QUE SERA EL PLANTEJAMENT LA BASIC 3'a9UEETA CONFER LACIA. «¿ COEFERÇNCIA QUE AVUI IUAUGURER, PROMOGUDA PEL CONSELL D'EUROPA, REFLECTEIX L'EXPECTATIVA DELS PODERS ?C2 3 AVANT EL FET DE LA INSEGURETAT. QUAN T'AJUNTAMENT DE BARCELONA VA OFERIR LA NOSTRA CIUTAT COM A SEU I ELS EITJANS ORGANITZATIUS PER A DUR A TERME LA CONFERNCIA, DESITJ\VEM QUE ELS TEMES QUE ES TRACTESSIN �APORTESSIN ORIENTACIONS I FOSSIN UN MITJA DE REFLEXI6 SOBRE UN PROBLEMA QUE CONSIDEREN NECESSARI AFRONTAR AMB IRCACI ACI . CONFERNCIA, COM A ELEMENT D'INTERCANVI LA D'INFORMACI5 ENTRE RESPONSABLES I EXPERTS DE LA VIDA LOCAL I DE LA SEGURETAT URBANA, ES JUSTIFICA PER SI MATEIXA SENSE NECESSITAT DE MÉS CONSIDERACIONS. ÉS D ;?S I'I'JABL F, PERN, QUE ELS TREBALLS APORTIN NOVES PROPOSTES QUE AMB LA FLEXIBILITAT EXIGIDA PELS DIVERSOS P'ODELS DE GOVERNS LOCALS, S'ORIENTIN CAP A LA CONCRECIó, EN EL TEMPS, DE POLíTIQUES QUE TINGUIN UN SENTIT DETERMINAT. EI!S ;UI TENIM RESPONSABILITATS EXIGIM APORTACIONS TRADUïE?LES A LA REALITAT, PASSAR D' ALLó EMPíRIC A ALL CO`\GREI', D'ALL5 ABSTRACTE A ALLò REAL, PER PODER PRENDRE MESURES CORRECTORES DAVANT EL CONFLICTE SOCIAL. PER AIX5 DEMANA UN PAS PRECíS, L'ANàLISI, LA REFLEXI6 DAVANT EL PROBLEMA, L`S SEVES CAUSES, REMOTES I PRòXIMES, LA �FORMULACIó DE PROPOSTES I, PER óLTIM, L'ADOPCIó DE '-?E ST1 RF; . DONCS i?,F, ESTIC SEGUR QUE DE LA CONFERENCIA EN PODRED EXTREURE ORIENTACIONS QUE SERVIRAN DE BASE PER PRENDRE, TEJA POSICIó DAVANT DETERMINATS PROBLEMES QUE CREEN IN SEGURETAT . ;PI:f?BL:.M,'>. F` RELATIVITZAR. LA _;r, A SPi'.CI'S SEGURE.TAT-INSEGURETAT NO ES POT SEGURETAT ÉS LLIBERTAT EN EL SEU DrIANTIU, ,JA QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI MATEIX OPTE OP.ETS INDIVIDUALS. I, PEL FET QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI DE DRETS INDIVIDUALS, ELS PODERS T, OC ^r ^4 CEO A PART INTEGRANT D'UN TOT, L'ESTAT, HAN , D'ASSUOIP UN PAPER EN ELOUPE T AT ESSENCIAL EN LA L' aMBIT DE LES TASCA D'OFERIR RESPECTIVES SEVES COTPETNCIES. ELS GOVERNS LOCALS NO PODEN MANTENIR-SE AL _1ARGE C IU"í'A.D AGENTS il 1 -A . EST PROBLEMA, PEEQUE AFECTA DIRECTAMENT EL EL SEU PAPER TAMPOC NO S'HA DE LIMITAR A SER D' TRANSMISSIó D'INQUIETUDS I NSTJ^NC IES . BUN AL CONTRARI, COPS A D'ALTRES A CONSEQÜéNC IA DEL �PROPI PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL, HAN D'EXERCIR UN CONJUNT A D'ACTIVITATS INSEGURETAT EN ORIENTADES PREVENIR LA FL MARC DELS SERVEIS QUE DESPLEGUEN PER AL C IUTAD1 . VULL ASSENYALAR AMB AIXò QUE LES DIVERSES ACTIVITATS I SERVEIS QUE DESPLEGUEN ELS PODERS LOCALS HAN DE M'IR UN COMPONENT OBLIGAT QUE POSSIBIITI, NO JA LA EALITZ,ACIE) DEL SERVEI, DE L'ACTIVITAT, SIN E) EL PLE GAUDI, PEE I' RT DEL CIUTADà, DEL SERVEI QUE ES PRESTA. SI ES FA ARQUITECTURA O URBANISME S'HAN DE PREVENIR LES POSSIBLES CAUSES QUE PUGUIN PRODUIR INSEGURETAT. SI ELS PR OPS ITS D' ORIENTEN A OFERIR ACTIVITATS LGDIQUES, S'HAN D'O ACTITUD L _ ;IR LES GARANTIES NECESSaRIES. HA D'ESDEVENIR UN PRINCIPI AQUESTA GENERAL. LA PREEVFECI5, COM A INSTRUMENT I MITJà PER GARANTIR LA SEGURETAT, ,S UN ELEMENT IMPRESCIà1DIBLE A INTRODUIR EN EL GOVERN LOCAL. LES POLÍTIQUES LOCALS NO PODRAN ENTENDRE'S SI NO GARANTEIXEN AL C IUTADà EL DRET A FRUIR- �NE PLENAMENT. EL CIUTADà VOL PASSEJAR EN SEGURETAT, O SIGUI EN LLIBERTAT, VIURE EN SEGURETAT. EN DEFINITIVA, QUE LA CIUTAT, COM A CENTRE DE RELACIó, DE TREBALL I DE LLEURE, LI OFEREIXI LES GARANTIES PER AL LLIURE EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT EN ELS DIFERENTS PLANS EN QUE ÉS DESENVOLUPA. NO ES TRACTA DE PRESTAR UN SERVEI DE SEGURETAT, SINó D' I IPREGNAR LA POLÍTICA LOCAL DE LLIBERTAT, TOT CONVERTINT LA SEGURETAT EN UN ELEMENT INCORPORAT A LES ACTIVITATS DELS GOVERNS LOCALS. AVUI, LES POLITIQUES SOBRE SE GURETAP TRASCENDEIXEN L' àMBIT SECTORIAL PER CONVERTIR-SE EN L'EIX DE LES POLITIQUES GLOBALS QUE CAL DUR A "ERIE; NO SóN UNA PART D'UN TOT, FORMEN PART DEL TOT, PER NO COI A PART, SINó COM A SUBSTANCIA DEL TOT, PERQUó LA SEVA FORMULACIó PERMET GARANTIR L'EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. D' AOUi OUF ELS GOVERNS LOCALS HAGIN DE RECLAMAR O �D'EXERCIR, SI FS EL CAS, AQUELLES COMPET p NCIES QUE PERAL TIN FORMULAR UNES POLÍTIQUES DE SEGURETAT. QUE PERMETIN LA INCORPORACIó DEL CIUTADà I DE LES INSTITtiCIONS A UNI A TASCA COL.LECTIVA DE DEFENSA DE LA LLIBERTAT T DE' PLE EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. PI'EVELC Ió, P ARTICIPACIó SOCIAL, SóN ELS COMPONENTS ^. . "' U^, PAREA MEU S'HAN D'ASSUMIR AMB URGéNCIA PER PROMOURE `•T TE RLATIVES QUE POSSIBILITIN ALS GOVERNS LOCALS PRESTAR AL C IUTAD1 ELS SERVEIS QUE RECLAMA, EN UN LAr C LO COUFLICTIU I D'ACORD AMB LES GARANTIES QUE EXIGEI_ PER AI, SEU EXERCICI. ELS PODERS LOCALS HAN DE DEFINIR ")E 'MANERA CLARA LES SEVES POLÍTIQUES EN AQUEST CAMP; INCORPORAR EL C IUTADà A AQUESTS TEMES I CREAR AQUELL`: (CANS QUE PERMETIN IMPREGNAR LES DECISIONS DELS PODERS LOCALS DE LES GARANTIES DE SEGURETAT QUE ELS CIUTADANS RECLAMEN. ELS VELL S ESQUELES D'ORDRE PüBLIC - AQUELLS QUE ES VALEN NOMÉS )EL PODER COERCITI U - HAN ENTRAT EN CRISI. EN �UNA SOCIETAT CANVIANT I DINàMICA, ON HA IRROMPUT AMB MAJOR FORÇA LA INSEGURETAT, FS IMPRESCINDIBLE CREAR UNS NOUS ESQUEMES ORGANITZATIUS. 71 TRACTA, EN DEFINITIVA DE DESPLEGAR EN COORDIN_ACIá AMB ALTRES PODERS, QUE TAMBÉ TENEN COMPET è NCIES EN MATERIA DE SEGURETAT, UNA POLÍTICA DE PREVENCIS QUE GARANTEIXI EN MAJOR GRAU LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS. PS T R ACTA DE FER DE LA CIUTAT UN ESPAI M S SEGUR, MÉS LLIURE. DE PROMOURE UN ORDRE CIUTADS, AMB CAPACITAT DF ' I OBILITZACI6, PER AFRONTAR CONJUNTAMENT, INSTITUCIJ v'S I CIUTADANS, UN CONFLICTE QUE AFECTA A TOTS. EN AQUESTA LÍNIA, FS PROPIS IT DE L'AJUNTAMENT PARCELONA PROMOURE UN DE PROGRAMA DE PREVENCIo DE LA DFLIP (1^:'`?CIA QUE i`.RTICULI, DE MANERA CONCRETA, LES IDEES CC .ACABO D'EXPRESSAR. I AIXò COM A EXPRESSIS DE LA VOLUNTAT POLÍTICA D'ESTABLIR UN SISTEMA QUE, COORDINANT ESFORÇOS EN L'ORDRE INSTITUCIONAL I INTEGRANT ELS CIUTADANS A LES TASQUES QUE S6N COMUNES A TOTS, PROMOGUI �UNA MAJOR SEGURETAT COM A REPTE DE LA LLIBERTAT QUE F;ST}?rI Ot',I;ICAi'S A GARANTIR. LLENENTS PER A T RACTAR UNA POSSIBLE PROPOSTA D'ADAPTACIó DEL MODEL POLICIAL - FAREM ARA UNA REFERèNCIA AL PROBLEMA DE L'ARTICULACI6 DE L'APARELL POLICIAL UNA R FER è NCIA I EN EL NOSTRE PAíS CONCRET. NO SER CONJUNTURAL NI RITUAL SINE REFLEXI6 QUE ELS TREBALLS UNA PREPARATORIS I LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS DE LA CONFER E NCIA ESTIMULEN. - NOSALTRES CREIEM QUE LA CREIXENT IMPLICACI6 DE LES CIUTATS EN LA TASCA DE POTENC IACI6 DE LA SEGURETAT HA DE TENIR UNA CGRR.ESPONDNCIA EN POLICIA[ A A.fU}ST:". - L'ADAPTACIO DEL MODEL R EALITAT. EL M ODEL D' ORG AN ITZACI6 POLICIAL, AMB TOT EL QUE IMPLICA, REFLECTEIX D'UNA MANERA MÉS O MENYS ACURADA L' ESTRUCTURA U' ORGANITZACIó DEL PODER EN UN PAíS. �LA CONCLUSIò POT NO SER ABSOLUTAMENT PRECISA PER ÉS EVIDENT QUE, COM A MíNIM, NO ES PRESENTEN MASSA CONTRADICCIONS BàSIQUES. LA REGLA, PER TANT, ÉS QUE A UN SISTEMA D'ORGANITZACI6 UNITáRIA DEL PODER HI CORRESPON UN PLANTEJAMENT ESSENCIALMENT UNITARI DE L' ORGANITZACIó POLICIAL I QUE ELS ESQUEMES FEDERALS TENEN EN COMPTE AQUEST SISTEMA .DE DISTRIBUCII5 DEL PODER EN EL SEU MODEL POLICIAL. HI HA, A MES UNA ALTRA REALITAT QUE ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE: LA REALITAT DE LES GRANS AGLOMERACICNS 111'4 S QUE EXIGEIX UN TRACTAMENT ESPECíFIC, EN DIFERENTS GRAUS, EN EL MODEL POLICIAL TANT SI ÉS FE PASE FEDERAL COM UNITARI. AI,Xò_ EXPLICA QUE LA ki ry A REALITAT DELS SISTEMES DE POLICIA SIGUI OPERATIVA TANT A PAïSOS FEDERALS COM ALS ESTATS UNITS O CANADà, COM EN PAÏSOS UNITARIS COM EL REGNE UNIT ON LA �POLíCIA METROPOLITANA DE LONDRES ÉS L'EXEMPLE NIÉS CLAR DEL PLANTEJAMENT METROPOL ITCZ . FSTADi:)TIOriES - LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS PREVEUEN UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQUèNCIA I SEGURETAT EN GENERAL. - BARCELONA S'OFEREIX PER A IMPULSAR, PER A LIDERAR AQUEST ESFORÇ EN EL MARC DE L'INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I TENINT COM A REFERèNCIA EL TREBALL QUE S'HA REALITZAT PER A L'ENQUESTA URBANA DE NACIONS UNIDES. EL PROBLEMA DE L'OPERATIVITAT DE LES ESTADíSTIQUES URBANES ENS PREOCUPA I, D'UNA MANERA ESPECI' L, EN AQUEST TERRENY CONCRET DE LA SEGURETAT. •. TERRITCRIALITZACIO I DESCENTRALITZACIÓ A LES CONCLUSIONS ES PARLA, MOT ENCERTADAMENT, DE LA NECESSITAT DE TERRITORIALITZAR L'ACCIÓ POLICIAL. ES �UN ELE1ENT IMPRESCINDIBLE DE LA NOVA ESTRàTEGIA QUE NOSALTRES EM INICIAT, AMB RESULTATS POSITIUS. ELS AGENTS DL LA NOSTRA POLICIA SóN UNS BONS CONEIXEDORS DE LA PROBLEMATICA DE SEGURETAT DELS NOSTRES BARRIS I PODEN FER-HI FRONT AMB MIS EFICáCIA. PEPA HEM DESCOBERT QUE LA MERA DESCENTRALITZACIó POLICIA,, N O ;S SUFICIENT. ES NECESSARI ANAR SENSE PèRDUA DE TEMPS A UNA TERRITORIALITZACIó DEL CONJUNT DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT QUE INCLOGUI, MOLT ESPECIALMENT, LA TEERITORIALITZACIó DE LA JUSTïCIA, TANT EN LA SEVA VESSANT ESTRICTAMENT JUDICIAL COM EN LA FISCAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4027 Title A name given to the resource Prevenció de la Inseguretat Urbana / Conferència dins la Reunió del Consell d'Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Drets civils Administració local Acció política Model social Territoris Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1122/19871120d_00249.pdf bc2c3e6813be64908b0615ff47a5e33b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la inauguració del Forum Col.lectivitats Territorials Europees per la Seguretat Urbana Palau de Pedralbes, 20 de novembre 1987 �SENYORES I SENYORS: POSEM EN MARXA AVUI FINALMENT UNA INSTàNCIA PERMANENT D'ENCONTRE PER A QUE LES CIUTATS EUROPEES PUGUIN DEBATRE ELS PROBLEMES DE LA SEGURETAT I INTERCANVIAR LES SEVES EXPERIèNCIES. EM SENTO MOLT SATISFET QUE AQUESTA REUNI6 INICIAL SE CELEBRI A BARCELONA, PER LES MATEIXES RAONS QUE EXPRESSAVA EN REFERIR-ME A LA CELEBRACIó EN AQUESTA CIUTAT DE LA CONFERèNCIA SOBRE LA INSEGURETAT URBANA. BARCELONA ES CONSCIENT QUE AQUESTA ELECCI6 ES EL RECONEIXEMENT D'UNA TASCA, CURTA EN LA SEVA DURADA PER INTENSA I AMBICIOSA, PER SAP TAMBÉ QUE AQUEST PROTAGONISME SIGNIFICA UN COMPROMÍS. BARCELONA L'ASSUMEIX I HO FA AMB IL.LUSIó. PER COMENÇAR, BARCELONA VOL TRENCAR AQUELLA QUE ERA TINGUDA �COM UNA MENA DE REGLA D'OR DE LA SEGURETAT EN EL SENTIT QUE EL MILLOR ES EL SILENCI I QUE PARLAR DE LA SEGURETAT ÉS UNA MANERA D'INCREMENTAR LA PERCEPCI6 D'INSEGURETAT. NOSALTRES ESTEM DISPOSATS A ASSUMIR ELS COSTOS DE PARLAR DE LA SEGURETAT. HO HEM FET AQUESTS DIES I HO SEGUIREM FENT, PER UNA PURA RA6 DE RESPONSABILITAT. SEGUIREM PARLANT DE LA SEGURETAT A LES NOSTRES CIUTATS I MIRAREM D'ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES CIUTADANS ASSUMIMEIXIN LA NOVA ACTITUD PARTICIPATIVA, ACTIVA, RESPONSABLE QUE EL PROBLEMA EGIXEIX. EL PASSAT JUNY, EL SR. GILBERT BONNEMAISON ENS VA FER LA PROPOSTA DE CONSTITUCIó DEL "FORUM DE LES COL.LECTIVITATS EUROPEES PERA LA SEGURETAT URBANA". BEN AVIAT VAM TENIR LA SATISFACCI6 DE COMUNICAR-LI EL NOSTRE ACORD ESSENCIAL AMB ELS OBJECTIUS I TASQUES DEL FORUM, EXPOSATS AL MEMORàNDUM SOBRE LA SEVA CONSTITUCIó. COMPARTIM LA CONCEPCI6 QUE S'HA EXTÉS A EUROPA PEL �CORRENT DE MUNICIPIS QUE AVUI ES REUNEIXEN EN AQUEST ACTE FORMAL DE CONSTITUCI6 DEL FORUM. COMPARTIM LA IDEA BáSICA QUE CONSIDERA LA PREVENCI6 COM EIX SUBSTANTIU DE LA SEGURETAT. AMB OCASI6 DE L'ACTE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA SOBRE PREVENCIó DE LA INSEGURETAT URBANA QUE HA ACABAT AQUEST MATí, VAIG EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE L'ALCALDIA DE BARCELONA D'AVANÇAR EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜéNCIA. AQUEST PROGRAMA INCLOURà TOTES AQUELLES ACTIVITATS PROMOGUDES PER LES REES MUNICIPALS EN EL TERRENY EDUCATIU, CULTURAL, ESPORTIU, ECONóMIC, AMBIENTAL, ETC., QUE PODEN TENIR UNA TRASCENDèNCIA EN LA INSERCI6 SOCIAL. MOLTES DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERéNCIA DELS úLTIMS DIES PODEN SER DE GRAN AJUDA. PER AQUEST PROGRAMA INTEGRARà TAMBÉ LES DIFERENTS FORMES DE SOLUCI6 DISUASORIA QUE ELS SERVEIS DE LA GUàRDIA URBANA PODEN DESPLEGAR, PER Sí MATEIXES O EN COORDINACIó AMB ALTRES �SERVEIS POLICIALS, PROFUNDITZANT EN INICIATIVES JA APUNTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA. INCLOURà IGUALMENT ACTUACIONS DE CARàCTER REHABILITADOR DIRIGIDES TANT ALS DELINQUENTS, PER REDUIR ELS NIVELLS DE REINCIDéNCIA, COM, SOBRETOT, A LES VíCTIMES, PER REDUIR ENTRE LA POBLACI6 UNA POSSIBLE SENSACI6 DE DESPROTECCI6, I PER TANT, UNA DE LES VESSANTS DEL SENTIMENT DE INSEGURETAT. ENTENEM PER TANT, EL TERME "PREVENCI6" EN EL SENTIT MÉS AMPLI I GENèRIC, COM A RESUM DE TOTES LES FORMES D' INTERVENCI6 DIRIGIDES A EVITAR LES CONDUCTES DELICTIVES I REDUIR EL SENTIMENT D'INSEGURETAT. PERò, COM VAIG REMARCAR EN LA MEVA INTERVENCI6 DURANT LA FASE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA, AQUEST PLANTEJAMENT NO ES CONTRAPOSA A LES ACTUACIONS COERCITIVES, NI A LA RECERCA DE LES FORMES MÉS ADEQUADES DE COORDINACI6 ENTRE ELS SERVEIS POLICIALS QUE OPEREN EN �-6- LA NOSTRA CIUTAT. BEN AL CONTRARI, ELS EXIGEIX COM A PUNT DE SUPORT IMPRESCINDIBLE: LA PREVENCI6 NO POT DESENVOLUPAR-SE FRUCTíFERAMENT EN UN CLIMA D°IMPUNITAT. PREVENCI6 NO EQUIVAL A PERMISSIVITAT. VOLEM DESTACAR TAMBÉ UN ALTRE PUNT QUE EL FORUM SIMBOLITZA: AQUESTA ESTRATéGIA PREVENTIVA, A MÉS DE REQUERIR UN ESPECIAL ESFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS, EXIGEIX DE LES MATEIXES UNA ACTITUD D'ESTíMUL DE LA MÉS AMPLIA PARTICIPACI6 SOCIAL. AQUESTA PARTICIPACIó HA DE SIGNIFICAR LA IMPLICACIó DE LES DIVERSES ENTITATS I ASOCIACIONS QUE ACTUEN COM A MODELS SOCIALS I, DE CREIXENTS SECTORS DE LA POBLACI6, A TRAVÉS D'UN AMPLI VENTALL DE VIES I MITJANS, DIRECTES I INDIRECTES. EN LES JORNADES SOBRE GRANS MUNICIPIS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL DAVANT DE LA DROGA, CELEBRADES EN AQUESTA CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 1986, DESPRÉS DE POSARSE DE RELLEU QUE EL MUNICIPI HA DE CONSTITUIR UN NUCLI BASIC D'INTERVENCIó EN EL CAMP DE LA SEGURETAT, ES DESTACAVA QUE EN PLANTEJAR-SE ELS PROBLEMES DE LA �PREVENCIó ERA IMPRESCINDIBLE LA COORDINACIó, TANT INTRAMUNICIPAL COM ENTRE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS AMB PRESèNCIA EN L'àMBIT LOCAL. PER AIX6 NO ÉS SUFICIENT. EN LA NOSTRA OPINI6, LES ALTERNATIVES NO ES PODEN EXAURIR EN UN SIMPLE ESFORÇ DE COORDINACI6 INSTITUCIONAL, QUE POSI EN RELACI6 UNS INDIVIDUS I EL SEU ENTORN, AMB UNS EXPERTS LLIGATS A L'ADMINISTRACIó. CREIEM NECESSARIA LA PARTICIPACI6 CIUTADANA, COM ELEMENT DETERMINANT PER ACONSEGUIR UN ENFOCAMENT COMUNITARI CONTRA LA DELINQÜèNCIA I LA INSEGURETAT, MÉS ENLLá D'UNA DINàMICA DE TRACTAMENTS INDIVIDUALITZATS. L'ALCALDIA DE BARCELONA, MITJANTÇANT EL SEU COMISSIONAT ESPECIAL PER A L'ORGANITZACI6 D'AQUESTA ASSAMBLEA, EL SR. JOSEP MARIA SOCIAS HUMBERT, HA EXPRESSAT AL COMITÉ INTERNACIONAL PROVISIONAL SORGIT DE LA REUNI6 DELFORUM A PARIS, LA FERMA INTENCIó D'ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA Y LA RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL �D'INCORPORAR -SE A LES TASQUES DEL FORUM. LA POTENC IACIó DEL FORUM ES UNA TASCA DE SIGNIFICATIVA IMPORTàNCIA PER A LA VIDA DELS MUNICIPIS, COM ES DESPRèN DE LES LíNIES D'ORIENTACIó PROPOSADES A LA NOTA INFORMATIVA PREPARATòRIA DE LA PRESENT REUNIó. EN RELACIÓ AMB AQUESTES LíNIES D'ORIENTACUó PER A 1988, VOLDRIEM DESTACAR ALGUNS PUNTS QUE SUSCITEN UN INTERèS PARTICULAR DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. JA HEM INSISTIT EN QUE SEGUIM AMB LA MáXIMA ATENCIó LES ALTERNATIVES LOCALS D'ACCIÓ EN EL PROBLEMA DE LES DROGODEPENDèNC IES . VULL RECORDAR TAMBÉ QUE UNA DE LES CONCLUSIONS FONAMENTALS DE LA CONFERèNCIA PREVEU UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQÜèNCIA E INSEGURETAT. EL FORUM POT CONSTITUIR UN EFICAÇ MITJà PER CANALITZAR AQUEST ESFORÇ. �D'ALTRA BANDA, LES LíNIES D'ORIENTACI6 DEL FORUM RELATIVES A PROBLEMES COM EL DE LES ALTERNATIVES SUBSTITUTòRIES DE LA PRES6, LES REPARACIONS I ALTRES ASPECTES COM L'AJUDA A LES VíCTIMES DE LA DELINQÜèNCIA, ETC. PLANTEGEN EXIGèNCIES QUE, AL NOSTRE PARER, CONDUEIXEN A RESALTAR LA NECESSITAT D'UN AVANÇ CAP A UNA MAJOR TERRITORIALITZACI6 DELS SISTEMES DE SEGURETAT. AQUÍ_ ÉS IMPRESCINDIBLE INCLOURE LA TERRITORIALITZACI6 DE LA JUSTíCIA, EN LES SEVES VESSANTS JUDICIAL I FISCAL. CONJUNTAR LES ENERGIES D'UN GRAN NOMBRE DE COL.LECTIVITATS LOCALS D'EUROPA PER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D'ESTUDIS, PROGRAMES LOCALS D'ACCI6 ENFRONT DE LA INSEGURETAT URBANA I PLANS DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜNCIA, ÉS UNA TASCA SUGGESTIVA EN LA QUE ENS COMPLAU IMPLICAR-NOS I PER A LA QUE PROCURAREM LA MàXIMA IRRADIACIó. �Ref.: M.58 / 87 Data: 17/11/87 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Conferència Prevenció Inseguretat Urbana Qüestions a tenir en compte: - El dinar del Palauet Albèniz tindrà, un cop més, una xifra molt gran d'assistents que farà impossible tot intercanvi polític. - Es convenient, per t an t, preveure reunions amb Marcelino Oreja i John Patten. - Pel que fa a John Patten, el viceconsul Peter Evans va confirmar anit que estaria encantat de parlar amb l'Alcalde abans de dinar. - En relació amb aquesta reunió es pot remarcar que hi ha hagut succesius contactes però sense que s'hagi concretat res encara. - Novembre 1985. Visita de l'Alcalde al Home Office. - Febrer 1987. Visita Guerau Ruiz Pena, Angel Abad i X. Roig a Scotland Yard i altres forges de policia. - Abril -Maig 1987. Visita de Julian Delgado i X. Roig a Scotland Yard. - Octubre 1987. Visita dels responsables d'International Military Services (Consulting del Ministeri de Defensa) a X. Roig. Exp. 1.206 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4028 Title A name given to the resource Forum Col.lectivitats Territorials Europees per a la Seguretat Urbana / Paraules inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Municipis Acció política Model social Territoris Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1123/19871122d_00238.pdf 141671b776f4c0ddd0d7d37d14036d37 PDF Text Text P. IqV Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, con motivo de la comida ofrecida al Cuerpo Consular Barcelona, 22 de septiembre 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SRES. C6NSULES, QUERIDOS AMIGOS: DE NUEVO TENGO EL PLACER DE REUNIRME CON USTEDES PARA CELEBRAR LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA. EN EL ANO TRANSCURRIDO DESDE LA ANTERIOR FIESTA, HEMOS COMPARTIDO MOMENTOS QUE SERSN DE GRAN TRASCENDENCIA PARA LA CIUDAD DE BARCELONA. EL AO PASADO LES HABLÉ A VDS. DEL INTERÉS DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO EN DAR A BARCELONA UNA MAYOR PROYECCI6N INTERNACIONAL. LES MENCIONÉ LA IMPORTANCIA QUE PARA NOSOTROS TENÍA LA CANDIDATURA OLÍMPICA. POCOS DÍAS DESPUÉS DE AQUEL ALMUERZO, BARCELONA OBTUVO LA RECOMPENSA DE SUS ESFUERZOS AL SER DESIGNADA CIUDAD ORGANIZADORA DE LOS JUEGOS DE VERANO DE LA XXV OLIMPIADA. DESDE ENTONCES LA PRESENCIA DE BARCELONA EN EL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PANORAMA MUNDIAL HA AUMENTADO ESPECTACULARMENTE. AQUELLOS DE USTEDES QUE YA HACE UN CIERTO TIEMPO QUE SE ENCUENTRAN ENTRE NOSOTROS HAN SIDO TESTIGOS EXCEPCIONALES DE LOS PROGRESOS QUE SE HAN REGISTRADO EN EL ROL INTERNACIONAL DE BARCELONA. EN ESTE ISLTIMO AÑO SE HA REGISTRARDO UN INCREMENTO IMPORTANTE EN LA CANTIDAD Y CALIDAD DE LAS ACTIVIDADES DE ESTA CIUDAD QUE TIENEN UNA DIMENSICSN INTERNACIONAL. NO QUIERO AHORA IMPROVISAR UNA RELACI6N QUE RESULTARÍA, FATALMENTE, PROVINCIANA Y CONTRADICTORIA CON MIS PROP6SITOS. DÉJENME TAN SIGNIFICACI6N SOLO DESTACAR UN HECHO DE TANTA COMO EL NOMBRAMIENTO DE DOS NUEVOS C6NSULES GENERALES DE CARRERA DE DOS PAÍSES DE TANTA IMPORTANCIA COMO JAP6N Y LA REPúBLICA POPULAR CHINA. LOS PR6XIMOS AÑOS VAN A VER UNA DE LAS MáS IMPORTANTES TRANSFORMACIONES QUE BARCELONA HABRá EXPERIMENTADO EN SU HISTORIA. �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: YO LES INVITO A TODOS USTEDES A VIVIR INTENSAMENTE CON NOSOTROS ESTA TRANSFORMACI5N. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERAS, SON LUGARES DE ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO, DE COMUNICACIóN. BARCELONA QUIERE ESTAR ABIERTA A TODO EL MUNDO, NECESITA DE TODO EL MUNDO. Y AltN MS EN ESTE PERíODO CRUCIAL QUE VIVIMOS. NADA IEJOR QUE LA AFLUENCIA DE IDEAS, DE PROYECTOS DE TODAS PARTES PARA ENCONTRAR BUENAS SOLUCIONES A LOS PROBLEMAS QUE PUEDAN SURGIR. PARA ELLO, QUERIDOS AMIGOS, SU AYUDA ES INESTIMARLL. DEBO AGRADECERLES EL APOYO QUE EL AYUNTAMIENTO HA RECIBIDO DE USTEDES EN SUS CONTACTOS INTERNACIONALES, Y EN PARTICULAR, EN MIS VIAJES PARA LA PROMOCI6N ECON6MICA DE BARCELONA. �4 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació YO LES PIDO QUE ACTUEN TAMBIÉN COMO MENSAJEROS DE BARCELONA EN SUS PAíSES. QUE PROCLAMEN EL DESEO DE BARCELONA DE RECIBIR EL ESTíMULO DE TODOS LOS PUEBLOS PARA SUPERARSE A SI MISMA. QUISIERA ACABAR DANDO LA BIENVENIDA A LOS HONORABLES SEUORES C6NSULES QUE ACUDEN A ESTA CELEBRACI6N POR PRIMERA VEZ. ESPERO QUE LLEGUEN A SENTIRSE DEL TODO BARCELONESES. TAMBI1N QUISIERA DESEAR LO MEJOR A AQUELLOS QUE MARCHARON O HAY DE MARCHAR. MUY ESPECIALMENTE A MI QUERIDO AMIGO DON RODOLFO OLAVARRIA, DECANO DE ESTE CUERPO CONSULAR, CON QUIEN HEMOS TENIDO UN TRATO INTENSO QUE HA DADO LUGAR A LA FRUCTíFERA Y ESTABLE COLABORACI6N ENTRE EL URUGUAY Y BARCELONA. EN ESTOS DíAS QUE PARECE ABRIRSE UNA NUEVA ESPERANZA PARA LA PAZ MUNDIAL ME COMPLACE DESEARLES, UNA VEZ MáS, UNAS FELICES FIESTAS DE LA MERCED. Ref.: �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES Y SEÑORAS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. a w Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4029 Title A name given to the resource Dinar amb el cos consular / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències