72 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf 81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LA VANGUARDIA 15 1CataluñalBarcelona MARTES, 3ENERO 1984 1983:unañotensoperogratificante La Diputación ha invertido 362 millonesen la conservación politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña. Se utiliza el todo contra la municipal. Debe irse transfor mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y -terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna, La Diputación de Barce mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in menospreciado lona dedicó 362millones de y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig pesetas entre 1982 y 1983 Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de para catalogación y conser— —con la consiguiente incidencia adhesión. A escoger. En el peor Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se vación de monumentos, se— lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona gún ha declarado el presi cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a dente de la corporación. Del prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat. total invertido, 176 millo— decirles en vida—intentando así sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala nes corresponden al presu En la Zona Franca se han msconsumar la confusión entre un de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido. puesto ordinario y el resto al Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos, de inversiones. La capital hoy metropolita les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na— En declaraciones a Euro— de Cataluña, las ciudades Pero Mercabarna es ya un que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y pa Press, el presidente de la de Cataluña, y sus ciudadanos, olímpica. Es por ahí que hay forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota Diputación señaló que en La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca las últimas dos décadas la barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les tarea de la Diputación en frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda tagonismO tuvo a partir de pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor. 1915 con la Mancomunitat des. prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin embargo, este objetivo no pea. Todo es proponérselo. pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer— cendido notablemente. compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen 1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es Antoni Dalmau afirmó tituciones de gobierno. La ciu neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984 que “no somos partidarios do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está indiscriminadas y de actua Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene ciones dispersas, sino que poco rentable para los vendedo beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos actuaciones a Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir. gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno fondo, desde la investiga Quién trabaja en qué y cómo. dría haberse planteado como un jor de los casos. cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar. ción arqueológica hasta la Los ciudanos con firma adop Aparentemente, son dos los complemento del Mercado della—,el ejercicio se cerró con restauración monumental. tan, en general, una actitud de un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas En el servicio de catalo mayor reserva. Unos pocos endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo millonesde pesetas. gación y conservación de tran en el ditirambo oficialista. Esta es en cierto modo la im Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora monumentos de la Dipu de forma mós retorcida, la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros, tación se encuentran 80.000 logran unos efectos parecidos te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así. fichas. Entre los años 1981y apelando a la decepción frente a tristecedora o, si se quiere, desEs más. Se han autorizado magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las 1 982 se iniciaron diecisiete los gobiernos desde una teórica julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad, proyectos de restauración y de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla en la actualidad hay treinta 1983 que acába de concluir. año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento en marcha. ciones. Permítaseme en este momen será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna— Y están en su derecho. Pero to una reflexión en voz alta. y en Casteilbisbal. Son iniciati Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco revolviéndose en su tum pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil. ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor Este año 1984 debe traernos Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones y coherencia. Lo París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón. 1 Milesdearticuloa de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de I Ejemplo: prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir PASQUAL MARAGALL Pendientes mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo productividad. A unos solametros. IlDesde No ha predominado aquí la mente... Ptas. 2OO responsabilidad de gobierno. ¡Qué gran engaño estamos 16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA& La Zona Franca de Barcelo fraguando! RA OFICIAL DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN & Me resisto a admitir que la COMPRA na, uno de los polígonos indus TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL CEDEIN triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS MLJNTANER 1283232024 Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le Europa, debe irse convirticndo Entre Provenza y Mallorca;0] pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74 MIJNTANER 128 3232024;0] en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que mal menor, la herencia de las participaciones de Mercasa en los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña. A lo largo de un balance sobre la actuación del Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas qual Maragali, llama la atención sobre la incom prensión que parece existir en diversos estamentos de la Administración pública catalana en torno a los esfuerzos municipales realizados para mejorar la gestión pública del AyuntamientodeBarcelona. de monumentos — — REGALOS ECONOMICOS CURSOPROFESIONAL deExportación e Importación DIPLOMA DELAGENERALITAT DECATALUNYA — 1DECALIDAD JOYERIA’ 41 1 I GES — cow GEms GOLD 1 , — Exposicio deNADAL CHIFÉ & ESCODAS. L , O*O’AL 4& 1LP 311 4 Q FINS EL 8 de GENER EXPOSICIO D’AQUAREL-LES PLJGET AB4RVs M ELI LLA LEON AROSA PASAJES STA. MARIA PARAMO RASTRILLO de los POLVAZARES;1] - - - PETRITXOL,5 y 8 - Grácia, P.o 43 SYRA «BONES FESTES» CALSINA CAPELLA J. MERCADE MIRO PAU ROG PICASSO AVILA - - - - 1 J , SALPÇ1’1 de Cent. 323 318-87-36 T. 31B-70--20 Teli. GALERIA JOAN PRATS - :;0] - JI GALERIAS PASEO MAÑANA oe GRACIA, NAUGURACION e AUGUSTA TCL. 2163211 GaleríadeArte El CorteInglés enDiagonal: ANTONIO RAMOS , 1 c. «ENTORN D’UNA PINTURA)) :Jó.C$tl:a,ll,1 - - 1840-- TI PEREJAUME r OLIS,OBJECTES 1 POSTALS ç;1] - GRAU SALA JANSANA MANOLO O. SACHAROFF SOLER JOVE SUNYER y ARRUFAT;1] - - A DI EJCPOSICIONIS;1] gpone OJeos Del — Desembre 1983 Gener 1984 - Rambla de Catalunya, 54 ‘ Barcelona -7;0] BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00 Diagonal-Pknta Sótano PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1] At1IIUCI PINTADO EN MEXICO lIiiiie GALEPIA DE ‘RTF — H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS R CASAS * R I)URANCAMPS F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN P PRUNA*E RECIO*A REYNA*M RICO y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA R CANALS * 2 al 25 de Enero :den4QA:,;0];1] 3ALERV «IUp PASSE de GRAA» QIBUJOS, ACUARB.AS, GOUACIIES Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez, Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo Laborables:de10 a 14y de 17a 21 Festivos:de 10 a 14 Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2 ‘ de a9 Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0] 10 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1136 Title A name given to the resource 1983: un año tenso pero gratificante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Balanç Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-01-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf 98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 1 Y 2 DE ENERODE 1983 LA VANGUARDIA• JA. Samaranch, J. Pujol, N. Serray P. Maragail escriben sobrela citabarcelonesa de 1992;0] 1992: ocho ciudades postulan los JJ.00. Juegos Olímpicos: objelivo de todos Uno de los peligrosqueamenazaba al dadespostulantes, ya queconsuprepara Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad de la capitalde Cataluña positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada y avalada por loséxitos sólo por losresultados obtenidos, sinotam conseguidos enla organización decertáme biM por el aumento deposibilidades quese nesimportantes denivelinternacional quese ha manifestado entodoslos aspectos rela han estadoorganizando en nuestropaís: cionadosconla candidatura dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo, Campeonatos del BarcelonacomosededelosJuegos Olimpi MundodeCiclismo, Campeonatos deEuro tura paralosJuegos de la XXIII Olimpia dad moderna, cualesla de convertirse en cos de 1992. pa de Natación y deBaloncesto..., objetivos da. quedebecelebrarse enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos. Las experiencias optimistas estánavala inolvidables quemerecieron la felicitación de guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán das en primer lugar por la manifiesta volun participantes y visitantes. la épocamásden con la grandeza y el gigantismo que,hacesa, másimportante tad delpueblo y delasInstituciones catala Pero no esnecesario remontarse a tiem y popular quejamásha dos lustros,rodeaban a los Juegos. nas en trabajar conjuntamente para proyec pos pasados.A lo largodel pasadoaño vivido el olimpismo. tar y potenciar a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro Aquellofuepenible, nosolamente por la pueblodemostró unavezmás capacidad organizativa, nuestratradición su vocación positiva y capacidad detrabajo escasaconvocatoria quehablansuscitado Juan Antonio SAMAPÁNCE deportiva y nuestra vocación olímpica, rei con motivodel Mundial-82 los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna de fútbol,no teradamente manifestada. solamente conla colaboración organizativa menguaen la expansión de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico miento. Afortunadamente, aquellacautela del propioespectáculo futbolístico sinotam bién con iniciativas propias,enmarcando y de las ciudades postulantes desapareció, al comprobarse quenuevasfuentes de finan dando apoyoal Campeonato del Mundo ciación de los JJ.00. habíansurgidoy con actoscomplementarios culturales, cien aumentado,compensando el costo del tíficos y deportivos, comopor ejemploel gigantismo,y para los JJ.00. de 1988 « Mundialet». Esta tradicióny experiencia sirvenpara fueronyavariasciudades dedistintos conti animarnosen el compromiso quea todos nenteslasqueconcurrieron a Baden-Baden nosafecta, desde el Municipio barcelonés, la para solicitarconvertirse ensedeOlimpica. Generalitat, las Federaciones, el Comité Para los Juegos de la XXV Olimpiada, OlímpicoEspañol,el Consejo Superior di que cerraránel primersiglodel restableci Deportes y la propia Administración Cen mientode nuestromovimiento —yquepor tral. esta razón,entreotras,tendránun relieve Nuestrasposibilidades han sidodemos singular—son ya variaslas ciudades que tradas. La voluntad colectiva esfirme,Asi han anunciado suintención desolicitaraco mismo,tenemos por delante un futurolleno ger a lajuventud detodoel mundoconoca de esperanza, pueslosJuegos Olimpicos son sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida la granoportunidad paranuestro deportey des mássatisfactorias que heexperimenta para nuestros deportistas, qüetendránun do enlosdosañosquellevoenla presiden objetivo concreto. No hay mejor recompen cia delComitéInternacional Olímpico, pues sa queuna buenaclasificación olímpicaen revelael renaciente interésquepor el Olim la propiatierra,conel públicodecasay en pisto se sienteen todoslos continentes. unasinstalaciones queposteriormente serán Europa,Asiay Australia, cuentan con ciu el gran legado para las futuras promociones dadesquealientan ambiciones deconvertirdeportivas. Paraalcanzar el objetivo olímpi se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn co hayquetrabajardesde ahora,colaboran nesparaaquella granmanifestación olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce do todaslas Instituciones y evitandotodo ca podrán presentarse hasta 1985.Este tipo deimprovisación. Laempresa nosafec interésdeochociudades queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General! tal Jaiep Lluís fllaseca. Ambos presentaron oficiosamente la candidatura de Bar ta a todos y, por ambiciosa, es irrenunciable. do ensustrabajosparaalcanzar la elección, es altamente positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna lord! PUJOL cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL) mientoOlímpico, comoparalaspropias ciu Presidentedela Generalitatde Cataluiia olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura mejorarán enorme Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura deportiva, sensibili tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente a susciudadanos enla Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas, y darána su 79 Sesión en Praga,solamente unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la Los Angeles, habíapostulado su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu — Barcelona quiere serolímpica Manos a la obra Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba desanima marco de grandesacontecimientos. La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso murallas,conla Exposición Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque, 1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi guesíabarcelonesa acogiócon ilusiónel cos de 1992. proyecto e hizo posiblecon su actitud abiertala presencia creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde el Dia de las Fuer Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona zas Armadas, en 1981, después por citar tresnombres representativos de unánimementepor elapoyado Consistorio, la toda una época.Era toda la sociedad la Corporación Metropolitana y la que bullíaen Barcelona. Generalitatde Catalunya, encargamos el Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto 1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás. impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel de la montañade MontjuTc, los primerosresultad) del estudiorealizadopor el kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente del ConsejoSuperior Segarrao SalvatPapasseit sonlosexpo de Deportes:Barcelona puedeserla sede nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por sucapacidad da con el estallidode la guerracivil. organizativa y por su potenciacomo Barcelona quiereser olimpi Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad. ca. dadanosnoshicimoscargodelgobierno de la ciudad,Barcelonase encontraba huérfanadeproyectosdefuturo.En pri Narcis SERRA mer lugar, nos pusimosa trabajar en Ex alcaide de Barcelona pequeñas acciones urbanisticas, de Ministro de Defensa LA VANGUARDIA1 — El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual aprobó unánimemente iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas dios para ser candidataa sede de los muy especificas o eliminatorias. JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode recibimosel apoyode instituciones (Ge Barcelonay de cuantosestamostraba neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos, de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal. te, del COE. La metrópolisde Barcelonaganará Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques del Litoral, delDel celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos de sus voluntad, quees el marcoespañol. habitantes.Las realizaciones en la red El quintocentenario deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación delejeBarcelo España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión concedidala organización de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas, guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas, y detodo punto empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi diez añosparaprepararse, parair dotán cios en toda el área. dose de las necesarias infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos ción de nuestros deportistas en un marco a la obra.;1] urbano y social que garanticenel éxito de la organización y una mayorcalidad de vida parala población. Pasqual MARAGALL El áreabásicade los JJ.00. serála CorporaciónMetropolitana, y alcanzará AlcaidedeBarcelonaypresidente esta connurbaciónque acogeTerrassa, de la CorporaciónMetropoiltanade Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades Barcelona Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28 9 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1135 Title A name given to the resource Manos a la obra Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Acció política Govern Alcaldes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-01-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf 148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b PDF Text Text PARAULES DE PRESA DE POSSESSIO DE L'ALCALDE PASQUAL MARAGALL 2 de desembre de 1982 �SRS.TINENTS D'ALCALDE REGIDORS I REGIDORES DE LA CIUTAT Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora. No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-. ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra moments difícils i també moments molt bons; he treballat al seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara prometre al company que se'n va que continuaré treballant sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític que a tots dos ens ha guiat. No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &r portar a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els socialistes hem considerat com un element essencial de la reconstrucció política de Catalunya.. Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque 'Z : . S �s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem. posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem -,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema. En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació, descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui, i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en la seva necessitat. AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat. Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar forca encara. ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur* cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc., pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada. INFORMACI~, tant a l'interior de SAjuntament com als ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex- Z DESCENTRALITZA~~~, perque aquesta és la base per apropar l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei. En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí, en els Consellers de Districte i els seus presidents que han estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ; de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era. 1 I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa més explícit. .z." El meu programa no és un programa de transició. Voldria que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10 que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho- �manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-. venGuts que uns districtes potents han de ser la base d'un * bon servei públic. Y nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.) HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti- En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat. giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de la ciutat. Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament, és a dir, els serveis. Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols, les manifestacions artístiques i els contactes internacionals l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar. a Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca; desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada al mercat internacional de capitals per financar el nostre programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més, per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en I'estimació. La corporació que formem, companys, també ha guanyat en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament. Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel trencament de les coincid&ncies polítiques amb qu& vam comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro, Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no sigui solament la seva escola de formació abans del salt a &altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible; sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics, que som nosaltres. No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles. 4 Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles portes dels negociats, que el que han de fer és treballar , ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i relacionades amb la infrastructura interior i exteses als % districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que hi estem insta1,lant. �Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i altres. Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic. I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^ per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent. Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits polítics fonamentalment sans. L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel país en si mateix, en uns moments particularment difícils. Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya sempre que aquests han representat un paper d'obertura i progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui 'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant, instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys jectant-nos amb f o r ~ cap vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer, serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem. Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la vida política del país. Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques. . Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes de marG. ". La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de ~ Ó Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca- �talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President, un amic respectat de molts anys. L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com element de colaboració indispensable en la futura estadística catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos. En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona. I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit, directament i en contacte amb la Federació de Municipis de Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo. Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa funcions &Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps ho saben. Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han ensenyat. El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans. La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte. Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que les lleis li confereixen. Ni un pam menys. L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus- �tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem treballat. Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e . Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper escanejat. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Acció política Barcelona Alcaldes Description An account of the resource Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra. Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Per una Barcelona olímpica i metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències