7 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf 28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff PDF Text Text /1/k kjEsT-4.1- N t\J ur4 U '4 ue- (-i-v o VU1-. --Ç 701 , PC C.A1 17 )0 j' 5 e v bit - n. A cuDitlb &ce) Oi ovil:: r E LB fick4 4v *i4 241 -.C->\)l uf¿._ ti) (r- P01/ pul) i'DtM A-0 0/4 /1-1 P.\ 4191' c,:94.1 C _30 0(.2.72_ 1) 1-7 g tt . s n PO L45 IV c>,' u M gel,L tgA M S') tiC cA u IVA D tiN UN t-75 t'E-c/c/1_ U N fl TkL uki éte. Litt 1C qvc Dti 41) £Z,-tb. Ce) IsJ cit o 1)0- v. 4 (L'o Ñ 11- év Cc».) 55 (Luz-vri`ç) L fugg75 CA 1./ VI-1114J j (Ñ4y CM) LES 4 y ité 4 T! 4,e 1,1C-S (f; 1 /5 LI1 ES I4S CA Tb--krb-D E y u t-V7-11.4 rzzyv lutç 67L:01 1:1071-1 y bt: t/iiiç L 4St3 S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".] C,,M J'Es' Çl11,(14.0 CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot: �f4 1L )Ji EA/ (5 (.1-7U 7 /)t- I)(r A-ifA (4 1)s .tç)--7) (40 SU - 71) L Y` mç C (11 6-1,15,-Co (/Ç (1 u c; r 7--"7-1) e-k) ¿itS 11? ‘fc' .-\\I Piitš bel,/ c (2,4 't)' - T\-,) U) Out t:t 'T 3 ti L 07-113 17) (41 i?c-f L.);; C.19 brVih,JUL b ti lD LiÇl'E 'JI ¿4'¿,, In3 omrt..- V t-1- ii4114141-t,z, ein-4.1 C (ro Ú-eW (1.151,14(1- Vc f ft/0-1,e'L /f) Ittt. v-1) /í73[ AL9 L4&I t-1) rz,o (o t: kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111) ett ki • A/1 t9/ 1A) S ilv01,1; ki-11.4, < 5 eT YJC i‘i 5 2. P4--)01- c7 /1-p )0 k k/L---- -‘)5 S /1-74,-1,./ L; S Ç, k,‘,/ 7E- t) fu' -11.) t.;17d C-.044 y s /2,1 A'-irni Cerril° e--L »c strsU)/14"1Y1,n'ici Z-v ç 1:7– t421.) . trn,t) tal--)14, i7 C1 t prv 4v,..05 itc,s o ij )1). I 4-V 4 C.,' ccrt.) /Jt 2 0C- 94 1)c-- -171_ (.,(nil 1rc-'Lis (? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4 t‘.iht UN n O i '14 Al s 111-J LA 1,) pe: a ejKi L-"Z_ _1 Ti ruí 4 �rv Jytivi; LL tr ■iC- cit-ris 1i Oarn-i7 t'Y'd 715- L el IL.LfJ Ni/es-01p g 11 LIL ttr,i L.,,rtwvf ¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0 Voz4r-o 1k (./:),(// Pc-n- t4 /1 tgit-ci\ PA"\-tb Eçc.\ c (S 711114 Pre...)•vv: CbJ (vi 1)1/W • e"z-- 4 r7rn L'Ç u sol ektrí t_rhiTt.-7 ì' DUr.4 . ti_ e A 0,5411. .19gr atzieL ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4 Q U c frt--)Atc tw A E--JrciLAJc •1 Ot; L'ilt '10)1 g1L-tio AJA P-1-ilTer-vtrat (c- //t. 0 \I É77 "evu t f ht Okir2) (Y-AA1*-1 f, (-911-4 Cit 47- (JPI FA Py4f1-44 Al 0rt?,/ ' 44 g c4-€1:7t acyp-i c A-wwo (s- f-N P j 7 rel) i (.; C 411. o hit:7 A Los s'un-o/kt_ r C'D S Q tJ t: PO 5-07 LA. DI 1).1 t-'1- k)111 A e 5 -pm 0,4,1.1- W---7rYv ¿,±7-"/ 1:0$ PO k t. °u-WM/1.0 ; 11;t15 , ,11trt Cz'7 -o-vx.174 (// v 0/ f»)-vtl otcnv e C.: nill CV? ,(4 O S' re 61-v 12 /31-u-r-v to,t, (..(nl--11 ihj 1-1) L4--briA ft ti L — hl Y) v ¿.>4),An S jcp Y4 L's 174 L'ç, TE con: ri S ý( (171, L0 kfc.- ru 7-o t;71 T1--00 --/Q (u) ft L1"1/1. \1 DC ejs»¡ o( f4n ft' Q 112 L i.) 11-0 41'5 ilóAP -170--, 11-5 t,14./ ("N (5{1_ Joi Li A* 0-11(■L'ett,-7-- Q ■.)(":"- hip Jk.94 'N 14b711/) �N ~- 'U\J (1)(x^ f^.^ c--1 ' 0‘) f l^ ti /tiu G1t D I it--v O C y►!)L e 130-rt M C=t) `t Q €11- C iU TM, ^.% A-1.2 \./ C©tli^ ^ l h► i1,--,<,5 L A- i p ïiw LA) i N^^h C 11-1L^r2, ^'o G'ví> led, c AT-rtuun>A t„o S ( t,til/ i t L yL Í^i ID' É G-exí c-- rt. 4-1A CS p 11 S t C_ o l) iv t! (^}YI ^^ Muy r il.to L uC 11--)* L S Gi ^ ct V'A. t r C. L Z,.0 A-> r-£,)v 7ítS `7 tS ^^,ti^ 4 hEL C /i1n v ti^ S o rv 1 7 ()Pe.' S'111 P Altn' cu Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05 c.t/r í?h, u ,U^ ^ 1-414 tt-ri nfe LA 4-5 <1 E s IQ/ V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2 d7c` ^A pot t4rioi,i sil v tv<^^1`( 31' n ilw o á trit...1 ct-v g M , 1 r) ^^ C.43 G, ^ . ror2 nwir^ ,)oN i=idj7v() />,/ O niv - c-f r• � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Subject The topic of the resource Fira de Barcelona Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Indústria Comerç Barcelona Relacions Internacionals Globalització Transports Description An account of the resource Text manuscrit de PM del discurs. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9 PDF Text Text 11 Stp-- Vilanovins: # I • Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1 , .1 . . 7, .,. la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j ?lb '• celona, de 1 ,.. ! : .., j entre vosaltres. Potser, a pe- 1 1 1 deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs, trobar-me . . que la immensa desproporció de tamany que existeix en tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors.. a 1Y - Res més allunyat de la-realitat. Us diré més. 1.1 Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del • Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna= manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte. �Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i de l'Estat éspanyol. Son els•milers o 'trebaIladó,r; 1 14 '4'1 - 1' ' ' 1 1. u, Y - .' r •` 4 - — 4 # 5 "3- o - á ,i. Jr,,1 1^ 4 ". '. andalusos la majoria perw,tambe.provinent o' 1 -.,15Iz t4 cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert 45. nos-' tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de manera decisiva al creixement demogrlfic urbanístic de Vilanova i de Barcelona. • 1 Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5 nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8 ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7 nerat problemes greus i injustídies que revolten,; • N �Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro. va la continuItatde latradició hist ,brica i' cultural. de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1 estat clara ent-pbstienriquidor. iu < ,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica -: .. una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual s'han fos apertacions culturalsprzvinents= d l arreu. Un gresol de formes ' de,vida , diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser pensar d'expressar-se també plurals.. En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar, de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible= �4. 1 arnbel progrés el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb 4,1 cense reticncies, cense háver de renunciar a res d'allò que fa de nosaltres una societat arrels profundes en la que té histbria de' CataluñY'a o. A D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora. plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.' diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir. , Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura econbmica de la població. Vila nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent ment agrícola, bé que mai po excluáivament, a ser una - �societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia, produït e,i= tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1= qemeltat ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar. Penseu que un autor de mis, doscrivia així • rimers de s'eg l'estructura industrial dè Vilano-- va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -• i dos forns de L.,t4.1.x". Vilanova tenia aleshores,= cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a= princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de 1.700 habitante a une 8.500. Compare aquella descripció de primers de segle - de ructivitat industrial de Vilanova amb la més•recont, �6. feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a= la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro. Comptu amb un cens de 836 treballadors". D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies. (16 la crisi económica que travessa el nostre país i - la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells �que han estat víctimes, que en són encara flagell que dfecte la societat industrial Com i la manca de treball, -vull manifestar-os daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á ^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran ben aviat. No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir= que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi car --nos en alió que no ó. La Festa és per di,ver----- tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^* i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat . k..... .. .. ! i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi de II. joia en mig del desert de la incomunicabilita ue massa sovint caracteritza les relacions habitual entre cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc �teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un dia en cm?: retroben la calidesa en rai fred que far= aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada , ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la= llar col.lectiva uC tots elc eiutudans. Vilanovins, por molts anys i a divertir-se! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la festa major de Vilanova del Camí Subject The topic of the resource Festes majors Vilanova del Camí Catalunya Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc PDF Text Text 1Z' 2S°1 INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.- �Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani, intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica ment urbà. Sord Ho M^ C Dónen ^^) vida ^^ñrx ° al gran projecte de ciu tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle. ¿L'? La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden apreciar-se en la seva cultura. a ElHaTOX ) Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols, que han dut a terme una part tan important de la seva creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i preocupada per la confluència entre els corrents dels país i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus �Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema, del seu pensament. No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui. Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny ni va condicionar la seva convicció. �Pujols va ser un home,que va estimar profundament Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament. Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat, tan avorrida i maleida dels mals catalans". L'home que avui homenatgem fou també, un home que va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament urbana de la tolerància, en l'exercici del debat. La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes "en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics, agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu pats pel seu país. �M'he de referir també a la relació que Pujols va tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat. El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal. �Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats... Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el seu homenatge i record. �Francesc Pujols i Morgades Nascut a Barcelona el 1882 Mor a Martorell el 1962 Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya --n) A,,-J de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres. Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines. Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent filosòfic genuinament català. Formula un sistema propi anomenat Hiparxiologia. filosòfic �Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest periode col.labora a Ariel i Revista Europa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la placa a Francesc Pujols Subject The topic of the resource Pujols, Francesc, 1882-1962 Homenatges i distincions Cultura Barcelona Description An account of the resource El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Reial (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf 812327f1eec34951b11674f70514f438 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT. CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA. SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES.... EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA CASA. AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR, LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT . AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA". HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID. ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98.... SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA. ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS... ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA, DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN. r EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA. r A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES. LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT. �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT, COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET, ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE L ACA- DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL. I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...) ES, DESDE ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA, ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO". MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Alcaldes Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf 39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO ESTA MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO. Los oradores que me han precedido se han referido con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal y académica del Dr. Robert. Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba recuperarse del profundo schok producido por el desastre del 98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda España. Son conocidos los hechos públicos más notorios del mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ". De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos de su actuación de esta casa. Estos elementos constituyen la base de un inmenso prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con las exigencias de su responsabilidad pública. �Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona, a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según. los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis Aguda". Ha sido glosada reiteradamente la significación catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid. Es tambien.importante remarcar dos elementos cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que, ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad. La actuación del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del 98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya" y la alternativa de la intervención activa en la política española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya. Es una política que se plantea la necesidad de dirigir el proceso de modernización de España más que de establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona: crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y replantear su objetivos . . Robert es uno de los principales dirigentes de una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante. Es una política que se fija el objetivo de dirigir España) �de hacer el papel de la locomotora. Me quiero referir también a la consolidación que se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como símbolo y motor de Catalunya. En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas. Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente. Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política. El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal". Unas últimas palabras para registrar la conciencia que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí ticos para desautorizar su intervención en la política espa ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza, no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista, Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre- �tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto de gloria a su figura y a su vida. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Homenatges i distincions Alcaldes Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf 0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce PDF Text Text DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO (2 desembre de 1982) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Ajuntament de Barcelona Gestió pública Ciutats Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Abstract A summary of the resource. PM, intervé l'últim, segons: 1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA 2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS 3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES 4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0 PDF Text Text El vol de la fletxa Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat Pep Subirós Josep Acebillo , Joan Anton Benach, Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer Presentació Pasqual Maragall Oficina de Pasqual Maragall (L Centre de Cultura Con temporània de Barcelona Electa bb1l(,) �Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada: beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer). Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1 dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que, amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle - i això ell els segles bons. \lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar, recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI! d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les telecomunicacions, Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç, descobrim que som els mateixos, però estem millor. L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a diferència del que està succeint a gran partdel pais. UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball situat. Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica --<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana: Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i salvable. Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es comença a corregir. Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és, probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92, de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i en el fet urbà com a element de progrés) de generació de riquesa i de benestar. Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals, d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una cintat, Barcelona, definitiuament retrobada. - - -- PasqualMaragall - - - - - - - - - - - - - - _ _- I l � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre "El vol de la fletxa" Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Model social Acció política Urbanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Electa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Presentació Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-8156-007-3 Description An account of the resource Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d PDF Text Text EL EMS ^3? .juntament ae Barcelona - 5 SET. Î993 C *)11 Con respeto desde la diferencia PASQUAL MARAGALL Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía que nosotros, que estábamos contra lo que Porcioles representaba en los años sesenta, nos entendimos con gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento, creado por José María de Porcioles en el año 1961: Porcioles llegó a la alcaldía con la entrada de Ullastres y Navarro Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de Carles Pi i Sunyer —a pesar de la distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde. Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un acento insólito en un país deshecho como el nuestro. Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en 1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u ocho años, construyendo el palacete Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local (1966) y sucumbiendo finalmente a la ofensiva fraguista posterior al caso Matesa. Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo en el que la provincia recibe de 100.000 a 200.000 inmigrantes al año, a los que se instala más mal que bien en un suburbio desordenado. No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte del primer cinturón o Ronda del Mig—. Después nos costó Dios y ayuda convencer al Estado y a la Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo progresista se puso en contra. Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la Barcelona fuerte que ha salvat els mots y las instituciones del país. De Porcioles se ha abusado a la hora de resumir y demonizar el pasado. ¡Es tan fácil colgar del cuello de un gran personaje todos los males que nos afligían en el pasado! Hay una cierta pereza local en virtud de la cual "se vivía mejor contra Porcioles" que coexistiendo con el claroscuro de la democracia. Evidentemente, las cosas eran más fáciles, más sencillas. Y la seducción del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca, entre los políticos actuales, escapan a mi parecer a este cliché). Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que aguantaban la bandera catalana cuando no era moda ser catalanista y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al territorio y a las formas de vida de la ciudad y del país. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Con respeto desde la diferencia Subject The topic of the resource Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Barcelona Alcaldes Franquisme Transició Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived El País Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles