51 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1089/19870515d_00210.pdf 4bedfe3b451aaa2b1463bee4b4fa16b6 PDF Text Text DISCURS DE PRESENTACI6 - DE PASQUAL LA MARAGALL A LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS 87" Hotel Colón, Barcelona, 15 de maig de 1987 �PASCUAL MARAGALL Fa de bon estar en un Partit en el que aquells que tenim representació pública, perqué hem estat primer de tot elegits pel Partit abans que per els cíutadans com a candidats í aquells que no la tenen í estan en front del Partit en si mateix, és a dir, al front de l'ànima d'allò que nosaltres fem, al front del cor . i del bateo d'alló que nosaltres perseguim situats allá on estem situats, aquests dos fronts es comuniquen amb tanta fertilitat, amb tanta fecunditat, són diálegs diferents, són papera diferents, són rols diferents í, jo us asseguro, us ben asseguro, que poques vegades cm sento tan a mi mateix, com quan sento a en Raimon Obiols explicar el que estem fent. Eh l té la distancia i nosaltres la proximitat, ell té la distancia del temps, representa una tradició de més de cent amys. ' Aquí es va fundar el socialisme, no només català, sinó el socialisme espanyol i el síndicalisme espanyol Raimon Obiols, representa per a mi, sempre, justament aquesta tradició justament, aquesta continuitat de les idees que ens belluguen. Venim, avui, a presentar una llista, no encara a fer campanya. Vením a presentar un equip de persones que esperen l'honor de ser elegita pels ciutadans í ciutadanes de Barcelona per portar aquesta ciutat, en els propers quatre anys. Haig de dir, en primer lloc, que és una llista de continuYtat, que d'alguna manera hereda una heréncía, hereda un llegat de professionalitat, de gestió i d'aprenentatge í d'eficàcia que no cal provar, que está provada ja. Vosaltres sabeu que els quatre 12 �primers anys d'estar a l'Ajuntament, l'Ajuntament socialista va haver de sanejar í va haver de reformar. Es va sanejar financerament l'Ajuntment contra allò que alguna encara diuen. L'Ajuntament está, avuí, sanejat í és una maquínáría, des del punt de vista financer, que está a zero, que está en condicions de tirar endavant i té unes empreses, que moltes d'elles estaven quebradas, una consorcis, com el de la Zona Franca, L unes altres empreses mixtes, 1 tantas i tantes partícipacions en les quals hem hagut, sobretot en els primera anys, de posar ordre que, avui, llueix d'això que els empresaris en diuen "números negres" en comptes de "vermells", que catan al dia. Tenim una experiencia provada al camp de l'urbanisme, no cal que m'hi extenguí, • perque només cal treure el nas per la finestra per a saber-ho. en el camp de • la dinamització cultural, us convido a tots els que sou aquí a que us doneu una volta per aquesta exposició de la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'Hospital del Mar (está bé, ja l'han operat, está molt bé, mirarem d'enganxar-la per a la campanya, perque una campanya sense la Ma.Aurèlía Capmany no és una campanya municipal de Barcelona) la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'hospital, va muntar una exposició a la Virreina, que us recomano que veieu, és aclapadora amb la Larga deis fets i, és aclaparadora també, amb la forga deis projectes. parlariem de neteja, de la neteja d'aquesta ciutat una-, mica bruta, com a oiutat mediterrània. I parlariem de sanitat. Aquí ens tornariem uha mica més 13 �técnics i hauriem de comparar els costos d'alió que en diuen les UBAS (les Unítats Basiques d'Actuació) els llits/dies dels malalts, comparariem amb els hospitals de l'INSALUD i de l'Institut Catalá de la Salut í veurieu qué és eficacia. I parlariem, inclús, de tránsit i de tráfic, aquesta ciutat tan, atapeïda. La llés densa d'Europa, que té més de 18.000 habitants per quilàmetre quadrat, contant inclòs els de Colicerola i els de Montjuïc (que si els treguessim hauriem de multiplicar la densitat per 1,5 segurament). I aquesta ciutat, que és la més atapeida d'Europa •tanmateix, no és la pitjor d'Europa en matéria de trànsit, tot í que está en els darrers anys í mesos, suportant una càrrega creixent preocupant de tráfic, que haure m . de plantejar des del punt de vista de les seves salucions, però moltes se n° han plantejat vostès ho saben, vosaltres ho sabeu. En el camp tecnològic de la informatitzaciá, del seguíment per pantallas s'ha fet, ‘-'esta al límit del que la tecnologia permet en aquesta matèria. I parlariem de descentralització i de com aquesta cíutat va fer 10 districtes per unanímítat, vull recordar que no és tan dificil quan un és generós í está al govern i sap utilitzar , al mateix temps, el govern í la generositat, no és tan impossible dividir el territori amb una mica de "senderi n justament amb una mica de sentit comú, comú a tothom, el que- permet els consensos, la unanimitat i la descentralització. Cada un heu d'anar al vostre districte, que és el vostre ajuntament, í ara ja us ho puc dir, fa una mesos no us ho podía dir. Peró, ara, si us convoco a anar a Sarria, está en obres, a Santa i a Sant Martí, 14 �fa molts anys í no només la familia socialista, doncs aquí la tindreu. I el company Santiburcio que ha representat durant aquests anys ja, des de la seva primera secretaria de Barcelona, el lligam entre Partit i ciutat, entre Partit í Ajuntament, entre Partit i•Grup Municipal i que, avui, per la força natural de leá coses, rep, per dir-ho la sanció formal d'allò que prácticament ja estava fet. Ha sigut l'enllag entre una idea socialista i aquells que estavem destadats a la casa de la ciutat. I encara hauria d'afegir, iaqui no m'estendré, els nous companys amics que han volgut estar •a la llista ni que sigui, no per tenir responsabilitats de govern, sínó per declarar' clarament quina és la seva postura política en aquest moment i en aquesta hora, i que quedi ben ciar que això és un dret constitucional que no se li pot negar a ningú. Vosté com que fa aquella feina millor que no estigui en cap llista; és com si li diguessim: "vosté com que está en aquesta feina val més que no digui el que pensa". Doncs això no és possible acuesta gent no ho ha volgut. Aquí tenim a Caries Ponsa, ex-president del Port, i l'Abad, ex-director general de la Fira actualment, conseller .delegat dels Jocs Olímpica. I el Xavier Rubert de Ventás, que és parlamentan i europeu i que ho seguirá essent. En Joan Majó, que va ser alcalde de Matará í ha estat, també, ministre d'indústría, havent passat per la Direcció General d'Electrónica des de la qual tantes coses va fer per la ciutat de Barcelona, només cal que citi el projecte Barcelona Informática i Telecomunicacions, potser la part més important del nostre projecte °limpio al capdavall, el que quedará més al final i, també, la Barcelona Activa, el fet de que Olivetti decidís deixar el seu edifici a la 16 �Gran Vía, a la ciutat, •i adquirir une nous terrenys de la Corporació Metropolitana en els sOlars del Parc Tecnològic del Valles, per a installar-se en una nava fábrica que será l'enveja de la informática europea. Aquesta és la nostra carta de presentacíó aixó'és el que, realment, hem vingut a fer aquí. Som aquells que hem fet aixà, mes aquests, i tots plegats tirarem endavant la tasca que ens hem fixat. Quina és 7 Avui només és una pinzellada del que hem de fer, ja hi haurà temps, durant la campanya electoral, per explicar amb més detall i no és qüestió d'avangar-ho. Us he de dir que nosaltres volem anar Barcelona enllá, no volem quedar-nos aquí. Ene ho varem proposar fa un parell d'anys en el pas de l'ecuador de l'equip municipal. El 1985 varem dir que en materia d'atur no ene volem quedar aquí, perquè la crisi est à durant mes del que tots ens pensavem, no n'hi ha prou amb lluitar contra les conseqüències de l'atur, s'ha de lluitar contra les causes de l'atur amb la modestia que representa lluitar des d'una ciutat on no es tenen les grane variables, ni les grane palanquee, ni els grans plans d'ocupació, no les tenim. Però tanmateix, amb la voluntat de saber que si ve una onada de prosperitat, com sembla que está venint, Barcelona havia d'estar al capdavant, no perdre aquell tren i, si pogués ser, anar ale vagons de davant d'aquest tren. Això eres cm proposat. amb Barcelona Enllá. Emprendre, com ha dit Raimon Obiols, una política de promoció de la ciutat que tantee altres ciutats en el • món han pres. Volia dir, també, no aturar-se davant de les fronteres que la nostra pròpia rutina, el nostre propi hàbit 17 �podia haver anat creant. Nosaltres quan vàrem entrar a l'Ajuntament, varem veure desseguida, al cap d'uns mesos, que hi havia coses contra les quals ens estrellavem, que nio podiem realment traspassar, hi havia barreres que no podiem realment traspassar des del punt de vista de la nostra acció. Hi havia coses que el primer dia ens havien indignat i el segon dia també, el tercer menys, i el quart ja no sabiem com fer-ho i el cinquè tendiem a oblidar--ho. I, aquestes coses, potser no eren importants, eren brutícies determinades o desarreglos urbanístics molt petits, però a lo millor eren Serveis Socials en els quals ens semblava que hi havíem d'anar, però que no ens hi podiem acostar, perquè estaven massa lluny, i Barcelona Enllà va voler dir, en aquell moment, i vol dir avui no conformar--se davant de la dictadura de la rutina, no conformar-se davant de l'obligació i els compromisos, que la nostra propia acció va adquirir, per la força dels fets. No conformar-se. Anar més enllà. Anar més endins. No només anar més enllà en els entít. de les fronteres, en el sentit de la promoció internacional, que ja sabeu que ho hem fet, valia dir, també, anar més endins de Barcelona, més endins de la seva ànima, més endins dels seus detalls, no hem de permetre, tampoc, a la llarga que s'oris escapin els detalls. I volem tenir la Barcelona gran, no la Gran Barcelona, perquè es confon, amb projectes anteriors amb els que no hi estem d'acord els socialistes, però lli la Barcelona gran, sí la Barcelona de la Carta [Municipal, sí la Barcelona que és germana dels Ajuntaments Metropolitans És una cosa que vàrem conquistar amb prou feina i prou dificultat. Recordeu tots el que era la Barcelona del franquisme, aquella Barcelona en la qual hi havia un alcal.de pér. 18 �a barallar-se amb el del cantó, amb un España Montadas a l'Hospitalet i un Antoja a Badalona i uh - altre que es deia Blas Mu?oz a Santa Coloma, que tots ella eren enemics declarats de Barcelona. Per qué?, perquè a Madrid, en el fons, els interessava que hi hagués aquesta divisió dintre del que és la nostra Area Metropolitana. Dones, ara, no entraré en qué és el que hem de fer, no avui, encara, en el futur respecte de l'Àrea ,Metropolitana. Només us vull dir una cosa: en els quatre anys que hem passat hem fet alió més dificil, í la. resta cm preocupa menys, plantar la llavor de la solidaritat i de la concòrdia. Avui en día a Badalona hí ha respecte per a Barcelona, a l'Hospitalet hí ha germandat amb Barcelona i a Santa Coloma s'entenen amb Badalona i tots els 27 municipis de l'Area Metropolitana han aprés amb dificultat, perque fa quatre, sis anys que encara no eren així, a respectar a la seva germana gran. Aquesta és la realitat i aquesta és la Barcelona gran que nosaltres, pesi a qui pesi, seguirem construint per la via de la fraternitat i per la vis de la col.laboració. És l'hora dele, Ajuntaments. Tenim una mica la impressió, tots plegats, que.a Catalunya també, a Espanya, els grane problemes política s'han anat resolent. No dic que estiguin del tot resolts. No és cert. Però, sí que és veritat que els grans problemes política, amb majúscula, el de la tradició política espanyola, catalana, la qüestió nacional, la qüestió catalana, la reforma agrària, els grane problemes de reforma fiscal, tot aquests problemes que una colla d'anys, l'entrada a fa Europa, la relació internacional, el rol del nostre país en el 19 �món, tot això té un camí, ja, per anar avançant, té un principi de solució. No dic que estigui solventat. No dic que no hi hagin coses per anar lluitant. N'hi hauran. Però, no ene enganyem, en cap moment de la nostra história, com avui, hem podgut dir des de Catalunya, des de Barcelona, amb orgull, que els grane temes de la política del nostre país estan ben enfocats. Mai de mai havia tingut aquesta situació i, és l'hora ara de que el país es torni una mica cap a la política menuda, cap a la política de cada día, cap a la política deis detalls, cap a la política municipal, cap a la política deis Ajuntaments, parqué sinó ens trobarem a l'arribada de l'any 90-92, que el país haurà entrat a Europa, que hi haurà l'Acta única i que estarem, una altra vegada, amistangats inclús amb América, que no ho estavem, que farem els Jocs Olímpics, que 13 farem la Gran' Exposició Universal, que Catalunya tindrà l'autonomia que havia volgut í la riquesa que havia desitjat tanmateix, que el jovent está al carter,. que la gent no está contenta, que la Seguretat Social no acaba de funcionar, que l'ensenyament no de prou. gratificant, que la innovació no és suficient, per, realment fer competencia amb els altres països, que pares i fills s'entenen, peró evidentment hi ha encara problemes socials, no vull entrar en ele individuals familiars, que encara no estan prou ben resolts com perque aquesta entesa dongui tots els seus fruits. 1 aixó de la política de- cada dia. Aixà és la vida quotidiana. Aquella que ene ha de preocupar i, per la qual, hem de cridar l'atenció de tothom, de l'Estat en primer lloc, de la Generalitat deis ciutadans. És l'hora dels Ajuntaments i, per tant, és l'hora de 20 �Barcelona, 'ha de ser l'hora de Barcelona, ja ho és l'hora de Barcelona. Tirem endavant per aquest camí. Qui? Com? De quina manera? Això és molt senzill: qui?, nosaltres ho intentarem; com?, seguint la trajectòria socialista de sempre. Nosaltres farem la Barcelona de sempre, aquella Barcelona somniada, coneguda, llegida, aquella Barcelona de la Ma. Aurélía Capmany en. els seus escrits, aquella Barcelona que els pares ens han explicat, aquella Barcelona que l'históría ens explica plena de problemes, plena d'angoixes, d'ambicions, d'exigéncies, plena de si mateixa. Però també aquella Barcelona que ha sapigut entusiasmar--se en moments del temps, fantàsticament per objectius comuna. Per aconseguir aquesta Barcelona de sempre nosaltres proposem una recepta ben senzilla: el socialisme de sempre, el que va néixer molt modestament, amb gran dificultat en aquesta ciutat i que, tanmateix, va passar períodes d'una enorme dificultat fins arribar al final deis anys 70, en aquests prometedora anys BO, amb una maduració que creiem que albira futurs de gran il.lusió, una ciutat llunyana, que diria l'Isidre Molas, de gran il.lusió. El socialisme (els hí deia avui ala 25 companys perimers de la llista) no és una moral de l'éxit, els hi deja, nosaltres volem guanyar i hem de voler guanyar, cosa que a 'vegades els socialístes oblidem un xic, nosaltres no podem tenir cap mena d',exces de confiança, això no és bo per a ningú,ni da bo electoralment; ni al ciutadà u agrada la gent excessivament confiada. S'ha de lluitar, s'ha de tenir un punt de rabia entenem be aquest punt de rabia no es refereix a la ràbia envers ala adversariá, No és aixó. Un punt de rábía en la defensa de la raó de cadascú, de la nostra raó, de la raó socialista, que la 21 �tením i de la nostra trajectòria, que hem demostrat. Ara bé, nosaltres sabem que si les coses no anessin bé, que aníran bé, però sí les• coses no anessin be, això és molt important, justament perque vagin bé, sabem que no passaria , res, absolutament res, patiriem i ens hauríem de resítuar amb una situació més difícil, però la nostra no és una moral de l'èxit, no és una moral que digui que només el que guanya és bo, això ho deixem per la dreta,.que no té més remei que acollir-se en aquest • tipus de moral. Aquesta no és la nostra moral. La riostra moral és una en la qual hem de tenir l'orgull de demostrar, l'orgull sincer, que es potrgestionar i guanyar sense pagar el peatge 3 d'abraçar una ideología de desconfiança i d'individualisme. No cal. No és necessari. I és per això, que nosaltres afrontem les setmanes que vindran amb aquest punt de ràbia, amb aquest punt de sá orgull del que és el nostre missatge, creo que aquest és necessari perque us asseguro que la ciutat de Barcelona, sinó no s'hí engrescará tant com es podía engrescar•amb el missatge que nosaltres portem. Hi ha una il.lusió de futur molt gran, però que avui m'agradaría comengar a transmetre. Hi ha una il.lusió de futur, nosaltres no ens hem cansat de governar. No ens hem cansat d' imaginar; nosaltres contínuem imaginant í pensant que hi ha coses noves per oferir i que la ciutat, realment, s'anirà acostant cada vegada més a elles. Us donaré un exemple del que pot ser tot això, un exemple per les deu petites Barcelones que hí ha a Barcelona: a la Ciutat Vella volem fer la Casa de la Caritat í la Casa de la Misericórdia en el convent deis Angels í convertir --ho en un gran centre de 22 �cultura, en un gran centre de rehabilitació de tota la Ciutat Vella. A r'Eixample volem fer les illes interiors, aquesta tarda hem inaugurat l'illa de la Torre de les Aigües, entre Consell de Cent i Diputació. Quina meravella veure el que pot ser, realment, [la nava frontera de Barcelona en aquesta ciutat que ja té totes les fronteres esgotades i tots els límits recorreguts í que, tanmateix 'a dintre seu, Barcelona Endíns, dintre del seu d cor, encara té una frontera per conquerir, que són les illes interiors de l'Eixampie, aquí hi ha una de les nostres il.lusions • més estimades, he vist l'illa de l'Eixample oberta, plena de gent, de "nanas°, de gent gran que veía com els "nanas" tindrien una cosa que ella no van tenír, de veure tota els balcon s plena de gent, gran i jove, amb totes les banderes catalanes posades allá, he pensat, realment, estem posant la bandera. catalana al cor de Barcelona, que és 92 22 .una. Aquest és el nostre objectiu a 1'Eixample. A Sants-Montjulc volem fer el Pare del Migdia; és a dir, acabar el Monjuïc que a l'any 29 va començar, peró que ens va deíxar mig per acabar amb edificis que tremolaven una mica. Dones els consolídarem, com ara el. Palau. Nacional, í a més des de l'Anella fins a dalt al Cementiri abaix a Can Clos acabarem per convertir realment Montjuïc, tot ell, en un Pare. A Les Corta hi veurem nèixer Sant Joan de Déu com un gran nou centre tercian, enorme, de gran qualitat arquitectóníca, dissenyat pels arquitectes, potser els minora, Rafael Moneo i Manuel Sdià Morales. aquella Veurem un renaixement del que va ser Diagonal que va créixer i significar alguna cosa i que, després,es va aturar. A Sarriá-Sant Gervasi hi veureu, un día d'aquests, com s'obre La Tamarita, al capdemunt del carrer 23 �Balmes, aquell gran jardí que tantes vegades hem vist darrera de les reixes i que mai hem pogut visitar per dintre, allá estará, obert a la ciutat de Barcelona ben aviat. Recuperarem el Passeig de la Bonanova, que será passeig, si ens fan cas tots plegats, i signen el conveni deis Cinturons de Ronda que 'ha d'arreglar el: problema del tràfic d'aquesta ciutat, que el signarem!. I recuperar per la ciutat el que havien sigut passejos i que, avui dia, només són vies de gran tràfic. A Gracia vetareu la Gracia del PERI, que s'ha aprovat amb tota la satisfacció dels ciutadana. Una Gracia renovada, una Gracia vella i nova al mateix temps, que está demostrant avui dia que pot ser aquest petit cor que Barcelona necessita• per anar tirant endavant. A Horta-Guinardó veureu el Túnel de la Rovira, que ja un dia d'aquests s'obrirà i que no es podrá, del tot, atravessar fina l'altra banda perque encara falta un trog, que no estem fent nosaltres des de l'Ajuntament, però que s'acabarà perque els altres també sempre acaben les obres i que saltará des de la Rambla del Carmel, a la sortida de darrera del Túnel de la Rovira fina al carrer Dante., í saltará aleshores aquella mena de penyasegat que hi ha per arribar fins baix i continuar amunt fina el Segon Cinturó. , Aixà será molt aviat i ho veurem tata. A Nou Sarria tindrem el centre Monturiol, a l'antic Manicomi que queia a terra, que és evident que hi havia gent que lí tenia estimació, perque hi havia estat molts anys, peró no servía a la fínalitat a la qual havia de servir. Allá hem pensat que pot plantar-s'hi, realment, la llavor de la cultura en el barri obrer, en el barri proletari. No n'hi ha prou només en que 24 �l'Eixample estigui bé í que Montjulc estigui bé. Hem de fer, hem d'aconseguir (i aquesta és la nostra il.lusió) que la cultura mes aVangada, la tecnología, la de les noves técniques estigui, justament, "en el cor del barrí treballador i, a més, al costat de la plaga Llucmajor, on veureu neixer, una altra vegada, l'estatua, aquell monument a la República de Pi í Margall que, temps enrera, havia coronat el llapis del Cinc d'Oros, tornará a ser-hi, peró será a la plaga Llucmajor, que és el cor de la classe obrera de Barcelona. A Sant Martí, qué cal que digui, a Sant MArtí i al Poblenou hi veureu la Vila Olímpica. Míreu, abans us he parlat dels fets del passat, deis fets que són la nostra credencial, ara us acabo de parlar dels fets del demà, peró . el demà desseguida. No del demà, alió que es diu, el demà que será d'aquí a uns anys, no.' Aquesta és la nostra credencial de futur. 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3995 Title A name given to the resource Presentació de la Candidatura de Barcelona a les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La Tamarita. Casa de la Caritat. Ciutat Vella. Casa de la Misericòrdia. Parc Sot del Migdia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Administració local Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf 873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatro del Liceo. Barcelona, 7 de mayo de 1987 �Ajuntament '; de Barcelona Gabinet de Comunicació SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES: EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A NUESTRO QUERIDO TEATRO. RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN. SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA. SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA. Y SATISFACCI6N TAMBIÉN POR LO QUE REPRESENTA DE ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE �Ajuntament ` de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL ORGULLO DE DEFENDER. BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA. PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL DE ESPA ÑA. UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO. EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA. HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN. SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN COLISEO. COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE HAN PRECIADO DE HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA RAMBLA. EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y EMOCIONADO AGRADECIMIENTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3993 Title A name given to the resource Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Cultura Acció política Gran Teatre del Liceu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1086/19870505d_00205.pdf 1dbf72d77f0968c2ac365f30e9fdab60 PDF Text Text :II TI. ^' ^^^ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la presentació econòmica de Barcelona Reial Academia de Ciències d'Enginyeria, Estocolm, 5 de maig de 1987 �ti +VIII' Ajuntament 'hIILF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 19„,(^^^ P^ LADIES AND GENTLEMEN, FIRST OF ALL, I HAVE TO THANK THE ROYAL SWEDISH ACADEMY OF ENGINEERING SCIENCES FOR GIVING US THIS OPPORTUNITY TO EXPLAIN THE FEATURES OF OUR CITY TO PROMINENT MEMBERS OF SWEDISH ECONOMIC SOCIETY. I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION-MAKING PROCESS. LET ME BEGIN WITH A BRIEF SURVEY ON THE ECONOMIC iNAPOtiCe . AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, THOUGH IT MAY BE NO NEWS FOR MANY OF YOU. v 11161l 6P 00~41 JanI tArcrt ° ^^ I^^^- / SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 38 NtILION NATIVE CONSUMERS. IN 1986 VE RECEIVED 47 MILION VISITORS WHO SPENT MORE THAN TEN AND A HALF BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S !'cQ^i. r1A4h31. 5^ 1 t§i GOtiivES • ~ay MAS, fas, oca. eomµtTitE C 1.P. (3 . elkR tC c46111 1 684• 1'qM/btet- 411 ^ 1511"00011Taax 450- o _lobo y LLA ^ Ca^[fls Mel) o• C`ICYA �Ajuntament ''+VII* de Barcelona Gabinet de Comunicació GDP IN 1986 WAS MORE THAN 200 BILLION U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, (3% IN 1986 WITH RESPECT TO 1985). THE INFLATION RATE WAS 8,1%, AND THE GOVERNMENT'S OBJECTIVE FOR 1987 IS A 5%. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS 7 VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. Ref.: �—4— 211111 Ajuntament ''II[iJ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND 1457) AXOW ¡YEAR. ,,u DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATLANTIC DEFENCE. �—5— :11111 Ajuntament ' VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA Gi7ITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 r1UNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. — I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. Ref.: �Ajuntament I'IV de Barcelona Gabinet de Comunicació THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF — SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS Ref.: �-7+11111 Ajuntament 'VIII'+" de Barcelona Gabinet de Comunicació TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PÉSSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER bID NOT FORESEE. IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLO ION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO Ref.: �OUT Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A:DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA Ref.: �Ajuntament v de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTÓS, MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING �—10— Ajuntament " 1III' de Barcelona Gabinet de Comunicació THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE. TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RE— LAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED IrJITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES Ref.: �—11- IIII] 'III+' de Barcelona de Comunicació Ajuntament Gabinet Ref.: SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW—COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH—TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF t 7^ I 1 11W th I. �-12— +11111 Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD ^s 4t4telYpY WWWWW» INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS 71 (,^ �-13— ':flllIt Ajuntament 'III+ de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF—EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTIONOF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL APEAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE — EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF �-14Ajuntament 'TJ[f de Barcelona Gabinet de Comunicació SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3992 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reial Academia d'Enginyeria, Estocolm, Suècia. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Lideratge Relacions Internacionals Competitivitat Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1084/19870407d_00202.pdf a162dd917bb76af416e500a3dcdbb3fe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "EUROPA 92". Palabras de presentación del Excmo. Sr. --Alcalde, PasquaI Maragall Barcelona, 7 de abril de 1987 �EXCMO. SR. MINISTRO (...) INICIAMOS HOY EL CICLO DE CONFERENCIAS QUE CON EL LEMA "EUROPA-92" CONVOCARE A LOS ECONóMICOS RESPONSABLES EUROPEOS PARA QUE NOS DEN SU VISI6N DEL PROCESO QUE NOS HA DE LLEVAR AL MERCADO INTERIOR EUROPEO HEMOS U QUERIDO QUE EL CICLO LO INURE EL MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA, DON CARLOS SOLCHAGA CATALAN, QUIEN AMABLEMENTE HA ACEPTADO NUESTRA INVITACIóN. NO ES NECESARIO QUE LES PRESENTE A USTEDES LA PERSONALIDAD DE CARLOS SOLCHAGA. TODOS CONOCEN SU TRAYECTORIA PROFESIONAL Y POLÍTICA. PERO Sí QUE QUIERO DESTACAR QUE, INCLUSO QUIENES NO COMPARTAN SUS IDEAS POLÍTICAS Y ECONóMICAS �RECONOCERAN EN CARLOS SOLCHAGA LA FUERZA Y LA RAZ6N QUE ASISTE AL QUE ACTA FIRMEMENTE CONVENCIDO DE DAR LO MEJOR DE UNO MISMO EN BIEN DE SU PAIS Y DE LA SOCIEDAD. ESTA CASA SABE LO DIFÍCIL QUE ES EMPRENDER REFORMAS Y RACIONALIZAR ESTRUCTURAS OBSOLETAS; CONOCE LAS DIFICULTADES, LOS SINSABORES Y HASTA LA SOLEDAD EN QUE PUEDEN ENCONTRARSE QUIENES LAS DIRIGEN. ES POR ELLO QUE ESTE ALCALDE PUEDE DECIR: SEÑOR MINISTRO, ESTIMADO COLEGA, QUERIDO AMIGO, ÉSTA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD, ES TAMBIÉN SU CASA. ESTA ES UNA CIUDAD ABIERTA. ABIERTA A LAS PERSONAS DE TODOS LOS PUEBLOS, DE TODOS LOS PAÍSES. PERO SOBRE TODO ES UNA CIUDAD EUROPEA. POR NATURALEZA Y POR VOCACI6N. UNA VOCACI6N QUE NO ES RECIENTE, SINO QUE VIENE YA DE MUY LEJOS. BARCELONA, ADEM5S DE SENTIRSE Y SER EUROPEA, �-4- QUIERE JUGAR UN. PAPEL DE PRIMER ORDEN EN LA ARTICULACIóN DE ESPAÑA CON EL ESPACIO ECONCSMICO EUROPEO. BARCELONA ES CAPITAL DE CATALUÑA Y COMO TAL QUIERE ESTAR EN LA AVANZADA QUE LA MODERNIZACIÓN DE ESPAÑA. EN OTRAS PALABRAS, QUIERE REFORZAR SU CONDICIóN DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE EN GRAN MEDIDA YA ES. BARCELONA NECESITA PARA ELLO DOTARSE DE UNAS INFRAESTRUCTURAS, DE UNOS SERVICIOS QUE NO TIENE O QUE VIENE PRESTANDO EN CONDICIONES PRECARIAS. EL IMPULSO DE LOS JUEGOS OLíMPICOS SERVIR á PARA CONSEGUIR ALGUNAS DE ESTAS INVERSIONES. PERO HAY OTROS PROBLEMAS PENDIENTES QUE DEBEN SER ABORDADOS DESDE ESTADO. UNA PERSPECTIVA DE POLíTICA DE �ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE QUE BARCELONA PIERDA SU CONDICIóN DE CIUDAD AVANZADA Y EFICIENTE. AíSN A RIESGO DE APARTARME DE MIS DEBERES DE ANFITRI6N, PERO CUMPLIENDO, CREO YO, CON LA CONFIANZA QUE LOS BARCELONESES DEPOSITARON EN Mí HACE CUATRO AÑOS, QUISIERA RECORDAR AL SR. MINISTRO NUESTRO INTERÉS EN QUE SE CONSIDEREN LOS PROBLEMAS DE BARCELONA COMO PROBLEMAS DE ESTADO. SOLO ASÍ, CREEMOS LOS BARCELONESES, PODRá ESPAÑA INTEGRARSE PLENAMENTE EN LA EUROPA DE 1992. MUCHAS GRACIAS. TIENE LA PALABRA EL SR. MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3990 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant en la inauguració del Cicle de Conferències "Europa 92" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Barcelona Acció política Solchaga Catalán, Carlos, 1944- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Jocs )ics i la Alcaldia Gabinet de Comunicació Plea. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Catalunya de les ciutats". Conferincia a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot Olot, 4 d'abril de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinei de Cornunicació SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS : AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA. DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN ATEMPTAT TERRORISTA. DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA. I FINALMENT HE VINGUT A OLOT. PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL \OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA INCOMPREMSI6. L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT �-5Ajuntamem Vj de Barcelona Gabinet de Comunicad() CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN . L.LIT I EN LA LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE CIUTADANS, P P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS GRANE. AOUESTA XARZA Tf: UNA' 1GCSGICA CREADA PER LA HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT TAIIEÉ UNES DETERMINADES POLiTIQUE , ET.4CERyADES O NO. DORES D'ARA, UNA POISTICA D'ORD ACI5 TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER, OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT DEL PAÍS, AME EL MíNIM DE SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS. I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL �Ajuntament e :Barcelona Gabinet de Comunicació SISTEMA mns GRAN DE CIUTATS QUE ns EUROPA. EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL, 17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESNQUELET LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA. PEROU PARRE LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL DE MOTOR ICUrJ\CIc DE. DEL SEU TERRITORI, ENTe'S COM UNA wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMB, EL DE PUNT DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR. �–7– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de (omuçiicació LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA L'ALTRA, "E3Ai-??:'EL0'_'I:NA" ANTIBARCELONINA, COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA. N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA f F I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE DT7E4 CCJi:`CE CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN E ST^T OkrOSADE.S. FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA. EN CANVI, ÉS CM' . QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 i xl' S TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA. AQUESTA CONTRAI:'OSICIS FS LEGïTIMA EN EL TERRENY DE �Ajuntament 'Zde Barcelona Gabinet de Comunicació LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA. NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS. ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE LA POLÍTICA. LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O ALTRA DE LES CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA, Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES EOUIVALPNTS. S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES �'-9-- -4.0* Ajuntament Ajuntarnent 9de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.) MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA .GRAN - _ AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI ' BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ? fS CATALUNYA PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN CAPITAL, ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I FFPRESENTACle) DEL PAIS. BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT �—10— Ajuntament Vi e Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR. EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE) D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE CATALUNYA. LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6. PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO 1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC, ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT. IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1 Ref.: �9 Ajuntarnei t de Barcelona Gabinet de Comunicació PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A - RIAMENT LA QUE PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER, L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS GENERAL. NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6 A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR, AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó. �Ajuntament NjLde Barcelona Gabinet de Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN EL QUAL LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. \DI) PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE SAPER. QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM? L'eSPTIM ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. 1 PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST MOMENT. �--13— de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació I Ref.: EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS PER DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA s Í UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU. NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I DE PROBLEMIS, PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS. LA MEVA TEORIA, LA MENA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS DE MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT. AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I �4./„. (i -In Ajuntament»de –14– Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA QUE: VI VID. POHLAC LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER. OUC-.? PERQU ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7. AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA. A , JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDA A RECONFIXER AQUESTA REALITAT. �-15-- Ajuntament »Jfde Barcelona Gabinet de Comunicació LA Ref.: IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS ADONEM DEL PAPER DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA. TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT SOPTIT A CATALUNYA, EN AQUEST RAíS, SoN HAN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA DESCONFIANCA VERS TOT EL AUTONCSM, I QUE 153, QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N ALGUNA COSA IMPORTANT. L �—16— Ajuntament 4h .11, — _Harten) a Gabinet de Comunicació ,• PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL PER. OUé!? QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN. I QUAN NO ÉS AIX1 És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, Ref.: �—17— Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicacso CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA. AQUEST EFECTE SIMbZLIC, .PER¿ DESCOMPTANT SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA - -"tliTE MÉS, QUE ÉS ALLQ ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE. ÉS ALL6 QUE ES POT CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A PARAR, A NIVELLS LOCALS. PER.QU AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa; PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE _ - • PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL, ES IIOLT MS FICIL DE CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-. �—16 Ajuntament ijJìde Barcelona Gabinet de Comunicaciá Ref.: VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7 CATALUNYA PER LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA. 1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS. �—19— Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT N I Vr:I, L, UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR OI3JJ:,t.TIU:3 GRANS. COL.LECTIUS: TERRENY EN EL DE L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, ¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I TECNOLñGI(>Uï?S . DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE 1A SEU' 9 2 . ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92 SER, MIS IMPORTANT QUE FS, O POT E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES �-20— AOW Barceioii a Ajuntament Gabinet de Comunteaciú Ref.: POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE CRIARAN ELS UNA JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN POBLACIS CONCRETA COMPETICIONS ESPORTIVES, PER CELEBRIN UNES QUANTES MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5 uLTIH PUCUI SER. LA CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A. UN ESTAT, NñS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT. AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE �-21- irI Ajuntament 11de Barcelona GabineT. de Comunicació Ref.: t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA DF Y)APCYMOV. +-- �-22- Ajinnarnent Ji de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS . POWN MA4BRATAR SI EL PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR. , , ! NE 'LA . ryíri*I6. / -— ,.. \ I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX / / l nu, , EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ. ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS TA(-B POSITIU. LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿, S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS �-23- 4011v ikjuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE TÍ ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S. LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT. AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA, . CNICA, DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿ ES QUE NO S'ACABA D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3 DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA. JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS; O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá. ¡ �—24— Ajuntainent ple Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES SóN UNES COMARQUES C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES. EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT JUDICI P,L. E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA, L D , SEVA RECORD.''„ FUNCIONALITAT. EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt', FN LA I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI 1 y CA^ATr DrL B P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS. ^ , AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I CADASCUN DELS AJUNTAMENTS.. NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS EE CUFDIN DINTRE AJUNTAMENTS QUE COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN. S6N ELS QUE S6N, I LES �CTI Ajuntament , de Aarceho ra Gabinet de Comurneació I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN PODPIEM DIR. EL CAMPI 1PUGUI. EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I UNS PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA DIVISIÓ TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S, ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SENTIMENTS, Só;:N ;10 PEPE) Ó ATRACTIVES, ;IERVEIXEN MOUEN ELS PER A NOSTRES RES SI, PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFIC I �—26— Ajuntament Z, de Barcelona Gabinet de Comunicadó Ref.: HO SABREM. PER? AQUESTA ns LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3989 Title A name given to the resource Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Territoris Ciutats Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf 0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA Pamplona, 2 de abril 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA. PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA HACERSE /CONOCER MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA PROPIA ESPAÑA. Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN, LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA, Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU CONTENIDO. PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN ES ÚNICA. DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO, ENTRE OTRAS MODA, MUCHAS COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt. A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA �Aluntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e, PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO. Pc17.km),, /11..c;11/ 7z;/)‘:'ç EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO -N ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA /171(7 FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR, COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR. JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA MARÍTIMA, ESTA OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS, �Ajuntament (le Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA. OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES RONDA ----, TERMINACIÓN .-- E DE ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN 1 PRIMERO Y. Pri. un tikAls.t0i: Ckl.:- --' SEGUN'O, ASÍ COMO LA ~),./ P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE l eth a 1-'<*: • 11 • - ET c5 l),IL:1?-; 12 (S C.,<Je..-tf,Prtd) CIRCULATORIAS—QUE EL ----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— - i.-771 114 N (- -1:k;,(VII>c 4 TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~- FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID :_.. á °() ) ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A 1~-Al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (Tornuníeació Ref.: SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE OLÍMPICO s\ LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL ./ ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS BARCELONESES. 'r.e,c 41C Niki] ° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t , i ) 1i 1.:9 : I. ) Iza: , 15i , : í''i (4 vi..«"( ,,,c„, 1-- 1c ; q u Pi.;j111,,.. (11 >- 11' --- PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO. ~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE PERMITIPfi COMPLETAR t'r 1`1141,),, EL DE COMUNICACIONES QUE SERVICIO Y RETRANSMITIR EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES, CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA. EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN ) t - I:- t. k. ,t.., 1:;u3.¿,,*-,1. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y TURIN. 1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta, TODA SU COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA SÓLO ES UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA. EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA 1\ A hl'', 4141' EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA SE VERA NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS. EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO. ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA PARA DIVULGAR 1t1 R-A CULTURA, la/ZUPIA- MANERA DE SER t ThV dk: ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS 1~ t RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A DESARROLLAR DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE CONVERTIRSE EN PUNTO DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS 4'-*1 414 7I1 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicad() ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS, CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS ARTES, EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE CONVERTIR LA CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS. EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA, OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR. DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá CON EL ESPÍRITU OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá 1,11QLINPIcA PARA SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( - CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() CULTURA Y Ref.: EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL OLÍMPICO DE LAS ARTES. LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE IICLUYAN LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL TRABAJO Y EN EL NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ, DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES, DESE GAUDÍ A SERT. EN SEGUNDO LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992. U �Ajuntament de Barcelona < -0a Gabinet de Comunicació - 711 Ref.: r tL R MUY 1 IrPORTNNTES I LA !OPO L Csi)41-' CULTURAL 4rIENE, UNA* EVID NTE QUE ESTErPROYEp ICI 7-tyt) 114- PERO C MO íPi HE/ DICI:iD AD QUE OS JUEGOS NQS10FRECIE l'ARA RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS RAPR6IXE : ! 1 lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y A CONVERCER—HÁCIA ...,, •,, \_., A ESTAR DE MODA YA 9 EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR BERCTItren-A-Y HACIA EdrAIJEMPHAIWIg ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k, 21~6~5-- EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS. ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO, LA SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL 1 1) CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN. LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA. 11 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació t,?. CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS GIMDES A CONTIPÇI NEN! OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES .l t. UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA. ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA I POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD i DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE twQS RECONOZCA NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD. DF LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA ALEGRIA COMO PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS JUEGOS. PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO 12 �Ajumarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO. EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_ QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD, HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA. BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO. 13 �Ajuntament de Bareetona Gabinet de Comunicació. Ref.: EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS. EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES. BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS DF EGB, LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS', EN QUE PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS. QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS ESCOLARES. LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS. TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE "MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA CONTINUAR, DE ESTA FORMA, PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE. Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA TODAS AQUELLAS COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE. EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO DE TODOS. SE HA CONVERTIDO EN UNA PALPABLE. LAS BARCELONA OLÍMPICA, REALIDAD MáS PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A DESDE LOS 100.000 VOLUNTARIOS QUE LA DE TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA. LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS JUEGOS. SE HAN TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS �Ajurn a mera de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE po7, HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS, DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA, Y LO QUE ES BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA. MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN. 6 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE SATISFACCIÓN. CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME ESCRIBIó ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE "LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA SOCIEDAD NAVARRA". NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA , • DE ESPAS1A. NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS, DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA ,,., 1 u -5- l 'S , 1\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3987 Title A name given to the resource Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pamplona, Navarra Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Infraestructures Cultura Esport Model social Barcelona Navarra Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències