1
10
1513
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2848/20240120_ElPunt_MemoriaTripartit.pdf
253f7d4cbf193190c6c721eab9de99d1
PDF Text
Text
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
DISSABTE · 20 de gener del 2024. Any XLIX. Núm. 16694 - AVUI / Any XLVI. Núm. 15564 - EL PUNT · 1,70 €
IL·LUSTRACIÓ: MIGUEL FONTELA
Any fratricida
Gemma Aguilera
Plana 6
El dimoni ‘Camacuc’
Ricard Chulià
Plana 8
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca. Planes 24 a 28
Plana 12
Plana 14
Plana 9
L’ESPORTIU
Lloret, ciutat referent del
‘sexili’ als anys setanta
El govern de
Sánchez es fica
en un batibull
amb el jutge del
cas Tsunami
Els ajuntaments
del Maresme,
cridats a fer
servir l’aigua
regenerada
El Barça jugarà els
quarts de copa al
camp de l’Athletic i
el Girona, al del
Mallorca
Hi van emigrar persones LGTBIQ+ d’arreu de
l’Estat pel gran nombre de locals i la llibertat
�24
| Reportatge |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Memòria del tripartit
a El govern de coalició entre el PSC,
a Alguns dels protagonistes
ERC i ICV va capgirar, fa vint anys, el
panorama polític del país
d’aquella experiència valoren el seu
llegat a la Catalunya actual
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
E
l 14 de desembre del 2003,
els tres representants dels
principals partits d’esquerra, Pasqual Maragall (PSC),
Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i
Joan Saura (ICV), van rubricar un
acord que va posar punt final a
vint-i-tres anys de governs presidits per Jordi Pujol. Les eleccions
que s’havien celebrat un mes enrere havien provocat un retrocés dels
dos principals partits polítics, CiU i
el PSC, i, al mateix temps, un salt
espectacular d’ERC, que, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va passar
de 271.000 vots a 544.000 i de 12
escons a 23. Els republicans, a més
a més, van tenir la clau de la governabilitat. Durant setmanes, es van
multiplicar les reunions i es van fer
tota mena de vaticinis. De fet, fins
pocs dies abans d’aquell 14 de febrer totes les possibilitats semblaven obertes, des d’un acord entre
CiU i ERC fins a un “tripartit de
CiU, el PSC i ERC”, tal com defensava Jordi Pujol, el president sortint.
Al final, però, els republicans
van optar per provocar un canvi
de rumb. L’acord es va signar en
un espai històric, el Saló del Tinell, a l’antic palau comtal de Barcelona. Tot i que l’acte va tenir un
caràcter extremament auster,
tothom era conscient de la transcendència d’aquell moment, que
posava punt final a vint anys de
governs convergents i obria una
nova etapa política a Catalunya.
En la seva intervenció, el qui pocs
dies després es convertiria en el
127è president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, va recordar que
“per primera vegada en cent anys”
les esquerres arribaven al govern
de Catalunya “en un període tranquil” i va evocar la figura del president Lluís Companys. Maragall
també va remarcar que havien hagut de passar 25 anys perquè “Ca-
talunya es retrobi sencera, perquè
reconegui la seva diversitat com
una riquesa”, una referència als
governs monocolors de CiU.
L’acord va desfermar una reacció furibunda dels antics inquilins
de la Generalitat. La sensació entre les files convergents va expressar-la d’una manera ben gràfica la
dona del president de la Generalitat sortint, Marta Ferrusola, quan
va exclamar: “Sento com si m’haguessin entrat a robar a casa.” La
rebuda del nou govern tampoc va
ser excessivament favorable entre
alguns mitjans de comunicació, ni
tampoc entre els partits polítics
espanyols. Feia mesos que Espanya es trobava en una permanent
precampanya per decidir el relleu
de José María Aznar, qui havia liderat una segona legislatura marcada per la “renacionalització”
d’Espanya i la crispació.
Un Dragon Khan
El nou govern tampoc va ajudar a
El nom de la
cosa
Els seus impulsors van
batejar-lo amb el distintiu de “catalanista i
d’esquerres”. Es tractava d’un intent de
marcar distàncies
amb els governs anteriors, que s’havien
qualificat com a “nacionalistes”. Un dels
protagonistes, el socialista Antoni Castells, argumentava:
“No pot ser que aquell
sigui el govern nacionalista i aquest sigui el
govern d’esquerres.
Nosaltres hem de ser
les dues coses, catalanista i d’esquerres.”En
l’etiqueta s’hi sentien
còmodes els altres
partits, ERC i ICV. Malgrat tot, en el debat
polític les denominacions serveixen per
simplificar i caricaturitzar les coses. I, tot i
que el mateix Jordi Pujol havia defensat un
“tripartit”de CiU, el
PSC i ERC, el govern va
acabar sent conegut
popularment com “el
tripartit”, una denominació que va anar prenent un component
clarament negatiu.
apaivagar els ànims. Mesos després, el conseller de Governació,
Joan Carretero, utilitzaria una
metàfora que faria fortuna. Es referiria a un Dragon Khan en què
viurà permanentment instal·lat el
govern. El primer sobresalt va arribar ben aviat, sense ni tan sols
deixar temps als nous consellers
perquè prenguessin la mida als
seus despatxos. El 26 de gener,
quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern, el diari
monàrquic ABC feia saltar la crisi
amb una portada que, en poques
hores, recorreria els despatxos governamentals i les seus dels partits: “Carod enllesteix un pacte
amb ETA perquè no atempti a Catalunya. La banda no assassinaria
al Principat a canvi de cobertura
política per a l’esquerra radical
abertzale.” La notícia, que apareixia just un mes abans de l’inici de
la campanya per a les eleccions al
Congrés, va provocar un terratrèmol a Espanya, i també a Catalunya. En un primer moment, Maragall no va reaccionar amb excessiva contundència; però l’endemà
es va emetre un comunicat des de
la seu del PSOE en què es qualificava la reunió de Carod com “una
deslleialtat intolerable” i es reclamava que el conseller en cap assumís “les seves responsabilitats polítiques i se li accepti la dimissió
presentada”. Maragall, finalment,
va acceptar l’ordre de Zapatero.
En un primer moment, Carod-
�| Reportatge | 25
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Rovira es va mantenir com a conseller en funcions, si bé va acabar
deixant el càrrec per presentar-se
a les eleccions espanyoles. El conseller en cap va haver de superar,
dies després, el mal tràngol de
comparèixer davant la diputació
permanent del Parlament, on va
rebre les fuetejades de l’oposició.
Un dels més virulents va ser el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i
Lleida, qui va deixar anar: “Gràcies a la seva actitud hi ha una crisi profunda en el govern de la Generalitat, gràcies a la seva actitud
hi ha un debilitament de l’autoritat del president, gràcies a la seva
actitud [...] estem espanyolitzant
la vida política, estem basquitzant
la vida política catalana.” Tampoc
es va quedar enrere el líder dels
populars catalans, Josep Piqué,
qui va acusar Carod-Rovira d’haver aconseguit “que el nom de Catalunya i el nom del govern de Catalunya estigui més associat al terrorisme i a ETA que mai”.
Aquell episodi va situar el nou
govern a la unitat de cures intensives dies després d’haver estat
concebut, però no va comportar
un desgast electoral (com a mínim immediat) per als tres partits
que el formaven. Més aviat al contrari. El principal protagonista
d’aquell afer batejat com a “cas
Carod”, que es va presentar com a
cap de cartell d’ERC, va aconseguir uns resultats històrics, i, en
————————————————————————————————————————————
Poc després de signar
l’acord, Pasqual Maragall
va afirmar: “Catalunya es
retroba sencera”
————————————————————————————————————————————
conjunt, els tres partits (el PSC,
ERC i ICV) van sumar un 61% dels
vots i 31 dels 41 escons que hi havia en joc i 12 dels senadors. Aquella primera crisi no va rebre,
doncs, un càstig de l’electorat, però va representar un punt d’inflexió en el govern, que va néixer
amb un problema congènit i una
llufa d’inestabilitat de la qual no es
va desempallegar.
L’alternança necessària
En tot cas, el govern liderat per
Pasqual Maragall va obrir una etapa nova en la política catalana, un
punt i a part que alguns dels seus
protagonistes qualifiquen de “necessari”. El republicà Josep Bargalló, que en aquell moment ja acumulava una llarga experiència
com a parlamentari, afirma que
l’aposta que va fer ERC per un
pacte d’esquerres era “necessària
per regenerar la política catalana,
especialment per tirar endavant
un govern catalanista i d’esquerres que regirés el país després de
l’immobilisme que havia suposat
la darrera etapa del pujolisme”.
Per a Montserrat Tura, que havia
estat alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987 i el 2003 va assumir la conselleria d’Interior,
aquell acord va significar “el final
de la Catalunya dual que sempre
havia intentat fer creure el pujolisme [...]. L’acord del Tinell era
l’explicitació que l’avenç nacional
Les frases
————————————————————————————————————————————
“L’acord era l’explicitació que
l’avenç nacional era
indestriable del progrés social,
era el triomf del patriotisme
dels serveis socials”
Montserrat Tura
CONSELLERA D’INTERIOR (2003-2006)
era compatible, indestriable del
progrés social”. Dolors Camats,
que el 2003 s’estrenava com a diputada al Parlament per ICV, parla d’un “fet necessari per higiene
democràtica”.
Fins i tot Josep Rull, que el
2003 va encetar la seva tercera legislatura com a diputat de CiU i es
va trobar, per primera vegada, a
l’oposició, destaca que aquell govern va “fer possible l’alternança
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern fet més a
la contra que no com a
projecte comú”
Toni Castellà
DIPUTAT D’UDC (2003-2006)
La primera crisi va esclatar
quan els nous consellers
encara no havien pres la
mida als seus despatxos
————————————————————————————————————————————
política, imprescindible en qualsevol sistema democràtic. Es va poder assajar un govern d’esquerres
amarat dels valors del catalanisme”. I, pel que fa a la valoració general dels governs de Pasqual Maragall, destaca: “En molts aspectes, el corrent central de país
quant a polítiques públiques es va
mantenir vigent respecte de l’etapa anterior. Bàsicament perquè
aquell catalanisme compartit era
Un inici convuls
El 20 de desembre del
2003, després de
prendre possessió,
Pasqual Maragall surt
a saludar la gent que
s’ha aplegat a la plaça
de Sant Jaume. Al balcó del Palau treu el cap
el secretari general del
PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui
dies abans, en un míting al Palau Sant Jordi, s’havia deixat anar:
“Donaré suport a la reforma de l’Estatut que
surti del Parlament.”
L’inici del mandat és
convuls, amb tensions
a l’hora de delimitar
les competències de
les conselleries i de
nomenar alguns càrrecs. Però l’episodi que
desferma la primera
crisi de magnitud és la
publicació d’una trobada a Perpinyà entre
el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dirigents d’ETA.
extraordinàriament transversal i
preeminent. En aquell període la
Generalitat va continuar essent
una institució nuclear del país i
mai no va caure en la irrellevància, al contrari, tal com malauradament està succeint avui.” Toni
Castellà, que en aquell moment
formava part de la mateixa coalició que Rull (tot i que com a representant d’Unió Democràtica),
conserva un record molt menys
optimista d’aquell moment i recorda “la frustració de guanyar
unes eleccions i no governar”. Tot
i això, també valora: “Això ens situava en la normalització d’un sistema parlamentari.” Castellà destaca “la poca cultura de coalició de
les forces d’esquerres” i creu que
el govern entre el PSC, ERC i ICV
“va ser [...] fet més a la contra que
no com a projecte comú”. Tot i això, reconeix que el pas del temps
li ha permès matisar la seva anàlisi: “Malgrat la percepció de caos
permanent que segueixo tenint,
va ser bo que hi hagués una alternança després de 23 anys d’un
mateix govern.” Ni que fos, segons
afegeix, per “demostrar, entre altres coses, que les solucions plan-
�|
26 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
tejades per l’alternativa d’esquerres portades a la pràctica en un
govern van fracassar”.
Un nou estil de governar
Els que van participar en aquell
primer govern valoren la nova forma de fer política, malgrat les dificultats de conjuminar els programes i les sensibilitats de tres partits diferents. El republicà Josep
Bargalló, que va començar com a
conseller d’Educació i seixantacinc dies després va haver d’assumir el càrrec de conseller primer,
sosté que “va ser un govern menys
presidencialista i més coral que
els anteriors”. I això no només
perquè estava format per una coalició entre tres formacions totalment independents, sinó també
“pel tarannà del president Maragall, que ja no era necessàriament
el del PSC”.
La valoració d’aquells que es
van haver de situar a l’oposició resulta menys positiva. Antoni Castellà, que en aquells moments
afrontava la seva segona legislatura com a diputat d’Unió Democràtica, destaca que l’element més
negatiu d’aquell període va ser “la
incapacitat de construir un projecte comú”, la qual cosa “va comportar, a la pràctica, l’existència
de tres governs en un”.
L’acció de govern
Aquest soroll permanent i els esforços esmerçats en el debat estatutari han fet que l’acció de go————————————————————————————————————————————
La llei de barris, aprovada
el 4 de juny del 2004, és un
dels principals llegats del
govern de Maragall
————————————————————————————————————————————
vern quedés, ja aleshores i encara
avui, en un segon pla. Josep Bargalló, que va viure el període del
2003 al 2006 des d’una talaia privilegiada, destaca: “Va haver-hi
projectes pioners i cabdals com la
llei de barris o el Pacte Nacional
per l’Educació que ens enllaçaven
amb unes maneres de fer política
social, territorial i municipalista
plenament innovadores.” Per la
seva banda, Antoni Castells, que
va assumir la cartera d’Economia
i Finances, posa èmfasi en els
avenços econòmics i pressupostaris i destaca “l’acord estratègic per
la qualitat de l’ocupació, la internacionalització i la competitivitat
de l’economia, i les mesures de reforma pressupostària en la línia
d’una millora de la transparència i
la pressupostació per objectius”.
Les seves companyes de gabinet
Marina Geli i Montserrat Tura posen èmfasi en els avenços en els
seus respectius àmbits de responsabilitat. L’exconsellera d’Interior
destaca que, tot i els vint-i-tres
anys d’autogovern presidit per
Jordi Pujol, les competències de
seguretat “estaven en unes condicions lamentables”. Dolors Camats, que va donar suport al govern des del seu escó al Parlament, destaca que “es va donar un
canvi a moltes polítiques públiques obsoletes o privatitzadores
Les frases
————————————————————————————————————————————
“Les discrepàncies, les crisis,
curiosament, varen ser més en
l’àmbit nacional i la lleialtat
que en les polítiques
sectorials”
Marina Geli i Fàbrega
CONSELLERA DE SALUT (2003-2010)
(transvasament de l’Ebre, mitjans
de comunicació o educació) i se’n
van inaugurar d’altres (com habitatge o medi ambient)”.
La llei que destaquen bona part
dels protagonistes és la de barris,
aprovada pocs mesos després de
la constitució del nou govern. Fins
i tot Josep Rull, que el 2003 era diputat a l’oposició i tretze anys després va acabar assumint la conselleria de Territori i Sostenibilitat,
la defineix com “una expressió
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern menys
presidencialista i més coral
que els anteriors”
Josep Bargalló i Valls
CONSELLER D’EDUCACIÓ I CONSELLER PRIMER
(2003-2006)
En la legislatura del 2003
al 2006 es va encetar la
reforma de l’Estatut, que es
va acabar frustrant el 2010
————————————————————————————————————————————
tangible i operativa de cohesió territorial i social”. Contràriament,
remarca que en “l’àmbit de medi
ambient es va produir un excés
d’ideologització que va arraconar i
conflictivitzar unes polítiques
–tot allò vinculat a la sostenibilitat– fonamentals per a l’impuls
d’un país modern i avançat”. A
més a més, Rull coincideix amb
Toni Castellà (amb qui compartia
Els camins de
l’Estatut
El 12 de novembre del
2004, el president Maragall va convocar els
líders de tots els partits a una cimera a Miravet que es va convertir en el punt de
sortida per impulsar
un nou Estatut. Aquell
dia començava un camí llarg i costerut que
acabaria tenint una fita històrica: el 30 de
setembre de l’any següent, quan el Parlament va aprovar el text
amb els vots de 120
dels 135 diputats. Només va votar-hi en
contra el Partit Popular. El text, retallat, es
va aprovar al Congrés i
al Senat el 30 de març
del 2006. L’anunci
d’ERC de demanar el
vot negatiu en el referèndum del 18 de juny
va precipitar la destitució dels consellers
republicans.
la tasca d’oposició) a l’hora de destacar l’Estatut com a llegat més
positiu d’aquell govern.
Tot i això, els dos excompanys
de grup parlamentari també destaquen algunes herències negatives del govern de Pasqual Maragall, entre les quals hi ha “l’endeutament desbocat i d’unes finances
públiques esventrades” com a pitjor herència dels governs catalanistes i d’esquerres; però hi afegeixen dos elements genèrics: “la
percepció d’un govern en tensió i
conflicte interns constants, i un
afany intens de revenja –que es va
anar matisant progressivament–
respecte dels 23 anys del president Pujol”. En el que fa referència als aspectes negatius, Castellà
remarca “un nefast nivell d’endeutament desbocat, posant en risc
els principals serveis públics”.
De l’Estatut al procés
El fil conductor del procés encetat
en la legislatura del 2003 al 2006,
quan es va obrir el meló de l’Estatut i el procés independentista
que s’iniciaria alguns anys després arran de la sentència del Tribunal Constitucional, resulta in-
�| Reportatge | 27
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
que aquella experiència és “irrepetible”. I també posa èmfasi en els
canvis que s’han produït als partits: “No existeix Convergència i
Junts és un actor més plural ideològicament. La CUP és un partit
que pluralitza més l’esquerra i l’espai independentista. El PSC i Junts
tenen més confluències en moltes
polítiques sectorials.” Antoni Castells destaca que “seria desitjable,
no sé si possible”. I ho defensa perquè “en el terreny de l’acció de govern el país necessita polítiques
progressistes al servei de la integració i el benestar social, la igualtat, la prosperitat i un creixement
econòmic sòlid i sostenible”. En
qualsevol cas, es mostra convençut
de la necessitat que “hi hagi un
projecte nacional compartit en relació amb l’autogovern de Catalunya”, matisant: “Projecte que, al
meu entendre, avui dia, no és ni la
independència –i menys tirant pel
dret– ni continuar amb tot igual,
com si aquí no hagués passat res.”
Montserrat Tura, qui havia estat
consellera d’Interior del govern de
Pasqual Maragall i actualment es
manté allunyada de la política institucional, fa una reflexió molt més
genèrica, sense apuntar a cap partit: “Avui la política viu més de fòbies que d’ideologies, més d’angoi-
evitable. Antoni Castells, que actualment es troba allunyat de la
primera línia política, fa una anàlisi de llarga durada i destaca que
“el projecte fracassat d’Estatut va
constituir [...] l’esgotament d’un
cicle de catalanisme polític que comença al tombant del segle XIX al
segle XX i dura més de cent vint
anys”. I posa èmfasi en les ferides
generades en l’àmbit del catalanisme: “La incapacitat de trobar la
resposta política adequada va conduir a la fragmentació del catalanisme polític i, posteriorment, a
una crisi de la qual no es pot dir
que el país n’hagi sortit especialment triomfant.”
La seva companya de gabinet
Marina Geli, que va entrar en la
política amb Joaquim Nadal i que
actualment milita a Junts per Catalunya, creu que “clarament el
procés és fill del fracàs i cansament de la societat catalana de
l’Estatut”. I fixa la mirada en el
2003: “Pasqual Maragall i nosaltres teníem clar que era la darrera
oportunitat. O reforma de la Constitució que permetés una relació
bilateral entre Catalunya i Espanya i un alt nivell d’autogovern i
agència tributària catalana que
era impossible que liderés el
PSOE i consens al Congrés o Estatut amb fort autogovern o la desafecció creixia. Aquella etapa va
ser la base del canvi a l’indepen-
————————————————————————————————————————————
Bona part dels
protagonistes del 2003
consideren que un pacte
com aquell és “irrepetible”
————————————————————————————————————————————
Els qui el 2003 eren a
l’oposició destaquen
“l’endeutament desbocat”
com a factor negatiu
————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————
dentisme de molts catalans. Jo entre ells. El federalisme asimètric
era una utopia i el dret a decidir va
anar entrant dins el PSC, militants i votants. Per forçar l’Estat
espanyol o bé escollir ser un estat
propi.” Toni Castellà, amb qui
comparteix militància en aquests
moments, també destaca que el
procés estatutari va permetre
“constatar des del catalanisme
històric del PSC que la proposta
d’un encaix respectuós de Catalunya en el marc de la pretensió
d’un estat plurinacional era [...]
impossible”. Aquest fet “va comportar començar a situar la proposta d’independència a la centralitat del catalanisme”. El republicà
Josep Bargalló també comparteix
aquesta anàlisi i afegeix que “sense tot el que va significar la redacció de l’Estatut –que sense aquell
govern no s’hauria iniciat al Parlament–, la seva aprovació a Catalunya, la seva primera retallada a les
Corts i la definitiva al Tribunal
Constitucional, tot plegat hauria
anat, si més no, més lent i a alguns sectors els hauria costat
molt més sumar-s’hi. Hauria anat
diferent, segur”. La seva antiga
companya de govern Montserrat
Tura, contràriament, reconeix
que “bo li agraden les ucronies” i
destaca que “la tramitació del nou
Estatut va influir, però menys del
que s’explica”. Per la seva banda,
Dolors Camats té molt clar que
“sense govern d’esquerres no hi
Les frases
————————————————————————————————————————————
“El PSC d’avui no té res a
veure amb aquell de l’acord
del Tinell, profundament
catalanista i amb una robusta
consciència nacional”
Josep Rull i Andreu
DIPUTAT DE CIU (2003-2006)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Només cal aritmètica i
voluntat política perquè un
pacte com aquell es
repeteixi”
Dolors Camats i Luis
DIPUTADA D’ICV (2003-2006)
hauria hagut canvis a nivell nacional”.
Una experiència irrepetible
Ha plogut molt des d’aquell 14 de
desembre del 2003. I l’escenari polític ha canviat de dalt a baix, amb
la irrupció dels moviments socials
derivats del 15-M i el procés independentista, que han sacsejat de
dalt a baix el sistema polític català.
Tot i que en els darrers mesos s’estan recosint les ferides creades
amb el PSC arran de l’aplicació del
155, hi ha qui creu que una experiència com la del tripartit, formada pels mateixos partits o els seus
hereus, seria difícilment reproduïble.
Per al republicà Josep Bargalló,
un govern de coalició com aquell és
“irrepetible”. I ho argumenta, sobretot, per l’evolució que han seguit els dos socis d’ERC: “El PSC
d’ara no té res a veure amb el
d’aquell moment. Socialment, de
manera discutible, i nacionalment,
gens a veure [...]. I el que podia ser
Iniciativa no ho són els comuns.”
Marina Geli, que en aquell moment
militava al PSC i ara ho fa a Junts
per Catalunya, també considera
Del forat del
Carmel al 3%
El 23 de febrer del
2005, els ànims entre
el govern i l’oposició
estaven encesos per
l’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barri del Carmel.
El conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, apuntava a la gestió dels governs de CiU
i al sistema de contractació de l’obra pública, que qualificava
de “pervers”. Però ni
tan sols els socis
d’ERC i ICV es mostraven satisfets per les
explicacions. El cap de
l’oposició, Artur Mas,
va reptar Pasqual Maragall a donar explicacions sobre les acusacions contra el govern
anterior. Prenent el
micròfon, el president
desferma la tempesta:
“Vostès tenen un problema, que es diu 3%.”
xes que de projectes sòlids, i més
de ressentiments que de coneixements. Avui és un altre temps, i encara que les sigles fossin les mateixes, les persones no ho serien.” Tot
i això, destaca que “no veu les condicions però sí les necessitats”. En
tot cas, defensa que l’experiència
del govern de Maragall és, vint anys
després, plenament vigent: “Ara no
sorprendria tant un govern de tres
partits, llavors els poderosos adversaris d’un govern d’esquerres ho
van explicar com un desori”. Per la
seva banda, Dolors Camats, que actualment es troba al capdavant de
la Fundació Catalunya Europa, ho
té molt clar: “Només cal aritmètica
i voluntat política.”
Els que el 14 de desembre del
2003 es van haver de situar a l’oposició consideren que un acord com
el que es va signar al Saló del Tinell
seria no només “irrepetible” sinó
també “una mala notícia”, en paraules de Josep Rull. L’exdiputat
ho argumenta des de dues perspectives: “D’una banda, perquè
suposaria la certificació definitiva
de la ruptura de la unitat independentista. I, de l’altra, perquè el
PSC d’avui no té res a veure amb
el del Pacte del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional.” Castellà, per la seva banda, destaca
que l’1 d’octubre del 2017 va significar “un abans i un després de
la nostra història”, i hi afegeix:
“En coherència amb el que vàrem
impulsar, no tindria cap sentit reeditar un govern compartit amb
forces unionistes.”
�|
28 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Josep M. Muñoz Lloret Historiador i editor del llibre ‘Maragall i el govern de la Generalitat’
“No hi havia qui reivindiqués
el govern de Maragall”
a La Fundació Catalunya Europa i l’editorial
a El llibre ressegueix l’acció de govern
RBA publiquen ‘Maragall i el govern de la
Generalitat: les polítiques del canvi’
durant el període del 2003 al 2006, els seus
antecedents i la petja que ha deixat
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
N
o és el darrer llibre publicat sobre el govern
de Pasqual Maragall,
però sí el que intenta
fer una anàlisi més sistemàtica
d’aquella experiència. En el volum, editat per RBA Llibres i la
Fundació Catalunya Europa, hi
ha escrits de Gemma Ubasart,
professora de ciència política a
la UdG i actualment consellera
de Justícia, Drets i Memòria;
Joan Vicente, professor de geografia humana a la mateixa universitat; Júlia Miralles, professora associada de ciència política de la UAB, i Carles Rivera,
economista. L’editor és l’historiador Josep M. Muñoz, que ha
estat, fins a la seva jubilació recent, director de la revista i editorial L’Avenç, amb qui conversem.
En el prefaci del llibre, Josep M.
Vallès explica que s’ha escrit
poc sobre el govern de Maragall
quan, en realitat, es va tractar
d’un període molt intens. A què
és degut això?
D’en Pasqual Maragall n’ha quedat una imatge, que el llibre matisa, que va ser un molt bon alcalde de Barcelona i un president de la Generalitat no tan
bo, amb un mandat força accidentat i amb molt soroll, i també amb molta hostilitat mediàtica i política. Fins i tot entre els
mateixos correligionaris de Ma-
Hem vist després que aquest és
un condicionant important. Ho
hem vist a Catalunya, on Junts
va marxar del govern, i també a
Espanya, amb els problemes que
té el govern de Pedro Sánchez.
El llibre se centra en l’acció de
govern i els seus fonaments
ideològics. Quins aspectes destacaria?
Una primera qüestió tindria a
veure amb l’alternança en el govern de la Generalitat. Alguns
van parlar, d’una manera potser exagerada, de règim pujolista, però sí que hi havia una sensació d’immobilitat. El que hi ha
el 2003 no és un simple canvi de
govern, sinó una proposta de
governar d’una manera diferent, amb més transparència i
més participació de la ciutadania. El segon aspecte, que desmenteix un tòpic bastant asso-
❝
Fins i tot entre els
correligionaris de
Maragall hi ha hagut
una tendència a no
reivindicar-ne el llegat
Josep M. Muñoz és historiador i ha estat fins fa ben poc director de la revista i editorial ‘L’Avenç’ ■ ORIOL DURAN
ragall hi ha hagut una tendència a girar full i a no reivindicarne el llegat. En conjunt, no hi
havia qui el reivindiqués. Hi ha,
però, un llibre important, que
és el de Josep M. Vallès (Una
agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Edicions 62, 2008), que ja en dona
una visió molt precisa i ponderada. La Fundació Catalunya
Europa ja va publicar un primer
llibre, titulat Pasqual Maragall.
Pensament i acció (La Magrana, 2017), molt centrat en la seva etapa d’alcalde. Faltava resseguir aquest període breu però
intens de la presidència, que calia revisar i també reivindicar,
sense amagar els aspectes en
què no va reeixir.
Vint anys després, encara pesen les visions simplificadores?
Els esdeveniments posteriors
que ha viscut el país han empe-
titit aquell Dragon Khan de què
parlava el conseller Joan Carretero. És veritat, i en Josep M.
Vallès ho destaca en el prefaci
del llibre, que era el primer govern de coalició. En els anteriors de CiU hi havia una federació electoral, amb mecanismes de coordinació i consens
previs. El fet d’estar format per
tres partits, cadascun amb la
seva agenda i les seves ambicions, complicava les coses.
ciat a Maragall, és que aquest
no és un govern improvisat. Del
1999 al 2003 es prepara un pla
de govern, amb casos molt emblemàtics com el conegut com a
“llibre vermell” elaborat per experts en economia. Per tant, és
un govern que arriba amb unes
idees clares. El tercer aspecte és
l’acció de govern, amb lleis emblemàtiques com la de barris,
que facilita la transformació
d’uns centres urbans molt degradats. I després hi ha la gran
qüestió de l’Estatut, que Pujol
no havia volgut abordar; en canvi, Maragall té l’ambició de canviar el tauler territorial i la relació entre Catalunya i Espanya.
No es tracta d’una qüestió tàctica, sinó d’una voluntat real i
àmpliament compartida de la
societat catalana.
Entre el combat i la reflexió
La literatura política té una llarga
tradició a Catalunya, on els llibres
s’han convertit, fins a l’eclosió de
les xarxes socials, en una arma llancívola de primer ordre. El cas del
govern liderat per Pasqual Maragall
n’és un bon exemple. Durant els primers anys trobem llibres clarament
combatius com els que signa el periodista Vicenç Villatoro, qui l’octubre del 2004 defensava que amb el
govern de Maragall “en el mapa polític català s’ha abolit o s’ha suspès
l’eix nacional” (Catalunya després
del tripartit, Columna, 2004). El periodista de Terrassa va tornar a la
càrrega el 2007 amb L’Engany. El
segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres,
2007). Un altre periodista, Iu Forn,
ressegueix la reacció que va provocar el govern en la política espanyola a El tripartit vist des de Madrit
(Roca Editorial, 2004).
En els darrers anys han aparegut
volums de testimonis directes, com
el d’Antoni Batista, qui ha recuperat
els seus dietaris al Departament de
Presidència per oferir Al Palau, a
l’hivern, un llibre amb un subtítol
ben il·lustrador: Del final de l’autonomia i el principi del sobiranisme
(Base, 2017). Xavier Muñoz, qui va
participar en la fundació de Ciutadans pel Canvi i va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques
del Departament de Justícia, també
ens recorda com va sentir La seducció del canvi (Base, 2022). També cal destacar el testimoni de Jordi
Mercader, un dels col·laboradors
més estrets del president, a Mil dies
amb Pasqual Maragall (La Magrana,
2008). Amb una visió més distant,
però alhora molt dinàmica, cal destacar la crònica del periodista Pere
Cullell, “Ja som aquí”. Històries del
tripartit (Edicions 62, 2005).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Memòria del tripartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch i Cuenca, Pere
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-01-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carod-Rovira, Josep Lluís
Saura, Joan
Esquerra (Ciències polítiques)
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Article publicat en motiu dels 20 anys de la signatura de l'acord i formació del govern presidit per Pasqual Maragall. Inclou una entrevista a Josep Maria Muñoz com a editor del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat".
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Rights
Information about rights held in and over the resource
El Punt Avui
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/2847/AiryMaragall_20anysTinell.pdf
170a137165746d7aa4e13723089af14b
PDF Text
Text
��
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules d'Airy Maragall de tancament a l'acte de commemoració dels 20 anys del Pacte del Tinell
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall Garrigosa, Airy
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2023-12-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pacte del Tinell
Commemoracions
Fundació Catalunya Europa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2846/IMG_4869.jpg
8358b0c4e460753313976b15e693afda
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els amics de sempre
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
ca 1960
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N
Subject
The topic of the resource
Amistat
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Description
An account of the resource
A casa dels Rubert, amb els germans Joan Ignasi, Lluís, Maria (a la falda de Pasqual Maragall), Xavier i Guim. Drets a dalt Conxa Aguirre i Guerau Ruiz Pena. A la imatge s'estaven preparant per concursar al programa <em>Un millón para el mejor</em>.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa familiar dels Rubert (Barcelona).
Rights
Information about rights held in and over the resource
Família Maragall Garrigosa.
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2845/Maragall_GovernGene_4.jpg
f26ec9534a138944421c7c1868a6b7eb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Miralles-de-Imperial, Júlia
Rivera, Carles
Ubasart, Gemma
Vicente, Joan
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Josep Maria (editor)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2021
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Generalitat de Catalunya
Gestió pública
Tripartit
Govern alternatiu
Acció política
Economia
Model social
Autogovern
Balanç
Estatut
Description
An account of the resource
480 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, és una de les figures polítiques més destacades de la història contemporània del país. El seu pas per la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006 va quedar associat a l’accidentada peripècia que va rodejar la gènesi de l’Estatut de 2006 i als efectes que va provocar. Aquest fet ha impedit ressaltar el conjunt de l’obra del govern de la Generalitat quan Maragall el va presidir. ¿Quina importància ha tingut aquella acció política? ¿Ha estat un parèntesi insignificant en la història recent de Catalunya? O, per contra, ¿ha representat la posada en marxa de polítiques innovadores que s’han projectat més enllà d’aquells anys de govern?
Per poder contestar aquests interrogants, els autors del llibre examinen les polítiques institucionals, econòmiques, socials i territorials que el “govern del canvi” encapçalat per Maragall va dissenyar i aplicar, descrivint els seus objectius i els seus efectes, tant immediats com a més llarg termini. D’aquesta manera, remarquen encerts i limitacions de l’acció desenvolupada des de la Generalitat pel govern de Pasqual Maragall, una figura que ha sabut identificar els grans reptes col·lectius plantejats a Catalunya, Espanya i Europa en el trànsit del segle xx al xxi i ha intentat donar-hi una resposta.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788491875840
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en paper o ebook: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586</a>
Relation
A related resource
Els materials complementaris usats al llibre es recullen en aquest recurs: <a href="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm">https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf
e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe
PDF Text
Text
L’Euroregió, un futur compartit
Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en
marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà
els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la
nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de
desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.
En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a
França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a
l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les
especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és
suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia
mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas
important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals,
unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran
potencial.
En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més
dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit
mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense
precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del
partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de
característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries.
Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i
mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial.
Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres
metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental,
una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques,
parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica
diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica,
energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i
l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i
de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya,
turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).
Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen :
• la insularitat
• l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades
per una feble densitat de població
• Els cascs urbans i els barris en decadència
• Les àrees industrials en declivi o amenaçades
�Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les
complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió
Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:
Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la
investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les
nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai
europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i
participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar
les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa
pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial
a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als
capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i
innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia
sostenible i competitiva.
A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre
laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les
sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta
estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans
pols industrials euroregionals i la base científica.
Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania
Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement
demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i
amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes
logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels
nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per
això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports
tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i
aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes
transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i
mundials.
L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i
unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la
població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament
sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions
futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les
energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador
en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i
mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i
la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les
dificultats pròpies de cada regió.
�Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural.
Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i
lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves
expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de
treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una
força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.
Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal
crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en
directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals,
salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació
entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art,
teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits
internacionals de la creació artística.
Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural,
històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest
patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la
creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones
pràctiques.
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració
europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les
regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat
Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest
objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a
l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.
Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la
Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten
també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental
(IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació
territorial.
Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem
decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes
tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta
cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions
internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta
Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc –
Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb
vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins
�al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)
Mediterrània Occidental.
i les illes de la
Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a
participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les
ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de
llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells
farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i
creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.
Christian Bourquin
Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló
Marcelino Iglesias
President del Govern d’Aragó
Jaume Matas
President del Govern de les Illes Balears
Martin Malvy
President del Consell Regional de Migdia Pirineus
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Euroregió, un futur compartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Malvy, Martin
Matas, Jaume
Iglesias, Marcelino
Bourquin, Christian
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-29
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Europa
Catalunya
Illes Balears
Aragó
Llenguadoc - Rosselló
Migdia - Pirineus
Description
An account of the resource
Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf
be6e1a666261cd538694b52602320f45
PDF Text
Text
,
COMISSIO D'ESTUDI PER A
L'APROFUNDIMENT DE
L'AUTOGOVERN
I
PROPO.STA D~INFORME
lniciativa-Verds
per Catalunya
A
1•
Esquerra Republicana de Catalunya
Grup Parlamentari
•
Grupf'eriamenilari
s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl
�CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA
2008
Sumari
I.
PRESEN TACIO
II.
LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO
1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la
Generalitat i del seu exercici
2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la
Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de
l'Estat
4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la
Uni6 Europea
en l'ambit de les relacions
internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics
culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de
Catalunya
III.
CONSID ERACIO NS FINALS
2
�I. PRESENTACIO
1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment
de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord
amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de
novembre de 2000 (BOPC 117).
2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava
la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el
periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell
d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han
desenvolupat
estatutaris
comparegut
totes
(vegeu
davant
les
potencialitats
dels
els informes presentats
la
Comissi6).
A
textos
pels
mes,
constitucionals
experts
les
que
i
han
circumstancies
socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de
segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha
d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques
integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament
d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides
en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest
Informe.
3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya
es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques
avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes
cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant,
l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major
capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les
forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal
com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6.
4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa,
d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions
s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o
proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis
3
�deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets
Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6
de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6
estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema
actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana.
Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions
sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes.
5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de
l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan
es tracta
d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre
el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe.
Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les
questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del
treball d'una ponencia parlamentaria especial.
6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els
darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la
que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que
han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La
Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat
amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix
la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les
seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la
Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.
4
�II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO
Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica.
Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6
dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden
contribuir al seu assoliment.
1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del
seu exercici
2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern
local a Catalunya
3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i
en l'ambit,de les relacions internacionals
I
5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de
l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya
I
'.
I
1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i
del
seu exercici
1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la
constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les
lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els
I
'
!
I
textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats
"
'
'
d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part,
l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament
d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar
la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit
tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la
definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia
5
�acumulada,
sense
alterar el
caracter obert
dinamic del
model
constituciona I.
2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de
traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes
de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents:
a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que
no s6n objecte de contro'versia
b) Desplegar les competencies executives, procedint a
-
requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents
-
enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes
'
als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la
Generalitat i d'aquesta als governs locals
I
-
actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6
'
'
de Justicia
-
adscriure
''
la
potestat
reglamentaria
plena
a
les
compet~ncies
executives
-
avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de
l'Estat a l'Administracio de la Generalitat
c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat
establert a la CE i lfEAC, procedint a
-
fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en
materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i
registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general,
participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)
-
activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6
general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les
competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art.
12)
6
�-
promoure la
revisi6
de l'abast de les lleis organiques en el
desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim
electoral general
-
promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica
estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles
fonamentals
-
promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a
criteri
de
repartiment
competencial
(per exemple,
en
materia
d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell
interes intervingui tambe el govern autonomic
-
promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit
de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6
inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6
decidida
d'autonomia
territorial
que
simplifiqui
tambe
l'acci6
administrativa
-
promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per
exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin
una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en
obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats
sectors
d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les
competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6
competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la
legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents:
- regulaci6 de les institucions d'autogovern
I
- regim jurfdic i organitzaci6 del govern local
- organitzaci6 territorial
- manteniment de la seguretat publica i policia
- llengua
- ensenyament
- medi ambient
7
�- migracions
- cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport
- organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia
- funci6 publica notarial i registral
- legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars
- foment de l'activitat economica general
3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns
casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple,
quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara
no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En
altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint
acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o
recorrent als instruments jurisdiccionals.
La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per
tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i
seguint el mateix ordre.
a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi
per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar
la
iniciativa
legislativa
en
materies
de
competencia
reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple,
ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del
sector industrial o regim electoral
-
Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de
delegaci6 o gesti6 de competencies,
per exemple,
la clausula
subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s
d'interes general
8
�b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6
d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els
traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir
en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en
aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6
de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a
resoldre les situacions de desacord en aquesta materia
-
Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell
de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial
catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a
traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art.
150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)
-
En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la
demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la
Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la
reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement
d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat
-
Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii
pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer
als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui
enva"ida competencialment pel govern de l'Estat
c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment
incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana:
-
Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del
TC-
la
recuperaci6
d'una
interpretaci6
no
expansiva
de
les
competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi
com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre
RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu,
comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)
9
�-
Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant
les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les
potencialitats de l'autogovern
-
Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la
definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir
convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de
la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de
serveis i funcions de titularitat autonomica
-
Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat
en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la
competencia autonomica
d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6
recomana:
-
Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies
sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans
de comunicaci6 publics)
-
Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6
'
de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per
exemple, en l'ambit de la immigraci6
-
Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que
empara i r:especta els drets histories
-
Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors,
considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i
constitucionals en materia competencial
'
10
�2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del
aoyern local a catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera
que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja
una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva
efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6
globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes
de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot
constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys
d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic,
economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i
dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de
reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que
regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell
Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el
Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen
actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de
' 11,
Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses.
•
'
I
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que
!
!;
aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its:
'
I
- Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la
designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6
directa
- Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de
I
control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions
- Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels
orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
11
�- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun
icaci6
publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la
seva
observancia del principi constitucional del pluralisme politic
-
Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre
s
territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip
i de
proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip
i
de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la
xarxa
admin istrativ a
3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid
era
que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de
lleis
auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les
lleis
reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com
en
l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom
ana
-
Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant
els
princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya
- Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a
la Llei
3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta
tut o al
Regla ment parlam entari , segons escaigui
- Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels
seus
proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro
l, la
participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6
del
plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e
- Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de
la Llei
3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem
a i
establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid
ent, la
regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at
polftica
individ ual dels memb res del Govern, etc.
12
�- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de
desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets
·Iegislatius
- Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant
una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu
-
Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes,
Consell de
!'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat
'
polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i
establir la limitaci6 dels seus .mandats
I
- Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de
l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no
estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes
I'
d'avaluaci6 de la seva idone"itat
- Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual
les
competencies
referents
a · les
consultes · populars,
els
nuclis
d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies
de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica
I
- Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la
·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya
I
- Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art.
'
'
5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987,
constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de
Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE,
per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat
del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6
intermunicipal
i
la
transferencia
a
les
competencies, equipaments I recursos 'en
administracions
locals
de
polftiques (ensenyament,
, ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una
maxima proximitat als ciytadans
13
�3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern
que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de
1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat:
-
El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les
nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la
subrogaci6
dels
organs
estatals
per
part
de
les
institucions
autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes
i les institucions estatals
-
El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot
expressar en formes singulars en diversos camps competencials i
simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada
-
El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies
estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al
paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic
Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en
l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que
en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions
comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat
expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.
2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis
esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les
seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica:
-
Revisar les competencies,
la
composici6
i
l'elecci6
del
Senat,
convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la
seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a
expressi6 del caracter plurinacional,
d'Espanya
pluricultural
i plurilingOistic
14
�Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals
per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual
sabre aquesta tramitaci6
-
Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del
Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat
(Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Economic i Social)
-
Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la
designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions
dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia
Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del
Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions,
Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.)
-
Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat
compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada
Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per
resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori
de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans
nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern
del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la
fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no
judicial en la funci6 publica catalana
-
Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les
institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel
que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs
permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui
competencia del Senat reformat
-
Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i
l'Estat de caracter bilateral
-
Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la
consideraci6 del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l'Estat a Catalunya
-
Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el
territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica
administraci6
responsable
de
les
competencies
autonomiques
i
15
�estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de
tasques comuns
3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que
els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a
reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.
a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes
vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i
Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria
continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts,
reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el
Senat
d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions
generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del
Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa
sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2
EAC
f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies
d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE
La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a
l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat,
desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo
mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma.
El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de
poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles,
entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats.
D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de
la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les
Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les
Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6
16
�estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic,
la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6
de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre
financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals.
La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest
apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el
Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques
amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa
legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.
17
�4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6
Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals
1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la
Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves
actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al
mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels
interessos de Catalunya.
La Comissi6 dedueix d'aquestes dues
premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de
participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes
internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment
quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts
com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de
la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar
en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes
internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els
mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a
nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera
particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda
despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular
situacions no previstes en aquell moment.
2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a
l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en
•
I
aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents.
a) Pel que fa a la presencia en la UE, ·
-
Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres
CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions
comunitaries, especialment a traves del Senat reformat
-
Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres
CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del
COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres
18
�organs
auxiliars
quan
tractin
de
materies
de
competencia
autonomica
-
Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les
institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia
autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea
-
Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del
dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en
l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC
-
Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de
l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies
competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en
altres Estats compostos
-
Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la
composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004,
despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de
Berlfn
b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals,
-
Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb
el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia
cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya
I'Assemblea
Parlamentaria def Consell d'Europa
-
Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6
estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de
competencia autonomica
-
Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que
accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius
relacionats
amb
competencies
autonomiques
(per
exemple,
UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.)
19
�c) Pel que fa a altres relacions internacionals,
-
Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes
autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent
efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques
sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel
que fa a la col•laboraci6 transfronterera
Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i
organitzacions internacionals, on
hi
hagi
presencia
d'entitats
politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats
que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari
Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives
dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia
economica, cultural i de serveis en el mare de la UE
Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i
culturals
en
el
conjunt
dels
territoris
del
denominat
"arc
mediterrani" en el mare de la UE
3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les
mesures segOents:
-
Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de
representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions
'
de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la
negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva
competencia
-
Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen
reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer
efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i
convenis internacionals
-
Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6
de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les
institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i
interessos de la Generalitat davant del TJCE
20
�-
Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al
Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de
les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a
la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la
representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu
-
Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r
1
les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut
'
academic, linguistic i cultural
-
Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el
Consell d'Europa
-
Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la
Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic,
economic, cultural o d'altre tipus
21
�s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de
la plurinacionalitat de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern
que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de
forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics,
culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de
l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient.
Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida
necessaria per a garantir aquest reconeixement.
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera,
per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits
preferents
com
s6n
l'ambit educatiu,
cultural,
lingufstic
i
de
la
representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha
d'orientar -se a
Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya,
tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger
Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a
les activitats institucionals i de representaci6 simbolica
Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural
especialment entre els joves
3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de
l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures
legals i polftiques necessaries per tal de
-
Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les
materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat
cultural i lingufstica d'Espanya
-
Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva
denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda
i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes
22
�-
Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per
exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els
corresponents territoris de l'Estat
-
Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les
institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord
amb l'art. 3 CE
-
Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint
aquestes funcions per part del govern de l'Estat
-
Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6
audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes
estatals per part del concessiona~i
-
Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural
en les
,,
llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya
-
Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' '
'
1
4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i
,,
autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb
I
aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat
o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament.
,
1
I
I~
11
I
23
�6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que
la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de
compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de
cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la
voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i
deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de
l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i
economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea,
amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la
Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6
creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels
drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per
la preservaci6 de la identitat nacional catalana.
Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que
l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es
limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero,
no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest
cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot
ampliar-lo mitjanc;ant
- La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de
Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000)
- L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les
materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes
-La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels
drets
- La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de
la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials,
sobre les que la Generalitat te competencies
- La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en
els Tractats de la UE
24
�-
El
reconelxement
de
drets ja
contemplats
en
legislaci6
autonomica catalana de caracter sectorial
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera
que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i
deures, que poden agrupar-se de la manera segOent:
a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi
democratic:
petici6,
participaci6
en
l'activitat
administrativa
(audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces
a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i
altres formes d'intervenci6 polftica directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el
principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient,
I
habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De
manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels
drets
de
determinats col·le~tius:
,,
infants
i joventut,
dones,
homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial
atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris.
Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social,
discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius
I
mes desfavorits.
c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons
lingOfstiques
i/o
recomanacions
culturals,
formulades
usos
per
linguistics
la
Comissi6
d'acord
en
els
amb
les
apartats
anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.
3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja
formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la
seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els
esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a
I
l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i
socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57.
D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la
Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-27
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Parlament de Catalunya
Acció política
Partits Polítics
Description
An account of the resource
Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2842/Presa_possesio_MHP_JB.JPG
8e09d8cd0ad436ad1d5a46f55e8795c1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital, jpeg
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
1424 kb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall al balcó del Palau de la Generalitat el dia de la presa de possessió com a president.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
Type
The nature or genre of the resource
Fotografia
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Investidura
Palau de la Generalitat
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf
838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93
PDF Text
Text
FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL
AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD
Pasqual Maragall SUMMER 2000
My experience with Swedish cities
Global village or a globe of cities
From the system of cities to the single city
A proposal.
�À^M
v
J
., VU ! '
^i, 1 i6r,H'" '" |
V v - ^
,. k,ví^'
I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation
of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren
Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the
KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base,
has been trying for a number of years to get me to this growingly important
meeting on urban and regional policy.
My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona
after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the
Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the
3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back
to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of
Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the
subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition
with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day.
Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if
fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden.
2
�3
ÍMv expérience with Swedish Citicsl
I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with
myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member
of the International Olympic Committee.
Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a
project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10
recommendations of the Commission on the Information Society who wore the
name of the then member of the European Commission.
This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European
network of cities and regions as one of our main assets in global competition.
Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions
are decisive as well.
Externalities count. If global companies are able to understand to what extent
their long term success depends on the existence of strong local and regional
communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will
not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new
social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the
benefits of global competition.
Europe has to show that this new equilibrium between markets and social
cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real
and specific regions and cities where global competition and the quality of
local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors
of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have
strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our
references in this field.
I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of
Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms
were being created, and not only small ones. Indebo had been among them.
Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the
implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the
municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of
Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women
to establish small businesses.
3
�4
A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long
way to go in the cooperation between local goverment, business and
universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social
life and business. And cities have to understand to what extent they can help to
welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of
government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching
both governments and universities to increase efficiency. But at the same time
they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they
themselves will depend on the efficiency of social overhead and the
multiplication of knowledge in specific territories.
Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the
strenghtenning of the the European network of cities and communications,
with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all
Europeans.
I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion
of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long
distance investment; markets grow of the deepenning of connections between
more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each
other.
The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance
exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the
multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being
crucial.
This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable
network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning
company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a
decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming
changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately
empty talk.
Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more
strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but
the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the
meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to
government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires
elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense
and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner.
4
�5
The combination of a big event project with a fixed capital program of city
improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the
Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet
it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for
a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and
public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image
and name. You then are in the market. But you have to produce something more
than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for
good. The improved city becomes then the product and the engine of new
moves ahead.
This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to
speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both
real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create
their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical
mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the
wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places.
5
�6
¡Global village or a world of cities
Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world
is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are
WHERE the problems appear.
Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this
connection.
At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization
occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the
altready established and of their buildings and social structures to absorb
diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those
whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it,
or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to
young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more
recent ones.
It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of
diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the
fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a
limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or
enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally
denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over
space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of
integration in specific neighborhoods and over specific periods of time.
This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions,
as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural
plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism
Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as
well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game
of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers.
This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among
other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in
the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a
year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the
kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof
the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on
working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the
problem will be only compounded at a larger scale.
6
�7
And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and
problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior
to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow
the quick growth of those in the new economy.
Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of
cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible.
It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of
improvement at the local and regional level.
You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often
coincide with the optimum size (P*)
•
P* P"
Population
OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES
7
�Population growth does not stop at the minimum average costs per person,
where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per
person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual
population
perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive
the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last
arriving to it.
perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor
of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services,
among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not
only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and
pharmaceutical services)
Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their
better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together
than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the
case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning.
We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we
should find ways to compensate for congestion costs and other negative
externalities as we experience them
At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or
threats involved in urban life and in general in a world of increasing population
has proved in history a very cyclical one.
Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in
population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They
didn't count on America.
Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about
the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not
good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil
prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not
precisely the rule of the day.
�9
Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions,
with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban
strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I
understood it.
One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE
ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story
announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover
portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the
background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of
hell was made to correspond to that image.
Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine
conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around
and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge
transmission.
Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that
''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when
central cities began to loose populetion, has ended.
This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global
world in a new manner.
We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which
otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a
more reasonable hypothesis.
T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities
That would function well
Reasonably open
And efficiently interconnected
This is valid too not only at the world level but also at the national or regional
level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an
efficient system of cities.
9
�From the system of cities to the single city
For any given city of the system we have to take into account three principles:
1 - The city does not admit internal islands or lack of communication
2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment
3 - The city is an intermediate level between society and state and also
between market and state.
Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better
what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities.
1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or
economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before,
living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small
population entities.
But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living
together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would
be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access
to services.
2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication.
Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where
those who have more live makes economic diversity very difficult in any given
part of the city.
3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities
more accountable than nation-states. The perception of what I get from and
what I pay to local government is much more straightforward than in nations.
The three policy rules emerging from this picture are the following:
1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public
space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access
to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working
class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to
eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality .
We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and
even more in preventing internal ghettoes.
2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying
low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped
downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan
areas must be recognized not only for statistical purposes but also to
produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration.
�3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we
want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity
principle declared in the European Treaty should not be limited to the
relationship between the nation-states and the Union.
The last point deserves some comment.
Cities could and should become the first level of a reorganization of
government in the sense of competitivity and equivalence between price and
service.
Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens,
by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open
world market.
Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and
costs.
A proposal!
Cities can create virtual markets by being audited on several counts by
independent bodies.
My proposal is that European cities and universities network to define a
battery of common urban indicators on a regular time basis.
The items to be measured could be initially the following:
1 - Pollution
2 - Noise
3 - Criminality
4 - Traffic accidents
5 - Housing prices
6 - Educationa levels
7 - Health
8 - Justice
9 - Public transport
A tentative set of the correspoding indicators could be:
1 - CO 2 in the air (three points in tne city)
2 - The % of main streets with more than 60 decibels
3 - Victimation rate
4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants
5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment
�12
6 - Scool drop outs in %
7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost
8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences
9 - Commerial speed
By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities
in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the
needed relayability of the audits.
It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program,
conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of
project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended,
mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of
cooperation in a series of projects with a number of European universities
(Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La
Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula
Barcelona program).
Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this
kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a
certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the
Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind
of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on
common basis and similar protocols by a network of independent University
departments.
Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a
booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the
FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance
market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency
in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably
don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the
not so distant future.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-07-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Economia
Ciutats
Globalització
Description
An account of the resource
Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Malmö (Suècia)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf
63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683
PDF Text
Text
Oportunidad y reto para Catalunya
Pasqual Maragall i Mira
Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos
compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia
sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de
inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas
bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la
inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no
forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy
no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada.
Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento
ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con
coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es
reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas
innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También
desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y
el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien.
Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra
dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no
significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de
fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes
cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener
muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres
valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más
detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a
lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si
alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar
en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado.
�A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo.
Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la
hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa
es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos,
es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas
y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y
mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre
la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más
primarios de la población más débil o más desinformada.
Política y pedagogía
Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta
apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los
avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético
de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad.
Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han
sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o
apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes
precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias
de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos
hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso,
lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer
mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política.
En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han
existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones
forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero.
Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países
pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy
preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el
futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la
mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay,
los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el
flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más
pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que
recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que
enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos
�países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por
cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de
ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las
migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha
entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a
tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los
factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos
países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el
sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La
familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países
les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de
divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas
familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador
se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país.
Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales
derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan",
como hace notar el Síndic.
A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y
de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el
país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y
de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la
superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a
través de los medios audiovisuales.
Características del nuevo contexto internacional
El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto:
el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las
sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y
de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La
composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más
deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos.
Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de
Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los
fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son
todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los
�cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen
de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20%
más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas
más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el
impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se
incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por
los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar
la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será
así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende
plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo
sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso
de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse
en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad
moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más
una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es
un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien
pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración.
Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una
parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que
irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado
a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto".
Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad,
además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido:
oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades
receptoras.
Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya
Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el
fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la
mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la
capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta,
y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar,
de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación
positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han
disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso
argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos
�inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o
tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo
defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de
discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso
lo que nosotros queremos.
Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a
beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se
benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien
declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una
parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros
defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el
holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son
atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes,
reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se
les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad
de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada
a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la
prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento.
En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que
conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea
más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del
bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda
bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para
cómo se lleve a término después su integración.
El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de
enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar
distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con
un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la
necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más
rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el
mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente
posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las
leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos:
el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La
más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a:
*Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco
normativo de aplicación consensuado.
�*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos,
teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración.
*Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares.
*Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión
social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes.
No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara
catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las
resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar
de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la
aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo
mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del
consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión,
muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso
de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta.
Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender,
eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a
los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que
respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que
debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos,
redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la
ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera
ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida
para poder aplicarla.
Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque
estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida
respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus
faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el
Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro
que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular.
Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha
echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades,
en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano
haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias
del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el
futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata?
Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las
competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de
todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos
�justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de
CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y
debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males
mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de
flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea
quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa
lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la
cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto.
Propuestas
Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea
trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos
-y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así
como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha
repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos
progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el
mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y
puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización
y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de
que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de
inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen,
estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión
de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por
su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones
más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la
Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La
estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de
limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un
contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos
de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la
determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que
la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el
establecimiento de cuotas territoriales.
Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países
europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y
ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la
�burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han
denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda
ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las
medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para
perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas,
como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas
aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos
que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que
regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países
del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para
otra manera de enfocar la inmigración.
Las políticas de integración
El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se
nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas
oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar
fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad,
la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los
deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo
detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que
campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones.
En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en
especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que
aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa.
Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema
de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión
social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos
muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas,
las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades
sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios
en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad
aprovechada.
Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y
al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es
posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que
ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía
�del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que
quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente
que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los
ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los
barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios
con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que
habían estado sometidos desde hace muchos años.
Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera
justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios
se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los
vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los
extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces
conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se
trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen
menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente
deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de
evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan
onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro:
¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras
expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes
con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario,
exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia
de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y
esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y
basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es
imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro
extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado
diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de
Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de
vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la
utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe
planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios
asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se
adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en
igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación
y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría
de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona.
Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos
�que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la
cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la
mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que
queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la
Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los
servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque
hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los
últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante
espectaculares.
El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene
en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben
tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros
hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los
siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de
los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades
individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o
lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la
interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común.
Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos
propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y
culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no
digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga
tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma
de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen
en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos
sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La
inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena
oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de
base y participativa.
Identidad cultural
El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas,
puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer
desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor
documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a
�la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí
me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la
multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada
en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender.
Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido
enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede
ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la
hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el
legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es
dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día
nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros
rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o
lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya
hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una
misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando
pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo
esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que
nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un
mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si
huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el
cosmopolitismo.
Pasqual Maragall i Mira .
Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Oportunidad y reto para Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001/04/15
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Immigració
Globalització
Identitat col·lectiva
Política
Description
An account of the resource
Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Factoría
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf
6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4
PDF Text
Text
Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Pasqual Maragall
H
e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las
versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por
referencia al federalismo unificador.
Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto,
estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un
político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un
sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha
de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará.
Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que
subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder.
El principio de proximidad
En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan
poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre
pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe
solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la
política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad.
�Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de
gobierno adecuado para cada competencia pública.
En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores,
definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco
bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer.
Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación
científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad
posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo
que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas).
Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a
partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad.
En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal
como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla
porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el
administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el
administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo
conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia.
En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años)
llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos
respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen
funcionamiento.
Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre
ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes
previamente concentrados y el unificador de poderes independientes.
El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente
también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos:
distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que
los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto.
La lealtad federal
�El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la
lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es
el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se
quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista
(la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo
que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí
en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido).
En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en
vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia,
etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?.
Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y
eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante
unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer
como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal
es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre,
relativamente el promedio cultural norteamericano.
Un federalismo diferencial
Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos
intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan
terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado
estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el
olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la
dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que
asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades
liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una
religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un
paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por
inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello.
¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?.
Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo
social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los
nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los
espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural.
�Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro
caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es
posible.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23.
Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado
El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de
sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región.
El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo
aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales.
Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes
de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura.
Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia
"La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos".
"El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado
margen de acción en el terreno fiscal".
"La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa,
ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo
económico, la salud, la ley y el orden, etc...."
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
15/10/1997
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Espanya
Europa
Description
An account of the resource
Publicat a el n. 4, octubre de 1997.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Factoría
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles