9
10
713
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf
3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
pl. Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Telèfon 402 72 98
, Fax 402 71 06
INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA
Dia:
10 de juliol de 1997
Lloc: Auditori del CCCB
Hora: 13'00 h.
ORDRE D L'ACTE
12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será
rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona.
Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr.
José Luís García Delgado, rector de la UIMP.
Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual
Maragall, Alcalde de Barcelona.
13'40 Recepció.
14'30
Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que
formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la
UIMP a Barcelona.
�Ajuntament 4/11 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaidia
(1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà.
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE
L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL
PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT 1 EL
DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT:
ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ
GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ
INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA
MÁASTRIGHT- I QUE
RECOLLIA EL TRACTAT
INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL
LLARG DE LA CONFERÉNCIA
EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR
SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA
I
LES
LES
COMPETÈNCIES
CIUTADANIA
CONI'I 131S.EQB
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'AlcaIdia
RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES
ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES
ADMINISTRACIONS
TINGUIN
UN
MILLOR
CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES.
EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA
ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT.
AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES
CONSIDERACIONS:
- D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL
CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS
D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR
LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE
PROXIMITAT.
- DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS
MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT
QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER
DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I
COMPETÈNCIES.
CONFIBIS.EQB
2
�Ajuntament 41) de Barcelona
TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS,
LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ
DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS
(L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL
DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT
DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE
VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O
DE COHESIÓ SOCIAL.
AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL
PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD
FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN
EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN
CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE
VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA
REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA
DEMOCRACIA.
NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR
PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR
(POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA
COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA
ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN
CONF1 BIS.EQB
3
�Ajuntament \\„/„/ de Barcelona
Gabinet de l'Arcaldia
CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO.
DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA
SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS
COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR
MOTIVOS DE EQUIDAD.
AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS
POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE
REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD
SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE
DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES
PREMISAS:
1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA
REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y
CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL
FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU
MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO
COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE
CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO
Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN
MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS.
�Ajuntament .11) de Barcelona
2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA
Gabinet de l'Alcaldia
COMPLETAR EL
CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA
CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL
ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE
DE
AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA
GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y
SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE
TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY
LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA.
EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA +
SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN
DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR.
DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS
CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO"
QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO,
AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA
QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL
CONTROL DE LOS CIUDADANOS.
CONFIBIS.EQB
5
�Ajuntament
de Barcelona
MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA
FÓRMULA.
2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN
EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA:
COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST
CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA
UNIÓ EUROPEA?
ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA
ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS
D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA
DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE
LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ.
ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE
LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA
EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE
GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL.
DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI,
O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA
CON l' I BIS.GQB
6
�Ajuntament 401 de Barcelona
Gabinet de i'Mcatdia
IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I
DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS
CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA
VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA.
L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES
VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ
COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ
SOCIAL. ÉS IMPORTANT,
CAL, POTENCIAR LA
PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I
POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL
DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT
EL PRINCIPI DE PROXIMITAT.
SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE
LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN
APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE
ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA
ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN
RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE
TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS
AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES.
o
�Ajuntament
\ de Barcelona
TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS
CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES
MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR
SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA
DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA
EUROPA CERCANA.
UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA
EUROPA
EFECTIVA
POLÍTICA
Y
ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY
ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA
COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA.
PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I
DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL
REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES
INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER
DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA
FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE
"CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS
DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN
VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ
SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES
�Ajuntament /
de Barcelona
INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES
EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT,
RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN
D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ
DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE
GOVERN I ADMINISTRACIÓ.
COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES
ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA
MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES
DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE
REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR
D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I
REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA.
DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES
VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL
CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT
INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN
EL PROCÉS DE LA UNIÓ.
ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA"
DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA
CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA.
CONFIBIS.EQB
9
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN
DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES
DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ
ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA
PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE
ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA
QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL
DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS
POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA
SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ
SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS
DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC
D'UNIR ELS POBLES.
CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU
TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE
LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL
PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA
COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA
MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE
REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ,
AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE]
SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ
I
CONFI BIS.EQB p
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ
DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS
ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT
SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS
ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL,
LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA
L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA.
EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER
ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE
COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I
OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS
A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA
ÁREA.
3. ROL DELS PODERS LOCALS:
AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA
DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA
APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS
REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS
CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaldia
S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0
L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN.
DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR
EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS
DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES
CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS
CIUTADANS.
S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS
LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I
AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES
AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN
ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL
TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I
CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I
ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ
LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN
EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE
VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A
NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA
UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE
CONFIBIS.EQB 12
�Ajuntament 41
de Barcelona
Gabinet de rA)cafdia
TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES
EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS
CIUDADANOS.
CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER
ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA
EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS
INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS.
4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE
BARCELONA EN EUROPA:
PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE
BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA
CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE
PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA
NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE
COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO
GARANTIZADO.
POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y
PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS
CONF I BIS.EQ13 1
3
�Ajuntament te de Barcelona
Gabinet de P,Idca}áia
HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL
ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA
SU
INTERNACIONAL
PARA
GARANTIZAR
CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO
ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA.
EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST
REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER
DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN
OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE
BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS
RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA
COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT
D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN
PER
LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI
ASSEGURAR L'IMPULS.
BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A
TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de PA)caldia
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE,
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA
NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE
LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN
LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE
L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ
D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA
CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS.
CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES
POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI
EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O
CONF I BIS.EQB 1 5
�Ajuntament
41)
de Barcelona
Gabinet de l'Alca/dia
UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN
D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA.
D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES
INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP
QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR
PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN
LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS
CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL
MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ
D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL
PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM.
1
CONF I BIS.EQB 1
6
�Ajuntament 41 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I
INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ
TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS.
BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS,
DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI,
CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL
BENEFICI PROPI I COMÚ.
1
5. CONCLUSIÓ:
LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ
MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE
UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE,
SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y
RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS
REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS
CIUDADANOS.
LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS
DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL
PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS
CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS
CONF 1 131S.EQB
1
7
�Ajuntament
•
de Barcelona
ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA
UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE
SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA
EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL
ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA
COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES.
MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4433
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Model social
Acció política
Territoris
Subsidiarietat
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf
f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.7.97
GUIO
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (EQ)
Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la
Fundació General Universidad Complutense de Madrid
De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde
pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la
Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als
aspectes següents:
- L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es
desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu
és Miguel Ángel Alario.
- L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació.
- Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i
dels periodistes dels diferents mitjans.
- Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs.
- A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia,
haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs.
-A
les
1
'Educació i Estat del Benestar, moderada per
Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari
general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad
Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal
de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de
Religiosos de Enseñanza.
- En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen:
Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda.
Ernest Lluch.
P. Díez Chavero (UGT).
J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE).
Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra)
Luís Martínez Noval (diputat PSOE).
Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia).
José María Fidalgo (CC.00).
COMPLU.EQB
�Ajuntament 4\ de Barcelona
^/
Gabinet de l'Alcaldia
José Antonio Griñán (Diputat PSOE).
Arturo Gil (Vicepresidente CEOE).
E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat).
Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida).
M. Pimentel (secretari general d'Ocupació).
Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón).
G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento)
- En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos
d'estiu.
2
COMPLU.EQB
�LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS
Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de
la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los
retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto
de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la
vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social.
Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera
revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la
socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay
que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que
defender.
Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u
opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar
social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio
punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como
representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en
Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997.
Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del
Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en
Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo
que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido.
En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que
integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos
�socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta
situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las
teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o
el fin del socialismo, entre otras cosas.
En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la
expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que
acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony
Blair.
Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las
regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré
referencia más adelante.
El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya
tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó
íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas
coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho
mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer
aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados
electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no
comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan
humanista en el sentido antiguo.
Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo
está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que
el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión
monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de
veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había
convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar
2
�o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que
nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien.
Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la
reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse.
Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima,
que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de
comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema
dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa.
Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión
social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la
Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros,
como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard.
La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de
la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino
porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede
parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está
empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El
primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su
discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso
anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos.
Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer
imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no
cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un
momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el
mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y
no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España,
durante el periodo 1982 -88.
�Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los
mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice
global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse
buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas
en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y
que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron
que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las
mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a
algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más
seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo
illón de empleos y un millón de
laboral, de modo que se crearon un
demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que
reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen.
Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección
española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha
dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en
la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de
Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle
Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y
la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el
dilema de Jospin.
Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su
promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es
decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria
en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los
franceses.
4
�Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de
tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que
se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si
bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero
se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que
escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá
más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su
programa, aunque yo lo conozco perso
'mente y quizá esto influya en mi
parecer.
Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha
estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González,
en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi.
No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata
francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al
mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de
Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política
socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto
a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue:
"La única identidad regional en Francia es
rancia".
Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más
jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no
sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la
democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos
de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad,
que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas.
Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de
París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la
necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera
�resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los
conoce.
El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más
informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es
que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta
sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario
adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente
y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el
pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica.
{
Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta,
5
empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy
emocionante para mí, Italia.
El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en
Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente
provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino
del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera
reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el
centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde
a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda
incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la
izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha
pueda adueñarse de ellos.
1
Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la
derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la
izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de
causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda.
�En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979.
Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una
encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente
desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en
Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se
pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce
meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El
27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de
centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%.
En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una
encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un
incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret
Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el
criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles
eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad
ciudadana es un problema real de la gente.
Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los
barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de
los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las
estadísticas, se quejan más en esta materia.
Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más
criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si
hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a
raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia
la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad
monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o
menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de
que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya.
�Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera
del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen,
sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren
dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en
dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben
olvidarse del Estado.
Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la
crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los
problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre
otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto,
más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la
izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia
una estabilidad y unas esperanzas.
Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo
pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo.
En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de
acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No
sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del
bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos
países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos
socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes
nacionales con variantes sectoriales. No > e puede pretender un modelo único.
Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica,
una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá
europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son
pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o
desaparecer.
�Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener
que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por
tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de
carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas
clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la
tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la
sanidad, pero no como gobierno, sino como partido.
Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer.
Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido
liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX
eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas.
Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de
cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho
referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que
es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me
resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal
viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje.
Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que
sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la
alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se
trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y
acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales
(mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una
desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una
constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no
es.
�El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace
bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del
mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un
sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger
montura. No se puede ir en otra cosa, ni p
' n un Rocinante de madera, ni en un
tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema,
existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno,
quien interpreta el interés general y las fallas del mercado.
La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo.
f
Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado
tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se
deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos.
Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo
montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones.
Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una
segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual
las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete
europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería?
Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de
caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo
europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es
la sociedad.
¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno?
Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en
el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de
las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en
un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus
lo
�competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las
ciudades las que actúen.
Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio
principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la
cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los
municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades
autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy
pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como
Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población
inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de
regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto,
actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente.
Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá
decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el
tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras
palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea
es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe
hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se
ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo
establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo
que los Estados no puedan hacer.
Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo
único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal
americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados,
las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más
complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los
Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades
autónomas, y dentro de ellas, los municipios.
11
�Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en
virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera
parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de
la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo
que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad.
Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este
principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la
proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir
proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con
equidad.
Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de
ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin
olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz.
Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un
tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se
pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una
redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que
redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren
para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado.
Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la
proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se
debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el
principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende
que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se
tiene que justificar, y no al revés.
12
�¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos
imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la
representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere
esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por
ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es.
Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no
tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora
todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para
hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado
grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de
decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política
exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en
Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio
sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es
que Europa debe intervenir o decir algo al respecto.
Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener
que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha
pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a
existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización
del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con
igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores
aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra
í
merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano,
siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no".
Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse
en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener
esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles:
13
�"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos
conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema".
Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase
política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta
clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto
de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos
pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión
dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les
devuelven a la sociedad, como ciudades,
4omo
pueblos, como regiones, todo lo
que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados.
Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de
que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros.
No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue
en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas
españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea
previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de
las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además
el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino
propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un
lenguaje responsable y europeo.
Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana
desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el
auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la
humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo
hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el
ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los
t
intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la
14
�distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una
distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el
Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar
social.
Muchas gracias.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4432
Title
A name given to the resource
Conferència dins del cicle <em>Los retos del estado del bienestar</em>: La vigencia de las políticas socialdemócratas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
San Lorenzo de El Escorial
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Política
Govern
Gestió pública
Model social
Acció política
Socialdemocràcia
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1525/19970625d_00770.pdf
f088a191229df3ddd3b116e1a9a3cd11
PDF Text
Text
Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 25.6.97
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Pla Estratègic de Rubí. Conferència "Les ciutats del 2000"
De cara a la confèrència "Les ciutats del 2000" es fan avinents els aspectes següents:
- La conferencia tindrà lloc al teatre municipal La Sala de Rubí.
- Ordre de l'acte.
-
20:00 h: presentació de l'Alcalde a càrrec d'Eduard Pallejà, alcalde de Rubí
20:05 h: conferència a càrrec de l'Acalde
20:50 h: tancament de l'acte amb la intervenció de l'alcalde de Rubí
21:00 h: roda de premsa
- Pla Estratègic de Rubí.
- La conferència ve precedida per la reunió del Consell Estratègic, que aprovarà el Pla
Estratègic de Rubí.
- A partir de l'aprovació del Pla es constituirà l'Associació Pla Estratègic de Rubí,
integrada per institucions i entitats rubinenques.
- Òrgans:
- Comitè Executiu
- Consell Estratègic
- Objectiu central:
- Fer de Rubí una ciutat moderna i equilibrada productivament, amb especialització
industrial en sectors emergents, que requireixin mà d'obra especialitzada, integrada
activament en el marc de la Regió Metropolitana, mitjançant una transformació i
millora urbanística que potenciï la seva qualitat mediambiental i que impulsi una
projecció i una millora més gran de la seva imatge exterior.
RIJ131.GBR
�SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI EN
AQUEST TEATRE QUE HA ESTAT L'ESCENARI
PRINCIPAL DEL PROCÉS ' QUE HA CONDUÏT A
L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RUBÍ.
VULL, EN PRIMER LLOC, FELICITAR-LOS A TOTS PER
AQUEST ÈXIT, QUE HO ÉS TANT PER L'ESFORÇ
COLLECTIU EN L'ANÀLISI; DEL PRESENT I LA
DEFINICIÓ DEL FUTUR COMI PEL SEU RESULTAT: EL
SEU OBJECTIU, LA SEVA AMBICIÓ.
HE VINGUT AVUI A PARLAR, A REFLEXIONAR EN VEU
ALTA SOBRE LES CIUTATS DEL 2000, SOBRE EL
FUTUR DE LES CIUTATS. UN FUTUR QUE TÉ TRES
REFERENTS QUE COMENCEN A FORMAR PART DEL
PRESENT:
- LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES,
- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE I
- LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA.
�EL MÓN ESTÀ VIVINT UN MOMENT ('INTENSA I
RÀPIDA TRANSFORMACIÓ. ,EL D,E ENVOLUPAMENT
DE LES NOVES TECNOLOGIES,Cé LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT VERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GL ALItZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT EN RA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QIUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PERÒ
ENCARA ESTEM MOLT LLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÀ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUIN$ SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
�- LA
GENERALITZACIÓ DE
LES
NOVES
TECNOLOGIES
EUROPA
VIURÀ
EN
ELS PROPERS ANYS
UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS QUE VA IMPULSAR EL SEU
VICE- PRESIDENT AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VENEN 'A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MÉS DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER dENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS 1 EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÀ
INTENSAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
t
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
�L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTÈNCIA BARATA DE LA INFORMÀTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ,
MANUFACTURA
ROBOTITZADA,
TOT
LA
AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDÈNCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
PERMANÈNCIA EN UN LLOC ESPECÍFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS.
�UN PAPER DECISIU TANT PER LA SEVA APORTACIÓ
DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM
PER LA SEVA CAPACITAT D'IIIJTRODUIR L'ELEMENT DE
CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLUPAMENT
DE QUALSEVOL INDÚSTRIA.
APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
BARCELONA HA
TELEVISIÓ
ÒPTICA.
I
SERVEIS TELEMÀTICS PER FIBRA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS, QUE
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FiBRA ÒPTICA.
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÀ UN DELS BÉNS MÉS V ALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÀSICA i ER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT ECONÒMICA.
�- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE
EL SEGON ELEMENT QIE DETERMINARÀ LES
CIUTATS FUTURES SERÀ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTÀNCIA AL MEDI NATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRINCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONOMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES:
- PRIMER DE TOT HA DE SR UNA CIUTAT DENSA I
POLICÈNTRICA, ATÈS QUE AQUESTA FORMA
D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES RURALS,
ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I
MINIMITZA LA DEPENDÈNCIA DELS COTXES.
�- EN SEGON LLOC, HA DE SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE I LA DIVERSITAT.
- TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE I PARTICIPATIVA, ON LA SALUT I
LA JUSTÍCIA SIGUIN DISTRIBUÏDES
EQUITATIVAMENT.
- EN QUART LLOC, LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL
FUTUR HAURIA DE SER (NA CIUTAT ECOLÒGICA,
QUE TORNÉS AL MEDI AMBIENT TOT ALLÒ QUE LI
PRENGUÉS.
AQUESTES DUES SENSIBI .ITATS, TECNOLÒGICA I
AMBIENTAL, ESTAN DONAN
PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA C
NDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATÈRIA PRIMERA ELS
CIUTADANS I ELS SEUS CONEIXEMENTS, LA SEVA
CREATIVITAT I INICIATIVA.
�I 7tES INDÚSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA dJVÍŠÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES^PÉf1Z A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZO S PER A INDÚSTRIES.
LA
TECNOLOGIA MULTIMÈDIA
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
DESTINADES A DESAIXER, LA QUAL COSA
DONARÀ A LA CIUTAT N T E IXIT MÉS DIVERS I AMB
SUPE OSADO, EL QUÈ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES I MAS BASADE EN LA COMUNITAT.
L
ACTIVITATS
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN
A MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
EN AQUEST CONTEXT, PODEM INTUIR UN NOU
MODEL DE CIUTAT QUE SERÀ EL D'UNA GRAN URBS
AMB PETITES CIUTATS EN L SEU INTERIOR I EN LA
QUAL L'ACTIVITAT QUOTIDIANA ESTÀ PROPERA A
L'HABITATGE.
�AQUEST PATRÓ PERMETRÁ REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM D'ENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POL . L9CIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGyRETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERTITZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET ÓUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONtENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCI )NS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TEN IR UNA VISIÓ INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SEC ORS SOCIALS.
- LA GLOBALITZACIÓ DE L ECONOMIA
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONQMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DI RECTAMENT.
�QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUTTS A
LLOMBARDIA EN UN MOMENT DE CRISI ES PODEN
RECUPERAR QUAN ARRIBA L4A BONANÇA ECONÒMICA
A BAVIERA O A L'ALCARVE. QUE EL BON
FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ
PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EllJ LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT DEL PRAT 1
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLÈS DEPÈN DE
LA REGENERACIÓ DEL RIU BSÒS.
CAL DONCS, DUR A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÈ ESTIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERI AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
D'AMPLIAR EL SEU CAMP D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÒMICA.
�EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA
QUE ESTEM IMPULSANT, AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ, VA EN AQUESTA
DIRECCIÓ.
D'ALTRA BANDA, ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE !_ES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VE. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÀ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS
PER LIDERAR ELS CANVIS.
�LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA
LÍNIA DE SORTIDA ARROSS E GARAN UNA LLOSA QUE
IMPEDIRÀ EL SEU DESENVOLUPAMENT I, EN EL
MILLOR DELS CASOS, EL SAU MARGE DE MANIOBRA
ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN
ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE
FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
ALGUNES CONCLUSIONS SORGEIXEN D'AQUESTES
REFLEXIONS: LES CIUTATS HAN DE TENIR i
MANTENIR LA CAPACITAT DI GENERAR PROJECTES,
ÉS A DIR, HAN DE PRENDRE ILA INICIATIVA.
DIENT AIXÒ NO ESTEM NOMÉS INSISTINT EN LA
REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPALISME, SINÓ
IDENTIFICANT LA QUE MOL1 PROBABLEMENT SIGUI
LA CLAU DE VOLTA DEL FUT J R DEL PAÍS I D'EUROPA,
QUE IMPLICA TANT ELS f• JIVELLS SUPERIORS DE
GOVERN O ADMINISTRACIp COM LES PRÒPIES
CIUTATS.
�EN UN MOMENT EN QUÈ DETERMINATS MODELS DE
DESENVOLUPAMENT URBÀ ESTAN EN CRISI, EN QUÈ
ES VIU UN CERT DECLIVI DE LES ACTIVITATS
INDUSTRIALS EN ALGUNES REGIONS
METROPOLITANES, LES CIUTATS HAN DE REFERMAR
I REFORÇAR EL SEU VALOR PRINCIPAL, QUE ÉS LA
CAPACITAT DE CONCENTRAR CONEIXEMENTS,
D'AGLUTINAR ELS AVENÇOS I LES INNOVACIONS PER
SEGUIR ESSENT L'INDRET AMB MÉS OPORTUNITATS
DE PROGRÉS.
TOT I QUE LES CIUTATS SÓN INDISCUTIBLEMENT EL
PRINCIPAL VALOR I EL FONAMENT D'EUROPA, EL
PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE LA
UNIÓ EUROPEA NO HA TINGUT EN COMPTE LES
POTENCIALITATS DE LES CONCENTRACIONS
URBANES. LES CIUTATS, I TAMBÉ LES REGIONS, HAN
DE DEIXAR SENTIR LA SEVA VEU EN L'ENTRAMAT
POLÍTIC I INSTITUCIONAL EUROPEU. S'HAN FET
ALGUNES PASSES EN AQUEST SENTIT, I LA CREACIÓ
DEL COMITÈ DE LES REGIONS N'ÉS UN EXEMPLE,
PERÒ ÉS INSUFICIENT. PER CANVIAR LA TENDÈNCIA,
SÓN LES CIUTATS I LES REGIONS LES QUE HAN DE
(PRENDRE LA INICIATIVA.
�AQUESTA INICIATIVA PASA PER FOMENTAR EL
PROPI PROGRÉS DE LES CIUTATS I LES REGIONS.
SERÀ
AIXÍ,
ASSUMINT
LES
PRÒPIES
RESPONSABILITATS, COM IACONSEGUIRAN ESTAR
MÉS BEN REPRESENTADE I SER TINGUDES EN
COMPTE ,
PRENDRE LA INICIATIVA VO DIR QUE LES CIUTATS,
D'UNA BANDA, HAN DE SER SUFICIENTMENT
FLEXIBLES PER ADAPTAR- E PERÒ TENINT CLARS
ELS OBJECTIUS.
D'ALTRA BANDA, LES CIUTATS HAN DE CREAR
VINCLES DE COLLABORAC Ó I CONSENS ENTRE
ELLES I AMB EL CONJUNT DEL
TERRITORI.
BARCELONA I LA SEVA REGÓ METROPOLITANA SÓN
UNA REALITAT EN LA QUAL /TANT LA GENERACIÓ DE
PROJECTES COM LA VOLUNTAT DE COL LABORACIÓ
TENEN UN REFLEX EVIDENTI. AQUESTA VOCACIÓ DE
COORDINACIÓ ÉS EL QUE ENS PERMETRÀ ORIENTAR
AMB GARANTIES EL REPTE UROPEU.
�ELS INGREDIENTS QUE TENIM SÓN ELS MILLORS, ÉS
A DIR, UNA CIUTAT CENTRAL COM A REFERENT
FONAMENTAL, UNS MUNICIPIS METROPOLITANS
I UNA VOLUI+T DE COORDINACIÓ
POTENCIALMENT EXCEL-LIEINT. LA MANERA DE
COMBINAR I FER VALER AQ ESTS ELEMENTS TÉ UN
NOM: ELS PLANS ESTRATÈGICS.
DINÀMICS
BARCELONA HA DEMOSTRAT LA VALIDESA DEL
MODEL DE LA PLANIFICACI1 ESTRATÉGICA I TOT EL
QUE Hl HA AL DAMERA: COMPLICITAT,
COLIABORACIÓ PÚBL1C-FI RIVAT 1 LIDERATGE
INSTITUCIONAL DES DE L'ÁM BIT LOCAL.
AMB LA PLANIFICACIÓ ESTRATÉGICA IDENTIFIQUEM
PROBLEMES, NECESSITATS I OBJECTIUS. DE LA
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGI A SORGEIXEN ELS
PROJECTES 1 SE SUPEREN E1LS REPTES
RUBÍ ADOPTA ARA AQUESTA DIRECCIÓ. RUBÍ BUSCA
SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA, 1 AMB EL PLA I
L'ASSOCIACIÓ QUE AVUI NEIXEN TRIA LA MILLOR
OPCIÓ PER FER-HO.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4431
Title
A name given to the resource
Les ciutats del 2000. Presentació pla estratègic de Rubí
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre La Sala, Rubí
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Globalització
Competitivitat
Acció política
Model social
Rubí
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf
036f7f390acc257ae10faed2b5a27248
PDF Text
Text
Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97
(versió corregida)
Molt Hble Sr. President, Sr President de
I'Im~titut,
Sr Secretari General de 1' Academia
Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO,
Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que
van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix
el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la
Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la
República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a
l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el
passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al
propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i
després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els
anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al
seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat
que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el
Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el
restabliment
Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem
mai. Pero en aquest moment, és
absolutame~t
necessari rememorar per un segon 1' any
1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar
quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en
1
aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del
Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja
El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també,
han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les
academies en aquest moment
IECPMM
�Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat
un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una
pregunta legítima.
Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no
en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible
de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per
descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant
hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país
com Suissa, que simplement van administran! una bona situació
O bé si necessitem
grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i
dictaminar sobre el nostre present.
I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses ,
refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs:
la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim
preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el
catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la
necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en
front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la
revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han
hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud
excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha
esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat
coses certes
I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny,
i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis
individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si
identítats i diversitat son el mateix.
IEC.PMM
2
�1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish
Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world
is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will
be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in
Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which
were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the
United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten
billion possibilites we have"
That is the question that the President of the Generalitat
was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures
for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as
diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse".
We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether
diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as
identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of
diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider
toda y
The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the
common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something
that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as
such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste
is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv.
!
~
~
Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari
General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat
Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de
ciencia, d'história i de música.
Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut
també
IEC.PMM
3
��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!.
Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores
1
senyors,
autoritats,
Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i
i
amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i
per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres.
En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut.
El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en
particular en el camp de la llengua i en el
sen~t
més estricte del mot de la catalanística,
pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts
altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses.
Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust,
"the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la
mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer
¡
l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer
les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia,
per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí.
També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a
President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual
abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de
qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la
'
mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós
en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important,
i
que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la
IEC.PMM
4
�gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90
anys.
Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha
de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M.
Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota
una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur.
Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer
tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració
i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic,
com una mena
d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió
d'iniciatives, de gent que té ganes de fer
COS'fS,
de creativitat, a tots els nivells i a tot
arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment,
de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo.
Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res,
aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta
iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar
perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer
dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que
!'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de
l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a
fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha
fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O
més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que
estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la
necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida,
globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el
nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització,
i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir
unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans
aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per
raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a
IEC.PMM
5
�firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al
mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa
experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó,
quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar
el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol
i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest
terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a
Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l
j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia,
~
li agreixo de la forma a com ho ha fet,
tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la
tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you
xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la
creativitat, la diversitat i la participació.
Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que
és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero
es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi
hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es
voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et
poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc
aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara
entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no
alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és
"alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix
temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de
identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que
hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens
personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la
defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu),
aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament
intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia
identitat. Pero, professor Castellet, de cara
IEC.PMM
6
a~xó
Catalunya hí ha de fer un esfor9 en
�aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat.
Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes
maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells
anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes
coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i
l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer.
També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la
memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és
molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de
conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a
través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar,
el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt
important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans,
M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot
oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple
d'una cosa molt simbólica del qué hem de
*r
a Catalunya, la Universítat Oberta de
Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la
modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo
;
són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que
a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys,
la seva exemplaritat cívica i patriótica.
1
Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné
1
prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la
pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta
alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es
consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que
no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que
digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat,
encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que
ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i
del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia.
IEC.PMM
7
��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR
í
MANUEL CAStELLET
President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans
¡
Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna
nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona,
mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius
tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura
genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura
exterior.
Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque
com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de
coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>.
Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les
seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la
forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la
dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit
procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo
estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és
una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut
d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop.
Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és
eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!,
com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han
deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un
dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull
referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra
cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al
nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala.
Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la
del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any
1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la
societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any .
L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic
catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una
institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres
numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil
estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren
actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar
amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la
�llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui
coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la
coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la
tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura
catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la
societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i
institucions.
L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació
més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest
l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en
l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus
porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares»,
afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es
representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial
decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació
academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres
de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra,
s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea
d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la
més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del
país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la
comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat
científica.
¡
L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la
diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat
establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que
configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al
mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica
intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les
quals cal vetllar.
La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la
vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats
en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal.
L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les
humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que
serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem
dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els
problemes i llurs solucions.
L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria
estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de
manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris
deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg
entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines
científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg
i
2
�tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li
manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en
consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la
rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg
termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen
actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de
poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són
importants per al futur de la nostra societat.
r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les
deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de
1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres
línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de
catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i
investigacions.
i
La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla
comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i
jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26
de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig,
del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis
Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit,
d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de
normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys,
l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i
lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment,
la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un
estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la
continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de
normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments
governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a
través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la
planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i
la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut
una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament,
el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡
1
!
Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores
en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat
per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder
lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de
transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els
mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua,
més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context
sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes
sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la
legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació
caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb
3
�recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia
d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers
fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la
construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té
l
sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan
dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»?
1
Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben
diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que
J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint
propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell
parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada,
originariament d 'un gruix social ben redui"t.
Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que
l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o
menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el
col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la
!lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la
comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de
Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan
fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra.
l
¡
La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la
!lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet
immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els
l
usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar
1
que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns
usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres
gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida.
Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves
tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu
al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat
aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut
d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja
fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos
productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca
d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en
el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat
de Catalunya, n'és una altra.
Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com
especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per
objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la
cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera
accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén,
obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art,
4
�"-
.
..
la música, les ciencies (naturals i humanes),
més, naturalment, de la !lengua.
d pensament, el dret, els costums, etc., a
1
1
A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de
recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació,
de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel
que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus
documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al
país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la
planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no?
'
És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la
cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de
catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i
cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi
de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les
ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal
ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o
socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la
geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi
ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques,
que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una
Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne
només un.
Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes
d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de
l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca
patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de
dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis
Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a
semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els
Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els
textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat
d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i
documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres
de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen
també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat.
Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i
realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca
Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o
com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de
l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de
l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més
alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de
prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions
5
�organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de
1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i
intel·lectuals.
1
Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a
través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia
Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als
seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador
d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha
d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a
Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos
investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny
de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de
la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca
exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat
científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar
les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda
un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les
academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus
membres han guanyat la confianya de la socie$t.
L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la
comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que
he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests
apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena.
1
6
�LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE
FRANCINE FpURNIER
Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO
l
C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le
Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette
profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre
aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se
joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire
de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur
el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette
importante occasion.
Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous
dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue
des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence.
Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe,
avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la
diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme
1
representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous
ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous.
L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but
de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par
l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration
entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a
I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte
const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes,
c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la
paix"
1
Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus
actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé
le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence
d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes,
ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de
maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien
de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de
fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence
de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui
englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout
chaque individu.
�Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu
jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de
promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur
la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect
mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la
compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au
réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un
processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités,
des
attitudes et des valeurs.
i
Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des
conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée
a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus
importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante
composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de
Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but
d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les
résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport
"Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de
I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres.
Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la
contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y
apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en
décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des
religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes
traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une
réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se
retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui
fait leur richesse
Í
¡
Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le
role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette
Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux.
interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction
d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance,
et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect
de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion
ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que
!'ensemble de l'expérience humaine ne péut
étre exprime par un seul
1
langage" .
¡
Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi.
Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la
culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la
société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable
culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du
11
¡
2
�développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés
fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques.
A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout
dans
le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays
mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont
universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere
explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des
mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et
culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation
tous les aspects de la vie en societé.
a
¡
Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un
modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte,
les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et
UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et
a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la
fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla
démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la
soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques
et religieuses quien sont les expressions 'principales.
a
a
Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique
Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix
et
soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon
fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se
consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au
renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la
promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces
pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les
moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des
acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une
attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce
processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son
travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les
Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les
Organisations
non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions
scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout
part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la
paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche
universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la
promotion de ses idéaux.
Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de
I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e
�a
a
est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme
cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour
les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le
développement et le respect des droits de l'homme et des libertés
fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ».
¡
Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée
généralisée
·
de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une
nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension
s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut
pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont
venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les
différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité
culturelle avec la globalisation de la vie sóciale.
a
Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours
par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux
télévisés nous en donnent les atroces im~ges.
Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et
compréhension mutuelle ?
·
Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot
central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis
acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent
de
toute société moderne.
1
l
Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel,
notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la
Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la
communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention
du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la
propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance.
1
Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents
projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la
tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du
cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété
Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit
dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les
écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public.
q
La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et
appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde,
de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité
d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture
1
4
�d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de
croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas
seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité
politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible
et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ».
Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la
tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque,
vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que
connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues.
L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par
I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la
tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan
s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le
début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de
réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la
justíce et la solidarité.
1
Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des
établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des
organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y
apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se
fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout
spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de
par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de
ce qu'íl a été fait de par le monde.
« Gent amb c1visme
étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en
a la grande salle de la
Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales,
M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son
Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une
féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de
milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la
tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la
tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer
Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a
I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer.
C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant,
plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí.
>> -
1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu
¡
Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en
plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes
mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de
l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des
gouvernements
ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie
!
�integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car
nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de
l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme,
organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de
l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition
de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a
la haine.
L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un
événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la
Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére
fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour
établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits
inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son
caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et
elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le
manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de
notre
monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes
internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque
jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup
avancé en cinquante ans.
a
Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute
la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi
saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la
promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales.
Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons
Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra
l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle
et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de
I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du
renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de
l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi
notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre
circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une
attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels .
En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des
droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux
développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles
qui y sont bien étayées
a
Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier
une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix .
Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut
6
�débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer,
en
agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la
racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table
victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour
prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en
sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la
paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous
faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces
expioits qui passent inaperc;us ».
11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta
l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre
d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re
de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses
moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le
gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ».
11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de
développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix,
suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les
sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne
cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ».
''
En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les
familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au
personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux
artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires ,
sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message
de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils
encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de
solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du
passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire ,
dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les
peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions
encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait
de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre
», « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants
de la Terre ».
a
7
��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE.
ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY
1
STU~E ALLÉN
s·wedish Academy~ Permanent Secretary
··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna.
the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed
it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this.
in surroundings like thes~.
A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav
Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our
spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto
given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius
and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and
1
acadernv.
What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the
·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and
literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art.
choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in
thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is
applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude.
When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of
the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he
looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the
prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc
ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my
main theme has bearing on thern .
Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is
accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the
most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups.
This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source
in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens.
Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They
bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are
videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places.
�. ,;...
1
greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our
good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea.
th~
It is by no means surprising that one of
sixty languages on board is English. But this
language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common
access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly
justified to send another tifty-nine languages along.
In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the
number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains
a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure
guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be
anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we
can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity.
1
But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other
things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad
luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside
down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice
falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to
bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have
been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when
you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread.
Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us.
As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number
of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural
question in view of the fact that every language represents a particular way of
perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are
a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of
consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss
of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights .
In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new
dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the
globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a
renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more
Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a
sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he
maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer.
1
1
Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just
one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the
2
�inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a
non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting
and speaking X-ish banncd ...
Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other
in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation.
The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and.
as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My
answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth
every peseta.
1
In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This
expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an
integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are
spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion
explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it
seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the
Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or
i
one of Dutch and German.
l
l
Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good
taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the
realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural
rrogrammes. etc .
.-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there
knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has
interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole.
lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in
linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed
by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language
banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed
daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the
initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working
along these lincs.
The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means
that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the
general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a
crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is
extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of
natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs.
!
3
�Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite
of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or
tlm frcedom as a self-e\·ident integral
undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg
.._ 1
........
.......
pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel
Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances.
1
Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are
good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of
this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but
currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1
demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are.
1
This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like
Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets.
sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have.
Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these
signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are
quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for
··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer
cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the
tmwilling.
By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor
problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU
lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing
is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless.
Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of
visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you
shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in
your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite
enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the
energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out
your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands.
i
Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation
graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so
with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English
and mathematics, but that is not all.
Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the
demand from the engineering community, he developed to the demand from the
engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including,
4
�among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to
common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference
between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing.
Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this
premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the
family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized
education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led
to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical
practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly
accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics
had to be developed by the originators ofhhe course.
!
l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky,
the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should
like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading.
writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense.
This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be
reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United
Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the
Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and
disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in
from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh
.
instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art.
Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against
what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there
has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is
¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is
the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing
can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real
world - -and. conversel v, whether scienbfic
theories and models can be regarded as
í
artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations
always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another
indication that there is just one culture.
,.r -
.
1
Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies
can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are
products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things
like those discussed here no explosion ou~ht to be needed.
1
.
Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew.
to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in
5
�1
literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as
languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And
all of it presupposes historical insights, i. e. memory ..
1
Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous
bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us
join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic
remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for
a new post: ha ha ha
hah!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4430
Title
A name given to the resource
Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IEC, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Anglès
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Català
Història
Globalització
Acció política
Model social
Institut d'Estudis Catalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf
2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.6.97
GUIA
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"
De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y
- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.
Docutnento2
�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS
�-
EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)
- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.
2
�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-
- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.
ACTIVA.GBR
�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.
EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.
- SIN
EMBARGO,
- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.
4
�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.
5
�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4429
Title
A name given to the resource
Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ocupació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf
482a070828cf222b3d084497cdde1faf
PDF Text
Text
Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL
FUTUR DE LES CIUTATS.
PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA,
DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A
BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN
UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST
SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS
INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN
EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES
IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN
MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE
INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR.
ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE
REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU
DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER
BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS
HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI,
HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE
JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN
LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR
QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE
LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN
CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA.
EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN
TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES
NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER()
CENTELL.JMS
�Ajuntament ‘e de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
/ EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL
VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
�Ajuntament • de Barcelona
\)
Gabinet de l'Alcaldia
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ
FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA
MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
CENTELLJMS
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
_PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS,
TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL
QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA
CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT
NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL
INDÚSTRIA.
BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA
ÓPTICA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
:
EUROPEUS, QUE
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de rAlca)dia
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT COMERCIAL.
EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES
CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE
LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA
CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA
FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES
�Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de ?'A/catdia
RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI
I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES.
EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA
CIUTAT
EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE
PARTICIPATIVA.
AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I
AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS
CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS.
LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES.
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
CENTELLMS
�Ajuntament
1de Barcelona
4
DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA
DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB
ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES
I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT.
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS
CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA
TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR
DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE
HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES
CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES.
EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN
/ URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I
EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA
A L'HABITATGE.
CENTELLJNIS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaidia
AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS.
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
1
LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CENTELLJMS
�Ajuntament *
de Barcelona
Gabinet de l'A/caldia
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE.
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE
LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS.
CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
PER AFECTAR LA
D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ
t
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA.
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR
EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ.
D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I
PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO
SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA
ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU
CENTELL.JMS
�Ajuntament • de Barcelona
DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS,
EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR
LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE
HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS
CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA
GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL
FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT
UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES
CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL
DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT
CULTURAL.
FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES,
INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU.
ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A
TERME L'ANY 2004.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4428
Title
A name given to the resource
Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centelles
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Globalització
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf
d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3
PDF Text
Text
Ajuntament
4w„
de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE
ROSANES,
EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I
MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL
FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A
PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR.
US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB
CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER
ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN
GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY
TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE
ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA.
NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA
OBLIGAT,„
JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS
ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE,
SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT
MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL
L'ANY 1714
IRA
di
•
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT
PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A
ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V
VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE
BARCELONA.
PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA
TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO
EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS
QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL
AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER
BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS
CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS
RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I
DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES.
PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS
CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA
SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT
AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA
A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT
DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1
�Ajuntament 111) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE
PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES.
I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA
QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA
VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE
PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU
PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL
GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL
BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ.
PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA
FESTA.
LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES
D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ
QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT
DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS.
PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS
BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE
FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL
POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE
TANTES 1 TANTES COSES.
�41) de Barcelona
Ajuntament \
Gabinet de l'Alcaldia
VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA
OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I
ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US
SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL
SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE
RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA
AMB CIVISME 1 URBANITAT.
DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL,
PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA
QUE TREPITGEU.
AIXÍ DONCS, QUE
LA FESTA.
SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS
CASTELLERS DE MARTORELL.
VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4427
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Castellví de Rosanes
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Societat
Model social
Castellví de Rosanes
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf
b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947
PDF Text
Text
Ajuntament
411
de Barcelona
\\,./
Gabinet de l'Alcaldia
Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la
Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de
Cornellà (29 de maig de 1997).
IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS;
CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ:
VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN
JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA.
ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL
MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN
POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER
UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA
FESTA MAJOR.
I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE
M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES
COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES.
PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT
DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ
QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN
EL MEU CAS ÉS BEN CERT.
I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN
AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL
HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS
CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS
FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A
BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ.
SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE
L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS
LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS"
CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA
MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB
ELS MUNICIPIS VEÏNS.
TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS
MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE
EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS
ROTUNDAMENT QUE NO.
1
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES
PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI
MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN
GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT
ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE
OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB
LA SEVA PROPIA PERSONALITAT.
CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER
TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO
DIU VERITAT.
ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR
D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN
NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA
CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS
EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA
DE BARCELONA.
AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A
TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN
FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT
MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES.
CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE
CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES
UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA
FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE.
CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN
EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT
ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I
ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS.
VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES
LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A
DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT
QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS
CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I
REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I
ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT,
VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS.
MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS
PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA
RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES.
CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE
2
�Ajuntament •
de Barcelona
HAN PORTAT CORNELLÁ A UN
ENGRESCADOR.
Gabinet de l'Alcaldia
PRESENT
PALPABLE I UN
FUTUR
NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT,
ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU
VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET
VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA
PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE
JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA.
AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA
DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ
PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS
POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI
ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA
ERA CORNELLÀ.
AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS
AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A
L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ,
CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM
PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI
CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX
LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE
GUANYADORS.
AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE
TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR
TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS
PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR
PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE
MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA
NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL.
QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN
ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS
ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT.
I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL
METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS
DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE
CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O
PASSEJAR?
NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR
MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON
EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS
3
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN
LLIGAM NATURAL.
EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT
MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM
DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE
BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL
TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ,
ESPLUGUES I CORNELLÁ.
DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS
CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS
NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ.
1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU
LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN
PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE
CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT
L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT.
EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE
LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS
ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ.
D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS
FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR
ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE
REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT.
ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS
DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A
BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT.
UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT
QUE TOTS TOCAREM.
PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES
PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES
AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA.
M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN
CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA
VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I
PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES
ENTITATS DE LA CIUTAT.
D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL
CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL
CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE
4
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO
PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT.
GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS,
CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES
I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES
EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA
QUE LA CIUTAT US PROPOSA.
FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA
SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI.
CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS.
LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE
BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN
MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA
TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE
TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS.
CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES
DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL
RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE
GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS
DE ROL.
SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS
DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO
DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA.
I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA
ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA
CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA.
DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL
MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA
ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA
PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS
UN PECAT.
CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA
FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA
RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ
AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I
TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM.
CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU
AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL
5
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT
ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN
DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR
DIVERSIÓ.
A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE,
L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL
DE L'OU DE LA FESTA.
ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES,
FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA
RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS
LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA
MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS,
TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA.
CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4426
Title
A name given to the resource
Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cornellà de Llobregat
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Història
Model social
Cornellà
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf
1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
GUI
Per a:
De:
Assumpte:
+
Data: 5/5/97
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB/PS)
Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat.
De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent:
- La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista
Lluís Armet.
L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe
sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el
procés de construcció europea.
- La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que
presidenta de la FEMP.^`
Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la
- L'Alcalde va compar
Unió Europa el 29 d
1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en
Europa com a sistema
, municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals
en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de
Maastricht.
- S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA.
- Ordre de les intervencions
17:30h
Inici de l'acte.
Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los
municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts).
Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre
"Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts).
18:15h
Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o
més precisions.
Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes.
Intervenció dels senadors.
Intervenció dels portaveus.
Intervenció dels ponents.
SENAT2.NBB
�LÓL
Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
\CAr"-'ç
C 'sf‘
(>\
Nova intervenció dels portaveus.
N".
El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert.
De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents:
QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS
MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA
OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE
ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS
ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA.
HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN
LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE
LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA.
EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A
POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE
DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN
DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA
NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA.
UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA
UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS
PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL.
NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD
HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN
MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS
2
SENAT2 NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS,
MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO.
PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES ES DECISIVO.
DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA
CONFERENCIA
LA
SINCERIDAD,
QUE
INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO
HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES
TERRITORIALES QUISIÉRAMOS.
LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO
HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS
GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA
VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO
DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO
ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA
UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY
TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES1
HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE
HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS
CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN
MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL".
UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y
REPRESENTATIVIDAD
DE
LAS
INSTITUCIONES
EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE
LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO
DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE
AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS
3
SENAT2.NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE
REEQUILIBRIO REGIONAL.
PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN
RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL
PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES
TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA
APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS.
EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS
COSTEANDO
LA
REGIONES RICAS CONTIÑUEN
COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE
DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES .
[ p ^^^ole
ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y
MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE
LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA
PARA ALGUNAS
i
CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO
QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES
DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA
POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE
EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO.
EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES,
INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO
MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO
TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD.
DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD
4
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD
INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO
SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD
FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA
AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN.
ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN
SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE
ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN
CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL
DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU
ENTORNO POLÍTICO.
NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS
CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE
CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA,
TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE
(TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS
OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN
UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y
FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS
EUROPEAS)
REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS
REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR
EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS
SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES,
MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE
EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES
YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL
TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE
LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS.
5
SENAT2 NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS
AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA
EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES
GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA
GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE
LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN
SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD.
POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO
DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y
NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU
CAPACIDAD DE ACCIÓN.
CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS
ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE
MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL
MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL
DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE
ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ
QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE.
EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA
INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A
LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS
EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL.
ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS
MECANISMOS
POLÍTICOS
NORMATIVOS
Y
�Ajuntament 41
.\\>
Gabinet de l'Alcaldia
de Barcelona
!
It14.11
INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO
UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN
SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS
CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T
DEL PODER Y DE LAS FACULTADE
"
4
IL„,„
aðaSa:
"hl ■1; . a I a. •
QUE
HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS
ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ
JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN
EL NIVEL REGIONAL O LOCAL .
LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ
SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL
PROYECTO EUROPEO.
EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA
UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS
PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE
LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS
CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE
LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL
TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN
DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A
LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN.
LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA
INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES
IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN
SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA
CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL,
SUPRANACIONAL.
NACIONAL Y
EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN
LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS
A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111
DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA
UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N
LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA
HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A
LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL.
° (1'1'1r)
1
/
t Esi 0 EN
ET
;N Coljj
ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS
MÁXIMO
r
COLECTIVIDADES ezo,4r
REPRESENTANTES
DE
LAS
-1
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS
GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN
EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err.
tí
.1 • " 1 Ilori
LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS
PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1
jt
7
6V147:i
co Po L-/ T7 ¿-11
od es
ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR
ANTE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES
DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN
MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA
MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA
VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y
REPRESENTATIVI DAD.
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE
LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA
PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO
y c n-,,fter
x,.11 i /
by
�Ajuntament
4> de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
UK1
SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL
CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO
QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA
PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES,
PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA
SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA
EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA
INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
iobk; g
E`ÇQ
b
/sW5
EAI Uz
ffi)
MUCHAS GRACIAS.
Pa iL
n.rlb .
.
^o
U--
ftrí-F//,Z1-4
I^1»a n,^ k
tA q
40/tyvNNtoi
hq^za
S i ^ v^^
►.^ Ur>s íóLa
,Gt?R. P RNtiEWVeS
dutÍ
DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv
'
t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^
CLAr^^ic^rn`^N^ ^
ot_ 2à-ír
N,
(1)
^
°^
ac
_
^^^ cÑti c^ e._
.
Itt-3
RM^^
hSCIU
^^
A^.^^
c.^7361d
k-33W
c^ ^r^
C^
^^^
,
Lo cilt
rr_
n____
143
n't)tAA 1,() et)t-- t
,
5N+
S°
<
el)
x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç.
c.^
P/►,,,'
t1. P fycnb
d1-
711-4") i
^v
l -Ott- `^
^
c^
y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215
/t-ú d S
)e-r ¡ vl,t-hCGiz n1-
‘c
cf)411 ust
— Urv Po
Pírt►3Vi
P-os idu77b.vS
t Vl !^v
IE S 7n4-
á ls'y Ámkyy N vTA13 t.:
/-I
Kbt
1.4-7 p4► itf cr1/T
r< Ami/ cc=
wr^
fiSES:7 l'r\)
In v
I,,
ÇIJ
77\ lft
UH F-ebrPstAA
-
13•
9
UN
UN
DV;vCL^T
pc- b'
-t1)' ISuu
Ptv N
ñw `^^ c^ d f obe I
.^
1n^1
v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°,
tc,■ ^^'^
y
t^
^
SENA 2.NBB
l v L rdR-«.
�Ajuntament 0 de Barcelona
SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS,
MAYOR
UNA
IMPLIQUE
ELLO
CUANDO
DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS
NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS
FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS".
A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN
MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL,
UNA
MONEDA
PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN
TENDRÁN
UM
N
MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO
PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD.
PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA
DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO.
DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA
NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE
AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE
FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS
INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO
DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO
TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA
PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO.
10
SENAT2.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4424
Title
A name given to the resource
Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Corts Generals, Senat, Madrid.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Govern
Acció política
Territoris
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf
2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74
PDF Text
Text
Ajuntament
44
de Barcelona
Gabinet de VASealdia
PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE
D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA
CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL"
SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997.
REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS,
AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM,
DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS:
EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL
DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA
DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ
SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ
SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL
CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA
INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE
MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC
NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA
MONETÀRIA.
A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT
CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS
REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN
PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ
TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL
QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL.
1
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT
D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA
CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA
EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ
TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI
PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA.
VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA
UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS
IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA
FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER
DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O
QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS
VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ
NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE.
VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES
POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS
FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS
SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I
AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL
PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES
SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART
DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP
ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT
UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL
REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER.
AIXÒ
2
CARTEUR.PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT
QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM,
PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ
EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER
COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I
NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ
DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN
ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA
DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA
INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ.
SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA
UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA
GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS
ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES
DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS
DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA
UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS
EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA
MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS
MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN
MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI
TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA
LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA
CONTRA EL TERRORISME.
3
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE
LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA
GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN
TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ
DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES
RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA
D'AUTONOMIA LOCAL
I SOBRE LA BASE DELS PROPIS
TÍTOLS DEL TRACTAT.
VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL
PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS
DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA
FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI
POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE
DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL,
DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE
EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO
CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ,
QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS
I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I
ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU
TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT
DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ
DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA
INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS
QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO
S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL
4
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS
ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ.
I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES
REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA
GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT
A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL
SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC,
TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN
GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL
QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS
AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT
SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA
SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO
QUALSEVOL PROXIMITAT.
EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR,
VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE
LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM
PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE
JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS
ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE",
DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I
ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-.
5
CARTEUR PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alca?dia
I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ,
NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ
QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL
DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN
POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT
PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I
NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA
GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO
REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN
INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL
CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ
QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER
GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I
NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ
CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR
MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA.
ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO
HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT
L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS
MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA,
FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE
L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO
TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER
DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE
MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG
SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL
SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET
6
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de f`Aica}dia
POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN,
EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT
AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O
SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES
PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT.
1
DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA
FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX
EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN
L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN
VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ
TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA
DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ).
SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA
CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ
DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES
PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC
CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ
LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA.
NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE
COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER
1
EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1
PRECEPTES CONSTITUCIONALS»
7
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA
TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL
ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS
ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I
CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA
PEL
DISTANCIAMENT
ENTRE
ADMINISTRATS
ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I
PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR.
AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM
VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM
L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA
EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE
EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO
VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR
A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE
PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA,
DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA
REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES
HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES
VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE
MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB
UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE
QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA
QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT.
TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL
SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA
ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT.
8
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •\ de Barcelona
Gabinet de 1'Atcatdia
ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O
SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS
D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP
NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES
DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A
ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A
BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP
NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN
MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES
MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS,
LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT
NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI
L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA
QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15
ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT
DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL
QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA
LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT
AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA
PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL
ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O
LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ
FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA,
PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT
ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS,
O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS
1
9
I
CARTBU R.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de ('A(ca(dtia
O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA
QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT.
TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST
ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT
INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI
QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ
ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA
ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ
SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS
MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU
EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE
POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI
DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES
COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES
ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS
GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT
AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS
"UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN
AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB
EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R"
ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS
NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT.
BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE
SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN
AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN
DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE
10
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de (A(cafdía
LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS
LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I
NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL
L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I
L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN
DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA
L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU
EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT.
ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI,
EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ
A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL
PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ
TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR
TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS
SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS
SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE
EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA
CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST
PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI
TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL,
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC
DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI
HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST
PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL
TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ
QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS.
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatd?a
PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN
PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA
REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE
L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE
5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL
IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL
TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA
SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A
NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I
NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE
VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT
D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL
DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA
REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ
QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN
LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN
COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN
EN LA QUAL VIVIM.
ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT
EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES
PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO
TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL
JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT
PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE
L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA
COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN
SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A
12
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE LA HISTÒRIA VA
OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA
RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT
D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA
SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC
AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES
AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT
SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL
SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA
GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS
SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES
D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT,
MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS
REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR
AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS
QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA
DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT.
VEGADES SÓN
NACIONALITATS
COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR
ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT.
MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A
TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A
EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE
L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN
POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA
SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ.
13
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 4.1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB
EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA
TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA
SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA,
L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON
VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA
DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA
REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA
SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA
SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II
CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL
RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL
NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB
LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ
-PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1
EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA
MUNICIPAL.
VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1
PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA
A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX
DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA
NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ
MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE
SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ
D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA
EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M
COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ
14
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
41
de Barcelona
Gabinet de ('Alcaldia
AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI
CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA,
NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I
MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES
GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE
LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS
D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA
CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A
EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE
TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST
RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT.
BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT
L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL
MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE
1
S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN
IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES
DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS
INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES
IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM
REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL
SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI
ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA
CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT
EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN
-HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES
PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN
NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES
MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN
15
CARTEUR.PMM
�Ajuntament (0 de Barcelona
Gabinet de t'Alcatdia
EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS
VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI,
PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA
CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO.
PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE,
EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS
INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR
DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES
SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR
UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA
A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C,
EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS
ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI
AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA
GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA
D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS
CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES
CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA
CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA
QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA.
EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ
POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES
POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA
DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC.
16
CARTEUR PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA
CONFERÈNCIA,
QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I
L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT
LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES
CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN
ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA
CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS.
MOLTES GRÀCIES.
17
CARTEURTMM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4423
Title
A name given to the resource
Conferència sobre la carta europea d'autonomia local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Autonomia
Unió Europea
Relacions Internacionals
Municipis
Globalització
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències