1
50
4969
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf
af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4
PDF Text
Text
Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abarca, Puri
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Catalunya
Acció política
Eleccions
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf
f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001)
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
La Vanguardia
03/09/2001
ALFREDO ABIÁN
Barcelona
Titulares
OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘
Estos critican mucho, pero no los
echan y son incapaces de hacerlo’
"
PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque
dice que eso ya lo hace Mas?"
Pedro Madueño
NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de
pragmatismo de vía estrecha"
GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad"
MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver
quiénes la votan"
Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo
cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la
apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los
comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su
largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada,
quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero
Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español.
-Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética
parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999.
-Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver
pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política
nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral
política.
-Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La
oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo.
-Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que
desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha
expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la
financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma
respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras,
pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya
mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación,
tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino
la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos.
-Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido
a Esquerra e Iniciativa.
-No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para
ganarlas numéricamente.
-Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente.
-No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política
general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese
debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es
algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política
del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol
sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será
�contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un
gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido
hasta ahora.
-Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en
falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura.
-Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también
es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de
hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las
elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No
me parece muy congruente.
-¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus
correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista.
-Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche
en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes
que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas,
aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías
Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo
catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al
nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del
catalanismo tolerante.
-Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias
del nacionalismo catalán.
-No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con
quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos
en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso.
-Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta.
-Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si
se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU
ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa
les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho
una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las
iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP:
dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un
gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo
mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho
para afrontar el siglo XXI.
-Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer
interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar.
-Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia
del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de
unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar
con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que
ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre
mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del
nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya
propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea
por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados.
Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la
figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su
legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del
pujolismo. ¿En qué quedamos?
-Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la
estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en
Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que
no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas
ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España
está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es
intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya
no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España.
�-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años.
-No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve.
-Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de
España.
-Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el
Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no
entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema,
sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo
contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña
es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca
en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no
lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo
contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los
catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos
mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy
nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se
reconozca a sí misma como lo que en realidad es.
-Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política
de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de
debilidad de los nacionalistas?
-Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez
que no me considero abuelo aunque tengo un nieto.
-Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva
de hacer política, incluso un estilo personalista.
-Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma
hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una
generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de
su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había
nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida.
-Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna.
-Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando
yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue
con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más
allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista,
católico...
-O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma
moneda.
-Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España
todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC".
Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas
de ayuda familiar, tal y como usted propuso.
-Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las
mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la
tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas
las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven
no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo
seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada
niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede
aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres
años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es
lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos.
-¿Por ejemplo?
-Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo
que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura
tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando
a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que
tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen
�moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias
civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en
Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y
a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abián, Alfredo
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Moció de censura
Oposició
Pujol, Jordi, 1930-
Catalanisme
Nacionalisme
Acció política
Convergència i Unió
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf
eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d
PDF Text
Text
Working paper n.2
“Ciutadans d’Europa,
unim-nos!”
La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i
projecció d’un moviment europeu de ciutats
Albert Aixalà i Blanch
DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA
I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF
Octubre 2015
1
�Nota d’agraïment
Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la
primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal
de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment,
agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la
documentació disponible d’aquest període.
2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Sumari
0. INTRODUCCIÓ
4
1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS
6
2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997)
8
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE)
3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS)
9
11
13
13
16
17
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
17
20
23
5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS
24
6. CONCLUSIONS
26
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
28
3
�0. Introducció
P
asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció
internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella
projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea
i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a
centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall
en aquest àmbit resta per analitzar i relatar.
Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en
múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per
situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir
en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de
transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després
de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President
del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats
Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el
reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional,
Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats
locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu
a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos.
El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van
contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio
de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides
sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de
l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992
i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica
l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995.
Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city
marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint
anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat.
Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat.
En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment
rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la
creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i
Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre
1996 i 1998.
L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest
moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva
intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de
contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació
del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a
Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció
de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual
Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així
com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes
persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet
d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament.
En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys
80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els
anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu
durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè
de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall
com a conseqüència directa de la seva acció política.
5
�1. Les ciutats com actors internacionals
L
’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual
Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és
que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior
a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc
de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional.
Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de
les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van
conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les
xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i
desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova
teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics
i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat.
Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix
un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix
les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no
governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional.
En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting
urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en
el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents;
i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en
el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i
desenvolupar noves formes de governança.
En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen
relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador
d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013).
En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar
estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat
autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez
Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del
Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat
de Lisboa després (2002-2007).
En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des
d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats
i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat
de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de
governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la
nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht.
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics,
amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar
la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta
molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les
xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir.
Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i
que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents
com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 .
Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció
que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món.
Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també
l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall
recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”,
en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre
els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval.
I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que
ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una
petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè
sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat
d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els
problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern
municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment
que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa,
acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general
i a Barcelona en particular.
1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes
al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la
invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada
el 7 de juliol de 2015.
2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va
intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar.
Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015.
3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343
7
�2. La projecció internacional de
Barcelona (1983-1997)
L
a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que
esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les
relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat.
En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la
Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU),
l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i
els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents.
En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament
dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona.
La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs
Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia,
Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals
de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités
Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres.
La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a
l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica
de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció
i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys
posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament,
amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols.
En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i
el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de
city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell
de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives
d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat
assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees
i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la
cimera Euro-mediterrània de 1995.
És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció
europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de
Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional
com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest
període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge
internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat
per Pasqual Maragall: United Cities.
Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004.
Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part
4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir
de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”.
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions
Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són
resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la
ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5.
Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va
desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar
l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per
l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica
Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986
a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional
de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs
Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del
govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde
Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997.
Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic),
Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis.
En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites
a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn,
Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg,
Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg),
Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma,
Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena...
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat
de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció
de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de
caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la
cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida
feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues
iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del
món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats.
El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina
i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va
marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública
per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda
del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser
l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7.
5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona
el 1995 i el 2006.
6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992.
7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992.
9
�La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el
suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a
una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà
de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia
d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de
Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló
de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia
acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat
amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per
l’Ajuntament.
El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i
enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i
manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia.
Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte
europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg
l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el
Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta
no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de
desembre de 1993 i el 21 de març de 1994.
Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo
Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels
cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les
Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va
promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees
més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell
d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la.
L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de
Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi
Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans
que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va
ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per
a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per
la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera
vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de
prendre mesures per corregir-los.
En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans
esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes
Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a
“utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una
humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món
serà creixent i positiu”8.
En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament
sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i
8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995).
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat
com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven
la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un
nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”,
fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals
de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia
superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda.
La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer
cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament
amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció
mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre
de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar
l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea
Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents
de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa,
Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9.
L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de
l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a
Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir
un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats
tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides.
De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada
de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de
l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització,
el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats.
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona
d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població
i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del
secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del
mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental
Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes
que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)
que es va celebrar a la ciutat.
L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de
Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del
Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es
va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per
la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de
l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb
Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques.
9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis
Italians, vinculada als municipis democratacristians.
1 1
�Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va
posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman,
Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria
tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió
Europea per a la seva política euromediterrània.
L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona,
que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació
d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va
convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el
6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs
locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local
Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una
llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme
internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment
internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per
aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per
Maragall durant el seu mandat.
Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu
clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders
locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea.
Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment
internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos.
En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president
de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la
teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst
i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis),
que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una
cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet
a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats
a l’escena internacional”11.
En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria
internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el
seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12.
En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt
bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre
preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va
assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després
del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació
del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA.
10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf
12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�3. Barcelona, capital europea
L
“- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!”
’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir
el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà
i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12.
Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989,
quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar
activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13.
Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest
grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a
Brussel•les.
El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991),
Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores
a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen,
La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic
i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica
i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi
Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i
Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la
Comissió Europea.
El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de
Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall
fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el
democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP,
Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident
Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics.
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions
d’Europa (CMRE)
Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa,
en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques
Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi
van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació
institucional.
Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat
-també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte
europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per
al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de
13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995).
14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a
Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa,
que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de
la Xunta, Manuel Fraga.
1 3
�Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall
i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona
relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE.
En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar
el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats,
l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix,
irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també
ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15.
Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió
a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al
creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França:
“Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el
poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors
havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una
relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant
Delors “Friend of Barcelona” el 1998.
El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir
en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional
europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava
format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres
del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació
espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de
grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de
ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt
ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE
buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE
van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport
de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment,
quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes
italians i francesos, principalment.
La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio
Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i
no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava
el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat
a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En
aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins
llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis.
La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al
servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat.
Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança
i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació
15 Citat a La gota malaia, p. 339.
16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política,
en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit
governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes
europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del
CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el
suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud,
expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le
Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17.
A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials,
Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats
locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal
aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de
les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la
Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del
Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment,
la participació dels ens locals al Comitè de les Regions.
La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una
conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea
d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació
del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig
al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia
Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE.
El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la
representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin.
Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap
càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière,
que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra
de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992
en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el
president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18.
Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el
càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant
per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les
negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan
de representació de les ciutats, com veurem a continuació.
Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència
del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar
al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual
d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar
l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure
la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des
d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions.
17 Citat a La gota malaia, p. 341.
18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_
with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html
1 5
�3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7
de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment
per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que
reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els
més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les
Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè.
El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals
de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en
la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de
subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració
més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin
el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les
competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries.
En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan
consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb
el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica
dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que
afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís
de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria
donant lloc al Tractat d’Amsterdam.
Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria:
“De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant,
la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea
abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19.
19 Citat a La gota malaia, p. 344.
1 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�4. El comitè de les regions (i de les ciutats)
P
asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per
a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia
que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i
locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres
segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i
Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels
respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest
sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que
als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants
municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals.
L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat
imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de
la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos
anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa
per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho
considerés oportú.
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les
Regions
L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu
de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb
els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment
del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i
als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat
pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances
al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la
Comissió Europea.
El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John
Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les
Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després
d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una
composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993,
amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional,
Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994.
Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona
com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos
després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat
20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992.
21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 7
�la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La
darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions.
En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també
hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional
de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la
Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus,
etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE
i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la
Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions.
En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine
Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21
i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard
Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de
les festes de la Mercè de 1993.
La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu,
buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que
evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint
el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del
Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de
gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de
Baviera, a petició del ministre alemany26.
L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari
va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la
composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que
fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3
regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal.
Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell
de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant
equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit.
França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al
Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va
atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i
4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València,
que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya,
els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín,
Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar
que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27.
23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual
Maragall.
25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet
d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia,
Arxiu Pasqual Maragall.
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava
amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida
entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del
Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya
hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués
recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president
de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde
fos Pasqual Maragall- era inacceptable.
En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació
a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver
molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del
CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta
vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per
lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant
com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es
dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i
sempre que no els posi en perill28.
La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer
de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència
del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29.
L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i
abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va
comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el
CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande
la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va
retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup
socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec.
Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria
en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots
contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors
belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der
Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir
56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que
Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard.
El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un
acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al
propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament
i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos
anys més tard.
El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a
Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament
28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 9
�intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic;
ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori;
medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i
consumidors; i cohesió econòmica i social.
En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en
un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que
volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè
tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una
negociació que va seguir en mans dels Estats.
Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de
separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i
en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un
Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat
d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula.
És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació
de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que
entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una
batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de
ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt
diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30.
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria
àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de
1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser
reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que
Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall
renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés.
L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme
i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat
Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer
a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria
l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents
regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia
d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar:
“Hi ha absències que no són perdonables”32.
En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar
com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de
la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació
del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter
30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015.
31 Citat a La gota malaia, p. 351.
32 Citat a La gota malaia, p. 352.
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol,
no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant
Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi,
amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb
angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que
es diu Europa”.
El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea
que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals
diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33.
Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans
le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes
idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema
“top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa
construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local
i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de
construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent
de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”.
En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635,
Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la
subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats
ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats
econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació
i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el
continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només
podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest
del continent.
Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a
iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència
Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir
l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del
President del Consell de Ministres de la UE36.
En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més
antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la
seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus
ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per
afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa:
“Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que,
amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de
33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997.
Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a
president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365.
pdf
36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
2 1
�les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com
“un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar
la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui
substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que
succeeixi”.
Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però
responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies
marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”.
Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar
més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa.
Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals
demandes de les ciutats i regions europees.
Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un
seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar
els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del
Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava
cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per
incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa
activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt
presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar
una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president
del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos
Westendorp37.
El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en
relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de
consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al
Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el
transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu.
Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel
primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta
rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant
del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu
informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38.
El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis
substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va
donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El
1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les
Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial,
basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de
la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la
democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans.
37 Entrevista amb Antònia Sabartés.
38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”.
39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6.
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es
van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van
fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va
convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs
davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra
la cooperació territorial com a principi de la UE.
Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes
regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa
ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir
una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va
fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes
regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i
organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15.
En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998,
va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a
Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre
d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de
1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident
francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne.
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del
seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de
l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar
per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000,
però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals,
entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001.
La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un
acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que,
juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà”
de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que
no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de
l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la
candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago
per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges.
Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment
es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar
un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde
Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer
discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals
i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”.
No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials
per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una
causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat.
2 3
�5. Una acció política al servei d’una causa:
l’Europa de les ciutats
L
a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una
ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa
com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions
europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de
les ciutats.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal
característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en
valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat
urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats
nacionalismes i localismes.
Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de
Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un
moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de
ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als
anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no
reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les
ciutats de l’Est d’Europa.
Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries
de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i
més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions
més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de
ciutat que també van fer seva.
En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en
bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici
pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria.
Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model
Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés
de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb
l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet
teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat.
En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa
de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del
nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol
de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de
l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per
40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera
conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”.
2 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat.
L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari),
i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa
prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les
regions41.
En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en
tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa
“l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat
“exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution,
és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no
utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes
subsidiàriament”.
En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea”
només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada
en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir
de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”,
seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats
fonamentalment com a societat civil”43.
En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen
entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució”
i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema
de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos
per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest
sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge.
41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999.
42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa,
regiones y ciudades (1999), pp. 45-49.
43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades
(1999), pp. 51-54.
44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121.
2 5
�6. Conclusions
Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés
les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la
“petita pàtria” de les ciutats.
La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte,
utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no
en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional:
institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i
aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de
les Regions i el principi de subsidiarietat.
Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir
a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats.
L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven
part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que
va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que
un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions.
En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus
objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que
liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la
Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a
resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional
i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar.
Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho
va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme
europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de
l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat
europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a
paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard.
Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de
càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en
els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions
que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un
instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè
de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva
presidència amb l’etapa final com alcalde.
Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de
Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat.
La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la
2 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la
seva evolució posterior.
Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual
Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara
la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per
a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90.
En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un
intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees
i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant
notables fruits a la ciutat.
2 7
�7. Referències
Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge.
Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of
Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in
the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de
Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea
de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu
Nacional de Catalunya.
BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de
la información. Editorial Taurus, Barcelona.
CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza
Editorial, Barcelona.
CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael
Campalans.
COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world.
The Foreign Policy Centre, London.
COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions,
Brussels
CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of
International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947
FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984.
GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks
and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona
GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos
locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona.
KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista
Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona.
2 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62,
Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”,
Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i
Edicions UB, Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona.
MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional
engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535
MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el
control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005
PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and
normative challenges. Oxford: Oxford University Press.
SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en
la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158
SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press,
Princeton.
SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press.
SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs,
vol. XI, n.2, p. 27-43
SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de
Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions
Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
2 9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
“Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Ciutadania
Ciutats
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
"Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Serem Presidents
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-10-17
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Parlament de Catalunya
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Article publicat al número a la revista Política & Prosa, amb motiu del 25 aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall va vèncer en vots però no en escons i no es va poder proclamar el canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853" target="_blank" rel="noopener">https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf
08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec
PDF Text
Text
���������������������������������������������������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Raventós, Francesc (presentació)
Maragall, Pasqual, 1941- (presentació)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Objectiu general del Pla:
Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània.
Liníes estratègiques:
- Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa.
- Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida.
- Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-03-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf
e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1968-03-14
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gabinet tècnic de programació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Description
An account of the resource
Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2775/20000328_FiguraHumanaTriasFargas_TaulaRodona_PM.pdf
21b0dec4302068c765e19ed57b10410f
PDF Text
Text
\ H Fundació
Ramon Trias Fargas
Víctor Batallé i Serra
Director general
Sr. Pasqual Maragall
Barcelona, 21 de juliol de 2000
Benvolgut Sr. Maragall,
Em permeto fer-li arribar el Quadern de pensament
número 10: La figura humana i política de Ramon Trias
Fargas, en què vostè va tenir l'amabilitat de participar.
Atentament,
p.s. Li adjunto cinc exemplars del mateix.
Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. (34)93 21 5 58 48 Fax (34)93 488 00 25
e-mail: fundacio.rtf.cdc@bcn.servicom.es
�CO
o3
bu
!-H
03
fe
•
c«
cd
fHB^
S-i
O
es tí
T3 o
s
0
a
cd
ta tó
*
La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve
10
Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas
lip n p r s ^
�La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve
Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas
Barcelona, 28 de març de 2000
�Presentació
a càrrec del Sr. Pere Esteve
Des de la Fundació estem, evidentment, molt satisfets que s'hagi
pogut organitzar aquesta taula rodona sobre la figura humana i política de Ramon Trias Fargas i que, a més, s'hagi pogut organitzar precisament en el marc del 25è aniversari del nostre partit,
Convergència Democràtica de Catalunya.
Aquesta tardor, la commemoració del 10è aniversari de la mort de
Ramon Trias Fargas - a l'octubre- i la del 25è aniversari de
Convergència Democràtica -al novembre- s'han vist afectades pel
clima imposat per uns processos electorals que evidentment han
estat intensos. Per tant, crec que és significatiu i positiu que reprenguem la tornada a la normalitat de les nostres activitats habituals
amb un acte com aquest. De fet, no caldria fer una presentació dels
participants, però en tot cas sí que vull esmentar que la seva relació
amb Ramon Trias Fargas va ser important per diverses raons.
La relació amb Macià Alavedra va ser una relació intensa i política
amb els orígens, concretament del partit d'Esquerra Democràtica de
Catalunya. Posteriorment, Macià Alavedra va ser el seu successor
com a conseller d'Economia.
Pel que fa a Pasqual Maragall, la seva relació va ser molt directa i,
evidentment, molt centrada en el fet de Barcelona, que per a Trias
Fargas va ser també un element molt important en la seva vida política i social.
I, finalment, pel que fa a Artur Mas, tot i que personalment és qui va
tenir menys contacte directe, és -dins de Convergència- l'hereu molt
clar d'alguns aspectes centrals de Ramon Trias Fargas, com l'àmbit
municipal de Barcelona i també, precisament, la Conselleria
d'Economia, Finances i Planificació.
Bé, per tant, i abans de donar la paraula als participants que són els
protagonistes, voldria fer uns breus comentaris, que crec que em
corresponen i que tinc el goig de fer. És lògic que fem aquesta commemoració dins precisament dels 25 anys, a més és una
commemoració merescuda, perquè no podrem agrair mai prou a
Ramon Trias Fargas tot el que va representar, fer i donar durant els
primers 15 anys de vida de CDC. I, tot i que el fet d'agrair-ho i
d'expressar-ho podria semblar inútil, és una acció que vull fer.
Jo vaig conèixer en Ramon a Tiana, al poble on visc fa molts anys,
i el vaig conèixer com a militant de Convergència. No el vaig
conèixer en el món econòmic, ni en el món social..., el
vaig conèixer com a militant. Jo era militant feia dos anys. Estàvem
preparant les eleccions, en aquella època ja fèiem campanyes i
3
�vàrem inaugurar un mural i Ramon Trias Fargas va venir-hi. Va fer la
inauguració des de l'altra banda del carrer en una terrasseta de la
casa d'una gent prou coneguda, tianenca, els Cuní, i va fer el parlament amb aquella alçada seva. I jo vaig rebre d'ell les primeres
lliçons directes. Naturalment en tinc un record, que em perdurarà
sempre.
El meu sentiment com a militant d'aquest partit jove, Convergència
Democràtica de Catalunya, és el sentiment que Ramon Trias Fargas
va saber llegir els signes dels temps. Potser ho va fer massa bé, i potser es va anticipar en més d'una ocasió. Però la majoria de les qüestions que queden per resoldre estan en el seu ideari polític: l'autogovern de Catalunya, l'Europa dels pobles -en contraposició d'una
mera Europa dels estats-, una Barcelona forta, el redreçament de la
balança fiscal, la defensa de les senyes d'identitat, la defensa de
la llibertat. Tot això és de plena actualitat.
Per tant, era un gran home, gens fred ni distant, sinó un home ple de
sentiment, de coratge, i amb una especial sensibilitat per a les persones. Un home que buscava espais de diàleg i de comprensió. I
avui, en aquest acte, segur que trobarem aquests sentiments de comprensió i de diàleg que ell tan bé representava.
Intervenció
a càrrec del Sr. Macià Alavedra
Parlaré de Ramon Trias Fargas amb una certa emoció perquè els
records són molts: la fundació d'Esquerra Democràtica, els últims
temps del franquisme; la fusió, després, d'aquest partit amb
Convergència Democràtica de Catalunya; la participació a les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de1977, en què
tots dos vàrem ser diputats a Madrid i vàrem integrar el grup de
la Minoria Catalana; la participació conjunta en molts governs de la
Generalitat de Catalunya, del president Pujol, i en desenes de
mítings. Per tant, són moltíssimes vivències realitzades de manera
conjunta.
Però si he de parlar del pensament polític de Trias Fargas, que és una
personalitat complexa que s'anirà estudiant i que en certa manera és
un heterodox en molts temes, he d'anar molt alerta, perquè resumir
aquesta personalitat sempre és empobrir-la. En Ramon té un llibre
que es diu Nacionalisme i llibertat, per això podem dir que és un
nacionalista i un liberal i que, a Catalunya, la democràcia i la llibertat eren les seves principals preocupacions, les quals per a ell eren
absolutament indissolubles. És a dir, no es plantejava cap sortida per
a Catalunya que no fos, evidentment, dins de la democràcia i del respecte de la llibertat, dels drets humans i també d'un liberalisme
econòmic, d'una capacitat de creació i d'iniciativa que segons ell
4
�corresponia al tarannà i a la historia de Catalunya. Tot això ho
expressava amb un gran coratge -que és una altra característica de
la personalitat de Ramon Trias Fargas- perquè ho expressava en un
moment dominat en l'àmbit de l'oposició intel·lectualment i políticament per les idees marxistes. Per tant, el que ell exposava sonava
totalment diferent del que era la tònica general. No obstant això, ha
passat el temps, i la seva línia econòmica, de pensament econòmic,
de política econòmica és coincident amb la que ara recomana
l'OCDE amb la política econòmica europea, tant si manen els conservadors com els socialistes, amb l'ortodòxia pressupostària, amb
una política fiscal que ell ja va oposar a la política fiscal de
Fernandez Ordóñez, que per cert era de la UCD i que en aquell
moment va fer la reforma fiscal. Ramon Trias Fargas va ser l'únic que
va fer uns plantejaments que ara fa tothom, governs conservadors
i governs socialistes, a l'Europa occidental. És a dir, una política que
ja pensava en les privatitzacions, en les liberalitzacions, tot i
que Trias Fargas preveia en aquells moments una coexistència perfectament possible entre sector públic i sector privat. Es parlava
també, en aquella època, de la participació dels treballadors en la
gestió, era un corrent de moda, la gent parlava d'autogestió, de
cogestió. Ell, dins d'aquell món dominat -com deia- per aquestes
idees marxistes, representava l'ortodòxia liberal, que és l'ortodòxia
que finalment s'ha imposat en el món occidental i en l'Europa
comunitària.
Però aquell liberalisme de Ramon Trias Fargas - i només cal que rellegim els seus escrits- també era un liberalisme amb un fort accent
social: el salari social, les polítiques d'ensenyament i de sanitat -que,
per altra banda, creia que havien de ser compensatòries de determinades desigualtats-, la seva preocupació pels minusvàlids - h i ha una
llei de l'època dels primers anys de la democràcia que encara es
coneix com a Llei Trias-, etc. Aquesta preocupació social ell la feia
lligar perfectament amb un liberalisme econòmic que era bo per a la
creació de riquesa, però evidentment amb una política social que
havia de compensar en la mesura del possible les desigualtats.
En el seu nacionalisme -per agafar una altra vessant del seu pensament- Ramon Trias Fargas era també una personalitat molt complexa. Per exemple, ell no podia tolerar que es digués que Catalunya no
podia ser independent. I feia uns estudis dient que Catalunya econòmicament podia perfectament ser independent i que, per tant, no és
que Catalunya estigués lligada a un projecte espanyol perquè no
tenia cap altre remei que estar-hi lligada, sinó que es lligaria a una
Espanya democràtica, a una Espanya que respectés les llibertats i que
respectés el fet català en tota la seva dimensió. Per això, a vegades,
en alguns escrits, Ramon Trias Fargas es presentava com a radical
i, en uns altres, oferia sempre aquesta col·laboració cordial amb una
Espanya que fos capaç de reconèixer el fet nacional català.
5
�En la seva política nacionalista jo destacaria bàsicament dues de les
seves preocupacions. D'una banda, els primers estudis que es van fer
amb un caràcter metòdic i científic, sobre la balança fiscal de
Catalunya amb Espanya, que és un tema d'actualitat, i que ell ja va
plantejar el que es planteja avui i, a més, ho va xifrar. D'altra banda,
altres estudis i altres llibres posteriors demostren que Ramon Trias
Fargas està en la base de determinades propostes de la política catalana actual. Deia que Catalunya si és més rica que el promig és normal que pagui més perquè els impostos estan en funció dels ingressos, en funció del consum o en funció de les transaccions comercials, però ha de rebre unes quantitats justes que li permetin fer una
política justa, una política d'infraestructures, d'ensenyament, de
sanitat. Tot això, ell ho explicava en aquells moments dels mítings de
1977 en què tot eren conceptes molt abrandats i aplaudiments fàcils
del públic; ell explicava allò de la pesseta i els setanta cèntims - h o
recordeu amb tot detall- i a vegades li dèiem: "Home, Ramon, no
t'estenguis tant sobre aquests temes". Però era la seva obsessió, i és
una obsessió que a més s'ha demostrat que encara avui és actual. I,
de fet, en la negociació de l'Estatut -en què ell va participar i jo
també- jo sé que el tema del finançament el va deixar descontent. El
que passa és que en aquells moments tots volíem arribar a un Estatut,
sobretot després de l'acord basc, i arribar a Catalunya amb un Estatut
sota el braç i fer-nos la fotografia per aixecar una mica l'entusiasme
de la gent. Però ell tenia - h o sé perfectament- aquesta preocupació
constant que aquest tema malauradament no l'havíem resolt bé, que
quedava obert, com s'està demostrant, i que un dia o altre haurem
d'intentar tancar.
Al costat d'aquesta preocupació clarament econòmica, professional,
política però que responia a la seva formació, en Ramon Trias Fargas
hi ha un altre gran tema que és el de l'idioma, el de la llengua catalana. D'això, se n'ha parlat moltes vegades, però voldria explicar-ho
una mica. Es va preparar un Estatut a Sau, i després es va debatre
aquest Estatut en una sala de l'Ajuntament de Barcelona en la qual
l'Assemblea de parlamentaris va improvitzar un miniparlament. Hi
havia esmenes, es votaven les esmenes i s'anava preparant l'Estatut
que finalment es negociaria amb la representació de l'Administració
central. En el tema de l'idioma, una esmena de Convergència i Unió,
que equiparava els drets i els deures del català i del castellà a
Catalunya, va perdre. I després de la votació, Ramon Trias Fargas,
que ja havia defensat personalment tots els temes de llengua en el
Congrés dels Diputats de Madrid en nom de la Minoria Catalana, va
fer un discurs tan bo i tan emotiu que tots els diputats i els senadors
allà presents que constituíem l'Assemblea de parlamentaris vàrem
dir: "Escolta, aquest tema aparquem-lo, tornem-lo a negociar i presentem tots plegats un text de consens". I totes les forces polítiques
vàrem interrompre les sessions d'aquelles assemblees de parlamentaris de l'Ajuntament de Barcelona; ens vàrem reunir a part i vàrem
preparar el que és l'article 3r de l'Estatut de Catalunya que equipara
6
�amb drets i deures el català i el castellà, però amb una gradualitat en
funció dels mitjans que posi l'administració catalana. Això jo crec
que és un tema històric, gràcies a una intervenció molt personal i
gràcies també a un bon discurs. En Ramon sempre deia que els discursos fan canviar d'opinió però mai de vot. I, en aquell cas, el discurs va fer canviar de vot, perquè crec que l'opinió, en el fons, tots
la teníem molt similar sobre el que convenia. Això ha permès una
determinada política lingüística que ha estat un dels fets importants
de l'autonomia a Catalunya.
Però, alhora, i per això dic que és una personalitat complexa, en
Ramon havia passat a l'exili - e m sembla- 12 anys a Colòmbia. I allà
en Ramon -a mi també em va passar perquè també vaig passar temporades llargues a l'Amèrica Llatina- va descobrir una cosa, que dita
davant d'un públic nacionalista pot semblar inoportuna. Vivint en un
país tan influït pel castellà i per la literatura castellana com
Colòmbia, va descobrir una certa grandesa de Castella i de l'idioma
castellà. Ell era un defensor acèrrim de la llengua catalana i era alhora un home amb un respecte per la llengua castellana. Això és un fet
complex, significatiu però que també és un fet que evita la lluita de
llengües. He recollit d'un escrit seu unes frases que us llegiré: "La
llengua pròpia - d i u - no es justifica com a factor diferencial, sinó
com a atribut de la personalitat humana. La llengua pròpia ha d'ésser una manera d'autorealització de tots els homes, i no una forma
de divisió entre els homes". Jo crec que aquest és també un plantejament modern del tema de l'idioma, no una lluita d'idiomes, sinó
un atribut irrenunciable de la personalitat humana. "La llengua pròpia - d i u - és un atribut irrenunciable de la personalitat humana".
Sobre en Ramon, en podríem parlar molt, és una figura que a més
s'anirà estudiant perquè té moltes facetes que poden semblar en
certs moments contradictòries i que no ho són; totes s'inscriuen dins
d'una gran coherència personal. Jo només vull dir que els que l'hem
conegut humanament - i en aquesta sala veig algunes persones que
l'hem conegut molt íntimament- sobretot al final del franquisme i als
inicis de la democràcia, en els primers moments de l'acció política
ja més directa i organitzada era -si l'haguéssim de definir- un burgès
il·lustrat, no d'una burgesia de l'empresa industrial, sinó dels professors, dels catedràtics, de la il·lustració, dels coneixements. Era un
humanista, un home que a part de saber d'economia i de dret, havia
llegit els clàssics, havia llegit els clàssics grecs. És a dir, tenia una
gran cultura i això se li notava constantment. I en base a aquesta cultura havia construït un cert escepticisme aparent, una ironia, a vegades inclus un sarcasme sagnant, però darrera d'això jo crec que hi
havia uns grans sentiments d'afecte i d'amistat. És a dir, Ramon Trias
Fargas era un sentimental que a vegades es posava una cuirassa d'ironia. I això, per a mi, el feia enormement simpàtic i atractiu com a
personalitat. Cal tenir en compte que, en determinats moments, la
vida de partit obliga a molta disciplina, sovint a frenar moltes opi-
7
�nions per arribar a un acord conjunt del partit. Tot i que Ramon Trias
Fargas va ser president de Convergència Democràtica de Catalunya
-Pere Esteve ha recordat que el va conèixer en un acte de partit i
que, a més, va morir en un acte de partit-; va ser un home de partit
que a vegades se li feia difícil. És a dir, realment aquell corsé, aquella cotilla -perdoneu- que representa el partit, ell l'havia de trencar
per un costat o per un altre amb un discurs, amb un article. Però crec
que això era bo i que tot això enriquia el partit. En fi, era una figura
atractiva que ha aportat moltíssim a la transició: el rigor que ell mantenia durant la transició, la implantació de la democràcia, el nacionalisme català a Catalunya. És una aportació a la transició que, evidentment, tots hem de recordar en actes com aquest, que també
l'hem d'estudiar i que estic segur que cada vegada estudiarem més.
Intervenció
a càrrec del Sr. Pasqual Maragall
Les paraules evoquen i, a vegades, tenen la virtut de suggerir persones que ja no hi són. Macià Alavedra quasi ens l'ha fet present amb
les seves paraules, les quals són molt brillants i, a més, molt amarades del coneixement tan personal i tan directe que va tenir d'en
Ramon.
No és tant el meu cas, però crec que el vaig conèixer bé. Per a mi,
evidentment, ell és el paradigme de l'autèntic liberalisme, de l'alçada del diàleg, de la generositat d'esperit i de respecte per tots els que
no pensaven com ell. Per a mi, Ramon Trias Fargas representa la
plena vigència dels valors que ell defensava i que personificava. Era
una persona de valors. Defensava que en els aspectes bàsics totes les
forces polítiques anessin d'acord i que hi hagués una certa unitat
d'acció. Creia en la unitat, en anar junts per tirar el país endavant. Al
mateix temps, creia en el debat. No s'acontentava amb la unitat
superficial, lleugera, de flors i violes. Ell pensava en una unitat profunda que no estava renyida amb la discussió perquè de la discussió,
del debat, en neix precisament la veritat. Aquesta és l'essència del
liberalisme que ell defensava.
El dia que es va acomiadar de l'Ajuntament va fer un discurs que
potser valdria la pena rellegir, almenys en part. Va ser un discurs
que ens va impressionar a tots per la seva magnanimitat -alguns
dels que són avui aquí em sembla que hi eren-. Es va referir a un fet
que a ell el va preocupar molt, al fet que Catalunya es dividís, que
Catalunya quedés dividida per unes raons que explicava molt bé i
que jo ara llegiré. I deia: "Parlem clar. El nacionalisme, pels mateixos anhels de victòria, els mateixos desitjós electorals, busca sempre una alternativa allà on la troba, que és una mica en el centrisme,
diria jo. Però com que aquesta alternativa no es demostra suficient
fins ara (perquè us situeu aquest és un discurs del 1987), llavors el
nacionalisme se'n va a buscar vots a la dreta. A foragitar aquesta
8
�dreta que en definitiva en aquest país no té massa raó de ser, però és
necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les coses,
i que va desapareixent i es va incorporant a Convergència o a tots els
grups nacionalistes. I què passa? Doncs que estem situant el nacionalisme cap a la dreta d'una manera que, al final per ser nacionalista es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà
de ser de dretes. En tot cas, anirem quedant en la línia de la dreta
pura i dura que, en definitiva, la gran majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen. Però aniran trobant-s'hi una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral democràtic en què l'esquerra s'està trobant -sense voler potser- en una línia massa poc
nacionalista i massa poc catalanista". Aquesta era la seva preocupació. Això avui pot semblar una mica datat, com diuen els tècnics
-una mica com en aquella època-. Segurament ara podem dir que
la dreta ha recuperat unes credencials democràtiques innegables,
que de totes maneres s'han d'anar confirmant dia a dia, uns i altres:
dretes i esquerres. Però, jo penso que continua sent actual en bona
mesura.
Llavors ell seguia: "Que això pot arribar, si les coses no s'esmenen a
una divisió del país que a mi em sembla greu. Mentre que no em
sembla, en canvi, gens greu, la divisió entre socialisme, centrisme o
conservadurisme democràtic, perquè això ja ho he dit abans és superable, i l'altra cosa em sembla que és difícilment superable." I, aleshores entrava a matar, i deia: "Jo voldria una Catalunya forta, una
Catalunya ben definida sobre la qual tots coincidíssim quant a les
seves estructures constitucionals i el marc bàsic. Aquelles línies
directrius elementals però que al mateix temps són decisives en la
conducta d'un poble". Tornava enrere i deia: "Ser nacionalista voldria dir, en aquest escenari pessimista meu, ser de dretes i ser d'esquerres voldria dir ser poc catalanista. Això em sembla que és un
gran perill. I aquest perill -afegia- crec que és un perill que les institucions catalanes tenen l'obligació de corregir, puig són elles que
han de prendre la iniciativa, són elles que han d'arribar a uns acords,
són elles que han de donar l'exemple de cordialitat, de col·laboració i de possibilitat d'entendre'ns en el terreny aquest -diguem-ned'estructura i de base. Deixant per al debat polític, que és certament
no tan sols lícit sinó obligat i necessari, les opcions de programació
social. Jo crec, per exemple, -acabava- que les negociacions amb
Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a mínim per part dels
dos partits majoritaris en aquest país, que són el socialista i el convergent. Una cosa és dividir el poder i una altra dividir el país".
Aquest discurs jo el recordo unit molt estretament a un altre que va
fer poc abans de morir quan el Grup 7 -si no recordo
malament- al Palau de Pedralbes va fer-li l'homenatge al ciutadà que
ens honora. Penso que va ser el primer ciutadà que ens honorava,
que honorava els organitzadors d'aquell acte. I aquell dia va dir
"Catalunya i llibertat", però una mica més precís, no va dir ni tan sols
catalanisme, va dir Catalunya i llibertat. Aquestes van ser les seves
9
�paraules el dia 19 de setembre de 1989, un mes abans de la seva
mort sobtada. Catalunya i llibertat eren els seus dos leitmotivs: la llibertat i el país, és a dir el respecte als altres i l'autoestima responsable. Veia Catalunya com a punt de partida i com a punt de reflexió.
El disgustava l'estil, de vegades autoproclamatori, de cert nacionalisme. Ell sabia que s'és català o no se n'és. Però que no se n'ha de
parlar contínuament. Una vegada jo vaig escriure sobre això i sobre
ell justament. Del catalanisme, se n'ha de parlar però cal fer-ho com
ho feia Ramon Trias Fargas, demostrant sempre que el patriotisme és
la base d'un humanisme, i que l'autoestima és el punt de partida del
respecte als altres.
Nosaltres ens vàrem conèixer a meitat dels anys 60. Era una època
que recordo... Avui hem passat justament per davant de l'edifici on
ens vàrem conèixer, davant del Ritz, que era l'edifici on estava el
Servei d'Estudis del Banc Urquijo, en aquell moment, en la primera
època; que ara l'estant refent. Era una època en què dins de la misèria política que vivia el país, d'alguna forma hi havia un racó de llibertat. En Ramon en aquest panorama era com una mena d'estel
solitari perquè era com..., -anava a dir l'únic liberal-, era el liberal.
El meu pare també ho era, però com a personatge més públic i notori ell era el liberal, públicament liberal. El meu pare, per cert, tenia
una enorme admiració pel pare d'en Ramon, l'Antoni Trias, que va
ser un dels seus ídols en l'època universitària.
La relació amb en Ramon, en aquesta època era la relació amb una
persona d'autoritat, ell era el "jefe" del Servei d'Estudis del Banc
Urquijo, on jo treballava a les tardes. Però per altra banda, teníem
llaços, com he dit, sinó familiars, sí de proximitat cultural i ciutadana. Quan me'n vaig anar de l'Urquijo per fer jornada completa
d'economista de l'Ajuntament, em va dir: "Així vostè Maragall es
dedicarà a l'Ajuntament, visera i 'manguitos' Maragall, visera i 'manguitos'". Em va quedar aquí dintre. Era una persona de geni, però la
seva personalitat estava marcada sobretot per la ironia, per l'elegància i per la mordacitat. Aquestes eren les característiques sempre
dominants en el seu caràcter.
I acabo amb una menció de l'època de l'Ajuntament. Quan vaig
saber que ell s'enfrontaria electoralment amb mi -era la primera
vegada que jo concorria a unes eleccions, el 1983-, em vaig esverar. Jo quasi havia estat alumne seu a la universitat i, en certa manera, havia estat assalariat seu. El 1983 eren les meves primeres eleccions i jo pensava: "I jo m'haig d'enfrontar amb aquest senyor?"
Però, 16 anys més tard, li vaig tornar allò de la visera i els 'manguitos'. Li vaig dir, en un debat: "Senyor Trias, vostè vol anar a
l'Ajuntament també? Visera i 'manguitos', senyor Trias".
A nivell personal no hi va haver mai problemes, al contrari, vàrem
forjar, a través de la relació política, que era una relació de contra10
�posició, una bona amistat. Una altra cosa era el debat polític, sempre des del respecte mutu. Per a mi Ramon Trias Fargas, dels tres
rivals que jo vaig tenir, un darrere l'altre, en la lluita per l'alcaldia de
Barcelona, va ser el que més por em va fer i el que més por em feia
perquè tot i que era tan educat i tan elegant, una crítica de Ramon
Trias Fargas podia ser una lúcida i a voltes cruel radiografia-cruel
entre cometes, si voleu-, però sempre ben envolcallada. Era realment temible. Conservo un record inesborrable de la seva companyia brillant, eficaç i d'una enorme alçada en els viatges institucionals que vàrem fer junts a Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires,
la primavera de 1985, per vendre la candidatura olímpica de
Barcelona, aleshores. I el que vàrem fer a Chicago i a Nova York.
Recordo que a Chicago vàrem estar en un mercat de futurs, que
després va ser una gran iniciativa seva, el novembre de 1986. És a
dir, abans i després que Barcelona fos designada com a seu dels Jocs
de 1992. Junts, el govern i l'oposició -amb això vàrem imitar el
model de Manchester que ens havien visitat el cap del govern i el
cap de l'oposició poc abans- vàrem representar Barcelona en aquella època en què començàvem a posar la ciutat en el mapa internacional, cosa que ara hauríem de tornar a fer, hauríem de tornar a
posar entre tots aquesta ciutat en el mapa del 2004 perquè si no estarem malament d'estratègies que siguin estratègies vencedores, que
mobilitzin. El 21 d'octubre de 1995 la ciutat va donar el nom de
Ramon Trias Fargas a un carrer, a la nova Barcelona que ell ja no va
poder veure, tocant a la Vila Olímpica i a la nova Universitat, un
tram que abans era del carrer Sardenya.
I per acabar torno al principi de la meva intervenció. És a dir, vull
acabar insistint en el fet que avui es donen les condicions perquè en
les qüestions decisives, els catalans anem sempre junts.
Intervenció
a càrrec del Sr. Artur Mas
Jo dels tres participants en aquest acte sóc el que menys vaig conèixer Ramon Trias Fargas personalment. Probablement per raons, en
aquest cas, d'edat. De tota manera he procurat suplir aquesta manca
de coneixement personal intens -com en el cas de Macià Alavedra
o de Pasqual Maragall- amb una lectura més o menys habitual i més
o menys permanent de moltes de les seves intervencions i de molts
dels seus llibres. En aquest sentit, recordo que ara fa pocs mesos,
conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i amb el suport
de Montserrat Trueta, vàrem tenir la iniciativa, en el moment just en
què se celebraven els deu anys de la seva mort, de reeditar aquell
recull d'escrits i de conferències que es va presentar no fa gaires
mesos en el Palau de la Generalitat. Va ser, per cert, un acte - n o sé
si molts de vosaltres hi éreu o n o - no només molt lluït sinó, a més,
molt emotiu des de molts punts de vista.
11
�En el moment de morir, Ramon Trias Fargas era un polític en actiu,
era conseller d'Economia i Finances. La mateixa situació que jo tinc
en aquest moment dins del govern. Era certament un intel·lectual
amb idees pròpies, això ho havia estat durant molts anys. Però, a
més, val la pena recordar que era una persona que encertava en la
identificació de problemes bàsics -cosa que no sempre és fàcil- i,
que moltes vegades proposava per a aquests problemes solucions
realment imaginatives i encertades -cosa més difícil encara-.
Després m'hi referiré amb temes que estan encara vius i vigents en
el nostre país.
Abans, Macià Alavedra i Pasqual Maragall també s'han referit a la
seva personalitat política i, concretament, han centrat una part de les
seves paraules en la síntesi del pensament de Ramon Trias Fargas
entre la llibertat i la nació, entre la llibertat i Catalunya. Jo, a aquesta síntesi, sempre molt ben combinada, hi afegiria un altre parell de
síntesis també molt importants: d'una banda, la síntesi de la llibertat
individual amb la igualtat d'oportunitats i, de l'altra, la síntesi del
progrés econòmic amb la protecció als més desvalguts.
Tinc també un text que m'agradaria comentar. Tothom ho ha fet
abans. Jo n'agafo un de l'any 1989, quan Ramon Trias Fargas s'acomiadava de la presidència de Convergència Democràtica de
Catalunya. En aquell moment, va dir textualment: "Estic segur que
pràcticament ningú en aquesta sala -en la sala que ell estava- i
ningú que estigui a les llistes de militants -lògicament de
Convergència-, no dubteu -deia e l l - del meu nacionalisme. Però
fins i tot en temes que al principi eren més discutits, com per exemple el de la doctrina social, jo -deia e l l - des del primer dia abans de
fusionar-me (aquesta és una paraula molt de moda, però ell es referia abans de fusionar lògicament Equerra Democràtica de Catalunya
amb Convergència) em vaig manifestar obertament a la premsa i a
les assemblees de partit com un liberal de sempre. Un liberal a la
clandestinitat, a Espanya, i a l'estranger a l'època de Franco. Un liberal sense reticències, a l'època posterior, a la mort del general, en
què estava de moda (abans ho ha dit Macià Alavedra) el marxisme.
Un liberal -deia ell el 1989-, ara mateix, que això de la ¡dea liberal
del progrés, de justícia i de les llibertats de les persones i dels pobles
ja és més generalment acceptat". És a dir, com abans ha dit Pasqual
Maragall, era el liberal, el liberal de sempre, que no va canviar les
seves idees, en aquest sentit, en cap moment.
Crec que Ramon Trias Fargas tenia dins del seu pensament una altra
característica que val la pena de subratllar: ell era un convençut que
la llibertat individual només és completa de veritat, només és autèntica de veritat, només agafa cos de veritat quan, a més, es combina
amb la llibertat de la nació, de la comunitat o de la col·lectivitat. És
a dir que la llibertat individual que comporta renunciar a la identitat
nacional no té cap sentit. I també deia el contrari: les llibertats nacionals que acaben ofegant les llibertats individuals en un estat de dret
12
�tampoc tenen cap sentit. La llibertat individual no és abstracta i s'enriqueix en el buit, sinó que per agafar cos plenament necessita
aquest caldo de cultiu que és concretament la llibertat col·lectiva o
la llibertat nacional. El 1984, en una reflexió que feia sobre nació i
nacionalisme, Ramon Trias Fargas deia també: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a una causa eterna de la llibertat; aquesta ha estat la contrasenya del nostre nacionalisme. I perquè
hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim i formem part modestament, però dignament, del concert de les nacions. Aquesta simbiosi entre llibertat i
nacionalisme no l'hem d'abandonar mai".
Aquesta simbiosi entre llibertat individual i llibertat col·lectiva es va
manifestar amb una gran força en el moment de la discussió sobre el
català, de la llengua catalana a la Comissió Constitucional a les
Corts a Madrid. Abans Macià Alavedra ens ha fet també una referència, en aquest sentit, de la defensa abrandada de Ramon Trias Fargas
sobre la llengua. Ramon Trias Fargas, en aquell moment quan defensava davant d'aquesta Comissió Constitucional a les Corts de Madrid
el tema del reconeixement del català com a llengua pròpia de
Catalunya, deia - n o en paraules textuals en aquest cas- que la
defensa de la llengua era una qüestió moral i de drets humans, i que
la igualtat d'oportunitats per a les llengües que havien de conviure
en un mateix territori era un aspecte positiu que calia conservar.
Però, al mateix temps, també deia que el tracte igual de dues coses
desiguals equival a tracte desigual. Recordem per què fets recents
que han passat en el nostre país en aquests últims any i mig, dos
anys, il·lustren bastant -crec j o - la vigència del pensament, en
aquest sentit, de Ramon Trias Fargas. Recordo que ell deia: "El tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual". És una
lliçó que està plenament vigent encara en alguns esquemes del nostre país, i en algunes discussions recents que hi ha hagut en aquests
darrers temps.
Aquestes conviccions liberals i nacionalistes s'aplicaven també en el
cas de Ramon Trias Fargas a la sobirania política i a l'autonomia
financera de Catalunya. Com tothom coneix, són qüestions pendents
encara en bona part: sobirania política i autonomia financera. Jo avui
he fet un acte que Macià Alavedra ha fet moltes vegades i que
Ramon Trias Fargas també havia fet moltes vegades, portar al
Parlament de Catalunya el Pressupost de la Generalitat - h o he fet
aquest matí-. I repassant memòries molt antigues comprovava com
a principi dels 80, l'any 1980, quan Ramon Trias Fargas era el primer
conseller d'Economia del govern Pujol, va presentar al Parlament de
Catalunya un pressupost que pujava pocs milers de milions de pessetes -la veritat és que eren molt poquets-. Jo avui he presentat un
pressupost en el Parlament de Catalunya que passa dels dos bilions
cent mil milions de pessetes. Ho he fet 20 anys després, és veritat.
Però això demostra fins a quin punt, també des del punt de vista de
l'autogovern, des del punt de vista, en part, de l'autonomia financers
�ra s'han donat passes importants en aquests darrers vint anys que no
són negligibles. Una altra cosa és que no hem arribat - i això jo ho
subratllo amb un especial èmfasi- en el punt que molts de nosaltres
desitjaríem, però en tot cas la veritat és que des de molts punts de
vista les passes que s'han donat han estat molt importants.
Recordava també de l'acte que vàrem fer al Palau de la Generalitat,
ara fa alguns mesos, que a principi de la dècada dels 80 vàrem estar
a punt - i em refereixo a Catalunya en el seu conjunt- d'arribar a un
molt bon acord de finançament. Concretament l'impulsor també va
ésser, una vegada més, Ramon Trias Fargas, en aquell moment conjuntament amb una persona que ens va deixar fa poc, que va morir
fa poques setmanes, Jaime Garcia Añoveros, llavors ministre
d'Hisenda d'Unió del Centre Democràtic. Doncs bé, recordem avui,
tot i que fa pràcticament 20 anys d'això, que en aquell moment, i
d'això a Convergència n'hem parlat moltes vegades, es va estar a
punt, a un mil·límetre, d'arribar a un acord fiscal, a un acord financer molt positiu, molt en clau de futur entre Catalunya i la resta
d'Espanya. Allò, que per raons ara no vénen al cas i que tothom més
o menys intueix. En aquell moment es va perdre una oportunitat molt
gran de la qual encara avui patim una part de les conseqüències
negatives.
Voldria acabar en aquesta línia de l'autonomia financera, perquè em
sembla que, no només com a membre de Convergència sinó també
com a actual conseller d'Economia, val la pena que jo hagi destinat,
encara que siguin uns breus minuts, a recordar -com abans també
ha fet Macià Alavedra- una de les obsessions, més sanes i positives
que va tenir Ramon Trias Fargas, lluitar tant com va poder-i va poder
molt, i va estar a punt, com jo recordava, d'arribar pràcticament a
una solució definitiva- perquè Catalunya tingués no només sobirania
política sinó també l'autonomia financera sense la qual no hi ha ni
llibertat nacional possible ni progrés possible. Ell va lluitar molt per
això. I en aquest sentit recordo que va publicar llibres tan emblemàtics i tan recordats que posaven sobre la taula el gran perill que tenia
Catalunya, ja en aquella època, i que en part segueix tenint encara,
de l'ofec financer. Recordeu aquell llibre titulat Narració d'una asfixia premeditada, que de fet anava precisament en aquesta línia, és a
dir, a denunciar el gravíssim perill que tenia Catalunya si no aconseguia tenir una bona autonomia financera, un bon sistema de finançament, el perill que tenia de quedar com un país de segona fila.
En la seva filosofia Ramon Trias Fargas - i us ho dic perquè aquests
encara són temes d'actualitat, com heu comprovat aquests darrers
mesos i com es comprovarà en els propers mesos també i en els propers anys- venia a dir dues coses molt simples: primer, els impostos
que es paguen a Catalunya s'han de quedar a Catalunya (això ho
entén tothom); i la segona cosa que té tant valor com la primera, i
que no la podem oblidar: a partir d'aquí, una vegada això es fes
14
�d'aquesta manera, Catalunya ha de pagar a l'Administració central
pels serveis que presta a Catalunya i, a més, dins de la línia de la
no-divisió i de la cooperació que sempre va defensar Ramon Trias
Fargas, a més, Catalunya una part d'aquests impostos els ha de destinar a ajudar les altres comunitats de l'Estat que estan menys desenvolupades que la nostra a poder agafar també el tren del progrés.
Aquest, en síntesi, era el pensament de Ramon Trias Fargas, que per
altra banda està escrit en molts documents i defensat -insisteixoamb molta vehemència per ell mateix.
Voldria acabar dient que aquelles banderes que va aixecar Ramon
Trias Fargas en aquella època segueixen sent banderes que avui en
part estan encara aixecades en el nostre país, potser no al cent per
cent, perquè també és veritat que hi ha hagut progressos significatius
en aquestes línies, però són banderes que estan aixecades. I jo crec
que el millor homenatge que avui es podria fer a Ramon Trias Fargas
en aquest sentit és que ell sabés que avui a Catalunya hi ha molta
gent -entre la qual jo em compto- compromesa en el fet que aquelles banderes que ell va aixecar arribin algun dia a bon fi.
Cloenda
a càrrec del Sr. Pere Esteve
A la invitació haureu verificat que havíem plantejat aquest acte com
a taula rodona. El que passa és que hem parlat abans amb els
ponents i la realitat de les seves intervencions, per altra banda tan
brillants, fa que l'acte realment hagi estat molt reeixit pel que fa al
nivell, de manera que, per tant, com a organitzadors, ja n'estem
satisfets. Però com que es tracta d'intervencions gairebé no contrastables sinó sumables, hem arribat a la conclusió que potser seria
millor que obrissim un torn de paraules per si algú de les persones
assistents volgués fer alguna pregunta, demanar algun aclariment o
alguna ampliació d'algun dels aspectes tractats. Així, doncs, ho
farem d'aquesta manera abans de cloure l'acte.
Probablement les condicions no són potser de consulta, entre altres
coses probablement perquè les intervencions han estat molt
aclaridores...
(Sr. Artur Mas: "Si em permets una recomanació, posa't la visera i els
'manguitos' i ara ho faràs millor").
Bé, aleshores, com que mentre han parlat Macià Alavedra, Pasqual
Maragall i Artur Mas, jo he anat fent les meves notes i m'he preguntat: "Home, com a moderador, al cap i a la fi, em pot correspondre
fer una síntesi, no?". Però, és clar, el llistat és tan llarg que m'he dit:
"Espera't, Pere, perquè l'únic que faràs és repetir tot el que ja han dit,
no? I la qualitat de la síntesi s'ha de mirar de no perdre".
15
�He intentat sintetitzar..., però, com? En primer lloc, de les tres intervencions, se'n dedueix un fet fonamental de la figura de Ramon Trias
Fargas, que és la transcendència. És transcendent en dos aspectes:
1. És transcendent amb el que va fer: allò que va fer compta, allò
que va fer ho tenim, ens afecta, és permanent, hi és. 2. És transcendent amb el que va dir: el que va dir és vigent, el que va dir mereix
discussió, el que va dir és ric. Per tant, el primer aspecte que cal destacar, telegràficament, com correspon a una persona que vol fer síntesi és la transcendència.
Clar que d'aquests aspectes que s'han parlat, jo també n'he seleccionat alguns que, en el terreny una mica egoista, servissin per al fet
que estem convocant un partit que celebra 25 anys i, det fet, en sóc
secretari general. Un aspecte molt important de la figura de Ramon
Trias Fargas ens ha de servir molt al partit i als partits: el seu no-convencionalisme. S'ha utilitat l'expressió "no convencional", s'ha utilitzat l'expressió "imaginació" i Artur Mas ha utilitzat la paraula
"encert". Per tant, es acta la necessitat de tenir polítics amb sentit no
convencional, de no donar per descomptat moltes coses que en la
política i en la societat es donen per descomptat i, en canvi, d'aplicar imaginació, valentia i, a més, evidentment, d'encertar.
I un altre aspecte, també relacionat amb el partit, seria un tema molt
interessant, que ja l'ha tocat Macià Alavedra: el tema de la disciplina. Evidentment, Ramon Trias Fargas és un exemple de com una persona és capaç, des d'una posició molt personal, molt oberta, molt
seva i també com a president d'un partit, d'acceptar la disciplina. En
un moment com aquest, també crec que és un aspecte important,
trobar aquell punt del que és la disciplina; a més, la personalitat en
un partit, em sembla francament interessant i, per tant, de Ramon
Trias Fargas, en podem aprendre.
A mi, em fa l'efecte -s'ha dit diverses vegades- que la personalitat
de Ramon Trias Fargas se seguirà estudiant. És absolutament legítim
i necessari. Crec sincerament, a més, que pot ser un element d'enriquiment fonamental cap als que creiem -crec que molts- en els elements més renovadors del que podríem dir "terceres vies", el que
d'alguna manera avui a Europa potser capitalitza més del compte
Blair. És a dir, tot allò que significa elements renovadors dels corrents
convencionals conservador i esquerres. I que al voltant d'elements
de centre, liberals, progressistes, de tots aquests elements enriquidors, i que tots els partits tenim d'alguna manera l'intent - j o crec
que l'obligació- de fer créixer, són elements que es poden nodrir
d'una manera intensa dels pensaments de Ramon Trias Fargas.
Com ja que he dit que no ho diria tot, em limito a aquests quatre
punts. Fer una descripció, intentar fer una síntesi d'una persona de
tanta complexitat -com ens ha dit Macià Alavedra- no és possible.
Per tant, pel que fa la síntesi de Ramon Trias Fargas haurem d'enten16
�dre sempre que, al final, la seva síntesi és la seva vida. Cap dels seus
aspectes podria ser la síntesi, no?
En tot cas us vull agrair-vos la vostra assistència i us vull dir que, com
a Fundació Ramon Trias Fargas i com a partit, tenim el legítim orgull
-avui confirmat- d'haver tingut Ramon Trias Fargas entre nosaltres i
l'orgull d'incloure entre els nostres objectius el de conservar i el
d'enriquir el seu record.
Barcelona, 28 de març de 2000
•MMMmaMM
�\ B Fundació
Ramon Trias Fargas
Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. 93 215 58 48
Fax 93 488 00 25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La figura humana i política de Ramon Trias Fargas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Alavedra, Macià, 1934-2018
Maragall, Pasqual, 1941-
Mas, Artur
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-03-28
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Homenatges i distincions
Catalunya
Liberalisme
Política
Description
An account of the resource
19 p. Document que recull les intervencions a la taula rodona organitzada per la Fundació Trias Fargas.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Trias Fargas
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Esteve, Pere, 1942-2005, 1942-2005 (moderador)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/568/llibre_senseprotocol.jpg
28f6f0c447008e94e84f3b39def1a444
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: sense protocol
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fotografies
Acció política
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Álvarez, Pepa
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Rafael Campalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Rights
Information about rights held in and over the resource
Els recursos obtinguts de la venda d'aquesta publicació seran destinats a Alzheimer International-Fundació Pasqual Maragall.
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Description
An account of the resource
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
Abstract
A summary of the resource.
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/579/llibre_quepensaPM.jpg
99de6c245fd9b59c67a38513207b091b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què pensa Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Àlvaro, Francesc-Marc, 1967-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Dèria
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Llibre-entrevista resultat de la curiositat per descobrir i explicar què pensa en Pasqual Maragall sobre la seva activitat política, la seva dimensió humana i l'actualitat, en general.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2730/20180331_LVG_JAmat_CartesEU_PM.pdf
a5f7988f557724018567e7e44f3adff3
PDF Text
Text
MIRADES
Dissabte, 31 març 2018
Cultura|s La Vanguardia
20
Mirade|s
Pasqual Maragall
pensa Europa
JORDI AMAT
“Les patrulles de la frontera hon
garesa han arrencat la malla me
tàl∙lica que fou la mimesi del teló
d’acer: renovarla hauria costat
més que eliminarla”. La frase està
disseminada en una de les entra
des del dietari Dones que dormen
de Valentí Puig. Anys 198990.
Aviat caurà l’esquerda continental
que era el Mur. La crisi soviètica
repercuteix als seus països satèl∙lit
i Europa, per primera vegada des
prés del final de la Segona Guerra
Mundial, pateix una crisi que la
transformarà. L’assagista Puig,
sempre atent a la política interna
cional, ho intueix. Podria estar co
mençant un temps nou. “Si amb la
Revolució Russa tot començà a
canviar, i Ialta donà una nova for
ma al mapa d’Europa, potser vivim
avui una mutació més perdura
ble.” Què havia de passar? Com po
dia articularse per a bé aquella
mutació? Ara, en un altre moment
de crisi de la construcció política
del continent, val la pena recordar
el que es va pensar en aquell
moment.
Pocs ho van pensar amb la pro
funditat de Pasqual Maragall, un
polític que es va descobrir a si ma
teix com un patriota europeu quan
l’any 1985 va veure el disbarat del
Checkpoint Charlie. Si els arbres
eren els mateixos als parcs sepa
rats pel mur, per què no començar
a pensar la reconciliació? Aquella
idea era ètica, política i intel∙lec
tual. És una part oblidada del llegat
de Maragall. A través de papers
oblidats i d’altres d’inèdits, que són
demostració de la seva ambició po
lítica i capacitat d’interlocució
amb grans polítics i intel∙lectuals,
aquí provem d’explicarho.
Aquell moment crític d’Europa,
en el camp del catalanisme pro
gressista, diria que pocs el van sen
tir amb tanta profunditat com l’al
calde Maragall. La seva circums
tància concreta, que és d’una
concentració màxima, l’afavoria.
Està immers en un projecte d’una
ambició enorme: la modernització
De Maragall a
Daniel CohnBendit
15 de febrer del 1995
“Com potser sàpiga,
vaig anar a Sarajevo per
commemorar el trist
aniversari dels mil dies
de setge. M’agradaria
poder trobarnos a
Barcelona per donarli a
conèixer les meves
impressions d’aquest
viatge a la capital
bosniana”.
Jordi Amat
Largo proceso, amargo
sueño. Cultura y política en
la Cataluña contemporánea
TUSQUETS.
448 PÀGINES. 20 EUROS
A la venda el 4 d’abril,
‘Largo proceso, amargo
sueño’ és una revisió –o
mutació– del llibre ‘El llarg
procés’ publicat per l’autor
el 2015, un assaig d’història
dels intel∙lectuals per enten
dre les cultures polítiques
a la Catalunya de postguerra
de la ciutat de Barcelona, perquè
es converteixi en una capital del
món, amb l’horitzó immediat dels
Jocs Olímpics del 1992. En aquell
període d’una intensitat frenètica,
d’una concentració tremenda d’ell
i dels seus equips, Maragall —que
buscava la construcció del seu li
deratge polític a través de la pro
jecció internacional dels Jocs (ho
va veure Xavier Roig, el seu cap de
gabinet)— va identificar una veu
de la nova Europa que parlava per
ell: Václav Havel.
Diàleg amb
Havel
“Quina experiència hem viscut?
Un intent de sotmetre el món a la
ideologia. Quin fracàs! Potser ser
veixi perquè els intel∙lectuals com
prenguin que no n’hi ha prou amb
elaborar una teoria per adaptarhi
després la realitat”. Principis de
l’estiu del 1989. El dramaturg Vá
clav Havel, que encara vivia en lli
bertat vigilada als afores de Praga,
responia llargament a les pregun
tes de Michel Bongiovanni. El te
ma de la conversa era la responsa
bilitat dels intel∙lectuals. En una
societat sense llibertat com la txe
coslovaca, però també en una de
mocràcia diguemne convencio
nal. Construir futur era tasca dels
polítics, mentre que als intel∙lec
tuals els tocava vigilar els polítics
quan aquests s’allunyessin de la
realitat, captius de la ideologia.
Al cap de menys d’un mes, el dis
sident Havel redactava el discurs
d’acceptació del premi de la Pau
que li havia concedit l’Associació
de Llibreters Alemanys i que a mit
jans d’octubre li van lliurar a la Fi
ra de Frankfurt. No el va poder lle
gir, perquè el govern txec no li va
permetre sortir del país, però les
seves paraules es van poder ser
sentir precedides d’una introduc
ció d’André Glucksmann. Quan es
referia tant al polític i sindicalista
polonès Lech Walesa com a Sal >
�MIRADES
AVANÇAMENT EDITORIAL
“Vam prendre una
cervesa, sí, a la plaça
Sant Josep Oriol, i vam
veure la plaça del Pi,
però sempre envoltats
de 10 o 15 fotògrafs: ells
ens veien però nosaltres
no vèiem res. Vam parlar
de Catalunya Segle XXI,
inspirada en bona
mesura en els seus escrits
‘Word on words’
i ‘At home’ (“Catalunya
com a àgora i no com a
temple”, que va dir
Antoni Puigverd) i em
vau comentar la vostra
simpatia per la idea”.
Maragall amb Václav Havel al Barri
Gòtic durant la visita del president
txec a Barcelona el maig del 1995
per rebre el Premi Internacional
Catalunya
FOTO KIM MANRESA / ARXIU
21
De Maragall a Havel,
12 de maig del 1995
Cultura|s La Vanguardia
Dissabte, 31 març 2018
El projecte europeu és tema recurrent de debat, especialment en
temps de crisi, però són pocs els polítics que l’han pensat amb
profunditat. Un d’ells ha estat Pasqual Maragall. Reconstruïm les
seves idees sobre Europa des de la seva correspondència amb
altres polítics que Jordi Amat ha rescatat en una nova versió del
seu llibre sobre cultura i política a Catalunya
�MIRADES
Dissabte, 31 març 2018
Cultura|s La Vanguardia
22
> man Rushdie (contra qui l’aia
tol∙là Khomeini havia dictat l’edic
te religiós que el condemnava a
mort per la publicació d’Els versos
satànics), Havel reflexionava so
bre els usos de la paraula. Paraules
com pau o socialisme. Paraules
que no eren innocents. “La qüestió
que jo voldria plantejar és que les
paraules són un fenomen miste
riós, ambigu, ambivalent i
pèrfid”. Calia lluitar con
tra els seus usos perver
sos. No era un repte
només lingüístic. Era
una tasca intrínseca
ment ètica.
En aquella entrevis
ta clandestina, compa
rant el present amb el
passat més dur, Havel
anunciava que al seu país “està
apareixent l’esbós d’una vida pú
blica”. A mitjans de novembre del
1989, enfrontantse amb el règim
decadent, l’esbós de societat civil
es convertia en realitat mobilitza
da: la gent va ocupar els carrers de
Bratislava i Praga demanant la di
missió del govern comunista. Era
la revolució de vellut, al cor de la
qual bategava el moviment refor
mista Fòrum Cívic, on Havel des
puntava. A finals d’any l’intel∙lec
tual s’havia convertit en el polític
que lideraria la democratització
del país. El 29 de desembre era ele
git president de la República. Era
un referent democràtic global.
També per a Maragall. Així ho va
explicitar en un article publicat a
les pàgines de La Vanguardia, po
ques hores abans de la visita llam
pec que Havel va fer a Barcelona a
finals del 1990. “La seva reflexió
sobre el valor de la paraula ha pro
posat una nova mirada política i
moral sobre el nostre temps”. Deia
Maragall que havia recomanat una
vegada i una altra Paraules sobre
paraula, la traducció al català que
Monika Zgustová va fer del dis
curs de Frankfurt. La lliçó de Ha
vel valia per a tothom. També per
als catalans, “tan sovint autose
grestats en la polèmica sobre les
nostres grans paraules”. Durant
l’any següent, just abans de les fes
tes de la Mercè, Maragall va visitar
Praga per entrevistarse amb Ha
vel; també ho havia fet, per cert,
Jordi Pujol.
Llavors, com una tràgica ona ex
pansiva de la implosió soviètica,
per primera vegada després de la
Segona Guerra Mundial, la guerra
va tornar al cor d’Europa. Iugoslà
via explotava en un conflicte bru
tal on, encavalcat a l’ambició d’ex
pansió territorial, es barrejava l’odi
entre comunitats. Odi ètnic, reli
giós, nacionalista. La brutalitat de
la guerra entre germans era, una
altra vegada, una presència real.
Maragall, que estava adquirint cer
ta rellevància com a polític inter
nacional a través dels Jocs, va sen
tir el dolor a la seva pell d’alcalde.
Un alcalde que creia que Europa,
sobretot, era una trama de ciutats.
Des d’aquesta posició llegeix un al
tre text de Havel: On home. És cap
tivador. Era el discurs que Havel
va pronunciar quan li van concedir
el doctorat honoris causa de la
Universitat de Lehigh a Pennsilvà
nia l’octubre del 1991.
Maragall el va descobrir a les pà
gines del desembre de The New
York Review of Books. Va quedar
tan magnetitzat, com si Havel po
sés paraules a les seves intuïcions,
que ell mateix en va fer una adap
tació personal i en català —A casa
meva— que es va publicar com a
article a La Vanguardia. Davant les
visions que intentaven extirpar la
identitat nacional de la vivència in
dividual de la política, Havel ho as
sumia com a punt de partida ne
cessari per edificar una societat cí
vica. Aquest model de societat era
el punt d’arribada del seu compro
mís polític. Construir el civisme
—“un sistema polític basat en el
ciutadà i que reconegui els drets
fonamentals, civils i humans, en
tota la seva universal validesa, i
aplicats amb igualtat”— havia de
ser l’objectiu de l’Estat. “Establir
un Estat sobre qualsevol altre prin
cipi que el del civisme —per exem
ple el principi de la ideologia, la na
cionalitat o la religió— significaria
fer més important que els altres un
aspecte de casa nostra i, per tant,
ens reduiria com a poble, reduiria
De Maragall a Semprún,
19 de març del 1995
“Aquella emoció pel lloc
en el teu cas és emoció
històrica, però també
física. Apareix en la
màgia de la muntanya
d’Ettersberg, al costat de
Weimar, un diumenge
de març: tornes a
Buchenwald i ja no
hi ha columnes de fum
per les quals tants
ascendien fins a ‘la seva
tomba als núvols on
no s’està estret’. I
proposes de fundarhi, a
Ettersberg, una institució
europea destinada a la
memòria i a la
prospectiva. És a
Ettersberg on s’ha de
refundar Europa”.
el nostre món natural. I això quasi
mai no condueix a res de bo”.
Europa era l’àmbit on Maragall
—intuint la globalització que vin
dria— creia que aquella societat cí
vica es podria construir.
És una idea, de fet, una vivència,
que va tenir la seva translació con
creta en el discurs inaugural dels
Jocs. Es va adreçar als ciutadans
del món i, amb tota naturalitat, els
va anomenar germans. Després de
parlar de Catalunya, Espanya i els
països llatinoamericans, es va refe
rir explícitament a una nova pàtria
—Europa— i va fer seu el clam del
president de les Nacions Unides
perquè, en sintonia amb l’esperit
olímpic, hi hagués una treva als
Balcans. No va ser possible, però el
seu compromís amb la pau tindria
la seva millor visualització al dinar
d’alcaldes celebrat el primer diu
menge olímpic al Saló de Cent de
l’Ajuntament. El reconstrueixo a
través de la crònica que en va es
criure Mayka Navarro. Encara que
l’alcalde de Belgrad hi havia estat
convidat, no hi va assistir. Sí que ho
va fer Muhamed Kresevljakovic,
l’alcalde de Sarajevo. Amb la ciutat
assetjada per les bombes des del
mes d’abril anterior, Kresevljako
vic havia rebut tard el fax que el
convidava a la inauguració, però
tot i així va poder arribar al Saló de
Cent. Va seure a la taula presiden
cial i va exposar el seu missatge
d’agonia micròfon en mà. Maragall
—defensant la idea que les ciutats
són el cor de les nacions i l’espe
rança de la humanitat— es va soli
daritzar amb ell: “Barcelona i els
seus ciutadans es comprometen
solidàriament a ajudar Sarajevo en
la seva lluita per la pau”. No van ser
només paraules: la vinculació de
Barcelona amb la ciutat va ser real.
La qüestió, després de l’èxit dels
Jocs i en el magma de reflexió so
bre Europa en què Maragall estava
bussejant, era com transformar en
una proposta política concreta
aquell capital de prestigi i aquell
projecte ideològic en elaboració. I
aquella reconfiguració, tan sugges
tiva, no es va poder encarrilar bé.
No seria mai hegemònica a la casa
que Maragall, després dels Jocs,
va assumir que, tard o d’hora, hau
ria d’habitar: la Generalitat de Ca
talunya.
Identitat
local i política
europea
A finals del 1994 Catherine Camus
�De Maragall a Mitterrand,
20 d’abril del 1995
“És que tot el que la
globalització de les
nostres vides anuncia
com a possible –la
fraternitat, el
coneixement dels altres,
l’amistat, la coexistència
internacional– és
realment probable ?
Per quan? Quin serà el
paper d’Europa en
aquest marc? L’esquerra
s’ha de fer aquestes
preguntes”.
Maragall amb Semprún, quan aquest
era ministre de Cultura, durant
l’entrega del quadre ‘Teulades de
Barcelona’ de Picasso al museu del
pintor el 1991
P. MADUEÑO /ARXIU
MIRADES
Dissabte, 31 març 2018
continuar endinsantse al camí
que portava a la pàtria d’arribada:
Europa.
En aquells moments, Maragall
exercia de president del Consell de
Municipis i Regions d’Europa,
mentre que Jordi Pujol ho era de
l’Assemblea de les Regions d’Euro
pa. Des d’aquella posició, el març
del 1995 va escriure una carta pri
vada a François Mitterrand, presi
dent de la República Francesa. Li
recordava que l’havia vist per pri
mera vegada “un jour gris” de l’oc
tubre de l’any 1959 a París. Aquell
dia, Maragall, que venia del silenci
civil espanyol, havia descobert es
coltantlo l’oratòria política. I,
molt després, havia tingut la sort
d’haver pogut reunirse amb ell.
L’última vegada a Estrasburg, l’oc
tubre del 1993, durant una reunió
del Consell de Municipis i Re
gions. Mitterrand havia parlat en
aquella ocasió de la guerra dels
Balcans i Maragall va apuntar unes
paraules que va repetir en
aquella carta. Li escri
via per demanarli al
president francès
que
continués
compromès amb
Europa, un com
promís que passa
va per assumir la
subsidiarietat com a
manera d’augmentar
democràticament la vida
dels europeus.
Subsidiarietat era cessió de po
der dels estats a les regions i a les
ciutats. Subsidiarietat era replan
tejar la sobirania per acostarla
més i més a la gent. Subsidiarietat
és encara avui l’esperança que pot
reconstruir la utopia de la Unió
com a espai democràtic on encar
nar l’agenda revolucionària de la
llibertat a través de la fraternitat
que fa possible la igualtat.
Era la mateixa idea que havia
formulat feia un mes en cartes tant
a Felipe González com a Jorge
Semprún. “No deixis el govern, no
deixis el poder, com diu la gent, pe
rò deixa poder”, li demanava a
González. Aquest era el nucli del
pensament europeu que volia ela
borar i sobre el qual també li parla
va, des de la cultura, a Semprún a
partir d’unes paraules de Semprún
mateix: “Les pàtries només són
vies cap a l’universalisme de la raó
democràtica”. Aquella pàtria de
partida, en el pensament europeu
de Semprún, era la muntanya d’Et
tersberg, al costat de Weimar, a
prop de Buchenwald. Per a Mara
gall també podia serho l’Empor
dà. “Viatge i quietud. Tranquil∙litat
i vigilància. Llenguatge i creença.
Aquests són els pols d’una de les
ànimes d’Europa, l’ànima catalana.
I segurament de totes”. Aquella fi
losofia europea volia convertirla
en acció política. Per dirho amb
una expressió que va voler patri
monialitzar i que ha estudiat Jau
me Bellmunt: es tractava d’inter
venir a Europa a partir d’una acció
catalana. |
Cultura|s La Vanguardia
tra els altres”. A partir d’aquí, pluja
d’idees. Fon vida, pensament i po
lítica. Barreja sensacions de preo
cupació civil amb l’experiència
paisatgística o les lectures que té
temps de fer. Des de l’últim poe
mari d’Àlex Susanna, passant per
un article de Jean Daniel fins a un
altre discurs de Havel: el que va
pronunciar al Congrés Internacio
nal del Pen Club. I finalment, a
partir d’una carta publicada en la
premsa d’una víctima d’ETA, re
flexionava sobre com podria ar
ticularse políticament la reconci
liació. Les paraules de Cristina
Cuesta, empeltades en la reflexió
de Havel i un viatge recent que ha
via fet a Sarajevo, el portaven a
esperançarse amb “una sensibili
tat mundial creixent en aquest
sentit”.
Des d’on podia treballar políti
cament ell per augmentar aquella
sensibilitat? Des d’Europa, esclar,
més enllà de Barcelona. Des del
govern d’Espanya? Alguns
dels seus col∙laboradors
més propers van fanta
siejar amb aquella pos
sibilitat. Però a la fi, el
seu radi d’acció, si
l’ampliava, era clar on
el situava. A Catalu
nya. A Catalunya, com
a pàtria de partida, per
23
anat més lluny, potser, en l’expres
sió d’una cultura europea vinguda
del fred, superadora de nacionalis
mes vacus i universalismes inge
nus, filla de la bogeria centreeuro
pea i de l’estupidesa estalinista,
coetània de l’ecologisme i del pen
sament lleu, escèptica i esperan
çada a la vegada”. L’afany de forjar
aquesta cultura europea, partint
de Barcelona i de Catalunya, va
ser un desafiament —un desafia
ment que el portava a refundar el
seu propi marc de comprensió de
la realitat, com explica Joan Fuster
Sobrepere a Pasqual Maragall.
Pensamiento y acción— que va ob
sessionar Maragall durant la pri
mera meitat del 1995. Estava
immers en la preparació de les
últimes eleccions a què es presen
taria per revalidar l’alcaldia, en
plena agonia d’un felipisme nu i
envellit.
Maragall va passar aquell final
d’any a la seva casa de l’Empordà.
D’aquells dies, d’aparent recés, va
quedar com a testimoni una cròni
ca molt personal, escrita en format
de diari, que va ocupar quatre pà
gines en publicarse al Diari de Gi
rona. L’arrencada era esplèndida:
“Tots anem en el mateix vaixell
assetjat per mil tempestes, fent
aigües per més d’un forat i tots sen
tim els crits d’uns passatgers con
Grup Godó President Javier Godó, comte de Godó. Conseller Delegat Carlos Godó Valls La Vanguardia Director Màrius Carol. Cultura|s Redactor en cap Sergio VilaSanjuán. Cap secció Isabel Gómez Melenchón. Redacció Anna Duran, Antònia Justicia, Ignasi Moya. Disseny Anna Belil, Carol Téllez
Cultura|s. Edita: La Vanguardia Ediciones, S.L. Imprimeix: CREA, Impressions de Catalunya, SL. Dipòsit legal: B63891958
va anar a Barcelona per presentar
una obra pòstuma del seu pare: El
primer home, traduïda simultà
niament en castellà (Tusquets) i
català (Empúries). La presentació
va tenir lloc en un acte celebrat al
Col∙legi de Periodistes —hi van
parlar Josep Ramoneda, Jorge
Semprún, Lluís Bassets i Florence
Malraux— i un altre a la Universi
tat Pompeu Fabra, on va intervenir
també Antoni Marí. En aquest se
gon acte, entre el públic, hi havia
Pasqual Maragall. Pocs dies des
prés, Maragall rebia un exemplar
de l’edició no venal que Tusquets
va imprimir d’Una tumba en las
nubes: el discurs, titulat amb un
vers de Paul Celan, que Jorge Sem
prún havia pronunciat a l’octubre
quan li van concedir el premi de la
Pau a Frankfurt.
L’alcalde va escriure a Semprún
una carta d’agraïment. “M’ha inte
ressat sobretot la teva especulació,
en el millor sentit, sobre la memò
ria alemanya i europea”. Ja es po
dia començar a elaborar, després
del gran sotrac, cultura europea?
“Alguna cosa se n’intueix en el teu
discurs de Frankfurt”. Potser la ca
pitalitat europea de la cultura, per
a la qual Barcelona es postulava,
podria ser el pretext per aprofun
dirhi. I recordava el discurs de
Havel de feia cinc anys. “És qui ha
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall pensa Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Amat, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-03-31
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Description
An account of the resource
Article publicat al Culura/s de La Vanguardia, que recupera les cartes que Pasqual Maragall va escriure a diverses personalitat d'arreu d'Europa.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf
fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3
PDF Text
Text
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
2
Matar
el Cobi
Fa vint anys la posició dominant en el debat
intel·lectual català girava entorn de les
propostes del catalanisme progressista que
basculava en òrbita socialista. La pugna
pujolisme/antipujolisme dominava l’escena.
El temps transcorregut des d’aleshores ha vist
com el nacionalisme modernitzava el seu
relat, derivant cap a un sobiranisme que
sembla assolir el seu moment d’auge. I des
d’aquesta posició de força, dóna mostres de
voler modificar el relat històric per recloure
el catalanisme d’esquerres, encarnat en el
‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota
historiogràfica. Realment avui el Cobi no
simbolitza més que “la Barcelona del passat”?
JORDI AMAT
Ara fa vint anys que algú en algun
despatx, retallant una citació
d’aquí i una d’allà, va elaborar el
document Henry Ucelay Da Cal i
Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era
un libel anònim. Es va fotocopiar
el juliol de 1993 i va començar a
circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent.
No es tractava només d’una batalla
de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes
negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema.
Com és prou sabut, el pes que els
historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat
profundíssim. En aquest sentit, el
libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista
L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni
damunt del qual el nacionalisme
havia bastit la medul·la de la seva
cultura política. Era, doncs, una
amenaça d’exclusió. Si dissenties
del relat oficial, esdevindries un
empestat.
No sóc historiador professional,
sinó més aviat un intrús dins
d’aquest gremi, però em fa l’efecte
que a la historiografia del país, des
del punt de vista de la dignitat,
aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel,
per potinera que fos, delatava
també una temença: la por que el
catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la
societat s’expliquessin sense situar
com a eix central l’autodenominat
moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma
en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per
això, passats els anys, llegit des de
l’òptica de la història intel·lectual,
l’aparició del libel pot entendre’s
com un dels primers símptomes
d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada
dels noranta– que, a la llarga, pel
que fa al catalanisme, tal vegada ha
esdevingut decisiu. No cal ser
Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar.
Velles raons
Per situar el debat cal remuntar-se
en el temps i simplificar. A mitjan
anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial
el marxisme es va convertir en el
paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot
Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El
1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un
“socialista marxista”, ho expressa-
�progressista. La paradoxa és que
aquesta estigmatització s’aniria
projectant, de manera cada cop
més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i
el polític– que posava el seu capital
moral i financer a favor seu però
també de l’oposició al règim i la
vertebració d’una cultura política
democràtica.
Pinça perfecta
va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se
ha divulgado en los últimos diez
años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que
Borja de Riquer, fent un balanç de
res totèmiques –Manuel Sacristán
i Josep Fontana (amb l’afegit del
gegant Pierre Vilar)–, el marxisme
a Catalunya, mancat d’una tradició
sòlida, no sembla que hagi produït
obres de gran valor.
Sí que va tenir prou incidència,
en canvi, per elaborar una xarxa
d’idees i persones: una nova esquer-
Fa l’efecte que calgui passar comptes amb
el moment de més projecció de Catalunya
al món a través de la seva capital
la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació
del marxisme, deia Riquer, fou
“bastante pragmática, superficial y
quizá mucho más el resultado de
una conversión político-ideológica
que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu-
ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay
Da Cal). Aquesta xarxa de poder,
tramada des del partit nacional que
es va arriscar a ser el PSUC, es va
saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene-
trar la universitat i la van beneir
sectors compromesos de l’Església
i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com
afirma el professor Jordi Casassas,
era una hegemonia prou forta per
imposar una interpretació de la
cultura nacional. Tenia un discurs
travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de
Joaquim Molas i Josep Maria
Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la
caracterització per part de Jordi
Solé Tura de la doctrina de Prat de
la Riba com a exemple d’ideologia
burgesa a Catalanisme i revolució
burgesa (1967), un assaig que va
tenir una recepció conflictiva tant
en el camp nacionalista –Benet o
Pujol– com en el comunista –Fon-
El Cobi, la mascota
olímpica del 1992,
s’allunya volant en
un vaixell durant
la cerimònia
de cloenda dels
Jocs a l’Estadi de
Montjuïc
FOTO: ARXIU
El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels
anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi
van afegir les reticències de Josep
Tarradellas i només va faltar que
Josep Pla hi posés un substantiu
de la seva part. Pinça perfecta.
L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més
des de posicions d’elitisme tronat
(ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de
Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les
classes mitjanes. Aquests són els
fets: alhora de contrastar-se a les
urnes, el discurs resultava estèril.
Durant els vuitanta, en un període
de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va
incorporar noves significacions.
Del banquer burgès es va passar al
botiguer populista i la corrua
d’oposicions que se’n derivaven:
ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid.
Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica
d’exclusió/inclusió definidora >
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
L’estigmatització
de la burgesia
es va projectar sobre
Pujol fins a esdevenir
antipujolisme
3
tana inclòs, més Josep Termes–.
La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la
catalanitat, com ara sembla que es
vulgui fer creure en un exercici de
contrareforma. Cal no perdre de
vista que, pel que fa a les ciències
socials, els caps més assenyats del
moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu
marxista, alhora que sintonitzaven
la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a
la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies
que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia
que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se
en una societat ja plenament capitalista.
L’estigmatització de la burgesia
en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme
�TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
4
> del nacionalisme. S’era dels uns
o dels altres. Sense estridències, la
modernització del nacionalisme
–ja fos a través de l’activisme de la
Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat
des de la Generalitat (la Revista de
Catalunya, les Jornades sobre
Nacionalisme, la Fundació Acta
dels joves Culla, Cardús, Rahola,
Villatoro)– ja s’havia posat en
marxa.
Cobi al geriàtric
A la llarga, d’aquella batalla qui en
va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se
suposava que emparava l’aura del
maragallisme–, encaparrada a
sembrar un camp que ella mateixa
acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns
dels contraatacs que van generar
les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia
va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici
que les paraules del dissenyador
mereixin (la comparació amb el
nazisme fa molta angúnia), vaig
trobar revelador que la carregada
anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època
daurada del maragallisme. “Eren
els temps de la ximpleria modelna
del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què
molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del
passat i, de fet, la darrera línia de
l’editorial que el diari El Singular
Digital va dedicar a la qüestió ho
formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és
“la Barcelona del passat”.
Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit
no és una operació innòcua. Altra
vegada usos ideològics del relat
històric. Les plaques tectòniques
que es van començar a moure fa
vint anys han encaixat. Sembla
com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes
amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més
fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva
capital. O gairebé no es recorda o
comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica
revela alguna cosa més que una
venjança retrospectiva dels fills i
els néts de Pujol que el 1989 es van
posar de llarg amb la campanya
“Freedom for Catalonia”. Alguna
cosa més que evidenciar, com cal,
les vergonyes de la Internacional
Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record
d’aquella Barcelona –la capital
que va enterrar la “ciutat de les
bombes” transformant-se de grisa
urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers
que honoraven la tradició dels
Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume
Subirana)– podria distorsionar el
relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non
del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia
en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar
en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels
exiliats esborrats, dels morts sem-
Maragall va intentar pensar el postpujolisme,
però l’elaboració d’una alternativa catalanista
es va complicar des de la mateixa esquerra
per garantir la pervivència de Catalunya.
El “procés de sobiranització”
(Agustí Colomines dixit) en el qual
estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el
qual es pugui bastir un projecte de
futur nodrit en la idea de ruptura
inevitable amb Espanya. La tesi
pre morts i dels vius enterrats en
vida”. Una història pura, en teoria
negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de
la reescriptura és allò que queda
fora d’aquest relat. Nous silencis,
vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po-
sem per cas, la commemoració de
les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador.
La gran implosió
Deia en començar aquest text fet
d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de
l’inici d’un període crític dins del
catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs
espanyol de l’Operació Reformista
(una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda
del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però
aquella crisi la va propulsionar
també l’estela de l’èxit dels Jocs
Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va
projectar. No és estrany que al
llarg de 1992 Maragall comencés a
�fantasiejar amb la possibilitat de
presentar-se a les eleccions a la
presidència de la Generalitat que
s’havien de celebrar, en principi,
el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella
xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven
amb el personatge, van creure que
podrien conquerir el govern de la
Generalitat reagrupant-se entorn
de l’alcalde. Si els haguessin forçat
a definir-se és probable que, poc o
molt, s’haguessin presentat com a
federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol.
Durant aquells anys es va viure
amb la sensació que s’acabava una
etapa. “Des del món periodístic i
una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia
amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural
Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas,
exigia la forja d’una alternativa. Pe-
rò no existia. Potser cap llibre
mostra amb tanta contundència
aquella angoixada desorientació
com l’impagable Contra Cataluña
(1997), d’Arcadi Espada. No puc
deixar de llegir-lo ara en paral·lel
als articles sobre nacionalisme de
Félix de Azúa polemitzant amb
J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de
Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les
pàgines d’opinió catalanes d’El
País orientades per Lluís Bassets.
No deixa de ser alarmant que el
socialisme il·lustrat, a l’òrbita del
qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia
Capmany fins a Alexandre Cirici
passant per Marta Mata o Josep
Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent.
Potser era el preu que pagava per
l’encaparrament antipujolista.
També és veritat que la prolife-
A la imatge, un
moment de l’obra
teatral d’Els Joglars
‘Ubú, president
o els últims dies
de Pompeia’,
estrenada el 2001,
amb Xavier Boada
com a Pasqual
Maremàgnum
(Maragall) i
Ramon Fontseré
com a Excels
(Pujol)
FOTO ANA JIMÉNEZ /
ARXIU
el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el
contingut que s’aportava des del
CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura
del catalanisme (per fer servir el
títol d’un assaig de Joan-Lluís
Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable
polseguera).
Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació
d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien
Josep M. Castellet, Salvador Giner
i Encarna Roca. El seu propòsit,
ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que
gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador
havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels
seus cervells rectors, Josep Maria
Vallès). Maragall tenia intuïcions
lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció
europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que
el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques
Delors o François Mitterrand,
amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena
Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com
a punt de partida, no com a punt
d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va
col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament:
‘Catalunya com a àgora i no com a
temple’”.
L’àgora, a la fi, no es va saber
omplir de contingut. L’alternativa
del catalanisme d’esquerres, més
enllà de patrimonialitzar la noció
de canvi, no va ser gaire més que
un embrió. Es va pecar de diletantisme.
L’elaboració de l’alternativa es
complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit
no farem res de bo”, va dir Pasqual
Maragall a Raimon Obiols després
del Congrés de Sitges de febrer de
1994. La conquesta de la direcció
del PSC per part dels capitans,
més que encetar un nou corrent,
cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al
CCCB. El diàleg entre divergents
no es va produir. Tot i que la seva
proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la
qüestió idiomàtica, de manera que
un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va
quedar expulsat del catalanisme.
Els neocentralistes del diari El
Mundo, que van tenir l’exclusiva
del manifest gràcies al membre
del seu consell d’administració
Eugenio Trias, es fregaven les
mans.
En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions
que van accelerar la lentitud amb
la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si
Maragall s’hagués presentat a les
eleccions autonòmiques de 1995,
tot hauria estat diferent. Potser si
no hagués marxat a Roma, com el
Cobi que es va enlairar tot sol a la
cerimònia de clausura dels Jocs
Olímpics, podria haver liderat uns
processos que va contemplar des
de la distància. Potser...
El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que
feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria
entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per
fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es
van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació,
malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que
Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria
que es desdibuixa creix el nou sobiranisme.
El 25 de juliol de 1992, en català,
quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va
girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la
marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de
Lluís Companys. |
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Sembla que des del sobiranisme es temi que
el record de la Barcelona olímpica distorsioni
el relat que condueix a la independència
Cultura|s La Vanguardia
va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel
Iceta, un Josep Maria Sala, un
Joan Ferran–, a l’hora d’articular
una resposta a la problemàtica
qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus
els seus manifestos. Francesc de
Carreras encara ho recorda.
Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans
des d’una lògica no nacionalista,
es va constituir el 13 de desembre
de 1996 en el marc d’una conferèn-
5
ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits
no disposaven d’estructures per
anar-los fornint sistemàticament
de pensament. El PSC, a més, tot i
controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar
l’elaboració doctrinal. Fundat el
1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en
paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Matar el Cobi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Amat, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2013/06/19
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalanisme
Pujol, Jordi, 1930-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Independència
Catalunya
Barcelona
Cultura
Description
An account of the resource
4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/570/llibre_gobiernosGencat.jpeg
6deee8604fc804dfcbad7fe507cd975e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Los Gobiernos de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Política
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Anguera, Pere, 1953-2010
Duch i Plana, Montserrat, 1959-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Editorial Síntesis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Estudi rigorós, amb diverses aportacions inèdites, que ofereix al lector una visió sintètica i a la vegada analítica de l'ús del poder i les seves realitzacions en la gestió pública dels governs autònoms catalans.
Els autors exposen els precedents de la reclamació d'autogovern i les consecucions i fracassos d'aquest, els partits polítics protagonistes i les biografies dels seus sis presidents: Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. El llibre conclou amb els debats sobre el nou Estatut i l'elecció del president José Montilla, de l'actual govern tripartit.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1571/0000000735.pdf
d8331284bfc3455c476a040b2a6e6e69
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tardaremos en crear una cultura común de gobierno
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
Acció política
Model social
Planificació
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1581/0000000744.pdf
7dcf3a6840125dd978b6bb632f8e71f2
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatut será la primera ley fundamental que cambiará
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Espanya
Catalunya
Estatut
Euroregió
Federalisme
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf
f2bcde738d477873a924686958615128
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Llei de barris
Govern
Catalunya
Espanya
Constitució
Descentralització administrativa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf
1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico
"Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina"
Entrevista Pasqual Maragall President del PSC
Pau Arenós
"Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina"
Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el
polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa
(1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família
(1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga.
Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una
figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha
acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un
patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de
tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu.
--A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla
molt?
--Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho
llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És
probable que el 90% sigui palla.
--Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985).
--L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar.
--¿Amb què gaudeix?
--Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca
Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En
canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un
repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I
ben administrat és un dels plaers de la vida.
--¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa?
--Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix
temps, exuberant a l´alacantina.
--Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa
és com tocar el sant" (1985).
--Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van.
--A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat.
--Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove.
Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo
estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca!
--"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai"
(1985).
--És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la
vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho
sàpigues.
--Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys?
--No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser
opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida
superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill.
--¿I malgrat aquest plaer vol ser president?
�--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc
president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això.
--Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió?
--Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han
destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon
el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors
et destrossa la mà.
--D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada?
--La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula.
I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana.
--A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan
va començar a domesticar la imatge?
--Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure
un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable.
M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la
romana, és a dir, tirat cap endavant.
--És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana.
--Més aviat sí.
--Els seus ulls es van empetitint.
--Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m
tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia.
--Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs...
--Ah, sí. Ha, ha, ha.
--Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós
que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983).
--Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas...
--Conscienciós.
--Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava.
--Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la
família".
--Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa
amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava
els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar.
--¿Ara parla més?
--Des que es va casar, parla més.
--¿Els altres 39 cosins són més xerraires?
--Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules.
--¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi?
--Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per
tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma
van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit
germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és
nostra.
--¿Li ha agradat tornar?
�--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És
molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que
traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen.
--¿A quin llibre ha estat fidel?
--A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat
de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit.
--¿Quines lectures li falten?
--La divina comèdia, per exemple.
--"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988).
--Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12
minuts.
--¿Recita, vostè?
--No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats
profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran
trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona.
--"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988).
--Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava.
Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú
que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A
tot arreu.
--¿Però es coneixien?
--Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat
de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi.
--"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988).
--En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha,
ha.
--El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món.
Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una
altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític.
--Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori
passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra.
Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar
els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure.
--"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987).
--Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van
anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van
barallar...
--¿Es reconeix en aquest puzle de retallades?
--Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però
serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això.
--Enriqueixi el retrat. ¿Què no és?
--El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La
gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona.
--¿I què és?
--És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a
conèixer-te.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arenós, Pau
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Identitat (Concepte filosòfic)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf
3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392
PDF Text
Text
Entrevista a El Pais
"Celebramos el futuro, no el pasado"
PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA
'Celebramos el futuro, no el pasado'
FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002
Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos
Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la
organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser
cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un
proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los
Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo.
Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos?
Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el
futuro que el pasado.
P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso?
R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de
carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de
su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto,
pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir
mal.
P. ¿Y el mejor?
R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos
momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a
terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en
1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant
Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí.
P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos?
R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer
algo muy complejo y hacerlo.
P. ¿Y en lo personal?
R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que
la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia
inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora
se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si
tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para
tener éxito hay que vencer y arrastrar.
P. ¿Cómo?
R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente
es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para
esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido.
P. ¿Cuál?
R. El diálogo entre pueblos y culturas.
P. Parece el programa del Fòrum 2004.
R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una
marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una
reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo
está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía
el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra,
vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron
�otros, como, Josep Piqué.
P. Y encontraron la idea.
R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos
Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG
trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de
las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y
el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900,
en París, también.
P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy
ambicioso.
R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la
globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado
por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un
punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea.
Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido.
P. Un mensaje de Barcelona al mundo.
R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también
hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que
los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era
nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno
supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la
historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos
respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los
actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que
dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto
compartido.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Celebramos el futuro, no el pasado
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arroyo, Francesc
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf
1c902ec599b1b009a884ff1037536eab
PDF Text
Text
Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)
Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS
Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances
Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
1
�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
2
�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
3
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ
Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
4
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Govern
Ciutat
Barcelona
Description
An account of the resource
Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf
aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d
PDF Text
Text
Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president
2003
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Josep-Lluís Carod-Rovira
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Presidència
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Educació
Treball i Indústria
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller Primer
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
2004 (Març)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2004 (Novembre)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2006 (25 abril)
Jordi William Carnes i Ayats
Manuel Balcells i Díaz
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
1
�Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Vendrell i Segura
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Jordi Valls i Riera
Marta Cid i Pañella
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Salut
Benestar i Família
Treball i Indústria
Educació i Universitats
2006 (16 maig)
Jordi William Carnes i Ayats
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Sabaté i Ibarz
Antoni Castells i Oliveres
Marina Geli i Fàbrega
Carme Figueras i Siñol
Jordi Valls i Riera
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/26/portada_pm_pensament_accio.jpg
9f76946d18f1c843be11e8baab060fd7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensament i acció
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Publisher
An entity responsible for making the resource available
La Magrana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788482648231
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l'ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, en canvi no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions. Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, aquest llibre aborda una sèrie d'eixos decisius enla seva trajectòria: l'acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d'intervenció pública; la visió d'una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d'una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d'una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l'obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l'escenari polític més proper com a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059">https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg
e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensamiento y acción
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Santos Mosquera, Albino (trad.)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Description
An account of the resource
528 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788490567791
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
<span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2663/WP6_Territori_JBaguena.pdf
dd87f4a2315badd6994706f4a58cae33
PDF Text
Text
article
Working_paper n.6
El territori en l’acció política
de Pasqual Maragall.
Orígens, debat i construcció de
polítiques territorials al “Govern
alternatiu”, 1999-2003
Josep A. Báguena Latorre
Tècnic a la Diputació de Barcelona i membre del Grup
d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat. GURB-UAB
Desembre 2018
�Aquesta publicació pertany a la col·lecció de
working papers del programa Llegat Pasqual
Maragall, que rep el suport de:
�ÍNDEX
1. Notes introductòries
4
2. Objecte de la recerca
6
3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals
8
4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi
12
4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com
a dimensió simbòlica
14
4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana
15
4.1 b) La urbanització i la manca de control públic
16
4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat
17
4.1 d) El medi ambient com a dilema
19
4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a mètode d’interacció
20
4.2 a) URBAN autonòmic
22
4.2 b) Llei d’urbanisme, equilibri i autonomia local
23
4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració
25
4.2 d) Visió ambiental integradora
27
4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública
29
4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció
30
4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral
32
4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques
34
4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre
5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra
la “divisió” territorial
35
38
5.1 Escala, territori i xarxa
39
5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables
40
6. Nota final
42
�1. Notes introductòries
A
l llarg dels darrers anys han aparegut nombrosos treballs i publicacions dedicades a la figura
de Pasqual Maragall. Moltes d’aquestes han estat promogudes per la Fundació Catalunya
Europa en el marc del seu programa «Llegat Pasqual Maragall» dedicat a l’anàlisi i difusió
de la seva acció política.
El Paper que presentem a continuació s’insereix en aquest marc i té per vocació aportar una visió
aprofundida d’un dels aspectes que configuren l’acció de Pasqual Maragall, en especial la vinculada
al territori com a objecte de política pública. Per fer-ho hem analitzat un període, el de l’anomenat
«Govern alternatiu», que es desenvolupà al llarg de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya,
entre els anys 1999 i 20031.
Hom podrà entendre que l’abast temporal i temàtic d’aquest Paper és certament limitat en relació a la
trajectòria professional, institucional i intel·lectual de Pasqual Maragall. Lluny de rebatre aquesta visió, partim del fet que la figura de Pasqual Maragall ha estat glosada en sengles treballs (Claret, 2017;
Vallès, 2008 entre d’altres), que ens han obert un camp d’estudi propici per l’aprofundiment d’algun
dels aspectes treballats per qui, de manera més intensa i directa, han conegut de primera mà o hi han
investigat de forma metòdica el pensament i l’acció de Pasqual Maragall.
Amb aquest Paper pretenem, doncs, continuar amb la tasca d’aprofundiment en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall a recer d’un seguit de treballs més ambiciosos publicats a partir de l’anunci
de la retirada de Pasqual Maragall de la política institucional i dels quals en som reconeixedors i tributaris. La nostra aportació, com diem, té la vocació de contenir algun aspecte concret de l’acció política
de Maragall, la dimensió substantiva del territori en la definició de polítiques públiques emanades de
l’anomenat «Govern alternatiu».
Tanmateix, qualsevol aproximació a l’acció de Pasqual Maragall ha de tenir en compte alguns trets
fonamentals de la persona i la seva obra. Així, com és conegut, i així ens ho han demostrat els treballs
que tot just citàvem, un dels trets definitoris de la figura de Pasqual Maragall és l’aparent heterodòxia
en l’exercici de les seves funcions, ja sigui rebatent aproximacions teòriques imperants en el marc de
la recerca (Nel·lo, 2017), trencant dinàmiques i costums en les organitzacions polítiques (Maragall,
2008) forçant canvis significatius en les institucions de les que n’ha estat membre destacat (Vallès,
2008) o proposant escenaris de futur pels sistemes polítics de representació de la ciutadania. Escenaris que per alguns obrien camps esperançadors mentre que per altres eren manifestament preocupants (Fuster-Sobrepere, 2017).
Entenem que aquesta heterodòxia és de fet un dels valors que efectivament han aflorat a mesura que
s’analitza i es perfila l’acció política de Pasqual Maragall i que ens permet, avui, contemplar amb estupor i enyorança la validesa no només de les seves propostes, sinó dels mètodes a partir dels quals les
proposava. Estem doncs, ja ho sabem, davant una figura de difícil modelització i traçabilitat.
A aquest fet se li ha d’afegir una segona característica col·lectivament acceptada i que rau en la capacitat de Pasqual Maragall de configurar equips a partir dels quals construir la seva acció política, o més
1 L’anomenat Govern alternatiu es va formalitzar aproximadament un any després de les eleccions de 1999 i ja en plena acció d’oposició del grup parlamentari. Així doncs, l’assimilació cronològica de la legislatura amb aquesta manera d’organitzar l’acció parlamentària
no és exacta. Hem cregut convenient, tanmateix, reforçar l’anàlisi de la legislatura com a culminació d’una etapa de preparació del
canvi polític a Catalunya i l’inici del canvi efectiu en les legislatures posteriors. En aquesta “transició” la figura de Govern alternatiu
esdevé fonamental, i és per aquest motiu que creiem necessari emfasitzar tots dos elements, fins i tot en el títol del treball.
4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ben dit, establir les bases i els escenaris per a les «seves» polítiques. Alguns treballs (Ballart i Noferini,
2015) ja han aprofundit en aquesta faceta que tan bé expressa el professor Quim Brugué amb la descripció de Pasqual Maragall com un «líder relacional que aprofita coneixements dispersos» (Brugué,
2017, pàg. 270). Més endavant hi farem esment a aquesta qüestió.
Reconeguts aquests fets, l’heterodòxia en l’acció política de Pasqual Maragall i la seva capacitat de
vincular a aquesta acció coneixements i doctrines provinents de camps molt diversos, ens resistim
a l’enorme atracció que aquestes característiques desperten entre els analistes i investigadors que
busquen aprofundir en el «perfil» polític per tal d’extreure conclusions pel que fa als «estils» o a les
«formes» de «fer política» que tant estan imbuint l’anàlisi científico-periodística de l’actualitat política del país.
Creiem que si bé aquestes anàlisis poden efectivament generar informació valuosa, hi ha un camp de
treball a explorar possiblement més ric, indubtablement més vast, basat en aproximacions sectorials
a l’obra de Pasqual Maragall i que entenem que és l’objectiu de la sèrie de treballs en els que s’insereix
aquest Paper. Aquestes aproximacions reten, al nostre entendre, un homenatge a Pasqual Maragall a
partir de l’acció col·lectiva per ell liderada i no tant en virtut de la seva figura. Creiem, així mateix, que
aquestes aportacions permeten aportar elements de criteri de cara a futuribles accions polítiques que
malden i maldaran per trobar l’ocasió d’estructurar-se en un context de gran volatilitat institucional.
L’aproximació que tot seguit presentarem s’estructura doncs des d’un esquema analític oposat als
conceptes que abans establíem com a definitoris de la figura de Pasqual Maragall. Davant de l’heterodòxia, volem aplicar un «model» d’anàlisi de política pública. Davant de la combinació de sabers i
coneixements dispersos, busquem la construcció d’una política que per molts és considerada com a
sectorial, no així per Pasqual Maragall.
Aquest Paper l’enfoquem, potser de manera arriscada, com un intent de modelitzar una acció que no
és de govern real sinó que es produeix en un entorn -el Parlament- que el mateix Pasqual Maragall
pretén, i aconsegueix, fer evolucionar, a partir d’una estructura formal mai assajada -Govern alternatiu- que neix amb un doble objectiu: fer oposició i alhora fer govern2, en un clima marcat per diferències i dissensions internes entre sectors significatius del partit al que pertany Pasqual Maragall i
la plataforma cívica amb qui compta per professionalitzar i obrir l’acció parlamentària. (Vallès, 2008)
Molt honorable senyor president, senyors diputats, senyores diputades, jo constato
que el senyor Pujol fa un discurs d’oposició des del Govern; nosaltres farem un
discurs de govern des de l’oposició.
Pasqual Maragall, debat d’investidura, 16 de novembre de 1999
Vegem tot seguit quin és el plantejament de partida.
2 Potser aquí ja observem un tercer tret definitori de l’acció de Pasqual Maragall. Junt a l’heterodòxia i al lideratge relacional, la visió
anticipatòria és un element constant en la figura política de qui ens ocupa.
|5
�2. Objecte de la recerca
E
n el disseny, implementació i anàlisi de polítiques públiques el concepte de territori és sovint tractat com un àmbit físic sobre el qual s’estableixen normatives i accions orientades a
la consecució d’uns objectius establerts. La ciutat i el territori esdevenen escenaris sobre els
quals encaixar la formalització física de les polítiques públiques i la materialització de les
dinàmiques econòmiques i socials.
Si observem la trajectòria de Pasqual Maragall veiem, en canvi, que el territori, les ciutats i les mútues
interaccions adopten en el seu pensament i en la seva acció de govern una dimensió substantiva. Les
dinàmiques urbanes i les transformacions territorials3 han estat un dels elements estructuradors de la
seva acció.
Així mateix ho expressa Quim Brugué (2017, pàg. 293) tot destacant els elements innovadors del
Govern Maragall a la Generalitat:
D’altra banda, el govern de Pasqual Maragall es va mostrar especialment actiu en
un àmbit que havia estat poc treballat en èpoques anteriors: el territori i el medi ambient. Assumint que es tractava d’assumptes crucials, l’agenda del canvi es traduïa
en un seguit de polítiques públiques molt rellevants. Algunes d’aquestes serviren per
encetar un trajecte que finalitzaria en la legislatura següent, però en tots els casos
l’acció de govern s’impregnava de la necessitat d’abordar aspectes tan destacats
com l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, l’impuls d’una
nova cultura de l’aigua, la redacció de l’agenda 21 per a Catalunya, el disseny del
model energètic o la creació d’una autèntica política d’habitatge.
Partim, doncs, de la premissa que la integració efectiva de la noció de territori en la construcció de les
polítiques públiques es manifesta a partir del reconeixement que el comportament i les dinàmiques
econòmiques i socials tenen efectes complexos que es manifesten a diverses escales. Aquestes dinàmiques territorials han de ser assumides per les administracions sovint encotillades en unes estructures
competencials exclusives. Els governs de Pasqual Maragall aporten, al nostre entendre, experiències
molt notables de com fer-hi front i superar aquestes limitacions. En aquest sentit pren especial rellevància, i així es va posar de manifest al llarg de la legislatura, el debat sobre l’organització territorial,
que tractarem al final del document mirant de relacionar les visions innovadores d’escala territorial i
la necessària resposta administrativa.
3 L’assimilació de ciutat i territori, aquí utilitzats sota una mateixa concepció, és un element que suscita un debat molt interessant
i que depassa, de molt, els objectius d’aquest Paper. Oriol Nel·lo (2017) ens explica abastament com la ciutat és un element central
en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall des de l’inici de la seva formació fins la culminació de la seva acció institucional. Així
mateix, en totes les obres fins ara dedicades a la figura de Pasqual Maragall, i fins i tot en la seva pròpia obra escrita, s’assumeix com
a ineludible la concepció del territori, si més no en l’àmbit català, basat en la xarxa de ciutats. Tot treballant aquest Paper la temptació
d’assimilar ciutat a territori ha estat ben present atès que la matriu del pensament territorial de Pasqual Maragall és fonamentalment
urbana. Creiem necessari, però, obrir un interrogant sobre aquesta assimilació, potser sovint forçada, de cara a analitzar les diferents
escales de l’acció política de Pasqual Maragall. Al llarg del text intentarem fer-ne esment.
6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Així, la motivació que ens porta a realitzar aquest treball, més enllà de relatar una etapa significativa
en la trajectòria de Maragall, és la d’intentar respondre i argumentar de quina manera la construcció
de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes, però degudament alineades,
emmarcades i liderades sota paràmetres comuns4.
4 Per tal de guiar el lector en aquesta afirmació quasi jeroglífica, al llarg del treball mirarem d’identificar aquesta alineació en les
fases de construcció de les polítiques públiques a partir d’una paraula clau (segregació, pacte, integralitat), d’un marc territorial
referenciat establert per les respectives figures de planejament i d’un lideratge que segons Maragall s’havia d’esdevenir arran d’una
nova planta administrativa que respongués efectivament a les diverses escales en que es manifesten les dinàmiques urbanes i territorials. Problema, escala, instrument i govern són els punts cardinals que guiaran les polítiques territorials dels governs, alternatiu o
institucional, de Pasqual Maragall.
|7
�3. Marc de treball, estructura analítica
i fonts documentals
A
nalitzant la sisena legislatura catalana (1999-2003) disposem d’un període que ens permet
observar com es va estructurar un veritable “discurs territorial” des de l’oposició al Govern
de la Generalitat.
Per tal de demostrar-ho ens dotem d’un marc de treball propi de l’anàlisi de polítiques
públiques segons el qual aquestes segueixen un determinat itinerari, no estrictament lineal, però amb
una estructura marcadament seqüencial. Així, en la configuració d’una política pública podem identificar les fases següents: Construcció de la problemàtica, procés de negociació, presa de decisions,
procés d’instrumentació i finalment el seu seguiment i avaluació. Així mateix, a cada una d’aquestes
fases se li conjuga una determinada dimensió de la política -simbòlica, d’estil, substantiva, operativa(Brugué i Gomà, 1998).
Aquesta aproximació, il·lustrada a la figura 1, ens ofereix una estructura analítica que ens permetrà
disseccionar de manera sistemàtica la configuració d’aquest «discurs» territorial en l’acció de Pasqual
Maragall.
Figura 1. Fases i dimensions d’anàlisi de polítiques públiques
Construcció
de problemes
i agendes
Dimensió
simbòlica
Procés de
negociació
Presa de
decisions
Conflictes
epistèmics
Dimensió
d’estil
Models
d’interacció
Opcions
de fons
Dimensió
substantiva
Escenaris
de gestió
Dimensió
operativa
Dimensió
d’avaluació
Anàlisi
Font: Elaboració pròpia a partir de Brugué i Gomà, 1998
8 | f u n da c i ó
Procés
Procés de
d’implementació seguiment
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Un cop emmarcada la nostra estructura analítica abordarem la següent fase del treball per reconstruir aquesta seqüència mitjançant l’estructuració d’uns fets abundosament registrats en diaris de sessions i butlletins del Parlament, arxius del Grup parlamentari PSC-CpC, actes del Govern alternatiu,
documentació normativa i literatura especialitzada.
Cal esmentar així mateix diferents treballs col·lectius que ens han ajudat per il·lustrar les nostres
propostes. L’aparició l’any 2017 de la publicació coordinada per Jaume Claret «Pasqual Maragall,
pensament i acció» ha estat de vital importància atès que per primera vegada es disposa d’una anàlisi
sistemàtica i completa de la figura que ens ocupa. El treball del professor Oriol Nel·lo, centrat en el
pensament urbà de Pasqual Maragall, ens ofereix un vastíssim graner de conceptes i aborda des de
perspectives ben diferenciades la implementació de propostes polítiques i iniciatives institucionals
apel·lant constantment a les principals preocupacions de Pasqual Maragall entorn a l’economia, la
societat i la ciutat. Podríem dir, referint-nos a les dimensions de la política pública que esmentàvem
més amunt, que el treball de Nel·lo ens permet identificar amb una claredat difícil de trobar en l’obra
de Maragall els respectius elements simbòlics i substantius. La construcció, o més aviat, la identificació de problemàtiques derivades de la relació entre la societat i la ciutat, degudament analitzada sota
el prisma de l’economista, porta a la implementació de polítiques públiques, a la substantivació i a
la presa de decisions degudament alineades sota el prisma d’un socialista transformador. El treball,
en la mateixa publicació, del professor Quim Brugué ens ajuda, així mateix, a identificar més clarament les dimensions d’estil i les dimensions operatives en les polítiques públiques desenvolupades
pels diferents governs de Maragall. La capacitat d’establir nous models d’interacció entre els agents
polítics, econòmics i socials és una de les peces clau de la figura de Maragall que és capaç així mateix
d’imaginar escenaris de gestió innovadors.
Els treballs de Nel·lo i Brugué ens han ajudat doncs a consolidar el marc d’anàlisi d’aquest Paper. Cal
esmentar, així mateix, dues publicacions que ens han ajudat especialment per definir els entorns de
la nostra aportació. La primera es publicà l’any 1999 sota el títol «La democràcia dels ciutadans». Es
tracta d’un treball de destil·lació fina de molts ingredients continguts en l’anomenada «Convenció
cívica catalana per a la renovació de la cultura política» que aplegà entre 1997 i 1999 un seguit de
treballs i aportacions molt diverses entorn a la renovació conceptual i formal de la política catalana.
Aquest treball representa la pedra de toc de la proposta de canvi protagonitzada per un col·lectiu
amplíssim d’intel·lectuals, acadèmics, empresaris, gestors i servidors públics conformat al voltant
de la figura de Pasqual Maragall a partir de l’any 1993 i que va adquirir el nom de Catalunya Segle
XXI. En aquesta publicació s’exposen en bona mesura els plantejaments polítics de base del que serà
posteriorment el Govern alternatiu. La segona publicació, que hem anomenat d’entorn, és potser
més personalista però ens aporta una informació molt detallada i rica en matisos del procés de canvi
protagonitzat per la mateixa Catalunya Segle XXI fins la culminació del govern de Maragall al cap
de la Generalitat. Es tracta del treball de Josep Maria Vallès «Una agenda imperfecta: amb Maragall i
el projecte de canvi» publicat l’any 2008. En aquest document hom pot trobar les notes personals de
Vallès del balanç sobre el desplegament de l’agenda política de Pasqual Maragall des de l’anunci de la
seva candidatura a la Generalitat fins la seva sortida del Govern. Aquest treball ens ha servit així mateix com a guia de lectura dels documents recollits en l‘arxiu del Govern alternatiu. Sense les notes de
context de Vallès difícilment hauríem pogut visualitzar el funcionament intern del Govern alternatiu.
En un treball centrat en l’obra de Pasqual Maragall no pot faltar evidentment l’anàlisi de la seva obra
en primera persona. Així, a més dels documents interns del Govern alternatiu i de les intervencions
en seu parlamentària, hem recollit idees, propostes i reflexions recollides en dues publicacions de
Pasqual Maragall. En el títol «Els orígens del futur», publicat l’any 2002 Maragall planteja idees de
fons respecte a l’acció política necessària a Catalunya i Espanya, i ho fa des del Parlament, com a cap
de l’Oposició. Entre aquestes idees de fons vinculades al catalanisme s’hi escolen tanmateix projectes
|9
�concrets amb una base territorial evident. Infraestructures de transport i de comunicació, regeneració urbana i estructuració regional són elements que serveixen a Maragall per exposar algunes de les
seves idees de fons. Un cop més trobem la dimensió simbòlica i la dimensió substantiva sense solució
de continuïtat catalitzades per l’acció territorial. I especialment la seva «Oda inacabada» de l’any
2008 ens ha permès trobar textos, fragments, reflexions que, un cop més, amb l’ajuda de les anàlisis
anteriors, ens ajuden a il·lustrar el nostre relat.
Finalment, i per deriva temàtica, considerem especialment interessants algunes aportacions que foren publicades al llarg dels anys objecte del nostre estudi per una de les persones vinculades directament al Govern alternatiu, especialment en l’apartat de política territorial. Parlem dels treballs d’Oriol
Nel·lo «Ciutat de ciutats» i «Lletres de batalla». Es tracta de dues publicacions molt diferents essent
la primera de marcat caràcter acadèmic en la que s’argumenta la necessària integració territorial de
Catalunya a partir d’una estructura, d’una xarxa de ciutats, que permeti fer front als vicis i als perills
de la urbanització desordenada. El segon títol és un recull d’articles de premsa apareguts entre 1999
i 2003 concebut com un repositori de propostes destinades a alimentar d’una banda l’oposició a la
manca de directius territorials per part del govern de la Generalitat de Jordi Pujol i de l’altra proposar
justament una alternativa a la mateixa a partir de la vindicació de polítiques de millora urbana, redistribució de rendes, paisatge, mobilitat, la definició d’àmbits de govern efectius i projectes estructuradors de llocs i àmbits territorials. Aquestes darreres lletres no porten la signatura de Pasqual Maragall,
però no se li escapa a ningú la seva contribució solidària amb l’agenda del canvi.
Amb aquesta mateixa intenció es van publicar un seguit de treballs col·lectius, centrats especialment
en el planejament territorial, en que per cada un dels àmbits territorials definits pel Pla Territorial
General de 1995 es plantegen unes «bases» que posteriorment seran desenvolupades en el marc
parlamentari i, de forma ja efectiva pel Govern Catalanista i d’Esquerres de les següents legislatures.
Aquests treballs van ser publicats a la revista «Papers. Regió Metropolitana de Barcelona» de l’Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, creat l’any 1984 a instàncies de l’alcalde Maragall
per disposar d’una plataforma de treball acadèmic al voltant de les dinàmiques i polítiques metropolitanes.
Aquestes referències constitueixen les fonts principals a partir de les quals proposem la nostra anàlisi
i que estructurarem, com hem dit, a partir d’una doble matriu basada en les fases i les dimensions
de la construcció d’allò que podem anomenar l’agenda del canvi en la política territorial de Maragall.
Així mateix, per cada una de les dimensions i fases hem analitzat diferents escales d’implementació
de determinades polítiques públiques. Així partim del barri, fins a la visió ambiental del territori,
passant per instruments d’ordenació territorial sense deixar de parar atenció especial als àmbits de
govern. Creiem que aquest exercici d’anàlisi multiescalar per cada una de les fases i dimensions ens
ajudarà a establir una nova mirada a l’obra de Maragall en relació a les escales que superi la tradicional assimilació als àmbits de govern per ell proposats. Es tracta, en definitiva de capturar allò que
en seu parlamentària va expressar el mateix Maragall de forma tan natural, amb tanta riquesa de
matisos, en poques paraules, carregades de coneixement directe del territori i alhora sustentades en
una base intel·lectual evident.
De l’entorn, només els dic que llegeixin la premsa comarcal, perquè és la gran
informadora del que passa. Difícilment temes com el parc eòlic de la serra de Pàndols,
l’abocador de Juncosa o l’illa de Jafre, que se la volen menjar..., se la volen cruspir,
l’illa del Ter, en el Baix Ter. A Jafre hi ha un alcalde que està convençut que la pot
vendre per sorra, no? (Veus de fons.) Sí, sí, però això no arriba a la premsa, diguem-
1 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ne, nacional, no hi ha arribat, és premsa comarcal, són petits esdeveniments. O la
contaminació dels purins als aqüífers del Baix Empordà –d’això en parlo perquè ho
conec més, que hi vaig sovint. Però, en fi, la premsa comarcal generalment en parla,
i no arriben a ser temes del país. Tenen tots aquests temes un denominador comú:
són conflictes sobre usos del territori i sobre medi ambient, són conflictes sobre el
nostre entorn.
Si pogués, els llegiria una frase de Nicolau Rubió i Tudurí que ens deixa encongits,
però no la puc llegir perquè no tinc temps. Ja potser després... (veus de fons), no, no,
ja potser després, al...5
Hem de preveure, senyor president –i això vol dir fer-hi front de manera efectiva–,
la desregulació del sòl, hem de preveure –i això vol dir fer-hi front– la urbanització
extensiva, la primacia absoluta de l’automòbil privat, els guanys mesquins i miops
a curt termini que hipotequen el demà. Pel futur de Catalunya, hem d’aturar la
degradació i la banalització del nostre territori, hem de governar.
Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 4 d’octubre de 2000
No voldria acabar amb aquest repàs documental sense esmentar un manifest que l’any 1999 van signar un centenar de professionals de l’urbanisme i la gestió del territori i que el mateix Nel·lo cita en
les seves Lletres de batalla. Aquest manifest anomenat «Nous espais. Per la vertebració del territori i
l’impuls de les ciutats de Catalunya» plantejava moltes de les qüestions clau que posteriorment van
ser estructurades i treballades al Govern alternatiu i finalment exercides pel govern de la Generalitat.
Des de les problemàtiques als instruments i la gestió, es feia una proposta de canvi. En quina mesura aquest manifest representà un clam d’un col·lectiu professional que Pasqual Maragall va saber
encaixar en les seves prioritats, en la seva agenda, o bé fou el resultat de la capacitat de Maragall de
conjugar equips i sabers dispersos, tot anticipant-se a la seva acció de govern? La resposta no pot ser
unívoca. Una i altra cosa, ens respondran segurament els seus impulsors. Aquest és l’estil Maragall.
5 La cita de Rubió i Tudurí que Pasqual Maragall no va llegir en la seva interpel·lació és aquella que diu: “Catalunya no serà ja una bella
terra, ni ho podrà tornar a ser mai més”. Aquesta cita forma part del recull de textos que va publicar el Professor Manel Ribas Piera,
1995, Nicoulau M. Rubió i Tudurí i el planejament regional Bellaterra, Barcelona: Alta Fulla. Monografies de l’IEMB.
|11
�4. Fases i dimensions. Construcció d’una
agenda del canvi
T
al com dèiem en els apartats anteriors, abordarem l’anàlisi de la política territorial de Pasqual Maragall a partir d’un model anomenat de fases o de procés segons el qual tota política
pública defineix un cert itinerari de lògica globalment seqüencial. Aquest itinerari és fragmentable en tres grans etapes essent la primera la de definició de la problemàtica i «posada
en agenda» de determinades qüestions. En segon lloc es desenvolupa el procés de negociació entre
alternatives per la conformació de majories i la conseqüent presa de decisions per, en darrer terme,
articular els escenaris organitzatius i de gestió que possibilitin la posada en pràctica de les decisions
preses.
Aquest model permet situar sobre cada una d’aquestes fases d’elaboració les quatre dimensions que
entren en joc en qualsevol intervenció pública: la dimensió simbòlica, que es relaciona amb la construcció d’estratègies discursives i marcs cognitius; la dimensió d’estil, que observa les actituds, disposicions i estratègies dels diferents agents; la dimensió substantiva en què es defineixen els continguts
de la política i finalment la dimensió operativa en que s’instrumenten els mecanismes i es defineixen
els paràmetres de gestió per la seva implementació (Brugué i Gomà, 1998).
Una de les riqueses de l’anomenat Govern alternatiu, desenvolupat en l’exercici d’oposició parlamentària, és que permet il·lustrar totes aquestes fases i dimensions.
Per tal de fer aquest exercici, i coneixent el fet que de l’oposició parlamentària es va passar a governar en
la següent legislatura, seria especialment pràctic adoptar algunes de les mesures del Govern en les matèries que ens ocupen -Llei de barris, Llei de paisatge, Llei i desenvolupament reglamentari d’urbanisme,
Programa de planejament territorial, etc.- i anar-les «deconstruint» seguint l’itinerari analític de fases en
sentit invers, dels fets coneguts als seus orígens. Creiem, però, que aquesta aproximació, si bé vindicaria
la solidesa i riquesa de les propostes i decisions6, no ens permetria abordar la complexitat inherent al
pensament i obra de Pasqual Maragall ni dels «coneixements dispersos» que aconsegueix aglutinar;
perdríem matisos respecte a com s’ha anat configurant un corpus normatiu i instrumental a mesura que
el debat i les aproximacions sectorials interactuaven en el mateix Govern alternatiu.
No tinc por dels especialistes, però sí de l’excés de confiança en les especialitats.
Crec, més aviat, en la conjunció de les especialitats (...) no es refiïn totalment de la
recerca unidireccional.
ens diu Maragall en el discurs de presentació del seu llibre de memòries l’any 2008 al Palau de la
música.
Tanmateix no podem abordar una anàlisi amb vocació de ser sistemàtica si no establim un cert ordre
de prioritats en l’objecte d’estudi o si més no en aquelles polítiques que ens permeten il·lustrar les
nostres propostes. Així, hem cregut convenient abordar cada una de les fases a partir del tractament
6 Que d’altra banda ja ha estat treballat, entre d’altres, per Oriol Nel·lo en diferents volums, essent potser el més complert “Ordenar
el territorio” (Nel·lo, 2012) o be més enfocat als instruments de planejament el volum «El planejament territorial a Catalunya a inici
del Segle XXI,» editat per la professora Mita Castañer i publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. (Castañer, 2012).
1 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�del territori en les seves diverses escales. De com la segregació urbana es manifesta, i es pot combatre,
en els barris, fins a la concepció del litoral català com elements inherents d’un equilibri entre economia i societat en una Catalunya que ha de recuperar els valors patrimonials del seu paisatge. Intentarem, per cada una de les fases que tot seguit desplegarem, abordar les respectives dimensions en base
al barri, la ciutat, la integració metropolitana i la xarxa de ciutats i als elements estructuradors del
país. Finalment, en el darrer apartat abordem prudentment una via ambiciosa vinculada a la relació
entre escales i els seus efectes en la construcció de polítiques públiques.
Creiem interessant, abans d’entrar en el detall d’algunes de les polítiques territorials analitzades que
ens serveixen com a vehicle per il·lustrar la proposta de fases i dimensions, citar el conjunt de polítiques amb un marcat caràcter territorial que es van elaborar des del Govern alternatiu7.
Agricultura, Comerç i Turisme
Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000
l Informe sobre la crisi del sector boví
l Proposició de Llei de turisme
l Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural
l Política agrària a Catalunya: Pla de regadius
l Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català
l Política de comerç i turisme
l
Medi Ambient
Pacte català de l’aigua
l Pla rector d’avingudes de Catalunya
l Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya
l La qualitat de les aigües a Catalunya
l Pla integral de gestió del litoral
l Una nova política mediambiental per a Catalunya
l
Política Territorial
Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN
l Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració
l Informe sobre la Llei d’Urbanisme
l Política de Foment de l’Habitatge
l Política de Muntanya
l Política de Paisatge
l Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges
l Pla territorial de les Terres de Lleida
l Pla territorial del Camp de Tarragona
l
Infraestructures
l Proposta catalana de l’AVE
l Pla de ports de Catalunya
l Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa
l Proposta sobre política de peatges
l Pla de carreteres
l Política sobre finançament i gestió d’infraestructures
7 Document de balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall.
|13
�l
l
l
Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa
Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya
El país que volem, les infraestructures que necessitem
Hom podrà reconèixer com el caràcter sectorial d’aquests àmbits està íntimament lligat a la gestió del territori. Igualment haguéssim pogut integrar en aquest llistat altres polítiques que efectivament tenen per vocació governar dinàmiques amb efectes evidents sobre la configuració territorial.
Aquesta selecció, però, busca posar en evidència l’amplitud i la complexitat del treball efectuat des
del Govern alternatiu així com la seva articulació temàtica. Tanmateix, com veurem més endavant,
moltes d’aquestes polítiques que podem anomenar de «territorials» acabaran «desbordant» els seus
respectius marcs sectorials.
Vegem a continuació a partir de la tria d’unes poques d’aquestes polítiques com el Govern alternatiu
s’alimenta a l’inici de la VI legislatura d’unes reivindicacions abastament treballades i argumentades
en matèria de polítiques territorials i com, en la fase final, prepara una acció legislativa que s’implementarà de forma inusualment àgil amb el primer Govern Catalanista d’Esquerres8.
4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a
dimensió simbòlica
La publicació “La democràcia dels ciutadans”, elaborada a partir d’una amplíssima participació de més
de 500 persones9 culmina, l’any 1999, la síntesi d’una complexa organització de debats i convencions
temàtiques i transversals10. La mateixa estructura del document planteja una visió estratègica de
quins són els dos grans àmbits de l’agenda del canvi. D’una banda propugna una nova política basada
en uns escenaris, uns agents i unes regles renovades, i de l’altra presenta una base conceptual que ha
de guiar el disseny de les polítiques públiques basades en la noció de la solidaritat com a vehicle per
triangular economia, societat i territori.
No podem obviar el pes de la reflexió territorial recollida en aquest volum i desplegada a partir de
tres capítols dedicats justament al medi natural, al món rural, i a la ciutat. Per cada una d’aquestes
“entrades” es proposa una presentació somera del concepte per passar a continuació a analitzar els
canvis que han viscut cada un d’aquests àmbits en els darrers anys, els interrogants que aquests canvis plantegen i s’aventuren, finalment, unes propostes d’acció.
Veiem, doncs, com el territori i la seva gestió adquireix en la iniciativa Catalunya Segle XXI un pes
específic que serà incorporat per la plataforma, ara ja electoral, Ciutadans pel Canvi11 per bé que el
mateix Maragall advertia:
Pel que fa a l’esperit de Catalunya Segle XXI, les propostes contingudes en aquest
llibre us n’han donat ja una idea justa, despullada de càlculs electoralistes. Són
propostes que segueixen obertes a la crítica i a l’aprofundiment de tots els qui par8 Vegeu l’article de l’Anuari Territorial de Catalunya, publicat per la SCOT Acord per un Govern Catalanista d’Esquerres. Aspectes
territorials. (Herrero, 2004).
9 La publicació comença justament per la frase “La gràcia d’aquest llibre és que no té autor”, per bé que el professor Vallès reconeix
en la seva agenda imperfecta com tant ell mateix, l’Oriol Nel·lo i el notari López Burniol van “intervenir com a negres” en l’elaboració
del text definitiu (Vallès, 2008, pàg. 27). El text definitiu és, com diem, resultat dels debats i d’un seguit de raports encarregats a
diferents grups de treball de la Plataforma Catalunya S.XXI.
10 En Quim Brugué (2017) s’hi refereix com “un procés que, de manera pionera, va suposar una experiència de participació ciutadana
i d’innovació democràtica” (pàg. 271).
11 No pretenem estendre’ns en aquesta “transició” entre una iniciativa i una altra, aquí excessivament simplificada, per no ser, aquest
particular, l’objecte del nostre treball i pel fet que ja ha estat àmpliament descrita, amb tots els matisos i profusió de circumstàncies
per Josep Maria Vallès (Vegeu capítols 1 i 3 de l’Agenda imperfecta de Vallès, 2008).
1 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ticipen de les mateixes preocupacions, els quals convidem a afegir-se a un procés
que mai no s’acaba del tot.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Problemàtiques com la difusió de la urbanització, l’especialització funcional de l’espai, la segregació
entre grups socials per motiu d’accés al sòl i l’habitatge, la mobilitat exacerbada, la manca d’infraestructures que estructurin el territori, l’aparició d’espais de marginalitat rural, el dilema dels consums
energètics i l’equilibri ambiental apareixen ja com a elements davant dels quals cal actuar.
Vegem a continuació, en la nostra particular estructura multi-escalar, algunes d’aquestes problemàtiques i en quina mesura adquireixen naturalesa pròpia, dimensió simbòlica, si volem, en l’agenda del
canvi.
4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana
«El meu patriotisme és el del barri endreçat...».
(Maragall, 2008 pàg. 253)
Amb aquesta afirmació, simple i alhora rotunda, recollida en les seves memòries, Pasqual Maragall
ens mostra com efectivament el barri és l’àmbit on es manifesten les virtuts de la pàtria, entesa aquesta a partir de les directius de la justícia i la igualtat entre els ciutadans. Així ens ho mostra Oriol Nel·lo
quan, tot citant Maragall, ens diu
...la metròpolis europea, i en particular Barcelona, disposava d’una extraordinària
oportunitat. «Lo esencial es afirmar la vitalidad y solidaridad de la aglomeración
urbana como tal, de la Ciudad como tal».
(Nel·lo, 2017, pàg. 141)
Calia, doncs, establir uns àmbits territorials efectius per assegurar la necessària redistribució de rendes. No en va, una de les variables que més pes han tingut en l’anàlisi de la segregació urbana no és
tant la mera dotació d’equipaments i serveis, sinó els efectes que aquests poden tenir en la diferència
de preus del sòl i dels habitatges entre diferents parts de la ciutat. El preu com indicador és un element que evidencia la mirada de Maragall a l’hora de plantejar un dels principals problemes a gestionar per qualsevol govern.
Àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes rellevants d’ordre
urbanístic i social. (...)
Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes, una sèrie de barris
que, a la regió metropolitana, representen un 7% de la superfície residencial, amb
uns 180.000 habitatges i una població d’uns 400.000 habitants. Són aquestes les
àrees on els preus són més baixos i, per tant, tendeixen a concentrar-s’hi la població
amb majors necessitats de serveis i d’atenció social12.
Document de Balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall
Així doncs, veiem com el concepte complex de segregació urbana, abordat des la base empírica dels
preus i analitzada a escala intraurbana esdevé una de les principals orientacions de la seva política.
En els apartats següents veurem com aquesta va adquirint forma. Tanmateix, de bon començament,
12 Aquestes dades van ser extretes dels treballs preliminars del Pla Territorial Metropolità que en aquella època dirigia l’enginyer
Albert Serratosa.
|15
�les bases conceptuals i simbòliques són evidents13.
4.1 b) La urbanització i la manca de control públic
La ciutat com a problema i esperança.
Així obre el professor Nel·lo (2017) un dels capítols dedicats a analitzar de quina manera el fet urbà ha
influït en el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall, i és així com ens ho indiquen ja a finals
dels 90s les propostes recollides en la citada “Democràcia dels ciutadans”.
Si bé es parteix de la idea del fet urbà com un element cohesionador i estructurador de la societat i, encara més, dels seus potencials, es posa de manifest com les dinàmiques urbanitzadores dels anys 80s
i 90s han generat a Catalunya uns efectes perversos de difusió i dispersió dels usos sobre el territori,
d’especialització funcional de l’espai, de segregació dels grups socials en funció de les rendes i altres
efectes a llarg termini com la pèrdua de patrimoni natural, o consums energètics excessius derivats de
la mobilitat cada cop més dependent del vehicle privat. En aquest sentit, la problemàtica és complexa
i els mecanismes per fer-hi front són múltiples. Tanmateix, fugint de simplismes, no s’identifica la
problemàtica amb el fet urbà o, si es vol, amb la urbanització de l’espai, sinó en la manca de voluntat
d’endegar processos d’ordenació territorial per part de l’administració de la Generalitat, sobretot a
escala supralocal.
“les dinàmiques territorials a les quals ens referim han comportat seriosos problemes de governabilitat a la majoria de ciutats catalanes. En efecte, en molts casos
els fenòmens d’expansió i difusió urbana han provocat el trencament de la correspondència entre ciutat i municipi, de manera que, en molts casos, allò que des del
punt de vista administratiu és ciutat constitueix només una petita part de la ciutat funcional i vivencial. La incapacitat de les institucions per donar una resposta
adequada a aquest fenomen ha fet que les ciutats catalanes no disposin, en termes
generals, de sistemes equilibrats de govern i representació per fer front a les seves
necessitats.”
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Davant d’aquestes problemàtiques i la manca d’instruments –operatius i de representació- per fer-hi
front s’al·ludeix a la xarxa de ciutats com àmbit a partir del qual estructurar una resposta.
Impulsar les ciutats, vertebrar el país. Cal actuar de manera decidida perquè les
ciutats catalanes puguin aprofitar les oportunitats per fer front als reptes de l’hora.
Per aconseguir-ho cal una acció decidida des de la societat i des de l’administració
que parteixi d’una doble convicció:
- Que les potencialitats del territori català i la puixança de la societat catalana
radiquen en la xarxa de ciutats.
- Comprendre i fer comprendre que aquest enfortiment passa (...) per un model de
xarxa de ciutats compactes, complexes i integrades que vertebri el territori català.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
13 Voler sintetitzar els orígens i les manifestacions de la segregació urbana en uns pocs paràgrafs és un exercici temerari. A més, reduir-los a la simple manifestació de la diferència de preus entre barris pot amagar la complexitat dels dèficits de tot ordre que sovint
es combinen en les àrees que requereixen d’especial atenció. Tanmateix l’objectiu d’aquest treball no és la de repassar cada una de les
problemàtiques que afecten els barris o el territori en general sinó la d’il·lustrar com efectivament aquests problemes són assumits pel
Govern alternatiu i de quina manera s’organitza una resposta estructurada. És per això, que en aquest apartat i en els següents farem
un exercici de síntesi, basat en alguns aspectes clau que il·lustrin les fases i les dimensions de les polítiques territorials desenvolupades
sota el mandat, alternatiu, de Pasqual Maragall.
1 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Veiem, doncs, en aquest apartat, com es posa especial èmfasi no només en denunciar la problemàtica
del procés urbanitzador a la Catalunya dels 90s, sinó, tant o més, en reforçar el paper, real i simbòlic,
de la ciutat i la xarxa de ciutats vertebradores del territori com a solució.
Un cop més, aquesta simplificació no fa justícia a l’elaboració d’un corpus doctrinal dedicat a l’anàlisi
de les dinàmiques urbanes i metropolitanes i a la identificació dels riscos d’aquestes sobre el benestar de les persones. Entitats com la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de la que Pasqual
Maragall n’era membre, centres de recerca com l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona o
treballs com l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, impulsats per l’alcalde Maragall evidencien l’interès d’aquest per conèixer com les dinàmiques urbanes es manifesten a escales diferents a les del
seu àmbit estricte de responsabilitat política. Trobem, a finals dels anys 90 un corrent de pensament
crític sobre els processos urbanitzadors a Catalunya que planteja de forma explícita la necessitat de
disposar de mecanismes de control14.
4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat
El triangle economia, societat i territori aplicat a l’anàlisi del món rural expressa una tendència a la
tecnificació de les activitats agràries, a un augment de l’eficiència en la producció agrícola i a una
disminució progressiva del sòl i la població dedicada a aquestes activitats. L’abandonament progressiu de terres i la davallada demogràfica en àrees molt extenses del territori planteja un escenari poc
optimista pel que fa al desenvolupament vinculat a les activitats tradicionals.
Malgrat aquesta tendència negativa s’identifiquen d’una banda nous usos en àrees rurals, com el
turisme, i de l’altra una cada cop més intensa importància dels nuclis urbans articuladors, ciutats
intermèdies en diran alguns, que permeten aproximar cada cop més usos i hàbits plenament urbans
a les àrees rurals.
Com veurem més endavant, les propostes per dinamitzar els àmbits rurals passen, en les polítiques de
Maragall, per reforçar la xarxa de ciutats catalanes, incrementar el seu pes relatiu en els respectius àmbits d’influència i dotar aquesta xarxa d’unes infraestructures pròpies de sistemes urbans integrats.
Abans però d’avançar les propostes, l’anàlisi del món rural es planteja, un cop més, a partir de criteris geogràfics en que es caracteritzen diferents graus de problemàtiques. Així, en la publicació La
democràcia dels ciutadans s’identifiquen en primer lloc “un món rural plenament integrat amb la
Catalunya urbana”, en segon lloc un món rural en procés avançat d’incorporació amb la Catalunya
urbana i, finalment
“Hi ha un món rural poc integrat amb les àrees urbanes catalanes. Es tracta d’unes
àrees si es vol marginals, en el sentit que estan al marge de les activitats productives dominants i es troben poc cohesionades per l’estructura urbana general. Es
caracteritzen pel despoblament i l’envelliment demogràfic, la feblesa de l’economia
agrària, la precarietat econòmica i la marginalitat territorial respecte al context
global de Catalunya”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
14 El volum de publicacions i recerques dedicades a la qüestió és immens. Creiem, però d’especial interès destacar, a més del monogràfic dedicat a les bases per als plans territorials parcials de la revista Papers citada més amunt, la col·lecció “Urbanitats” publicada
pel CCCB a partir de 1997, que en els seus primers anys dedicà volums a la urbanització dispersa, la sostenibilitat i la ciutat, la immigració, la vida obrera, l’habitatge i la formació de la llar... D’altra banda, les monografies que explotaven les dades de l’Enquesta de
Condicions de Vida i Hàbits de la Població oferien, justament, un marc de coneixement empíric de la realitat urbana i metropolitana
que, progressivament anava ampliant els límits del seu abast territorial fins esdevenir, finalment, d’àmbit català. Bona part dels autors
d’aquestes monografies i de les publicacions dedicades a la ciutat i al territori els trobem en l’annex final del llibre Democràcia dels
ciutadans com a panelistes, relators, moderadors, autors de les ponències, coordinadors. Emergeix, un cop més la capacitat de Pasqual Maragall de “relacionar coneixements dispersos”.
|17
�Veiem, doncs, com la Catalunya rural no es planteja en contradicció a la Catalunya urbana, ans al
contrari, s’identifica en funció de la capacitat d’integració amb la xarxa de ciutats i les dinàmiques
urbanes corresponents.
Aquesta visió articuladora del territori a partir de la xarxa urbana s’oposa directament a la visió dicotòmica pròpia del pujolisme d’una Catalunya rural enfrontada a una Barcelona metropolitana depredadora de recursos. De tothom és conegut el conflicte gairebé perpetu entre Maragall i Pujol arran de
la dissolució, pel segon, de la Corporació Metropolitana de Barcelona15.
En aquest sentit, les aportacions l’any 1999 de Catalunya Segle XXI beu de la proposta que ja l’any
1985 Maragall plantejava en aquests termes:
L’òptim és que el camp estigui molt més urbanitzat. Urbanitzat en el sentit de la
comoditat, de la possibilitat de viure-hi amb un determinat nivell de dignitat, de
coneixements, de contactes humans.
(Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 182)
I així s’expressa en el programa electoral de l’any 1999:
El nou Govern de Catalunya ha de superar la visió antagònica entre el camp i la
ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit,
les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més
interconnectats.
Per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització,
potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats
que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Partim, doncs, d’una base intel·lectual que proposa un trencament de la dualitat urbà-rural a partir
d’una proposta clara per estructurar el territori a través d’una xarxa de ciutats i pobles convenientment dotada d’infraestructures de transport, de comunicació, que millori l’accessibilitat als serveis i
les tecnologies.
Aquesta vinculació simbòlica del desenvolupament territorial amb el fet urbà és, potser, la que ha
generat un desacord més patent, constant i permanent, d’una banda entre les forces polítiques que
encara avui argumenten que el desenvolupament local dels àmbits rurals passa per una “transferència de recursos” de l’àmbit metropolità o d’altra banda entre aquelles forces que observen la integració
urbana de Catalunya com una pèrdua irreparable de patrimoni natural. Aquesta simplificació amaga,
com és natural, multitud de matisos; creiem, tanmateix, que aquest posicionament simbòlic de partida és, encara avui, un repte pendent de superar.
15 Sobre aquesta qüestió i, en general, de la visió metropolitana de Maragall vegeu el treball de Mariona Tomàs, 2017 Governar la
Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Fundació Catalunya Europa.
1 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�4.1 d) El medi ambient com a dilema
“En un context caracteritzat per la ràpida evolució dels valors i per la crisi de sistemes ideològics, les temences i els projectes associats als dilemes ambientals s’han
situat al centre del debat polític i ciutadà”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Aquestes afirmacions recullen un corrent de pensament que reclama l’adopció de la “qüestió ambiental” com un element clau que s’hauria d’integrar de manera transversal en totes les polítiques
públiques.
En aquest sentit pren especial rellevància la qüestió d’accés i disponibilitat de recursos naturals destinats al desenvolupament econòmic. Aigua, sòl i energia són els principals vectors per al desenvolupament humà. Tanmateix es pateix d’una manca de coneixement sobre aquestes matèries que fa difícil
estructurar una resposta adequada a les necessitats futures i el seu necessari equilibri.
La primera determinació d’una nova política de recursos naturals a Catalunya haurà de partir, doncs, de la realització d’un inventari comprensiu i fiable dels recursos
existents, renovables i no renovables. A partir d’aquí caldrà posar les bases d’una
gestió encaminada a cobrir quatre objectius: Disponibilitat de recursos en tot el
territori, racionalitzar els consums, restauració i gestió dels recursos bàsics sota
control públic i bastir una política d’espais protegits moderna, àgil i adequadament
dotada.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Aquest posicionament es basa, com és habitual, en un coneixement científic cada cop més extens16 i
incisiu, si bé topa, i això forma part de la problemàtica, amb
“un elevat nivell de desconfiança envers els poders públics en aquests temes”
derivat en bona mesura dels
“missatges contradictoris que s’emeten des de les administracions, a la instrumentalització per part de les forces polítiques i a l’existència d’un moviment ecologista
poc cohesionat i, en ocasions, poc solvent”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Veiem, un cop més, com la problemàtica no es planteja exclusivament en termes sectorials o especialitzats, sinó que l’afronta a partir de les evidències científiques, la capacitat de resposta de l’administració i l’anàlisi dels diferents agents que hi estan vinculats.
Creiem oportú en aquest apartat fer esment a la visió de Maragall dels recursos naturals en relació al
desenvolupament urbà
Podemos habernos equivocado, las ciudades pueden no haber respetado su entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo
natural.
(Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 186)
16 En les seves memòries Maragall cita converses amb l’ecòleg Ramon Margalef de les quals va extreure coneixements que posteriorment aplicaria a les seves anàlisis.
|19
�i la capacitat de la regulació de preus en la seva gestió.
Per Maragall (...) els preus dels carburants -i per extensió de les energies i els recursos naturals- haurien d’integrar les externalitats negatives que la mobilitat –i altres
usos- generen en les àrees metropolitanes.
La mateixa posició partidària d’integrar les despeses i les inversions ambientals en
els preus hauria d’aplicar-se al subministrament de l’aigua.
(Nel·lo, 2017 pàg. 183-184)
Trobem doncs la visió reguladora de l’administració per la via dels preus d’un fenomen complex, l’escassedat dels recursos naturals, el sòl inclòs, i les externalitats negatives dels consums. Una visió, però,
que s’ha de treballar a totes les escales i on cada nivell administratiu n’ha de ser responsable. És així
com, en el programa electoral de 1999 es plantejava la qüestió ambiental des de la corresponsabilitat.
La Generalitat ha de dissenyar el model territorial general, mediambientalment sostenible, però la seva aplicació ha d’anar a càrrec del món local, que ha de planificar,
també amb criteris de sostenibilitat, els usos del sòl no urbanitzable, i fer de les
mateixes ciutats un ecosistema territorial.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
I no només entre les administracions,
En l’acció del Govern sobre el medi ambient, és del tot imprescindible la col·laboració
ciutadana i dels sectors econòmics per promoure un canvi d’actituds individuals i
col·lectives. Tan sols amb la corresponsabilitat social farem possible la nostra proposta d’elaborar l’Agenda 21 Local per a Catalunya. Només així la política ambiental del Govern podrà generar ocupació, riquesa i sostenibilitat en sectors tan
importants com el turisme i el lleure o l’atracció d’inversions de qualitat cap al país.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem, per concloure, en tots aquests fragments la concepció de diverses problemàtiques territorials
a partir d’una matriu comuna derivada de la noció de segregació. Recordem: “Dintre del socialisme no
hi ha llibertat per multiplicar les diferències econòmiques i socials” (Maragall citat per Nel·lo, 2017).
Només a partir de l’evidència empírica de com les dinàmiques urbanes i territorials sense un control
efectiu per part de les administracions tendeixen a una segmentació social i a una segregació espacial
de la societat es podrà construir una alternativa. Aquesta alternativa, com veurem més endavant ha
de contemplar el concepte d’integració territorial com a palanca de canvi de les problemàtiques aquí
presentades.
4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a instrument?
Aquest apartat dedicat a l’establiment d’un determinat model d’interacció en el disseny i articulació
de les polítiques públiques ens permet fer aflorar una doble faceta de Pasqual Maragall i, per extensió,
dels seus equips: La capacitat d’innovar en la definició de polítiques públiques i la capacitat d’estructurar un nou marc de treball, una organització inèdita i uns mecanismes de decisió que justament
farien possible una agenda de canvi.
Una de les idees articuladores de l’agenda del canvi proposada per Pasqual Maragall insistia en la necessitat de no només canviar allò que es feia sinó, també, de
2 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�fer-ho d’una manera diferent.
(Brugué, 2017 pàg. 294)
El mateix Govern alternatiu estableix en sí mateix, doncs, una particular dimensió d’estil. El fet de
disposar d’una estructura de govern, amb uns mecanismes de decisió formals i un sistema de seguiment genera una capacitat de resposta i proposta mai observades amb anterioritat al Parlament.
(Vallès, 2008) Una capacitat de resposta que cristal·litza, encara no passats dos anys de legislatura, en
una moció de censura.
Raimon Obiols havia practicat durant les legislatures anteriors una dura política
d’oposició, però sempre dintre d’unes coordenades mentals que consistien a pensar
que la democràcia era un artefacte acabat d’estrenar i no calia forçar-lo. El respecte
mutu impedia anar fins al final, mentre que en política l’obligació és dramatitzar
per tal de fer arribar els missatges als ciutadans...
La moció de censura em va permetre exposar l’octubre de 2001 el programa polític
que ja havia defensat a la campanya electoral de 1999, però ara amb l’experiència
afegida dels dos últims anys de govern alternatiu a l’ombra que havia format PSCCiutadans pel Canvi a partir de setembre del 2000 amb els seus diputats electes
distribuïts per especialitzacions i dedicats al seguiment de l’obra de govern i a la
formulació de propostes alternatives més eficaces. Aquelles propostes havien estat
debatudes en conferències nacionals i sectorials convocades arreu de Catalunya per
les forces mobilitzades pel PSC-Ciutadans pel Canvi.
(Maragall, 2008 pàg. 255)
Tal i com anunciàvem a la introducció, no volem centrar la nostra atenció en “l’estil de Maragall” en la
seva acció parlamentària sinó en la capacitat d’aquest de traslladar una determinada visió d’estil en el
disseny de les polítiques territorials. I és a tal efecte que creiem que la noció de “pacte” és un element
transversal en la definició de les seves polítiques que determina efectivament un model d’interacció
determinat.
Noció de “Pacte” en la gestió del territori
“Catalunya ha estat sotmesa als mateixos fenòmens i transformacions que d’altres
països desenvolupats, però ha estat mancada d’una reflexió estratègica que permetés bastir un pla d’actuació. També ha faltat un procés obert de diàleg entre els
actors que cristal·litzés en un “pacte territorial” –urbà, rural, mediambiental- que
establís unes bases de consens per a l’ús del territori i dels recursos naturals i per
redefinir unes estructures de govern del territori més properes a l’ús real que en fem
els ciutadans.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
El pacte entès com a resultat de diàleg entre els actors per redefinir estructures de govern del territori.
Aquesta noció de pacte no es planteja, doncs, com un “acord” entre els agents polítics d’un determinat
àmbit de competència que busca una solució de comprimís entre posicionaments de partida. Maragall entén la noció de pacte, aplicada a les polítiques territorials, com un mecanisme de codecisió en
base a unes problemàtiques mútuament compartides que aporti la justa escala d’acció entre diferents
àmbits de govern. És per aquest motiu que les diferents escales de l’administració, els diferents nivells
de govern, han d’interactuar per tal d’assegurar una participació efectiva en la implementació dels
projectes.
|21
�“Els pactes, en darrer terme, no eren una acció puntual amb resultats clars i observables a curt termini. Eren estratègies i compromisos de transformació a mitjà
i llarg termini. Aquest era el seu valor (...) un estil caracteritzat per voler posar la
mirada lluny i per, alhora, voler-ho fer de manera coral”.
(Brugué, 2017)
Veiem, a continuació com aquesta noció de Pacte imbueix cada una de les polítiques territorials aquí
analitzades.
4.2 a) URBAN autonòmic
El Parlament de Catalunya acaba de debatre una proposta de creació d’un Fons de
Foment de Barris i Àrees urbanes que requereixen d’atenció especial. Un fons concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat
amb els municipis per a la rehabilitació, precisament, d’operacions de rehabilitació
integral d’un mínim de 40 barris d’arreu de Catalunya en projectes ideats i desenvolupats pels ajuntaments i la Generalitat i amb la participació dels veïns: construir
ciutat.
(Nel·lo, 2001)
Aquest fragment de l’article Barris: construïm ciutat, publicat per Oriol Nel·lo al diari Avui, el maig
de 2001, i recollit en les seves Lletres de batalla, mostra una de les claus del què va ser posteriorment
una de les iniciatives dels governs de la Generalitat més àmpliament celebrades17.
Ja ens hem referit anteriorment a la preocupació de Pasqual Maragall pels barris, per la necessitat de
dedicar tots els esforços disponibles per evitar la fractura social de base urbana i territorial. Sense
entrar en el contingut substantiu d’aquesta “política de barris” volem il·lustrar com, des del primer
moment, aquesta política fuig del convencionalisme de ser dissenyada, finançada i aplicada des d’un
sol àmbit competencial. Maragall i el seu equip creuen en la construcció col·lectiva, a diferents escales,
en el co-finançament, en el seguiment conjunt i en una avaluació que permeti una rendició de comptes també compartida.
No és baladí contemplar com efectivament la resposta instrumental a la preocupació nuclear de Maragall pels barris estigui en bona mesura inspirada en la Unió Europea. La mirada sempre atenta
d’allò que passa fora es tradueix en una resposta local adaptada, i si es vol millorada. No en va en les
primeres referències al projecte de barris en el marc del Govern alternatiu es parlava de l’URBAN
català o de l’URBAN autonòmic.
El mecanisme de la Llei de Barris funciona, com és sabut, d’una forma molt simple,
inspirada, en bona mesura, en el programa URBAN de la Unió Europea.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Més enllà del co-lideratge que es planteja amb aquesta proposta, una altra de les seves claus és la de
fer evident que la proposta no s’encaminava a identificar les àrees urbanes més vulnerables i dedicar-li els recursos necessaris, sinó que els recursos es destinarien a aquelles àrees que presentessin un
projecte de millora. Finançar projectes, no problemes, amb aquestes paraules il·lustrava Oriol Nel·lo,
17 De fet, en la part final del text citat es planteja la necessitat d’un pacte parlamentari que no es va produir, com va ser habitual, per
un vot de diferència derivat de l’acord entre els grups de CiU i del PP. Anys més tard, a la llum del reconeixement del que fou la Llei
de Barris, alguns exponents de CiU van reconèixer l’equivocació de no haver arribat a un acord en aquella legislatura. Paradoxalment,
aquest mateix grup polític fou qui deixà sense efectes la Llei de Barris a partir de l’any 2011 un cop “recuperaren” el Govern de la
Generalitat.
2 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�l’any 2009, un dels aprenentatges de l’aplicació de la Llei de Barris.
Les actuacions seran proposades, dissenyades i executades pels ajuntaments
concernits. La Generalitat, mitjançant un concurs, determinarà cada any, d’entre els
projectes presentats pels ajuntaments, aquells que consideri prioritaris, procedirà a
cofinançar-los i efectuarà el seguiment de la seva execució.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem, doncs, com aquesta política s’estableix des d’una perspectiva facilitadora i no pas executiva,
que proposa el pacte com a garantia front a l’actuació unilateral18.
4.2 b) Llei d’urbanisme19, equilibri i l’autonomia local
Oriol Nel·lo ens presenta la concepció de l’urbanisme segons Pasqual Maragall
com un instrument de reparació, de restauració social,
i alhora
En la concepció de Pasqual Maragall, doncs, el Pla, les normes, la fiscalitat o els
serveis públics, més que no pas mecanismes reguladors absoluts, han de ser un «codi
social» limitador de les desigualtats i la prepotència dels diners; un codi «mòbil i
convencional, incert», però del tot necessari.
(Nel·lo, 2017 pàg. 172)
Maragall, bon coneixedor dels mecanismes de generació de plusvàlues derivades de l’acció urbanística i alhora experimentat gestor de transformacions urbanes, observa des de l’oposició la limitada
acció del Govern en matèria urbanística.
Els responsables urbanístics van esdevenir, desgraciadament, poc després controladors desbordats pel detall de milers d’actuacions que no podien abastar, petits clons
del model Pujol de Govern omniscient i puntillista, memorístic i finalment impotent,
davant la vitalitat i la complexitat dels fets i del país.
(Diari de sessions del Parlament de Catalunya Serie P, 48, 28 de març de 2001)
Veiem en aquesta intervenció una denúncia del contrast entre el control del detall, abassegador en
moltes ocasions, per part del govern sobre les actuacions locals en matèria urbanística, en oberta
oposició a la renúncia a assumir la responsabilitat d’ordenar i planificar les dinàmiques territorials.
Així ho expressa, amb més vehemència, en la moció de censura:
Deixin-me dir dos mots de l’urbanisme. Mentre vostès estaven entretinguts amb el
tema de les matrícules –que no van resoldre-, el Govern del PP ens arrabassava
a cop de Decret les competències en matèria urbanística. Un Decret considerat
inconstitucional pel Consell Consultiu i que vostès no van recórrer al Tribunal
Constitucional. Ara es vol arreglar amb una Llei d’Urbanisme que ha costat dos anys
18 Respecte a la Llei de Barris s’han publicat nombrosos treballs des d’òptiques molt diferents –Polítiques públiques innovadores:
Brugué 2011; Participació ciutadana: Martí 2009; Millora organitzativa de l’administració: Báguena, 2009 i tants altres. Tanmateix, per
obtenir una visió global de balanç de la llei de barris és especialment rellevant el volum publicat l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya, Llei de Barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social.
19 Recordem que l’any 2002 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002 d’urbanisme que fou modificada i ampliada l’any
2004 i desenvolupada amb el corresponent reglament l’any 2006.
|23
�i que, un cop feta, el mateix grup del Govern, CiU, hi ha presentat tantes esmenes
com articles té el projecte. Un projecte que envaeix claríssimament competències
municipals. (No han estat capaços de defensar les competències de la Generalitat i
ara volen les dels altres).
(Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001.
Arxiu Pasqual Maragall)
Ja en el programa electoral es plantejava la qüestió en aquest sentit.
Retornar la competència urbanística d’aprovació de planejament derivat als municipis d’una certa entitat.
Revisar totes les competències que han estat tretes des de l’àmbit local a l’autonòmic, sense que s’hagi guanyat en eficiència ni millorat en qualitat.
- Transformar les actuals Comissions d’Urbanisme, que hauran de canviar el
seu caràcter “fiscalitzador” i convertir-se en uns organismes de coordinació
administrativa i de salvaguarda dels objectius de l’ordenació territorial.
- Revisar en profunditat la legislació urbanística catalana, amb la intenció de
reorientar el planejament general urbanístic, agilitar la seva gestió, flexibilitzar la
programació i posar-la en relació amb la programació de les inversions locals.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Ara bé, el debat al voltant de la llei d’Urbanisme en el marc del Govern alternatiu no només es va
centrar en la qüestió competencial dels governs locals sinó que es va plantejar com l’oportunitat
perduda per disposar d’un marc competencial prou ampli i prou flexible com per abordar de manera
efectiva les problemàtiques de fons que havien de ser resoltes mitjançant mecanismes de correcció i
redistribució. Segregació urbana, accés a l’habitatge, mobilitat, consum de sòl, pèrdua de patrimoni i
malbaratament dels recursos naturals eren assumptes que si bé requerien de polítiques específiques,
no podien ser obviats per la llei d’Urbanisme.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’urbanisme. (...) Tanmateix, ara, a
l’hora de fer balanç, cal preguntar-se: És aquest l’instrument que Catalunya necessita per al desenvolupament dels seus pobles i ciutats i per a la preservació dels seus
paisatges? Per desgràcia, la resposta només pot ser una: no. La llei, poruga i poc
innovadora, no acaba d’oferir, tot i les millores aconseguides, les eines necessàries
per fer front als grans reptes que avui planteja la transformació del territori català.
Quins són aquests reptes? L’habitatge, els barris, la mobilitat i el medi ambient...
...
Al costat d’aquestes qüestions, cal assenyalar que el repartiment de competències i
funcions entre les diverses administracions previst en la llei tampoc és satisfactori.
Aquests temes poden semblar menys rellevants. Però l’urbanisme no s’administrarà
bé fins que tothom comprengui que és un camp on les competències han de ser necessàriament compartides entre el govern de la Generalitat i l’Administració local.
(Nel·lo, 2003 pàg. 33-35)
Creiem necessari, en aquest apartat, posar de manifest la importància que aquesta qüestió va adoptar al llarg de la legislatura, segurament molta més que no pas el tractament que li n’hem donat en
aquest paper. El fet de tractar-se d’una norma fonamental per a la planificació i la gestió del territo2 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ri i que va conèixer un procés de negociació i debat parlamentari extensíssim en el que, per raons
òbvies, el Govern alternatiu no podia disposar de la iniciativa, que corresponia al grup de Govern, fa
variar l’esquema constructiu de polítiques públiques que hem emprat en aquest paper. Tanmateix sí
que podem posar de manifest la capacitat del Govern alternatiu de modificar substancialment el text
original i introduir, si més no en els documents provisionals, temàtiques que no quedaren recollides
en el text definitiu però que sí varen suposar un inici del que posteriorment varen ser iniciatives dels
Governs d’esquerres. Qüestions com la regulació de la rehabilitació de les àrees urbanes, l’habitatge
de protecció pública, el paisatge, la mobilitat o la protecció dels espais lliures20, van anar bastint un
corpus que posteriorment prengué ràpidament caràcter normatiu a partir de la pròpia modificació
de la Llei d’Urbanisme l’any 2004, o de Lleis com la de Paisatge, de la mobilitat, els plans territorials,
o el Pacte Nacional per l’Habitatge.
Veiem, doncs, com també en una matèria sensible pel que fa a la distribució de rendes i a la configuració territorial dels pobles, les ciutats i el territori, la noció de pacte mitjançant l’exercici compartit
de les competències urbanístiques hi és plenament integrada. I creiem especialment rellevant com
aquesta noció de pacte s’alimenta d’una visió àmplia, innovadora i carregada d’arguments que sobrepassen els marcs cognitius tradicionals per fer justament de l’exercici de pacte, un exercici de construcció i no pas de renúncies21.
4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració
El punt 5è del programa electoral de la coalició PSC-CpC a les eleccions autonòmiques s’obre amb el
capítol «Els territoris22 protagonistes del seu futur». La ja per se evident al·lusió a la participació dels
diferents àmbits de govern es desplega, entre d’altres, a partir de les propostes següents:
- Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i Alt Pirineu.
- Proposar que aquestes regions siguin l’àmbit de descentralització del Govern i que
es configurin com unes administracions locals: els consells regionals.
- Els consells regionals assumiran les competències i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competències autonòmiques de gestió del territori
(urbanisme, aigües, medi ambient).
- Elaborar un conjunt de Plans territorials regionals que identificaran el conjunt
d’espais no urbanitzables.
- Dissenyar polítiques per al manteniment i la millora dels espais “lliures” del
territori: programes d’ajuda a les activitats primàries creadores de paisatge, etc.
- Elaborar un programa de viabilitat per als petits nuclis rurals en procés de
despoblament, reorientant-los cap a la funció residencial vinculada als sistemes
20 Recordem que la tramitació de la Llei d’Urbanisme es va produir mentre era vigent a tota Espanya el Decret de liberalització del
sòl de 23 de juny del 2000, aprovat pel govern d’Aznar.
21 Si bé el text definitivament aprovat l’any 2002 va ser molt limitat i no responia plenament a les expectatives generades pel Govern
alternatiu, que van ser degudament recuperades en la legislatura posterior, també amb l’aprovació de normes amb un ampli suport
parlamentari.
22 L’ús del plural per parlar dels territoris denota una visió àmplia i diversa per definir els diferents subjectes polítics que operen sobre
el territori sense una identificació clara amb un àmbit administratiu concret. Aquesta idea de subjectivar els territoris des de la seva
diversitat xoca, avui, amb l’abús del concepte “el territori”, en mode singular, especialment present en els mitjans de comunicació,
però malauradament incorporat en el llenguatge polític i fins i tot tècnic, per referir-se, a qualsevol escala, a tot allò que no és el
“centre de decisió”.
|25
�urbans pròxims, mitjançant la millora de les comunicacions i de l’equipament.
- Estimular la participació ciutadana en els plans d’ordenació territorial.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Amb aquestes i altres mesures, la coalició assumia un dels reptes ja plantejats en la convenció cívica
Catalunya Segle XXI en la que es plantejava que
El problema de la construcció ordenada de la ciutat a Catalunya apareix, doncs,
com un problema eminentment polític i la seva solució ha de ser per tant sobre tot
política: és a dir, requereix construir per a cada una de les ciutats catalanes, i per
al territori català en el seu conjunt, un sistema equilibrat de govern que permeti
recuperar la capacitat d’ordenar el territori en benefici dels ciutadans.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Subjecte i objecte d’ordenació són, doncs, elements inseparables. És així com al llarg de la legislatura,
la qüestió del planejament territorial adopta una doble connotació. D’una banda s’estableixen les
bases conceptuals del que s’anomenaren «les tres C» - Compacitat, complexitat, cohesió - d’allò que
posteriorment, ja en el govern, foren els criteris de planejament territorial23 com a element substantiu
dels plans territorials parcials i de l’altra s’estableix el relat de la necessària subjectivació d’aquesta
política en uns àmbits territorials per al planejament territorial.
És així com el «Conseller alternatiu» de política territorial, Oriol Nel·lo, ho expressa l’any 2001:
En el camp de la política territorial cal, doncs, de manera imperiosa un canvi de
rumb, un cop de timó. Catalunya necessita una nova visió del territori. Una política
alternativa que entengui que el territori ha de ser alhora recurs econòmic, element
de redistribució social, àmbit per a la relació entre la societat i la natura i espai de
representativitat. Recurs, redistribució, relació i representativitat. Quatre «erres».
Quatre objectius.
(Nel·lo, 2003 pàg. 22)
Era evident que per governar les dinàmiques territorials calien nous instruments i nous àmbits de govern amb els quals construir les estratègies comunes i col·lectives per tal de fer viables a llarg termini
les polítiques territorials del Govern alternatiu. Aquesta assumpció de l’estil relacional i de pacte que
imbueix l’acció de Maragall queda expressada de manera diàfana amb les següents paraules
La nostra filosofia territorial consisteix a dotar els territoris de Catalunya de
projectes propis, de discutir amb ells tant com calgui els seus propis projectes, i el
casament d’aquests projectes amb el conjunt de Catalunya.
No en trauríem res, que hi hagués purament un pla fet des d’aquí. S’ha de fer un
pla des d’aquí, Catalunya ha de dir la seva, però ells han de tenir la seva estratègia,
perquè si no el pla no servirà de res. Ha d’haver-hi uns subjectes socials, uns
protagonistes que tirin endavant un projecte a cada un dels territoris de Catalunya.
(Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 28 març 2001, sÈrie P 48)
23 Vegeu el document de Juli Esteban. Planejament Territorial, Criteris. Publicat per la Generalitat de Catalunya. 2004.
2 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�4.2 d) Visió ambiental integradora
Barris, ciutat, urbanisme i ordenació territorial són àmbits en els que la noció de pacte estableix el
marc estratègic necessari per al disseny i implementació de polítiques redistributives. Ara bé, és potser en l’àmbit ambiental on aquesta visió integradora d’agents i discursos adopta una connotació, si
cap, més evident.
Així, l’any 1999 la convenció cívica Catalunya S. XXI establia quatre principis organitzatius bàsics per
la política ambiental:
- Adoptar una normativa clara tendint a responsabilitzar els diversos agents en la
mesura que els correspon, tant pel que fa als privats (productors, prestadors de serveis i consumidors), com a públics (legislatiu, executiu i judicial).
- Adequar, racionalitzar i estructurar l’acció ambiental de les administracions públiques tot intensificant i coordinant les relacions entre departaments i nivells administratius.
- Establir una relació dels objectius mediambientals atenent la seva importància
real, al seu cost econòmic i a la seva viabilitat tècnica.
- Concertar l’aplicació de les polítiques amb els agents socials: en matèria de polítiques ambientals cal un acord social ampli perquè l’obligat intervencionisme dels
poders públics revesteixi el caràcter d’un contracte o d’un pacte social solidari.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Tal i com avançàvem al capítol anterior, les polítiques ambientals havien estat, potser, l’àmbit en el
que Maragall havia desenvolupat un corpus normatiu menys elaborat en comparació amb les dinàmiques urbanes i el planejament urbanístic i territorial. Aquest fet, si és que l’assumim com a cert,
no difereix del context espanyol o europeu puix que no és fins la dècada dels 90’s que les polítiques
ambientals, o si més no la seva reivindicació o fins i tot el mateix concepte de sostenibilitat, cobren
singularitat i una certa centralitat en els discursos predominants. És així com el Govern alternatiu
assumeix els mandats de la Cimera de Rio de 1992 i la Carta d’Aalborg de 1994 com a referents en les
seves propostes en matèria ambiental.
Tot reconeixent la creixent preocupació pels vectors ambientals, el Govern alternatiu desestima la via
sectorial per imposar «marcs restrictius» al desenvolupament econòmic i social del país. L’estratègia
ambiental se sustenta sobre la integració entre les polítiques territorials i econòmiques de criteris de
sostenibilitat.
Cal una nova concepció en l’ordenació territorial i urbanística que trenqui la visió sectorial de la problemàtica ambiental i introdueixi a tots els nivells d’escala
del planejament (territorial, regional, local, parcial) les consideracions ambientals
-també les d’ordre paisatgístic- com a punt de partida bàsic.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
És aquesta via integradora la que fa possibles projectes, entre d’altres, com l’Agenda 21, el Pacte de
l’aigua o el Pla de gestió i protecció integral del litoral. Tots tres projectes comparteixen la noció de
pacte, d’acord, entre diferents nivells administratius i entre els diversos agents, públics i privats que
intervenen en el territori.
|27
�Així, l’Agenda 21 catalana es fonamenta en:
reorientar el desenvolupament que duu a terme la Generalitat de l’Agenda 21
catalana i la seva relació amb les iniciatives municipals, per aconseguir col·laboració
i no competència, sinèrgies i no estratègies de jerarquia, per tal d’integrar totes les
“agendes” que, coincidint en el mateix territori, afronten els mateixos problemes, es
regeixen pels mateixos principis i persegueixen l’objectiu comú del desenvolupament
sostenible. D’aquesta manera, les Agendes 21 han de buscar el que es podria nomenar
una òptima qualitat ambiental als municipis mentre l’Agenda 21 Catalunya ha de
fixar la seva atenció en les estratègies generals per actuar des de la Generalitat amb
la plena complicitat del món local.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
En matèria de planificació i gestió dels recursos hídrics,
no és necessari recórrer a un gran transvasament del riu Ebre ja que hi altres
solucions molt més viables i factibles a través, principalment, d’una millor gestió dels
propis recursos de Catalunya, l’ampliació del ministransvasament de Tarragona i
l’aplicació de les noves tecnologies. És el que anomenen el Pacte Català de l’Aigua,
que vam presentar el 19 d’octubre de 2000 a l’embassament de la Llosa del Cavall.
L’aplicació d’aquestes mesures permetrien disposar de forma immediata de més
de 215 Hm3/anuals addicionals per assegurar el subministrament a la regió de
Barcelona durant els propers 20-30 anys.
Per tant, en el marc del calendari fixat pel Pla Hidrològic Nacional (8-10 anys) i
probablement abans i a través bàsicament dels recursos que aquesta llei destina
a Catalunya (que s’aproparà als 400.000 milions de pessetes), proposem diverses
mesures alternatives per tal de garantir les reserves d’aigua necessàries a les
conques internes i, solucionar, paral·lelament problemes de qualitat i quantitat que
es produeixen en altres punts de Catalunya.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
En matèria de gestió del litoral creiem d’especial interès recuperar algunes de les conclusions de l’aplicació, ja en el Govern de la Generalitat, del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquest pla,
hereu del projecte esmentat de gestió i protecció integral del litoral proposat pel Govern alternatiu24,
fou una de les apostes més ambicioses d’ordenació física d’un àmbit territorial, la franja costanera
de tot el territori català, sotmesa a la més forta pressió urbanitzadora. Les característiques del litoral
català, les seves potencialitats pel que fa al desenvolupament econòmic i la seva preservació com un
àmbit d’especial valor estratègic, natural i paisatgístic només fou possible gràcies a l’acord madurat
entre els agents econòmics i socials i els poders públics locals. Mostra d’aquest acord és la poca incidència de recursos i contenciosos que hagué de suportar una actuació tan ambiciosa en comparació
amb altres instruments de planejament25.
24 Si bé el Pla de gestió i protecció integral del litoral es va elaborar des de l’àmbit de Medi Ambient del Govern alternatiu, amb contingut no només urbanístic sinó vinculat a la gestió de la dinàmica litoral terrestre i marina, la dinàmica parlamentària de la VI legislatura
i, més tard, les condicions del pacte de formació del Govern Catalanista i d’Esquerres féu que el Pla derivés en la seva elaboració i
implementació efectiva en un instrument urbanístic. Un instrument, això sí, innovador en molts aspectes i que obrí una manera de
concebre els instruments urbanístics des d’una perspectiva i amb un abast plenament renovats. Així ho expressen els articles de
Llort (2006) i Nel·lo (2006) en el monogràfic dedicat als Plans Directors Urbanístics de la revista Espais, editada pel DPTOP. Val la
pena esmentar aquí l’interès que el PDUSC com a instrument innovador va despertar entre els cercles tècnicopolítics de realitats ben
diverses com l’andalusa, la gallega, o la sarda, on es van replicar instruments d’ordenació litoral molt similars seguint els paràmetres
bàsics del PDUSC.
25 Sobre l’escassa litigiositat del PDUSC i la ressolució favorable a l’administració de la Generalitat de gairebé tots els contenciosos
es pot veure la Tesi doctoral de Josep M Aguirre (Aguirre, 2015).
2 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Del elevado grado de consenso con el que contó el Plan -PDUSC-1- desde su inicio
da cuenta el hecho de que en el periodo de información pública se recogieran 452
alegaciones, a razón de menos de 1 alegación por kilómetro de costa o poco más
de 6 alegaciones por municipio... La litigiosidad posterior a la aprobación de los
planes ha sido también muy escasa. Frente al PDUSC-1 se presentaron 186 recursos
mientras que para el PDUSC-2 fueron 92.
(Nel·lo, 2012 pàg. 132)
Aquest fet dóna fe de la potència que la noció d’acord i de pacte, un model d’interacció ben evident,
pot tenir en matèria de política territorial, justament en un període en que els anomenats conflictes
territorials emergien arreu del territori26.
En qualsevol cas, l’oposició d’esquerres no va permetre que l’últim mandat de Pujol
fins les autonòmiques de 2003 fos un temps completament perdut. Davant d’un
govern de simple supervivència de l’interès propi, vam anar forjant el clima concret
de l’alternativa.
(Maragall, 2008 pàg. 257)
Amb aquestes paraules es fa palès el tarannà constructiu de l’acció parlamentària a l’oposició. Com hem
vist, l’estil de Pasqual Maragall es manifesta en la recerca de pactes, fonamentalment entre les esquerres,
per tal de bastir el que posteriorment fou el Govern Catalanista d’Esquerres, però també des d’una posició constructiva amb un Govern immobilista amb qui, malgrat la manca d’iniciativa política, va acabar
establint uns acords amb una gran càrrega normativa com és la Llei d’Urbanisme de 2002.
4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció
pública
La dimensió substantiva és aquella en la que es defineixen els continguts efectius de les polítiques públiques. Tot seguit farem esment de manera forçosament breu i esquemàtica d’alguns trets específics
d’algunes polítiques territorials impulsades pel Govern alternatiu.
Tanmateix ja podem avançar que, un cop més, les propostes del Govern alternatiu, hereves de la complexitat de l’acció de Maragall responien com molt bé diu Brugué
al fil que relligava la mirada àmplia i dispersa de Maragall. Un fil invisible que ens
permet observar i comprendre el quadre on es representava la seva agenda de canvi.
Un quadre impressionista, amb pinzellades que semblaven tenir vida pròpia però
que no ens impedeixen veure’n el conjunt.
(Brugué, 2017 pàg. 273)
Aquest fil invisible ens portarà segons la mirada a indrets potser no massa coincidents, tot i que podem estar d’acord en concebre les polítiques de Maragall com integradores. La integralitat és el concepte clau que millor descriu les polítiques, en aquest cas territorials, de Pasqual Maragall al cap del
Govern alternatiu. La integralitat com a resposta activa i militant front al problema de la segregació
urbana i territorial. La integralitat com a resultat lògic d’un treball d’aliances i de pactes entre agents
26 Vegeu, entre d’altres, els treballs de Nel·lo, (2003) Aquí, No! Els conflictes territorials a Catalunya, Cabañas, Jordi i Mercadé, (2012)
Planejament territorial i debat social ; López, Navarro i Báguena (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials
o els volums de la SCOT Anuari territorial de Catalunya.
|29
�de diferent ordre. La integralitat, en definitiva, com a mecanisme per trencar dinàmiques sectorials
d’una administració gripada.
Vegem a continuació alguns dels projectes que van ser recollits en el balanç del Govern alternatiu,
l’estiu de 2003, ara ja definint una agenda del canvi que s’intuïa inevitable27.
4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció
El projecte recollit en el document de balanç amb el nom de «Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN» és potser el projecte on es manifesta de forma més evident aquell triangle clàssic en
Maragall conformat entre ciutat, economia i societat. I es manifesta en diferents esferes del projecte.
En els seus objectius estratègics:
Tenen com a principal objectiu possibilitar intervencions integrades en barris els
quals –per la concentració de la problemàtica social, econòmica i urbanística- no
poden ser millorats amb intervencions exclusivament sectorials. Barris on cal aplicar
polítiques que no només donin oportunitats a cada ciutadà individual –per trobar
feina, per rebre ajudes, per millorar el seu habitatge- sinó que s’adrecin també a la
comunitat tota sencera.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem com l’objectiu principal incorpora manifestament el concepte d’integració en funció de les
problemàtiques a les que es vol fer front i en funció dels destinataris: «no només cada ciutadà individual... sinó la comunitat sencera».
En els seus objectius operatius s’identifiquen els grans àmbits d’intervenció, tot superant el clàssic
capteniment sectorial de les polítiques públiques de rehabilitació urbana. El projecte de barris assumeix, doncs, la necessitat d’actuar no només coordinadament, sinó de manera necessàriament integrada en els àmbits següents:
l
Rehabilitació de l’habitatge, dels espais públics i de les comunicacions.
l
Millorar les dotacions d’equipaments i serveis.
l
Assolir l’augment de l’activitat econòmica i el nivell de benestar de la població.
Així mateix, pel que fa a les àrees on es preveu intervenir, el projecte mostra un coneixement profund
del les dinàmiques que han generat processos de segregació:
Les àrees urbanes elegibles als efectes de les accions de rehabilitació integrada seran aquelles àrees urbanes que pateixin o hagin patit:
a) processos d’involució urbanística, com ara la progressiva degradació dels habitatges, la persistència dels dèficits d’equipament o la insuficiència de la urbanitza27 Per elaborar aquest apartat ens hem centrat en la producció del Govern alternatiu. Bona part de les propostes elaborades al llarg
de la VI legislatura van ser efectivament assumides i desenvolupades pel Govern de la Generalitat al llarg de la VII i VIII legislatures.
Tanmateix, els condicionants del pacte van fer variar, en alguns casos de manera substancial, les propostes plantejades pel Govern
alternatiu. En la selecció de casos que hem escollit per il·lustrar la substantivació de les polítiques territorials trobem iniciatives desenvolupades i ampliades en l’exercici efectiu del Govern com foren la Llei de barris o la política de paisatge, iniciatives d’aplicació parcial,
com el cas del Projecte de gestió i protecció integral del litoral que esdevingué el Pla director urbanístic del sistema costaner, o la
proposta de descentralització administrativa, recollida a l’Estatut de Catalunya de 2006 però no desplegada pels governs successius.
3 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ció o de la qualitat de l’entorn físic.
b) problemàtica demogràfica causada per l’envelliment, la manca de renovació dels
residents o simplement la pèrdua excessiva de població, o, pel contrari, el seu creixement massa accelerat.
c) la presència característica de problemes econòmics (atur, manca d’activitat, escassetat de serveis) o socials (delinqüència, violència, drogoaddicció).
Així, front a polítiques de rehabilitació centrades en determinades morfologies urbanes el projecte
de barris identifica les diverses tipologies urbanes en les que es manifesta de manera diferenciada el
procés de segregació:
Àrees elegibles:
l
l
l
l
Àrees velles corresponents als cascs antics de les ciutats grans o mitjanes.
Àrees suburbanes extensions produïdes a partir de petits eixamplaments projectats o mitjançant la simple prolongació de carrers.
Polígons d’habitatges construïts a partir dels anys cinquanta a les perifèries de
les ciutats petites i mitjanes.
Àrees d’urbanització marginal l’origen de les quals es troba en un procés de
parcel·lació il·legal que permetia l’autoconstrucció.
Finalment, on efectivament es manifesta de manera més evident el caràcter integrador de la Proposta
de suport a barris amb projecte és en la diversitat de camps en els que s’alinearan les accions.
Les accions incloses en els programes estaran encaminades a dotar les àrees
concernides d’una qualitat urbana i unes condicions socials equiparables, com
a mínim, a les de la mitjana catalana. Les accions hauran de partir, així mateix,
d’una voluntat d’integrar les mesures urbanístiques i les mesures de caire social i
econòmic, que han de ser enteses com a parts inseparables d’un mateix procés de
millora que mantingui i incrementi la cohesió social al mateix temps que millora
l’entorn.
Així, les accions proposades hauran de referir-se a alguns dels camps següents:
l
Creació de nous espais lliures i oberts d’ús col·lectiu.
l
Foment de la mobilitat sostenible.
l
Rehabilitació del parc d’habitatges.
l
Reforma urbana.
l
Execució Planejament General.
l
Actuacions de reequilibri urbà.
|31
�l
Habitatge per a ús dels joves.
l
Programes per adaptar serveis i equipaments generals.
l
Integració del fenomen de la immigració o nova ciutadania.
l
Fer efectiva la participació ciutadana.
l
Promoció i impuls de les activitats econòmiques.
l
Programes d’inserció laboral.
l
Programes de seguretat ciutadana.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Mesures urbanístiques, mesures socials i mesures econòmiques que han de ser enteses com a part
inseparable d’un procés. El repte plantejat és ambiciós si partim del reconeixement d’un marc administratiu, el de la Generalitat, excessivament sectorialitzat i poc procliu al treball transversal. Tanmateix, una de les virtuts del projecte és la seva inspiració en uns marcs administratius desvinculats de
les casuístiques locals. Recordem la inspiració en el projecte URBAN de la Unió Europea. En aquest
sentit, el disseny de la política de regeneració urbana es fonamenta en una nova manera de fer que
no es preocupa de les estructures departamentals ni del repartiment sectorial entre administracions.
El projecte de barris del Govern alternatiu no només va fer possible una nova manera de treballar la
integralitat en una política pública sinó que la seva execució efectiva, ja en la següent legislatura, va
generar dinàmiques de treball transversal en el marc del govern de la Generalitat inèdites fins aleshores28.
4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral
La gestió del litoral és un àmbit d’extrema complexitat degut a les pròpies dinàmiques naturals, mòbils a curt i llarg termini, a les fortes pressions, sobretot urbanitzadores i d’ús intensiu pel turisme, i a
un difícil encaix institucional amb encavalcaments de competències entre diferents àmbits sectorials
i nivells administratius.
Aquesta complexitat s’ha manifestat al llarg del temps en una utilització excessiva i abusiva del recurs
litoral per a uns usos cada cop més incompatibles amb la preservació dels valors naturals, culturals,
patrimonials i econòmics del litoral. Front a aquesta dificultat el Govern alternatiu va assumir la necessitat d’una gestió integral a partir del Pla de gestió i protecció integral del litoral.
Per tant, s’imposa adoptar una nova visió, global, integral i flexible, del litoral, tant
la part emergida com la submergida (ja que el sistema litoral, des del punt de vista
ecològic i ambiental, és molt més ampli i complex que els límits marcats per la
Llei de Costes), i que defugi de les tradicionals solucions urgents que s’han dut a
terme amb criteris locals i que han contribuït a alterar les condicions d’equilibri. En
definitiva, un nou concepte de protecció del litoral.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
28 Vegeu treballs de Báguena, 2009 Brugué, 2011 i el volum Llei de barris, una aposta col·lectiva, op cit.
3 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Veiem, doncs, com davant de problemes complexos, el concepte d’integralitat adquireix de nou un
marcat sentit operatiu, substantiu, en la definició d’una política amb vocació redreçadora d’unes dinàmiques perverses.
Tal com hem vist en la proposta de suport als barris amb projecte, en aquest cas la mirada exterior
ajuda a superar les fronteres i les resistències pròpies d’un marc viciat i poc reactiu. S’assumeix amb
aquest pla un mandat provinent de la Unió Europea.
Aquesta proposta recull les darreres recomanacions que han elaborat aquest mes de
juliol29 el Consell i el Parlament Europeu davant el que consideren greus amenaces i
danys irreversibles al litoral per la forta pressió que viuen les nostres costes.
Els objectius del Pla es manifesten de la següent manera:
l
l
l
l
l
Nou concepte de protecció del litoral.
Disposar d’un Pla del Litoral. Avaluació de l’estat actual. Determinació de diferents
zones on aplicar mesures correctores i en altres zones de protecció. Per l’estudi,
considerar tot allò que afecta al litoral i la costa (qualitat dels rius, dinàmica
litoral, estat dels fons, pesqueres...).
Aplicació rigorosa de la legislació existent.
Gestió integrada i coordinada amb totes les administracions de tots els aspectes
que afecten al litoral, també el que fa referència a l’ordenament urbanístic i als
usos del sol.
Un nou programa per la vigilància ambiental de les platges. Monitorització de
la qualitat sanitària de les aigües de bany. Vigilància de l’estat de les sorres.
Monitorització ambiental de les aigües.
Veiem doncs l’ambició dipositada en un pla que proposa textualment la renovació del concepte de
protecció. Aquesta renovació ha d’estar sustentada a partir de l’aprofundiment en el coneixement de
les dinàmiques litorals com a espai natural i com a recurs econòmic, per l’acompliment estricte de la
legislació vigent, per la coordinació i col·laboració institucional i, important, per una monitorització
de les accions i del seu resultat.
Els mecanismes, les accions necessàries per assolir els objectius passen per unes accions recollides en
dos grans àmbits:
1) La primera de les activitats que cal realitzar és la redacció d’un Pla Integral del
Litoral.
2) Impulsar les mesures necessàries en l’ordenament urbanístic, de tal manera que
el Pla fixarà, en coordinació amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes
específiques que s’hauran d’incorporar en els nous plans urbanístics i en la revisió
del planejament dels municipis costes per tal de garantir actuacions respectuoses
29 El text recollit en la documentació del Govern alternatiu no ve datat ni cita el document concret i per tant no es pot identificar amb
precisió la font exacta d’aquestes recomanacions.
|33
�amb el litoral. Així mateix, s’establiran les mesures cautelars i les eines legals
necessàries per assolir el compliment d’aquestes normes d’ordenament.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Tal i com fèiem en l’apartat anterior, aprofitem el coneixement dels esdeveniments posteriors per posar de manifest com d’aquest ambiciós pla només es va desenvolupar efectivament una de les línies
d’acció aquí plantejades. Les mesures de caràcter urbanístic recollides en el Pla van ser desplegades
en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.
Tot i que potser ens excedim del marc auto-imposat per aquest treball, que no es planteja com un
exercici d’avaluació de l’obra de Govern de la VII legislatura, val la pena esmentar que si bé aquest
pla del litoral no va ser executat en la seva integritat, els resultats obtinguts en matèria urbanística
no només han estat fonamentals per la preservació física dels pocs espais oberts del maltret litoral
català, sinó que va generar un especial interès acadèmic i disciplinar essent objecte de recerques acadèmiques i, sobretot, va ser aplaudit des de la perspectiva disciplinar de l’urbanisme i l’ordenació del
territori assentant un precedent que posteriorment ha estat reproduït en altres territoris de l’Estat
espanyol i de la Unió Europea30.
4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques
L’any 2000 es va signar a Florència el primer tractat internacional específicament dedicat al paisatge,
el Conveni Europeu del Paisatge (CEP), resultat del grup de treball creat el 1994 en el marc del Congrés de Poders Locals i regionals del Consell d’Europa i fruit de la creixent inquietud pel concepte i la
diversitat d’enfocaments.
L’objectiu general del CEP era, i continua sent, encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques
i mesures a diferents escales per protegir, gestionar i planificar els paisatges arreu d’Europa, amb la
finalitat de conservar-ne la qualitat i fer que la resta d’actors socials prenguin part en les decisions
públiques que hi estan relacionades.
El CEP va representar un pas decisiu en favor de la creació del dret al paisatge, com a part substantiva
del dret a una vida digna i al benestar de les poblacions. Es plasmava així, la preocupació per assolir
un desenvolupament sostenible tenint en compte el rol que pot jugar-hi el paisatge en l’esfera cultural, ecològica, social i econòmica, i la seva contribució en la creació de les identitats locals. Territori,
economia i societat, assumits ara des d’una visió innovadora que integra uns valors inherents al territori fins ara inexplorats des de la perspectiva del disseny i gestió de polítiques públiques.
Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses
fonts i tradicions acadèmiques tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus cultural.
Doncs bé, Catalunya va esdevenir una regió pionera en l’aplicació del CEP. Només dos mesos després
de la seva aprovació, al desembre de l’any 2000, el parlament català es va adherir al CEP, essent la
primera assemblea legislativa a Europa en fer-ho. Aquest fet, promogut especialment pel grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi tot i que formalment presentat per tots els grups amb
representació a la cambra, va suposar l’obertura d’un procés en el marc del Govern alternatiu que va
30 Per una extensa bibliografia sobre el PDUSC vegeu l’entrada al Blog d’Oriol Nel·lo: Treballs acadèmics sobre el PDUSC.
3 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�acabar amb la proposició de Llei del paisatge de Catalunya, rebutjada pels vots de CiU i PP contra els
vots favorables de la resta de forces polítiques.
Tornant a la qüestió de la integralitat, en la defensa de la proposta de Llei el Conseller alternatiu de
política territorial deia:
Nosaltres partim d’una concepció integradora del paisatge, segons la qual
l’entorn que mereix atenció i gestió no és només aquell que nosaltres considerem
particularment pintoresc o conegut, sinó tot el territori: dels paisatges naturals als
urbans, dels rurals als periurbans o als agraris; tant els paisatges singulars com els
quotidians o els degradats.
...
La Llei no pretén regular de forma omnicomprensiva tots els elements que influeixen
en la producció i en la transformació del paisatge. Les legislacions sectorials –la
urbanística, la industrial, l’agrària– hi tindran molt a dir. L’objecte de la Llei és més
aviat proveir un marc de referència per a aquestes legislacions, dotar el Govern de
la Generalitat d’instruments i de finançament específic per intervenir-hi.
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Sèrie P - Núm. 101. 30 d’octubre
de 2002
Veiem, doncs, com aquesta proposta de Llei, aquest projecte propi del Govern alternatiu assumeix el
seu caràcter integral a partir de l’abast territorial de tot Catalunya, sense excloure cap àmbit territorial,
per tant, tot és paisatge.
Paral·lelament es renuncia a establir una normativa pròpia de la gestió del paisatge com si fos un
filtre sectorial a afegir a la normativa ambiental, urbanística, industrial, agrària, etc. Aquesta proposta
de llei es planteja com un marc per dotar d’instruments i de finançament una política que haurà de
ser integrada per altres normatives sectorials. Vet aquí com la integralitat es proposa en termes de
transversalitat administrativa.
Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses
fonts i tradicions intel·lectuals tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus acadèmics
tot penetrant en el camp de la política pública, malgrat resistències molt notables31.
4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre
“A la vida política no s’ha d’esperar mai que les coses es produeixin per elles mateixes.
Cal maldar per què es produeixin, aquesta és la meva moral de l’actuació” .
(Maragall citat per Brugué, 2017)
31 Una anècdota significativa és que la iniciativa per a la llei del Paisatge es va presentar a Palafrugell. Va ser l’endemà de la primera i
més greu crisi del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, per un debat sobre l’eix de Bracons, en el que es van confrontar
bona part dels diputats de CpC i destacats membres del PSC, precisament per una qüestió de caràcter territorial i paisatgístic. Pel
que fa al caràcter innovador de la política de paisatge de la Generalitat en les legislatures VIIa i VIIIa vegeu el treball de Brugué (2012).
Respecte a una mirada en primera persona de les polítiques de paisatge a Catalunya vegeu els dos discursos d’acceptació com a
membres de l’Institut d’Estudis Catalans d’Oriol Nel·lo (2010) i de Joan Nogué (2017).
|35
�Aquest darrer apartat dedicat a la dimensió operativa de les polítiques hauria de quedar exclòs, stricto
sensu, del nostre treball. Entenem que la dimensió operativa de les polítiques aquí presentades va
tenir lloc en la legislatura posterior a l’aquí treballada en què el Govern de la Generalitat fou presidit
per Pasqual Maragall.
Com hem dit, el nostre àmbit d’interès és la formació d’un veritable corpus territorial en les polítiques
públiques del Govern alternatiu i per tant l’escenari de gestió efectiu en va quedar exclòs.
Tanmateix, creiem d’interès fer esment als projectes alternatius com a avantsala del que fou l’acció
efectiva del Govern de Maragall.
Els mecanismes a partir dels quals el Govern alternatiu va configurar una bateria de propostes legislatives, projectes i iniciatives mereix, al nostre entendre, ser esmentat en aquest treball.
No voldríem, per economia i per no desviar massa el lector del contingut d’aquest Paper, reproduir
allò que el professor Vallès ja ha narrat de forma molt detallada en el volum “Una agenda imperfecta:
Amb Maragall i el projecte de canvi”. En aquest volum es descriu amb detall la formació de la Convenció cívica Catalunya S.XXI, la plataforma política Ciutadans pel Canvi, es descriuen els moment relatius a les conteses electorals de 1999 i 2003 des d’una perspectiva personal del propi Vallès i, també
es relata la formació, estructura i funcionament del Govern alternatiu. Creiem d’especial interès per
aquest paper centrar-nos en un element que potser no ha quedat prou recollit en els treballs fins ara
editats al respecte i és l’estructura dels projectes del Govern alternatiu.
Entenem que és un element d’interès ja que, al nostre entendre, l’estructura segons la qual es formulaven els projectes marcava una especial coincidència amb el nostre esquema d’anàlisi de les polítiques
públiques.
Vegem, a continuació una reproducció d’una “fitxa tipus” de projecte, en aquest cas destinada a configurar el discurs de la moció de censura de l’any 2001.
INDEX TIPUS DELS PROJECTES ALTERNATIUS. 9 de Juliol 2001
1.
Antecedents (2 pàg.)
1.1 diagnòstic de la situació.
1.2 actuació de la Generalitat o d’altres Administracions.
1.3 legislació aplicable.
1.4 propostes del programa PSC-CpC.
1.5 compromisos no assolits o incompliments del Govern de la Generalitat.
2.
Descripció sintètica del programa (1 pàg.)
Breu descripció del programa que enunciï el seu propòsit, les fases, els sectors afectats, terminis,
etc.
3.
Desenvolupament del programa (4-5 pàg.)
3.1 Objectius a assolir: enunciació dels 3 o 4 objectius bàsics que es pretén assolir amb el
programa que es proposa.
3 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�3.2 Mesures i accions a aplicar per a l’obtenció dels objectius.
3.3 Calendari d’aplicació.
Aquest apartat pot plantejar-se per cadascun dels sectors en que es divideix el programa
4.
Resultats esperats de les accions (1 pàg.)
Descripció dels beneficis o resultats esperats de les accions: assoliment d’objectius, indicadors de
millora etc. Comparació amb el programa de PSC-CpC.
5.
Finançament (1 pàg.)
Quantificació del cost de les accions. Valoració del cost incorporat en el Pressupost actual de la
Generalitat i increments nets que es proposen. Valoració d’ingressos possibles, si s’escau.
6.
Mesures legals associades (1 pàg.)
Descripció del desplegament normatiu que requeriria el programa.
Procediments per implantar-lo o acollir-se, si s’escau.
Utilitzeu, si us plau, pàgines noves per a cadascun dels 6 apartats.
Presenteu-ho en tipus de lletra Times New Roman 12 amb interlineat d’un espai i
mig.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem amb aquesta fitxa tipus una manera de plantejar les accions del Govern alternatiu des d’una
perspectiva especialment àmplia, en la que cada diputat responsable o “conseller alternatiu” ha d’assumir una tasca complexa d’establir no només unes prioritats polítiques o unes reaccions a iniciatives
d’altres grups sinó una proposta íntegra de política efectiva tenint en compte els elements pressupostaris i normatius derivats.
Tal com diu Brugué
A la lànguida i tradicional manera de funcionar dels grups de l’oposició, en un
parlament també ensopit i desactivat, l’empenta de Pasqual Maragall va servir
per generar unes dinàmiques de treball que van permetre sistematitzar els temes
i articular projectes que serien recuperats en l’etapa de govern. Els continguts
d’aquests projectes van ser rellevants, com ho il·lustra l’exemple de la Llei de Barris,
potser el cas més conegut i reconegut.
(Brugué, 2017 pàg. 282)
I jo afegiria: i la Llei d’urbanisme, i la de paisatge, i els plans territorials i directors urbanístics, i les
lleis de mobilitat, carreteres, els pactes nacionals de l’energia, de l’aigua, i tantes altres iniciatives de
govern.
Com diem, l’àmbit d’aquest paper no pretén mesurar en quin grau el Pacte per a un Govern catalanista i d’esquerres de finals de 2003 recull en major o menor mesura la producció del Govern alternatiu.
El que sí considerem oportú és destacar que la visió del fet urbà i territorial àmplia i complexa pròpia
de Pasqual Maragall va donar a les polítiques territorials un impuls inèdit en la història democràtica
a Catalunya.
|37
�5. L’escala en Pasqual Maragall. Model
organitzatiu contra la “divisió” territorial
E
n aquest darrer apartat volem analitzar la manera que té Pasqual Maragall d’entendre i d’interpretar el concepte d’escala i com planteja la necessària resposta de l’administració a unes
dinàmiques que, com hem vist, difícilment s’assimilen des d’àmbits administratius rígids.
“Més enllà dels problemes inherents a la gestió urbana i territorial, emana un
problema greu de governança de dinàmiques que no disposen d’agents adequats a
la seva escala mentre el govern de la Generalitat no hi disposi el mitjans necessaris
per al seu control”.
(Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001.
Arxiu Pasqual Maragall)
Gestió, governança, dinàmiques, agents, escala, instruments; en poques paraules Pasqual Maragall
conjuga una equació de difícil solució, amb diverses incògnites i amb un element afegit que complica
la seva solució com és el temps.
Ja hem vist com Maragall, en el moment en què assumeix la seva funció en la política autonòmica, té
pressa. És conscient del moment de canvi necessari que viu Catalunya i de la necessitat de renovar
el govern i els seus instruments per tal de gestionar unes dinàmiques que escapen cada cop més al
control de l’administració, ja sigui per manca de mitjans i instruments adaptats, com per manca de
lideratges a les adequades escales.
Si bé en aquest treball fins ara ens hem centrat en l’anàlisi d’algunes de les polítiques territorials, no
podem tancar un exercici com el que ens ocupa sense fer referència a un tema que va ser fonamental
en l’acció parlamentària i que va capitalitzar bona part del debat polític general en aquella legislatura:
el model d’organització territorial. Aquesta qüestió, tan antiga com irresolta, fa aflorar en la sisena
legislatura un debat de fons que intentarem exposar en les següents línies.
Escala i organització territorial van, com veurem, íntimament lligats en el pensament i l’acció de
Pasqual Maragall. Tanmateix no ens podem permetre la llicència d’entendre que una i altra qüestions dibuixen uns paral·lelismes de fàcil deducció. No es tracta d’entendre les diferents escales des
del local fins al global a partir de cercles concèntrics que han de ser governats des de sengles àmbits
administratius de manera jeràrquica, de cap manera. El territori s’interpreta en Pasqual Maragall com
una superposició de xarxes, de relacions físiques i de fluxos en la que els nodes esdevenen els agents
clau i els eixos són els vectors de desenvolupament i equilibri, mentre que els poders públics han de
ser prou hàbils i flexibles com per abrogar-se uns lideratges individuals i col·lectius en l’entramat polític tot superant, sovint, les cotilles i les fronteres dels límits administratius i competencials establerts
sota designis i raonaments totalment caducats. I aquesta formulació és vàlida tant des dels àmbits
més menuts, els propis municipis, com a escala europea. Com diu Oriol Nel·lo
la concepció del territori de Maragall, deutora més del concepte de xarxa, que no
pas de la geometria euclidiana, relativitza el concepte clàssic d’escala i li atorga
una altra dimensió.
(Nel·lo, 2017)
Heus aquí un exemple més de la complexitat del pensament de Maragall i del repte de copsar la seva
3 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�capacitat propositiva.
Per tal de fer-ho dividirem aquest apartat en dos blocs tot analitzant primerament algunes aportacions de Maragall que ens permetran entendre millor la seva concepció d’escala no només pel que fa a
les dinàmiques territorials, sinó a la mateixa identitat territorial, per passar seguidament a observar
com aquesta reflexió es converteix en propostes de modificació del model organitzatiu de l’administració catalana sobre el territori.
5.1 Escala, territori i xarxa
Es tracta, com ara explicaré, de fer raure en allò més petit, més proper, en allò que
no és l’envoltant superior que ens cobreix, sinó la més petita part interior que ens
conté, la substància del nostre arrelament a l’espècia i a l’entorn, i de fer-ho amb
un ànim de transcendir allò més petit per anar a trobar, a partir d’aquest punt,
sentiments de pertinença successivament més amples.
(Maragall, 1993)
En aquest passatge del text “La teoria de l’Empordà” escrit l’estiu de 1993 i publicat al Diari de Girona,
en què Maragall exposava la seva particular visió del concepte de pàtria tot al·ludint a un text del seu
avi Joan, l’autor ens planteja la necessitat de reconèixer en la proximitat els elements configuradors
d’una determinada identitat i sentiments de pertinença, sense perjudici, més aviat amb la consigna,
que aquesta es pugui expressar a escales “successivament més amples”. Aquest esquema denota la
reclamació de Maragall de no limitar la potencial capacitat representativa dels diferents nivells administratius sigui quin sigui el “continent polític”; Barcelona pot representar Catalunya com Salt ho pot
fer d’Europa32.
És a dir, a mesura que la història va fent possible dues coses: (1) L’obvietat de la
nostra pertinença als continents més amples. (2) La capacitat dels contenidors xics
de ser coneguts i representar els més grans. Són aquests més xics els que passen a
ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva conclusió.
(Maragall, 1993)
Aquesta capacitat dels “xics” per representar-se a si mateixos i també als “grans”, combinada amb el
reconeixement d’unes dinàmiques territorials que s’esdevenen de manera desigual en el territori
teixint connexions entre espais físicament distants acaba derivant necessàriament en el reconeixement de la Xarxa com àmbit espacial de referència.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la
ciudadanía distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide
a la gente en territorios separados. Las carreteras se ven, las fronteras no. Las
fronteras son las zonas oscuras del mapa.
(Maragall, 2003, citat a Nel·lo, pàg. 207)
La concepció del territori, de l’espai configurat a partir de les xarxes és una línia de treball tradicionalment analitzada des de la geografia i que permet identificar els nodes i els fluxos a partir dels quals
s’articulen les relacions econòmiques, socials, de poder, etc. A partir d’aquesta visió analítica, que Maragall assumeix com a pròpia també en la seva faceta acadèmica, cal d’una banda dotar de legitimitat
32 D’aquí emana, per exemple, l’impuls del Comitè de Municipis i Regions d’Europa, presidit per Maragall entre els anys 1991 i 1997.
|39
�dels agents públics que hi intervenen33, i de l’altra establir un marc organitzatiu modern i eficient per
permetre que aquesta representativitat sigui efectiva.
Per Maragall no tenia sentit entendre el món com un conjunt de contenidors de
grandàries diverses... Catalunya, per tant, s’entenia simultàniament com una xarxa
de ciutats i com el node d’una xarxa més àmplia de regions que explicava altres
realitats territorials com l’espanyola o l’europea.
(Brugué, 2017 pàg. 254-255)
És a partir d’aquesta necessària translació de l’evidència científica de la xarxa al reconeixement d’uns
àmbits adequats d’expressió del poder polític en què s’emmarca la proposta d’establir un nou encaix
entre l’escala del fenomen territorial i model d’organització administrativa, intensament debatut al
llarg de la VI legislatura. Mirant de simplificar, segurament amb excés, allà on els geògrafs veuen
l’expressió d’una escala, Maragall hi veu un projecte i un subjecte polític.
5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables
Com dèiem, en la VI legislatura el pes del debat al voltant del model d’organització territorial de
Catalunya va ser protagonista. I ho va ser en quant el grup liderat per Pasqual Maragall creia necessari superar el marc establert l’any 1987 per les lleis d’organització territorial, basades en una planta
comarcal rígida i en la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona. La reforma pretenia
encarar el futur amb un nou mapa administratiu que respongués amb eficàcia als reptes derivats de
les dinàmiques territorials i, a la vegada, donés cabuda a possibles aliances institucionals, fonamentalment locals34. No es tractava només de reformar el model organitzatiu de la Generalitat al territori,
sinó que calia organitzar el territori mateix per tal de superar les pròpies ineficiències i incentivar
l’emergència d’agents institucionals actius amb capacitat de liderar projectes propis.
Un cop més, la reflexió al voltant del model d’organització territorial bevia de la tradició acadèmica35,
i, donada la càrrega política de la qüestió, es va plantejar des d’una proposta integradora amb la participació no només dels grups parlamentaris, sinó del govern de la Generalitat mateix. És així com a
l’abril de 2000 fou nomenada la “Comissió d’experts” liderada pel jurista Miquel Roca, amb la participació d’acadèmics i tècnics de les administracions36.
La comissió va enllestir els seus treballs en menys d’un any i l’informe va ser lliurat al Parlament
de Catalunya a inicis de 2001. Les seves propostes es podien englobar en tres grans blocs: La conveniència de fusionar o agrupar conjunts de municipis menors de 1.000 habitants, la reforma de la
representació política dels municipis en els Consells comarcals així com el seu règim competencial,
i, finalment, la substitució de la planta provincial per una nova divisió formada per sis37 “vegueries”
que actuarien alhora com un àmbit local supramunicipal i com a àmbit de descentralització de la
Generalitat de Catalunya.
Com és sabut, l’Informe va generar una enorme expectativa no només política, sinó també acadèmica
33 Vegeu el treball de Marc Pradel (2016), Catalunya, xarxa de ciutats. Fundació Catalunya Europa.
34 Una explicació de la dinàmica parlamentària de la VI i VII legislatures al voltant del model d’organització territorial es pot consultar
a O. Nel·lo, 2008. “ L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a J. Tort, V.
Paül i J. Maluquer. L’organització del territori, un repte per al segle XXI? Galerada, Fundació Universitat Catalana d’Estiu.
35 Dos bons exemples, relativament recents, de compendi de les tradicions acadèmiques al voltant de la qüestió són la publicació
abans citada de Tort, Paül i Maluquer (2008), i el volum monogràfic Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, Monogràfic
sobre organització territorial. 75è Aniversari de la SCG. 2009.
36 Podeu consultar el document íntegre de la comissió a: http://www.governslocals.cat/web/.content/Article/documentacio/2-organitzacio-governs-locals/informe_OTC.pdf
37 Respecte la Vegueria de Ponent es reconeixia una realitat específica per l’Alt Pirineu i l’Aran, obrint així la porta a una setena Vegueria superant així el marc dels sis àmbits de planificació territorial establerts pel Pla Territorial General de Catalunya de l’any 1995.
4 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�per plantejar-se de forma rigorosa una possible reforma en profunditat de l’organització territorial,
una reforma tantes vegades debatuda com poc assolida fins aleshores38. Aquesta expectació va fer
saltar, però, els ressorts de resistència de les forces polítiques conservadores, arrelades territorialment
en els petits municipis per aconseguir finalment desactivar la potència reformista de l’informe i el
necessari pacte entre les forces polítiques. Descartat el pacte per part del Govern Pujol, hauria de
ser el Govern Maragall de la següent legislatura qui assumís bona part dels preceptes de l’informe
(fonamentalment la divisió veguerial, no així la reforma de la planta municipal) per recollir-los en
l’Estatut de Catalunya de 2006. Tanmateix, al llarg de la sisena legislatura es van aconseguir avenços
significatius en el reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àmbit per a la planificació territorial,
una major representativitat dels alcaldes als consells comarcals i la creació de la figura de la “comunitat de municipis” com un àmbit de cooperació entre els ens locals no necessàriament subjecte a la
institucionalització d’un nou ens amb personalitat jurídica pròpia.
Aquestes tres fites, menudes en comparació amb les expectatives generades per l’informe Roca, ens
apel·len directament a les qüestions d’escala comentades més amunt. El reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com un àmbit per a la planificació territorial i la creació, l’any 2002 de l’Institut per
al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran esdevenen el reconeixement d’una realitat territorial
pròpia desproveïda fins aleshores d’un agent, d’una capacitat institucional per poder interactuar amb
veu pròpia en els debats sobre el model territorial i econòmic d’una part fonamental pel país, especialment colpida per dinàmiques demogràfiques i econòmiques desfavorables. En segon lloc, la reforma
dels consells comarcals39 va significar d’una banda ajustar la representació política dels Consells a la
majoria de vots obtinguts per les forces polítiques a les eleccions locals i de l’altra la constitució d’un
consell d’alcaldes com a òrgan de representació de tots els municipis, per “xics” que aquests siguin.
Finalment, i aquí és on la visió de Maragall queda potser més ben reflectida, les comunitats de municipis obren un camp de participació, cooperació i acció conjunta, en xarxa i no a partir de nous ens
jurídics, per a tots aquells àmbits i matèries en que voluntàriament els municipis hi vulguin participar. Algunes de les incògnites d’aquella equació comencen a deixar de ser-ho. L’equació, però encara
no va quedar resolta en la sisena legislatura, ni ho és avui dia.
38 Especialment vehement és l’article del professor de geografia de la UAB Enric Mendizàbal “L’organització territorial administrativa
de Catalunya, un problema irresoluble”, a op. cit. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68.
39 Vegeu l’article Báguena, J. 2004 “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A i Esteban, J (Dirs) 2004, Anuari Territorial
de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
|41
�6. Nota final
A
rribats a aquest punt del treball, hom podrà jutjar si el risc assumit en voler “modelitzar”
l’acció política de Pasqual Maragall en matèria territorial ha estat excessiu o al contrari,
tal i com esperem, haurà permès observar des d’una òptica original una trajectòria que
difícilment es pot contemplar des de la linealitat.
Com no podria ser d’una altra manera, plantejar un apartat de conclusió en relació a tot el que aquí
s’ha exposat és una tasca difícil. D’una banda, resumir allò dit acabaria no només amb la paciència
del lector sinó amb la substància del contingut presentats que ja al llarg del treball ha estat sotmès a
una simplificació excessiva.
Evidentment, el nostre trajecte no ha fet més que navegar per la superfície sense la voluntat d’aprofundir en cada una de les polítiques seleccionades, però sí que creiem que aquest viatge ens ha permès entendre la necessitat d’una estratègia a llarg termini, a molt llarg termini per tal d’orientar adequadament un projecte de país, un rumb que s’ha de mantenir malgrat els oratges i que està sustentat
per un coneixement profund de la naturalesa del medi en el que es mou i de la consciència de les
capacitats de la nau, sigui aquesta xica, menuda o gran.
Tornant al territori, i assumint de nou un alt risc per la voluntat de simplificar, podem establir un
marc de pensament i acció en Pasqual Maragall basat en la contínua innovació, com un cercle de Deming, aplicat a les polítiques territorials.
Aquesta voluntat d’abstracció no ens ha de desviar-nos del reconeixement efectiu de la tasca duta a
terme al llarg de la sisena legislatura. Una de les evidències més compartides quan s’analitza el govern
catalanista i d’esquerres de la setena i vuitena legislatures és la capacitat propositiva només arribar a
la institució. Llei de barris, PDUSC, Llei de paisatge, modificació de la llei d’urbanisme, programa de
planejament territorial... i tantes altres iniciatives en matèria ambiental i d’infraestructures van ser
possibles gràcies al grau de maduresa assolit en bona mesura al llarg de la legislatura anterior, però,
sobretot, per nodrir-se d’un corrent de pensament, de reflexió i de treball acadèmic de fons.
I més enllà de les polítiques sectorials, el pas de Maragall del govern de Barcelona al de Catalunya no
representa, ens sembla, per a ell, un salt d’escala jeràrquic, sinó el reconeixement que les dinàmiques
territorials i socials han integrat ciutat i territori, de tal manera que no és possible avançar en un
àmbit sense actuar en l’altre. L’Estatut de 2006 havia de respondre a les necessitats de Catalunya de
renovar les seves bases institucionals i polítiques, però no només de Catalunya com a conjunt, sinó
dels seus municipis i de les seves dinàmiques en particular, com havia de significar, també, un avenç
per una Espanya federal, i una Europa més integrada.
Amb tot això, fent un exercici d’arriscada honestedat acadèmica, podem abordar aquella qüestió que
es plantejava a l’inici del treball en que ens demanàvem de quina manera la construcció de polítiques
públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes. Doncs bé, creiem que més que resoldre
l’enigma, la nostra aproximació ha mirat de concretar i sistematitzar qüestions complexes, i tal vegada
abstractes, no només pel seu contingut sinó també per la persona que les ha protagonitzat. Aquells
conceptes clau -segregació, pacte, integració i triangulació- poden subjectivar les diferents dimensions
de la política de Maragall en matèria territorial, i en certa mesura es poden correlacionar amb aquells
punts cardinals -problema, escala, instrument i govern- que permeten orientar l’acció política de Pasqual Maragall. Seríem molt obtusos si de l’experiència dels governs de Maragall, alternatiu o insti4 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�tucional, en volguéssim extreure receptes aplicables i/o replicables a mode de manual (ara en diuen
tutorial) sense parar atenció a tots aquells elements de context i de trajectòria que van permetre una
renovació i un impuls inèdit de les polítiques territorials del país. El que sí podem afirmar, defensar,
reivindicar, i també enyorar, és l’extraordinària capacitat per integrar un coneixement profund de la
ciutat, del territori i de les seves dinàmiques amb una voluntat tan clara com compromesa de servei
públic.
|43
�Bibliografia
Aguirre, J.M. (2009) El règim jurídic del litoral català. Tesi Doctoral. Universitat de Girona
Báguena, J. (2004) “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A. i Esteban, J. (Dirs) 2004,
Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori
Báguena, J. (2009) Integralitat i transversalitat. Elements de gestió en les polítiques de regeneració
urbana. La Llei de barris de Catalunya, Memòria de mestratge. Escola d’Administració Pública de
Catalunya
Ballart, X. i Noferini, A. (2015) Pasqual Maragall. Lideratge i gestió estratègica, Barcelona, Fundació
Catalunya Europa
Brugué, J. (Dir.) (2012) Els motors de la innovació a l’administració pública. Treballs de recerca de
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
Brugué, J. (2017) “Les polítiques públiques i la ciutadania” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall.
Pensament i acció, Barcelona, La Magrana
Brugué, J. i Gomà, R. (coords.) (1998) Gobiernos locales y políticas públicas : bienestar social, promoción
económica y territorio, Barcelona, Ariel
Cabañas, N., Jordi, M. i Mercadé, M. (2012) “Planejament territorial i debat social” a Castañer, M. (Ed)
(2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció
del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans
Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova
interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut
d’Estudis Catalans
Castañer, M. Cabañas, N. i Jordi, M. (2011) “L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El
cas de Catalunya”. Documents d’Anàlisi Geogràfica. 2012, vol. 58/2
Catalunya Segle XXI (1999). La democràcia dels ciutadans, Convenció Cívica Catalana per la renovació
de la cultura política 1997-1998, Barcelona, Fundació Cívica Catalana / Edicions 62
Claret, J. (coord.)(2017) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana
Comissió d’experts creada per acord del govern del 3 d’abril del 2000, a instància dels diferents grups
parlamentaris (2000) Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya,
Barcelona. Multicopiat
Delgado, M. (Ed.)(1997) Ciutat i immigració, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de
Barcelona. Col. Urbanitats
Diversos autors (1999) Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya.
Manifest
Diversos autors (2003) “Estratègies territorials a les regions catalanes”. Revista Papers. Regió
metropolitana de Barcelona, núm. 39, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Diversos Autors (2003-2015) Anuari territorial de Catalunya, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació
del Territori / Institut d’Estudis Catalans
Diversos autors (2009) “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de
Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans
4 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Esteban, J. (2004) Planejament territorial. Criteris, Barcelona, Departament de Política Territorial i
Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.
Fuster-Sobrepere, J. (2017) “La política és la gent” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i
acció, Barcelona, La Magrana
García Espuche, A. i Rueda, S. (Eds) (1999) La ciutat sostenible, Barcelona, Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. Col. Urbanitats
Grup Parlamentari PSC-CpC (1999-2003). Documentació del Govern Alternatiu, Arxiu Pasqual Maragall
Herrero, M. (2004) “Acord per un govern catalanista d’esquerra. Temes territorials i ambientals”
a Tarroja, E. I Esteban, J. (Dirs) Anuari territorial de Catalunya, 2003 Barcelona, Societat Catalana
d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans
Llort, J. (2006) “El segon Pla director urbanístic del sistema costaner: una intervenció als sòls
urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament
de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
López, J. Navarro, I. i Báguena, J. (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials
a partir de la base de dades de l’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2015) Barcelona, Societat
Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans
Maragall, P. (1993) “La Teoria de l’Empordà”. Diari de Girona, 5 de setembre de 1993
Maragall, P. (1999) Debat d’investidura, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. 16 de novembre
de 1999. Sèrie P - Núm. 3
Maragall, P. (2001) Discurs de la Moció de censura al President Pujol, Arxiu Pasqual Maragall
Maragall, P. (2002) Els Orígens del futur, Barcelona, Editorial Planeta
Maragall, P . (2008) Oda inacabada, Memòries, Barcelona, La Magrana
Martí-Costa, M. i Parés, M. (Coords.) (2009) Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana
participada i integral?, Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament
d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
Mendizàbal, E. (2009) “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble”
“Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è
Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans
Monclús, F.J. (Ed.) (1998) La Ciudad dispersa. Suburbanización y nuevas periferias, Barcelona, Centro
de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats
Nel·lo, O. (2001) Ciutat de ciutats: Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya, Barcelona,
Editorial Empúries
Nel·lo, O. (Ed.) (2003) Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries
Nel·lo, O. (2003) Lletres de Batalla. Política i territori a Catalunya, Barcelona, Pagès Editors
Nel·lo, O. (2006) “Els plans directors urbanístics de Catalunya: una nova generació de plans”, Revista
Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de
Catalunya
Nel·lo, O. (2008) “L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una
reforma incompleta” a Tort, J. Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte
per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu
Nel·lo, O. (Dir.) (2009) Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, Barcelona, Departament
de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
|45
�Nel·lo, O. (2010) De la conservació a la gestió del paisatge. Discurs de recepció com a membre numerari
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 16 de juny de 2010, Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans
Nel·lo, O. (2012) Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, València, Tirant lo
Blanc
Nel·lo, O. (2017) “La ciutat de Pasqual Maragall” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i
acció, Barcelona, La Magrana
Nel·lo, O., Recio, A., Solsona, M., Subirats, M. (1998) Transformació de la societat metropolitana, la.
Una lectura de l’Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió metropolitana de
Barcelona (1985-1995), Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Nogué, J. (2017) El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. Discurs de recepció com a membre numerari
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 2 de febrer de 2017, Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans
Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi (1999) Programa electoral PSC-CpC. Arxiu
Pasqual Maragall
Pradel, M. (2016) Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influencia
en la governança de Catalunya, Barcelona, Fundació Catalunya Europa
Ribas Piera, M. (1995) Nicolau Rubió i Tudurí i el planejament regional, Barcelona, Edicions Altafulla
Tomàs, M. (2017) Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana,
Barcelona, Fundació Catalunya Europa
Tort, J., Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?,
Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu
Vallès, J.M. (2008) Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Barcelona, Edicions 62
Vergés, R. (Ed.) (1998) El precio de la vivienda y la formación del hogar, Barcelona, Centro de Cultura
Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats
4 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El territori en l'acció política de Pasqual Maragall: Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Báguena Latorre, Josep A.
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Territoris
Parlament de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalunya
Govern alternatiu
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
"El territori en l'acció política de Pasqual Maragall" és un working paper que té la vocació d'aprofundir en el territori com a objecte de política pública en el marc de la política i l'acció de Pasqual Maragall durant l'època de l'anomenat "Govern Alternatiu", entre 1999 i 2003.
Aquest working paper pretén modelitzar una acció de (no) govern que es produeix des del Parlament i que Maragall aconsegueix fer evolucionar a partir d'una estructura mai assajada de govern alternatiu que neix amb un doble objectiu, fer oposició i alhora fer govern.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Description
An account of the resource
Número 6 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf
f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b
PDF Text
Text
...... 5
�
""""t
Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º
PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.
Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber
ne els anys ¡
''•
D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..
Bigotis i corbata, Lis
t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el
de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar& m&s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i
lels
amics dels n&tso
En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so
ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso
1.111�
sa"'
i� <>l c:>t'l:t. ..Lc.
ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,
to»,
un
un
e as:;.,
pintor, un escul
foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0
M&s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&s peti
t¡
de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'
el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n
!'•l"
fs ol ..
1'\t'lst>tu+
la 'ÍcOIO•lit'�to
.,{.,
estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.
. C.l\•
J'
sal) tl
¡l i
a treballar
ell\
�
/
al costat del Pep Cal
ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-
�\CV\
se.
la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-
de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys
i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en
L.'!J2
�
'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios
parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,
La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&. iilm9
cal.
� ls
\���gafava �l bast6 sen
Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan
Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos
\"�""ins
i
paral-lels J
�
1
diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia
�.. � .. .,:.b <=.�C."'t
entesQ\des de
adrid l l t'
1
·J
D'una banda l'oreig me-
l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada
,
per Soria i
..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-
c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no
l'entendr�.
�2
'. {'.\\
um certa impr� ssi t de feblesa i
/
En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris
o
�s,
e
\
�u.s... r-
·\
l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els
mai no els
's tambl d'aquesta veta, amb
\
�e
�
vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la
dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E
?•
T
'
La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�
noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&o Són ben b� fills de
�n noio
q ui s&n fills. En Pasqual &s el fill tercer, el s
....a
Abans
cal parlar del noi gran, que tamb& es.diu Jordi i Is pintoro Un pin
tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per
la �eva
En Pasqual no seria qui &s sense els silencis
d'aquest germ�o
Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut
/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs
/
o
El Pasqualet era
un
minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir
a un col-legi d'aquests
q ue el conec de sempre0 Va anar
amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"
xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-
�
bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan
del "Junior" com
dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·
' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar
�
molt
J'
illll9
�¡,.��
m a
1r
lubidrn
·
to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir& passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.
Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero
lava fort entre els jove&.
�3
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�
l
els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar
totes dnes0 No
\ �e.a
{
a
,
la impressicf de matar-s hi
ben guanyada fam.a de llumenera.
l
.
�
�
,
, pero continuava amb la
/')
#
Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u
una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.
'
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.
Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&e, quedaven una mica
..e.,.."' r
e1
sa
.
1
feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans
an/
carqd.es no costar
se:rsa una
\ �"'ª"'
�
nosaº Els capellans g
�
i
gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els
Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs
-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions
�
tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o
Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda
¡
venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era
arborada a cada paraula que li venia M
un
miny6 menut, nerviós, amb una passi6
¡}A.l(
)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els
�
altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T
yFLP,"frente de liberaci6n popular"0
Quan va
p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.
�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:
l
-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao
Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-
'
�'>
tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda
no &s a l'escambell, ningd no en pal
·
lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut
0na
1'
li; l
so
f
L
'Mª
s
de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.
l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque
�
al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al
{?alau
de
Justícia
unes colles d'estudiantso
G1.V•cr1o1
tenir ordres de fer
� �'
el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos
\c-;i.��
d'ells anaren a fer el
....
a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia
,
tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren
' dels derinsJ ..
En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0
\)>e.vi'
D
1
tenir nom de guerra i to�,
�
Íllll
no
sempre� bonhomi6s, proper i amb a,
•
s&. Quan el trobava era el Pasqualet de
�umor
�
de raig fi que gasta � la mara
gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....
Un
cop
q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'
7
-En Joan Revent&s ser� el cap del socialisme catal� ..
liR:
�
1
·
aqac'.Wseep �n Revent&s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la
�
mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �
•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,
I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t& besavis a Matadepera, a la ca
sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &s
normal., Sempre ha fet costat al
seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb
q_ jaj espigada,
la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s
la gran deu voltar els setze anys.
�� Pasqual t& temps de fer la cuina,
\
de tant en tant; l
a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.
',se'n va
�5
Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als
\«ca111"a
.....,
�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa
·a
remenar economia a gavadals en una
d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U
\
4
l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el
+
nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre
D c. 111-.
'
,
- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY<ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1
•
l
.,
'
el galliner lfllllll perque tingu& la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que
'
'
F
; un senyor
'
¡
�� V �
' -1 em va lloar la fei-
na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique
que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi
ratoria
1'
va canviar l'ajuntament
l
... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual
va dir als seus pares l
-�
�'ha
'
J
l
1 •
'
f
¡
¡ g
·
una dita que el retrata:
acabat la guerra civilo
Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,
\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�
a caminar en pau.
·
l
l
la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim
Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci
mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0
Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre
"fc .. .,i.,.._
' \\
Ser&
menut,,.
1
•C
i que mai no perdr� ..,.e1
J
som.riure infantívol que li conec de�
Josep M,. Ballarín Monset,.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: notícia amistosa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Alcaldes
Família
Description
An account of the resource
Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Relation
A related resource
En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf
ddc086d1a5394ecdda42134937333a74
PDF Text
Text
8
PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982
El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles
Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.
Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.
Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest
"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8
Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar
oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.
Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la
impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava
(Passa a la pàg. següent)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-11
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcalde
Biografia
Família
Description
An account of the resource
Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2667/WP1_Lideratge_XBallart_ANoferini.pdf
34efca5c9700cac9edae9c79f16007dc
PDF Text
Text
Working paper n.1
Pasqual Maragall,
lideratge i gestió
estratègica
Xavier Ballart
CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA I DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA UAB
Andrea Noferini
PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF I DE LA UAB
Juliol 2015
1
�Sumari
0. INTRODUCCIÓ
3
1. LA GESTIÓ I EL LIDERATGE
4
2. QUÈ DEFINEIX EL LIDERATGE
5
2.1. El compromís i la voluntat de canvi
2.2. La recerca d’aliats i la creació de xarxes
2.3. Els riscos del lideratge
5
6
7
9
3. PASQUAL MARGALL COM A LÍDER
3.1. La visió de Pasqual Maragall
3.2. La manera d’actuar de Pasqual Maragall i la creació de xarxes
3.3. La gestió del conflicte i la gestió del temps en Pasqual Maragall
9
11
12
15
4. EL CAS DEL PLA ESTRATÈGIC
15
16
17
18
4.1. La reforma interna de l’administració
4.2. El pla estratègic com a eina de canvi
4.3. Els aliats i els opositors
4.4. Riscos i resistències
5. CONCLUSIONS
20
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
22
2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�0. Introducció
L
’acció dels grans homes polítics (fins fa poc hi havia poques dones) ha estat explicada pels
historiadors i periodistes, però no tenim en el context català i espanyol una literatura sobre
el lideratge polític o sobre el lideratge en la gestió pública que s’hagi construït a partir de
la literatura més pròpiament de l’economia, la ciència política i la gestió privada o pública.
Tenim en canvi grans líders polítics que també han estat grans gestors estratègics. Potser el cas més
clar sigui el de Pasqual Maragall (PM); aquesta ha estat la nostra intuïció i el que ens ha portat a
escriure aquest treball. Partim de la distinció entre lideratge i gestió estratègica (Kotter 1990) i de la
definició de lideratge per la literatura en gestió pública recent (entre nosaltres Losada 2007, a nivell
internacional, Heifetz 1997, Heifetz i Linsky 2011) per elaborar un esquema basat en tres elements:
compromís i voluntat de canvi, recerca d’aliats i creació de xarxes i gestió dels conflictes i del
temps. L’aplicació d’aquest esquema a la trajectòria política de PM ens permet identificar algunes
pautes interessants: PM és capaç de convertir idees en acció política i millorar les condicions de
vida de la població; PM inspira i mobilitza a molts individus i organitzacions que tenien valors,
motius i preocupacions no sempre coincidents; PM té una capacitat remarcable d’assumir riscos i
d’aguantar atacs el que li permet avançar-se al seu temps en l’ús d’eines que després han esdevingut
estàndards però, sobretot, li permet portar a terme la seva agenda i tenir un impacte en la realitat
que volia transformar.
Per fer aquest treball ens hem basat en literatura acadèmica, en publicacions relatives a l’obra i a
la figura de PM i en algunes entrevistes a persones que van treballar en el seu entorn1. El treball
defineix primer el lideratge en base a tres components extretes de la literatura, ho aplica després
a PM il·lustrant aquest elements definidors del lideratge amb diverses accions i amb la manera
de treballar de PM per, finalment, desenvolupar com a cas d’estudi l’impuls del pla estratègic de
Barcelona i presentar els principals resultats en forma de conclusions.
1 Entre el final de 2014 i els primers mesos de 2015 hem realitzat una sèrie d’entrevistes en profunditat amb algunes personalitats
que han treballat i/o col·laborat estretament amb PM. La selecció dels entrevistats ha tingut en compte la rellevància dels perfils
pel que fa a la introducció del plantejament estratègic a Barcelona. Alhora, cada vegada que un entrevistat ens suggeria un
altre perfil que podia ser útil per a la nostra investigació, hem ampliat la selecció mitjançant la tècnica de la ‘bola de neu’.
Finalment, en relació als aspectes més personals de la biografia de PM, hem utilitzat la pàgina web www.pasqualmaragall.cat
i les entrevistes que la Fundació Catalunya Europa té publicades en la seva pàgina web (http://www.catalunyaeuropa.net/
ca/llegat_pm/) en el marc del Programa llegat Pasqual Maragall. A continuació, detallem les principals entrevistes realitzades:
• 20/11/14, Francesco Rutelli, ex alcalde de Roma;
• 24/11/14, Joan Campreciós, Diputació de Barcelona;
• 09/12/14, Francesc Raventós, Pla Estratègic de Barcelona, Ex director;
• 16/12/14, Xavier Roig, Periodista, ex cap gabinet PM;
• 05/02/15, Josep Roig, United Cities and Local Governments (UCLG), Secretari General
3
�1. Gestió del lideratge
E
l management (la gestió) i el lideratge són diferents però complementaris. Els gestors
proporcionen estabilitat, els líders generen canvi (Kotter1990, Moore 1998). Ambdós rols
són necessaris perquè una organització, una ciutat o un país se’n pugui sortir en moments
complicats. El lideratge no és necessàriament millor que la gestió, simplement és diferent.
Cada un té la seva funció i suposa desenvolupar unes activitats diferents. Són complementaris en
la mesura que un lideratge fort sense capacitat de gestió no és suficient de la mateixa manera que la
capacitat de gestió sense lideratge porta a un punt de paràlisi o d’esgotament del model.
El management suposa posar ordre i donar consistència a una organització en front la complexitat
(Kotter 1990, Losada 2007). Gestionar suposa planificar, pressupostar, organitzar les activitats
i reclutar personal (creant així estructura, llocs de treball, posant-hi les persones adequades),
comunicar els plans, delegar les responsabilitats, crear sistemes per controlar el desenvolupament
de les activitats i per controlar els resultats en relació als plans previstos. La “bona” gestió suposa
millores en la capacitat de donar serveis i d’obtenir els resultats desitjats.
El lideratge suposa entendre els canvis de tot tipus (demogràfics, tecnològics, econòmics i socials)
que tenen lloc en l’entorn local o internacional i desenvolupar una visió, establir una direcció i
posar en marxa les estratègies necessàries per a assolir aquella visió. Però el lideratge no només
suposa establir la direcció sinó produir canvi real (Kotter 1990, Heifetz 1997, Moore 1998, Ballart
2001, Losada 2007). Per això és fonamental comunicar la direcció a aquells que poden contribuir al
seu assoliment. En aquest sentit el lideratge ha d’inspirar, motivar, posar en marxa a les persones,
apel·lant als seus valors, necessitats i emocions per tal de mantenir-les en moviment i en la direcció
adequada (Mintzberg et al. 2002).
Planificar és un procés de gestió deductiu destinat a produir resultats, no canvi, i funciona com a
complement per contrastar amb la realitat la direcció establerta. Establir una direcció és un procés
de lideratge intuïtiu destinat a produir canvi (Kotter 1990). Això no vol dir que establir una direcció
sigui un procés fàcil o que no requereixi un treball sistemàtic de recollida d’informació, de recerca
de patrons i d’anàlisi de relacions entre els fenòmens observats.
Els gestors organitzen, els líders donen poder (“empoderen”) a la gent i animen a actuar (Minztberg
et al 2002). Si la gestió ajuda a les persones a fer la seva feina dia rere dia, el lideratge els implica
en el canvi sobre la base de posar èmfasi en els objectius, els valors, en la satisfacció dels motius
que varen portar a unes persones a treballar en una organització o en un determinat àmbit i en el
reconeixement dels progressos assolits. No tothom està capacitat per al lideratge i per a la gestió.
Algunes persones tenen la capacitat per a ser excel·lents gestors però no per a ser líders, de la
mateixa manera que altres tenen el potencial per a ser excel·lents líders però tenen més dificultats
per a ser bons gestors.
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�2. Què defineix el lideratge?
E
n l’actualitat es pot afirmar que la majoria dels autors consideren que el lideratge no s’explica
per uns trets de la personalitat ni tampoc no pressuposa tenir carisma o altres característiques
físiques o psicològiques, si bé alguns recercadors, entre nosaltres Losada (2007), no descarten
del tot les característiques personals. El punt de partida de la teoria clàssica del lideratge el
definia com una capacitat personal derivada d’un conjunt de trets de la personalitat i la recerca del
lideratge, en particular dels grans homes polítics, es va centrar durant molts anys en la identificació
d’aquestes característiques. La literatura crítica sobre els trets especials dels líders va posar l’èmfasi
en el fet que la història no es podia explicar només per l’acció d’aquests grans homes i en el fet que,
en bona part, allò que havien fet aquests grans líders depenia de les característiques de la situació
amb la qual s’havien trobat. Posteriorment les teories contingents varen relacionar ambdues visions
posant de relleu com l’estil adequat del lideratge depenia dels requeriments de cada situació particular
de manera que algunes situacions vindrien a requerir una conducta més jeràrquica i controladora
mentre que altres demanarien una conducta més oberta a la participació (Heifetz 1997).
El debat actual es centra en les visions transaccionals i transformacionals del lideratge. La
visió transaccional respon a una visió jeràrquica i es basa en els incentius en forma de premis o
sancions que poden utilitzar els líders per aconseguir el compliment dels seus objectius per part
dels seguidors. La visió transformacional es basa, en canvi, en la connexió entre els interessos i
motius del seguidors amb els objectius dels líders i de l’organització (Burns 1978, Bass 1996). En
la mesura que les identitats, els valors, els interessos i motius d’uns i altres coincideixin serà més
probable que els seguidors vegin la necessitat del canvi i s’impliquin en les activitats necessàries
per fer els canvis possibles.
En aquest estudi ens basem en els treballs de Heifetz (1997) i Heifetz i Linsky (2011) que tenen una
visió del lideratge basada en els valors i no tant en l’intercanvi d’influències. Aquesta visió és més
propera a la perspectiva transformacional que a la perspectiva transaccional. Hi ha tres aspectes del
treball d’aquests autors que ens són útils per estructurar la presentació del que suposa ser líder: la
seva idea de què defineix un comportament de líder, el debat entorn les estratègies que s’observen
en els líders que tenen èxit quan fan front a situacions que es veuen obligats a gestionar i la discussió
dels riscos que implica aquest comportament.
2.1. El compromís i la voluntat de canvi
Per aquests autors (Heifetz i Linsky 2011), el lideratge té a veure amb la voluntat que tenen algunes
persones d’enfrontar-se a problemes complexos que requereixen un treball d’adaptació igualment
complex. Es tracta de persones que decideixen liderar el canvi malgrat que això els hi suposi riscos
i complicacions. Aquesta decisió d’intervenir es relaciona amb el fet que l’organització, la ciutat o
el país sobre els quals es vol intervenir tinguin problemes pels que no es coneix la solució i, si bé és
necessari actuar, no es pot fer d’acord amb un plantejament tècnic que els especialistes coneixen.
En el primer sentit, els líders són persones que volen desenvolupar un paper decisiu i marcar una diferència
amb la seva intervenció, al contrari del que solen fer aquelles persones que procuren evitar qüestions que
puguin resultar incòmodes. Els líders es caracteritzen per qüestionar, provocar i assenyalar la distància
entre els valors presents i el comportament de l’organització o de la societat i dels seus membres. Els
líders poden ser impopulars (com a mínim per a una bona part de la gent) o poden semblar perillosos pel
fet de qüestionar les creences o els hàbits de la gent o per dir allò que la gent potser necessita que sigui
dit però que no vol sentir. Des d’aquesta perspectiva, el líder se situa en una posició arriscada.
5
�En el segon sentit, els líders no serien necessaris si les organitzacions, les ciutats o els països només
s’enfrontessin a problemes pels quals se sap quina és la solució. Quan la solució és coneguda perquè
algú té l’expertesa o sap quins procediments cal aplicar, el problema es pot considerar “tècnic” i no
precisa del lideratge. Els problemes “tècnics” poden ser molt complexos i escapar de la comprensió
de la major part de les persones però alguns especialistes els poden reconduir a paràmetres coneguts.
Hi ha però una altra categoria de problemes que no es poden resoldre apel·lant a un especialista amb
la suficient expertesa per proporcionar les respostes adequades. Sovint, com passa en situacions de
crisi econòmica i política, les persones no veuen com la situació podria millorar i en canvi temen
que pugui empitjorar i que hi acabin perdent més que no pas guanyant respecte a la seva situació
actual.
2.2. La recerca d’aliats i la creació de xarxes
Com s’ha dit més amunt, el lideratge suposa capacitat de visió, que no és altra cosa que saber veure
què està passant, llegir i interpretar el que s’està observant per actuar i incidir en aquesta realitat
(Kotter 1990). Des d’aquesta perspectiva, el lideratge també implica una certa flexibilitat per ajustar
l’acció als fets més inesperats, el que pot entrar en contradicció amb la planificació, particularment
si és a llarg termini.
Però com actuar sobre la realitat? Com fer efectiu el canvi? Una de les idees més presents en la
literatura és la de la gestió relacional (Losada 2007). En el cas de la política resulta evident que la
natura i la qualitat de les relacions personals i professionals són un important factor per a l’èxit. Des
de la perspectiva de la gestió també s’ha posat molt èmfasi en la creació i manteniment de xarxes
amb persones i organitzacions a l’hora d’impulsar iniciatives i projectes.
Una estratègia principal pel lideratge és, per tant, trobar uns bons aliats, crear lligams amb persones
que tinguin autoritat, amb organitzacions potents que ajudin als líders a produir canvi en les seves
localitats, organitzacions o països. La relació amb altres i amb persones i organitzacions que, a la
vegada, tenen aquesta capacitat per desenvolupar noves relacions o aliances és fonamental.
En aquest sentit, Heifetz i Lipsky (2011) també parlen de buscar aliances amb aquells per a qui el
canvi és més difícil o pels qui el canvi els pot suposar o ha suposat ja un perjudici. De fet, posen
molt èmfasi en la necessitat de treballar amb els opositors directament o a través de les persones que
es puguin relacionar amb els opositors (Coutu 2009). En crear estructures de relació a través de les
quals treballar els temes difícils, s’estableixen pautes que permeten gestionar els desacords. Altres
aliats claus poden ser les figures polítiques amb una especial autoritat o els mitjans de comunicació
que poden donar suport a l’agenda de canvi.
Una altra qüestió estratègica pels líders és el fet de trobar el ritme temporal amb què s’introdueixen
els canvis. Els líders polítics i els seus seguidors solen tenir pressa per introduir les reformes del
seu programa polític. Bill Clinton va intentar fer la reforma sanitària als Estats Units durant el
seu primer mandat. El poble americà no estava preparat per a una reforma ràpida i la reforma
va fracassar. Obama va intentar introduir una reforma menys radical més de dotze anys després.
Va aconseguir la seva aprovació i, si bé ha tingut problemes tant per les falles tècniques del nou
sistema com per la forta oposició que ha generat, la nova política ha aconseguit mantenir la seva
vigència i guanyar temps per a poder mostrar els resultats que podrien legitimar la reforma davant
la població.
En la mesura que el canvi és més radical i suposa una amenaça més gran per a determinats
col·lectius, empreses o organitzacions socials, més difícil és que sigui acceptat. Canvis importants
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�en la legislació laboral, en les pensions o en l’accés a la sanitat pública fan por a la gent que espera
que la política els doni, en primer lloc, seguretat. Les persones tenen dificultats per adaptar-se a
un elevat nombre de canvis que de forma simultània afectin a les seves vides. Per això, els líders
han de calibrar bé quant de canvi poden acceptar els afectats (Heifetz i Linsky 2011). Els líders
també poden intentar mostrar què suposa el canvi, avançar el futur, fer visibles el beneficis per les
persones, la societat o el país per tal d’alleugerir les resistències al canvi.
Una altra qüestió relacionada amb l’anterior fa referència a la capacitat dels líders per absorbir les
crítiques, el malestar de la gent, els atacs dels seus seguidors o dels opositors (Heifetz i Linsky 2011).
Enmig de la crítica més aferrissada, els líders han de saber estar i mantenir-se en la seva posició. És
el que ha fet Obama amb la reforma sanitària. Si bé podria haver frustrat alguns dels seus seguidors
que voldrien que hagués anat més lluny, s’ha mostrat conciliador i ha buscat establir ponts amb
aquells que li negaven el seu suport independentment del contingut de les seves propostes. Sense
mostrar una actitud defensiva que hauria alimentat els atacs, ha tingut l’habilitat d’anar sortejant els
problemes fins a veure com la seva reforma s’anava consolidant.
Tots aquests aspectes tenen a veure amb la capacitat per gestionar el conflicte que, en últim terme,
és consubstancial a la política. En la visió de Heifetz i Lipsky (2011), gestionar el conflicte implica
també la capacitat per situar una qüestió sobre la que hi ha un desacord en el centre de l’atenció.
Es parla en aquest sentit de “regular la temperatura” ja sigui augmentant-la per tal que els actors
implicats sentin quina és la seva responsabilitat i facin alguna cosa, o reduint-la quan la confrontació
porta a un punt que no permet a les parts progressar en la millora del problema. En alguns casos els
líders poden intentar que la disputa no recaigui completament sobre les seves espatlles de manera
que siguin els afectats els que hagin de trobar la solució. Més habitualment, els líders se senten
temptats d’intervenir, si és possible de forma ràpida i quirúrgica, malgrat això els situa enmig del
conflicte amb el risc que suposa de ser identificats amb el problema i convertir-se en destinataris de
l’enuig dels que se senten maltractats.
Com s’explica en el documental “L’últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya” de Jordi
Marco (2014), quan feia poc que entrenava el segon equip del Barça, Guardiola va tenir un problema
d’indisciplina de dos dels millors jugadors del seu equip. Li va preguntar al seu amic i ex entrenador
Johan Cruyff què havia de fer i aquest li va recomanar deixar-los a la grada sense jugar malgrat pogués
perdre el partit. En una situació més compromesa, Phil Jackson, aleshores entrenador dels Bulls de
Chicago va decidir que eren els jugadors que havien de trobar la solució a un problema d’indisciplina.
Concretament, just l’any després que Michael Jordan, el millor jugador de la història del bàsquet,
s’hagués retirat, durant les finals de la conferència i amb menys d’un minut per acabar el partit que
estava empatat, l‘entrenador va decidir en un temps mort que el jugador que tiraria per guanyar
el partit seria un jugador europeu i no el que estava considerat com el millor jugador de l’equip i
successor de Jordan. Aquest jugador es va negar a sortir al camp i l’entrenador hi va posar el seu sisè
home que era un excel·lent passador. La jugada li va sortir bé a l’entrenador que quan va arribar al
vestidor va dir als seus jugadors que deixava la resolució de la qüestió sobre les seves espatlles.
2.3. Els riscos del lideratge
L’altra cara del compromís, la voluntat de millora i l’atreviment són els riscos que assumeixen
els líders i les conseqüències que se’n poden derivar en forma d’atacs. Heifetz i Lipsky (2011)
parteixen de la idea que el primer que la gent espera dels polítics o dels directius públics és que
facin servir la seva autoritat i el seu coneixement per trobar les respostes adequades a les situacions
complexes. Molts ciutadans s’esperen que siguin els líders els que trobin les solucions per tal de no
veure’s obligats a prendre partit entre opcions que sovint els confonen o incomoden.
7
�Com més gran és el canvi que s’ha de fer en una empresa, en un partit polític, en una ciutat o en un
país, més risc suposa per a les persones i més esforç d’aprenentatge els exigeix. Per això els canvis
més grans generen més resistència. Quan els líders impulsen el canvi experimentant, fent proves,
descobrint noves maneres de procedir i ampliant el repertori d’actuacions conegudes generen
conflicte, inestabilitat o risc i poden acabar trencant les expectatives que la gent tenia dipositades
en ells. El mateix pot passar si un líder s’arrisca a superar l’autoritat que li és reconeguda buscant
solucions a problemes complexos donat que posa en perill la seva credibilitat.
D’acord amb aquest mateix argument, l’actuació d’un líder que generi un nivell de risc superior al
que la gent pugui absorbir pot provocar la seva crítica, marginació, exclusió o fins i tot assassinat
(Heifetz i Linsky 2011). En alguns casos extrems, alguns líders polítics i socials que han dedicat
la seva vida a posar de relleu les contradiccions entre els valors que se suposa que defensa la
societat en la qual viuen i el comportament de les seves institucions o dels seus ciutadans han estat
assassinats com va ser el cas de King als Estats Units, Ghandi a l’Índia o Rabin a Israel. Més sovint,
veiem com els líders polítics amb una agenda de canvi ambiciosa són objecte d’atacs, no només pels
seus opositors ideològics sinó també pels seus aliats quan consideren que la seva agenda de canvi
suposa posar en perill allò que tenien i no volen perdre. Més enllà de la crítica per les polítiques que
pretenen portar a terme, sovint els líders són desacreditats i els seus crítics es basen en qüestions
personals abans que en qüestions de fons. L’atac personal busca distreure al líder de la seva agenda
de canvi posant de relleu les seves vulnerabilitats.
Un aspecte particularment interessant són els atacs per part dels seus aliats, de les persones i llocs
que, d’entrada, menys s’esperaria el mateix líder (Heifetz i Linsky 2011). Quan un líder intenta
generar un canvi significatiu en la seva comunitat local, en la seva organització o país necessitarà que
“els seus” l’acompanyin i li donin suport. Un dels principals problemes és la gestió de la frustració
dels seguidors que li donarien suport però al mateix temps volen limitar el sacrifici. Aquesta és
probablement la situació amb què es va trobar el President espanyol José Luís Rodríguez Zapatero
a qui els seus seguidors cridaven “no nos falles” quan va ser elegit i que, abans d’acabar el seu
mandat, es va sentir obligat a calmar els mercats del deute internacional introduint una modificació
“exprés” a la Constitució. Frustrar als seus propis seguidors crea una gran tensió amb el líder i el
fa vulnerable. Per a qualsevol persona resulta molt més fàcil cedir al que demanen els seguidors
per seguir mantenint el seu suport i estima que no haver de fer quelcom que aquests vegin com una
traïció.
En resum, els líders polítics, empresarials i socials són persones que volen canviar les coses per
millorar. És lògic que tinguin ambició de poder, que vulguin ser importants i que confiïn que el
partit, la ciutat, l’empresa o l’organització social anirà millor si ells o elles tenen el control sobre la
situació. El lideratge requereix d’aquesta ambició però els líders no poden fer les coses tot sols. Com
s’ha dit tantes vegades, l’adopció del rol de “guerrer solitari” no és la millor recepta. Al contrari,
els líders precisen treballar amb altres ja siguin els seus aliats, els afectats o fins i tot opositors. Els
líders han d’entendre quines són les preocupacions dels seus aliats i en quina mesura estan afectats
pel problema aquells que se senten afectats. Amb uns i altres i amb els seus opositors, els líders
han de calibrar fins on poden anar, amb quin ritme temporal i si poden controlar el conflicte, el
que sovint exigeix aguantar i absorbir crítiques que, quan es tornen virulentes, se solen dirigir a la
persona si bé, en realitat, es dirigeixen al seu rol d’impulsor del canvi.
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�3. Pasqual Maragall com a líder
P
asqual Maragall (PM) és conegut internacionalment per ser l’alcalde que va transformar
Barcelona, l’alcalde que canviant la cara de la ciutat va aconseguir transformar la seva
activitat econòmica i consolidar el seu posicionament internacional. L’autoritat personal,
credibilitat i poder que li va donar la seva gestió de la ciutat li va permetre després intentar
repetir l’operació amb Catalunya, si bé va comptar amb menys temps en el càrrec de President de
la Generalitat (tres anys) que en el càrrec d’Alcalde de Barcelona (quinze anys), per assolir una
transformació substantiva de les polítiques de la Generalitat i de Catalunya. Entre una posició i
l’altra PM també va intentar canviar el partit polític al qual pertanyia des de la seva fundació, que
va presidir set anys i que volia convertir en un partit molt més obert en la línia d’un partit demòcrata
europeu.
En la segona part d’aquest paper no ens plantegem cobrir de forma exhaustiva l’experiència de PM
com a Alcalde de Barcelona, President català i líder de partit sinó que tan sols volem il·lustrar la
seva manera de treballar al front de la ciutat, el país i el partit per aprendre de la seva experiència
com a líder polític i gestor estratègic. Si Kotter (1990) es pregunta què fan els líders, nosaltres ens
preguntem què fa PM. En el cas de PM es tracta d’un lideratge polític i social però també té una
vessant de lideratge organitzatiu en la mesura que PM també va gestionar el canvi en les institucions
que va presidir. En la mesura que la seva experiència com a Alcalde és més dilatada en el temps ens
ha estat més útil per l’observació de PM com a líder.
3.1. La visió de Pasqual Maragall
Quan hem parlat amb les persones que van treballar al seu costat durant molts anys, la imatge de
PM és clarament la d’un líder més que la d’un gestor. El veuen com una persona intuïtiva, atrevida
i a vegades genial. Al mateix temps, però, de les nostres entrevistes emergeix una persona cerebral,
sistemàtica i conscient de la necessitat de comptar amb un entorn ordenat que li permeti avançar en
els seus projectes i que li deixi temps per a pensar.
L’evidència que hem pogut recollir ens indica que PM no partia d’un model molt definit en acceptar
les diverses responsabilitats que va anar assumint al llarg de la seva llarga carrera política, sinó que
més aviat tenia idees, intuïcions i preocupacions sobre cap on havia d’anar la ciutat, el país o els
partits polítics. I a partir d’aquestes idees va anar construint un discurs i desenvolupant una agenda
que, particularment en la seva fase d’alcalde, va arribar a tenir la sensació que l’havia portat a terme,
que havia assolit allò que pretenia i podia tancar una etapa per assumir un nou repte.
Les idees base de PM dibuixaven una ciutat oberta a Europa i al món, econòmicament pròspera,
participativa i descentralitzada. En primer lloc, PM reivindicava la visió metropolitana de Barcelona
en línia amb altres grans conurbacions urbanes europees i que més endavant va connectar amb la
idea de regió europea quan a la UE encara no hi havia una política en aquest sentit. Per a PM Europa
era un continent de ciutats i la construcció europea s’havia de fer a partir de xarxes de ciutats. ‘He
dit amb freqüència que no es pot imaginar Europa sense les ciutats i les regions. Europa és un
sistema de ciutats...’ (Maragall, 1992). Barcelona havia d’influir en les institucions europees i havia
d’aportar a la generació de noves polítiques urbanes.
PM defensava una visió de Barcelona com una ciutat que havia d’estar en primera línia europea
al costat de ciutats com Àmsterdam, Milà o Munic i entenia que Barcelona podia esdevenir un
“model” de ciutat exportable. El model es fonamentava en la gestió de l’espai públic i en l’equilibri
9
�entre els usos residencials, la presència d’institucions públiques i la iniciativa privada. Aquesta visió
de Barcelona casava amb la idea d’una economia local globalitzada i internacionalitzada, vinculada
als principals centres de decisió a través d’un sistema de transport, port i aeroport, que connectés
la ciutat amb les capitals europees però també amb Amèrica i Àsia. Una Barcelona que pogués ser
definida com a centre creador d’empreses. També era una ciutat que, capitalitzant l’experiència que
havia guanyat amb el desenvolupament de productes i serveis, podia difondre el seu model a altres
ciutats del món que estaven interessades en replicar alguns dels processos que s’havien impulsat a
Barcelona.
Des del primer moment, PM va impulsar un nou rol per a l’Ajuntament. La ciutat havia de tenir
la capacitat per intervenir en l’economia contribuint a la creació d’empreses estratègiques pel
desenvolupament econòmic en sectors clau com les telecomunicacions, el transport o la innovació
i el coneixement. En el mateix sentit, PM pensava que, des de les administracions públiques, es
podia trencar el pessimisme empresarial en moments de crisi econòmica. Per altra banda, des de la
perspectiva de la regeneració democràtica del poder local, Barcelona havia de transformar-se en una
ciutat cívica i descentralitzada. La ciutat va traslladar serveis als barris, va invertir en equipaments
i va promocionar diferents centres amb vida pròpia de manera que els serveis municipals en els
districtes contribuïssin a mantenir la sensibilitat pels problemes socials en base al coneixement i la
proximitat.
Algunes de les idees de PM respecte al futur de Barcelona estaven molt relacionades amb un
conjunt de reflexions més amplies sobre les relacions entre Catalunya i Espanya o sobre com havien
d’evolucionar la manera de fer política i, particularment, els partits polítics. Entre aquestes altres
idees que porten la marca de PM és interessant assenyalar la visió d’una Espanya plural sobre la
base d’un federalisme cultural i asimètric. PM pensava que la reforma de l’Estatut podia ser la via
per reformar la Constitució espanyola de forma que recollís el principi federal d’unió voluntària dels
pobles d’Espanya en una hipotètica federació espanyola. Aquesta evolució del sistema autonòmic
hauria de permetre frenar les temptacions secessionistes i facilitar el reconeixement nacional de
Catalunya. En el mateix sentit, PM defensava unes relacions més igualitàries entre els poders
públics espanyols i una Catalunya amb major capacitat decisòria en els afers comuns de l’estat
espanyol. A diferència del nacionalisme tradicional, PM tenia una visió intervencionista, fins i tot
regeneracionista, sobre el paper de Catalunya en la reforma d’Espanya sobre la base de la lleialtat
institucional.
Novament, avançant-se al seu temps, va poder constatar com la política estava canviant i com,
davant de la desafecció creixent dels ciutadans, calia buscar noves formes de respondre als reptes
que estava plantejant la societat on s’estaven coent noves demandes i sorgien noves dinàmiques. En
particular, els partits havien de ser més oberts, més transparents i democràtics. La “partitocràcia”
i les dificultats dels partits per canviar contribuïa a desacreditar les institucions i la política. Per
això, era necessari obrir les candidatures electorals a professionals no militants en els partits. La
implicació de persones independents amb experiència diversa, ja fos en el sector empresarial, social
o en la política fora dels partits, era necessària per renovar la política institucional però també per
incorporar els coneixements i l’experiència professional d’aquestes persones. En aquesta línia, dels
50 diputats que van sortir elegits en la seva llista electoral l’any 1999, 15 eren independents.
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�3.2. La manera d’actuar de Pasqual Maragall i la creació
de xarxes
En el cas de PM, gran part de la seva gestió va estar molt marcada per la preparació de la candidatura
als Jocs Olímpics (1982-1986), l’organització dels Jocs com a President del Comitè Organitzador
(1986-1992) i pel mateix èxit dels jocs que la revista Sports Illustrated va qualificar de “pure gold”.
Els Jocs Olímpics de 1992 van ser un projecte integral de ciutat i PM va saber aprofitar el consens
generat des de la preparació de la candidatura per construir una xarxa de relacions personals en tots
els nivells (Barcelona, Catalunya, Madrid, Europa i món) que no deixaria d’alimentar i ampliar.
Aquí podem emfatitzar dos aspectes fonamentals. En primer lloc, PM no va voler deixar el projecte
dels Jocs sota el control de la iniciativa privada però sí que va obrir el projecte al sector privat, el que
li va servir per iniciar una política de partnerships públic-privat (inicialment amb la Vila olímpica,
el pla d’hotels, la torre de comunicacions) que l’Ajuntament ha continuat fins avui. PM va crear un
veritable equip d’empresaris que no només van estar disposats a participar en l’organització dels
Jocs – en alguns casos deixant la seves feines més lucratives en el sector privat – sinó que després
el van acompanyar en la seva funció de promoció internacional de Barcelona. Junt amb empresaris
del sector va crear, per exemple, Turisme de Barcelona just després dels Jocs.
En segon lloc, PM va saber aprofitar les bones relacions amb el govern central de Felipe González
i Alfonso Guerra, que tenien un veritable interès en què els esdeveniments de l’any 92 fossin un
èxit internacional. L’administració central va ajudar a l’Ajuntament de Barcelona i a molts altres
ajuntaments a reduir el dèficit heretat i a sanejar la seves finances per poder fer un salt endavant.
Amb l’entrada d’Espanya a la CCE / UE a més, Barcelona va entrar en la lògica dels fons europeus
i va poder finançar la renovació dels seus barris més degradats ja fos Ciutat Vella o barris menys
centrals com els del districte de Nou Barris.
El gran repte per a PM va ser el moment posterior als jocs olímpics coincidint amb la crisi econòmica
de l’any 1993. PM estava convençut de poder trencar el pessimisme empresarial des de la ciutat.
Sobre la base de l’experiència que li havia funcionat pels jocs, PM va aprofundir en la creació de
xarxes de natura força diversa. PM va crear una associació públic-privada a la qual va encarregar
el primer pla estratègic de Barcelona. La idea era que l’associació Pla Estratègic de Barcelona,
externa a l’Ajuntament, generés consens sobre els projectes que necessitava la ciutat i actués com
a lobby de pressió. En el consell general hi havia representades més de 200 institucions. Si bé
l’executiva estava presidida pel seu tinent d’Alcalde d’economia a l’Ajuntament, PM assistia a
les reunions i això arrossegava a altres persones importants del món econòmic i social (punt que
es desenvolupa en la secció 4). En relació a la internacionalització de la ciutat, el mètode de PM
va ser el mateix: establir relacions de col·laboració amb ciutats i ens territorials que poguessin
compartir uns interessos i una visió comuna. En aquest sentit, el primer pla de Barcelona plantejava
en la seva primera línia estratègica configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la
macro regió europea mitjançant la inserció de Barcelona a la xarxa d’eurociutats i d’aglomeracions
metropolitanes de tot el món.
L’any 1986 PM va participar a la primera reunió d’un grup de sis ciutats europees (Barcelona,
Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam). Tres anys després, en la seva segona reunió a
Barcelona, es va crear Eurocities com a xarxa de “segones” ciutats dedicada a desenvolupar un model
urbà europeu. A partir de l’impuls inicial, Eurocities va créixer molt pel que fa al nombre de membres i
va desenvolupar diversos àmbits de cooperació tècnica. De la mateixa manera, aprofitant que a Palma
i a València els primers alcaldes van ser socialistes i que PM tenia una bona relació personal tant amb
els alcaldes d’aquestes ciutats com amb alguns alcaldes socialistes francesos, va impulsar la seva idea
1 1
�de regió europea entorn de la ciutat de Barcelona, una regió d’uns 15 milions d’habitants que agrupava
el País Valencià, les illes Balears, l’Aragó, les regions franceses de Midi-Pyrénnés i LanguedocRoussillon a partir del desenvolupament de relacions institucionals. PM també va impulsar la idea
d’una Euroregió Mediterrània durant el seu mandat com a President de la Generalitat. Aprofitant una
vegada més les seves bones relacions amb els altres presidents regionals, a l’octubre de 2004, es va
constituir l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb l’objectiu de crear al nord-oest de la Mediterrània
un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica.
A partir dels coneixements acumulats en gestió pública, el desenvolupament de l’anomenat “model
Barcelona” de ciutat i l’èxit dels primers plans estratègics de Barcelona com a fòrum de discussió
i reflexió estratègica, Barcelona va començar a ser interessant per líders polítics emergents que es
presentaven a les eleccions locals de les seves ciutats. Els actuals Presidents de Turquia (Erdogan)
i Uruguai (Tabaré Vázquez) o l’exalcalde de Roma (Rutelli) van visitar Barcelona en diverses
ocasions, sovint acompanyats del seu staff tècnic. Aquest interès per Barcelona es va traduir en
altres xarxes de ciutats més enllà del marc europeu. En el marc de l’associació mundial de ciutats
i de les Nacions Unides es va crear el Centro Iberoaméricano de Desarrollo Estratégico Urbano
amb seu a Barcelona. Orientat a la ribera sud del Mediterrani, Barcelona va participar en la creació
de la xarxa de ciutats Medcities que suposava estendre el model de les Eurocities a les ciutats del
nord d’Àfrica. Si bé algunes xarxes tenien per finalitat crear massa crítica entorn de Barcelona com
a centre d’una regió econòmica europea de 15 milions d’habitants, PM també buscava elements
intangibles com els d’enfortir els vincles personals i institucionals, atreure talent i aprendre de
l’experiència i de l’intercanvi amb les altres ciutats. Les xarxes es van consolidar sobre la base
de la cooperació tècnica però en el moment de la seva creació van dominar els elements de natura
política, institucional i, en bona part, personal.
3.3. La gestió del conflicte i la gestió del temps en Pasqual
Maragall
Tota la gestió de PM, com a Alcalde i com a President de la Generalitat, es va caracteritzar per la
seva ambició i per no defugir el risc. Com a Alcalde, PM va patir importants enfrontaments derivats
de la seva tendència a avançar-se i a ocupar l’espai que altres entenien que no era el seu terreny.
Un dels conflictes més importants es va produir en la seva primera etapa com a Alcalde amb el
creixement i impuls de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) en un moment en què la
Generalitat de Catalunya tot just s’estava construint. De la mateixa manera que Margaret Thatcher
va eliminar el “Greater London”, Jordi Pujol va eliminar la CMB que era percebuda com un bastió
d’influència socialista sota el control de l’Ajuntament de Barcelona i des de la resta d’ajuntaments
d’esquerres de la conurbació urbana de Barcelona. També en l’etapa prèvia de preparació dels jocs
olímpics, PM es va trobar amb l’oposició d’alguns empresaris quan aquests entenien que estava
superant els límits propis del sector públic.
Com a President de la Generalitat, PM va creure que de la mateixa manera que havia transformat
Barcelona podia transformar les relacions entre Espanya i Catalunya. La seva estratègia per ampliar
l’autogovern a Catalunya perseguia, al mateix temps, trobar una sortida al problema de l’ organització
política de l’Estat tot deixant enrere el conflicte entre Espanya i Catalunya. La seva gestió, però, va
estar molt condicionada pels problemes amb el seu partit a Catalunya (PSC) i amb el partit amb el
que estaven federats a nivell espanyol (PSOE).
Abans de ser candidat a la Presidència de Catalunya, PM va tenir importants enfrontaments amb
el seu partit per la seva excessiva independència de criteri i per la seva voluntat decidida d’obrir la
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�seva candidatura a persones externes al partit. El conflicte es va mantenir mentre va ser president
del partit i President de la Generalitat fins al punt en què va ser obligat a renunciar quan el partit va
rebutjar la renovació de la seva candidatura.
Una altra dimensió d’aquesta confrontació dins el partit es va produir amb el PSOE com a
conseqüència del cas Carod-Rovira (quan el líder d’ERC, conseller primer i President en funcions
de la Generalitat va viatjar en secret a Perpinyà per reunir-se amb representants d’ETA) i del llarg
procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
L’elevada conflictivitat entre Catalunya i Madrid alimentada pels mitjans de comunicació van situar
la reforma catalana en el centre del debat polític espanyol i va contribuir a desgastar la imatge de PM
i del seu govern. Rodríguez Zapatero, a qui Maragall havia donat els vots necessaris per a poder ser
líder del PSOE, va anar canviant la seva posició respecte PM per por de perdre vots entre l’electorat
espanyol i per la pressió dels barons territorials del PSOE contraris a les concessions que pogués fer
l’Estat a Catalunya (Vallès 2008). Aquest canvi en Rodríguez Zapatero seria especialment destacat
per l’esposa de PM quan va deixar de militar en el partit.
Com a conseqüència d’aquests conflictes PM va ser objecte d’una notable bel·ligerància per part
de l’oposició a Catalunya i dels mitjans de comunicació afins però també per part de l’oposició
política espanyola, des de dins i des de fora del seu partit. Els atacs es van dirigir contra la seva
persona a qui s’acusava d’imprudent, incongruent o fins i tot d’extravagant. Es van fer populars les
“maragallades” com si PM tingués estirabots que no venien al cas com el dia que en ple debat del
Parlament de Catalunya va afirmar que el problema del principal partit de l’oposició era el 3% que
cobrava de les grans empreses de construcció. Però com va gestionar aquests conflictes? En quina
mesura la seva reacció va ser pròpia d’un líder?
PM sabia que es posava a tir dins el seu partit però que només provocant la confrontació era possible
que aquells que havien de canviar assumissin les seves responsabilitats. En aquest sentit PM buscava
la maduració d’un tema que a ell li preocupava i que altres líders del partit no van captar de la
mateixa manera. El mateix procés s’havia produït els anys 1996 i 1997, quan fruit de l’enèssim
enfrontament amb el partit, va acceptar la derrota i va marxar un any a Roma on va passar un any
sabàtic fins que el van anar a buscar per presentar-se a les eleccions catalanes.
Com a President de la Generalitat va absorbir les crítiques que venien tant de Catalunya com de
la resta d’Espanya. En aquest cas va intentar preservar al seu executiu de les crítiques. PM tenia
una agenda de govern i tenia clars els seus objectius sectorials. Havia posat en marxa la reforma de
l’Estatut però el nou projecte s’havia de debatre en el Parlament i, com expliquen alguns dels seus
col·laboradors (Vallès 2008), de forma deliberada va intentar apartar a l’executiu d’aquesta qüestió.
Les discrepàncies i els conflictes entorn el projecte d’Estatut i les relacions Catalunya-Espanya
foren però la part més divulgada de l’acció del seu govern durant els seus tres anys d’existència i
la seva gestió com a President va quedar per sempre més vinculada a aquesta qüestió. Malgrat que
el projecte d’Estatut va ser aprovat pel Parlament espanyol i pel poble català en referèndum, una
bona part del seu articulat va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, el que provocaria major
conflictivitat entre Catalunya i Espanya i l’impuls de l’independentisme català, fins aleshores
minoritari.
PM va aguantar els atacs i no va caure en un discurs victimista ni defensiu en el nivell més personal.
Una altra qüestió és si PM no es va precipitar en impulsar la reforma de l’Estatut d’Autonomia
durant el seu primer mandat. Hauria pogut impulsar una reforma del sistema de finançament o podria
haver buscat acords per projectes concrets com va fer quan va preparar els Jocs Olímpics. PM i el
1 3
�seu govern de coalició en el qual hi participaven ERC, més radicals en la dimensió autogovern, i
ICV, més radicals en la dimensió ideològica, van optar per elaborar un nou Estatut i negociar la seva
aprovació amb el govern central, però aquest projecte va acabar per acaparar tota l’atenció i treure
visibilitat a l’acció de l’executiu del President Maragall.
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�4. El cas del pla estratègic
E
ntre totes les accions en què es manifesta l’exercici del lideratge per PM aprofundim en
aquest apartat en una d’elles: l’impuls del pla estratègic de Barcelona. Hem triat aquest cas
perquè ens permet il·lustrar alguns dels trets destacats, com el fet que PM no partia d’una
visió tancada sinó que la va anar construint i que ho va fer amb aliats que d’entrada se
situarien en molts casos en la seva oposició.
La planificació estratègica urbana constitueix avui una pràctica comuna en els processos de
transformació de contextos urbans de tot el món (Fernández Güell, 2007). El plantejament estratègic,
a diferència de la planificació urbana tradicional i de la programació econòmica, es caracteritza per
ser més integral i més orientat a la transformació de l’entorn socioeconòmic de la ciutat més enllà
de la regulació del sòl (Santacana, 2000). Es tracta d’un procés que genera una reflexió sobre com
la ciutat hauria de ser en el mitjà i llarg termini tenint en compte les preferències i necessitats dels
seus ciutadans. Aquesta pràctica no era tan estesa quan PM va decidir impulsar el que seria el primer
pla estratègic de la ciutat de Barcelona, el primer de l’estat, l’any 1987. Aleshores, el plantejament
estratègic urbà es trobava en els seus inicis sent Sant Francisco la primera gran ciutat que es va dotar
d’un pla estratègic urbà l’any 1984. Des dels anys 80, a l’àrea de Barcelona s’han succeït diversos
plans estratègics que, amb el anys, han estat traslladats des del nivell municipal al nivell metropolità
(Taula 1).
Si bé la dimensió metropolitana era ja present en el primer Pla Econòmic i Social de Barcelona
(1990) on s’inclou una mesura (2.14) que reivindica el reconeixement institucional de la realitat
social, econòmica i urbanística de l’àrea metropolitana de Barcelona, el pla no va passar a ser
metropolità fins el 2003 i no va ser fins el 2010 que es va definir a partir d’un nou model de
governança d’acord amb la Llei 31/2010 que atorgava a l’AMB la competència de “promoure un
pla estratègic metropolità que, amb la participació dels agents econòmics, socials i institucionals,
afavoreixi la modernització, la recerca i la innovació”. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
presentat el 2 de novembre del 2010 com a resultat del treball conjunt de més de 650 experts de
diferents àmbits, constitueix, avui, el marc de referència per al desenvolupament de la ciutat de
Barcelona fins al 2020.
A causa de les tensions polítiques entre ens locals i el govern autonòmic durant els primers vint anys
del període democràtic a l’àrea metropolitana de Barcelona, resulta difícil interpretar si el canvi
d’escala territorial respon a la necessària adaptació a les pressions de la globalització o als renovats
equilibris polítics locals. Però en qualsevol cas aquest és un instrument amb el qual compten
Barcelona i l’àrea metropolitana i que com va assenyalar Santacana (2000) suposa un procés obert
el 1988 que encara no s’ha tancat.
4.1. La reforma interna de l’administració
Primer com a tinent d’alcalde de l’equip liderat per Narcís Serra i després com a Alcalde, PM
es va ocupar del procés de modernització de l’administració local amb l’objectiu de transformar
l’Ajuntament en una eina que estigués a l’alçada de les ‘noves’ necessitats de la població. A principis
dels anys vuitanta, PM tenia la convicció que, per respondre adequadament a les demandes de la
ciutadania, la maquinària local havia de millorar en representativitat democràtica i en eficiència.
Des del punt de vista organitzatiu, PM va treballar en tres fronts. En primer lloc, va apostar per la
mecanització del treball i la racionalització dels horaris, el que li va permetre reduir males pràctiques
1 5
�com l’absentisme i recuperar en eficiència. En segon lloc, va simplificar les categories laborals
que limitaven el marge de maniobra dels gestors de recursos humans atès que era pràcticament
impossible moure a un funcionari per traslladar-lo a un altre lloc sense afectar la seva qualificació
laboral i al seu sou (Juliana, 1987). En tercer lloc, es va proposar convèncer a tots els actors polítics
de la necessitat d’un nou marc legal que pogués acollir els canvis que es proposava fer. Aquest últim
aspecte va provocar un important enfrontament entre els principals partits polítics i no va ser fins
1997 quan Barcelona va veure aprovada la seva Carta Municipal2.
4.2. El pla estratègic com a eina de canvi
Quan el 1987 PM va fer públiques les seves intencions de començar un procés compartit de
planificació es trobava en el seu segon mandat com a alcalde de Barcelona. Superada la reforma
administrativa interna i en plena preparació dels Jocs, PM es va començar a plantejar quines havien
de ser les línies de desenvolupament de la ciutat per als anys posteriors als Jocs Olímpics.
Com ja s’ha comentat, la sintonia amb els líders socialistes espanyols va permetre sanejar les finances
locals i impulsar noves polítiques. En aquests primers anys, PM havia optat perquè l’Ajuntament de
Barcelona jugués un paper actiu en la promoció econòmica de la ciutat el que no deixava de ser una
novetat i no deixava de ser vist amb recel per part de les elits empresarials.
En aquell moment en què se solapaven els processos dels Jocs Olímpics i la intenció d’iniciar el
primer pla estratègic, PM ja va manifestar que “feia uns Jocs per a la ciutat” i que la ciutat havia
de mirar més enllà dels Jocs utilitzant, en el seu cas, l’experiència olímpica com a palanca per a
la consolidació de la ciutat post-olímpica. D’acord amb la seva manera de fer, PM es va anticipar
llançant algunes idees sobre la Barcelona del futur amb la clara intenció de provocar i estimular
el debat polític i social entre els actors de l’entorn ciutadà. Moltes de les idees que van començar
a circular van ser després estructurades entorn el que es va conèixer com a “model Barcelona”
(Acebillo, 1999, Bohigas, 1999; Maragall, 1999; Raventós, 1998; Santacana, 1999; Casellas, 2006).
Taula 1: La planificació estratègica a Barcelona (1988 -2015)
1a fase (àmbit territorial: Barcelona ciutat)
1988 Constitució de l’Associació Pla Estratègic de Barcelona
1990 I Pla Estratègic de Barcelona
1992 Barcelona organitza els Jocs Olímpics
1994 II Pla Estratègic de Barcelona
1999 III Pla Estratègic de Barcelona
2a fase (àmbit territorial: àrea metropolitana de Barcelona)
2003 Primer Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
2007 Revisió del Pla Estratègic Metropolità. Etapa 2006-2010
2008 Nou model de desenvolupament de l’àrea metropolitana de Barcelona
3a fase (institucionalització de l’Àrea Metropolitana)
2010 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Visió 2020
Font: pàgina web de l’AMB
2 Aprovada pel Parlament de Catalunya, Llei 22/1998, de 30 de desembre, la Carta va atorgar a la ciutat de Barcelona un règim
especial en matèria d’organització del govern municipal, participació i drets dels veïns i una sèrie de competències municipals:
urbanisme, habitatge, infraestructures, transports urbans, mobilitat, telecomunicacions, salut pública i consum, serveis socials i
seguretat ciutadana.
1 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�Un model de ciutat que en l’àmbit econòmic demanava un paper actiu dels poders públics locals
i una relació estreta amb les forces empresarials de la ciutat, si bé alhora es fonamentava en un
elevat grau de descentralització, de participació i consens. L’objectiu final era una ciutat moderna,
europea, mediterrània i oberta. Com recorda un dels entrevistats, PM solia afirmar que “a Barcelona
hi havien d’arribar avions des de tot el món.”
No obstant això, PM no tenia una visió general sobre la Barcelona del futur, de quins haurien de
ser els objectius concrets i quines les prioritats de les intervencions. D’aquí la voluntat d’obrir
un procés de reflexió estratègica a tota la ciutat. Un procés que sortís de l’àmbit de l’Ajuntament
implicant a les forces actives de l’entorn territorial, societat civil i món empresarial. En aquest sentit,
el lideratge de PM no es va caracteritzar per tenir clara en la seva ment la visió de la Barcelona del
2000. Al contrari, PM no tenia un model perfectament definit. No obstant això, sí tenia clara la seva
missió com a agent transformador, com a agent del canvi, justament perquè intuïa que la millor
fórmula per trobar la visió de la Barcelona del futur era un procés de planificació compartida entre
les forces del territori.
4.3. Els aliats i els opositors
Tal com hem dit, en la seva personal forma d’exercir el lideratge, PM va apostar clarament per la
creació de xarxes de persones i organitzacions que poguessin ser útils a la seva voluntat de canviar
la ciutat i el seu govern. En l’àmbit de la gestió urbana estratègica, PM va tenir la mateixa actitud
que es pot trobar en altres esferes de la seva acció política i que l’allunya molt dels criteris partisans.
En aquest sentit, cal assenyalar la simpatia de PM per les candidatures independents en les llistes
electorals i la seva propensió a formar aliances, tot i que algunes –segons els seus detractors– eren
massa heterodoxes. A la recerca dels actors que poguessin estar interessats en formar part de la
primera línia de la transformació de la ciutat, PM va jugar conscientment amb el delicat equilibri
entre els interessos de la classe empresarial i les aspiracions de la ciutadania en general.
Conscient que la modernització de la ciutat no podia dependre únicament ni dels Jocs ni de l’acció
de l’Ajuntament, partint d’una visió plena de pragmatisme, va obrir la planificació estratègica al
món privat que va entrar, d’aquesta manera, en el procés de disseny de la Barcelona del futur. PM
va reconèixer sense embuts que, per dur a terme les transformacions urbanes desitjades, havia de
guanyar-se la confiança de la classe mitjana i d’aquells sectors tradicionalment allunyats dels partits
d’esquerres, com les elits empresarials locals. L’Ajuntament gaudia del suport de les associacions
ciutadanes (en particular de barris que havien estat objecte de transformació) però necessitava
ampliar els seus contactes amb els agents econòmics de la ciutat. La candidatura olímpica havia
representat, als ulls dels empresaris, una important oportunitat d’inversions i alhora havia servit
per garantir la predisposició cap a la col·laboració amb els poders públics d’una bona part dels
promotors immobiliaris, hotelers i constructors. Aquest esquema es va reproduir més enllà dels Jocs
i dels interessos més propers a aquest esdeveniment.
El primer mecanisme formal de gestió que va donar suport, va garantir i va alimentar la confiança
mútua entre l’Ajuntament, les empreses i la societat civil va ser la creació de l’Associació “Pla
Estratègic de Barcelona”, la qual es va encarregar formalment del disseny del Pla. Aquesta va ser
una de les principals novetats del Pla i va donar lloc a una estructura organitzativa àgil que, malgrat
ser liderada per l’Ajuntament, se situava fora de l’organigrama local i era formalment independent.
L’estructura organitzativa contemplava la presència del Consell General del Pla, el Comitè Executiu,
l’Oficina de Coordinació i les comissions tècniques (temporals), sent aquestes últimes els fòrums
en els quals més de 200 participants podien dividir-se en grups més restringits segons el projecte
1 7
�en qüestió. Presidit per l’alcalde, el Consell General era l’òrgan decisori de màxima participació
institucional. En canvi, el Comitè Executiu –presidit per Francesc Raventós– funcionava com un
veritable consell d’administració amb les tasques de direcció del procés de planificació, ordenació i
racionalització executades en les comissions tècniques. Juntament amb l’Ajuntament de Barcelona
formaven part del Comitè Executiu les deu institucions econòmiques i socials més representatives
dels interessos horitzontals de la ciutat: la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia, Comissions
Obreres, el Consorci de la Zona Franca, la Fira de Barcelona, Foment del Treball Nacional, la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Port de Barcelona, la Unió
General de Treballadors i la Universitat de Barcelona.
El pla es va elaborar entre el maig de 1988 i el maig de 1990, quan va ser oficialment aprovat. En
la seva primera revisió intermèdia de 1992, bona part de les mesures havien estat realitzades. En
particular, el major grau de realització corresponia a aquelles mesures en què intervenien organismes
públics. En establir una visió compartida de la realitat i del futur, el Pla havia contribuït a reduir
les resistències pròpies de les propostes de canvi (Santacana, 1999). S’obria així el camí cap a la
definició del II Pla Estratègic de Barcelona (1994-1999) l’objectiu del qual va ser consolidar el
paper de la ciutat en l’espai regional mediterrani.
El segon tret distintiu de l’acció de PM com a impulsor del plantejament estratègic a la ciutat de
Barcelona va ser el de consolidar la participació activa de l’Ajuntament en la promoció econòmica de
la ciutat sense renunciar a la contribució del capital privat. PM va oferir als seus aliats empresarials
un model de cooperació mitjançant la fórmula dels partenariats públic-privats. La seva principal
finalitat era combinar els recursos de l’administració pública amb la capacitat de gestió i de
finançament del sector privat. La creació de consorcis, agències i veritables societats anònimes de
participació mixta va suposar un marc eficaç per a la col·laboració entre sector públic local i sector
privat. Malgrat certes resistències inicials, les elits empresarials van trobar interessants aquestes
fórmules de cooperació ja que els hi donaven un cert control sobre els instruments d’ordenació del
territori i de gestió urbanística a més de reduir els obstacles administratius i les traves burocràtiques
dels seus plans d’inversions.
El 1986 s’havia creat la primera agència pública amb estatut d’empresa privada, Vila Olímpica,
SA (VOSA). Poc més tard, el 1988, es va crear Nova Icària, SA (NISA), participada en un 40%
per l’Ajuntament (mitjançant VOSA) i en un 60% per capital privat (20% d’un fons d’inversió i
40% d’un grup d’empreses) (García, 1994). A partir de finals dels anys vuitanta, es varen crear
nombroses societats privades municipals que, a mesura que van ser capaces d’atreure inversors
privats, es van convertir en empreses públic-privades (Casellas, 2006 ).
4.4. Riscos i resistències
Com hem vist més amunt, davant de problemes complexos, els ciutadans s’esperen que els polítics
facin servir la seva autoritat i el seu coneixement per trobar solucions efectives. Els polítics més
atrevits són els que accepten el desafiament i desenvolupen un rol transformador. No obstant això,
cada canvi inclou un cert grau d’incertesa que, al seu torn, comporta riscos que poden alimentar
resistències. Això implica que, en primer lloc, els costos polítics del lideratge són directament
proporcionals a l’envergadura del canvi. En segon lloc, com més desconegut serà el destí del canvi,
majors seran les resistències dels agents.
Els canvis introduïts pel plantejament estratègic a la ciutat de Barcelona a mitjans dels anys vuitanta
presentaven moltes incerteses ja que es tractava, en últim terme, de dissenyar una estratègia de
desenvolupament urbà a llarg termini. No obstant les reconstruccions de l’anomenat “model
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�Barcelona” tendeixin a exaltar un suposat elevat nivell de consens, una anàlisi més atenta del context
evidencia que, pel contrari, existien raons i actors suficients per oposar-se al canvi.
En el pla polític, per exemple, la històrica rivalitat entre el govern conservador de la Generalitat
de Catalunya i el govern socialista de l’Ajuntament alimentava contínues tensions polítiques
que afectarien de manera seriosa el procés de transformació de Barcelona. En aquest sentit, es
poden recordar dos episodis emblemàtics. En primer lloc, l’esmentada supressió de la Corporació
Metropolitana de Barcelona per voluntat del President Jordi Pujol quan el 1987 va enviar el
missatge que qualsevol plantejament estratègic es quedaria limitat al perímetre urbà de la ciutat.
En segon lloc, diverses accions empreses per l’Ajuntament van ser recorregudes o criticades per
membres del govern autonòmic. Aquest va ser el cas del Pla d’Hotels amb el qual l’Ajuntament es
proposava incentivar la participació de la inversió privada en l’ampliació de l’oferta hotelera urbana.
Immediatament després de l’aprovació del pla per part del consistori l’any 1989, el llavors Conseller
de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Molins, anunciava que vetaria l’aprovació del pla
qualificant-lo d’”irregular” i llunyà de les necessitats reals de la ciutat (El País, 1989.04.26). Seria
justament aquesta dificultat d’arribar a acords entre les diferents administracions públiques un dels
principals obstacles del primer pla (Borja 2004).
Sobre l’escepticisme de la classe empresarial local pel que fa a la col·laboració amb els poders
públics, ja hem comentat les raons més amunt. En alguns punts del procés estratègic de Barcelona,
aquesta actitud es va transformar en una veritable confrontació oberta quan, per exemple en relació
amb el Pla d’Hotels, molts inversors van veure a l’Ajuntament, més que com un aliat, com un
possible competidor comercial. Segons algunes estimacions d’aquell moment, en cinquanta anys
l’Ajuntament de Barcelona es podia transformar en el propietari de 1.547 habitacions d’alta gamma
generades pel propi Pla (La Vanguardia, 1989.09.13). Des de la perspectiva dels empresaris del
sector hoteler, aquesta xifra era excessivament alta per seguir veient a l’administració pública com
a un soci estratègic.
Finalment, pel que fa a les resistències de la ciutadania cap al procés de planificació estratègica
i el canvi que això comportaria, val la pena recordar que el projecte olímpic generà un clima de
consens social en ser presentat com una oportunitat irrepetible d’executar, en un curt període de
temps, millores que repercutirien en benefici de la ciutadania en general. Si a això li afegim un
context general d’optimisme difús (democratització, creixement econòmic, adhesió a la UE) és fàcil
entendre l’elevat grau de suport popular. No obstant això, alguns grups socials es van mobilitzar
en contra de projectes concrets de transformació urbana culpabilitzant l’Ajuntament d’afavorir
els interessos dels grups econòmics a l’esquena de les necessitats socials de la ciutadania. Una
campanya de 1987 tenia per lema “Aquí hi ha gana!” posant l’atenció sobre la marginació social a la
Barcelona pre-olímpica que es presentava com l’aparador de la modernitat. Tot i la poca efectivitat
de la campanya, aquesta i altres mobilitzacions varen crear oportunitats per reobrir el debat sobre
els impactes socials de la transformació urbanística de Barcelona. Un debat que s’ha mantingut a
la Barcelona post-olímpica quan, davant la consolidació de la iniciativa públic-privada per part de
l’Ajuntament, diverses plataformes populars han reaccionat negativament davant de nous projectes
urbanístics.
1 9
�5. Conclusions
C
rear una visió i estratègies per a una ciutat, per a un país o per a un partit polític suposa
descriure la ciutat, el país o el partit en termes del que hauria d’esdevenir en el mig i
llarg termini. Les visions i estratègies no han de ser innovadores en el sentit que no es
coneguin o no s’hagin aplicat en altres indrets. El que és important és que siguin útils
als ciutadans i als interessos que pretenen servir i que les persones claus s’impliquin i estiguin
disposades a portar-les a terme. Per això és necessari que tant el líder com allò que comunica tinguin
credibilitat.
PM va aconseguir inspirar i mobilitzar a molta gent que no tenia valors, motius i preocupacions
similars als seus. PM volia millorar les condicions de vida de la gent de la ciutat de Barcelona i en
particular dels barris d’obrers i immigrants que coneixia per la seva militància clandestina en partits
d’esquerra. Allò que distingeix a PM és que va ser capaç de gestionar la complexitat i liderar els canvis
que necessitava la ciutat aconseguint una transformació radical i creant oportunitats econòmiques i
valor públic pels seus ciutadans. PM també va mostrar una intel·ligència extraordinària en anticipar
els canvis que necessitava la política i els partits polítics. L’evolució de la política espanyola i
catalana, la crisi dels partits i la radicalització de les posicions nacionalistes a Espanya i Catalunya
confirmen l’encert del seu diagnòstic i de la seva visió.
PM es va avançar al seu temps en inventar-se estratègies i formes d’actuar en gestió pública que
després han estat temes centrals. PM va desenvolupar la política de partenariat públic-privat abans
que els gurús de la nova gestió pública la posessin de moda. PM va impulsar xarxes de ciutats i es
va inventar una regió europea entorn de Barcelona abans que la UE hagués adoptat una política en
aquest sentit. PM va incloure independents i va mobilitzar persones que compartien els seus valors
i objectius polítics molt abans que els partits polítics en plena crisi econòmica i política vegin als
independents com la seva taula de salvació en front els activistes de les noves formacions alternatives.
PM també va ser un líder remarcable en la seva capacitat d’assumir riscos i d’aguantar les crítiques
i els atacs personals. PM va aconseguir focalitzar l’atenció sobre alguns temes que podien generar
una elevada conflictivitat però que entenia que les persones, empreses o governs implicats no podien
deixar de tractar. Com a Alcalde va aconseguir que els seus opositors acceptessin el comportament
proactiu de la seva administració saltant-se sovint els límits del que alguns entenien havia de fer
una administració local. Com a líder de partit polític i President de la Generalitat, va impulsar la
seva agenda de canvis però els resultats no van ser tots els que havia ambicionat. Un líder polític
no és una persona amb sort ni a qui les coses li funcionen per art de màgia. Més aviat al contrari,
són persones que tenen idees clares, que treballen de forma intel·ligent per aconseguir el que s’han
proposat. Maragall va insistir molt (era conegut com la “gota malaia” entre els seus col·laboradors)
i va assolir una bona part del que es va anar proposant. Fins i tot si hagués tingut menys èxit hauria
estat un líder extraordinari pels seus valors, per la seva actitud i comportament i per la forma en que
va plantejar els reptes i assumir els riscos que se’n derivaven.
A través del cas del pla estratègic de Barcelona es pot veure la manera com PM utilitza una eina
de gestió per canviar la manera de presentar, dissenyar i implementar algunes polítiques públiques
locals a Barcelona. Aquesta experiència va contribuir a dotar a la ciutat d’una cultura participativa,
una cultura que s’ha mantingut fins als nostres dies. També va servir per configurar un llenguatge
comú i una manera d’actuar entre tots els agents socials i econòmics de la ciutat i, finalment, va
servir per establir una visió compartida del futur que va permetre temperar i reduir les resistències
pròpies dels canvis.
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�PM va liderar aquests processos. Va ser el principal agent de la transformació, assumint els riscos,
provocant i implicant als actors de la ciutat en les decisions sobre la direcció a prendre a més de
gestionar i regular el conflicte que el canvi comportava. L’exercici del lideratge per PM té una bona
part d’exercici relacional en la mesura que el seu èxit es basa en buscar la col·laboració en el procés
de canvi urbà i alhora crear una certa consciència i responsabilitat entre els actors de la ciutat.
En aquest sentit, PM regula la temperatura amb la seva acció de lideratge compartit, traslladant
responsabilitats i compromisos als actors socials i econòmics de la ciutat que, d’aquesta manera,
troben més difícil defugir l’acció col·lectiva.
2 1
�6. Referències
Acebillo, L 1999 “El modelo Barcelona desde el punto de vista urbanístico”, en P. Maragall (ed)
Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 223248
Ballart, X. 2001. Innovación en la gestión pública y en la empresa privada. Madrid, Díaz de Santos
Bohigas, O. 1999 “Valorización de la periferia y recuperación del centro” en P. Maragall (ed) Europa
próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 199-214
Borja, 2004 “Barcelona y su urbanismo. Éxitos pasados, desafíos, presentes, oportunidades futuras”
El Café de las Ciudades, 3-21
Bass, B.M. 1996. A New Paradigm of Leadership, An Inquiry into Transformational Leadership.
Alexandria, VA: Army Research Institute
Burns, J.M. 1978. Leadership. New York: Harper & Row
Coutu, D. 2009. “Leadership Lessons from Abraham Lincoln. A Conversation with Historian Doris
Kearns Goodwin” Harvard Business Review, April
Fernandez Guell, J.M., 2007 “25 años de planificación estratégica de ciudades”, Ciudad y Territorio,
Estudios Territoriales, XXXIX (154)
Heifetz, Ronald. 1997. Liderazgo sin respuestas fáciles. Barcelona. Ediciones Paidós.
Heifetz, R. i M. Linsky, 2011 Leadership on the Line. Staying Alive Through the Dangers Of
Leading. Harvard Business School Press
Juliana, E., 1987 “La reforma administrativa municipal de Barcelona. Entrevista a Pasqual
Maragall”, CEUMT La Revista Municipal, Centre d’Estudis Urbanístics Municipals i Territorials de
Barcelona. Barcelona, núm. 34: 5-10
Kotter, John P. 1983. “Lo que hacen los buenos directores generales”. HarvardDeusto Business
Review. 3er.trim.
Kotter, John P. 2001 “What Leaders really do”, Harvard Business Review, December
Losada, C. 2007, “Liderar en l’àmbit públic” a Longo, F. i T. Ysa 2007 Els escenaris de la Gestió
Pública al Segle XXI. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya. 30
Maragall, P, 1999, (ed.), Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la
Universitat de Barcelona, p. 223-248
Mintzberg, H., R. Simons, K. Basu 2002 “Beyond selfishness” Harvard Business Review, April
Moore, Mark. 1998. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona,
Ediciones Paidós
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 1
�Raventós, F, 1988 “Més d’una dècada de planificació estratègica de ciutats”. 10 anys de planificació
estratègica a Barcelona (1988-1998). Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000, p. 17-28
Santacana, F., 2000, El planteamiento estratégico, Aula Barcelona
Santacana F., 1999, La planificació estratègica urbana: l’experiència de Barcelona, en Maragall P.,
(ed) Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
Pla Economic i Social de Barcelona, 1990, I Pla Estratègic. Barcelona: Associació Pla Estratègic:
Barcelona 2000
Vallès, J.M. 2008. Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi. Edicions 62:
Barcelona
2 3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, lideratge i gestió estratègica
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballart, Xavier
Noferini, Andrea
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Lideratge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Planificació
Description
An account of the resource
Número 1 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
Xavier Ballart i Andrea Noferini són els autors del primer working paper de la col·lecció Llegat PM. Sota el títol "Pasqual Maragall, lideratge i gestió estratègica", Ballart i Noferini han volgut analitzar en aquest estudi el model de lideratge de Maragall al llarg de tota la seva carrera política al voltant de tres aspectes claus: compromís i voluntat de canvi, recerca d'aliats i creació de xarxes i gestió dels conflictes i del temps.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1568/0000000795.pdf
ff09b7c1656df00a649698b8135745b1
PDF Text
Text
20 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
ENTREVISTA x PASQUAL MARAGALL, candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat
DAVID AIROB
Maragall, en el que ha sido su despacho durante los últimos cuatro años en el Parlament de Catalunya, donde tuvo lugar esta entrevista el pasado jueves
“Habrá nuevo Estatut porque el PP no
tendrá mayoría y CiU votará con el PSC”
JORDI BARBETA
JAUME V. AROCA
Barcelona
E
l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proclama hoy por segunda vez a Pasqual Maragall
(Barcelona, 1941) como su candidato a la presidencia de la Generalitat. Han pasado casi cuatro
años desde aquella victoria/derrota por los pelos. A diferencia de entonces, Maragall es ahora
presidente del PSC y asegura haber madurado
en este tiempo. Para evitar triunfalismos indeseables, se muestra comedido respecto a sus posibilidades de victoria, e insiste por encima de
todo en la idea de cambio. “El pujolismo sin
Pujol no es cambio, y si no hay cambio, nos estancaremos.”
–¿El espíritu de su proclamación como candidato es ahora o nunca?
–No. El espíritu es “Aquest any sí”.
–¿Qué va a cambiar para ganar esta vez?
–Presentaremos un programa mucho más
maduro, con más mentalidad de gobierno.
–El deseo de cambio parece lógicamente arraigado tras 23 años de gobierno Pujol. CiU propone un cambio generacional, ERC un cambio soberanista e ICV un cambio de izquierdas. ¿Qué
tipo de cambio propone usted?
–Bueno, aquí hay dos posibilidades: el pujolismo sin Pujol, que no es un cambio, y la capacidad de ilusionar al país con otra forma de gobernar. Si no hay cambio, nos estancaremos.
–¿Qué quiere decir ilusionar al país?
–Que volvamos a creer en nosotros mismos y
no demos por hechos los límites que se han impuesto en los últimos años: la idea de que en
España sólo hay tres nacionalismos, el español,
el catalán y el vasco. Nosotros creemos que hay
que ir más allá y revisar la base constitucional y
estatutaria.
–¿Y eso cómo se hace?
–Hicimos la anterior campaña sobre la base
de educación, educación y educación, y ahora
añadimos el mapa, el de las infraestructuras
que precisa el país, y una determinación más
clara de las políticas sociales, de cohesión, de
integración de los inmigrantes, de calidad de la
escuela, de seguridad, lo que hemos estado trabajando en el gobierno alternativo durante estos cuatro años.
–Un gobierno “en la sombra” en el que 8 de 12
consejeros tienen más de 50 años, y con alcaldes
que han gobernado durante más de veinte años.
¿Esto es renovación?
–Esto es experiencia, que es un valor enormemente positivo. Lo que nosotros pretendemos
es llevar esta experiencia en el terreno municipal a la gobernación de Catalunya.
–Visto el resultado de las últimas elecciones
municipales eso parece algo arriesgado.
–¡Que va, hombre! No tiene nada que ver.
¿Sabe qué población de Catalunya está gobernada por alcaldes socialistas? El 70%. ¿Y por alcaldes convergentes? El 17%. Los resultados no
son precisamente malos.
–Nadie previó que Joan Clos perdería cinco
concejales en Barcelona.
–Bueno, la seguridad de que Clos ganaría tuvo un cierto efecto similar a una primera vuelta
EL CAMBIO
“La gente pide cambio; el
riesgo es que crean que el
pujolismo sin Pujol lo es"
ESPAÑA AUTONÓMICA
“Catalunya será
diferente aunque
manden los hunos”
LOS ACUERDOS DE CIU
“Con los socialistas Pujol
se entendió durante dos
años, y con el PP, siete”
de las elecciones francesas. De todos modos, el
tema de las municipales ya ha pasado...
–¿De las elecciones del Barça hace una lectura política?
–Hombre, si por una vez no han sido políticas, dejémoslas así.
–Algunos analistas sostienen que las municipales y las elecciones del Barça han puesto de
manifiesto que algo está pasando en la sociedad
pero no se sabe muy bien qué.
–Lo que ocurre es que la gente quiere un cambio y el riesgo es que haya quien crea en un cambio que no lo es: el pujolismo sin Pujol.
–Pujol ha señalado que el proyecto de CiU no
se acaba con él, que va más allá.
–Catalunya no es una monarquía hereditaria.
–En la última sesión de control del Parlament
todos los grupos hicieron una valoración elogiosa de Pujol excepto usted, que nunca le había escatimado elogios.
–No se puede hacer balance de 23 años en
dos minutos. Yo siempre he respetado a Pujol,
“Madrid es una sociedad políticamente enferma”
¿Qué opina del escándalo de Madrid?
–Madrid es una sociedad políticamente enferma. La resistencia al cambio
político es superior a la de Catalunya. Madrid ha dejado de ser representativo de España, ha perdido el sentido de la realidad.
Estamos ante una regresión. Por una parte,
Aznar ha metido a la extrema derecha en la
Constitución, pero si el precio es congelarla... ya dije en Madrid: cuatro años más de
Aznar o su lenguaje y España explota.
–¿Qué aconsejaría a Simancas?
–No me voy a pronunciar.
–El problema es del PSOE, ¿no?
–No, el problema es Madrid.
–¿Pero no deberían los socialistas hacer
alguna autocrítica?
–Ya la harán.
–¿Usted prefiere que las elecciones de
Madrid se hagan antes o después de las catalanas?
–No tendrá un efecto profundo.
–¿Qué opina de José Bono?
–Ahora, es el gran triunfador.
–¿Lo ve con un futuro importante en el
PSOE?
–¿Futuro? Presente.
–Se ha especulado sobre la posibilidad
de que asuma el liderazgo en el PSOE...
–La figura de presente y de futuro del socialismo español es José Luis Rodríguez
Zapatero. Es joven, es bueno, es buena persona, es inteligente y además republicano...
–Bono dijo el otro día que siendo él socialista y su padre falangista no podía decirse
que uno tuviera más exigencia ética que
otro.
–Fue todo un éxito de Felipe González
y de Tierno pronunciar un discurso en
nombre del socialismo que fuera inteligible para los neofalangistas. Y eso tuvo su
mérito.
–Pero Bono se refería a que ni todos los
de derechas son malos, ni todos los de izquierdas, buenos...
–Eso es evidente. La izquierda sirve
cuando es capaz de convertir los valores
en política, pero utilizar los valores como
una banderita y nada más... eso no lleva a
ninguna parte...
�P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
pero él no ha respetado a los socialistas. Somos
inútiles, vendidos a Madrid aunque luego resulta que los socialistas de Madrid son buenos, pero nosotros somos malos... Esto dibuja una concepción muy patrimonial que hace años ya no
funciona. Y estos últimos cuatro años han sido
los peores de Pujol.
–¿Cómo lo habría hecho usted con mayoría absoluta de PP?
–¿Y por qué no cambió de aliados en Catalunya? No tiene respuesta a esto. O sólo una:
intentar salvar los muebles y garantizar el
relevo.
–La estrategia de CiU ha sido entenderse
siempre con el Gobierno de Madrid.
–Eso es mentira. Con los socialistas se entendió dos años y con el PP, siete. Pujol prefiere
que en España gobierne el nacionalismo español y en Catalunya el nacionalismo catalán. Esto de que vengan los socialistas federales le
preocupa, porque en el fondo es de derechas. Él
sabe que la única posibilidad de cambio copernicano es que ganemos nosotros.
–Esto del cambio copernicano ¿qué significa?
–Un gobierno de Catalunya con más ambición. Este gobierno ha vivido sin un mapa de
España y Catalunya en la cabeza. ¿Por qué? Porque las infraestructuras no son importantes para ellos. Su prioridad son las esencias, una cierta pureza intelectual y espiritual, la interpretación del pasado... Nosotros tenemos una idea
física de la gobernación del país, ellos tienen
una idea de Catalunya que no tiene forma, que
no tiene dibujo, que no tiene mapa.
–¿Cómo es su mapa?
–Creo más en el mapa que en el federalismo.
Creo en un aeropuerto transoceánico, un AVE
que vaya a Bilabo y a Valencia... eso es lo importante y esto Pujol no lo ha entendido.
–Esa idea de que hay que elegir entre cultura o
infraestructuras, como si fueran opciones incompatibles, es una idea que formuló Ruiz-Gallardón.
–No me hable de Gallardón. En Madrid hay
25 museos, uno de la ciudad y 24 del Estado.
En Barcelona hay 24 de la ciudad y uno del Estado. Que me diga que él es mas listo que Pujol
o que nosotros... Que le explique Clos las cuentas del transporte público de Madrid y Barcelona. Aunque claro, Pujol, todo esto ni lo ha tocado. Nunca se ha interesado por el metro. Nunca ha ido a Madrid a ver cómo se podía resolver. Lo suyo era la suficiencia financiera... los
500.000 millones del Gobierno. ¿Sabe cuánto
le han dado este año? ¡30.000 millones¡ !Y no
llegan! También han fracasado en esto.
–Con los socialistas en Catalunya y el PP en
Madrid, la Generalitat estaría gobernada por un
partido adversario del Gobierno central. ¿Eso cómo se administra?
–Se administra muy bien. Se lo diré más claro: en el 2005 podrá llevarse al Congreso un Estatut nuevo de Catalunya que tendrá mayoría y
será aprobado. No habrá mayoría absoluta en
Madrid. ¿Qué quiere decir esto? Que si ganamos nosotros, CiU, en Madrid, votará en función de los intereses de Catalunya. ¡Nos votará
a nosotros!
–Ésa no es la experiencia de Francesc Antich
en Baleares. Él explica su derrota asegurando
que el Gobierno de PP cortó la financiación y las
inversiones en las islas para boicotear al Govern
de Progrés. No es un testimonio que usted pueda
utilizar en un spot electoral.
–Lo que yo le digo es que el Gobierno español no podrá gobernar de esta manera. No tendrá fuerza suficiente porque no tendrá mayoría
absoluta. Esa es mi previsión y en este escenario CiU no tendrá más remedio que votar en
defensa de los intereses de Catalunya que allí,
en Madrid, no son muy distintos de los que pueda tener el PSC. Por eso le digo que el Estatut
puede aprobarse en el 2005.
–Necesitará un grupo parlamentario propio
para el PSC...
–No lo excluyo, lo tuvimos y lo perdimos tras
el golpe de Estado del 23-F. Nosotros no renunciamos, pero en el nuevo escenario que yo imagino no será tan necesario. Lo importante será
convencer al PSOE.
–Pujol tal vez no quiere tener como heredero a
Maragall, pero ¿Maragall quiere ser el heredero
de Pujol?
–En algunas cosas sí, no sólo heredero, sino
admirador y alumno.
–¿Cuáles?
–La pasión por Catalunya y el modo de expresarse. ¿Se han fijado en el catalán que habla Pujol? Es uno de los pocos que lo habla de forma
creativa. No son cosas menores.
–El argumento de CiU es que si en Catalunya
no gobierna un partido nacionalista, será una comunidad autónoma más.
–Catalunya necesita infraestructuras, unos
servicios públicos que funcionen, un conocimiento real de lo que les sucede a las familias
de este país.
–¿Catalunya quiere ser diferente?
LA VANGUARDIA 21
“Siempre ha gobernado la lista más
votada y quien rompa la norma lo pagará”
hora resulta que el PSC asume
PODER SOCIALISTA
una parte del trasvase del Ebro.
“No hay motivos para
Han cambiado varias veces de
opinión sobre este tema, ¿no le
temer una concentración
parece?
de poder”
–Nosotros siempre hemos dicho que lo
que estaba acordado –el ministravase– está
acordado. Lo del plan hidrológico fue una
PACTO CON CIU
barbaridad del PP, un partido que no tiene
ideales como no sean los que vienen tan de
“No quiero un pacto con
lejos que más vale ni pensar en ellos. En esta
CiU, es la gente de CiU
cuestión lo que habría que desarrollar es la
nueva cultura del agua.
quien pide un cambio”
–¿Esa nueva cultura consiste en ducharse
sólo de vez en cuando?
–No. Consiste en pagar por el agua que
ERNEST MARAGALL
gastas.
“Es una figura política de
–Borrell proyectó un plan hidrológico más
duro y no dijeron nada.
primera; el había acabado
–¡Borrell que diga lo que quiera! Lo que yo
su ciclo en Barcelona”
digo es que nosotros, el PSC, creamos un recibo progresivo del agua que ha hecho que
hoy Barcelona consuma casi lo mismo que
hace treinta años. Y lo
que decimos es que lo paguen también los otros.
¿Nosotros, que pagamos
270 pesetas el metro cúbico, hemos de enviar agua
a alguien que la paga a
100 pesetas?
–¿Opina que ha de gobernar la lista más votada
o todos los pactos son legítimos?
–Opine lo que opine,
gobernará la lista más votada. Nunca ha ocurrido
algo distinto porque
quien rompa esta norma
lo puede pagar muy caro.
–Eso quiere decir que
usted tendrá que pactar
con ERC o con CiU.
–Yo nunca he dicho
que haya que pactar con
CiU.
–¿Es verdad que Zapatero le ha pedido que no
pacte con ERC hasta las
Maragall, en el curso de la entrevista
generales?
–No.
–¿Los pactos con ERC no asustan al puede depender de un partido que se llama
PSOE?
precisamente Esquerra.
–Mire, lo que yo quiero es no tener que
–¿Cómo tenderá la mano al electorado de
depender de nadie.
CiU?
–¿Cómo argumentaría el voto útil frente a
–Mire, esto la gente ni lo entiende ni le gusERC e ICV?
ta. Hay votantes de CiU que quieren el cam–Lo que está claro es que si no hay un voto bio. Me lo piden por la calle. Cuando explico
importante para el PSC no habrá el cambio esto hay quien me dice: usted quiere un pacque queremos y, curiosamente, la clave de to con CiU. No, no, yo lo que quiero es que
que deje de mandar la derecha en Catalunya me voten.
A
–Catalunya será diferente aunque manden
los hunos. Catalunya es quien es. Eso es lo bueno de Pujol: haber representando personalmente esta pervivencia del país. Y en eso no iremos
atrás porque de lo que se trata, además de pervivir, es avanzar y eso es lo que no hemos hecho.
En los últimos años hemos perdido medio punto de la renta nacional. ¡Eso es una barbaridad!
Es en eso en lo que hemos de reaccionar.
–Ustedes son socialdemócratas, una corriente
que no goza de muy buena salud en Europa. Los
que gobiernan, como en Alemania, sufren y giran a la derecha, y los que no, como los franceses, andan bastante desorientados...
–La verdad es que en estos últimos años ha
nacido una cierta esperanza, la ilusión, del Foro de Porto Alegre, de Davos, el Tribunal Penal
Internacional, de la cumbre de Kyoto, de la paz
en los Balcanes, pero no hemos resuelto el gran
problema, el conflicto entre Israel y Palestina.
La socialdemocracia y Clinton fallaron en eso y
hemos dado la voz al New American Century,
la nueva doctrina americana que lo invade todo y que ha hecho que incluso gente como Pujol haya claudicado. Pero fíjense que, en realidad, la divisoria en los nuevos conflictos no es
la izquierda o la derecha, es identitaria.
–Entre que Europa se gaste el dinero en protección social y asuma el liderazgo de EE.UU., o
que dedique los recursos a tener un ejército que
le permita decidir, ¿usted qué prefiere?
–En Noruega, un enfermo de Alzheimer reci-
INFRAESTRUCTURAS
“Creo más en el mapa que
en el federalismo, creo
más en un AVE a Bilbao”
LA IZQUIERDA
“La socialdemocracia
falló y dimos la voz al
New American Century”
DIFÍCILES RELACIONES
“Yo siempre he respetado
a Pujol, pero él no ha
respetado a los socialistas”
CRECIMIENTO
“En los últimos años
hemos perdido medio
punto de renta nacional”
–Su amigo Xavier Rubert de Ventós vino a
decir en un artículo que usted es la última
oportunidad de que Catalunya no se vaya de
España y además le advierte de que no confía
como usted en que España sea capaz de aprovechar esta oportunidad.
–Bueno, él es filósofo y yo soy político y
por lo tanto más pragmático que él. Hombre, es evidente que nos encontramos en una
esquina de la historia y bien podría ser que
Catalunya fuera el punto de arranque de ese
cambio en España. Yo, contra lo que dice
Salvador Cardús, no quiero redimir España,
lo que quiero es que Catalunya vaya bien y
tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa.
–Dígame tres cargos que ya tiene pensados
para el caso de que gane las elecciones.
–¿Cargos? Ni pensarlo. No hay nada decidido. En eso sí tiene razón Pujol. No se puede vender la piel del oso antes de cazarlo.
–En 1999 organizó la campaña con un equipo paralelo al partido y esta vez, en cambio,
es el partido quien le organiza la campaña.
–Hace cuatro años yo
regresaba de Roma y no
era el presidente del PSC.
Ahora lo soy.
–Pero ha incorporado a
a su hermano Ernest.
¿Eso es para contrarrestar la fuerza del aparato
del partido?
–Mi hermano es una figura política de primera
magnitud. Él había acabado su ciclo en el Ayuntamiento. Para mí, es un refuerzo importantísimo.
–¿Cual será su función?
–Los contenidos. El
mensaje.
–Si ustedes, los socialistas, acaban teniendo el gobierno de la Generalitat y
del Ayuntamiento de Barcelona y también presiden
la Diputación... no habrá
DAVID AIROB
nadie que haga el papel de
contrapoder en Catalunya, una necesidad que usted siempre había defendido.
–No hay que temer por eso. No va a ocurrir nada malo, porque los socialistas no somos gente que pongamos el partido por delante de la institución.
–¿La burbuja inmobiliaria podría tener
efectos políticos en Catalunya tan perniciosos como en Madrid?
–No, porque aquí en los municipios hemos gobernado los socialistas.c
be cuatro visitas diarias y nadie está dispuesto
a cambiar eso por armamento, pero hay que encontrar el equilibrio. Habrá que aumentar los
gastos de Defensa, pero tampoco será necesario
gastar tanto como Estados Unidos.
–Hay un debate sobre los valores europeos y
sus raíces cristianas. ¿Qué valores debería tener
Europa?
–Pues los de siempre: compasión, igualdad,
libertad.
–¿Y laicismo?
–Y laicismo. Pero todo esto no es más que un
epifenómeno mientras Estados Unidos no tenga interés, y ahora no lo tiene pero lo tendrá.
Estado Unidos es un país realista, en ocasiones
más que nosotros. Hasta que no haya unos valores compartidos a ambos lados del Atlántico será muy difícil que el mundo vaya de otro modo.
–La Constitución europea ha renunciado al federalismo y en esto están de acuerdo el PP y el
PSOE.
–Hombre, ¿es que, pregunto, Pujol votaría
en contra de esta Constitución? No. No está de
acuerdo, pero votaría a favor.
–Pero estará usted de acuerdo en que el federalismo europeo ha salido perdiendo.
–Yo soy moderadamente optimista. Se han
cargado el término federalismo y han hecho desaparecer la palabra pueblos. Pero, al final, la
realidad se impone a las palabras. Por mucho
que Aznar y Blair lo hayan impedido, la unión
de los pueblos, está más viva que nunca.c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Habrá nuevo Estatut porque el PP no tendrá mayoría y CiU votará con el PSC
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barbeta, Jordi
Aroca, Jaume V.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Oposició
Centralisme
Convergència i Unió
Partido Popular
Catalunya
Espanya plural
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7026/19910218_RoyLichtenstein_PM.jpg
b520c8e95a00c4ab77830d641fc47c76
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Roy Lichtenstein al costat de la maqueta de l'escultura "Cap de Barcelona", Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
18/02/1991
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Lichtenstein, Roy, 1923-1997
Alcade
Artistes
Relacions Internacionals
Escultors
Cap de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Desconegut
Relation
A related resource
Museu MACBA: <a href="https://www.macba.cat/es/obra/r0813-barcelona-head/?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona Head (Cap de Barcelona)</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7005/03_MarioSoares_PM_Bicicleta_BN.jpg
29d3343df2bdb30be9849b7742ae124c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mario Soares, president de la República de Portugal, i Pasqual Maragall, alcalde, en bicicleta per Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
18/12/1987
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barcelona
Soares, Mario
Bicicletes
Portugal
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7006/05_Retrat_BanderaBCN.jpg
402f7b6ce9caacf5ab9be5ff94e5e171
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat i digitalitzada
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Retrat oficial d'alcalde amb la bandera municipal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Retrats
Alcalde
Bust
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7007/07_Retrat_DespatxAlcalde.jpg
8ffd7f6df288bcb7a4f7b1366565406b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Retrat de Maragall assegut a la taula d'alcalde amb la bandera municipal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Retrat
Alcalde
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7009/10_Retrat_BanderaEuropa.jpg
eb404d0743dd98868c8c7085a4852b42
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Retrat oficial d'alcalde amb la bandera europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Retrats
Europa
Alcalde
Bust
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7011/12_Butros_Gali_PM_ONU.jpg
fd2e987c7a15c751fcfc104b48f6d2b0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall xocant les mants amb el secretari general de la ONU, Boutros Ghali
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Nova York, EUA
Boutros-Ghali, Boutros, 1922-2016
Assemblea Mundial de
Ciutats i Autoritats Locals (AMCAL)
Nacions Unides, ONU
Relacions internacionals
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
Febrer, 1996
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7012/13_HenryKissinger_PM_smoking.jpg
34d8ebc6482fbc6ec1ce1f0b4b2d116d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall parlant amb Henry Kissinger d'esmòquing a la gala del Queen Sophia Institute de Nova York, que va atorgar la medalla d'or a Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Kissinger, Henry, 1923-2003
Premis i reconeixements
Queen Sophia Institute
Nova York, EUA
Relacions Internacionals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7013/16_Cobi_PM.jpg
c78565c79224fc0bd99c5b4876d0c09c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alcalde Maragall amb un Cobi inflable d'escala humana a l'Estadi Olímpic
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Cobi
Estadi Olímpic
Jocs Ilímpics
JJOO
Mascota
Rights
Information about rights held in and over the resource
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7016/19830322_KevinHWhite_AlcaldeBoston_PM.jpg
eed01d21b604cfccb14619425c094b58
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia amb Maragall, Abad i l'alcalde de Boston Kevin White. La fotografia conté una deidcatòria manuscrita de White a Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
22/03/1983
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
White, Kevin, 1929-2012
Abad, Josep Miquel, 1946-
Relacions Internacionals
Alcalde
Boston, EUA
Description
An account of the resource
Dedicatoria de la foto.
"To Mayor Maragall,
"In remembrance of your visit to Boston and hopes for a longer stay next time.
Kevin H. White"
Traducción:
"Para el alcalde Maragall,
en recuerdo de su visita a Boston y con la esperanza de una estancia más larga la próxima vez."
Kevin H. White
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Boston, EUA
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7017/1986_HaroldWashington_AlcaldeChicago_PM.jpg
c029d24c097bc0a2ab3a817bc494ce50
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia amb Maragall i l'alcalde de Chicago Harold Washington
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
13/10/1986
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Washington, Harold, 1922-1987
Chicago, EUA
Relacions Internacionals
Alcalde
Jocs Olímpics
Source
A related resource from which the described resource is derived
<a href="https://www.chipublib.org/fa-harold-washington-archives-collections-mayoral-records-press-office-photographs/?utm_source=chatgpt.com">Harold Washington Archives & Collections. Mayoral Records. Press Office Photographs</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Chicago, Illinois
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
<a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1986/11/15/LVG19861115-001.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia La Vanguardia</a>
<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306803_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia a El País</a>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7018/19861117_GeorgeBush_VicePresidentEEUU_PM.jpg
b20871f08dd53968a432cddcca822827
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alcalde Maragall amb el vicepresident de EUA, George H.W. Bush, asseguts i parlant
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
17/11/1986
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Bush, George H.W., 1924-2018
Washington, Estats Units
Relacions Internacionals
Alcalde
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Blanca (Washington, EUA)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/portada/532738802_850215.html" target="_blank" rel="noopener">González pide a Reagan un gesto favorable a la reducción de tropas</a>
Notícia a El País:<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738804_850215.html" target="_blank" rel="noopener"> Maragall transmite a Bush un mensaje de Gobierno pidiendo una respuesta "más positiva sobre las bases"</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7019/19861119_EdKochEdKoch_AlcaldeNY_PM.jpg
4cde8925bf7ecf42d74d2ae1536f9e5e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els alcaldes de Nova York i Barcelona, Koch i Maragall somirents. La fotografia conté una dedicació manuscrita de Kock: To Pasqual - Ed Kock
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
19/11/1986
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Koch, Edward, 1924-2013
Nova York, EUA
Estats Units
Alcaldes
Relacions Internacionals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York; New York City Hall
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7020/19881021_QueenElizabeth_PM.jpg
803e06ca786426cb5f8633934d30f7b3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Relation
A related resource
Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a>
Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a>
Notícia al Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a>
Notícia al Ara:<a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Pedralbes, Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Title
A name given to the resource
Recepció dels Reis d'Espanya i dels Reis del Regne Unit a l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
21/10/1988
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Garrigosa, Diana, 1944-2020
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022
Felip II, d'Edimburg, príncep, consort d'Isabell II, reina d'Anglaterra, 1921-2021
Alcalde
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7023/49_MikhailGorbachev_PM_EstadiOlimpic.jpg
1668c4bff6c31560da31ab03f72385c0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El President de l'URSS, Mijail Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
28/10/1990
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Gorbatxov, Mijail,1920-2004
Gobatxova, Raisa (dona de Mijail Gorbachov)
Estadi Olímpic
Alcalde
Relacions Internacionals
URSS
JJOO
Unió Soviètica
President, de la Unió Soviètica
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7024/30_QueenElizabeth_PM_BCN.jpg
b1216cd6f15e9e53f08b5541fbcf49ea
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reina Isabel d'Anglaterra i Pasqual Maragall al Saló de Cent, Ajuntament, Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
21/10/1988
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022
Alcalde
Relacions Internacionals
Saló de Cent
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Relation
A related resource
Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a>
Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a>
Notícia al Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a>
Notícia al Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2852/20240726_LV_Paraguas_Baste.pdf
0a545a421e9f062d378e56ae1dda0f4f
PDF Text
Text
48 LA VANGUARDIA
Deportes
V i e r n e s, 2 6 J u l i o 2 0 2 4
L A Ú LT I M A D E PA R Í S
París
Jordi
Basté
Han pasado tres años desde los Juegos
de Tokio, pero la vida sigue igual. Para
un enfermo de alzheimer de edad avanzada, a fuerza de rutina, se recupera poco, pero se retrocede menos. Pasqual
Maragall es el mismo de hace tres años,
pero con tres años más. A sus 84 años, cada mañana pasea cerca de la plaza Molina de Barcelona en dirección al centro de
día donde le esperan los de siempre, con
quien comparte horas de motivación, recuperación y estima. Le acompaña y le
recoge su cuidador habitual. Pasqual
juega con su débil mirada y observa las
gordas lineas discontinuas en el pavimento de Barcelona que le permiten recorrer el camino de vuelta. Vuelve para
Que a Pasqual Maragall
no se lo trague nuestro
olvido... y menos en días
como hoy
descansar en el piso de toda la vida, donde escucha cada día de cada día la novena de Beethoven. Las rutinas del alzheimer. Y puede también que repita un concierto de habaneras de Silvia Pérez Cruz
o los boleros de Mayte Martín o la guitarra de Andrés Segovia. El presente puente emocional con el pasado. Pasqual Maragall, el alcalde de los Juegos Olímpicos
de Barcelona, ha abandonado la vista para refugiarse en el oído.
Hoy no verá la ceremonia de inauguración de los Juegos de París por culpa
El paraguas de Pasqual
de una agnosia, incapaciYa escribió Jorge Manrique:
dad de procesamiento de
“Recuerde el alma dormida,
la información que se imavive el seso y despierte”. El
pulsa a los sentidos, consealzheimer está, pero su legado
cuencia de la enfermedad.
queda.
Porque Pasqual casi no ve.
Octubre del 2007. Pasqual
Con el alzheimer casi todo
Maragall anuncia con la banes que no, pero queda su
dera de los valientes : “Tengo
legado, su inmenso legado.
un principio de alzheimer.
En la web de la FundaQuiero derrotarlo. En ningún
ción Catalunya Europa
lugar está escrito que esta en(catalunyaeuropa.net),
fermedad sea invencible”. Y
que presiden sus hijos Aien solo seis meses se creó la
ry y Guim y que dirige DoFundación Pasqual Maragall.
lors Camats, existe un arLos avances se han ido sucechivo digital que te dirige a
diendo, y pronto podría exislos lugares donde puedes
tir un test para detectar si teencontrar todos los pensanemos riesgo de sufrir alzheimientos, artículos, libros,
mer. Qué valentía la de la
entrevistas, discursos de
familia Maragall de cumplir
Pasqual… La visión eurolos deseos de Pasqual, los polípeísta, el federalismo, la
ticos y los científicos.
relación Catalunya-EsY mientras, hoy amenaza
panya, la inmigración...
lluvia en París. Esta noche, lleGusto de presente con bugado a casa, cuando Pasqual
colismo del pasado. Buceo
se siente en el sofá, su cuidaen la extraordinaria web y
dor le debería poner Le paraencuentro el discurso que
pluie de Brassens, una canción
leyó en la inauguración de
que adora y que, como tantas
los Juegos de Barcelona’
otras (los misterios del alLV
92. Escrito en Olivetti, en
zheimer) se sabe de memoria:
catalán y en mayúsculas, el Pasqual Maragall y su hija Cristina, hace un par de meses
Chemin faisant, que ce fut tentexto sigue dolorosamente
dre, d’ouïr à deux le chant joli,
vigente 32 años después:
da cuatro años para hacer deporte, lu- que l’eau du ciel faisait entendre, sur le toit
“Barcelona quiere ser, ante todo, una char sin violencia y hablar un lenguaje de mon … parapluie. Y que cante esta nociudad europea, de espíritu internacio- común. Que esta sea la fiesta de los hom- che el alcalde más admirado en su frannalista que ha permitido en este siglo –el bres y de las mujeres, de las naciones y las cés perfecto, sonriendo, ajeno a lo que
del progreso y el de las guerras, de la ciudades del mundo y que signifique el sucede en París, pero sobre todo que no
arrogancia de las palabras y de la impo- inicio de una paz duradera que la juven- se lo trague nuestro olvido ... y menos en
tencia de los corazones– encontrarse ca- tud merece”. Tan pasado, tan presente. días como hoy. Te recordamos, Pasqual.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El paraguas de Pasqual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Basté, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-07-26
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Alzheimer
Fundació Catalunya Europa
Fundació Pasqual Maragall
Brassens, Jacques
Description
An account of the resource
Article publicat al diari <em>La Vanguardia</em> el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024: <a href="https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/573/llibre_sagamaragall.jpg
a23d83b2e4f3a48c917437778ede6155
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La saga dels Maragall: de Sant Gervasi a la plaça Sant Jaume, una família i el poder
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Maragall, Joan, 1860-1911
Biografia
Parentiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Batallé, Víctor, 1947-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
L'Esfera dels Llibres
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Sinopsi de l'editorial:
Durant la industrialització de Catalunya, un besavi, Josep Maragall, que intenta crear riquesa. En el ressorgir de les lletres catalanes, un avi, Joan Maragall, poeta i escriptor polèmic, que introdueix a casa nostra els poetes i els filòsofs alemanys i l'empenta vital que representen. En la República, i durant la Guerra Civil, un pare, Jordi Maragall, filòsof ell mateix, professor universitari, desvetllador de consciències i amistats que, en una lluita sorda però valenta contra el franquisme, defensa la visió particular d'una Catalunya que, pesi a qui pesi, sent unida a Espanya.
I, ara, uns fills, Pasqual i Ernest Maragall, immersos en l'objectiu d'una visió catalana amb espais més oberts, amb una nova manera d'entendre el país i d'entendre'ns amb la resta d'Espanya.
També hi trobareu, en aquesta saga, les ombres, els moments difícils, els dubtes i les vacil·lacions, que també ells, com tots els que al llarg dels anys han lluitat per a assolir el poder i el destí de Catalunya, han hagut de superar amb esforç. I, potser no sempre amb encert.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2678/Acte_presa_possessio_Maragall.jpg
b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de l'acte de presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Benach, Ernest, 1959-
Investidura
García-Valdecasas i Salgado, Júlia, 1944-2009
President de la Catalunya. Generalitat
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
Fotografia frontal on es veu tota la taula presidencial amb Valdecasas, Pujol, Maragall i Benach de peu i aplaudint. Maragall llueix al coll el penjoll amb el medalló amb l'escut de la Generalitat.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg
38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (BMP)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de la cimera de Miravet
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mas, Artur, 1956-
de Madre, Manuela
Carod-Rovira, Josep Lluís
Piqué, Josep
Saura, Joan
Estatut
Description
An account of the resource
Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Miravet
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2686/FOTO_OFICIAL_PRESIDENT_MARAGALL.jpg
f4a0ef84ae550d7de480d5dbc41b0288
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
993x992 px, 72 dpi
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia oficial de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Retrat en primer pla del mig cos superior de Maragall amb la senyera catalana i pintura de Tàpies al fons.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2687/Foto_1r_Govern_Maragall_JB.jpg
1ce651426b99d708cb2adfbdf509cba7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
2000x1312 px
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia del primer govern Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Consellers
President de la Catalunya. Generalitat
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Fotografia al Pati dels Tarongers del president i consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya.
D'esquerra a dreta:
- a dalt: Salvador Milà, Pere Esteve, Antoni Siurana, Caterina Mieras, Marina Geli, Josep Maria Rañé, Anna Simó.
- a baix: Joan Carretero, Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Josep Lluís Carod-Rovira, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Maria Vallès, Antoni Castells, Josep Bargalló.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-22
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg
c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
2717x1795 px
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa,
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-21
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies