11 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf e8071f872de92ae82535e13385754875 PDF Text Text 0•P Ajuntament de Barcelona "Els JJ00 i un repte per a la Ciutat". Confer.e'ncia de l'Excm. Sr. Alcalde a l'Ateneu Barcelona, 16 de maig de 1986 �SENYORES, SENYORS: FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE CATALUNYA. ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY. PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA iILLOR IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS. ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA PROJECCI5 A TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS �MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA. DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT, L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA. L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES. PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS �TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI, TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COIUNICACIOIS INTERIORS. EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140.000 ïIANI`L' N S) , ST. ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA (230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC I HA DOS TUNELS DE METRO. NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà. BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D' INVERSIONS PúBLIQUE S QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT. BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL TOT AI "ON )li LES NOVES TECNOLOGIES. o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA �-5- NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA ÉS, SENS DUBTE, ELE JOCS. NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC :E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER SEGUR AIXECAR LES LiNIES DE TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA SETMANA RSE\DA, JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON. EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO fS PRECISAMENT EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, �AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PR.ODUïT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUE ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE i BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS SENSE CAP DUBTE, EL MES IDONI r CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX, r EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS. �PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6 INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE / EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT, MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN �BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) . ELS JOCS OLtMPICS, EN DEFINITIVA, f PROVOCARIEN UNA ♦ DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE TOT EE PAIS. D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA / CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES PISCINES I'rRNAT PICORNELL. LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAGNABLEME"T ELEVADES. DE L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE �TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES r r L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICE' . i COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER r AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOT COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA ^ EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA. PER') MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR. D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES, PGBLIQUES COM PRIVADES. TANT BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES / ,. ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D' AIXO QUE DIC. �-10- DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER r MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER i LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS o / DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU I CONCLOENT. ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODPEM SER A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES. LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES. PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES r CERT, PERO NO LES `CE TOTES. NOSTRA r 1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17 D'OCTUBRE D' ENGUANY. AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE �VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92. ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA 1 ‘ GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER 17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT. �-12- - ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS. D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE. 9 UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, NETA F" EL SEU LLEGAT CONDICIONS HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT. EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINMICA, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, �LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST REPTE. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3930 Title A name given to the resource Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Planificació Urbanisme Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf 1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU Saló de Cent, 20 de Maig 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES: SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA. COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS ANTIGUAS DE LA HISTORIA. BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO. EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS �NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE CONDICIONES. COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL, (... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...) BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS POSIBILIDADES. ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD. �• SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU CIUDAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3931 Title A name given to the resource Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Pérez de Cuéllar, Javier, 1920- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1026/19860527d_00134_0002.pdf 23ae3c7fe94e2c0108971a14b5e7e976 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. (27 de mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", LLEGA ESTA TARDE A SU CENIT, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. NACIDO EN SEVILLA EN ABRIL DE 1947, EL SEÑOR RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA ES DOCTOR EN DERECHO Y PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA. OCUPA SU ACTUAL CARGO DESDE MARZO DE 1984, TRAS LA DIMISION DE RAFAEL ESCUREDO. QUE TENGAMOS HOY EL HONOR DE TENER ENTRE NOSOTROS AL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, EN ESTE SALON DE CIENTO, SIMBOLIZA, CON TODA CLARIDAD, QUE ANDALUCIA, UNA VEZ MAS, ESTA EN EL CORAZON DE BARCELONA. Y SI LO ESTA EN EL DE BARCELONA, LO ESTA TAMBIEN EN EL DE CATALUNYA. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES VIVEN, SEGUN EL CENSO �2. DE 1980, APROXIMADAMENTE 500.000 CIUDADANOS NACIDOS EN ANDALUCIA, CIFRA QUE SE ELEVA A 1.000.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE CATALUNYA. COMO CONTRASTE A 1 LA FRIALDAD DE ESTOS SOMEROS NUMEROS, QUEREMOS QUE SEPA, SR, PRESIDENTE, QUE TODAS ESTAS PERSONAS HAN AYUDADO A CONSTRUIR ESTE PAIS, Y SON PARTE ESENCIAL DEL PROYECTO, EN EL QUE NOS HALLAMOS EMPEÑADOS, DE UNA BARCELONA Y DF UNA CATALUNYA, EN LA QUE NUESTROS HIJOS Y LOS HIJOS DE NUESTROS HIJOS, PUEDAN CONVIVIR DE MANERA MAS ABIERTA, FRATERNAL Y SOLIDARIA. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA/ CON UNOS DATOS BASICOS SOBRE LA REALIDAD ANDALUZA. CON UNA EXTENSION DE UNOS 87.000 KM2., ANDALUCIA TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 6.500.000 DE HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA ES LEVEMENTE INFERIOR Y A LAS 368.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN DECIMO-QUINTO LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS REGIONALES PER CAPITA, SEGUN DATOS UNA VEZ MAS DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". QUEREMOS TAMBIEN QUE ESTA PRESENTACION A SU CONFERENCIA, SIRVA COMO PEQUEÑA MUESTRA DE RECONOCIMIENTO Y HOMENAJE �3. DE NUESTRA CIUDAD, DE ESTE AYUNTAMIENTO Y POR TANTO, DE TODOS LOS BARCELONESES QUE HAN NACIDO EN ANDALUCIA, AL HOMBRE QUE SOÑO CON UNA ANDALUCIA MAS JUSTA, QUE A TRAVES DE SU AUTOGOBIERNO LOGRARA UNA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA QUE ALCANZARA A TODOS SUS HIJOS. NO PUEDO DEJAR DE TESTIMONIAR A BLAS INFANTE, QUE 1 MITIGO, CON. SUS CARTAS DE SOLIDARIDAD Y SUS VISITAS, EL PERIODO DE ENCARCELAMIENTO DE LLUIS COMPANYS Y OTROS CONSEJEROS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EN EL PENAL DEL PUERTO DE SANTA MARIA. EN UNA DE ESAS CARTAS, BIAS INFANTE ESCRIBE LA SIGUIENTE FRASE, QUE REPRODUCIMOS COMO EXPRESION CONDENSADA DE NUESTRA SOLIDARIDAD: ".., ACASO LA ALEGRIA DE TODAS LAS ESPAÑAS, Y POR CONSIGUIENTE DE LA INMORTAL CATALUNYA, DEPENDA, HA DE SER COINCIDENTE, CON LA RESURRECCION DE GRANADA, ES DECIR, DE ANDALUCIA". EXCMO. SR, JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA, PRESIDENTE y DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3932 Title A name given to the resource Presentació de conferenciant Sr. J. Rodríguez de la Borbolla, President de la Junta d’Andalusia dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social Territoris Andalusia Rodríguez de la Borbolla, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366 PDF Text Text Ref.: M 84 /86 Data: 28/5/86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Xavier Roig Inauguració C.C.I. La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent; 1. Josep M. Figueras 5 min. 2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España 5 min. 3. Adrian Piera, president del Consejo Superior de Cámaras 5 min. 4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I. 5 min. 5. Solemne conferència de apertura per Rand V. Araskog, president i Director Ejecutiu de ITT Corporation 20 min. 6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 5,7 min. 7. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 7,8 min. 8. Apertura de la conferència per S.M el Rei . 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES, COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA 7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL. HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA CONFERENCIA. EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA. YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A TODAS LAS CIUDADES. LAS CIUDADES POR DEFINICIóN, SON LUGARES DE COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS, �DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS. POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS CIUDADES. LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES, Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES. LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA. �BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS. NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA. BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS. BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE EUROPA Y AMÉRICA LATINA. TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO. LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI, DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS �CIUDADANOS. NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA. NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN, DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO. ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI. ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE ALCANZAREMOS LA META. �FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA, OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA, SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA, MI MáS CORDIAL ENHORABUENA. Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE MERECEN. SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3933 Title A name given to the resource Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Congressos i conferències Comerç Relacions Internacionals Acció política Model social Cambra de Comerç Internacional Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc PDF Text Text Feria Internacional de Muestras ^ ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS - EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL - MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUNYA CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- HISENDA, EL QUAL A -NOMIA NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS, MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona $!t BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M 8 Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores Señoras y señores. En primer lugar a la Feria y su ria de Muestras des que en este hijas, en buena quiero agradecer a los expositores su fidelidad confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla• do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿ un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc �"f il.O 5k til( f\l ISYk h-H S (L. P €--ç')^^^2 E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2 /^U 1^-^ ^^ ^ s ^ est^ 51(k- ^ , ^3^ ^^^ f £41.t5 e- O f p,14 -M un Lu^^ su A05 u---x o r I . ro r? 6a 1/1 Ln/1 v eco t'zt ''f Wi 3(v ^ i7 Cy0 114a ^^ A ^J C L^1 ^/ L4 f'L'`1fl A /pi n ^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^ P L ^v rbJ 77) n y VI S° m L/l^, o 1,0,,,I J ti o re-h f A-fh /l1_ w Y N41 .1 e• l 1^0 L^ 4j10-O aí^fDl./í/2" v, A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h ^-C? ^^ ^-/t- S L-Y14 g ' n-sl Q u L J'r ^ ^ T^ 1)491-P/11 N cs f á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I ^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111 h) CA AM- 01-13 liu V UL-9l/ 4 J0/13 1(91-/1 7i- N4 - s j174-%'V E7:1-I.4 Z^^l v L7 f í^N M Kii,o tvo crivjun ^^^ ^^ d2f. A n cm .1) 1^ M ^ s ? n^ 5,1) f^ <4 4-Y1 TiG ^ t -o, e¿z 47Y t 2L-52 /I- T-z7v4- A.4, u r^ 7-)1 /1-5 71, F^^ Lg A. G11 t} rí-tPrI-TA __Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N) NI sn 't ^ c,o N -1 t3 /Ç z=7 k4 /9-vi- l/D ^^h^ ni ` (le2t .}a-0 144 n al-J ILt.L7 S z1) �7 e ^ rf r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^ -Pc.-^^ L7-3"( , u ovi b ^ r J o rr 1-T-121 : N ^ c^t^ Y)t^ S ^^^^ S Qt v ^ ^ hn v "ta r t^-` ^ S 1 ^ Sa^ ^t_oS / cN 1'3 nt B 1A.7 t^ç en—) UNA- t eJ in.f Y21 1} t ^ at ^ ^ itryt- 1r ll«,uiJ ti& w3 J l• C4 /\i ST i )L4'' 22 IV r u ebc: ktit c-tn s-E S/ uvt ^+ rv 1f1 ^ f M Pon "7-nyJ (l.1-- 101-1 41 a'n.1 eTvro 0 , e:1417)1v-- y (..,‘‘.) ti- ►' • A-1)n hlUCU.+ blA !4 t' r eyo t. q ^F vNp# 1M /2" Ctt-c.)t^ H r^S P©'z--7- CON OC.cb 7h^ 7ir1 -o/1 u ,2t'OS "Lit ()ÑA Pihl trs n 4 1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,. ^ ^r^ 1.^1 N ^`^7vvJ ^ c4 pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN C2u o) PU w ts") t 2 i 'khF á LAS Al- 1713 UJ <-11-3 /1-P •-1 Pfin. A L4 11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0 .r Csiv101-6 ~-0 rt1 v c~ y t7°^ 2.-1-11r Z 1^1 cor-1-72 f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z- kitrk/2 11 0€ 4/3~01-. evu e L-3 P ►^^z- ^ • CA) n'u a TU . ryl S E Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k DMLlÍ u D A) 9C ^ 1^ 6 /'^J^^ k ) • o wm,t /t (–o S r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u c r^ `^r ^} ^ rft7L C.LA--d VS ( ^tz t `^lT n o `I ^z ^ ^ ^6 L2 ,o d ia L4 es Pw-AY-4 -ft^^,t a} 9 t- 4 C -m..rl 24 o-, fF SEn puts- k)--7_1 Cctco L ^ st771 /^ C .11 oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per ^^J^ l^-u - /0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _ Lq �t"1, (43 P `` " PO uo i4 (A/ # ^14)ti4 `7vl 4-6-11 '^^3 17- ` /1-L. /L Lz—/ 11/1j /b P ^^ -c.,' v byr» Lg- ^éu 1---){ li ^S-f) -044 ,a ri 71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4 l<>0 W Alri,i v N M (-/Lo fi " ií7 o S -t53 r \ v^ ^ ^^ (N ^^ A fmiL , 7 ti n uN A s() s AvVva Trpl,b .- 7 co IJ M e-) rm K,t -0,1 /0 e-- 5 rc^ Cs o M c-Yl (Ab CA vut7tS y PA ^^ ^ ^^- ^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl 0 ao Nry', c^ 1-4 ¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b - 7. a o o t_-S (ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t , ^^ í^ F-1 v4 c-5 `^ cru F7),) Ac 0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z 14 10 c 7) US u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z %^ ^ av e" 4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4" Cok), 0-1 V n/ mo^L -^ Gq "L1'11/1 ^ n1 ^ ^u160 mol Al o e n N ^ ct- ¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J 7U 4 erW ( . L,irtrb-0-04 A I^L¡ P M u4 1/1/) Gp U i\J w s SU S' PI/14'V /ti) 11-5/ sv ag. 7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er- cA, L-S (I) /i"ZJ^L P ,b( A) 777991',12 c,"ST-4, P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114 7v1 4-5" 1-0-1311 1 DC-` 1,1-1_ 1-7 v ^^9 y---p 1)-0 iti /j 01,1'7-4 cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o ►° U ^rS7v ^'v d^S ,3 4-Y1 rut N4 v ,- 4,14y1n vti NV u^a V t-2..4ávb^ t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^ U ^r 192 ái ' L Ut,rl-71 jA 1524/ ^^^^^ ^v ÍJ mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,. /I 4--vuQvJ in-72V /1,11 P /b fi hl 41,, A t- &/ttii c ei--¿)4i4 5.L ^irr■) L 1- oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^ d¢")'o �d m 1A-9 ftl r%141 £0 c,Q Po E-N) LA_ Dc— v U E-u--p (t E L.k- Z5 vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?-- ,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^ r e Oil 19 ys, vt 11--0 r2.^ ^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 , fl t L4 {'hZZ t I ^L De:- {-1--AN% r 0 U l,̀r-;Twc S L-4 c/1-7) U c-I n-21-/N plg ut›,t-~ -y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r C 3rni 5 Ll ^ ^(^^J ^^7r v o 1�, S 751 c U Lo I) ,t-rt CAw C'L- 4-a) `s cA $ A.t, oS ^^- va 0n ^x.,14 R ^L,- ^ 4 n1 o tiict q-- 1. t2 M 3 vti1 c::-vt 4 Q JL Mon 7 ¿h) t-^ 174 o L 11`4.1 C`rl v lL-^ %^S 3L^r M ' hit ^1^^ ^- /^ L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^ S P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi P` rFiJ t4r-r>o ^t L --v J,3"runiy pllviriv Litit u o-014_ t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1 r "^ 1 r-U r1 t4 \T-o /1 prr-rt'A-o n tvr1-1 /t-Yt c.a 471-)4 Íh C o 44_ a b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2 k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_ Cg.N, /c,4 t.Z. u/7-5- , hi 14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i- f1"- n-yv A- v-p-i n ^2vv^ s N^ i é1-t.1). ic n/r. Za •-- `? ES-971:") lyc,0 1 4-7--7-E- DI) G-c5-h-o4,91... 1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7- ('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q ' LA35 N V t1 yrs 68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71 2, uz.pU ^r N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-) ! y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o 5 Ce-Y14 -74 ) Ft-71/0q Gt LE-- L..A U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3 `> c (17^ S el e'D a-v,V) c esi- L---73n _ t3 ►9- S 1 -5-9al/ 0-13 ^^ lS L7:7v f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9 c-'^ P t-2.1 a-yv --)443 Prl ov!-c o GIV 6y Dus-- /,^— l .) S Y'v esj 1- fi. prodS 4e, (^fS70-‘) rçr o - bJ ! En,-) vt-.61An o ç oc, im,t P r' /t- nil )(y v ° i i C..,0N e-. Scv1. L 1S t-;^oS L_.A- C/1-221\sL^ rM,, t,,9„v5'o r► lV1 ^S l^/} 1J S f ^l G 61 e vl. L^S r^ t ^^, nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1 �n/1Wlai2E9- hC y Lr.) L-75 ~ o5 7tZc.lPNJ t ? p Jw,7S 1 G C1-7 "--J b1)-1.v Ct--r,„rV US , Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S S 7^J L,c A-71- c -1-79-11i1 f2-0 l24rh. C. a Pi 4- in -vk-, 6'} > V o í^tíld---5Go fr,1 4 5 cv' S -i12)1 c/t.' ffi7rz-, 9k- l. tt5 v̀ -J ï rl 51 1"3 Q v v-h Un_ 9- (,o-714 ^ c 69ti, ^./5 L 03- a 1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt or^I c 5 00 C.-G í^ PKI (.3 v1/' /lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz Fmrh,11. Q jkits Los- S\--)\n u ; 7., p S e-brn ilS cnNS ti •..t l S Cev4 -7\??--/t S `-7 r/-714 )/ rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5 t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{ A41-14 -0 )11-+ 1-4) cz v).¿-- ~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1 UL l9,56 tYr\S r. , f.. c1. l C(,,^ 14,,t> p yr r ' t 3' aú Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~ 1 g-S G íbA -6-14 A r.1 ^ 15r Caf.1 d ehl ►'>A-,1 P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro c.,v PlIAJ /t-S l-/^+ ( Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í CA-6 ;#9 C.--'S t1 K.1 4 7--iJ Ls1J K, u esTel.o S e-71-17- c/`hvl r v r- c^3 ^ l) é 1-cAJ ^t-r^ ^ w,7►-t 1, N^+i1 N vt-vPi t1 A--P ri l-hr S'vS t-&vv1 tl^ N1,1 D >,c44_ ^ (A-¿) Q vs 05' u. c,---tltn ti ï`IVul PI-A-41. !' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r. vj S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S L'u 44 t,-w . v-)� A- v Al- 0L 1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç /h^v0s /1/1/1 )‘1 2 FL--yvl ,q I FcV tvt ib-,) o CA) l c7,-x) \1" 18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L A ,0 CL ^KLA 1, 1 k \„,/ ^ ^ ^ 0-1-14._z A-r-~ 6--íj--,.n?4-71 v?1 11-71 &&`-r\+ bel._ A.' i/,.l1-^ 4 bv C^ c--n4 ^ h/ 1-1 ^-►-^ ^^ 1 N¡Tili %'t.-r 4-1.1 Ò i,.J N ^ �– `TV 7 ^Jew ^ P-241-r■ l ,^^, ^,,^ L'2~1 ) ~-/- >L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t) N Al v' Lrvv ^Aj t )f) t---- 1/1 esV--Y,as crr\iityss TU11/1t1. l,^ ; l N /á i- 1i 57n/0 5 u vo pyLA "r7L u n/ t U P U t---0 i C.^ / '\it3 l.. U S- j A,_/r') A-0 Z 5 Pu t r-73 Zos 155 x-7 QL^ qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv itt^t /hJ yLrhJ\rn._ ^3I ^ c'^ PwC ,.l C41 /n'u if) v A791 ) 0 tr- LA- ^S ititt o R-fr\l La i Stirvk 19-0-1-)n 4j é !^ /k-vt C t-J ów^sj b 0,7 ^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^ = k ut Ues 1 o in- 71/ kvt, i^ . S, ytzAsp s' D-'112 mn7j\r? S b-y.rZ , <^ i,^ 3 >14.-,^Wa-.) ^ tj^^ i h 9 1) S niCn ^^ 7 - c t4rj a-Q tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C Vc3 ot-s Whi 74 itit C,0 1,4 g u wS ¡ P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i .2 (y¡rW ,ç_, tAvvz4 Z1---ri- ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3 Nu Ft--7A'1-4 c, (AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4 c vJ .1 -"71-4 Gil urS n14K 5 15T iv^-1/' 512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\ p Pe:– v,17 O Crin i° ri.,01) t- A advco t,^ trz- P^1ils^ P4. O DU (in PI 65im P n ew ntirn-D-vL. A k/l, _l C} f I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j ^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^ . k N t p1 C * -r-A, Flápisw' Ci1. vVAlr 7 CYI Vto, i--kibS L-- N -E L`L tR1 r'^ ót-^, q LA S QL4yrj3 PC f^Zi ° Ea.) te" P ^ n^ ,^-^1 A LA U i/FNN-G Fe'\/\,t ñ u U C.--tU NI) P v,s 1 cz7- y G Fl vt'L L U^ kl -E i vak lit¿ f f Lv L^S' pi L r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S p r1 L^ ► o U r 3v t o c-o» t1-7 `)---o ^ñ rvuo )((x,‘,0 Oc-tLJ 1A C 611 ^ 11,+,.3 b !ti ETc ,Lq lk-1 o D , Lr L tz IMlPrtithl ti D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4 �^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E p o Lo y 20 N LA c L`(°1-oS ®; T7t-t. A- Ml h.,ai rE ^c T^ cPo rv(S r3 A> E H- vt t?Q./1 1 vC J P1411/fi; i"h. t." 1 MPno 01 1+5 fin C,i á C4414 .o ^r ) ) VA-ti d Go714 11 -N ¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml 014 a v‘j-- L,¢j e)-t. 6-0 C L-̀71k n ^L11 = 'Si-f 9 c't Inh,, 3 ^i^ t-^S ^ ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro j aVT U yL.es s^l r^j _ 1-,' ,, 3 -t_L__ ,X4-14--71 c2 L-r9 P ,-t t-L-0) ^ ^{ c^ ki V iv yt- 1'l- ^ Q tic. - s(..-Z-z) I 11 L S i2-I37-Ylif ^v ^`7v C-1 ^^ s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0 A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4 t p c'hzny ‘/ r 'N u M t^ ffvt ^-^ PII-11 ü U 11751- (.; Nd t-c3 G Z^ t)1 { 21-1.7 .v ".1 7 'syt " org L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150 ^ ^^ (r ^' e L. rrnrev 11-71-t-c - '1-7 $(4 rlo19 /K © n^ AT)i n ,:t v n/ l D r O^-zd)Lc yI el- A,2 t`h4 u S E'd' 5-Tat., /11! - i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢ (.71-s.rahi Aro títit M t-tto q u 71,7,4 k''''''t 1/3 WaS C^t",W /'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^ cm N ¿25 /CA 0 77\1 11-11) v S Ch. D^^ 411A-41- ¿ 4 7--t-t rN L=,^.J , ro Pul Pe:" Ll /1-0 rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w 1 1-7‘i S t.- DCL v1-t- g-s rtyl A &7),1-4 mt. CZ--oitii L `^ %L^ d S LS SIS 0t L b S g v" r 7 1-4 co M h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im l/ t: UNA ,^LC^ V111-4,105 ¿Qco 4 1_4 ven^n' ^^ "( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^ c:77 S ritt 4r4 "oC1- l Z- 7 Vi 17 -zi,141 C.fri b.5 E^ CA-10 D L-- IN vC1-- á lArtoAut,o n ( 1)57-,'1_01 , kt / o r r U o 99L2'1- ; tz Pn(>r c.q--v5tk N C_ E N) v rt641-1)D c-u enn!/-N kh^ r•-e) w t ^h-A- cA ThNty . p o c-o tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi fM r 2_0 A-1.70 S y 711LNr k (: 1-1--1b"" t' IA ^ Q vz- l^ S t9 W. r - Ifi- o b1it4 ^i/f-15 1k Cm ^ tl l`) lomi1r 11't^z-v -- c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A !^^ ut 11t- t 017 /1- c4 S A he" G>tro` b At1 ^ ^^ 1-001,0 1llIAM �Feria Internacional de Muestras ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: - EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI- - MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO- SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- NOM IA i HISENDA, EL QUAL NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- A L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS. MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona ,!!' BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M° Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores -- Señoras y señores. En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad. a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-' lt 1ón c la Fundación Miró, pone visión Española, co° •-mrala la en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc, �2. que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año. Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992. En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de Barcelona. Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo paraq que la Feria salte a otras as ubicaciones complementarias si los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en breve. El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr. Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès de el Director general hasta los servicios administrativos y las brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo. La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para �3. :renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente. Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo con la especialización sectorial de cada una. Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales. La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands" institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e incluso artísticos y deportivos. La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona, de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes. que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor. A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor: no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro- �4. yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de la década de los 90's y la comunicación inter activa media década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión. Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo. El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad; el Teatro Nacional de Cataluña. ¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses, que pueden'hacerse y que deben hacerse. Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad. Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la materialización de estas obras y servicios que harán de nues tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa. Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad de futuro. 7.6.86. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3937 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Mostres Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Congressos i conferències Comerç Model social Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf 6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c PDF Text Text Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio Barcelona-Mediterránea 7 de Julio 1986 �SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN MEDITERRáNEA. LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE CIVILIZACIONES. LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN �DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO QUE ENTRE ESTADOS. Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN. BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO. �ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS. EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA �ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL. ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS CONCLUSIONES MUY VALIOSAS. EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá, CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS RECONSTRUYENDO. NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3941 Title A name given to the resource 1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Mediterrània Territoris Acció política Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1036/19860715d_00143.pdf 80d41b812947cef6c5bea2654cc7cb19 PDF Text Text CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA (15 juliol de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA; AUTORITATS; SENYORES I SENYORS: AVUI REPRENEM EL FIL DEL NOSTRE CICLE DE CONFERÉNCIES "BARCELONA SOLIDARIA", AMB LA INTERVENCIÓ DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA. EL SENYOR LERMA VA NÉIXER A VALENCIA. I ES DÓNA LA CIRCUMSTANCIA QUE HO VA FER EN LA MATEIXA DATA D'AVUI, 15 DE JULIOL, DE L'ANY 1951. SERVEIXI DONCS AQUESTA INTRODUCCIO PER DESITJAR-VOS, SR. PRESIDENT, DE MANERA MOLT CORDIAL UN FELIÇ ANIVERSARI ENTRE NOSALTRES. LLICENCIAT EN CIENCIES ECONÓMIQUES I EMPRESARIALS PER LA UNIVERSITAT DE VALENCIA, EL SENYOR LERMA VA ÉSSER CANDIDAT A LA PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT VALENCIANA DAVANT LES PRIMERES ELECCIONS AUTONÓMIQUES EN MAIG DE 1983. GUANYA- DOR D'AQUESTES, VA PRENDRE POSSESSIÓ DEL SEU CARREC EL 28 DE 3UNY DE 1983. �2. AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA, EN AQUEST SALO' DE CENT, ES POSEN DE MANIFEST -UNA VEGADA MES- ELS INTIMS LLAÇOS DE FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES CATALA I VALENCIA. LLAÇOS QUE A MES DE LA PROXIMITAT GEOGRAFICA, TENEN UNA MOLT LLARGA TRADICIO HISTÒRICA QUE TE QUE VEURE AMB EL MEDITERRANI, JAUME EL CONQUERIDOR I L'ÚS D'UNA LLENGUA COMUNA. VOLEM RECORDAR TAMBÉ COM LA FERMESA DEL REI JAUME I, DEFENSOR DE L'AUTONOMIA JURIDICA DELS VALENCIANS, ELS VA FER PROMULGAR A L'ANY 1261 ELS FURS DE VALENCIA. O QUAN EN LES CORTS GENERALS DE MONTSO DEL 1382, LES CIUTATS DE VALENCIA I DE BARCELONA ATACAREN LA CORRUPCIO DEL GOVERN CENTRAL. SON AQUESTS PUNTS COMUNS EN LA NOSTRA HISTòRIA, QUE AVUI PRETENEM ACTUALITZAR AMB LA VOSTRA INTERVENCIÓ EN AQUEST CICLE DE CONFERÉNCIES. I ES QUE, SENYOR PRESIDENT, US PODEM ASSEGURAR QUE LA NOSTRA CIUTAT, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTÁ MANIFESTANT UNA GRAN CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE PER CONÉIXER ELS PROBLEMES I VISICI- �3. TUTS ALS QUE S'ENFRONTEN ELS DIFERENTS GOVERNS AUTONÒMICS. I EN AQUEST CAS, AMB UN ENTRANYABLE I ESPECIAL SIGNIFICAT. PER CONCEPTUAR LA VOSTRA CONFERENCIA, EM PERMETEREU QUE ^ DONI UNES MINIMES DADES INTRODUCTÒRIES SOBRE LA REALITAT DE LA COMUNITAT VALENCIANA. AMB UNA RENDA PER CAPITA DE QUASI 527.00G PTES. -EL QUE LA SITUA EN VUITS LLOC DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES -, LA COMUNITAT VALENCIANA TE UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 23.000 KM2., I UNA POBLACIÓ PROPERA ALS 3.800.000 HABITANTS, EN BASE A LES DADES DE LA PUBLICACIÓ DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". DINTRE DE LA SOLIDARITAT QUE DÓNA NOM A AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, I AMB EL CONTINGUT DE FRATERNITAT QUE SUBRATLLA LA VOSTRA PRESENCIA, AVUI, AQUI, ENTRE NOSALTRES, MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3942 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J. Lerma Blasco, President de la Generalitat Valenciana en el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Valencià Lerma i Blasco, Joan, 1951- Autonomia Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1037/19860725d_00144.pdf 6ddae8ead54e63de04a82291295373c6 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA4 PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. (23 de julio de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" CULMINA HOY SU ANDADURA, ANTES DE LAS VACACIONES DE VERANO, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. NACIDO EN EUJR RIA (VIZCAYA) EL 10 DE JUNIO DE 1941, EL SEÑOR ARDANZA ES LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO. FUE ELEGIDO ALCALDE DE MONDRAGON EN LAS PRIMERAS ELECCIONES MUNICIPALES DEMOCRATICAS EN ABRIL DE 1979, Y EN 1983 DESIGNADO DIPUTADO GENERAL POR GUIPUZCOA, HASTA EL 25 DE ENERO DE 1985 EN QUE ES ELEGIDO LEHENDAKARI DEL GOBIERNO VASCO. AUNQUE EL NUMERO DE HABITANTES NACIDOS EN EL PAIS VASCO DENTRO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, ES DE UNOS 0.500, VD. SABE, SEÑOR PRESIDENTE, QUE MUCHOS CIUDADANOS DE CATALUNYA -Y ESPECIALMENTE DE NUESTRA AREA METROPOLITANA- AL IGUAL QUE HA SUCEDIDO EN EL PAIS VASCO, PROCEDEN DE OTRAS AUTONOMIAS, Y SE INSTALARON ENTRE NOSOTROS POR MOTIVOS DE TRABAJO. �2. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES CONCRETAMENTE, SON MAS DE 1.300.000 LAS PERSONAS NO NACIDAS EN CATALUNYA, ENTRE ELLAS ESAS 10.000 A LAS QUE ME REFERIA HACE UN MOMENTO, NACIDAS EN EL PAIS VASCO. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE CONTAMOS CON TODAS ELLAS PARA EL PROYECTO DE FUTURO DE BARCELONA, Y POR EXTENSION DE CATALUNYA. TAMBIEN QUEREMOS QUE CONOZCA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE ENRIQUECIDO CON SU PRESENCIA E INTERVENCION, Y POR EL QUE YA HAN PASADO 14 PRESIDENTES AUTONOMICOS, ESTA DEMOSTRANDO FEHACIENTEMENTE QUE BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA TODA, ACTUALIZA SU SOLIDARIDAD, SU CURIOSIDAD Y SU INTERES ANTE LOS PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS DIFERENTES GOBIERNOS AUTONOMICOS DE NUESTRO PAIS. EN ESTE CASO, CON EL MAXIMO RESPETO, CON LA MAXIMA CORDIALIDAD, DADO QUE SE TRATA DE UNA AUTONOMIA HISTORICA COMO LA NUESTRA. ME PERMITIRA QUE CONTEXTUE, MINIMAMENTE, SU CONFERENCIA CON UNOS DATOS DE REFERENCIA SOBRE EL PAIS VASCO. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 7.200 KM2., EUZKADI TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 2.171.000 HABITANTES, SU RENTA PER CAPITA 585,794 PTAS., SITUA AL PAIS VASCO EN CUARTO �3. LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE DATOS DE LA PUBLICACION "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983", DEL BANCO DE BILBAO. CON LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, QUE HA IDO ADQUIRIENDO UN CONTENIDO CADA VEZ MAS FIRME A LO LARGO DE LA DURACION DE ESTE CICLO. DESDE ESA MISMA SOLIDARIDAD, QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE REAFIRMADA CON SU PRESENCIA EN ESTE SALONDE CIENTO: EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3943 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J.A. Ardanza, President del Govern Basc, dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Basc Ardanza, José Antonio Autonomia Catalunya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf 096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff PDF Text Text 11 0 .., ;, ^ Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL El Vendrell, 25 de juliol de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA. PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS, PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I, DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS. EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL �VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD I DEL LITORAL AL RERAPAIS. EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA, COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA. A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA �QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER. ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá ÉS UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES �—5- TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO. I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL. C MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES IL.LUSIONS, NOVES ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC S DEI, 1992. REFERINT A L'ORGANITZACIó DE C. crRimS `IÚIND V Gt- I Gc7t,^ km." �QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.; • 174 Cm9 (-71/45 c V/17,--A) EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA %OQT` t ^- TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA, TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS ENCARA QU ^^---B-A1^C "a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú S TRADIC-^^"^- -AM$É IR. (:)4.4.atot a,11() t•• i ,x;)& ^ ^^ OU-- ^Cf^^ ^ �NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN DEFINITIVA, CONèIXER. ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES. QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA MAJOR. VISCA LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3944 Title A name given to the resource Festa Major de El Vendrell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Vendrell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Vendrell Festes majors Història Municipis Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1042/19860910d_00149.pdf ee466d24b57b2cf5ceeb122485d6780f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual.Maragall a la plaça Salvador Allende de Barcelona en homenatge , president xilé assasinat Barcelona, 10 de septiembre 1986 EXp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUERIDOS AMIGOS: EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 LO CONDENAREMOS SIEMPRE: UN BRUTAL GOLPE MILITAR ACABE CON LA VIDA DE LA DEMOCRACIA CHILENA Y CON LA DEL PRESIDENTE ALLENDE. MIENTRAS EN CHILE HAYA DICTADURA CADA ONCE DE SEPTIEMBRE DEBE SER EL MOMENTO DE RENOVAR EL COMPROMISO EN FAVOR DEL PUEBLO CHILENO Y DE SU JUSTA LUCHA POR LA LIBERTAD. HOY, CUANDO DE NUEVO EL ESTADO DE SITIO Y LA REPRESIóN GENERALIZADA SE ABATEN SOBRE LOS CHILENOS, Y SIN QUE ELLO SIGNIFIQUE IDENTIFICARNOS O APOYAR INCONDICIONALMENTE TODOS LOS ACTOS QUE SE REALIZAN EN CHILE, SI DEBEMOS MANIFESTAR QUE LA CAUSA PRINCIPAL DE LA VIOLENCIA EN CHILE ES LA DICTADURA Y LA CERRADA E IRRACIONAL NEGATIVA DE LOS PRINCIPALES GOBERNANTES CHILENOS AL DIáLOGO Y A LA PUESTA EN MARCHA DE UN PROCESO QUE CONDUZCA RáPIDAMENTE AL RESTABLECIMIENTO PACÍFICO DE LA DEMOCRACIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PERO EL ONCE DE SEPTIEMBRE, ES TAMBIÉN UNA FECHA QUE PODEMOS COt4MEMORAR CON ORGULLO. EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 EL PRESIDENTE SALVADOR ALLENDE DIó AL MUNDO ENTERO LA PRUEBA DEFINITIVA QUE PUEDE DARSE EN DEFENSA DE LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS Y DEL RESPETO DEL ORDEN DEMOCRáTICO: LA PRUEBA DE SU VIDA. LA HISTORIA LO RECORDARá SIEMPRE, EN SU VIDA Y EN SU MUERTE, COMO UN EJEMPLO SUPREMO DE PATRIOTISMO Y DE COMPROMISO CON SU PUEBLO. CADA ONCE DE SEPTIEMBRE NOS RECUERDA TAMBIÉN LA DIGNIDAD Y EL VALOR DEL PUEBLO CHILENO QUE NO HA DEJADO EN NINGúN MOMENTO DE RECLAMAR SUS DERECHOS Y DE LUCHAR POR LA VIDA. POR DEBAJO DE LA CARA NEGRA DE LA REPRESIóN HAY QUE DESCUBRIR Y APOYAR LOS MILES DE ESFUERZOS CREADORES, DE INICIATIVAS SOLIDARIAS, DE ACTOS GENEROSOS EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE CONSTRUCCION DE ORGANIZACIONES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -4- POPULARES EN TODOS LOS BARRIOS O POBLACIONES COMO LLAMAN EN CHILE. A PRINCIPIO DE 1987, CELEBRAREMOS EN MADRID Y EN BARCELONA UNA GRAN EXPOSICIóN SOBRE CHILE: CHILE VIVE. ENTONCES LOS CIUDADANOS DE BARCELONA PODRáN DESCUBRIR LA INMENSA VITALIDAD DE UN PUEBLO QUE NO ADMITE VIVIR BAJO LA DICTADURA DEL MIEDO Y DEL TERROR. DESDE BARCELONA, DESDE CATALUNYA, NO HAY QUE ESFORZARSE ESPECIALMENTE PARA SENTIRSE CERCA DE CHILE Y DE LOS CHILENOS. CHILE ACOGI6 GENEROSAMENTE A MUCHOS CATALANES EXILIADOS AL TERMINAR LA GUERRA CIVIL. ALLÍ ESTARáN ENTRE OTROS, AMIGOS COMO LA GRAN PINTORA ROSER BRU. CUYA OBRA SE EXPONE AHORA EN EL SAL6N DE LA VIRREINA Y CRISTIà AUADF,HIJO DEL QUE FUE ALCALDE REPUBLICANO DE BARCELONA. LUEGO YA EN LOS AÑOS SESENTA, LA VITALIDAD CULTURAL SOCIAL Y POLíTICA CHILENA ESTIMULA LOS CONTACTOS CON JóVENES QUE Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: HABíAMOS FORMADO NUESTRA SENSIBILIDAD LEYENDO A NERUDA Y ESCUCHANDO A VIOLETA PARRA. ALGUNOS COMO JOSEP RIBERA, ACTUAL DIRECTOR DEL CIDOB, Y OTROS RELIGIOSOS SE INSTALARON EN CHILE Y ALGUNOS DIERON SU VIDA, COMO AI L SINA. OTROS COMPAÑEROS COMO EL HOY CONCEJAL DE CIU, ANTONI COMAS, COMO MANUEL ASTELLS, LUIS RAMALLO, JORDI BORJA, VISITARON Y TRABAJARON, EN EL CHILE DEMOCRáTICO, ANTES Y DURANTE EL PERIODO DE GOBIERNO DE LA UNIDAD POPULAR. A LO LARGO DE ESTOS INTERMINABLES AÑOS DE DICTADURA, BARCELONA HA ESTADO SIEMPRE AL LADO DEL PUEBLO Y DE LA RESISTENCIA CHILENA. HEMOS APOYADO LA ACTIVIDAD DE LA VICARíA DE SOLIDARIDAD DE LA IGLESIA Y DE LA COMISIóN DE DERECHOS HUMANOS. NOS HAN VISITADO LOS PRINCIPALES LíDERES DE LA OPOSICIóN, COMO EL PRESIDENTE DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA, GABRIEL VALDÉS, CUYO HIJO, MAX VALDÉS, DIRIGIó A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -6- Gabinet de Comunicació LA ORQUESTA DEL LICEO EN LA INAUGURACIóN DE LA PASADA TEMPORADA. COMO ALMEYDA, ALVARADO Y TANTOS OTROS. QUIERO RECORDAR ESPECIALMENTE AL COMPAÑERO C RICARDO LAGO5,^ ACTUALMENTE DETENIDO EN SANTIAGO DE CHILE Y A TENCHA E ISABEL ALLENDE, QUE CON OTRAS PERSONALIDADES CHILENAS LUCHAN POR ALGO TAN ELEMENTAL COMO ES EL DERECHO DE VIVIR EN EL PROPIO PAíS. POR aLTIMO, HOY, EN ESTA PLAZA DEDICADA A LA MEMORIA DEL PRESIDENTE ALLENDE, DESEO RENOVAR LA EXPRESIóN DE NUESTRO APOYO Y AMISTAD CON EL PUEBLO CHILENO A TRAVÉS DE SUS REPRESENTANTES, A TRAVÉS DE TODOS USTEDES AQUí PRESENTES. LOS MILES DE CHILENOS QUE DURANTE ESTOS AÑOS HAN VIVIDO EN BARCELONA SABEMOS QUE, ESTÉN DONDE ESTÉN EN EL FUTURO ( Y DESEAMOS QUE PUEDAN REGRESAR MUY PRONTO A SU PAíS, SI ASí LO DESEAN) SERáN SIEMPRE AMIGOS ENTRAÑABLES DE BARCELONA. Y BARCELONA, ESTOY SEGURO, LES CORRESPONDERá SIEMPRE. EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TERROR NO PUEDE DURAR MUCHO TIEMPO, DICTADURAS NO DURAN SIEMPRE. CHILE, LAS ESTOY CONVENCIDO, AMANECER. MUY PRONTO EN PAZ Y EN LIBERTAD. Y DE LA MISMA MANERA QUE HOY EN UNA CATALUÑA DEMCRáTICA CELEBRAMOS CON ORGULLO UN 11 DE SEPTIEMBRE QUE SIGNIFIC6 EL FIN DE NUESTRAS LIBERTADES, ESPERO QUE MUY PRONTO UN CHILE LIBRE PUEDA CONMEMORAR SU 11 DE SEPTIEMBRE. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ref.: M 12 6 /b i s Data: 10.9.86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Inauguració Plaça de Salvador Allende S'adjunta el text del telegrama enviat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya en protesta per l'assassinat del periodista xilè José Carrasco. Demanen a l'Alcalde , si li sembla pertinent, que en faci menció durant la seva intervenció, perque temen que la difussió de la notícia sigui molt limitada. Ha dit el Sr. Jordi Borja que li semblava que, tractan-se d'un barri de forta inmigració, era millor fer el discurs en castellà. No obstant, seria bo potser fer algun tros en català. Exp. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E Barcelona, 10 de setembre 1986 Nota de premsa a l'atenció del Director, amb prec de publicació, cursada en el dia d'avui, als mitjans informatius El Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesta la seva indignació per l'assassinat del periodista José Carrasco per part d'agents al servei del régim del General Pinochet i considera que es tracta d'un gravíssim atac a la professió periodística í al dret fonamental de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha enviat un telegrama de condol i solidaritat al Col.legi de Periodistes de Xile, a la Junta del qual pertanyia el periodista José Carrasco, i ha tramés també. sengles telegrames a l'Ambaixada xilena a Madrid i al Consolat xilé de Barcelona tot condemnant enérgicament aquest assassinat i fent vots pel restabliment de la democràcia a Xile. -. Col.legi de Periodistes de Catalunya �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E 10 de setembre 1986 Text del telegrama enviat, avui, a: -AMBAIXADA DE XILE a Madrid i -CONSOLTAT GENERAL DE XILE a Barcelona Indignados por asesinato periodista José Carrasco, manifestamos nuestra más enérgica repulsa por este hecho que representa un gravísimo ataque a la profesión periodística y al derecho fundamental de la persona-a ex presarse en libertad. Manifestamos también nuestro deseo de un pronto restablecimiento de las libertades democráticas en Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña Text del telegrama cursat avui a: IGNACIO GONZALEZ CAMUS Presidente Colegio Nacional de Periodistas SANTIAGO DE CHILE Indignados por asesinato vuestro compañero José Carrasco manifestamos nuestra condolencia y solidaridad con vuestro Colegio chilenos en su lucha por la libertad de expresión y y con periodistas por el retorno de la democracia a Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña -Barcelona-España � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3948 Title A name given to the resource Discurs en homenatge al Sr. Allende, president xilè assassinat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Salvador Allende, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Necrologies Democràcia Acció política Model social Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf 43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda PDF Text Text LL71 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la cloenda del curs "La televisión por cable en la metrópolis del futuro" de la UIMP Saló de Cent, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS:. AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS DEL FUTUR, BMCELONA 1986 - 1992". PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN BARCELONA. AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS. CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER �Ainntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA. PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS MESOS EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL CABLEJAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT ELEVADA. ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR DEL CABLE. HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS U R BAN S . D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE. I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA HISTERIA. DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA AME GAS D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA. ¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE? LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() DEL FUTUR. SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV. L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR "D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES. JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC �—6— i\juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5. LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE, CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE. L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j, UN CONFRONTACI¿S 1 ] . S RICA, CONTACTE MIS PRUIM, UN DEBAT MIS CREADOR, UNA UN INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS. PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE CABLEJAR BARCFLO! A. VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES INSTITUCIONS INTERESSADES. BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA RECEPCU¿'A SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE D'ATENCI5 MUNDIAL Gnkus ALS JOCS, SI S'OBTENEN. PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS CIUTADANS, EN ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR AQNESTES EXPERINCIES. FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT 11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES. �-8Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() Ref : EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA SEVA (IREA. Jo VULL ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM, IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS, ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR. MOLTES GP51CIES. ,$) POT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3949 Title A name given to the resource Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Mitjans de comunicació Societat de la informació Telecomunicacions Barcelona Model social Ciutats Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1044/19860918d_00151.pdf c02b9828b8c4a8c5727f5e04f69968b8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pia. s Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. m/mm Télex 54519 Laye Paraules de l'Ercm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la ioauguraoi5 del "Second Catalan International Symposium on Statisos" Barcelona, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES I SENYORS, LADIES AND GENTLEMEN: I AM VERY PLEASED TO GIVE YOU MY WARMEST WELCOME TO THIS SECOND CATALAN INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON STATISTICS. 1 WIST1 YOU FEi:L HERE AT HOME AND HAVE A GOOD STAY. THIS SYMPOSIUM CONFIRMS BARCELONA'S LONG TRADITION OF INTEREST ON STATISTICS, I WOULD LIKE TO RECALL SUCH EARLY EXAMPLES AS ILDEFONSO CERDA'S "MONOGRAFÍA ESTADÍSTICA LOE LA CLASE OBRERA DE BARCELONA EN 1856", INCLUDED IN JIS TEORÍA DE LA URBANIZACIóN; OR PEDRO GARCÍA FARIAS STUDY ON THE MORTALITY IN BARCELONA'S HOUSEHOLDS IN THE 1880'S, INCLUDED IN HIS PROYECTO DE SANEAMIENTO DEL SUBSUELO DE BARCELONA. THE BARCELONA CITY COUNCIL, WAS ALSO ONE OF THE FIRST IN EUROPE TO PUBLISH A STATISTICAL YEARBOOK. I AM VERY PROUD, AS MAYOR, TO REMEMBER THE IMPORTANT ROLE THAT OUR CITY COUNCIL HAS PLAYED IN THE DEVELOPMENT OF STATISTICS IN BARCELONA �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicadó THUS A MUNICIPAL INSTITUTE OF STATISTICS WAS CREATED IN THE THIRD DECADE OF THIS CENTURY. AND IN THE SIXTIES, THE AjUNTAMENT HAD A LEADING PART IN THE CREATION OF TSE COMISSI6 MIXTA DE COORDINACI5 ESTADÍSTICA WHICH WAS TSE IMMEDIATE ANCESTOR OF THE CONSORCI D'INFORMACIS I DOCUMENTACI6 DE CATALUNYA THAT CO-ORGANIZES THIS SYMPOSIUM. SENYORES I SENYORS, ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PGP,LWUES CONEIXW1 MOLT B1 D' UNES ESTADÍSTWUES M I LA NECESSITAT DE DISPOSAR A INSTRUMENT PER A UNA GESTI6 EFICAC. SENSE SER EXPERTS EN ESTADÍSTICA, HEM POGUT CONTEMPLAR LA CRISI QUE VA POSAR EN DUBTE LES BASES DE DADES COM A ELEMENT ESSENCIAL DE LA PLANIFICACI6, PEL SEU COST FALTA D'ACTUALJTZACIó. PER CS TAMBÉ HEM VIST COM LA POTENCIACIS D'INSTRUMENTS INFORMATICS HA PERMAS REVALUAR EL CONCEPTE DE BASES DE DADES. FEO DESENVOLUPAMENTS DE L' ESTADÍSTICA TECSRICA ESTABLIRAN SENO DUBTE, ELS FONAMENTS PER CREAR NOVES FINES PRA" CTIOUES PEE GARANTIR L'EFICACIA DEL TREBALL DE �Ajuntanieni de Barcelona Gabinet de Comunicació GESTIo A LES ORGANITZACIONS PúBLIOUES 1 PRIVADES. PER AIX ESTIC CONVENCUT DE LA IMPORTANCIA DE SESSIONS COM LES QUE TINDRAN LLOC AQUÍ, FINALMENTE, QUISIERA HACER AEUSICSN AL INTERÉS ESPECIAL QUE DESPIERTA LAS SESIONES SOBRE ESTADÍSTICA EN LAS COMUNIDADES AUT5NOMAS, NOS ENCONTRAMOS ANTE EL DOBLE RETO DE ADAPTAR NUESTRAS ESTADÍSTICAS A LAS EXIGENCIAS DE LA EUROPA COMUNITARIA POR UN LADO, Y POR OTRO DOTAR A NUESTRAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS DE APARATOS ESTADÍSTICOS, Y A LA VEZ ESTADÍSTICAS EFICACES, QUE TENGAN EN CUENTA LAS CARACTERÍSTICAS DIFERENCIALES DE CADA REGI6N O NACIONALIDAD Y QUE A LA VEZ TENGAN EL SUFICIENTE GRADO DE HOMOGENEIDAD. NO SE LE ESCAPA A NADIE LA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA. MUCHAS DE LAS DIFICULTADES DE LOS SISTEMAS DE FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS PROCEDEN DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CARENCIA DE ESTIMACIONES CORRECTAS DE LOS ASOCIADOS AL EJERCICIO COSTES DEL PODER DESCENTRALIZADO. Y NO S6L0 LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS SON LAS AFECTADAS. LOS AYUNTAMIENTOS SUFREN AUN MáS ESTAS CARENCIAS. TODAVÍA NO CONOCEMOS CON EXACTITUD CUáL ES LA DISTRIBUCI6N DEL GASTO PCiBLICO ENTRE LOS SECTORES CENTRAL, AUT6NOMICO Y LOCAL. YO LES EXHORTO A QUE POEUNDICEN EN ELLO. ES ALGO QUE AFECTA MUY DIRECTAMENTE A LOS CIUDADANOS, A LA GESTIC;N DE SUS INTERESES MáS LIGADOS A SU VIDA COTIDIANA, AL BUEN EJERCICIO DE LAS ADMINISTRACIONES MáS PR5XIMAS A ELLOS. SEÑORES Y SEÑORAS, NADA MáS. LES DESEO UNA VEZ MáS QUE SU ESTANCIA AQUi SEA AGRADABLE. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3950 Title A name given to the resource Second Catalan International Symposium on Statiscs / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Recerca i Desenvolupament Societat de la informació Model social Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1045/19861001d_00153.pdf 60fe77ce0757605d197d81643ea346f1 PDF Text Text Speech of the Mayor of Barcelona , Mr. P. Maragall, delivered at the Congress "The City, the Engine behind Economic recovery" in Rotterdam , 30 Sept. - 2nd Oct. 1986. Mister Chairman, it is a real pleasure for me to be here in Rotterdam. Not for the first time, but to be here together with with ten other cities to, as I understand, talk about economic recovery. For me, cities have no borders, cities have no armies. They are simply different from each other. And they compete with each other peaceftil.ly on the basis of that difference and by means of wit, economy and effort. That is why a conference among cities tends to be a much more sincere framework for conversation than conferences between nations. Cities do not think in terms of survival, they do not act in terms of defense (this is not the role humanity has laid on them); so they intend to be comnpetitive by means of peaceful commpetition, imagination and creative factors. I tend to think about Europe which is, I understand, a framewark of this conference, as being mainly a system of cities. Two weeks ago I was in Vienna,in Austria, and I realized that we were about 300 km from Budapest and also 300 km or so from Prague and also 300 km fran Munich. And you can state, when you are there, or when you are in Ranstad in Rotterdam or when you are in the north of Italy or in the north of Spain, for that case, that there is no other continent that has such a structure of urban settings which makes it very particular. And I think this ís the best definition of Europe. That far more than being a system of nations or homelands or regions it ácts as a system of cities. Each of these cities is a jewel. But as poited out rightly, Mr. Chairman, they are very expensive to maintain. I think that we can ask ourselves if this fact is a liability or an asset. Of course I tend to think that assets are higher than liabilities. Let's reckon with the fact that cur agriculture in Europe is not productive in terms of comparison with agriculture of other continents. Let's reckon with the fact that we spend a lot of money to protect this agriculture. Around 50% of European Commnunity budget i s devoted to that purpose: protecting our food p roduction and raw material production. Why? Because, I think, and I hope that everybody will agree with me, there is a preconception dcxninating in Europe that food is safety. That in crisis one should take care of two basic things, that is, Load and armny. Of course this preconception can be discussed fresn an econcinid standpoint because armnies are not any longer those labour - intensive artifacts we were used to in history. It is not clear anymore that preconceptions made for the present political framework in Europe and in the wnrld are sound. Both in terms of a come -back to reality and in termns of priorities in public budgets. The fact i s that a lot could be said against reality where half of public funds are chanelled to protect agriculture. Why not protect cities? Why not admit that one of the assets of Europe is precisely the fact that we live in cities which have history, capacity to innovate, which are costly-of course-but can give back a lot. Why not admit that that in economnic thinking there is, of course, a school that says that basic production is first and agriculture is first and that humanity has gane forward every time there was an innovation in basic production. As a reference you can take such a thinker as J.Jacobs. He says that we should study the amount of influence that cities and urban concentration, people living together, have had precisely on agricultural revolution. She said that we should think about the agricultural revolution in the XVIII cent. which was responsible for our demx3raphical growth in a way. Being influenced isot only by the fact that some special discovery was made, say in Central Massive or in agriculture, but think of the influence of the fact that in Versailles some mixing of seeds was made that pernitted agricultural production to grow. Think also about Carl Kautíky at the turn of the century talking about "the agrarian question" which is not solved in Europe yet. �He also said at that tire, very optimistically, that new schools of agrarian technology in cities were going to provoke revolution in German agriculture. So we have plenty of examples of people who thought that cities and urban culture, urban technologies and urban assets should have more attehtion on the part of nations, on the part of humanity. Why not to think that Europe, I come back again to my main theme, should protect cities more than it does. Our constitutions and our electoral laws are biased in favour of the countryside. This is known to everybody. Therefore nobody should be surprised by the fact that our parliaments are more traditional than our people and vote laws which are more traditional than regular, popular thinking. That is due to the fact that fathers of our homeland have always thought, when writing constitutuins or basic laws, in terms of survival. Othsraise nations would not exist. Now the history id already there. In Europe they are established as nations. Why not to think of that factor as one influencing the amount of resources that voted to one side of the balance. Protection of agriculture, which I think has to be maintained, is probably going beyond the mark. I think, for example, of the fact that my city - Barcelonahas issued a small amount of 3 billion yen on the private market in Japan. That was the moment when dollar was going up and everybody was thinking of other sources of finance. Then Japanese market was offering fixed interest rates and even with the risk of a change that was convenient. And we tried. We did not go to the private market, to the samurai market, which is much more difficult to get in but we went into the public market for 3 billion yen which is not much. I was told by a Japanese agency that the nroney which was going to come up to this market to buy up my bons was the money from agrarian saving banks in Japan. The reason for that was that the price of rice was protected in Japan at that moment. Because there was no eminent quantity of crops that year those savings were devoted to finance, for exanple, highways in Barcelona or urban investment in Barcelona. I think that this is not a bad way. But I would like to stress that it is a long, cumbersome and conplicated way of financing which should not be forgottedn, which should exist, but should exist tcigether with more straightforward ones directing savings in the country to the cities . Some people think that there is a lot to be discussed in this sense in Europe. But sane of our friends, out of Europe, think the same. When I was in Niontevideo,one and a half year ago, to sister my city with Montevideo, President Sanginetti told me that I was entering the market which is discriminating them. Because European market is pioducing meat for about a hundred and fifty and Europe is selling meat in Urugway for ninety. So that we are ruining their agriculture and and we are ruining ourselves because we have to subsidize those agricultural producers selling to his country. So the agricultural protection in Europe is not only a problem for cities in Europe but also a problem for other countries as well. I am not sure if the fact that Europe should cease exporting those surpluses would be a solution for a while or a solution for the rest of the countries producing cheap food. It is not that . I think rather that this solution could not come out of export from countries with their present standard. It is not sensible that Argentina, Urugway, Mexico, for that matter, can export a lot of stuff to finance their industrial imports. Probably the solution is in another li.ne. In the line that the Baker plan or others have thought in terms of sending capitals to those count"ri.es to make real assets into production. I do not thil,k that we should suppress agricultural protection. ESpeciAlly when only main agricultures in Europe are already in, and I am thinking of Spain and Portugal as well.So now when we are together and no more of these camplicated questions have to be asked we could think about limiting the power or the dinension of those agricultures on European budget or else the European assets, our assets, will not be profitable as much as they could be. The come back to the role of cities and local governments in Europe in a more practical way will be, I guess, the subje^^ tter of your discussions frean now on. We know that the current mood, left and right, is that of the regulation and one of the free cotmpetition. Cities are midway between state and a citizen. Between general and particular. They are markets one way or the other. I would like to explain how I undrestand it. I do not agree with those who talk about the state as thé "bad one" and about individual initiative as the "good one". Initíative �is very important but one should not forget that between individ»al s and the state there are other things as well. It is not eniplty there. There are cities, other regional and local governments and this is not olear that all irka governmPnts share the same characteristics and that one can apply the same dictum to various states or cities. First of all, people buy and sell by moving and staying or coming back.I will always renrember my staying in the US for three years and studying urban econcanics there. I was learning about the traditional American problem which is of a central city being poor and suburb being rich - which is the cohtrary of my country in the origin. I came back and visited Rotterdam about 10 years ago and noticed that the American dilemna has arrived in Europe too. Then Rotterdam was facing the problem of people going away to the suburbs or even beyond the borders of the metropolitan area. I remeber ver well a survey made by two Dutch (?) in which they made a very specialists: Pieter de Vonk and Patrick good measurment what rretropolitan areas were. I think that we are now very poor '. in this kind of information. Ccxriparisons between cities on the international level are not developed. There is no statistics about it. It seems incredible but this is a fact. The reason for that is that political borders falsify all comparisons so that there is no cammon language to talk about these cities statistically and which were in a meaningful way. The Dutch specialists made a few attempts . very succesful. They compared metropolitan areas in central cities in the US and in Europe and they came to a conclusion that, also in Europe at that time, central cities were going down, metropolitan areas stagnating and outer rings growing. (Data were from the period 1970-1975). So already at that time. However not in all areas in Europe.Southern countries like France or Soain were not in that rriood. yet. They are now. Barcelona is losing population in the central city while the metropolitan are of 3 million people does not change.It is growing a little bit but not much. So 10 to 12 years ago we enteréd the American dilema. Even in Meditterranean countries where,as you can imagine, the centre has a tremendous attraction sociologically speaking. Everybody tends te go to the centre. Much more than in America. This is the problem with whi.ch we are faded. One of recoverïng cities. And there is another problem, which is the title of this conference, namely cities as a tool ofrecovery of the nation or of Europe if you want. And this is not impossible to tackle at the same time. The only thing we have to do, to begin with, is to reckon with problems wehave and the framework we are in. And one is a political franework about which I was talking at the beginning, the second is the lack of statistical tools of analysis. Fortunately enough at a conference held in Barcelona in May, and sponsored by the UN Fund for Population, the decision was made to conduct the world urban survey, which is being done now. It regards cities in three levels. "C" is centre or central city, "M" is strictly metropoiitan area in the sense of some existing political arrangements which ,nnre or less, exist at the planning or at the government level everywhere. The third level is "R" far region: broader metropolitan area With all the hinterland. This is being conducted right now. After the research we will be able to talk about cities in the world and of the meaningful phenomena like those of density and congestion cost. And, of course, benefits.We cannot taik meaningfully about these phenonena if we do not have the units of analysis well defined. And this is what we will achieve after this research. I think, to end, that in this conference we should claim for an increase in the share of cities and local governments in European public expenditure. As well at the national level as at the European level itself. That would be the first thing. The second proposal is to gain confidence and trust in cities acting as efficient innovators, helping economic recovery and acting as uniformity breakers as I would like to call them. It has been agreed that the good array of systems of local governments acting in this way has effects which can be compared to those of the amount of money growing. I believe that. I believe that local governments act on a level of consciousness which is that of expectations and real day-to-day �life. So they can create different psychological moods in a society. Not always, but they are able to do this. So I would emphasize again the idea Of gaining confidence and trust for cities acting as efficient innovators and uniformity breakers. In this sense they are acting like prívate firms. They are not big bureaucraciés and they can be campared with each other. The public sees the effect and the cost of the production of local goods, so they can act in the way of creating confidence. Third suggestion is that we should admit risk taking. Wé should admit that cities can take risks and should undertake them and participate along with private agents in risk taking ventures. This is the way we do it in Barcelona as you will know from the follow-up of this conference. We do it through an array of various devices, one of them being a private firm which is called Initiatives Inc. which capital is owned by the city. The firm mixes with private capitalists temporarily to help them to solve their uncertainty problems and the beginning problems and then to quit. This is going to be the role of the city in this sector. To do and to accomplish this cities, let's be frank, should create a lobby in Europe. Why not a cities'lobby in Europe?. Let's think of a lobby in very practical terms - in European Parliament in Brussels. Why not? Why should we allow the fact that half otEuropean budget goes to agriculture and then to social fund, which I am not against, decided by centre and by nation states. Then th regional policies decided by, again, national governments and the centre in Brussels. Why not let European cities do their 'lob? And have a little bit more of resources of that European budget. The lobby is possible. On the other hand we have more and more mayors being European Parliamentaries as the case in Milan. Tognoli is not here but others are coming probably so the voice of cities can be heard in European Parliament and in European bureaucracy if you want. Let's think about urban renewal and urban technology fund. Why not? It does not exist. Of course sane cities have got sane money out of Brussels, to speak that way, by knowing complexities of those lobbies and corridors. But this is not the kind of language I am taiking about. I am talking about the decision of Europe to take the advantage of the fact that it has the best system of cities in the world. So why not to talk about urban renewal and urban technology fund? That weuld be our proposal. Thank you Mr. Chairman. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3951 Title A name given to the resource Presentació de Barcelona en el congrés "The city, the engine behind economic recovery" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mercat japonès. Arees metropolitanes. Tecnologia agraria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rotterdam, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Gestió pública Ciutats Congressos i conferències Relacions Internacionals Model social Economia Eurocities Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf ad144fcf62c437988cc283129463bde1 PDF Text Text PI: llll 1 Ajuntament de Barcelona PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS: QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA, AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS. UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA, HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ DURA TIERRA. PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O ABUELOS. Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N, EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA. ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T , SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA. VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL áREA METROPOLITANA. Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA CIUDAD. EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO. ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES, CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA, C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE BARCELONA. HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA. COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS. POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6 PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS Y PROVINCIAS. DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN. LLENGUA CATALANA, JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA QUE ÉS LAP RòPIA ► _ • c _ ► e 1 --S. 10L ES PRòPIA D' ARAGo, PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA TERRA. Exp. 82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES, PERQUE, COM A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET D'UNS SOBRE ELS ALTRES. SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS. VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS. I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL PILAR Y QUE VIVA ARAG6N. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3952 Title A name given to the resource Fiestas del Pilar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Aragonès de Sarrià Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Territoris Acció política Aragó Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1047/19861006d_00155.pdf 95d81f3b39d4e1615fad6eb7eac93d73 PDF Text Text Q. ?.25 ^,. Ajuntament de Barcelona PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: PRESENTACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA Palauet Albéniz, 6 d'octubre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona à- ' Ref.: Gabinet de Comunicació PARLAREM, MOLT BREUMENT, DE CADA UNA DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS DE LA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. PARLAREM DE L'AJUNTAMENT COM A ENTITAT FINANCERA I DEL SEU EQUILIBRI ECONòMIC, PER TAMBé PARLAREM DELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA QUE DEMANEN LA INTERVENCI6 D'ALTRES MUNICIPAL PúBLIQUES I, INSTITUCIONS MOLT PARTICULARMENT, PARLAREM DE LA XARXA VIàRIA DE AQUESTS PUNTS SERAN PRESENTATS PEL TINENT D'ALCALDE BARCELONA. D'HISENDA, JOAQUIM NADAL, I EL TINENT D'ALCALDE D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES, JORDI PARPAL, DEL QUAL NO S'HAVIA PREVIST LA INTERVENCI6 PERQUè HAVIEM PENSAT CENTRAR — HO EN EL TEMA ECONòMIC FINANCER. PER L'EXPOSICI6 GRàFICA QUE ENS HA TANMATEIX PREPARAT L'AREA D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES éS TAN IMPORTANT QUE VALDRà LA PENA QUE ENS EN FACI CINC CèNTIMS DEL QUE éS EL PROJECTE DE XARXA VIàRIA BàSICA. PARLAREM A CONTINUACI6 DE LES EMPRESES MUNICIPALS. ENS N'HAVIA DE PARLAR JOSEP MARIA SERRA, ^TINENT D'ALCALDE, QUE HA TINGUT UN PROBLEMA SERIóS DEL QUAL S'ESTà RECUPERANT, I SERà SUBSTITUïT PEL SENYOR RAFART QUE éS QUI COORDINA EL CONSELL D'EMPRESES MUNICIPALS. A CONTINUACI6 RAMON MAS, DELEGAT DE L'ESTAT EN EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I PRESIDENT DEL SEU CONSELL EXECUTIU, ENS PARLAR DE LA PROMOCI6 DE L'AREA ECONòMICA DE BARCELONA I ALGUNES DE LES INICIATIVES, DESPRéS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL PARTICULARMENT EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS. FRANCESC RAVENT6S ENS PARLAR DE L'EMPRESA PRIVADA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MUNICIPAL INICIATIVES S.A. Y A CONTINUACI6 JOSEP MIQUEL ABAD ENS PARLAR DE LA FIRA DE BARCELONA, I SEGUIDAMENT TENIM UNA ALTRA BAIXA, CARLES PONSà, TAMBé OPERAT, QUE HAVIA DE PARLAR DE LES PERSPECTIVES DEL PORT. JO MATEIX EL SUBSTITUIRé PER DONAR LES QUATRE DADES QUE ENS PERMETIN TENIR EL CONJUNT DE LES INSTITUCIONS. ES EVIDENT QUE AMB TOT AIXò NO EXHAURIM ALL QUE EN PODRIEM DIR L'ECONOMIA PúBLICA DE LA CIUTAT, NI MOLT MENYS, PER Sí QUE AQUí TENIM JUNTES UNA COLLA D'INSTITUCIONS QUE TENEN MOLT A VEURE AMB EL FUTUR DEL NOSTRE ENTORN. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR DE L'ALCALDIA DE BARCELONA, QUE éS EL QUE HA PREPARAT AQUESTA SESSI6, EST FORMAT PER LES PERSONES QUE VEUEN AQUí. ES VA CONSTITUIR FA JUST UN ANY, L'ESTIU DE 1985, EN UNA REUNI6 A LLAGOSTERA EN LA QUAL ELS RESPONSABLES D'AQUESTAS INSTITUCIONS AMB L'ALCALDE ES VAN PREGUNTAR QUINS EREN ELS GRANS TEMES D'AQUESTA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. I AQUESTS TEMES EN AQUELL MOMENT VAN SER, PER UNA SIMPLIFICACI6 MNEMOTèCNICA, ORGANITZATS ENTORN DE TRES XIFRES: ELS MIL MILIONS, ELS DEU MIL MILIONS I ELS CENT MIL MILIONS. EN AIXò NOSALTRES ENTENIEM, QUANT ALS MIL MILIONS, LA NECESSITAT QUE EN AQUELL MOMENT ES VEIA QUE PER PRIMER COP EN EL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT, DE L'ANY SEGÜENT DE 1986, HI HAGUéS UN ESTALVI DESTINAT A DOTAR A UNA EMPRESA DE RISC, QUE POGUéS PARTICIPAR AMB ALTRES SOCIETATS EN LA PRODUCCIó DE BéNS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SERVEIS PRIVATS PER INTERèS GENERAL. AQUEST éS L'àMBIT MéS CONEGUT PaBLICAMENT SOTA EL NOM D'INICIATIVES S.A. EN EL NIVELL DELS DEU MIL MILIONS NOSALTRES VEIEM, I SEGUIM VEIENT, ALL QUE éS EL PROBLEMA DEL PRESSUPOST MUNICIPAL. EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE éS UN PRESSUPOST DE NORANTA MIL MILIONS I ESCAIG, I 150 MIL MILIONS SI EL CONSOLIDEM AMB TOTES LES EMPRESES, JA SABEN QUE DE FA UN ANY éS UN PRESSUPOST EQUILIBRAT. I EN AQUEST MOMENT Té UN DéFICIT DIGUEM MORAL: LA CIUTAT DE BARCELONA EQUILIBRA EL SEU PRESSUPOST, PER AIXò NO VOL DIR QUE L'AJUNTAMENT ESTIGUI FENT TOT EL QUE CREU QUE HAURIA DE FER. PER QUè ? PERQUè DINS D'AQUESTS 150 MIL MILIONS N'HI HA 10, COM A MíNIM, QUE ESTAN DESTINATS A FER TASQUES DE SUPLèNCIA DEL QUE EN PODRíEM DIR NIVELL ESTATAL. ENTENENT PER NIVELL ESTATAL, I AQUI Sí QUE NO HI HA POLITICA QUE JUGUI, éS TèCNICA, L'ESTAT I L'AUTONOMIA QUE, COM SABEN, éS L'ESTAT A CATALUNYA. HAVENT ESTAT L'HISTORIA COM HA ESTAT, AQUESTA CIUTAT HA ANAT FENT MUSEUS, ESCOLES, ALTA CULTURA, ¿PERA, UNA COLLA DE COSES QUE EN ALTRES CIUTATS I EN ALTRES PAïSOS PAGA L'ESTAT MENTRE QUE AQUI PAGA EL CIUTADà. I EN SANITAT PASSA EXACTAMENT IGUAL. HI HA QUATRE HOSPITALS GENERALS A BARCELONA QUE SóN PAGATS PER LA CIUTAT, 24 MUSEOS, 34 ESCOLES, GUARDERIES, UNA QUANTITAT DE SERVEIS QUE LA CIUTAT DE BARCELONA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTA FINANÇANT CONTRA EL QUE SUCCEEIX EN ALTRES �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTATS ESPANYOLES, PER DESCOMPTAT, EN ALTRES MODELS ECONòMICS. AIXò HA ESTAT AVALUAT DE VEGADES, I CREC QUE D'UNA FORMA MOLT RIGOROSA, EN 10 MIL MILIONS PER ANY I éS AQUEST NIVELL EL QUE ENS PREOCUPA, QUE EST MAL DEFINIT EN ELS PRESSUPOSTOS PúBLICS. PER DIR—HO SENZILLAMENT: SóN SERVEIS TRANSFERITS IMPLÍCITAMENT A LA CIUTAT QUE NINGú NO HA VALORAT. I COM QUE NO S'HAN VALORAT, NO ES PAGUEN. ES A DIR, NO ES PAGUEN DES DEL NIVELL ESTATAL AL QUAL M'HE REFERIT I L'ESTEM PAGANT ELS CONTRIBUENTS D'AQUESTA CIUTAT. FINS I TOT A VEGADES DUPLICANT EL QUE PAGUEN D'UNA ALTRA BANDA, COM PODRIA SER EL CAS DELS HOSPITALS. TOTS ELS BARCELONINS ESTEM AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL, O EN LA MATEIXA PROPORCI6 QUE LA RESTA D'ESPANYOLS, I MANTENIM ELS HOSPITALS. DESPRéS VENIA EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. AQUEST éS EL NIVELL QUE ENS PREOCUPAVA MéS I POTSER AQUELL EN EL QUE VOSTéS TENEN MéS A DIR. I EN TOT CAS EL QUE MéS VOLEM QUE VOSTèS HI DIGUIN. PERQUè EL PRIMER éS UN PROBLEMA DE DECISIó POLÍTICA, MENTRE QUE EL SEGON éS UN TEMA PENDENT TAMBé DES D'UN PUNT DE VISTA POLÍTIC, DE DEFINICIó DELS DIFERENTS NIVELLS DE L'ESTAT. TOT AIX6 ANIRà TROBANT ACOMODO PERQUè ALTRES PROBLEMES MéS GROSSOS S'HAN ANAT SOLUCIONANT, PERQUè AL FINAL LA RACIONALITAT EN AQUESTS TEMES S'ACABA IMPOSANT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL EN CANVI, EL TEMA DELS CENT MIL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MILIONS ENS PREOCUPA I ENS PREOCUPAVA EXTRAORDINàRIAMENT PERQUè AQUI ALL(7) QUE EST EN JóC éS LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT, I L'AMBICI6 D'AQUESTA CIUTAT. ENTENíEM PEL NIVELL DELS CENT MIL AQUELLES GRANS INFRASTRUCTURES QUE EN AQUESTA CIUTAT HAVIEN ANAT QUEDANT ENDARRERIDES RESPECTE DEL QUE LA PRòPIA CIUTAT AMB LA SEVA VITALITAT NORMAL MUNICIPAL ESTAVA EXIGINT. I AQUí POSàVEM DES DE L'AEROPORT, I EL PORT EVIDENTMENT, FINS A LA FAMOSA XARXA VIàRIA QUE NOSALTRES ENTENEM QUE NO ESTAN A L'ALÇADA DE TOT ALL QUE LA NOSTRA CIUTAT NECESSITA. PER FER EL QUE SIGUI, PER FER JOCS OLíMPICS O PER NO FER — LOS, éS A DIR PER FUNCIONAR, QUE EL TRàFIC VAGI, QUE LA GENT ARRIBI I QUE ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR—SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA ES PUGUIN TENIR. AQUEST éS EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. EN PARLAREM AMB LA IDEA QUE TAMBé EN AQUEST CAMP, ENCARA QUE Té MéS DIFICULTAT. QUE TOTHOM ENTENGUI QUE HI HA UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. NOMéS QUE HO SEGUIM DEMANANT CARREGATS DE RA6 I CONVENÇUTS QUE PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR AMB AQUESTES INFRASTRUCTURES, EL PAíS EN EL SEU CONJUNT CATALUNYA I TOT ESPANYA, FUNCIONARà MILLOR. I NOSALTRES COMPLIREM MILLOR LA FUNCIó QUE SE'NS DEMANA. EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DEFINITIVA AQUESTS SóN ELS TRES NIVELLS. EVIDENTMENT, QUE HI �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HA ALTRES QüESTIONS DIGUEM—NE MéS QUALITATIVES, QUE PREOCUPEN L'ALCALDE I L'AJUNTAMENT I QUE TENEN A VEURE D'UNA FORMA O UNA ALTRA AMB TOTES AQUESTES QUE HEM DIT. EVIDENTMENT QUE DES DE LA CIUTAT HI HA PREOCUPACI6 PER SABER QUé PASSA AMB LES NOSTRES UNIVERSITATS I, SI PODEM AJUDAR, AJUDAREM EN LA MESURA QUE ES PUGUI. I éS EVIDENT QUE ENS PREOCUPA QUE LA BORSA DE BARCELONA NO VAGI COM HAURíA D'ANAR, QUE HAGI BAIXAT EN PICAT LA SEVA PARTICIPACI6 EN EL MERCAT BURSàTIL ESPANYOL I QUE TINGUI EN AQUESTS MOMENTS UNS PERCENTATGES FRANCAMENT BAIXOS. I éS EVIDENT QUE EL TEMA DE LES CAIXES D'ESTALVI ENS PREOCUPA EN LA MESURA QUE PENSEM QUE CAMINEN CAP A UNA REGULACIó DIFERENT, D'UN ALTRE CARICTER, QUE S'ANIRà IMPOSANT, AMB PROBLEMES D'AJUST PER NO TRAUMàTICS, I EN CANVI EN EL NOSTRE ENTORN AIXò NO ACABA DE TENIR. Bé, AQUESTS PROBLEMES HI SóN. TAMBé HI HA SOLUCIONS I ALTRES VIES D'IL.LUSIó COM ARA SóN ELS JOCS OLíMPICS I ALTRES PROJECTES QUE PODEN ARRIBAR A FER QUE ALGUNS QUE ELS PROBLEMES QUE AQUí ES PLANTEGEN TINGUIN UNA SOLUCIó. EN TOT CAS, QUEDEM—NOS EN AQUESTS NIVELLS I ANEM DONANT LA PARAULA A CADA UN DELS INTERVINENTS. t Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CLOENDA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL M'AGRADARIA QUE VOSTèS DONéSSIN PER REBUDA UNA INFORMACI6 MOLT ATAPEïDA, MOLT ACCELERADA QUE, EN TOT CAS, ALL QUE TRACTA éS DE FER—LOS ARRIBAR UN PRIMER SENTIMENT DEL QUE éS UNA DIVERSITAT DE SITUACIONS (LA MAJORIA POSITIVES). L'AJUNTAMENT JA NO HI PERD. LES EMPRESES MUNICIPALS, EXCEPTE TRANSPORTS, TAMPOC; HI GUANYEN, POC, UNA MIQUETA. TANSPORTS HI PERD, TENIM EL CONTRACTE PROGRAMA QUE SE SIGNAR. D'AQUí A TRENTA DIES EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA éS .POTSER EL MéS ESPECTACULAR. NO SOLAMENT PERDIA SINE QUE VA ARRIBAR A TENIR UN FORAT DE L'ORDRE DE SIS O SET MIL MILIONS I EN AQUEST MOMENT L'EST. RECUPERANT. INICIATIVES SA., QUE S'ESPERAVA QUE HI PERDéS EL PRIMER ANY, NO HA PERDUT PERQUè VA TENIR UNA VIDA DE TRES MESOS. PER¿ EN EL PRIMER EXERCICI COMPLET JA NO HI PERD. I POSSIBLEMENT EN EL TERCER Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JA GENERARà BENEFICIS I, SOBRE TOT, ESTARà AJUDANT QUE HI HAGI EMPRESES QUE EN TINGUIN PER DESPRéS RETIRAR–SE. LA FIRA HI GUANYA, I NO GUANYAVA. NO NOMéS GUANYA SIN E) QUE INVERTEIX. LA FIRA NO HAVIA INVERTIT MAI. LA CIUTAT éS PROPIETàRIA I PER TANT S'ESPERAVA QUE, SI NO LA CIUTAT, L'ESTAT INVERTíS EN LA FàBRICA FíSICA DE LA FIRA. I ARA S'ESTà INVERTINT. PRIMER AQUESTES FONTS TAN MAQUES QUE VOSTèS HAN VIST; EN BONA PART LES PAGA L'AJUNTAMENT PE-Rò TAMBé LA FIRA EST AMORTITZANT UN CRèDIT. EL QUE PERD éS TRàFIC, PER EL PORT MAI NO HI HA PERDUT. DINERS NO. HA TINGUT SEMPRE UN EXCEDENT BRUT MOLT IMPORTANT,DE L'ORDRE DELS 500 MILIONS. I A MéS, PER LLEI S'HA DE REINVERTIR EN EL PORT PERQUè SI NO S'HI PERD. NO éS UNA SITUACI6 PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU EQUILIBRI, Sí QUE éS PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU FUTUR. HEM SANEJAT I ELS PODEM DIR TRANQUIL.LAMENT QUE HEM SANEJAT I QUE JA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. ENS HA COSTAT SIS O SET ANYS, PERò ARA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. I TANMATEIX PATIM PEL FUTUR, PATIM EN EL SENTIT QUE ENS PREOCUPEM QUE EL FUTUR SIGUI MéS PLé D'EXPECTATIVES POSITIVES. I AQUESTA éS LA QüESTI6 QUE ENS HA PORTAT A TENIR AQUESTA TROBADA AMB VOSTèS TOT I PARTICIPANT – ELS QUE ESTEM EN CONDICIONS D'ESCOLTAR, DE SER AJUDATS, D'AJUDAR A TOTS AQUELLS QUE VETLLIN PER EL FUTUR D'AQUESTA CIUTAT I DE COMENÇAR MODESTAMENT A AJUDAR, NO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �. • Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: APRETANT MASSA PER LA BANDA DE LA PRESIó FISCAL (HEM ARRIBAT A ALLò QUE NOSALTRES ANOMENEN "DESCANSILLO"). NO. éS QUE ESTIGUEM A NIVELL EUROPEU PER SOM CONSCIENTS QUE HEM PUJAT MOLT DE PRESSA I QUE CONVé DESCANSAR. PER TANT NO APRETAREM MASSA MéS PER AQUí. TAMBé Sal CONSCIENTS QUE HI HA PROBLEMES POLITICS MéS VISTOSOS I POTSER MéS IMPORTANTS PEL FUTUR DEL PAíS, COM PUGUI SER EL FINANÇAMENT AUTONòMIC I QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT, MALAMENT RAI. HI HA UNA COLLA DE TEMES PERò, EN QUé NO PERDONARAN PLAÇOS. EN EL TEMA DE LA FIRA NO PERDONAREM PLAÇOS, EN EL TEMA DE LA XARXA VIàRIA NO PERDONAREM PLAÇOS. PERQUè CONSIDEREM QUE AQUESTS Sal DOS TEMES EN ELS QUALS LA CIUTAT JA EST ARRISCANT. (...) ES TRACTA DE RESOLDRE UN PROBLEMA TAN SENZILL COM éS TROBAR ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS, QUE HI Sal, ALS PUNTS ON CALEN. I ELS PUNTS ON CALEN SóN BASTANT CLARS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ACTUALITAT SOCIAL. TAMBé PENSEM QUE EL TEMA DE LA BORSA NO VA Bé, NO VA GENS Bé I POT ANAR MOLT MALAMENT SI ES VA CAP A UNA CENTRALITZACIó. PER TANT NOSALTRES ALLòQUE TENIM D'ESBRINAR éS QUINES PODRIEN SER ALGUNES DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, NOSALTRES ALLò QUE TENIM D'ESBRINAR ES QUINES PODRIEN SER ALGUNES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. Ref.: EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, I EN SANTACANA EN PARTICULAR, ESTANT ANIMANT UNA REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL MéS IMPORTANT éS QUE LES EMPRESES GUANYIN DINERS. SI LES EMPRESES GUANYEN DINERS N'HI HAURà PER PAGAR I SI NO EN GUANYEN NO N'HI HAURà. VOLEM DIR QUE GUANYIN DINERS EN EL SENTIT FORT DE LA PARAULA, NO QUE FACIN BENEFICIS A CURT TERMINI, SINO QUE SIGUIN PRODUCTIVES PER L'ENTORN EN EL QUAL NOSALTRES HI SOM, LA SOCIETAT HI éS, LA BORSA HI éS. QUE TINGUIN UN ENTORN QUE SIGUI CONDUCTIU D'ACTIVITAT D'AQUESTA CIUTAT PERQUE ENS L'ESTIMEM. PERQUE MéS ENS AGRADARIA QUE ANéS ENDAVANT QUE NO QUE ANéS ENDARRERA. I ARA, SI TENEN.PREGUNTES... Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3953 Title A name given to the resource Presentació de l'activitat econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area Urbanisme i Obres Públiques, Empreses municipals, Iniciatives SA, Empresa privada i Port. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Infraestructures Gestió pública Competitivitat Barcelona Acció política Model social Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1048/19861009d_00158.pdf 73c1c8c6b39670ce284589284ca890c3 PDF Text Text R‘. 9' 7 M 11IIW Ájiiñtament de Barcelona Intervenció de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, amb motiu de l'exposició "Trésors Barcelone" Lausanne, 9 d'octubre 1986 Exp. 7O5/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MESDAMES ET MESSIEURS: NOUS VOICI RÉUNIS POUR INAUGURER CETTE EXPOSITION TRÉSORS DE BARCELONE QUI M'OFFRE, EN TANT QUE MAIRE DE BARCELONE, ET AU NOM DE MES CONCITOYENS, LA SATISFACTION DE VOUS PRÉSENTER UN LARGE CHOIX DE CE QUE FUT LA CONTRIBUTION DE BARCELONE AU DÉVELOPPEMENT DES ARTS TOUT AU LONG DE NOTRE SIèCLE. JE N'AI BIEN SúR PAS L'INTENTION, NI IL M'INCOMBE, DE VOUS PARLER DE LA VALEUR ARTISTIQUE DES OEUVRES EXPOSÉES. PAR CONTRE, J'AIMERAIS VOUS FAIRE PART DE QUELQUES UNES DES RÉFLEXIONS QUE M'INSPIRE CE CHOIX SI PARTICULIER. EN PREMIER LIEU, CETTE EXPOSITION SE PROPOSE DE SITUER NOS ARTISTES LES PLUS CONNUS COMME LE SONT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—3— A}untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PICASSO ET MIRE, DANS LE CONTEXTE DE L'AMBIANCE CULTURELLE PROPRE à LA VILLE DE BARCELONE QUI LES A PUISSAMMENT INSPIRÉS. NOUS AVONS VOULU DÉMONTRER AINSI QUE CES ARTISTES, GÉNIES EXCEPTIONNELS, N'ONT PAS ÉVOLUÉ DANS UNE ATMOSPHèRE HOSTILE à LEUR CRÉATIVITÉ, BIEN AU CONTRAIRE. ENSUITE, IL M'IMPORTE DE VOUS DIRE QUE LA PLUPART DES OEUVRES EXPOSÉES PROVIENNENT DES MUSÉES MUNICIPAUX DE BARCELONE. CES FONDS, DANS LEUR GRANDE MAJORITÉ, SONT LE FRUIT D'UNE HEUREUSE RENCONTRE ENTRE LA GÉNÉROSITÉ DES COLLECTIONNEURS PRIVÉS ET LA PERSPICACITÉ ET LE SENS CIVIQUE DE LA MUNICIPALITÉ DE BARCELONE. LA TROISIèME RÉFLEXION QUE ME SUGGèRE CETTE EXPOSITION EST LIÉE à LA DÉCISION QUE PRENDRA D'ICI HUIT JOURS LE COMITÉ OLYMPIQUE INTERNATIONAL QUANT à LA TENUE DES JEUX OLYMPIQUES DE 1992. COMME VOUS LE SAVEZ, CETTE EXPOSITION N'Y EST PAS ÉTRANGèRE. EN EFFET, CE CHOIX, SON CATALOGUE, SOULIGNENT UN DES MEILLEURS ARGUMENTS QUE PEUT PRÉSENTER BARCELONE EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—4— Atiuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : FAVEUR DE L'ATTRIBUTION DE L'ORGANISATION DES JEUX: LA VOLONTÉ UNANIME DE TOUS LES BARCELONAIS, DE TOUS LES CATALANS, DE TOUS LES ESPAGNOLS. DE LA MIME FAÇON QUE RÉCEMMENT AU "COMPTOIR SUISSE" LE GOUVERNEMENT AUTONOME DE LA CATALOGNE, LA GENERALITAT, A GÉNÉREUSEMENT CÉDÉ UNE PARTIE DE SON ESPACE POUR PRÉSENTER LES PROJECTS DE LA BARCELONE OLYMPIQUE, TRÉSORS DE BARCELONE COMPTE AVEC LA COLLABORATION ENTHOUSIASTE ET GÉNÉREUSE DE TOUTES LES INSTITUTIONS NON MUNICIPALES ET DE TOUS LES PARTICULIERS AUXQUELS NOUS AVONS FAIT APPEL. CITONS EN PARTICt R LA FONDATION MIRó, LE MUSÉE DALí à FIGUERAS, ET TOUT SPÉCIALEMENT LA MAISON CIVILE DE SA MAJESTÉ LE ROI. LES CRITIQUES D'ART, AVEC à LEUR TETE LEUR PRÉSIDENT, MONSIEUR CESáREO RODRíGUEZ AGUILERA, N,'ONT PAS MANQUÉ DE NOUS PRITER LEUR ASSISTANCE ET DE CONTRIBUER à L'ENTREPRISE COMMUNE AVEC LEURS TEXTES. ENFIN, J'AIMERAIS REMERCIER CHALEUREUSEMENT TOUS CEUX QUI ONT RENDU POSSIBLE CETTE EXPOSITION: LES Exp. 82 - 86 - IMPPEMTA MUNICIPAL l/v.- t.A¡1—' �,Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RESPONSABLES DE LA FONDATION DE L'HERMITAGE ET EN PREMIER MONSIEUR.FRANÇOIS DAULTE; L'ÉQUIPE DE LA REVUE L'OEIL QUI, DANS SON MAGNIFIQUE NUMÉRO DE JUILLET-AOúT NOUS A DONNÉ UN AVANT -GOaT DE CE QUE SERA CETTE EXPOSITION; MADAME PILAR MUÑOZ, COMMISSAIRE DE CELLE-CI; ET TOUS CEUX QUE J'OUBLIE DE CITER. MAIS SURTOUT, JE NE VOUDRAIS PAS EXCLURE DE CET HOMMAGE LE CATALAN INQUIET QUE FUT JOSEP PIJOAN, DONT LE SOUVENIR ÉMOUVANT EST INTIMEMENT LIÉ à CES LIEUX QUI L'ONT HÉBERGÉ PENDANT LONGTEMPS. MERCI à EUX, MERCI à VOUS TOUS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3954 Title A name given to the resource Presentació de l'exposició "Trésors de Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondation de l'Hermitage, Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Art Barcelona Cultura Model social Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf 51331e63c3a2133ec64449a92526cd22 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona. Prego per de l a l'Excm. Ides de Montbui, pronunciat Fes+...i: Pasqual Mara_, . ^ ` Alcald e de Barcelona Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �A ñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació BENVOLGUTS CALDERINS: EL VOSTRE ALCALDE HA VOLGUT QUE AQUEST ANY L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE CONSIDERO UN ACCEPTAT HONOR; PER. A Mi I LA INVITACÍó, QUE PER A 'LA CIUTAT DE BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES, SER LA PRIMERA VEGADA QUE ES FA UN I PER PREGó A LES VOSTRES FESTES.' ES UNA MONTBUI NOVA. PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE PER BARCELONA, QUE BARCELONA APRECIA ENORMEMENT EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA CON LA DE CALDES. PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL TEMPS, UN BARCELONí. NO POT SOSTREURE'S DE FER–SE UNES- QUANTES REFLEXIONS. LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN CITADES • PER PLINI I PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS CATALUNYA. MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS. DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES ` CALAMITATS. PERò SEMPRE, EN LES ÉPOQUES BONES I •-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6 REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS. ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ, MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE •LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó. L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA COSTAR MOLT CARA, CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I RECOBRAR EL SEU RITME, EL SEU TARANNà DE VILA EQUILIBRADA I PRODUCTIVA. A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE CALDES DE MONTBUI. AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER SENSE PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE HAN PATIT ALTRES POBLACIONS. Exp. 82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA D'APRENDRE MOLT. NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA. LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET, N'ES UNA GARANTIA. I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO. CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Aj ntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HE VIST COM RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó. AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA SETMANA QUE VI A PER A LA CIUTAT DE LAUSANA POT SER CRUCIAL BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA. LA OBTENCIó DELS JJ.00. PER A BARCELONA POT SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA CATALUNYA, A ÀGLUTINAR TOT UN SEGUIT D 'ACTIVITATS DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS. RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA BARCELONA VA DONAR UN AL 1929, GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE' ALTRES BENEFICIS, VA DONAR UN GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER. LLAMBORDES PER ALS CARRERS DE BARCELONA. CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB EL SEU MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA. I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS JJ.00. DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT A Exp. 82.88 - LES SESSIONS DEL IMPREMTA MUNICIPAL COMITF OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU �Ajuntament de. Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR, HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR DE CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE ENTUSIASME. AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ DELS JOCS A BARCELONA. I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE SOLIDARITAT DEL JOVENT I DELS POBLES DE CATALUNYA. PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS. QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3955 Title A name given to the resource Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caldes de Montbui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Caldes de Montbui Festes majors Barcelona Història Municipis Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1050/19861012d_00160.pdf 064426fccca202e819ebeeea8af67751 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragail, en la comida ofrecida al Cuerpo Consular Festes de la Merc e' . , 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES CóNSULES, QUERIDOS AMIGOS: ESTOS DÍAS CELEBRAMOS LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA, Y CON ESTE MOTIVO ME ES MUY GRATO REUNIRME UNA VEZ MáS CON USTEDES. ESTA ES UNA OCASIóN QUE QUIERO CONSIDERAR COMO REUNIóN DE AMIGOS QUE CELEBRAN LA FIESTA DE SU CIUDAD. PERO TAMBIÉN DEBO TENER PRESENTE NUESTRA COMIIN CONDICIóN DE SERVIDORES PGBLICOS. Y POR ESO, AUNQUE LA OCASIóN SEA FESTIVA, VOY A DEDICAR UNOS MOMENTOS A RECORDARLES ALGUNOS PUNTOS DE REFLEXIóN POLÍTICA, EN LOS QUE COINCIDIMOS NO S5L0 LOS PARTIDOS DEL EQUIPO DE GOBIERNO SINO TAMBIÉN LA OPOSICIóN. HABRÁN VISTO QUE UNA DE LAS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO SE DIRIGE A CONSEGUIR QUE SE RECONOZCA A BARCELONA SU CONDICIÓN DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DIMENSIÓN DE CAPITAL EUROPEA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA METRÓPOLI MODERNA Y EFICIENTE QUE TENGA UN PESO ESPECÍFICO EN LA REGIÓN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRáNEO. BARCELONA TIENE' TAMBIÉN UNA CLARA VOCACIÓN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. BARCELONA ES CONSCIENTE DE LA TRASCENDENCIA ECONÓMICA DE LAS COMUNICACIONES, DE LA NECESIDAD DE REVITALIZAR SU PUERTO, SU AEROPUERTO, ESPECIALMENTE EN LA PERSPECTIVA DE LA AMPLIACIÓN DE LA COMUNIDAD ECONÓMICA EUROPEA. BARCELONA, EN FIN, QUJIERE MANTENERSE A LA ALTURA DE SU CONDICIÓN DE CAPITAL DE UNA CATALUÑA QUE, PESE A TODAS LAS DIFICULTADES, DISFRUTA DE SUS INSTITUCIONES DE AUTOGOBIERNO, RECUPERADAS TRAS MUCHOS AÑOS DE OBSCURIDAD. TODO ELLO HACE QUE, SI ME PERMITEN QUE EN ESTE AMBIENTE DE CONFIANZA Y AMISTAD DEJE DE SER �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació "DIPLOMáTICO", EL PAPEL DE UN CóNSUL EN BARCELONA SEA MUCHO MáS SIGNIFICATIVO DE LO QUE SERÍA EN OTRA CIUDAD DE DIMENSI6N PARECIDA A LA DE BARCELONA. BARCELONA, ADEMáS, HA ESCOGIDO, COMO AGLUTINADOR DE NUESTROS ESFUERZOS PARA LOGRAR LOS DESEOS QUE HE EXPUESTO, UN PROYECTO CAPAZ DE MOVILIZAR E ILUSIONAR LOS ESFUERZOS DE TODOS: LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CANDIDATURA OLÍMPICA HA CONTRIBUIDO A AUMENTAR LA PRESENCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA. ESTO HA SIDO AúN MáS PATENTE A MEDIDA QUE SE ACERCA EL DIA DE LA DECISI6N DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL. TENEMOS LA VOLUNTAD DE QUE ESTA PRESENCIA INTERNACIONAL AUMENTE AUN MáS, TANTO SI OBTENEMOS LA ORGANIZACIóN DE LOS JJ.00 COMO SI NO, Y ESTOY SEGURO QUE PARA ELLO SEGUIRÉ CONTANDO CON LA INESTIMABLE AYUDA DE TODOS USTEDES. YO ESPERO, QUERIDOS AMIGOS, QUE USTEDES SE LLEGUEN A SENTIR DEL TODO BARCELONESES. Y QUE DESDE ESTE -4Ref.: �Auntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENTIMIENTO APOYARAN NUESTROS DESEOS ALLá DONDE SUS CARRERAS LES LLEVEN EN EL FUTURO. EL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO QUIERE HACER LO POSIBLE PARA QUE ESTO SEA ASÍ. HOY, HONORABLES SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, ESTAMOS REUNIDOS PERSONAS DE LAS MS DIVERSAS PROCEDENCIAS. PERO TODOS TENEMOS UNA COSA EN COMEN: EL DESEO DE FRATERNIDAD, DE AMISTAD DE ARMONÍA ENTRE LOS PUEBLOS. MI DESEO ES QUE BARCELONA SEA UN SÍMBOLO DE ESTE DESEO PARA TODA LA HUMANIDAD. POR ESO ALZO MI COPA Y BRINDO POR TODOS USTEDES, POR LOS PAÍSES QUE REPRESENTAN Y POR BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3956 Title A name given to the resource Palabras del Excm. sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la comida ofrecida al Cuerpo Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1051/19861017d_00165.pdf 2dae40e075aaea353d77150ded8d99da PDF Text Text ó Departament de Premsa codi: jolct J Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pea. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 30145 34 Tèlex: 54519 Laye E LA PRIMERA VICTòRIA Estareu llegint aquestes ratlles mentre jo em trobo a Lausanne, a la seu del Comité Olímpic Internacional, tot esperant la decisió d'aquest organisme sobre la ciutat que ha d'organitzar els Jocs de 1992. Ahir vàrem presentar la proposta de Barcelona, i ara hi ha les deliberacions que se celebren a porta tancada. Ja fa ben bé cinc anys que avançàrem la sol.licitud de Barcelona, i tenim raons fonamentades per suposar que la nostra ciutat té grans possibilitats d'esdevenir seu olímpica. Una trajectòria constant d'il.lusió, de rigor i esperances. Avui, a unes hores escasses de la resolució final, podem recordar amb nitidesa els principis bàsics que ens impulsaren a demanar els Jocs i que, sobretot, ens han mogut a seguir-hi treballant intensament. Per que, doncs, hem presentat la Candidatura de Barcelona ? En quatre paraules, perque estem convençuts que és bo per a Barcelona i per a Catalunya, també per a tot Espanya. Els Jocs Olímpics, d'acord amb el projecte que hem anat polint al llarg d'aquests cinc anys, poden ser extraordinàriament beneficiosos per a tothom. Les ciutats que no son capitals d'un estat, com Barcelona, a vegades han de créixer a embats, obeïnt a esdeveniments puntuals -86 - IMPPEM1A MUNICIPAL �Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pla. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E que revigoritzen el teixit urbá, econòmic i social. Les grans fites de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 marcaren la culminació de la Barcelona industrial. En l'actualitat, la nova Barcelona requereix alguna altra fita que consagri el dinamisme que ja s'insinua tot acostant-nos a l'any 2000. - La postulació olímpica ha servit per a encarrilar i accelerar una remodelaciq urbanística que la ciutat exigia des de feia molts anys. S'ha avançat molt en la remodelació de l'Estadi de Montjuïc i en la construcció del nou Palau d'Esports, que constituïen veritables exigències històriques de tots els ciutadans. Al mateix temps, s'han engegat un conjunt d'actuacions en matèria de planificació tecnològica, de renovació hotelera, o de rellançament econòmic, que progressaran encara que els Jocs no siguien concedits a Barcelona. Aixó contribuirá a construir una ciutat més activa, una ciutat moderna, a l'alçada de qualsevol capital occidental. Vull insistir molt especialment en el fet que totes aquestes operacions, acoblades però no condicionades a la Candidatura Olímpica, actuaran també com a revulsiu per a tot Catalunya. L'energia que irradia Barcelona, la seva capacitat receptora i alhora creativa, són elements que ajuden a fer de Catalunya, precisament, un país innovador i cosmopolita. - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Departament de Premsa n+. Ajuntament ^ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E A part, és evident que la possibilitat de celebrar uns Jocs Olímpics a casa nostra representan una ocasió inigu alable per a donar a conéixer_la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra mentalitat, en resum, la nostra identitat, tal com és, arreu del món. Resulta realment difícil trobar cap altra celebració puntual que desperti tal capacitat de projecció i difusió d'imatge. No cal dir que la catalanitat dels Jocs, l'any 1992, serà un dels factors distintius en relació a altres edicions olímpiques. I ho serà molt més que, per exemple, arran de les Exposicions Universals de 1888 i de 1929. Al llarg dels anys, el que perdura és la feina feta. El que es preveu per als Jocs Olímpics, el que s'ha emprès ja en etapa de Candidatura, quedarà com a patrimoni de tots els ciutadans. Voldria ressaltar, finalment, la significació que poden adquirir els Jocs, també per Espanya, en una societat que, decididament, ha pres el camí de la concòrdia i de la modernització. Les llibertats democràtiques, el procés autonòmic, la plena integració a Europa, han creat les condicions òptimes per a celebrar un esdeveniment de les" característiques d'uns Jocs Olímpics, que fomentin la convivència i el sentiment universal a través de l'esport. El foment de l'esport, indissociable del fet olímpic, permet que un -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �~kv +IIIII Departament de Premsa n+ i• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E esdeveniment organitzat a una ciutat es faci extensiu a tot un Estat. I la unanimitat no sols a Catalunya sino, que s'ha respirat a la resta d'Espanya, en relació amb la proposta barcelonina, és potser el màxim exponent d'aquest fenomen. Així, de fet, feia temps que no s'advertia un entusiasme, a tot l'Estat, per projectes nascuts a Catalunya. Aquell lema promocional, "Barcelona '92, un objectiu de tothom", ha esdevingut una realitat ben palpable. La gent que ha donat el seu suport a la Candidatura, des dels 70.000 voluntaris de totes les edats i condicions, fins al. Rei Joan Carles I -primer entusiasta del projecte olímpic-, s'han mobilitzat com un sol home per a reclzar les aspiracions de Barcelona. No hi ha dubte que la nostra capacitat de convocatòria i el nostre prestigi com a ciutat va en augment. La Candidatura de Barcelona, per tant, ja ha donat el seu rendiment. S'ha procurat tirar endavant tots els projectes d'interés general associats als Jocs. S'ha treballat amb tenacitat i amb encert. S'ha aconseguit desvetllar el fervor de' tota la ciutadania. S'ha fet, en definitiva, tot el que ha estat necessari i encara més. Aquesta ha estat la nostra primera victòria. Avui pot ser un gran dia. Podem trobar satisfacció a les esperances que hem anat alimentant durant molt de temps. També podria -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �^ , .. Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E passar, és clar, que Barcelona no fos nominada. Però independentment que la nostra ciutat sigui escollida o no, estic segur que, col.lectivament, ja hem escollit la millor via: la via del progrés, de l'optimisme, dels ideals constructius. Barcelona, abans de l'elecció, ha guanyat. Ara només ens manca el reconeixement. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �aTrrx .á#z:^,ya„ w^{..x. ak i _ a^eF--i. +nYFP, td:. Estimats conciutadans, Quan llegiu aquestes ratlles, em trobaré a Lausanne esperant el resultat d'una votació. Sé les esperances que heu depositat en el resultat de la votació d'avui. Sé, conec, la vostra il.lusió per assolir la seu dels Jocs del 1992, però, ara, abans de conéixer aquest resultat, voldria fer-vos arribar les meves esperances i les meves il.lusions. Quan ens Tarem decidir a presentar la Candidatura, ara farà ja cinc anys, ens van inspirar tres motius bffisics. *Motius urbanístics. La meva Ciutat, la nostra, de feia masses anys, estava poc menys que oblidada des del punt de vista de les grans actuacions urbanístiques. Actuacions que no pot afrontar l'Ajuntament com a tal. A la nostra Ciutat i arreu del món, les obres dels cinturons, les obres d'etz, etz, les afronten les administracions centrals. En el nostre cas, el Govern de Madrid i la Generalitat són els responsables d'endegar aquest tipus d'actuacions. I vull recordar aquí el Segon Cinturó, el Tunel de Vallvidrera i com no, la desviació del Poble Nou de les vies del tren per tal de poder-hi construir la Vila Olímpica. I si em permeteu sobre aquest tema voldria encara afegir-hi alguna cosa. De vegades un es para i es diu: "senyor Alcade, quina diferencia hi ha entre el túnel del Sr. Porcioles i el túnel del Sr. Maragall?" o "quina diferencia hi ha entre el Plà de la Rivera i el Pla de la Façana Marítima?". Ai,b , evidentment, s' em diu com un retret i se m' esta acusant de fer "porciolisme". És evident que des del punt de vista físic, el Túnel de Vallvidrera és el mateix en un cas que en un altre, i és evident que des d'aquest mateix punt de vista l'espai ocupat pel PI a de la Rivera i el de la Vila Olímpica és exactament el mateix. Ara bé, hi ha un diferència fonamental. I la diferència fonamental consisteix en que nosaltres controlem l'urbanisme de l'altra banda del Tunel de Vallvidrera i que nosaltres controlem i controlarem l'urbanisme de la Zona de la Vila Olímpica. Aquesta és la diferencia fonamental, no ,evidentment, en l'espai físic en el qual es vol construir tant en un cas com en l'altre. Fixeu-vos que historicament això ha succeït a Barcelona, com tants rebulsius urbanístics es varen donar amb motiu de 1' exposició del 88 i després a 1' exposició del 29; buscavem un tercer rebulsiu urbanístic que permetes.remodelar en una part important zones decisives de la nostra Ciutat. Un segon motiu que ens va portar a tirar endavant amb la Candidatura va ser que consideravem que la meva Ciutat, la nostra, necessitava una injecció d'optimisme econòmic. Les �empreses o no s' en creaven o com a mínim no invertien, els grans empresaris quan es plantejaven una inversió important o la instal.lació d'una nova indústria, dubtaven poc en escollir entre Madrid i Barcelona. En tercer lloc, des del punt de vista turístic i de capacitat receptora, ens trobavem amb una ciutat amb manca de places hoteleres, una manca important, hi ha moments de l'any en qu'e és absolutament impossible trobar una plaça hotelera i que es necessitava un motiu, una ocasió per tal de qu'e la iniciativa privada prengués la seva responsabilitat i posés en marxa la construcció de nous hotels. Una altra de les preocupacions importants de l'equip que en aquell moment va decidir d'endegar la Candidatura va ser la problem atica de la juventut i de la pfactica esportiva. Créiem, creiem, que la practica generalitzada de l'esport és un bé per sí mateixa i pel qu'e significa d'ocupació del temps de lleure. Criem, creiem que la celebració d'uns Jocs Olímpics de la nostra Ciutat afavorirà d'' una manera important, d'una manera decisiva la qualitat i la quantitat de la pfactica esportiva. Finalment, veiem, veiem que la meva Ciutat, que la nostra ciutat, que Barcelona de feia uns anys estava com triste; realment li faltava una dosi d'optimisme que únicament es podia aconseguir cercant un objectiu comú, un objectiu que fós atractiu per joves i grans, un objectiu que pugués ser compartit per conservadors i progressistes, per dretes i esquerres, per homes i dones, en una paraula per tota la societat. Aquest objectiu va cristalitzar amb els Jocs Olímpics. I avui, després d' aquests anys, sis anys, us vull dir ciutadans de Barcelona que des del meu punt de vista no ens varem equivocar. Quan aquestes ratlles apareixin impreses, no coneixerém encara la decisió del C.O.I. Tindrem els collons per corbatí . Però, alguns dels objectius que ens varem proposar en el moment de plantejar la Candidatura s'hauran assolit. Haurem conseguit que l'estat de les obres sigui irreversible, haurem assolit el disposar d'un estadi d'atletisme en condicions. Era realment vergonyós l'estat en que es trobava l'Estadi de Montjuïc. Cada vegada que venia un foraster, i em refereixo a un foraster per qu'e els de casa estavem o i estem tan acostumats que no en feiem ni cas, i passavem pel davant de l'Estadi de Montjuïc, havíem de desviar la mirada cap una altra banda perqúe no el veiés. I això sense comptar el perill que comportava. Haurem assolit disposar d'un Palau d'Esports gran, modern, bonic, tecnicament perfecte, com el que ara es mereix una ciutat i una conurbació com la de la Corporació Metropolitana de Barcelona; haurem assolit desfer el dogall que significaven �les vies del tren i conseguir que la Ciutat arribi al mar; haurem aconseguit que en una part important gracies a l'impuls que ha generat els Jocs Olímpics; haurem assolit signar pel Ministeri d'Obres Públiques totes les obres necess'aries per la defensa de la costa del Poble Nou; haurem assolit la signatura dels pactes per acabar el Tunel de Vallvidrera o les obres del Segon Cinturó; haurem assolit preparar un projecte per la Barcelona tecnològica de l'any 2000; haurem assolit que diferents cadenes hoteleres es plantegin instal.lar-se a Barcelona i algunes d'elles ja ho hagin fet; i sobretot, haurem assolit que tu i tu i tu i el de més entra sentiu la Ciutat com a propia, us sentiu com a participants d'un projecte, us sentiu orgullosos davant del món de dir, de proclamar que sou barcelonins. El resultat de la votació és incert encara. Si aquesta no fos positiva per la nostra ciutat tindrieu, tindriem un gran desengany. Pefo us vull dir en aquest moment abans de saber-ho que si aquest projecte no arriba a cuallar una Ciutat que té, que demostra l'entusiasma que ha demostrat a la Ciutat de Barcelona, haufa d'inventar, ens veurem obligats a trobar un altre projecte de característiques similars des del punt de vista participatiu als JJ.00. M'atreveixo a dir-vos que s'ha fet el que humanament s'ha pogut amb errors, evidentment, sempre n'hi ha, però s'ha treballat dur, i s'ha treballat bé . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3957 Title A name given to the resource Hem guanyat els Jocs Olímpics 1992: missatge de Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Missatges institucionals Barcelona Nominació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1052/19861021d_00161.pdf f4e0e2058d0e2087ec5a6d3f632d7c18 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA. (21 de octubre de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: PASADO EL VERANO, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" DA SUS ULTIMOS PASOS, YA QUE LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA, SUPONE LA DECIMOSEXTA INTERVENCIÓN EN ESTE FORO AUTONOMICO. AUNQUE DICHO ORDEN NO ES CORRELATIVO, NI MUCHO MENOS, A LA IMPORTANCIA DE EXTREMADURA EN CATALUNYA Y EN NUESTRA CIUDAD. NACIDO EN MÉRIDA EL 19 DE ENERO DE 1948, EL SR. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, ES PROFESOR DE E.G.B. Y LICENCIADO EN FILOLOGÍA MODERNA. PRESIDENTE, PRIMERO, DE LA JUNTA REGIONAL DE EXTREMADURA DESDE EL 20 DE DICIEMBRE DE 1982, EL SR. RODRIGUEZ IBARRA, FU É ELEGIDO, CON POSTERIORIDAD, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA EL 8 DE JUNIO DE 1983. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS ESTÁ SIRVIENDO PARA SUBRAYAR EL CARÁCTER ABIERTO DE BARCELONA, Y POR EXTENSIÚN DE CATALUNYA, �2. ASI COMO NUESTRA CURIOSIDAD Y DESEO SINCERO DE CONOCER LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS GOBIERNOS DE LAS COMUNIDADES AUTONÓMICAS QUE CONFORMAN EL MAPA K)LITICO ESPAÑOL. Y EN ESTE CASO, ES EVIDENTE QUE QUEREMOS CONOCER, A TRAVÉS DE SUS PALABRAS, LA REALIDAD Y VISICITUDES POR LAS QUE ATRAVIESA EXTREMADURA, TODO ELLO EN BASE A LA SOLIDARIDAD QUE DA TITULO Y CONTENIDO A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, Y AL HECHO INCUESTIONABLE DE QUE NOS UNEN LOS, APROXIMADAMENTE, 100.000 EXTREMEÑOS BARCELONESES QUE VIVEN EN LA ACTUALIDAD EN EL AMITO METROPOLITANO DE BARCELONA. COMO HEMOS HECHO EN OCASIONES ANTERIORES, ME PERMITIRÁ, SR. PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA CON UNOS DATOS BÁSICOS CUYA FUENTE, UNA VEZ MÁS, ES LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO, "RENTA NACIONAL EN ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCIÓN PROVINCIAL". CON UNA EXTENSI6N DE UNOS 41.500 KM2., EXTREMADURA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE ALGO MAS DE 1.050.000 PERSONAS. SU RENTA PER CAPITA NO LLEGA A LAS 300.000 PESETAS, LO CUAL LA SITUA EN dLTIMO LUGAR EN EL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS. DETRÁS DE LAS CIFRAS QUE ACABO DE MENCIONAR, SE ESCONDE �3. UNA ESTRUCTURA ECONÓMICA BASADA SOBRETODO EN LA AGRICULTURA, Y UNA DOLOROSA FAMILIARIDAD DE LA POBLACION NO DE LA EMIGRACION. EMIGRACIÓN, EXTREMEÑA CON EL FENÓME QUE DE UNA MANERA SIMILAR A LO OCURRIDO CON OTRAS AUTONOMIAS, SE DE') CON MAYOR INTENSIDAD A LO LARGO DE LOS AÑOS 60, SIENDO SU DESTINO, TAMBIEN COMO DATO COMUN, MADRID, BARCELONA Y EL PAIS VASCO. EN EL MARCO SOLEMNE DE ESTE SALÓN DE CIENTO, QUEREMOS TAMBIEN MANIFESTARLE, SR. PRESIDENTE, QUE ESTA CIUDAD, COMO CAPITAL DE CATALUNYA, ESTA EMPEÑADA EN CONSTRUIR CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO, UN FUTURO EN EL QUE REINE EL ENTENDIMIENTO MUTUO, A PARTIR DE UNA CULTURA ENRIQUECIDA POR LAS APORTACIONES DE TODOS. EN DEFINITIVA, ESTAMOS TRABAJANDO POR UN PAIS ABIERTO, CRISOL Y SOLIDARIO. DESDE ESA SOLIDARIDAD, Y DESDE LA FRATERNIDAD QUE UNE A EXTREMADURA Y A CATALUNYA A TRAVÉS DE TODOS NUESTROS CIUDADANOS QUE HAN NACIDO EN SU REGIÓN, EXCMO. SR. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA, TIENE D. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3958 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J.C. Rodríguez Ibarra, President de la Junta d'Extremadura Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Territoris Extremadura Rodríguez Ibarra, Juan Carlos, 1948- Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1054/19861028d_00162.pdf 151eca9dd6df74a8dadab77a8f82d8c9 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" y PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA GALEGA. (28 octubre de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSOTROS, DEL PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, EXCMO. Sr. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, CULMINA EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA". DE ESTA MANERA, PODEMOS AFIRMAR, CON HONDA Y SENTIDA SATISFACCION ,, QUE ESTE SALÓN DE CIENTO, SEMANA TRAS SEMANA, HA SERVIDO COMO FORO EN EL QUE, TODOS Y i CADA UNO DE LOS PRESIDENTES DE LAS DIFERENTES AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL MAPA POLITICO ESPAÑOL, HAN TENIDO OCASION DE HABLARNOS DE LA REALIDAD DE SUS TIERRAS y DE SUS PROBLEMAS, REALIDAD QUE CON LA INTERVENCIÓN, ESTA TARDE, DEL SR. FERNANDEZ ALBOR, SE HABRÁ CONVERTIDO EN UN CUADRO COMPLETO EN EL QUE DESTACAN LA DIFERENCIA DE LOS PROBLEMAS ) Y EL TONO QUE ES COMÚN EN CUANTO A LA ILUSIÓN Y ESPERANZA POR RESOLVERLOS. SR. FERNANDEZ ALBOR, NACIÓ EN SANTIAGO DE COMPOSTELA r EN 1917. DOCTOR EN MEDICINA Y CIRUGÍA POR LA UNIVERSIEI. �2. DAD COMPOSTELANA. REALIZÓ ESTUDIOS DE ESPECIALIZACIÓN EN VIENA, LONDRES, MADRID Y BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD ES TITULAR DE LA XUNTA GALEGA DESDE ENERO DE 1982. NOS PERMITIMOS REITERAR, SR. PRESIDENTE, AQUELLO QUE TODOS Y CADA UNO DE LOS PRESIDENTES AUTONÓMICOS QUE HAN PASADO POR ESTE SALÓN DE CIENTO, HAN TENIDO OCASIÓN DE COMPROBAR: BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA, TIENE INTERES POR CONOCER LOS PROBLEMAS Y REALIDAD ACTUAL DE GALICIA, EN BASE, TANTO A LOS HIJOS Y NIETOS NACIDOS YA AQUI, DE AQUELLOS GALLEGOS QUE EMIGRARON A ESTA CIUDAD HACE YA MUCHOS AÑOS, COMO A LOS 75.000 CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN GALICIA QUE, EN LA ACTUALIDAD, HABITAN EN EL ÁMBITO DE NUESTRA ÁREA METROPOLITANA. QUEREMOS TAMBIEN QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTAMOS EMPEÑADOS EN UN PROYECTO DE FUTURO PARA BARCELONA, Y POR EXTENSIÓN PARA CATALUNYA, CONSTRUIDO POR TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO / SOBRE UNOS PILARES DE ENTENDIMIENTO MUTUO Y DE UNA CULTURA ENRIQUECIDA CON LAS APORTACIONES DE TODOS. EN DEFINITIVA, ESTAMOS TRABAJANDO POR UN PAÍS ABIERTO, CRISOL Y SOLIDARIO. �3. TAMBIEN COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME PERMITIRÁd, PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MÍNIMAMENTE SU CONFERENCIA CON UNA SERIE DE DATOS BÁSICOS CONTENIDOS EN LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO, "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCIÓN PROVINCIAL". CON UNA EXTENSIÓN LEVEMENTE INFERIOR A LOS 30.000 KM2 . , LA POBLACIÓN QUE RESIDE EN LA ACTUALIDAD EN GALICIA SE CIFRA EN UNOS 2.844.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA DE APROXIMADAMENTE UNAS 405.000 PESETAS EN 1983, SITUAN A GALICIA EN DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS POR HABITANTE. EN BASE A LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE Y CONTENIDO A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, Y CON LA FRATERNIDAD QUE UNE A GALICIA. CON CATALUNYA, A TRAVES DE TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS QUE HAN NACIDO EN SU AUTONOMIA, EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3960 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gerardo Fernández Albor, President de la Xunta Galega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Territoris Galícia Fernández Albor, Gerardo Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1055/19861030d_00163.pdf bcfccf13cdac7c0c8545a99d55907991 PDF Text Text E ME Ajuntament de Barcelona 1) )4' cm45 D7 I y 31 Paraules de l'Excm. Sr. Alca de a l'acte de lliurament deis orernis d'Honor "Jaume I" Saló de Cent, 30 d'octubre 1986 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació REVERENDISSIM PARE ABAT, SENYORES, ENYORS: PRIMER DE TOT VULL FELICI`I AR ELS GUARDONATS D'AQUESTA EDICI6 DELS PREMIS DE LA FUNDACI6 JAUME I. AI`1B AQUEST ACTE RENOVO UNA TRADICIó QUE L'ANY PASSAT NO VAIG PODER SEGUIR, PERÇ Uè ERA DE VIATGE A LENINGRAD, COM RECORDAREU. TAMBÉ RECORDAREU QUE L' úLTII-.A VEGADA QUE VAIG PRESIDIR EL LLIURAMENT DELS PREMI ç D'HONOR I D' ACCIó CÍVICA VAIG FER AL.LUSI6 ALS MOMENTS CRISPATS QUE EN AQUELL MOMENT, HAIG DE 1984, PASSAVA LA SOCIETAT CATALANA. AVUI ENS HEM DE FELICITAR DE ÇUE L'AMBIENT ÉS MOLT DIFERENT. TOT JUST ACABEN DE VIURE L' EXPLOS Ió D'ALEGRIA DE TOT UN POBLE, DE BARCELONA, DE CATALUNYA, D'ESPANYA, DESPRÉS D'ACONSEGUIR y 9 2,\ plv■ ^ p rs "A Fr'77\ D: t`^.t^ +rt ' t IN ^ u--LA, r ^J l. l fJ j0 A - %. Cl^.,' AL 1 t 2 Qv ^ ^ t. ,I v ks S V IC O C>) bAn.1: -Y\J �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FEIA TEMPS QUE NO S'HAVIA VIST UNA MOVILITZACIó COL.LECTIVA TAN UNANIM DARRERA D'UN OBJECTIU COMi. FEIA TEMPS QUE NO VEIEM TANT DE JOVENT IL.LUSIONAT PER UN PROJECTE AMB CONSENS GENERAL. AIXÒ EM FA PENSAR QUE ESTEM RECOBRANT L'ESPERIT DE FRATERNITAT QUE VEIA EN PERILL FA DCS ANYS. FRATERNITAT AME ELS POBLES GERMANS AMB ELS QUALS HEM COMPARTIT, DE MÉS O MENYS BON GRAT, SEGLES D'HIST RIA. PERo, SOBRE TOT, FRATERNITAT ENTRE NOSALTRES MATEIXOS, SENSE LA QUAL QUALSEVOL ALTRA ES INVIABLE. HEU HONORAT AVUI UNA PERSONA I UNA ENTITAT QUE SON A LA VEGADA HISTÒRIA I JOVENTUT EN A TIU. AVEL.Lí ARTíS I GENER, "TÍSNER", UN EXEMPLE VIU EL QUE HA ESTAT LA HISTÒRIA D'AQUEST PAIS EN MIG SE LE. EN TISNER HA CONEGUT LA CREATIVITAT DE LA GENERAL TAT REPUBLICANA, LA CRUELTAT DE LA GUERRA, LES MISPRIES DE L'EXIL, LA GENEROSITAT LLATINOAMERICANA, LES ACABALLES DEL FRANQUISME I LA RECUPERACIó DE LES NOSTRES INSTITUCIONS. I ENCARA ENS DóNA EXEMPLE A TOTS DE CURIOSITAT PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA NOVETAT, DE DINAMISME, D'INOUIIITUD, DE LLIURAMENT A UNS IDEALS. ENS DóNA EXEMPLE DE JOVENTUT. L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, VIV ER DE JOVES MGSICS CIUTADANS EXEMPLARS, INTIMAMENT LL1CADA A UN MONESTIR I A UNA MUNTANYA QUE SóN SiMBOLS DE CATALUNYA. LA. SÍNTESI ENTRE EL NOSTRE RESPECTE A LES TRADICIONS 1 LA FE EN EL FUTUR. DES D'AQUEST SALó DE CENT QUE TAMBn PORTA UNA GRAN C3RREGA SIMB6LICA PER AL NOSTRE PAIS, US FELICITO VIVAMENT UN ALTRE COP, COM TMIBn FELICITO ELS PREMIATS PER LA SEVA ACTUACIó CÍVICA. TOTS ELLS HAN SABUT PROMOURE, CADA UN A LA SEVA ACTIVITPT, L'INTERèS PER LES NOSTRES COSES 1 L'ESPERIT DE CONTROVèRSIA PROPI D'UNA SOCIETAT DIN7.1MICA. A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABdNA I LA DE TOT EL CONSISTORI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3961 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis d'Honor Jaume I Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cooperativisme Catalanisme Model social Fundació Jaume I Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1057/19861113d_00169.pdf bb07ad2e9b4902254590844be7e62863 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maraqall, a la presentació econòmica de Barcelona Chicago, 13 de novembre 1986 �THANK YOU MR. MOELLER, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A PLEASURE TO BE HERE IN CHICAGO TODAY. BOTH CHICAGO AND BARCELONA SHARE THE MEMORY OF THE GREAT ARCHITECT MIES VAN DER ROHE WHOSE CENTENNIAL YEAR IS ENDING NOW. THE BARCELONA PAVILION AND THE BARCELONA CHAIR WERE HIS FIRST WORLD WIDE KNOWN WORKS, AND IT WAS IN CHICAGO WHEN HE GAVE THE BEST OF HIS CREATIVE MATURITY. I WOULD NOT BE FAIR HAD I NOT RECALLED HIM IN MY FIRST VISIT TO CHICAGO. NOW I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION -MAKING PROCESS. TO BEGIN WITH, I THINK IT IS WORTH BRIEFLY MENTIONING SOMETHING ABOUT THE PRESENT ECONOMIC AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, AS A WHOLE, TO SET THE CONTEXT OF THE DOMESTIC ENVIRONMENT FACING BARCELONA. SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 39 MILION NATIVE CONSUMERS �-3TOGETHER WITH 43 MILLION VISITORS A YEAR WHO SPEND IN EXCESS OF 7 BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S GDP IN 1985 WAS APPROXIMATELY 190 BILLON U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, AND INFLATION IS RUNNING AT 8%. BOTH OF THESE MEASURES BEING EXPECTED TO SHOW FURTHER IMPROVEMENT IN THE NEAR FUTURE. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER �-4° STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND OF THIS YEAR. DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATALANTIC DEFENCE. CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. �-5THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA MADE UP OF 27 MUNICIPAL COUNCILS WITH A COMMON URBAN AUTHORITY: THE METROPOLITAN CORPORATION OF BARCELONA. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE METROPOLITAN AREA, AS A WHOLE, HAS A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN-SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE-CYCLE PROCESS ". �-6- HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �-7BARELY FOUR WEEKS AGO BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: "DISREGARDING WHATEVER MAY HAPPEN NEXT 17 IN LAUSANNE (THAT WAS THE DAY AND CITY WHERE THE OLYMPIC DECISION HAD TO BE TAKEN), THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �-8- IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED LAST YEAR INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �-9MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY WILL BE CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS TO BE A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS L,AST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. AMERICAN INVESTORS HAVE CONSISTENTLY BEEN AMONG CATALONIA'S TOP FIVE FOREIGN INVESTMENT SOURCES AND THEIR PRESENCE HAS BEEN VERY POSITIVE. �-10- NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE METROPOLITAN AREA IS DEVELOPING A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY �DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILAt3LE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. �-12- THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 250 ACRES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE -EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME �-13TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. I'HANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3963 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciatives SA. Empreses d'alta tecnologia: Olivetti, Hewellet Packard, Siemens. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chicago Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Economia Autonomia Competitivitat Barcelona Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a la Graduate School of Design (Harvard) Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986 �IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN, TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS FRUITFUL CAREER. WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF INTEREST. I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER TO THAT QUESTION. URBAN POLICY IN BARCELONA BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER HER BY YOURSELVES'. THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES. THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM �_3_ VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL MONEO. NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6 YEARS. THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN URBAN POLICY. ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A GENERAL PLAN. THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL ACTIVITIES COEXISTED. �-4- THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY, HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY, IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS. BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE PHYSICAL FORM OF THE CITY. HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY. I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA. THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN, IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND "MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS. �-5- BARCELONA, CATALONIA, SPAIN NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD. AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES, THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN, DIFFERENT TO SPANISH. THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA. THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE. A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN. �-6- THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY. I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES. YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP. �-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí. MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50 YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES. I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN. �-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND INDUSTRIALIZATION. CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA, PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH. MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD. THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST �-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP. FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE STILL IS SHELTERING. THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS 1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER. THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY IMPORTANT URBAN PROJECTS. IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER MONTSERRAT: NúRIA. �-10- IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA. THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION, WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP LLUÍS SERT, AS YOU KNOW. LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM, A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT. HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS, CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN. �WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE, BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU. NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY. SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES ORGANITATION. A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH EUROPE AND THE REST OF THE WORLD. HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE? �-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED: "CATALONIA HAS COME BACK HOME ". AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL CULTURES. WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN. I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE. LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED "HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT SURPRISE OF THIS EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO �-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí, MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY. FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES. BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES FORM LONDON TO MILAN. THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN INCREASING CHARACTER OF PASSAGE. �-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN. WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM. MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG CITY. BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE, LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY. �-15- BARCELONA TOWARDS 1992 BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT CENTURY. THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES. THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS I HAD SAID BEFORE. NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE A SIMILAR THRUST. OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY. THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY. �-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL TOWNS BEYOND THE HILLS. BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA. THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS. �-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY, "WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE. BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING SEA. ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND OBVIOUS SOCIAL BENEFITS. BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE. THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA, ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE SEA FROM THE REST OF THE CITY. �-18- THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE SEA. THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES"; SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE". THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION OF PIERS. WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400 ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW �-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND RECEAT:CONAL AREAS. URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS. RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE. THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL TRACKS.. �-20- POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES. THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT, HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE. MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED BUILDINGS AND LAND PLOTS. THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA", OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH �-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT. THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE. AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE REST OF THE CITY. THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY 14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS TERMINAL AND SPORTS FACILITIES. �-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL, SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS; SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS FOLLOWING THE GAMES. I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE "EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE" OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY. �-23- THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND A POPULATION OF 116.738. IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS. BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION. BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY. WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST. THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE POPULATION DENSITY DECLINE. �-24- A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES, ESPECIALLY IN EUROPE. FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY, MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION. CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS. THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES. EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT, UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A �-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE. ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF STAGNATION THEORIES. THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER, MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL. IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS. FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN COMMUNITY, THE COMMON MARKET. �-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES. THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN DUMPING EXPORTS. I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC. "YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100". THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION. WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT. IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS �-27- AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN THE WHOLE OF THE POPULATION IS. IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT PRODUCED YEARLY. A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF CITIES. CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION, FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM. KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE, YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS. �-28BARCELONA AND THE AMERICAS BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT, AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD. BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN RESIDENTS. WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM. �-29A LOOK AT THE YEAR 2000 LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY. CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN. THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME TIME LIVEABLE CITY. WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION, THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION OF EXOTISM. �-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY ANSWERED TO THE CHALLENGE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3964 Title A name given to the resource A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Història Federalisme Relacions Internacionals Infraestructures Europa Barcelona Model social Ciutats Estats Units Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1059/19861121d_00172.pdf 37d9dfa5179e99d1a58c89209ebe4160 PDF Text Text -111.1,11;'1 (11 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Exrm. Sr. Alcalde, Pasqual tlaragall, al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Boston, 21 de novembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Corrainicacw MR MAYOR, DEAR FRJENDS: HAVE EXPRESSED ' MY WORDS FOR A LONG LASTING AND FRUITFUL RELATIONSHIP I CS\ THIS 1101-n“Nr; BETWEEN OUR CITIFS, BOSTON AND BARCELONA. WOULD LIKF TO REVIEW THOSE WISHES NOW, AFTER THIS PLEASANT LUNGH AMONG FRIENDS. BUT LET UF THANK YOU FIRST OF AEL BY THE ATTENTIONS I NAVE RECEIVED AND, ABOVE ALE, BY THE FRJENDSHIP YOU HAVE SHOWN TO ME. TARO ThEM NOT ONLY AS A PERSONAL DEFERENCE TO r I, FUI' AB \N p ulAcn TC THE CITY I NAVE THE HONOR TO TFPRESEITI. NAVE JUST COMPLETED A SHORT TOUR THROUGH THE STATES TO EXPLAIN THE INVESTMENT OPPORTUNITIES THAT BARCELONA CAN OFFER TO AMERICAN INDUSTRY AND FINANCE. THE TRIP HAS BEEN EXTREMELY INTERESTING, AND �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicad() SOMEHOW EZHAUSTIMZ, WE HAVE PURPOSEDLY LEFT BOSTON AS THE LAST STAGE OF OUR TRIP, SO WE COULD FEEL AT HOME AFTER TEN PRESSED DAYS. ANO WE WERE RIGHT. TSE WARMTN ANO FEELING WE HAVE FOUND HERE HAVE NADE UP FOR THE TIRING DAYS WE HAVE JUST PASSED. BARCELONA. IS NOW GETTING READY FOR THE 1992 OLYMPIC CMALLENCE. UF WOULD LIKE YOU TO SHARE WITH US THE OPTIMISTIC CIIMATF, THE VIBRATING MOMENT BARCELONA IS LIVING NOW. THAT 15 WHY I WOULD BE VERY GLAD IF MAYOR FLYNN WOULD COME SOON TO BARCELONA. UF ALSO EXPECT TO COUNT ON BOSTON HELP TO SOLVE SOME OF TSE ORNAN AND TECHNOLOGICAL PROBLEMS WE FACE IN �Ajuntament de Barcelona Ciabinet de Comunicacje) OUR EFFORTS TO GET THE CITY READY FOR THE GANES ANO POR THE YEAR 2000. Y;;ITH MY HOPE OF A BRILLIANT FUTURE FOR BOTH SISTER CITIES AMD TER HAPPINESS OF THEIR PEOPLE, LET ME RAISE MY CU? ANO OFFER MY TOAST TO TER FRIENDSHIP OF BOSTON AND BA':CFLONAp latnÉz991110AA~1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3965 Title A name given to the resource Paraules al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Boston Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Boston Alcaldes Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1060/19861124d_00174.pdf 61764968e8a116c3cbd319a6152a42be PDF Text Text Intervenc Corieren-' l'Exc , c 'ae, Paagual Mara2ali a la erial .onsead 'iva priquez Barcelona, 24 de nave. re de 1986. �2492 CARDENAL SILVA HENRIQUEZ HA .ECI VICARIA DE SOLIDA IDAA, EL PREMIO , EN NOMBRE DE LA T' RTAD PRINCIPE DE ASTURIAS. ARZOBISPADO DE SANTIAGO DE CHILE. DEC:R LA VICA RIAES DECIR CHILE? DERECHOS HUMANOS, PAZ, VIDA. COMO DECIR EL CARDENAL ES HABLAR DE MONSEROR SILVA HENRIÇiUEZ. E- CR COMO AN CE DIEZ AROS LA VICARI:A DE SOLIDARIDAD' , POCOS D T AS DESPUES DEL GOLPE MILITAR, CREO COMITE PRO PAZ CON TODAS LA IG :AS CHILENAS. LA VICARIA DE SOLIDARIDAD HA SIDO Y ES EN ESTOS TRISTES AROS PARA ILE L. PROTECTORA DEL PUEBLO CHILENO. MAS ,-)E UN CUARTODE MILLOS DE PERSONAS HAN SIDO ATENDIDAS POR LA VICAR IA Y SUMAN MAS DE :0.000 SUS INTERVENCI �2•3 JUDICIALES. LOS DETENIDOS Y DESTERRADOS Y SUS FAMILIARES HAN ENCONTRA D PROTE -ION, y LA VICARIA HA DENUNCIADO VALEROSAMENTE LOS CASOS • P TORTURAS Y DE DESAPARICIONES. LA AYUDA HA SIDO MATERIAL, JURÍDICA, MORAL, Y EN SU RECINTO, EN EL QUE TRABAJAN UN CENTENAR DE PERSONAS, TODOS QUE HAN PRECISADO AYUDA Y PROTECCION HAN ENCONTRADO APOYO Y AMISTAD. PARA NOSOTROS FUE ABSOLUTAMENTE 1984 IMPULSAMOS UNA CAMPA1A RE- QUE NATUR 9CUANDO A FINALES DE AYUDA A LOS DETENIDOS Y ADOS POR EL ES. DO DE SITIO Y A SUS FAMILIAS, CAMPANA RECI 10 P APOYO DE LA FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS / CANALIZAR NUESTRA AYUDA A TRAVES DE LA VICARIA .LIDARIDAD. �P NTONC 7'S PUDI M OS VERIFICAR DIRECTAMENTE COMO TODAS LAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y POLITICAS, TODAS LAS FAMILIAS QUE SUFREN LA REPRESION, TODOS LOS SECTORES DEMOC,ATICOS DE CHILE, RECONOCIAN Y SE RECONOCIAN EN LA ACCICN DE L VICARIA DE SOLIDARIDAD. REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA QUE. VISITO CHILE EN DICIEMBRE DE 1984 Y EN MAYO DE 1985 PUDO VISITAR, CON LA AYUDA DE LA VICARIA, LA MAYORIA DE CAMPOS Y LUGARES • DE RELEGACION, DESDE 1 I' , EN EL SUR, HASTA PISAGUA Y ATACAMA EN EL NORTE. L' LA CO,L:A-BOR DE // ANISMOS DE , LID .. T DA n L1 =7 DERECHOS TODAS PARTE: EN ESTOS MOMENTOS QUIERO RECORDAR A DOS PERSONAS QUE •ESTOY SEGURO NOS ACOMPASAN ESPIRITUALMENTE POR SU VINCULACION A �LA VICARIA DE LA SOLIDARIDAD Y POR SU VINCULA„I - ' A ESPAÑA, A CATALUNYA Y A BARCELONA. ME REFIERO AL FUE VICARIO DESIGNADO POR EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. EL ESPA (71 -- DE LA FUENTE, IGNACIO EXPULSADO DE CH E POR LA JUNTA MILITAR HACE AHORA DOS AÑOS Y QUE ACABA DE PUBLICAR UN HERMOSO LIBRO SOBRE LA VICARIA, ETAR O EJECUTIVO DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, EL CHILENO-CATALAN ENRIC PALET CLARAMUNT, BRAZO DERECHO DEL ACTUAL VICARIO, QUE NOS ACOMPAÑA, MONSEÑOR SANTIAGO TAPIA, Y NUESTRO PRIMER INTERLOCUTOR EN SANTIAGO. PERO ELLOS Y TANTOS OTROS HAN PODIDO DE T-7 R, OLLAR SU NARIA LABOR SOLIDARIA POR EL IMPULSO Y APOYO QUE HAN RECIBIDO DEL CONJUNTO DE LA IGLESIA CHILENA Y REPRESENTANTES MAS INSIGNES. VICARIA DE SOLIDARIDAD NO P YISTIRTA SIN E CARDENAL SILVA HENRIQUEZ Y SIN L4 LABOR CONTINUADORA DEL ACTUAL ARZOBiSPO DE SANTIAGO, EL CARDENAL �.6 FRESNO. EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. ARZOBISPO DE SANTIAGO Y PRESIDENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL DE LA IGLESIA CHILENA DURANTE MUCHOS AROS, HA SIDO Y ES UNA DE LAS VOCES CON MAYOR AUTORIDAD MORAL DE CHILE, DE AMERICA Y DEL MUNDO. Y LO CONTINUA SIENDO AHORA ., RETIRADO YA DE SUS CARGOS Y RESPONSABILIDADES FORMALES. LO ES PORQUE SIEMPRE HA ES. PROMETIDO Y UTILIZO TERMTNnS QUE COMPARTIMOS CON LA CAUSA DE LA -P ", DEL "DIALOGO Y DEL RESPETO A LOS OTROS", DEL "DE1 LIBRES A SER PARA TODOS".. Y SIEMPRE HA ESTADO CON SU PUEBLO, Y _EC T A , M P NTP CON LOS POBRES Y LOS PERSEGUIDOS, CON LOS JOVENES, CON LOS TRABAJADORES, CON LOS PROFESIONALES INTELECTUALES. EL CREO TAÌBIEN LA VICARIA OBRERA, APOYA ORGANIZACIONES TRABAJADORAS Y CONTRIBUYE A FORMAR A SUS CUADROS. �/ Y A EL SE DEBE TAMBIEN LA CREACION DE LAS VICARIAS JUVENIL Y UNIVERSITARIA, Y DE LA ACADEMIA DE HUMANISMO CRISTIANO, CUYO MARCO DESARROLLAN SU ACTIVIDAD UN CO4JUNTO IMPRESIONANTE DE CENTROS Y EQUIPOS DE INVE SOCIALES. ENSE g ANZA Y APOYO A LAS ORGANIZACIONES EL CARDENAL SILVA HENRIQUE2 ME PERMITIRA Y ESTOY SEGURO QUE AGRADECERA QUE RECONOZCA Y RESALTE OTROS MERITOS, y COLECTIVOS ESTOS,. ADEMAS DEL SUYO PROPIO, EN LA LABOR DE LA VICARIA DESOLIDARIDAD. EN PRIMER COLABORADOR E S LUGAR DEL LA CONJUNTO DE TRABAJADORES Y VICARIA, DE SUS SERVICIOS Lu.SMA MUCHOS DE ELLOS HAN PAGADO MUY JURIDICOS Y ASISTENCIALES. ACOMPAIIANDO CARO ESTA GENEROSA DEDICACION A LA SOLIDARIDAD. AL CARDENAL Y A.MONSEROR TAPIA NCS HA VISITADO EL ABOGADO GUSTAVO. VILLALOBOS, UNO DE LOS RESPONSABLES DE LOS �2á.9- SERVICIOS JURIDI OS DE LA VICARIA, 4 EN SALIDO DE LA Y CARCEL DONDE HA ESTADO VARIOS MESES, ACUSADO DE PRESTAR AYUDA A UN HERIDO QUE SE PRESENTO EN LA MISMA VICARIA. nno ES UN CASO AISLADO. LOS CASOS DE COLABORADORES DE LA VICARIA OBJETO DE DETENCIONES, MALOS TRATOS, AMENAZAS Y HASTA SECUESTROS SON NUMEROSOS. EN 1985, UNO DE SUS MIEMBROS DESTACADOS, JOSE MANUEL P.RADA, FUE SECUESTRADO, PRESUMIBLEMENTE POR UN GRUPO CARABINEROS APARECIO DEG OL L DO UNOS DIAS DESPUES, JUNTO A UN SINDI TA Y A UN DI--GENTE POLITICO DE LA OPOSICION. Y. EN SEGUNDO LUGAR, QUISIERA DESTACAR A UN PROTAGONISTA ANONIMO, EL PUEBLO CHILENO EN SU CONJUNTO. LA GENEROSA LABOR C IGLESIA, VERDADERA PROTECTORA DE LA SOCIEDAD CIVIL FRENTE UN ESTADO USURPADO POR LA VIOLENCIA, LA EXTRAORDINARIA ACTIVIDAD DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, LA INDISCUTIBLE AUTORIDAD MORAL DE LOS CARDENALES SILVA HENRIQUE2 Y FRESNO PARA DEFENDER A SU PUEBLO Y ENFRENTARSE �.9 A LA DICTADURA, TODO ELLO ES POSIBLE PORQUE EL PUEBLO CHILENO ESTA DANDO A LO LARGO DE TODOS ESTOS INTERMINABLES AÑOS UN _,CR i= "r B I E EJEMPLO DE VALOR Y DE DIGNIDAD, DE CAPACIDAD SOBREVIVIR, PORQUE AMAN LA VIDA, Y DE PERSEVERANCIA PARA NO ABANDONAR NI UN SOLO INSTANTE SUS EXIGENCIAS BASICAS DE PAZ Y DE IBERTAD, PARA PROCLAMAR DERECHO A LA VIDA. A VIDA, COMO TITULO LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, UNA MEMORABLE JORNADA, EN1984. CON ESTAS PALABRAS QUISIERA RECIBIR HOY AL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. GRACIAS A LA VIDA CANTO VIOLETA PARRA. EXPOSI , - U- A PRINCIPIOS "CHILE VIVE" COMO SE TITULA LA EXPOSICION AÑO CELEBRAREMOS -N MADRID, EN BARCELONA Y EN OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS. LA VIDA QUE USTED. MONSEÑOR, DEFIENDE Y REPRESENTA PARA SU �PUEBLO ES _A VIDA QUE DESEAMOS A TODOS LOS CHILENOS. PARA QUE PRONTO REENCUENTREN LA DEMOCRACIA Y LA CONVIVENCIA PA:7:57:CA. QUE MUY PRONTO NO SEA NECESARIO RECLAMAR LA VIDA PORQUE YA NO MANDARAN REPRESENTANTES DE LA MUERTE. GRACIAS A MUCHOS CHI Tz- Nn, P ERO TAMBIEN Y MUY ESPECIALMENTE GRACIAS A USTED, CHILE VIVE, ESTA PRESENTE CON NOSOTROS Y NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE RECIBIRLE. MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE HA HECHO Y HACE Y MUCHAS GRACIAS POR ESTAR AQUI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3966 Title A name given to the resource Presentació a la Conferència del Cardenal Monseñor Raúl Silva Henríquez Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Religions Seguretat ciutadana Relacions Internacionals Acció política Model social Xile Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1062/19861205d_00175.pdf 70de5c014bcba10bd22a712b3564f141 PDF Text Text Onl 10, Ajuntament de Barcelona Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Gavà, 5 de desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMICS DE GAVà• AMB MOLT DE GUST HE ACCEPTAT LA INVITACIó .PER PRONUNCIAR EL PREGó DE LES VOSTRES FESTES D'HIVERN. LES FESTES SóN SEMPRE UNA OCASIó PER DIVERTIR-SE, PER DEIXAR AL COSTAT PER ALGUN TEMPS ELS PROBLEMES QUOTIDIANS. I LA MISSIó DEL PREGONER ÉS ANUNACIAR-NE EL COMENÇAMENT, PERQUè LA GENT S'ENGRESQUI. PER NO ESTARà DE MÉS QUE ABANS D'ACOMPLIR AQUESTA TASCA US INVITI A REFLEXIONAR SOBRE ALGUNES CARACTERíSTIQUES D'AQUESTA VILA. LA HISTòRIA DE GAVà ÉS TAN RICA I INTERESSANT COM LA PRòPIA HISTòRIA DE CATALUNYA. NO VULL COMETRE LA GOSADIA DE EXPLICAR-VOS LA VOSTRA PRòPIA HISTòRIA. PER PERMETEU-ME RECORDAR, SI MÉS NO, DE LES GUERRES CONTRA JOAN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL II, AQUELLS ANYS TURBULENTS QUE VAN DONAR AQUELL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INCREIBLE JAUME MARC I BALLESTER, EL NOM DEL QUAL HONOREM TAMBÉ EN AQUEST ACTE. PER TOT CATALUNYA PODEN TROBAR EXEMPLES D'AQUESTA REBEL.LIA, D'AQUESTA VOLUNTAT INDOMABLE DE SER UN MATEIX. PER A CADA LLOC ES MANIFESTA AMB LA SEVA IMPRONTA PARTICULAR. GAVá HA CONEGUT MOLT VIVAMENT L'EVOLUCI6 D'UNA SOCIETAT AGRÍCOLA A UNA D'INDUSTRIAL. UNES EXCELENTS TERRES DE CONREU VAN SER INVAïDES PER LA INDúSTRIA. UNA PETITA VILA ES VA CONVERTIR EN UNA CIUTAT INDUSTRIAL. I LES CIRCUMSTàNCIES EN QUÉ AIXò VA SUCCEIR NO VAN SER LES MÉS FAVORABLES. DE MANERA QUE, ENCARA QUE EL PROCÉS SENS DUBTE ERA INEVITABLE, LA FORMA EN QUÉ VA TENIR LLOC VA PRODUIR ELS DESGAVELLS URBANÍSTICS QUE HEM HEREDAT. AQUESTS PROBLEMES URBANÍSTICS ELS CONEIXEM A TOTA L'AREA METROPOLITANA. HEM DE REFER LES NOSTRES VILES, ELS NOSTRES POBLES, ELS NOSTRES BARRIS DESTROÇATS PER Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —3— Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUELLS QUE ES VAN ENRIQUIR AMB LA COMPLICITAT DEL PODER I APROFITANT LA NECESSITAT DELS QUE NO TENIEN MÉS QUE LES SEVES MANS PER TREBALLAR. SóN PROBLEMES QUE NOMÉS ES PODEN RESOLDRE SI ELS AFRONTEM ENTRE TOTS. SI ACONSEGUIM MANTENIR LA FORÇA QUE ENS DONA SER .L'àREA METROPOLITANA MÉS IMPORTANT D'ESPANYA. ELS INTERESSOS QUE VAN ARRUINAR ELS PAISSATGES, QUE VAN CONTAMINAR L'AIRE, QUE VAN CONSTRUIR HABITATGES INDIGNES SU ELS MATEIXOS QUE ARA VOLDRIEN TRENCAR ELS INSTRUMENTS QUE TENIM PER ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI. PER DONAR A LES NOSTRES CIUTATS I ELS NOSTRES BARRIS LA DIGNITAT URBANA QUÈ MEREIXEN. VOSALTRES, PERò, NO US DEIXAREU ENGANYAR. BARCELONA NO VOL OFEGAR NINGú. BARCELONA NECESSITA DE TOTA L'àREA, COM TOTA L'àREA NECESSITA DE BARCELONA. QUALSEVOL INTENT DE CONFRONTACIó, DE DIVISIó SERA INiiTIL. I ARA ACABO. TORNO A FER DE PREGONER, A CRIDAR —VOS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè VINGUEU A LA FESTA, A L'ALEGRIA, A LA GRESCA. ELS OUE SABEN TREBALLAR, ELS QUE SABEN LLUITAR, SABEN TAMBÉ DIVERTIR-SE. I VOSALTRES EN SABEU. AIX5 DONCS, ENDEVANT LA FESTA! Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -5Ref.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3968 Title A name given to the resource Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gavà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Territoris Model social Gavà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1063/19861210d_00177.pdf 85806475004e07ea15870432a2163512 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PR ES I.DNCIA SEÑOR: No quiero dejar de aprovechar esta ocasión única para expresar, de forma clara y rotunda mis convicciones sobre vues tra contribución al objetivo olímpico. Creo que es de justicia y que es necesario destacarla en este preciso momento, cuando la euforia inicial de la designación ya ha sido superada y cuando se ha iniciado un laborioso y a la vez fascinante proceso de construcción. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Barcelona'92 es un sueño que se está plasmando con el esfuerzo de todos, en una atractiva y compleja realidad . Una etapa de ilusiones está cediendo ahora, al momento de las verdades. Y la verdad, la realidad, es el apoyo masivo de toda la sociedad española. Un apoyo que surgió de forma temprana y espontánea, un apoyo que hoy ya es absoluto, un apoyo que promete ser espectacular durante los Juegos de Verano de 1992. �3 AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA gran verdad seguirá siendo la de las metas comunes, la de los objetivos globales, la de las aspiraciones compartidas. Toda la ciudadanía se volcó a favor de la Candidatura barcelonesa; el mundo del deporte, la iniciativa privada, los medios de comuni cación, técnicos y especialistas de todos los campos, las instituciones,... todos se aunaron en una voz unánime que fué precedida y culminada, desde el primer momento por VOS. �4. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Quiero recordar, la reacción de VUESTRA MAJESTAD al conocer la designación de Barcelona. La energía y profundidad humana de vuestras palabras me emocionaron y me hicieron vibrar en los más hondo de mi persona. Era evidente que habíais hecho mucho más que cumplir con vuestro deber; habíais cumplido con vuestros sentimientos. Y ahora yo, en representación de toda una comunidad que reconoce vuestro sentir, tengo que deciros que también, en aquel momento, con vuestra alegría representasteis la de todos los españoles. �5. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA SEÑOR, Permitidme que repita aquí la frase que pronuncié ante el entusiasmo de los barceloneses al llegar acompañado por el Presidente de la Generalitat y la delegación que representó a Barcelona en Lausanne: "Lo que es bueno para Barcelona, es bueno para Cataluña y lo que es bueno para Cataluña, es bueno para España". Y a VOS, SEÑOR, os corresponde hoy continuar dirigiéndonos por este camino. Y por ello, �6. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA quiero pediros públicamente, -tal como se ha solicitado a Vuestra Casa- que, como Rey, como deportista olímpico y como ciudadano, sigais al frente de Barcelona'92, aceptando la Presidencia de Honor del Consejo de Soporte a la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Madrid, 10.XII.86. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3969 Title A name given to the resource Discurs davant S.M. el Rei Joan Carles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Rei com a President d'Honor del Consell de Suport per a la Organització dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Esports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1064/19861211d_00176.pdf bed9187dc1d106618dcefac32936419a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Presentació de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall per al catàleg de l'Exposició "Espais'i Escultures: Barcelona 1982-86", Fundació Miró- 4À- 12 Ba rcelona, rlre de 1986 Exp. 705/84 - IMI'AEMTA MVYICIPAi. �..Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'exposició que presentem és un resum visual del que ha estat la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona en els últims quatre anys. No sabria dir si la practica urbanística impulsada per Oriol Bohigas i J.A. Acebillo ha induït una teoria o si aquesta va ser. prèvia. El que si puc assegurar és que la tasca dels urbanistes municipals ha estat un element importantíssim en l'esforç que tots hem fet per llençar internacionalment el nom-de Barcelona, per retornar al nostre paissatge urbà la seva dignitat perduda, per crear un ambient de controvèrsia i de debat en una societat catalana amenaçada pel conformisme, l'-uniformisme ideològic i la por a la confrontació. L'urbanisme dels quaranta anys previs als ajuntaments democràtics fou tan miserable que calia emprendre actuacions d'una certa .potència urbanística raer trencar la monotonia i l'asimetria heredada. Era una decisió arriscada i fins i tot perillosa, però penso que va ser encertada. Amb la recuperació de la memòria cultural no n'hi havia Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-3- 1 } Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació prou. Les ciutats no viuen només d'una mena Ref.: litúrgia del record. Per això vam p referir correr el risc de crear uns espais amb una forta impronta personal dels seus autors, abans de mantenir la mediocritat ambiental que haviem heredat. Com a Alcalde i com a Barceloní, espero que aquesta exposició . desperti • 1'intèrès dels seus visitants, barcelonins i no barcelonins, per conèixer millor la nostra ciutat, per descobrirla o redescobrir-la. I que el debat continui. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3970 Title A name given to the resource Presentació de l’Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, per al catàleg de l'Exposició "Espais i Escultures: 1982-86", Fundació Miró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Urbanisme Model social Acció política Fundació Joan Miró Escultures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf 44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881 PDF Text Text +IIIV 411+ Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES" A CORNELLà DE LLOBREGAT Cornellà, 12 de Desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía. La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo, activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto. Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades metropolitanas en Europa. El proyecto que me estaba él explicando y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones. Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas metropolitanas. Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúñtament de Barcelona , * Gabinet de Comunicació Ref.: conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos, para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no, yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del todo. Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de ciudades basicamente. Si algo és es esto, precisamente, en relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a 300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro lado a 300 Km. está Munich. Entonces quedan cuatro ciudades en este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una joya histórica, son la creación de la humanidad, como una especie de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España, en menor medida en el Norte de Italia, etc. Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo, y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo, que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo curioso es que la Europa política es una construcción agraria y primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ReF3 - Gabinet de Comunicació seguramente que los campesinos lo pasen mal. No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el 40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se lo exportamos subvencionado para que se lo coman. Esta es la situación y en este sentido empieza a haber dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser, no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria, no es sólo un problema. También es una ventaja y hay que saber aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido históricamente de más vital. Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las ciudades. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 4- En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a través, por los medios de comunicación también, he visto con una alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo hay como una preocupación en un centro en el que todos nos encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área hacia municipio, que es la tendencia tradicional. Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana. Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida, no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana. Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. como la �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ReF:5 - perspectiva como valor, como valor central, al final de las perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage, aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y nosotros podríamos llamar "los retales". Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva, orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son nada, esos terrenos urbanos, típicamente y definitoriamente metropolitanos que no son ni calles, ni casa, ni campo y equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera, entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- 6- incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que hay que entender y quizá valorizar. Todo esto es un tema que aun está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba el de una contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera corona y luego está la segunda corona, todo esto ¿visto desde dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto, así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él, que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su comportamiento incluso de experiencias anteriores. Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana exista. El problema de la identidad de las periferias puede plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 7 - un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del ingreso. Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él. Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y • las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad. Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local, sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta. Se está produciendo en este territorio de una forma muy embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal, por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació esto es enormemente positivo. ReF-: 8- No sólo desde el punto de vista económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede generar en torno a un proyecto de este orden. El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana, pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de ideas positivas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:: 9- Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que reivindicar. Cuando ya no sólo el área metropolitana se está reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia, no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y en la Ley de Bases de Régimen Local. En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría, típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �aa Ajuntament de Barcelona ReF 10 - Gabinet de Comunicació pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de autocensura mental metropolitano. o literaria ahora se reserva al hecho No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se habla del fet Metropolità. Es un tema un poco casi tabú, parece mentira pero es así. Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo enriquecimiento. Para mí hay un dogma en la vida política local y es que nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos, y que la Ley no prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley, hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas son mudables, los principios seguramente no tanto, o más lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la autonomía local. Y habla que sólo se le puede quitar a un Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref7:l l- competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir, porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía de la voluntad municipal para realizar el servicio a los ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la colaboración. Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al nivel de los comportamientos políticos dominantes. Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el camino difícil de suprimir entidades metropolitanas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Y no me cabe �r.. :i.< de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- l2- la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una adscripción territorial a un municipio a unos entornos territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos del cambio de la faz política europea en los próximos años. Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la construcción de ciudades metropolitanas en Europa. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3971 Title A name given to the resource Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà del Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis Europa Administració local Territoris Model social Cornellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf 2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e PDF Text Text 1+1111I Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones d'Esquerra Barcelona, 17 de gener de 1986 �y I Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu. Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i, com a persona influida per la pròpia experiencia política, primer en el camp de la esquerra inevitablemement, universitària (i no tant), en el de la configuració de la convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions urbanes més importants d'Europa. 1.- Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi- 70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la producció. 2.- Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat, disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la relació dels ciutadans. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �, , -3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb una altra d'igualment abassagadora: mobilitat, l'intercanvi, el comerç, l'internacionalisme, la la curiositat, la fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim. 4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta. 5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats que porten altres noms. 6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que hem de fer. 7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring, el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la pàtria petita i afegia, aproximadament: "per què dir-nos barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i per Catalunya". Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop. 8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents: una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta. Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran, oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme. Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la ganga de l'accent novell, agosarat, juvenil, ingenu -tant emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels materials: en sabem més). La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç també, com diu l'O.B. L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més. El futur està darrera la cantonada. No es una ficció. 9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la generació més jove, els nostres fills (els vostres companys) puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona. Anem per l'altre. - 10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -6Ref.: mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa, d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova. 11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya, una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona, Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu. 12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme, temible però legítim, explicat per la història, en el nostre futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -7Ref.: conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de respectar, som nosaltres mateixos. 13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest i a l'Est. Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy útil i creador, o que permet la creativitat enfront de l'ensopiment. Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment. El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant. El que no podem admetre és la glorificació de les diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil, convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització. 14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• -8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de falsetat. 15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el catalanisme obert, i la construcció de l'igualitarisme, estan en les nova Espanya, i mans de l'esquerra catalana, de la nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo crec que engrescadora. 16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de verificació ulterior. -Catalunya d'assenerament, està vivint d'enfortiment processos contradictoris de la confiança, de lenta devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament, intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media, d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi, comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea de pàtria que es vol imposar com un catecisme. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �+Mc, —9— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça. Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans de comunicació. - El mateix origen tenen les apelacions als propis conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de la burgesia catalana, que conviu amb l'occidentalisme més frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �í*fia 'Ry Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -10Ref.: van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra, la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons. Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió, en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o no al govern. Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que en definitiva es un distintiu de l'esquerra. Endavant, endavant de debò i moltes gràcies. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3972 Title A name given to the resource Conferència Homes i Dones d'Esquerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Nacionalisme Federalisme Liberalisme Acció política Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1067/19861216d_00182.pdf 8f510f483396c5cef563481edbb270b6 PDF Text Text ^^ _ ^ \ .:^ , : _ _- -----_. E, C6M^ ^ ^ L K ^K• fv, (hiC^(C...^ ^it PAR AVI t^I /III y reNw1 : c° ((4) u.`` , "EMPRIUS" (441 ^ Barcelona, 16 de desembre de 19 1 ,.I^ �Gràcies a en Juli, gràcies a en Roman Planas, gràcies a Emprius per haver-me convidat i gràcies a vostes per haver admés el tracte d'aquest horari una mica intempestiu en el qual m'hauran de sentir amb un acompanyament de mïisica de fons que està molt be, la música sempre hauria d'estar present. Jo els hi diré molt breument, perqué després puguin en tot cas preguntar, tres pensaments sobre el futur, però sobre elements del futur, jo m'havia anotat aqui algunes de les coses que penso que avui estan sobre la taula. Una sobre Catalunya, encara que breument, perque ja veureu que soc partidari de que no se n'ha de parlar tant. Un altre sobre el Socialisme que es la meva ideologia. I un altre, en tot cas, sobre l'escenari internacional en el qual ens movem. Els catalans i els que no ho són, i els socialistes i els que tampoc ho són, pero, en tot cas, es un escenari en el qual estem obligats a estar i a coneixer. Sobre Catalunya jo diria -com avançava ara mateix- que jo crec que no se n'ha de parlar massa i que justament aquesta hauria de ser una de les divises d' una actitud sensata de futur en aquest pais. Es a dir, no abusar -ne, aix6 que s'en diu en totes les religions, no abusar d'alló que es justament important dalló que es justament sagrat. En segon lloc diria, i poden comptar que els pensaments que deixaré anar son una mica provocatius perquè desprès en podem 2 �discutir, pera, jo crec que no se n'ha d'abusar. Crec que -com deia d'una forma una mica retòrica- Jack Kennedy, en el seu moment, doncs ens hauriem de preguntar que podem fer pel pais i no tant doncs que pot fer el pais per nosaltres. Crec que Catalunya esta servint per massa coses i que p otser la gastarem i que aquest nom no s'hauria d'utilitzar tant. I, en tot cas, crec com un gran poeta de finals del segle passat i principis d'aquest que, a última hora, diguem dintre de la part i el tot i un pais que confia en si mateix, doncs, ho acaba descubrint i utilitzan amb sabiesa aix6, aquesta veritat. I deia aquest poeta als empJ4irdanesos, els hi deia en aquell moment -curiosament-, es discutia ja la qüestió de l'Europa. Era un moment en el que es va discutir -ara no recordo exactament l'any- era sobre l'any sis, potser, i es discutia com haviem de ser europeus, si erem europeus o no ho erem. I a q uest senyor va dir que, evidentment, nosaltres erem europeus, els catalans, però que la millor manera de ser europeus era ser bons catalans, era ser catalans. En definitiva, que el imperi més gran que ha vist la historia, que es l'imperi roma, la gent els deien romans, doncs de la mateixa manera nosaltres catalans. I que els anglesos, i els alemanys i tots plegats quan eren a Europa ho eren perque justament er anglesos i alemanys i no 3 se �n'amagaven, d.iquess im. Aleshores a q uest pensament es més aprofondit en aquest context i aquell escriptor acaba dient que en definitiva si es cert q ue que dintre d'allò q ue és més proper í més xic, més petit, més la part hi ha el tot i que per tant serem europeus a mesura que serem catalans -continua ell-, diu, per que barcelonins, no seria prou encara. Diu encara, es a dir, que hi ha d'haver-hi un moment de futur, potser, en que aix5 si que sigui prou, justament. 0 Aleshores adreçant-se als emp^/rdanesos els hi diu: mireu que ^0 l'Empdà arribarà un dia empordanesos que serà millor que us /0 diquen emp/rdanesos potser que no pas catalans. interessant per vosaltres i per Catalunya. 19 (o un dia p erdès l'Emp, rdà ja yo Serà més Perque si Catalunya seria mai més Catalunya. En canvi /(h si l'Empr dà es quedés sol, a la volta, Catalunya podria tornar a existir. Dintre d'aquest pensament tan bell, tan maco, el mateix escriptor continua dient tambè que se li podria dir potser que per_qué en cometes de parlar de Catalunya no par_laf d'Esnanya, perquè en comptes de dir catalans no dy espanyols. I diu oh! és que ser catalans, dir-se catalans es la millor manera de dir-se espanyols. I ho diu amb un esclat de confiança que jo trobo avui a faltar entre nosaltres. Jo crec que aquest tipus de confiança ens hauria de fer més aviat forts que no xas febles, justament. Saber que la millor manera de dir -se espanyol per un català es dir-se català. 4 /o �Crec que aixó, en aquest moment, falta en aquest pais i estic convençut a més de que falta, és a dir, que és una mancança que tenim però que no durarà, que no durarà. Que aviat ens trobarem una situació diferent en la qual els tabus, els tC‘lI temors, les pors, l'exces de -jo diria- dt ¡ autocensura, de vegades, que hem d'utilitzar al parlar, doncs hauran passat. Hauran p assat p erque serà més comode i millor doncs parlar francament, dir les coses que un pensa. 1 les coses que penso que la majoria de la gent pensarà aquí a Catalunya seran justament aquestes. Jo crec que sobre aquesta base de confiança, que Catalunya acabarà tenint el paper que es mereix dintre d'Espanya i que, contra el que de vegades podem pensar, no està acabant de conseguir, justament, perquè afortunadament els altres podes 4{) .(M4 s'estan d,`^e espabilan(bastant més detjos` que nosaltes ens pensem. Aixó us ho dic p erquè, no només perquè sigui una intuició sino perquè vaig sentir els 17 Presidents Autonómics passar pel Saló de Cent, l'any passat, aquest curs passat i cada un ha anat explicant la seva i Deu n'hi do les coses que han explicat i Deu n'hi do la investigació cientifica, per exemple, que es fa a Astúries, posem per cas, cosa que segurament doncs fa 15 o 20 anys no es feia i fa 50 tampoc. La mecanización de procesos discontinuos en la producción de no se que, aixó es el que està fent en aquest moment la Universitat juntament amb la Comunitat Autónoma del Principat 5 �d'Astúries, amb una certa / , amb una certa pretensió, i amb uns certs lligamens amb les empreses que . en saben d'aix6. Aixó està passant / no ho saben, pero aixó esta passant. De manera que per acabar aquest punt, jo crec que aquesta Catalunya de demà, un demà no massa llunyà, serà més confiada amb ella mateixa, més confiada en els altres i la condició per ser-ho es que, evidentment, dintre de casa hi haqi més confiança, i haqin menys que hi hagi més tranquilitat, que hi haqi més diàleg, que hi hagi més debat, en el sentit de la paraula, no debat que esta a la frontera d'alió que es prohibit, d'alló que no s'hauria de dir, sino un debat franc, pluralisme, versus el monisme, diguessim, lo que seria una concepció monista única, unicista, unitarista de Catalunya que seria la nostra mort a la / No hi ha cap ser viu, cap ser comp lexe que prosperi sobre la base de la simplicitat, tots prosperen sobre la base de la complexitat. És cert que a vegades un excès de complexitat pot ser fatal i és cert també que en moments extraordinariament dificultosos per un ser viu hi ha una certa especialització a vegades aquest ser viu que es dedica justament a defensar -se, aleshores és un ser especialitzat, el que és evident és que el que provoca més mortandat entre els sers vius es la manca de complexitat, la manca de diversitat. També com el pais nosaltres hem de esperar ser un pais plural, un pais complexe, un pais com a mínim dual, com a mínim dual, i el dualisme de Catalunya apareix a cada cantonada. 6 �Es evident que hi ha una certa comoditat posible de .negar aquest dualisme, de ignorar-lo o fins i tot de tractar -lo de reprimir. Estem vivint en torn a debats com ara l'Ordenació Territorial, intents aquests fets, són intents, fracasats d'avant mà, totalment, perque la realitat supera sempre aquest tipus de cotilles mentals, les quals intenta evitar que la realitat justament s'expressi. Jo crec, estic segur de que aquest pluralisme senzill, que és el dualisme, Barcelona-reste, per exemple, ciutat-camp, doncs acabará per imposar -se, no hi ha manera de q ue no sigui així i si voleu una explicació q ue hauria de ser al menys, potser més agredolça en aquells que en aquesta qüestió potser no estan tan d'acord amb mí, una explicació posible es justament histórica, no de futur sino histórica. Els grans moments de Catalunya han sigut aquells en els quals Catalunya ha tingut un poder com a Catalunya i a més ha tinqut defensors de Catalunya que no han sigut Catalunya mateixa. A veure si m'explico. Ha deixat que hi haguessin ciutats i poders locals que defensessin Catalunya en profunditat i -jo diria- amb valentia, va ser el cas del Consell de Cent, va ser el cas de 1714 (?), q ue ja sabeu que qui va defensar a última hora l'honor de Catalunya va ser el Conseller en cap per que era un advocat, a última hora, no havia estat pas elegit per fer la g uerra, tanmateix, la va fer. Va ser elegit per un any, perquè nosaltres erem elegits p er un any, no com ara que son doncs 4 o 8 anys, de vegades, aixó pot ser totalment excesiu, 7 �sino per un any, i aquell home que aquell any li havia tocat, que era de Moià, i que s'havia casat amb una pubilla de S. Boi, en R. Casanova li va tocar agafar la bandera de Sta. Eulàlia, posar-se al baluart de la ronda, del que ara seria la Rda. de S. Pere, i defensar allà fins que va ser ferit l'honor no de la ciutat, no només de la ciutat sino de Catalunya i ben que li va anar a Catalunya gràcies que va tenir doncs aquest defensor. Un pais ric, un pais potent, és un país que més a més de tenir la seva defensa convencional, diguem així, te la defensa infinitiva de cada un dels seus ciutadans i de cada una de les seves parts components, de cada una de les seves ciutats. Cada una d' ellas, les més importants, hauria de ser capaç de defensar l'honor de tothom, aquest es el cas de Catalunya, aquest és un argument històric per defensar el que jo crec, en definitiva, serà el futur. Sobre el Socialisme voldria dir que potser el socialime de Catalunya té la responsabilitat, o m é s bé la possibilitat, per no possar-nos trascendentals, té la possibilitat de defensar una cosa que sembla mentida pero que els socialismes encara no han defensat que es la necessitat o la possibilitat de que desde una óptica socialista que jo defineixo com una óptica d'igualtat, bàsicament, í de llibertat -jo definiria així el socialisme: igualtat i llibertat- des d'aquesta óptica, defensar justament la possibilitat d'una critica aferrisada de l'Estat i entenent l'Estat com a concentració de poder, no com interés general, sino com a manifestació corpórea d'aquest interés general amb unes persones i amb uns mitjans materials que fan cada vegada aquest interés general, més ben dit no el interes general, sino els seus 8 �representants, materials i personals, es converteixin justament amb enemics de molts interesos particulars. Jo crec q ue hi ha una tradició aquí a Catalunya molt antiga, p otser fora del camp del socialisme, pero també dintre del camp del socialisme -com sabeu, no va ser una tendéncia molt dominant entre nosaltres- i aquest es un tema que explica moltes coses del nostre passat, del nostre passat com a Catalunya i del nostre passat com a Espanya, el fet de que Catalunya no lligués justament aquest socialisme, no es pogués crear una peninsular en torn al socialisme en la esquerra, doncs molt bé, aquell socialisme que potser va ser poc, en tot cas si que va anar per aquesta línia, l'anar q uisme també, el sindicalisme / no ens hauria de costar tant en el fons d'admetre que la nostra obligació, que la nostra contribució al desenrollament del socialisme en un moment crucial -ara diré perqué- del socialisme hauria pot ser justament aquest, lo de defensar que hi hagués formules de mercat, las de competició, las de risc, las de desiqualtat necessària, per incentivar, són idees perfectament recuperables desde una óptica socialista, radicalment socialista, radicalment igualitària. Els p ensadors socialistes més profons i més complexos, en Marx, doncs veian clarament que la igualtat entre persones diferents és la diferència, doncs justament, la uniformitat. Bé aixó sería només una frase, en tot cas, perque per dir fins a quin punt es possible de trobar dintre del socialisme referéncies que ens portin, aprofunditzant aquesta linfa que hem penso que es una linia en la qual nosaltres podriem col.laborar. molt important colaborar, i perqué 9 Perquè es és important al �moment del socialisme. Es important perquè el socialisme avui esta revisant Europa, esta revisant les seves bases doctrinals, les bases doctrinals del socialisme, les escrites, le ks vigents per dir-ho així-, son bàsicament la Declaració de Frankfurt de 1951, quan passada la 2a. Guerra Mundial els Partits Socialdemòcrates europeus van decidir d'escriure negre sobre blanc que és el que pensaven de la guerra freda, de les dues potències alinear-se en el mon occidental i amb la llibertat d'empresa i de mercat, però tambè evidentment, defensant les conquestes de la classe obrera des de 1920 en el després s'en va dir l'Estat del benestar, doncs molt bé. Avui la Internacional Socialista està revisant, esta començant, esta en un procès molt llarg de revisió d'aquesta declaració i s'escau a més que el President del Comité de Revisió és el President del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, que després de la mort d'Olof Palme, desgraciadíssima, s'ha convertit possiblement en la personalitat que pot fer de fil conductor de l'etapa del futur del socialisme europeu, segons molta gent. De manera que és evident que aquí, per primera vegada en la historia del socialisme espanyol que no ha sigut particularment ric en matèria d'aportacions teóriques i doctrinals, en relació a materia d'aportacions practiques sí, doctrinalment no, hi ha la possibilitat de que el socialisme espanyol contribueixi d'una forma important al socialisme europeu i per tant a tot el socialisme mundial. I en aquesta contribució jo crec que aquí a Catalunya nosaltres hi hem d'aportar-hi potser doncs aquesta vessant. 10 �f fl Jo soc un convençut de que la desconfiança del ciutadà respecte de l'Estat es legítima, es profunda i que, com a socialista, hem raca i estic en contra de que estigui purament en mans de la dreta. Crec que els socialistes no han de deixar, senzillament, que l'interes econòmic sigui el que monopolitzi la desconfiança envers l'Estat. Evidentment, la desconfiança envers l'Estat en mans de dreta es una mica sospitosa, des del punt de vista sempre, perque el diner es sobre tot un poder. I l'existncia d'un altre poder, en aquest cas, formal que és el cas de l'Estat, és el cas formal, p ot no ser benvinguda en el camp del poder fàctic, seria justament el diner. Per tant, q ue la dreta s'oposi a l'Estat és com a mínim natural, i com a màxim suspecte. Ara és la esquerra la que s'ha de plantejar seriosament el problema de la desconfiança respecte de l'Estat i de les límits que ha de posar en el Estat. la consecució de l'interes general no representi Perquè una materialització d'un cos que s'autonomitzi i es converteixi en una opresió respecte del ciutadà. Penso que aquí tenim tot una feina a fer que es molt nostra en la forma -podriem dir- i que la nostra tradició possibilita de plantejar amb tota profunditat i amb ens tota radicalitat. Jo crec q ue idees com les de iniciativa, idees com les de risc, per exemple, son idees que repeteixo no poden i no tenen que quedar en mans d'aquells que voldrien que aixó fos sempre associat a la idea de benefici privat, fins i tot que la idea 11 �d'empresa, diria exactament el mateix, no ens enganyem, molts de nosaltres esten i hem estat i estarem en el futur en la frontera de ser uns traballadors asalariats, el traballador, el mateix empresaris, en definitiva, promotors de idees. I hem penso que es una extranya esquizofrènia q ue en aquestes circumstàncies haguem de renunciar a l'idea d'empresa com idea de / n'estem en empreses de tot no tipus p úbliques no es una empresa l'Ajuntament d'alguna forma, no ho son els JJ.00, no ho son tantes cooperatives i tantes companyies teatrals. Però es que la Trinca no es una empresa i es pecat , fer el q ue fa la Trinca, no ho es, des del punt de vista del socialisme no ho veig. O és que tantes i tantes produccions culturals o econòmiques que a vegades son públiques o que a vegades son p rivades no son coses que nosaltres hauriem de defensar. Per tant, perdre-li una mica la por en aquests termes, que per mi son termes que desde el punt de vista polític són, no tenen cap contingut, cap valor especial, no són ni d'esquerres ni són de dretes. I això no hem fa està en a mi, personalment, encara q ue això cada un pot pensar el que vulgui de ser profundament radical, pero en el qual (?) hi ha altres coses, per exemple, en el tema de la igualtat (?). Jo soc un convençut de que amb el "cuento" de la competició, amb el "cuento" de la llibertat de mercat i amb el "cuento" -ara diré perquè dic "cuento"- amb el "cuento" de la llibre competició, el que est à succeint moltes vegades és que la llibre competició s'impedeix. S'impedeix perquè aquells que han arribat a tenir justament una retribució diferencial, per la fortuna que van tenir, per la herència que van cobrar o per l'encert que en un moment donat de 12 �la història van aconseguir_, si d'aixó n'han tret un benefici, aquest benefici els hi permet normalment de tractar d'impedir crue els altres el tinguin. Es més, la seva tendencia natural es justament aquesta, tractar de limitar la mesura en la qual altres poden arribar a gaudir la mateixa situació diferencial. no, ^i mes perque si tots arribessin a gaudir_ la mateixa situació diferencial, diferència no hi hauria. De manera que en nom moltes vecades d' acuesta llibertat, d'acruestñ comp etició, d'aruest dret a la diferncia, el que s'intenta és delimitar el dret de diferenciar als altres i aquí es cuan jo crec que hi ha el taló crue es el p unt clar del p ensament de la dreta i aquí és on jo crec que en nom de la mateixa llibertat de competició, de llibertat de diferncia, des de la esquerra, sempre li can q ue es pot anar més allà. Par 6ltim i en un tercer nivell de pensaments provocatius, aquests si que realment, es un p ensament provocatiu sense mes, jo crec que a nivell internacional estem entrant i fa temps que ho crec, no es des que ho diguem per / sino bastant abans, este m acostant -nos amb una nova eta p a de les que podr iem definir com és a dir, rue pot despr é s durar o no durar, aix6 es una altra niiestió. a mi em sembla i no sabria explicar p er_nue, per aixó dic que es purament un tema perquè seria el resultat de comp utar una colla de qüestions entre les quals ni jo mateix soc conscient, aixó del que en dirien nas o intuici6. Es una manera de computar moltes alhora sense tenir -les que explicar una per una. �Jo tinc la intuicio i crec que molta gen te la intuicio, de q ue ens acostem a un moment mundial, en que evidentment que pot passar al contrari, p erque hi han moltes variants que poden originar situacions molt contradictories en aquesta Pero que és possible que es produeixi una situació en la qual apuesta demanda insatisfeta de fraternitat a nivell universal que hi ha, que es evident que hi ha, buscarà una manera d'expresar-se en el mercat polític mundial i trobarà algun tipus de solució, ni que si g ui temp oral. Per que tampoc crec que aixó sigui una cosa q ue hagi de durar per sempre. Sort que amb aixó no som ni catastrofistes per sistema, ni o p timista tampoc per sistema, pero si que en penso que entrem en una fase on la tindrà un pes i un gran valor. No més dir -vos que la gran p assió que a nivell mundial hi ha p els JJ.00. evídentíssimament. te que Els veure amb jocs olímpics aixó, evidentment, festa són una de fraternitat que dura 15 dies, i en la qual doncs els homes i les dones tenim una possibilitat que és el que realment ens agrada que és tenir la nostra bandera, la nostra bandereta, per poder comp etir i guanyar, tractar de guanyar i anar contre els altres, competir, jugar i al mateix temps ser amics d'aquells amb els quals competim. Aixó es la definició de benestar a nivell social, internacional. La gent el que vol es justament competir, assistir a l'espectacle de la competició, veure com uns guanyen i altres perden i a més a més celebrar-ho tots plegats. Aixó es lo que jo diria la gran festa de 14 fraternitat �universal, que si té tant éxit, tanta demanda, i tant públic, tantes ciutats ho volen i tantes televisions ho volen retransmetre a tot arreu del móm es justament perque es un sucedani jo diria de lo que la gent vol a nivell real, no a nivell de 15 dies, sino a nivell de 15 anys, de tota la vida. La gent el que volen tota la vida és aixó, poder competir í demostrar que cada un és millor i aixó s'està en aquest manifestant moment a nivell molt important per tant internacional p otser que no dugui en lloc, pot ser que qualsevol dia i en qualsevol recó del món s'ensengui el que ha de ser la guerra que seria la última i no ho explicarie ningú, potser perfectament i es evident que aquesta sola p ossibilitat de canviar tot el sistema / de pensament, tots els ciutadans del món, els més joves naturals que nosaltres mateixos per nosaltres es un joc encara, mal admés, aixó és segur i es Cert peró també és possible, repeteixo, també és possible Crec que aquesta fase diferent qu'entrem en una fase diferent. de les relacions internacionals tindrà una influéncia a Espanya, al cos administratiu, en primer lloc, a Europa se'n gaudeix d'aquestes situacions, Europa va malament sempre que hi ha tensió, sempre que hi ha tensió. Es més, jo diria que interpretacions una mica agosarades i mal intencionades volen que la guerra del 73 i del 74 i les situacions que han sortit de l'abaixament de preus mundial o sigui de materies primeres o sigui de petroli han sigut promolqud.es, no es que hi hagi ningú que les hagi creades, però 15 �de fet corresponian a un interes dels altres que no eran a Europa, aquells continents que tenen molt, molta terra i poca població en relació a la terra que tenen. Doncs Europa que té aquesta característica de ser molt p oblada, de dependre molt de la seva propia productivitat, de la seva p r_opia densitat hi tó molt a guanyar en una situació com aquesta. I dintre d'Europa en's hem d'anar pensant au'Espanya i que Catalunya puguó i aqui a Barcelona aue farem. Nosaltres tenim la bandera que la podem utilitzar és la bandera del 92, si no tinquessim aquesta, n'inventariem una altra, / no só pas quina, dien que alguna cosa tindria que pensar perque altrament no estaria cumplint jo crec amb la meva obligació, en aquell moment. En tot cas, ho hem aconseguit i d'aixó ens en podem qaudir, desde luego, com sempre, doncs amb moderació. Aixó es tot. 16 �PREGUNTES: P.- R.Alcalde.- Hi ha moltes coses sobre aquesta denominació, n'hi ha moltes de diferents, no. Hi ha una que és molt important, que és els cinturons, la xarxa arterial -se'n diu també- i aix6 jo recordo que a l'any 1965 -el 62 hem penso que era-, ja estava dibuixat, es a dir jo quan era estudiant d'econòmiques i quan vaig acabar la carrera em vam donar una mena de publicació molt allargaçada en la que hi havia la xarxa arterial aquesta ja hi era a l'any 1965, i ara que ha quedat de tot aix6 es el barranc que hi ha que es diu Vía Favència, no sé si ho heu vist alguna vegada, allà a la Guinaueta i a Canyelles. Doncs tot aix6 s'ha de fer, i s'ha de fer immediatament, ja no podem esperar molt més, entre altres raons perquè els habitants d'aquella zona es consideren, amb raó, doncs que se'ls esta prenent el pèl, d'alguna forma. Ja fa molts anys que tenen aquell barranc allà possat i que no s'hi fa res mes. Aix6 s'ha de fer, però ara lo que hi ha és que en les transferències que s'han produit de l'Estat a l'Autonomía, una de les transferències i en Narcis Serra és el culpable en el sentit 17 �p ositiu, és justament la xarxa arterial que es va produir en els / es va produir i aquesta transferéncia obliga a pensar que avui en dia, saben que es aix6 es feia per conveni, aix6 abans es feia per conveni, un conveni entre l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona per un altre o bé la Corporació Metropolitana si parlem doncs del cinturó litoral, fora del terme municipal de Barcelona. I eran convenis que repartien 65% l'Estat i 35% el Sector Local d'aquí, sigui Ajuntament o sigui Corporacié Metropolitana. Quan es va transferir aix6, evidentment, va passar a ser la Generalitat la que va quedar encarregada de fer el 65%, però la Generalitat com ja sabeu fins ara no tenia diners i ara que en té dubto que els possi també. De manera que aquest es el problema que teniu, que si nosaltres anem a l'Estat, l'Estat ens diu que aix6 encara que vulgués no ho pot fer-ho per.qué legalment està transferit, i la Generalitat ens ha dit fins ara, encara no tenim la resposta definitiva, ens ha dit fins ara que efectivament ho té transferit però no te diners per fer-ho. De manera que aquest es l'impasse que s'ha produit. La realitat es que finalment els advocats municipals s'han trancat el cap i la gent d'hisenda de l'Ajuntament i així com han perdut una sentència horrible avui amb els funcionaris després de no se quants anys de pleitejar, en virtut de la qual cada funcionari de l'Ajuntament de Barcelona li toca la loteria (?) per 4 anys retroactius per 50 mil o 60 mil pessetes, la q ual cosa es una gran quantitat de diners, com us podeu imaginar, i en 18 �canvi els advocats de l'Ajuntament de Barcelona descobert que el conveni en virtud del qual l'Estat havia de fer les obres, amb un 65% i que va ser traspassat, tenia una duració en el temps i aquesta duració ja ha acabat. De manera que en aquest moment no hi ha ningú que tingui ni cap obligació ni cap possibilitat també de fugir-la. Es a dir ara ens hem de tornar a seure amb una taula l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i la Corporació Metropolitana í acabar decidint quina part hem de pagar cada un. No ens espantem perque això ja s'està fent als mesos anteriors. Tot i amb aquest interrogant jurídic que hi havia, de fet la negociació econòmica ja s'ha fet la negociació econòmica ja s'ha fet i avui en dia està molt avançada. a l'Estat Jo us p uc dir que ja va arribar amb uns posicionaments bastant favorables, ara fa cosa de un mes, la Generalitat s'hi esta acostant bastant, aquest matí he estat amb el President Pujol, per parlar entre altres coses justament d'això, i jo veig que això està bé, està madurant rapidament, de manera que una inversió que representa una quantitat de 75 mil milions, ap roximadament, que vol dir fer el segon cinturó, que es una U mirant el mar, més el cinturó litoral que es una U mirant muntanya i que es creuen. la Això d'aquí fer-ho representa aquesta quantitat. Si l'Estat hagués de fer el 65%, doncs hauria de fer, aproximadament, uns 50 mil milions i el sector / hi ha troços que estan fets hi han trocets que estan fets, per exemple, al mes de febrer-mars inaugurarem un 19 �tr_oç q ue està fent-se, 65% Ministeri d'Obres Públiques, 35% Corporació Metropolitana de Barcelona, que es el troç que va de , al Port de Barcelona. Molins de Rei al N'hi ha troços ara, doncs aquest que passa per del cimentiri, etc., aixó estarà acabat al mes de març. Doncs al mes de març si un vé de Molins de Rei en 18 minuts es montarà a Colon. I si un viu a Terrassa doncs en 25 minuts i estarà, lo qual es molt positiu. Evidentment q ue falta aleshores molt, falta doncs que aquesta finalització del Cinturó Litoral que avui s'acaba de .... salti dintre del Port, de casa d'en Carles practícament passi Ponsa, s'ensorri, o sigui que per sota de Colom i empalmi en lo que es ara aquesta construcció semi deprimida, com diuen els enginyers, que hi ha al Moll de la Fusta. Si ara en el Moll de la Fusta, que s'inaugurarà el dia de Reis al matí esteu convidats el dia 5, el dia abans de Reis, doncs hi ha una calçada semideprimida que es diu que es deprimida efectivament no té sostre diquessim, però / doncs aquesta calcada empalmarà amb la continuació del Cinturó Litoral dirigirà (?) que saltarà cap al port i que s'en per justament abocar en el Moll de la Fusta i que 20 �continuarà per l'Avgda. Icària, cap al cimentiri del Poble Nou, i cap al Poble Nou i després ja cap al riu Besos i pujant fins a la Trinitat Vella i a radera de la presó hi haurà una anella de conexió i allà s'acabaria el Cinturó Litoral. Bé_ tot aixó d'aqui es la part del Cinturó Litoral que està p er fer, esta per acabar de fer. I es una part d'aquests famosos aconteciments L'altra part es la que va justament desde aquesta anella, més ben dit, desde una anella que es diu K. Marx, el que passa es que hi ha molta gent que no ho sap, allà al Pg. de Valldaura cap a munt o al final de la Ctra. d'Horta, de la Avgda. del Pq. del Vall d'Hebró, passat el velodrom, arribem a una gran plaça rodona amb una mena d'anella que esta suspesa, diquessim a l'aire, sobre la Via Favència, sobre aquest barranc que us deia. Doncs aquesta plaça rodona es diu K. Marx i des d'allà, evidentment, ha de continuar per la Vía Favència, pel barranc fins a la Meridiana, passar per sota de la Meridiana, saltar al Besós, travessar Sta. Coloma de Gramanet, passar per un troç de Badalona i anar a sortir a Mongat més amunt de Monqat, de manera que finalment a Mongat es podrà viure a partir d'aquell moment, perque ja sabeu que ara no es pot viure a Mongat, perque la Ctra. i la vía del tren ho destrocent tot. D'aquesta forma els cotxes sortiran abans d'entrar pel casc urbà. Aixó es l'altre p art que queda. I encara hi ha una tercera part que queda per fer que es desde la Residència, allà on s'acaba el trocet de cinturó que hi ha, ha de continuar per darrera de la Bonanova, passant pel Monestir_ de Pedralbes, sense tocar -l'ho, va aleshores cap a la / d'Esplugues, atravessa la Diagonal i s'endins 21 �pel barranc aquest de Can Cervera cap a l'Hospitalet i Cap al Prat de Llobregat. Aixó es el segon Cinturó de Ronda. Tot aixó d'aquí q ue sembla somniat aviat es farà, es farà abans del 92. I estem molt aprop d'arribar a un acord sobre com ho hem de parar-ho. El que ja no acaba d'estar tan clar es que tot aix6 d'aqui / alguna ajuda, però d'aix6 ja en parlarem un altre dia. Aquest es un tema molt important jo creo que esta madurant rapidament, després de molt temps de madurar molt lentament. P.- L'altre dia en un debat bastant interesant sobre si la dent votava o no votava, al voltant de la disminució de la p oblació a la ciutat de Barcelona i com aixó es en aquesta ciutat, sobre tot si la considerem estrictament en el seu cas actual, les previsions que alguns de nosaltres estem fent ara p el 92, al final d'aquest segle (?) ens podem presentar al final d'un segle amb una estrictament terciaria gent de fora la cient vis q ui a dintre de la ciutat ? 22 ciutat �R.Alcalde.- A q uesta pregunta de Joan Clos que és el Regidor de Sanitat de l'Ajuntament. Jo crec que les politiques actives p erque la gent visqui al centre de la ciutat son corrents a EE.UU. i encara més a algunes ciutats europeas on realment hi ha hagut una disminució de població molt important i un envelliment de relació, molt important, és el cas de Rotterdam, és el cas de Viena, a Viena en diuen Pensiónopolis per q ue bàsicament hi viu una gent gran que no tenen ja habilitat de poder desplaçar-se, cambiar de residncia, suposem, i, els joves tambè se n'en marxat, una mica d'aixó està passant aquí. Però un factor que cal tenir en compte o dos, si vols: primer que estem al Mediterrani, que per tant els valors de la centralitat (?) són encara més grans aquí que no pas als països anglosaxons, sempre té més valor per nosaltres diguem per la civilització i després que Barcelona es la ciutat més atapeida d'Europa, 18.000 habitants per Km2, doncs (?) la segona després de l'Hospitalet, encara ho es més. Igual que Paris, una mica més que Paris, perquè Paris té exactament els mateixos parametres (?), 100 Km2 i 2 milions aproximadament, nero no té el Tibidabo que es una tercera part del terren y municipal, de manera que el grau d'atapeïment de Barcelona es el més gran d'Europa i un ( 9 ) no fa mal diguessim, no fa mal desde el punt de vista dels standars urbanístics, desde el punt de vista de la base econòmica ja sería un altre cosa. Per tan jo crec que si que s'haurà de fer una certa política (?) de manteniment però no tant d'atracció de població com de mantenir una oualitat que a més s'està produint una mica per ella mateixa. 23 �El que en diuen la gentrificació del centre s'està produint actuí sense buscar-la, a l'Eixample clarament, en la Barcelona Vella encara no, aixó ( 7 ) però es produirà i si no (?) d'avui 2 anys i després al Poble Nou es produirà també, s'està produin a nivell de preus ja, desgraciadament primer a nivell de preus, es a dir, que finalment es podria arribar a nivell d'edificació i de vivendes també en el Poble Nou, d'una forma bastant espontània. P.- Suposo aue en el Projecte Olímpic, evidentment, el tema de sequretat ja es compte però em sembla (?) que ja comença a ser una realitat, pot canviar d'alguna mesura el projecte olímpic i en tot cas en quin sentit ? (2) R.n1.- no es per l'any 92 es p er demà passat, es per avui, es per ahir. De manera que a l'any 92, potser ja estava previst, ja estava p revist que a l'any 92 i hagués d'ave r doncs unes mesures molts especials i hi seran. I són al dossier aue vam presentar a Lausanne, el dia abans (?), cue és el que ens van examinar després oralment, diquessim el dia 16 d'octubre, ja hi es, ja està previst molt bàsicament, quina ha de ser la organització de Barcelona i aixó ja hi haurà de ser. I d'altra banda com cue hi ha hagut experiències similars, sobretot dins el cas de Los Angeles, etc., nosaltres tenim una bona informació de com ha d'anar tot aixó, ja ho montarem, ja s'organitzarà aixó. 24 �El tema de la seguretat avui desgraciadament es un problema / que ha crescut amb una certa virulència en aquí, darrerament, molt notablement abans de la nominació ( 9 ), (?) dels Jocs, dos o tres una setmana abans, 4 o 5 dies abans i amb una certa anterioritat i doncs ahir, un altre dia, jo crec que d'aixó de dir-ne conclusions pel 92 es molt agosarat (?) perque qui sap com estarà la situació del terrorisme internacional d'aqui al 92, portant 5 anys i mig, quasi 6 anys, aixó va variant molt. D'altra banda i d'alguna forma, sempre que hi ha una desgràcia hi ha consols (?) n'hi ha un que és pensar que a última hora tot aixó que s'està produint es una rebrincada per una acció policial que per una vegada comença a ser, sembla ser efectiva a França, és una resposta d'unes accions policials que s'han produit a França i que alguna cosa deuen tenir des del moment que exinexen o provocan aquesta resposta. De manera que aixó també fa pensar(?) que aquest tema, encara q ue no soc un expert ni molt més, és un tema que esta canviant de caràcter i aixó ens ha de fer que siguem molt cautes respecte de les posicions que ens puguin fer com a, no saben com estarem al 92 (?), en tot cas el que si que saben és en el 92 que hem de fer en q ualsevol situació, aixó està bastant previst i es desarrollarà en tot detall. Jo avui he estat explicant doncs que aquí a Catalunya pràcticament hi ha 500 empreses franceses i ho dic perquè no es p rodueixi a q uella cosa tan lógica pero tan absurda de pensar que si hi ha empreses franceses doncs tots hi tenim por. 25 No es el �cas perque si fós aixó les probabilitats de que passi res en (9) qualsevol relativament baixes de les empreses franceses (?), (9) són moltissims, 500. P.- En aquests moments hi ha un tema molt important en el pais (?), a Catalunya, que es la divisió territorial, penso que hi ha dos grans (9) el de la dreta, de crear i un altre tinus de preocupació que és la de centralisme .... / tant a nivell de la Barcelona R.M.- Sobre el tema del contra-poder, jo no més vull donar dues xifres perque veieu fins a quin punt aixó és un contra-poder. La Corporació Metropolitana té 300 funcionaris, ho dic perque, el Greater London Council que van suprimir fa poc en tenia 30.000 i perquè la Generalitat en té 80.000, que jo sapique, ap roximadament. Ts a dir, que ja em direu 80.000. De la manera que és un contra-poder de 300 contra 80.000, que no hi han estat mai en contra viu dir que es més aviat una il.lusió d'un periodista d'aquesta ciutat, editorialista a mes, que va editorialitzar fa un temps amb motiu del 10è aniversari de la Corporació Metropolitana fa un any i mig, aproximadament. 26 Algú �s'he li va acudir el fet simpàtic(?)' de bufar unes veles en un pastel que tenia 10 veles i això va provocar una editorial en un diari molt important d'aquesta ciutat en el que es deia jo els deia axis, el contra-poder. Jo crec que realment això està fora de lloc doncs parlar de contra-poder, es fora de lloc des del punt de vista polític i es fora de lloc sobre tot ademes, perque el punt de vista polític encara admet diguessin una interpretació subjectiva, encara admet a ixò, pera les xifres crues no, son les xifres que son i si un organisme de 300 funcionaris contra 15.000 de l'Ajuntament, són 14 a l'Ajuntament de Barcelona, (?) ho p regunto a l'Alcalde de Vilanova que son aquí però podeu comptar que son bastants, de manera que de contra-poder res, no n'hi ha el que sí que es cert es que la Corporació Metropolitana va neixer a l'any 1964, en cara que s'oblida de vegades que el terme aquest Metropolità data de 1953, es a dir, que portem 30 anys dels 27 municipis aplegats, primer com a el que deia(?) el Plano Urbanístico de Barcelona y su Zona de influencia i després com a Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns, Corporació metropolitana. i finalment com a I el que se es que aquesta Corporació que va neixer una mica contra natura si voleu, no se si contra natura o en favor de natura, pero de moment en el que qualsevol cosa que (?) doncs havia d'estar marcat en un moment en que baixa (?) encara que va tenir la casualitat i la sort de que el cap d'Estat en aquell moment estava malalt i va firmar el Decret fundacional de Cap d'Estat interí, es a dir Joan Carles, va neixer durant la flebitis. Aleshores allò va neixer i jo us hacs de dir q ue va. neixer fill d'aquest moment final del Règim franquista de la mà de pràcticament tots aquells que a nivell urbanístic i jo diria inclus polític, començaven a comptar, suposem en Miquel Roca, que en aquell moment era l'assessor 27 �jurídic de l'Enric Massó, que era l'Alcalde de Barcelona, aquest hi va pintar molt, amb el decret, o el meu cap quan jo era funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que es deia i es diu Antonio Carceller, Assessor Jurídic del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, aquests també van ser bastant autors de tot aixó. I a més van ser autors també doncs Albert Serratosa, el Joan Anton Solans, i aniriem seguin. Evidentment que tothom pensava que amb una situació de / (9) les coses serien diferents, peró no hi cap mena de dubte que alló va ser una mica una pica en Flandes(?) , com és diu, va ser una mica una petita conquesta democràtica, de progrés. Es lògic que en la situació actual ens replantegem com ha de ser, pero no es lògic que ens plantegem com ha de ser evidentment la seva supressió. Aixó sería suicida desde el punt de vista barceloni i suicida desde el punt de vista català, absolutament. Si / Catalunya (9) renunciés a tenir un organisme de de la seva Corporació Metropolitana, de la seva capital, per diguessim deixar de competir, per dir-ho d'alguna forma amb les altres qrans ciutats europees i espanyoles p er descomptat. Si de con i volta aquesta Corporació que té 3 milions d'habitants deixés d'existir com a organisme local, seria com, tan com sacrificar jo crec, alió que alguna vegada algú va definir com la "force de frappe" de Catalunya. El que avui pesa molt, doncs molt bé Catalunya no pot renunciar a la seva "force de frappe", aquesta frase es del President Pujol fa 15 anys. I jo crec sincerament que el President de la Generalitat aixó que 28 �us estic dient / sino que li he dit que no hi veg cap mena de convicció profunda, can en l'acció que s'està portant entorn d'aquest tema en contra (2) de la no hi ha convicció en contra, i per tant combinant aquest factor amb alió q ue us deia abans de (9) que les ultimament sempre no veig possible ni probable diquessim que un resultat de supressió i d'aniquilació es pugui produir. A no ser que ens afrontem realment amb una mena de petita guerra civil moral, que (9) no crec que ninqu desitgi aquesta és la ningú del tot sempre hi ha dintre del nostre cor, algún trocet de cor que ens ho diu. Perque no fem aquesta guerra ! que seran majoria els altres troços de pais Perà crec que diuen que aix6 no s'ha de fer i no es farà. El que sí que s'ha de fer es anar per la vida i el senderi del bon criteri i obrir, deixar les coses una mica com estan i obrir en tot cas procesos de canviar-les per perfeccionar. Quan nosaltres vam anar al Parlament de Catalunya a exposar les raons de la Corporació Metropolitana, p ràcticament, no pràcticament, tots els grups es van posar a favor, tots, van entendre que allà eran raons, que ha sigut l'element més important de la Ponencia de la Ordenació Territorial que ningú no havia portat tanta documentació com en a q uell moment s'estava aportan i aixó es (9) per Aliança Popular com per Esquerra Republicana , com per sobre els socialistes i Unió Democràtica, Converg è ncia no, perque no hi era, aquell dia no hi era ningú de Convergència Democràtica en .. ( 9 ), ningú, es a dir n'hi havia un que va estar a la p rimera p art de la sessió que va ser destinada a la carta municipal de Barcelona i despr é s va marxar, per que havia de 29 �marxar. De manera que, jo crec que aquestes raons s'acaben imposant, crec que efectivament com diu la Maria Rosa doncs s'ha defensar de moment alió que hi ha, s'ha defensar que aix6 es pot sustituir de moment per una cosa major pero no pas per no res. Em sembla que la Corporació -rieu, rieu-, ha fet per exemple el Plà de Costes, el Pla ( 9 ), i el Pla Cantallops bé representat la materialització practica molts anys , després del que el Pla Macia volia per la ciutat de vacances del Prat del Llobregat, del Delta del Llobregat i a més l'altra banda de la Costa de Barcelona fins S. Cugat. El Pla de Costes es un somni, el Pla de Costes son 30 km. de costa ben ordenats i sabem el que s'ha de fer, que 'ha de fer l'aeroport que s'ha de fer el riu, que s'ha de fer (9) a la Mutra(?) aixó en Lluís us ho explicarà millor que jo. I que s'ha de fer que passa amb les indústries de Mongat i de Badalona, que passa amb (?) una per una tot estarà, tot estava (9) previst. I estava previst d'una forma al Poble Nou i que (9) la Vila Olímpica, de quina manera i que s'ha de fer amb el tren. Tot es un somni que els nostres pares, diquessim, la generació dels anys 30, doncs en allà van dibuixat, i no ho van poder fer. I ara esta dibuixat, i no només dibuixat, ara està operatiu, esta operacional, esta practicable, diquessim entre tots. La Comissió d'urbanisme de Catalunya doncs ha fet una de torns(?) al meu entendre molt d'ells no massa justiticats 30 (9) �pero tampoc es un terna que ens axi d'espantar. / no es tan dolent, a ultima hora. I jo crec que la CIM que ab an s del 1969 era encara una cosa que ens incomodava a tots d'alguna manera avui en dia si preguntem als Tinents d'Alcaldes, molt us costarà trobar-ne un que us digui que (9) no ho vol i si hi ha alqü no vermell, com un tomaquet. vermell, i ben Perquè realment tots estan a favor i p er una r_aó ben senzilla com que bàsicament consisteix en pocs recursos de les zones més riques, diguessim, es posan De manera que avui en día els 27 Municipis votaran a favor, l'altre dia de la setmana passada vam tenir un Consell Metropolità en el que sabeu que els Alcaldes no hi són tots perquè la Llei tamhè te aquests errors (?), nosaltres hem demanat ja 20 vegades que el Parlament de Catalunya o el Consell Executiu aix6 ho arregli, doncs no s'acaba d'arreglar sempre, amb la cosa de que territorial acaba reclamant. Doncs no s'ha arreglat i els Alcaldes no hi son tots però venen al Consell i de fet el President del Consell doncs els hi dona sino vot que no ho tenen / , si veu. I a més votant indicativament per saber doncs quina es la seva opinió en general. L'altre dia quan es va revisar doncs el Pla de Costes justament en vista de que havia aquestes modificacions que la Comissió de Catalunya havia 31 �fet es va preguntar als 27 Alcaldes que en pensaven i tots 27 incluits Alcaldes de Convergència / tots van votar en favor del Pla / Corporació Metropolitana i una mica en contra de les modificacions de manera que es preparin. Si algü es pensa que aquesta guerra es pot fer, guerra que no serà, tothom està d'acord, no hi haurà guerra, no hi haurá. haurà, jo crec que aixó s'ha de fixar que la No hi (2) que dius tü, jo crec que efectivament existeix i es un àmbit (?) interessant per moltes coses. Lo segur es, ademés de la Cor p oració que es un ámbit de Municipis amb un radio de 18 km. . lo que en diuen la regió metropolitana, que ja té doncs Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró. Ni han que posan més a més S. Celoni, com S. Sadurni, com petites que també compten. Doncs aquesta regió es evident que per moltes coses es tan més real que no pas la Corporació Metropolitana, pero clar, començant tot aixó, seria absolutament contradictori, no tindria cap mena de I hem d'agreir-n'e unes autoritats en materia d'aigiies, en materia de 32 �transports, en materia no d'urbanisme, de gestió urbanística, pero sí de grans infraestructures urbanístiques segurament. I en aquestes autoritats hi te que manar la Generalitat, absolutament clar, i la CMB hi ha de ser, aixó es lo que jo sempre he defensat. Peró la gestió s'ha de fer local, la gestió local es molt millor que la gestió nacional, sempre quasi sempre, excepte en els temes con la redistribució de la renta Ara tot alló que es gestió de la les grans giiestions aquestes. ciutat o de territori, tot alió que es la gestió diaria aixó es fa a la gestió local i si els Ajuntaments decideixen que volen posar en comú les competències que tenen per la vida local en forma d'Area Metropolitana doncs que ho facin. . / centralisme barceloníi en tot cas sapiques que com he dit abans Barcelona ja no creix. / s'ho menja tot i etc., peró a base de perdre 50.000 habitants cada quinqueni, o sigui 1.550.000 o 1.600.000. I la p ropia Area Metropolitana com (?) la Corporació Metropolitana no creix tampoc de manera que s'haura de canviar de document. Es cert que hi ha aquell terrorisme (?) jo ho he dit I aquest terrorisme ens donar al principi, abans ho he dit. molt joc i molt debat, segur. Ara aniquilar-lo no, aniquilar-lo no. Es aixó més o menys no ?. 33 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3973 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui al Club Emprius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1068/19861228d_00183.pdf 22162815108b3a690118420619f425f3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PUERTO RICO: "PROMOCIÓ JJ.00. 92" Barcelona, 28 de Desembre de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HONORABLES Y EXCELENTISIMOS SEÑORES: ES PARA Mí, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCI6N SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. AL ESTAR HOY AQUI CON USTEDES , QUIERO AGRADECERLES VIVAMENTE LA DISTINCION QUE HAN OTORGADO A BARCELONA AL DEDICARLE ESTA JORNADA CON MOTIVO DE SU PROCLAMACION COMO SEDE DE LOS JJ 00 DE LA XXV OLIMPIADA. EL DÍA 17 DE OCTUBRE DE 1.986, UNA FECHA QUE YA ES HISTgRICA PARA MI CIUDAD Y PARA ESPAÑA ENTERA, BARCELONA VEÍA CUMPLIDOS SUS ANHELOS OLÍMPICOS AL SER ELEGIDA SEDE DE LOS JUEGOS DEL 92 POR LA ASAMBLEA DEL COI CELEBRADA EN LA CIUDAD SUIZA DE LAUSANNE. Y SERÁ PRECISAMENTE EN EL AÑO 1.992, CUANDO BARCELONA ACOJA EN SU SENO A LA GRAN FAMILIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, QUE TODOS LOS PUEBLOS LATINOAMERICANOS CONMEMORAREMOS EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE LOS PRIMEROS ESPAÑOLES A ESTAS TIERRAS. SI EN 1.492 SE PRODUJO EL ENCUENTRO ENTRE DOS CONCEPTOS DISTINTOS DE CIVILIZACI6N Y DE ESTILO DE VIDA, ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -2- CONMEMORACIóN DE AQUEL ENCUENTRO QUE DI ó LUGAR A UNA NUEVA CULTURA, O MEJOR DICHO, A UN CONJUNTO DE NUEVAS CULTURAS. EN 1.992 ESPERAMOS A LOS 160 PAÍSES DEL MUNDO, PERO LO HACEMOS CON SINGULAR AFECTO HACIA QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y TENIENDO UN PASADO COMPARTIDO, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. Y PARA UN ESPAÑOL Y MáS SI ES CATALáN ESTA AFINIDAD SE ES AGN MáS SENTIDA EN PUERTO RICO. AL PODER EXPRESARSE EN NUESTRA LENGUA COMGN REALIZO UN HOMENAJE A LA VITALIDAD CON QUE USTEDES HAN SABIDO CONSERVARLA. DE LA MISMA MANERA QUE EN CATALUÑA HEMOS SABIDO CONSERVAR NUESTRA LENGUA CATALANA. TODA ESPAÑA SIENTE COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.992. ESTOS SERáN EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA EN EL MOMENTO DEL REDESCUBRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMáS CONTINENTES, EN EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACÍFICO Y A OTROS MUNDOS ENTONCES IGNOTOS. UNA VEZ MES, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PAPEL SINGULAR EN LA IMPORTANTÍSIMA EFEMÉRIDES DE 1.992. ELLO NOS DAR á A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON USTEDES LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -3- TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLÍMPICOS. Y ESA AVENTURA TENDRá SU EPICENTRO EN LA CIUDAD DE BARCELONA. UNA CIUDAD QUE, AL IGUAL QUE EL PAÍS DEL QUE ES SU CAPITAL, CATALUNYA, TIENE UNA VINCULACI6N HIST6RICA CON LATINOAMÉRICA, SOBRE TODO A RAÍZ DE LAS EMIGRACIONES ECONóMICAS O DE LOS EXILIOS POLÍTICOS EN LAS DOS DIRECCIONES. EMIGRADOS O EXILIADOS CATALANES, O SU DESCENDENCIA, HAN ALCANZADO PAPELES DE PRIMERA FILA EN LA VIDA ECONóMICA, POLÍTICA Y CULTURAL DE MúLTIPLES PAÍSES LATINOAMERICANOS. EJEMPLO PRECLARO DE ESTOS EUROPEOS FUI EL CATALáN UNIVERSAL, EL GRAN MSICO QUE FUE PAU CASALS. AQUÍ, EN ESTE PAÍS AFABLE, EN ESTE PUERTO RICO ENTRAÑABLEMENTE HUMANO Y ACOGEDOR, CREó Y MURIó PAU CASALS, QUIEN SIEMPRE DEJó CONSTANCIA DEL AMOR QUE PROFESABA A ESTA TIERRA Y A SUS GENTES; UN AMOR SINCERO Y TOTALMENTE CORRESPONDIDO. ENTRE CATALUNYA Y LATINOAMÉRICA HAY MUCHAS FIBRAS COMUNES TEJIDAS A LO LARGO DE LOS AÑOS Y AL AZAR DE LOS AVATARES POLÍTICOS, SOCIALES, ECONóMICOS Y CULTURALES RESPECTIVOS. CUANDO VIAJÉ A MONTEVIDEO, BUENOS AIRES Y SAO PAULO, HACE AHORA ALGO MS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —4— DE UN A -40, DESCUBRÍ ALLÍ MUCHOS DETALLES DE HISTORIA CATALANA, ASÍ COMO UN SENSIBLE IMPACTO DE BARCELONA. PASEANDO POR LAS CALLES DE MONTEVIDEO, HICE UNA OBSERVACIóN A MIS ANFITRIONES URUGUAYOS SOBRE LA SIMILITUD DE DETERMINADOS EDIFICIOS DE AQUELLA CIUDAD CON ALGUNA TENDENCIA ARQUITECToNICA CATALANA DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DE ESTE SIGLO. ME CONTESTARON PRECIPITADAMENTE QUE NO PODIA HABER NINGUNA RELACIóN, QUE AQUELLOS EDIFICIOS ERAN OBRA DE UN ARQUITECTO URUGUAYO LLAMADO VILAMAJ6... NATURALMENTE, ERA DESCENDIENTE DE CATALANES. AHORA REPITO ESTA EXPERIENCIA AQUÍ, EN ESTE MAR CARIBE DONDE NUESTROS APELLIDOS ME RECUENDAN LOS LAZOS QUE NOS UNEN. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS D'AS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACI6N OLÍMPICA. YA EN EL AÑO 128 DE NUESTRA ERA, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS JUEGOS DE LA 227A. OLIMPIADA, UN CIUDADANO BARCELONÉS, LUCIUS MINICIUS NATALIS, VENCÍA EN LA CARRERA DE CUáDRIGAS, LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ESPAÑOL EN UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. COMO VEN, EL ESPÍRITU OLÍMPICO DE BARCELONA NO ES ALGO NUEVO, IMPROVISADO O MERAMENTE ESPECTACULAR. EL ESFUERZO Y EL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —5— ENTUSIASMO, INDIVIDUALES I COLECTIVOS, DE LOS CIUDADANOS BARCELONESES NOS PERMITI6 HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVIMIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFESTACI6N INTERNACIONAL PACÍFICA MaS IMPORTANTE EN ESTOS FINALES DEL SIGLO XX. LA INQUIETUD DE BARCELONA, DE CATALUÑA, DE ESPAÑA, POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FEN6MENO OLÍMPICO, YA SE PUSO DE RELIEVE CUANDO EL BARGN DE COUBERTIN LANZó, EN 1.894, SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. ENTRE LOS REPRESENTANTES DE LOS DOCE PAISES QUE RESPONDIERON A LA LLAMADA DEL RENOVADOR DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, Y SE REUNIERON EN LA SORBONA, EN PARÍS, EL 23 DE JULIO DE 1.894, PARA FUNDAR EL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, TAMBIÉN HABÍA UN ESPAÑOL. NO FALT, PUÉS, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO. M.S TARDE, CUANDO LOS MODERNOS JUEGOS OLÍMPICOS SE PUSIERON EN MARCHA, TAMBIÉN ESTUVO PRESENTE EL DEPORTE ESPAÑOL. EN LOS JUEGOS DE 1.900, EN PARÍS, YA PARTICIPE UN DEPORTISTA ESPAÑOL. FUI EL MARQUIS DE MEJORADA DEL CAMPO. FUÉ SIN DUDA, LA CONSECUENCIA NATURAL DE UNA REALIDAD. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -6- EN LOS PRIMEROS LUSTROS DE ESTE SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS Y NAuTICOS, EL CICLISMO, LA HÍPICA, EL FllTBOL, ERAN DISCIPLINAS DEPORTIVAS FIRMEMENTE ARRAIGADAS EN BARCELONA. LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES FUERON SEGUIDOS EN BARCELONA NO SóLO POR LOS PERIODICOS DE LA CIUDAD, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. HASTA TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACISN DE UN BUEN NUMERO DE CLUBS Y FEDERACIONES DEPORTI °VAS EN LA CIUDAD. DESDE ENTONCES, EL ESPÍRITU OLÍMPICO NO SE SEPARARÍA YA NUNCA JAMaS DEL CUERPO SOCIAL DE BARCELONA. FUÉ ENTONCES TAMBIÉN CUANDO LOS BARCELONESES APRENDIERON QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHÍCULO EDUCATIVO MaS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MaS IDENTIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORA Y PROGRESO DE LA SOCIEDAD. POCO DESPUÉS SE FUNDARÍA, PRECISAMENTE EN LA CIUDAD DE BARCELONA, EL COMITÉ OLÍMPICO ESPAÑOL. POR TODO ELLO, NO FUÉ SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPE POR VEZ PRIMERA DE FORMA OFICIAL EN UNOS JUEGOS OLÍMPICOS, EN AMBERES, EN 1.920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ OLíMPICO INTERNACIONAL, EL BAR6N DE COUBERTIN, EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -7DE BARCELONA LA SEDE DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.924. NO SE LOGR5 ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DESANIMARON LOS BARCELONESES. LA CIUDAD VOLVI6 A SOLICITAR LA ORGANIZACIóN DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS, LOS DE 1.936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y LOS ACONTECIMIENTOS POLÍTICOS QUE VIVI6 NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1.931 MOTIVARON LA SUSPENSIóN DE LA TRIGÉSIMA SESIqN DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE DEBÍA DE CELEBRARSE EN AQUELLAS FECHAS EN BARCELONA. FINALMENTE, LA DECISIóN DEL COI RESPECTO A LA SEDE OLÍMPICA DE 1.936 FUÉ FAVORABLE A LA CIUDAD ALEMANA DE BERLÍN. NUEVAMENTE, BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JJ.00. Y EN 1.966 PRESENT6 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1.972, QUE FINALMENTE SE ADJUDICARÍAN A OTRA CIUDAD ALEMANA, MUNICH. A PESAR DE AQUELLOS REVESES, EL DEPORTE ESPAÑOL SIGUI(5 AVANZANDO Y BARCELONA NO RENUNCIÓ JAMáS A SU VIEJA ASPIRACIGN OLÍMPICA. ASÍ, EN 1.981, EL ENTONCES ALCALDE DE LA CIUDAD, NARCÍS SERRA, RECOGI6 EL SENTIR POPULAR Y LA HONDA TRADICI6N DEPORTIVA DE LA CIUDAD Y ANUNCIÓ LA INTENCIÓN DE BARCELONA DE ORGANIZAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE CUATRO AÑOS MS TARDE DESPUÉS DEL VERANO DE �Ajuntament de Barcelona 3abinet de Comunicació Ref.: -8- 1.992. EN FIN, ME PERMITIDO ESTE RELATO HISTORICO PARA INTENTAR COMUNICAR A USTEDES LAS PROFUNDAS RAICES HISTORICAS DE BARCELONA CON EL OLIMPISMO, PARA QUE SEPAN USTEDES QUE BARCELONA AGRADECE QUE SU VOCACION OLIMPICA SEA RECONOCIDA. Y POR ELLO ES GRANDE NUESTRA SATISFACCION POR EL SIGNIFICADO DE ESTE ACTO. EN ESTA ISLA CRISOL DE CULTURAS, EL ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TAMBIEN HA SIDO Y ES LUGAR DE ENCUENTRO DE PUEBLOS, QUIERE HACER UN HOMENAJE AL IDEAL DE FRATERNIDAD QUE EL OLIMPISMNO REPRESENTA. HONORABLES Y EXCELENTISIMAS SEÑOAS Y SEÑORES, MUCHAS GRACIAS EN NOMBRE DE BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3974 Title A name given to the resource Discurs de Promoció de Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Puerto Rico Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Puerto Rico Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf 04a058df1cf18437cff8aedf632569cc PDF Text Text , . .^..,^^^ *,a^► Ajuntament de Barcelona MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI Excmo. Sr. Alcalde: Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me es muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un mensaje de felicitación en mi nombre y en el de toda la ciudad de Barcelona. Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada en el mural de la plaza. En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos el intercambio entre nuestros países, entre para nuestras sociedades. En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada vez más import ante. Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una fructífera cooperación cultural. Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3975 Title A name given to the resource Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Azuchi Ciutats Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona asi como mi más cordial y amistoso saludo personal. Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental de la historia europea y mundial, es un punto de referencia obligado para Barcelona. Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz y la libertad. Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos. La presentación de la candidatura de Barcelona para los Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986 �HOJA N.° EL ALCALDE DE BARCELONA y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras relaciones. En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el entendimiento de todos los pueblos del mundo. Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín y a todos sus conciudadanos. Pasqual Maragall i Mira � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3976 Title A name given to the resource Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Territoris Berlín Ciutats Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf 69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d PDF Text Text ^ (“4174.441: ^c^Ïous), 54c, lu^^^ ^cr^ l3 CC^ ^9 /'G` BARCELONA Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira utoridades, autoridades representantes de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la corporación municipal, amigos: Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e intervenido todos y cada uno de los presidentes de las; diecisiete comunidades autónomas que conforman el mapa autonómico español. Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas intensas que han servido, entre otras cosas, para conocer en profundidad la España –o mejor dicho– las Españas diversas. De esta manera hemos podido asistir, semana tras semana, a la elaboración de un cuadro, ahora ya completo, del cual destacan la diferencia de los problemas que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se A refiere a la ilusión y esperanza para resolver estos problemas. La gran asistencia de público a lo largo de todas estas semanas ha puesto de manifiesto que nuestra ciudad continúa siendo una ciudad abierta. Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se define sobre la negación del resto de pueblos, sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta es una de las bases de la solidaridad, que ha tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación. Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias, DAjtCELQN �don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad para que las diferentes comunidades autónomas interpambien sus experiencias sin necesidad de recurrir a contactos a través de la capital. Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas por la regulación de problemas tan graves como son los problemas del agua, en el caso de los ríos Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la Diputación General de Aragón, señor Santiago Marraco. Ha quedado claro que consistía en un problema técnico más que político. Es decir, que consistía en decidir con precisión el precio del agua en función de su uso industrial, agrícola o urbano. Aquí tuvimos una primera impresión, una primera gran impresión, al ver como un tema que tiene todo este historial a sus espaldas, todo este sentimiento, en el fondo, en el Salón de Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de futuro, encontrarle una salida. No puedo dejar de mencionar tampoco el respeto con que nos han visitado todos y cada uno de los presidentes autonómicos. Respeto que se puede simbolizar en el homenaje que han hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda floral a la tumba del Presidente Companys en el Fossar de la Pedrera. También he de citar la clara conciencia que los presidentes que nos han visitado tienen del alcance de su autonomía. Tanto el presidente de la comunidad autónoma de Madrid, como el de la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en este sentido quiero destacar las palabras muy claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien nos habló de la legitimidad autonómica creada a partir de la Constitución de 1978, así como de la ventaja que supone el autogobierno autonómico, y perdonen la redundancia, que es el mejor en tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe demostrar día a día mediante la eficacia. Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra. España ha sido, históricamente, una realidad difícil y contradictoria para todos sus pueblos y regiones. No hay, no ha existido nunca, por una parte Cataluña y por otra, enfrente, España. España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido desfavorable para Cataluña, y ha creado una incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste ni ha consistido en una confrontación España- Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder político central y las aspiraciones democráticas, progresistas y autonómicas que a lo largo de la historia se han manifestado en los pueblos de España, y muy particularmente en Cataluña. Hay que reconocer que la unidad española iniciada hace casi quinientos años, quizá por la época en que se hizo y por las fuerzas y las ideologías que hasta una época reciente la han hegemonizado, no ha sido un factor de progreso e integración como lo significaron por ejemplo la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros países de Europa y América, tampoco la unidad representó el logro de un nivel superior de libertad. Hoy, sin embargo, en España vivimos una oportunidad histórica singular: la construcción de un estado plurinacional y democrático que reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros, Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir. En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y diversa. La España de la diversidad, como decía la semana última el presidente de la Xunta de Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el protagonismo que les corresponde. Y somos conscientes de que este proceso es difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y recursos económicos. De la misma manera que no es suficiente la democracia política si no hay democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo político que se expresa en las elecciones y en los partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que desarrollar la democracia territorial. Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de agravio y de reivindicación específica, sino que tenemos que hacer propuestas válidas para la construcción de un Estado más descentralizado y más autonomizado y más eficiente, basado en unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora. Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer propuestas que, siendo válidas para nosotros, valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de Madrid y de Valencia, para todos. No vayan a pensar que no somos conscientes de que hoy en Cataluña y en Barcelona no �recibimos del Estado todo lo que necesitamos. No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de justicia, sino también porque España necesita que Barcelona y Cataluña progresen porque a la sociedad española le conviene que este motor funcione, porque todo el país irá mal si a uno de sus principales pulmones le falta el aire. Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no se pueden sentir discriminadas en España. Si alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos, tiene que damos confianza en nuestro papel. Y nos da, nos ha dado también un sentimiento de responsabilidad. El proyecto de Barcelona para 1992 es un proyecto para toda la ciudad, para todos los ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto para toda Cataluña y para toda España. Ya hemos superado la época de vernos a nosotros mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior. Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para la catalanidad, antes al contrario. Barcelona, una vez más, se coloca delante de un proyecto que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían estado tan presentes en el mundo Barcelona y Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años. Y nunca habremos encontrado, en España, un ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros. Si buscamos enemigos exteriores acabaremos convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si sabemos ver los amigos que esperan nuestra mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy nos miran con cordialidad y con una pizca de admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan en nosotros, entonces quizá por primera vez en la historia moderna de España recibiremos la solidaridad de todos los pueblos de España. No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la victoria de Barcelona a una opción o incluso a una institución política determinada. Es una victoria de todos, de los barceloneses, de los catalanes. Y es también un hecho positivo para España y que nos permite afirmar los vínculos entre unos pueblos que han vivido siglos de relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos. Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda Cataluña. Una oferta basada en la confianza de que será bien recibida y en la esperanza de que tenemos proyectos de futuro comunes. Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los que en ella viven, con los que sufren la ciudad y la construyen cada día con su trabajo y sus ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser. A veces se ha hablado de la inmigración como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza, la marginación, la represión social y política que obligava a la gente a marchar. Y problema en el país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura, por el alud de los que llegaban. • Con el primer aspecto estamos de acuerdo. La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los países de origen. La emigración obligada es un fenómeno muy general que han conocido todas las épocas y todos los países. Pero no es justa. No es una expresión de libertad, pues la libertad sería tener la posibilidad de quedarse o irse. Cuando la emigración se convierte en necesidad no hay libertad ní justicia. No queremos tampoco negar los problemas generados por la inmigración en las tierras de llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su crecimiento a la inmigración. Una ciudad que durante los años sesenta recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada de pueblos que han visto cómo su población se doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000 habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha pasado a tener 100.000, o sea que no se ha multiplicado por dos ni por tres, sino por diez. También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos ciudadanos libres y responsables. No era éste el caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos, han habido de afrontar en este sentido una herencia dificil. Cierto es que la población que acababa de llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra cultura. Venía con su lengua, que también es nuestra, y con su cultura, que hoy también es nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién llegados, que han tenido que pagar un precio doble: tener que abandonar su tierra y muchos elementos de su cultura, los más ligados a su �W.1!11:2,. país de origen, y el de encontrarse en un país que le acogía, pero con trabajos mal pagados, en periferias urbanas marginales y que hablaba en otra lengua. Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de. Barcelona un 50 % de las familias son de habla castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de los ayuntamientos y de la Generalidad, de la escuela, de los medios de comunicación, pero sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de Cataluña nacidos en otras tierras. Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse una casa, para tener escuelas y transportes, para urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta, de que todo era muy difícil, más difícil porque nos faltaban derechos que nos protegieran y libertad para actuar. Y no encontrábamos ante nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes. Entendimos que muchos de sus problemas tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin un sistema político y democrático no se podían integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo. También de alguna forma nosotros, algunos de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a conocer de cerca lo que pasaba en la España profunda que se empobrecía enviando a su gente más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el presidente de nuestra comunidad el día que se inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos a los que habían venido aquí, para ayudarnos mutuamente a construir un país más solidario, tolerante y libre. El Once de Setiembre o el día de San Jorge han sido y son fiestas de todos, de los que hemos nacido en Cataluña y de los que han venido de fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y con un grado de civilidad superior al pasado, lo debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su lengua. Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido nunca amenazadas por la llegada e instalación en nuestro país de aquellos que han venido a vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura catalana eterna a la que tiene que integrarse el inmigrante, si no quiere quedar marginado. La cultura de nuestro país, como la realidad de nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se va haciendo con las aportaciones de todos en dos lenguas, aunque consideremos nosotros que la lengua propia de Cataluña, no la más propia, la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y también incorporando algunos rasgos culturales que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos. Igualmente, los que quieran venir a Cataluña tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización lingüística se tendría que remachar con una campaña valiente contra los temores que nuestra particularidad engendra fuera de nuestra tierra, por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues, que combatir la falacia de que el catalán es una barrera. No lo es. Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros, ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo sois porque os ha costado mucho llegar hasta aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas posibilidades que los catalanes de nacimiento. Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una manera especial. Sin renunciar del todo a ser castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os hace más completos a vosotros y nos enriquece a nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a recibir la solidaridad de los pueblos de España. Ésta es la realidad. Quisiera hacer un recordatorio de lo que me ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos, como un resultado, también importante, de este ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo que considero un enfoque equivocado por lo que se refiere a aquel sentimiento nacional que se define en base a un agravio. En este sentido, este ciclo de conferencias ha servido para explicitar que las diferentes comunidades autónomas se enfrentan a un problema grave en lo que se refiere a la financiación que proviene del gobierno central. Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el presidente de Extremadura, quien decía a sus propios ciudadanos: «No basamos, decía él, nuestra identidad, la vuestra, puramente en la referencia al exterior, al enemigo exterior, en los obstáculos que se nos han puesto como país. Veamos nosotros mismos dónde tenemos los errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también. Como Vds. saben, el sistema de financiación de las comunidades autónomas se reguló por la LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las �Comunidades Autónomas, que estableció, ahora se cumplen cinco años, un sistema transitorio. La diferencia fundamental entre este sistema transitorio y el proyecto o el proyectado sistema definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo de los servicios traspasados. En cambio, ahora se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad autónoma en relación con el resto de España, es decir, lo que se conoce como pobreza relativa. En el fondo de las diversas propuestas no solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino también de qué capacidad de gestión sobre tales recursos gozarán los gobiernos autónomos. La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta dependencia financiera respecto al gobierno central. La solución a la desigualdad de los recursos tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las regiones y nacionalidades con un nivel más bajo. Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los territorios respectivos, especialmente a través de los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e IVA. Por otra parte es inevitable la articulación de subvenciones generales a través de un fondo de subvenciones. También es ineludible considerar la revisión del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos años tuvimos la garantía de que una vez que se hubiera llegado a un sistema de financiación definitivo de las comunidades autónomas, seria posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo autonómico de cooperación local. Y en aquel momento se hizo depender precisamente de esto, de la solución del sistema de financiación autonómico. Pues muy bien, estamos todos es: perando remachar el clavo de lo que es la auto` nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos. En definitiva, la cuestión de la financiación autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes problemas políticos que tenemos planteados. Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de manifiesto nuestra capacidad para transformar un estado tradicionalmente centralista en un estado autonómico. Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada día o muy a menudo porque es la ciudad-capital del área metropolitana y de Cataluña. Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un futuro esperanzador, definido ya por proyectos e ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos, estamos obligados, pero también preparados, para establecer unos acuerdos de solidaridad con el conjunto de Cataluña, con el entorno metropolitano y con los barrios de Barcelona. Un compromiso de solidaridad con Cataluña: institucional y político, pero también cultural y moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña. En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones. Y lo hago con la convicción de que tenemos que construir el país entre todos y que podemos definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos Olímpicos y para la lengua, para la convivencia libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los valores de progreso, de libertad y tolerancia, de integración, de solidaridad, una vez más tienen que ser valores comunes. Un acuerdo de solidaridad con la ciudad metropolitana, extramuros municipales, con los municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona y hoy hermanos que conviven libremente en la misma casa. No hace falta dar garantías, la práctica de estos años es aleccionadora. Barcelona ha defendido, en la Corporación Metropolitana de Barcelona, la existencia y la presencia de todos los municipios, de todos los alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social. Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su territorio circunvecino. Hoy no nos podemos desentender de este tipo de situaciones, ni de la solución de los problemas creados. Hemos crecido juntos, aunque los costes y los beneficios no se han repartido igualmente, ni entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy somos una unidad de trabajo, de consumo, de vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri- municipal y por lo tanto descentralizada. Tene- �mos que mantener esta diversidad municipal e incluso descentralizar más el municipio central, que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo. Pero no podemos ni debemos renunciar a la posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta posibilidad, en un marco democrático, requiere una institución política representativa de una entidad local que represente a los municipios y los ciudadanos que son el sustrato comunitario y la razón de ser de la institución. Y un compromiso de solidaridad, una vez más, con nosotros mismos, con Barcelona, con todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de 1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos, es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos. Y esto no se puede hacer únicamente desde el Ayuntamiento, desde un organismo central. la Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente una Barcelona descentralizada, próxima a todos los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos. Esta Barcelona, en la medida que es solidaria con Cataluña, con su entorno metropolitano, con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener para con unos cuantos solamente. Y cuando se niega a alguien se acaba negándola a todos. Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también con los demás. Creo que a lo largo de la historia hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país abiertos y solidarios con el mundo, con Europa, con el Mediterráneo y con América, y muy especialmente con España. Y también hemos aprendido que cuando existen circunstancias políticas que lo hacen posible, como ahora. es decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros. — Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no debe haber, conflictos entre España, o Castilla, o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o entre la Barcelona del centro y la Barcelona de la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos haciendo. Mientras otros se pueden preguntar y se han preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si eso era bueno o no lo era, si era intencionado o no lo era; mientras algunos viajaban por España para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado, construíamos -me atrevo a decir- las bases del edificio de la democracia y de la autonomía. Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio. Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a veces con acento, que no era un acento de la tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil, cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova. Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y tenemos que hacer una composición de lugar. Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario. Asistí a una encuesta de la TV en la que se preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en 1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí. Les preguntaban por lo de Barcelona y también respondían todos que sí, que era bueno. En cambio, entre los mayores ya no había tanta mayoría. Por qué? Porque tenían más presente el peso, la losa de un pasado que no ha sido un pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado de amabilidad de unos con otros, que no ha sido un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer bien, nosotros no.» Animados además, por una cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto -y que creo que se debe criticar- el titular «Barcelona'92 - Sevilla O». Venía a decir sutilmente que esta incapacidad local se enfrentaba a una teórica omnipotencia de los catalanes, y seguramente indicaba con sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una respuesta -una vez más- de agravio, en este caso de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía. Otro factor que pesaba sobre esta generación mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad creyendo que de alguna forma tenía que explicar que si bien en L929 un dictador nos había arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta vez no ocurriría así. También tenía que decir que estábamos dispuestos incluso a perdonar un error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado. Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929 fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de aquellos señores, porque seguramente no hubo capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos siempre la idea de que Barcelona fue la primera ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió, �en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la estamos apenas comenzando ahora nosotros. Y estas cosas del pasado pesan y se deben tener en cuenta. Y yo creo que la composición de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en 1986, después de este ciclo, después de haber oído a los diecisiete presidentes de comunidades autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno, es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos: ¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos los que indicamos primero a España cual había de ser el camino del desarrollo económico a finales del siglo XIX. Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el presidente Ardanza anunció su oferta de un pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi no había votado la Constitución, que se había abstenido. Y dijo claramente también que el Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del estatuto no agotaba toda la virtualidad de los derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo que se consigue —decía él— sea siempre algo que ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se espera de fuera. Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en Cataluña, sino que incluso hay una relación entre el catalanismo, una parte del catalanismo histórico y este galleguismo. Y citó unas frases de Cambó en las que este político confiesa su catalanismo a partir de haber escuchado no sé si a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon una coincidencia incluso física. en Barcelona se produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y como que el estatuto de Galicia se redactó en Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat. Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena guerra civil. Hoy me atrevería a decir que Cataluña es, moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí con humildad, pero con su orgullo, para pasar su examen de autonomía, y perdonadme el juego de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to- dos ellos una referencias inevitables, obligadas, de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que citar y respetar. Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas. Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el público se identifica con aquel nombre. Hay algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un sentimiento. Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se puede ser no autonomista sin que pase nada. Se puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica de Andalucía su relación con lo que llamamos España no es conflictiva, sino que justamente España es la prolongación natural política de aquella Andalucía. Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y con una gran corrección. No se puede decir que Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho menos. Ni que sea reducible a una categoría de clasificación. Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus derechos forales. Y Madrid con su acento de distrito federal, que pide perdón pero que ya se afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la democracia y que lo demuestra con hechos. Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad que en cierta manera ha sido devorada por la propia nacionalidad mayor, la española. El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo: «Somos hijos de la razón, somos hijos de la Constitución. no del sentimiento», pero también dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.» ,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo de la razón, hijo de la Constitución. Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior. Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer hacia afuera.» Hemos oído palabras similares al presidente de la Rioja y al de Murcia, a todos. Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre todos la España de la diversidad, como decía el presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos de España que tenemos que saber desarrollar? �Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes, Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria, por la nuestra, es físico, como lo es el de cada uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz, los olores, los contornos, los vientos, los colores, hasta los alimentos que comemos, son los nuestros. La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve, cuando uno la siente, sabe que está en su casa, porque ve aquella luz. Y de los olores se podría decir lo mismo. Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o los viñedos del Penedès, sabe que está en casa. Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–, también sabe que está en casa. Y con los contornos se diría lo mismo. Unos son quebrados y otros son suaves, como los del Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas. Otros contornos son duros, pero cuando uno los ve, sabe que está en su casa. Y con la música de la palabra pasa lo mismo. Aun sin entender las palabras, oímos su música de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa. Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí son los que aquí. No son exactamente los que hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía, jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos. Pero justamente somos un pueblo demasiado sensible para amar solamente nuestros vientos; demasiado exigente para beber sólo nuestra agua, que además es poca. No somos un pueblo conformado con lo que da de sí un país tan pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará. Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más. Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad real, tangible, diaria. La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no nos hace menos ambiciosos, sino más. Yo creo que Barcelona ha demostrado que suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que nos dejen representar y se sentirán pagados. Que confíen en nosotros, que no desconfien tanto unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro camino hacia adelante. Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso. Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto. Y también a ver que no haya ningún tutelador más, que quede claro, que sobrecompense, que sobredimensione lo que teóricamente nosotros mismos nos tomamos de nuestra parte. Y nosotros mismos también tendríamos que ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida que no es la vida que nuestros conciudadanos quieren. Ahora tenemos una gran oportunidad de cara al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta ahogada por el espíritu del negocio; veremos si nos anima el espíritu de empresa en el sentido más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir hablando de solidaridad. Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los restos de nuestro patrimonio histórico, que es mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años. Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a pesar del paro. La mayoría de los barceloneses quieren ganar más y quieren ser más solidarios. Es nuestro destino, ¿no? Pues asumámoslo. asumámoslo. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3977 Title A name given to the resource Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalanisme Espanya plural Autonomia Nacionalisme Territoris Model social Espanya Solidaritat Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf 4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1 PDF Text Text Ar o r)-(J) g/i-e /taii4 -t/ 44,-~ sr^ Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent. Barcelona, 13 de gener de 1988 �-2- CatalA. ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI AQUÍ A BRUNO KREISKY. LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA HOSPITALITAT A PERSONALITATS IL.LUSTRES. 1 LA PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL . ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA. FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS CRUCIALES DE SU HISTORIA CONTEMPORáNEA. SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL. SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON CastellI �-3- LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO. SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL DESARME HA HECHO DE j 1, UN MILITANTE DEL PACIFISMO. SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA CONVENCIDO. POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA. AncT1j,:s THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT UORLD POLITICS' SITUATION. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3978 Title A name given to the resource Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Kreisky, Bruno Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf 5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Notes per Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, "Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi d'Economistes de Lleida Al f avel l cr ciPe Vidre. cels Ca v r‘P s U tA' Çn s Lleida, 16 de gener de 198.7 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INDEX Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - RAONS D'UN ÉXIT pàg. 1 - ELS JJ.00., CATALITZADORS pàg. 5 - ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS pàg. 7 - REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME pàg. 8 - CATALUNYA NECESSITA BARCELONA pàg. 9 - CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS pàg. 11 - REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL pàg. 13 �• 9 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RAONS D'UN ÉXIT DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6 DE JUSTíCIA HISTòRICÀ. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6 FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona —3 Gabinet de Comunicació — Ref.: DE LA SEVA >EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA. PERO TAMBÉ HAN JUGAT OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT I A TOT CATALUNYA. GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES REES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE DIC. DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT. EXP. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —47 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —5 — Ref.: ELS JJ.00., CATALITZADORS LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES ESFORÇOS. PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR T INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS. SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL I DETERMINANT DEL QUE ESTA GN i CvL:kva �Ajuntament de Barcelona —6— Gabinet de Comunicació PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE 'HAN PRODUIT A LA HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. í QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC. A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona — Gabinet de Comunicació 7— Ref.: ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT.. ÉS L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES HISPáNICS. q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik 9 S, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL 1Le r Q-7 be c_o4e-GÇ P-(4,,, �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME. IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES. MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA. ¿AEROPORT DE LA SEU? Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL - 8- Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació CATALUNYA NECESSITA BARCELONA LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE AL MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà, ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT. CONSEQUENTMENT, HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �Ajuntament de Barcelona –10– Gabinet de Comunicació ABONAT TOTES. Ref.: LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA MILLOR COMUNICACIó I SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA PROSPERITAT DE BARCELONA, COM EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL PROFESSOR VILAR ENS MOSTRA COM COINCIDEIX HISTòRICAMENT DE BARCELONA I COM QUAN HAN FUNCIONAT AMB LA PROSPERITAT DE CATALUNYA LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. r c7 p^^ ^ Cp.rs ^ G.) Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL -7 CL^ �Ajuntament de Barcelona -11- Ref.: Gabinet de Comunicació CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I LA SEVA —12 — REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �rv Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —137 Ref.: REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?) ceib\A-C__ i (I diet/.7 (r)(/),-N (i> C, ck Irrio, (9, t)-?-Z . tPt M21) ‘ (AA t& Cuç(S).— 9L, crb 4;fT),QA. c>.,,&,A,,_4.,z) .f&,, A) "1- (kAA ()ÁAÍ ,/(-4 e) (i)-) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. C IÁRAA 'j ~hfkA---X ¿26s 2 �Ajuntament de Barcelona Data: Gabinet de Comunicació Alcaldia 23/1/87 Comunicat De Xavier ROIG A Assumpte: Julián .DELGADO Visita del Alcalde a Lleida Te adjunto un programa de la visita que el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el próximo lunes dia 26, por la tarde. �CoLlegi d'Economistes . ^ de Catalaanye —....vew.,: Lleida, 20 Gener 1987 Excm Sr. Pasqual Maragall Alcalde-President Ajuntament Barcelona.Distingit Sr.: Em plau traslladar-li programa definitu dels actes programats amb motiu de la inauguració de la seu social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a 1'ensems, presidència. 7,15 hores tarda inauguració seu social, carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9 8,-- hores tarda conferència sota el títol. "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 9,30 hores vespre sopar col.legial al \e \--:.ba-, '' Restaurant Sheyton. ej q^ a A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde ciutat de Lleida President Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat. Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al püblic la conferència. Reiterem el nostre agrament per la seva amable disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala. Ben cordialment. gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e• Presidért N o R^I Corni ssió__Lle__c^.^. , ; , ^.! ^1 ...i.,:9' '__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ .. _^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22 L!EIÇ( ,! leci �4 Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA 18:00 H. Sortida de Barcelona 19:15 H. social Inauguració de la seu d'Economistes. Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a. Tel. (973) 26.80.89 20:00 H. Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 21:30 H. Sopar col.legial al Restaurant Sheyton c/ Avgda. Prat de la Riba, 49 Tel. (972) 24.00.33 Col.legi A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde de Lleida President de la Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al públic la conferència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3979 Title A name given to the resource Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Economia Lleida Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències