103 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/248/20060124.pdf b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Sabadell | 24/01/2006 Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un moment en què cada minut compta i cada trucada és important. Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món. Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats, han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala. És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin, encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran competir amb els demés. De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat, no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica, l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat, perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu. Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de tenir. Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país. Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys potser no s'entenia i ara s'entén una mica més. Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit. Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va 1 �perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és això. Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam tenir democràcia. A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa que no vol dir que no en puguin aparèixer més. Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos, un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec. Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric. No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó. Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop d'estat, perquè la gent es va esverar. En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya". Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall, Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació. Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet 2 �però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien, però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat l'hora. Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat. Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius. Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant, digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment. No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos. Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos, per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien. Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més aportació de la pròpia població. En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1730 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sabadell Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Nacionalisme Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e PDF Text Text Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006 Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui. Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara Catalunya s'ha pres el deure de recuperar. De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora. El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no glossaré. Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar. Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart. En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees, curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i la supèrbia. En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un vot d'ordre esplèndid després del que havia passat. En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer. Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir: "Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem. Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència". És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern; ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius. No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat 1 �Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres. És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I més impressionant és que hagin passat cent anys. el que és El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer. He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una nova aliança entre la cultura i la política. Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:  La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i de la cultura.  La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.  L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic. Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la civilitat i per al catalanisme. En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls per posar-nos-hi. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1727 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Cultura Política Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844 PDF Text Text Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Palau de la Generalitat | 18/01/2006 I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words. Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys. Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten explorar i conèixer. Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber. En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés. Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents. Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions amb què la societat catalana es presenta al món. I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga. Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les 1 �persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit. Moltes gràcies i moltes felicitats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1726 Title A name given to the resource Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bioètica Medi ambient Premis i reconeixements Dayton, Paul Margalef, Ramon, 1919-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60 PDF Text Text Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc (francès) Casablanca. Marroc | 17/01/2006 Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis. Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des résultats qui vont devenir de plus en plus importants. 2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour « remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons aller. Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne. La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006 qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits » C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale. Toute contribution est donc bonne à prendre ! Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage en revue : 1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à Barcelone. 2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme 1 �d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne. 3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc. 4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés. Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message : le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays. La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme. Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux. Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos populations. Merci de votre attention. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1725 Title A name given to the resource Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casablanca. Marroc Subject The topic of the resource Cooperativisme Economia Relacions Internacionals Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/241/20060116.pdf 0cc127301583aed816f26a0678d132da PDF Text Text Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Rabat. Marroc | 16/01/2006 Monsieur le ministre de la Présidence; monsieur le Ministre de l'Aménagement du Territoire, de l'Eau et de l'Environnement; messieurs les Présidents des régions européennes, monsieur le Président de la Chambre de Commerce, señor embajador, consellers de la Generalitat. Je souhaite d'abord remercier chaleureusement le Gouvernement du Maroc, ainsi que la région de Rabat Salé, de leur accueil et de leur précieuse collaboration dans l'organisation de cette rencontre. Beaucoup d'entre vous connaissent déjà la Catalogne, pays traditionnellement attaché aux échanges et à l'ouverture sur le monde. Le Gouvernement de la Catalogne a traditionnellement montré une claire vocation méditerranéenne dans son action quotidienne et extérieure, en considérant cet espace comme le cadre naturel de ses relations économiques et culturelles. Et au sein de cette dimension méditerranéenne, le Maroc revêt une importance particulière, étant donné les rapports étroits, aussi bien commerciaux qu'institutionnels que la Catalogne maintient avec ce Royaume, c'est qui fait aussi les diverses régions et comités autonomes d'Espagne. En effet, la Catalogne est le principal partenaire commercial du Maroc au sein de l'État espagnol, comme en témoignent les échanges commerciaux entre nos deux pays et les nombreuses initiatives de coopération économique existantes, comme par exemple la Fondation CatalogneMaroc, dont le lancement a été donné lors de ma visite du mois de mai 2004 au Maroc. Mais les liens entre nos deux pays ne se limitent pas aux aspects économiques, puisque les mouvements migratoires ont souligné la dimension humaine de ces rapports, comme le démontrent l'attention portée au bien-être des citoyens marocains qui vivent aujourd'hui dans les provinces catalanes, et au développement croissant des contacts entre les populations des deux côtés de la Méditerranée. La coopération entre la Catalogne et le Maroc n'est donc pas nouvelle. La nouveauté aujourd'hui, réside dans notre présence ici, à Rabat Salé, en compagnie de nos partenaires des Quatre Moteurs pour l'Europe, ainsi que la Flandre et nous espérons avec le Pays de Galles. Notre rencontre d'aujourd'hui peut être comprise comme un projet pilote, dont le but est d'encourager une collaboration plus étroite au niveau régional, afin de partager des connaissances et d'échanger des expériences dans le domaine du développement durable et des technologies environnementales dans le bassin méditerranéen. Permettez-moi d'insister sur l'importance d'arriver à un réel rapprochement entre les collectivités régionales européennes et marocaines. En effet, les autorités locales et régionales représentent l'échelon les plus proche pour comprendre les besoins réels des citoyens, y compris en matière environnementale. C'est pour cela que les régions européennes ici représentées sont prêtes à partager leurs expériences et connaissances sur les processus de décentralisation de leurs états respectifs, comme moyen de garantir la bonne gouvernance de leurs territoires et atteindre une participation accrue des citoyens dans les affaires publiques. C'est ainsi que la Catalogne vit actuellement un processus de réforme de son statut d'autonomie, qui permettra à notre régions d'améliorer la qualité de vie de sa population. Nous aurons l'occasion de revenir autres fois sur cette idée, mais avant cela, c'est avec plaisir que je cède la parole à mes collègues ici présents, auxquels j'adresse ma profonde gratitude pour leur coopération tout au long de la présidence catalane des Quatre Moteurs pour l'Europe, et plus précisément pour leur travail dans l'organisation de notre rencontre ici au Maroc. 1 �Permettez-moi, Mesdames, Messieurs de vous présenter M. Jean Jack Queyranne, Président de la région Rhône-Alpes, et nouveau président de l'association des Quatre Moteurs pour l'Europe. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1723 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rabat. Marroc Subject The topic of the resource Comerç Relacions Internacionals Europa Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/239/20060111.pdf 206796c964c371b853bd61e38442e861 PDF Text Text Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006 Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital. Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya vella. L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us deia. L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un major increment a Catalunya amb un 65%. Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les noves necessitats i a les noves demandes. Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida. Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un mateix projecte. Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent. 1 �Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent, amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però que te poques possibilitats de vèncer. Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim, que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i les nostres constitucions. Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència. Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no només de bones intencions, sinó també de projectes importants. Moltes gracies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1721 Title A name given to the resource Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Infraestructures Municipis Transport públic Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/237/20060109.pdf 27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff PDF Text Text Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Palau de la Generalitat | 9/1/2006 Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta; Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán. Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps, d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas, barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més de Quevedo. Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes, que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán. En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i també el degà del Col·legi de Periodistes. Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX. Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té o no es té. Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern catalanista i d'esquerres també promou. 1 �Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa. Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània, donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu mestratge. Moltes gràcies Pernau. Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable del futbol en català. Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja... Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma "futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio. Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país. Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma. Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot, periodisme de rigor. Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla davant la trivialització, l'excés i la manipulació. Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme. Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern de Catalunya. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1719 Title A name given to the resource Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Premis i reconeixements Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Pernau, Josep, 1930- Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-09 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/236/20051230.pdf e94a742bf90fc0f75fcfabf7d2061cb2 PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Museu Arqueològic de Tarragona | 30/12/2005 Benvolguts conciutadans, Hem arribat al final d'un any molt intens, en el que han passat coses importants. Ens havíem fixat objectius ambiciosos i crec que ens hem de sentir raonablement satisfets de com els estem aconseguint. L'any 2005 havia de ser l'any de l'elaboració de l'Estatut a Catalunya. I l'hem fet. Ens hem posat d'acord, una amplíssima majoria, en una proposta que hem tramès a les Corts espanyoles. Tot va fent camí. No serà pas fàcil. Però ens en sortirem. Tingueu confiança. Hem vist reconegudes algunes velles aspiracions de la nostra cultura i de la nostra societat: l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i el retorn dels papers que van ser incautats de manera il·legítima al final de la Guerra Civil. Són dos exemples -diguem-ho clar- d'un tarannà molt diferent per part del govern espanyol cap a qüestions a les quals els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som molt sensibles. Tanmateix, vivim dies d'incomprensió i desmesura. La proposta formulada per Catalunya ha aixecat recels. I s'han alçat veus i campanyes contra el que sortia o provenia de Catalunya Què hem de fer davant d'això? Estar units en la defensa de les nostres propostes. Procurar no caure en les provocacions. No perdre la calma. Estic segur que la qualitat dels nostres productes i el sentit comú de tots els ciutadans faran la resta. El temporal escamparà aviat, ja ho veureu. El 2005 havia de ser l'any de les respostes, ja ho vaig dir quan començava. I ho ha estat. La nostra economia va raonablement bé per no dir francament bé. Ja sé que pot sobtar una afirmació com aquesta, perquè hem viscut moments difícils al camp i en alguna de les empreses més emblemàtiques. Però ho dic pensant en el conjunt de la nostra economia. I satisfet de com es van resolent les dificultats. 1 �Encara hi ha gent sense feina i gent que viu amb el neguit de la precarietat. Però l'atur, a Catalunya, no havia estat tan baix des de 1979. Penseu que els darrers 21 mesos s'han creat mil llocs de treball cada dos dies. Ho he explicat una i altra vegada: el que ha de fer el Govern de la Generalitat és treballar per a les persones. Concretaré: treballar per la salut, per l'educació, per l'ocupació. Treballar pels infants, pels joves i per la gent gran.  Per la salut. Invertint en la construcció i millora de centres     d'Assistència Primària i hospitals i reduint el temps d'espera per a les intervencions. Per l'educació. Aquest curs estem posant 67 nous centres educatius en funcionament; engeguem la construcció de més de 18.000 places de llars d'infants i financem millor les universitats i la recerca. Per la conciliació de la vida laboral i la familiar. Sobretot ajudant les parelles que volen tenir fills i prosseguir la seva carrera professional. Per l'emancipació dels joves. Els joves tenen massa dificultats a l'hora de trobar un treball i un habitatge dignes, que són les dues claus per poder viure de forma independent. Per l'atenció a les persones dependents. Les persones grans que no es poden valer per si mateixes són pel Govern una preocupació primordial. Aquestes tres edats que acabo d'enumerar: els infants (i les seves famílies), els joves que busquen la seva emancipació i les persones grans depenents, constitueixen el que en dic les edats fràgils, les edats difícils. L'accent social de l'acció del Govern va per a ells. Què n'esperem del 2006? Ha de ser l'any del referèndum de l'Estatut. L'any de l'aprovació definitiva 25 anys després d'un primer Estatut que havia quedat curt i malmès per les lleis orgàniques que van venir després. A Espanya, la nació gran, el nou Estatut presentat per la nació catalana ha causat sorpresa i en alguns casos enuig, però l'explicarem, i s'entendrà. El 2006 ha de ser l'any de les obres i els fets. Tot allò que fa un any o dos eren plans i projectes: escoles, hospitals, centres judicials, vies de comunicació... seran realitats palpables. Ja es comencen a veure. 2 �Però aquest any que comença ara també ha de ser l'any per la celebració del centenari d'un dels moments més rics de la cultura, les lletres, les arts i el pensament a Catalunya. I de la política catalana. Perquè l'any 1906 també va ser un any important per al nostre país. Va ser un any en què dos grans moviments culturals i artístics, el Modernisme i el Noucentisme van coincidir. Va ser un any també important per al catalanisme polític i per a les nostres institucions de govern. Va ser l'any del Glossari d'Eugeni D'Ors i de l'Enllà de Joan Maragall, l'any de la Solidaritat Catalana i de les primeres escoles municipals. En definitiva, un moment històric en què a Catalunya, les arts, l'economia i la política van deixar clar fins a on podíem arribar. Després va venir el que va venir. Dues guerres mundials, una guerra civil i una dictadura, i finament, 25 anys de democràcia, autonomia i progrés. I ara podem dir: ja no hi ha excuses, o fem de la nostra societat una de les més avançades d'Europa o no haurem estat dignes de les esperances de tot un segle. I sobretot, no haurem estat dignes d'una joventut que de tot això potser no en sap gaire perquè no els ho hem explicat prou, però que sap allò que vol i on vol arribar. Benvolguts ciutadans i ciutadanes, Per acabar vull, en primer lloc, demanar-vos que l'alegria de l'any nou no us faci oblidar la prudència especialment a les carreretes. I en segon lloc, us vull demanar confiança. Confiança en el present i en el futur del nostre país. Estic segur que el millor està per venir. A Catalunya i també al conjunt d'Espanya. Estic segur que el 2006 serà un bon any. Això és el que desitjo per a tots vosaltres. Moltes gràcies i bona nit a tothom. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1718 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Arqueològic de Tarragona Subject The topic of the resource Gestió pública Govern Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/234/20051205.pdf 833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Palau de la Generalitat | 5/12/2005 Bona nit, Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols. Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social. Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures. Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món. Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert del tot. I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys. Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava. Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil. Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats. Tan senzill com això. Benvolguts conciutadans: Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l'autogovern. A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i 1 �per una major qualitat de vida o no pagaria la pena. O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat. La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s'ha de debatre i acordar. Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula. Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució. La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat. Catalunya ho ha dit de forma clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar. I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d'Espanya. El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric. L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política. L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle. I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent. I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern. És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts. 2 �Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat. Podeu comptar-hi. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1716 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Commemoracions Constitucions Dret constitucional Història Missatges institucionals Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/233/20051204.pdf ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526 PDF Text Text Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005 Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em penso que ens importen a tots. En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem sentit. Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25 anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un moment o altre arriben i s'han de confrontar. Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil. Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges, falsos clixés sobre qui som i com som. Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança és una mala herba que s'ha de tallar de seguida. Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i entre els pobles d'Espanya. Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això. En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir conseqüències de mal predir, que són de mal predir. No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant l'arrel del que diuen defensar? Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que promoure el trencament de la unitat de mercat? Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles d'Espanya? 1 �Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança entre comunitats germanes? Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns productes que són seus estant donant ales a un sentiment d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen això? És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels promotors. Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions extremistes. En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol. Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit contrari i ens allunyem encara més. En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana. En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte. Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà. En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança en les nostres posicions. En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú dels ciutadans espanyols. També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les nostres posicions i propostes col·lectives de futur. Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant. Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és 2 �que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes propostes no duen enlloc, que són demagògiques. Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí ni allí. Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de les nostres propostes. Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar. Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes, però renunciar d'entrada, mai. Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica. Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot. Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà guanyant, també. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1715 Title A name given to the resource Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Espanya plural Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/232/20051202.pdf 0f195dfb4d2ce7024de8386167812a62 PDF Text Text Presentació del Mapa de Llar d'Infants Palau de la Generalitat | 02/12/2005 Estimada consellera, estimats alcaldes, alcaldesses, responsables de la Generalitat, aquí tenim l'autèntica armadura del país, l'estructura política d'aquest país. Entre vostès i nosaltres fem aquesta estructura. Res jo crec no es pot fer de seriós, en aquest país, més enllà del que són les lleis, coses que fa el Parlament, més enllà del disseny de grans projectes, de programes, res que sigui proper, que sigui universal per a tots els ciutadans de Catalunya, que sigui realment significatiu per a les vides de cadascun dels nostres ciutadans i ciutadanes, no es pot fer si no és amb les persones que avui som aquí i el que representem. En el camp de les llars d'infants, són ben sabudes les xifres, -no cal potser repetir-les- , el que estem fent és doblar el que hi ha per arribar a seixanta mil places en relativament poc temps. Això no és Suècia, i encara ens queda camp per córrer en aquest sentit, en aquest tipus de models, però ens hi anem acostant. Una cosa que fa deu, quinze anys, semblava un desideratum, però pràcticament impossible. Els hi vull dir que això no només està passant a les llars d'infants, perquè vostès podrien dir bé avui ens han convocat per una cosa que tenen ben coberta però les altres no. No, no. Això que està passant aquí avui, i està passant a les llars d'infants, estava passant ahir amb la ciutat judicial que ja està a mig fer, d'una potència immensa. És veritat que és un projecte heretat, com molts dels que estem tirant endavant, però que s'estan realitzant amb bona marxa, i, a sobre, jo diria que s'estan millorant i s'estan ampliant. La Ciutat Judicial responia a un desig del govern anterior de disposar a Catalunya d'una autoritat judicial, no solament des del punt de vista de la seva existència legal, sinó també d'una presència física i potent del que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les seves dependències. El Tribunal Superior segurament es quedarà allà on està, però, en definitiva, la realització corpòria i física, visible per tant per la ciutadania, de l'existència d'una justícia catalana, per dir-ho així. Nosaltres el que hem fet en aquest projecte, com en tots, és retocar-lo un xic, per donar-li un accent. I en aquest cas el que hem fet és destinar una part dels diners que estaven previstos en aquesta gran ciutat judicial al territori. Perquè quedi clar que busquem més aviat una xarxa que no pas un lloc que representi el tot. És cert que hi ha d'haver representacions del tot en un lloc, la simplificació monumental de l'existència del poder també és important per un país, però, per nosaltres, potser aquesta és la contribució d'aquest govern catalanista i d'esquerres. El que compta més és que els 1 �ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comencin a saber que estan vivint en un país que no només té institucions en un lloc, sinó que estem vivint en un país que és una xarxa potent, en la qual cada punt, o prop de casa seva, cadascú té, no només una representació, sinó una realitat de servei de nivell i de qualitat. D'això que hem fet, repeteixo, amb la Justícia, ho estem fent amb les comissaries - en aquest moment se n'estan construint, per exemple a Barcelona, tantes com districtes-; amb les presons -n'estem fent cinc, i tres més que s'esperen, seran vuit més. Nosaltres ara estem amb 8.000 presoners i 5.000 places, per entendre'ns; aquesta és la situació que tenim, la que ens hem trobat, tot està massa ple, i bé, també en aquest camp, nosaltres hem de demostrar, potser en aquest camp més que en d'altres, la nostra sensibilitat i la nostra capacitat de millorar les infraestructures. I el mateix diria de les infraestructures en el camp de les comunicacions, com en l'Eix Transversal Ferroviari, que és un projecte de vint anys, no és una cosa que puguem fer en any ni molt menys, i en el desdoblament del Ruter. I convencent a l'Estat, i permetin-me que per un moment surti de l'estricte mapa nostre, que perquè Catalunya funcioni bé, Espanya ha de ser una mica diferent i s'ha de preocupar d'unes altres coses, que no pas les que l'havien preocupat i que, per tant, el model d'Espanya no pot ser estrictament radial, sinó que ha de ser ell també en xarxa. És a dir, que el que nosaltres practiquem aquí, ho practiquem en guarderies i en tota la resta, voldríem que Espanya ho practiqués també amb les seves infraestructures i, per tant, hi hagués comunicacions entre el nord d'Espanya i Barcelona, i Barcelona i València, i València i més avall, i no solament de Madrid a cada capital de província en alta velocidad, com deia el govern anterior espanyol. Per tant, nosaltres estem aplicant una filosofia que és vàlida pel conjunt de l'Estat, però que és especialment important per nosaltres, aquí, a casa nostra. I aquesta filosofia l'apliquem a què?, a quines prioritats?. Doncs mirin, a les grans i difícils. No volem que ens diguin que nosaltres només pensem en l'Estatut, no és cert. L'Estatut és enormement important perquè és la carta de navegar i es discutirà a Madrid, i el defensarem amb les ungles, com és natural, i segurament la resta de representants del poble espanyol que hi tenen alguna cosa a dir ens hi voldran canviar alguna cosa, ja veurem el què canvia i el què no canvia, però això no és estrictament la nostra batalla. És una batalla molt important, però la guanyarem si Catalunya és exemplar sobre tot. No solament si Catalunya té una bona llei fonamental, que també, sinó sobretot si Catalunya es converteix, com ja ho és en bona mesura, però més, en un punt de referència que els altres hagin 2 �de dir, chapeau!, aquests senyors ho estan fent millor. Ho estem fent molt bé. I és això el que volem, i volem fer-ho amb tot allò que és més complicat, en les coses en les quals és fàcil d'excel·lir, però també en les edats difícils, en els temes complexes. Quines són les edats difícils? Doncs comencem amb això d'avui i acabo on havíem començat, amb les criatures, amb els nens i nenes, i després hauríem de continuar amb els joves, i hauríem de continuar amb els pares joves, i hauríem d'acabar amb la gent gran. Nosaltres hem identificat, una mica, quines són les edats difícils en aquest país i en aquest moment i considerem que és per aquí per on hem d'anar. I que quedi clar que si tenim un Estatut i si tenim un determinat pressupost, que els diré que ha augmentat molt, no és perquè sí, sinó que és per destinar-lo a unes finalitats prèviament molt estudiades. I que reitero, hem estat treballant durant aquests dos anys dels quals figurava que només ens estàvem preocupant per l'Estatut; no era cert. En les inversions d'aquest pla passarem de 365 a 691 euros per habitant. En polítiques per a les persones estem en el 55% del nostre pressupost. Tornant al que és el Pla de llars d'infants, dels 441 municipis del mapa, 228 ja han signat. Per tant, estem en la bona via, estem seguint la marxa que havíem de seguir. Hi ha ara una discussió sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha gent que diu que seria millor que hi haguessin serveis privats a més a més dels públics. Doncs mirin, saben què passa? És que ho fem millor nosaltres, i no m'estic referint al Govern, sinó en general, al sector públic a Catalunya. És clar, l'any 1900, quan el desvetllament del catalanisme s'inicia, no era així, perquè aleshores l'Estat era una cosa molt llunyana i Catalunya ja va reaccionar en aquell moment. I va reaccionar de dues maneres: una, fent escoles municipals allà on es podia - el cas de Barcelona, per exemple, l'escola del Bosc, l'escola del Mar...-, però també sobre la base d'iniciatives privades d'un enorme mèrit, les escoles, que eren escoles que creaven famílies de Catalunya que estaven preocupats per la baixa qualitat del que era la Escuela Nacional i el maestro escuela, i la poca capacitat que tenia aquell sistema de donar satisfacció a allò que la gent volia. Això va començar així, amb una mena de coincidència d'interessos entre el poder local i un sector il.lustrat de la població, segurament de la burgesia, però també dels barris populars. Han passat cent anys, i el que aleshores volíem, ara ho tenim, aleshores no teníem el reconeixement com a nació, com a país, com a govern, i ara el tenim. Aleshores no teníem uns ajuntaments 3 �democràtics, potents, arrelats, amb la gent, i ara ho tenim. Per tant, ara és el moment que demostrem que el sector públic, no per fet de ser públic, és menys eficient; és que pot ser més eficient, i la seva qualitat pot ser inclòs moltes vegades més alta. Per tant, serveis privats, molt bé, però el que fa cent anys era quasi diria un mèrit, i una contribució positiva a la bona marxa del país, en aquest moment ho veig una mica sobrer, una mica resultat més aviat d'una coherència ideològica errònia que no pas una necessitat. Aquí les coses venen de baix, no de dalt, hi ha vingut sempre, us ho acabo d'explicar en aquests exemples. De baix abans volia dir privat, però també municipal, avui vol dir públic, públic i proper, això sí, la fundació és la proximitat. És a dir, que el sector públic, la Generalitat, els que formem el sector públic català, siguem capaços de situar les coses com més a prop de la ciutadania millor. Crec que la qualitat és igual o superior a la que pugui oferir el sector privat, i jo no sóc estatista, ni jo ni quasi diria el president del Govern espanyol, els hi dic amb tota confiança, no ho som massa. Som partidaris precisament de la proximitat i el Govern de Catalunya, en tot cas, sobre això sí que hi puc posar la mà al foc, ho és absolutament. Això no sempre representa privatització, representa simplement proximitat en el sentit físic i també en el sentit polític, que la gent senti que aquells serveis són seus. Hi ha moltes maneres de fer-ho, inclòs hi ha combinacions de lo públic i lo privat que poden servir, que es poden respectar, però tinguin la seguretat que aquest Govern farà tot el que sigui possible, i més, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i especialment aquells que estan inclosos en les edats difícils i en situacions difícils, no per edat, sinó per altres raons, tindran un poder a prop capaç de reaccionar. Això és el que ens demana el país i això és el que els donarem. Moltes gràcies a tots. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1714 Title A name given to the resource Presentació del Mapa de Llar d'Infants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-02 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf 6655a5530984643f6a5800a46aa4392c PDF Text Text Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Palau de la Generalitat | 26/11/2005 Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes, il.lustres autoritats.... Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la Unión. Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que entonces fue sólo un adelanto. És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la política mediterrània es decidia aleshores. Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt nivell. Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre la Unió Europea i els seus veïns del sud. El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i sostenible per promoure un progrés global en: a) la pau, la seguretat i els Drets Humans; b) el desenvolupament econòmic i financer, c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà. Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és irregular i les conclusions difereixen. Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de 1 �relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de fer un cop de timó. La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa, als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte comú euromediterrani. Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa, la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb més força el procés euromediterrani. La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani", obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat. La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors naixia. Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva una implicació més important dels governs locals i regionals, en els programes de l'associació euromediterrània. Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels països mediterranis) per compartir aquestes experiències. La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell europeu i euromediterrani han acabat confirmat. La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial 2 �dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara no ha estat plenament aprofitat. Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les grans iniciatives internacionals. Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones. Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat dels actors implicats. Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en compte la perspectiva local i regional. Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error. L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina. A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de proximitat i una política regional a escala europea, destinada a cohesionar el territori de la Unió. La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira, amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat l'origen d'importants fenòmens migratoris. L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé irreversible. Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament 3 �territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la cohesió social i les reformes a escala estatal. Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de l'associació mediterrània. I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió. Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís amb el procés euromediterrani i el seu futur. Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta declaració. Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1712 Title A name given to the resource Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Globalització Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf 69bacd6cfe45292f99c61f3354455653 PDF Text Text Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català) Caixa Fòrum | 17/11/2005 Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que imagina't. La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els representants de la societat civil puguin participar activament en el debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament. Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la nova etapa de relacions euromediterrànies. La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial. Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre, comencem per la nostra globalització, la petita globalització que tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals i coma dilemes de futur, i molt a prop. Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund, més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat. Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base 1 �que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant, jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des que Espanya va entrar a la Unió Europea.. Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg. A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos, que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también como político. Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada, se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo, más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels 2 �cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo que sufrir. Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1710 Title A name given to the resource Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caixa Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Globalització Relacions Internacionals Territoris Model social Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf 396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b PDF Text Text Intervenció del president a la reunió del Comitè de les Regions Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005 Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em vaig haver d'"autotraduir" jo mateix. Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la UE. Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent avui aquí. Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió, i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus reconegut. A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització". Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa. Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a l'organització de la Conferència de Presidents de Regions Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26 de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats. En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va 1 �signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou, sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica, confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània. Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània. Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són quatre: 1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre) 2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre) 3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre) 4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de regions euromediterrànies, del nord i del sud. Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal), bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia, República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la dimensió territorial sigui tinguda en compte. A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc institucional euromediterrani. Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània pròspera i en pau. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1709 Title A name given to the resource Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les Subject The topic of the resource Catalanisme Congressos Espanya plural Territoris Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf 6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36 PDF Text Text Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005 Conseller, autoritats, amigues i amics, Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem perdut peu. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la Internacionalització. Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i oberta que ens ha convertit en un país en marxa. Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar també aquests sectors. Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre bases més sòlides que no pas les que teníem abans. Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat obert. Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya; Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres. Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir, l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va originar una competència entre territoris, que és lògic per altra 1 �banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat. Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també important que les grans empreses internacionals, que estan assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un bon indicador de la marxa del nostre mercat. És important, d'altra banda, constatar l'increment de les exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap a sectors justament d'alt valor afegit. La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme. Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més competitiu a llarg termini. - Consolidar el creixement del PIB - Incrementar la nostra productivitat. Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè contemplen destinar - més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la Internacionalització de l'Economia Catalana. - i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per nosaltres és en aquest moment el dèficit més important. Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780 milions d'euros. Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal. Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern. Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui, hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84 % de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui. I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28% de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per a la Internacionalització 2005-2008. 2 �Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem, les tenim. Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a efectes econòmics, el que els hi estic dient. El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut. Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya, compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya. El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap mena de dubte. Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo considerar: 1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper als ciutadans. Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa, a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto: - Però vostès que estan fent? Què fan? - Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de vostès. ... I em pregunten: - Vostès quants son treballant? - Doncs 150.000, i vostès? - 4 .000 4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap, una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors 3 �públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament, el deute públic ni la seguretat social. En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat curt, s'ha quedat xic, el sector local. Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen. Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests punts fonamentals. 2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la resta no val. 3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya plural i de l'Europa ampliada. Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i res més que un instrument, justament per això. Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició. No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat. Perquè el nostre és un partenariat generador de futur. Moltíssimes gràcies, bona nit. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1708 Title A name given to the resource Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló italià de la Fira de Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Premis i reconeixements Model social Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/225/20051107.pdf f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd PDF Text Text Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Senat. Madrid | 07/11/2005 Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres, Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes, senyories, senyores i senyors, Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el avance de las líneas que usted acaba de señalar. Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar, también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre. Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la llibertat. Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió Europea. I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures. Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble ric i divers. I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els senadors i senadores. Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer president. Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es va fer. 1 �És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies. Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts, però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i institucional. Ara ho estem començant a fer L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes. És cert. La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran transcendència per a Catalunya. I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la pràctica totalitat. Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la història, instaurant un règim polític plenament democràtic. Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat. I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè senyor president, en la importància de la governació local i del nivell local Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i identitats nacionals diverses. I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes. Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests anys, han estat endavant. Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de 2 �l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a l'autogovern. Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els debats precedents al que estem celebrant avui. Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor funcionament del conjunt del sistema. Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules seves: . consolidar el marc competencial; . aprofundir els instruments de cooperació; . establir la participació de les autonomies a la Unió Europea, que ara culminen . modificar el finançament autonòmic; . abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions Públiques; . i, finalment, preparar la reforma del Senat. Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben similars. En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de Catalunya. El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la Constitució del 78. Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional, abans de la Constitució, amb el president Tarradellas. Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica, un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un finançament insatisfactori. Són les seves paraules Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document tramès pel Govern. 3 �Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació. 1) 2) 3) 4) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació. La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. El sistema del finançament autonòmic. 1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la dotació de recursos suficient. Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents ha esvaït aquella sensació. 2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva. L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou repartiment competencial i dels recursos públics. És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment de l'administració local. Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de competències i de recursos en matèria de serveis personals (guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos determinats, policia local en els municipis grans). La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la bona direcció. També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és patent. 3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. 4 �Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea. L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea. El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha participat ja en la reunió sectorial corresponent. 4) El sistema del finançament autonòmic. Les reformes parcials del sistema de finançament han permès avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir, els ajuntaments tal i com estaven. Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%. Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del 50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a un paràmetre 30/40/30. És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys. Ara, però, amb dues diferències substantives: - El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha avançat en els fets, i molt. - I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar un memorial de greuges o demandes al President del Govern. Senyores i senyors, De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre associat al progrés de la democràcia espanyola. Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa 27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur. 5 �Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat autonomista i interessos comuns. Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària. Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el factor europeu. He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina útil per governar millor, ara i en el futur. L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna compartim problemes i compartim aspiracions. Abans he parlat de governar el futur. Governar el futur significa: 1. reforçar el concepte de ciutadania, 2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria 3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves tecnologies. Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea. Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis. Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics. La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions, empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris. Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la catalana, és formidable. 6 �S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència de la Unió. Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla, sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses. Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i Catalunya. Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament econòmic i social. Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado", respondí. Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar el Senado a Barcelona". Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui") que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo, papá, tranquilo", le dije. Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual sería mi respuesta: "Encantado". Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid. Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no todo ha ido tan bien". Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta. 7 �Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede. Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es considerable. Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el binomio New York-Washington. Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la geografía española. Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente. Señor Presidente, señoras y señores: Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos de la España contemporánea y de los pueblos que la forman. Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura; mucho más equilibrada y solidaria. Hoy me siento más catalán y más español. Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por Catalunya y por esta España! Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia. Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración sobre el nuevo equilibrio social alcalzado. Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy seguro de ello. La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor serenidad para abordar los diversos retos que España tiene planteados, uno de los cuales es el de la inmigración. 8 �Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir que, desde Carlos III hasta hoy: La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman la nación de naciones que es España. Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la madurez requerida para afrontarlas y asumirlas. Señor presidente del Gobierno: Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico de libertad y convivencia. En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se aportaron soluciones. En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este debate del Estado de las Autonomías. En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera, ante las instituciones europeas. En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de participación de las autonomias en los consejos de ministros de la Unión Europea. Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy la España plural está más próxima, es más posible. Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en este marco. No yo: Catalunya. Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido consecuente y Catalunya será consecuente. Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera 9 �corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el escenario de la España plural no han sido suficientes. Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario. Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las propuestas de los territorios y comunidades de España. Senyor president, senyores i senyors, estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural, anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model irreversible i admirat pel món sencer. I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest país entranyable. Moltes gràcies, senyores i senyors. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1707 Title A name given to the resource Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senat. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Acció política Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/224/20051026.pdf 2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65 PDF Text Text Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Palau de Pedralbes | 26/10/2005 Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien hemos venido a escuchar. Amigos y amigas. El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad y como país. El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la dignidad de las personas, de la justicia y de la paz. Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo este Congreso Europeo del Microcrédito. Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino trabajando contra la miseria a través de los microcréditos. Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274 millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades. La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado. En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y financiera. Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu del món. 1 �2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet. Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí, a Catalunya. Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una major proximitat. Moltes gràcies per estar aquí. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1706 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Benestar Social Congressos Model social Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf 217b28c9815c2616095117de4d8a356d PDF Text Text Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Palau de la Música Catalana | 25/10/2005 Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest modernisme, es correspon també a l’època del naixement del catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment, artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent. Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha fronteres que ens protegeixin. Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que parlem de món obert. Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer, ho esteu començant a fer, ho esteu fent. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició, rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia. Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra d’aquest magnífic Palau. Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball, que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat que és el capital humà, que és el que val més de tots. Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva 1 �l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera eficient. Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic, prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia competència amb els altres. Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació. Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport institucional a la innovació. Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen. La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès amb el seu teixit industrial. L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també és molt important, és tan important com l’Estatut. Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit industrial de diverses maneres: a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que vam fer. b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb 860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM. c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any, per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37 milions d’€ per finançar 615 projectes. Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2 milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos 2 �anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai s’havia fet tant. Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat: Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs. Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast. Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris, Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent. La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc arribaríem gaire més lluny. Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat, la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una aposta que hem de guanyar. Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí, a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em fan ser, aquesta nit, molt més optimista. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1705 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Finançament Premis i reconeixements Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf f6db845535106444e028057a836e214a PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Palau de la Generalitat | 25/10/2005 Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé, Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats, síndic. Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne, potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en aquest Palau de la Generalitat de Catalunya. És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix, tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte protocol·lari. Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional; ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics, temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa. I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents, els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora; del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys, no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint. Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics compartits per tothom. El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha 1 �debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un nou Estatut. Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també, diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui aprovat en tot allò que és fonamental. Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum aquí, a Catalunya. Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem volgut ser. De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la prosperitat general. És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem. Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa. No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar, deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat, 2 �efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons Monetari Internacional. Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una disputa importante entre los intereses europeos y los intereses americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente, digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo que la presencia de usted, de un español competente, al frente del Fondo Monetario Internacional va a servir para ello. Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una institució que representa fidelment una manera de fer i una manera d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de Catalunya. I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa. 3 �Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta institució centenària; independència que, per altra banda, ve garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta independència. Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara reiterar alguna cosa més. Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la proximitat. Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles. Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?. 4 �I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan ben entès, ens comprometem a modificar-lo. Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot. Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari, s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al mercat, a tots. Per molts anys. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1704 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Finançament Model social Territoris Liberalisme Premis i reconeixements Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/221/20051021.pdf 9b1589e05da77de8324df03df455b7d5 PDF Text Text Dia de la Justícia a Catalunya Palau de Congressos de Catalunya | 21/10/2005 Senyor president del Tribunal, autoritats, presidents, il·lustríssim senyor president de l'Associació catalana pro-justícia, senyores i senyors, jutges de pau. Unes paraules no per breus menys sentides. No cal remarcar la importància de l'administració de justícia en un estat democràtic i social de dret. La justícia, vostès són els que ho saben millor, ha de protegir els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Sense una administració de justícia eficient, la societat democràtica deixa de ser, corre el risc de no poder regular els seus conflictes i, per tant, corre el risc de no ser una societat democràtica. La celebració del dia de la Justícia ens serveix per recordar a tothom, ciutadans i poders públics, aquesta importància fonamental del sistema de Justícia, del seu paper i del prestigi que ha de tenir en el moment històric en que Catalunya s'està avançant i li està dient a l'Estat quina és la nostra concepció de l'autogovern i de la possibilitat que voldríem en els serveis públics. El Govern de la Generalitat reconeix la importància de la Justícia no solament amb una commemoració anyal. La reconeix prestant-li atenció tant en la seva política com en les actuacions del Departament, en el terreny de la justícia i també del sistema penitenciari. Mesures meditades i, al mateix temps, mesures ambicioses que jo crec que són conegudes per tots vostès. Com ha indicat el conseller Vallès, aquest Govern dóna prioritat pressupostària, que a última hora és el que compta, a aquestes actuacions fent de la conselleria un dels Departaments amb increments superiors a la mitjana per a l'exercici pressupostari de l'any 2006. Hi posarem més recursos. Aquest any, el Govern dedica la celebració del Dia de la Justícia a la commemoració del 150 aniversari de la Justícia de Pau, com a primer nivell d'actuació de l'administració de la Justícia, la més propera a la societat, i la que ha de respondre més immediatament a les demandes dels ciutadans i les ciutadanes. I amb aquesta commemoració, volem reconèixer dues coses: la importància d'una Justícia propera a la ciutadania i la dedicació i la competència dels seus titulars. La importància de tenir un mecanisme eficaç per resoldre els conflictes menors, encara que de vegades no per ser menors són els menys incòmodes per la convivència social. Al contrari, són els més 1 �incòmodes per aquesta convivència. La justícia de pau és eficaç per la capacitat d'intervenir de manera àgil en la resolució dels petits conflictes socials que són els que formen el caràcter d'un país i els que fan el dia a dia d'un país. En segon lloc, conec la dedicació i la competència dels seus titulars, dels jutges de pau, que exerceixen la seva funció amb el rigor del seu bon criteri i amb la legitimitat que els dona la seva proximitat als qui sol·liciten la seva empara, sense que la seva vinculació a la comunitat on imparteixen justícia sigui cap obstacle, que no ho és, a la seva independència o a la seva imparcialitat. Vull dir-vos clarament que ens sentim orgullosos de la justícia de pau i dels jutges de pau. Són una prova evident del que pot ser una administració de justícia accessible, propera, vinculada al país, a la terra, a la gent. Vostès saben que aquest President ha estat un partidari fervent de la justícia de proximitat. Les crítiques que ha desvetllat la proposta d' institucionalitzar-la en nuclis urbans queden desmentides, crec, per l'experiència que vostès signifiquen en l'àmbit de la Justícia. Una part significativa dels catalans no tindran probablement altre contacte directe amb la justícia que no sigui a través del seu jutjat de pau. Doncs bé, vostès saben també que aquest President i el seu Govern són impulsors de la cooperació entre el govern de la Generalitat i el govern municipal. Som uns absoluts convençuts que la justícia de proximitat és també, en aquest sentit, una expressió d'aquesta col·laboració entre diverses administracions, entre aquestes administracions, i entre diversos nivells de govern. Però volem que aquest reconeixement no quedi només en paraules. Per això mateix, el Govern i el Departament treballen i treballaran per millorar les condicions de l'exercici de la Justícia de pau, amb mitjans materials i tecnològics més adequats, en benefici de la societat a la que serveixen. I treballarem per establir la justícia de proximitat amb el rang que mereix. L'impuls per a comptar amb un nou Estatut significa també un impuls per a comptar amb una administració de justícia més eficient i més propera. La distància és condició de la justícia, però es tracta de la distància moral, i es tracta de la independència de criteris, i crec que l'exemple de la justícia de pau, i de tots vostès com als seus dignes titulars, ens anima a nosaltres com a representants del poble de Catalunya a seguir promovent l'aproximació de la justícia a la societat, tal com 2 �estableix el projecte de l'Estatut. Aquest Estatut de Catalunya compta amb un ampli suport social i ha de ser un instrument al servei de la ciutadania, dels seus drets i de les seves aspiracions. Acabo. Felicitacions, doncs, molt sinceres i molt autèntiques, als que han rebut el reconeixement de 25 anys d'exercici com a jutges de pau, felicitacions i agraïment a tots els qui exerceixen aquesta funció, i estímul també per a continuar la seva tasca. Em plau cloure aquest acte amb agraïment i amb la reiteració del ferm propòsit del govern que presideixo d'acostar la justícia a la societat sense demèrit de la seva independència, al contrari, amb benefici del seu prestigi, i de la confiança del poble en el sistema judicial que és la marca típica dels països democràtics més conseqüents i més acreditats, més indiscutits. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1703 Title A name given to the resource Dia de la Justícia a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/220/20051018.pdf abf540491766001cef5993c2680b29ea PDF Text Text Debat de Política General Parlament de Catalunya | 18/10/2005 Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern, amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final. Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut. Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec, han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i potser més anys encara. Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som, què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de la nostra vida col·lectiva. Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble i política aquí i a la resta d'Espanya. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del nostre sistema polític. 1 �El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca, neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any 1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de l'autonomia. Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya. Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya. Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre poble quan es va iniciar. Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut, menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que, explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern, sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada. 2 �Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes, aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim davant. Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves obligacions. Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i actués en conseqüència. De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir, mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de l'estabilitat de l'acció del Govern. Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat, serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix demogràficament. Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable. 3 �Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit en un any en 7.145.000. Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4 per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003, 182.000 immigrants; 2004, 153.000. I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més, som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del 8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa. Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no succeeix en cap país en un període tan breu. I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol. L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en aquest moment, incomparablement més alt que el del centre d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent; estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar. De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any, any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt. Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic 4 �59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent; estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5. És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc. L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per cent del producte interior brut. És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de Llum del Sincrotró. I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa, que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals, cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència 5 �de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els alumnes immigrants. Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar. Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials. Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns exemples. L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest sentit, en situació difícil. La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha esdevingut absolutament imprescindible. L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no 6 �poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o, si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i pel Govern una preocupació cabdal. Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho estiguin. Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma, entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament. Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit. Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals. L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil de corregir. Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb 7 �situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar, per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya. D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera, es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per fuites i per filtracions -la tirem. No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia oberta. Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de les insuficiències que el retardaven. Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial, que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que 8 �es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir, que es preocupa per les seguretats, en plural. La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers, a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores, educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar. En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos. Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya. Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data prevista de 2008. No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana, que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al que portaria cada cos per separat. El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i ordre. Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les 9 �actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals, pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta; per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els ciutadans de Catalunya. Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials: primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament o indirectament la convivència. Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos: tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la capacitat productiva de la nostra societat. Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop 10 �més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien posat al davant del problema i de la seva solució. Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places de llars d'infants públiques. Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública neta en aquest país. Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60 per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec. Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve. Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb persones grans en situació de dependència. Un bon exemple: increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins, 1.370 famílies beneficiades. Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita 11 �infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui en compte la necessitat de conciliació. Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció d'una feina estable. L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva personalitat amb confiança i amb bona salut. Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una alimentació saludable. Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres. 12 �Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern. Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem creat 2.280 places repartides pel territori. Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes d'atur d'una manera molt generalitzada. Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i una garantia d'emancipació afectiva. El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això, entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia. Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu, fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió 13 �substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques". El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el Decret 455, aprovats el 17 de desembre. Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006, la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i 2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits, a partir del 2007. Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris, subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt efectiu. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions, d'habitabilitat qüestionables, com a mínim. L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge, relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport, amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país. Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per 14 �afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida, sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans, que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el sistema no els dóna solució. No els donem solució. Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència, capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del cap que això no és possible. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles. I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005. A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones 15 �amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la. Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai. Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb més recursos i amb més competències. "Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que, tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament més abundants. Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és, per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor que estem realitzant. Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una 16 �longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros. Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà. L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa viària catalana. En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies en ferrocarril d'ample europeu. El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del territori de Catalunya. Ja va sent hora! La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus. Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla, entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà. Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa competitiva d'abast internacional. Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera, també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no 17 �concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros. A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya, l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió, de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè tots ells serien alimentats per ell. La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any 2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions: els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19 per cent. El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit 13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804, l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està 18 �treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros. Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària. Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan lluny com hauríem volgut. Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar, evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb el parc tecnològic que es va crear en aquell moment. Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que se'ns havia d'haver fet. Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una 19 �fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara, efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses. Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats. La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació. Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible, sense precipitacions, però amb urgència. Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions -i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat energètica i tindrem els traçats adequats. La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels 20 �plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i Terres de Ponent. També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura. Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar. Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball. En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-, no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia més del dibuix de la Catalunya futura. I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les 21 �infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga totes tres coses. Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital, ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que començava a fracturar el país. I estem establint les bases per guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de fort creixement demogràfic. L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén, en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir que aposta pel progrés de tots els seus territoris. Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel. Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson." Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou 22 �Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors espanyols. Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper fonamental en el reconeixement del problema com a problema general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap. I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat. Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb les conferències de presidents, o si seran les conferències de presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes, dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya. Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades: 1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà 23 �de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat. Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca, per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura. Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin, obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen, que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer mai. Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment, m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre. Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any 1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de canviar. Molt bé. Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat; política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta 24 �velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid, i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-, gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i Formiguera. Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que, a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç. L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin, això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en una nova relació. Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells, per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la quitxalla i a la joventut. Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria del que havia estat la bandera de les forces democràtiques majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies; Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat. I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala 25 �un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà els hiverns. Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat. L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria, ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato: responsabilitat, tota, però també satisfacció. Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant, afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional. Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta, perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya, de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més. 26 �Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica. Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement, d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es decidirà més lluny. Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem, nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora, precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos 27 �països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen. Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta importància a la presència de persones nostres de la màxima categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball. És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10, que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització. Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut, hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres. I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper, que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns 28 �poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de l'èxit de l'Estatut. Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets, deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest sentit un quadern de ruta. Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar. Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes obligacions esmerçaré el millor de mi mateix. Moltes gràcies. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1702 Title A name given to the resource Debat de Política General Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Demografia Educació Model social Acció política Territoris Estatuts Federalisme Govern Habitatge Infraestructures Joventut Ocupació Seguretat ciutadana Parlament de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005 Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat secular, civil. Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial. (Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de Cent, val a dir alcalde de Barcelona.) L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat, d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor representa la nostra aventura com a poble en els moments més tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble català. Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia estat mort aquí. Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat. Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot insuficient. Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell, no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una 1 �Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més ràpidament que Europa. I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol. Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia. L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el moment encara. Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret. No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el 1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la nostra part. Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat. Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei. Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero, que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme i la capacitat de teixir aliances. Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de la fe. 2 �En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres, evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó. Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el temps tot ho acaba curant. Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de brau. A ells sí. Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el cementiri dels miserables. Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em dispareu a la cara". Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això. Visca Catalunya. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1701 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Autonomia Commemoracions Estatuts Acció política Territoris Govern Història Política Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/218/20051010.pdf 48e05f691d667780971164b0aea96b8e PDF Text Text Dia Mundial de la Salut Mental Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005 La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i, sobretot, limitable. Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les malalties mentals és enorme. El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB. A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població. L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per recórrer. L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades. Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una prioritat dels nostres sistemes de salut. És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki. En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de Salud. 1 �A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut mental i Addiccions. Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb Europa: 1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions (drogues) que tradicionalment havien estat separades. 2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general. 3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la malaltia mental. És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Problemes de Salut Mental. Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació catalana de Municipis. És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta compartida per tothom. Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental. Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut. Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables, reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi com més aviat millor. L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels 2 �components clau de la política de reforma social del Govern, que és el paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps. Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important d'aquesta realitat. Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb mecanismes: De prevenció de les malalties mentals, De suport a la rehabilitació D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals greus, Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los endavant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1700 Title A name given to the resource Dia Mundial de la Salut Mental Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Recerca i Desenvolupament Sanitat Commemoracions Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/217/20050930.pdf 7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126 PDF Text Text Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Parlament de Catalunya | 30/09/2005 Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats. La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que hem fet. Però també del valor que té el que hem fet. Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació, ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora: governar i debatre, decidir qui som i ser-ho. Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les coses han anat fent-se. Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona educació, en el fons és fals. La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles, i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals, que s'entenen. 1 �Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens dedicarem als continguts. Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia. El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són. La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya proposa avui, que cadascú es digui com vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem de ser molt precisos. El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals, quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals, d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama finalment s'acabi. Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros 2 �fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves pròpies obligacions internes de solidaritat. A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra. Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols. I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant. Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a què pertanyem. Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions. Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res. És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament, de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los. Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres, 3 �hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs, Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a Catalunya, el que podem arribar a ser. La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant, segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres, és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs, molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar. Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir. S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó, que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem. Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà. Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només, com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca nova. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1699 Title A name given to the resource Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Federalisme Territoris Model social Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/216/20050918.pdf 569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500 PDF Text Text Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005 Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte: tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist. Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest país no para i que continua la creativitat en tots els camps. Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit, tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel reconeixement. Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors, això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la dignitat, una invitació a extreure més de cada persona. El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal. L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el nostre pensament a través de l'art i la creació. Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona, d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra. Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de 1 �deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure d'obligacions, d'alguna manera. Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions, enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar la talla. Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon que del primer. Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas protegida o ajudada o estimulada. És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb tota l' ambició cultural que això demana. Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina Mieras. Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat creativa. És cosa nostre treure'n els fruits. Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit abans. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1698 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Model social Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/215/20050914.pdf 90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b PDF Text Text Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Palau de la Generalitat | 14/09/2005 Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà; senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera, benvolguts amics. Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat, perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient. Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs, un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud. La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls, juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats. Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació. La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de creixement. Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a d'altres països europeus, està minvant. Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida, que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i serà el futur de Catalunya. Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de 1 �l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial. Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria, juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de reconèixer-ho, però és cert. Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat catalana. Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes. Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial del Govern. L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa: 1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus. 2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a Monells-Girona. 3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida. Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària. Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional. Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics. Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca. 2 �La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures, constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern. Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans. Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès, una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1697 Title A name given to the resource Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Agricultura Ciència Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-14 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/214/20050910.pdf d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Palau de la Generalitat | 10/09/2005 Bona nit, Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en els darrers 25 anys. Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya. Benvolguts conciutadans, podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit col·lectiu. A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós. Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç: Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si fem les coses bé. Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys. I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou durant anys difícils, secretari general del PSUC. No ho perdem de vista. Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és perfectament possible: us ho asseguro. 1 �Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una darrera l'altra. Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles, viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació col·lectiva, com a país, i la tindrem. I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada un dels ciutadans de Catalunya. Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara. Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament. Estimats ciutadanes i ciutadans. Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la Ciutadella, a les 12 del migdia. Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat del nostra país. Serà una festa!!!!!. Una gran festa !! La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com som. Us desitjo a tots una molt bona Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1696 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Acció política Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-10 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/213/20050824.pdf f5847193741864850b7f7a1046d622dd PDF Text Text Trobada d'Estiu a Vilopriu Vilopriu | 24/08/2005 Moltes vegades, com aquesta tarda-nit, he tingut la impressió de que es posaven una darrera de l'altra les paraules que expliquen el perquè som aquí i el perquè les coses que estan passant, estant passant i passaran. Em dona la impressió que en Raimon i jo -també la Marta Mata, també tots vosaltres- que en Raimon i jo ens ha tocat una mica estar en aquell punt de la història i de l'espai -penseu com una creu del temps i el lloc- en el qual aquells que passàvem per allà, que érem ell i jo, i uns quants més, ens havia tocat fer coses que segurament serien decisives pel país. Però no serien decisives perquè nosaltres ens ho haguéssim inventat, sinó perquè nosaltres passàvem per allà en aquell moment i perquè nosaltres vam recollir la tradició política de la qual en Raimon ha parlat, que era la bona, perquè aquesta tradició política era probablement l'única que podia conjuminar dues coses que difícilment es conjuminen: que són la pàtria i la societat, és a dir el país, el sentiment de país i el sentiment de justícia . Aquest capvespre m'ha semblat entendre que una vegada més aquestes idees matrius del nostre pensament i de la nostre missió -per dir-lo així- política -i aquesta paraula no m'agrada molt-, han estat ben explicades i cada any quan venim en aquí, d'alguna forma, fugim del que és el batec diari de la política, d'allò que estem fent cada dia per entendre que allò que estem fent cada dia respon a alguna cosa més que purament a l'esma o l'anar seguint. Sí, aquestes són les dues idees matrius del nostre pensament i de la nostra acció, de les nostres generacions, del que estem fent en aquest país i en aquest moment. I és una certa idea de pàtria, i és també una certa idea de la gent, de la solidaritat, de l'estimació i de la justícia. Jo crec que, si haguéssim de fer un frontispici a l'Estatut, si haguéssim de dir en deu, en onze mots què és el que aquest Estatut vol, perquè, efectivament, ha arribat el moment en que Catalunya ha de poder dir la seva, no només fer la seva, és a dir, posar lletra, gairebé diria música, posar forma a allò que Catalunya ha volgut sempre des de fa molts anys, la Catalunya moderna en tot cas, i allò que està en condicions de fer.....I si hagués de resumir què és el que Catalunya diu avui amb l'Estatut diria en 11 proverbis: - Primer, Catalunya és una nació, i això que va ser un clam en un camp de futbol, avui serà en l'article primer del nou Estatut de Catalunya. Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, en l'Estat espanyol, no ens enganyéssim sobre això, perquè a nosaltres també ens toca, no solament expressar els nostres sentiments, sinó descriure les nostres realitats - Segon. Catalunya ha viscut durant aquests últims vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d'autonomia, democràcia i de progrés. És la primera vegada en la història moderna que això succeeix amb aquesta durada i amb aquesta intensitat. - Tres. Tanmateix, la Generalitat restablerta l'any 31 mai no va deixar d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la tenacitat del nostre poble i també a la fidelitat dels seus presidents: Macià, Companys, Irla i després Tarradellas, i després Jordi Pujol. I gràcies a les personalitats com Carles Pi i Sunyer, Joan Reventós i tants altres... Voldria també citar a l'Antoni Gutiérrez Díaz i al PSUC, perquè crec, amb tota franquesa, que dintre de la nostra tradició, els nostres germans de lluita, han quedat una mica preterits i oblidada la lluita d'aquella època més difícil. Podria també parlar del José Ignacio Urenda i tants d'altres. 1 �- Quart. Catalunya considera Espanya una nació de nacions, no és només que Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, és que Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya no és el que creiem els catalans, molts catalans, el que alguns espanyols, molts espanyols creuen. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un estat de caràcter federal. Pot proclamar-ho l'Estatut de Catalunya, pot dir l'Estatut de Catalunya a Espanya el què és? Probablement, no, probablement no li toqui, però s'ha de saber que quan nosaltres fem l'Estatut i diem el que diem, el que estem també és prefigurant una Espanya que és la que és, la que pot arribar a ser: una nació de nacions, amb un Estatut, amb una Constitució de caràcter federal -que arribarà amics meus!, arribarà, amb aquest nom o sense-. - Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el principi que de vegades molt còmodament diem de subsidiarietat, perquè així no l'entén ningú, però que vol dir de proximitat; és a dir, que entre la llei general i la llei particular, en aquest cas, prima la més propera, priva la particular. - Sisè. Catalunya ha estat i és una nació solidària amb els pobles d'Espanya, als quals transfereix una part dels impostos pagats pels catalans en funció d'un sistema fiscal general regit pel principi d'obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar. Ens hem trencat el cap en buscar la fórmula que fos al mateix temps la fórmula de la nostra autonomia, de la nostra suficiència financera i també del nostre punt de solidaritat, profundament solidari, ni més ençà ni més enllà. - Setè. Catalunya ha desenvolupat i regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i de la organització territorial. Aquests són sistemes propis de Catalunya, ho han estat sempre d'alguna forma, no és una cosa que ens haguem inventat ara, ni és que ara s'inventin raons per veure si podem tenir una mica més autonomia en alguns aspectes. No, és que, què va ser l'any set, què va ser la solidaritat, què va ser la renovació, què van ser les escoles de l'ajuntament de Barcelona què van ser les primeres escoles no estatals d'aquest país, d'aquest estat?; Què eren escoles municipals, què eren les escoles de la Mancomunitat? Què era tot això ... era l'intent de Catalunya de fugir, de superar un marc massa estret per anar aconseguint la qualitat de serveis que els seus ciutadans volien i que podien, efectivament, aconseguir. - Vuitè. En la tradició política democràtica a Catalunya s'ha subratllat sempre la importància del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l'home i la dona - Novè. Tant com el manteniment de les lleis pròpies serà decisiu pels catalans, l'accés als sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia, seran definitius, seran absolutament aquells que decidiran si el país es col·loca o no entre els països capdavanters en la millora social i la millora política. - Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea, amb la qual compartim moneda i fronteres exteriors i progressivament la fiscalitat i la defensa. I és molt oportú que en aquest moment diem quin és el paper que Catalunya pot tenir. I que Catalunya sigui la capdavantera amb una colla de polítiques europees que la crisi europea momentània ha deixat una mica en segon pla. - Onzè. I finalment, que en el marc de la Unió Europea, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració a les Comunitats i les Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències. Mireu, en la mesura en que no hi ha fronteres i passem a ser la part d'un tot més gran, ens hem d'ajuntar amb uns quants més per ser el que érem abans, per mantenir la proporció significativa. Jo crec que amb les regions de l'Euroregió, a les dues bandes del Pirineu, podrem aconseguir, no solament governar millor aquest espai que hi ha entre dues grans 2 �capitals, com poden ser Madrid i Paris, o tres, Madrid, París i Frankurt, o Milà...aquest espai que hi ha al mig el podem nuclear nosaltres, sinó, a més, aconseguir aquella talla mínima, aquella talla que s'ha de tenir per poder ser un actor amb personalitat pròpia en el conjunt d'Europa, que és la nova pàtria gran en la qual vivim. I amb tot això no us he parlat ni d'immigració, ni de joventut, ni de precarietat, ni d'inseguretat, ni us he parlat de les edats difícils. Quan jo penso en tot això què hem avançat i en tot això què ara he dit, on som? Som en el punt zero, en el punt de partida per resoldre i atacar els temes que profundament ens preocupen, ens interessen, les edats difícils. Quines són les edats difícils? Els zero a tres anys. Ahir vaig estar visitant escoles en obres i guarderies. Tot comença aquí, l'esforç que s'ha de fer en aquest terreny és infinit, molt gran, però l'estem encetant. Els catorze a setze anys? Què passa? Doncs que molts nois i noies de l'escola no saben ben bé per què hi són, perquè estan gairebé segurs que el lloc en què estan en aquest moment no els servirà per res, perquè saben que la seva vocació no és la de seguir els estudis fins a la Universitat i més enllà, sinó de guanyar-se la vida i, probablement, el que estan aprenent en aquell moment no els sembla que els interessi per res. I això destarota el sistema escolar en el seu conjunt en aquestes edats. I una altra edat crítica és dels divuit als vint-i-cinc o els trenta, que és el període en que nosaltres, per bé o malament, sabíem que començàvem una carrera amb la qual milloraríem una mica, no és que la situació d'entrada fos molt bona, però sabíem que normalment aniríem progressant, econòmicament, culturalment, intel·lectualment, com a persones .... això no passa ara. Els nanos que surten del sistema d'estudis passen ben bé deu anys que no saben ben bé què faran i moltes vegades el seu sou no puja sinó que baixa, després torna a pujar o no n'hi ha, o estan en situació d'atur, són autònoms que van buscant d'alguna forma un lloc en la societat. I finalment, evidentment aquesta edat, la més llarga de totes, que va dels cinquanta als noranta, que és una edat per la qual la societat no tenia previst ben bé res més que un sistema de pensions, quan la gent està perfectament en condicions en aquestes edats de fer alguna cosa més que cobrar el subsidi. A mi quan la gent em diu, ja tinc la pensió, penso: però escolta, què faràs amb aquesta pensió, viuràs només? és que no treballaràs, no pencaràs, no influiràs? no votaràs? no faràs partits? no tindràs activitat social i política, i personal profunda? Evidentment que sí, i en canvi ens hem conformat en saber que ens tocarà una pensió i que el sistema, més o menys, amb unes grans dificultats, des del punt de vista de seu finançament, però que el sistema està previst que ens ho pugui pagar. M'ha agradat molt sentir parlar de la cultura política del tripartit. I després del pensament compartit, i després d'esperit comú. N'ha parlat també l'Antoni Castells. Quin descans haver-lo sentit dir, perquè durant tot l'any l'únic que he sentit és a uns parlar malament dels altres i els altres parlar malament dels uns i pràcticament a ningú parlar bé de tots, de tots junts. Era lògic que això passés així perquè les coses han anat com han anat i han arribat com han arribat; però em reconforta saber que aquí al Nou Cicle hi ha gent que pensa en termes de la creació de la cultura del tripartit; perquè finalment això és el que existirà. Us ben asseguro que això existirà. Ara ens ho creiem molt poquet encara, però bé, aquí sou colla i ja és important, i molt important, que hagi un grup com aquest que s'ho pensi. Jo us dic amb tota sinceritat amb en Bargalló i amb en Saura treballem bé, i em diran però bé és el mateix que dir que amb IC, ERC i PSC es treballa bé?, possiblement no és encara el 3 �mateix, però acabarà sent el mateix, perquè hi ha un sentiment compartit, amb moltes dificultats, és cert, amb una prima altíssima per aquells que se'n surtin d'aquest esperit comú, d'aquest esperit compartit, perquè ven més allò altre, hi ha més a guanyar o individualment si aposta per la discrepància o per la singularitat que no pas per l'esperit compartit, però aquest serà finalment qui anirà endavant i triomfarà. Amics, se'ns ha girat feina. Se'ns ha girat molta feina i trobo que això que ens veiem només una vegada a l'any és possiblement insuficient, però em conformo si és veritat que això continua i sí, com aquí s'ha dit, les coses comencen no solament a anar bé, sinó que s'entengui que hi van. Tinc la impressió que mai havíem tingut tants anys de bonança política i tinc també la impressió que insensiblement perdem pistonada en el sentit que fins ara a Catalunya havíem deixat, i el socialisme, havíem deixat de fer la història i la vivíem, però no la duiem, ens duia, i avui en canvi tinc el consol que això no és exactament així, és que també la portem. Moltes gràcies 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1695 Title A name given to the resource Trobada d'Estiu a Vilopriu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilopriu Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Federalisme Territoris Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf e99753299be0fc98300e4e1374151278 PDF Text Text Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005 1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los, efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu, aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de més. Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen el Govern. Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no havia viscut des dels anys 30. Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls. Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a esdevenir una realitat. No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència en la voluntat d'actuar i canviar les coses. Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal seguir per arribar-hi. Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós. Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida: la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar. Hem tingut una agenda social molt clara des del principi: - calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent; 1 �- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent; - calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu; - calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns ajuntaments i el de Barcelona el primer; - calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració; Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està començant a resoldre. El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la governació progressista de Catalunya. La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern. El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja s'ha avançat molt en el programa acordat. Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell d'ambició social i política molt i molt elevat. El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa. . Les 649 aules d'acollida per a immigrants, . La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot, Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet... . El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000 places d'escoles bressol arreu de Catalunya. . Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places de professorat noves. . L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els menors de sis anys per a famílies nombroses . L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes . La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar la creació de treball Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors. És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió, supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser. 2 �Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país. Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa. 2. Què demano a la UPEC? Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que ens hem fixat per a aquest nou curs. Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio Urenda... La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més. Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna. Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants, hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però també cada vegada amb més ambició. Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla, d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a l'alcalde Clos i al Vicenç. Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1693 Title A name given to the resource Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Subject The topic of the resource Estatuts Euroregió Gestió pública Territoris Govern Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6 PDF Text Text Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya. Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas, i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc, s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho permetin. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1692 Title A name given to the resource Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Missatges institucionals Acció política Londres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/209/20050708.pdf 3b6cd6fe2820ac1e486013fb9f5f5c9d PDF Text Text Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Avui els vull dir que la redacció de l'Estatut està arribant a bon port, que la ponència parlamentaria ha complert la missió que tenia encomanada, en el termini que tenia previst, que ho ha fet amb brillantor i vull felicitar a tots els que ho han fet possible: - Els membres de la ponència dels cinc grups parlamentaris, - Els lletrats del Parlament que els han assistit, d'una manera molt eficaç, molt competent i molt professional, - El conseller de Relacions Institucionals i Participació que ha impulsat el procés des del Govern, - L'Institut d'Estudis Autonòmics, que ha fet la feina, no gens fàcil, de convertir unes idees en un text i uns desigs en una propera realitat, - Les institucions cíviques i les persones que han fet les seves aportacions a la Ponència. Quan el dictamen de la Ponència sigui publicat demà al Butlletí del Parlament, s'haurà iniciat formalment la tramitació de la reforma de l'Estatut, de la qual podem dir que és ja la creació, la generació d'un nou Estatut. A final d'aquest mes de juliol la Comissió Primera del Parlament debatrà i votarà el text i serà sotmès al Ple del Parlament el proper mes de setembre, un cop el Consell Consultiu hagi emès el seu dictamen. Avui podem dir que tenim una perspectiva certa sobre el nou Estatut. I tot això ha estat possible per la unitat que hi ha hagut en l'ambició compartida d'un nou Estatut i pel rigor que s'ha seguit en el treball tècnic, jurídic i polític. Crec que hi ha hagut tenacitat i generositat i crec que hi ha hagut al mateix temps responsabilitat. I aquesta responsabilitat prevaldrà fins el final. Crec que tenim dret a ser optimistes perquè no solament hi ha ganes d'Estatut. En aquest moment hi ha la lletra de l'Estatut i gairebé diria la música de l'Estatut, la filosofia de l'Estatut plasmada en un text. Estic convençut que és possible llimar les diferències i aconseguir el major consens, de manera que acabem configurant una amplíssima majoria nacional de Catalunya per l'Estatut. Com a president de la Generalitat reitero la meva voluntat de seguir impulsant totes les iniciatives que puguin ser útils per assolir el màxim consens entorn del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Em consta, per altra banda, que en el Govern de l'Estat i en la majoria del parlament espanyol hi haurà una receptivitat positiva per aquest Estatut. Ens consta que el Govern de l'Estat està disposat a considerar la possibilitat que no solament Catalunya tingui les seves demarcacions, les seves set vegueries, sinó que aquestes vegueries siguin també set províncies de l'Estat espanyol. I això és una noticia extraordinàriament positiva perquè vol dir que hi ha consens en allò fonamental i que estem modificant lleis de 1835 i canviant una dinàmica, que va ser una dinàmica d'uniformització i que avui és una dinàmica de reconeixement. 1 �Els ciutadans de Catalunya tenen dret a viure aquest moment amb esperança i optimisme perquè efectivament, Catalunya tindrà nou Estatut! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1691 Title A name given to the resource Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/208/20050701.pdf de71023cba2c60e1f93a81a352c69d18 PDF Text Text Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Manresa | 01/07/2005 Alcalde, conseller, secretari general, regidores i regidors. No podien ser més contundents i més definitives les paraules que hem sentit. Transmeten una idea de governació, de país, de governació de la ciutat, de la ciutat lenta, de la ciutat que vol valorar de nou el temps que semblava, no fa encara 25 anys, una utopia. I avui, en canvi, la veiem com una utopia possible. Jo crec que aquí, en aquesta sala de les Bases de Manresa, hem passat de la constitució regional de l’any 1892 a una nacionalitat, cent anys més tard. Després vam saber que nacionalitats n’hi havia tantes que nosaltres ja no en teníem prou i avui estem abocats a reclamar el concepte de nació. Tot això va néixer aquí: la idea d’Estatut, la idea de país i, en definitiva, la idea de l’afirmació de la personalitat d’aquest poble. Tot això va néixer en aquesta sala, en un moment determinat, amb unes persones molt determinades. Agafades una per una ara potser no hi podríem estar d’acord. Però sí que ho estem amb l’esperit que varen manifestar aquí fa un segle. Aquest conveni d’avui és una peça d’un dels projectes emblemàtics de l’acció del meu Govern. Abans de l’estiu s’aprovaran els projectes de la segona convocatòria. En total, més de vint projectes en marxa en un any. Atacant directament els problemes allà on més falta fa: als barris amb trames urbanes en situació de risc. Per aconseguir la cohesió en un període de fort canvi –i de canvi també demogràfic perquè hem passat sense adonar-nos-en de 6 a 7 milions de ciutadans i això no es fa perquè sí, sinó perquè hi ha fluxos i molt importants de gent que ve de fora-, el tremp de la ciutadania i de les ciutats s’ha de redoblar, ha de ser més potent. Això és el que fem amb aquest Pla: aconseguir la cohesió dels barris. Lluitar contra la degradació urbanística estava molt bé quan estàvem a l’oposició del franquisme, no tan bé quan estàvem a l’oposició a la democràcia i és absolutament inadequat quan el que tenim, és el Govern. El que ha de fer el Govern és no lluitar contra ningú ni contra res. El que hem de fer és millorar les coses, treballar perquè la degradació urbanística es converteixi en excel·lència. Això vol dir oferir serveis públics de qualitat, apostar pel comerç i per l’activitat econòmica com enginy de la generació. Això que moltes vegades s’havia confrontat: uns es dediquen a l’urbanisme, uns altres a fer diners…Doncs no, no es tracta d’això, es tracta de saber que el bon urbanisme porta diners, que el bon urbanisme costa diners i que, per tant, s’han de generar per poder-se finançar. Que la dignitat de les persones està en qüestió i en funció de que aquesta dinàmica funcioni bé. Es tracta de normalitzar el dret a la ciutat, de generalitzar jo diria més que normalitzar, que tampoc és una paraula que aquí s’escaigui. No es tracta de normalitzar res, es tracta de generalitzar el dret a la ciutat que cada ciutadà té. D’obrir nous escenaris de qualitat de vida en un món en el que la globalització ens sembla que ens amenaça amb la pèrdua d’una identitat que hem de recuperar amb la millora de la qualitat de cadascun dels punts on vivim, treballem i estudiem. La Llei de Barris suposarà una inversió de 198 M€ als 13 barris catalans ja escollits a la primera convocatòria. S’hi afegiran els prop de 200 M€ de la segona. Ens permetrà dur a 1 �terme projectes de rehabilitació integral a 40 municipis de Catalunya, amb una inversió total de 600 M€. L’acció més important que estem fent és vetllar per la cohesió del nostre país a través de la millora dels barris, les escoles i els centres de salut. Aquesta triada és el pinyol de la nostra societat; si això funciona bé, si als barris no els hi falta res, si l’urbanisme, les escoles, els centres de salut i els hospitals funcionen bé, el poble sap que té un país que està a l’alçada de les seves necessitats. Sinó, no. Tenim un sentiment potser més nacionalista, menys escèptic, optimista, etc., però el ciutadà no té la tranquil•litat que està vivint en un escenari que està pensat per ell o per ella. Per això, jo li dono tanta importància a aquesta triada: els barris, les escoles i els centres de salut. Com ja he dit altres vegades, hi ha els que prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d’interès en el fons, perquè no tenen tampoc massa interès per aturar-la, perquè ens va bé a tots, perquè els salaris es mantenen més baixos, diguem-ho ben clar. I aquí hi ha una trampa discursiva que s’ha, no dic denunciar, però sí que s’ha d’assenyalar, anant directament al tema: podem limitar? limitem; no podem limitar? assimilem; i és molt difícil saber quines són les nostres possibilitats de control d’aquest fenomen. Sabem que probablement necessitem créixer; que necessitem braços, que necessitem gent, que necessitem treballadors i treballadores. El que sabem també és que la nostra taxa de natalitat no és la que hauria estat i que si el nostre enginy econòmic funciona, si les ciutats també, si les fàbriques, la producció terciària i el comerç també, això farà que vinguin treballadors de fora. Ara bé, mirem de controlar efectivament, no a cops de decret, no a cop de principis generals, sinó amb els números a la mà i amb capacitat d’acollida, que és el que estem fent aquí. Jo crec que la cohesió dels barris s’obté a través de tres coses: - amb unes condicions bàsiques de vida familiar correctes en l’habitatge - amb unes bones instal·lacions per la vida col·lectiva (escoles, espais públics i centres de salut) - i a través de la seguretat als carrers, element aquest absolutament fonamental. Tot això em fa pensar en aquesta ciutat lenta i en el valor del temps del que parlava el vostre alcalde. Aquí a Manresa l’Ajuntament ha posat sobre la taula idees i projectes per aconseguir-ho. Jo conec l’esforç transformador que s’ha realitzat en aquesta ciutat sota el comandament de Jordi Valls i el treball de tot el seu equip. Però ara aquest Ajuntament també disposa dels recursos econòmics necessaris: 16 M € aportats entre Ajuntament i Generalitat. Manresa disposarà, finalment, d’una façana sud ben vertebrada amb la resta de la ciutat. Aquí em vull parar perquè, en alguna mesura, l’escenari és el missatge. Entenem per escenari no un decorat, sinó una ciutat viva. Si aquesta ciutat viva és un escenari viu i que funciona bé, aleshores pràcticament tot és possible. 2 �Jo crec que aquest Govern ho pot fer. Haig de dir aquí que tinc el major respecte pel treball que va fer l’alcalde anterior i ho haig de dir francament perquè amb ell i amb l’alcalde Nadal vaig compartir un intent frustrat -que algun dia arribarà a bon port- d’unificació del moviment municipalista de Catalunya. Hi vam posar-hi tota la bona fe que vam poder i no ens en vam sortir, però espero que algun dia arribarà. Mireu, el país no és una abstracció, és un espai de caramulls comuns que junts fan una trama amb sentit o no la fan. La pròpia existència i valor del país depèn de que siguem capaços de fer-la. Si és un caramull d’espais concrets que junts formen una trama amb sentit i disposa d’un projecte compartit que funciona, tindrà un projecte compartit de futur. Fa deu anys i pocs dies a l’Ajuntament de Manresa es va constituir un govern tripartit. Aquell tripartit que molts auguraven fràgil, ha acabat resultant molt estable i avui lidera la transformació de la ciutat. Els hi he de dir que moltes altres ciutats de Catalunya també tenen un govern tripartit des de 1980. Va començar sent quatripartit, però al cap d’un any i mig va acabar sent tripartit i potser ningú se’n recorda que se’n diu així. L’experiment de Manresa jo crec que no era tal experiment: era una aposta seriosa, com s’ha demostrat, i amb efectes positius. De la mateixa manera, vull dir-vos que el pacte que va donar lloc al primer govern d’esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya des de la república, liderarà la transformació del nostre país. Aquí a Manresa tenim el millor exemple. Una mostra de la vella i nova Catalunya. Sempre ella mateixa, sempre retrobada. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1690 Title A name given to the resource Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Immigració Urbanisme Model social Territoris Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/207/20050620.pdf 880f830bf4fba1f3b04ac10389807018 PDF Text Text Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Seu Vella. Lleida. | 20/06/2005 Agraeixo al secretari general de la UGT que s'hagi adreçat a vosaltres, amb un esquema tan complert de quina és la situació de la classe treballadora i de quina és la situació del país. Crec amb tota franquesa que estem davant d'un sindicalisme nou. Estem davant d'uns sindicats que tenen visió global, davant d'uns sindicats que han sigut capaços de pactar, d'acordar una estratègia conjunta de qualitat del treball, però també d'internacionalització i competitivitat. Les paraules que he sentit avui referents a la immigració i als immigrants o les paraules que he sentit respecte de la importància de la productivitat, m'han convençut que estem davant d'un sindicat modern, davant d'un sindicat que defensarà millor els interessos dels treballadors. Si un sindicat ignorés les realitats que estem vivint estaria condemnat a ser una peça de museu i aquest sindicat no ho serà. Us volia dir que si he canviat el meu horari ha sigut perquè ahir a la nit, parlant amb el president Zapatero, vam arribar a la conclusió que faríem sant amén si a no más tardar ens vèiem per dissenyar quina havia de ser la marxa d'aquest mes i mig que ens espera abans de les vacances, en el que s'han de decidir tantes coses. Així ho hem fet i us puc dir amb tota fermesa que l'Estatut interessa, que els temes que estem discutint no són temes que interessin exclusivament a la Generalitat o a Catalunya. Són temes interessants per a tot l'Estat. Són temes que tothom vol condicionar o influir encara que només sigui en la data-. Però us puc dir que no patiu, que el calendari es manté, que l'estatut s'aprovarà, que s'aprovarà en el termini previst, i que estarà en el congrés quan havíem dit que hi seria. Queden una colla de qüestions molt importants. És cert. Però el tindrem a temps. He trobat al president Zapatero ben informat, ben predisposat, com sempre ha dit que estaria. Però la pilota ara la juguem nosaltres, la juguem els catalans. Hem de fer els deures ben fets, hem de ser exigents, no hem de bufar núvols, com es diu en català d'una forma molt gràfica, però hem de ser exigents. Les propostes catalanes es van obrint pas. Si algunes de les coses que estem dient les haguéssim dit fa només uns mesos i no diguem fa uns anys, ens haguessin dit "vostès han perdut la raó, vostès seran incapaços d'aconseguir ni la meitat del que estan dient" i ara, tanmateix, la proposta d'una espanya plural va avançant i les propostes catalanes van endavant. La idea que tothom tingui serveis similars si es fa un esforç fiscal similar avança, la idea que les inversions han de ser proporcionals al producte brut, també. No any per any, per descomptat, perquè això seria impossible. Però sí en un període de temps determinat. Entrem, estimats companys i companyes en un període decisiu i en un mes que qualificaria d'infart. Abróchense los cinturones, que la festa comença. És la primera vegada que us puc acompanyar com a President de la Generalitat. I això m'omple de satisfacció. Els darrers anys, Catalunya i Espanya han evolucionat molt. També 1 �ho ha fet la UGT de Catalunya: ha deixat de ser únicament un sindicat de treballadors, per esdevenir una institució plenament vinculada a la governació de Catalunya. La Generalitat compta amb vosaltres, com amb la resta de forces sindicals, per fer front als reptes d'una societat cada vegada més complexa i avançada. Aquests primers anys del segle XXI estan convertint les nostres ciutats, els nostres escenaris públics en l'escenari de les conseqüències de la globalització, com s'ha dit aquí molt bé. Davant d'aquesta realitat hem de mirar lluny. No podem perdre de vista l'horitzó d'un món format per grans regions geoeconòmiques, en què els estats ja no són el que eren, en què els grans protagonistes són els Estats Units de Nord Amèrica, sí, però també hi ha Mercosur, la Unió Europea, la Unió africana, els països del Magrib, el sud-est asiàtic, la Xina, el Japó o la Índia. Grans conglomerats de centenars de milions d'habitants: aquestes són les noves unitats que faran o no faran la governabilitat del món i que competiran. Tanmateix, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris i dels pobles, perquè és aquí on es fan sentir els efectes d'aquesta competència global. No sé si m'explico, els protagonistes són grans, però els afectats per aquest protagonisme són petits, són els ciutadans que viuen als barris, que van a les escoles, que van als centres sanitaris, que van a les universitats, que van a la feina o que estan a l'atur. I aquests ciutadans els hem de tractar de prop. Hem de ser una part important de la Unió Europea i, al mateix temps, deixar que dintre del nostre estat i dintre del nostre país, dintre de Catalunya, siguin els ajuntaments moltes vegades els qui preguin decisions que abans prenia l'Estat i ara pren la Generalitat. Això no és gens senzill, però estem en condicions de fer-ho. El que m'apassiona és pensar que es pot fer, que es pot ser algú important al món, dient al mateix temps als ciutadans que arreglarem les coses. Les grans regions mundials i la lluita contra les noves formes de desigualtat: aquests han de ser els dos extrems dels nostres projectes per Catalunya i els seus ciutadans. Aquests han de ser projectes a partir dels quals refermem les idees i els compromisos propis de la visió del món que representem: la visió que donen les idees de l'esquerra i el catalanisme. Una visió que pot convertir Catalunya en un país més obert i també més cohesionat. En un país amb futur. Les nostres mirades estan unides pels valors del progrés, la justícia i la pau. I això és molt important. Fixeu-vos-hi: en aquests anys de democràcia, hem aconseguit molt. En el terreny sindical, des de la CONC, la UGT i les altres forces sindicals. En el terreny polític, des de les forces d'esquerra i progressistes. En aquest escenari, la UGT ha significat un puntal clau en el procés de transformació del teixit econòmic i social. I el discurs que he sentit avui em confirma que seguirà sent-ho. Però quedava un gran anhel per aconseguir: portar el projecte de les esquerres catalanes al Govern de la Generalitat. Ara ho hem aconseguit. Som un govern que està invertint 6.000 milions d'euros. Ara ho estem aconseguint. I ara vosaltres i la resta d'agents econòmics heu de jugar un paper decisiu en l'assoliment dels grans objectius de Catalunya. Una bona mostra d'això la vàrem tenir tot just fa tres dies, divendres passat, quan vàreu signar l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005- 2007, juntament amb la patronal Foment del Treball i CCOO. Tal i com va dir el Conseller Rañé, aquest acord permet fer efectives les transformacions a les empreses, fent compatible la flexibilitat i la seguretat. 2 �Al marge d'arribar a bons convenis entre les parts, també és important que puguem treballar junts, administració, patronals i sindicats. Això ho hem vist amb l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. I ara ho refermarem impulsant les mesures que conté. Teniu el meu compromís per convertir aquest acord en una obligació, que ho és per vosaltres, pels sindicats i treballadors, però que també ho és pel Govern i pels empresaris, que també hi són. Començant per l'impuls del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que serà la taula principal de diàleg en aquest àmbit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb . eleccions sindicals, . contractació, . prevenció de riscos, . inspecció de Treball . i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada i de les persones amb disminució). Aquest Consell de Relacions Laborals de Catalunya juntament amb l'Acord Interprofessional de Catalunya constitueixen les dues potes del nou marc de relacions laborals de Catalunya que s'està gestant. Aquestes polítiques augmentaran el potencial productiu de Catalunya. I parlo de les qüestions que afecten a la vida de cada dia, parlo de l'educació, parlo de la sanitat, parlo de la vida de la vida dels immigrants i parlo de les dones. Aquí també és vital una política que afecti a les escales, a les escoles i a les empreses. Perquè tan sols actuant en tots els àmbits aconseguirem una integració vertadera. Tan sols actuant en aquests 3 àmbits, construirem una Catalunya plenament social. És d'aquesta Catalunya de la que s'ocupa el Govern d'Esquerres i Catalanista. I és a aquesta Catalunya a la que ens adrecem amb el nou Estatut i el nou sistema de finançament. Com veieu, estem donant a Catalunya les eines que necessita. Ho fem impulsant un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica i fent-ho des d'un govern transparent. Per millorar les condicions laborals dels treballadors. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per donar oportunitats als joves que vulguin entomar el repte de la seva emancipació familiar o professional. Per facilitar-los l'accés a un habitatge sense haver d'hipotecar els seus projectes de vida. Aquest és l'objectiu del nostre projecte de reforma social. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions. El Govern està canviant coses i està fent costat als projectes de canvi ben fet. I sé que ens ajudareu a evitar que aquest projecte s'esberli, que aquest projecte vagi malament. Sé que tots sou conscients que en aquest projecte ens hi juguem molt. Sé que ens ajudareu també a evitar que no només el projecte català i el projecte de l'estat espanyol sinó també el projecte europeu pateixin cap regressió. El divendres vaig rebre el II Congrés Internacional de Representants Sindicals de la UGT. Un Congrés per analitzar el moviment sindical a l'escala real del món. Crec que aquest és el 3 �futur. Com us deia, aquests han de ser els extrems dels nostres projectes: mirar lluny i actuar a prop. El canvi no serà fàcil, evidentment. Però compartim la lluita per la justícia social. La continuarem desenvolupant a tots els nivells, us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política i sindical. Una identitat i un projecte que s'enriquiran amb les idees que ens oferirà aquest Congrés. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1689 Title A name given to the resource Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Vella. Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Immigració Ocupació Sindicats Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/206/20050615.pdf 0cab7fa7971b9d4189d40f420b5a428b PDF Text Text Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya Cercle d'Economia. Barcelona | 15/06/2005 Introducció Estimats amics, vinc a parlar al Cercle d’Economia, amb una mica d’enyorança de l’edifici de Diagonal-Tuset, la seva seu tradicional, entenc, però, que aquest és un espai més generós. En primer lloc, vull fer una referència a la reunió sobre l’Estatut del passat dissabte dia 11 al Parlament, per anar al cor de les qüestions que tractarem. Va anar bé tot i que hi haurem de tornar. Va anar bé però no va ser la darrera reunió, i justament per això, podria donar la impressió de que no va anar bé. Però si que va anar bé. Quan una reunió com aquesta s’acaba, cadascú ha de donar la seva versió del que ha passat, sobretot quan no hi ha acord de comunicat conjunt; cosa que finalment s’haurà de fer, però que en una reunió com aquesta que no era la darrera, no s’havia de fer. Vaig veure els presidents dels grups parlamentaris amb ganes d’Estatut, i això, diria, és un llenguatge corporal, en les actituds, en els accents... Quan un porta prou temps en aquests negocis, no l’enganya. Ha arribat l’hora del veritable compromís, que és acabar l’Estatut, fer el nou Estatut i resoldre el finançament. Dissabte vaig tenir la percepció que hi ha consciència, per part de tots els líders polítics, de la responsabilitat que tenim davant la societat catalana. Però és veritat que hi ha molt soroll. Fora d’aquí, cada dia hi ha més soroll. Aquí, modestament, cada dia més voluntat de consens, tot i que no és tan difícil que es trenqui, si es volgués trencar, però crec que no. Em temo que pot haver-hi algú que tingui la temptació de fer-ho, però penso (càlcul de probabilitats, no només desig), que no passarà. Per tant, anirà bé. Personalment, tendeixo a tenir comprensió del soroll. Tendeixo a buscar-ne les raons i racionalitzar-ho: per educació, per tradició familiar, per tradició escolar o política tinc aquesta tendència. Però tot té un límit. I aquest límit és l’atac personal. Punt i apart. El Partit Popular (sobretot a Espanya), hauria d’entendre, i ho dic a fi de bé, que determinats límits, els que he mencionat, no es poden sobrepassar. Confio que després de diumenge, a Catalunya i arreu, tots tindrem aquesta bona disposició. Cal serenitat i decisió en aquesta hora; cal, també, generositat per arribar a bon port. Aquest serà el meu capteniment com a President de la Generalitat en les setmanes que venen, fins arribar a finals de juliol i, per descomptat, després també. Aquest serà el moment en què algunes de les coses, de les més importants que ara estem discutint, s’hauran d’haver esbrinat i, probablement, ja decidit. El país ens està demanant dues coses: que resolguem com més aviat millor un Estatut ambiciós i raonable, ambiciós però al mateix temps explicable, perquè si només s’entén aquí malament ; i un bon finançament. D’altra banda, que l’acció del govern, a part de l’Estatut i del finançament, sigui eficient i sigui decidida. Això és el que entenc que el país ens demana. I com a President estaré amb el que ens demana la societat: que ens posem d’acord aviat. Que puguem anar al cor de les qüestions i que a partir d’aquí puguem enfocar temes que ara s’estan enfocant com els 1 �explicaré, però que no es veuen, que no llueixen, temes que s’estan fent però que no transparenten, no arriben a l’opinió. Estic, i estaré sempre, amb aquesta demanda per donar a Catalunya les eines que necessita per impulsar un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica –no ho amago-, i fer-ho des d’un govern transparent. Tres coses: un programa de reformes socials profundes, una gran ambició econòmica per a Catalunya i, tot plegat, fet per un govern que sigui capaç de ser entès, de ser transparent. Les forces polítiques es van posar d’acord que calia un nou Estatut. El tindrem. Ni dilacions, ni renúncies innecessàries, ni una proposta impossible que s’estavelli i acabi frustrant les expectatives de tothom. La ciutadania va fer costat a una opció de govern, catalanista i de progrés, catalanista i d’esquerres : respondrem al que se’ns demana. Permetin-me, en aquest punt, fer una breu reflexió sobre Europa, perquè el dia i el temps ho demana. Europa viu en estat de xoc després dels “no” francès i holandès. Un estat de xoc del que cal sortir com més aviat millor. No serà fàcil. Necessitem superar la confusió per evitar la regressió cap el nacionalisme i cap el populisme, que suposarien la decadència del projecte europeu. El patrimoni europeu en termes de progrés econòmic i social, de pau i de civilitat, no és renunciable. Això ho sabem. Però cal que puguem explicar perquè hem topat amb els obstacles amb els que ens hem trobat. Hi ha una explicació general que apunta a la incertesa i a la inseguretat provocades pel doble procés d’ampliació i de constitucionalització d’Europa, procés aquest que no ha estat assimilat per una part important de la població. Els que estan a Brussel·les i els que ho seguim més de prop sí que ho hem anat assimilant, però gran part de la població (i no només a França i a Holanda) probablement no. En aquest sentit, tot i que a molts ens sembla que ha anat molt lent, hem anat massa de pressa sense haver clarificat l’horitzó final. De cop, som 450 milions i 25 estats. Som un país, un “súper país”, una Unió que és pràcticament el doble dels Estats Units. Potser, repeteixo, hem anat un pèl de pressa, potser la gent ha tingut la percepció que anàvem molt més de pressa del que ens pensàvem els que estàvem, sinó conduint, al menys en la màquina del tren. Europa, la Unió Europea i Brussel·les, han creat un llenguatge hermètic. Ple de acquis comunitaire, Coreper, Joanina, Lisboa, i altres termes i, quan es diu Lisboa, no es vol dir la ciutat de Lisboa, per descomptat, i quan es diu Barcelona més deu (BCN+10), tampoc. I els que estem més o menys en el secret anem seguint, però la majoria de la gent, per descomptat, no. És urgent trobar una sortida institucional a l’actual situació que és un problema de llenguatge, de comprensió. Però sobretot és important trobar una sortida política i doctrinal. Us diré, amb tota franquesa, que s’imposa una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a fer front a la situació - els líders antics i els nous. Els Delors, Khol i González, i els Chirac, Blair , Zapatero i Schroeder, per dir els primers que em venen a la memòria. Potser també intel·lectuals i professors com l’americà Weiler ; els americans tenen aquesta mirada fresca, aquests sí que s’entenen quan parlen, aquests tenen la seva “jerga” però solen ser més positivistes i més clars. Weiler, que és professor també a Florència, és una persona a qui he anat seguint però no he aconseguit trobar mai, té una de les percepcions d’Europa més completes que conec. És una visió entenedora, positivista, que crec que ajudaria bastant en el futur a que Europa surti de l’atzucac on està. Així com la jove estrella Mark Leonard, que acaba de publicar un llibre amb un títol 2 �aparentment poc profètic: “Perquè Europa liderarà el Segle XXI”, llibre de moda fins fa uns dies i suposo que ara també. Leonard ha proposat el mateix que em va dir la meva filla pocs dies després del Referèndum francès: “al final, s’haurà d’anar a un Referèndum europeu. Estem parlant de la Constitució europea, aleshores potser que Europa parli, no?” Quan la meva filla m’ho va dir, li vaig contestar: “sí, perquè Europa ja és tan gran que ens podríem fer el símil de què hagués passat si la Constitució espanyola s’hagués refrendat autonomia per autonomia”. Europa és tan gran que molts països no acceptarien un referèndum global que no portés incorporat una clàusula d’opting-out, que és una altre expressió per dir poder-se’n sortir d’una part d’allò que s’aprova. A la Cimera de Niça, els països van dir: sí, però l’Euro no. Doncs bé, un referèndum europeu, probablement, no es pot aprovar sinó és amb la seguretat, per part de tots i cadascun dels països, que podran objectar sobre alguna de les clàusules. Això és el que justament Mark Leonard està dient: que el que donarà a Europa la clau del segle XXI és aquesta flexibilitat. Però és un sistema de difícil administració. Estic també d’acord amb un brillantíssim article que vaig llegir de Francisco Javier Laporta, persona que no conec, en contra dels referèndum i a favor de les votacions per part de representants. “El poble –diu- s’equivoca” (està citant a James Madison, teòric del federalisme americà). “El poble s’equivoca; els representats elegits pel poble, no (normalment)”. Aquesta és la teoria en contra del referèndum. De què es tracta ara? Es tracta de mirar lluny, de pensar en un món de grans regions econòmiques; i per això és important Europa. Per què, amb qui ens les hem d’haver? Doncs EEUU, la UE, Mercosur, el Magrib Àrab, la Unió Africana, Xina, la Índia, Japó, el Sud-est Asiàtic. Aquests són els subjectes del món, els actors del món. I segurament això ve determinat -igual que en economia en política també ha passat- pel mercat, que acaba permetent que el més gran tingui economies d’escala i obliga als altres a tenir la mateixa l’escala que el gran. Hi ha mercats on aquesta llei és de ferro: es compleix sempre. És molt difícil competir des d’una empresa petita, es pot trobar un nínxol, però competir per ser líder en un mercat, difícilment ho farà si no tens la mateixa mida del gran. Què ha passat en el món de la política? Els Estats Units, aquest gran invent europeu, potser el millor que Europa va fer en els segles passats, en el seu naixement van determinar una talla mínima molt ampla. Què ha passat ara? que a Europa l’ha agafat aquesta talla, i s’ha passat. Hem anat, com he dit, més enllà. Es tracta, doncs, de mirar lluny, de tenir aquest escenari in mente i, al mateix temps, perquè sinó ens equivocaríem, de mirar i actuar a prop, en el microcosmos de les ciutats i dels barris, vigilant com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i a les escales ... I vostès em diran: això no té res a veure. És clar que sí, això té tot a veure perquè a última hora l’equació que permet que el sistema sigui sostenible es decideix a Can Anglada –dic Can Anglada pensant en Terrassa-, es decideix finalment aquí, i es decideix amb una bona seguretat, amb un bon sistema de presons, que funcioni correctament. A última hora, si això no funciona bé, el país, per molt que tingui la mida que ha de tenir, per molt que tingui la tecnologia que ha de tenir... fracassarà com a país perquè no tindrà la cohesió que hauria de tenir. I no estic dient que no pugui venir gent de fora; dic que si venen, benvinguts, però que si el país no fa funcionar la química de l’assimilació de forma equilibrada i quantitativa; i dic quantitativa perquè també és qüestió de quanta gent ve i de la quantitat de recursos que s’hi vessen i de l’esforç que s’hi dedica. L’economia catalana i la política econòmica del govern Es tracta doncs de mirar lluny i de mirar a prop, però ara hauríem de fer una mirada enrere: hem canviat molt en els 25 anys passats, a Catalunya i a Espanya. No ens hauria de costar reconèixer que Espanya està més posada al dia, més a to amb la resta d’Europa, més 3 �lliure i més plural que mai a la seva història. Espanya s’ha convertit en una societat del Segle XXI en tota regla: un país que ha experimentat un fort creixement econòmic durant molts anys, on hi viuen quatre milions d’immigrants, visitada per seixanta milions d’estrangers, que ja voreja la riquesa mitjana per càpita de la UE (el PIB per càpita es situa al 98% de la mitjana segons dades del 2004). Per això l’altre dia, quan parlava de la pèrdua de fons europeus de cohesió, deia que l’important és que això es compensi amb un altre tipus d’ajuts; els diaris d’avui ens han obsequiat amb algunes estimacions del que podem arribar a perdre i fa por. Jo sempre dic que tot això va néixer per un pacte Miterrand-Khol, però articulat i formalitzat en un pacte Miterrand-Khol-González en el qual Miterrand va beneir i González va obtenir un bilió de pessetes/any, que pagava Alemanya, i Alemanya va obtenir l’ampliació. Però l’ampliació alemanya està costant a la Unió Europea cinc vegades –alguns diuen sis o set vegades- el que li costava fins ara Espanya a Alemanya, és a dir, cinc, sis o set bilions de pessetes/any com a resultat d’allò que va estar tan bé quan es va fer, tenint capacitats de seguir fent el que fins ara havien fet. I, per tant, s’ha acabat. S’ha acabat, ni que sigui de forma progressiva i no sobtada, d’aquí uns anys –i haurem de fer tot el possible perquè això s’acabi de la forma més elegant possible i que, efectivament, hi hagin més fons de compensació. La mala notícia és que aquests diners alemanys deixaran de venir. És a dir, que el fons europeus ja no seran el que eren. La bona notícia és que la UE projecta passar de 4.500 milions d’€ a 9.000 milions d’€ en fons per projectes d’innovació. I em direu: això és molt poc comparat amb el que estàvem parlant abans. És poc i no és tan poc, i sobretot ens ha de situar en la pista del que Europa serà a partir d’ara: un lloc en el que els rics ajuden els pobres, però sobretot un lloc en el que Europa ajudarà als espavilats i, per tant, ens hem d’espavilar. Si ho fem bé podem tenir una bona ajuda pel nostre propi creixement. I l’economia catalana? Estic convençut que l’economia catalana té factors positius nous. Un d’ells són els nostres pressupostos, modèstia a part: estem mantenint un estricte rigor econòmic i, alhora, estem fent front al repte estratègic d’augmentar la competitivitat. Permetin-me donar-los algunes dades per arrencar. A dia d’avui, hi ha en marxa a Catalunya obra pública per valor de més de 6.000 milions d’Euros. Després hi tornaré. Catalunya és la Comunitat que, amb diferència, més fons ha obtingut del govern central per impulsar parcs científics i tecnològics; i els centres d’estudis més prestigiosos constaten la bondat de la direcció que està prenent el govern en matèria econòmica, apostant pel valor afegit i per la innovació. És evident que qualsevol canvi de model és un procés difícil i lent i estem en un canvi de model. El professor Nathan Rosenberg, de Standford, deia quan ens visitava fa pocs dies, que patirem si no innovem més i que la variable clau és la inversió en educació superior. S’ha d’anar més enllà... És el que està fent el meu govern, impulsant una política de ‘cicle complet’: més inversió en educació superior, sí; més inversió en R+D+i, sí; solucionar colls d’ampolla amb noves infraestructures, sí; però també reformes, i aquest és el punt en què vull insistir, en la formació professional, millores en l’aprenentatge de l’anglès a les escoles, i si pot ser del francès, que es pot, i millores en la conciliació de la vida laboral i familiar...(Si pot ser el francès millor, perquè després rebem conseqüències positives, i m’estic referint al català. No era França el país més entusiasmat en què hi hagués el reconeixement –oficial o no, això és el de menys- d’una llengua utilitzable en el Parlament, en el Consell i en el Comitè de les Regions d’Europa: no era el país més entusiasta per raons que a ningú se li escapen). Tornem al que estàvem dient: ¿Saben quin és el malbaratament de capital humà que està fent la nostra societat? Tenir una generació de dones més ben formades que mai però que s’han de quedar a casa 4 �molt més temps del que voldrien perquè tenen un fill o un familiar dependent i perquè no poden conciliar vida laboral i familiar. Això és un malbaratament que no s’ha de permetre i que està succeint. Millorar “les escales i les escoles” dels nostres barris i viles o crear places de residència d’avis són polítiques socials, però també són polítiques econòmiques. Quan parlem d’educació, de llars d’infants o de residències per a gent gran, estem parlant el mateix llenguatge que quan parlem de fer una nova carretera o impulsar un parc tecnològic. A veure si ens entenem. Tots dos tenen influència en la bona marxa de l’economia en el sentit global i en un termini potser una mica més llarg. Totes aquestes mesures augmenten el potencial productiu del país. En terminis diferents, però l’augmenten. Catalunya és una economia potent. Ho ha estat al llarg de la història i ho és ara. L’Institut d’Estadística de Catalunya ha elaborat una primera estimació del creixement econòmic en el marc de la nova base comptable i la nova estimació del PIB suposa revisar a l’alça els nivells i el creixement del PIB i són, en gran part, resultat de l’aflorament d’un nombre significatiu d’ocupats. Els canvis en els fluxos d’immigració d’aquests darrers anys havien donat lloc a una infravaloració de l’ocupació i, per tant, de l’activitat. De fet, s’estima un augment del nombre d’ocupats del 7,2 % a Catalunya, pel 2004, superior al 5 % de la mitjana espanyola. La nova xifra de PIB en termes corrents se situa, l’any 2004, més d’un 5% per sobre de la base antiga, que no havia comptat amb aquests augments de població. El creixement en termes reals és també superior. En mitjana anual, l’economia catalana ha crescut, entre l’any 2000 i 2004, un 3,1%, amb un dinamisme clarament per sobre del que s’enregistra a la zona Euro. La revisió, de la qual he parlat, és especialment significativa pels anys 2003-2004, amb uns creixements del 2,9% i del 3,1%, davant dels que s’havien estimat anteriorment del 2,2% i del 2,6%. Aquestes dades confirmen el bon moment econòmic relatiu de Catalunya, amb una consolidació del cicle expansiu. El pes de l’economia catalana en el conjunt d’Espanya s’ha mantingut en aquests últims anys al voltant del 19%. La recuperació de les exportacions i de la inversió en béns d’equipament dels darrers mesos apunten a la confirmació d’aquesta bona marxa de l’activitat productiva. Cal tenir present, a més, que l’activitat exportadora de l’economia catalana s’ha vist molt condicionada i negativament condicionada, per la feblesa econòmica dels principals socis comercials, els països de la Unió Europea. La reactivació de les economies europees ha de contribuir positivament a la millora de les exportacions i, per aquesta via, a una contribució positiva de la demanda externa. D’altra banda hi ha la debilitat de l’Euro, no és necessàriament o al menys no és solament una mala notícia. L’Euro és també la denominació de les nostres exportacions fora d’Europa. Aquests darrers anys el patró de creixement ha estat exclusivament recolzat per l’impuls de la demanda interna i, fonamentalment, la demanda de consum i l’activitat de la construcció. Unes pautes de creixement una mica més equilibrades han de tenir un efecte positiu en l’estabilitat del creixement a mig i llarg termini. Per tant, els nous indicadors ens mostren 5 �un panorama conjuntural més aviat positiu. I el nostre compromís econòmic en aquest escenari, quin és? Posar els cinc sentits en enfrontar els reptes estratègics que té davant seu l’economia catalana en el moment actual. El repte més important al que hem de fer front és la transformació del nostre model de competitivitat. Aquesta és la nostra convicció i és per això que el primer que vam fer, a iniciativa del conseller d’Economia i Finances va ser, durant un any, anar preparant un consens sobre l’estratègia econòmica de Catalunya. Aquest és un repte, el de la transformació del model de competitivitat, que és comú al de totes les economies europees en el seu conjunt. L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, proposa objectius a mig i llarg termini. El mètode amb que s’ha gestat reflecteix un dels valors bàsics d’aquest govern: el consens amb els agents polítics i socials. No vull fer un relat exhaustiu de totes les accions que es contemplen en l’acord, però sí mencionar algunes polítiques significatives que ja estem duent a terme: - POLÍTICA INDUSTRIAL INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES QUALITAT DE L’OCUPACIÓ POLÍTICA ENERGÈTICA INFRAESTRUCTURES 1. Nova política industrial Hem dissenyat una nova política per crear un entorn que ajudi a augmentar la capacitat d’innovació del teixit productiu; configurar grups industrials potents amb estratègies transnacionals; i desenvolupar –com defensen també la Comissió i el Parlament Europeusuna política de suport a sectors estratègics com l’aeroespacial, la biotecnologia, i l’alimentari tecnològicament avançat, així com les energies renovables. Aquests objectius es materialitzen en sis eixos claus d’actuació en els que estem treballant 1.1 Foment de la innovació empresarial. 1.2 Creació de nous entorns institucionals potents per afavorir la transferència de tecnologia. 1.3 Reducció de les asimetries de mercat fomentant la competitivitat de les petites i mitjanes empreses. 1.4 Reforçament de la localització industrial de noves inversions a través de l’Agència Catalana d’Inversions. 1.5 Anticipació en els canvis industrials a través de l’Observatori de Prospectiva Industrial (OPI) 1.6 Més sòl industrial 2. Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana El Pla contempla 5 eixos estratègics i 11 línies de treball que es materialitzen en 59 iniciatives concretes. No m’estendré en tot això, però voldria esmentar el servei de Plataformes Empresarials que dóna suport específic a les empreses catalanes per garantir la seva presència estable en els mercats internacionals. Vull que ho sàpiguen tots els empresaris d’aquest país. Aquestes plataformes ofereixen una resposta integral a les necessitats de l’empresa mitjançant l’assessorament especialitzat dels equips d’experts dels Centres de Promoció de 6 �Negocis que el COPCA té en els mercats de destí - i ara veuran quants n’hi ha d’aquests centres- i el proveïment de les infraestructures necessàries per a desenvolupar les seves activitats des del primer dia. El Govern preveu inaugurar un total de 20 Plataformes Empresarials (el conseller Huguet no em desdirà) durant aquesta legislatura de les quals vuit ja estan en funcionament . 3. Qualitat de l’ocupació En el vessant més social, que com vostès saben bé és també vital per millorar la competitivitat, unes bones relacions laborals són la clau per garantir la qualitat. Actualment, Catalunya té més problema amb la qualitat de l’ocupació que amb la quantitat, diguem-ho clarament. El Consell Català de Relacions Laborals serà la taula principal de diàleg en aquest sentit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb eleccions sindicals, contractació, prevenció de riscos, Inspecció de Treball, i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada, i de les persones amb disminució). Aquest Consell és un altre dels resultats positius del treball conjunt que es va encetar en el marc de l’Acord estratègic. 4. Política energètica El Govern està dibuixant l’escenari energètic i planificant el seu desenvolupament fins a 2030, amb una proposta realista i pragmàtica. La conjuntura energètica internacional no és la mateixa que quan es va redactar el darrer Pla de l’Energia, l’any 2001. L’escenari actual i futur pel que fa als preus del petroli, la sensibilitat més gran cap les a qüestions ambientals, i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kyoto), fan que les hipòtesis de partida de l’anterior Pla hagin quedat desfasades. La interconnexió amb França és tan sols un paràgraf en un document de 274 pàgines, que posa les bases per a un nou model energètic realista i pragmàtic. No perdrem la perspectiva sobre la importància d’això. Per descomptat, no he acabat d’entendre mai perquè les connexions sí i les interconnexions no. Aleshores m’he preguntat: què són interconnexions? Deuen ser connexions internacionals. Però no quedàvem que estàvem a Europa? Doncs resulta que de vegades, coses que hem descartat com importants, reprenen valor en el mercat de les actituds polítiques crec que per raons una mica de conveniència. En tot cas, vull que sàpiguen que en aquest punt hi ha hagut un exemple sobre una nova cultura de govern, pròpia dels governs de coalició. No hi estem acostumats. No saben què és un govern de coalició perquè no l’hem tingut mai en aquest país, ni a Catalunya ni a Espanya. A França, a Alemanya i no diguem a Itàlia, en tenen els “dits pelats”, si em permeten l’expressió. Un govern de coalició, i aquest és el punt important que vull que entenguin, debat internament part de temes que altrament es donaria al Parlament o al carrer. El President demana als seus consellers que treballin i que discuteixin totes les alternatives, i al final d’aquests processos hi ha decisions. Hi haurà decisions. Ja els ho garanteixo. Igual com sóc conscient de que la percepció que es té del debat intern en un govern de coalició és un fet nou, que sorprèn. Per tant, també això comprèn el soroll del que parlava a l’inici. De la mateixa manera, i amb la mateixa rotunditat, els dic que decidirem en el moment que haguem de decidir, amb tota claredat. No serà a satisfacció de tothom, naturalment. Però si volem garantir un creixement sostenible econòmicament i respectuós amb el medi ambient, cal prendre decisions, que 7 �seran complexes. Però per complexes que siguin, les prendrem. 5. Infraestructures Vull recalcar que, per sobre de tot, hem dissenyat i posat en marxa la major inversió de la història en infraestructures en aquest país. Els ho he dit en començar. Ho repeteixo: actualment tenim 711 obres en marxa (entre execució, adjudicació i licitació) que representen una inversió total de 6.502 M d’€. Concretament en infraestructures de Transport tenim al 2005, en execució o pressupostades, carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir quatre noves autovies, o trams d’autovies: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i La Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. Probablement, en aquestes fases inicials, per a mi massa llargues -els ho confesso-, s’han de sacrificar algunes coses. La importància d‘acreditar la unitat d’allò que s’està fent: el nom, la marca. Però ara ja no, ara estem competint en el món obert. Per tant no podem deixar de banda cap de les energies que tenim perquè no hi arribin carreteres o trens, o perquè no hi hagi fibra òptica, o perquè no hagi cobertura de satèl·lit o Internet en alguns punts del país on hi ha gent formada, gent que és capaç, perquè n’hi ha, de fer molt més del que estan fent en aquests moments per manca de comunicacions. Per tant això és crucial en el nostre projecte. Abans de l’estiu, tornant a l’eix, es presentarà el primer avantprojecte de traçat. Per altra banda, hi ha la negociació que s’està duent a terme amb l’Estat per l’acord sobre infraestructures a horitzó deu anys. No volem tornar a la situació que hem viscut històricament sobre la qual parlaré un moment. Volem un acord important, un acord amb una previsió llarga per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB, que és el que ens correspon. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida. També ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona i en les infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del Mediterrani i l’impuls de l’Eix Pirinenc). Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, que s’hauria d’elaborar i signar aquest any 2005. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport de l’Estat ha de ser un dels instruments principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta. Poc a poc els nostres conceptes de xarxa, en comptes de radialitat, van entrant en la política espanyola. I això és enormement important. Per cert: a finals d’estiu el TGV Madrid-Lleida –he sentit avui- haurà de passar dels 200 als 250 Km/h. Bona notícia. Comencem a arreglar el via crucis que vam començar a passar l’any 1992, quan Felipe González em prometia el TGV Madrid-Barcelona tot seguit del Madrid-Sevilla... Fins que va arribar un nou President que va proclamar: “De Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”. Encara ho estem pagant. Però ho estem pagant no en termes de Catalunya, en termes també de seny. “De Madrid a cada capital de provincia...” i n’hi 8 �han 50 !; s’ho creien realment?: Preocupant. Parlant d’infraestructures: en el Port i l’aeroport serà molt important aconseguir un règim especial que pugui portar a una gestió més autònoma i més eficaç. En vam parlar amb el President Zapatero quan va venir a Barcelona al Cercle Financer. Els he parlat de cinc línies prioritàries de la política econòmica del meu Govern: Nova política industrial, Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana, la qualitat de l’ocupació, la política energètica i la inversió en infraestructures. Els vull fer notar la plena sintonia d’aquestes prioritats amb les que va exposar el president Rodríguez Zapatero a Barcelona, fa un parell de setmanes. En aquella ocasió, va avançar la notícia de la imminent presentació del Pla de Convergència de la Societat de la Informació per part del ministre José Montilla. L’Euroregió Ara deixin-me parlar sobre el que és el nostre escenari real. Estem parlant de Catalunya, però és el nostre escenari real? No. El nostre escenari real és l’Euroregió. És en aquest àmbit on estem formulant la nostra política econòmica. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ens ofereix mida, capacitat econòmica i posició estratègica. Ens ofereix mida perquè té uns 160.000 km quadrats (gairebé dues vegades Portugal o un terç d’Espanya) i representa un 3,3% del PIB total de la UE-15 (dades Eurostat 2001). I ens ofereix capacitat econòmica perquè presenta una taxa acumulativa de creixement del 3,15% en el període 1995-2001, força superior al creixement de la UE-15. L’Euroregió té tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta en el centre de l’Arc LondresParís-Frankfurt-Milà-Madrid-Lisboa; i si m’apuren Alger, que està a la mateixa distància en avió, quasi, que Madrid; encara que, de vagades, no en som conscients. Al Midi i al Llenguadoc s’adonen que París és lluny i que Barcelona és una oportunitat. A l’Aragó saben que no discutim la seva idoneïtat logística en el centre del triangle MadridBilbao-Barcelona. Amb Balears no tenim cap problema; amb València, sí, encara que el problema no és diu Camps. El problema no és el president Camps. L’Euroregió és el nostre camp de joc. A vostès els ho puc dir amb més convenciment que a cap altre sector: tots vostès han d’entendre que en el marc de l’Euroregió no tenen competidors directes. Hi tenen aliats. La nostra gran fàbrica d’avions, la més important del món, és a Toulouse, aquí a tocar, i tant de bo que la N-20 francesa o E-6 europea avancés més de pressa i que fóssim capaços de connectar els túnels del Cadí i del Puymorens, que van inaugurar Pujol, Mitterrand i González. Per cert: el dia 28 es pren a Moscou la decisió sobre el projecte ITER. Ja saben que pot anar o bé al Japó, o bé a Cadarache, a prop de Marsella, però en aquest segon cas la seu de l’empresa és Barcelona. Els puc avançar que en la reunió preparatòria d’avui a Brussel·les la candidatura França-Barcelona ha quedat ben situada. L’Euroregió funciona. I és cap a aquesta concepció que hem d’anar si volem que Catalunya jugui un paper d’un cert relleu en l’Europa dels 450 milions de ciutadans. El nou model de Finançament Autonòmic Estem proposant un nou sistema de finançament. Abans d’ahir el va explicar el Conseller Castells a Tribuna Barcelona. És cert que tenim més competències transferides; és cert que els recursos que rep Catalunya són insuficients. Això avui, i és molt important, ja és 9 �acceptat pràcticament per tothom. Algunes dades significatives: el finançament de la Generalitat ha crescut a una taxa del 7,1% anual entre 1999 i 2002; el de l’Estat (incloent les cotitzacions de la Seguretat Social) ho ha fet, durant el mateix període de temps, a una taxa anual del 8,2%. Mentrestant, la despesa de les CC.AA. (Salut, Educació, Serveis Socials) té un comportament estructuralment expansiu –elasticitat de renda alta, per entendre’ns- i creix a taxes superiors a la de l’Estat (Defensa, Justícia), que creix a taxes molt més modestes (3,9%). Però el que nosaltres reclamem, o millor, proposem, va més enllà. Estem posant sobre la taula un nou sistema que representa un canvi estructural respecte als sistemes anteriors, amb una nova filosofia i uns nous principis rectors. I aquí rau la importància d’una proposta que ha de suposar un canvi històric en el nostre sistema democràtic. Catalunya, amb un PIB per càpita superior a la mitjana, passa, després d’aplicar el sistema, del quart al vuitè lloc entre les disset comunitats autònomes, quedant per sota de la mitjana. Altres CC.AA. disposen d’uns recursos per càpita molt per sobre de la mitjana, quan la seva capacitat econòmica es troba per sota. Hi ha una comunitat autònoma que rep 121 i paga 65 quan nosaltres rebem 97 i paguem 125; doncs no pot ser: hem d’anar a un sistema pel qual la solidaritat funcioni i, al mateix temps, no es donin aquests contrastos que són inacceptables. També hi ha Comunitats que parteixen d’una posició per sobre de la mitjana i milloren, i Comunitats que estan per sota i continuen per sota després de les transferències. Parlar del sistema de finançament és parlar de política, però m’acceptaran que la suposada racionalitat del sistema és dubtosa: “no, no, ... es que todo esto proviene de la Lofca, de la Constitución, etc..” Esto proviene de dónde provenga, però si la gent no ho entén, mejor que no provenga. Perquè una part important de l’eficiència del sistema econòmic i especialment del sistema fiscal, no és que la gent estigui encantada de pagar els seus impostos, que no ho estarà mai, però que entengui el què està pagant, perquè ho paga, i perquè es fa servir. I això és exactament el que no succeeix. Per tant, intentant deixar de banda per un moment el cas específic de Catalunya, és l’Estat espanyol, aquest estat que ha de passar de ser Estat autonòmic a ser Estat de les Autonomies, el que necessita definir un nou sistema de finançament clar. Un sistema que s’adapti a la seva realitat d’estat compost i als tres nivells d’administració – central, autonòmica i local- amb els que funciona, en la teoria i en la pràctica (Si no comptem la SS, l’Estat només gasta un 32%, i les CC.AA., i les EE.LL. el 68%) , una autèntica revolució respecte del 1980. Quan va començar tot, l’any 1980, la relació era 800-20. L’Estat en rebia el 80, les comunitats autònomes res i les entitats locals un 20. Ara el que crida més l’atenció és que els ajuntaments s’hagin quedat en el 20, i el que és realment revolucionari és que l’Estat hagi passat del 80 al 30. Estic tant convençut de la legitimitat de reclamar un nou sistema de finançament, que –ja els ho avanço- seré d’una fermesa extrema davant totes les vicissituds que trobem en el camí. Fermesa no vol dir respondre a totes les provocacions, ni vol dir tampoc immobilitat. El nou sistema s’ha de negociar, i qui s’asseu en una taula sense voler moure’s ni un mil·límetre de la seva posició inicial, és que o no sap negociar o no vol obtenir cap resultat. Dit això, m’agradaria dir resumidament en què es basa la proposta. a) És una proposta de bases, més que això, de principis específics, però de la que en pot sortir més d’un model. La nostra proposta és un marc en el qual hi caben diversos models 10 �Quan definirem el model concret, tindrà més sentit parlar de xifres i de terminis. Ja en parlarem. Ja saben que hem estimat en un 7,5 % del nostre PIB la diferència entre impostos pagats i serveis rebuts. Ho reduirem substancialment, en el temps, però substancialment. b) És un model que combina autonomia tributària i solidaritat interterritorial en el marc d’una proposta d’inspiració federal; per tant, els models que d’ella en poden sortir seran homologables als existents en països de tradició federal. No es proposa un model de privilegis, un ‘cupo’ encobert, sinó que és un model de participació, de percentatges i de corresponsabilitat. És, per tant, generalitzable a la resta de Comunitats Autònomes. A totes les que així ho desitgin (com sempre ha passat...recordin que hi va haver tres CC.AA. que no es van adherir al sistema del 1996 i no va passar absolutament res!). c) És un model estable en el temps, i l’estabilitat implica mecanismes d’actualització per tal de poder anar-se adaptant a la realitat. Aquests grans principis que acabo d’enumerar es concreten en una bateria de mesures més específiques: - La creació d’una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a Catalunya i que podrà estar consorciada o coordinada amb l’administració tributària del conjunt de l’Estat, que ens permetrà tenir més responsabilitat fiscal, més transparència i coneixement –i per tant més eficàcia- i, en ser consorciada o coordinada amb la de l’Estat, evitarà la fragmentació del sistema fiscal espanyol. - Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya (en uns percentatges que en cap cas poden superar el 50%) s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i competències. - La inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya tendirà a equiparar-se a la participació relativa del PIB de Catalunya en relació al PIB de l’Estat. Bàsic i fonamental. D’aquí plora la criatura. Es compleix en moments punta (s’ha acomplert aquesta igualtat, en fi aquest 19%, o 20-21%, en alguns casos, com els Jocs Olímpics o l’AVE), però no de forma sostinguda. - La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat ha d’equiparar-se gradualment a l’obtinguda en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals. Fa 5/6 anys, quan vaig esbossar el meu programa tornant d’Itàlia, els recursos disponibles a Catalunya creixien un xic més que els del País Basc, any per any. No molt més, però alguna cosa més; vam estar calculant amb altres companys bascos i d’altres CC.AA. socialistes i vam calcular que en 20 anys ens igualarien, amb aquell ritme. Espero que amb el nou sistema de finançament trigarem menys. - El sistema que proposem preveu uns mecanismes de solidaritat molt potents. És més, estableix un criteri clar i transparent de solidaritat interterritorial per primera vegada a l’Estat espanyol. Clarament, no és que no existís, és que no era clar. No podem entendre que les comunitats amb menys recursos es vegin abocades a prestar un nivell de serveis més baix o a augmentar la pressió fiscal que suporten els seus ciutadans. Però tampoc podem entendre que algunes Comunitats prestin més i millors serveis fent un esforç propi notablement inferior. Aquí, la igualtat no és sinònim d’equitat. I defensar-ho, seria com defensar que després de pagar el nostre IRPF tots acabéssim amb la mateixa renda... seria absurd i contrari a 11 �l’interès que tots tenim de que hi hagi un mecanisme d’incentivació de l’esforç. Conclusió Voldria acabar fent una síntesi del que els he intentat transmetre en varis punts: • En primer lloc, que tal i com vaig constatar a la reunió de dissabte al Parlament, totes les forces polítiques de Catalunya entenem la responsabilitat històrica del moment que estem vivint i, per tant, l’encarem amb fermesa i convicció. Catalunya tindrà un nou Estatut i tindrà un nou sistema de finançament. • En segon lloc, que tot i ser plenament conscient de les dificultats plantejades i de que provoquin un cert neguit, crec que estem en un bon moment econòmic (tal i com demostren els indicadors als que m’he referit). L’aposta del govern és aprofitar aquestes condicions positives per aprofundir en les transformacions necessàries que també he anomenat. D’això és del que parla l’acord estratègic en marxa. El Govern no s’aturarà ni un minut. El govern governa, i seguirà governant amb més ambició i realitzacions, francament, que en els darrers 25 anys. • En tercer lloc, que tenim els cinc sentits posats en que Catalunya avanci amb un govern catalanista i de progrés : o En un govern de coalició, governar engloba també una part del “consensus building”. Les decisions es prenen d’una altra manera, molt menys arbitraria i tenint en compte les diverses incidències sobre la comunitat afectada per una o per altra política. o No renunciarem a cap dels nostres drets ni a cap de les nostres obligacions com a govern, però avançarem amb la complicitat de tots vostès, i amb la seva col·laboració. Aquest és un govern que busca el consens; i no per imatge, sinó per convicció. El consens amb tots els agents socials i econòmics del país, i el consens amb els altres pobles d’Espanya. • I, finalment, he intentat explicar, un cop més, perquè volem un nou sistema de finançament i en què consisteix la nostra proposta. Una proposta que és eficient i solidària a la vegada. • ...I sempre tornant al principi, un nou Estatut com a instrument necessari per dur a terme les reformes socials, polítiques i econòmiques que Catalunya es mereix i que Catalunya tindrà. Moltes gràcies. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1688 Title A name given to the resource Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia. Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Energia Model social Territoris Estatuts Euroregió Finançament Infraestructures Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/205/20050610.pdf 30077364d6901cc86b30c066fd44a549 PDF Text Text Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Rialp | 10/06/2005 Consellers, autoritats, representants de les cambres de comerç, empresaris. Les paraules que he sentit de l'alcaldessa m'han agradat molt. És evident que ella parlava de les arrels. Si anem a buscar les arrels del país és aquí on hem de venir; no solament des d'un punt de vista romàntic, sinó també des d'un punt de vista històric: aquí va començar tot. No fa massa segles que les riberes i les planes eren perilloses. La gent només podia sobreviure ben amagada darrera de les muntanyes, dels pics. I més aviat dominant aquests pics que no pas les valls. Aquí vam néixer. Per això és molt bo que aquí tornem i és encara millor que puguem comprovar que aquí no només es viu de la memòria, sinó que es viu del projecte i del futur. És molt important comprovar que en aquest municipi la població està creixent. Això és enormement positiu. Penseu que és un fet històric, que és un fet d'una magnitud extraordinària que a vegades no ens hem parat a ponderar. Que les valls dels Pirineus tornin a créixer, com és el meu desig, és una prova que hem capgirat la història. Aquell procés que va començar amb la gent que anava baixant cap a la plana a mesura que l'economia i la seguretat ho van permetre, avui s'està començant a regirar. Hem entrat en una nova fase històrica, que serà enormement positiva. Vull parlar també un minut, encara que després ho faré de forma més extensa, sobre les paraules del senyor Pont. Ha fet un discurs que m'ha semblat carregat de sentit. Ha parlat de la crisi dels 90 i com des de la mateixa, Lleida ha crescut. Aquest fet és una dada enormement positiva. Ha parlat d'ambició. També de l'incertesa europea. Els empresaris d'aquestes comarques, d'aquesta regió catalana, vull que sàpiguen que som conscients que estem travessant una etapa difícil. 1 �No és avui el dia perquè els doni la solució a tots. Sí els vull garantir una major sensibilitat per la situació que estem vivint. Una situació que és esperançadora per haver crescut des de fa una colla d'anys, però també de preocupació per veure que alguns dels paràmetres polítics i institucionals que ens han acompanyat durant aquests últims anys estan en qüestió. Aquesta inquietud està present en el Govern que jo presideixo. Som conscients d'aquestes realitats i no ens esveren. Però ens preocupen, és cert. És millor viure amb la confiança de pensar que allò que va endavant seguirà anant endavant una mica per inèrcia històrica. És millor viure amb la confiança que Europa és una cosa imparable. I és preocupant veure que això no és imparable, que és parable. Però els voldria transmetre la meva convicció que el projecte pot patir, però no s'aturarà. En aquest moment podríem tenir la sensació que hem descobert una cosa nova, que no està a favor del projecte europeu, que no està a favor del tipus de projecte en el que ens trobàvem. Però no és cert. Seguim estant en el projecte no solament aquí a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. Crec que aquest ensurt desvetllarà reflexions que potser mancaven. Encara vivim una mica de l'optimisme de l'època Kohl-Mitterand-Gonzàlez. Aquell moment va obrir un camí de futur. Va ser, efectivament, l'inici d'un camí enormement positiu per a Europa. Però en aquell mateix inici hi havia la llavor del problema que d'alguna manera ara estem pagant. Beneït per Miterrand i per França hi va haver un pacte fonamental Espanya-República Federal Alemanya, en virtut del qual Espanya estava a favor de la reunificació d'Alemanya i Alemanya estava a favor de pagar a Espanya un bilió de pessetes l'any, que era l'1% de la renda nacional espanyola. Però això havia de tenir probablement un límit. El límit va ser quan la primera condició es va menjar la segona perquè l'ampliació alemanya, que es va fer amb el recolzament de Felipe González com sabeu perfectament -i com abans d'ahir m'explicava Pedro Solbes en detall, perquè estava present en totes aquestes reunions-, va acabar duent a la necessitat per part d'Alemanya de bolcar-se cap a l'Est en comptes cap al continent i cap al sud. Aquest bilió de pessetes que ha arribat puntual cada any i anant creixent, ara va cap a l'altre cantó com a resultat d'aquella decisió. 2 �Aturem-nos a analitzar la situació perquè en el fons era més previsible del que segurament hem previst i, per tant, les seves conseqüències han de ser més manejables. Han de ser probablement més solubles del que a vegades pensem. Però tornem al que és la nostra realitat aquí. Em trobo que aquí hi ha una Trobada empresarial de molt alt nivell, que aporta una visió que per mi és absolutament crucial de cara al futur: la visió descentralitzada de Catalunya. I més que descentralitzada -que és una paraula de la qual se n'ha abusat i ja en desconfiem-, és una visió del territori de Catalunya en xarxa. Com una suma de punts i de connexions que a vegades hi són i a vegades no. Aquí ja ha sortit algun cas quan s'ha parlat de les connexions entre la costa i l'interior, per exemple, entre la costa de Tarragona i l'interior de la plana de Lleida, ja sigui a través de Tàrrega o de les Borges. Quan es parla d'això s'està dient que el que ens falta moltes vegades és el canemàs d'aquesta xarxa. Parlem molt de la xarxa de ciutats, estem tots convençuts que l'economia i els països no funcionen si no és sobre la base d'existència de punts vitals i dinàmics i que és enormement important que aquests punts vitals estiguin connectats. Tanmateix, però, estem començant a reconèixer que les nostres connexions no estan a l'alçada dels nostres punts. No estan a l'alçada de la potencialitat de cadascun dels punts que formen aquest país, de la xarxa. Els punts hi són, però la xarxa no hi és, per dir-ho d'alguna forma. La xarxa que tenim és una xarxa que no ha estat dissenyada amb l'ambició que hauríem de tenir. Moltes vegades l'existència d'una xarxa més potent farà que els punts ho siguin, perquè finalment com és ben evident, cada vegada més, no podem viure tancats enlloc, no podem viure confiats en què el nostre propi sistema productiu, en un punt determinat, sigui un factor suficient. No tenim més possibilitats de fer prediccions sobre la base de la immobilitat de les persones. Tothom anirà bellugant-se, canviant de lloc. Anem cap a una societat amb molta més mobilitat i, per tant, cap a una societat que necessita infraestructures de comunicació en tots els terrenys. No només en el transport, no només en les autopistes, sinó també en els trens i, per descomptat, en les xarxes telemàtiques. Si no hi ha aquestes xarxes, el país no funcionarà. Per tant, la nostra inversió ha d'anar adreçada sobretot al fet que hi siguin. I aquestes xarxes no hi seran si només hi ha un centre de planificació que ho decideix. 3 �Només hi seran si hi ha punts en la xarxa, si hi ha llocs com aquest i si empresaris com vostès estan dissenyant la xarxa que s'ha de fer des de cadascun dels punts. Perquè si aquesta s'hagués de fer des d'un laboratori de Barcelona, probablement es faria, però tard i malament. Crec que és absolutament decisiu que vostès segueixin en la seva línia de proposar, de proposar-nos quin és el seu paper en el conjunt. Catalunya, avui, és un país de 7 milions d'habitants com a conseqüència del procés de creixement demogràfic que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració i també a un repunt de la natalitat autòctona. Els increments relatius de població més importants no s'estan produint a la regió metropolitana. Tots els territoris de Catalunya viuen els efectes d'una globalització que té conseqüències a tot arreu. No només té conseqüències sobre l'economia i l'empresariat, sinó també en la seguretat dels barris i en el funcionament de les escoles. Tenim un sistema sotmès amb uns xocs continuats molt importants, a una inestabilitat que es llei del sistema. Què li passa durant l'any a un director de l'escola? Quan nosaltres érem xics doncs començaven cent i acabaven cent. Ara comencen cent i al cap de tres mesos són 120. Després alguns se'n van perquè descobreixen que el treball que tenien no és suficient i tornen a casa seva o als punts d'origen de la immigració. I a final d'any uns altres venen, perquè hi ha collites, perquè hi ha el turisme, etc. Unes tornades que fan que tinguem més gent al final, molta més gent al final que, probablement, al principi. És planificable sistema educatiu sotmès a aquest tipus de xocs? Crec que és molt difícil de planificar i necessita d'una gestió molt potent i d'una capacitat de reacció que abans no se'ns demanava. En el sistema educatiu se'ns demanava bons professors, bons aliments... en fi, que les coses estiguessin ben organitzades. Ara se'ns demana que hi hagi gent amb capacitat d'improvisació i de suportar els xocs que es produiran durant tot l'any, per exemple, des del punt de vista demogràfic. I això que passa en les escoles també passa en els barris. Ens trobem amb barris que estan canviant de caràcter amb una rapidesa inusitada. 4 �Amb una rapidesa que sorprèn als seus propis habitants, que en alguns casos canvien de localització. Com es gestiona un sistema sotmès a aquests canvis? Sabeu que és la clàusula ceter hispanicus en matemàtiques, oi? Doncs la ceter hispanicus tot allò de més igual, ja no existeix. Poder aïllar el fenomen que vols estudiar i resoldre i fer-ho amb una certa eficiència, amb una certa eficàcia, és cada vegada més difícil perquè hem de tenir en compte aquesta qualitat. Per això és tant important que a Catalunya no solament el sector públic, no solament la Generalitat, els Ajuntaments i l'estat, sinó també la societat civil, cadascun dels sistemes, el sistema educatiu, el sistema empresarial, els mercats, els transports i les infraestructures, estiguin preparats per gestionar una realitat que cada cop és més canviant. Estic d'acord amb el senyor Pont quan diu que si no assegurem el progrés econòmic al nostre país no tindrem recursos per mantenir i incrementar el benestar, però vostès han d'estar d'acord en què sense més cohesió social i sense un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el nostre potencial econòmic serà molt més difícil. Ens adrecem a un equilibri entre innovació i competitivitat, cohesió social i eficàcia: aquests han de ser els fonaments de la Catalunya del futur. I aquest és l'objectiu de l'Acord Estratègic de l'Economia, que és un pas endavant per orientar el nostre model econòmic i social cap a les exigències d'una economia molt més oberta, molt més canviant. Ja les primeres dades ens estan dient que enfrontem aquesta nova realitat amb bones perspectives. Durant l'any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l'any 2003, fet que suposa un increment del 5,6%. Només en el primer semestre de l'any passat va entrar el 45% més de capital estranger que en tot el 2003. I Catalunya va tornar a créixer per sobre de la mitjana espanyola, invertint la tendència dels darrers anys. L'evolució econòmica d'aquest darrer any ha estat positiva a través de l'única cosa que crec que és una garantia de creixement a llarg termini, que és la millora de la nostra productivitat. És una transformació que ja hem iniciat impulsant polítiques de suport a les empreses. Un bon exemple és el Pla per a la Internacionalització 2005-2008. Cada vegada hi ha més empreses conscients de la necessitat que l'empresa estableixi un procés d'internacionalització. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, estableix que l'any 2004 el 93% de les inversions catalanes a l'exterior es varen dirigir a països de l'OCDE. 5 �Estic convençut que si continuem trobant solucions compartides que ens permetin crear un entorn més favorable a l'activitat empresarial i inversora i a l'alt risc, arrelar o deslocalitzar no seran estratègies contradictòries sinó complementàries. Seran estratègies que reforçaran la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o exportar, que és del que es tracta. Hem de tenir una disposició permanent a aprendre i innovar. I aquesta disposició s'ha d'adquirir a través d'una escola plenament integrada a la societat del coneixement i s'ha de consolidar amb una formació professional atenta a les necessitats empresarials. Els 76 nous cicles professionals acordats pel Govern fa poques setmanes demostren la nostra aposta per adaptar la FP a les demandes del teixit empresarial. Probablement ens quedarem curts i haurem de continuar ajustant el sistema de forma permanent per no quedar-nos endarrere. A vegades, dinant amb empresaris i el teixit social, em trobo que em diuen "tenim una escola de treball, això funciona bé, és molt bona, és molt antiga, és molt tradicional a la nostra comarca, a la nostra ciutat, etc, però els nanos o les noies que surten no tenen les professions que els empresaris d'aquí necessiten". Un no acaba d'entendre mai perquè es produeix això. Sobretot si els empresaris estan al consell d'administració d'aquesta escola de treball, que és el que jo els dic sempre. M'he trobat amb sorpreses com haver-ho dit a una ciutat catalana, haver-hi tornat i veure que la situació continua sent la mateixa. O no hi van entrar o hi van entrar i es van deixar absorbir per la incapacitat de prendre decisions efectives en el terreny de la formació. Això indica que és molt fàcil criticar i és molt difícil "realitzar". El sistema educatiu que tenim és tan estàtic, és tan inercial, té tanta dificultat a adaptar-se, que ni posant-hi empresaris al capdavant no va bé del tot, per entendre'ns. De manera que el que necessitaríem seria un tipus d'empresaris -i perdoneu que demani tant i tant-, que tinguin la iniciativa i l'enginy per tirar endavant la seva empresa però també puguin contribuir a la generació d'aquella enginyeria social o pública, si voleu, que forma part dels costos de la seva funció de producció i de la seva funció de benefici. Fins ara s'ha tendit a pensar que els empresaris han de crear riquesa i l'estat no ha de molestar. Ara resulta que a més de no molestar i construir carreteres s'han de fer algunes equacions, per exemple, en l'enginyeria social que no es poden fer bé del tot si no és amb els empresaris. Quan els empresaris vegin que les coses són més complicades del que pensàvem, potser, potser dic aquesta dicotomia s'enriquirà i no serà tant un piloteig de "la culpa la tens tu". 6 �Jo us demano empresaris de Lleida, ja que sou els més eixerits de Catalunya, ja que sou els que ho teniu més clar i ja que sou els que fa més temps que us reuniu -són 16 les vegades que ja us heu reunit aquí, fet que demostra l'existència d'una xarxa i d'una vitalitat-, que ens ajudeu amb això, perquè penso que tots hi sortirem guanyant. Tinc més dades, en podria aportar moltíssimes en el sentit del què deia i amb el sentit de les dificultats amb les quals ens trobem. Però també del nostre potencial. El 80% titulats FP s'integren en el mercat treball en els 6 mesos següents a l'obtenció del títol. Crec que és una dada prou significativa. Òbviament les universitats també tenen un paper clau en aquest sentit. Els Estats Units realitzen una inversió en educació superior del 2,3% del PIB, mentre que la mitjana de la UE ronda l'1,3%. Els americans tenen el doble només per les universitats, per entendre'ns. Tenen un avantatge competitiu enorme i l'aprofiten. És el valor afegit que aquesta despesa aporta al país en forma d'inversió i que nosaltres volem incrementar amb el Pla de Recerca i d'Innovació i amb els ajuts a la innovació del CIDEM, que l'any 2004 ja van aconseguir atraure 407 milions d'inversió pública i privada en I+D. No és poc, però segurament hem d'anar més enllà. Crec que nosaltres estem aconseguint que comenci a "anar més enllà" en un sector que és fonamental pel futur de Catalunya per la qualitat dels seus productes, però també per la seva obertura i capacitat exportadora: el sector agroalimentari. Ja sabeu que vinc repetint des de fa molt de temps, i la gent primer se'n feia creus, que un dels tres sectors més importants i decisius de Catalunya és l'agroalimentari. I és un sector de futur. Hi ha gent que es pensa que això és el passat i que les noves tecnologies són el futur. No, el futur és menjar i investigar. Si no es menja, no s'investiga. És veritat que per tot això, se n'ha parlat i no hi vull tornar, calen infraestructures, calen regadius, calen telecomunicacions, calen inversions energètiques, calen infraestructures de transports. Aquestes coses les anirem resolent. No les resoldrem a cop de titulars de diari. Totes volen decisions equànimes, madurades i ben calculades. Jo els hi tinc dit als meus consellers que no facin cas dels titulars. Els hi dic "estudieu bé i poseu-vos sempre un límit -evidentment, nosaltres ens posem un límit temporal-, no és qüestió de no decidir, és qüestió de decidir, però de decidir bé". 7 �En totes aquestes qüestions decidirem i ho farem sobre la base de costos-beneficis. Tindrem en compte els econòmics i els socials, però també els polítics. I per descomptat que també explicarem les decisions que anirem prenent en cadascuna d'aquestes infraestructures, d'aquestes connexions i d'aquestes inversions importants que hem d'anar fent. Hem d'aconseguir que Lleida esdevingui la capital agroalimentària de l'Euroregió. D'alguna forma ja ho és. El concepte d'euroregió pot semblar una mica quimèric o poc efectiu i no és així. El concepte d'euroregió és el mateix que hem estat dient al principi respecte de la xarxa, només que aplicat a una Europa en què les fronteres ja no hi són. Perquè la xarxa s'ha de parar a la ratlla si les fronteres ja no hi són? Als Pirineus, suposem. Dificultats de comunicació? Home, sí. Dificultats de comunicació sí, però es poden arreglar. Mireu els aragonesos com estan insistint amb el túnel de baixa cota. Saben que els hi va el futur amb això. Saben que l'existència de Saragossa com a centre logístic del sud d'Europa -un dels dos o tres més importants del sud d'Europa- depèn de que hi hagi aquest tipus de comunicacions. Estan a una hora i mitja de Madrid i de Barcelona amb alta velocitat. I estan ben situats. Només que foradin el Pirineus a la cota que els hi interessa i pel tipus de comunicacions i transports que els hi interessa, es converteixen en alguna cosa que nosaltres que podem pensar que és competitiva i que jo dic que pot ser cooperativa amb el nostre creixement. Posar-se d'esquenes a les realitats que van avançant no resulta. A la curta és més fàcil dir "jo no ho vull aquí", barallar-se per cada cosa. A la llarga cal barallar-se per les coses, tenir-les evidentment, però també saber que en l'entorn i amb l'entorn, formes la unitat de tamany mínim que es necessita per existir en un món obert. Amb una Europa oberta i sense fronteres, Espanya com a país i Catalunya com a nació dins de l'Estat espanyol, no tenen la talla que han de tenir. Nosaltres hem d'arrossegar, hem d'aliar-nos, hem d'anar cap a un mercat en el sentit gairebé físic d'interconnexions de 10, 12, 15 17 milions d'habitants, que és el que podem 8 �aconseguir amb una Euroregió que té la talla, que té la dimensió per les economies d'escala polítiques i econòmiques que necessitem per tirar endavant. En aquesta Euroregió Lleida ha de ser capital. Ho ha començat a ser, i aquí s'ha dit, per l'establiment d'alguna seu de conselleries, per les inversions que s'hi estan fent i per la concepció que tenim de la Catalunya en xarxa. Però també ho ha de ser si considerem que Catalunya no és la unitat territorial en la que hem de pensar des d'un punt de vista econòmic, social i tecnològic, sinó que és una mica més gran. I en aquest àmbit és important que les nostres connexions, amunt i avall, siguin les que han de ser. Ens hi posarem a fons. Dir-vos, finalment, que confio molt amb la vostra capacitat de diàleg i de trobar-vos aquí anualment. Però sobretot em quedaria molt més tranquil si sabés, i em penso que és així, que d'aquestes reunions en surt no només un bon clima, sinó també alguns projectes específics. No dic projectes tancats. Les grans línies de projecte. M'agradaria que aquests temes que hem dit que vosaltres ja discutireu en el terreny de la governació, en el terreny de la divisió territorial, en el terreny de les comunicacions o en el terreny de les prioritats sectorials, els incorporéssiu de forma que donin resultats. Perquè si ho fem aquest país anirà bé i si no ho fem, no. Aquest país no depèn només de la conjuntura general i d'una bona governació. Depèn del fet que hi hagi aliances socials, econòmiques i polítiques que el tirin endavant. Aquest país està afrontant, com ho està fent tota Espanya i tota Europa, un seguit d'interrogants com no s'havien produït en els darrers 25 anys. I en aquestes condicions ens heu de perdonar als polítics. Ens heu de perdonar que ens barallem una mica més del compte. No pot ser d'una altra forma. Però sapigueu que, pel que respecta al Govern de Catalunya i al seu president, aquestes discussions, aquestes baralles només tenen una finalitat i un pressupòsit. La finalitat és avançar i el pressupòsit és entendre que en el moment en què s'han de decidir tantes coses importants, la vida política s'endureix i s'endureix enormement perquè els beneficis que es puguin obtenir d'una relativa fragilització dels adversaris polítics -en el 9 �bon sentit de la paraula- són tan grans que cap partit polític poc renunciar a mirar d'obtenir posicions més favorables. Perquè estem decidint el futur de Catalunya amb el seu estatut i amb el seu finançament. El futur d'Espanya amb la seva Constitució. El futur Europeu amb la seva, amb les ampliacions o no, discutint si Turquia entrarà. Discutint si Europa acabarà sent allò que voldríem que fos, que és una gran potència civilitzadora del món. Civilitzadora, no en el sentit clàssic de la paraula, sinó en el sentit positiu d'una economia oberta i d'una política internacional favorable als interessos d'una humanitat més justa. Tot això està en aquest moment sobre la taula d'una forma casi diria jo excessivament concentrada. Per tant, no s'amoïnin si veuen que la política "s'encanalla" una mica. No és més que un efecte lateral de l'existència d'un moment decisiu. Vull creure que en la majoria dels casos no hi ha ni tant sols, per descomptat, mala fe ni mala intenció en l'enduriment d'aquesta vida política. Confio que vostès compartiran amb mi el desig i la creença de que tenim els estris, tenim els instruments i els conceptes preparats per anar endavant i resoldre totes aquestes equacions que tenim obertes, que són molt complicades, però també possibles de resoldre. Confio amb vostès per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1687 Title A name given to the resource Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rialp Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Comunicació Economia Estatuts Finançament Infraestructures Recerca i Desenvolupament Lleida (província) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/204/20050525.pdf 6b3a2395aad7bc3014127b501e419f9e PDF Text Text VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Palau de Pedralbes. Barcelona. | 25/05/2005 Per començar aquesta reunió, aquí al Palau de Pedralbes voldria, en primer lloc, donar les gràcies a l'Alcalde. Aquest Palau ha estat justament una de les primeres mostres de generositat de l'Ajuntament de Barcelona envers la Generalitat: la primera va ser el Parlament, la segona el Palau Nacional de Montjuïc i, la tercera, aquest Palau de Pedralbes. El Govern de la Generalitat està absolutament a favor del Pla Estratègic. Fins i tot pensem que segons a quins indrets, com per exemple en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és quasi més important el Pla Estratègic que un pla urbanístic. Un pla urbanístic no deixa de ser un sistema una mica indirecte de controlar la realitat social a través de la realitat física. No dic que no s'hagi de planificar urbanísticament, per descomptat que s'ha de planificar. Però s'ha demostrat que algun cop que s'ha fet no ha anat massa bé. Hi ha altres sistemes de controlar la realitat social, la dinàmica econòmica i els assentaments de la gent, que no es basen purament en fer mapes i plànols; a banda, aprovar i fer plànols és un procés llarg i enormement complicat, que després no sempre dóna els resultats que es voldrien. Quins resultats haguéssim volgut? Més compacitat. És molt fàcil de dir-ho a pilota passada, no? Més compacitat i més xarxa al mateix temps, és a dir, més concentració. Sempre poso els exemples dels barris que han anat bé -que són molts- perquè justament tenen aquest caràcter compacte, que permet tenir uns costos relativament baixos i, en canvi, una qualitat relativament alta; i un escampament, una no tan gran empastifada podríem dir, si volguéssim ser molt crítics- del territori. Ens hem escampat massa... Des del punt de vista de les comunicacions i, per tant, també de l'estructura urbana, Catalunya ha de deixar de ser una 'T'. Aquesta 'T' que ve del centre de la península i que arriba fins a la costa, i que és com si diguéssim el barret de la 'T'. Catalunya ha de ser una xarxa, amb una 'T' no en tenim prou. Per això algunes de les coses que hem fet, algunes de les primeres infraestructures que hem dibuixat han estat, justament, dirigides a trencar aquesta lògica, una mica simplista, de venir del centre de la península i escampar-se per la costa. No n'hi ha prou, doncs; s'ha de fer una xarxa ferroviària alternativa que passi per l'interior i que, com vosaltres sabeu perfectament, estem planificant. Com deia l'Alcalde, el fet que la població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona hagi augmentat -després que, d'alguna forma, hagués parat de créixer i fins i tot hagués baixat una mica per sota dels 3 milions d'habitants- és una bona notícia. Que ara -i no solament perquè hi ha més ajuntaments a l'Àrea Metropolitana actual, sinó perquè es dóna una revifalla demogràfica- estigui creixent novament la població és una molt bona notícia, perquè són cicles molt llargs, molt difícils de canviar i que arrastren molta inèrcia. I s'han aconseguit canviar en el bon sentit. On som? l'Àrea Metropolitana és un punt entre una colla de punts que configuren Europa: un és Madrid, l'altre París i l'altre Frankfurt. Podríem citar també a Milà i a Roma, evidentment. A sota hi tindríem Alger, que no està tan lluny -a 55 minuts d'avió. Són 3 milions d'habitants que, per cert, disposen de 50 mil 1 �milions de dòlars per invertir en cinc anys i no saben què fer-ne. A Alger tenen un problema de realització. Si hi col·laborem, guanyarem centralitat. Jo crec que us heu de proposar ser un punt molt important, quasi central diria, d'aquesta xarxa de ciutats. Qui som? Som aquí però, qui som? Som una euroregió de 15, 16, 17 milions, depèn del que comptem, d'habitants. Nosaltres -que quedi molt clar, aquests 15, 16 ò 17 milions d'habitants- necessitem energia i necessitem una colla de coses. No estem en contra de les connexions internacionals, al contrari; no només no hi estem en contra sinó que estem creant una euroregió que és internacional. Per tant, pel que fa a les interconnexions -entenguem interconnexions internacionals- no només no hi estem en contra sinó que hi estem absolutament a favor. Ara bé; crec que també hem d'estar -i estem- a favor de traslladar l'energia el mínim necessari. De la mateixa manera que vàrem estar en contra de traslladar l'aigua a la costa del Sud, perquè hi havia altres maneres d'obtenir-hi aigua (a part de que nosaltres l'estem pagant més cara, l'estàvem pagant a 280 pessetes el metre cúbic quan jo era alcalde, ara no sé a quant estem, ja...), també hi ha altres sistemes d'obtenir energia que no són purament traslladarla molt lluny, que fan que se'n perdi molta i que, a més, fan bastant malbé el territori. És a dir; no estem en contra de les interconnexions, però estem en contra de transportar excessivament l'energia si no cal, tant si és elèctrica com si és l'aigua. I per això ho estem estudiant. Llavors diuen: "ah, però és que triguen molt perquè es barallen...". No; triguem perquè el tema és molt complicat de decidir. Tradicionalment es tirava pel dret, es deia "això s'ha de fer, perquè corre molta pressa" i ningú s'atrevia a dir que no. Doncs escolteu, mirem-ho bé: empresaris, govern, poblacions, tothom. I no per una qüestió de filosofia, sinó perquè sabem que, de vegades, en aquestes matèries s'han pres decisions excessivament precipitades. Aquest Govern està a favor dels municipis. Quan jo era petit i vostès també, la situació, pel que fa a la despesa pública, era que l'Estat representava el 80%, els ajuntaments eren el 20% i la Generalitat 0%, perquè no existia. M'estic remuntant a abans del 1980. En aquell moment vàrem demanar el 50-25-25, no sé si ho recordaran. Després ja ens vàrem atrevir a una mica més i vàrem demanar que la repartició fos un 40% de l'Estat, seguit de 30-30. I ara on som? Avui som al 30-50-20. Hem de reconèixer aquest avenç als governs que hem tingut fins ara. Estem al 50% de la despesa pública a les autonomies -i en el cas de Catalunya, probablement al 60%, perquè tenim la Seguretat i perquè tenim una colla de competències que d'altres no tenen. Déu n'hi do, el que s'ha fet en 25 anys! Cap a on hauríem d'anar? Quin és el compromís del Govern de la Generalitat? No posaré data, perquè no podem fer-ho i perquè seria il·lús voler realitzar-ho massa de pressa. Però seria ideal anar cap al 30-40-30, no el 40-30-30; l'Estat representaria el 30% -que és el que té i ja poca cosa baixarà- o poc més, però no massa des del punt de vista de despesa pública; altra cosa és que tinguem més poder, per dir-ho d'alguna forma, o més capacitat de disposició...Però, insisteixo, hauríem d'anar cap el 30-40-30. I jo crec que hi anirem, sempre que els ajuntaments realment ho vulguin. Perquè molts ajuntaments s'han acostumat a no tenir, per dir-ho d'alguna forma, i, en canvi, a seguir reclamant (cosa que entenc que té, de vegades, un cert actiu), però sense una veritable voluntat d'assumir determinades competències. Doncs hauríem de poder tenir competències, per tant, també responsabilitats i, per tant, també els recursos. Si haguéssim doncs de posar un objectiu a deu anys -aproximadament, crec que hauríem d'anar cap al 30-40-30. Això ha estat difícil de fer amb un Govern nou, 2 �perquè a un Govern nou no se li pot demanar que desaparegui abans d'existir, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, que una mica de la mandra que hi ha hagut, respecte a la devolució, des del Govern de la Generalitat cap als ajuntaments es veu justificada perquè era un Govern que estava naixent, que estava tot just rebent de dalt. Jo, ara, demanaria als ajuntaments que fossin una mica més ambiciosos en això. I més concretament els metropolitans, perquè, al capdavall, és des d'aquí que s'impulsa i es fa bategar el cor motriu de Catalunya, no? Port i aeroport. Vàrem parlar-ne abans d'ahir a la nit amb en Zapatero i l'Alcalde i, francament, estem una mica impacients. El port ja està en marxa, ja té una estratègia. Pel que fa a l'aeroport, és veritat que està creixent, però no sabem qui mana. Jo sóc molt amic del director; és una gran persona, però no li donen competències. Per tant, suggeríem la possibilitat de lligar port i aeroport per fer-ne un hub, quasi diríem, de decisions estratègiques a l'àrea metropolitana de Barcelona -i per tant a Catalunya- d'una forma molt clara; en tot cas, de potenciar l'estratègia en l'aeroport igual que al port. Perquè si ara preguntéssiu quina és l'estratègia de l'aeroport... doncs home, sí que hi ha una estratègia, que va ser marcada per AENA. Però és una cosa feta des de lluny i molt freda, per dir-ho d'alguna forma, que no té en el fons un pensament robust. S'ha parlat aquí de molts temes que m'agradaria abordar, però no ho faré ara: ensenyament, immigració, seguretat... Perquè hi ha inseguretat? Doncs perquè no hi ha prou desplegament dels mossos en les àrees que s'han citat. Quina ha estat la ingenuïtat que hem mostrat com a país? Pensar que el desplegament policial es podia estendre en el temps, sense adonar-nos que, moltes vegades, les expectatives compten tant com les realitats; perquè quan a un cos se li diu que ha de marxar, com ha passat amb el CNP a Catalunya, en realitat s'ha de comptar que, mentalment, ja ha marxat. El cos que figura que encara hi és, hi és i fan tot el que poden, però no hi són en realitat; és a dir, no hi són amb l'ànima, el cor, les ganes i el creixement; i les substitucions no es fan, perquè si han de venir per un any o un any i mig no vindran... En definitiva; la suma de tots els cossos policials és inferior a la que mai havíem tingut, una mica per la ingenuïtat de pensar que piano, piano si va lontano. Quan el que succeeix és que, moltes vegades, piano, piano si va indietro, es va enrere, que és una mica el que està passant amb el tema de la seguretat. Sapigueu, com a mínim, que el Govern català ho sap i que farem tot el possible: primer, per avançar un any el desplegament total -ho estem fent i això costa molts diners, per altra banda, i no vull parlar avui de finançament, però hi té a molt veure amb aquestes coses... I segon, que en la mesura que puguem, estarem amatents a que la realitat, en aquest període de transició, sigui una mica més favorable. Catalunya és una xarxa, que està situada on hem dit i que compta amb uns projectes molt importants, amb una situació envejable, amb alguns problemes importants també -que hem d'anar resolent- i amb un cor metropolità. Vull manifestar que el Govern de la Generalitat i el President de la Generalitat ho sabem. I us demano que anem a totes. Hem de guanyar en diversos terrenys, i estic segur que guanyarem, si ens hi posem. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1686 Title A name given to the resource VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes. Barcelona Subject The topic of the resource Euroregió Federalisme Territoris Infraestructures Relacions Internacionals Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/203/20050513.pdf aa8a2f0274f91cd6e9434e8d20020ab8 PDF Text Text Mots du président de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (Claude Lévi-Strauss, XVII Premi Internacional Catalunya) (francès) Paris | 13/05/2005 Mme. Hélène Carrère d'Encausse, secrétaire perpétuelle de l'Académie française, M. Lévi-Strauss, M. le ministre, M. l'ambassadeur, membres du jury, autorités, mesdames et messieurs: Il y a une admirable modestie qui est réservée à un nombre réduit de personnalités hors de l'ordinaire qui, par la naturalité de l'expression de leur science, nous font croire que la complexité peut être réduite à la catégorie du simple. Claude Lévi-Strauss est l'un de ces phénomènes. Je dois vous dire qu'il y a une proximité -une très grande proximité- entre la Catalogne et la culture française. Je dois vous dire aussi que la proximité -la juxtaposition même- de la littérature, de la culture catalane et de la grande culture française, pour beaucoup d'entre nous a été une constante de notre vie personnelle, de notre vie quotidienne. Un exemple: un auteur de la taille universelle d'Albert Camus, guidé par quelqu'un, a traduit le chant spirituel de l'un des poètes plus connus de la Catalogne. Et voilà, Claude Lévi-Strauss nous parle aujourd'hui de l'Eurorégion -que nous serions portés à croire une invention à nous, encore peu connue- comme si c'était dejà la réalité solide que nous désirons qu'elle devienne, comme si cela était déjà un acquis. C'est vrai, l'Eurorégion, c'est en quelque sorte la preuve de cette possibilité dont je viens de parler: faire apparaître la complexité sous la lumière des choses simples. Et, en même temps, cette négation des frontières est aussi la démonstration de leur absurdité ou au moins de leur caractère arbitraire, qui dérive du hasard plutôt que de la logique. Cela les rends de plus en plus étranges au devenir actuel des choses. Voilà que les arrangements euro-régionales ne se lient pas a une réalité d´hier, destinée à être surpassée. Au contraire, ils deviennent de plus en plus l'affirmation de la réalité de l'Europe. Ils se bâtissent non seulement entre partenaires se rassemblant au long des axes Pyrénées- Méditerranée, mais aussi autour de la réalité basque, entre la Galice et le nord de Portugal, au coeur même du continent, incluant le Luxembourg, l'Alsace et tant d'autres régions chargées d´histoire et d'avenir. Le phénomène démontre que des liens de toute sorte -culturels, parmi eux- avaient été souvent négligés par les frontières, sans que ces dernières soient été réussites à effacer les premiers. Donc, l'hasard des frontières se voit aujourd´hui amoindri par l'avancée cette logique récupérée. 1 �Mesdames, messieurs: Pour nous a été vraiment un plaisir être aujourd'hui avec vous pour reconnaître une personnalité dont beaucoup d'entre vous savons un tout petit peu l'importance, et que tous révèlent. Je vous lis: «Les villes du Nouveau Monde vont de la fraîcheur à la décrépitude sans s'arrêter à l'ancienneté» et il en est ainsi parce que «pour les villes européennes le passage des siècles constitue une promotion, pour les américaines celui des années est une déchéance ». Je dois vous dire que cette réalité, telle qu'elle nous est décrite par M. Lévi-Strauss, ma femme et moi l´avons connue de prés lorsque nous avons vécu, pendant deux années, à New York. Nous n'avons témoigné les effets, même si cela n'empêche pas l'être amoureux de cette ville, toujours étonnante. Celui qui a révélé avec une telle clarté notre perplexité devant la différence des valeurs régnants de part et d'autre de l'Atlantique, c'est Claude Lévi-Strauss. Sa prose, dans cette expression élégante qui avait fait regretter au jury du Goncourt que Tristes Tropiques ne soit pas un roman pour pouvoir lui décerner son Prix, nous est arrivé à nous catalans en 1969, traduit par le poète Miquel Martí i Pol et grâce aux soins éditoriaux d'Anagrama, c'està-dire avec le haut niveau d'exigence que requérait la personnalité de l'ethnologue le plus éminent de la seconde moitié du vingtième siècle. Claude Lévi-Strauss, comme on le sait, est un philosophe qui ne voulait pas répéter toujours la même leçon et qui a trouvé dans un Brésil encore partiellement vierge les stimulants de sa curiosité intellectuelle. De son séjour parmi les Bororo ou les Kaingang nous avons appris beaucoup de choses, depuis des questions liées à la structure des liens de parenté jusqu'à de considérations d'écologiste avant la lettre. Comment comprendre, sinon, ce conseil ironique de Claude Lévi-Strauss quand il dit «Campeurs, campez au Parana. Ou plutôt non : abstenez-vous. Réservez aux derniers sites d'Europe vos papiers gras (?), vos flacons indestructibles et vos boites de conserve éventrées» ? Lévi-Strauss a vu, de ses yeux, le paradis. Ou plutôt, à partir de son expérience d'explorateur et de ses lectures de Rousseau et de Chateaubriand il a pu imaginer comment était, ou comment devrait être, ce paradis dans lequel l'homme n'exploiterait pas la nature mais en ferait partie et y vivrait en harmonie. Il s'agit d'une vision, pas d'une réalité, et Lévi-Strauss en est pleinement conscient quand il demande aux futurs touristes et aux humains prédateurs que «avant de commencer le saccage définitif» des paysages ils respectent «les torrents fouettés d'une jeune écume qui dévalent en bondissant les gradins creusés au flanc violet des basaltes» ; et qu'il les prie : «Ne foulez pas les mousses volcaniques à l'acide fraîcheur ; puissent hésiter vos pas au seuil des pairies inhabitées et de la grande forêt humides de conifères». Les années sont passées et les réflexions de Lévi-Strauss continuent d'être pertinentes à l'heure où l'on se propose de rénover une ville tout en lui conservant son âme; elles continuent d'être un modèle à examiner quand nous parlons de diversité culturelle et que nous ne prétendons pas, ce faisant, ouvrir la porte à la marée uniformisante de la culture des plus forts; elles continuent d'être valables quand nous voulons penser le monde en termes d'équilibre et de durabilité, quand nous comprenons, comme lui, tout ce que nous devons aux hommes qui nous ont précédés et les obligations que nous avons envers ceux qui nous succèderont. Les Japonais parlent de leurs grands hommes comme de «trésors nationaux vivants». Le Prix Catalunya est une reconnaissance de ces trésors vivants. Comme Président de la Generalitat de Catalunya, j'ai aujourd'hui l'honneur et le plaisir d'être à l'Académie française, avec sa Secrétaire Perpétuel Mme. Hélène Carrère d'Encausse, pour remettre personnellement le XVII Premi Internacional Catalunya à un de 2 �ces trésors, le professeur Claude Lévi-Strauss. Cette récompense est, à mes yeux, le témoignage de gratitude au grand savant d'un pays qui a été, si souvent, notre Nord. En l'acceptant, M. Lévi-Strauss, vous nous donnez l'occasion de vous retourner symboliquement votre don et d'entrer avec vous dans cette relation de réciprocité que vous avez si bien et justement décrite. C'est une raison de plus de vous remercier. Merci 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1685 Title A name given to the resource Mots du président de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (Claude Lévi-Strauss, XVII Premi Internacional Catalunya) Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Relacions Internacionals Territoris Sociologia Lévi-Strauss, Claude Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf 081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07 PDF Text Text Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat | 06/05/2005 DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR? A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública. A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al llindar de la pobresa. Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front. A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036 expedients de regularització, dades d’avui mateix. Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El mateix temps que fa 50 anys. Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees urbanes. Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys. Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina Catalunya els estic parlant. M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar. És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir complia els seus 500 primers dies de treball. Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats. Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica. COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA? L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables. Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les seves disponibilitats. Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la. 1 �Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat, hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua. El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció. És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil de governar i donen consistència a l’acció realitzada. També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma social que estem impulsant. Aquest és un Govern amb rigor institucional. Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller Primer, que no tenia llei. D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya. Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans, sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta. I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys. Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en l’Europa que neix i en el món global. Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell. Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona. Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics. Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un any. Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003. Aquest és un Govern transparent. Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera, sinó també sobre l’organització i la gestió. Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les normes de contractació en l’obra pública. 2 �En síntesi, Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions polítiques de Catalunya. És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans. És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència. I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics. El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més pròsper i cohesionat. Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans. Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un somni. Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb els empresaris i els treballadors. Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del nostre continent. Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per vetllar per la protecció dels infants. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus projectes de vida. Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles mateixes, puguin viure en unes condicions dignes. Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural. 3 �Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en l’Acord del Tinell. I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat de la gent. Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada. Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants. Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no solament això, però també. Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català. I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de l’Estatut de 1979. Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què? L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i institucional per autogovernar-nos millor. L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu. Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita] Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya: - La convivència social - El reforçament de la identitat - El progrés econòmic i social - La cohesió i el benestar - L’equilibri territorial 4 �- La sostenibilitat mediambiental - La pau i la cooperació internacional Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut. I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i també –en alguns casos- unes noves competències. Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma. I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix: - unitat en l’ambició compartida, rigor en el treball polític, tenacitat i generositat en el procés negociador i responsabilitat amb el compromís adquirit. Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res. Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en les possibilitats reals de Catalunya. EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de l’Estatut. Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos: la transparència, la innovació i la competitivitat, la reforma social i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris. El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament fa unes setmanes al Cercle Financer ... Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la mateixa moneda. Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures. Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques. He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre : 5 �1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Educació i cultura Salut Família Atenció a la dependència Habitatge Seguretat i Infraestructures i Territoris Primera: Educació i Cultura L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials d’integració cívica i de cohesió social. El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses: - haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que comprenen totes les especialitats; - posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques; - activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar 1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat. Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació infantil. I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem per al nostre sistema educatiu. La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació. Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una legislatura. Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho considero molt important. Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt. Segona: Salut Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de l’atenció sanitària. 6 �Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i millorar el finançament de la sanitat. L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%. Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré. Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació pressupostària per primer cop des del 1981. I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i mitja. Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats. Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic. Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és un dels objectius essencials del departament de Salut. Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la medicina catalana. És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són: 1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa, 2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca Biomèdica, 3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer. Tercera: Família La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la nostra societat. Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals. Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació. La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees, l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius que demostren que som una societat oberta i dinàmica. 7 �Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les millors condicions possibles. En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de dependència i a les persones grans soles. El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de 1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors. La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o adopcions múltiples de bessons i trigèmins. Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius fonamentals. L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny. Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la Generalitat dona a les famílies. Quarta: Atenció a la dependència En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap a la universalització. La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest any 2005 aprovarem l’avantprojecte. Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents. A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema social més important que tenim. Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros. Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents. Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental. Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les persones amb Dependència. Amb 3 objectius: -ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, -millorar el suport a la vida autònoma 8 �-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel 2006. Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l’atenció domiciliària. Cinquena: Habitatge Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat laboral, però casi per sobre. La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i social dels joves. Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat. És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana, dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent, justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint. No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge elevadíssim del conjunt de les famílies. Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre. El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb realisme. Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003. El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més, acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència. També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic. 9 �Sisena: Seguretats La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats. Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ... El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de les polítiques de seguretat. Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia. El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia policial pròpia d’una societat moderna com la nostra. L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans. Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió. I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les emergències mèdiques. Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008. I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa. En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb mesures per reduir l’interinitat del personal de suport. Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia. Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país, on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint. Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu govern. 10 �Setena: Infraestructures i Territoris Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa, a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres. Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10 anys. Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB. Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és aquí on patim. No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida. Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de l’Eix Pirinenc). Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta. El Pla Catalunya té 5 grans objectius: 1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport, transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país. 2. Reforçar les comunicacions transpirinenques. 3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies. 4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa. 5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani. 11 �Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una important actuació planificadora i inversora: 1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU) 2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona, Lleida i Girona. 3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp: Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa. 4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es presentarà el primer avantprojecte de traçat. D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig. Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé. Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica. Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida, com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana... ... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la competitivitat. Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat. Estratègies territorials Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i ciutats. 12 �A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de desenvolupament. Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el turisme de qualitat. El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic. Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de Catalunya. La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals, amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal reforçarà aquestes potencialitats. En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus. Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme. A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir. I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món. Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana. L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 : 1. El del Transport 2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i cadascun dels racons del nostre país. 3. L’ Agroalimentari. 13 �4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana. 5. Per la Recerca i la Innovació. 6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions. 7. El Programa de Sòl. 8. I el PUOSC. És així com es construeix un país competent i competitiu. És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans. Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ... - les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat - la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic - al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de Barris - a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina - els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona. - la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida. És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans. No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma social, estúpidos”). La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les nostres esperances i les nostres passions. Acabo. El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant. El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al benestar de tots els catalans. 14 �Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem. És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps és un projecte generador d’oportunitats de futur. És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó un projecte orientat a servir l’interès general. Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i determinació. Moltes gràcies. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1684 Title A name given to the resource Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Catalanisme Educació Model social Territoris Acció política Estatuts Finançament Gestió pública Govern Infraestructures Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-06 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/201/20050504.pdf 9e28a94f80dc245161acf57274487ae0 PDF Text Text Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Raventós i Carner Palau de la Generalitat | 04/05/2005 Senyors consellers, senyores conselleres, senyors diputats, autoritats, senyor alcalde, família Reventós: Efectivament, Raimon Obiols, Ítaca és el viatge. Ítaca és el viatge. A vegades, quan un arriba a Ítaca comença a pensar que el més important i el més bonic era el viatge. A no ser que hi hagués alguna altra cosa, que hi és, en aquest moment i en aquest país, que és el viatge que ens falta per fer. I aquest viatge és el més seductor de tots, aquest viatge és el que realment ens belluga, el que encara no hem fet. I el que farem en bona mesura, gràcies a persones com en Joan. Pensant que l'acte d'avui és un acte de justícia històrica amb l'home i el polític, Joan Reventós i Carner, em preguntava què hauria pogut ser i em responc: ho hauria pogut ser tot. Hauria pogut ser el que hagués volgut, però va posar per davant la unitat. Ell va guanyar les primeres eleccions democràtiques. Recordo el 15 de juny de 1977, recordo perfectament que els diaris van parlar aleshores de Catalunya, de la taca roja d'Europa, perquè a Europa, en aquell moment, d'esquerres no n'hi havia al Govern, o n'hi havia molt poques, i Joan Reventós era efectivament el vencedor. Hauria pogut ser el que hagués volgut ser en aquell moment. Però ell va ser el que va proposar en el míting final, que si ell guanyava tornaria el president Tarradellas. I, efectivament, com aquí s'ha dit, el retorn del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat va ser l'autèntica ruptura, d'aquella ruptura que havia començat amb reforma, com recordareu perfectament. El Govern d'unitat del president Tarradellas va ser possible, en gran part, gràcies a Joan Reventós. Jo diria, en la major part. Va ser la confirmació que la reforma política havia esdevingut ruptura, i va significar el sacrifici d'una presidència de la Generalitat provisional, que lògicament li pertocava. Amb el seu gest va obrir la porta als primers 25 anys de governació autònoma, democràtica i pacífica de Catalunya. De fet, el que ara tenim i el que ara perseguim és el que Reventós ens va convèncer de perseguir i d'obtenir: un Govern catalanista i d'esquerres, el Govern de l'Entesa Catalana de Progrés. Mai no és massa tard. Però hauríem volgut que ell ho pogués viure en primera persona, cert, aquí s'ha dit. En aquest moment de la nostra història, però, podem preguntar-nos: què ens falta, què ens manca, què cal encara? Ara Catalunya ha obert les portes del seu futur i del futur de l'Espanya plural, de l'Espanya federal, que sempre ha imaginat possible Joan Reventós. I jo crec que ve a tomb ara, en aquest moment una virtut cardinal de Joan Reventós, que és la virtut de la paciència, sobre la qual haig de dir, però, alguna cosa més que la pura paciència. El socialisme democràtic té aquesta virtut, és cert. Però Reventós era, contra el que semblava, un home en certa forma impacient, un home amb una passió, dues passions: Catalunya i el socialisme. Però tenia una altra qualitat, que 1 �potser alguns no considerin una virtut. Reventós havia triomfat, va triomfar. Però Reventós ha triomfat, perquè la Catalunya lliure i solidària i l'Espanya federal són a tocar de dits. Per recórrer aquest tram decisiu, que encara falta per recórrer, caldrà que combinem les dues virtuts que Joan Reventós ens va transmetre: aquesta que se li coneixia, la paciència, però també l'altra, de la qual ha parlat el president Rigol, que és la passió per la unitat del poble de Catalunya. Posar Catalunya i la justícia social per damunt de tot va ser el seu objectiu. I ara és l'hora de realitzar aquest objectiu. Això li devem, com li devem la defensa de la dignitat. De tot el que Catalunya està proposant, segurament se'n pot discrepar, però no es pot atacar la nostra dignitat com a poble, la que ell, Joan Reventós, va defensar com ningú, ni la nostra lleialtat a les institucions i als pobles d'Espanya. L'Espanya plural només es construirà des del respecte entre els pobles que la integren. Aquest és un principi que Joan Reventós tenia molt clar i que ens ha d'inspirar ara i sempre. Estic segur que aquest acte d'avui, que és un acte al mateix temps modest i emotiu, ens hi ajudarà. El seu principi, el principi que ell havia perseguit, és la nostra fita en aquest moment. I el que queda per fer és el més interessant del camí. Ja el farem, ja el farem il.luminats per l'exemple, pel mestratge, pel tarannà, per la passió, que hi era, passió inconfusible, de Joan Reventós. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1683 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Reventós i Carner Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Territoris Biografies Federalisme Història Política Socialisme Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-04 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/200/20050426.pdf 3fd80697f9639790466e7f5fe2a26d3a PDF Text Text Discurs del president de la Generalitat a la presa de possessió del conseller primer Palau de la Generalitat | 26/04/2005 El govern ha acomplert el seu compromís: I té, a partir d'avui, un conseller primer que ho és per llei. Vaig dir des del primer moment que volia que el Govern estigués coordinat per una figura, la necessitat de la qual ningú no ha dubtat. Però vaig dir també que les coses s'havien de fer bé. Calia regularitzar la figura del conseller primer. Calia, com diu el preàmbul de la pròpia Llei 1/2005, aprovada el dia 31 de març, "establir un marc estable i coherent amb la posició institucional que correspon a aquesta figura dins del govern". I així s'ha fet. La figura del conseller primer, doncs, es reforça tant pel que fa al càrrec com pel que fa a la persona que, avui, l'ocupa. L'Honorable conseller primer Josep Bargalló. L'Honorable Josep Bargalló té el més important: la confiança política i personal del president i de tots els membres del Govern. I aquesta confiança és expressió, alhora, de l'aliança sobre la que s'ha bastit el projecte polític que el govern representa. Insisteixo una i altra vegada que les reformes institucionals i estatutàries que tenim entre mans són per millorar el país, no són per millorar la llei. És la llei la que està al servei del país i el Govern qui l'ha de realitzar. Qui ha de realitzar la reforma social, enfortir l'ambició econòmica, restablir l'equilibri territorial i augmentar la transparència de la vida pública. Perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots, els qui ens van dipositar la seva confiança i també els qui es van manifestar per altres opcions, es puguin sentir orgullosos del seu govern, de la seva decisió i de la seva actuació. Compto, com hi he comptat fins avui, amb la lleialtat del conseller primer. I estic convençut que sabrà coordinar amb l'encert i l'autoritat que la Llei li confereix, l'acció del Govern. D'ell i del conjunt de conselleres i consellers del Govern vull, en els propers mesos una dedicació plena als nostres objectius. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1682 Title A name given to the resource Discurs del president de la Generalitat a la presa de possessió del conseller primer Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf 367055b59df6b657f74aa62a99df5269 PDF Text Text Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Barcelona | 23/04/2005 El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de setembre i la del 15 d'octubre. Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que configuren el relat simbòlic de la catalanitat. La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera. Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres. El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa. La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap excepció. És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li correspon. El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys. Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor que ningú. El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble. Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la Unió Europea. Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa. Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i conqueridor a Mallorca i València. Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement. Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la llengua catalana. 1 �Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer. També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa molt temps. Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la Guerra Civil. Aquesta restitució és un acte de justícia històrica. Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys. El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat. S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible. S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica ho acabarem ara. El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes. És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i amb diàleg. Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans objectius del Govern que presideixo. Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de Catalunya. Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que, repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la transparència pública. I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat. Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya. Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi! Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1681 Title A name given to the resource Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Territoris Acció política Model social Autonomia Catalanisme Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències