1 50 12 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/7334/20261005_037.jpg 143ce46cce76ff48f2abc9b8c4e63b95 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/02/2011 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Edimburg, Escòcia Title A name given to the resource Pasqual Maragall i David Mackay durant una conferència en l'acte d'homenatge «Honorary Fellowship» de la RIAS (2011) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mackay, David, 1933-2014 Arquitectura Urbanisme President Alcalde RIAS (Royal Incorporation of Architects in Scotland) Premis i reconeixements Royal Incorporation of Architects in Scotland MBM Arquitectes Distincions Homenatges i distincions Conferències Escòcia Description An account of the resource Pasqual Maragall participa en una conferència juntament amb l'arquitecte britànic David Mackay en el marc de l'acte d'homenatge en què li va ser atorgada la distinció d'Honorary Fellow de la Royal Incorporation of Architects in Scotland (RIAS). El guardó del col·legi oficial d'arquitectes escocès va reconèixer el lideratge polític de Maragall en la regeneració urbana i la projecció internacional de l'espai públic de Barcelona. L'acompanyament de David Mackay, soci fundador de l'estudi MBM Arquitectes (amb Oriol Bohigas i Josep Martorell) i un dels principals artífexs del disseny de la Vila Olímpica del 1992, va posar en relleu l'estreta aliança entre l'administració pública i l'arquitectura en la configuració del model urbà barceloní Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/7073/19970522_PM_JohnsHopkins_HonorisCausa.jpg 3350c3f356df23612be05c9acc2b5b44 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall durant l'acte de concessió del grau de Doctor of Humane Letters, honoris causa, per la Johns Hopkins University Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Honoris Causa Alcalde Johns Hopkins University Relacions internacionals Premis i reconeixements Universitats Urbanisme Baltimore Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore (Estats Units) Relation A related resource <a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://jscholarship.library.jhu.edu/server/api/core/bitstreams/0b7fadde-79a6-4f98-8d6d-a1d522f457d9/content" target="_blank" rel="noopener"></a>Publicació de JOHNS HOPKINS UNIVERSITY: <a href="https://jscholarship.library.jhu.edu/server/api/core/bitstreams/0b7fadde-79a6-4f98-8d6d-a1d522f457d9/content" target="_blank" rel="noopener">CONFERRING OF DEGREES AT THE CLOSE OF THE 121ST ACADEMIC YEAR MAY 22, 1997</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/2722/maragall_laudatio_MacioccoG.pdf d5de9c6681855ebab5a5de45ed70fda0 PDF Text Text Giovanni Maciocco Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari. Magnifico Rettore, Colleghi, Autorità, Cari Studenti, Signore e Signori, sono particolarmente lieto di presentare, a nome della Facoltà di Architettura, la proposta di conferimento della Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio all’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira. Pasqual Maragall è una personalità politica di riconosciuta fama internazionale, che si è dedicato alle politiche per la città facendone un centro permanente della sua azione e della sua riflessione teorica. Il progetto per la città è un fuoco che questo uomo illustre tiene continuamente acceso alimentandolo con la sua passione intellettuale e umana. Perché soltanto attraverso il progetto, quasi come un’ansia febbrile, possiamo evitare che la convivenza, come ci ricorda il sociologo Richard Sennett, si trasformi in una sorta di tregua basata sulla reciproca indifferenza. Una reciproca indifferenza tra gli abitanti che sembra caratterizzare le città travolte dalla globalizzazione, ma che Maragall ha saputo contrastare attraverso politiche urbane che rendono concreto e palpabile quello che Saskia Sassen chiama "una politica del globale che passa attraverso la specificità del locale". Ma Maragall ha compreso, molto prima che questa eminente studiosa lo dimostrasse, che questo specifico locale è la città, perché è la città il luogo dove i fenomeni si materializzano e per questo possono essere affrontati. Per questo il progetto viene inteso come sonda per capire i problemi sociali, ma anche una fiducia nella qualità della città come mezzo per raggiungere la dignità urbana. I luoghi urbani, più di altri riferimenti, stanno sempre più diventando infatti i distintivi identitari, rispetto ai quali i nuovi gruppi giovanili nelle grandi città sembrano riconoscersi. Il locale specifico è, per Maragall, Barcellona, la città di cui è stato Sindaco per 15 straordinari anni, dal 1982 al 1997. È la città dove è nato il 13 gennaio 1941, terzo di otto figli e nipote del famoso poeta spagnolo Joan Maragall, suo nonno paterno; è anche la città dove già da giovane manifesta la sua inclinazione al progetto come azione effettiva 1 �dispiegando il suo impegno politico nel Fronte di Liberazione antiFranco. Si instaura in Maragall fino dal periodo giovanile una compresenza permanente delle attività di studio e della pratica politica che sembrano indicare una predestinazione di Maragall verso una concezione dell’urbanistica come mondo di relazioni tra sapere esperto e sapere comune, tra tecnica e politica, che implica un mutamento al quale non si può far fronte con le posizioni autonome, distaccate delle politiche territoriali consuetudinarie, perché occorre entrare nella sfera dell'azione effettiva, dell'etica, della legittimazione sociale, di quelle categorie che ci consentono di rapportarci al senso comune, all’intelligenza collettiva delle popolazioni delle città, che rappresenta l’ultima e forse più rilevante questione pratica di ogni strategia urbana. La traiettoria di costruzione del suo sapere esperto si sviluppa attraverso gli intensi e qualificati studi di Legge ed Economia all’Università di Barcellona tra il 1957 e il 1964 - che gli consentono di entrare a far parte del governo municipale come economista - l’insegnamento di Teoria economica all’Università di Barcellona e il Master of Arts alla New School University di New York, dove vive tra il 1971 e il 1973. Nei suoi studi la città è immanente e la sua tesi dottorale che ha per titolo “I prezzi del suolo urbano. Il caso di Barcellona (1948-1978)”, fa presagire in modo emblematico la lungimiranza e la concretezza con cui Maragall si occuperà di un problema cruciale delle grandi città oggi: la necessità morale di dare forma ed equità sociale alla contraddizione tra la riqualificazione urbana e l’allontanamento dei gruppi sociali più deboli a causa dell’incremento della rendita urbana conseguente alle politiche di rinnovamento della città. Questa attenzione alla città, che ha sempre come punto di osservazione privilegiato la crescita sociale, continua a caratterizzare la sua azione politica anche nella fase fondativa del Partito Socialista della Catalogna nel 1974, alla quale partecipa con ardore assumendo proprio una particolare responsabilità per la politica comunale. La sua capacità di penetrazione analitica nei problemi per poter trarre elementi di sviluppo operativo, continua ad alimentarsi attraverso l’attività scientifica e didattica che coltiva con impegno ad alti livelli. Nel 1978 è infatti ricercatore e professore invitato alla John Hopkins University a Baltimora, che più tardi gli conferirà il dottorato onorario. Sono gli anni che preparano la sua esperienza di pianificazione urbanistica di Barcellona, che è diventata celebre nella comunità 2 �internazionale per la sua originale modernità e che ne ha sviluppato la gloriosa storia urbanistica proiettandola su un orizzonte ambientale. La data di inizio può essere fatta corrispondere al primo dicembre del 1982 quando Maragall succede a Narcis Serra come Sindaco di Barcellona. Da questo giorno prende avvio la sua meravigliosa avventura urbanistica. Non attraverso grandi opere (anche se era il periodo delle grandi opere, come i grand travaux mitterandiani a Parigi: ricordiamo che il concorso internazionale per l’Opera Bastille è del 1983, quindi contemporaneo), ma con piccoli progetti per grandi effetti, quasi una declinazione urbanistica dell’espressione miesiana less is more. Tra le sue prime significative azioni come Sindaco è infatti l’avvio di un processo di miglioramento urbano che comprende la creazione di una serie di piccoli progetti con interventi di riqualificazione paesaggistica, opere d’arte e cafè all’aperto, che rianimano significativamente la vita della città: una microurbanistica diffusa che motiva i cittadini alla riqualificazione nelle aree di relazione degli interventi. Nonostante sia stato realizzato a un costo molto basso, questo tipo di opere, realizzate con investimenti sostanzialmente interni del programma del Sindaco, ha svolto una funzione catalizzatrice per altri interventi ed è quello che ha enormemente migliorato l’ambiente di Barcellona e innalzato significativamente lo status della città. L’occasione per il grande passo di Barcellona verso lo status di grande città europea inizia a delinearsi nel 1986, quando la capitale catalana viene scelta per ospitare i Giochi Olimpici del 1992, di cui, nella sua qualità di Sindaco, presiede il Comitato Organizzatore. Maragall comprende pienamente che è cambiato il concetto di strategia urbana e che la dimensione ambientale ha mutato anche simbolicamente i destini delle città. La città di Barcellona aveva costruito la sua immagine sul piano di Ildefonso Cerdá, ideato nel 1859 e informato – cito Françoise Choay ai “caratteri distintivi della nuova civilizzazione che sono il movimento e la comunicazione”. Cerdá fonda il suo piano sull’interconnessione di due maglie ortogonali di scala differente: una griglia maggiore (la Gran Via, la Diagonal, il Parallel, la Meridiana) attraversata da diagonali e destinata al grande traffico territoriale, e una griglia minore destinata al piccolo traffico locale i cui isolati con il loro spigolo tagliato e il loro centro aperto costituiscono l’elemento urbano di base, sorta di unità di vita e di vicinato, e definiscono oggi l’immagine del corpo centrale della città di Barcellona. 3 �Nasce qui, in questa vicenda storica, la parola urbanistica, urbanizacion nell’espressione spagnola, come neologismo coniato da Cerdá, primo teorico dell’urbanistica moderna come disciplina scientifica a sé, che inaugura la storia gloriosa di Barcellona come caposaldo disciplinare del progetto della città. Maragall continua e sviluppa questa storia con una grande capacità innovatrice chiamando a far parte, come coordinate della sua costruzione urbanistica, i grandi segni del suo sistema ambientale: il Collserola, (il sistema collinare a monte) i due fiumi, il Besòs e il Llobregat che ne definiscono gli orizzonti nord-orientale e sudoccidentale, e la fascia costiera, nella quale la città, liberata dal parco merci ferroviario, ritrova nelle grandi spiagge il suo ambiente naturale e insieme un formidabile centro di convivialità urbana. Sul solco dell’urbanistica pragmatica di Cerdá, Maragall non delinea una forma compiuta di città, ma, integrando la griglia spaziale ottocentesca, individua nei grandi segni del sistema ambientale le strutture generative, le coordinate che consentono alla città di svilupparsi senza scomporsi. Pensando alla Barcellona cerdiana, si pensa comunemente alla ortogonalità della sua trama planimetrica, che richiama le città cosiddette ippodamiche. Ma se approfondiamo lo sguardo su Mileto, la prima delle città ippodamiche, la sua ricchezza urbana non è data soltanto dalla sua ortogonalità, ma dal gesto che Ippodamo compie nell’ancorare la città, attraverso una sequenza di spazi pubblici imperniata sull’agorà, al Porto dei Leoni e al Porto del Teatro, le due insenature che fondano il sistema ambientale della città. Nella costruzione urbanistica di Barcellona, Maragall sembra proprio aver scoperto la vera essenza della città ippodamica, che è il legame costitutivo con il luogo e i segni fondamentali della sua struttura ambientale. Dopo la città di prima generazione, fondata sulla doppia maglia cerdiana, nasce quindi quella che possiamo definire la Barcellona di seconda generazione, una vera metropoli europea. I Giochi del ’92 aiutano dunque Barcellona a ridefinirsi come una delle grandi città d’Europa. Una mossa cruciale per l’architettura è l’invito di Maragall a Oriol Bohigas (MBM Arquitectes) per la redazione del Master Plan del Villaggio Olimpico, durante l’elaborazione del quale Maragall sovrintende personalmente ai complessi processi politici e di pianificazione per l’apertura di Barcellona verso il mare. Ed è alla capitale catalana che con un gesto straordinario e inedito il Royal Institute of British Architects (RIBA) assegna nel 1999 la prestigiosa Gold Medal, la medaglia d’oro dell’architettura, un riconoscimento che per la prima volta viene assegnato a una città, 4 �invece che a un individuo. La citazione del premio enfatizza il contributo illuminato di Pasqual Maragall all’armatura architettonica e urbanistica di Barcellona e all’opera che egli e Oriol Bohigas, tra gli altri, hanno compiuto sulla rigenerazione della città e nelle Olimpiadi di Barcellona. Il Forum Universale delle Culture 2004 è un’altra tappa cruciale dell’impegno urbanistico di Maragall in questa città. Ma il suo sguardo intellettuale vola con agilità su quote diverse spostandosi dalla città al territorio, all’Europa. La sua attività politica come Presidente del Consiglio delle Municipalità e delle Regioni d’Europa (1991-1997) e come uno dei principali promotori della rete delle Eurocities gli consente di portare nella città i significati delle politiche regionali e, reciprocamente, conferire un senso profondo di urbanità alle politiche europee. Questo carattere del suo impegno urbano, anche quando le scale di riferimento cambiano, è ribadito durante il suo mandato come Presidente della Generalitat de Catalunia, al quale viene chiamato dal Parlamento Catalano il 16 Dicembre 2003. Durante questo mandato, che vede molti nuovi cambiamenti e tempestose negoziazioni sul nuovo Statuto dell’Autonomia per la Catalogna, uno dei progetti cardinali del suo governo è l’approvazione e l’applicazione della Llei de Barris (Legge dei Quartieri). Attraverso questa legge, con la guida brillante di Oriol Nello, si stanno fondando, e sono tuttora attivi, progetti locali di recupero o miglioramento di aree in via di degrado nelle città, per raggiungere una dignità urbana, nel senso di rendere possibile la crescita sociale. La malattia di Alzheimer che gli è stata diagnosticata in forma iniziale nel 2007 non intacca la sua propensione al progetto, che lo spinge a dedicare il resto della sua vita alla lotta contro questa malattia varando, nell’aprile 2008, la Fondazione Pasqual Maragall per la ricerca sull’Alzheimer e le patologie neurodegenerative, fondazione della quale è vicepresidente la signora Maragall, Diana Garrigosa, alla quale rivolgiamo con ammirazione il nostro saluto. Pasqual Maragall incarna lo stato febbrile che è connaturato al progetto. È lo stato di veglia continua del progetto che per la sua natura conoscitiva non consente il sonno, un sonno che non arriva mai come nel “Libro dell'inquietudine di Bernardo Soares” di Fernando Pessoa, che è un'enorme insonnia. È infatti work in progress senza soluzione, processo di esplorazione continua della realtà e della sua possibile evoluzione, che ha bisogno dell’energia vitale che è connessa all'abitare un luogo specifico, luogo che è, per Maragall, la sua patria, Barcellona. 5 �Nella sua ricerca c’è una ininterrotta progettualità che è connaturata alla condizione umana, e che fa sì che ogni esperienza progettuale, anche la più minuta, sia convertita in un'azione che faccia emergere il senso di questa trama indescrivibile di relazioni tra lo spazio e la vita, che è la città. E ci è gradito ricordare proprio nella giornata di oggi, come il celebre “elogio di Barcellona” del Don Chisciotte di Cervantes, il primo romanzo moderno, abbia in un certo senso inaugurato, come ci ricorda Felix De Azua, il sopravvento della parola rispetto all’immagine iconica nella descrizione della città e la sua consacrazione definitiva come territorio naturale del romanzo. D'ora innanzi la simpatia tra lo spazio urbano e lo spazio narrativo porterà a una comunione tale che sarebbero incomprensibili uno senza l'altro. Londra è Dickens, come San Pietroburgo è Dostoievsky, Parigi è Balzac e Madrid è Galdós. Quelle città che non hanno prodotto un corpo narrativo sono città con immagine, ma senz'anima. Proprio la parola, strumento principe della politica, è stata adoperata, messa in opera, in senso proprio, da Pasqual Maragall per narrare il futuro di Barcellona, un futuro che ha tenacemente costruito trasformando la parola in azione effettiva e creando così un legame inseparabile tra sé e questa grande città europea come una rara e preziosa comunione intellettuale e affettiva. ----------------- Per quanto fin qui illustrato: nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono nate per costruire e mantenere le condizioni tecniche, politiche, culturali, economiche e sociali che fanno della città un bene pubblico; 6 �nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono un crocevia di discipline e di competenze diverse e richiedono la volontà politica di costruire una visione del futuro condivisa ed equa; nella considerazione della qualità e del carattere innovativo delle politiche per la città, l’ambiente e il paesaggio, alle quali è intrinsecamente legata la chiara fama internazionale di Pasqual Maragall; questa Facoltà di Architettura dell'Università di Sassari, che ha sede ad Alghero, con delibera del Consiglio di Facoltà del 9 dicembre 2009 – approvata dal Senato Accademico il 28 luglio 2010 e dal Ministero dell'Università e della Ricerca con Nota n. 3279 del 7 settembre 2011 - ha proposto la candidatura dell’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira per il conferimento della Laurea Magistrale in Pianificazione e Politiche per la Città l’Ambiente e il Paesaggio. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari Creator An entity primarily responsible for making the resource Maciocco, Giovanni Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-05-12 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Italià Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Premis i reconeixements Biografia Arquitectura Urbanisme Description An account of the resource Laudatio llegida a l'acte de lliurament de la "Laurea Magistrale honoris causa" en Planificació i Política per la Ciutat, l’Ambient i el Paissatge, de Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Sassari. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sassari (Alguer, Itàlia) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf c006523f06ca087fe08d24bd05641362 PDF Text Text Laudatio Pasqual Maragall (UCE, Prada, 23/08/12) M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic; Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors, amics. Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació. D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall. I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més grans a tots. Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui. Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest 1 �homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial. Gràcies, doncs, i felicitats. Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país, per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és, sens dubte, Pasqual Maragall. Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees al servei d’un projecte. Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció, en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del personatge. Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia 2 �referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells. President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada. Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista, troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava, en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant, sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran, doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall. Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge. Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític. És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o 3 �federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de l’estat espanyol. De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i transformació de l’estat espanyol. Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya. Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes. Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la 4 �imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb aquest fet. El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat. En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat. Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los, sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de l’esperit del pacte constitucional. Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/ el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no 5 �és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya” Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya. Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment, tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt, com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional. He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall. També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial, els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica compassivament, no en parlem gaire. Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional. I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona. 6 �Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa, motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell. És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi ha és simplement la capitalitat de Barcelona. És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava, Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita, diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida, asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan sovint se situa el nostre debat polític. És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara, un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era una realitat, Catalunya era una ideologia!). 7 �És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política. Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord. Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint estratègic de Pasqual Maragall. El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa. Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La 8 �llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen. Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil d’emplenar, en l’escena política del nostre país. Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el de saber-se el fill més estimat de Catalunya. Moltes gràcies. Antoni Castells 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu. Creator An entity primarily responsible for making the resource Castells, Antoni Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Universitat Catalana d'Estiu Acció política Catalanisme Barcelona Description An account of the resource Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-08-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/1738/0000001395.pdf 3fd36f86134b82505054a2759d97763a PDF Text Text 229 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Royal Gold Medal 1999: the City of Barcelona The Royal Institute of British Architects since 1848 has advised the Monarch on the award of the Royal Gold Medal to individuals for distinguished services to architecture. In 1999 precedent was broken to award the Royal Gold Medal to the City of Barcelona. The Journal of Architecture is celebrating this award by publishing the ‘Jury Citation’ and ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, followed by the texts of three of the speeches which preceded and followed the presentation: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ by Robert Maxwell; ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira (Mayor in 1982, 1983, 1987, 1991, 1995 and 1997); and ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ by Oriol Bohigas (who, as architect, served Barcelona City Council as Delegate for Urban Affairs 1979–1983, Co-ordinator for Urban Affairs 1983–4, Urbanism Special Advisor 1984–1991 and elected Councillor for Culture 1991–4). The example of Barcelona as revealed through these texts provides insights, and evidence of a collective inspiration, to be emulated wherever urban regeneration forms part of a political and social agenda shared by city authorities, business interests, designers and citizens. Jury Citation In 1999, precedent has been broken to award the Royal Gold Medal to a city: to Barcelona (Fig. 1), its government, its citizens and design professionals of all sorts. Inspired city leadership, pursuing an ambitious yet pragmatic urban strategy and the highest design standards, has transformed the city’s public realm, immensely expanded its amenities and regenerated its economy, providing pride in its inhabitants and delight in its visitors. All cities, especially London, for too long without directing inuences, can learn much from this example, which many already follow. Both the process and results of Barcelona’s rebirth are exemplary. Though always with citywide goals in mind, initial interventions were local and low budget, yet big in impact – not least © 1999 The Journal of Architecture because their design air drew international plaudits. From creating parks and plazas wherever opportunities arose, this strategy snowballed, gathering enthusiasm and Žnance – adding schools, health-care and cultural facilities and attracting all sorts of public/private partnerships – all the way up to realising very major infrastructural projects. Hosting the Olympics was only a part of this larger, still continuing strategy of up-grading the whole city. Barcelona is now more whole in every way, its fabric healed yet threaded through with new open spaces, its historic buildings refurbished yet its facilities expanded and brought up-to-the-minute. Past and present, work and play are happily inter-meshed in a new totality that is more than its often splendid parts, and is better connected even to sea and 1360± 2365 �230 The Royal Gold Medal 1999 Figure 1. View of Barcelona looking east (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanistic i d’Infrastructures S.A.). mountains. And yet the character of Barcelona, though changed, is more distinct than ever and ready for the global age in which cities as much as nations are in direct competition for jobs and investment. Many people at all levels of administration, in the city’s business and cultural communities as well as its architects and designers, played large parts in this resurgence. The process was set in motion by Narcis Serra, the Žrst democratic mayor, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. But most of the transformation was achieved by Pasqual Maragall, mayor from 1982– 1997 and Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8 and Director for the Municipal Institute for Urbanistic Promotions from 1988– 1993. It continues today under Joan Clos, Maragall’s deputy and now successor as Mayor with Acebillo in charge of infrastructural projects as Director of Barcelona Regional. Under the guidance of these men, architects, urban designers, landscape architects and road engineers have fused their disciplines to create the new Barcelona. �231 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Award is intended to celebrate the achievements of Barcelona and Catalonia, yet also of Spain, the many excellent architects who remained relatively unknown during the Franco era, as well as the current resurgence of architecture and design. The quality of so many contemporary Spanish buildings and urban spaces, of products and architectural design publishing is outstanding. Probably nowhere else in the world are there so many recent examples, in cities and small towns, of a benign and appropriate attitude towards creating a civic setting for the next century. Notes accompanying the Jury’s Citation Hemmed between mountains and sea, Barcelona is a compact city, its 1.7 million inhabitants crowded into less than 100 square kilometres. Still displaying parts of its Roman walls, it is a city famous for architecture: Gothic ecclesiastical buildings, palaces and shipyards; the grid of its nineteenth-century extension planned by the engineer Idelfons Cerdà; exuberant Modernista architecture of Gaudí, Domenech y Muntaner and Puig y Catafalque; and the Modern architecture of José Luis Sert and José Antonio Coderch, as well as the (now reconstructed) German Pavilion of Mies van der Rohe. Now, since democracy came to Spain in 1975, the city has owered further, both architecturally and in every other way, so as to be unrivalled as a destination for pilgrimages and all other enthusiasts for civilised city life. Decades of Franco dictatorship left Barcelona with its historic fabric largely intact. But, besides being edged by dismal new housing, it was desperately run down and short of civic amenities. It was also in economic doldrums. Urgent action was required – and initiated immediately by Narcis Serra, who became Mayor following the Žrst democratic municipal elections in 1979 and Oriol Bohigas, his delegate for Urban Affairs. They recognised that many proposals of an already existing, city-wide plan for Barcelona – such as construction of a motorway ring around it – were sound, but impossible to implement. So they inverted the normal planning process and, instead of working from the large scale downwards, they started at the local level with the immediate needs of the ten neighbourhoods into which they had divided the city. But, though the initial focus was on small and easily-implemented projects, the ultimate goal was always to transform the whole city. Although this strategy had already been set in motion, those who oversaw most of its implementation were Pascal Maragall, Serra’s deputy who took over as Mayor in 1982 (when Serra was promoted to Minister of Defence in the Spanish government), and Josep Acebillo, the Director of Urban Projects. The Žrst projects were parks and squares, which were relatively cheap yet highly visible. Built wherever sites were available, these provided muchneeded open space in the old city, and foci and deŽnition in the amorphous new suburbs. Where possible, these now form chains of linked spaces that help tie the city together in a more varied yet intact entity. Early projects that brought immediate attention and acclaim include: the astringently avant garde Plaça del Països Catalans by Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles outside Barcelona’s main railway station (Fig. 2); nearby the playful Parc de l’Espanya Industrial by Luis Peña �232 The Royal Gold Medal 1999 Figure 2. Plaça del Països Catalans – Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles (photo Cunningham). Ganchegui and Francesc Ruis; and the Plaça de la Palmera, a collaboration between Pedro Barragán and Bernardo de Sola and the sculptor Richard Serra. Each of these realises very different yet complementary civic visions, as, for example do two slightly later parks in old quarries; the sombre monument of the Fossar de la Pedreera by Beth Galí and the family-oriented Parc de la Cructa del Coll by MBM. Many of these plazas and parks, and the other local projects that followed, are designed in an uncompromisingly contemporary idiom; and the controversy this provoked was welcomed for bringing, along with lively debate, a sense of local involvement as well as international acclaim and investment. Soon the local projects included building such other much-needed facilities as schools, health facilities and libraries, and refurbishing many of Barcelona’s most famous historic monuments. Exemplary schemes of the latter sort include the restoration of Gaudí’s Parc Güell by José Antonia Martinez-Lapeña & Elias Torres, the conversion of a print works by Domenech y Muntaner into the Fundacio Tapies by Amado & Domenech, the extension of Domenech y Muntaner’s Palau Musica by Oscar Tusquets and the conversion of the Casa Caritat into a museum by Piñón & Viaplana. Such undertakings encouraged the sprucing up of the whole city. To accelerate the snow-balling momentum of the regenerative process, Barcelona seized the 1992 Olympic Games. Crucially, the funds drawn in were invested in projects that served not just the Olympics but were key parts of the City’s long-term transformation. Besides leading to many Žne buildings – including Velodrome and Badolona Sports Pavilion, both by Esteve Bonell and Francesc Ruis, the Archery Facilities by Enric Miralles and Carme Pinós and Collserola Telecommunications Tower by Foster and Partners – major urban design and infrastructural projects were realised. The most exemplary of these are the Nova Icaria Olympic Village, master planned by MBMP (Josep Martorell, Oriol Bohigas, Peter Mackay with Albert Puigdomènech) and the Cinturon motorway that now rings Barcelona. Nova Icaria fuses the best of traditional and modern urban forms into a new hybrid that reconnects the city to the sea, and Žve kilometres of new beaches that are part of the many new leisure facilities that enhance the city’s capacity for hedonism. The Cinturon is remarkable for the way skilful design has ensured that it brings together, rather than is a barrier between, the city and the surrounding mountains and sea. This is the result of an extraordinarily close collaboration between road engineers, landscape architects and urban designers brought about by Maragall and Acebillo. �233 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Such intense collaboration is one of their greatest achievements, along with ensuring that private sector investment has been to the same high design standards as found in the public sector. In this last they have been aided by the fact that perhaps no other city has a comparable pool of architectural talent to draw from. The Olympics was a climax to, but not the end of, Barcelona’s transformation. As well as the construction of the controversial but very popular Port Vell leisure complex in the old harbour, new open spaces and public facilities are still being built. Several major infrastructural developments are planned or underway, most of which will serve not only Barcelona but also lead to the better balanced development of its metropolitan region. Such public/private joint ventures are drawing in yet more private investment and jobs that will help ensure that Barcelona should be a major player in the global future as well as one of the most civilised and enjoyable of all cities to live in and visit. Award of the Royal Gold Medal to Barcelona Robert Maxwell I am honoured to have been asked to introduce to you the gifted individuals who have so notably contributed to the development of city planning in our time, so successfully indeed, that the city of Barcelona has been personiŽed so that it can receive the Royal Gold Medal, through their joint efforts and dedication to an ideal city development. City planning is a modern subject, about as old as modern architecture, about as old as Le Corbusier’s concept of urbanism. But does this subject really exist? In spite of the success of Milton Keynes, it is the existing cities that remain the toughest problem. City planning was meant to be a science, but standards change as fast as the practical measures taken, so that evaluation becomes difŽcult. Analytical concepts may not last for very long, statistics have little effect on appearances. There seems to be some unfortunate relation between the logistics of city growth, the economics of business, and the short life of political initiatives, that has made it difŽcult to pursue an evolutionary policy over a long enough time for results to show. Attempts to reshape existing cities like our own Birmingham, using analytical concepts like motorway box, neighbourhood unit, tower block have not been very successful. Appearances have been against them. At the same time the growth of the tourist industry has provided an entirely different measure of what an urban environment can be. People on vacation ock not only to beaches, but to cities that are full of attractive buildings and spaces, that derive their distinctive character from patterns of use rather than from patterns of analysis. Tourists visit Clough Williams Ellis’s Port Mereion and François Spoerry’s Port Grimaud, both elegant Žctions deriving from Camillo Sitte’s largely Žctional work ‘City Planning According to Artistic Principles’. Could it be that architecture has a role to play in Žlling the gap between abstract planning and lived experience, between what works logistically and what works socially, between necessity and �234 The Royal Gold Medal 1999 appearance? Could it be that city planners need to be more sensitive to what buildings can do to shape the city and give it meaning? Because this seems to have been the crucial idea that has resulted in the conspicuous success of Barcelona. Barcelona is, perhaps, a fortunate place, being at one and the same time a city, a port and a beach. It is in the south, so it has sun. But it is also in the north, so it has energy. It has Antonio Gaudí, more familiar to ordinary families than Pablo Picasso. And it has Cerda, whose gridded plan of 1859 provided structure, but also freedom, providing sites for buildings and buildings for sites. But this formula is still too ideal for our situation today. We have to deal with the city largely as it is, and look for growth more from economic management than from an ideal layout. In order to deal with the city more as an organism, we have had to re-conceptualise it in terms of its social value. And this, it seems to me, has been accomplished largely through the insights provided by the Italian architect Aldo Rossi, whose book ‘L’Architettura della Città’ appeared in 1996. Rossi was a visionary who saw the city as a repository of meaning, and who also saw the individual buildings as the catalyst which allowed social energy to ow into the city. The reason why city planning is so difŽcult has nothing to do with the ideology of modern architecture. Radical interventions like Danny Libeskind’s Victoria and Albert spiral or Richard Rogers’s Lloyds take their meaning from the situation in which they are placed in the city, as much as from their unusual forms. Lord Rogers has been unequivocal in his defence of the inner city. The order of the city exceeds the order of any one building and acts as a shared framework which provides meaning, at the same as it accepts each intervention as foreshadowing a change of meaning. To build in Barcelona, then, is analogous to writing in Catalan; the existing both accepts the new and is changed by it. A single gifted individual can provide a crucial stimulus to cultural change, yet at the scale of the city their effort can be lost. To change the evolution of a whole city in a period of twenty years – Catalonia gained its political autonomy only in 1977 – is an outstanding achievement, and it needed more than one man. I give you then Žve men – three mayors in succession: Narcis Serra, Pasqual Maragall and Joan Clos; then Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. In hailing this achievement in the names of the Žve wise men we salute not only individual efforts but their collective wisdom – their perception of the process by which the city grows, their patience in seeing growth as a way of giving shape, and their moral sagacity in co-operating with the spirit of the times. Architecture and City in an Open World Pasqual Maragall i Mira If we look down upon Europe from a satellite we will see a constellation of points or specks of light. What we will not see are borders between states or regions. The constellations we see are our constructions, our physically existing cultures. �235 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Simply by taking in this image we learn something useful about the world, something that the concept of global village doesn’t tell us. The organisation of these specks of light, which are the reection of our cities, traces certain paths, pointing out concentrations and revealing empty spaces. These are dense concentrations such as the Randstadt, the English South East, the Ruhr-Rhine valley, the Genoa-Turin-Milan triangle, or the high point of some coastal lines that look like a linear city, just as in Naples or in Barcelona and the northern Mediterranean coast of Spain up into the Gulf of León. The only road that leads from the present world of states to the global world, to the open world, to the world without borders, is precisely this: it is a route that traverses the world of cities and the Europe of regions. The global world, this ‘global city’, this notion that my city no longer exists because my real city is the world, is not a very useful idea. It is a paralysing concept. Global thought makes considerable mistakes. In 1974, it announced that oil reserves would last only twenty more years, and here we are in year twentyŽve! Another mistake: we were told that the world population would stop growing in the year 2050, at some 15,000 million inhabitants. Now it seems it will reach its peak long before, in 2015/2020, and with many fewer inhabitants. Fortunately, a good catchphrase emerged from the Rio de Janeiro Earth Summit where global thinking was established. It said: ‘Do locally everything that can be done locally’, by way of saying: ‘avoid the transportation of energy – whether pure or compact – whenever possible’. Also the European Union establishes an ‘evercloser bond between people where everything will be done as close as possible to the citizenry’; in truth, this is a revolutionary proclamation that changes the constant tendency of ideas, since 1789, to adopt a naïve universalit y. At this point, we must ask ourselves what the devil architecture has to do with all this? What architecture has to do with it, is that architecture is the art of constructing cities, and the city is once again taking its place at the centre of the world’s attention. Today’s globalisation is neither right nor deŽnitive. It is just the latest of the waves of universalisation that have followed one another cyclicall y throughout history. At the end of the nineteenth century, both Žnanciers and proletarians were internationalists as well as aristocrats like the Baron of Coubertin. In this century, the lesson in humility that we ought to have derived from the audacity and stupidity of our collective pretensions is overwhelming. We must therefore admit that, for the moment, the global world can only be constructed piece by piece, by regionalising its organisation, and we must understand that such regionalisation will be established at the level marked as the minimum economic size by the largest economy. The creation of the United States in 1776 sanctioned the necessary uniŽcation of Europe two centuries ago. How could we not have realised it? The world is only a global world for a few, and within limits. It is above all a world of cities, of places where business and workers on the one �236 The Royal Gold Medal 1999 hand and public representatives on the other try to meet the demands and problems of the human species. The cities that make up this partially globalised world are the true scene of architecture. On this point, Narcís Serra, Joan Clos and I are only following the masters. The Renaissance masters, the Modernist masters, and the Masters of today, Oriol Bohigas, Richard Rogers and Renzo Piano, and we are obeying our own experience in doing so. In Barcelona, to construct houses in the crumbling Old City in the early 1980s was useless if not accompanied by health, safety and elementary urbanistic measures. Just look. We came into government in 1979 with the mistaken notion that the low housing prices in the Old City were a blessing, and we began to make urban plans that increased the zoning for public structures to the maximum. This was a mistake. We thought we had to behave in such a way that the Old City dwellers would stay there thanks to the maintenance of low prices and the new offer of services. This was another mistake. We didn’t realise that prices were low because people were leaving. The population in the Old City decreased by 30 or 40 per cent. Those familiar places, freighted with meaning, were being deserted. The empty spaces began to be occupied, in part, and only in part, precisely by people lacking the means to maintain a minimum of commercial and public vitality in these neighbourhoods, people who tended to create defensive and ghetto codes of behaviour. The theory of the skier was the solution: not just for urban planning, or public safety, but for both. Urbanism plus public safety, Žrst one and – imme- diately after – the other. Social services plus cleaning services. Commercial policy plus housing. Prevention before correction but, in every case, prevention plus correction. No dogmatics, no magic formula. Public investment plus private investment. Public action plus charity. Total war on poverty. This is what Narcís Serra had shown us, and what Joan Clos carried out as councilman. At Žrst, we lost. Only much later did we tie. And Žnally we began to win. And even as we were winning, the buried mines of old scandals or the hypocrisy of bean counters scandalised by the buying and selling of housing at different prices began to blow up around us. Just as, much earlier, charitable associations had been scandalised when the lines for food or shelter began to grow as we closed down the unhealthy pensions where elderly persons – unseen by and unknown to these associations – were dying on the cheap. Governing the city, to be sure, often requires a certain glossing over or dissimulation of lacerating problems, so as to resolve them without offending public sensibility – how can we deny it? But in most cases, it requires revealing to the public hidden realities. The governor sets the mirror of its miseries before the city, miseries not unknown, but forgotten, covered up, hidden. A new house in a dangerous neighbourhood is not a new house. That is the lesson we learned. That new house quickly grows old, like the faces of boys and girls who go to work too young. The lesson to be learned is that both wealth and poverty colonise territory. Wealth by means of high prices (uptown) and minimum lot sizes (out of town), and when necessary by means of private �237 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 security forces, as in Caracas; poverty by means of an equally efŽcient weapon: the middle class fear of unsafe streets and unbridled diversity. The truth is that in tolerant and liberal Barcelona, crime rates have dropped from 25 per cent to 15 per cent in ten years, that is, by almost half, while in ten years of law-and-order London it rose one and a half times. Tony Blair who made it one of his central campaign issues knows it well. Notice that the London School of Economics had shown that the radical puritanism of Mrs Thatcher’s government condemned the destitute to remain entrenched in their destitution. This brings us to an interesting methodological observation. When a city has gone through years of non-doing and passivity, ideas about its future mature and can be transformed into a fruitful, forceful, and purposeful attitude when the necessary political conditions to take action come into play. This, I believe, is the origin of the demanding optimism of Bohigas, Acebillo, Solà-Morales, Busquets, Llop, and de Lecea that began to overow in 1980 onto the streets and squares of Barcelona. And this, I am convinced, is the moment London, and its politicians, architects, and social workers in general, is entering. If there were such a thing as historical justice, it would consist of a kind of Solomonic distribution of grand projects throughout decades and territories, possibly with a slight preference for territories distant from the centre of the system of cities, to compensate for the fact that proximity to the centre brings with it a density of contacts that makes the external or instantaneous shock of grand initiatives unnecessary. (I say slight prefer- ence in order not to relinquish methodological modesty with regard to public action which I imagine bold and energetic yet not substituting for the very same citizens you are supposed to serve.) It is clear, however, that there is no such thing as distributive justice in history and, nevertheless, or for that very reason, we must lie in wait for the passing of the train of fortune and, if necessary, build fortune a shortcut. That is the purpose of grand events. At times they are nothing more than the announcement of a long-awaited era, excuses that history seizes to make a sudden, splendid appearance with a gift of dreams carried out. Let us call architecture back to its date with history. The best news for the victims of terror in the Basque country, was the inauguration of the Guggenheim Museum in Bilbao. The Gehry Museum and Foster’s underground have broken the spell cast over a Basque city (and the Basque country) that had only been seen in the light of tragedy and death, and which can begin once again to be imagined as a site of life and construction, thus averting the obsession with fear that is the goal of the politics of terror. The Lisbon Expo, the Barcelona Olympics, the high-speed train installed in Seville for the ‘92 Expo, all mark another series of moments in which the spark of the event seems to have put in motion the motor of evolution. No one can survive merely by conservation. If there is no new construction, the city cannot stand; not even the old will endure. Each city must Žnd its own formula for combining existing symbols with new ones. Without the latter, antiquity becomes mere repetition. And I assure you that the �238 The Royal Gold Medal 1999 future of nations will be played out in the efŽcacy of their systems of cities. Our experience as mayors cannot be entirely explained without at least one confession. It is the emotion of seeing new symbols destined to last rise up in the city through the art of architecture and construction. I am not referring so much to the function as to the value of those constructed artifacts. Squares or houses, trees planted in a certain place or a certain order, new monuments, or restored or displaced ones, more or less stable and resistant urban furnishings, schools, sidewalks and boulevards, communications towers, containing walls, dikes, theatres: all of these are the theatre of life, messages thrown more or less consciously like bottles into the sea of history’s course, occasionally excessive references to our passage through the city, but in any case visible, corporeal, criticisable – action become object, which thousands of eyes will gaze on with respect or will pass over, which thousands of hands and feet will touch, trample, or alter, and which make of the city one of the few lasting concepts of our present and our future – one of the most universal concepts, for the experience we have of them is universal and common. And so, if there is any profession that holds the key to their modiŽcation, it is architecture, which makes architects and the profession of architecture, one of the broadest dreams of youth, on a level with those makers of the immaterial, but magical, construction which is stage design. It was not by chance that the 1997 Congress of the UIA in Barcelona turned into a two-tiered ritual of masses and vedettes, all from the same profession. I must say here that I am very grateful to Norman Foster and Kenneth Frampton for recognising at once what was happening, and for agreeing to convert the Plaza of the Angels, also known as the Plaza of Nations, against the white backdrop of the MACBA – the Museum of Contemporary Art of Barcelona – into the scenario of the best architectural debate. Perhaps no architectural congress from now on will be able to do without a debate staged on the hard stone of the city, in which the forum and the agora once again fulŽll their old function. The Žrst President of the reinstated Generalitat, Josep Tarradellas, would often say half-ironically, half-sincerely, with his peasant’s smile, so inscrutable and yet so seductive, that he would have liked to be mayor. ‘Because you, Mr Mayor’, he would say, ‘can see your works, and can touch them, and the people come up to you on the street. But me, do you know what I do? All I do is sign decrees!’ In this way he expressed the bitterness – not lacking in majesty – of the representative of an abstract power, such as a nation, which is incorporeal, which exists – and often with what strength! – but only in people’s heads, and in the false or unreal lines that separate one country from another on a map. An immense strength that has allowed for the greatest progress and caused the greatest catastrophes, but an ideal strength, not a tangible reality. In Barcelona, after 40 years of dictatorship, we reached a moment, and not a eeting or short one, of an ongoing euphoria of constructive explosion. Like a long-awaited spring, surprising in its intensity and beauty when it Žnally arrives, like those �239 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 gardenias that take so long to blossom, that never quite ower, but surpass the imagination in the number, fragrance, and purity of their petals when they Žnally do. This occurred in Barcelona and it continues to occur. The feeling this produces is difŽcult to describe. In the last 20 years in Barcelona, we have come to equate ‘city’ with ‘betterment’. The eye has become accustomed, not to certain forms, but to certain rhythms in the evolution of forms. Rhythms subjected to certain principles of quality occasionally violated, as with the fall of Chillida’s cement hook, or with the rubble of stone from Montjuic in the Ensanche/Extension, or when the ‘small’ communications tower, that of the Telephone Company in Montjuic, was placed two hundred metres within an enclosure which it should, in any case, only have intersected from without, as a useful and respectful point of reference. The other communications tower, Foster’s tower, the result Žrst of a careful process of social and professional acceptance, and then of the task of selection, carried out by Juli Esteban and Joan Busquets, is more in scale than it might appear (Fig. 3). A philosopher friend of mine commented that if you covered it over with your hand you restored the scale of the mountain and the equilibrium of the skyline, which otherwise is reduced to a miniature, shrunk by the overwhelming presence of the tower. And this is true: you can try it yourselves the next time you go to Barcelona. However, in addition to its elegance and originality, the tower supersedes the excessive functionalism of the usual cement tower. It is made to Figure 3. The Collserola Telecommunications Tower – Norman Foster and Partners (RIBA Press OfŽce). the scale of a different city, greater and more distant than the one you can see from this side of the mountain: it corresponds to the scale of the metropolitan city, the city of three to four million people that surrounds the mountain on both sides. Now, when we are on our way home from the mountains or the coast, the tower quickly orientates us, from afar. And, once we are home, it reminds us that the real city we inhabit is not exactly the same as the one we see. I say this in spite of myself, because I am among those who believe that a city you cannot see is more difŽcult to govern. This is so true that I proposed to move the plenary council of the City Government to the last oor of the Novísimo Building, once three of its twelve stories had been eliminated and the skyline of the old city from the sea had been restored. I always felt that the danger of the towers, both the communications towers and the skyscrapers of the Olympic Village would be to initiate a contest of multiplication of those artifacts, of which every generation should construct only a few, a precious few, cum grano �240 The Royal Gold Medal 1999 salis. Manhattan and San Giminiano are not easily reproduced phenomena. Unique architectural phenomena, when they occur in an environment characterised by mobility, are less dramatic; to put it another way, they are acts in a drama that doesn’t stop there, a drama that is ongoing, whose irreversibility is not cause for concern. The city’s conŽdence in itself is immense in these cases. The credence in public action is almost inŽnite. The accumulation of many positive emotions, like the gardens of Elias Torres in Villa Sicilia; or Beverly Pepper’s park; the many new balconies over the city, like the portentous podium of Gae Aulenti over the western part of the city, or the Parc del Migdia a bit higher up, or even the lateral edges of Acebillo’s beltway on the Ronda de Dalt, with unimagined views of the Barcelona plain and the mountain slopes that begin their ascent there; or the campaign to make sense of areas of the city that had no textual language, like General Moragues Square, next to the Calatrava bridge where people exploded with joy when Ellsworth Kelly the sculptor climbed up to greet them, leading him to exclaim: ‘This is the Žrst time a sculptor has received a musician’s ovation!’ All these things have turned the city into a kaleidoscopic reality in less time than it usually takes to perform simple changes. It has been and is an intoxicating time, in which the gods, the state, and the architects have bestowed on the city what we had sought tirelessly for decades, decades of silence, of frustration, of beginnings and quests that, still and all, served to crystallise the most precious jewel of social engineering: a consensus on projects, on grand projects. I only want you to know that this city, seen by so many as a model, this city of which Andrea Rinaldi has said with evident excess: ‘a Barcellona il processo si inverte e le transformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica’ (‘in Barcelona the process is inverted and the transformations originate at the level of public space and then go on to architectural form’) . . . in this city nothing is guaranteed. And this is what makes it the same as any other, and a sister city to all. I would add sister, little sister, of London above all. London has acted as a brilliant mirror in which Barcelona has encountered the way of telling its tale to the world. I foresee a hard road for a world that will not be better if its cities do not improve, and I believe it is possible for them to improve. And I take a stand with Jaime Lerner, ex-mayor of Curitiba, Brazil, in asking universities and nations to stop telling a tale of urban tragedy and begin to write a new ending, which will be a positive one, mark my words. Ten points on an Urbanistic Methodology Oriol Bohigas 1. The city as a political phenomenon The city is a political phenomenon, and as such it is loaded with ideology and with political praxis. It is the continuity of a common ideology and programmes by the three Socialist mayors – Serra, �241 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Maragall and Clos – and their collaborators that have made the coherent transformation of Barcelona possible. 2. The city as domain of the commonalty These political and urban ideas are based on a radical statement: the city is the indispensable physical domain for the modern development of a coherent commonalty. It is not the place of the individual, but the place of the individuals who together make up a community. Very different from what a famous British politician said, that there was no such thing as ‘community’, only individuals and the State. It is the relation between individuals that constantly weaves the threads of ideas and expanding information. The city offers the fullest guarantees for this information, for access to the product of that information and for the putting into effect of any socio-political programme based on that information. There can be no civilisation without these three factors. The new voices of technology have recently tended to say that the traditional city is going to Žnd itself replaced by a series of telematic networks which will constitute a city without a site. This is an anthropological and ecological nonsense. It is a vision put forward by certain political ideas which are opposed to giving priority to the collective and in favour of the privatisation of the public domain. 3. Tensions and chance as instruments of information When I said that the city provides us with certain irreplaceable instruments of information I mean the enriching presence of tensions and of chance. It is only with the potentially conictive superimposition of singularities and differences and the unforeseen gifts of chance that progress can be made in the process of civilisation, with the move from the structure of the tribe to the civilising cohesion of the city. The city is a centre of enriching conicts which are only resolved in their afŽrmation as such or in the coexistence of other conicts with different origins. It does seem to me that the great error made by the urbanism of the Athens Charter was the attempt to cancel out these conicts. To eliminate them instead of resolving them with the recognition of other conicts. Urban expressways, the 7V of Le Corbusier, functional zoning, directional centres, the great shopping areas: these have not served to resolve problems, but have instead destroyed the character and the function of many European cities. 4. The public space is the city If we start out from the idea that the city is the physical domain for the modern development of the commonalty, we have to accept that in physical terms the city is the conjunction of its public spaces. The public space is the city: here we have one of the basic principles of the urban theory of Barcelona’s three Socialist mayors. In order for the urban space to fulŽl its allotted role it has to resolve two questions: identity and legibility. 5. Identity The identity of a public space is tied up with the physical and social identity of its wider setting. �242 The Royal Gold Medal 1999 However, this identiŽcation is bound by limits of scale that are normally smaller than those of the city as a whole. This being so, if authentic collective identities are to be maintained and created it is necessary to understand the city not as a global, unitary system but as a number of relativel y autonomous small systems. In the case of the reconstruction of the existing city, these autonomous systems may coincide with the traditional neighbourhood make-up. I believe that this understanding of the city as the sum of its neighbourhoods or identiŽable fragments has also been one of the basic criteria in the reconstruction of Barcelona, with all its political signiŽcance and with the creation of the corresponding decentralised administrative instruments. However, we are dealing here not simply with the identity of the neighbourhood, but with the particular representative identity of each fragment of the urban space; in other words, with the coherence of its form, its function, its image. The space of collective life must be not a residual space but a planned and meaningful space, designed in detail, to which the various public and private constructions must be subordinated. If this hierarchy is not established the city ceases to exist, as can be seen in so many suburbs and peripheral zones of European cities which have turned away from their urban values to become parodies of certain American or Asian cities. 6. Legibility The designed form of the public space – that is, of the city – has to meet one other indispensable condition: to be easily readable, to be compre- hensible. If this is not so, if the citizens do not have the sense of being carried along by spaces which communicate their identity and enable them to predict itineraries and convergences, the city loses a considerable part of its capacity in terms of information and accessibilit y. In other words, it ceases to be a stimulus to collective life. In order to establish a comprehensible language it is necessary to reuse the semantics and the syntax that the citizen has already assimilated by means of the accumulation and superimposition of the terms of a traditional grammar. It is not a matter of simply reproducing the historical morphologies but of reinterpreting what is legible and anthropologically embodied in the street, the square, the garden, the monument, the city block, etc. No doubt with these ideas I will be accused by many supposedly innovative urbanists of being conservative, reactionary, antiquated. But I want to insist on the fact that the city has a language of its own which it is very difŽcult to escape. It is not a matter of reproducing Haussmann’s boulevards, or the street grids of the nineteenth century, or baroque squares or the gardens of Le Nôtre. It is a matter of analysing, for example, what constitutes the centripetal values of these squares, what is the plurifunctional power of a street lined with shops, what are the dimensions that have permitted the establishment of the most frequent typologies. And it is a matter of being aware of how the abandoning of these canons results in the death of the city: the residual spaces of the periphery and the suburb, the vast shopping centres on the outskirts of the city, the urban expressways, the university campus at a considerable distance from the urban core, etc. �243 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 7. Architectural projects versus General Plans All of the above considerations bring us to another very important conclusion which Barcelona has managed to apply: the urbanistic instruments for the reconstruction and the extension of a city cannot be limited to normative and quantitative General Plans. It is necessary to go further in terms of what is required of the design. It is necessary to give concrete deŽnition to the urban forms. In other words, instead of utilising the General Plans as the sufŽcient document, a series of one-off Urban Projects have to be imposed. It is a matter of replacing Urbanism with Architecture. It is necessary to design the public space – that is, the city – point by point, area by area, in architectural terms. The General Plan may serve very well as a scheme of intentions but it will not be effective until it is the sum of these projects, plus the study of the large-scale general systems of the wider territory, plus the political deŽnition of objectives and methods. During these last thirty years General Plans have justiŽed all over Europe the dissolution of the city, its lack of physical and social continuity, its fragmentation into ghettos, and have paved the way for criminal speculation in non-development land. And they have, in addition, counterfeited a spirit of popular participation, whose criteria cannot logically be extended beyond the local neighbourhood dimension and beyond a comprehensible time span. 8. The continuity of the centralities The controlling of the city on the basis of a series of urban projects rather than unformalised General Plans makes it possible to give a continuity to the urban character, the continuity of relative centralities. This is one way of overcoming the acute social differences between historic centre and periphery. I am aware that in these last few years many voices have spoken out in defence of the diffuse, informalised city of the peripheries as the desirable and foreseeable future of the modern city. The ville eclatée, the terrain vague. This position seems to me to be extremely mistaken. The peripheries have not been built to satisfy the wishes of the users. They have appeared for two reasons, which correspond to the interests of the capital invested in public or private development and to conservative policy: to exploit through speculation the value of plots that were outside of the area scheduled for development, and to segregate from the main body of the community those social groups and activities regarded as problematic by the dominant classes. The urbanists who uphold the model of the periphery seem not to realise that all they are doing is putting themselves on the side of the market speculators, without adding any kind of ethical consideration. As certain neo-liberal politicians say, the market takes over from policy, without considering the economic and social damage suffered by the periphery and even by the suburb. In other words, without culture, without politics. 9. Architectural quality: between service and revolutionary prophecy No urbanistic proposal will make any kind of sense if it does not rest on architectural quality. This is a difŽcult issue. If the city and architecture are to be at the service of society, they need to be accepted �244 The Royal Gold Medal 1999 and understood by society. But if architecture is an art, a cultural effort, it must be an act of innovation towards the future, in opposition to established customs. Good architecture cannot avoid being a prophecy, in conict with actuality. On the one hand actual service in the here and now and on the other hand anti-establishment prophecy: this is the difŽcult dilemma which good architecture has to resolve. 10. Architecture as a project for the city I do not want to conclude without referring to another architectural problem. It is evident that these days there is a great split in the diversity of architectural output. On the one hand there is the tightly rationed production of the great architects which is published in the magazines and shown in the exhibitions. On the other hand there is the superabundance of real architecture, that which is constructed in our horrible suburbs, along our holiday coasts, on the edges of our motorways, in our shopping centres. A very bad architecture, the worst in history, which destroys cities and landscapes. There are many reasons which serve to explain this phenomenon, but the most evident ones are the typological peculiarity of the great projects and the commercialisation of vulgar architecture. The great Ivory Tower projects are no longer capable of putting forward methodological and stylistic models, and as a result the majority of vulgar architecture cannot even resort to the mannered copy. Clearly we are not in any condition today to call for the creation of academic models, as has occurred in the history of all styles. Perhaps the only possibility open to us is that of establishing a rule that is more methodological than stylistic: that architecture should be primordially a consequence of the form of the city and of the landscape and should participate in the new conŽguration of these. This would be a good instrument for a new order, in opposition to the self-satisŽed lucubrations of good architecture and the lack of culture of vulgar architecture. I began by saying that the city must be an architectural project and I have ended by saying that the solution to the present problems of architecture may be to design it as part of the city. Conclusion My intention was to give a simple informal speech of thanks for the medal. But I see that it has come out too academic and, as a result, boring and pedantic. And perhaps futile, too: I am afraid I have spoken of principles that are too simple and too familiar for such an important audience from the Olympus of the British architectural profession. Please forgive me. I could not resist the temptation of underlining these ten successive and interlinked programmatic points, as a consequence of the initial fact of Barcelona’s political approach to urbanism. If our mayors had been Thatcherites, the city today would be very different. These points and their methodological coherence would not have been possible without the political lines marked out by our three Socialist mayors, Serra, Maragall and Clos. The credit is theirs, and it is they who deserve our thanks. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Architecture and City in an Open World Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Bohigas, Oriol, 1925- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived The Journal of Architecture Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Arquitectura Urbanisme Premis i reconeixements Abstract A summary of the resource. Transcripció del discurs pronunciat a l'acte de concessió de The Royal Gold Medal de 1999 a la ciutat de Barcelona, atorgada per la The Royal Institute of British Architects, publicada amb la ‘Jury Citation’ i les ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, seguides dels discursos pronunciats a la presentació: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ de Robert Maxwell ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira i ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ d'Oriol Bohigas. Description An account of the resource v4, n3 (autumn), p. 229-244 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/934/0000001243.pdf d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9 PDF Text Text Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció Internacional Tarragona, 09 de juliol de 2010 Benvolgut Sr. Alcalde, autoritats, senyors de l’Associació Allende a Tarragona, amigues i amics, Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent. Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile. L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem. Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i secretes. No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende. La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens, portaren a situacions molt difícils. Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació. Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre nuevo, que era un dels ideals xilens. 1 �El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara: ... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos. ... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ... Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals, Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe en dues ocasions: ƒ L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la seva tomba de Santiago. ƒ El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar amb especial èmfasi la figura d’Allende. En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb entusiasme i il·lusió. Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies. Visca Catalunya! Viva Chile! Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional Abstract A summary of the resource. L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/927/0000000947.pdf a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09 PDF Text Text PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008 Molt Honorable President de la Generalitat, Senyor Ministre d’Exteriors Senyor Alcalde, Senyores i senyors Tinents d'Alcalde, Consellers, Amic Narcís Serra, Senyores i senyors Regidors, Autoritats, Estimades amigues i estimats amics. Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys, devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a ciutat i com a família. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut, de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom. 1 �En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i vàrem haver de sortir corrents. He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació, una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu, que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que formava part de la majoria de govern. He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser alcalde d’aquesta ciutat, que és única. 2 �Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys. I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde, ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte. Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les tres C: carta, compilación y castillo. L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000 habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys. En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i Santi Udina –que també ens va deixar. Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde, entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell. Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec que ho van ser. Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar. 3 �I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu n’hi do el que van haver d’aguantar. I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys. En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es diu Ernest. Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació. De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot. Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys, arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons de Barcelona. Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit somiàvem i de dia construíem. 4 �Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de fer. En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde abans d’acabar. Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat. En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats, ho hem anat aconseguint. Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència. Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és absolutament sana i necessària. Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un llistat de greuges per posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys, corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i fent Europa. .- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí 5 �present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les 5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid, Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana. .- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental. Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara. Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però d’altres tampoc. .- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran que ja som tots plegats, uns més que d’altres. Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les hem acabat de pagar fa un o dos anys. 6 �I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç. Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la connexió amb la cornisa cantàbrica. Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que és un perjudici que no s’hauria d’admetre. No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho! L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França. I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar. .- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que, junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a Europa. 7 �Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir: somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya sinó també d’Europa. .- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional. És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir, amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un món molt complicat. Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i amb alguna persona més. El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món. I és veritat. La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives, i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de la ciutat. 8 �Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris. Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González, Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se. La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi. Per a tot això compteu amb mi. Gràcies Barcelona! T’estimo Barcelona! Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona Abstract A summary of the resource. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Barcelona Medalla d'Or Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 Relation A related resource Publicat al Bcnroc (Repositori Obert de Coneixement):<br /><a href="https://api-bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/api/core/bitstreams/44a574f5-f9aa-41ad-867b-67c9b10b3d13/content" target="_blank" rel="noopener">Medalla d’Or de la Ciutat Pasqual Maragall i Mira</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/926/0000001396.pdf 0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f PDF Text Text Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Sarajevo, 06 d’abril de 2008 Dear citizens and friends, I feel extremely honoured and also particularly touched to be with you, in this occasion, after so many years of solid friendship, build upon difficult experiences, through years of war and peace. Recently our city, Barcelona, has remembered an historic tragedy, happened 70 years ago, when we were the first city in history to be bombed by air, during our terrible civil war. The helpless population was killed, without compassion during several long weeks, while international public opinion remained silent and paralysed. That was the ominous beginning of a practice that, unfortunately, has become a repeated use for the following wars. Too many and too tragic. When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be bombed, we felt immediately that we should be near you, and try to help you, even with the poor means of a city in front of the armies. That was the beginning of our friendship. From then, we have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom. We learned from you how the difference can become a treasure, instead of being an insurmountable gap. And how the courage of a community is a strength that can face the worst evil. 1 �We want an Europe, even a World, able to learn the lessons of Sarajevo. A World where, first of all, we stop to kill each other, and a World capable to face living together, not only accepting diversity, but understanding its unique value, with such positive and rich benefits. Recently, in the US, the democrat candidate, Barack Obama has delivered a remarkable speech about racism, which is still a division in the American society, and all around the World. I share his vision on that issue, and I am sure that Sarajevians will be forever an extraordinary model for the entire humanity. Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where all the cultures feed each other and are capable to build a new living together, much better than the mere sum of them. Our conviction is that only these cities are possible, so nowadays, nobody can survive enclosed in its identity, without accepting and integrating the other ones. Let me repeat my gratitude to you for the honour that you conferred to me. I feel the most proud citizen of that world. Thank you, Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Abstract A summary of the resource. La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Sarajevo Maragall Mira, Pasqual, 1941- Guerra Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/925/0000000927.pdf b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21 PDF Text Text Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Palau de Congressos de Barcelona 28 de març de 2008 Estimats amics i amigues, D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot cor. És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina. Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui. Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba! Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat, per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero, un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa. Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida, desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per alguna cosa. Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí. Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos. Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans d’arreu el món. Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat. Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat. Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots. �Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI. Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga coneguda. Tindreu aviat notícies meves i del projecte. Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat. L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!” Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna malèfica serà vençuda. Bona nit! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs per la Gala Català de l'Any 2007 Abstract A summary of the resource. Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Barcelona  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- El Periódico Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/910/0000000678.pdf 9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280 PDF Text Text Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat 11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat (Salutació a les autoritats i assistents) Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes, rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu. I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga, davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden, dialoguen!” Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la llibertat. Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de 16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida. El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió. Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig 1 �valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord. Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai. Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran orgullosos. El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la “Meseta”. Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals del Mar i del Bosc. Tot semblava possible. Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918, la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra mundial. Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts. Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya, Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya, Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica. Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho estaria per arreglar el món seria excessiu. En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors. Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie". Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies. 2 �I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució del seu Estat. Tot arribarà. La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que estats. Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa. I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n derivarà la nostra felicitat. En absolut. Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses; Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n cansa i es retira amb els calés de la venda; Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser l'any 7 del segle passat; Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un país competitiu; Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de realment nou i rendible; Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la recerca inicial que els va crear; Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament; Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora; Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens faran rics i no a l'inrevés; Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a tot arreu es donen; 3 �Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació Catalunya/Europa que estem creant; Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris; Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric. De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues, dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país, gràcies Catalunya! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat Abstract A summary of the resource. Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Medalla d'Or Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Relation A related resource Publicat a Gencat.cat: <a href="https://web.gencat.cat/ca/generalitat/accio-govern/premis/medalla-or-generalitat/guardonats-medalla-or" target="_blank" rel="noopener">Guardonats amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Cataluny entre 2000 i 2009</a> Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya:&nbsp;<br /><a href="https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=395223" target="_blank" rel="noopener">DECRET 190/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira.</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències