1 50 4969 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf 6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/04/2001 La Vanguardia, p.029, Opinión ¡Coraje, Nicolás! PASQUAL MARAGALL De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces, tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente, sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”. Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos. España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla. Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar. En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución, estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de las desigualdades. Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra ansiedad. Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo. 149 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados, impotencia. Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas, aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español, responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su destino y responsable ante su pueblo y ante la historia. Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y, por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás! PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC 150 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1375 Title A name given to the resource ¡ Coraje, Nicolàs ! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20010429_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Recalde, José Ramón, 1930-2016 Redondo, Nicolás País Basc Terrorisme Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf adab6ff773fea518936534b30883cd83 PDF Text Text ¡Felicitats, Catalunya! El Periódico | 9.8.2006 Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps. El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana, disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa. Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el signe d'una estratègia errònia. Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats per la mateixa societat catalana. Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les. Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per alienes les pròpies deficiències, sense massa cost. �D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena. No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat i transparent en el mètode. És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas més conegut i urgent de solucionar. Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes esperances col.lectives. AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els sembla massa. La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació. Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari, la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i l'Administració centrals. Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i convocar les comissions mixtes previstes. L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de �l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions recollides en la nostra primera llei nacional. Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya! Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ¡Felicitats, Catalunya! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1393 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Descentralització administrativa Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/886/0000000942.pdf 63f9bc02f41594c148bc68a8deb89c65 PDF Text Text 70 vida & artes EL PAÍS, viernes 9 de mayo de 2008 deportes ¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche! ANÁLISIS Pasqual Maragall Y llovía, llovía, llovía. Qué bien jugaban los de Schuster, ex jugador del Barça. ¡Qué mal los del Barça, qué desastre! Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi se contagió del caos. Deambulaba por el campo, perdido. Valdés tirando pelotas a córner con el pie. Xavi expulsado: ¡Xavi! ¡Qué elegantes los políticos madrileños! Gallardón en la media parte: qué señor, qué gran alcalde, y encima con parientes de Camprodón, junto al Pirineo catalán, donde una vez coincidimos, constatando que su antepasado Albéniz había nacido allí, pero por casualidad, porque en realidad, según me dijo, era un aduanero de origen vasco (si bien de nombre como tirando a árabe), destinado allí por esas cosas de los cuerpos nacionales. Y luego va Esperanza Aguirre (otra con conexiones catalanas, pariente de los Gil de Biedma) y me suelta un elogio encendido de mi hermano Ernest por su valentía al enfrentarse con los sindicatos de maestros y al introducir competitividad en su selección y evaluación. La caraba. Era para rendirse. Menos mal que les pude recordar a ambos aquel desfile de un día de las fuerzas armadas en Madrid, en que me tocó sentarme junto a ellos al principio de la fila de autoridades (él era alcalde del pueblo y ella presidenta de la Comunidad), y ella le dice a él, dándole golpecitos cariñosos en la mano: “¡Con lo bien que estabas calladito!”. Gallardón nos obsequió el miércoles a Jordi Camí y a mí con un estudiado razonamiento acerca de por qué, siendo tan distintos, uno ganaba en Madrid y la otra en la Comunidad Autónoma. Creo que ya voy entendiendo quién es el tapado de Rajoy, que como buen gallego no tiene un pelo de tonto, ni habla claro del todo. Dicen que una vez una alta autoridad le preguntó a Rajoy que por qué no se rodeaba mejor, y que él contestó: porque el dinero viene de donde viene. Pero como ahora los legionarios de Cristo Rey, o como quiera que se llamasen los intermediarios del exilio cubano en Miami, ya no son lo que eran y se van retirando de la escena popular, puede que las cosas cambien. Estaría bien que el PP se convirtiese en un partido conservador moderado y liberal, ahora que Londres y Roma caen en manos de la locura y el casi fascismo, respectivamente, y que Sarkozy, que empezó brillante, anda por los suelos en las encuestas. Siempre nos quedará Obama, convertido en la gran esperanza… negra. Otra cosa que me chocó fue la ausencia en el palco de ministros catalanes, Chacón y Corbacho. ¿Estarían en las gradas? Ni siquiera el barcelonista Zapatero hizo acto de presencia, quizás intuyendo lo peor, o preocupado por la próxima visita de Ibarretxe. Montilla tampoco vino. En fin, una grada sorprendente. Y un resultado justo. No sé si Guardiola será la Henry, en el Madrid-Barça. / álvaro garcía Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi se contagió del caos. Y Xavi expulsado: ¡Xavi! solución del Barça. Laporta debería entender que los más listos de su entorno fueron su cuñado Max Vives y Marc Ingla, el inversor en capital riesgo más hábil de España: no vinieron. O al menos no les vi. Para acabar de redondear la noche, las ostras de la cena no estaban muy buenas, poniendo a caldo la teoría de que el mejor marisco de España es el de las costas madrileñas. Ya en el hotel de Antonio Catalán y en la cama, aparece en el Canal + mi profesor de Derecho Político, Jiménez de Parga, y larga un discurso extremadamente conservador, lejos de la frescura de su clásico trabajo sobre la V República Francesa, y augurando los peores males para la tan necesaria reforma de la Constitución e implícitamente para la aprobación en el Tribunal Constitucional del Estatuto de Catalunya. Puedo equivocarme, porque no ando muy bien de memoria reciente, aunque sí de la remota. Y por cierto, me emocionó el profesor con sus recuerdos sobre Adolfo Suárez, sus visitas a Barcelona y sus relaciones con el presidente Tarradellas y su mujer Antonieta. Es famosa la visita de Tarradellas a Suárez, recién llegado el viejo Presidente del exilio, y su encontronazo inicial, cuando Tarradellas le espetó a Suárez: soy el descendiente de aquel a quien Franco mandó matar. Suárez se lo quitó de encima rápidamente, pero al rato Martín Villa vuelve al despacho y le cuenta al Presidente que Tarradellas acaba de declarar que la reunión ha sido muy placentera y que Suárez es un gran tipo. “Que entre otra vez”, dice el Presidente. Y se entienden. Aquí empieza todo. Y las buenas relaciones de Antonieta Tarradellas con Suárez, que contaba el profesor Jiménez de Parga, se explican perfectamente. Por razones que comprenderán los más advertidos, tengo un especial respeto por el Presidente Suárez. Nos unen varias cosas. Por eso la mención que de él hizo el profesor en la tele del hotel me introdujo en un sueño profundo y agradable. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4444 Title A name given to the resource ¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Futbol Club Barcelona Espanya Madrid Acció política Alzheimer Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/873/0000001564.pdf 6550b5acebbecc3d8fce49ad8e279bd2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 06/07/2005 (5865365) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Deportes, pág. 48 2M12 La carrera olímpica DE LAUSANA A SINGAPUR ¡Suerte, Madrid! PASQUAL MARAGALL Hoy tenemos fijada nuestra atención en Singapur, en la decisión del Comité Olímpico Internacional sobre la sede de los Juegos Olímpicos de 2012. Hoy compartimos la esperanza de Madrid, a un paso de la realización de su sueño olímpico. Es la esperanza de la ciudad entera. Es el sueño, también, de todos. Madrid ha sabido concebir ese sueño. Ha trabajado mucho y bien para poder estar entre los mejores. Pase lo que pase, Madrid habrá sabido actuar con rigor y con acierto para optar a ser sede de los Juegos que se van a celebrar dentro de siete años. Madrid ha reafirmado su vocación olímpica. Y ha sabido transmitirla. Hacia dentro y hacia fuera. Los responsables olímpicos de Madrid han logrado contagiar su entusiasmo consiguiendo el apoyo popular a una causa noble y ambiciosa a un tiempo. Además, Madrid ha sabido convencer a la familia olímpica de la solidez de su propuesta y de sus proyectos de transformación urbana. Pase lo que pase, Madrid ha afirmado con más contundencia que nunca su vocación olímpica. Madrid ha potenciado sus condiciones como gran capital. Ha trabajado tenazmente hasta diseñar un modelo imbatible. Los responsables de la candidatura olímpica de Madrid han jugado a fondo la carta de la ciudad. La escala humana para un acontecimiento planetario. Y, por encima de todo, Madrid ha demostrado pasión. De nada serviría el excelente trabajo realizado sin esa pasión que la candidatura de Madrid ha sabido transmitir, con el alcalde Alberto Ruiz-Gallardón a la cabeza. Y con el apoyo de la diplomacia que tanto el Gobierno como la Familia Real han sabido desplegar cuando ha sido necesario. Madrid opta hoy a un gran triunfo que, pase lo que pase, tiene merecido. Madrid es hoy, más que nunca, una ciudad libre y abierta. Capaz de ilusionarse -y de ilusionarnos- con la utopía posible de ser capital del mundo como sede de unos Juegos Olímpicos. El 17 de octubre de 1986, cuando Barcelona fue nominada, afirmé que lo que era bueno para Barcelona era bueno para Cataluña y era bueno para España. Y así lo expresé y lo sigo creyendo. Hoy quiero afirmar, con el mismo convencimiento, que los Juegos de Madrid también serán buenos para Cataluña y para España. Madrid: nuestro deseo hoy, más que nunca, es que tu nombre y tu proyecto sean reconocidos. Ojalá que este 6-J en Singapur sea como aquel 17-O de 1986 en Lausana y que las palabras "... a la ville de Madrid" desaten la felicidad que tanto han hecho por merecer los hombres y mujeres de esta gran ciudad. ¡Suerte, Madrid! Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1120 Title A name given to the resource ¡Suerte, Madrid! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/869/0000000571.pdf 315389641b5ec234018f425e16696cc3 PDF Text Text ¿"Impasse"? Article de Pasqual Maragall a El Pais (29-6-2001) Tres nacionalismos marcan el paso en la gobernación de España: el español en Madrid, el vasco en Vitoria y el catalán en Barcelona. El socialismo domina en seis autonomías, aliado con nacionalismos o regionalismos en Andalucía, Baleares y Aragón, y en algunas grandes ciudades: Barcelona, A Coruña, Santiago, Sevilla, San Sebastián... El resto de autonomías y grandes municipios son gobernados por el Partido Popular o por los nacionalistas periféricos: Madrid, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Valencia, Las Palmas... Todo el país ha estado y está pendiente de Euskadi. La situación allí es más esperanzadora. Veremos. Se acercan las elecciones gallegas para el 7 o el 21 de octubre de este año y luego ya nada hasta las locales, autonómicas y europeas de mayo de 2003. Seguidamente, en octubre del mismo año llegarán las elecciones catalanas y, finalmente, las elecciones generales en marzo de 2004. No se prevén grandes adelantos en esas convocatorias, excepto el posible adelanto de las catalanas si Aznar se cansa de Pujol o simplemente si prefiere distanciar las elecciones catalanas de las españolas. Pero también es posible que la extraña alianza del nacionalismo español y el catalán se consolide hasta el final para evitar riesgos mayores. Un resultado adverso para ambos en Cataluña podría dar la señal de partida de un cambio general de escenario. Quizás el cambio de viento se produzca ya en Galicia en otoño. Veremos. Entretanto, a partir del 1 de enero España presidirá la Unión Europea. Barcelona, hacia el mes de marzo, será el escenario de una cumbre significativa en la que se repasará el legado económico-social de la cumbre de Lisboa. Piqué, al que no deseo más problemas que los derivados del cargo, podrá compararse entonces con el Solana de la Conferencia Euromediterránea, cuyo éxito le proyectó primero a la OTAN y luego al quasiMinisterio de Exteriores y Defensa de la Unión Europea. En este contexto, España deberá comprobar la resistencia del mensaje popular y la solidez del nuevo lenguaje socialista. El mensaje popular ha basado su éxito en España en la contundencia (a pesar de la ineficacia) de la respuesta política al terrorismo, y en las emociones levantadas por la casi repentina comprobación de que somos un país llamado a ser destino de importantes contingentes de inmigrantes extracomunitarios. La fijación vasca de los españoles y el drama de El Ejido, con efectos muy fuertes a principios del año 2000, fueron decisivos en las elecciones de marzo de aquel año. El mensaje socialista ha conseguido una resurrección espectacular, de la mano de José Luis Rodríguez Zapatero, de menos de un año para acá. El buque no se había hundido, sólo se había sumergido. Las cosas están más equilibradas. La España del barullo está pasando a ser la del PP; la de Zapatero es clara como un vaso de agua. Y hablando de agua, la posición socialista es la que más corresponde a lo que Joaquín Costa diría hoy. Costa y Cañete no acaban de ligar. Hoy Europa hace las cosas de otro modo y entiende mejor a Zapatero que a Aznar. La España de la confianza se entiende mejor con la Alemania de la lealtad federal que la secular España desconfiada y temerosa de sus propios demonios que Aznar representa a la perfección. ¿Cómo siguen todas aquellas emociones ahora? La inmigración extracomunitaria ha enviado una señal a nuestros inmigrantes interiores de los años sesenta en el sentido de que sus conquistas son precarias, más precarias de lo que creían. Los barrios de la antigua inmigración son el escenario hoy de la llegada de los extracomunitarios. Y de improviso todo un pasado de sufrimientos se ha hecho presente. La derecha ha comprendido, tanto desde el nacionalismo español como desde el catalán, que ahí tiene una baza, y ha extremado en algunos momentos (Ley de Extranjería, declaraciones xenófobas en Cataluña) sus posiciones de rechazo a la novedad. Lo que es más grave: la buena voluntad y los indudables efectos positivos de la reforma educativa han sido desbordados por la realidad. La autoridad del maestro y del profesor es frágil ante una juventud que es más adulta más pronto y a la que se alarga la presunta juventud en una enseñanza secundaria que muchos chicos y chicas no desean. A ello se añade la inadecuación -real o imaginaria- de las enseñanzas profesionales y las dificultades materiales propias de toda reforma. Ahí la nueva inmigración ha añadido factores de complejidad. Y la dualidad escuela pública/escuela privada consolida el callejón sin salida. La escuela tiende a dividirse en dos: la de los problemas y la de las soluciones, la que tiene problemas en las aulas y la que no, la que tiene inmigrantes y la que no, la que tiene circuitos desde la guardería a la Universidad y la que no. Inseguridad es la palabra para describir esa situación. Lo que parecía ganado ya no es tan seguro. La tranquilidad y mejora de los barrios, y la educación de los hijos, que parecían garantizadas hace 10 o 15 años, y que eran la razón vital de varias generaciones de españoles, ya no son tan evidentes. Barrios dignos y escuelas dignas son hoy la preocupación de muchos ciudadanos. Sin embargo, la clase media ha crecido de forma espectacular. (Y convive, con algo menos de ansiedad, con esa nueva incertidumbre). Los socialistas no nos dimos cuenta de ese crecimiento hasta que ya era demasiado tarde. El socialismo 'murió de éxito' en el sentido de que no entendió que el éxito de las políticas adoptadas, y evidentemente el éxito de la economía europea, habían ayudado a crear un nuevo público, deseoso de más libertad, y de menos impuestos, o en todo caso de un Gobierno más ligero y más próximo, más amigo y más cómplice del ciudadano. �Las ciudades pasaron masivamente a votar a la derecha. ¡Las ciudades! que habían sido el bastión de la izquierda. (Sólo en Cataluña y Galicia, y en San Sebastián, se salvaron los muebles en 1995). Ahora mismo, la inseguridad en la calle, y el hastío que produce la violencia y que multiplican los accidentes y las catástrofes que nos visitan a diario en televisión, radio y prensa, afectan a unos y otros, trabajadores y clases medias. Ahí la derecha tiene otra baza. En tiempos de inseguridad, no hacer mudanza, diría hoy el dicho. Curiosamente la inseguridad en la calle es uno de los mayores fracasos de nuestros gobiernos conservadores y nacionalistas. El alcalde de Barcelona, Joan Clos, no se cansa de denunciarlo. Y lleva razón. La Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad señala que ésta es competencia del Estado y de las autonomías que la tengan transferida. La policía local es sólo coadyuvante en la medida en que sea requerida para ello. En el caso de Cataluña, nadie quiere ser el responsable: la policía nacional, como va siendo sustituida por la autonómica, no cubre vacantes; la autonómica todavía no ha llegado del todo, y la local está cansada de pagar el pato que la proximidad a la gente le obliga a no eludir, cosa que los alcaldes reflejan con indignación. La alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet me decía hace poco que en vez de los 130 policías nacionales que corresponden al tamaño de su ciudad, tiene sólo 85. En realidad, como reflejaba hace poco un reportaje en Abc, la policía considera que jueces y fiscales no dan abasto, y que en consecuencia el trabajo policial es inútil. El porcentaje de autos de prisión provisional sobre detenciones es irrisorio, según la policía de Madrid. La multirreincidencia no se castiga y ello perjudica la moral de policías y ciudadanos. Esa es otra de las emociones o sentimientos extendidos por todo el país. Y es una sensación compartida que va a hacer aún más difícil la aceptación de los nuevos inmigrantes extracomunitarios en nuestras ciudades. La manía ibérica por la lejanía y lentitud de la justicia como prueba de ecuanimidad está llevando a la desmoralización ciudadana. La justicia local duerme el sueño de los justos en un cajón del Congreso de los Diputados, encerrada en dos leyes que nunca se aprobarán: la Carta Municipal de Barcelona (¡sólo faltaría: qué se han creído éstos de Barcelona!) y la Ley de Grandes Ciudades que hizo el secretario de Estado del PP, Francisco Camps, y que decayó al finalizar la legislatura pasada (¡y la había hecho para extender los beneficios de la justicia local y otras innovaciones legales de la Carta a todas las grandes ciudades!). Finalmente, el terrorismo, que ha perdido las elecciones vascas tanto o más que el nacionalismo español, va a apretar fuerte para no quedar definitivamente vencido. Su única esperanza es que sus ataques levanten de nuevo tal aversión por Euskadi en el resto de España que se vuelva a abrir la fisura nacionalista en el campo de los demócratas: abertzales en un lado y españolistas en el otro. Lo han dicho el otro día en Gara. Nuestra esperanza es que los terroristas, de tanto apretar se caigan, como ocurrió en Barcelona en 1992, antes de los Juegos Olímpicos, y que los demócratas vascos de toda condición se unan, empezando, como propone Gemma Zabaleta, la secretaria de política institucional del PSE, por los ayuntamientos y las escuelas, que es donde se fragua (o se pierde) la confianza entre unos demócratas y otros. La falta de auténtica sensibilidad, compañía y deferencia de algunos (si no muchos) ayuntamientos nacionalistas vascos con los concejales vascos populares y socialistas amenazados ha sido para mí uno de los espectáculos más inmorales de estos últimos años. Éstas son las emociones dominantes hoy, y probablemente lo serán aún por un tiempo. ¿Impasse? No necesariamente. Hay factores paralizantes, como las alianzas contra natura que he mencionado al principio. Ahora el Gobierno popular presentará un acuerdo sobre la financiación autonómica en que se arreglarán los entuertos del pasado (¿y qué van a decir las autonomías si precisamente están maniatadas por las deudas de ese pasado?), pero no se solventarán los problemas del futuro: la distancia entre los resultados del régimen foral y el común, que ya vienen de Franco, en el caso de Álava y Navarra; la lejanía de la financiación local respecto a la que debería ser; la arbitrariedad de la inversión estatal directa; el miedo a la transparencia de las balanzas fiscales, que en la RFA son aireadas sin rubor y aquí producen terror; y la falta de definición de un criterio de equidad a largo plazo basado en el pago por renta y el cobro por población, corregida ésta por una serie de factores razonables. Tendremos cesto de impuestos indirectos y especiales, poco dinero adicional (no está el horno para bollos), flexibilidad de tipos impositivos... y una falta total de coraje para enfrentarse con la solución del problema financiero del sector público a tres niveles que montó la Constitución y desarrollaron los Estatutos. Los tres nacionalismos que mandan, por la propia definición de nacionalismo, no se pondrán de acuerdo más que en la asunción repartida de los errores del pasado, errores que, además, negarán como San Pedro, tres veces si es preciso. La verdad es que el Estado, en los últimos cuatro años, ha crecido más que el producto nacional bruto y, por tanto, más que las autonomías. La devolución de recursos hacia la proximidad y la sociedad ha sido inversa, de abajo arriba. Por primera vez en los últimos 22 años. Pero la vía de la evolución política de este país está marcada. - La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria (no se entiende cómo Aznar, que tiene por virtud el cumplimiento de lo que está mandado, incumple en eso). �- La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas -algo que han pedido todos los partidos menos el PP-, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los símbolos de España. - La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa -lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión-. - Finalmente, y casi más importante, la traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de distintos pueblos ('los pueblos de España' de los que habla la Constitución). - Y la traducción de todo ello en una auténtica mejora de la vida civil, de la vida en nuestras ciudades y pueblos, con una imposición fiscal menos complicada y onerosa, con seguridad, justicia local y enseñanza local -según el modelo anglosajón-, con colaboración entre la enseñanza pública y la privada, y con devolución de competencias a los territorios y a los ayuntamientos. A 1 de enero de 2002, como tarde, habrá que ponerse a trabajar en todo ello. El impasse, el callejón sin salida, no es tal. Hay una valla, pero no un muro. Al otro lado de la valla, la España plural y viva; de este lado, la peleada, asustada y dividida. 3/7/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1373 Title A name given to the resource ¿ Impasse ? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Política Model social Nacionalisme Immigració Seguretat ciutadana Espanya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-06-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/734/19980117_LV.pdf d04632483b709325a694d3189dd90f19 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 17/01/1998 La Vanguardia, p.016, Opinión ¿Desde dónde? DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Es mejor pensar y actuar desde el lugar propio, datando lo pensado y lo hecho sin miramientos, desde lo nuestro, con nuestro lenguaje que no comprende sólo el idioma, sino también otras cosas: un estilo, un acento y unos horizontes compartidos. También se puede pensar desde la posición teórica de las ideas generales. Ser el observador que se figura imparcial, sin territorio propio. Pero es mejor lo primero. Es mejor lo primero porque es más cierto y más honesto. También resulta más rico, más democrático. Contribuir a la sinfonía (o a la cacofonía) del diálogo universal con un valor añadido: lo propio, lo radical -nuestras raíces-. Lo demás es traducción simultánea, intercambio de ideas "a partir de" las de cada uno en lo que tienen de intransferible. Dos interrogantes: si nuestro territorio es cada vez más variado, si viajamos más, si como en Uruguay nuestros ancestros descienden no de los íberos o de los fenicios, sino de los barcos, ¿no será que el punto de vista propio es ya mucho más compuesto que singular, mucho más sintético y dialogado? Segundo: ¿no es el frenesí de las capitales una batidora donde se produce un mejunje cada vez más cosmopolita y más igual? (Lo pienso volando desde Barcelona a Roma, volviendo ya del periplo sudamericano y de las Navidades en casa y en el norte de Portugal, que es parte de "mi casa".) Pues no, pues no. Lo propio, lo próximo. Primero: somos una minoría los que tanto viajamos realmente o en la navegación cibernética. Segundo: hasta los cosmopolitas acaban siendo nacionalistas de la segunda identidad, más amplia sin duda que la original, a la que han llegado: los catalanes, españolistas; los españoles, europeístas, etcétera. Trascienden una identidad y se quedan en la siguiente. Se es de donde se procede. Ibéricos y romanos nosotros, "de los barcos" los uruguayos. Entendiendo por los barcos: íberos y romanos, pero también griegos y alemanes. En eso estoy de acuerdo con un político catalán que contestó "soy catalán" cuando le preguntaron qué se sentía, si más catalán o más español. Estamos cerca. Hay que pensar desde lo propio. Pero somos también de a donde vamos. Y somos también de las tierras de donde vinieron los que aquí viven si vinieron no para conquistar, sino para construir. Para vivir y para ganar su pan y su libertad y sus amigos. Por eso yo hubiera preferido contestar "me siento más catalán" que "soy catalán". Porque la diferencia está entre ser o sentirse. La diferencia está entre el "tot-o-res", que es instantáneo y definitivo, y el ser en el tiempo, con el antes y el después, desde el hoy y el aquí, pero tendiendo puentes. Estamos lejos. Hablamos desde lugares distintos. Pero podemos acercarnos. 118 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1196 Title A name given to the resource ¿Desde dónde? DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Identitat (Concepte filosòfic) Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf 8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión ¿Sabático? DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch. Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita. "L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio. Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca. Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin de año. Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo, me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro Génova-Barcelona. Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión Europea, en la presentación de la reforma. El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para seguir adelante con el programa. ¿Sabático? PASQUAL MARAGALL 132 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1209 Title A name given to the resource ¿Sabático? DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Universitat Europa Pròxima Model Barcelona Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf 4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051 PDF Text Text LA CARTA DEL CORRESPONSAL › ‘Il sindaco’ Maragall A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un taxi per posar ordre al trànsit DANIEL VERDÚ Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL �Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia. Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar. Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà” l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça. Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza que quedaven al Palazzo Chigi. Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via �Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima. ADVERTISING Pisos y casas con hasta un 40% de dto. Descúbrelos aquí inRead invented by Teads El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per “Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva malaltia, i sobre com pensava combatre-la. �"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per pulsions secessionistes i centralismes burocràtics", considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un temps”. El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia. Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després. “Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social, polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que per les certituds”. �MÉS INFORMACIÓ Llegeix totes les cartes dels corresponsals Una manera de projectar el món a les antípodes de la que recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys 90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28 segles aquesta ciutat encara funciona. S'adhereix als criteris de Més informació > ARXIVAT A: Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa CONTENIDO PATROCINADO Ahorra hasta 12.000 €. Sin comisiones y tiempo récord. Disfruta del connecting box del Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta Hermosas ubicaciones abandonadas en las ruinas HOUSELL CITROËN EDITOR CHOICE I A MÉS… � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. URL local The URL of the local directory containing all assets of the website <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> Enllaç (URL) <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ‘Il sindaco’ Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roma Europa Pròxima Acció política Biografia Description An account of the resource Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998. Creator An entity primarily responsible for making the resource Verdú, Daniel Source A related resource from which the described resource is derived El País Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. Enllaç (URL) <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ‘Suburbia’, la nova Atenes? Creator An entity primarily responsible for making the resource Nel·lo, Oriol Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-05-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barris Economia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àrea Metropolitana de Barcelona Ciutats Barcelona Description An account of the resource Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País. Source A related resource from which the described resource is derived El País Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d PDF Text Text Working paper n.2 “Ciutadans d’Europa, unim-nos!” La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats Albert Aixalà i Blanch DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF Octubre 2015 1 �Nota d’agraïment Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment, agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la documentació disponible d’aquest període. 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Sumari 0. INTRODUCCIÓ 4 1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS 6 2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997) 8 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall 3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) 3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat 4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS) 9 11 13 13 16 17 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall 17 20 23 5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS 24 6. CONCLUSIONS 26 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 28 3 �0. Introducció P asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit resta per analitzar i relatar. Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional, Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos. El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992 i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995. Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat. Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat. En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre 1996 i 1998. L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament. En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys 80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall com a conseqüència directa de la seva acció política. 5 �1. Les ciutats com actors internacionals L ’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional. Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat. Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional. En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents; i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i desenvolupar noves formes de governança. En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013). En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat de Lisboa després (2002-2007). En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht. 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics, amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir. Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 . Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món. Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”, en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval. I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3. L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa, acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general i a Barcelona en particular. 1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada el 7 de juliol de 2015. 2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar. Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015. 3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343 7 �2. La projecció internacional de Barcelona (1983-1997) L a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat. En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents. En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona. La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia, Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres. La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament, amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols. En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la cimera Euro-mediterrània de 1995. És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat per Pasqual Maragall: United Cities. Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004. Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part 4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”. 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall. L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5. Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986 a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997. Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic), Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis. En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn, Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg, Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg), Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma, Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena... 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats. El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7. 5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona el 1995 i el 2006. 6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992. 7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992. 9 �La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per l’Ajuntament. El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia. Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de desembre de 1993 i el 21 de març de 1994. Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la. L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de prendre mesures per corregir-los. En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a “utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món serà creixent i positiu”8. En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i 8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995). 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”, fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda. La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9. L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides. De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització, el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats. 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) que es va celebrar a la ciutat. L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques. 9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis Italians, vinculada als municipis democratacristians. 1 1 �Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman, Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió Europea per a la seva política euromediterrània. L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona, que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el 6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per Maragall durant el seu mandat. Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea. Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos. En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis), que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats a l’escena internacional”11. En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12. En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA. 10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf 12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �3. Barcelona, capital europea L “- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!” ’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12. Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989, quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13. Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a Brussel•les. El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991), Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen, La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la Comissió Europea. El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP, Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics. 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa, en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació institucional. Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat -també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de 13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995). 14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa, que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de la Xunta, Manuel Fraga. 1 3 �Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE. En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats, l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix, irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15. Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França: “Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant Delors “Friend of Barcelona” el 1998. El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment, quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes italians i francesos, principalment. La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis. La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat. Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació 15 Citat a La gota malaia, p. 339. 16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política, en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud, expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17. A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials, Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment, la participació dels ens locals al Comitè de les Regions. La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE. El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin. Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière, que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992 en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18. Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan de representació de les ciutats, com veurem a continuació. Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions. 17 Citat a La gota malaia, p. 341. 18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_ with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html 1 5 �3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7 de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè. El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries. En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria donant lloc al Tractat d’Amsterdam. Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria: “De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant, la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19. 19 Citat a La gota malaia, p. 344. 1 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �4. El comitè de les regions (i de les ciutats) P asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals. L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho considerés oportú. 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la Comissió Europea. El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993, amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional, Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994. Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat 20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992. 21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 7 �la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions. En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus, etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions. En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21 i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de les festes de la Mercè de 1993. La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu, buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de Baviera, a petició del ministre alemany26. L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3 regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal. Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit. França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i 4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València, que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya, els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín, Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27. 23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde fos Pasqual Maragall- era inacceptable. En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i sempre que no els posi en perill28. La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29. L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec. Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir 56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard. El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos anys més tard. El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament 28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 9 �intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic; ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori; medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i consumidors; i cohesió econòmica i social. En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una negociació que va seguir en mans dels Estats. Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula. És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30. 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de 1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés. L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar: “Hi ha absències que no són perdonables”32. En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter 30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015. 31 Citat a La gota malaia, p. 351. 32 Citat a La gota malaia, p. 352. 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol, no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi, amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que es diu Europa”. El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33. Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema “top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”. En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635, Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest del continent. Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del President del Consell de Ministres de la UE36. En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa: “Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que, amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de 33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997. Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365. pdf 36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 2 1 �les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com “un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que succeeixi”. Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”. Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa. Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals demandes de les ciutats i regions europees. Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos Westendorp37. El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu. Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38. El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El 1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial, basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans. 37 Entrevista amb Antònia Sabartés. 38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”. 39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6. 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra la cooperació territorial com a principi de la UE. Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15. En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998, va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de 1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne. 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000, però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals, entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001. La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que, juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà” de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges. Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”. No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat. 2 3 �5. Una acció política al servei d’una causa: l’Europa de les ciutats L a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les ciutats de l’Est d’Europa. Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de ciutat que també van fer seva. En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria. Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat. En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per 40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”. 2 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat. L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari), i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les regions41. En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa “l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat “exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution, és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes subsidiàriament”. En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea” només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”, seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats fonamentalment com a societat civil”43. En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució” i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge. 41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999. 42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 45-49. 43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 51-54. 44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121. 2 5 �6. Conclusions Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional: institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de les Regions i el principi de subsidiarietat. Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats. L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions. En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar. Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard. Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva presidència amb l’etapa final com alcalde. Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat. La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la 2 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la seva evolució posterior. Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90. En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant notables fruits a la ciutat. 2 7 �7. Referències Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge. Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498. AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu Nacional de Catalunya. BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Editorial Taurus, Barcelona. CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza Editorial, Barcelona. CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael Campalans. COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world. The Foreign Policy Centre, London. COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions, Brussels CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947 FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984. GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona. KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona. 2 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”, Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona. MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona. MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535 MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005 PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and normative challenges. Oxford: Oxford University Press. SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158 SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press, Princeton. SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press. SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs, vol. XI, n.2, p. 27-43 SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. 2 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource “Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Aixalà i Blanch, Albert Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Ciutadania Ciutats Relacions Internacionals Description An account of the resource Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. "Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403 PDF Text Text Josep Vicenç Foix * Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era, alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la "Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista de Sarrià. Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha desenvolupat a fons a la seva història. Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat, ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx present. Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure. Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso. Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi. Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament. Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü, sino que era una cosa nova. En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní. * Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3981 Title A name given to the resource “Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Missatges institucionals Literatura Model social Foix, J. V., 1893-1987 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2770/20000126_100diesOposicio_Col_legiPeriodistes_PM.pdf 6cdd9e18836460d64b186c1410297b93 PDF Text Text SUMARI 1 . - Introducció: Cent dies que han començat a canviar la política catalana 2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser igual 3.- La fiscalització i el control del Govern: De la denúncia a la proposta 3 . 1 . - El pressupost de l'any 2 0 0 0 : Del retard injustificable a l'alternativa constructiva 3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la Conferència Nacional 3.3.- La sanitat: De l'assistència primària a la reforma del sistema 3.4.- El transport públic: De la congestió a l'eficiència 4.- La construcció de l'alternativa de govern: La regionalització com a exemple 5.- Les noves dinàmiques polítiques: Del balanç a les perspectives �1.- Introducció: Cent dies que han començat a caniar la política catalana Gràcies degà, gràcies a tots per ser aquí. Han passat 100 dies des de les eleccions autonòmiques. Ens ha semblat que és un bon moment per fer un primer balanç de la feina endegada des del Parlament pel grup SocialistesCiutadans pel Canvi, de com aquesta feina ha influit en la dinàmica política catalana i també les perspectives que se'ns obren en els propers mesos de legislatura. Cent dies... una mica més de tres mesos, però mirat amb perspectiva, a mi em fa la impressió que fa més temps. Suposo que tinc aquesta impressió perquè ha estat un període molt intens i, deixeu-m'ho dir, fructífer. Fructífer en iniciatives que han marcat l'agenda política, i sobretot, en l'activitat del i �Parlament, que ha començat a comptar més, a tenir una influència més àmplia i a ser el termòmetre de l'actualitat. La setmana passada vaig demanar als diputats del nostre grup - el Grup dels 50, com a mi m'agrada anomenar- que valoressin l'activitat d'aquests cent dies. Hi va haver una coincidència unànim: "Podem dir que, en certa mesura, hem començat a governar des de l'oposició, des de la nostra alternativa". Com s'explica això que hem començat a governar des de l'alternativa? Tot i que aquest era un dels nostres principals objectius després d'obtenir els resultats que vam obtenir, en ser la força política més votada, per a mi - ho confesso - ha estat una descoberta que es pugui influir tant o més des del Parlament com des del Govern. 2 �Les rutines pròpies de la governació poden impedir tirar endavant temes, però si el govern mostra una manca real d'iniciativa - que en alguns aspectes pot arribar fins i tot a la paràlisi, com en l'assumpte del Pressupost del 2000 amb tot el que comporta de falta de presa de decisió en diferents àmbits - aleshores aquest govern no governa. I qui agafa la bandera de les propostes, les iniciatives, i també les responsabilitats, és l'oposició. Buscant acords i promovent el consens, tal com vam dir que faríem. 2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser igual La composició parlamentària sorgida arran de les eleccions autonòmiques ha propiciat una situació 3 �diferent i ha obert una etapa en la qual ja mai més tornarà a ser res igual. S'ha acabat el funcionar per inèrcies. Perquè contra les inèrcies del govern hi ha un grup potent de 50 diputats que empeny i porta la iniciativa cap a una nova forma de governar i de fer política a Catalunya. r Es per això que el dia del debat d'investidura vaig dir a l'hemicicle que allò que havia passat en el Parlament els darrers anys no es tornaria a repetir. En aquesta línia, hem començat a treballar per dotar al Parlament de més condicions logístiques per acomplir la seva funció, que vol dir dotar-lo de més condicions polítiques per a fer-lo més àgil i més actiu. I deixeu-me dir que Déu ni do el que s'ha avançat. El Parlament ha estat durant aquest temps el punt de referència davant l'enrocament del govern per 4 �mantenir una situació de refredament polític que ara ja s'ha mostrat totalment inadecuada perquè el país, els ciutadans, caminen cap a una altra direcció. Haig de constatar que al president de la Generalitat l'hem vist molt poc pel Parlament, justet només quan havia de votar i quan havia de contestar les preguntes de control ( en una sessió de mal record pel menyspreu i desqualificacions personals expressat en les seves intervencions). Tanmateix, val a dir que un dels aventatges de la situació present és tenir ocasió d'escriure allò que altrament hauria pogut ser el capítol perdut en la novel·la del canvi. Si s'hagués produit una transició sobtada en les eleccions d'octubre, potser ens hauria faltat l'ocasió per escriure aquest capítol necessari en la vida política. El capítol en el que els nous protagonistes s'enfronten als antics, els diuen tot el que els han de dir i maleeixen l'hora en què aquests van començar a manar. Si se'ls fa fora sense aquest 5 �capítol, el lector (en aquest cas el ciutadà) té la sensació d'assistir a una injustícia, a un final prematur. Deia que el Parlament ha estat punt de referència com impulsor d'un canvi en les regles del joc polític a Catalunya. I en aquest camp estem preparant iniciatives en relació al sistema d'incompatibilitats dels alts càrrecs de l'administració catalana i a la representació plural en els consells d'administració de les empreses públiques de la Generalitat. Però la millor mostra fins ara d'aquesta voluntat de canvi ha estat el debat sobre el model de mitjans públics audiovisuals a l'inici de la legislatura. Arran d'aquest debat es va crear una situació interessant en el sentit que la discussió va traspassar les parets del Parlament. No només en parlaven els polítics: el debat estava també al carrer promogut pels propis professionals. Aquesta és una dinàmica de 6 �funcionament que ha de reixir, el Parlament ha de discutir en temps real per fer-lo més proper a la societat i tornar-li la dignitat d'autèntica cambra de representació, de legislació i d'impulsió i control de l'acció de govern. El tema dels mitjans públics encara està obert; hi estem treballant i va per bon camí, però ara ja no hi ha marxa enrere. Vam fer un esforç des dels grups de l'oposició - i des del govern, val a dir-ho- per consensuar mesures que semblaven impossibles i es va marcar un punt d'inflexió que va permetre començar a configurar unes noves regles del joc entre govern, societat i mitjans públics. Però si el dia 15 de febrer no tenim nou director general de la CCRTV i entrem en temps electoral amb el vaixell de les emissores públiques sense direcció - amb previsiblement cinc mesos (de novembre a abril) sense que l'empresa pública més 7 �important, o més influent, de Catalunya tingui autèntics responsables nomenats pel president de la Generalitat d'acord amb el Consell d'Administració que reflectirà les opinions del Parlament - si això passa, el pes de la vergonya caurà sobre un govern que haurà demostrat ineptitut, frivolitat i prepotència tot alhora. El conseller de la Presidència no podrà haver inventat pitjor manera d'acomiadar-se del govern i de Catalunya. 3.- La fiscalització i el control del govern: De la denúncia a la proposta Deia que la nova situació política ens ha permès plantejar amb profunditat en aquests cent dies el canvi de les regles del joc. Però al mateix temps ens ha fet possible exercir la labor d'oposició, en el sentit clàssic de control i fiscalització de l'acció del govern, amb molta més efectivitat que mai. 8 �El nostre grup ha presentat en aquests tres mesos 697 iniciatives parlamentàries entre proposicions de llei, proposicions no de llei, interpel·lacions, preguntes i d'altres. Explicar amb detall aquestes iniciatives seria molt interessant però segurament massa llarg per a fer-ho avui. Deixeu-me doncs que em centri en quatre camps que tenen particular incidència en la vida quotidiana dels ciutadans: el pressupost, l'educació, la sanitat i el transport públic. ~— ^Vk^p^d^Z ; hesso^i L· u^L· ^M^k ¿¿Ce** 3.1.- El pressupost de l'any 2000:Del retard injustificable a l'alternativa constructiva Com afecta que encara no s'hagi presentat el pressupost a discussió al Parlament i la nostra alternativa pressupostària? 9 �Catalunya no té encara pressupost per aquest any i no el tindrem aprovat, anant bé, fins el mes de maig. El desembre vam fer una oferta d'acord per consensuar alguns aspectes bàsics, però el govern ha preferit supeditar la discussió al Parlament i la seva aprovació als resultats de les eleccions generals. Això és greu perquè, a més de menysprear la sobirania del Parlament de Catalunya, té uns efectes molt negatius sobre l'hisenda de la Generalitat. Les característiques de proposta d'acord que vam adreçar al govern i a tots els grups de la Cambra eren les següents: - No incrementar la pressió fiscal. El creixement dels ingressos era el mateix del PIB nominal ( 5, 5 % ). 10 �- Controlar el creixement de les despeses corrents, que no superes el previst per la inflació ( 2 % ) - Incrementar les inversions ( 40 % ) - Resoldre els greus problemes financers de la Sanitat i la CCRTV Les últimes dades de la execució del pressupost de la Generalitat, corresponents al tercer trimestre de 1999 - que hem conegut fa pocs dies - ens confirmen l'existència de greus desequilibris als que cal trobar solució ràpidament. L'ajornament de les mesures tan sols farà que les dificultats siguin cada cop mes elevades: li �^(¿fo^Â&vÇoioUiJ ^ JX£/u¿&W wu¿*e*k) - Les despeses corrents, excloses les financeres, s'han incrementat mes del 8 % en relació al mateix període de l'any passat. - El " forat" del Servei Català de la Salut es cada cop mes gran. A l'any 1999 s'han comptabilitzat 155.000 milions de despeses procedents de l'any anterior. La desviació és un 27 % mes elevada que la de l'any passat. - A finals de setembre el Servei Català de la Salut ja havia gastat el 99,7 % de tot el capítol 2 de bens i serveis. Cap de les despeses del darrer trimestre es podrà comptabilitzar. En els darrers mesos s'ha constatat un agreujament de l'evolució relativa del creixement dels preus a Catalunya. 12 �JU^OAT^O^ ^ ; -' <^/^W EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ INTERANUAL Espanya 1996 1997 1999 3.21% 2.01% 1.41% 2.92% 1996-99 9.89% 1998 Catalunya 3.66% 2.11% 1.76% 3.46% Diferencial 0.45% 0.09% 0.36% 0.54% 11.43% 1.55% Com veiem, el diferencial de la inflació entre Catalunya i Espanya de l'any 1999 es el més elevat dels últims quatre anys. En total en aquest període hem acumulat un diferencial de mes del 1,5 %. Aquest diferencial és equivalent a la inflació anual de la zona Euro. Així, es podria dir que la nostra competitivitat s'ha retardat un any en relació a la resta d'Espanya. I això és especialment greu perquè Espanya, en el seu conjunt, s'ha retardat uns dos anys en relació al països de la Unió Europea que són els nostres principals competidors. 13 �Els experts estan d'acord en què el diferencial d'inflació és degut bàsicament a dos factors: i) a Catalunya pesen més els sectors de serveis, que són els que tenen més inflació; especifícament els de serveis mèdics i lleure i cultura. ii) la inflació en aquests sectors és més elevada a Catalunya que a la resta d'Espanya, Al mes d'agost, la major inflació d'aliments, begudes i tabac a Catalunya explica per si sola dos terços del diferencial amb el conjunt d'Espanya. -^ T/^AjrpMfeAíti ñ S ! Davant cTaquesta situació, el govern Generalitat hauria hagut de la d'actuar en una doble direcció: a) Directament, en els camps en que té una responsabilitat immediata: - Preus de les escoles concertades - Preus dels llibres en l'ensenyament obligatori 14 �- Preus de la sanitat concertada - Política compres en farmàcia - Reducció o eliminació de peatges b) Indirectament, tot exercint pressió prop del govern central, en altres temes: - Liberalització tarifes telefòniques - Liberalització mercat farmacèutic - Carburants ______^^ Això no s'ha fet prou, ni prou bé i els efectes d'aquesta mancança es poden comprovar en la pèrdua de competitivitat de l'economia catalana. Així ens ho mostren les dades de l'evolució del comerç exterior de Catalunya en els darrers mesos. I així ho exemplifiquen les notícies que cada dia podem llegir en la premsa econòmica. La qual, sigui dit de passada, ens ha informat aquests dies d'allò que n'hi podríem dir "la mala setmana catalana": la desaparició de la marca Banca Catalana, la 15 �preeminència de Repsol sobre l'antiga Catalana de Gas i la recança que suscita el prodigiós l'augment de la cotització borsària de Terra, que la Generalitat es va deixar perdre per un plat de llenties i per raons que no responien de cap manera a criteris econòmics. 3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la Conferència Nacional Un altre camp en el que la nostra acció parlamentària ha estat contundent és el de l'educació: un tema que m'apassiona i em preocupa extraordinàriament. Durant la campanya vàrem explicar que aquesta havia de ser no un prioritat, sino la primera prioritat de Catalunya. I no ho afirmàvem per casualitat, sino perquè el país ens ho diu, ens ho reclama. 16 �Mireu, en el camp de l'educació a Catalunya partim d'una herència magnífica -la del període de la República i del moviment de renovació pedagògica dels anys de la transició- i hem fet avenços molt importants. Mai, com ara, havíem tingut unes generacions joves tan ben formades. Però l'escola té problemes. La unificació de l'educació secundària - ben intencionada i positiva, però aplicada amb poca traça administrativa i pocs recursos- ha abocat a l'ensenyament un conjunt de problemes socials que l'escola té moltes dificultats per resoldre. A més, l'escola pública, que hauria hagut de ser el motor i l'exemple de l'avenç educatiu, ha patit d'una desatenció reiterada per part del govern de la Generalitat. Un govern que, com en d'altres camps, ha prioritzat els acords i els concerts amb el sector privat. I així en l'escola pública tendeixen a 17 �concentrar-se aquells sectors de l'alumnat amb més necessitats i problemes. Problemes que -malgrat els esforços dels mestres, els pares i molts ajuntamentssón molt difícils de resoldre en les condicions actuals. Tot això és molt preocupant. En primer lloc, perquè del funcionament del sistema educatiu en depèn la nostra capacitat de donar resposta als requeriments del mercat de treball. Requeriments de formació tecnològica, de capacitat d'adaptació, de capacitat d'innovació. Ahir mateix, em reunia a Reus i a Tarragona amb ensenyants i empresaris, i en el que em deien constatava com és d'important escoltar a uns i altres per tal d'assegurar als nostres joves una bona transició de l'ensenyament al treball. Però la situació actual de l'escola no només planteja problemes de manca d'adaptació als requeriments del treballa, sinó que també posa en qüestió el paper 18 �de l'escola com a instrument d'integració i cohesió social. Es per tot això que no podem esperar quatre anys. Ni un. Nosaltres hem començat a actuar i a prendre iniciatives per tal que les coses comencin a canviar des d'ara mateix. Així, per exemple, hem presentat dues proposicions al Parlament de Catalunya per tal que la matrícula per al curs 2000-20001 de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics - els pròpiament públics i els concertats - es faci sobre noves bases. Unes bases que assegurin l'equitat i la transparència i evitin la concentració en determinats centres de l'alumnat amb risc de marginació. Però al costat d'aquestes mesures que podríem anomenar d'urgència, hem plantejat també la necessitat d'una reflexió en profunditat. Així estem impulsant per als propers mesos la realització d'una Conferència Nacional d'Educació, en la que esperem 19 �que hi participi els mestres, els pares, els empresaris, els sindicats, els ajuntaments i, naturalment, el govern de la Generalitat. 3.3.-La sanitat: De l'assistència primària a la reforma del sistema Al costat de l'ensenyament, la sanitat és un altre qüestió que condiciona molt estretament la vida quotidiana dels ciutadans. També aquí hem començat a actuar. I hem volgut fer-ho en relació a l'atenció primària, és a dir, l'atenció que hauria de ser la porta d'entrada al sistema sanitari. Es aquest un àmbit que ha estat particularment desatès per part del govern de la Generalitat. I els resultats estan a la vista: els ciutadans acudeixen directament als hospitals per l'entrada d'urgències i, en ocasions, com en aquests darrers dies, colapsen el 20 �servei, especialment a la ciutat de Barcelona i al seu entorn. La reacció del govern de la Generalitat ha estat blasmar els ciutadans. ¿Com volen que els ciutadans acudeixin l'assistència primària si a Barcelona, per exemple, encara més de la meitat de la població està atesa pel sistema antic d'ambulatoris massificats i ineficients? ¿Com volen que el ciutadà tingui confiança amb la primària si a Catalunya el temps mitjà de visita és només de dos minuts, la més baixa d'Espanya? És per això que com a primer pas cap a la millora del sistema sanitari a Catalunya, hem exigit al conseller Rius un pla raonable per acabar la reforma de l'assistència primària. I hem reclamat la dotació urgent de més mitjans per a la reforma dels centres d'assistència primària. Al costat d'això, he creat una comissió integrada pels millors experts sanitaris 21 �perquè ens ajudi a analitzar la problemàtica de les urgències i a plantejar alternatives viables. 3.4.- El transport públic: De la congestió a l'eficiència Un altre tema. A Catalunya en un de cada dos municipis almenys la meitat dels ciutadans que treballen s'han de desplaçar fora del seu municipi de residència. Aquesta realitat és fruit d'un creixement urbanístic que no ha tingut prou cura a mantenir integrada la residència amb el treball i el comerç. Com a resultat d'això s'ha produit un veritable esclat de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Esclat que, en no veure's acompanyat per les necessàries inversions en transport públic, ha comportat l'ús cada vegada més majoritari del vehicle privat. Les conseqüències les podem escoltar cada matí quan ens llevem i encenem la ràdio, a les set o a quarts de 22 �vuit, i sentim com en Bassas o en Cuní ja ens expliquen que els cotxes estan "aturats en els dos sentits de la marxa" Per fer front a aquesta situació, hem proposat al Parlament un pla de mesures urgents per la reactivació del transport col·lectiu a Catalunya. Un pla que entre altres resultats persegueix la potenciació i la integració dels serveis de metro, autobús i ferrocarril urbà i suburbà (amb els serveis ferroviaris de rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona, del Camp de Tarragona, Lleida i Girona), així com la millora de les infrastructures (tant les existents -tren Lleida-La Pobla de Segur,VicPuigcerdà i Mollet-Papiol - com les de nova creació: el tren d'alta velocitat). I al costat d'aquestes accions en matèria d'educació, de sanitat i de transport públic, en podriem esmentar moltes d'altres, en l'àmbit del benestar social, de la 23 �indústria i les noves tecnologies, de la cooperació, etc. Però no voldria abusar de la seva paciència. 4.- La construcció de l'alternativa de govern: La regionalització com a exemple. El que si voldria fer és posar un exemple del perquè l'experiència d'aquests cent dies ens permet d'afirmar que, en certa manera, estem ja començant a governar des de l'oposició. I per fer-ho m'agradaria explicar com estan avançant les nostres propostes per a la reforma de l'organització territorial de l'Administració a Catalunya. Es tracta, com saben, d'un àmbit en el qual l'acció dels successius governs de Convergència i Unió ha estat particularment desafortunada i ha creat un garbuix administratiu ineficient, centralista i poc transparent. Un garbuix que comporta disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de 24 �serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat, que substreu capacitat d'actuació als municipis i que facilita el desordre en matèria de planejament urbanístic. Es per això que en el nostre programa vàrem incloure la resolució d'aquesta qüestió com una de les prioritats principals. El que cal, diem, és aconseguir un gran acord entre totes les forces polítiques i tots els territoris de Catalunya per tal d'avançar simultàniament en tres direccions: enfortir el govern local, descentralitzar l'administració de la Generalitat i adaptar les províncies a l'ordenació territorial que resultarà de la reforma. Per portar endavant aquest programa hem proposat la creació de set regions. Set àmbits que es deriven de les característiques geogràfiques del territori català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat manifestada reiteradament pels seus ciutadans: 25 �l'àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les Terres de Ponent. Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de la Cambra immediatament després de la constitució del Parlament, en ocasió del debat d'investidura. I de llavors ençà ha estat una de les línies prioritàries de la nostra acció parlamentària. Paral·lelament, en correspondència amb la voluntat d'obrir el debat polític i d'apropar el Parlament a la societat, el nostre grup ha iniciat una sèrie de visites a cada una de les regions de Catalunya, amb l'objectiu de donar a conèixer la nostra proposta i d'escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les associacions i entitats locals. 26 �La primera d'aquestes visites es realitzà els dies 14 i 15 de desembre a l'Alt Pirineu català i fou una fita fins a cert punt històrica. Mai, d'ençà de la restauració de la democràcia, un grup tan nombrós de parlamentaris catalans s'havia desplaçat a aquelles terres per dialogar i per escoltar. La visita que inclogué sessions plenàries a la Seu d'Urgell i reunions específiques a Puigcerdà, Sort i Vielha permeté no només constatar l'excel·lent rebuda del projecte de regionalització, sino també avançar un programa de 10 propostes per millorar la qualitat de vida dels pirinencs. Cada una d'aquestes propostes s'ha convertit ja en una inicitaiva parlamentària que -esperem- donarà aviat els seus fruits. Per al proper mes de febrer preparem una visita amb un format similar a les terres de l'Ebre. Arran de la nostra actuació el tema de la regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i s'ha transformat en un veritable clamor en molts 27 �llocs del territori (i en aquest sentit podria mostrarvos articles molt reveladors apareguts en la premsa de l'Ebre o de la Catalunya Central, per exemple). Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt d'actuacions que el conseller de Governació i Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i Lleida, ha acabat acceptant la necessitat de revisar l'organització territorial de Catalunya. Es tracta d'un avenç important: per primera vegada el govern de la Generalitat accepta que el model establert i aplicat sense consens per Convergència i Unió fa 13 anys no es pot mantenir. I és positiu també que el govern accepti que per resoldre aquesta qüestió cal arribar a un acord entre totes les forces polítiques. 28 �Si, com esperem, aquests propòsits es concreten aviat en fets haurem fet un pas important endavant. I amb el tema de la regionalització -que, repeteixo, no és altre que el de la millora en la prestació dels serveis i l'enfortiment dels ajuntaments- haurem donat un excel·lent exemple de la forma com, des de l'oposició, anem construint l'alternativa política a Catalunya. 5.- Les noves dinàmiques polítiques: del balanç a les perspectives Acabo perquè m'estic allargant massa. He volgut explicar-los el que per a nosaltres està sent una experiència apassionant. Ens han volgut matar d'avorriment, han volgut que a Catalunya s'escoltés una sola veu. I més que exercir el govern, l'ocupen. Però nosaltres no ens resignem. No ens deixarem adormir. 29 �Deien: uEn Maragall no aguantarà gaire" i ara diuen: " Que pari, que va massa ràpid". No pararem. Nosaltres no tenim cap pressa, però la resolució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no admet demora. En aquest cent dies hem iniciat una nova etapa política que, com els he explicat, té repercussions parlamentàries clares i concretes. Però que va molt més enllà, em sembla, dels murs de la Cambra. La col·laboració entre el PSC i el moviment cívic Ciutadans pel Canvi, que tan bon inici va tenir en la campanya electoral, ha continuat de manera modèlica en el grup parlamentari. Amb això hem desmentit els qui ens pronosticaven tota mena de desastres i baralles. I, el que encara és més important, hem posat en peu un laboratori de noves 30 �formes de fer política. Un laboratori on la vella saba del partit socialista s'enriqueix amb les aportacions d'altres sectors socials i professionals. r Es una experiència que, ho estem veient aquests dies, atreu l'atenció de forces polítiques de tot Espanya. I que ha estat la llavor de molts dels esdeveniments que avui estem vivint. D'altra banda, som conscients que els cent primers dies de la nostra acció parlamentària no es corresponen amb els cent primers dies del nou govern. Especialment no són encara suficients per començar a jutjar l'acció dels nous consellers. Creiem que aquests mereixen un període de respecte que no s'ha exhaurit encara. Tanmateix, hi ha exemples d'iniciatives ja preses per alguns d'ells, tant dels nous com dels vells, que semblen anar en una direcció correcte. Això és 31 �particularment visible en els temes de la regionalització i de 1'audiovisual, camps en els que hem trobat una actitud raonablement receptiva. Però, com hem vist, hi ha altres temes en que les coses no han anat bé i no poden esperar: el pressupost, el colapse de les urgències, les prematriculacions escolars, la millora de les condicions de treball del parlament i l'estatut de l'oposició. Per això hem decidit no deixar passar el mes de gener sense donar fe de vida davant els mitjans de comunicació amb aquest primer balanç. Un balanç que vol iniciar un costum ja habitual en altres institucions. Deixeu-me, abans d'acabar, fer una referència a la manera com les eleccions generals incideixen en la marxa de les coses aquí a Catalunya. La vida 32 �política, com l'economia, és cada cop més un mercat d'expectatives tant o més que de realitats. El govern català sembla atenallat no solament per l'inici de la legislatura, sempre feixuc, sino també per la proximitat de les eleccions generals. Però això, que seria normal, ve agreujat per l'estratègia política del nostre govern, que ha basat tota esperança de millora en la coincidència d'una determinada configuració de les majories en el Congrés i en el Senat espanyols. No és aquí el lloc, per fer judicis - d'altra banda, prou coneguts pel que a nosaltres respecta- sobre la política espanyola i els seus efectes a Catalunya. El que volem, justament, és un canvi de la política catalana en el seu conjunt. No podem dependre exclusivament del que passi a Madrid. Això si que 33 �ha acabat sent una estratègica i tràgica cessió de sobirania. Estratègica perquè és consubstancial al plantejament nacionalista de descompromis real en la política estatal. I tràgica per dues raons: perquè ho fa dependre tot d'un Estat en el que no es creu i perquè no produeix resultats, excepte el de la desresponsabilització de la política catalana. Només si som capaços d'enaltir el nostre Parlament, vitalitzar la connexió entre política catalana i societat catalana, augmentar el prestigi interior de l'acció de govern a Catalunya i de les nostres institucions - que han de deixar de ser vistes com irresponsables per manca de poder i diners -. Només així, dic, esdevindrem un país políticament autònom en el sentit fort de la paraula. Un model contrastable i alguna cosa més que una curiosistat intrigant, un 34 �país simpàtic o antipàtic, segons els gustos, i un escenari de frustracions interiors. "II modelo catalano", com diuen a Itàlia, pot esdevenir un autèntic model de referència a Europa si ens ho proposem. Un model amb legislatiu, executiu i justícia propis i singulars. Amb una relació positiva amb els seus territoris i ciutats. I amb una connexió saludable, no com ara, entre política i mitjans de comunicació i entre política i diners.( En el benentès que els mèdia i el diners són els dos nou poders socials i polítics que han emergit amb força en la segona meitat del segle XX). Aleshores si que podrem optar a obtenir un paper capdavanter en un país, Espanya, que ha ampliat considerablement els seus mercats, per dir-ho així, polítics i econòmics. Altrament, no. 35 �Les claus per a aquest nou rol de la política catalana les tenim a la mà. No s'han d'inventar ni s'han d'anar a buscar a fora. Es diuen Parlament fort i govern responsable, territoris respectats, ciutats robustes, institucions de qualitat, mitjans públics neutrals i mitjans privats independents, empreses innovadores, sindicats imaginatius. Els tenim? En tenim, però hem de millorar-los. Serem capaços de fer-ho, i per tant els tindrem. És per això que treballem els diputats i diputades Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi. Moltes gràcies. 36 �}/> VAXVAA^ UA^& SÍ^NJ^' ¡M ^ ^Ki^jY : >[*+) WUM Oí^ t^^r ^ t ,* -? u ^ ^ -OJ± Vi] v * & * : * $ : i 4. 'fés^>^ K A u. y^rr � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 100 dies d'oposició al Parlament. Conferència al Col·legi de Periodistes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-01-26 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Govern alternatiu Catalunya Model social Acció política Description An account of the resource Conferència de Pasqual Maragall repassant l'activitat parlamentaria del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf 3ae827af6da4d2366795231755aac1de PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT. (Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h) CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS, ÉS JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS. DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES. ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ, 1 �SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON HAN DE SORGIR LES PROPOSTES E LES SOLUCIONS. D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4 T PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT. ÉS A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ. AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS, ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ, PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 2 �DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ. ,...» ' v N. ( I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES --4-.--,-ku u 0 1) 1 .0\1 li /* - CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES: - LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL. LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA, TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC. QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN .¿) �PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA. - LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò ÉS FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES ACTUACIONS DIàRIES. - LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT, AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS, AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS. EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS 1 ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER FONAMENTAL. LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI- 4 �NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER. APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H iThflL í LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS. PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES. 2-Clu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4257 Title A name given to the resource 150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf 8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5 PDF Text Text ^ ^^' ^^^^ ^ ^^^^=^a ' ^^ ' ^ ^^^^^^^N^ -_ ' ____-Barceloná is the second largest city in Bpain. Its . population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of ' ' a' about 3.100.00^ over area of 476 souare 4iIometres. ^ Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f ep CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region ' the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea of Soain. ` ^^ . Catalonia ' ' is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater | \ than 10.000 oeooie. T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn tne Mediterrane^n Basin. Barcelbna ` was the first olace in Soain ^o exoerience the Industrial Reyolution, latec'^ecame a p re^omin^ntly financial an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e ^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed peo^ le , we have a high density of research centers and aaove a^l, we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of ^ioht ^or renovation and ^rooress. ^ ' �Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano . to . ' 6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e now linke are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty five minute flioht from Ibiza, Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of the South. To a Germen. or Bwedish eve ' e for • instance ' Barce l ona is sou^thern `ed M terraheancity. i For most Spaniards, on the dther rand, B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial, • trustwortny.• We wart to sdvantage of this orivileoed p osition to •act as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas • reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r an^ Soanis^ ^ne • 'don ^+^storv ^ ^ = ^ata`o^ia Sar^elona an^ have al*a ys - dcor w:icn was o p en to new . orth and losen to ne ídeas comind =rc^. 31:4atn' are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as is the States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC. S oa i n, as tne States was for Eurooean deople. ove south p f c rehce , doors t" great Sc:tnern famices in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^ ^e r French oeooIe wno becae Catalans,Just as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later. Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_ the wcst •o.f which is the Cite p f Barcelona. '- he reaI ° �scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the strict boundaries of theMetropolitan Prea. The sbecific authprity for the promotion, management and of -urdan planning and service producticn execution is the "Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan planning ano oroviding services, another imoortant function of the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds: ^e d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration, ano financiaI aid. The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of Barcelona l :d ¡p f t^a^ budget. arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting • Barcelona as the host ofthis year`s meeting, Spain, Càtalonia ^o1itical recent years, and Barcelona have w i tnesseC ityoortant and social changes. We have unerdore orp c ess of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia, together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which most strong l y feel their regional ïoentit i es' lt is time to give :N4ow it is time to contin:e that orocess. the degree of self gove rn^e nt that moóern cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB. ^ During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne �Fellows will see what we have done and what we ave not; what we wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona. The program of the Conference deals with a broad spectrum of issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban renewal oroJects, coastline developments and port poiicy. The orogram also includes some tours that,I hooe, will give the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing hère. is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona ano a Fellow, to qive my warmest wel6ome • to the 15th Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc arl the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine. ^he H,:eon ^ e of Barcelona are very pehind aII forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy• uroan design and reindustrialization, with a focus on nih technoIogy, city. an the. improvement of the quality in thíS �TFie 1992 Glymcic Lames p lace i n . Barceloria: sei, ve which i have no doubt wi ï:. ta:<e • us a oint of reference in our ai,r, reach those. c7oals. ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1 ^ corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us, cEt to know 'us arid put your trust in us. " _cual Maraca:i l i Mira. Mayor or Barcelona ano,' 5 President of the CLt �° . . PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th. ' 19^1. He is màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3) ' ^ and a ^boy(^). de He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad ` Barcelona (1965),^ were he was a ^rominent le^der of underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e ^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h. From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^ works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and values. ^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the founders of the Catalan Socielist Partv (PSC). In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative ` reform. When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense, ^ in November 1982, Paso^al Maragall succee^eó ^im and was ^ ` reelected Mayor in 1983 . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3886 Title A name given to the resource 15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona) Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3 PDF Text Text P U N T D E V I S TA 14 EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008 tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya 18 de juliol L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 D ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936, havien de començar els Jocs Olímpics Populars a Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la guerra a la Segona República Espanyola i el president Azaña va haver de lliurar una batalla de tres anys que va perdre, cosa que el va obligar a travessar el Pirineu. Poc després va morir a Montalban, a l’Estat francès, com Machado. Crec que va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà. Aquell 18 de juliol els meus pares eren a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva DKV a Barcelona, però els van requisar el vehicle i els va haver d’anar a buscar el meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram, amb els noms dels germanets valencians de Monòver! Per acabar de completar el repertori, la meva padrina, la germana petita de la família, es diu Chonuca, un diminutiu característic de Santander d’Ascensión.) Leoncio, Basilisa i el los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per pica per excel·lència. Ja València. I al cap de nou abans ens havien pres els de mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven sament, el dia 1 de gener, els cracks de l’Espanyol i el va néixer el meu germà Barça Zamora i Samitier, gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare. nats, dels Jocs d’Anvers. Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia Cercle tancat mort amb 51 anys, diuen que de pena, poc després Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de ment falangista de jove naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric. nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92. Els Jocs com a excusa Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya, ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat, sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys! en sísif | JORDI SOLER l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ A mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa a presència a les institucions, no és pas la millor de la història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds infreqüents en la travessia del desert, però que denoten enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de Clavells i roses Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria. Després van venir les eleccions espanyoles i una bona part de catalans es va refugiar en el vot socialista per aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol. Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC. Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem. No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al PSC regalen clavells i roses, milers, milers... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 18 de Juliol Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Guerra civil República Biografies Història Barcelona Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf 81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LA VANGUARDIA 15 1CataluñalBarcelona MARTES, 3ENERO 1984 1983:unañotensoperogratificante La Diputación ha invertido 362 millonesen la conservación politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña. Se utiliza el todo contra la municipal. Debe irse transfor mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y -terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna, La Diputación de Barce mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in menospreciado lona dedicó 362millones de y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig pesetas entre 1982 y 1983 Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de para catalogación y conser— —con la consiguiente incidencia adhesión. A escoger. En el peor Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se vación de monumentos, se— lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona gún ha declarado el presi cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a dente de la corporación. Del prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat. total invertido, 176 millo— decirles en vida—intentando así sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala nes corresponden al presu En la Zona Franca se han msconsumar la confusión entre un de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido. puesto ordinario y el resto al Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos, de inversiones. La capital hoy metropolita les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na— En declaraciones a Euro— de Cataluña, las ciudades Pero Mercabarna es ya un que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y pa Press, el presidente de la de Cataluña, y sus ciudadanos, olímpica. Es por ahí que hay forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota Diputación señaló que en La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca las últimas dos décadas la barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les tarea de la Diputación en frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda tagonismO tuvo a partir de pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor. 1915 con la Mancomunitat des. prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin embargo, este objetivo no pea. Todo es proponérselo. pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer— cendido notablemente. compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen 1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es Antoni Dalmau afirmó tituciones de gobierno. La ciu neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984 que “no somos partidarios do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está indiscriminadas y de actua Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene ciones dispersas, sino que poco rentable para los vendedo beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos actuaciones a Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir. gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno fondo, desde la investiga Quién trabaja en qué y cómo. dría haberse planteado como un jor de los casos. cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar. ción arqueológica hasta la Los ciudanos con firma adop Aparentemente, son dos los complemento del Mercado della—,el ejercicio se cerró con restauración monumental. tan, en general, una actitud de un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas En el servicio de catalo mayor reserva. Unos pocos endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo millonesde pesetas. gación y conservación de tran en el ditirambo oficialista. Esta es en cierto modo la im Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora monumentos de la Dipu de forma mós retorcida, la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros, tación se encuentran 80.000 logran unos efectos parecidos te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así. fichas. Entre los años 1981y apelando a la decepción frente a tristecedora o, si se quiere, desEs más. Se han autorizado magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las 1 982 se iniciaron diecisiete los gobiernos desde una teórica julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad, proyectos de restauración y de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla en la actualidad hay treinta 1983 que acába de concluir. año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento en marcha. ciones. Permítaseme en este momen será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna— Y están en su derecho. Pero to una reflexión en voz alta. y en Casteilbisbal. Son iniciati Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco revolviéndose en su tum pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil. ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor Este año 1984 debe traernos Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones y coherencia. Lo París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón. 1 Milesdearticuloa de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de I Ejemplo: prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir PASQUAL MARAGALL Pendientes mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo productividad. A unos solametros. IlDesde No ha predominado aquí la mente... Ptas. 2OO responsabilidad de gobierno. ¡Qué gran engaño estamos 16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA& La Zona Franca de Barcelo fraguando! RA OFICIAL DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN & Me resisto a admitir que la COMPRA na, uno de los polígonos indus TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL CEDEIN triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS MLJNTANER 1283232024 Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le Europa, debe irse convirticndo Entre Provenza y Mallorca;0] pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74 MIJNTANER 128 3232024;0] en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que mal menor, la herencia de las participaciones de Mercasa en los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña. A lo largo de un balance sobre la actuación del Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas qual Maragali, llama la atención sobre la incom prensión que parece existir en diversos estamentos de la Administración pública catalana en torno a los esfuerzos municipales realizados para mejorar la gestión pública del AyuntamientodeBarcelona. de monumentos — — REGALOS ECONOMICOS CURSOPROFESIONAL deExportación e Importación DIPLOMA DELAGENERALITAT DECATALUNYA — 1DECALIDAD JOYERIA’ 41 1 I GES — cow GEms GOLD 1 , — Exposicio deNADAL CHIFÉ & ESCODAS. L , O*O’AL 4& 1LP 311 4 Q FINS EL 8 de GENER EXPOSICIO D’AQUAREL-LES PLJGET AB4RVs M ELI LLA LEON AROSA PASAJES STA. MARIA PARAMO RASTRILLO de los POLVAZARES;1] - - - PETRITXOL,5 y 8 - Grácia, P.o 43 SYRA «BONES FESTES» CALSINA CAPELLA J. MERCADE MIRO PAU ROG PICASSO AVILA - - - - 1 J , SALPÇ1’1 de Cent. 323 318-87-36 T. 31B-70--20 Teli. GALERIA JOAN PRATS - :;0] - JI GALERIAS PASEO MAÑANA oe GRACIA, NAUGURACION e AUGUSTA TCL. 2163211 GaleríadeArte El CorteInglés enDiagonal: ANTONIO RAMOS , 1 c. «ENTORN D’UNA PINTURA)) :Jó.C$tl:a,ll,1 - - 1840-- TI PEREJAUME r OLIS,OBJECTES 1 POSTALS ç;1] - GRAU SALA JANSANA MANOLO O. SACHAROFF SOLER JOVE SUNYER y ARRUFAT;1] - - A DI EJCPOSICIONIS;1] gpone OJeos Del — Desembre 1983 Gener 1984 - Rambla de Catalunya, 54 ‘ Barcelona -7;0] BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00 Diagonal-Pknta Sótano PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1] At1IIUCI PINTADO EN MEXICO lIiiiie GALEPIA DE ‘RTF — H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS R CASAS * R I)URANCAMPS F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN P PRUNA*E RECIO*A REYNA*M RICO y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA R CANALS * 2 al 25 de Enero :den4QA:,;0];1] 3ALERV «IUp PASSE de GRAA» QIBUJOS, ACUARB.AS, GOUACIIES Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez, Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo Laborables:de10 a 14y de 17a 21 Festivos:de 10 a 14 Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2 ‘ de a9 Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0] 10 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1136 Title A name given to the resource 1983: un año tenso pero gratificante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Balanç Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-01-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf 84907608462981f1c31c7e6cb0245edb PDF Text Text 1 Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans. 19:80 hores. "1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA" Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva 000feréocia en tingui menys. Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més que de problemes. Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat; però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i transports, entre altres. Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23 museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia, �2 Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt brillant. Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs a superar els tradicionals factors limitatius del seu desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port, telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests sectors han fet un salt endavant. El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell d'inversió pública, raatroctura cultural i de comunicacions. Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics, Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat europea. VoIdria dedicar la primera part d'aquesta coutazéooia a parlar de la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment post-olímpic. - Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els punts següents: -. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987 i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de 1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis ingressos i decreixen les despeses. -. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis recursos generats abans d'interessos. = | �3 -, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a partir de l'any 1991. -. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de darrera hora que tenien una vida d'un parell o tres d'anys. Després disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a l'any 88. I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer front t d i I'B t t i j la seva participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic. -, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot. L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88, el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un 1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost de la comptabilitat patrimonial. \/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o guanys. �4 Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments. En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia insistir avui justament en aquest que és potser el més desconegut de l'economia pública . Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat, que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo d'abril. En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real, molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda, generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica. Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial, ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa. Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir, en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal; el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92 i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les inversions olimpïquea de Holsa. �5 En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25 anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes, sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de les Rondes. - Propostes de cara al finançament dels governs locals. Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades. Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants, Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central, que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada revalorització de tots els actius. L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda, és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir, carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i autoliquidació? �6 Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un sistema de ootificaoiooa i garanties. Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina quantitat. No volem competir amb les autonomies. Les grans ciutats espanyoles proclamen autonomistes i regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió. Per tant, participació en els impostos forts i, finalment, subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat. Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del seu paper, dels seus interessos potencials. Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en els crédito corresponents, fi el pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions, mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera. �7 Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la majoria deIs ajuntaments ' ^catalans, de dotar el fons autooómic de cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa, si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una quarta part. Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985, a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus, quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la creació d'aquest fons que després no ha existit mai. Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma. Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada, permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara, cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora", i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident que la base neta sobre la qual el rebrá el dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament, desagradable i fins i tot perillosa. Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis prubIemeo '¡ �8 Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició i primer creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més endavant, l'aoy 74, creant la Corporació raoió Metropolitana. Es Iógio que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any 33. Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta. L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat, pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real la que está mal definida i la que haurien de solucionar. En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^ ! Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou contracte programa i la participació de la Generalitat en el fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro, que és la Comunitat Autónoma de Madrid. �9 - Perspectives e000Omigoes de la ciutat Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar que més oferta reporta més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92, amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les companyies taxades. | Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es podia f l'Ajuntament demanar una exempció fiscal. AmÓ els hotels els podría di mateix. Sentir plorar al gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en definitiva el que s'havia de fer era donar algun tipus de subvenció o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre), no han baixat. En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la ` creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de l'oferta en molts sectors. Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens demaoeo . Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels... Deia Santiago Roldan, d'una manera maneramolt expressiva, el día que es va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en quan s'inauguren, s'omplen". = �10 Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no hi ha estacions. Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15 anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho així. Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver en aquesta xerrada. Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de passatgers. L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període olímpic-. La previsió de congressos per al 93, que encara és provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es situará entre les 120.000 i les 140.000 persones. �11 'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i estic parlant des del punt de vista estrictament municipal. Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa. Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el febrer del mateix any. En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la digilitalització ha passat del 33 % al 35 %. Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny. Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre t hotels i aeroports. - TráoSït: -. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en toro dels I.500. -. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20 hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre 8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU, explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la circulació de la Meridiana... �12 Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen. Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni paguen ni tenen semáfors. Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions demés de 6 tones de í que sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de capacitat. - Aparcaments. Notable ioc t municipals 82-92 i de les places Aparcaments privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992. -. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic. Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera. -. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de 100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint al mar un dia d'estiu. I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra, el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes zones abano d'aquestes iotraatructureo. Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys. �13 Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt i molt considerable. En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important. Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2, amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les Arenes en un palau firal. I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I. Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions de Barcelona. També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur. L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge, sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el 1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del preu real de la vivenda. �14 Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus comencen a baixar de nou. -. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre. Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat. Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit. No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què Barcelona sigui més cara del que toca. El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya i d'Espanya. -. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu, depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur més altes que a Barcelona. No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions. En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara. - Barcelona ven a l'estranger: Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu nivell d'activitat. �15 Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona és molt important, però també dels productes públics, de la tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de serveis d'organització i de construcció. Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té. - TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està assessorant els plans estratègics de moltes ciutats. TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga... - Barcelona Tecnologia: Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics liderats. L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls. �16 B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la tecnologia provinent de la investigació fetapels prot ra universitaris i o, principalment i é (5 té una enorme dificultat a Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un moment molt interessant. -. Projectes en els qualsBarcelona hi participa, fioaoÇats báaioameot per la Comunitat Europea. El més cooegut^ és el Gaudí, que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments del oeotre. Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15 dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta i atractives des del punt de vista eacenogr^fic. Si de fer per construi i Moscou vingui cap aqui hi ha o aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es porta faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí. Nosaltres hem tingut un paper destacat en l'organització de les ciutats l'assemblea constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula. �17 M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova. Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida. En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens ajuda. Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i desenvolupar la posició obtinguda. Moltes gráciea, �NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA A L'IEC Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i una perspectiva (o escenaris) raonable de futur. Previ Consell Econòmic Assessor Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993) ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007. Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !. [Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda, Andreu Mas?]. Referències: J. Semprún ("visionlrio") - 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets) - escrits Acebillo, Subirós - ordenança sobre 1'Eixample Necessitat Memo Microplans O$ . 4 2 e^ W 1nrjt .114 vil ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad) ca <10.e/ , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4209 Title A name given to the resource 1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Finançament Lideratge Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf 6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c PDF Text Text Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio Barcelona-Mediterránea 7 de Julio 1986 �SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN MEDITERRáNEA. LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE CIVILIZACIONES. LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN �DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO QUE ENTRE ESTADOS. Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN. BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO. �ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS. EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA �ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL. ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS CONCLUSIONES MUY VALIOSAS. EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá, CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS RECONSTRUYENDO. NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3941 Title A name given to the resource 1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Mediterrània Territoris Acció política Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/195/20050305.pdf 3fe606ebf3b763770bbee5ee51723df3 PDF Text Text 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Barcelona | 05/03/2005 Estimats Senyors Coscubiela, Bulla, Fidalgo; companys, autoritats, amics. De les paraules que he sentit, jo n'hauria de destacar algunes de Joan Coscubiela, la menció que ha fet als autònoms com, per definició, aquells que no poden 'externalitzar'. Això m'ha impressionat molt perquè penso, com ell, que segurament la gent que prospera en el món d'avui són aquells que poden externalitzar el risc. En aquest sentit, el Sr. Coscubiela ha fet, com és habitual en ell, una contribució teòrica important que jo crec que reflecteix una pràctica real. De Fidalgo em quedo amb el "viva la libertad" amb que ha acabat. Penso que és molt bo que als sindicalistes, que al sindicalisme de debò no solament se'l vegi com a defensor dels principis que afecten a l'interès legítim i col·lectiu dels treballadors; sinó també de la causa general de tots els ciutadans com és, efectivament, la llibertat. I de López Bulla puc dir; que no sé on viu ara, però recordo que una vegada el vaig trucar quan era alcalde i em va dir "bueno, pues vente a casa". I en preguntar-li "tú donde vives" i ell respondre'm "Puente del Trabajo, 15, 15" li vaig replicar "serà 13-15 o 15-17"; "No, no, piso 15º", va dir... A aquell líder obrer i sindicalista, admirat per tothom, el vaig descobrir a casa seva, una caseta realment petita que jo crec que donava fe de la seva honestedat i de la seva entrega a la causa del sindicalisme. Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest acte central del 40è Aniversari. És clar, això ens retrotrau a moments antics en la memòria. Han estat 40 anys de lluita i de compromís amb uns valors i un projecte de societat basats en el benestar i en els drets socials de tots els ciutadans. Una lluita que vosaltres heu viscut amb passió, amb convicció i amb honestedat. Perquè podia ser una lluita apassionada però no absolutament convençuda... però ha estat portada amb convicció. I podia ser les dues primeres coses i no ser absolutament basada en la honradesa; i ho ha estat. Hem viscut en aquests 40 anys una època en la que han canviat el món, la manera de pensar-lo i els instruments per transformar-lo. Al començament d'aquests 40, és a dir durant els 60 i 70, l'objectiu de la lluita era doble: fer caure la dictadura i, al mateix temps, construir un sistema de benestar que reconegués els drets de tots els treballadors i treballadores. No va ser gens fàcil, vosaltres ho sabeu millor que ningú. Jo recordo les primeres comissions de fàbrica, em sembla que era una mica més enllà de fa 40 anys. A la Maquinista, amb en Cando i Pasarín, que eren companys nostres, i amb en Mossèn Dalmau, que donava classes a l'escola d'aprenents; llavors els aprenents que anaven sortint ja s'afiliaven als sindicats clandestins i als partits d'esquerra. Recordo la Comisión de Fábricas, la Maquinista, la de Harry Walker, no sé si hi havia el Manolo Murcia i el José Antonio Díaz que ja van morir- la de Motor Ibérica, la del Metall -que després era la suma de totes aquestes- i finalment la Comissió Obrera de Barcelona, que és la que va marcar molt els inicis d'aquella lluita. D'aquí després en va sortir la CONC i jo sempre li deia al José Luis "mira, esto fue..." perquè en aquell moment hi havia competència, que al cap i a la fi, és la sal de la vida. I també hi havia el PSUC que era el partit més important, no ens enganyem, i que va aportar tantes coses; jo crec que el partit que més va fer per la democràcia i per l'autonomia de Catalunya. Jo era d'un altre partit i em sap greu dir-ho aquí perquè es pensaran que ho dic perquè m'aplaudeixin. No, ho he dit sempre; i la gent que em coneix m'ho ha sentit dir més d'una vegada en altres escenaris. 1 �Hi havia altres partits: l'MSC o Moviment Socialista de Catalunya del Raventós i l'Obiols i el FOC, el Front Obrer de Catalunya, on estàvem una colla de militants d'esquerres i que era el meu partit. La veritat és que hi va haver un moment en que aquest FOC nascut a principis del 60 va tenir majoria al Metall i, en conseqüència, també la tenia, pràcticament, a la Comissió Obrera de Barcelona. Llavors el PSUC, molt intel·ligent, va crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya amb la que ens va donar la volta, perquè ells tenien gent a Tortosa, a Girona, gent per tot arreu. I així van mantenir les seves majories. Molt hàbil, políticament. Aquesta dualitat dins del moviment obrer -que es dóna també a les empreses i arreu, i que pensem que és la sal de la vida- la podíem trobar en aquell moment, per exemple, a Terrassa. Hi havia dos líders; un senyor que es deia Muñoz, jove però calb, a qui li deien "el calvito" i que estava a l'AEG. Aquest era del FOC. Tenia un seguidors jovenets, alguns d'entre els quals, més tard, es van fer troskistes; n'hi havia un nucli important, a Terrassa. En canvi, a Comissions Obreres hi havia el Cipriano García. Si avui els poséssim de costat a tots dos, es barallarien indefectiblement. Perquè tots dos defensaven el mateix interès però de manera ben diferent; i la gràcia estava justament en que tenien opinions diverses. Vull fer, en aquesta mena de rememoratiu típic dels avis -jo sóc un avi que tinc net- un altre recordatori; el d'un altre moment històric molt específic del sindicalisme com va ser la creació de l'STAC - Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. He vist aquí avui a l'Eugènia, a la Cinta i a d'altres companyes i companys d'aquella època; doncs amb l'STAC es va crear per primer cop un sindicat de funcionaris a l'Ajuntament de Barcelona, que és on jo treballava amb aquestes persones. L'any 1976, varem fer una vaga general de l'Ajuntament que no sols no tenia cap mena de precedent aquí, sinó que penso que tenia pocs precedents a tot Europa. Una vaga general dels treballadors d'un municipi que van crear un sindicat que es deia STAC. Què va passar amb aquest sindicat? Tots érem molt amics però no podia durar, perquè Comissions i l'UGT no van voler això. Com era lògic, van tirar cada un per la seva banda i es va restablir aquest dualisme del qual parlava abans. Però no oblidem que aquell sindicat va arribar a fer una vaga general de l'Ajuntament de Barcelona i, justament, el dia que venia el Rei d'Espanya. Estic parlant aproximadament del 16 de febrer de l'any 76. El Rei venia per primera vegada a Barcelona a fer un parlament, no sé si des del Saló de Cent concretament, però el cas és que el Saló de Cent estava ocupat pels funcionaris i l'acte del Rei es va haver de fer al Tinell, si no recordo malament, amb l'alcalde Viola; li queien els papers de la mà, pobre, dels nervis que tenia. Nosaltres, tancats a l'Ajuntament, varem haver d'aguantar l'assalt de la Policia Nacional amb gasos lacrimògens. Imagineu-vos; si allà no hi va haver desgràcies com les de Montejurra, Vitoria i altres, va ser per autèntic miracle. En qualsevol cas, jo crec que aquella va ser una vaga molt ben conduïda i que aquell sindicalisme va representar una mica la base del sindicalisme actual, a banda de la vella història de la CNT i de la UGT -no citar avui aquí la CNT seria absolutament injust, parlant de sindicalisme català i hispànic. Penso que aquell sindicalisme dels anys 60 i després dels 70 és, d'alguna manera, la base del prestigi, la pràctica i l'experiència del vostre sindicalisme d'ara. Mai no és fàcil la lluita que persegueix transformar la realitat. Acabo de tornar de l'Uruguai i he comprovat que el canvi social és possible; políticament possible. Tabaré Vázquez, Lula, Lagos, Kichner, tots ells són ara presidents de govern o primers ministres de governs que estan realitzant un canvi, practicant el canvi al Con Sur de l'Amèrica llatina. M'hagués agradat que sentíssiu -encara que va durar dues hores- el discurs de Tabaré Vazquez la nit de la presa de possessió; perquè demostra que hi ha moments en que sí que és possible que esquerres i progrés governin amb la plena confiança del poble i realitzin les transformacions que sempre havien imaginat els poetes, escriptors, els pares dels primers dels qui he parlat abans. 2 �El canvi fàcil no ho serà, evidentment. Allà no ho ha estat. Aquí ni ho és ni ho serà. Però si abans, per a la dreta espanyola, que les esquerres manessin significava quasi una guerra civil, ara, que manen les esquerres a Catalunya, ara que som més moderats, el que fa la dreta és posar querelles i mocions de censura: tots ens hem civilitzat. Teníem un objectiu comú; implantar la democràcia a Espanya, construir un estat de benestar i aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya. I en aquesta lluita la CONC, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres, sempre ha sabut estar al peu del canó. La gran victòria de la CONC ha estat saber adaptar la seva força reivindicativa a les circumstàncies de cada moment històric. Primer, en resistir i vèncer la dictadura; durant la transició, en instaurar un estat social democràtic i de dret; i en democràcia negociant amb els governs -del color que siguin- i erigint-se com a motor i garantia de millora en les condicions laborals d'homes i dones. Les Comissions han estat un puntal clau en el procés d'enfortiment del teixit econòmic i social. Queda molt per fer a Catalunya. Crec que es pot dir que els avenços han estat importants, fonamentals. Tot i així vull refermar, en aquest acte important vostre, nostre i del país, el compromís del Govern de Catalunya amb les aspiracions i la millora de les condicions dels treballadors. Especialment pel que fa a la lluita contra les noves formes de desigualtat, que sempre tenen solucions més difícils; a favor de les dones, els joves i els nens. A favor de les generacions futures, com diu, per primer cop, la Constitució Europea, que en això és tant revolucionaria com foren les constitucions francesa i l'americana en el moment en que es van fer. La Constitució Europea parla dels "drets dels nens a opinar i de la responsabilitat de les generacions actuals envers les futures"; això no s'havia dit mai en cap Constitució. En aquest sentit -i afegeixo paraules que he sentit- aquesta és la Constitució més moderna que hi ha al món, més posada al dia. Hem substituït a Catalunya el tarannà conservador i passiu d'anteriors governs per una actitud de més ambició i convençuda, en la qual vosaltres -i la resta d'agents econòmics i socials- hi heu de jugar un paper decisiu. En aquesta línia, hem treballat per establir un Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Aquest acord enormement important ha estat signat entre la Cambra de Comerç i d'altres agents econòmics, entre els Sindicats i el propi Govern. Fa 40 anys, no ens podíem plantejar fer coses que la Catalunya en que vivim ara està en condicions de fer. Encara hem de canviar més en molts aspectes. Volem arribar a la Catalunya plenament social i hi podem arribar. Des del Govern de la Generalitat anirem en aquesta línia, no fallarem, no afluixarem; us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1677 Title A name given to the resource 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Història Ocupació Sindicats Model social Socialisme Comissions Obreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5401/FMHP_02556.JPG a1ffd705d46817cb3701a9f4fa3b8dee Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Title A name given to the resource A dins de l'avió Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Avions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1589/0000000752.pdf febb143f25ae1d2fe7bab6f487c6447a PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Espanya no s'admet que els catalans manin Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Perdigó, Joan Manuel Martínez Ibañez, José Luis Sorolla, José Antonio Franco, Antonio Montagut, Albert Dumall, Juancho Romero, Joaquín San Agustín, Arturo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Model social Acció política Estatut Constitució Finançament Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4424/FMHP_01571.JPG f39694fcbf9a7f62a6b509a2b29a5aa5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'entrada de la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Assessors financers Directius financers Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Serra, Narcís, 1943- Calzada, Arcadi Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4518/FMHP_01665.JPG 3077f958b0f82394fcc6c8ee575d042b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Directius financers Assessors financers Consellers Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calzada, Arcadi Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4519/FMHP_01666.JPG 45acb8adf1346c0784cb60ff8c467bba Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Directius financers Assessors financers Consellers Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calzada, Arcadi Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4520/FMHP_01667.JPG 8aba1a1248acaa0cac396d56545997cd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Consellers Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4521/FMHP_01668.JPG 34f98886bf9299afdc21b1bec1c17607 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Consellers Alcaldesses Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Chirac, Jacques Pagans, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4522/FMHP_01669.JPG 60fe32c9594b7bd38622e5b7a7a7583f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4523/FMHP_01670.JPG e87ce20e510e973529239a2d624e81be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4524/FMHP_01671.JPG 588a4d647667488b6f4725eb58b5e8e6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4525/FMHP_01672.JPG 47eebb0810c296d0aaacd3ef7fd72b52 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4526/FMHP_01673.JPG 88b15f8e383dfb963e89fd858b7b310a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4527/FMHP_01674.JPG 99b77853cbec7068531f0f97ae9a2d4f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4528/FMHP_01675.JPG 327911f9d0633a4464fde60e5f54f7de Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4529/FMHP_01676.JPG 9426c3666916cae92bbeb376fb0b9834 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4530/FMHP_01677.JPG b5c8962ef340038143d01a8dfabbb759 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4531/FMHP_01678.JPG 8285e7f86b42f57f9c089348be247d12 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4532/FMHP_01679.JPG c623d1b5ede5179e2e04cbfb2f117eda Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4533/FMHP_01680.JPG b922de56c8a55b4d4126c31ddd0f017b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4534/FMHP_01681.JPG a8ba247ae2b7da53f9990d86f31c31bc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4535/FMHP_01682.JPG ae0ba85caf4359b11df5ec0a79a1238f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Directius Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4536/FMHP_01683.JPG bc5596be7223bb01cecc170538190144 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Directius Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4537/FMHP_01684.JPG f4875039273c7d01e93d7122f2864ec0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Directius Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4538/FMHP_01685.JPG 9fce8d04dae2a615d76feb45b4b4403c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Directius Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4539/FMHP_01686.JPG 407974af87a1af5f1373e19e6de5a985 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Directius Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Chirac, Jacques Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies