10 50 4974 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf 5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Notes per Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, "Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi d'Economistes de Lleida Al f avel l cr ciPe Vidre. cels Ca v r‘P s U tA' Çn s Lleida, 16 de gener de 198.7 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INDEX Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - RAONS D'UN ÉXIT pàg. 1 - ELS JJ.00., CATALITZADORS pàg. 5 - ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS pàg. 7 - REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME pàg. 8 - CATALUNYA NECESSITA BARCELONA pàg. 9 - CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS pàg. 11 - REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL pàg. 13 �• 9 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RAONS D'UN ÉXIT DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6 DE JUSTíCIA HISTòRICÀ. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6 FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona —3 Gabinet de Comunicació — Ref.: DE LA SEVA >EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA. PERO TAMBÉ HAN JUGAT OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT I A TOT CATALUNYA. GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES REES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE DIC. DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT. EXP. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —47 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —5 — Ref.: ELS JJ.00., CATALITZADORS LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES ESFORÇOS. PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR T INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS. SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL I DETERMINANT DEL QUE ESTA GN i CvL:kva �Ajuntament de Barcelona —6— Gabinet de Comunicació PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE 'HAN PRODUIT A LA HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. í QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC. A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona — Gabinet de Comunicació 7— Ref.: ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT.. ÉS L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES HISPáNICS. q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik 9 S, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL 1Le r Q-7 be c_o4e-GÇ P-(4,,, �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME. IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES. MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA. ¿AEROPORT DE LA SEU? Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL - 8- Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació CATALUNYA NECESSITA BARCELONA LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE AL MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà, ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT. CONSEQUENTMENT, HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �Ajuntament de Barcelona –10– Gabinet de Comunicació ABONAT TOTES. Ref.: LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA MILLOR COMUNICACIó I SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA PROSPERITAT DE BARCELONA, COM EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL PROFESSOR VILAR ENS MOSTRA COM COINCIDEIX HISTòRICAMENT DE BARCELONA I COM QUAN HAN FUNCIONAT AMB LA PROSPERITAT DE CATALUNYA LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. r c7 p^^ ^ Cp.rs ^ G.) Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL -7 CL^ �Ajuntament de Barcelona -11- Ref.: Gabinet de Comunicació CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I LA SEVA —12 — REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �rv Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —137 Ref.: REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?) ceib\A-C__ i (I diet/.7 (r)(/),-N (i> C, ck Irrio, (9, t)-?-Z . tPt M21) ‘ (AA t& Cuç(S).— 9L, crb 4;fT),QA. c>.,,&,A,,_4.,z) .f&,, A) "1- (kAA ()ÁAÍ ,/(-4 e) (i)-) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. C IÁRAA 'j ~hfkA---X ¿26s 2 �Ajuntament de Barcelona Data: Gabinet de Comunicació Alcaldia 23/1/87 Comunicat De Xavier ROIG A Assumpte: Julián .DELGADO Visita del Alcalde a Lleida Te adjunto un programa de la visita que el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el próximo lunes dia 26, por la tarde. �CoLlegi d'Economistes . ^ de Catalaanye —....vew.,: Lleida, 20 Gener 1987 Excm Sr. Pasqual Maragall Alcalde-President Ajuntament Barcelona.Distingit Sr.: Em plau traslladar-li programa definitu dels actes programats amb motiu de la inauguració de la seu social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a 1'ensems, presidència. 7,15 hores tarda inauguració seu social, carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9 8,-- hores tarda conferència sota el títol. "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 9,30 hores vespre sopar col.legial al \e \--:.ba-, '' Restaurant Sheyton. ej q^ a A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde ciutat de Lleida President Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat. Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al püblic la conferència. Reiterem el nostre agrament per la seva amable disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala. Ben cordialment. gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e• Presidért N o R^I Corni ssió__Lle__c^.^. , ; , ^.! ^1 ...i.,:9' '__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ .. _^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22 L!EIÇ( ,! leci �4 Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA 18:00 H. Sortida de Barcelona 19:15 H. social Inauguració de la seu d'Economistes. Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a. Tel. (973) 26.80.89 20:00 H. Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al Pavelló de vidre dels Camps Elisis 21:30 H. Sopar col.legial al Restaurant Sheyton c/ Avgda. Prat de la Riba, 49 Tel. (972) 24.00.33 Col.legi A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb la presència de: Alcalde de Lleida President de la Diputació Provincial Governador Civil de la provincia Delegat del Govern de la Generalitat Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats esmentades, essent només acte obert al públic la conferència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3979 Title A name given to the resource Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Economia Lleida Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf be6e1a666261cd538694b52602320f45 PDF Text Text , COMISSIO D'ESTUDI PER A L'APROFUNDIMENT DE L'AUTOGOVERN I PROPO.STA D~INFORME lniciativa-Verds per Catalunya A 1• Esquerra Republicana de Catalunya Grup Parlamentari • Grupf'eriamenilari s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl �CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA 2008 Sumari I. PRESEN TACIO II. LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO 1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la Generalitat i del govern local a Catalunya 3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de l'Estat 4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la Uni6 Europea en l'ambit de les relacions internacionals 5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics culturals de l'Estat plurinacional 6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de Catalunya III. CONSID ERACIO NS FINALS 2 �I. PRESENTACIO 1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de novembre de 2000 (BOPC 117). 2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han desenvolupat estatutaris comparegut totes (vegeu davant les potencialitats dels els informes presentats la Comissi6). A textos pels mes, constitucionals experts les que i han circumstancies socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest Informe. 3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant, l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6. 4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa, d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis 3 �deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6 de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6 estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana. Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes. 5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan es tracta d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe. Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del treball d'una ponencia parlamentaria especial. 6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat. 4 �II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica. Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6 dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden contribuir al seu assoliment. 1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern local a Catalunya 3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i en l'ambit,de les relacions internacionals I 5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de l'Estat plurinacional 6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya I '. I 1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i del seu exercici 1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els I ' ! I textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats " ' ' d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part, l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia 5 �acumulada, sense alterar el caracter obert dinamic del model constituciona I. 2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents: a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que no s6n objecte de contro'versia b) Desplegar les competencies executives, procedint a - requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents - enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes ' als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la Generalitat i d'aquesta als governs locals I - actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6 ' ' de Justicia - adscriure '' la potestat reglamentaria plena a les compet~ncies executives - avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de l'Estat a l'Administracio de la Generalitat c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat establert a la CE i lfEAC, procedint a - fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general, participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.) - activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6 general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art. 12) 6 �- promoure la revisi6 de l'abast de les lleis organiques en el desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim electoral general - promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles fonamentals - promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a criteri de repartiment competencial (per exemple, en materia d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell interes intervingui tambe el govern autonomic - promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6 inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6 decidida d'autonomia territorial que simplifiqui tambe l'acci6 administrativa - promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats sectors d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6 competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents: - regulaci6 de les institucions d'autogovern I - regim jurfdic i organitzaci6 del govern local - organitzaci6 territorial - manteniment de la seguretat publica i policia - llengua - ensenyament - medi ambient 7 �- migracions - cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport - organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia - funci6 publica notarial i registral - legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars - foment de l'activitat economica general 3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple, quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o recorrent als instruments jurisdiccionals. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i seguint el mateix ordre. a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana: - Impulsar la iniciativa legislativa en materies de competencia reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple, ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del sector industrial o regim electoral - Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de delegaci6 o gesti6 de competencies, per exemple, la clausula subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s d'interes general 8 �b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana: - Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6 de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a resoldre les situacions de desacord en aquesta materia - Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art. 150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997) - En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui enva"ida competencialment pel govern de l'Estat c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana: - Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del TC- la recuperaci6 d'una interpretaci6 no expansiva de les competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu, comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) 9 �- Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l'autogovern - Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de serveis i funcions de titularitat autonomica - Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la competencia autonomica d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6 recomana: - Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans de comunicaci6 publics) - Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6 ' de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per exemple, en l'ambit de la immigraci6 - Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que empara i r:especta els drets histories - Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors, considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i constitucionals en materia competencial ' 10 �2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del aoyern local a catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6 globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic, economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de ' 11, Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses. • ' I 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que ! !; aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its: ' I - Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6 directa - Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de I control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions - Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 11 �- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun icaci6 publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la seva observancia del principi constitucional del pluralisme politic - Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre s territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip i de proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip i de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la xarxa admin istrativ a 3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid era que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de lleis auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les lleis reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com en l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom ana - Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant els princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya - Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a la Llei 3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta tut o al Regla ment parlam entari , segons escaigui - Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels seus proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro l, la participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6 del plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e - Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de la Llei 3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem a i establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid ent, la regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at polftica individ ual dels memb res del Govern, etc. 12 �- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets ·Iegislatius - Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu - Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de !'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat ' polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i establir la limitaci6 dels seus .mandats I - Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes I' d'avaluaci6 de la seva idone"itat - Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual les competencies referents a · les consultes · populars, els nuclis d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica I - Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la ·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya I - Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art. ' ' 5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987, constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE, per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6 intermunicipal i la transferencia a les competencies, equipaments I recursos 'en administracions locals de polftiques (ensenyament, , ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una maxima proximitat als ciytadans 13 �3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de 1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat: - El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la subrogaci6 dels organs estatals per part de les institucions autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes i les institucions estatals - El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot expressar en formes singulars en diversos camps competencials i simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada - El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren. 2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica: - Revisar les competencies, la composici6 i l'elecci6 del Senat, convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a expressi6 del caracter plurinacional, d'Espanya pluricultural i plurilingOistic 14 �Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual sabre aquesta tramitaci6 - Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Economic i Social) - Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions, Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.) - Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no judicial en la funci6 publica catalana - Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui competencia del Senat reformat - Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i l'Estat de caracter bilateral - Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la consideraci6 del President de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya - Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica administraci6 responsable de les competencies autonomiques i 15 �estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de tasques comuns 3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit. a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes vinculades a aquesta reforma i de l'EAC b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria continguda a l'art. 28.2 EAC c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts, reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el Senat d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del Reglament del Senat e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2 EAC f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat, desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma. El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles, entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats. D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6 16 �estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic, la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6 de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals. La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals. 17 �4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6 Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals 1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels interessos de Catalunya. La Comissi6 dedueix d'aquestes dues premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular situacions no previstes en aquell moment. 2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en • I aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents. a) Pel que fa a la presencia en la UE, · - Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions comunitaries, especialment a traves del Senat reformat - Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres 18 �organs auxiliars quan tractin de materies de competencia autonomica - Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en altres Estats compostos - Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004, despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de Berlfn b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals, - Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya I'Assemblea Parlamentaria def Consell d'Europa - Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6 estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de competencia autonomica - Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competencies autonomiques (per exemple, UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.) 19 �c) Pel que fa a altres relacions internacionals, - Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5) Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel que fa a la col•laboraci6 transfronterera Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i organitzacions internacionals, on hi hagi presencia d'entitats politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia economica, cultural i de serveis en el mare de la UE Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat "arc mediterrani" en el mare de la UE 3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les mesures segOents: - Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions ' de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva competencia - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i convenis internacionals - Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6 de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i interessos de la Generalitat davant del TJCE 20 �- Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu - Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r 1 les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut ' academic, linguistic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d'Europa - Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic, economic, cultural o d'altre tipus 21 �s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de la plurinacionalitat de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics, culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient. Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida necessaria per a garantir aquest reconeixement. 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera, per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits preferents com s6n l'ambit educatiu, cultural, lingufstic i de la representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha d'orientar -se a Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya, tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a les activitats institucionals i de representaci6 simbolica Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural especialment entre els joves 3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures legals i polftiques necessaries per tal de - Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat cultural i lingufstica d'Espanya - Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes 22 �- Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els corresponents territoris de l'Estat - Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord amb l'art. 3 CE - Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint aquestes funcions per part del govern de l'Estat - Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6 audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes estatals per part del concessiona~i - Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural en les ,, llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya - Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' ' ' 1 4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i ,, autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb I aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament. , 1 I I~ 11 I 23 �6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea, amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6 creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per la preservaci6 de la identitat nacional catalana. Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero, no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot ampliar-lo mitjanc;ant - La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000) - L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes -La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels drets - La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials, sobre les que la Generalitat te competencies - La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en els Tractats de la UE 24 �- El reconelxement de drets ja contemplats en legislaci6 autonomica catalana de caracter sectorial 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i deures, que poden agrupar-se de la manera segOent: a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi democratic: petici6, participaci6 en l'activitat administrativa (audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i altres formes d'intervenci6 polftica directa. b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient, I habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels drets de determinats col·le~tius: ,, infants i joventut, dones, homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris. Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social, discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius I mes desfavorits. c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons lingOfstiques i/o recomanacions culturals, formulades usos per linguistics la Comissi6 d'acord en els amb les apartats anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc. 3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a I l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57. D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-27 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Parlament de Catalunya Acció política Partits polítics Polítics Description An account of the resource Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf 7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6 PDF Text Text Catalunya i l´Estat Diari de Girona | 27.8.2006 A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana. El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament. Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els diners públics. A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%. Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell 19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai. El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana. Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt particularment en política internacional. Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens toca representar Madrid a Brussel·les. �Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions. Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració nacional de la Xina i l’Índia. Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i també del naixement de la ciència econòmica. Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI. Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu, miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç». Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol dir que no s’hagi fet res en 100 anys. Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid. D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició (recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i socialistes els qui han acceptat determinats retalls. Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això no hi ha qui ho pari. Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus deures i Catalunya també. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'Estat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1394 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Estat Espanya Catalunya Descentralització administrativa Subsidiarietat Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/168/20040322.pdf 132a7e08943d839de7ad14fd2e8265b3 PDF Text Text Catalunya oberta: una estratègia econòmica Cambra de Comerç de Barcelona | 22/3/2004 Agraeixo molt especialment al President de la Cambra, el Sr. Miquel Valls, i al President de Foment del Treball, el Sr. Joan Rosell que hagin propiciat aquesta trobada. I també agraeixo a tots vostès la seva presència. Vull fer-los arribar unes paraules carregades de projecte, carregades de compromís per part del Govern que presideixo, però espero també, si vostès així ho entenen, carregades de compromís en el futur per la seva banda. Un compromís que vull suggerir, que vull suscitar, que els vull proposar. Haig de començar dient-los que la situació actual a la qual faré un moment referència, no és una situació extraordinàriament senzilla de gestionar. Venim d'una de les situacions més dramàtiques que ha viscut aquest país, i jo diria Europa sencera, en els últims 25 anys. Uns atemptats de l'Onze de Març a Madrid que han representat d'alguna forma un dels moments més tràgics de la nostra democràcia. L'Onze de Març va ser efectivament un cop molt dur. Directe al cor i la vida de molts ciutadans i ciutadanes de Madrid. Molt dur per a tots nosaltres i també més enllà de les nostres fronteres. Amb un respecte enorme pel dolor que encara està present en nosaltres, crec que ara el que és important és fer una anàlisi serena i seriosa del que suposa la constatació d'haver esdevingut objectius del terrorisme internacional. Tenim en aquest sentit la necessitat i la responsabilitat de redefinir, o de contribuir a redefinir, una política europea de seguretat sense la qual no podem fer front d'una manera efectiva a l'amenaça del terrorisme. José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que contra el terrorisme no val la guerra sinó la comunitat d'intel·ligència. Penso que la comunitat d'intel·ligència no és senzilla de posar-la en marxa, i menys a Europa, on la pluralitat, la riquesa, els nacionalismes i els sentiments diversos i confrontats ha de posar-se en comú, però tanmateix no del tot i no per tot fan difícil una actuació que nosaltres com a ciutadans europeus haurem d'exigir. Catalunya pot contribuir a fer que Europa giri els ulls a la Mediterrània. Amb institucions com l' Institut Europeu de la Mediterrània, la Casa Àsia o el CIDOB, Catalunya ha de jugar un paper clau en aquest territori, en aquest escenari, en la transformació 1 �dels riscos en oportunitats i en restablir els ponts de diàleg en tota aquesta regió del Mediterrani. També per evitar riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació amb la immigració, que jo crec que es podria produir, i ho demano a vostès no només per l'important paper econòmic que juguen, sinó també perquè tenen també molts canals per influir a la psicologia social. El Govern, per descomptat el primer, però vostès hi han de contribuir. Crec que serà bo per a tots nosaltres que tractem de crear una psicologia que eviti d'alguna forma els riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació a la immigració, especialment del Magrib. Nosaltres, com a Govern català que s'estrenava, hem patit les darreres setmanes una fase dura de crítica no habitual durant els primers cent dies, però jo els dono per ben emprats perquè penso que tot això en el futur, en moments que potser ens tocaria passarho malament, ja no ho passarem tan malament. Diguem-ne que estem una mica curats d'espants. L'altre esdeveniment al que vull fer referència és al que implica el resultat de les eleccions generals del 14 de març. Els ciutadans i les ciutadanes d'Espanya van donar una lliçó democràtica anant a les urnes, massivament, i expressant, lliure i individualment, la seva voluntat política. Ho vam demanar com a resposta a l'intent de dinamitar el sistema que suposava l'atemptat: manifestar-nos divendres 12 col·lectivament i manifestar-nos individualment a les urnes el diumenge 14. Estic convençut que el futur immediat farà bons la majoria dels propòsits manifestats durant la campanya electoral i que tindrem un govern espanyol amb el que podrem parlar de tot. I amb el que acabarem entenent-nos. Dic acabarem entenent-nos perquè tampoc s'ha de donar per descomptat que pel de la familiaritat ideològica hi hagi una coincidència o una unanimitat absolutes. Hem passat, això sí, d'una situació que generava tensió negativa a una que generarà tensió positiva. Perquè tensions n'hi haurà; ser del mateix color no vol dir ser uniformes. La uniformitat no és ni signe de riquesa ni signe de pluralitat, i nosaltres ho som, som rics en idees i sensibilitats plurals. L'important és que existeixen canals de comunicació, i si no, la voluntat de inventar-se'ls, que la tenim. El camí que hem de recórrer, que Catalunya ja pensava recórrer, ara no té perquè ser una carrera d'entrebancs. 2 �S'obre, per Catalunya, una oportunitat històrica i no la deixarem escapar. Volem participar en el govern d'Espanya. Volem codecidir. Volem estar al pont de comandament. I no em refereixo al nombre de ministres, sinó a la capacitat d'influència, des d'aquí i des del propi Govern. No em voldria allargar gaire més i entrar ja en matèria. El compromís del govern de Catalunya és ferm i es pot resumir en el que són els objectius establerts a la cimera de Lisboa de l'any 2000: volem que l'economia catalana sigui dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de generar un creixement sostingut i sostenible, i amb major cohesió social. I vostès diran, això és possible o és purament un enunciat de bones intencions? Ho sembla, perquè, finalment, tots tenim a dins del cap i a dins del cor la idea que aquestes coses no sempre han anat de la mà. I que la competitivitat i el dinamisme econòmics tenen la seva pròpia lògica que no sempre és amiga ni de la sostenibilitat ni de la cohesió social. En canvi, em sembla que avui tots estem convençuts que el món obert representa probablement un nou tipus de competència, que la competitivitat és ja una altra cosa, basada sobretot en la qualitat de les nostres pròpies societats interiors, qualitat en la innovació, però també des del punt de vista de la cohesió. La capacitat de generar riquesa sense per això mateix haver de generar unes classes desafavorides, privades dels beneficis de la societat del benestar. És més possible ara, que fins ara, que la contradicció entre la macroeconomia i la microeconomia sigui superada. La meva impressió és que la macroeconomia ha anat bé, però de vegades penso que la macro i la micro no sempre es donen la mà. I quan parlo de la micro no parlo només de la micro-empreses sinó també de la micro-famílies. Aquest país ha viscut una economia molt dualitzada en què gran part de la seva capacitat de creixement s'ha basat en el sector de la construcció i immobiliari, que jo respecto enormement i considero que ha sigut efectivament el motor del creixement, però que està basat en l'existència d'unes expectatives positives respecte del propi preu de la vivenda i dels preus immobiliaris. Per tant, en la mesura que hi pugui haver una desinflada d'aquesta bombolla immobiliària que jo crec que no es punxarà, sinó que hem de desinflar una mica si això es fa bé no hi haurà problema, però si això passés d'una forma poc preparada, el preu que pagaríem seria molt alt. Els joves viuen pitjor a nivell econòmic avui que fa 2, 4 ó 6 anys. Són autònoms que s'han de muntar la vida o que no tenen permanència 3 �assegurada al lloc de treball. En molts casos han vist créixer els seus ingressos però no tant com ha pujat el cost de la vida, i en tot cas, segur que no tant com han pujat els preus de la vivenda. Per tant, tenim una meitat de la població que és propietària d'actius immobiliaris, que està contenta quan els preus pugen, perquè la seva riquesa augmenta i una altra meitat de la societat que quan això succeeix és més pobra que abans. Aquesta és la situació a la qual em referia i que haurem d'afrontar. Nosaltres volem arribar a un acord per a la competitivitat, a un acord sostenible, per a la millora de la productivitat i per a la internacionalització. Per això el que volem és una estratègia econòmica de futur que sigui sostinguda i coherent. I aquesta estratègia passa pel diàleg i la concertació social. Perquè l'important no és només el què sinó també el com. En aquest sentit, el Govern està convençut que una política econòmica adequada no és únicament el resultat de l'acció pública que es vulgui impulsar des de la Generalitat. Requereix la implicació de tothom: - el diàleg entre totes les administracions - la col·laboració público-privada, - la implicació de tots els agents econòmics i socials; (i no tan sols de la distinció més tradicional de empreses-treballadors, sinó també del món educatiu en general i la universitat o els centres d'excel·lència en particular). Des del Govern ja hem començat a treballar per a que això sigui possible. Potser el millor exemple és l' Acord estratègic per a la internacionalització al qual em referia, que es va signar recentment per les Conselleries d'Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç i Turisme juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Això està basat en la idea, que els reitero, que la societat catalana és com una societat anònima, que té una presidència, que és el Govern; uns accionistes, que són els ciutadans i les ciutadanes; uns directius, que són les empreses catalanes i un sistema de formació, d'innovació i de recerca, que són les escoles i les universitats. L'empresa a Catalunya si aquestes tres funcions no van ben coordinades no anirà bé. I vostès que són empresaris ho han d'entendre potser molt millor que altres sectors de la societat. Han d'entendre que Catalunya és com una empresa i que aquestes tres funcions s'han de coordinar perquè les coses vagin bé, el qual no vol dir una política dirigista. Lluny d'això. 4 �L'acord estratègic que hem signat és per a mi un vot de confiança entre Govern i empresaris, entre Govern i sindicats i vull que quedi clar en què consisteix en aquest marc la política econòmica que impulsem des del propi Govern. Primer. L'acord estratègic per a la millora de la nostra competitivitat i la internacionalització de la nostra economia; Segon. Tots els temes que tenen a veure amb el pressupost i l'elaboració dels pressupostos; i Tercer. La millora del finançament. Com és lògic, aquests grans eixos van acompanyats d'altres mesures també fonamentals del programa de Govern. En concret, vull referir-me a quatre grans apartats, que són: - l'ajuda a l'economia productiva i les petites i mitjanes empreses; - les caixes d'estalvi i entitats d'assegurances; - la millora de la gestió i de la capacitat normativa en els impostos (tant propis, com cedits, com participats), - i les reformes institucionals ( com la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes). La nostra estratègia econòmica es basa també en una política industrial activa -i preventiva a la vegada. No descobreixo res de nou en insistir en el paper clau que la indústria ha jugat històricament, i continua jugant, en l'economia Catalana. No tan sols com a peça vertebradora de l'economia sinó també en la generació d'efectes multiplicadors cap endavant i cap enrere. Tanmateix, per a que el seu rol de futur continuï essent vital, és necessària una nova política industrial - que faciliti la transició cap a una economia basada en el coneixement i - que potenciï les millores de la productivitat i les activitats de major valor afegit, - una política centrada en la innovació com a motor de creixement que permeti a les empreses catalanes excel·lir i accedir a tecnologies més modernes. - Una política que faciliti la difusió tecnològica i el foment de la cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial, especialment entre les pimes. Aquesta nova política industrial s'articularà sobre tres eixos claus: 5 �- La localització industrial, - la transferència tecnològica, - la innovació. La nostra política industrial té un conjunt d'actuacions previstes, les més importants de les quals son: 1. La creació d'una Agència Catalana d'Inversions Una agència d'inversions depenent de la Secretaria d'Indústria i Energia, que serà l'encarregada de canalitzar les inversions estrangeres directes i la localització exterior dels nostres establiments industrials i econòmics. L'agencia d'inversions vetllarà també per la localització de noves empreses que arribin es situïn en la mesura del possible en els territoris amb activitats industrials en regressió. L'Agencia Catalana d'Inversions, que naixerà d'estructures ja existents al Departament d'Inversió Estrangera del CIDEM (Catalonia Investment Agency) s'ocuparà de captar noves empreses que diversifiquin el teixit industrial. 2. La creació d'un Observatori de Prospectiva Industrial La situació existent obliga a dur a terme accions de prospectiva industrial que efectuïn una diagnosi detallada capaç de detectar les fases obsoletes (les que experimenten una clara erosió en termes de competitivitat) i les accions de suport relacionades amb la transferència de tecnologia que cal dur a terme per a consolidar les fases competitives (aquelles que assoleixen alts nivells de productivitat i eficiència). Aquestes accions es duran a terme a partir d'un Observatori de prospectiva industrial que es crearà al si del CIDEM. A més, i amb la participació de les empreses més significatives del sector es crearan unes "meses per a la competitivitat" que mitjançant una metodologia establerta definiran les fortaleses i les debilitats de cada sector 3. El Sistema Català d'Innovació A més llarg termini, la nova política industrial articularà el Sistema Català d'Innovació, la qual cosa suposarà la participació i cooperació de tots els agents implicats en el procés innovador en la configuració d'unes xarxes de centres de transferència tecnològica i d'innovació que creïn l'entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Podem interpretar el Sistema Català d'Innovació com una superposició jeràrquica d'una sèrie de Sistemes Territorials 6 �d'Innovació a partir del nucli central que forma l'àrea metropolitana de Barcelona. El Sistema Català d'Innovació estarà integrat, per una banda, pel Sistema Català de Ciència i Tecnologia del que formen part les universitats, els centres públics de recerca i els departaments d'R+D+I de les empreses i, per altra, per les empreses innovadores localitzades a Catalunya. Internacionalització Un cop esbossats els principals eixos i algunes de les actuacions en política econòmica i industrial, m'agradaria centrar-me sobre el primer dels que abans els he esmentat: la internacionalització de l'economia catalana. Si mirem les constants de la nostra economia, si mirem els indicadors, ens mostren que estem davant d'una situació econòmica fonamentalment -deixin-m'ho dir així- satisfactòria. Especialment si la comparem amb el context europeu. Crec que és important que aquesta realitat de bona salut de l'economia catalana s'imposi a certes imatges alarmistes, creades de manera inconscient la majoria de les vegades i de manera conjunturalment malintencionada en altres casos . M'agradaria donar algunes dades en aquest sentit. Bones i dolentes: En matèria de PIB, en matèria d'inflació i en matèria d'estimació del creixement del PIB de cara al futur i comparat amb Espanya, les notícies són bones, però no serien tan bones com la mitjana espanyola. Bé en relació a la Unió Europea. En els fons, si pensem, Catalunya és un esglaó situat entre el centre d'Europa i el centre de la península ibèrica. Tant des del punt de vista geogràfic com des del punt de vista econòmic i de nivells de renda hauríem d'estar influïts segurament per la major lentitud del creixement europeu, això no tindria res d'estrany. 7 �Això va acompanyat d'una taxa d'atur inferior a l'espanyola i superior a l'europea, un altre cop entremig. I una taxa d'ocupació millor a l'espanyola, això enormement important, perquè una cosa és apuntar-se a les llistes de l'atur i una altra és la capacitat de generar la incorporació de tots els sectors de la població, les dones en particular, al sistema productiu. I en aquest sentit, un altre cop estem entre Espanya i Europa. Per bé i per mal. Dit això, també cal advertir que no podem caure en el cofoïsme a l'hora de contemplar la nostra economia. L'economia catalana té molts reptes al seu davant; i aquests reptes poden esdevenir difícils d'assolir i amb conseqüències econòmiques i socials traumàtiques si no els sabem fer front. Tenim al davant el repte de la internacionalització. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d'un món més obert, més global i més competitiu. Ens hem d'acostumar a pensar en termes nous, que és una cosa que els empresaris normalment estan obligats a fer, perquè sinó no podrien vendre o col·locar els seus productes en el mercat. Ens hem d'avançar a estats de consciència que de vegades altres sectors de la població els és més difícil d'entendre. Les fronteres han desaparegut. Els estats segueixen sent molt importants i és evident que en matèria de seguretat hauran de tenir més competències. Però ja no tenim moneda pròpia, no tenim fronteres, i amb les nostres regions veïnes ens hem de veure com un continuum físic i polític perquè ho som. Els països són - com he dit abans - com empreses i les empreses tenen un tamany òptic i tenen una cosa que se'n diu economia d'escala. Nosaltres estem en una situació com a país en el qual si no augmentem de tamany no ens en sortirem. I augmentar de tamany no vol dir fer conquestes militars, per descomptat, ni conquestes econòmiques en sentit turístic. Es tracta de llençar llaços, de crear sinèrgies, es tracta que sapiguem que en uns límits de 300 quilòmetres tenim uns 15/16 milions d'habitants en aquesta zona del món tocant al Mediterrani, que estan lluny de les dues grans capitals d'estat (Paris i Madrid), que voldrien ser més del que són, i que no ho seran si no posen en comú, per raons d'escala, algunes de les seves virtuts. Això no vol dir que no podem competir o haguem d'invertir més en productes i en serveis aeronàutics, per exemple. Tot i que sabem que tenim a poques hores d'aquí la segona de les capitals en producció aeronàutica, que es Toulousse. 8 �I això tampoc no vol dir que Catalunya es mengi a ningú, o que nosaltres volem una regió europea en el sentit de crear unes noves fronteres. El repte és aquest. El repte de la internacionalització és trobar el tamany adequat i els ritmes adequats de millora. L'objectiu és aconseguir fer del repte de la internacionalització una oportunitat per a que les nostres empreses puguin competir amb èxit a la lliga europea i perquè Catalunya pugui assolir i exercir un paper rellevant en una euroregió del Mediterrani que s'obre de nou cap en aquest moment cap a la seva part oriental. Ja s'ha dit, en diverses ocasions, que el nostre model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Jo no hi crec en això. Aquest model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat té un sostre que estem pràcticament tocant. Ha de transformar-se si volem ser competitius en el context internacional. La nostra estratègia, doncs, és millorar la nostra competitivitat a través justament de la millora de la productivitat. Aquest és el punt clau. I per aconseguir-ho hem d'incidir en uns factors estratègics fonamentals com són - la inversió en infrastructures, - la formació de capital humà, - la incorporació de processos d'innovació tecnològica en els sistemes productius - i més inversió en R+D+I - finançament de projectes de capital risc Aquest procés de canvi al que hem de saber respondre, de fet, ja s'està produint. I a Catalunya d'una forma més marcada que a la resta d'Espanya. Això es veu clar quan analitzem l'evolució de certs indicadors en els darrers 15 anys ( des de l'entrada a la UE): 1. Gran obertura de l'economia (exportacions + importacions en béns i serveis sobre el PIB): 50'4% (1986)  97'8% (2002) 2. Grau d'obertura (en béns): 43'0% (1990)  66'6% (2002) 3. Saldo comercial de béns i serveis amb l'estranger: -7'5% (1986)  3'2% (2002) 9 �4. % exportacions béns s/PIB: 14'2% (1990)  27'6% (2002) 5. % exportacions de Catalunya s/ total Espanya: 23'7% (1990)  27'7% (2002) 6. Exportacions catalanes de contingut tecnològic alt i mitjà:  63% del total d'exportacions industrials catalanes  32'3% del total de les equivalents a Espanya 7. Inversió estrangera: Davant aquest repte, el Govern té una responsabilitat especial en la generació d'un entorn social i institucional estable que faci possible que aquesta transformació es produeixi de forma ràpida i ordenada. En aquest sentit, com s'ha assenyalat, és rellevant l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana recentment subscrit pel Govern, patronals i sindicats. Aquest acord assenyala 15 línies estratègiques a seguir: i. La dotació d'infrastructures, tant de transports i comunicacions com de telecomunicacions, adequades a les necessitats de la nostra economia. Per exemple, les infrastructures aeroportuaries i resoldre d'una vegada el tema de les connexions, que són bàsiques, entre el sistema aeroportuari i el conjunt els sistemes de transport. Em sumo entusiàsticament a la demanda de l'alcalde de Barcelona - que per descomptat havia parlat amb mi abans d'anunciar-ho - en l'exigència que el tren d'alta velocitat arribi a l'aeroport. No a prop de l'aeroport, no. A l'aeroport. Perquè en aquestes coses - vostès que són empresaris ho saben - ens hi juguem molt per 20 ó 30 minuts de diferència. Hem de jugar molt fort i molt seriosament en matèria d'infrastructures per pensar-les totes elles cohesionades, que siguin 10 �un compacte competitiu imbatible. ii. La garantia de subministraments energètics suficients i de qualitat, el que comporta la millora de determinades xarxes de distribució i l'impuls de noves fonts energètiques compatibles amb el medi ambient i amb el disseny territorial i paisatgístic del país. No oblidem que aquest disseny paisatgístic del país és un dels capitals naturals que tenim. Imbatible si nosaltres no el fem malbé. A veure si se'ns fica al cap a tots que finalment això no és una pretensió d'intel·lectuals o de poetes o de pintors... Això és un valor per la gent, un valor pel país des de tots els punts de vista i per tant l'hem de considerar com un capital. iii. La modernització i integració de les polítiques actives d'ocupació i la formació de les persones, tant a nivell de l'educació general (millorament dels sistemes educatius des de primària a la universitat) com de la formació professional, en les seves diferents vessants (reglada, ocupacional i contínua) i a nivell d'oferta d'educació infantil (0 a 3 anys). iv. La innovació tecnològica a tot nivell, àmbit al que cal donar la màxima importància juntament amb la innovació de productes, processos i estructures organitzatives (potenciació de les estructures en xarxa, nous sistemes de motivació.....). v. La inversió en la recerca (bàsica i especialitzada) i el desenvolupament aplicat dels fruits d'aquesta recerca, tant per part del sector públic com del sector privat. vi. L'establiment de canals de concertació amb tots els ens públics i privats que permetin garantir una millora de les condicions de vida, especialment en els àmbits de l'habitatge, la sanitat i l'atenció a les persones. Ja saben que aquestes són prioritats del meu Govern. Quant a habitatge, vull afegir que aquesta sostenibilitat basada en la cohesió social es trencaria si no ens adonéssim que un dels efectes de la tendència perversa del mercat - el mercat té tendències positives i tendències perverses - es la concentració de la riquesa i de la pobresa. Això no està dit per la teoria microeconòmica i tanmateix aquestes concentracions es produeixen per una qüestió de preus. Però no solament perquè els preus de les zones riques són més alts, sinó perquè desgraciadament la dinàmica dels preus juga en contra de la barreja. Hi juga en contra perquè quan una persona veu que en el seu barri va arribant més gent de fora i li canvien les condicions de vida, aquella persona se'n va. I en el moment que aquella persona se'n va els preus comencen a baixar. I això és el símbol i el signe que comença la segregació. 11 �vii. L'establiment de mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar. viii. El millorament de la qualitat dels serveis de sanitat que evitin les ineficiències que repercuteixen negativament en l'àmbit empresarial i en les persones. ix. Un sistema de protecció social que afavoreixi la inclusió (complements de pensions, renda ciutadana garantida, etc.). x. Aprofundir el desenvolupament del marc català de relacions laborals i la negociació col·lectiva i els seus instruments per a la millora de la qualitat del mercat de treball. xi. La potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social en el desenvolupament de les empreses. xii. La disponibilitat de recursos financers assequibles per finançar l'aplicació de les innovacions i els reajustaments necessaris per adaptar-se als nou contextos econòmics. xiii. La necessitat de projecció internacional de l'economia catalana, abastant tant la exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics i la inversió a l'estranger. xiv. La consolidació d'un entorn que afavoreixi l'activitat empresarial, amb un marc normatiu i institucional estable i generador de confiança i amb la potenciació de valors que contribueixin a crear una nova cultura del treball. xv. El foment i la promoció de xarxes d'excel·lència i creativitat, així com l'impuls d'instruments facilitadors i estimuladors de la capacitat emprenedora. Catalunya té motius, arguments i raons per mirar amb optimisme l'etapa que s'obre davant nostre. Tenim capacitat emprenedora i noves generacions d'emprenedors, empresaris i professionals; tots ells gent altament formada. Tenim capacitat financera per endegar projectes. Tenim una base productiva sòlida. Tenim prestigi i reconeixement internacional i una bona imatge. 12 �Tenim i tindrem una administració "business friendly", que cercarà sinèrgies amb els sectors empresarials. Que liderarà sense confondre els papers, sense intervencionismes. L'economia catalana ha estat sempre capaç de fer front als reptes de l'obertura i de la internacionalització, com ho demostra, entre d'altres coses, la força de les nostres exportacions. I com ho demostren el vigor i la capacitat d'adaptació amb que les nostres empreses i la nostra economia van saber superar, en el seu moment, la crisi estructural del sector industrial, el tèxtil per exemple, que havia estat, durant més d'un segle, l'eix vertebrador de la nostra economia; i com va saber adaptar-se, amb èxit, a l'obertura dels mercats i a la fi de l'existència d'un mercat protegit que va suposar l'entrada a la Comunitat Europea a l'any 1986. Catalunya no ha de tenir por a la internacionalització, al contrari, és el terreny on millor ens sabem moure. Per això, hem d'ajudar a la internacionalització i l'obertura de la nostra economia i a la capacitat i la fortalesa de les nostres empreses per competir en un context internacional. Aquest país ha mostrat una fortalesa extraordinària quan ha fet falta, i no tinguem cap dubte de que tornarà a mostrar-la. I el compromís del Govern per a que això sigui així és un compromís innegociable, és innegable. I serà permanent. Torno a dir que s'obre una nova etapa per a Catalunya, amb oportunitats que podríem qualificar d'històriques. No només tirarem endavant projectes tant fonamentals per les 'lleis estructurals bàsiques' d'aquest país com són el nou estatut, la millora del finançament, la reforma del Senat, la justícia de proximitat o la pluralitat cultural d'Espanya. En l'etapa que vam encetar a Catalunya el desembre passat i a Espanya diumenge el 14 de març, creiem que serà històric el fet que es consideri tan important com aquestes lleis a les que m'he referit, els mapes, el dibuix, les infrastructures, les xarxes. El passar d'un país-estrella, amb un centre i uns braços, a un país-xarxa. Els mapes seran tan decisius com les lleis. Els mapes de Catalunya i els mapes de tota Espanya. És aquí on ens hi juguem en bona mesura el nostre futur. Així com la ciutat de Barcelona, amb un govern central col·laborador, va viure a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, una experiència contundent i reeixida, avui estic més convençut que mai que ara repetirem aquesta experiència a escala catalana. Repetirem i ampliarem. I els puc garantir que en uns anys veurem un canvi extraordinari. Una Catalunya extraordinària, bolcada a fora, perquè 13 �en el món obert no hi ha fronteres ni defenses. La defensa és la qualitat de vida interior i l'atac és l'exportació d'idees, de productes i de capitals. Farem el possible i el que calgui perquè això sigui una realitat. Ens hi juguem molt. Ens hi juguem moltíssim. Però aquest és un joc apassionant i l'hem de guanyar. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1650 Title A name given to the resource Catalunya oberta: una estratègia econòmica Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç de Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Euroregió Finançament Globalització Infraestructures Relacions Internacionals Unió Europea Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf 363e50251f98f641c14553752bbe782b PDF Text Text 2. 11.93 CATALUNYA SEGLE XXI "REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER SEGLE" . OBJECTIU: Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya. Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els objectius que s'han d'assolir. Qu-(UA t{ c..· vt S\lttQ_ [µ ~- f1M r ( DECLARACIO: ~,~ ~ O_ j Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i i-~1 (/r~ Jr:r difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en J. ~ l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat &J\,.,__ 'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives. Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han estat degudament atesos. Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la �proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent, els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys r .· organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres. Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels nostres fills. Lliure de prejudicis esteri~dors, amb imaginació r-distingint les idees /l de les creences. L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de la cohesió social. Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi ' realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos, influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim, a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou. �AMBIT: Tot Catalunya. PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur. METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes. La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya. TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament: l) L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS. 2) L'ECONOMIA CATALANA EN UN MERCAT GLOBAL: COMPETITIVITAT I CREIXEMENT. 3) SOCIETAT: INMIGRACIO, NOVES MODEL TENDENCIES: DE ATUR BENESTAR, ESTRUCTURAL, COHESIO SOCIAL, ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC. 4) PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi ambient i planificació estratègica). 5) IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític intercultural. 1 diàleg �ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones d'elevat prestigi arreu de Catalunya. Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les tasques més de direcció del procès. ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients. Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada act~, jornades, estudis, simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents propostes. Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i aprovar els avanços que es vagin realitzan. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle" Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-02 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Política Model social Description An account of the resource Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI. Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1725/0000001579.pdf 54ab9ac370d78e8b8a1b533283d1e48f PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00595M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/11/2006 - Hora: 00:26 DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE DEL 2006 Tema del dia El joc de les aliances 3 L’opinió Pàgines 2 a 5 LLL Catalunya tindrà un segon tripartit S’assolirà el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares PASQUAL Maragall canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat. La correlació de forces polítiques al Parlament de la vuitena legislatura serà substancialment la mateixa que el 1999 i el 2003. Amb dues diferències: que CiU i el Partit Popular no sumen majoria, com passava el 1999, i que una nova força –una nova veu– estarà present al Parlament. Cal saludar-la democràticament, i esperar que el seu diàleg amb les altres veus sigui profitós per al país. El nou Parlament no serà, doncs, gaire diferent del del 2003. Les dues forces que encara avui formen el Govern en funcions (PSC-CpC i ICV-EUiA) han recollit més suports i tenen més escons que el principal partit de l’oposició (la federació CDC-UDC). I el conjunt de forces que van donar lloc al Pacte del Tinell seguiran conformant –si així ho acorden– una clara majoria parlamentària de 70 diputats contra els 65 de l’oposició formada per nacionalistes, populars i antinacionalistes. Recordem que la majoria que donava suport a l’últim Govern de CiU va ser de 68 a 67: 68 del tripartit conservador (CDC, UDC i PP) contra 67 del tripartit progressista. Tot això amb una llei electoral inexistent i contrària –de fet– a l’Estatut, per la qual obtenir un escó a la circumscripció de Barcelona segueix exigint més del doble de vots que aconseguir-lo en altres circumscripcions. Espero que això s’arregli, perquè l’Estatut estableix que la llei electoral haurà de ser representativa dels territoris, però proporcional, i en aquests moments no ho és –ni tan sols existeix. dia d’avui és més que probable que José Montilla sigui el futur president de la Generalitat, si progressen i s’acaben de manera satisfactòria les negociacions iniciades per les tres forces que van fer possible el primer Govern d’esquerres i catalanista que ha tingut Catalunya des de la recuperació de l’autonomia. Si això realment és així, Catalunya haurà assolit el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares. No exigir proves de sang per ser ciutadà ni res més que ser ciutadà per ser president. Els socialistes catalans vam afrontar les eleccions que es van celebrar el dia 1 de novembre sabent que una part de la societat creia que el canvi de candidat havia estat condicionat, i no pas el resultat de la lliure voluntat del Partit dels Socialistes de Catalunya i del seu president. Les mostres d’afecte envers el president, que eren autèntiques, s’estenien fins i tot a persones pertanyents a l’oposició nacionalista. Sens dubte, determinats gestos del Govern espanyol, perfectament comprensibles des de la seva pròpia lògica –i no em refereixo solament als contactes polítics, sinó més aviat als empresarials, i en tot cas a les declaracions al voltant de qui hauria de governar Catalunya– no ens han facilitat gaire les coses. Però aquesta aparent disfunció també és una interessant premonila força política que ció del que serà l’Espanya en què Catalunya és nació en el si de la na- ha obtingut més vots i més escons ha estat la coalició de Convergència ció plural espanyola. i Unió. Cal reconèixer-ho i valorar– hem resistit ho. No deixa de ser sorprenent, tandignament les contrarietats i l’ar- mateix, la insistència d’una colla riscada aposta per la renovació. El d’opinadors i dels dirigents de CiU A DIT AIXÒ, TANMATEIX, el Periódico 5 panyola manifestin que preferirien una gran coalició nacionalistes-socialistes. Afortunadament, Catalunya no viu, avui, una situació d’emergència que ho justifiqui. Els grans reptes han estat superats. L’Estatut engendrat a Miravet ha crescut i funciona. I estic segur que tant les forces del futur Govern com les que hagin d’exercir el necessari rol d’oposició –siguin les que siguin– sabran actuar en consciència i no generaran tensions ni crispació innecessària. Les asseveracions del candidat de CiU al final de la campanya, en el sentit d’augurar una «ferida social», podrien semblar l’anunci d’un nou període de tensió que no beneficiaria en absolut ni a qui el protagonitzés ni la societat catalana. SERIA ÒPTIM per als so- El socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el PSC, com a força política dirigent d’aquesta nació, vulgui fer respectar la seva autonomia Determinats gestos del Govern espanyol, comprensibles des de la seva lògica, no ens han facilitat les coses El canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat Per sort, Catalunya no viu avui una situació que justifiqui una coalició nacionalista-socialista a remarcar que el seu avantatge electoral ha estat en escons i vots. Una precisió que, fa tres i set anys, els semblava absurda, innecessària i fins i tot ridícula. No recordo haverlos sentit mai parlar de qui guanyava en vots. Els socialistes catalans no hem obtingut el resultat desitjat –cosa que cal reconèixer i acceptar, com crec que haurien d’acceptar la majoria de formacions polítiques que han concorregut en aquestes eleccions, tret d’Iniciativa i els antinacionalistes– però serem decisius a l’hora de conformar una nova majoria d’esquerres. Comprenc –però no comparteixo ni accepto, ja ho he dit– que alguns sectors de la societat catalana i es- cialistes catalans consolidar a Catalunya un Govern d’esquerres. I fer-ho sobre la base d’un nou acord entre les forces que li donaran el seu suport. Amb unes noves regles de funcionament que prevegin i exigeixin tota la lleialtat necessària entre elles i el president. Amb l’experiència adquirida, amb el tarannà, que conec, dels que previsiblement han de protagonitzar aquesta nova etapa, estic segur que tot això serà possible sense més problemes que els propis del funcionament de qualsevol govern de coalició. És cert que cal una altra condició, a la qual ja he fet al.lusió en el terreny dels governs, però que caldrà fer extensiva al dels partits: el socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a força política dirigent d’aquesta nació, vol fer respectar la seva autonomia –aquí i a Madrid– per assajar fórmules d’entesa i governació amb la resta de l’esquerra catalana i per garantir que, en el futur, no passarem tantes penalitats per ser acceptats com el primer partit de Catalunya que ja som en les eleccions locals, generals i europees, i que vam ser en vots en les autonòmiques del 1999 i el 2003, i que volem tornar a ser el 2010. H President del PSC. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya tindrà un segon tripartit Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Catalunya Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Tripartit Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/774/20030216_LV.pdf 4543c8358cf5a9844817af391bd3d478 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/02/2003 La Vanguardia, p.026, Política Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quién estamos? PASQUAL MARAGALL La vocación europea y europeísta de Catalunya, tan a menudo pregonada, debe ejercerse en los momentos que realmente cuentan. Hoy estamos en una encrucijada decisiva. Precisamente cuando Europa está buscando una vía propia, adecuada a las nuevas realidades surgidas del hundimiento del comunismo, de la gran crisis de 1989, se plantea con motivo del conflicto con Iraq una disyuntiva sobre el liderazgo mundial y el respeto a la legalidad internacional. No podemos mirar hacia otro lado y resignarnos a una política de hechos consumados que consagre los designios unilaterales de Estados Unidos. En este sentido, por tanto, tampoco podemos estar de acuerdo con el presidente Jordi Pujol cuando nos dice que “no estoy seguro de que lo mejor no sea que Estados Unidos controle el Próximo Oriente”. Ni tampoco podemos dar por buenas las palabras del presidente en el Parlament, cuando a preguntas de tres grupos para conocer cuál es su posición ante las dos salidas planteadas a la crisis, la de Estados Unidos o la del eje franco-alemán con Rusia y China, afirma simplemente: “Lo que diga la ONU”. Por supuesto que la ONU debe tener la última palabra. Pero ¿con quién estamos? Catalunya debe hablar. Si ahora no nos mostramos decididamente partidarios de reforzar una posición internacional inequívocamente europea, como la que están expresando Francia y Alemania, ¿cuál es nuestra posición? ¿O es que nos conformamos con pasar inadvertidos? ¿O es que queremos repetir el error de CiU con ocasión del referéndum de la OTAN? En aquel momento, por puro tacticismo partidista, Pujol defendió la abstención. Ahora, según ha confesado en su visita a Washington, se arrepiente de haberlo hecho. Catalunya no puede volver a quedarse en fuera de juego. Si renunciáramos a tomar partido, después no podríamos pretender ser europeos de primera, ser considerados hijos de Carlomagno. Pido que la Generalitat de Catalunya diga claramente qué piensa. Pido una expresión clara y contundente de la opinión mayoritaria del país a través de su máxima institución. Tenemos una ocasión, como hay pocas, para superar el distanciamiento entre la política institucional y el sentimiento más profundo de la ciudadanía. Pienso, como el presidente Pujol, que los representantes del país no deben abusar de su participación en las manifestaciones. Son espacios privilegiados de expresión ciudadana. Pero yo, que hubiera querido estar en Andoain, estuve ayer en la calle. Le había pedido al presidente de la Generalitat que asistiera también, al lado de la inmensa mayoría de nuestra gente. Le aconsejé que lo hiciera porque no ha quedado clara cuál es la posición del Gobierno catalán –no la de los partidos o la del grupo parlamentario– ante el conflicto. Tenemos la posibilidad de influir para que el mundo comience a aplicar los principios que después de las dos guerras mundiales conformaron la Sociedad de Naciones, primero, y las 155 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Naciones Unidas, después. Hoy disponemos del tiempo y de los recursos para hacer posibles estos principios. Unos principios que, por cierto, fueron impulsados en primera persona por el país que salvó a las democracias europeas: los Estados Unidos de América, en las personas de sus presidentes Woodrow Wilson y Franklin Delano Roosevelt. Paradójicamente, hoy el Gobierno de Estados Unidos quiere sustituir a las Naciones Unidas. Pero la ONU se ha consolidado y pueden actuar por ellas mismas. El presidente Bush está echando un pulso a la ONU. Si lo gana, la fuerza de las Naciones Unidas quedará cuestionada irremediablemente. Por eso se necesita el apoyo decidido de la Unión Europea. No podemos permitirnos caer en el pesimismo sobre la construcción europea. La Unión Europea no está dividida, está empeñada en un difícil proceso de formación de una política exterior propia. Una política europea cuyos intereses estratégicos coinciden ampliamente en estos momentos con los intereses de la paz mundial y, por tanto, de las Naciones Unidas. Una política europea que comparte la presión de Estados Unidos sobre Iraq –si llega sólo hasta aquí– para hacer cumplir las decisiones de las Naciones Unidas. Una política europea que no puede admitir que la resolución del conflicto de Iraq y el mantenimiento de la paz en la zona se hagan al margen de las Naciones Unidas. Una política europea que no puede obviar las múltiples y graves consecuencias de un conflicto bélico con Iraq. Sobre la población civil: muertos, heridos, refugiados. Sobre la economía mundial: encarecimiento del petróleo y el consiguiente agravamiento de la crisis financiera. Sobre la evolución del mundo islámico: retraso de su integración en un mundo abierto, más libre, más próspero y más seguro. Sobre el Mediterráneo: sus repercusiones negativas en el conflicto de Oriente Próximo, el riesgo de desestabilización de los regímenes del Norte de África, la ralentización de su desarrollo económico; en definitiva, la muerte del proceso iniciado en Barcelona para impulsar el diálogo entre las orillas norte y sur del Mediterráneo. El régimen dictatorial de Saddam Hussein puede ser desarmado por una acción bélica unilateral de Estados Unidos, por una intervención de Estados Unidos y sus aliados bajo mandato de las Naciones Unidas o directamente por las Naciones Unidas. Europa optará, a corto o largo plazo, a pesar de las posiciones de Aznar, Berlusconi y Blair, por una intervención dirigida por la ONU. La mayoría de los catalanes y de los españoles está por esta opción, una posición que no permite confundir antibelicismo con pasividad internacional, sino que se identifica con la exigencia de hacer cumplir los principios de convivencia de la comunidad de naciones con medios proporcionados y con pleno respeto de la legalidad internacional. Los responsables políticos de Catalunya, de España y de Europa nos jugamos mucho si no actuamos de acuerdo con el sentimiento mayoritario de la ciudadanía. Un sentimiento que conecta, de un lado, con los valores más profundos de nuestras sociedades democráticas, y del otro, con los intereses sociales, políticos y económicos, a medio y largo plazo. PASQUAL MARAGALL, pte. del Partit dels Socialistes de Catalunya 156 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1357 Title A name given to the resource Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quien estamos? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Guerra Relacions Internacionals Acció política Espanya Catalunya Europa Iraq Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-02-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/860/0000001560.pdf 511eb044f11c223e7f42bd36ac64f6e6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 25/08/2003 (5130278) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 10 Catalunya y Espanya (a pesar de Aznar) PASQUAL MARAGALL José María Aznar es opositor por definición. ¿Le han oído alguna proclama que no sea opositora? Parece como si desde que ganara las oposiciones a inspector de Hacienda no hubiera parado de ser inspector y opositor. Durante años vivió obsesivamente guiado por el objetivo González. Y desde que se quedó sin aquel blanco ha ido afanosamente buscando otros objetivos. Vive en una especie de permanente crisis de ansiedad, buscando enemigos por doquier. También en Catalunya, donde, por cierto, más allá de la obsesión por Maragall, en Pujol ha encontrado el ideal: ¡un enemigo con el que estar de acuerdo en serlo! Se pusieron de acuerdo en odiarse educadamente, como buenos aliados. Casi han transcurrido ocho años de ello y han conseguido parar el reloj de la historia hasta extremos inauditos. España va bien, Catalunya va bien. Y sin embargo, nunca habíamos estado tan cerca del desastre. Ya se sabe, es cuando todo va bien que suceden las catástrofes. En realidad lo que sucede es que el complejo de país inviable había calado tan hondo en nosotros que la normalidad se ha convertido en obsesión o manía. No hay propuesta de futuro, no hay iniciativa de cambio, incluso las más bienintencionadas iniciativas amigables y cautelosas, que no despierten una inmediata desconfianza, una instintiva elevación de cejas, un encogimiento de ombligo de consecuencias paralizantes. Aznar y Pujol han llegado al extremo, muy humano por otra parte, de querer gobernar como presidentes, pero marcharse como reyes, coronando al sucesor -no fuera que algo cambiase-. Y los ciudadanos de este país, temerosos, no por naturaleza pero sí por historia, están tan convencidos por esos señores de ser un sujeto peligroso. Ingobernable y explosivo, que, sin hacerles caso, porque no se lo van a hacer, parecen, a pesar de todo, como asustados de lo que pueda suceder... ¿qué haremos sin un buen enemigo? Machado sigue vigente cuando en realidad ya no debería hacer falta, porque su advertencia cariñosa pretendía, seguro, tener efectos: el españolito que viene al mundo ya no tiene quien le hiele el corazón. Sí persiste, en cambio, la amenaza de ETA. Pero ETA, que sigue matando -fiel también a una maldición divina- ya no tiene otro sentido -otra explicación- que el de ser hija de una inercia estúpida, que sigue viva también en Irlanda del Norte pero no recibe de sus gobiernos, que consiguieron tenazmente la tregua, más atención que la necesaria para evitar grandes males, pero nunca un exceso de presencia pública: se les relega a la sección de sucesos, como ocurre en Córcega. Esos malvados no merecen otra cosa. Quizá hoy deberíamos alzar la voz para decir ¡España despierta, Catalunya despierta! Olvidad a esos redentores que han administrado sabiamente vuestro mutuo rencor pero que se convierten, al final de su trayectoria, en un peligro cierto y, pretendiendo sucederse a sí mismos, aunque sea por persona interpuesta, quieren cerrar la puerta a lo que tenemos al alcance de la mano, que es la España consciente de su intrínseca pluralidad. Catalunya no pide más; pero esto, no es que lo exija, es que lo propone de manera a la vez afectuosa y terminante. Basta ya, en efecto, de odios menores, de peleas de barrio mal resueltas. 93 �Articles de Pasqual Maragall a España debe entender, y Catalunya en primer lugar, que quedarse a medias, ser cautelosos, y admitir el mal menor de una conllevancia educada -la de Ortega desde Castilla y la de Pujol desde Catalunya- no es sólo insuficiente sino enormemente peligroso, porque debe convivir, con un sentimiento de profunda ignorancia mutua y aun desprecio, sembrados por los siglos de los siglos. La verdad es que Catalunya ve lo que está sucediendo en Madrid con espanto, pero no con sorpresa. Madrid se ha separado de España. Ha entrado, en la época Aznar, en una espiral loca, en una huida hacia adelante, en una persecución desmesurada de riqueza y poder. Como dijo Azaña (y nos recuerda J. M. Ridao) "partiendo de una idea de España, Madrid se obtiene por pura deducción". De modo que el Madrid de hoy sería la deducción lógica de la idea aznariana de España. ¡Y así nos va! Aunque yo creo más bien que el Madrid político actual ha dado la espalda a España, se ha marchado, tiene la cabeza en otro lugar y va a tener que ser ignorado primero y redimido después por los pueblos de España que menciona la Constitución. Lo último que me faltaba oír es el lamento de la ministra sobre el calor y las muertes que ha producido. "¿Calor?", dijo, "en el ministerio no ha entrado ningún escrito de queja". Vive este Gobierno en un limbo dorado en el que "España va bien porque a mí no me han enviado ninguna instancia en forma diciendo lo contrario". Algo muy malo habremos hecho para merecernos esa inocencia zafia que nos gobierna. No se han enterado de que la gente no se relaciona con el Gobierno para esas cosas, que el botellón del barrio de Malasaña no debe arreglarlo el Gobierno y que el mejor alcalde no es el rey, sino el vecino elegido. Madrid está en Babia, en el siglo XVIII todavía, políticamente hablando. Estamos en una regresión a la infancia. La tentación de la separación educada de la España que este Madrid representa, para los catalanes, gana adeptos, qué duda cabe. Sin embargo Catalunya sí está curada de quimeras. Y lo que va a hacer ahora es una propuesta sensata, un llamamiento cordial a lo más sano de la España moderna, a la España de los pueblos que consagra la Constitución, para emprender el segundo cuarto de siglo de la democracia con paso firme y decidido. Los catalanes queremos estar en el puente de mando de España, dibujar una España no radial y centrípeta, sino en red, como exigen los cánones del día, una España plural que imponga al Madrid de hoy (con su arrabal de Marbella incluido) un mínimo de sensatez compartida. Catalunya intuye, y España, con Madrid delante, debe comprender, que estamos en Europa a todos los efectos, que nuestra soberanía es ya compartida con Europa, que las fronteras están desapareciendo -como he comprobado días atrás en Irlanda del Norte, pasando, sin nada perceptible que lo indicara, tres veces al día entre el Reino Unido y la República de Irlanda-; debemos comprender que nuestros inmigrantes entran por el aeropuerto de Schipol, en Amsterdam, más que en pateras por el Estrecho, y que en consecuencia decirle a Catalunya o a Extremadura que no formen regiones económicas con el sur de Francia y el sur de Portugal resulta cómico. El eje Madrid-Barcelona es real como la vida misma. La competencia entre esos dos polos es un hecho que debemos admitir con la misma naturalidad con que deberíamos aceptar su complementariedad. No sólo aceptarla: construirla. El eje mediterráneo, de Almería a Montpellier, el eje cantábrico, desde Hendaya a La Coruña, el eje del valle del Ebro, el de Bilbao a Barcelona -ejes los tres inexistentes en la España de Aznar y en sus infantiles dibujos de la alta velocidad entre Madrid y cada una de las capitales de provincia- pasarán pronto a ser prioridades en una España liberada del simplismo aznariano. 94 �Articles de Pasqual Maragall a Pero quizás lo que hace falta para llegar aquí es que el pueblo se atreva a decirle no a sus fantasmas, que venza su temor y envíe a Aznar a la oposición, no al retiro. Nos hace falta la determinación, el impulso, la autoconfianza y hasta la alegría de un pueblo que ponga a los culpables del atasco en su sitio. Es por eso que deberíamos sugerirle a Aznar que se quedara. Para que los españoles se pudieran permitir la satisfacción de mandarle democráticamente de nuevo a la oposición. A su estado natural de opositor. Pasqual Maragall es presidente del PSC. 95 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1113 Title A name given to the resource Catalunya y Espanya (a pesar de Aznar) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Catalunya Aznar, José María, 1953- Pujol, Jordi, 1930- Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/565/catalunya_xarxa.jpg 0ea4f4389764d01da249a711fcd5d807 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya, xarxa de ciutats: el municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Municipis Govern Barcelona Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 1 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Pradel Miquel, Marc Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: Catalunya, xarxa de ciutats analitza el pensament i l'acció municipalista de Pasqual Maragall, traçant una línia de continuïtat entre la seva contribució a la transformació de la ciutat de Barcelona i l'impuls al municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i la seva acció política com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006. L'autor d'aquesta recerca defineix les principals característiques del pensament municipalista de Maragall, que entronca clarament amb la tradició del catalanisme progressista, i ens mostra la coherència entre l'acció política del Maragall alcalde i l'acció política del Maragall President, que impulsa l'enfortiment institucional dels governs locals i la descentralització de les polítiques sectorials del Govern de la Generalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. El llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf 6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083 PDF Text Text Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Tribuna Barcelona | 13/12/2004 Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic. És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició". Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs d'Espanya. Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya plural. Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats. De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a trobar-hi bona companyia. Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista i federalista. Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana. És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que comencem a anar amb bona companyia. 1 �Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers 25 anys. Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de governar. Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear: és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies existents tal com són. També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys. La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de transformació. No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances d'aleshores. Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma de l'Estat. I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat viure i decidit a fer el que s'ha de fer. Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més rellevants de la proposta catalana. 2 �Nosaltres el que volem és : - Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia. - Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi equitat. - Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem. - Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i Girona (i França) per l'interior en x anys. - Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta. - Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca. - Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana. - Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa - Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I SALUT al màxim nivell europeu. És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a Espanya feta des de Catalunya. És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé Espanya i que vagi bé Europa. En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània, en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal de l'Estat espanyol. Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de Catalunya. Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte amb l'Estat espanyol. L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de justícia. 3 �La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és fabricar una nova eina més útil que la vella. Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels catalans i les catalanes. Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí . A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles. I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament, clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya. Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una descentralització de moltes competències en els ajuntaments. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social de les institucions públiques. Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir les regles. No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant obstacles a la transparència, molt crucial. 4 �Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més eficaç. Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil. En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte constitucional de 1978. És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té diverses llengües i cultures. L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant a fer. I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de l'interès de Catalunya. Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de l'Estat espanyol. Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península era només una part. I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes molt diferents. Tres si comptéssim Portugal. Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya influirà en la modificació de la resta d'Estatuts. 5 �La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i territorial d'Espanya. Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos. Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació "nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions. Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya plural i del seu correlat polític, l'Estat federal. Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment extraordinari en termes de descentralització política, també és evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les seves insuficiències. Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España" Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art. 2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes, però interessant. L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats que són diverses. L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència. El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això 6 �suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més endarrerits. Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts de la Segona República. Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials. Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat compost no s'acaba amb la reforma constitucional. Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal, equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència. Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic. Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes les seves llengües i cultures. I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra organització política. Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions de la Administració de l'Estat. Són reformes institucionals a les que caldria afegir les transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una nova visió d'Espanya en xarxa. En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions (Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques (cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa. 7 �Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid. En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que són innegables: - Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que orienta l'acció del Govern a Catalunya. - No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament. - El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat dels gestos a les propostes: - ha obert la porta a la reforma constitucional; - s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya; - ha portat el català a Europa; - ha activat la Conferència de Presidents; - ha propiciat una fórmula acordada de participació de les Autonomies a la Unió Europa. Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem avançar. Això era impensable fa un any. Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes aquestes afirmacions Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí aquests són insuficients o poc adequats. Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no s'atreveixen a rectificar. Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat. És a dir, és l'hora de l'estratègia. De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit. 8 �Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la transformació de l'Estat espanyol. Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser compartida per totes les forces polítiques catalanes. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho sigui. No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat prou arguments per justificar l'esperança del moment. Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben segur- necessitarem. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1669 Title A name given to the resource Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/288/20060913.pdf 7aeb88da981a852acd6590bb2a196ef7 PDF Text Text Celebració de la Diada a Madrid Residencia de Estudiantes. Madrid | 13/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és 1 �a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1769 Title A name given to the resource Celebració de la Diada a Madrid Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Residencia de Estudiantes. Madrid Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf 3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392 PDF Text Text Entrevista a El Pais "Celebramos el futuro, no el pasado" PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA 'Celebramos el futuro, no el pasado' FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002 Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo. Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos? Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el futuro que el pasado. P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso? R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto, pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir mal. P. ¿Y el mejor? R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en 1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí. P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos? R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer algo muy complejo y hacerlo. P. ¿Y en lo personal? R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para tener éxito hay que vencer y arrastrar. P. ¿Cómo? R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido. P. ¿Cuál? R. El diálogo entre pueblos y culturas. P. Parece el programa del Fòrum 2004. R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra, vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron �otros, como, Josep Piqué. P. Y encontraron la idea. R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900, en París, también. P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy ambicioso. R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea. Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido. P. Un mensaje de Barcelona al mundo. R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Celebramos el futuro, no el pasado Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Arroyo, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Commemoracions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Acció política Description An account of the resource 10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6 PDF Text Text OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993 DIARI DE GIRONA pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès. L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata­ lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali- aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA, en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo­ na es va convertir en centre d'interès mundial, aprofita . . . : ' tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les persones i la seva tasca d'alcalde. . . �· «En el turó de la Talaia, a un quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ���� � �� ���� � �������'� � ª �� ��� !� 'C ������� un indret per on passa un antic 1 .• · , ' í à · ;; .. r e � n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: : . '? , .. ,0, . . . cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t 'T7""i7':� t ;:::--· ,,;71 ' ::;;:-.-----------.--7-----------­ pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè Girona, 1987). Aquest matí m'he pro pos,at retrobar -per l'altre cantó, des de. Corçà- el camí romà, que, suposo, devia anar de la Talaia de Rupià' a Corçà passant per Candell. Des de· fa uns anys, el camí és tallat artjfi- · Al f" ��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._. " , ,> • • • _ •• ce·· rca·nt.�e· 1· • •• ld l 't' 1992 • cam1 roma · cia l ment a qu atre passes de l a·' Talaia per mor d'uns propietaris.,.,, que no fan honor al seu nom. He travessat, però, els impediments, he . : . arribat a la bassa natural de les tres, alzines velles, sempre seguint el camí, i aquí l'he abandonat per la dreta, pujant pel camí dels ametllers fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..: bai. Després de travessar la carrete­ ra he anat fins a Cassà de Pelràs, · ·er un passant pel casalot tjúe va,s temps el restaurarit'<d:!I toc dels: ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc aquí i he voltat ·una mica per tot arreu, però aquest passeig fa temps que no el feia. M'he aturat a l'església de Cassà ' i he pujat dalt del terradet de la plaça. És un lloc encantat. Tot plè­ gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ... Però aixi com el plànol inclinat éfels camps d'userda a sota la Talaia em:· continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies . ·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ. �:. sense obstacle que s'hi albiren, l'!. .w � Corçà a la Talaia de Rupià per Can­ llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto! de 11. També hagués pogut ser: dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�, dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són ben al contrari, no ·encàDta pé encara cap senyal conegut. Però no: -:·· ' :" . f ..!·gu! '� t9t ªixò? 11 prop.da.J . s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia. seva franquesa, sinó pel seu misteri No sé si sóc molt lluny de Can· Si hagués de resumir en un sol i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un pensament aquest any diria: l'home declara que el mossèn assassinat COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans· va arribant a una idea del món. El totai:'No és cap hora, no és cap lloc. sentit de l'ordre, tenim un codi a la l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable. seme l», afegeix. (Quin país recom� Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!). Cinc-cents anys després de Colom caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai entendre -entendre, seguir però el veiem sencer: el sentim. Les notí­ vida. Tens abans dels Jocs, no tant Seguint camí avall, en direcció a sentir?- la bellesa dels paisatges cies no amaguen, sembla, res del durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita que passa. Ho sabem, ho podem cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no dels altres, la petja de l'estimació saber, ben tot. l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l ' !!� 'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa ' ' hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl Un cert vertigen va associat a seva»? Els respectarem éom a nos· els camps de Cassà. Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho sabem quasi tot, tenim una percep­ A la baixada cap a Planils la bici recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu rem com si fossin nostres?). ció real i autèntica del món. D'altra «20» -no es-·pot·passar d'aquesta-· Acabarem d'entendre que «el agafa velocitats considerables. (El domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a­ lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la ment si el compartim? quest món, veiem que no sabem l'he fet en bicicleta). Els camins són mateixa lletra: «Afluixa, nano»'. «ben res», com diuen a Girona. CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als Deixem-ho córr er. Som d'on vam néixer. Hi ha olors d'infantesa ' l mirant-nos a nosaltres matei­ Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a que' ens marquen, som cridats per xos, què carai sabem del càncer, de siva?) amb l'ignot passejant. Una l'esquerra, i de nou a la dreta i avall, l'origen i potser per la terra que ens la droga, de l'esquizofrènia, del llen­ complicitat de llenguatge, un tuteig arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra. guatge, de la fecunditat i la demo­ ció a Corçà per l'antic, suposo, camí sense haver estat presentats. grafia? Ben poc.· ral, que surt davant de la masia que ·Continuo ajagut. Cada cop més · Tanmateix, què hi faig jo sol en '·"­ · · · · · · . · · • · · � · • · . · · · ·- · · · hi ha al revolt de la carretera, just abans del poble de Corçà. Però, en comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete . ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra · el poble -que poques en queden, d'aquestes carreteres!- giro amunt i endins i m'lencaro a nord cap.a Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es potser el camí romà? Baixant des de Candell no l'he trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara, tinc per aquí i vaig girar cua. A can Mongol em van dir que el cainí havia existit, però que s'havia per· dut. Avui, doncs, temptejo el camí de pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats i sembla tenir una caseta, i em diu que sí, que vagi amunt, que està malament, però que fent un "quatre a dreta i esquerra i anant recte es va tirant. De sprés d e l quatre hi ha un moment que el camí s'ensota i és envaït d'esbarzers. Passo pel cantó del camp d'userda que hi ha sobre el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a petar a un bosc de pins encara joves però suficients. M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni j3 _ endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó per on he· passat.' Indrets que ên re-·· co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- ' rò són més meu's, m'acompan ' yen. Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's txecs; la tardor perfecta de Nova· Anglaterra... què tenen que no són exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el paisatge més o menys endreçat, d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt ' .; ' separa. A casa és on jo dormo, �imo, menjo._On'les yeus tenen un timbre sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I llenguatge i �Is seus matisqs. (Es més ric el llenguatge a casa que la traducció simultània de l'alemany en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots es diguinïdioma). La bellesa perfecta dels prats d'Escòcia, l'emoció infinita de la tanca prirhorosamènt pintada, dels caparrons dels nens jugant a futbol, emergint i submergint-se rera la línia d'horitzó pròxim del primer prat, més alt, xutant una pilota cap a una porteria invisible, però que s'in: tueix; les seves veu�, ni properes ni · aquest camí? Anar cap a un altre lloc, cap algun lloc .on hi ha altres persones. Sempre estem anant cap a' llocs on hi ha altres persones, o descansant pec tornar-hi. Com avui.� De solitud, de vegades, en tenim massa i de vegades massa poca, com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll" és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores, ·no ens diuen res. En el camí, en canvi, a la natura, quan un s'hi posa, tot ens crida, tot ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la natura, cada revolt em sol.licita. Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla de vegades en excés. No absorbim. la quantitat de sol.licitacions: anem ' ·de l'una a l'altra. No les processem, ens desborden. De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com ·el bosc es protegeix de les ferides causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives, tancant la ferida. M'he llevat i torno a avançar. El revolt ens canvia les oracions: ve't aquí la bòvilal Ja estic arribant! En efecte, sóc al camí romà que va de · L'home va repetint (quin avorri­ ment) els cicles d'eufòria i desànim. Tot és blanc, tot és negre. Priva l'entusiasme del contacte, de participar en el núvol de senti­ ments que passa, de no separar-se, no del que són els altres sinó, del que diuen. Sobretot, diguem-ho també, si no volem prendre mal. Atàvic ramat que bela tot alhora! El dia següent vaig tornar a fer el mateix recorregut, amb la família. Anar tres és més complicat: qui es­ pera qui?'Però aquest dia les bicis e­ ren prou ben engreixades, lliscaven bé, el dia era esplèndid un altre cop. Darrera l'esgl�sia de Cassà, la Diana em va redescobrir un petit edicle de pedra per a la cobla, d'es­ quena a tramuntana, al bell mig del campet. Sol, abandonat, mut, ben fet, noucentista, mancomunitari segurament, tot un monument a la catalanitat tossuda, modesta, lliga­ da als vents, als pobles i als diu­ menges i a les festes. Les persones som una mena de bestiar que uprocessem les dades» de l'entorn, distingint plànols, línies i velocitats. Entre Planils i el mas Pastor, tres Quatre llaunes van pas­ sar rabents amb pagesos dins. La velocitat en un camí de carro és tota una altra cosa. Potser el gran canvi d'uns pobles a uns altres és la grandària del territori vital. Abans (o avui en una tribu primitiva africana o de l'A­ mazònia) cada persona no veia en vida seva més de X altres persones ni coneixia més de Y quilòmetres quadrats. Ara la X i la V s'han multi­ plicat per factors elevadíssims. l això vol dir més velocitat i un cert més alt nomadisme. El meu avi no va anar més enllà de Cauterets i Marsella i Madrid (potser un cop a París). l el seu escenari habitual era format per l'espai tancat entre el Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar­ celona, amb centre a la plaça Moli­ na. l era molt per l'època! Ell té un article fantàstic sobre !'Empordà que és encara la meva guia en matèria de pàtries. Com més petita la pàtria, més universal per més autèntica. Som europeus perquè som catalans - i no deia espanyols, afegia, perquè la millor manera de ser espanyol era ser català. Per la mateixa regla de tres, acaba dient, arribarà un dia en què als empordanesos i als barcelonins ens convindrà més que ens diguem empordanesos i barcelonins que no pas catalans, per l'interès de Cata­ limya. La veritat és en el gra més que en l'espiga. Ha arribat aquest dia? No enca­ ra. Al contrari, estem travessant l'è­ poca daurada del catalanisme, de la seva expansió nominalista i pràcti­ ca, cada cop més confiada, més asserenada, però encara vigilant. Tanmateix, s'acosta el dia en què, per ser bons catalans, haurem de ser, sobretot, més bons ciuta­ dans -de Barcelona o bé de !'Em­ pordà-. Perquè haurem de millorar en coses que tenen més a veure amb tal com som en qualitat de per­ sones més que no pas en tal com som en qualitat de catalans. Un alcalde ha de def ensar, a més de la seva pàtria, el civisme com a única pàtria que no exclou ningú, i saber que la nació ja sola­ ment mi llorarà, a partir d'un moment, en la mesura que millorin les seves ciutats i pobles, no, doncs, en la mesura que altres nacions la respectin més o millor. Arribem al punt àlgit per segon cop. Des d'abans de , l Mongol fins al camí dels Morts. Es quasi tan per­ fecte com Escòcia, i és sud alhora i el vent del Marroc hi arriba de tant en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i de seguida, a llevant, apareixeran les Medes i la cinta blava que ens defineix, la línia que dóna sentit a aquest camí amb certesa romà. A l'altre cant, en aquest desem­ bre-gener increïble, s'amorta el blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més esblaimat en els dies que som. Hi ha un punt en què la xeme­ neia de la bòvila, la Mare de Déu del Món (fosca) i el Canigó fan quasi u­ na línia dreta. Si per ventura un dia feu el camí romà, cerqueu aquest indret. No existeix exactament, però, en els 50 metres de segment definit per aquests tres punts, el cel i la terra poden estar més a prop que mai. Els colors respectuosos de l'hi­ vern, els perfils nítids, l'absència d'atmosfera, estan ben col.locats en el paisatge. Res no ens domina si no és el fred -i no en fa massa. l encara el fred duu un dels colors més fins: el blanc gebrat de l'herba, la rosada. Si pujant el camí dels Morts cap al camí romà mirem a l'esquerra, tot això ens a pareix d'un cop damunt la tendra userda, un matí d'hivern, La natura aleshores rumia, prepara lentament i silenciosa l'es­ clat que s'esdevindrà, res no es belluga en l'harmonia d'un escenari contingut. Però l'esclat vindrà. Tan cert com que avui acabo aquestes rat­ ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al 1 piyae l gener, abans de tornar a la feina. * (Alcalde de Barcelona) /( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cercant el camí romà: al final del mític 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Empordà Territoris Rupià Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Description An account of the resource Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf 2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915 PDF Text Text IW Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA Dia: 30 de juny de 1996 Lloc: LLotja de Mar Sala de Contractacions. ORDRE DE L'ACTE 19'00 h. Hora prevista d'arribada deis congressistes. 19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats. 19'30 h. Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila. El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges. Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de Presidència, que estarà formada per: Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^ 1 Degà CA Cat. I Pres C S.Arq. Eso . AlcaiP I Conseller PTOP Direc Vivenda El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments: - Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,, - Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de Arquitectos de España. Colegios de - Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà inaugurat oficialment el congrès. Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus llocs a primera fila. El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la seva ponència. 21'00 h. Recepció al pati de la llotja. �Ajuntament de Barcelona GABINET 1)E L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE �ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO LA LLOTJA DE MAR . EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO , RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA , ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES TAMBIÉN TODA UNA f METÁFORA DE LA ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS . EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES , LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 , CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE , QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE . ARQUITEC.JMS �EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR . EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO INTEGRADOR DE UN GRAN POTENCIA MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA . LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA , BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON ARQUITEC.JMS �ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN ESPÍRITU NUEVO , CARACTERIZADO POR EL DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS . EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT , DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS AHORA. ARQUlTEC.JMS �FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD . EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA EXPANSIÓN DE LA CIUDAD . ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA , CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y ECONÓMICA . LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES , LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859 SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE, DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS . ARQUITECJNIS �EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO , CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO , QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN POLÍTICA PARA LA CIUDAD. LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA . CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO— COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS . 5 ARQUITECJMS �LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO . BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO . SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS COMO EL PALACIO GÜELL , PONEN ESTE MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER , CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ . EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA �LA BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE GATS" , CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / / LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929 SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL SEGUNDO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD , UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS 4 INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS CUANDO SE HABLA DE URBANISMO . TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA ""- �REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE OLÍMPICAS . LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN . NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS , O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA CONSTRUIR LA VILLA OLÍMPICA . SON CUESTIONES SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS . TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS 8 �DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO . TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA CASA DE LA CARIDAD O EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA. SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA CIUDAD PARA INSTALARSE. a/1)m tAlY ( (-Ájl ARQUITEC.JMS"' �BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA SAGRERA . ! LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS MÓDERNO DE EUROPA . SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE 1 0 �`e/U-7 -btoe ^ ,,^, (7, t,¿1 ,^,h' yt^,^ L' C^ ^,; r 44, SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS . PARAC É T i UC TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES . BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO , CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ . SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS MANZANAS DEL ENSANCHE . ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE LA IGLESIA DE BELÉN . BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS . PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT �ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE SUS PASEOS POR LA CIUDÁD BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS . SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA . �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Data: 30.6.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores. De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1 A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur. Desenvolupament de l'acte • La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup "Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet per arquitectes espanyols. • En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de parlaments. • Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent: Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya. 2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes d'Espanya. Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 4. L'Alcalde. • Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural. • La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y sociedad". ARQ.JMS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4397 Title A name given to the resource Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Arquitectura Congressos i conferències Urbanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-30 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1252/19911006d_00452.pdf b5a561712ea595df49f87965fc74db00 PDF Text Text • CERIMONIA INAUGURAL DEL 45è CONGRéS DE LA INTERNATIONAL FISCAL ASSOCIATION PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 19 hores. Q, Diumenge, 6 d'octubre de 1991, t- S.A.R EL PRíNCEP D'ASTÚRIES, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: EN PRIMER LLOC, VULL AGRAIR L'AMABLE INVITACIó DEL COMITè ORGANITZADOR D'AQUEST 45è CONGRéS DE LA I.F.A. A PRONUNCIAR UNES PARAULES EN L'OBERTURA ICIAL DEL CONGRéS. EL MEU'AGRAïMENT S'ESTéN TAM , MOLT ESPECIALMENT, A L'EXCM. SENYOR FRANCISCO FERNANDEZ O RDOÑEZ, PRESIDENT DE LA BRANCA ESPANYOLA DE LA IFA I MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS, QUE AVUI NO POT ESTAR AMB NOSALTRES, RECISAMENT PER LA SEVA CONDICIó DE MINISTRE, JA QUE HA D COMPANYAR A SS.MM. ELS REIS D'ESPANYA EN EL VIATGE OFICI QUE REALITZEN ALS EE.UU. AL SENYOR FERNáNDEZ ORDOÑEZ DEVEM EN BONA PART LA REALITZACIÓ D'AQUEST CONGRéS A BARCELONA, PUIX QUE A L'ANY 1988, VA ACONSEGUIR QUE EN EL CONGRÉS E LA IFA, CELEBRAT A AMSTERDAM, LA CIUTAT DE BARCELONA FOS ESIGNADA OFICIALMENT SEU DEL CONGRÉS QUE INAUGUREM AVUI. LA IDEA DE CELEBRAR EL CONGRé'S A BARCELONA VA SER ACOLLIDA IMMEDIATAMENT PER L'AJUNTAME NT, I DES DEL PRIMER MOMENT HEM TREBALLAT EN ESTRETA COL.LABO ACIó AMB LA BRANCA ESPANYOLA DE �LA IFA, PER ACONSEGUIR QUE EL 45è CONGRéS SIGUI UN GRAN CONGRéS. CREC QUE AQUESTA 4ESSIó INAUGURAL, PRESIDIDA PER S.A.R. EL PRíNCEP D'ASTúRkES, I AMB LA PRESèNCIA DE TOTS VOSTéS, GARANTITZA L'èXIT D CONGRéS. ESTIC CONVENÇUT QUE ELS RES LTATS DE LES PONèNCIES QUE S'HAN ELABORAT, DELS SEMINARIS QUE S'HAN PREPARAT I DE LES RESOLUCIONS QUE ADOPTARà L CONGRéS, EN MATèRIES DE TANTA D'ACTUALITAT, SERAN D'INT RèS PER A TOTS VOSTèS I PER A NOSALTRES. VULL REFERIR-ME DE FORMA ES'ECIAL A LA PONèNCIA I AL SEMINARI QUE HEM PROPOSAT I PREPARAT DE FORMA CONJUNTA L'ASSOCIACIó ESPANYOLA DE DRET FINANCER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL TEMA DE LA VALORACIÓ BéNS IMMOBLES A EFECTES 1 FISCALS, INTERESSA ESPECIAL ENT ELS MUNICIPIS, JA QUE ELS IMPOSTOS SOBRE AQUESTS BéNS, CONJUNTAMENT AMB ELS QUE GRAVEN L'ACTIVITAT ECONòMICA, COIJSTITUEIXEN EL 50% DELS INGRESSOS EN ELS NOSTRES PRESSUPOSTOS. AQUESTA MATèRIA, QUE FINS ARA MAI NO HAVIA ESTAT TRACTADA PER LA IFA, éS DE LES MéS CONFLICTIVES EN ELS SISTEMES FISCALS DE TOTS ELS PAïSOS. �EN PRIMER LLOC, S'HA DE DIR QUE LA SENSIB ITAT DELS CONTRIBUIENTS éS MOLT ALTA gUAN ES TRACTA DE FISCALITAT IMMOBILIàRIA. EN SEGON L C, S'APRECIA dNA ABSèNCIA DE CONCEPTES RIGUROSOS QUE, EN ARRERA INSTà IA, ES TRADUEIX EN ( .ti'f 2 W- i c(b r LA DOCTRINA I LA UNA ImpyRceyx DE LES LE($ISLACIONS, JURISPRUDèNCIA. L \apl*TI-11.112.41~ FINALMENT, LA SITUACIÓ S ÇOMPLICA QUAN LA NORMATIVA FISCAL EXIGEIX VALORACIONS E MA4SA DELS BéNS IMMOBLES, REQUEREIXEN DISPOS QUE D'UNA QUANTITAT ENORME DE DADES FÍSIQUES, ECONòMIS ES I JURíDIQUES, I REALITZAR MILERS DE CLASSIFICACIONS OPERACIONS DE CáLCUL. L'EXPERIèNCI DEMOSTRA DUES COSES EN AQUESTA MATèRIA: LA n Tí 'G(L ^ S 1H l3ú/I PRIMERA é ,Q 0/41XT,&,L b N úNIC CRITERI DE VALORACIÓ DELS BéNS IMMOBLES APLICABLE A T O S ELS IMPOSTOS QUE, D'UNA FORMA O UNA ALTRA, AFECTEN AQUESTS BéNS. LA SEGONA éS QUE, EN MOLTS C A SOS, SóN DIVERSES LES AUTORITATS COMPETENTS PER A REALITZAR A QUESTES VALORACIONS, CONCURRèNCIA QUE DóNA LLOC A VARIACIONS D'IMPORTàNCIA EN LES ESTIMACIONS, 3 �AMB LES DESIGUALTATS CONSEQ - PER AQUESTES RAONS LES QUE ES PODRIEN AFEGIR, CREC QUE SERAN DE GRAN ÚTIL AT LES REFLEXIONS QUE VOSTèS APORTARAN. PEL QUE FA ALS SEMIN DRIA O L TAMBé DIR ALGUNES PARAULES, DEL SEMINARI QUE PATROCINA L'AJUNTAMENT D BARCELONA, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES GRANS àREES METRO'OLITANES, QUE JA ENS VA PERMETRE TREBALLAR L'ANY ?ASSAT AM: ELS RESPONSABLES DE LA IFA, EN UNES JORNADES QUE ES VAN R'ALITZAR A BARCELONA SOBRE LA FISCALITZACIÓ DE LES àRTES M: ROPOLITANES DE NOVA YORK, MILAN, LIó, BUENOS AIRES, STE•DAM, FRANKFURT, BIRMINGHAM I BARCELONA. DELS TREBALLS D'AQUELLES .ESSIONS ES DESPRèN QUE ELS RECURSOS ACTUALS NO SóN .UfICIENTS PER A AFRONTAR ELS NOUS PROBLEMES QUE ESTAN SORG'NT N L'àMBIT DE LES GRANS CIUTATS, I QUE ENCARA NO ES TEN N SO UCIONS PER SOLVENTAR I FINANÇAR REPTES COM ELS DEL M'DI AMBIENT, EL TRàNSIT, LA PRESERVACIó DEL TERRITORI, I E GENERAL LA QUALITAT DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS. TANT SOLS SI 'ESTRUCTUREN DE FORMA ADEQUADA AQUESTES GRANS AGLOMERACIO S URBANES I ELS SEUS RECURSOS, SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTE NCIALITAT SUPERIOR AMB UN COST 4 �ADEQUAT. PER TANT, CALDRIA REFORÇAR A•'ELLES INSTITUCIONS QUE PRENEN AL SEU CàRREC L'OFERT • DE :-NS I SERVEIS DE CARáCTER METROPOLITá. ;, r ) ?na A--(‘X O COMPENSAR AMB LA PRESèNCIA DIRECTA DE ADMINISTRACIó DEL SERVEI P EL QUE MéS ENS HA DE E ^ ^F^rRCFsR ^AMíi^E.-,P R O^R^ PREOCUPAR COM ECONóMICS PRESTACIÓ EN UNA éS EL DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURíDICS AQUí, DELS SERVEIS PúBLIC . CORRECTA GESTIONEN PER APLICACIÓ A NIVELL ELS SERVEIS ADMINISTRACIONS, DE GRANS CIUTATS DE ENTRE L'ADMINISTRACIó LOCAL I LA AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA FINANCIACIó DE TOTS DELEGACIÓ D'AL RES EN ECONòMIC PER A GARANTIR UN EQUILIBRI QUE ES EN UNA Com GE^LTA-T'Ç PROGRAMES c £ ES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, I, FINALMENT, EN UN SISTEMA '4RIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SO RE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRàCTICAMENT MONOPOLITZATS PEL NIVELL ESTATAL, I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITàRlIA. ç't)W ^2S 5 0■-1 Vq.K1 ^.,,^ fT.^ 1t,L ,L, [JA/4 ^^ ^ "3fiZ ... 1 �NO PUC ACABAR AQUESTES PARAtLES SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ QUE S'HA REALITZAT FINS ARA EN ELS TREBALLS PREPARATORIS DEL CONGRéS, I E L QUE il laQ. REALITZARAN TOTS ELS PARTICIPANTS PER ANALITZAR'' AQUESTS I ELS ALTRES TEMES QUE ES DEBATRAN EN EL TRANSCURS DE LES SESSIONS. VAIG TENIR LA SATISFACCIÓ D'ENVIAR LA SALUTACIÓ DE BARCELONA ALS CONGRESSOS D'AMSTERDAM, RIO DE JANEIRO I ESTOCOLM, I D'INVITAR-LOS A VISITAR-NOS. ARA, ELS AGRAEIXO LA SEVA PRES NCIA A BARCELONA, I ELS DESITJO UN CONGRéS MOLT PROFITÓS, TAN CIENTíFICAMENT COM PROFESSIONALMENT, I ESPERO QLE DISFRUTIN D'AQUESTA CIUTAT I PUGUIN COMPROVAR ELS ESFORÇOS QUE ESTEM REALITZANT PER PREPARAR ELS JOCS OLÍMPICS POSTOLíMPIC PER A LA CIUTAT. 6 D'ESTIU DEL 92 I EL FUTUR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4158 Title A name given to the resource Cerimònia Inaugural del 45è Congrés de la International Fiscal Association Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La valoració dels béns immobles a efectes fiscals interessa als municipis. Finançament a les grans arees metropolitanes. Mecanismes tant jurídics com econòmics per garantir un equilibri econòmic en la prestació de serveis públics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Economia Finançament Ciutats Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf 0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Universitats Dret Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria General de la Universitat de Barcelona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Certificat Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona. Rights Holder A person or organization owning or managing rights over the resource. Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1957-10-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf 09a957d11686482df44bd840a34d51e0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-29 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Economia Desenvolupament econòmic Itàlia Description An account of the resource Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Roma EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf 34632861641e70f7405a3927e49c43fb PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Johns Hopkins University Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Giddens, Don P. (citació) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Premis i reconeixements Urbanisme Baltimore Johns Hopkins University Description An account of the resource Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.01. Documents identificatius Description An account of the resource Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de naixement de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Registre Civil Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-02 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Biografia Description An account of the resource Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf 979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg Creator An entity primarily responsible for making the resource Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-03-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Dret Universitats Europa Description An account of the resource Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/851/0000001552.pdf c87e18a9ea8f6aa3ab82a997e17d7b34 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 05/06/2000 (2600066) - Artículo de opinión EL PAÍS / Barcelona / Cataluña / Única, pág. 2 Chincha Choma (Alejandro García Durán) PASQUAL MARAGALL Cuando éramos jóvenes unos estudiaban y basta, otros conspiraban y estudiaban, y otros actuaban. Alejandro García Durán, un poco mayor, era de estos últimos. Ya había estudiado. Era sacerdote escolapio. José García Durán (su hermano), yo y unos cuantos más éramos de los segundos. Y una mayoría sólo estudiaba, o lo hacía ver. Alejandro actuaba en el barrio de las Arenas, en Terrassa. En Terrassa José y yo, y otros estudiantes y algunos obreros de Barcelona, junto con los líderes locales Manel Royes, José Muñoz de AEG, su hermano (El Trotskín), Magí Cadevall, el Arán de Ca l'Agut, un chico alto llamado El Larguillo y otro llamado El Filósofo, al que nunca conocí sino por sus escritos, conspirábamos, es decir, organizábamos en la clandestinidad acciones contra el régimen: huelgas, manifestaciones, reparto de propaganda, impresión de la misma, reuniones interminables para todo ello, etcétera. Igualmente actuábamos en otros lugares del área metropolitana con otros grupos locales similares. Alguien puede creer que eso del área metropolitana es un invento tecnocrático posterior. No. Era ya entonces, en los sesenta, el escenario real de lo que llamábamos la lucha política. En Terrassa, Alejandro fue mucho más efectivo que nosotros. Ahora se ha comprobado. Mientras nosotros íbamos y veníamos -con algún acontecimiento sonado, pocos resultados y varias detenciones-, él se instaló en las Arenas, empezó recogiendo toneladas de porquería abandonadas en el descampado del barrio y seguidamente, según he leído en las crónicas que ahora se han publicado, trazó su plan: primero las alcantarillas, segundo la parroquia y tercero la escuela. Consiguió dinero para todo ello y lo realizó. Tanto lo realizó que después de ver que el barrio se'n sortia, se fue a México y dedicó casi veinte años a proteger a los niños sin techo del Distrito Federal (D. F.). Y aún tuvo tiempo de ocuparse de los de Puebla. Los niños, que le adoraban, le rebautizaron Cabeza Calva, Chincha Choma en su azteca evolucionado. Ahora se ha visto en el barrio vecino al de las Arenas lo que vale el esfuerzo que dirigió Alejandro García Durán en su momento. Ahora las Arenas tiene problemas, pero no los mismos ni tantos, porque entonces, en la adolescencia de esos barrios, se encarriló con más acierto. Y ese salto de Terrassa al Distrito Federal, de las barracas de aquí a los sin techo de allí, de nuestra pobreza en vías de mejora a la miseria apabullante de la megápolis mexicana, se me antoja digno de lo que cuando éramos pequeños creíamos que era cristianismo: una compasión infinita, sin fronteras. Manuel Vázquez, del que leí una espléndida entrevista centrada en su contacto con el subcomandante Marcos en Chiapas, hubiera podido también novelar a Alejandro. Quizá ni lo conozca. Pero si a Manolo le interesan los comisarios de policía, le puede interesar saber que Alejandro García Durán le echó un pulso a uno de los jefes de policía más temidos de Latinoamérica, el del D. F. Y ganó. Creo que este hombre tenía dos cosas extraordinarias: la virtud de dar sin pedir a cambio, o de multiplicar energía, eso que dicen que no se crea ni se destruye, y la insolencia de los generosos: "Oye, tú, ayuda a éstos, que a ti no te hace falta", debió de decir más de una vez. La Generalitat, que tiene un Gobierno al que algunos han votado en función de creencias religiosas, debería honrar a Alejandro García Durán. Y debería hacerlo no 53 �Articles de Pasqual Maragall a sólo por tratarse de un buen cristiano, ni siquiera principalmente por ello. "He aquí un catalán digno de este siglo que termina", debería decir, y eso sería suficiente. Honrarlo es fácil y es difícil. Fácil porque ya lo han pedido los que trabajaron con él en las Arenas de Terrassa y le siguieron luego a distancia: que Terrassa ponga -como ha hecho- su nombre en una plaza del barrio y que colaboremos en mantener la obra de Alejandro con los sin techo del D. F. Difícil porque México no está cerca y además puede pensarse que tal ayuda sería intromisión. Pero Ernesto Zedillo, el aún actual presidente, y lo mismo los recientes gobernadores del D. F., Manuel Camacho y Cuactémoc Cárdenas, son buenos amigos de Barcelona y Cataluña, y el actual cónsul mexicano es catalán de origen y perfectamente sensible a esos temas. Seguro que lo verán bien. Alejandro ha muerto en Colombia. Quién sabe qué otra aventura de generosidad le llevó allí. Tengo la esperanza de que algún día pueda decirse que lo que hicimos los cuatro amigos conspiradores de los años sesenta en Terrassa y en el área metropolitana de Barcelona, y lo que Alejandro García Durán representa ya para siempre, tiene algo que ver. Tengo la esperanza, pero no la certeza. Y si no es cierto, alguien tendrá que explicar el sentido de nuestras pretensiones. Los niños del D. F. sabían bien lo que querían. Que no se llevaran al Chincha Choma de la parroquia. Y lo enterraron allí. Tuvo que bajar el cardenal para que se hiciera lo debido. Fue la última insolencia de Alejandro. La próxima vez que vaya al D. F. iré a visitar el lugar donde reposa, esa nueva Terrassa al otro lado del mar que sedujo sin duda a nuestro hermano. El D. F. es una de las ciudades del mundo donde mejor se resume lo que es el mundo. No hay tres ciudades en el mundo como ésa, aunque todas se le parecen en algo. 54 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1095 Title A name given to the resource Chincha Choma (Alejandro García Durán) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource García Durán, Alejandro Necrologies Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/714/19950825_LV.pdf 6c038da75172a6ef21c5dc90e1ef4b1b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1995 La Vanguardia, p.011, Opinión Churchill ya no sirve Autor: PASQUAL MARAGALL Agosto va acabando agosto y parece que salimos de una penitencia. Cuerpos renovados, espíritus sosegados, sí, pero intranquilos. ¿Qué va a pasar? Nos preguntamos por Sarajevo y Bosnia. Nos interrogamos por lo que hará el Tribunal Supremo con el sumario de Garzón. No sabemos si habrá elecciones; mejor dicho, sabemos que las habrá pero no sabemos cuáles: ¿autonómicas?, ¿generales? Leemos una y otra vez declaraciones de Pujol y Duran matizando, desmintiendo, quizás mintiendo piadosamente o no. De IU, del PNV y, por supuesto, el latiguillo "váyase, señor González" permanente del PP. Declaraciones de Bono, Solana, etcétera. De González muy poco o nada. De Serra menos. Declaraciones de jueces y fiscales, sí, demasiadas para el gusto de muchos. Filtraciones de sumarios aún más (pero quién los da a los medios: ¿la justicia, la policía, las partes interesadas? ¿Pueden hacerlo?). Hablan los abogados defensores, lógicamente. El de Francisco Álvarez, el jefe del Mando Unificado de la Lucha Contraterrorista (MULC), ya ha dicho que no piensa acusar a los aforados González, Serra, Barrionuevo y Benegas. Miren cómo están las cosas que algunos pensarán: ¡menos mal! Porque a veces parece que este señor y sus compañeros tienen de algún modo la sartén por el mango. Mientras tanto, Conde navega en yate, De la Rosa -gran amigo de Álvarez, según declaración propia- no navega en yate, que se sepa, porque lo debe tener embargado, y ETA trata de hacer creer que tuvo el yate del Rey a tiro, pero era un yate del año pasado. En Cataluña, un soplo de aire fresco: la aparición de Quim Nadal. ¡Que tiemblen sus rivales! Es metódico, contundente, honesto y directo. Y es alcalde. No dejará pasar una. Girona, y los poderes locales en general, merecían este primer plano. Catalanismo y municipalismo nunca debieron separarse (ese ha sido el gran error de Pujol). Ahí hay una luz de esperanza, la única buena noticia del verano. La ofensiva croata en Krajina, que parece obligar a una negociación política (¡ojalá!), está por ver si es buena noticia. Temo lo peor para Sarajevo, porque los croatas no la defenderán y las fuerzas multinacionales se escudarán en el poder militar croata para ir retirándose. Kupusovic -el alcalde de Sarajevo- me dice que está dispuesto a venir a hacer el pregón de las fiestas de la Mercè y a volver en noviembre en la antesala de la Conferencia Euromediterránea, porque Izetbegovic, añade, ya ha dicho que, si no se rompe el cerco antes del final de noviembre (por tanto, dos días después de la conferencia), no se romperá nunca. Sarajevo no resistirá otro invierno. Mendiluce cuenta que la gente ya no corre cuando disparan sobre ellos. 84 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Se tiran al suelo, esperan y luego siguen. Y que ya no se arreglan. Se está perdiendo el milagro de Sarajevo: una ciudad sitiada, con conciertos y exposiciones cada día, si bien con la orquesta diezmada, la sala llena de rendijas y las exposiciones tan cargadas de significación que son más bien proclamaciones. Otra rendija de esperanza: los filósofos hablan de política, se mojan, como les pedía hace poco Havel. Aranguren ha sido claro y valiente: o se rompe la baraja o hay que reconocer que el juego que se hizo con ella -incluso el juego sucio- tenía motivos poderosos. Alguno de sus alumnos están más dispuestos a romper la baraja y a decir, con otra valentía, "váyase usted, señor González". A los filósofos hay que pedirles sobre todo valentía y no medias tintas. Para éstas ya están los políticos, se supone. Y yo no me resigno a esa división del trabajo: para unos la verdad y para otros la eficacia. (Tampoco se resignaba Havel en ese llamamiento a los intelectuales a que se mojaran.) Yo creo que la democracia está enferma o, por lo menos, que tiene fiebre. Y no estoy seguro de que esa fiebre no sea preludio o síntoma de la reacción del cuerpo social contra la enfermedad. Pero de eso ya hablaremos otro día. Ya les avanzo mi convicción de que la famosa fórmula de Churchill está periclitada: la democracia ya no es el menos malo de los gobiernos posibles. Mejor dicho: la gente ya no está dispuesta a aceptar un mal menor como sistema de gobierno. Y no lo está porque entrevé posibilidades mejores y no se conforma con menos. Y lo que pasa en Europa (Bosnia) y en España (GAL) es ocasión para mejorar el sistema: sólo con un cambio de cromos o de gobernantes entraríamos en la depresión política más prolongada de este siglo. Porque ¿quién puede tragarse tranquilamente, sin culparse, la desaparición de la ciudad que "practica" lo que los demás europeos simplemente "proclamamos": la tolerancia, la coexistencia de religiones, etcétera? ¿Quién puede creer seriamente que los nuevos gobernantes hubieran sido (y serán) más escrupulosos que los antiguos? Ya se ha visto lo que duran Balladur o Berlusconi o lo que aguanta el crédito de Clinton o Chirac. Nada. Aunque esto no quiere decir que hubiera sido mejor que siguieran Bush o Balladur. Lo que nos gustaría de verdad, aparte de cambiar de gobernantes, si es que hace falta, es avanzar un poco en cambiar el sistema de gobierno. Lo de Churchill ya no sirve. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 85 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1176 Title A name given to the resource Churchill ya no sirve Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Churchill, Winston, Sir, 1874-1965 Democràcia Govern Acció política Guerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2836/200203_CitiesGlobalWorld_PM_JdNadal.pdf e2b95e520ae78e162977f37028073d3d PDF Text Text CITIES IN A GLOBAL WORLD From the pvramid to the web ... with a few steps in between 1.- lntroduction Let me present sorne th inking about certain aspects of the matter which 1 consider to be crucial. 1will highlight, of course, the non-cooperative aspects of the globalization process. 1 will try to explaín in particular how a globatly networked world, one that opens new opportunities instead of turther promoting nationalism and hierarchy, provokes what 1will call "vertigo of new treedoms". 1 will attempt to establish a first conclusion, highlighting the need for new public policies in a world that pretends to be increasíngly líberalized. In this context, 1 would like to draw attention to the capacity of the local world to play an active role. Borrowing the New Citizenship concept from Saskia Sassen, 1will insist on the positive role of local agents and politicians. Based on this point. 1 will attempt to compare the idea of the Global Village with the idea of a world of cities that compete and cooperate, leading to two important points: No abstract paradigm of the city exists. lnstead we have one of concrete cities, each one with specific possibilities and limits, which leads us to the second point: the need to have comparable indicators of each specific reality in arder to enhance the ability to perform. Herein, líes the general framework of what 1wish to say. 1" X 1'. 1 would like to begin my presentation by citing one of the many documents (more than 140,0001) that are floating around on the web and that respond to the connection of the two key words of our topic: Cities and Globalization. The following passage is taken from the rev1ew done by Dr. Mit Mitropoulos of IAPS (Peop1e- Environment Studles lntern1tlona/ A:ssoci11tíon) In hls book 'H1blt•t. Citl.:> in A Glob1/i%/ng Worfd··Globel Report on 0 Human Settlements". The author ends hls review with a subtle and lronic twist . He writes: "Back in 1954 Laszlo Benedek directed The Wild One, with Marlon Brando riding with a roar �into tidy-silent Wrightsville. He is floater Johnny, leading a mottey bunch of motorcyclists wearing leather branded Black Rebels. The other character in the scene is a local haírdresser in her prime. The hairdresser asks Johnny cheekily, "What are you rebelling about?" Johnny responds, "What have you got?" The scene occurs during a decisíve moment of the Fordist-Keynesian production model that began in 1945 and would guarantee three decades of sustained growth in industrial production as well as the establishment of the Welfare State for developíng COUntrieS. As Steffen Schnei_de_r declares (Post-Fordism, the Resurgencfl of the Local State, and Naw Forms of Urban Gavernance: A~ments and Deficíts of an Emerging Meta-N1trrative) : "There is now widespread consensus on the combination of economic and politlcal factors that enabled the Western Industrializad countrias to recovar from the Graat Dapression and to enjoy three decadas of unprecedented growth and stability after 1945. According to the standard aceount, this phase of capitalist davelopment was, natlonal variations notlNithstanding, basad on Fordlsl mass production and its macroeconomic regulation In and through tha Keynesian wettare state. "The logic of the Fordist-Keynesian paradigm was tied to national, demand and employment orientad macroeconomic regulation even though it was embedded in a specific international arder, characterized by United States dominance, the Bretton Woods system am:1- the--first- steps- towards trade liberalization, and also entailed specific functions for urban regions and local governments. The urban regions around industrial cities were the main sitas, and the phenomenon of suburbanization - often actively encouraged by national housing and transportatíon policies - was an important element of the "virtuous circle" of mass production and mass consumption that sustained economic growth and stability in the postwar era. Yet local variations in the forms of production and consumption are considered Jargely irrelevant in the literature, and local governments are described as having a subordinate role during that time - namely, as local arm of the Keynesian welfare state, responsible for providing the infrastructure of Fordist mass production, administeríng the welfare programs of central governments, and organizing social consumption." (Steffen Schneider) 2.- Development without solidarity While 1 apologiza for such a long quotation, 1 believe it provides clarity, and 1 would now like to retum to the contemporary Johnnys and hairdressers of our world. Today the paradigm has changed: we are in the Post-Fordist era. But in �Barcelona the World Bank suspended a seminar far fear of the recurrence of the events that unfolded in Geneva which constitute a precedent for disturbances anywhere in the world where representatives of a global economy or commerce gather. Despite the change in style that the Davos gathering in New York tried to present, a few thousand people protestad against this symbol of globalization. In Barcelona, the measures of security on the occasion of the European summit on March 141h have been taken to extremes of dubious value. ( .. . ) There are still rebels. What are they rebelling about? What have we got? In PortoAlegre an important acknowledgement was openned far the need to react, not only in a mood of protest but also through política! and civic action, to the globalization of the economy and technology. This reaction can be summed up in one simple phrase: it is necessary to confront the globalization of the economy, technology ar power with the globalization of solidarity. Hardly a novelty. Yet sorne new concepts were introduced into the argument. Nongovernmental organizations and city govemments from Europe and Latín America called far greater coordination between local authorities and civil society to prevent marginalization and social exclusion. \ "The crisis of values has been globalizad, which means that we have lo globallze solidarity," nid Martln Pumar, mayor of Villa El Salvador, a poor nelghborhood in Lima, to IPS. - According to Martin Pumar, the aim of the Euro-Latin American Third Sector Observatory, which met severa! times in Brazil during the January 25-30 World Social Forum, is to foment partnerships and development projects carried out jointly by civil society and municipalities. The Observatory was just ene of a number of workshops and conferences held parallel to the plenary sessions of the World Social Forum. Giampiero Rasimelli, president of Ares, an ltalian NGO, said globalization has .....__ given rise to profound social imbalances between the índustrialized North and the developing South, as well as within each regían ar country. And "the cost is paid by the Citizens, Cities and democracy," he Said. Urgent changas mus! be brought about by governmant efforts and lnltlatives based on !he potential of globaHzation and new technotogies for boosting cillzen participation, and on experimenls in local autonomy focussing on sustainable economlc and social development. Partnerships between civil socíety and city governments, he said, have arisen spontaneously as a natural result of sharing experiences, seeking collaboration L.and reflecting on common problems. �Mexican social researcher, Jose Luis Rhl Sausi, said the growing partnershlp between civil sooiety and local governments had its roots in the crisis of development models - the European welfare modal as well as the development-orlentad models adoptad In Latín America. "That has given rise to a profound economic and political restructuring entailing a loss of declsion-maklng jurisdiction and power for the siete," sald Rhl Sausi. The coordlnator of the Euro~atin American Observatory, Claudia Barattini, underlined the growth of the Third Sector - that "ensemble of non-profit economic, social and poírtical lnitiatives, in which the socially-oriented enterprise and citizen groups stand out.• Claudia Barattini pointed out that the so-called "Third Sector'' has grown in a number of countries, but especially in those countries where civil society is best organized. "We believe that we can fashion a simple, multifaceted mechanism for the globalization of communities, civil organizations, and small and medium companies, which discovers its own strength in its capacity to strike up partnerships, based en the quality and simplicity of common experiences," she (... said. In their final document, the more than 100 city govemment officials, mainly from Latín America and Europe and drawn by the World Social Forum, acknowledged the need to work closely with NGO's on initiatives aimed at upholding citizen rights, fomenting social participation and addressing the needs of neglected sectors. The necessary changes could arise in urban or rural areas, but the gap between mainstream society and the marginalized, which is widening in today's globalized world, was most starkly visible in the cities . In addition, they said, cities are the scenario where social aspirations and innovative responses affirming the quality of life and the rights of human beings are mainly played out. The mayors called for a modification of the tendency to marginalize sectors of the population, proposing common policies to tackle social exclusion and greater coordination between cities to work out problems and achieve a stronger presence in both the national and intemational spheres. Thay agreed that it was Indispensable to work together with citlzen groups to resolve the housing crisis and extend urban services to alt, as well as to address the needs of the poor through a more just distributíon of public funds, with greater backing from central govemments. The local authoritíes called for greater participation in the development of national economies, in arder to improve the insertion of countries into the global economy, "without lopsided dependencies". To do that, they argued that �progress must be made towards the adoption of mechanisms aimed at controlling intemational capital flows . The mayors expressed their backing ~fthe Tobin Tax, the well known - or not so well known - tariff on intemational financia! transactions that would gather funds for the fight against poverty at the national as well as the local leve!. The deputy mayor of Lisbon, Vasco Franco, said it was nota question of being for or against globalization, "but against exclusion." "(Cities) can make a difference, by contributing to setting rules for unregulated globalization," said Franco. He also pointed out that social aspects were fundamental to that process, and that "local govemments have much to contribute." (Source: Third World Network) lt is evident that the new era, or the age of technology, the market and the economy taken as a whole, together with global power, is creating in many cities a pessimistic view of the immediate futura: In this pesslmlstlc seenarlo, processes of globalization drlven by the accumulatlon strategles of transnational corporatlons 1re sean as central, while state restrueturing is perceived as largely based on the neo-Uberal agenda. In such a context, increased local autonomy is the privilege of a few global cities, while the scope and contents of innovation in urban govemance are dictated by market imperativas. The optimistic scenario, by contrast, presents a discourse of "hope" according to which economic and labor market policies implemented by local govemments can foster a progressive, general and sustainable alternative both ·to obsolete Keynesian and discredited neo-liberal strategies - an alternativa that supports growth together with social equity, more genuine democratic participation and improved quality of life. �3.- Technotogical changes: a new economy in a new space But befare evaluating possible scenarios, we must observe one fact, almost an empirical affirmation: our societies are moving at an accelerated pace from the pyramid to the web. That is to say, they are ceasing to be hierarchical, mononuclear and predictable and are becoming reticular, polycentric and open realities. Í This profound global transformation, the causes of which we will discuss shortly, presents opportunities and challenges, both from an economic and social point of view. 1 will try to explain how, in arder to take advantage of these opportunities and confront these challenges, it is particularly important to equip oneself with efficient, flexible and public policies based on cooperation. In addition, in arder to make these policies effective, they must be deeply linked to each specific location, to each territory. Territory meaning here a triangle formed by terrirorial govemment, universities and firms. 1 propase, then, the consideration of the well known paradox: in an interconnected and polycentric society, the importance of local factors increases instead of decreasing]What política! implications should we extract from this Uobservation? Let's have a look. J The motor fer the move from pyramid to web is, above all, technological. The development of information technologies has allowed for profound changes. Manuel Castells explained this in clear fashion: "Productivity, competitiveness , communication and, finally, power depend essentially on the capacity to generate knowledge and to process information in all areas of the economy and society". From a territorial point of view, ene of the consequences of the development of these technologies - among which the Internet is, without expression - adóubt, the highest is the reduction of spatial barriers. That is to say, the physical and administrative obstacles that, over the centurias, have made the movement of information, capital and goods difficult, tend to be drastically reduced. This removal of spatial barriers has led to a much higher capacity far the mobility of factors: greater volatility of capital, more rapid diffusion of t< �innovations, configuration of integrated and selectiva channels of communication. And this greater mobility breaks up the geography of countries and regions and integrates them into networks. These ínclude networks of individuals, companies and universities. They are flexible networks that are constantly changing and often do not rely on a rigid hierarchical structure. Therefore, it is difficult far any territorially based power, be it a municipality, a state ar the European Union, to control them. But it not true that nothing can be done to overcome these difficulties. 4.- Our challenges: advantages and fears of certain liberties that do not belong to everyone The economic and social opportunities presentad by this development are enormous. We will mention only one, the most obvíous one: the United States has undergone the longest uninterrupted growth cycte in its history (interrupted only by what may be one of the shortest crisis, if the optimistic data of the past few days is true) without inflatíon, only interrupted in 2001 to give way to a period of stagnation that seems to be on the mend. This is a period of growth that escapes, then, the classic parameters of economic cycles and, although offering any single explanation is still risky, it must doubtlessly have something to do with the ínvestment in technology and the organizational changas that this investment has brought about. In addítion, the monopoly on information and knowledge that has been in the hands of a few people for centuries has been broken. This information and knowledge is now freely accessible, at least to eveíyone who is integrated into the web. However, this new situation, this increase in free spaces, is not exempt from risks. In the first place, the transition from rigidly hierarchical systems to a situation in which - as Brecht's Galileo would say -"each one and no one can be the center", produces a certain vertigo. But the risks do not only arise from �the difficulty in adapting to changes. In effect, the freedom that the web offers can also represent an exclusion factor. One of territorial and social exclusion. In many parts of the globe, the access to the web is impossible for vast numbers of the population. Thus, the differences between that third of the world's population that lives in relatively well-integrated areas and the remaining two thirds are at risk of widening. This is true not only for the countries of the socalled third world. Even in the most advanced countries, bread territorial areas are being marginalized due to reasons of weak infrastructures or by price differences. This is the case with rural areas of the United States, and it could well happen in various European countries, including Spain. In my region, Catalonia, ene of the densest and most advanced in Spain, the deadline fer connection between the 41 district or county capitals through a wide band network has not been respectad. lt was assumed that it would be in place a year ago. lt has not. Now the quasi-monopolist of telecommunications, Telefónica, accounting for 86% of total communications as against 14% far the hundred companies in the trade, has offered ADSL solutions, accepted by the Catalan govemment, but not completely by the almost 800 hundred municipalities (out of 900 existing ones) organized in a powerful net called Localret. This net is decisive since the subsoil or underground cartography is mainly in its hands and operators need it badly. This is a fascinating conflict involving majar and lesser operators (i.e., monopoly and competition) as well as major and smaller political authorities. The "A" in Adsl meaning asynchronic (or asymmetric) services, that is to say, wide discharging capacity or consumption capacity and lesser sending or production capacity, the present solution is suitable for operators but not for local representatives. You can buy a marvelous version of Beethoven's Ninth Symphony living in the mountains 200 hundred Kms away from Barcelona, but you cannot send your own musical production from there. Conclusion: you can be a far away consumer but not a far away producer. The whole tale about ubiquity of production becomes simply not true. (Recall the Stockholm "Bangemann Challenge" story) �Furthermore, society's development of knowledge could ampHfy social differences in the same way: dueto reasons of age, training, and capacity far adaptation in very large sactors of the population. 5.- The need for public policies: the inevitability of technotogical transformation (but not of its social consequences} In light of these challenges it is important to be aware that, as absurd as it is to oppose technological transformation, there is no reason far us to have to accept its negative impacts, either from the territorial viewpoint ar from the social viewpoint. In fact, certain public policies can help to resolve, ar at least mitigate, these negative effects. These policies do not have to stem in any way from govemments' will to control the development of the web, either in its economic or cultural aspects. This constitutes a chimera that is impossible to accomplish from a technical standpoint. In addition, it would be absolutely counterproductive. In effect and quite counter to what it may seem, entering the new economy with a specific social model is the only way by which European countries can maintain and even increase the model of social protection and cohesion that characterizes them. Only through the increase in productivity derived by such a model will it be possible to achieve the necessary leeway for redistribution. Thus, rather than trying to limit or control the development of the network, the activity of governments must be directed at just the opposite: attempting to facilitate the adaptation of society to the network and of the network to societal potentialities. And avoiding that its development brings about an increase in inequalities and factions among social and territorial groups. In this sense, the formativa aspects upan which we can elaborate today are, in my estimation, fundamental: ensuring the quality of education (not only through the contents or the means available, but also through a substantial improvement of work conditions and the social consideration of those who do that work); incorporating ali social sectors, regardless of age or origin, in the �knowledge pertaining to new technologies (with "literacy" campaigns about the Internet); not allowing, at any cost, the differences among the various educational centers (rural/urban, public/private) to lead to inequalities in terms of opportunities far accessing the network. Along with the formative aspects, it is imperative to ensure, logically, the complete coverage (the more simultaneous the better) of the entire territory with infrastructures that permit equal access to the web. lf the opposite becomes true, the network's development will only lead to new marginal spaces. As such, far from being a technical discussion, the debate over the territorial development of the network is one loaded with political meaning: in reality, it involves the equality of opportunities among citizens, regardless of their origin and place of residence. And it means also a better profit far the countless investments made historically in now deserted land and villages. 6.- The strategic importance of local factors and policies In bringing these policies to term, in confronting these challenges, it could be assumed at the outset that the activities of local and regional powers - cities, and regions - are irrelevant. Thus, in a progressively interrelated world in which economic agents vastly surpass local situations, the question could be asked, "What importance can municipal or regional decision-making have?" But here we come upon the lovely paradox: in a network-based society, the importance of local factors, far from decreasing, actually increases. This is so because the enhanced ability to choose between situating activities in one place or another - placing a company in Barcelona, Lyon or Casablanca- increases the importance of the comparative advantage that can be derived from each location. This is the basis of the "local renaissancé" which has been discussed so much in recent years. This is the reason why local policies are taking on the highest importance. The success of the simultaneous policies of adaptation to the web and maintenance of the social protection systems of small countries such as Finland �ar The Netherlands provide irrefutable guidelines to follow in this field. The data concerning these two countries are both impressive and inspirational. In Finland, far example, 58% of the adult population has an advanced degree related to science or technology, the public and prívate investment in R+D is around 4% of the GDP, risk capital represents 0.15% of the GDP (compared to the European average of 0.06% and Spain's 0.02%) and the Internet is used regularly by 41.4% of the population. And ali of this occurs within the framework of a Scandinavian-level social security system. This, without a doubt, is the road to follow. The transition from the pyramid to the web, from a hierarchical society to a reticular one, opens enormous possibilities and presents important challenges. And the future of Europe depends largely on our capacity to confront these challenges from each and every one of our cities and regions. (Source: PM, From the pyramid to the web) 7.- From citizenship to the city. Saskia Sassen, 03.07.97, Transformations of Citizenship Saskia Sassen has highlighted with excellent criteria three partial yet strategic aspects of the political discourse regarding globalization. The first involves a loss of accountability regarding quasi-govemmental activities carried out by institutions, companies and prívate or deregulated organizations to whom the market structure has bestowed certain powers. A propos of this, it is certainly not too late to incorporate the example of opaque power of the agencies in rating the irresponsibility of a certain large consulting company in the Enron case. uunshrinking" the possibilities fer openness and accountability is also within reach for the political activities of citizens concentrated in cities. In my country, municipal pressure groups that demand higher quality energy infrastructures are creating an incipient counterbalance to the private companies that provide energy. The private services managing toll freeways are being obligated to enter into dialogue with municipalities affected by the terms �of their concessions. The large ports in the Internet and the society of knowledge offered by municipal libraries are competing with certain success to lower the connection costs controlled by the telecommunícation multínationals. In other words, the implementation of this new concept of citizenship that affects not only private persons but also important collectives can retum to cities and their new policies part of the power that disappears with this strategic consequence of globalization. Sassen finds the second strategic element of globalization in the growing importance of human rights. She terms this dynamic, "the ascendancy of the international human rights regime. In many ways, it reduces the significance of nationally based citizenship in terms of rights attached to individuals, no matter what the nationality in question might be. lmmigrants and refugees have ctearly been a crucial instance through which this intemational human rights regime has demonstrated sorne of its influence and power". Allow me to insist that the reduction of nationally-based citizenship in terms of rights attached to individuals finds its clearest reality ín terms of the city insofar as the city is the continent of many of these rights. 1 return to my former reference: a citizen of Barcelona coming from abroad can be a person deprived of certain rights derivad of "nationalíty", for example the right to work or to unionize. But an important battle is unfolding in arder to provide that citizen with all the rights of a citizen . Citizens have many rights, but not all: the right to vote is missing for sorne. In the new Barcelona Charter now passing through the prove of Congress, a window is open to the possibility of immigrants locally censed even if not nationally legalized, as well as of 16 to 18 year old youngsters to participate in the elections of their disctrict or neighborhood representativas. Comig back to Sassen, if she polnts out soma ot the positiva and strateglc aspects of globallzatlon, allow me to add to the role of international justice organizations that monitor human rights the many examples that deepen the exercise of these rlghts at the city lave!. Ona example of this would be the Networ1< of Rafuga Clties that taka in authors deprived of their rights to opinion In their countries of origin. Another would be the Network of Educatlng Cillas, that broadcasts around the world local experiencas within the framework of respect and deepaning of these rights. We could add to these the very existllflca of departments within the City Councll that specialize in promoting !hase rights within the city environment as wall as in intervening in moments and areas of conflict. And we should no! neglect to mantlon the citizen aspect of the NGO's that specialize in this area. Once agaln, it seems claar to me that lf globallzation does not serve to create a network for confronting hierarchy, not e single one of these positiva strategic factors such as the fomentlng of Human Rlghts wHI ever be achieved. Tribunal for the Milosevics and Bin Ladens, for su re, but services at the local level for immigrants without papers, as well. Even if In that last issue, established citizens have lo have recognized thair right to secura neighborhoods and decenl schools. Otherwise democracy befna such an lmperfect crealure, the b!nef¡js to �be obtaloed by caplta!lzlng on fgar are h!nt¡istlcal!y hlgh. Needfe$S to polnt lhe rac;t thal most fascjst reglmes haye come out of votes and nO! out o! "coups' . The thlrd strateglc element that Sassen menllons is precisely the crisis of the classic concept of democratic representation via the vote. By thls 1 mean the degree to which new and old collectives do not feet represented, l.e. feminists, human rights advocates, immigrants. lf she focuses her attantlon on !he progressive importance of international law, 1 also would llke to highlight the factors of proximity, solidarity and participation that oughl to characterize cities. The representation of the city does not escape the need to go further into the contradictions of that democracy that, in the sixties, wa oalled ''formal". But the city has (or can hava) very powerful lnstruments far overoomlng "formalism•. The citizen, whether lndivldually as part of a collective, feals this proximity to power by belng able to attend tha debates of their representativas In arder to promete publlc interest initiatives. Tha intensive application of the principie of subsidiarity recognlzed in the Europaan Carter of Local Autonomy can furthar optimiza the proximity of the citizenry to local powar lnsofar as thls Is eble to resolve a wider spectrum of neads and establish a broadar array of programs. Finally, the right of participation at the local leve! far surpasses the simple delegation of representation by means of the vote: topical municipal counclls and publlc heartngs are two examples. 1 have chosen to follow the pattern of this article by Sassan first and toremost out of en lnterest in her strateglo appreciation. Howaver, there is a sacond reason for this as well. lt involves the city. And !he city Is the most significan! meaos by which to damonstrate that tha process of globallzation is not necassarily a "zero sum game" in which increased global power m&ans dlminished local power. The city can add value or diminlsh disadvantages as long as the movement is from a hiararchical conception of political action to a web concapt. Both !he axtension of accountabillty as well as tha dafanse of human rights and represantation of minority or individual rlghts have two routas for compllmentary prograss: the "supranationar powars and influence (laws, lnstitutions, publlc opinion, etc) that are derivad from or are mechanisms of globalizetion, and the deepaning of local autonomy and establishment of challenges of coordinatlon or simply competition among lhese powers. 1 spoke before of a pessimistic scenario regardlng the globalization process as well as a contrasting one of optimism. Now that it Is in vague among certain individuals to qualify the Post-Fordian modal as a Nao-Schumpeterian modal, it would be a good idea to remamber why Shumpater forecast the fall of capitalism. 1 illustrate with the ever sharp and concisa words of Joan Robinson: "The increasa in the standard of living and tha diffuslon of aducation create a class of unsatisfied intellectuals that channel aod articulate the resentment ot tha masses In faca of toequality, inaquality without which capitalism cannot function. Above all, the business function becomes antiquated due to technologicai progr ess. Wth !he devalopment of the large-scala compaoy and experimental sciance, true lnnovation is reduced to routine and the buslnassman degenerates into a bureaucrat". This lncrease in the standard of living has occurred In developlng countries, and education has baen diffusad. Thare now exists a class of unsatisfied lntellectuals that denounce inequalities. But techoological progress has etimulatad the appearance of new, innovative entreprenaurs that, using experimental sciances as a basls, have lnnovated in nonbureaucratlc ways. And some·analysts, though lacking necessary indicators and about which 1will speak later, balieve that the models ot local progressive power are not indifferent to tha continuad fight against lnequafüy and !he resulting apparition of new opportun~ies for innovation. 8.- Global village or world of cities What stirs people up are cities because cities are the real probfem, the problem that is visible. But people's unstoppable instinct is to conglomerate, to live �The truly interesting thing is the way in which these vast new spaces are realizing that their fundamental intemal policy is the building of the backbone of a system of powertul cities: Eurocities and the Regions Committee, Mercocities, CityNet in Asia, United Towns of Africa, etc. Two years from now, in 2004, in Paris, the United Cities Organization will be created alongside the U.N.O. The fact is that an advanced group of daring cities have begun to construct a network of world cities. Even if we speak of cycles of optimism and pessimism, we ought to speak about the accumulation of future phases and past phases, in each moment of time, with more or less dramatic adjustments). Sorne bibliographical references and sources on thls process of creation of Uniled Cilies along side the Unlted Nations include the following: Río-Barcelona Oeclaration 1992***: two hopes with the name city. Agenda 21. The works by J. Borja'*, M. Castells**, Jorge Wilhem, F.E. Cardoso, M. Cohen (World Bank..): J would call them "sociologists in the conques! of action". 1 should add Jaime Lemer. lstanbul OO. AMCAL Declaratlon (Assembly of Clties and Local Authorltles)'*. HABITAT Declarallon 2••. Amsterdam, May 15-16, 1997. European summlt of reglons and clties. Final Declaration. Rapport Stoiber-Gomes. Final PMM Speech** European Charter on local autonomy ••. Councll of Europa. European Union Treaty. Preamble. Cities in a Globalizing World: Global Report on Human Setllements 2001 Jan. 25-30, 2002, World Social Forum. Porto Alegre Befare coming to the last point in my proposal, 1judge it necessary to qualify the premature appearance of the concept of globalization and of the global village in one of the following ways: • as a sublimation based on a thin empirical veneer; • as a genuine hope of peace; �prices in poor sections is good and pulling them down in rich ones is also welcome. 3. Creating a battery of common indicators, with cultural fork if necessary. Towards a virtual market of cities on the following issues: 1) pollution, 2) noise, 3) crime, 4) accidents, 5) housing costs, 6) education levels, 7) health (life expectancy, infant mortality, UBA cost), 8) justice, 9) public transportation commercial speed. These are the analytical, behavioral and policy implications of the socalled Barcelona model. To wrap things up, let me conclude by saying that the radical critique of the neoclassical model has become oldish. The assumption of a fully informed market is more real today than during the first half of the last century; the mobility of production factors has grown to levels unimaginable in those times (who remembers the Hecksher-Ohlin theorem ?), and even the divisibility of productlon factors is greater. One could certainly maintain a radical criticism of static analysis { of the "terrible pedantry of static analysis" of which talked Joan Robinson). But economic analysis offers two equally plausible exits: A system of hierarchically arranged cities that operate independently from the main centers of power where only the first tier plays a significant role in a society close to total globalization. Ora system of network cities that compete, cooperate, unite and innovate by providing added value, minimizing inconveniences and strengthening the advantages of a globalized world. Therein líes the challenge. The first is a rather static model providing a good analytical tool. The second is a rather dynamic model clase to economic policy. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cities in a global World: from the pyramid to the web ... with a few steps between Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Nadal, Joaquim de Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Ciutats Globalització Description An account of the resource 15 p. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1137/19880208d_00264.pdf f96df7c44f1f5669fdc0b63eed259a32 PDF Text Text le Ntalv il Ajuntament Discurs de l'Excm. Sr. de Barcelona Alcalde de Alcaldia Gabinet de Comunicació Barcelona al Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e City Council de Toronto Toronto, 8 de febrer 1,988 ^, w �HONORABLE MAYOR, CITY COUNCILLORS, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A GREAT HONOUR, AS THE MAYOR OF BARCELONA, TO ADDRFSS THESE WORDS, TODAY, TO THE CITY COUNCIL OF TORONTO. TRIS IS NOT AN ORDINARY EXPERIENCE. THESE CONTACTS ARE NORMALLY HELD BETWEEN MAYORS. ALTHOUGII THESE CONTACTS ARE, MOST OF THE TIMES, POSITIVE, I FEEL GRATEFUL FOR HAVING THE OPPORTUNITY AND THE HONOUR TO TALK. TO THE REPRESENTATIVES OF THE CITY ON THE WHOLE. IN DEMOCRATIC COUNTRIES THE CITY HALL IS, IN MANY WAYS, A PRIVILEGED INSTITUTION. IT ALSO HAS, INDEED, S OME INCONVENIENTS. FOR THE C ITIZEN S, THE CITY HALL IS THE CLOSEST ^►- �—3— POLITICAL AND ADMINISTRATIVE REQUEST. THIS HAS TWO POSITIVE EFFECTS FOR DEMOCRACY: 1) IT GIVES US THE CHANCE TO HAVE A BETTER KNOWLEDGE OF THE PROBLF.MS AND NEEDS OF THE CITIZENS. 2) IT A.LLOWS THE CITIZENS TO HAVE MORE FREQUENT AND INTENSE CONTROL OVER TfiE :^UNICIPAL POWER AND BEHAVIOUR. THESE EFFECTS ARE ALSO POSITIVE WHEN THE CITY HALL PARTICIPATES IN ECONOMICAL AND SOCIAL ACTIVITIES WHICH ARE OF THE CITY I"_dTEREST. WE IIAVE SOME OF THESE EXAMPLES IN BARCELONA. AS FOR THE INCOI`1VENIENTS, WE SHOULD KEEP IN MIND THAT SOME OF THE DECISSIONS THAT CONCERN THE CITIZENS — AND SOI•4ETIMES THESE ARE VERY IMPORTANT DECISSIONS— ARE ' OUT OF REACH AND CONTROL OF THE CITY HALL. THAT IS WHY WE BELIEVE IN PROTECTING THE MUNICIPAL �—4— AUTONOMY AND IN KEEPItiG A CONTINUOS DIALOGUE I'dITH TIIE OTHEP. PO[v'ERS AND ADï•IINISTRATIONS IN ORDER TO REDUCE THAT INCONVENIENT TO THE LILIIT. I DO THItdY. THAT THE CITIZENS OF TORONTO AND BARCELONA HAVE SOME SIGNIFICATIVE RESEMBLANCES. IN TIIE F IR ST PLACE, DYNAM I SM . MANY CITIES SIr°IPLY ACCEPT WHAT HISTORY HAS LEFT THROUGH THE YEAPS AND THIS IS ALL THEY HAVE. I BELIEVE THAT THIS IS NOT THE CASE OF OUR CITIES. THEY ARE THE CAPITALS OF WEALTHY REGIONS BUT THEY ARE NOT THE CAPITALS OF THE NATION. THEY HAVE THE SAME EXPENSES AS THE CAPITALS OF THE STATE BUT THEY CAN NOT ENJOY THE ADVANTATGES THAT SUCH ` STATUS :'IAY OFFER. THEY ARE CENTERS OF URBAN AGGLOMERATIONS WITH A �SIMILAR DEMOGRAPHIC IMPORTANCE: AROUND 3 MILLION I NHABITANTS . AND THEY ARE IMPORTANT CENTERS OF COMMUNICATION . I HONESTLY B1LIEVE THAT WE CAN EXCHANGE OUR EXPERIENCES IN SOME OF THESE MATTERS. NE FEEL VERY INTERESTED BECAUSE WE ARE SURE WE CAN LEARN MUCH FROM TORONTO. AS YOU KNOW, BARCELONA IS GOING THROUGH AN EP.'THUSIASTIC STAGE IN ITS PROGRESS. WE HAVE GREAT EXPECTATIONS IN FRONT OF THE 1992 OLYMPIC GAMES WIiICI-I WE ARE ORGANISING. WE KNOW, THOUGH, THAT THIS IS ALSO AN IMPORTANT COMMITMENT . IT IS A GREAT CHANCE FOR BARCELONA TO DO NEARLY EVERYTHING IT HAD BEWI LEFT TO DO AND WE EXPECT TO DO IT • RI G H T . �BUT PIE ARE ALREADY THINKING ABOUT THE DAY AFTER TIIE GAMES BECAUSE WE WANT TO KEEP ON 47ORKING WITH THE SAME DRIVE THAT :';E HAVE NOW . CITIES ARE CENTERS OF VITALITY AND CREATIVITY. THERE ARE COMMERC IAL CENTERS BY DEFINITION. IN MOST CASES FROM THEIR BLGINNINGS IN THE OLD MARKETS AS IT WAS THE CASE OF TORONTO AND BARCELONA. THEY ARE SPOTS OF FREEDOM FOR COMPARING IDEAS AND FOR PPRTICIPATION. CITIES IIAVE COMMON PROBLEMS BUT NOT DIRECT DIFFERENCES BECAUSE THEY DO NOT HAVE BORDERS TO DEFEND OR SOVEREIGNTIES TO BE RESPECTED. THAT IS THE REASON WHY CITIES CAN UNDERSTAND ONE ANOTHER SO WELL. �I AM CONVINCED OF THE FACT THAT CITIES WILL PROGRESSIVELY INCREASE THEIR RELATIONSHIPS. THIS WILL IMPROVE THE ATMOMPHERE OF INTERNATIONAL RELATIONSHIPS AND WILL BE A CONCRET CONTRIBUTION FROM THE CITIES TO INTERNATIONAL PEACE AND COOPERATION. LET'S SET TORONTO AND BARCELONA TO WORK IN THIS DIRECTION. LET'S MAKE THESE TWO CITIES AN EXAMPLE OF HARMONY AND COLLA BORATION. A PATTERN FOR A POSSIBLE WORLD CITY SYSTEM IN THE FUTURE. THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR KIND ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4043 Title A name given to the resource City Council de Toronto / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració pública Municipis Administració local Barcelona Territoris Acció política Model social Toronto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1624/0000000781.pdf 93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd PDF Text Text 23/04/2006 Entrevista:Pasqual Maragall* "CIU ha tingut la paella pel m~nec per estirar I’Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid" ERC ¯ "Aras’hantrobatqueaquells ambels qualsconfiaven a anarjuntsenel maximalisme dela pretensió nacionalista els handeixata l’estacada; aixbjustificariael seudesconcert" PSC. "Ésel partit quehaactuatentot el procés d’unamanera més cartesiana, lleial i transparent" Per Vicent Sanchis asqual Maragall acaba de tancar tot just la segona crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS, tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis consellers nous garantiran, segons afmíaael president, arribar al final de la legislat~ra. vern pt~cisament ambla idea contr~ria... p President, perqu~ li éstandificilfercanvisenungovern decoalició? Noés tan diñcil... És delicat, és més complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun partit, no ha de discutir res amb ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots. Serémésconcret. ¿Nohauriaestatmolt més f~cil trucaralsdirigents decada fnr;apolíticai resoldre la qüestió amb unes telefnnades i sense tantdesnrnll? Aix5que diu vostOés e] que hemfet. Nomésque, comque els tenim aquí al costat, no costa res demanar-los que vinguin... Dasprés d’aqnest canvi,sembla havar-se fet explícita la seva voluntat d’exhan rir aquesta legislatura... És bcn evident que aquesta ha estat la meraintenció. Tambéli he de dir que malhavia dir el contrari. Hihagentquedeiaquevost~ havia previstla remodelació perdesprés del referéndum. Hi ha gent que deia que era millar. Jo he cregut sempreque no, perqu0 no hi ha cap motiu per pensar que les vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més grans commésaviat es faci. Vast~sapque,arrandelpacte sobre restatutentreArturMas i José LuisRodriguez zapatero, esvadirqueI’acord i mplicavaconvocar eleccions després del referéndum... En aquesta hipStesi noméshi ha un problema important... Qn~intentavast~amb aquesta remodelació? Donar mésfor~.aal govern? Evident. En el doble sentit de trobar perffls totalment adequatsa les funcions que s’han de tirar endavant i en el sentir tambéde crear un revulsiu, prémerl’acceleradar de l’acció de govern ambsang nova. Es el president qui ha de convocarles eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura. Per6també és normal pensar que,desprésd’unprocés constituent, amb la modificació dela Ilei b~sica delpaís,esfa necessari obrirunanovaetapaamb la convocatoria d’eleccions. Me’npot posar algun cas coma exemple? Lamateixa Constitució espanynla exigeix aquest reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun delsarticles b~sics. Per5 no parlem del mateix. L’Estatut no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar e]eccions. Acabode zemodelarel go- El president Zapatero acaba defer uns canvis perimposar unanova"politica social", tal com diuell mateix. ¿vost~ té alguna ideab~lsica enaquest sentit?En quins aspectes incidir~lmés el seugovern enel quequeda delegislatura? En aix6 estera bastant d’acord. La majoñade les iniciatives ja preses i que han tingut pocavisibilitat tenen a veure ambaix5. L’~mfasien la FRANCESC MELClON ¯ Passa a la p~gina6 �23/04/2006 Entrevista:PasqualMaragall* FRANCESC MELCION qüestió educativa i en la sanitaria ho expressen claramant. Comtambé ho expressa clarament la devolució de compet~ncies,de La llei de barris. El territori no noméscoma ~mbit teóric, sinó coma 1]ocon les coses passen. I aquí hi ha les claus de ]a nostra governaciói tot aix0 s’accentuar~ encara més a pai%ir d’ara. Ambun afegit ó, que és de reclosió de les iniciatives en materia de te]ecomunicacions. Perqu~en un país que ha estar Cerdssim. durant tot el període democrittic governat per una sola for~a, encerar Si la majoria parlamenthria a partird’ara aquesta nova fórmula... En un país a Madrid hadeserPSOE i Convergencia i que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria la formen el PSC i se li havia reconegut,on hi ha Esquerra, ¿aquesta contradicció no nacionalistes i no nacionalist es al tindr~elsseusefectes a Catalunya? govern, que és d’esquerra, assajar, No, contradiceió, no. Alguna coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que complexitat del governila seva Catalunya és una nació? Si ho composiciói e]s seus objectius creiem, doncs resulta que nosaltres passentotes les línies de forqa de la hemde tirar milles, hemde Qu~passar~ amb la reforma dela Ilei complexitat de la governació de continuar avan~ant, hemde tragar Catalunya i d’Espanya. En bona camí. El que passi en el conjunt territorial? Aix5és una altra cosa. Ambles neis mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement tenim una recanqa i, d’altra banda, i el que est~ passant aquí marca important, per5, en tot cas, no ha d’impedir que nosaltres, si somuna un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot és no tornar-nos a enfarfegar en un Espanya.En aquest sentit, tot i les nació, tinguem un govern i una dificultats, que han hagut de ser política propis. procés en qu~les lleis siguln més moltes, més de les que havíem importants que la gover~ació. Per~ tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres I vost~saguantaran la situació? Aguantarem. en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural. President, parlem deI’Estatut.¿Ésun diñcil que aquests processos tan bonEstatutel quehaaprovat el Congrés llargs i tan ]ents de les ]leis Li pregontava perla continu’itat del espanyol? govern tripartitenla pr6xima legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran fonamentals puguin arribar a bcn port dins aquest mandat. Peró, en Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir faria jo deixem-hoper a més tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi par~ del recorrcgut, de maneraque acabat. Aquestaetapa histórica endavant, aixó- delproeés pel qual en al mandatsegüent sigui possible, continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi pr~tcticamant tot just comen~ai; moltes dificultats, molts ensurts, ha hagut alts i baixos de vegades rematar la tasca de fomentació molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la legislativa de] país. aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser. Pregunta obligada, araqueen parl¿ d’una governació méssólida. Per qu~és un gran Estatut? Vost~ té la i ntenció detornar-se a presentar... I quan s’acaba rescola i comen~.a I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els Notinc per qu~ no fer-ho. Li puc bcn garantir.., comho diría? aeroports i les autopistes? D’acord. ...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir Ja hi som, sobre aixó. Possiblement Pensa repetirla mateixa fórmula? ¿Hi que.., n’hemaptos. alguns deis seITells que queden haur~ també govern tripartit enla s’hagin de resoldre no en l’Estatut, pr6xima legislatura, enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre que potser tampoc estava goanyi leseleccinns? Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana históricament pensat per recollir El tripartit ha tingut una vida queda despenjada delsseusacords amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat agitada, una cofia d’ensur~s, de el PSOE i el seugovern a Madrid? ¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem queli convenia al PSOE, després dela estat massa ambiciososi aixó hagi momentsdifiefls, etcétera. No esperhvemque los tan aixL Vist des campanya fortlssima del PPcontra de venir per la via d’uneslleis que d’ara, ho podíemhaver pensat. Esquerra, desfer-se’n? tornin a Catalunya dues coses que i són les que Ii falten des del punt de i vista de l’equitat económicai que hem aconsegult amb aquest Estatut: la fórmula generali el compromísen les inversions. Per contra, falt aria £ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de "~sevidentquela redistribució econ6micaque té l’Estat i que passen no per la via de meva intenciÓ és exhaurir la redistribució global, que és la legislatura" l’óptima, sinó per lavia de capses tancades de redistribució, en l’hmbit PACTE PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports. "L’Únicproblema és Esth demostrat matem~tticament, queés el president en teoremes económics, que si qui convoca les s’optimitzen capses tancades, eleccions" trossos de l’economia,no s’arriba a l’óptim mal. Moltes vegades és qüestió de canviar d’un sector a un REPETIR "Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una tornar-me a transferencia de recursos entre presentar" sectors. El sistemes actuals de redistribució de recursos, en ports i COALIClÓ aeroports, d’una banda, ila "Elsincidents i els inequitat que hi ha en materia de ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem conven~ute] govern, per5 hemfet ESQUERRA tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara, "Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral. araconvenia al tan PSOE desfer-se dels Amiemfa I’efectequeells noestan republicans" preocupats perteoriesecon6miques com perla titularitatdelesinstal.lacions. Si esdiscuteix sobre I’aeroport de NACIÓ "Si somunanació, Barcelona, perexemple, el problema és hem de superarla quiencontrola la titularitat... dificultatdelpacte Qui són ens? entrePSOE i CIU" El govern deI’Estat. Anema paros. Reeonec que hi ha corporacions estatals que tenen aquesta preocupació, que s’han identificar ambla funció. Aix6 no és bo. Am~s,d’altra banda, aquestes funcions entren cada vegada més dins la lógica del mercat, que és una altra... És el cas dels aeroports. �23/04/2006 Enaquest sontit,¿vosté amb quicreuque hi hamésproblemes, amb Aena,com a prupiet&ria delsaeroports, o amb el ~overn s quecentral? tot aix5 és Estat. El governés Estar iAenaés Estar. Si vost~ era pregunta qui ofereix més resistencia a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta qüestió no és aquesta. La qüestió és qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot interpretar-ho l’Estat o les autonomies, d’una banda, o el mercat,de l’altra, que en el fons, en aquesta qüestió concreta, és qui acabar&decidint. Nohi haur& manera d’impedü" que f’ma]ment s’imposin els avantatges de l’efici~ncia que s’obté ambun funcianament mercantil en sectors que han estar tradicionalment de titularitat pública. Ou~passa amb la fórmula fnal ques’ha acabat aprovant sobreel finanfament? També és unagranfórmula? És el canvi que esper&vem fa vint anys. Miri, el sistema que teníemjo personalmentno l’havia entes mal. Sijo tornés a ]a universitat, les una classe i era preguntessin com í~nciona, ho tindria mdit negra per poder-hoexplicar. Nohi havia una racionalitat senzilla i explicable. Ara s’ha avanqat molt en aquest sentir, encara que en el futur es millori més. S’ha avanzaren el sentit que Catalunya ha assentat en el seu Estatut uns principis que acabaran sant els p~incipis federals, per entendre’ns, del sistema. Aquests principis són que hi ha d’haver una proporeionalitat entre resfor~ fiscal i els resultats, el primer.I el segan, que hi ha d’haver una preporeionalitat durant un període de tempslIarg entre Ta participació de cada territori en el producte interior brnt i el volumde les hiversions de l’Estat. Enel cas de les inversions, aix5 implica un 50 per cent més, per als pr5x~nssiso set anys, que les que l’Estat fa en aquests momentsa Catalunya. En el campdel f’manQanmnt dels serveis queda establert que efectivament hi ha un mecanismede solidaritat, per5 que quedaquantificat i que, per tant, és explicable,intel-ligible i acceptable. Multbé. Per6aquest finan;ament noés ni debun trusel queesvaaprovar al Parlament. En materia de fman~amentde serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en materia d’inversions, si ha passat alguna cosa és que hemmillorat. NOésel casdela recaptació d’impostos ni deI’ag~ncia tributarias.. En aquest ~mbit, el que hemfet és iniciar un camí. S’hancreat tres ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia, la de la Generalitat i una de conjunta. I es preveu que aquesta tercera pugui acabar absorbint les altres dues. És veritat, no s~a fet de cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha marcat el camíper arribar-hi. ESTATUT "No,noés unbon Estatut,ésungran Estatut" MANCANCES "Qu~ hi falta?Els aeroports i les autopistes? Jahi som,sobreaix6" FINANI;AMENT "Ésel canvique esper&vem fa vint anys;el queteniem o norhaviaentes mai" Amiemsembla quela rebaixa ésnotable. Perquévanapujar tantel Ilistóa Catalunya si després rhavien d’abaixur a Madrid? Aix6hadeixatmaltagent descol’locada i, enel casdelgovern, ha fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin sen’hagi excl6s. Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c A6ENCIA "Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels s’hafet d’uncop escenaris que no pas dels continguts l’ag~ncia tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la c]audicació de l’Estatut hiportava. El REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És "Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En canvi, en l’aprovació al Parlamentde grans il.lusions Catalunya no hihavia Estatut sense sobrela participació" ens. Convergenciatenia aquí la paena )el mknecen el sentir d’estirar. Com desprésl’ha tingut en el sentit de DURADA "Aquest Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa Catalunya. Aix8per a nosalt~es no Vs" era necessari. Per5 ho era per al governespanyol. Aquís’ha praduit aquesta concatenacióestranya... Per6el PSC nohafet exactament el mateix? NOhacontribuft a la rebaixa de I’Estatuta Madrid? Sí, per5 el PSCho va dir des del primer dia. Convergenciano va dir mal que estirarien al m~xim i que despuésja afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~ després s~lauria complicattot. El PSC sí que va dir quenosaltxeshi ha coses que Convergenciai Esquerra, en aquest cas concatenades, ens van obligar a aprovar que no veiem i possibles. Es va dir i aix5 va moure i turbu]~ncies dins el PSCsobre i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem : problemesambtot aixS". Convergenciaha acCuat ambmolta astúcia mésque en un sentir nacional. Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a l’oposiciói, per tant, hiteniael dret. FRANCESC MELEION ¯ Passa a la pagina 8 �23/04/2006 Entrevista: PasqualMaragall* ESQUERRA "CIUelshadeixata I’estacada; aixb i justificael seu enuig" Els partits pobres, de treballadors, per dir-ho d’alguna manera,són els que han de demanarals seus militant s que paguin. Mentreque els altres partits aquest problemano el tenen, perqu~ja en tenen, de diners. Quan sete’nvala m&, deia... Malanmnt. El veigmoltoptimista enla rectafinaldel seumandat. Home,obrim una nova etapa que, malgratles dificultats inicials, perqu~ els canvis sempre causen alteracions i pertorbacions en el panoramapolitic, és esperan~adora psc per la qualit at del nou equip. Ambun "Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu. perqu~, a més,el Després del referéndumdel 18 de juny ens trobarem amb un govern resultatés bo" rodat i en perfectes condicionsper i CRISI aconseguir els objectius que "Totselspartits busquem. handefensatque queestractad’ungranEstatut. els seusconsellers Afirma nopleguessin" ¿preveu també ungranresultarenel referéndum del 18 dejuny? Sempre he pensat que no ens hem de ! VENDRELL lar enormesil.lusions respecte a La "Hem de donaral participació. Perqu~la primera nouconsellerun vot deconfianza" vegada sempre és la més important. En el momenten qu~ s’aprova rEstatut es passa de zero a Estatut. DINERS FRANCESC MELCION "Només demanen Ara en canviemun per un altre. En dinersals militants aquel] momentens est&vem Tenlael dret d’aprofitartotes ]es tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit, aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i el que ha actuat d’una manera més han fet una feina ambbona fe i quan canviant La manera comens protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha elpresident els diu que els vol govel~em. En aquel] momenthi unpartit situar a l’oposició. estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en havia una sensació de fer histSria altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi una situació poc agradable. Per5 total. Araaix5 no hi és. Jo canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha tothom ha entes que els canvis són m’escaiTassaréper explicar a la Acaba dedir queEsquerra rebutja I’Estatutmés pergestos i escenaris que estar meridi&.Per aix5 estic molt per millorar. En el cas concret de ciutadania que estan eqaivocats en pelcontingut estricte deltext... content ambel meupartit. Molt. Xavier Vendre]lli hem de donar un aixS. Estera fcnt el que havíem Esquerra va estac molt d’acord en Perqu~,a més,el result at és : vot de co~ffianQa.Crecque és una d’haver fet la primeravegadai no alguns casos, fms i tot va anar més boníssim. Un gran Estatut. De un persona que, comtotes, no es mereix varo saber fer perqu~ no teníem enl~- ambConverg~ncLaen la l’experi~ncia necess~ria. El moment canto en los dientes, comdirien en que la jutgin abans dTmra."Oh, és ponencia i al Parlament de castell&... que ha com~serrors!", diuen... en qu~ Catalunyas’est& estatuint Catalunya. Ara s’han trobat que ambuna llei prSpia és més aquest aquells ambels quals confiaven ¿Elrebuig d’Esquerra Republicana li Aquests errorshanestatdenunciats amb que aquell. Arasí que estera en d’anar junts -per dir-ho d’alguna comportar~J problemes de cohabitació en contondéncia perI’oposició i hanacabat condicions de dir que Catalunya és protagonitzant totel canvidegovern... manera- en el maximalismede la el goverm? u~anaciói volaix6 i ali5... pretensió nacionalista que Inieialmant. Hi ha un període de i Algunsd’aquests errors són comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem importantsi tanmateix li haig de dir Pertant, vosténopensa enunareforma deixat en l’estacada per sorpresa. arreglant. que, sent comsóc molt clític amb estatut~ria finsd’aqui a vintanysmés... Aix5justificaria el desconcert alx6 -i seré molt exigent en aquesta Quanse’n fa una, després petits d’EsquerraRepublicanai seria la També hi ha hagutproblemes amb canvis ja fan menysbasarda. Hi linia- els argumentsde la dreta no causa del seu enuig. Esquerra enla crisi degovern. m’impressionen gens. Demanar haur&lloc per fer petits retocs, per5 Concretament perla destitució del diners als militant s és el que fan els jo erec que aquest Estatut ha arribat Si Zapatero hagués fet el pacteamb conseller Joan Carretero. pa;¢its que no en tenen. per quedar-se molts anys. ¯ Tots els partits han defensat que e]s Carod, enIloc defer-hoamb Mas,enels mateixos termes, Esquerra hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa la m&, perdir-ho d’alguna Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~ ja fessin. Tots tres ho han viscut amb manera, i en demanes als quenosÓn * Pasqual Maragall éspresident dela entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants... Generalitat i CIU "ConvergOncia ha actuat ambmés astúciaquesentir nacional" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf 5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08 PDF Text Text Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003 - Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU? - «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança? Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII. - Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això. - «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran capacitat de resistència.» - I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa engrescadora? - «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al de la continuïtat.» - I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la qual el govern hauria arribat tot sol? - «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.» - En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal. - «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.» - Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples concrets. - «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar, efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.» - A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix? - «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important, representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.» - Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP. - «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.» - I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això? - «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia fiscal.» - Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup parlamentari propi. - «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya, �no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi. En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona - Potser la propera legislatura? - «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.» - La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un sistema de llistes obertes? - «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional. I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit i de les seves llistes.» - Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes? - «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta línia, sense presses.» - I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot? - «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat malament.» - La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes. - «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per demanar. I crec que la població tampoc.» - Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament. - «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.» - Però un diari no és un document oficial. - «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de pagar.» - Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació -el tipus d'interès, per exemple. - «On es va negar?» - A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de tots els diners de què disposen els partits polítics? - «Hi estic absolutament d'acord.» - I per què no predica amb l'exemple? - «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera campanya autonòmica: vostè s'ho creu?» - En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits polítics? - «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.» - Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta? - «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.» JORDI BUSQUETS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Convergència i Unió Oposició Canvi Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8 PDF Text Text Domingo 7 de julio de 19S .CATALTTÑA. rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \ •T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • ' . Barcelona ha sido visitada estos di , 9.000 arquitectos de todo el mum Barcelona con ocasión del decimon de su Unión Internacional (UIA) ha tratado de una oportunidad mi la ciudad: tantos arquitectos pas», . 'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i zuela, deben causarnos alguna sen* asi porque, más allá de la importai , . tro, que sin duda la tiene, el congres ha convertido en un escaparate mu cho más para una ciudad que : - ha.sido llamada "la ciudad de • los arquitectos". , Durante el último decenio .nos. na gustado afirmar que lo • acontecido en Barcelona podia tener un carácter modélico para nosotros mismos e incluso para otras ciudades. . • . ,.'Ciertamente, en Barcelona se ha entendido el urbanistno como mucho más que una sim- ; . ple zonificacióo-y se ha usado . como garantía pára el disfrute ••ciudadano de un entorno de calidad, como garantía de equidad en la distribución de los equipamientos, servicios e infraestructuras y ¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo. , Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a cabo las grandes transformaciones que la ciudad ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora, cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo que se logró, pero también, me parece, todo lo que estamos preparando para el cambio de siglo en ese nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la .segunda gran transformación de Barcelona". Pero Barcelona no desea conformarse con ser escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que hemos construido. Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano, estimo las señales que el arado imprime a la tierra. Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad: es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco de relaciones con lo natural y enmendar aquellos errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana. El manuscrito no estaba traspapelado . . - - . ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf. PASQUAL MARAGALL VA.""" " Í J M f c / i * - » ^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para ,-^.Jograr acierto y a la vez * £ complicidad. • '** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado «v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos -.i -aprendido de nuestro propio pasado reciente, i '.^Nuestras convicciones p«obrelo metropolitano, "••-"ibretla necesidad de iprendefla ciudad , nos han llevado a •buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real, hablamos de la ciudad PACaUWUESA. de los ciudadanos, que , A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía. mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades, miento cultural. como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el dad, como significación de lo humano, es solución. Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el hombre deja en el mundo a la par que trazamos futuro, que las metrópolis son resultado de la acción una cuerda llamada historia. _,_ ~~ Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino elementos de confianza ha tenido estos días una' gran que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos, gigantesco, lo descomunal. ¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra •. . ? ? : : , .-..; . que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad. nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<* ï Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es OPINIÓN EEL LECTOR Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección no deben exceder las 20 lineas profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas. En ellos debe Maricarmen Gómez Muntane . fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos devolverán los originales, ni se canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. " su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el. PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto . buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-: maciones poco afprtunadas.que cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar: ' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de. I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-, • do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona.. 'que este documento consta desde hace algunos años en el inventario de manuscritos de la Biblioteca de - Cataluña con el número indicado por pintadas insultantes contra una familia que vive a la vuelta de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos para construir en un terreno de su propiedad, sin contravenir ninguna ley ni ordenànzá-founicipal. ' En otra época, que muchos recordarnos, el Ayuntamiento era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi. En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de, expresar lo que no se podía deck si uno no quería ir al calabozo. Ahora son. sólo una .caricatura de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales, en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay un considerable catálogo de ac- has sociedades anónimas han construido lo que han querido. ¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . • Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta con que una familia con nombre haga una construcción mucho más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas motivaciones. Daría rñucho que pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí. P_pir favor, señores:"despierten , de este mal sueño y no dejen su prppi¿ nombre en mal lugar. Y si algún'ingenuo se ha dejado arrastrar a este genero de cosas, que piense por sí mismo y en conciencia.— Enric Berenguer. Barcelona , • Clara y Pilar Rahóla pasan desapercibidas. Este K caso de las declaraciones de diputada por ERC, Pilar Ra la, sobre el cierre del Museo C ra: al reconocer que no apoyí o se abstendría en la votación pleno del Ayuntamiento del 17 de mayo (como había proi tido a la Asociación de Ami del Museo ClaráVuna vez leid testamento y escuchado a su ] sidente) sobre la propuesta i sentada por el PP y CiU par: reapertura del museo y la de lución de las obras entregad: Olot porque en ambos cas tanto si se abstuviera comí apoyara esta propuesta, el se Maragall perdería y no qui que pesara sobre su condena hecho de-que nuestro alca perdiera por primera vez u voaiones. • Curiosa forma de vigilar intereses de la ciudad; para es más importante evitar un gusto al alcalde que el hechc que Barcelona pierda su p¡ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutats Urbanisme Model social Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/750/19980613_LV.pdf 1e948c0e7617b764db69cb3e7e41dfc8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/06/1998 La Vanguardia, p.024, Opinión Ciudades europeas Autor: PASQUAL MARAGALL El libro de Leonardo Benévolo sobre la historia de las ciudades europeas es el mejor prólogo para quien trate de adentrarse en la comprensión de la Europa real, la formada por su denso sistema de ciudades. Benévolo explica que las ciudades europeas de hoy son una evolución de algo que nació con la decadencia del imperio. Ciudades romanas con un perímetro relativamente importante lo restringieron a partir del siglo IV, cuando las incursiones exteriores empezaron a menudear. Aparecen entonces las murallas, las aurelianas de Roma, en las cuales no es que esté empotrada la pirámide de Cayo Cestio, que es anterior, sino que se empotran en ella. Más tarde vendrán las murallas góticas de Barcelona y otras ciudades. O sea, que la ciudad europea aparece como resultado de un acto de restricción y no de expansión. Luego las murallas se desplazan tímidamente durante diez o quince siglos, y finalmente, entre 1840 y 1870, estallan casi todas. En 1841, la junta presidida por el liberal Llinars se presentó con pico y pala en la Ciutadella y empezó la demolición, luego detenida por la apresurada reacción moderada. En Viena ocurrió lo mismo. La revolución industrial y la revolución política dieron lugar a ciudades diez veces más grandes de lo que habían sido desde el siglo IV hasta entonces. Este largísimo periodo de incubación de la ciudad moderna ha dejado trazas profundas. Los europeos hemos aprendido a leer en nuestros muros, monumentos, avenidas y espacios públicos una herencia cultural no intocable, pero casi sagrada. Es el contrapeso (a veces excesivo y opresor, pero casi siempre equilibrador) del dinamismo reformista, del paso inevitable del tiempo y sus modas, de lo que hoy llamamos globalización o universalidad de muchos fenómenos económicos y sociales. Solamente la larga infancia de la ciudad europea puede explicar que su símbolo sea una ciudad, Roma, de la que se han dicho cosas tan fuertes como que nunca volverá a ser lo que fue, que ella es la imagen de la decadencia, y que es incapaz de dar más que una pequeñísima parte de lo que promete (John Agnew). La fascinación del pasado es en Roma irresistible. Pero también lo es, quizá, la intuición de que todas las ciudades, poco o mucho, podrán acabar teniendo que pasar por una larga fase de aceptación de que no todo lo que luce es sostenible. 137 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1213 Title A name given to the resource Ciudades europeas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benevolo, Leonardo Urbanisme Europa Roma Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/700/19930312_LV.pdf 8bbd43925ae0bb5d853918a223af577e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/03/1993 La Vanguardia, p.021, Opinión Ciudades, regiones y política PASQUAL MARAGALL De 1978, cuando Tarradellas formó el primer Gobierno catalán desde los años de la Generalitat republicana, recuerdo especialmente que, después del "veto" de Jordi Pujol a Marta Mata, Joan Reventós me ofreció, con el acuerdo del presidente, la posibilidad de nacerme cargo de la cartera de ordenación del territorio. Yo contrapuse a aquella oferta dos nombres: el de política territorial para la cartera, en vez del ingenuo y jacobino "aménagement du territoire", y el de Narcís Serra para desempeñar la función. Los dos nombres se han consolidado. Pero quizás ahora tendremos que utilizar el de política territorial para otra cosa. A mi manera de ver, la crisis política actual en Cataluña, en España y en toda Europa, y en algunos aspectos también los cambios políticos en Estados Unidos, tienen relación con la inserción en el sistema político de los territorios contenidos en el ámbito estatal o federal, es decir, las regiones en el sentido europeo de la palabra, y las ciudades y pueblos. En efecto, factores monetarios aparte -y no niego que estos sean quizá los más importantes en la crisis- parece evidente que Ja eclosión de la unidad europea trastoca el papel de las ciudades y las regiones, o "lander" o comunidades autónomas, en la política y que guarda una relación con una buena parte de los cambios políticos actuales. El debate del Comité de Regiones, que recibe este nombre según el artículo 198 de la declaración de Maastricht, pero que está formado por regiones y ciudades, tiene una especial relación con esta cuestión. La declaración de Maastricht fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea. De momento les otorga un papel consultivo. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), la estrategia por seguir. Y esta no es otra que la de posponer hacia 1996 (año de la revisión del tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y de hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. Por eso me ha sorprendido agradablemente que Antoni Gutiérrez haya asumido esta estrategia hasta el punto de proponerla ante la comisión de política regional del Parlamento Europeo que él preside. Según esta propuesta, que Gutiérrez ha hecho suya, y que el presidente del ARE ha aceptado, al menos parcialmente, la forma actual del Comité de Regiones no debe ser considerada definitiva y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en este deberá dilucidarse en el seno del propio comité, concebido como foro paritario de encuentro de aquí al 96. ("La Vanguardia" 15/2/93). Se ha producido, por lo tanto, una coincidencia perfecta, muy positiva, con el principio de provisionalidad que defiende el CMRE desde hace meses. El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sino que ha ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con Jordi Pujol, como presidente de la Asociación de Regiones de Europa (ARE), se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del comité de regiones de Maastricht. 54 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Desde ahora, y hasta 1996, dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el papel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que se ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce las autonomías y los poderes locales como elementos estructurales del sistema político, a diferencia de las constituciones americanas, donde los estados son fundadores de la unión y los poderes locales no aparecen más que como creación de los estados o de los individuos, que constituyen en ciudades. En Europa las ciudades son justamente "fundadoras" del orden político históricamente hablando, como explican Jean Daniel y Umberto Eco en una conversación publicada a finales del pasado año en "Le nouvel observateur". Esta línea de análisis nos llevaría muy lejos, quizá demasiado: nos llevaría a la significación del concepto de soberanía nacional después de la eclosión unitaria europea y a la existencia o de una dualidad entre poderes públicos en el sentido "fuerte" (Europa, las naciones-Estado, las regiones "fuertes") y poderes "soi-disant" administrativos. Más adelante tendremos que volver a hablar de este tema. De momento, es interesante constatar, pues, la importancia de la inserción de los poderes territoriales (regiones y ciudades) en el marco de la soberanía de las viejas naciones-Estado y de la unión europea que están creando. Más interesante aún es que en la misma declaración de Maastricht el principio de subsidiariedad (que tendríamos que denominar de "proximidad del poder" para no desorientar a los ciudadanos) establece una preferencia de los poderes pequeños sobre los grandes en el momento de elegir el nivel donde se han de ejercer o gestionar las competencias públicas. La presunción general es favorable al hecho de que las competencias permanezcan en el nivel más bajo, más cercano al ciudadano. No sé si el título adecuado de todas estas cuestiones es el de política territorial, que hasta hoy hemos reservado a la definición de las acciones públicas sobre el territorio, más que al del papel de ciudades y regiones en la unión y en los estados. Quizá política autonómica o regional y política urbana sean denominaciones más adecuadas. Pero también me parecen un poco pobres si tenemos en cuenta la trascendencia del tema. El futuro decidirá sobre esta cuestión y sobre tantas otras que hoy todavía no podemos esclarecer del todo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona y presidente del CMRE 55 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1162 Title A name given to the resource Ciudades, regiones y política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Europa Barcelona CMRE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4861/FMHP_02016.JPG bf316879fbb3a3db63df3e139f5bca33 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Ciutat de Brusel·les Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Monuments Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4862/FMHP_02017.JPG e87d45d76b7be8393ab8ce144f46ae21 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Ciutat de Brusel·les Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Monuments Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf 9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà 17:00h. AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS, PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN ENTRANYABLE. ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER JA QUE ÉS UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó. MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA, MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL DE CENT DE BARCELONA. SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA ÉS EL SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA. �ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL. LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES. PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE: QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT. CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS. LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES. ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR IaA FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà, RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA. �I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà, ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE VA DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA. SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL I ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT ENTUSIASME, ANY I COM AMB UN GRAN RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE. DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM UNS JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES FIGURES DEL MÓN CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN- CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL GRUP DE LA FURA DELS BAUS). ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT LLARG DELS ANYS I L'HEU MANTINGUT AL COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU HEM CELEBRAT EL 90è ANIVERSARI- NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER. NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA FESTA S'HAN IMPULSAT: EL CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR I L'INTERèS PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR SIGNIFICANT LA MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS \(p �PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA CONVIVèNCIA. JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA VOSTRA VILA. MOLTES GRáCIES. BONA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4305 Title A name given to the resource Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Moià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Agricultura Model social Casanova, Rafael, 1660?-1743 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/918/0000000890.pdf cd0b872ed9885cb027e29fe986d0c3a2 PDF Text Text Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró per Pasqual Maragall 17/11/2007, S’Agaró Hotel Transcripció de la conferència: Pasqual Maragall: Doncs moltes gràcies, ara ja sabeu quin ha estat el meu paper aquí, avui, portar Josu Jon [riures de fons] perquè...no, no, molt seriosament, hi ha poques persones (jo en conec unes quantes a Europa) perquè he estat força implicat i he estat, durant quatre anys, primer vicepresident i després president del Comitè de les Regions, que és la tercera institució europea –el Consell, la Comissió i el Comitè de les Regions– i ja em conec força bé el jargon, el llenguatge europeu, i Europa com a realitat política, i us haig de dir que no hi ha gaires persones que estiguin en condicions d’explicar el que acabeu de sentir ara amb la claredat i al mateix temps la riquesa de matisos que ens ha aportat Josu Jon Imaz. [Pasqual Maragall s’adreça a Josu Jon Imaz] Me parece que hemos salido ganando todos con el hecho que otros no hayan podido venir y te hayamos tenido a ti, porque seguramente tu punto de vista es más rico -y lo digo con toda la sinceridad y con toda la inmodestia-, porque claro, el punto de vista más rico es siempre el de aquel que tiene más contradicciones que soportar o que amalgamar, y que por tanto cuando luego tiene que explicar la realidad es capaz de hacerlo sin olvidar nada. Hay otros países y otras mentalidades. No digo de Italia, que es más parecida a nosotros en muchos sentidos, y en algunos seguro que nos supera en capacidad de improvisación y en riqueza de lenguaje. Pero creo de veras que -i ara ja em passo al català una altra vegada-crec de debò que Europa té, en aquest moment, la singularitat, i per això pot ser important el seu rol en la organització internacional o mundial. Estats Units és un país que té molts estats, però té pràcticament un idioma, o dos, si comptem l’espanyol. En canvi, Europa té 30 estats (al voltant de 30 perquè no sé mai el número del tot) i en canvi, de nacions en té més. Té 30 estats però deu tenir segurament 40 nacions. Per què? Perquè hi ha estats que en tenen més d’una, i un d’ells és l’Estat espanyol, un altre és el britànic, un altre segurament el belga, i encara podríem anar seguint. De manera que si Europa surt bé, el món pot estar tranquil perquè segurament això serà un bon símptoma que el món pot anar bé. Una Unió, com és la Europea, en què hi ha tants idiomes, en què hi ha tantes diferències i al mateix temps, una relativa unitat de criteri... Jo penso que en aquest operador, vull dir, podem trobar segurament un lideratge mundial que altres països que tenen més poder (històricament econòmic, ara ja no està tan clar) i militar, amb tota seguretat, segurament no tenen en aquest moment. Aquest és un país, el nostre, que es permet el luxe de prescindir, ni que sigui temporalment, de polítics de primeríssima fila com ara acabem de sentir. -1- �[Pasqual Maragall s’adreça de nou a Josu Jon Imaz] Yo, Josu, lo que voy a hacer es invitarte a la Fundación Cataluña-Europa, un invento –muy modesto- que hemos hecho aquí para estudiar lo que los americanos llaman buenas prácticas, good practices, que no pretende cambiar el mundo sino mejorar algunas cositas. Pueden ser muchas, e incluso importantes, como sistemas de transportes o la financiación de la política, por ejemplo, que es un tema que en Estados Unidos tienen ya muy suelto y en cambio aquí tenemos muy mal. Aunque todos los empresarios tenéis que pagar y decirme: «esto no lo puedes decir» [riures de fons] porque si no es peor, y en cambio, en América es público y notorio que los empresarios y los no empresarios ponen dinero, y lo tienen a gala, los partidos, decir que tienen más dinero que los demás. No es como aquí que tienen la gala de decir que tienen menos. Allí, en fin, el dinero es un valor reconocido, no es un pecado, es un mundo un poco judeocristiano en el que estamos más metidos. Bien, yo creo que tenemos muchas cosas, pues, que mejorar, y que deberíamos de hacerlo sobre la base de mejorar los elementos del juego. Uno de ellos el dinero en la política, otro la eficacia de las comunicaciones, y tantos otros que en estos momentos nos preocupan muchísimo. Pero tratando de salir un poco de los temas obsesivos que a veces nos abruman, creo que la contribución de Josu Jon, en el terreno político, es absolutamente importante y me congratulo mucho de que haya podido venir y estar hoy con nosotros. Vosaltres, aquí, teniu segurament gravacions d’anys anteriors d’aquestes sessions, ho dic perquè també, posats a fer comparacions i bones pràctiques, una altra cosa que es podria fer és analitzar anys passats a veure què dèiem i si ara diem el mateix o el contrari. També podria ser que d’això en traguéssim algun ensenyament. Mireu, jo crec que parlant del que a mi em tocava parlar, que és globalització i creixement, però també, molt en concret, del tema mediterrani, crec que la globalització ha arribat tard a la Mediterrània, o potser el que ha passat és que la Mediterrània ha arribat tard a la globalització. Altres espais, com la Xina, l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica es dibuixen com a espais emergents, molt potents, en una nova configuració multipolar del sistema mundial econòmic. En canvi, la Mediterrània ha estat sempre immersa en diverses circumstàncies desfavorables que no li han permès posicionar-se amb fortalesa davant els canvis propiciats per la globalització, entesa, sobretot, com el creixement econòmic basat en la liberalització dels fluxos globals, de capitals i de mercaderies, i en els creixements impulsats per la revolució tecnològica de la informació i la comunicació, i també, evidentment, en l’abaratiment dels transports i la fi, que aquí s’ha mencionat, també, de l’atenció bipolar de la Guerra Freda. Això comporta el risc de la redundància pel Mediterrani, i de convertir-se en un mercat negligible pels grans fluxos econòmics del segle XXI, mancat una mica de massa crítica, d’estabilitat sociopolítica i d’integració geogràfica. D’una banda és un mercat fragmentat, no té prou massa crítica, esvaït ja el somni del -2- �panarabisme, no hi ha integració politicoeconòmica entre els països, etc. Hi ha clarament com a mínim tres àrees econòmiques diverses: d’una banda; Turquia, amb dinàmica pròpia, i acostant-se a Europa (amb matisacions que després farem). D’altra banda, l’Orient Pròxim, tensionat pel conflicte amb Israel i fragmentat en petits països, tret del cas d’Egipte. I finalment, un Magrib, no integrat, amb una línia recent d’arribada de normalitat internacional, amb una Algèria traumatitzada per una guerra civil sagnant i una economia quasi diria que impulsada però també tiranitzada pels líders hidrocarburs i un Marroc emergent, però que parteix de molt avall, i una Tunísia petita, i políticament, diríem, immobilitzada. D’altra banda, amb una estabilitat política complicada, tensionada fortament per un conflicte palestino-israelià enquistat i per una intervenció a l’Iraq catastròfica per als equilibris regionals i per al manteniment de l’estatut. Finalment, un pobre creixement econòmic real de zona, amb poca inversió estrangera directa, poquíssima innovació i poc dinamisme en els mercats interiors, segrestats, com estan, per l’immobilisme polític de les elits i amb una pobra generació d’ocupació que provoca, evidentment, tensions socials internes per les tensions perilloses, per a la seguretat i l’estabilitat social de l’àrea, amb pressions migratòries com sabem, constants, cap al Nord. Finalment, amb una política a la Mediterrània poc valenta, poc existent, quasi diria. Europa ha prioritzat l’ampliació a l’Est i per tant, la crisi conseqüent de creixement d’aquella ampliació, i ha infravalorat la importància de l’espai euromediterrani. En conseqüència, el creixement de la Mediterrània passa per la solució de diversos dèficits en els mercats globals, convertint el Sud en la porta d’entrada de mercaderies provinents de l’Orient, i això implica inversió en infraestructures, polítiques energètiques integrades, polítiques de transports i logística agrícola, projectes tecnològics, transferències de coneixement, que són condicions absolutament indispensables perquè aquests processos vagin endavant. I finalment, superació de les tensions geoestratègiques, estabilització de l’Iraq, progrés clar i consolidació de la solució dels estats veïns, Israel i Palestina, integració de Turquia a la Unió Europea, integració dels països del Magrib en la zona de lliure circulació i de creixement sud-sud i superació de la tensió Argèlia-Rabat. Una política euromediterrània ben decidida significa, ha de significar, un augment, quasi diria, exponencial de la inversió europea a la zona, repartir les perspectives financeres 2013-2020 incorporant nous actors, obrint definitivament el mercat a productes agrícoles, regulant els fluxos migratoris i reinvertint les remeses d’una forma sistemàtica. Crec que és essencial l’enfortiment de la institucionalització de les relacions EUROMED (FEMID), el Fons del Mediterrani, Banc Euromediterrani, Assemblea Parlamentària, Secretaria Permanent Euromed, Fundació Anna Lindh. Mirin, tot això són institucions, són molts noms, son molts acronímics nedant en un mateix mar i sense capacitat per solucionar els seus problemes. -3- �A mi m’agradaria sortir d’allò convencional i imaginar escenaris una mica diferents i potser més suggerents. La Fundació Anna Lindh, la Fundació Euromediterrània, el Procés Euromediterrani o Procés de Barcelona també, que va néixer aquí, amb èxit, amb l’èxit de la primera conferència, alguns ho recordareu, l’any 1995, em penso que va ser. Jo era alcalde de Barcelona, aleshores i recordo perfectament que Arafat i Barak es van abraçar al Saló de Cent de l’Ajuntament i allò semblava una cosa que no havia passat mai en segles, gairebé, i que obria una nova etapa. Però va durar molt poc, perquè al cap de poc hi va haver tots els conflictes que us pugueu imaginar i els trencaments, al cap potser, d’un any. O sigui, tot allò que semblava meravellós i que per cert, Javier Solana, que era ministre d’Exteriors del govern espanyol va realitzar de manera molt eficient, va desaparèixer d’una forma rapidíssima. Tot semblava meravellós però anaven passant els mesos i Israel i Palestina xocaven de nou en una guerra cruenta. La segona conferència, 10 anys després -perquè ens trobàvem cada deu anys, no ens acostumem a fer-ho massa sovint- també a Barcelona, però aleshores ja sota presidència anglesa, a mi em va agafar com a president de la Generalitat i estava a tercera fila, per dir-ho d’alguna forma, nosaltres ja no érem els organitzadors, Espanya no tenia la presidència, era Anglaterra, i Anglaterra com sempre, l’interès que tingui en el Mediterrani és molt relatiu. Ara que tornen a estar de moda les pel·lícules sobre Isabel I d’Anglaterra i Felip II d’Espanya és bo de recordar que els interessos estratègics d’Espanya i Anglaterra han estat sempre, absolutament, no oposats, sinó totalment diferents i adreçats en direccions distintes. Com deia irònicament Keynes, en el famós article sobre el botí espanyol, que en deien, Spanish booty, li diu un anglès a l’espanyol: «se es conquistador cuando no se puede ser pirata». Perquè és clar, el cost-benefici de la pirateria és infinitament més positiu [riures de fons]. És més barat i dóna més. També podríem dir que per als espanyols, la Mediterrània, un cop descoberta Amèrica -i quan dic espanyols vull dir Espanya, el conjunt d’Espanya i el centre d’Espanya- que un cop descoberta Amèrica, el Mediterrani va a passar a ser com una anècdota menor, un petit mar interior que a més, quan a Suez s’empipaven, quedava incomunicat. Perquè jo ara recordo que el canal va estar tancat durant una bona colla d’anys i això ens obligava a subministrar-nos de petroli, per exemple, des de l’Est, pel cap de Bona Esperança i per l’estret de Gibraltar. Ja em direu quina era la centralitat de Barcelona, nul·la! Érem una ciutat riberenca d’un petit llac interior que no tenia petroli i al qual s’havia d’arribar donant la volta passant pel Sud d’Àfrica. Doncs bé, el que van fer Felipe González i Javier Solana -i Narcís Serra- el 95, a Barcelona, amb aquesta conferència, va ser transcendental. Quasi tant jo diria, com els Jocs Olímpics del 92, dels quals tant s’ha parlat, o més. Ens va posar de nou, literalment, al mig de la Terra, que és el nom del Mediterrani, en el Mediterrani etimològic. Fa bo de dir-ho des de S’Agaró estant, un dels racons més bells d’aquesta mar, sense cap mena de dubte. I de fer-ho de la mà d’una persona com Anna -4- �Balletbó, que no solament s’estima aquest mar, sinó la gent que hi viu, la gent que hi viu al voltant. I no precisament els més rics, sinó els qui les passen més magres per raons econòmiques i encara més, ètniques i religioses. Hauríeu d’haver vist l’Anna i la Diana visitant un Arafat atrafegat -perdonin la redundància Arafat-atrafegat- que les atenia com podia mentre firmava papers sense perdre la bonhomia. Hauríeu d’haver vist aquestes dues senyores parlant amb Arafat, venent-li la mercaderia, explicant-li que el volien ajudar i aquell pobre home, firmant els papers que havia de firmar i al mateix temps, ocupant-se’n, a més. Era un home extraordinari. Hem anat enrere en molts sentits, reconeguem-ho, d’ençà d’aquelles dates i respecte als moments de l’agermanament d’Istambul amb Barcelona també, i de Maragall amb Erdogan, que va ser, recordo, aclamat una nit de Reis, quan els agermanaments consistien en què tu havies de visitar la ciutat. Jo hi vaig anar, i ens vam agermanar amb Istambul, i aleshores hi havia una devolució de la visita i Erdogan va venir, però el dia que va venir era el dia de Reis. Era la nit de Reis, llavors jo havia d’anar al port de Barcelona perquè hi havia tots els nanos allà, rebent els Reis que arribaven, etc. i vam sortir a l’edifici aquell petit que hi ha del port amb l’Erdogan i vaig dir: “Però és que aquest ve de l’Orient de debò”. Els nanos es van tornar bojos i l’Erdogan no s’ho creia. Ha estat un dels millors dies, jo crec, de la vida d’Erdogan: el van aclamar com un rei mag! [riures de fons]. Ara ho podem explicar tot amb un somriure als llavis i amb la recança de veure que els qui ara marquen el ritme del ball d’Europa no acaben d’entendre que els vots que localment pugui donar l’actitud de reserva amb Turquia, versus Turquia, no valen ni de lluny la pèrdua d’un aliat estratègic, potent i decisiu a l’Orient Mitjà. Amb això sí que estem d’acord amb Rodríguez Zapatero i per descomptat, amb el meu amic de tota la vida i amb tantes batalles europees i mundials, Jorge Sampaio. El que ja no està tan clar és que Espanya estigui tenint l’actitud que cal amb la vora sud del Mediterrani. I sembla mentida perquè la qualitat dels consellers del rei del Marroc, per exemple, Andrea Zulai, és fora de tot dubte. I les bones relacions amb el govern algerià i amb els ministres com Rashid Rajmani, a qui conec bé, perquè vam agermanar Barcelona amb el gran Alger, també són evidents. Fa un temps es parlava de reforçar i apostar per la Fundació Anna Lindh, però darrerament sembla que Sarkozy ens dicta la política euromediterrània per no dir la política europea, i he sabut que tinc una sincera admiració per a aquest senyor, pel president francès. Crec que és un polític important i que està portant el ball a Europa tot i les discrepàncies que he esmentat abans. Espanya, ha perdut pistonada, sembla, en aquests escenaris Dommage. Personalment, els meus interessos queden ja una mica lluny d’aquest escenari que se m’apareix més aviat com un tema per a les memòries que no pas com un tema de futur. Però l’Anna Balletbó, pot comptar, com sempre, que si s’embranca en aventures mediterrànies, i més, si és de la mà de Selatim i Zeynep que avui no sé si ha vingut, pot comptar amb mi. Demà passat, en tot cas, haig d’anar de nou amb Josu Jon Imaz cap a Euskadi, en aquest cas per parlar d’euroregions i coses semblants. -5- �Ja sabeu que fa un any vam estar amb Josu Jon a Roma, en el llançament d’un partit, el PD, Partit Demòcrata, que ha fet forat a Itàlia i més que en farà a Europa. A Catalunya hi ha un grup de persones, un centenar de persones, dirigits per la Rosa Martí, ex alcaldessa de Parets, i l’escriptora Núria Albó, que ho va ser de la Garriga, amb la Magda Casamitjana, que és l’alcaldessa de Roses, en Ferran Mascarell, en Joan Margall (no Maragall, Margall), que és l’alcalde de Torroella de Montgrí, i tota una colla d’altres que intenten obrir aquesta via del partit demòcrata amb versió catalana, anomenada el Partit Català d’Europa. L’alcalde de Roma, Veltroni, que serà el candidat del Partit Demòcrata en les eleccions italianes d’aquí a quatre anys, no ha pogut venir, justament, perquè deu estar enfeinat amb aquestes coses i perquè a Roma s’hi està molt bé, com us puc certificar personalment, s’hi viu molt bé. Hi vam ser recentment amb la Magda Casamitjana, al Congrés, que precisament va elegir Veltroni com a futur candidat per a les eleccions italianes presidencials d’aquí a quatre anys. I entre altres coses, vam assistir, per cert, a San Paolo Fuori Mura, a un Rèquiem de Verdi que valia totes les pessetes del món. Quan em mori voldria que me’l posessin, escolteu. Si teniu ocasió de sentir el Rèquiem de Verdi, i a més, el podeu sentir, sobretot, a San Paolo Fuori Mura, doncs us tornareu tots catòlics i demanareu que us enterrin amb aquella música. (riures) Jo sóc un convençut de la fórmula del PD. Penseu que -no sé si m’equivoco si són cinc milions o tres milions, algú em va dir que potser no eren cinc milionsperò la xifra que a mi em constava era que els votants, en les eleccions primàries que ha fet el Veltroni i els altres candidats, eren d’uns cinc milions de persones. Jo me’n recordo que quan vaig tornar d’Itàlia l’any 98, i em va venir a buscar Felipe González per dir-me que em presentés a les eleccions del Parlament català, a la presidència de la Generalitat, jo li vaig dir: “Home, no serà sense programa”. “Hombre, ¿pero qué programa?”, va dir ell. “Hombre, el programa federalista”. “Cómo federalista? Serà cooperativo, no diferencial”, vaig dir (perquè ja es rebaixaven, llavors ja es rebaixaven una mica). I perquè s’entengués el que volia dir, al final de la meva estada a Roma vaig fer un paper que es deia Els quatre federalismes, el cultural, el polític, l’econòmic i el de les infraestructures. Bé, doncs jo crec que les coses han d’anar per aquí. Crec sincerament que fins i tot els millors de Madrid, com ara el que he citat, els hi costa una mica d’entendre perquè, com deia el Josu Jon, una cosa és mirar les coses des del mig i una altra és mirar-les des de l’exterior. Ja sabeu que es va fer famosa aquella frase d’Aznar quan li vaig preguntar...jo havia fet una acord amb Felipe, una mena de pacte no escrit amb Felipe González que em va dir: “Bueno, yo voy a pagar los Juegos Olímpicos y voy a pagarte todo el dinero que haga falta y toda la inversión etc. pero tú tienes que admitir que la primera línea de alta velocidad sea Madrid-Sevilla”. “Hombre, la verdad es que es un poco chocante”. Es clar, Madrid-Barcelona era cantat, no? Però és clar, era molt astut i a més tenia la seva lògica i el seu pes. “Sí, porque además si llega a África, etc.” [riures de fons]. Bé, molt bé, d’acord. I efectivament, la qüestió va anar bé, pel país la qüestió va anar molt bé, va anar bé per Barcelona, va anar -6- �bé per Catalunya,va anar bé per Espanya, va anar bé per a tothom. La veritat és que el senyor González no es va quedar tota la vida, va venir un altre senyor que es deia Aznar. I l’Aznar va dir: “Hombre, esto de Barcelona-Madrid... no, no, no, alta velocidad, de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”. Ja hi tornàvem a ser. És a dir, és la confusió del lloc on estàs com a lloc únic. O sigui, tu veus el món des d’allà on estàs: si tu estàs a Madrid, l’alta velocitat és anar de Madrid a..., doncs no, perquè de Barcelona a Bilbao es més important que de Madrid a Zamora. Evident, que és més important, però no hi és, no hi era. No està dibuixat, no estava dibuixat. I em temo que encara no ho està del tot. Tant que fins i tot un dels ministres socialistes com Borrell, quan va venir, sobre aquest tema, jo li vaig dir: “Bé, escolta, molt bé lo de Madrid-Sevilla, però, i Barcelona-València?”. Diu: “Ah, Barcelona-València...velocidad alta”. “Que no és el mateix velocidad alta que alta velocidad?”. “No”. La «velocidad alta» eren 200. I és amb el que estem. I punt. I me’n recordo que la primera vegada que jo vaig anar al poble dels meus abuelos, que és Monòver, a Alacant, vaig haver de baixar del tren a València i agafar-ne un altre de València a Alacant, el primer a 200 i el segon a 150, no me’n recordo exactament. No sé si ara ja hi arriba, o no, o ja ha passat, però us ben asseguro que encara no hem superat unes rèmores que es van produir fa 25 anys enrere. O sigui, Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, primera alta velocitat...això, els que esteu en temes d’infraestructures a veure si...Que ens està passant? Doncs que els altres països ens poden anar al davant. Afortunadament, tenim empreses importants, com és Abertis, i no ho dic perquè estiguin aquí ara, que han acabat, de fet, comprant infraestructures a fora. Mirin, És molt important tenir infraestructures europees i tenir empreses, que estiguin aquí i allà, o sigui, que tinguin actius. És enormement important. Això que està passant amb alguns bancs a Madrid i algunes empreses d’infraestructures a Madrid, que estan a Gran Bretanya, que estan comprant, això es enormement positiu. I també és enormement positiu i serà enormement positiu que Espanya entengui que amb un sol centre no en té prou. O sigui, ara mateix, per exemple, empreses de capital risc, a Barcelona, no n’hi ha. N’hi havia una que van fundar l’Ajuntament i Iniciativas S.A., i al final han acabat operant totes a Madrid, pràcticament. No hi ha capital risc, a Catalunya. No hi ha risc, capital risc, que era el que figura que ens definia, no? És clar, a Madrid hi havia moltes altres coses, però capital risc segurament no, hi havia la seguretat...aquí tenim la política...vull dir que estaven al mig. Doncs aquí, allò que teníem doncs ara no ho tenim. De manera que, des d’aquest punt de vista, ens queda molta feina a fer. Senyors, no us vull cansar més, ja veurem com acaba tot plegat, al Mediterrani, el nostre paper al Mediterrani, i l’evolució del que en bona hora va començar l’any 1995 i que ara hauria de continuar. Com que d’aquí a tres dies serem a la Fundación Sabino Arana seguirem parlant d’això, perquè hi ha tot el tema tan interessant de que Espanya és un estat però té diverses nacions. I que Europa, té, com he dit abans, força més nacions que no pas estats, a diferència del que passa als Estats Units. Europa és complicada, per això està en millors condicions d’entendre del món. Tot i -7- �que espero que “l’úlcera” dels Hillarys i Obamas serà més comprensiva que no pas l’actual. Ja veurem. De moment preocupem-nos del que és nostre, arreglem el Mediterrani, que ja serà molt. Serà un bon entreteniment, magnífic primer pas. Qui pugui arreglar Espanya i el Mediterrani, pot arreglar el món sencer, segur. Moltes gràcies. [Aplaudiments] -8- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. S’Agaró Hotel Abstract A summary of the resource. Conferència de clausura de Pasqual Maragall de la XII Trobada d'Economia de S'Agaró. Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Economia Model social Congressos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf 0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce PDF Text Text DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO (2 desembre de 1982) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Ajuntament de Barcelona Gestió pública Ciutats Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Abstract A summary of the resource. PM, intervé l'últim, segons: 1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA 2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS 3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES 4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/922/0000000897.pdf c67ffb430bce4f62129b6a437775d8e3 PDF Text Text Mensaje del C. Ex Alcalde de Barcelona y Ex Presidente de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pasqual Maragall; durante la Ceremonia Protocolaria de Clausura del Fórum Universal... 08/12/2007 ...de las Culturas Monterrey 2007; Cintermex; Parque Fundidora; Monterrey, N.L. Muy buenas noches. Maestro Sergio Vela, Presidente del Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. Señor Gobernador del Estado de Nuevo León. Representante de la UNESCO, Francoise Riviere. Alcalde de Monterrey, Adalberto Madero. Miembros de la Fundación Fórum Monterrey 2007. Alcalde de Valparaíso. Autoridades, representantes selectos. Ciudadanos de Monterrey, ciudadanos de Nuevo León, de México y del mundo. Barcelona inició el Fórum Universal de las Culturas con la intuición de que los temas relacionados con la cultura, con las culturas, más propiamente, y con la sostenabilidad y la paz serían los grandes temas del Siglo XXI. Engendró una inactiva que desbordaba ambición y esperanza, con la intuición también de que era el momento de dar la voz a intelectuales y artistas, y al tercer sector en general para afirmar estos objetivos. Para Barcelona era una necesidad inventar algo nuevo, después de que los juegos olímpicos, el éxito de los juegos olímpicos nos pusieran listón muy alto. Y yo les vaticino desde ahora que el Fórum llegado el momento será también un acontecimiento que muchas ciudades del mundo perseguirán, querrán poder protagonizar y así lo harán. Para Barcelona era eso una necesidad, Barcelona estaba convencida de que era el momento de crear nuevos espacios en los que el conocimiento, la economía y la política dialogasen, identificasen retos y abordasen estrategias aportando soluciones. En un mundo en que los problemas globales inciden cada vez más en las realidades locales, las ciudades deben convertirse, creo, en laboratorios de lo que se llaman las buenas prácticas, en el cultivo de nuevas iniciativas donde abordar y definir de alguna manera nueva el hacerse de la política, y estoy convencido de que eso acabará siendo, en un mundo cada vez más culto lo que va a pesar con más fuera, y que las cosas realmente funcionen a costa de soportarles, y con equidad, y añadiría con proximidad, que debe ser sin ninguna duda el principio orientador de la ubicación de las competencias en general, salvando excepciones, que las hay. Barcelona, donde confluye el norte del sur, y el sur del norte, fue un espacio idóneo, seguramente para engendrar el Fórum, pues bien, Monterrey y Nuevo León han ofrecido el 1 �espacio inmejorable para consolidarlo, el Fórum ha saltado al otro lado del océano para encontrar un escenario más real y autentico, quizás con tensiones y combates, seguro que valiente, y sin duda alguna creativo. Un evento pues para los ciudadanos y para las ciudades; como se ha visto, con más de 3 millones, con más de 4 millones, hemos sabido ya, de visitas en los 80 días del Fórum. En Barcelona 2004 se inició un proceso que ya es imparable, el Fórum de las Culturas ha crecido con esta segunda edición de Monterrey; los ciudadanos y ciudadanas, intelectuales, activistas, organizaciones internacionales, asociaciones de todo tipo se han reunido en este Fórum Monterrey 2007 saben que todos tenemos algo que decir y queremos tener voz en el futuro, que queremos ser parte activa de este mundo, y no simples receptores o consumidores, queremos comprometernos con la diversidad cultural, con el desarrollo sostenible y con las condiciones para la paz. El Fórum es pues un esfuerzo colectivo, a veces lento, a veces incluso a ciegas y con dudas e incertidumbres, pero dando presencia y continuidad a proyectos ya en marcha, e iniciando nuevas andaduras. Cada ciudad tiene su especificidad, es la ciudad que lo vive y es aquella que lo construye, quizás ha llegado el momento pues de exigirnos dar un paso más, proponernos convertir las propuestas en agenda política de los organismos internacionales y de que las sucesivas generaciones del Fórum sean un escalón en la adquisición de compromisos y en la suma de voluntades. Las ciudades que han acogido, y acogerán en el futuro al Fórum tienen un compromiso con sus ideas y deben convertirse en garantes del patrimonio que ello conlleva. El Fórum de Monterrey se acaba y se inicia un nuevo Fórum, pero donde el Fórum existió ahí queda, con sus pasiones, sus reflexiones, sus espacios públicos, y sus aprendizajes. Quiero felicitar a Monterrey, a Nuevo León y a México, y a todos sus ciudadanos y ciudadanas, con el Fórum, con su Fórum han cambiado su entorno, su autoestima, su compromiso con el futuro; con su Fórum han consolidado definitivamente la participación activa y sin fronteras de las ciudades en la construcción de nuestra convivencia global, la ciudadanía sabe que el deseo de cambio, las esperanzas y los sueños siguen siendo motores de creatividad, de utopía y de futuro. Barcelona 2004, Monterrey 2007 y la Fundación Fórum han decidido, como hemos sabido, por unanimidad, que en el 2010 la sede del tercer Fórum Universal de las Culturas sea Valparaíso, Chile, y por eso quiero acabar diciendo felicidades y gracias Monterrey y México por tu magnífico Fórum, y buena suerte y bienvenida Valparaíso. (Concluye) 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monterrey (Mèxic) Abstract A summary of the resource. Discurs de clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007 i relleu a la ciutat xilena de Valparaíso (en castellà). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Monterrey Fòrum de les Cultures Cultura Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-12-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 20/1/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Cloenda de la Barcelona Business Week Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week: LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS, I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE IN LONDON. I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS. FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS FN THIS SECTOR: THE LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN, TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES. 1 THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW, RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS. IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE ç COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE MOVED TO LONDON TO TAKE PART I1lsT THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS WEEK. THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA. NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE. FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU. THANK YOU VERY MUCH. -7 A , 777 ._,-------1, A ""'" • n LOND4,NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4337 Title A name given to the resource Cloenda Barcelona Business Week Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Relacions Internacionals Finançament Acció política Territoris Barcelona Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1437/19950309d_00674.pdf 92a0f862a79a83c8c74ac9570bac6073 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Wr6tocol L1P !■7 e c)-- Q SESSIÓ DE CLOENDA .DE LA CONFE,1949bA "ClUTATSPEL MEDITERR fi/z t-"1-L---- (--(;) Día: 9 de març de 19 Hora: 19.00 Lloc: Auditori CCCB (Á NA./t 1/111'' • 4v-) \ • - t- - ORDRE DE L'ACTE Q \ssi \SI 11/ 3r) U q * Obre Pacte l'Excm. Sr. Pasqual Maraball, Alcalde de Barcelona, 'u- i dóna la paraula a, 5-•Mk,k J - Sr. Alfred Bosch, qul Ilegirá la resolució de la Conferencia "Ciutats del Mediterrani". - Excm. Sr, Vladimir Petrovsky, Representant de les Nacions Unides. - Excm. Sr. Daniel Tarschys, Secretan i General del Consell d'Europa. - Excm. Sr. Manuel Marín, Vice-president Comissió Comunitats Europees. * Cloenda de Pacte Barcelona. S Pasqual Maragall, Alcalde de Asz. sh1/43-2 kslj`" 4,13 ss)i- --‘11/i" I Uk \ �Intervenció de l'Alcalde en la cloenda de la Conferència de Ciutats del Mediterrani (Casa de la Caritat, 9 de març de 1995, 19:00 h) Autoritats, amics, La celebració de la Conferència de Ciutats del Mediterrani a Barcelona ha posat de relleu un fet fonamental: la consciència creixent de la necessitat d'impulsar el diàleg i la cooperació a la í Mediterránia com una garantia d'estabilitat, de pau i de convivència a la regió. Una pau i una convivencia que només seran possibles si entre tots posem els mecanismes per a la correcció de les injustes desigualtats econòmiques i socials que existeixen entre les dues riberes, i que són el ferment del malestar polític i cultural que somou la riba sud . En una de les sessions d'ahir, i per part d'un representant de l'antiga Iugoslàvia -que és un dels països mediterranis on hem vist que la lògica absurda d'un nacionalisme exacerbajt s'imposava, fatalment i destructivament, sobre la realitat d'una €' ciutat diversa i tolerant com Sarajevo-, vam sentir la queixa amarga qu e, la Mediterrània era una realitat, però no pas encara un projecte. Jo espero, honestament, que la Conferència que ara es clou contribuirà a fer realitat aqu e st projecte comú i solidari. La Conferència de Barcelona ha coincidit feliçment en el temps amb dues expressions clares, per part d'un dels dos principals partits polítics europeus, el dels Socialistes, i per part de la, mateixa Comissió Europea, respectivament, d'aquesta voluntat. El PS>, reunit també a Barcelona, ha defensat una associació privilegiada i permanent entre la Unió Europea i la ribera sud del Mediterrani per a la cooperació política, econòmica, tecnològica, comercial i cultural. I ha subratllat la necessitat d'una política de solidaritat i responsabilitat dels països europeus cap a la immigració �nord-africana i, en particular, magribina. Cree que aquests són dos grans ohjectius a compartir per toles les forces polítiques i socials d'Europa. La Comissió, com acabem d'escoltar del Vice-president Manuel Marín, ha aprovat, ahir mateix, un pla de cooperació,lque és la traducció práctica més important d'aquesta nova consciencia europea. Jo vull agrair particularment al Vice-president Marín el suport de la Comissió a la Conferencia i, ben especialment, la seva presencia avui aquí. 1 Al mateix temps, vull reiterar el suport d la Conferencia de Ciutats a la celebració de la Conferencia Intergovernamental Euromediterránia, que tindrá Iloc a la segona quinzena de novembre a Barcelona -que d'aquesta manera es consolida i s'ofereix novament don] a plataforma privilegiada de diàleg a la regió- i que sentará les bases della nova mirada europea cap a la ribera sud de la Mediterrània. 1 La Conferencia que ara cloem ha posat de lrelleu que, per sota -o al costatdel paper dels estats, les ciutats tenimj molt a dir en aquest diàleg euromediterrani, i que podem contribuir activament, des de la nostra experiencia de ciutats amb problemes comuns, a la cooperació. Però per això, perquè la "xarxa de seguretat" a qué dl ministre Solana i jo mateix ens referíem ahir funcioni, ens cal que s'escolti la veu de les ciutats. En concret, la Conferencia ha resolt reclamar la creació de comissions de poders locals a totes les instàncies que impulsen la pu i la seguretat a la regió, i incrementar la seva participació en els programes de cooperació i d'anida económica que la Unió Europea i d'altres organismes europeus aprovin. Hem sentit ara mateix les paraules del Seeretari General de les Nacions Unides, que s'adiuen perfectament amb l'esperit que hem volgut donar a aquesta Conferencia: les ciutats com els llocs que poden impulsar millor la diversitat i el diàleg, i fer front a l'exclusió i el prejudici. En aquest sentit, vull fer, d'acord amb la Declaració final, una crida a la recuperació del model convivencia] que havia caracteritzat històricament la mar Mediterrània i a la utilització del diàleg en la resolució deis con filetes que ens afecten actualment. Les ciutats, motors de dinamisme económid i de canvi social, hem de jugarhi un paper capdavanter. La capacitat d'integració, la densitat de les relacions humanes, la diversitat, l'enorme capacitat d'intercanvi són els 2 �actius amb què ens comprometem a treballar, amb veu pròpia, en els esforços que els estats despleguen a favor de la pau, la llibertat, la seguretat i la tolerància en el marc de la Mediterrània. Jo espero que aquesta iniciativa tindrà una continuïtat. Barcelona s'ofereix, des d'avui mateix, a seguir-li treballant, dos de la confiança que els passos endavant que hem donat aquí són ja irreversibles, i que podem comptar amb tots vostès, alcaldes i representants de les ciutats de tota la Mediterrània, per seguir avançant en aquest camí. Moltes gràcies. CLOENDA.JMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4343 Title A name given to the resource Cloenda conferencia Ciutats del Mediterrani Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Mediterrani Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1435/19950308d_00672.pdf 7e1d008d5d76c14b805edb58bd870ca2 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la cloendaL del congrés del PSE (Hotel Arts, 8 de març de 1995, 10:40 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Barcelona, ciutat dos cops mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica us ha rebut durant aquests dies. La nostra ciutat s'ha convertit en la portaveu de totes les ciutats europees, i alhora en la referència mediterrània més evident. He sentit veus clarament decidides dels assistents al Congrés, com la del tot just elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, a favor de la idea que Europa ha de mirar decididament i generosament cap al sud. Barcelona és precisament una ciutat que és i se sent plenament mediterrània i que té la voluntat i la posició adequada per liderar el diàleg entre una ï altra riba. Avui mateix, d'aquí a una estona, junt amb les ciutats del Caire, Haifa, Marsella, Roma i Tunis obrirem una Conferència de Ciutats del Mediterrani que pot servir de referència a l'anunciada Conferència Intergovernan4ental Euromediterrània que se celebrarà, també a la nostra ciutat, al més de novembre. Barcelona s'ha convertit també en una referència europea. Durant quinze anys, hem dut a terme l'experiència d'un govern d'esquerres, moderat i radical alhora, en una ciutat relativament benestant. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquena i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel �deis problemes i hem defensat l'honor de la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem estat dones radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova patria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que la nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construcció d'una vertadera Europa deis ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses per?) amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Ha demostrado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, a partir de su conocimiento del territorio. Al liderar el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, Barcelona ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo Barcelona" se ha basado en la creación de un consenso amplio en torno a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que ro segrega, en la que conviven �varios usos, donde no se permite que se levanten barreras infranqueables que separen la pobreza del bienestar. Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos -en materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que l ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado, sin merma alguna de cohesión social. Hemos apostado por la competiVídad pero también por la complementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros en la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fugrtes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbano -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de las instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencia rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. La experiencia del "modelo Barcelona" y de nuestra capacidad de transformación de la ciudad nos avala para reclamar un mayor peso de las ciudades en la construcción europea que se concreta en el principio de subsidiariedad en tanto que criterio de proximidad al ciudadano. Barcelona reclama, pues, junto con las demás fuerzas municipalistas y regionalistas europeas una Europa de los ciudadanos a la que quiere contribuir desde la convicción que en la ciudadanía y en la autoridad �local se encuentran una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Sólo si somos más próximos a los ciudadanos y acercamos la toma de decisiones al nivel de administración más próximo, podremos superar con éxito el desánimo que vive Europa desde 1989 y recorrer juntos las amplias avenidas de la esperanza que nos lleven al siglo XXI. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4341 Title A name given to the resource Cloenda congrés PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Administració local Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Europa Socialisme Partit dels Socialistes Europeus Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf 4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1 PDF Text Text Ar o r)-(J) g/i-e /taii4 -t/ 44,-~ sr^ Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent. Barcelona, 13 de gener de 1988 �-2- CatalA. ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI AQUÍ A BRUNO KREISKY. LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA HOSPITALITAT A PERSONALITATS IL.LUSTRES. 1 LA PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL . ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA. FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS CRUCIALES DE SU HISTORIA CONTEMPORáNEA. SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL. SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON CastellI �-3- LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO. SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL DESARME HA HECHO DE j 1, UN MILITANTE DEL PACIFISMO. SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA CONVENCIDO. POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA. AncT1j,:s THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT UORLD POLITICS' SITUATION. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3978 Title A name given to the resource Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Kreisky, Bruno Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1460/19951111d_00698.pdf a1cd06fbdecec251245c5c61d67c93cb PDF Text Text — Intervención del Alcalde en la clausura de la 6a Asamblea de la FEMP. ^i1 ^ ^'^,lL!l , I I ^.^ ^S ES UNA SATISFACCIÓN PARTICIPAR EN LA CLAUSURA DE LA 6A ASAMBLEA DE LA FEMP, EN MI CALIDAD DE PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y DE VICE-PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. QUIERO FELICITAR MUY SINCERAMENTE A RITA BARBERÀ POR SU ELECCIÓN COMO PRESIDENTA DE LA FEMP. ESTOY CONVENCIDO DE QUE EN ESTE NUEVO MANDATO, LA FEMP VA A TRABAJAR INTENSAMENTE PARA DOTAR A LAS CIUDADES Y LOS MUNICIPIOS DE MAYORES COMPETENCIAS Y RECURSOS Y DE QUE, FINALMENTE, SE VA A DAR EL IMPULSO DEFINITIVO AL PACTO LOCAL. RITA BARBERA SABE QUE COMPARTO CON ELLA MUCHAS OPINIONES SOBRE CÓMO DEBE PLANTEARSE EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. Y QUIERO EXPRESARLE NUEVAMENTE MI TOTAL DISPONIBILIDAD A TRABAJAR PARA CONSEGUIR ESTOS OBJETIVOS. FEMPi.iQP �LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS JUGADO UN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS CONTRIBUIDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS HÁBITOS Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICOS. LOS AYUNTAMIENTOS -Y TODOS LOS QUE SOMOS ALCALDES LO SABEMOS- SON UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRESTADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA A LA CONSTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. PERO DURANTE LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALIZACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOS, LOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURANTE ESTE TIEMPO HEMOS REALIZADO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS HAN ESTADO MAL DISTRIBUIDOS. Y LAS CIUDADES HAN MEJORADO DE FORMA INNEGABLE EN NUESTRO PAÍS. 2 FEMP 1.IQP �ES POR ELLO QUE HAY QUE RECLAMAR CON INSISTENCIA MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA MUNICIPAL. TANTO EN LAS GRANDES CIUDADES, COMO EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS. POR ELLO CONSIDERO QUE LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL QUE EL PARTIDO SOCIALISTA PRESENTÓ ESTE AÑO ES UN BUEN PUNTO DE PARTIDA PARA RECLAMAR DESDE LOS MUNICIPIOS MÁS ATENCIÓN DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y ES UNA OPORTUNIDAD PARA PONER EN MARCHA UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. EL PACTO LOCAL NO PUEDE DEMORARSE POR MÁS TIEMPO. LO SABEMOS BIEN LOS ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES, QUE COMPARTIMOS UN GRUPO DE TRABAJO EN EL QUE ESTUDIAMOS AQUELLAS CUESTIONES QUE AFECTAN MÁS DIRECTAMENTE A LA GRANDES CIUDADES PERO EN EL QUE, EN DEFINITIVA, SE PLANTEAN SIGNIFICAN UN AVANCE MUNICIPIOS. LAS GRANDES PROPUESTAS PARA TODOS CIUDADES QUE LOS ACTUAN COMO AVANZADILLA DE LOS MUNICIPIOS EN GENERAL. FEMP1.[QP �LOS PODERES LOCALES DEBEMOS CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE NO SÓLO EN LOS FOROS DE NUESTRO PAÍS -EL G-7, LA FEMP, [LA FMC-] SINÓ TAMBIÉN Y DE FORMA MUY ESPECIAL EN LOS FOROS EUROPEOS EN LOS QUE PARTICIPAMOS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE EN LA ACTUALIDAD CUENTA CON MÁS DE 100.000 MIEMBROS QUE PERTENECEN A 27 PAISES EUROPEOS, ES LA ORGANIZACIÓN QUE MEJOR REPRESENTA LA DEMOCRACIA LOCAL Y REGIONAL EN EUROPA. EL PRÓXIMO 30 DE NOVIEMBRE EN TURÍN SE CELEBRARÁ LA ASAMBLEA DE DELEGADOS DEL CMRE A LA QUE [HE PRESENTADO MI CANDIDATURA A LA REELECCIÓN, SIN NINGUNA CANDIDATURA RIVAL. VOY A CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE PARA QUE SE RECONOZCA EL PAPEL Y EL LUGAR DE LAS CIUDADES Y LOS ENTES TERRITORIALES EN EUROPA. LA ACTUACIÓN DEL CMRE HA CONDUCIDO A LA APROBACIÓN DE LA CARTA EUROPEA DE 4 f EMPI.IQP �AUTONOMÍA LOCAL Y A LA CREACIÓN DE ÓRGANOS DE REPRESENTACIÓN EUROPEOS COMO EL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES, DE CREACIÓN MÁS RECIENTE (TRATADO DE MAASTRICHT). EL CMRE ESTÁ EN ESTOS MOMENTOS COMPROMETIDO EN LA PREPARACIÓN DE SU POSICIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE LA REVISIÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT Y ESTÁ PROMOVIENDO, EN ESTE SENTIDO, UN MOVIMIENTO ENTRE LOS ELECTOS LOCALES Y REGIONALES EUROPEOS PARA RECOGER LAS DEMANDAS DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES. SIN DUDA, ESTA INICIATIVA ES UN EJEMPLO DE LO QUE LAS CIUDADES -COMO ENTES MÁS PROXIMOS AL CIUDADANO- PODEMOS HACER PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE LLEVE A CABO, TAMBIÉN, DE ABAJO A ARRIBA. EN ESTE SENTIDO, SE HA CONSTITUIDO UN COMITÉ POLÍTICO DE SEGUIMIENTO QUE SE REUNIRÁ EN VALENCIA EL PRÓXIMO 12 DE DICIEMBRE, 5 FEMPLIQP �RESPONDIENDO A LA INVITACIÓN DE LA PRESIDENTA DE LA FEMP, ESTE ESFUERZO QUE LLEVAMOS A CABO DESDE EL CMRE VA EN PARALELO AL QUE ESTAMOS REALIZANDO DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. INICIATIVAS TODAS ELLAS QUE TIENEN COMO OBJETIVO FINAL AUMENTAR LA REPRESENTACIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN LOS ÓRGANOS DE DECISIÓN COMUNITARIOS. LA FEMP QUE, DESDE SU CREACIÓN SE HA CONSTITUIDO EN SECCIÓN ESPAÑOLA DEL CMRE, JUEGA UN PAPEL FUNDAMENTAL EN ESTA ORGANIZACIÓN EUROPEA. ES UNA DE LAS 5 SECCIONES QUE FORMAN EL NÚCLEO DEL CMRE. ME CONSTA QUE EL COMPROMISO EUROPEO DE LOS ALCALDES ESPAÑOLES A TRAVÉS DE LA FEMP ES RECONOCIDO EN TODA EUROPA. LAS CIUDADES ESPAÑOLAS SE ESTÁN IMPLICANDO EN PROYECTOS DE COOPERACIÓN Y PARTICIPACIÓN EN REDES DE CIUDADES EUROPEAS. 6 FEMPLIQP �LAS CIUDADES Y MUNICIPIOS ESPAÑOLES SABEMOS QUE SÓLO PONIENDO EN PRÁCTICA EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UNO DE LOS PILARES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, SEREMOS CAPACES DE ACERCAR LA POLÍTICA AL CIUDADANO. LA UNIÓN EUROPEA DEBE ABRIRSE A LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS. Y HOY TENEMOS LA OPORTUNIDAD DE PONER EN MARCHA ESTE CAMBIO DE ESCALA. PORQUÉ LA EUROPA NACIDA DEL TRATADO DE LA UNIÓN ES UNA NUEVA EUROPA. UN PROYECTO QUE HA DEJADO DE SER PATRIMONIO EXCLUSIVO DE LOS ESTADOS PARA DAR CABIDA A LAS REGIONES Y LAS CIUDADES. 7 FEMPI IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4366 Title A name given to the resource Cloenda de la 6a assemblea de la FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Federación Española de Municipios y Provincias Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1502/19961014d_00743.pdf 9b38b57a4ebef836616467ae600095e8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 14.10.96 GUI R.p iÇ A ch.in^tródá Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM/NB) Cloenda de la jornada Barcelona d ns d'Europa. 1 6 OCT. 1996 NQ /1?r.1 1 9 ' De cara a la intervenció de l'Alcalde a la cloenda e la jornada Barcelona dins d'Europa es fan avinents els aspectes següents: • L'objectiu de la jornada és apropar el debat sobre la integració i construcció de la Unió Europea als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La jornada ha estat organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona. • El Consell Econòmic i Social de Barcelona s un òrgan de consulta i participació per a l'anàlisi i orientació dels entorns i polítiges sòcio-econòmiques a nivell local. Hi participen els sindicats Comissions Obrerel i UGT, les organitzacions empresarials Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona. El CESB es va constituir l'any 1992 i va ser el pioner en el desenvolupament d'un diàleg permanent i estable entre els agents econòmics i socials i l'Administració local. • La jornada té corn a onjectiu impulsar el debat sobre els reptes i les oportunitats que ofereix a Barcelona la plena integració d'Espanya a la Unió Europea. • En el debat participen. entre d'altres, diversos representants de les Pimes, sector financer, experts universitaris i experts en els nous sect rs emergents de les telecomunicacions i de la logística. Àrees temàtiques desenvolupades durant la jornada • Marc global de la integració europea.- Fases i calendari previst per a la definitiva construcció de la Unió Europea. • Dimensió ciutadana de la Unió Europea davant la lliure circulació de persones.Polítiques contra l'exclusió social i a favor de la inserció. • Infrastructures i xarxes de comunicació.- Barcelona davant el desenvolupament de les infrastructures i xarxes de telecomunicacions transeuropees. • Projecció i paper de Barcelona.- Articulació¡ dels nous espais europeus i mediterranis. Lideratge de Barcelona en l'entorn de la Mediterrània. • La moneda única.- Costos i beneficis per a la ciutat, les empreses i les persones. Conseqüències per a Barcelona com a centre financer. CES.JMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia • Polítiques d'ocupació, concertació i diàleg social.- Reptes, oportunitats i noves perspectives de les polítiques d'ocupació. Nous models de concertació i diàleg social. CES.JMS �BARCELONA DINS D'EUROPA. LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. (14/10/96) BENVOLGUTS AMICS I AMIG ES, VULL AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA A CLOURE AQUESTA JORNADA DE REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DE BARCELONA DINS D'EUROPA. HA ESTAT UN ENCERT CONVOCAR REPRESENTANTS DEL MÓN ECONÒMIC DE LA CIUTAT PER PARLAR DE BARCELONA I DE LES PERSFECTIVES INMEDIATES EN LA UNIÓ EUROPEA. JO ELS VULL PARLAR DE LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. UNA QÜESTIÓ ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT FUTUR D'EUROPA. I VULL APROFITAR, DONCS, AQUESTA OPORTUNITAT PER EXPLICAR-LOS QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS EN UN MOMENT QUE PODEM CONSIDERAR CLAU PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT (O DE LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS EL SEU NOM OFICIAL). �PERÒ ABANS QUE RES ELS VOLDRIA FER UNA REFLEXIÓ. PER QUÈ VOLEM MÉS EUROPA? MÉS EUROPA ÉS NECESSÀRIA, PER EXEMPLE, PER COORDINAR LES POLÍT IQUES MEDIAMBIENTALS O PER IMPULSAR LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I REGIONAL A PARTIR DE LA CREACIÓ DE GRANS XARXES TRANSEUROPEES DE TRANSPORT I TELECOMUNICACIONS, DE COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL . VOLEM MÉS EUROPA, EN DEFINITIVA, PER FER POSSIBLE QUE TOTS AQUESTS MACRO-PROJECTES D'UNA UNIÓ D'ESTATS ARRIBIN ALS NOSTRES CIUTADANS. PERÒ NO VOLEM L'EUROPA QUE ENS HA DE DIR COM HEM D'ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI, COM HEM DE RESOLDRE ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS, O COM S'HAN D'APLICAR LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES. PERQUÈ ;.AQUESTES DECISIONS CORRESPONEN ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS ALS CIUTADANS. MAASTRICHT VA SUPOSAR UN PAS IMPORTANT EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA . AMB LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS LES COL LECTIVITATS TERRITORIALS ES VAN INCORPORAR A L'ESTRUCTURA POLÍTICA DE LA UNIÓ EUROPEA . ARA PODEN DONAR LA SEVA OPINIÓ EN �ALGUNES DE LES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES LEGISLA DES DE BRUSSEL LES. PERÒ ARA CAL ANAR MÉS ENLLÀ . NO N'HI HA PROU AMB QUÈ REGIONS I CIUTATS Hl PUGUIN DIR LA SEVA SI A LA PRÀCTICA, SI A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS I APLICAR LES POLÍTIQUES EUROPEES NO CONFIEM EN LES CIUTATS I EN LES REGIONS, NO CONFIEM EN L'ADMINISTRACIÓ QUE ÉS MÉS PROPERA AL CIUTADÀ I QUE MILLOR I MÉS EFICAÇMENT GESTIONA ELS RECURSOS. LES CIUTATS I LES REGIONS SOM QUI MILLOR PODEM TRANSMETRE I DONAR A CONÈIXER EL QUE ES FA A EUROPA . I VICEVERSA, SOM TAMBÉ QUI MILLOR CONEIXEM ELS PROBLEMESREALS DELS CIUTADANS I, PER TANT, QUI ELS PODEM TRASLLADAR A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ PERQUÈ SIGUIN TINGUTS EN COMPTE A L'HORA D'ELABORAR UNA DETERMINADA POLÍTICA. ÉS PER AIXÒ QUE ARA, EN EL MARC DE LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL QUE FINALITZARÀ EL PROPER MES DE JUNY, VOLEM ANAR MÉS ENLLÀ I VOLEM QUE LA UNIÓ EUROPEA ADOPTI EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT COM A PRINCIPI POLÍTIC QUE REGEIXI EN L'ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE COMPETNCIES AL NIVELL MÉS PRÒXIM AL CIUTADÀ. �ÉS PER AIXÓ QUE EL COMITÈ DE LES REGIONS COM A ÒRGAN CONSULTIU FORMAT PER REPRESENTANTS LOCALS I REGIONALS, HA D'OBTENIR EL RANG D'INSTITUCIÓ 1 HA DE PODER RECÓRRER AL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN CAS QUE NO S'APLIQUI AQUEST PRINCIPI. DEFENSEM, EN DEFINITIVA, EL RESPECTE PER L'AUTONOMIA LOCAL I ° REGIONAL . EL DESENVOLUPAMENT, PER TANT, D'UNA EUROPA REALMENT SUBSIDIÀRIA, D'UNA EUROPA NECESSÀRIA. DES DE BARCELONA ESTEM CONTRIBUINT EN BONA MESURA A LA CONSECUCIÓ DE TOTS AQUESTS OBJECTIUS . ACTUALMENT, PRESIDEIXO DOS ORGANISMES QUE AGLUTINEN BONA PART DE LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA . EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA - QUE AGRUPA MÉS DE 100.00d MUNICIPIS DE TOTA EUROPA- I EL COMITÈ DE LES REGIONS. TINC LA INTENCIÓ DES D'AQUESTS CÀRRECS, DE FER QUE LA CIUTADANIA EUROPEA, SOTA EL PARAIGÜES DEL CONSELL DE MUNICIPIS` I REGIONS D'EUROPA O DEL COMITÈ DE LES REGIONS, CONTRIBUEIXI EN L'ELABORACIÓ DE MESURES EN QÜESTIONS DE VITAL IMPORTÀNCIA . f �EN AQUEST SENTIT, UN EXEMPLE CONCRET DEL QUE ELS DIC ÉS QUE DES DEL QOMITÈ DE LES REGIONS JA ESTEM CONTRIBUINT A ELABORAR MESURES PER PROMOCIONAR L'OCUPACIÓA LA UNIÓ EUROPEA. SI CIUTATS I REGIONS PARTICIPEN EN LA CONCEPCIÓ D'ESTRATÈGIES EUROPEES JA ESTEM FENT EFECTIU EL PRINCIPI JE SUBSIDIARIETAT . DE BEN SEGUR, LA SEVA PARTICIPACIÓ IMPLICARÀ UNA MAJOR EFICÀCIA EN EL CREIXEMENT I LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. EN CONSEQÜÈNCIA, ÉS LÒGIC, FINS I TOT UN DEURE INSTITUCIONAL, QUE EN EL MOMENT QUE LES INSTITUCIONS EUROPEES ES COMPROMETEN EN LA LLUITA CONTRA L'ATUR, EL 9OMITÈ DE LES REGIONS Hl SIGUI PRESENT AMB EL CONVENCIMENT QUE L'APORTACIÓ DE LES CIUTÁTS I LES REGIONS ÉS ESSENCIAL EN L'ESFORÇ GENERAL PER POSAR EN MARXA UNA NOVA FASE DE CREIXEMENT I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. f EL COMITÈ DE LES REGIQNS HA OBTINGUT UNA PRIMERA VICTÒRIA EN AQUESTA LLUITA . EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, ENS HA DEMANATIQUE PARTICIPEM EN EL D'ELABORACIÓ PACTES PROCÉS DELS TERRITORIALS PER A L'OCUPACIÓ. �EN QUÈ CONSISTEIXEN AQUESTS PACTES? QUÈ VOLEN DIR? A QUÍ AFECTEN ? EL MES DE JUNY PASSAT, EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, VA PRESENTAR UNA PROPOSTA ORIENTADA A AFAVORIR UN CLIMA MACROECONÒMIC ESTABLE, COMPLETAR EL MERCAT ÚNIC, AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DE LA UE I ACCELERAR LA REFORMA DELS SISTEMES D'OCUPACIÓ. LA PROPOSTA DE SANTER ES BASAVA EN LA NECESSITAT DE CONFIAR EN LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS COM A GRANS CREADORS D'OCUPACIÓ PERQUÉ ERA EN AQUEST SECTOR ON S'HAVIEN LLENÇAT ELS PROJECTES MÉS INNOVADORS. EL PACTE PRESENTAT PER SANTER RECOMANA L'ELECCIÓ D'UN NOMBRE SIGNIFICATIU DE REGIONS I PER PARTICIPAR EN PACTES CIUTATS PILOT TERRITORIALS AMB LA ÉINALITAT DE TROBAR FORMES INNOVADORES DE FOMENTAR L'OCUPACIÓ EL COMITÈ DE LES REGIONS HA DONAT ELS SEU PLE SUPORT A AQUESTA INICIATIVA I HA MANIFESTAT EL �DESIG DE CONTRIBUIR-HI DE FORMA ACTIVA, JUNT A LA COMISSIÓ I ELS ESTATS MEMBRES. BARCELONA JA ESTÀ TREBALLANT EN LA LÍNIA QUE PROPOSA LA UNIÓ EUROPEA . L'ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, COMISSIONS OBRERES, UGT, PIMEC 1 SEFES I UN CONJUNT IMPORTANT D'AJUNTAMENTS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, HAN FIRMAT FA POCS DIES EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA : UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA PER A LA COMPETITIVITAT, LA SOSTENIBILITAT I LA COHESIÓ SOCIAL. LA FINALITAT D'AQUEST ACORD, QUE ES TROBA EN PERIODE DE RATIFICACIÓ PER PART DE LES ADHERIDES, DIFERENTS INSTITUCIONS ÉS CONSOLIDAR LES POTENCIALITATS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA QUE, PER LES SEVES MAGNITUDS, REPRESENTA LA CINQUENA CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL' DE LA UNIÓ EUROPEA. SEGUINT EL MODEL QUE S'HA CONSOLIDAT EN LA I DEFINICIÓ DELS PROJECTES MESURES ECONÒMIQUES QUE AFECTEN LA CIUTAT, HEM VOLGUT QUE, UNA VEGADA MÉS, I DAVANT EL GREU PROBLEMA DE L'ATUR, TOTS ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE L'ÀREA METROPOLITANA �S'INVOLUCRIN EN UN PROCÉS QUE TÉ COM A OBJECTIU EL MANTENIMENT I, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÀMBIT METROPOLITÀ, MITJANÇANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I AJUDIN A LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL . LA PROPOSTA COMPRÈN LS COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONÉS, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, MARESME, VALLES OCCIDENTAL I VALLES ORIENTAL. EL PACTE PROPOSA ABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE AMB 6 GRANS BLOCS: ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. SOSTENIBILITAT. FORMACIÓ I QUALIFICACId PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECPNOMIA PRODUCTIVA I MESURES DE CLARIFICACIÓ DE LES "REGLES DEL JOC" I DE SEGURETAT JURÍDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS. RELACIONS SINDICATS-PATRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL. �A MÉS D'AQUEST PACTE, PERÒ, Hl HA D'ALTRES INICIATIVES IMPULSADES DES DE L'AJUNTAMENT PER COMBATRE L'ATUR I MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LA CIUTAT COM ÉS LA COORDINACIÓ EFICAÇ AMB L'INEM I LA GENERALITAT, EL REFORÇAMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN APÁRTAT AQUEST CJLTIM EN EL QUAL APOSTEM DECIDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. INICIATIVES COM AQUESTES DESTINADES A FER REDUIR LA TAXA D'ATUR S'ESTAN ESTUDIANT A TOTA EUROPA. MICHEL ROCARD, QUE ACTUALMENT ÉS EURODIPUTAT, VA PROPOSAR FA UNS MESOS DAVANT DEL. PARLAMENT EUROPEU UNA INICIATIVA BASADA EN LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL. EL GOVERN BASC HA APROVAT FA POC UNES MESURES PER AL FOMENT DE L'OCUPACIÓ BASADES EN UN PACTE ENTRE EL SECTOR INDUSTRIAL BASC I EL GOVERN AUTÒNOM. DE TOTES MANERES, L'ÀREA DE BARCELONA I TOTS ELS AGENTS I INSTITUCIONS QUE FORMEN PART D'AQUESTA ALIANÇA ESTRATÈGICA REUNEIXEN MOLT BONES CONDICIONS PER A SER UNA ÀREA PILOT EN L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA I AIXÍ HO HE EXPOSAT AL VICE- �PRESIDENT DEL GOVERN I MINISTRE D'ECONOMIA, RODRIGO RATO. TINC LA COMPLETA SEGURETAT QUE BARCELONA SERÀ ESCOLLIDA COM A ÀREA PILOT PER A L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA. ELS CONVIDO DES D'AQUÍ A SUBSCRIURE AQUESTA INICIATIVA COLLECTIVA I A FER EFECTIVA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN AQUESTA UNIÓ EUROPEA QUE ESTEM CONSTRUINT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4408 Title A name given to the resource Cloenda de la jornada Barcelona dins d'Europa. Consell econòmic i social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf 69bacd6cfe45292f99c61f3354455653 PDF Text Text Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català) Caixa Fòrum | 17/11/2005 Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que imagina't. La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els representants de la societat civil puguin participar activament en el debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament. Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la nova etapa de relacions euromediterrànies. La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial. Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre, comencem per la nostra globalització, la petita globalització que tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals i coma dilemes de futur, i molt a prop. Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund, més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat. Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base 1 �que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant, jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des que Espanya va entrar a la Unió Europea.. Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg. A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos, que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también como político. Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada, se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo, más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels 2 �cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo que sufrir. Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1710 Title A name given to the resource Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caixa Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Globalització Relacions Internacionals Territoris Model social Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/176/20040825.pdf d2520e9cdb3674fa63affd6816ec87e0 PDF Text Text Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada Prada de Conflent | 25/8/2004 EUROREGIÓ I CONSTRUCCIÓ EUROPEA Fa un any, convidat per la Universitat Catalana d'Estiu, justament en aquest mateix indret, els vaig venir a parlar del propòsit d'impulsar, si els ciutadans de Catalunya em feien la confiança necessària per encapçalar el Govern de la Generalitat, l'Euroregió PirineusMediterrània. Ha passat un any, i aquí em tenen; més ben dit: aquí ens tenen, novament, manifestant, visualitzant i avançant en el dibuix d'aquesta regió europea que té els Pirineus com a frontissa. Una regió que , com tractaré d'explicar-vos avui, pot començar a existir en els fets, en la realitat, a partir d'un fet que és ben evident i que és la desaparició de les fronteres. El naixement d'Europa és la desaparició progressiva de les fronteres entre els Estats europeus. Això és el que permet avui imaginar espais de col·laboració i alhora impulsar en els territoris que abans havien sigut barrera, o frontera, el retrobament. Ara mateix venim de Céret, el Céret de Picasso, de Manolo Huguet, de Fenosa, el Céret de Josefina Matamoros i del seu museu...És impressionant de veure com en aquest racó de món s'ha pogut reunir tanta sensibilitat, tants patiments, però també tanta qualitat, tant art, tanta capacitat, tanta joia de viure, tanta capacitat de fruir de l'art, sigui de l'art de la gastronomia, sigui de les arts més superiors, de la pintura, de l'escultura... Aquest ha sigut un territori que la història va separar però que la història està reunint. Aquest matí mateix s'ha dut a terme una reunió d'electes locals, dels municipis i ciutats d'un i altre vessant pirinencs. S'han tractat i debatut qüestions relacionades amb el programa interregional i també sobre l'etapa present i futura de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que no és ben bé el mateix que l'Euroregió. L'Euroregió és un concepte que equival l'antiga Corona d'Aragó, si voleu, mentre que la Comunitat de Treball dels Pirineus, com el seu mateix nom indica, arriba fins al final, fins a l'oceà atlàntic, fins al País Basc. El proper 17 de setembre, a la Seu, celebrarem la reunió anual del Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Allà ens proposem de tirar endavant això que el cap de Govern d'Andorra i Christian Bourquin estaven proposant , que és l'existència d'una 1 �estratègia pròpia de la regió pirinenca. I per l'octubre està prevista una primera cimera de les comunitats nacionals i regionals de l'Euroregió. Això va endavant. Governs locals i regionals d'estats diferents, conscients tots ells que les àrees frontereres veuen arribada la seva gran oportunitat de desenvolupament, s'han llançat per aquest camí. Aquesta és l'hora de la construcció institucional. Són aquests moments històrics que triguen a arribar, però que finalment arriben i en els quals és possible de moldejar i de crear noves institucions, donar nom a les coses. Construcció institucional, econòmica, social, cultural, però finalment creant efectivament institucions. Des de la Comissió Interpirinenca de Poders Locals (la CIPL), impulsada a finals dels vuitanta per Joan Ganyet, passant per pròpia Comunitat de Treball dels Pirineus, fins a la formulació més recent del projecte de l'Euroregió, tot això és un camí que la història explicarà com una successió de moments. A Europa hi ha estats, a Europa hi ha nacionalitats, hi ha regions, i evidentment ciutats, i és lògic que, així com els estats es plantegen el seu rol en la construcció europea, se'l plantegin també les diverses comunitats nacionals i regionals, i evidentment també les ciutats. Jo també hi crec en l'Europa de les ciutats. I també entra en la lògica de la realitat que la transformació gairebé física d'Europa enceti la sutura de les cicatrius que durant tants i tants anys han suposat les fronteres. Es tracta de grans àrees que, fins fa quatre dies, eren àrees de barrera, de frontera, de separació d'indrets on els estats s'acabaven. Allò que durant anys havia estat un desig, és a dir, que les fronteres es tornessin frontisses, ha començat a esdevenir realitat. I no només pel que fa a les infrastructures sinó també en allò que la imatge nocturna del satèl·lit no ens ensenyaria. Els poso només un exemple del que en podríem anomenar "vida transfronterera": la sanitat. El departament de salut de la Generalitat de Catalunya està treballant amb Andorra i amb Llenguadoc-Rosselló (i ja no dic amb Aragó i Les Illes) per oferir i rebre atenció hospitalària. L'hospital d'Andorra, per exemple, és l'encarregat de dialitzar els pacients de l'Alt Urgell, és l'hospital de referència per a cures intensives, i dóna suport en Radiologia tant a La Seu com a Puigcerdà. Seguim. Tenia sentit que això no es fes? No en tenia cap. Però hi havia la frontera, hi havia aquesta barrera que era gairebé més mental que física, però que impedia de fer coses que l'instint ens hagués dut a fer, és a dir, la proximitat. 2 �S'està avançant, així mateix, en el projecte del futur hospital transfronterer a Puigcerdà que oferirà atenció hospitalària als pacients de l'Alta Cerdanya i del Capcir. Pel que fa a l'àmbit de la recerca biomèdica s'està treballant en el desenvolupament d'estratègies conjuntes amb els genopols (centres especialitzats en genòmica i post-genòmica) de Montpeller-Nimes i Tolosa; i també en la definició d'estratègies conjuntes de bioclusters, també a Montpeller i Tolosa. Hi ha molt de compartit. No és de l'interès de Catalunya ignorar que a l'altra banda de l'antiga barrera hi ha totes aquestes oportunitats. M'agradaria insistir, avui una vegada més, en les raons d'estratègia econòmica sobre les que es fonamenta la proposta d'Euroregió que, com he dit tantes vegades, no pretén que ningú s'imposi damunt de ningú, sinó que, a partir de les complementarietats necessàries es pugui aconseguir una millor capacitat de competir de la regió que formem en el món globalitzat en el que vivim. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1658 Title A name given to the resource Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Subject The topic of the resource Cooperativisme Euroregió Relacions Internacionals Territoris Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/920/0000000932.pdf 2fff2323ade1de7b83250ec6ac1c93b9 PDF Text Text Cloenda del 4t Diàleg Orient Occident “Seguretat humana i globalització” Casa Àsia (Barcelona), 22 de novembre de 2007 Pasqual Maragall Moltes gràcies, muchas gracias. President of the Senate of Kazakhstan, autoritats, amics, as you know Barcelona is not the capital of our state, but still it is one of the most international cities of Spain and probably the most active in terms of making relationships with other civilisations and other countries. I say this not against anyone, but on the contrary being grateful for the fact that the Spanish government has been sensitive to the possibility of having more than one capital in terms of international relationships. I think this is good not only for Barcelona but also for Spain and probably a good model for other countries. I don’t think countries are in a perfect condition when they concentrate all their political activities in only one point. As you know I was Mayor before President so that my priority has always been on the proximity principle. It’s a principle which should stand as the most important in the governments, even if there are some exceptions to that: economies of scale and excessive power of big firms in small towns, but in general we should be in favour of proximity as being the main rule in terms of deciding where decisions have to be taken. If we talk about the world and Asia and Europe and the rest of the continents, of course we have to think in terms bigger than continents, and probably it is good to think in terms of the great powers. And those are not that many: we have the United States, we have Europe, we have China, India, Japan and Russia which are the big powers. We also have Mercosur in Latin America, which is becoming also a power by itself, passing from Tierra del Fuego up to the north of South America which is a big chunk. Probably the work cannot be solved unless those big unions get together and decide. The United Nations was a good idea, but it is still difficult for such a cumbersome, huge assembly to manage problems. At the other extreme we wouldn’t like to see just three world leaders deciding for all of us. So it is important to find a middle point, and probably this middle point is going to be taken in terms of these big bodies of which we are speaking and of which, of course, Asia has more and more predominance in terms of population. I think in second place that Casa Asia can play a modest role, but a role. It has a compromise with the Alliance of Civilisations, as you know, and it has good relationships with a number of different initiatives that have been taken in this city like the Universal Forum of Cultures, which was very much criticised at the moment it was born, but now it is selling with great success in Monterrey, Mexico and I think it will become more successful in the future. There is a long line of cities waiting to become the seat of the future editions of the Forum of Cultures. In the Forum of Cultures in Barcelona I will always remember that David Crystal from Wales was explaining the number of languages in the world. 1 �He was counting them and he had arrived at the conclusion that this number was diminishing, so that diversity was going down in terms of the number of languages, because many of them were disappearing which is bad news. Because it is very good that we can talk, the President of the Senate of Kazakhstan and myself, in the same language, the modern Latin which is English, but at the same time it is also good that he has his language and I have mine. I even have more than one because I have Catalan and Spanish. I think it is good that there are common languages and at the same time a respect for diversity because if we lose diversity, if we think that small is beautiful but nothing else, then despite small size we’re going to finally lose our identity. The third thing I wanted to talk about is how we can enhance the international relationships from the bottom, from the level of cities. I think that sistering cities can seem perhaps like a game, not something very serious, but I disagree. I think that the sistering processes are very important. We sistered Barcelona, for instance, with Shanghai and this was very important, we were commenting about that, about the Presidents Jang Zemin and Zhu Rongji here to sister Barcelona and Shanghai. Because that probably opened a number of opportunities for change that in a way had some influence on the fact that now Beijing is going to be the seat of the Olympic Games. And if you talk in Beijing about the Olympic Games, everyone would tell you ‘Barcelona! Barcelona!’ It is the first thing that comes to mind in this city, which is normal. So sport, sistering, cultural relationships are as important as political and economic ones in order to build this big world that we have to build together; everyone of us starting from his own culture but all together looking to a single world which is the common world in which we live. I want to finish by telling you that when I was President of the Generalitat of Catalonia I had to promote a new law of Catalonia, an Estatut as we call it. The question was open about where to meet, in order for this new law to be born. Where should I convene with the leaders of the different parties in order to write down the new law? We found a place; the place was Miravet. Miravet is a place in the south of Catalonia where the three religions of the world, of the Occidental but also parts of the Eastern world, meet together. Because in a certain moment in the 13th century the three religions of the world, Jewish, Christian and Muslim were living together and this was and will always be a point of reference that will help. Everything we can find in terms of enhancing the value of diversity, not without knowing the cost, which is a high cost, not to be too candid in terms of saying ‘everything which is plural and diverse is better than everything which is common and monolithic’ this is not true, diversity has a cost, but everything that we can do in terms of converting this diversity into something palpable, something that the human species can assume will be a step forward in terms of a freer and more united world which is, ultimately, what the United Nations was born to do. Thank you. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cloenda del 4t Diàleg Orient-Occident Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Àsia (Barcelona)  Abstract A summary of the resource. La trobada, celebrada a la seu de Casa Àsia, va tractar en aquesta edició sobre la dimensió de la seguretat humana en l’era de la globalització. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Cultura Globalització Relacions internacionals Orient i Occident Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències