8 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1536/19971110d_00779.pdf caea723d89e1ab64908b24e465cd8d10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 10.9.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Conferència de l'Onze de Setembre De cara a la conferència de l'Onze de Setembre es fan avinents els aspectes següents: • S'adjunta en annex el currículum del conferenciant, Jordi Nadal i 011er, i el text de la conferencia: Josep Bonaplata, capdavanter delerinier "vapor" barceloní. Desenvolupament de l'acte – La presentació del conferenciant anirà a càrrec el regidor-ponent de Cultura, Joan Fuster. – Està previst que l'Alcalde faci la cloenda de l'acte. – S'ha previst que en acabar l'acte tingui lloc unaofrena de la corporació municipal al Fossar de les Moreres. Se suggereix que l'Alcalde ' convidi als assistents a la conferència a participar-hi. Proposta per a la intervenció de l'Alcalde LA D'AVUI ÉS L'ONZENA CONFERÈNCIA DE L'ONZE DE SETEMBRE AL SALÓ DE CEM T, Q UE IN TITUIDA PER L'AJUNTAMENT EL 1987, HA SDEVINGUT UN ELEMENT MÉS DE REFLEXIÓ SOBRE EL NOSTRE PASSAT HISTÒRIC. AVUI HEM VOLGUT ANAR MÉS ENLLÀ DEL 1714. ENS HEM ENDINSAT EN LA HISTORIA DEL SEGLE XIX DE LA MÀ DE JORDI NADAL. UN VELL CONGUT, VA SER ELL QUI VA SETEMBRE.JMS �Ajuntament \\/' de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PRESENTAR JOHN ELLIOT, QUE ENS VA PARLAR SOBRE LES RELACIONS! ENTRE CATALUNYA I EUROPA AL SEGLE XVI), EN LA PRIMERA DE LES CONFERENCIES DE L'ONZE DE SETEMBRE L'ANY 1987. HEM COMPTAT AMB DIVERSOS HISTORIADORS QUE ENS HAN ILLUSTRAT AMB INFORMACIÓ PRECISA SOBRE LA IMPLICACIÓ DE CATALUNYA A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. EN MOLTES OCASIONS HAN ESTAT ESPECIALISTES ESTRANGERS DE PRESTIGI, TOTS ELLS HISPANÒFILS I CATALANÒFILS, COM JOHN ELLIOT, MICHEL ZIMMERMANN, GEOFREY WALKER, HENRY KAMEN I GABRIEL JACKSON, 1 D'ALTRES HISTORIADORS CATALANS COM N IA SALES, J L, R U JOSËMARIAËEERA O JOSEP mAgiA TORR RIBÉ. LA VOLUNTAT MUNICIPAL! EN PROGRAMAR LA CONFERÉNCIA DE L'ONZE DE' SETEMBRE HA ESTAT LA DE CONTRIBUIR A RESTABLIR LA HISTÒRIA DE BARCELONA TAL T----WM VA SER, FUGINT DELS SENTIMENTALISMES FÀCILS QUE, DE VEGADES, TENDEIXEN A DEFORMAR ELS FETS I D'ALTRES A RECORDAR-LOS DE FORMA NO PROU RIGOROSA. �Ajuntament 411, de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I DINS D'AQUESTA VOLUNTAT TAMBÉ TENEN CABUDA LES CONSEQÜÈNCIES QUE AbUESTS FETS VAN TENIR EN LA HISTÒRIA POSTERIOR DE CATALUNYA. AMB L'AJUT DE JORDI NADAL AVUI ENS HEM VOLGUT ENDINSAR EN UNS ANYS MARCATS PROFUNDAMENT PER LA DESFETA DEL 1714, DURANT ELS QUALS CATALUNYA VA ADQUIRIR LA DIMENSIÓ INDUSTRIAL I L'ESPERIT DE LLIBERTAT I DE CIVISME QUE HAN MARCAT I EN BONA MESURA "----NCARA MARQUEN EL TARÁÑÑÁ DEL PAÍS. JOSEP BONAPLATA VA SER L'INTRODUCTOR DE LA MÁQUINA DE VAPDR A , ESPANYA. VA PROVAR D'IMPORTAR UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL QUE AQUÍ VA QUEDAR ALESHORES PENDENT. ESPANYA NO VA SER UN PAÍS PLENAMENT INDUSTRIALITZAT FINS LA DÉCADA DELS SEIXANTA D'AQUEST SEGLE, I AIXÒ S'HA TRADUTT EN UN RETARD CRÒNIC DEL! QUE TOT JUST ARA ENS COMENCEM A RECUPERAR. BONAPLATA VA PAGAR LES ÇQEQUÈLCIES DE LA SEVA GOSADIA. MAL VISTA PELS TREBALLADORS, QUE 3 SETEMBRE..IMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia VEIEN UN1PERILL EN LA REDÚCCIÓ DE MÁ D'OBRA QUE _.-COMPORTAVA LA NOVA MAQUINÀRIA, LA FÁBRICA "EL VAPOR" VA SER INCENDIADA EL 5 D'AGOST DE TRES ANYS DESPRÈS DE LA SEVA ENTRADA EN FUNCIONAMENT. BARCELONA HA CONEGUT MOLTS PRECURSORS COM EN JOSEP BONAPLATA. DONES I HOMES QUE, SOVINT A CONTRACORRENT I SOVINT ESSENT INCOMPRESOS, HAN BARREJAT L'ESFORÇ PERSONAL AMB VOCACIÓ O INTENCIÓ DE SER ÚTILS A LA COMUNITAT. AQUESTA ÉS LA BARCELONA EMPRENEDORA, LA CIUTAT QUE HA TINGUT LA SORT DÉ COMPTAR AMB HOMES I DONES QUE HAN CONTRIBUÍ-fi DECIDIDAMENT A FER LA CIUTAT I A CONSTRUIR EL SEU1TARANNÁ. AIXÍ VA SER AL SEGLE XVIII I AL SEGLE XIX, AIXÍ AL SEGLE XX I AIXÍ SEGUIRÁ ESSENT EN EL FUTUR. UN PUNT DE COINCIDÈNCIA EL PODEM TROBAR EN TOTS ELS CASOS: LA VOLUNTAT DE PROGRÉS, LA VOLUNTAT D'AVANÇAR, SOVINT A BATZEGADES, PERÓ AMB UNA INTENCIÓ DE MODERNITAT I DE PROJECCIÓ EXTERIOR INNEGABLES. 4 SETEMBREIMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA TRAJECTÒRIA VITAL DE BONAPLATA, QUE AVUI HEM SEGUIT DE LA MÁ DE JORDI ÑADAL, ENS APORTA NOUS ELEMENTS SOBRE LES TRANISFORMACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES QUE HA VISCUT BARCELONA. ES UNA INVITACIÓ A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR I A REFERMAR LA NOSTRA VOLUNTAT DE TREBALLAR PEL PROGRÉS DE BARCELONA I CATALUNYA, AMB LA CONVICCIÓ QUE ESTIMAR EL 'PAÍS SIGNIFICA VOLER-LO MÉS PRÒSPER, PERÒ TAMBÉ MÉS JUST, MÉS SOLIDARI I MÉS LLIURE. US CONVIDO A CELEBRAR LA DIADA AMB L'ESPERIT D'OFERIR EL MILLOR DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRÁCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4442 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Presentació conferenciant. Conferència de l'Onze de Setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Model social Nadal Oller, Jordi Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1535/19970926d_00782.pdf c412cf289a8444c9a3ff021f678d5945 PDF Text Text 26 / CI M9-r ¡^ ♦ y /'^^" At^;ntatret^fi ü ^ 39 S..ñÍ léiltil1 ^ Ref ^ t?r(111179i1. á A ^ de PA^..A{' DE CcyrtiÁ-r A4..^.^A1:i'VE 7PrKl,)AC. MACMIALL SALS ¡Ye C" ^ iv T í;o::urr:wntad: V: 20/10/97 --- Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia VINT—I—SIS DE SETEMBRE DE MIL NOU—CENTS NORANTA —SET, es reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordinària, sota la presidencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual MARAGALL i MIRA. Hi concorren l'Im. Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan CLOS i MATHEU, Eulàlia VINTRÓ i CASTELLS, Maravillas ROJO i TORRECILLA, i Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim DE NADAL I CAPARÀ, Teresa SANDOVAL i ROIG, M. Carmen SAN MIGUEL i RULBAI , Antoni SANTIBURCIO i MORENO, Francesc Xavier CASAS i MASJOAN, Enric`TRUÑÓ i LAGARES, Inmaculada MORALEDA i PÉREZ, Albert BATLLE i BASTARDAS, Josep M. VEGARA i CARRIÓ, Francisco NARVÁEZ i PAZOS, Pere ALCOBER i SOLANAS, Ernest MARAGALL i MIRA, Joan FUSTER i SOBREPERE, Miquel ROCA i JUNYENT, Francesc HOMS i FERRET, Josep M. SAMARANCH i KIRNER, Carme SERVITJE i MAURI, Joan PUIGDOLLERS i FARGAS, Vicenç GAVALDÀ i CASAT, Antoni MARCET i ROCABERT, Daniel FABREGAT i LLORENTE, Anna PAREDES i RODRÍGUEZ, Jaume CIURANA i LLEVADOT, Miquel LLONGUERAS i CAMPAÑÀ, Antoni MIQUEL i CERVERÓ, Joana M. ORTEGA i ALEMANY, Antonio AINOZA i CIRERA, fosé Alberto FERNÁNDEZ i DÍAZ, Emilio ÁLVAREZ i PÉREZ, Marta VILA i FLORENSA, Jordi CORNET i SERRA, José Ramón TOBÍA ï GALILEA, Daniel SIRERA i BELLÉS, Eugcni FORRADELLAS i BOMBARDÓ, Josep PUIG i BOIX; i Agustí SOLER i REGÀS, assistits pel Secretari General, Sr. Romà MIRÓ i MIRÓ, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís MATA i REMOLINS. Constatada l'existència de quòrumlegal, la Presidència, a les onze hores i cinquanta minuts obre la sessió, quelté corn únic punt del seu ordre del dia: PRESA DE CONEIXEMENT DE LA RENUNCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA A L'ALCALDIA DE BARCELONA. La Presidencia, primerament, dóna la paraula al Secretari General el qual llegeix l'escrit següent, de 22 de setçmbre de 1997, que l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira adreça al Consell Plenari: "De conformitat amb el que vaig anunciar fa uns mesos, cm plau comunicar aquest Consell Plenari la meva voluntat de renunciar al càrrec d'Alcalde de la Ciutat. Prego, per tant, a aquest Consell que prengui coneixement de la renuncia i adopti les disposicions necessàries per a procedir a l'elecció del nou Alcalde". Conseqüentment, cl Consell Plenari ACORDA prendre coneixement de la renúncia al càrrec d'Alcalde de Barcelona presentada per l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA. A continuació l'Excm. S. Pasqual MARAGALL i MIRA pronuncia el següent discurs de comiat: cx.10fl7 Reí: V: 20/10i97 �'Senyor Tinent d'Alcalde, senyores Tinentes d'Alcalde, senyores i senyors Regidors, estimats amics. Comencem aquesta sessi i acompanyats per una musiqueta i quan dic musiqueta em refereixo a uns xiulets d'una gent reunida a la plaça que protesta per alguna cosa. Al principi, quan vam entrar Narcís Serra, jo mateix i alguns Regidors que encara queden d'aquell temps,¡ com Truñó, quan arribàvem i trobàvem xiulets teníem una certa inquietud i cl maitcix ha passat a tots els Regidors. Ara, si no els sentim, trobem alguna cosa a faltaii. Agraïm que hi hagi aquesta música que ens ha acompanyat durant molts anys de cOnstrucció de la Barcelona nova. Sota aquesta circumstància, amb aquest ambient, amb aquesta música de fons que és la música, el soroll¡ la vida de la Ciutat, us vull dir, una mica solemnement, una mica emfàticament, que una esperança recorre Europa i aquesta esperança es diu devolució, no revolució. Devolució de poder a la gent, als pobles, a les cultures, a les ciutats, com es vg dir aquí el dia del Pregó de la Festa Major. Un altre nom d'aquest vent, d'aquest vent esperançat, és la igual dignitat de tots els governs elegits, i de tots els elegits; des dels diputats europeus fins als regidors, des del Consell Europeu fins al Consell Municipal i, m'atreviria a dir, en el futur fins al Consell de Districte quan sigui elegit. Igual dignitat de tots els governs elegits democràticament i de tots aquells qúe els formen. És també en nom d'aqueta igual dignitat que puc interpretar quin és el moment millor per a considerar conjplert el meu contracte amb els ciutadans; i us ben asseguro que els ciutadans ho han entès. No tinc temps d'explicar–vos com ho sé; ni vosaltres, tampoc l'obligació d'escoltar–me gaire estona sobre això. Però ho sé. Els ciutadans m'han dit aquests dies, de moltes maneres diferents i amb molts matisos diferents, que consideren bona i rodona, subratllo rodona, la tasca feta, la contribució municipal al canvi que Barcelona, ella mateixa, ha fet. Dic contribució perquè és això potser ni tan sols en la major part; però hem el que nosaltres hem fet: contribuir]-hi, • anat bastant d'acord amb els que l o han fet quasi tot: els ciutadans, els barris, les organitzacions no governamentals,' les empreses, els professionals i artistes i les escoles de la Ciutat. Vosaltres, Regidores i Regidors, hi teniu molt a veure i us en dono les gràcies, en nom de la Ciutat que jo interpreto en aquest moment; i les altres Administracions, també amb l'ajut' que hi han aportat: no haguéssim fet res si no hagués estat per l'ajuda que hem tingut, en moments molt crucials, de Felipe González i de Jordi Pujol, ho dic pel seu nom,Éde la Generalitat i del Govern de l'Estat. Però ara és moment molt especial en què, més enllà d'aquests primers agraïments i d'aquestes primeres paraules de situació d'on som, qui som i què hem fet, vull adreçar uns agraïments que sótj de rigor, però que són del cor també. En primer lloc, a l'oposició. Miquel i els teus, el vostre mèrit ha estat molt considerable. Crec que aquests anys hem construït, es pot dir amb orgull després d'un període llarg, una Corporació municipal que ha creat un estil, una escola i una tradició, una llei no escrita, com les angleses, que són les bones, la qual difícilment ningú no podrà vulnerar a pa rt ir d'ara. Una llei no escrita basada en el >tespecte, en la circumspecció, no en l'excés de retòrica, i en la duresa i, al mateix t mps, en l'amistat i la consciència dels interessos generals, la convicció que majoria iiminoria han de col . laborar en aquelles coses que les superen per esdevenir fenòmes de ciutat, molt assenyaladament en aquests darrers anys en els quals ha estatl possible d'aprovar la Carta, d'aprovar un gran projecte per al 2004 –del qual després sentirem a parlar en el discurs més important d'avui, que és el de Joan Clos– i d'aprovar l'escut. És a dir, en els fets i en les formes. Miquel, i els teus, és el teu mèrit. Però hi ha també la teva responsabilitat, que jo t'he de recordar avui. Abans de plegar empermetràs de fer–ho. Digues no a la petita guerra que, segurament, alguns dels que Ve volten, no tots, et demanaran de fer. Digues no o Rcc CY.10,97 V: 20/10/97 �digues sí, tant se val; però això no serà el més important. Dignes sí , en tot cas, a la gran guerra. La gran guerra no és guerra, és una gran amistat ï una ampla amistat dels qui volem una Barcelona gran i de progrés i dels qui volem una Catalunya no dividida. Digues sí a això, perquè la gent ho espera. Albe rt o Fernández Díaz, el teu mèrit rau en la forma elegant, crec i t'ho he d'agrair, amb què has dut el grau de poder de decantament que la mecànica electoral ha posat en tu, el qual és molt important en aquesta Casa, en el Parlament del Parc de la Ciutadella, directament o indirectament, i també, decisivament, a Madrid. Jo et diria que aquest poder que tens aquí a Barcelona i a Catalunya el transmetis a Espanya; i et demanaria dues coses: Primera, que catalanitzis el teu Partit, com Narcís Serra fcu amb Felipe González ï el PSOE; que el civilitzis en el bon sentit de la paraula, en el sentit català de la paraula. Segona, i això és una mica llarg i un pensament que desborda les persones d'Alberto Fernández Díaz i de mi mateix: que contribueixis a una desjudicialització de la política del País allí i aquí. Mira, aquí a Catalunya -ara m'he de remuntar històricament- les relacions entre la política i la justícia han estat decisives políticament i han acabat essent decisives en tots els sentits. A mitjan de la República es va aprovar una llcí d'esquerres, bla Llei de contractes de conreu, que donava als parcers i als masovers la raó, i va! ésser dictaminada pels millors professionals del País. No era pas una Ilei pa rt idista, sinó que era una llei ben fonamentada. Dones bé, aquesta Llei va ésser recorreguda per la dreta davant del Tribunal de Garanties Constitucionals i en aquell punt 1 hora Catalunya es va dividir, Espanya es va condemnar i la República va coniençar a morir perquè es va trencar el consens fonamental sobre el qual s'assentava la legitimitat democràtica i republicana. Doncs bé, això hauria pogut succeir també ara fa uns anys i t'he de dir amb orgull que l'esquerra de Catalunya que hauria pogut fer el matcix no ho va fer: en el moment en què s'aprovaren les Lleis d'ordenació territorial, que no tren del camp, sinó niés aviat de ciutats i comarques, l'esquena catalana de la mà de Raimon Obiols, tot i estar-hi radicalment en contra, decidí no recórrer al Tribunal Constitucional. L'argument fou: no podem tornar a una situació comf la que es va produir amb la Llei de contractes de conreu; no podem demanar que algú des de la constitucionalitat espanyola ens arregli un assumpte intern, per tant, no hi anirem. Ja saps que en els anys trenta el Tribunal donà la raó a la Lliga i aquí començà el trencament. L'esquerra, ara, no va voler-ho fer. Això ho cito com a exemple del tipus de judicialització que jo crec que s'ha repetit en altres instàncies massa vivcs i massa properes perquè jo ara aquí els doni un valor en un discurs que vol ser necessàriament allunyat de la batalla política diària; però crec que ja m'entens. Ara he de parlar dels meus, però abans de parlar dels meus vius he de parlar dels meus morts. En aquesta Casa, la gent hi ha deixat la pell; quasi diria que han triat el moment de deixar-nos. Josep Maria Serra i Martí i Maria Aurèlia Capmany van aguantar l'un fins a les eleccions, que va contribuir decisivament a guanyar, i l'altra fins a la presa de possessió que va presidir aquí mateix, ja pràcticament sense cabells, sense l'última energia. Quan dies abans li vaig dir: "Maria Aurèlia, vols dir que no t'hauries de posar perruca"; cm va contestar:"Que et creus que només els homes poden ésser calbs?". Fou Maria Aurèlia fins al final i va presidir, com ella va voler, aquell Plenari de presa de possessió. No sé de cap altre govern, i no ho dic en demèrit de ningú, on la vida personal hagi quedat tant marcada per la vida política en el bon sentit; i, per tant, no conec una Casa política niés digna que aquesta. No la conec. El mateix Regidor Pujadas va morir amb les botes pràcticament posades d'exrcgidor recent. Altres simplement han deixat la Casa, però, no ens posem tant tràgics, hi segueixen d'amics Ret: CP.10/97 V: 20/10/97 �. Ref : fidels: en Germà Vidal, en Torres, en Valls, l'Ainaud, en Fargas, en Borrell, que és noticia aquests dies perque finalment ha aconseguit fer els seus habitatges de lloguer a preu reduït, l'Olmedo, l'Audet, per no csmentar els que han estat o són Consellers, als quals les obligacions anomenadcs superiors cls han de pesar molt, lógicament. Uns altres han plegat o canviat de lloc, fins i tot, acceptant una disminució del seu nivell perquè la Casa, la causa, tal corn jo la interprctava, així ho exigia i els en dono les gracies. Tampoc en això he vist coses similars fora d'aquí. La política és una Iluita d'egos, a voltes sórdida i a voltes Cómica. Ho és per força. No es que els polítics siguin difcrents; és que es posen en un joc on això és així. Ara he de parlar deis meusíaliats. I be, en aquesta política que consisteix tant tant a empassar-se gripaus i veure qui riu darrer, Déu n'In do els gripaus que s'han empassat els aliats, i Déu n'hi do els gripaus que ens han fct empassar; però a "trancas y barrancas" que no sé si és un català gaire correcte, peró es molt gràfic, hcm anat fent, any rera any, una olivera. Pui g que els mitjans ho diucn així, rendim-nos-hi al final de l'escena, cosa que a mi no m'agradat mai. Una olivera que no ha anat malament, i aniria encara millor si el PI i l'arbre del qual es un esqueix, poguessin fer alguna cosa semblant a un empelti No sé si en botánica això es possible, però us asseguro que anirem millor. Les oliveres poden quedar nanes, poden morir de glaçades, com passà, cm sembla, cli 1956, i fins i tot es poden arrencar per manca de subvencions europees i nacional per fer-hi gira-sois com de vegades passa, tristíssim espectacle. Peló aquesta és sólida. Aquest estiu hi ha hagut un pugó negre no se ben bé si es deja així- que no es pot matar amb res, peró que es pot treure gratant amb l'ungla, i al final Polivera dóna olives. Jo pcnso que això es pot fer. Joan Clos, que és de pagès mal que li psi, de pagesia metropolitana, això sí, en sap molt farà créixer lentament i 'segura l'olivera barcclonina. L'oposició en dirá maldats, les maldats pertinents, pera l'olivereta del 1980-1982, será olivera vella en cl 2002, dins o fora de l'or del poder o de la majoria. Jo cree, jo desitjo, que a dins. ¿Té relació tot aixó amb la política catalana i ami) la política espanyola, com es diu? Dones, menys del que us diti aquests dies, amb la catalana tan excessivament personalitzada aquests dies i aquestS mesos, peró hi te alguna cosa a veure; en tot cas, amb respanyola més del que es pugui pensar, peró no és ara el moment de fer-hi esment . Ara m'he d'adreçar al President Pujol el qual vaig convidar a venir, però que avui m'ha enviat uns mots per dir que no venia, que no ho trobava escaient, que no podia. I al President Pujol U rae de dir una de freda i una de calenta. El President Pujol no ha sabut reconeixer plenaMent la importancia de Barcelona. Se li fa la boca petita quan en parla. Catalunya, quel és model curopeu en la primavera devolucionista que estem vivint, dcu molt a Pujol, Moltíssim; peró deu molt, també, a Barcelona. Dit això, Pujol té raó quan, tot comptat i debatut, diu que hem collaborat, uns i altres, en bcnefici mutu i hem obtingut bonsl resultats. És ccrt. Ell ha estat el gran President, potser no tan el gran govcmant en Vopinió d'alguns, entre els quals cm compto. Eh l ha estat el gran President d'aquest peíode únic. Ara només Ii demano dues coses: un pensament per a la generació anteriór a la seva; i un altre per a la posterior a la meya, és a dir, per a la futura i posterior a ell: Que reconcgui el deute que té contret amb Tarradcllas, tot i els greuges lògics en política, i que l'imiti en el dialcg franc i sovintejat amb els Alcaldes. T'arradellas -ho sé per persones interposades com Quim Nadal, Narcís Serra, Toni Farrés- era una persona que estava len contacte permanent, ni que fos telefónic, amb els Alcaldes. Que entengui que Catalunya i Barcelona poden prescindir perfectament de nosaltrcs; és mes, que han de prescindir de nosaltres si cis models de Catalunya i de Barcelona, deis quals tant es parla a l Italia, a Gran Brctanya i arreu d'Europa, no volen CP.1097 �quedar per sempre mes com a anècdotes d'un tcmps i d'uns personatges. Ara és l'hora de la generació deis Clos i deis Nadals deis Nadals no metafóricament, sinó fisicament, n'hi ha més d'un de Nadal— deis Macias i deis Pujals. A Joan Cios, vull agrair—li , la seva amistat i el seu ajut durant aquests anys. Ara assistirem a l'explosió Clos: jo en serè, a distància, un espectador apassionat. Les últimes paraules van ara per a aquells que van merèixer les meves primeres del 2 de desembre de 1982, que no sabien, pobres, que els queia al damunt: la familia, i els am íes fidels a qui, de bell antuvi, vaig mencionar aleshores una mica alegrement. Potser intuïa confusament, però en el fons en realitat ignorava fins a quin punt haurien d'esser les víctimes d'aquesta teatralitat devoradora que fa de l'Alcalde l'objecte d'intensíssimes i normalment breus relacions critiques o efusives, i destrueix, alhora, tata relació íntima, tota privaticitat, l'amabilitat àdhuc, les oportunitats deis próxims, espavilats a part, que senipre n'hi ha. Regracio, d'altra banda, aquells que francament, en nom del sistema, recelen de l'entorn de l'Alcalde; i confio que els amics s lhauran vist compensats peri la joia de compartir les gestes amb les quals la Ciutat ens ha regalat aquests anys. Ara he de parlar, millo heu de permetre, de la familia ampliada. Aquests dies penso molt en Narcís Sena i Raimon Obiols, perquè són la meya familia. Raimon Obiols va fer la força política amb a qual varn arribar aquí. Narcís Serra li va donar l'ambició de govem i la imaginació i una molt especial capacitat de connexió amb els esperits mes vius de la Ciutat: no nomes amb l'èlit, també amb els barris i amb les organitzacions no govemamentals. En tot cas, la lliçó de l'un i de l'altre era connectar amb gent de tota mena, peló gent :d'alguna manera selecta, desvefilada a l'autentic repte de la Ciutat, fer—ne un lloc de comunicació sense illes, sense barreres i de qualitat. Aquesta és la reflexió que cm permeteu. En aquesta Ciutat i en totes les ciutats, la miseria i la riquesa contaminen el scu territori, s'eixamplen i es blinden com els hoscos, que fan sempre el scu sotabosc más dens i mes defensiu a la vora del camí o quan seis talla. Dins la ciutat, espontániament, la miseria i la riquesa tendeixen, també, a fer el mateix, a créixer, a táncar—se, blindar—se i posar una frontera; peró la ciutat és justament el confiad d'aquest procés: la ciutat barreja, neteja i digereix diversitat i la converteix amb dialeg i igualtat. Malauradament, no ho fa sense un llindar; no digereix problemes en dosis infinitcs. D'aquestes coses només en sabem dues o tres de clares: una, que si la ciutat deixa de digerir, de barrejar i posar en contacte, es bloqueja i decau; una altra, que si, al contrari, troba la força i l'enginy suficient per seguir empassant noves informacions per difercnts que siguin, creix i s'enriqueix; i que la formulació d'actituds sobre aquesta materia ha d'ésser molt cauta i molt previnguda perque, altrarnent, acedera o exorbita aquests processos d'assimilació o d'atrinxerament defensiu i de bloqueig. Mireu: una de les coses mes importants que han passat en aquesta Ciutat ha estat la manera com Joan Clos primer, i després Xavier Casas —que no és de pagès sinó d'Olot, que és ciutat— amb els doctors Spagnolo i Manzanera, van anar desactivant la pesta de l'heroïna senSe aldarulls i sense sorolls, 110 per un gust especial per la discreció, sinó perquè aquest mal no vol soroll, perquè també aquest és un mal que contamina el territori i allunya els qui el tenen, i cal tenir coratge i discreció alhora, paciencia i determinació. Aquest és un coratge que es pot predicar; malfieuYos d'aquells que prediquen coratges massa obvis. Aquesta sí que és una confrontació autentica en la qual els ciutadans ens juguem tot el que som; i aquesta confrontació, l'estem guanyant. Clos la va comengar a guanyar i els seus collaboradors segueixen fent avançar les nostres línies: ja no se'n parla tant, ja no hi ha tanta delinqüència lligada a aquest fet. Els delictes 4 la Barcelona progressista i antiautoritària que predica en Juan, han baixat un 50%, mentre que a l'Anglaterra de Tatchcr pujaren un Rct: CP.10/97 �50%: no us estranyi, dones, que Toi y Blair canti "Barcelona" amb la mateixa alegria amb què ho féu Fredy Mercury. Són fets. Us parlo d'aquests temes perquè justament no en parla ningú i són els més importants. I en parlo també perquè estan relacionats amb el moment més difícil que, personalment, hem viscut la meva família i jo en el curs d'aquests quinze anys: la mort del meu germà Pau el 21 dO maig de 1994 a Pcrccamps, sobre la qual la injustícia infiltrada dins la justícia ya fer una de les seves. Aquest va ser el moment pitjor que nosaltres hem passat. Vull pensar que la Ciutat està venjant aquest dolor nostre i de tantes famílies per tal com està essent capaç d'avançar en les línies de la prevenció efectiva i de l'assistència discreta i eficaç en comptes dels decrets altisonants i de les actituds emocionals que no duen enlloc; i no cm comparo amb cap altra Ciutat. Encara en aquest punt vull dir a Joan Clos ï al seu cquip i a tots els Regidors i Regidores una altra cosa en la línia de fer retrocedir en la Ciutat i a través de la Ciutat els problemes de la humanitat: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món; que si Argèlia peta però el Raval s'arregla, hi ha esperances per a Argèlia; i Per descomptat, que si podem ajudar a plantar palmeres a Alger, que està, per cert,p a cinquanta minuts d'avió d'aquí, com hem fet la setmana passada en què, de manera=curiosa i paradoxal, es varen plantar palmeres de l'Institut Municipal de Pares i Jardins al port vell d'Alger, que volen refer, millor, perquè d'aquesta manera, a més, elssproblemes que tindreu per a transformar el Raval en un dels barris millors, minvaran. No dic que aquesta sigui l'única manera de millorar o d'arreglar el món, n'hi ha d'altres: hem vist aquí fa molts pocs dies la contribució de persones excelses Gom ara Menuhin, hem llegit Havel i hem vist l'exemple de la mare Teresa de Calcuta. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer que el món millori, però les ciutats hi poden contribuir arreglant—se i demostrant que les altres necessitats també es poden resoldre i això comença en els carrers concrets, en els barris. Segueixo demanant: la solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals només s'erradicaran si les ciutats són progressives i les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies que són els barris de la ciutat progressiva. Gràcia, per exemple, és un barri on això pot succeir per l'empenta d'uns i altres, particularment del sector privat i dels serveis de benestar social de la Generalitat i nostres, del Districte. Seguiu endavant per aquest camí i el món us mirarà amb més interès encara. Vaig arribant al final. Me'n vaig, ja ho veieu, molt tranquil, tranquil•líssim per la feina feta i pels que la seguiran fent, sobretot per aquests: hi confio del tot. Barcelona no pararà: aprovareu ld Carta, fareu el Segon Congrés Municipalista pendent des de fa seixanta anys, impulsareu des de Barcelona la regionalització de Catalunya. Us ho demano, tot això. Aconseguiu que aprovin la Carta que hem aprovat aquí d'una forma exemplar i que iaixó no trigui massa. Tracteu de fer el Segon Congrés Municipalista, perquè canviarà Catalunya. Impulseu des de Barcelona la rcgionalització de Catalunya, cosa que vol dir que impulsen l'Ebre i el Pirineu, no només la Regió metropolitana, sinó també l'Ebre i el Pirineu, que s'ho mereixen. Expliqueu, poseu en pràctica el Pa te industrial, que tothom pugui veure que hi ha implicats trenta—cinc municipis, tres universitats, tres organitzacions empresarials, les dues grans centrals sindicals que, a més a més de tractar sobre el salari, les causes d'acomiadament més o menys car, segons això que els diaris en diuen la flexibilitat, la mobilitat i la competitivitat, estanc discutint sobre una altra manera de crear més ocupació, que és abocar bona informació en el lloc adequat i en el moment oportú i fer—ho sobre la base d'una tercera variable que permet moltes equacions i que és el salari indirecte, el salari social, els equipaments, el temps de treball i el temps i cost c Reí: CP.10,97 �del transport. És molt diferent lluitar per un salari digne en condicions de rigidesa en els serveis públics, locals o metropolitans o de transport, per exemple, fer—ho en una situació en la qual un obrer sense canviar de sou pot anar de casa seva a la fcina, que està a l'altra punta, en un altre municipi, en vint minuts menys de temps. A aquest obrer se'l pot convèncer fàcilment que faci algun sacrifici en algun altre sentit, però si a la taula només hi ha sous i acomiadaments, malament, és molt difícil. Bé doncs, tireu endavant el Pacte industrial qie presideix un gran personatge, Joan Major, elegit l'altre dia, i que ens fa molt forts, jja que som tota la Regió metropolitana a donar exemple. Us asseguro que a Europa¡s'ha viscut des del punt de vista teòric i acadèmic —ara jo hi vaig, justament, a aqu4sts terrenys— el model de Prato i del professor Becattini, que va dissenyar un conepte bàsic, acadèmicament parlant, que és el del districte industrial, adoptat pels annericans cn les seves anàlisis d'economia espaial. Doncs bé, ara allò que la gent està mirant no és Prato, ara la gent està mirant Barcelona i, concretament, les àrees metropolitanes i la seva capacitat de generar creixement. Igual com des del punt de vista federal i des del punt de vista de la devolució la gent està mirant Catalinya i així ho fan Lombardia, Escòcia i arreu del món, us dic que, des del punt de (vista del desenvolupament en el territori i de la creació d'ocupació, la gent està mi grant experiències com la de Barcelona, encara que no sigui l'única, i espera molt del /acte industrial. Tireu—lo endavant. Expliqueu als catalans com es fa un pla estratègi: aquí l'hem fet. Contribuïu des de Barcelona al nou Pacte cultural que s'anuncia, (lo s'albira, que es veu venir i està al caure. Tireu la fibra òptica per tot i feu de Barcelona una ciutat no només amb metro, sinó també amb fibra òptica, que són les dues condicions d'un territori ric i capaç de créixer. Bé, demà a les dotze seré al Campidoglio per a la presentació de la meravellosa plaça de Michelangelp que hi ha al costat de l'Ajuntament, penjada en diagonal sobre Roma, neta i polida fesprés d'una colla d'anys de treballs: hi vaig com a President del Comitè de les Regions, cosa que seguiré essent fins a finals d'any. Tractaré d'oblidar una mica Barcelona, però en algun lloc del nieu cor hi haurà un xip connectat amb la meva Ciutat i amll vosaltres per sempre més." Els aplaudiments rubriquen les paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira. No havent—hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i vint minuts. Rcf: cx.lo,v7 v: 2o/loim � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4441 Title A name given to the resource Discurs de comiat de l'alcalde Pasqual Maragall. Acte de presa de possessió de l'alcalde Joan Clos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Catalanisme Acció política Barcelona Maragall, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1534/19970919d_00781.pdf 96bcf65b8785ae24f4983bb43c066cd3 PDF Text Text Proposta de paraules de presentació del pregoner, Lord Yehudi Menuhin. �A BARCELONA, LES FE$TES DE LA MERCÈ HAN ESDEVINGUT UN SÍMBOL D ENCONTRE I CONVIVÈNCIA. I LA MÚSICA, EN TOTS ELS SEUS ESTILS I MANIFESTACIONS, ÉS UN ,DELS MOTORS PRINCIPALS D'AQUESTA FESTA CIUTÁDANA. I HO ÉS PER LA RECONEGUDA UNIVERSALIrTAT DEL SEU LLENGUATGE I PER LA SEVA CAPACITI\T D'APROPAR POBLES I CULTURES PER DAMUNT IDE LES FRONTERES I DELS INTERESSOS D'ESTAT. TANMATEIX, NO US VAM DEMANAR QUE LLEGÍSSIU EL FREGÓ NOMÉS PER LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL D'UN GENI DEL NOSTRE S1GLE QUE ALS 4 ANYS REBIA CLASSES DE L'ALESHORES PRIMER VIOLÍ DE L'ORQUESTRA SIMFÓNICA DE SAN FRANCISCO (LOUIS PERSINGER), QUE AMB 7 ANYS COMENÇAVA LES SEVES PRIMERES ACTUACIONS PÚBLIQUES, I QUE TRIOMFARIA A PARÍS NQMÉS AMB 10 ANYS, TOT INICIANT LA SEVA CONSAGRACIÓ COM A SOLISTA ARREU DEL MÓN. �LA VOSTRA BRILLANT cbARRERA ARTÍSTICA I LA INTENSA ACTIVITAT CREATIVA -TANT COM A SOLISTA, MESTRE, MECENES O DIRECTOR, 1 IMPOSSIBLE DE RESUMIR EN POCS MOTS- NO US HAN AÏLLAT EN CAP MOMENT D'ALLÓ QUE HA PASSAT AL MÓN, DELS FETS I DELS PROTAGONISTES De LA HISTÒRIA DEL NOSTRE SEGLE. HEU ESTAT TESTIMONI DIRECTE DE LA PERSECUCIÓ DEL ROBLE JUEU, DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I DE LES SEVES TRISTES CONSEQÜÈNCIES A EUROPA, DE L'ASCENS I LA CA GUDA DEL NAZISME, DE L'APARICIÓ DE LA GUERRA FREDA, DE LA CONSTRUCIÓ DE BARRERES 1 L'ESCLAT DE MÚLTIPLES CONFLICTES BÈLICS ENTRE PASOS I CIUTADANS D'UN MATEIX PAÍS. EN LA VOSTRA AUTOBIQGRAFIA TITULADA VIATGE INACABAT, US MOSTREU COM UN HOME CULTE, VITAL, SENZILL, D'ESPERIT OBERt I CURIÓS, ESPÓS, PARE 1 AVI FELIÇ, FIDEL A LES ARRELS I CIUTADÀ DEL MÓN, GENERÓS I COMPROMÈS iNMB LA MÚSICA, L'EDUCACIÓ, LA POLÍTICA, ELS PROJECTES HUMANITARIS, EL MEDI AMBIENT, DEFENSOR DE4S VALORS HUMANS, DELS �IDEALS DE CONVIVÈNCIA I DE LA NO DISCRIMINACIÓ RACIAL. ÉS PER AQUESTA GRAN QUALITAT HUMANA QUE NO ENS HA DE SORPRENDRE QUE ENTRE LES INNUMERABLES DISTINCIONS ATORGADES PER GOVERNS I ENTITATS DE TOT EL MÓN, LA UNESCO US NOMENÉS AMBAIXADOR DI BONA VOLUNTAT. I SÓN TOTS AQUESTS ALTRES ASPECTES DE LA VOSTRA PERSONALITAT ELS QUE DONEN PLE SIGNIFICAT A LA VOSTRA INTERVENCIÓ D'AVUI. TENIU LA PARAULA, MESTRE MENUHIN. ��Proposta de paraules de l'Alcalde de cloenda en el Pregó de la Mercè. �EN NOM DE L'AJUNTAMENT I DE LES CIUTADANES I DELS CIUTADANS DE BARCELONA US AGRAEIXO LORD MENUHIN QUE HAGUEU ACCEPTAT PRONUNCIAR EL PREGÓ QUE MARCA L'INICI OFICIAL DE LES FESTES DE LA MERCÈ. LES VOSTRES PARAULES HAN ESTAT EL PRÒLEG IDONI PER A AQUESTS DIES QUE BARCELONA, COM CADA ANY, CELEBRA A TRAVÉS DE LA PARTICIPACIÓ, L'EMOCIÓ COMPARTIDA, EL LLEURE I, SOBRETOT, LA CULTURA. ENS HEU EXPOSAT -MÉS ENLLÀ DEL QUE REPRESENTEU COM A FIGURA IRREPETIBLE DINS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA- ELS VOSTRES IDEALS I EL VOSTRE COMPROMÍS QUE COM A CIUTADÀ DEL MÓN MANTENIU I HEU MANTINGUT AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA PER ACONSEGUIR LA PAU I L'ENTESA ENTRE ELS POBLES, I ENS HEU FE1I CONÈIXER LES VOSTRES PROPOSTES PER AFRONTAR ELS REPTES DE LA CONSERVACIÓ 1 MILLORA DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ. �SENS DUBTE, I NO NOMÉS DES DE LA VOSTRA DEDICACIÓ A LA MÚSICA, EXEMPLIFIQUEU L'ESPERIT DE CONCILIACIÓ I TOLERANCIA ENTRE LES CULTURES. ÉS UN HONOR, DONCS, PER NOSALTRES QUE A MÉS A MÉS HAGUEU ACCEPTAT DONAR EL VOSTRE SUPORT TOTAL AL PROJECTE DEL PRIMER FORUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004, QUE CONFIEM QUE LA UNESCO ADOPTARÁ SOTA EL SEU PATROCINI. TAL I COM EXPRESSÀVEU EN LA CARTA EN QUÉ EM COMUNICÀVEU AQUEST 1 SUPORT -I QUE AVUI APROFITO PER AGRAIR-VOS PÚBLICAMENT- "ÉS ESSENCIAL I URGENT TROBAR EL CAMí CAP A LA PAU A TRAVÉS DE L'ENCONTRE. ENTRE LES CULTURES I D'UNA EDUCACIÓ QUE ESTIMULI AQUEST INTERCANVI TOT PROPORCIONANT UNA NOVA DIMENSIÓ QUE TRENQUI ANTIGUES ACTITUDS DE TEMENÇA I AGRESSIÓ I L'IMPULS DE DOMINAR ELS ALTRES." SENS DUBTE, COM HEU ESMENTAT A L'INICI DEL PREGÓ, UN ALTRE MÚSIC UNIVERSAL, PAU CASALS, TAMBÉ S'HAURIA SUMAT A LA INICIATIVA QUE �BARCELONA PROPOSA A LA UNESCO I AL MÓN PERQUÈ, COM NOSALTRES, COMPARTIR PLENAMENT L'ESPERIT QUE LA IMPULS1A: PROMOURE LA CULTURA DE LA RAU AMB LA FERMA CONVICCIÓ QUE AQUEST OBJECTIU VA MÉS ENLLÀ D'ACONSEGUIR UN MÓN SENSE GUERRES. HEM DIT SOVINT QUE S01\11 CONSCIENTS QUE LA RAU VERITABLE NOMÉS SERÀ POSSIBLE SI SABEM ENFRONTAR-NOS EFICAÇMENT A PROBLEMES COM LA GANA. LA POBRESA, LA MANCA DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS O A LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI AMBIENT. ACONSEGUIR-HO SUPOSA PROTEGIR I GARANTIR ELS DRETS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS, PROMOURE LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ ENTRE LES PERSONES, ACTUAR CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, EDUCAR EN LA LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL RESPECTE MUTU. ES TRACTA, TAL I COM HEIJ DIT, DE REPTES QUE S'HAN D'AFRONTAR DE MANERA GLOBAL, JA QUE CONSTITUEIXEN REQUISIliS INTERDEPENDENTS PER ACONSEGUIR UN MÓN MÉS JUST. �BARCELONA VOL DEMOSTRAR UN COP MÉS LA CAPACITAT DE LES CIUTAiTS PER TEIXIR LLAÇOS DE SOLIDARITAT I ASSUMIR COMPROMISOS EN UN REPTE QUE AFECTA TOT EL PLANTA. HEU POSAT CATALUNYA CQM A MODEL DE POBLE QUE HA SABUT ACOLLIR ALTRES CULTURES ALHORA QUE HA PROMOGUT UN RESPECTE I ENRIQUIMENT MUTUS ENTRE ELLES. VOLDRIA AFEGIR QUE PER A BARCELONA, DEFENSAR LA IGUALTAT DE LES PERSONES NO ÉS NOMÉS EVITAR DISCRIMINACIONS PER RAQNS ÉTNIQUES, RELIGIOSES O DE NACIONALITAT, NO ES REDUEIX A COMBATRE QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE RACISME O XENOFÒBIA. LA IGUALTAT DE DRETS VA MÉS ENLLÀ DE GARANTIR UNES CONDICIONS DE MIDA DIGNES PER A TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE VIUEN A LA CIUTAT, EN OCUPACIÓ, HABITATGE, EDUCACIÓ, SALUT, CULTURA O SEGURETAT CIUTADANA. �LA IGUALTAT IMPLICA ASUMIR ESPONTÀNIAMENT LA DIVERSITAT, LA SEVA RIQyESA, INTEGRAR DE FORMA NATURAL LA DIFERENCIA. COM HEU DIT, EL FUTUI1 DELS DIFERENTS PASOS D'EUROPA I DEL MÓN PASSA PER LA CONFIGURACIÓ DE MARCS DE RELACIÓ I I* SOLIDARITAT ENTRE ELLS, ON LES MINORIES PROTEGIDES, I IGUIN RESPECTADES I LA MULTIRACIALITAT I LA MULTICULTURALITAT VALORADES COM A FONTS D'ENRIQUIMENT. LA VOSTRA PRESENCIA FiEFORÇA LA VOLUNTAT DE BARCELONA PER TAL QUE LES FESTES DE LA MERCÉ SIGUIN LA MILLOR CAIXA DE RESSONÀNCIA DELS PRINCIPIS DE TOLERÁIMCIA I CONVIVENCIA, I CONSOLIDIN ENCARA MÉS UN VALOR QUE LA CIUTAT JA HA FET PROPI I QUE yÓS HEU ESMENTAT EN EL VOSTRE MISSATGE: LA INTGRACIÓ. �AMB AQUEST ESPERIT CO VIDO TOTHOM A CELEBRAR LA MERCÉ. US CONVIDO, MESTRE MENUHIN, A SORTIR AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT PER DONAR INICI A LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4440 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Lord Yehudi Menuhin. A càrrec del primer tinent d'alcalde, sr. Joan Clos. Proposta de paraules de l'alcalde Pasqual Maragall de cloenda en el pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Drets civils Model social Acció política Barcelona La Mercè Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf 82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8 PDF Text Text Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 15/9/97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Constitució del Consell Ciutadà de Supon. Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde : US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES. A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN POGUT SER ENTRE NOSALTRES. PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR. L sEu-sup T rn 2 2 SET. 1997 20 -9 1DG �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Atcaldia PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl EREU ALGUNS DE VOSALTRES. LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY, DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI, YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU SUPORT, EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA. 2 2004-9.IDG �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ DE CENT PER ENDEGAR UN DE SETEMBRE DE CONSELL DE SUP S VAM REUNIR AL SALÓ RAN PROJECTE. VA SER EL 19 86 QUAN VAM CONSTITUIR EL T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987 UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA OLÍMPIC. L DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS, DIU "ENDAVANT, SOM-HI!" HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN 3 2004-9 IDG �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004 SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL SALT AL NOU MIL.LENI. EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL FUTUR. LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT. LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 4 2004-9.IDG �Ajuntament • de Barcelona ESTIC SEGUR QUE CULTURES PASSARÀ Gabinet de l'Alcaldia EL FÒR M UNIVERSAL EL DARRER EXAMEN DE LES I LA CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ LA EMPENTA DEFINITIVA. QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT. A TOTS, MOLTES GRÁCIES. 5 2004-9 1DG � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4439 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Globalització Competitivitat Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1532/19970830d_00778.pdf 33c774c5bbcd6374549ce3cce1200d2e PDF Text Text 9(e_16 -fe- 11-& lickjAr( ClYctuforrA30.07. AMICS, AMIGUES, JA FA MOLTS MESOS QUE EL VOSTRE ALCALDE, EN JORDI VALLS, EM VA DEMINAR QUE PRONUNCIÉS AQUEST PREGÓ AQUÍ, EN El+. MATEIX SALÓ ON L'ANY 1892 ES VAN APROVAR LES BASES DE MANRESA. QUE L'ANY 1986, ABANS DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR EL_ imvt-Ifíokj CENTRE DE MEDICINA ESPORTIVA DEL CONGOST) IttAtOvirafir A tzT) shv'ef JUNTAMENT AMB EN JOANI CORNET. EN AQUELLA VISITA VÀREM PARLAR DE MOLTES COSES. VÀREM PARLAR DE COM VINCULAR MANRESA AL PROJECTE OLÍMPIC. 1, EN AQUEST IMATEIX SALÓ, VÀREM TRACTAR DE LA POSSIBILITAT DE FER UNA CELEBRACIÓ CÍVICA DEL CENTENARI DE LES BASES as).9\..77, AAP liAjoGt4 DE MANRESA. RECORDO tk.AU (Adt8 I'd1/4-•t27 IrbA& (V)0.1 izmacle •11-''am l/In �NA- OPORTUNITAT REFORÇAR LA CATUANITAt DEIVJÓCS A PARTIR bt L'ADDICIÓ D'Arltell* INICIATIVA CÍVICA? A LA MOBILITZACIÓ OLÍMPICA. /61 W* -13.11VUI 40 JA cou )anwh-frit. HISTORIA I PRONUNCIAR EL FREGÓ D'AQUESTA FESTA 1■AAJOR SUPOSA GAUDIR D'UN PROTAGONISME IMI1AERESCUT, PERÒ EM PERMET PARTICIPAR DE 'L'ALEGRIA D'UNS DIES ASSENYALATS, DIES D'AQUELLS QUE LES CIUTATS ESPEREN AMB ILLUSIÓ I AMB ENTUSIASME. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UNA CIUTA1T. UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB LES NOSTRES ARRELS I AMB TOTS ELS VETNS. ÉS EL IE MOMENT DE COMPARTIR SI NSACIONS 1 ALEGRIES AMB ELS AMICS, DE SENTIR-SE MÉS MANRESANS QUE MAI. kjelb_ tyvis km1 ib 9v4/Z kt, �EN REBRE LA INVITACIÓ EM VA VENIR AL CAP UN VELL DIBUIX DE JAUME PAHISSA ON ES REPRODUEIX AQUEST SALÓ I LES SESSIONS ON ES VAN DEBATRE LES BASES DE MANRESA, UN DIBUIX ON DESTACA LA PRESENCIA DELS DOS FUTURS PRESIDENTS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: ENRIC PRAT DE LA RIBA 1 LLUíS DOMENECITANER. TAMBÉ VAIG PENSAR EN JOSEP VICENÇ FOIX. EL SEU PARE ERA FILL DE LLADURS, MÉS AMUNT DE SOLSONA, 1 VA FER D'APRENENT DE PASTISSER A MANRESA, A LA PUJADA DÉ SANT MIQUEL, ABANS D'ANAR-SE'N A SARRIÀ. LA RELACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA VE DE LLUNY. ARRENCA QUAN LA COMTESSA ERMESSENDA DE BARCELONA I L'ABAT OLIBA VAN INICIAR LA RECONSTRUCCIÓ DE MANRESA, QUE �HAVIA ESTAT DESTRUÏD IA DELS SARRAÏNS. MANRESA ÉS AVUI UNA BELLA CIUTAT, D'AQUELLES QUE SOVINT SE CITEN COM : A CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA EUROPEA; ÉS UNA CIUTAT QUE JAERA CIUTAT QUAN MOLTS LLOGARRETS EUROPEUS QUE DESPRES VAN ESDEVENIR CIUTATS, ENCARA EREN LLOGARRETS. ÉS TAMBÉ UN SÍMBOL DE LA TRADICIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL DE CATALUNYA, DUES ACTIVITATS QUE AQUÍ HAN ARRELAT AMB FORÇA JA DES DE L'ÈPOCA MEDIEVAL I QUE HAÑ DOTAT MANRESA D'ESPLENDOROSES MOSTRES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE ENS PARLEN DEL ROMÀNIC, DEL GÒTIC O DEL MODERNISME. TAMBÉ LA TRADICIÓ RELIGIOSA, QUE HA DEIXAT COM A REFLEX DEL SEU PASSAT UNA MAGNÍFICA SEU GÓTICA QUE HA ESTAT �CAPAÇ DE SOBREVIURE A DEVASTACIONS DURANT MÉS INCENDIS, GUERRES I DE 600 ANYS, AQUESTA SEU, PER CERT, GS UNA MOSTRA MÉS DE L'ESTRETA VINCULACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA. NO EN VA EL MESTRE D'OBRES DE LA SEU, BERENGUER DE MONTAGUT, VA SER QUI, JUNTAMENT AMB RAMON DESPUIG VA CONTRACTAR EL PROJECTE DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. RO MANRESA ÉS MOLT MÉS QUE TOT AIXÒ. ÉS L'EXEMPLE DE LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES CIUTATS MITJANES A CATALÚNYA. UNA XARXA DE CIUTATS QUE1OMPETEIXEN ENTRE ELLES, COM PER EXEMPLE, IMANRESA I VIO PER ACONSEGUIR SER CENTRES NIVERSITARIS. VAL A DIR QUE VIO HA GUANYA • )90" LA PARTIDA, PERÒ ÉS SIGNIFICATJkYQ Ei MANRESA HAGI TINGUT Id,5\41/4Qv‘ \A" -1S1fm-{ (i JJ d--% uu e biz-v-- �LA CAPACITAT DE LLENÇAR INICIATIVES COM LA FUNDACIÓ UNIVERSITARIA DEL BAGES, O QUE ES PLANTEGI LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN ESPAI UNIVERSITARI AL RECINTE DE L'ANTIC ESCORXADOR. SIGNIFICATIU QUE AQUESTES CIUTATS COMPETIDORES TINGUIN LA CAPACITAT D'UNIFICAR ESFORÇOS PER CREAR UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA TOTA L'ÀREA D'ESTUDIS UNIVERSITARIS PER A DE LA CATALUYA CENTRAL ) c irtv0#4,-. 0.A.A.7~vr e. r& ,AáS id,Lbekv,re UNIA ‘r k . TN \oh-. Ak.201.4* NO S'HA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA FORMAT PER CIUTATS MITJANES, COM ARA REUS, OLOT O BALAGUER, QUE CONSTITUEIXEN ELS AUTÈNTICS MOTORS DEL PAÍS. AIXÒ SOVINT S'OBLIDA. S'OBLIDA QUE SENSE EL MUNICIPALISME NO HAURIA EXISTIT LA MANCOMUNITAT DE PRAT DE LA RIBA. EL MUNICIPALISME ÉS UN CONCEPTE QUE VA EN FAVOR �DE L'AUTONOMIA, QUE VA A FAVOR DE LA PROXIMITAT I QUE ES TROBA EN LA MATEIXA ARREL L.,)\--3--LaA.~51Z, 1 1.Ç' DEL CATALANISME. ...9.1 ~A.m.:4A ct• OBLIDAR AIXÒ ÉS NO VOL R VEURE QUE UN PAÍS MODÈLIC NO ES CONSTRUEIX NOMÉS EN EL TERRENY DE LA SIMBOLOOIA, SINÓ TAMBÉ EN EL TERRENY DE LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES. AQUEST ÉS L'OBJECTIL~[ G7/475~P140 FER VIURE A TOTHOM LA REALITAT DE CATALUNYA, PERO NO dRÁCIES A L'EXPLOTACIÓ D'UNS SENTIMENTS QUE NINGÚ NO POT NEGAR, SINÓ ACONSEGUINT LA COMPLICITAT DE TOTHOM PER FER UNA CATALUNYA FORTA QUE TINGUI LA SEVA RAÓ DE SER EN EL BENESTA1 R I LA QUALITAT DE VIDA DE CADASCUN DELS SEUS INDRETS. I QUAN PARLEM DE MUNICIPALISME NO PARLEM D'UNA IDEA ABSTRACTA, PAk_EM DE LA PROXIMITAT AMB ELS CIUTADANS COM A VIA PER AJUDAR A QUÉ �LA POLÍTICA NO SIGUI UNA COSA LLUNYANA r ..,^Ç MANRESA TÉ UN `OT-GON ME MOLT DESTACAT EN AQUEST SISTEMA DE CIUTATS. S'HA CONVERTIT EN EL PUNT DE REFERÈNCIA DEL BAGES, PERÒ TAMBÉ DE BONA PART DEL BERGUEDÀ, DEL SOLSONÈS 1 DE L'ANOIA. HA GENERAT AL SEU VOLTANT UNA IMPORTANT ÀREA URBANA, DE LA QUE FORMEN PART VILES COM SANT FRUITÓS, NAVARCLES O SANTPEDOR. ÉS LA MOSTRA DE LA PUIXÀN A CONFIA EN FI L'OPORTUNITAT DE 1' ► ! IUTAT QUE ^^^ FUTU R . VAIG TENIR COMPROVAR-I-iQ L'ANY PASSAT, QUAN VAIG VENIR PER VIITAR L'EXPOBAGES, LA FIRA MULTISECTORIAL MÉS IMPORTANT DE LA CATALUNYA CENTRAL. t(0 �VAIG DESCOBRIR UNA MANRESA QUE SE SENT CAPITAL, QUE SE SENT UNA PEÇA CLAU DE LA VERTEBRACIÓ DE CATALUNYA, UNA MANRESA QUE VEU REIVINDICADA LA SEVA CONDICIÓ DE PUNT CENTRAL DE CATALUNYA. LA VOSTRA PRIVILEGIADA SITUACIÓ EN LA RUÏLLA DEL EIXOS TRANSVERSAL I DEL LLOBREGAT HA DE SUPOSAR SENSE CAP MENA DE DUBTE UN FORT IMPULS ECONÓMIC I INDUSTRIAL PER A LA CIUTAT. DE VOSALTRES DEPÈN QUE L'EIX DEL LLOBREGAT NO ES CQNVFRTEIXL EISLIIISLARRERÁ QUE AÏLLI MANRESA, SI NO EN UN ADHERENT, EN UN ELEMENT COHESIONADOR DELS TERRITORIS I DELS USUARIS. MANRESA HAURÁ DE GUANYAR-SE A POLS QUE L'EIX DEL LLOBREGAT ACOSTI LA GENT A LA C9TAT, QUE NO PASSI DE LLARG. MANRE S r A HA DE SER LA CIUTAT DE L'EIX, DE LA MATE-7A 0-ÁTTER LLÈIDA rÓN ELS EXTREMS. SLAJ\. "-GIA I �EM CONSTA QUE MANRESA TREBALLA PER APROFITAR AQUESTA CENTRALITAT RETROBADA. HO FA QUAN MILLORA ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE BUFALVENT I DOLORS PER DIVERSIFICAR EL SEU TEIXIT - INDUSTRIAL, QUAN PROMOU EL POLÍGON COMERCIAL I DE SERVEIS DE CAL GRAVAT O QUAN APOSTA PEL CONSELL TECNOLÒGIC DEL BAGES. I HO FA DEFENSANT EL VALOR AFEGIT DE LA SOSTENIBILITAT. NINGÚ' ES POT PLANTEJAR ACTUALMENT EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSE FER ESMENT AL RESPECTE DE L'ENTORN. PER DIR-110D'UNA MANERA GRAFICA, MANRESA SAP QUE SENSE UN CAIR.1 2.E,I_EB--BET, N NO S PODEN ESPERAR . INVERSIONS QUE OMPLIN ELS POLÍGONS INDUSTRIALS 1 DIVERSIFIQUIN L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT. �NO EM VULL OBLIDAR 'E L'ESFORÇ QUE FA L'AJUNTAMENT PER OUPERAR EL CENTRE HISTORIO DE LA CIUTAT. UN ESFORÇ QUE HA D'ANAR EN DUES DIRECCIONS, L'ESTÍMUL I L'INCENTIU A LES REHABILITACIONS DEL CASd ANTIC, QUE PASSA PER AVANTATGES FISCALS, LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT EN INICIATIVÉS MIXTES I LA INVITACIÓ AMABLE A LES CONSTRUCTÓRES DE GRANS OBRES MUNICIPALS I A ARQUITECTES A PARTICIPAR EN AQUEST PROJECTE COM A UNA APORTAC1Ó MÉS AL CONJUNT DE LA CIUTAT, IPER UN COMEEOMÍS A BATALLAR PER INSERIR EN; EL TEIXIT QUE ES VOL REHABILITAR D'ALGUNS EQUIPAMENTS QUE FÓRA MÉS CÒMODE, FÁCIL I 1BARAT EMPLAÇAR EN D'ALTRES INDRETS. ELS COSTOSOS TRE1)E BARCELONA HA DUT A TERME A LA CIUTAT VELLA EM PERMETEN DIR-VOS QUE ESTEU EN EL BON CAMÍ, QUE UN PROCÉS DE REHABILITACIÓ ÉS UNA APOSTA ARRISCADA, EN LA �QUE Hl JUGUEN INNUMERABLES FACTORS D'ORDRE ECONÒMIC, SOCIAL, COMERCIAL O DE POBLACIÓ, QUE VAN MOLT MÉS ENLLÀ QUE EL SIMPLE URBANISME. POC A POC, AQUESTS IF.LEJLALL _:..SRAN QUE MANRESA DEIXI DE SER LA CIUT QUE, SEGONS DEIA JOSEP PLA, TÉ UN COLOR DE GOS QU IG CIUTAT ON LES FABRIQUES ES CONFONEN AMB ELS CONVENTS I ELS CONVENTS AMB LES UNA FÁBRIQUES. MANRESA HA SABUT APROFI tTAR ELS VALORS DE LES CIUTATS MITJANES. HA SABUT CRÉIXER SENSE PERORE LA SEVA QUALITAT DE VIDA LA SEVA DIMENSIÓ DE CIUTAT MITJANA ON ES POT TROBAR GAIREBÉ TOT SENSE HAVER DE FER FRONT ALS PROBLEMES QUE SOVINT TROBEM ALS GRANS NUCLIS URBANS. �SOU UNA CIUTAT AMBICIO A, QUE NO HA TINGUT PROU AMB QUE, GAIREpE PER TRADICIÓ OBLIGACIÓ, DIGUESSIN QUÉ SOU IMPORTANTS. EN DIVERSES OCASIONS, EN EFS MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA, MANRESA HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS!. FA UNS ANYS UN INFOR1ViATIU DE TELEVISIÓ VA ANUNCIAR EN BROMA UNA PRESUMPTE SOLEMNE DECISIÓ DEL PARLAMENT SEGONS LA QUAL MANRESA PASSARIA A SER1 LA CAPITAL POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA PERQUÈ ACOLLIRIA LES PRINCIPALS INSTITUCKIMS DEL PAÍS. BROMES APART, BEN SEGUR QUE QUI! LA VA PENSAR TENIA AL CAP LA IDEA DE MANRESA COM A CIUTAT CENTRAL: AQUESTA ÉS UNA IDEA pERTA 1 COMPARTIDA, INNEGABLE. QUE TARD, EN O COMPARTINT CAPITALITAT, LA CAPITAL MANRESA ESDEVINDRÀ MÉS AVIAT SOLITARI �/ DE LA REGIO 7, O EL NON/1BM QUE SE LI VULGUI DONAR A LA REGIÓ INTERIOR, QUE DEPENDRÀ DE SI L'EBRE I EL PIRINEU SÓN REGIONS ORDINÀRIES O REGIONS ESPECIALS DE PLANEJAMENT. PERÓ POTSER QUE DEIXEM LES GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBÓ, QUE NO SÓN ALTRES QUE LES PARAULES AMB LES QUE EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. EL 1431 ELS GREMIS DE SASTRES, PARARES I TEIXIDORS DECIDIREN, UN 30 D'AGOST TRASLLADAR LES RELÍQUIEá DELS SANTS PATRONS, SANT FRUITÓS, SANTA AGNÉS I SANT MAURICI, DES DE SANT FRUITÓS DE BAGES A MANRESA. EL RECORD D'AQUELLA LECISIÓ GREMIAL VOL, GAIREBÉ EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGN1A11.CZ AMB LA FESTA MAJOR, QUE DURANT AQUESTS DIES DEIXEU UNA MICA DE BANDA EL VOSTRE TARANNÀ DE GENT �TREBALLADORA I POC AMIG4. DE PERDRE EL TEMPS I TINGUEU LA FESTA COM LA VOSTRA RELIGIÓ • PRINCIPAL, QUE US SENTIU MÉS MANRESANS QUE MAI, QUE CELEBREU UNA FSTA OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT. UNA FESTA ON TOTHOM Hl TINGUI CABUDA. NOMÉS HEU DE SEGUIR UNA NORMA, LA DE FESTEJAR AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL BALL I LA DISBAUXA, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PELtARRERI LA _FILQ., k A QUE TREPITGEU. PER TOT ALLÒ QUE ES VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME COMPANYS NO HAN DE SER ENEMICS, SINÓ D'UN VIATGE QU US PORTARÀ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. 1 1 VISCA MANRESA! ....„...................... VISCA ILA FESTA MAJOR! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4438 Title A name given to the resource Pregó festa major ciutat Manresa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Model social Acció política Manresa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf 75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I Data: 18/8/97 GU Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP, Santander. De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP, tenir en compte els punts següents: uns xx minuts de durada, se suggereix de 1. Globalización y el rol de las ciudades. – En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están reclamando su propia identidad. – Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional. – Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización. La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones internacionales). Descentralización. Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación, estamos ya en plena globalización. – Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y liderazgo en redes de información). SANTAND.NBB �Ajuntament / \/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia – La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia. – La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros regionales/redes de ciudades. – Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado, por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema representativo del estado y como factor decisivó en su economía. – Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos. – La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible. La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades: consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el punto de vista cultural y medioambiental. Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado. Políticas proactivas. – La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento, democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo (high-level knowledge/low-level knowledge). 2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur. – El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias. – El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona. 2 sANrAND. N BB �Ajuntament 4j) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia [Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.] – Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional de Alcaldes francófonos). – Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando este proceso de acercamiento a la vez que de globalización.. [Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza. Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.] La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar. Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva en las dos riberas del Mediterráneo. Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan actual mente. - La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden trabajar en favor de la paz en esta zona. 3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea. - La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es diversidad. 3 SANTANr).NBB �Ajuntament /\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 1 Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones, condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales (ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo. Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej: Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate europeo"). Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE. - Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura institucional más fuerte. El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales. Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias, pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario. (Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo). – Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad. – La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que sea percibida como una instancia próxima. Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es incompatible. 4 SANTAND.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4436 Title A name given to the resource Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-18 Description An account of the resource Argumentari per a la conferència de l'alcalde. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf 36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS Dia: 18 de juliol de1997 Lloc: Ajuntament de Terrassa ORDRE DE LACTE 1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa. Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals. Salutació als regidors. 1930 h. Conferencia al saló Capitular. - Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa. Anada a la taula de conferencia nt - Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur". - Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa Recepció al pati de l'ajuntament. *** �El paper dels governs locals a l'Europa del futur (Notes) (Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha passat, mentrestant?) Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals cada cop més amplis. En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització. En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa. Pérdua d'importància dels espais locals regionals? Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el correlat necessari/inevitable dels processos de globalització. Ho és per raons "positives" i per "negatives ". "Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió s'allunyen, els punts de referència es perden. "Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació, d'ancoratge: D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu... Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic. I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política. �Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a -nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics "hubs" de comunicació -nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based development). Capçaleres de xarxes d'informació. Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà" Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional". Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits locals/regionals? Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més recursos, amb més capacitat d'iniciativa. Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els ciutadans. Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia. Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local . ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa. (Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que polaritzin energies i fixin calendaris: 004) �Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Departament de Premsa Plaça Sant Jume sin 08002 Barcelona Telèfon 4027389 Fax 4027391 E-mail alcaldia @mail.bcn.es Data: 18-07-97 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde JMB Conferència Terrassa. S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde. Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa. A TENIR EN COMPTE. Cart a Municipal Estabilitat equip de govern (PI+ IC) 2004 Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia Documentos �Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa. 18 de Juliol de 1997. 19,30h. Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92. L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un aforament d'unes 100 persones. Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors de la ciutat. Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens. L'Alcalde de Terrassa farà la presentació. Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en alguns d'ells. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4435 Title A name given to the resource El paper dels governs locals en l'Europa del futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-18 Description An account of the resource Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf bf885166aa6d69f3da85840952110770 PDF Text Text 411( ^- TRIBUNA BARCELONA DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL: Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas, d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te mato", 1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors. tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte. ï Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit. �Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari. Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen, s'ha dit. I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha callat respecte d'aquesta ... borca potser s'ho hagin de repensar, encara que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país. Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven d'aquesta anàlisi. En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat, una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat prèviament. Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia. Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34. I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va matar a 500.000 persones. Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al 81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD. �I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una altre, Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem, confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant. La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques d'altres països. Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle, de l'actual Delegada del Govern a Catalunya. En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les fabricava. �No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts, que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha succeït. Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el NO-DO amb els protagonistes canviats. La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent. La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat. Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una classe política de fer-se l'harakiri. Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a ningú. �En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no. Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat. l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge que tothom entenia. Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals 'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el destí tant de cara, tampoc Carrillo. Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera, Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més. En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició. Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment. Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb èxit. �Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les ciutats d'Europa. Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí mateix. I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{. 1 Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien correctes. A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el model Lleida o Tarragona, Manresa... A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una mica de petulància, en aquí. Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més beligeráncia als gerents i als polítics. �Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera, arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament, home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament. Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot això no hagués estat possible, I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa, pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo, la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no diré per no oblidar. Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la cara, per entendre'ns. Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot una feina a fer en aquest sentit. Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal, que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no. �Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no. Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té. Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida". Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar. Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer 'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada 'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això. No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest país en sabem alguna cosa. �Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari, del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques. M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim, s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots esperem. Moltes gràcies. ��14-JUL-1997 10:51 C.C.C.D. 34 3 4120520 P.02iO4 Eh pocs casos és més justificat que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que presentí el personatge que avui ens parlarà perquè tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes, perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en els pocs racons de la personalitat que podíen passar desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes però aquest exhibicionisme sovint és selectiu. Si que voldria destacar una característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor més que un polític remolc, però un motor de llarg viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del partit socialista francès durant la darrera campanya electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula �14-JUL-1997 10:52 C.C.C.B. 34 3 4120520 P.03iO4 recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc. ¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les coses. De la carta municipal al 2004 és el tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i 1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la reflexió i a l'esquerra els camins minats de la política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el futur de Barcelona tingués present els nous problemes d'ariculació de la política, de relació entre els governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades sembla que la política hagi estat definitivament segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És 1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del que renovar la cultura política abans que la democràcia se'ns escapi definitiVament de les mans? Els esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona, si cap, la necessitat ide refer els lligams entre ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica. ¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan? Deixo caure interrogacions que segur que des de 1"experiència del poder tenen entonacions diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap perfectament que la paraula dels polítics no és de les que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I que crec que el que pot semblar una coqueteria estratègica és una contradicció personal entre la temptació de canviar de vida i la consciència que de la seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec que com més trigui la seia decisió menys possibilitats tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat final farà que els qui pensen que tot és una estratègia �14-JUL-1997 10 : 52 34 3 4120520 P.04/04 C.C.C.D. política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que el factor humà és més important que la raó estratègica en política, veig en el dubtar una altra de les peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un món, el polític, en que tot s'ha de convertir en certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia no té cap inconvenient a negat uns mesos abans, dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des del dubte, primera llei de qualsevol exercici intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un polític que he vist emocionar més per coses aparentment petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per grans conquestes col.lectives. En definitiva, la política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?. Maragall pot demostrar que un polític insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser, sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina alguns punts del nostre paisatge. ell � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4434 Title A name given to the resource Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Democràcia Història Política Acció política Espanya Terrorisme Blanco, Miguel Ángel ETA Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-14 Description An account of the resource Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències