47 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1130/19871217d_00255.pdf 2f92ab37697a1b0aac30af4c902cb5cf PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragal1 i Mira, amb motiu de la visita a la ciutat del President de la Renïlblica Portuguesa Barcelona, Saló de Cent 17.12.87 �Ajuntament 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació LA PRIMERA EXPRESSI5 DE L'HOSPITALITAT D'AQUESTA CASA ENVERS L'IL.LUSTRE VIS ITANT QUE AVUI ENS HONORA. HA DE SER, JUSTAMENT, AGRAIR-LI LA SEVA PRESNCIA. SR. PRESIDENTE: `PoP. -1- OGv 5 -7 UNA GRANDE HONRA PARA ESTA CIDADE, PODER RECEBER VOS SA TXCRLNCIA NA SUA PRIMEIRA VISITA DE ESTADO A ESPAN TA. PARCELONA COMPREENDE E SABE AGRADECER ESTAS DEFERKCIAS QUE, POR MUITAS RAZoES, TOCAM FUNDO O CORACO DAS SUAS GENTES. EL ENCUENTRO DE HOY, DEL DR. MARIO SOARES, JEFE DEL STADO POPTUGUfiS, CON LA. CIUDAD DE BARCELONA, TIENE UNA ESPECIAL SIGNIFICACI5N POR EL TRASCENDENTE CAMBIO DE CIRCUNSTANCIAS QUE SE HA. PRODUCIDO EN NUESTROS RESPECTIVOS PAISES DESDE LA ISLTIMA VEZ QUE USTED, SR. PRESIDENTE, ACOMPAÑADO POR SU ILUSTRE ESPOSA, ESTUVO Ref.: �áElli^'. Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA ANTES DEL 25 DI ABRIL DE 1974. SI ANTES DE AQUELLA FECHA COINCíDIAN LOS PUEBLOS DE ?ORTUGAL Y DE ESPAÑA EN LA COMfiN D };SGRACIA DE VERS I; PRIVADOS DE LAS LIBERTADES, Y CON ELLAS DEL PRECIADO DON DE LA CIUDADANíA, QUE LES HABíA SIDO TROCADO POR LA TRISTE CONDICIóN DE SiBDIi'OS, DESPUÉS DE AQUELLA FECHA, H UY CELEBRADA ENTONCES EN CATALUNYA, PUDI M OS COMPARTIR, FINiaL+'"i?N`C't-., U N COI°iúN DESTI N O EN LA LIB;R"AI Y LA DEMOCRACIA QUE NOS HA CONDUCIDO A LA INCORPORACIóN S Iï'•`4UL'1'NEA E N LA COMUNIDAD EUROPEA. SIDO PS TF: UN RECORRIDO NO EXENTO DE 'ZIF'',srOS Y SACs`:ITICIOS, nUF? HEMOS AFRONTADO, SIN EMBARGO, CON ?`,UD A C.I;1. Y ESPERANZA PORQUE EL i,MPï,i^^:0 VALÍA. LA PENA. LA INTEGï AC I6N EUROPEA CONTARá_ ASí CON LAS APORTACIONES SUSTANTIVfS, DE LOS PAISES IBÉRICOS, SIN LOS CUALES LA I ?TEGRAC ION HABRÍA QUEDADO GRAVEMENTE �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMPUTADA •:^ SR. PRESIDIM; ,DES D'AQUESTA BANDA DE LA, PENíNSULA, A TOCAR D'UN MAR VELL D'EXPERINCIES I E'RTIL BRESSOL DE CULTURES, LA DIVERSITAT D'EUROPA, I SINGULARMENT LA DIVERSITAT DE LA PENINSULA, P,S SENTIDA CON UNA GRAN RIQUESA DE LA CIVILITZACTe; comunA. PER CS PERÇ2U LA DIVERSITAT SIGUI PROFITOSA NO HA DE SEP. VISCUDA COM UNA SEPARACIJ). EN UN TEMPS EN 04 LES DI STIN C lES GEOGR71FIQUES HAN ESTAT DOMINADES, SUBSISTEIXEN : , TANMATEIX, MOLTES SEPARACIONS. PERMETI'M, SP. PRESIDENT, QUE EMPRI LES PARAULES D'UN POETA. CATALZ1. ?grj›.-1111, DEIA W1b141.5.C-. "?5,. A COMENÇAMENT DE SEGLE, REFERINT SE A "AQUELL PORTUGAL TAN PROPER I TAN LLUNY" QUE 4 �Ir de Barcelona Ajuntament1•41 Gabinet de Comunicació "NOSALTRES, ELS CATALANS, AMB ELS PORTUGUESOS GAIREB1" "NO ENS CONEIXEM :1 A FE QUE ENS CONVf: CONi=1IXE'NS" "PERQU¿;: SON. ELE DELS DOS MARS, I BEN SEGUR QUE ENE HEM" "DE DIR MOLTES COSES", I PER A DIR—LES "ELE DOS" "LLENGUATGES TENEN UNA PROFUNDA SEMBLANCA DE DOLCESA," "AMB LA VARIETAT QUE 1,40x DE LES CLARES ONES DEL" "MEDITERPANI PER UN COSTAT I DE LES ME OBSCURES I" "DILATADES DE L'ATLANTIC PER L'ALTRE". rTES S,---;M LES COSES QUE, MS QUE PODER—NOS—LES NS HAN ACLATARAT PEL PES U' UNES CIRCUMSTANCIES ADVEES DE LLARGA DURADA. TER(—) LES HEM SUPERADES, I AVUI ESTEM EN CONDICIONS DE REEMPENDRE LA COMUNICACIr; ENTRE NOSALTRES AME UNA INTENSITAT QUE ENS PERMETR1 RECUPERAR EL TEMPS PERDUT EN fi SEPARACI(5 IMPOSADA. Ref.: �Ajuntament lWde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I AQUESTA COMUNICACI¿ L'UEM DE SABER TRADUIR EN FETS DE CULTURA I DE COMERC, QUE DES DE SEMPRE S6N ELS QUE mPs UNEIXEN ELS POBLES. C g`ç PORQUE, SR. PRESIDENTE, HOY LAS CONDICIONES QUE SE DAN SON MS FAVORNELES QUE NUNCA PARA PODER ESTRECHAR LOS LAZOS ENTRE AFEAS VERTIENTES DE LA. PENÍNSULA. NUESTROS PAISES COINCIDEN CON JUSTOS TiTULOS DE DEMOCR j1CIA Y NETOS PROPC7>SITOS DE ZODEPNIZACILN - Y PROGRESO EN ) s E.GROS INTERNACIONALES, SOBRE TODO EN LA. COMUNIDAD EUROPEA A LA. QUE APORTAN UNA NUEVA DIMEN5I6N CULTURAL Y UNA. C0Mi-IN DEMANDA DE SOLIDARIO REEQUILIBRIO ECON5MICO Y SOCIAL. NUESTROS PUEBLOS HAN ENTERRADO YA VIEJAS INCOMPRENSIONES, LAS MáS DE LAS VECES FOMENTADAS INTERESADAMENTE POR QUIENES PREFERÍAN MANTENERLOS EPARADOS. fl �Ajuntament ' I,^de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L A CIUi)AD DE BA;;CI?LONA, CAPITAL, DE CATALU:CdYA Y POR LLO CAP I JAI, '.'; )ITI3R_F:áNF::A Y L.UROP E A, Fii.),( LANT'Aï)A D Ç)UIi:RF Sia:P-, LA T E RE ENCUENTRE) OÇ;'. n USTED BIEN SABE, SR. PRES ID ENTE , LOS CATALANES SON GE"3`I'.`:^: DIN3;:]:C A Y I, M PR E NDI,DORA . LAf? ARTES DE LA C: U L_z T U Ft1! DEL COMERCIO HAN SIDO TRADICIONALMENTI' LOS VALORES S(?IsIZI:, I,OS QUE HAN AS E NTADO SU PROYI:CCION 'y" ... t^ !: E R on. YA `+'a'I; HOY UN IF=''_PORTANTI, I'LtIJO DE izELACIONES ENTRE BARCELONA Y P IJ i-.i:: ri ^1 i3 LI S BOA , CIUDADES QUE SON, A LA VEZ , Dr, ENT R ADA Y DI`, SALIDA A GRANDES RE A S CULTURALES Y I;CóNC)MICAS. ACRECENTEMOS LOS MEJOREMOS LAS COMU N ICACIONTS, ';a !?N^_A^ _^ • .. ?:'LI.),^Ci.>, F^^i^i^-3-S AMBAS CIUI?AD;. S PARA ESTABLECER UN NUEVO EJE, DE PELACIóN DENTRO DEL SISTEMA DE CIUDADES 7 �Ir' de Barcelona Ajuntament ,„11w1 Ref.: Gabinet de Comunicació EUR .TE0 QUE FACILITE SU CONEXI6N TRASATUINTICA. PT: 20 LOS CATALANES SON TAMBI1N GENTE ACOGEDORA. BARCELONA SEIJ1 ESCENARIO EN 1992 DE UN ACONTECIMIENTO DE EXTRAORDINARIA ATRACCI5N Y RESONANCIA. POP PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA SE CELEBRARSN EN LA PENÍNSULA. UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. NUNCA LOS HABRáN TENIDO USTEDES TAN cimc-A. CONSID1RENLOS TAMBI1N PRUIMOS EN TODOS LOS 5RDENES. EN OTRO ACONTECIMENTO DE 1992 DE RESONANCIA UNIVESAL - EA CONMEMORACICSN DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRILENTO DE AM.nRICA - LA. CIUDAD DE BARCELONA STITUiFt UNA REFERENCIA. SIGNIFICATIVA: LA ACOGIDA. SOLEMNE DEL NUEVO MUNDO DESDE LA VERTIENTE MEDITERRÁNEA DE LA. PENÍNSULA REPRESENTANDO AL VIEJO MUNDO. 8 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: USTEDES DESDE LA VERTIENTE ATLENTICA PARTICIPARON CON MERECIMIENTOS INDISCUTIBLES EN LA PROYECCIC;N UNIVERSAL DE LA PENÍNSULA. SEAN ESTOS DOS HECHOS UN MOTIVO MES DE APROXIMACI5N ENTRE AMBAS VERTIENTES. SR . PEES ID ENTE, o 50-e• -.. SEJA BEM—VINDO A BARCELONA, ONDE ENCONTRARE SEMPRE UN ACOLHIMENTO MIGO E GENEROSO. MI . IIVINGUTS A LA MOSTEE CIUTAT, OLTES GRICIS. 9 A CASA SEVA - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4036 Title A name given to the resource Visita a la ciutat del President de la República Portuguesa Sr. Mario Soares Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Portuguès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1129/19871216d_00254.pdf 8253d1dc8bbfbbaf39d4f858aa2d82b1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la sisena conferència del cicle EUROPA' 92 Saló de Cent, 16 de desembre 1987 �uq nq Ajuntament 11[$ de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCM. SR. MINISTRE, SENYORES I SENYORS, AQUESTA ÉS LA SISENA CONFERèNCIA DEL CICLE EUROPA'92, QUE ESTEM CELEBRANT A FI D'APORTAR DISTINTES PERCEPCIONS, DES DE LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES I DES • DELS ESTATS MEMBRES, SOBRE LES QÜESTIONS QUE CAL RESOLDRE PERQUè FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1992, L'EUROPA COMUNITáRIA ASSOLEIXI EL MERCAT INTERIOR UNITARI, QUE CONSTITUEIX EL PAS INELUDIBLE EN LA INTEGRACIó EUROPEA. AVÜI TENIM L'HONOR DE REBRE EL MINISTRE D' ITàLIA PER A LA COORDINACIó DE LES POLíTIQUES COMUNITàRIES, PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA, INSIGNE JURISTA, QUE HA ESTAT PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ITàLIA, I QUE UNEIX AL SEU DOCTE CONEIXEMENT DEL DRET COMUNITARI UNA CLARA VOCACIó EUROPEISTA. ÉS PROU CONEGUT, PER¿ NO PER AIX6 MENYS OPORTú DE SER RECORDAT, EL COMPROMIS ' EUROPEISTA D'ITàLIA, QUE Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTA UN FACTOR DE CONSENS PERMANENT POLíTIQUES I SOCIALS T LES FORCES . IQ W3 SI HI HA TANTES COSES QUE UNEIXEN ELS POBLES DELS NOSTRES PAïSOS, TINGUEU LA SEGURETAT, SR. MINISTRE, QUE L'EUROPEISME QUE COMPARTIM N'ÉS UNA DE LES MÉS -^ I SIGNIFICATIVES. LA INTEGRACI6 EUROPEA CONSTITUEIX UN PROCÉS COMPLEX I LABORIóS, PERQUè CAL ARA HARMONITZAR I UNIR TOT ALL6 QUE SEGLES DE DESENVOLUPAMENT SEPARAT HA FET DIVERS I, A VOLTES, CONTRAPOSAT. LA LABOR TèCNICA I JURíDICA QUE ENS ESPERA PER A ARRIBAR A TEMPS A LA CITA DE 1992 ÉS ENORME. REALITZAR — LA ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA COMISSI6, DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DE LES INSTàNCIES CORRESPONENTS DELS ESTATS MEMBRES. �Ajuntament ''^^IIr+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació PERE SENSE UNA VOLUNTAT POLíTICA CONSEQÜENT AMB L'OBJECTIU FINAL DE LA UNIò EUROPEA, PREVIST A L'ACTA úNICA, SERà IMPOSSIBLE L'èXIT EN UN TAL ESFORÇ CONJUNT. BARCELONA, CIUTAT EUROPEA PER GEOGRAFIA, HISTòRIA, CULTURA I CONVICCI6, PARTICIPARà SEMPRE QUE PUGUI EN LA TASCA COL.LECTIVA DE LA INTEGRACIò EUROPEA. TÉ LA PARAULA EL PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4035 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Antonio La Pergola en la 6ena Conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf 5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Par aule s de 1 ' Excm. 1' a torgament de la Me da Sr. Alcaide, Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Alcaldía Gabinete de Comunicación Pascual Mar agal , 1 la de la Ciutat al Molt Honor en e Sr. Josep Tarradel las Barcelona, 15 de desembre 1987 �P de Barcelona Ajuntament 1 11 Ref.: Gabinet de Comunicació OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS: FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?. SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA. LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA FOU AQUELL DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN PRESENTS TOTS ELS CATALANS. L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT ERA L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA LEGITIMITAT I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE LA NOSTRA VIDA NACIONAL. �Ajuntament 1Vde Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC, L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A CATALUNYA. SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA, LA GENERALITAT RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU, LA NOVA ETAPA DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA. SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS . �Ajuntament , lo . ' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE HIST¿RIA NO PERDONA ELS FALSOS 1 PAíS LA ESTRILS ENFRONTAMENTS. PER SOBRE DE TOT, PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT, LA DE LES SEVES UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE CATALUNYA. AQUESTES ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT. EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE RESTARA LLARGAMENT V1GENT. GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4034 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Autogovern Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Medalla d'Or Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1127/19871211d_00252.pdf 012300acf2d5ecbd5452eda189009fb4 PDF Text Text jMU ulv\ac p VI L/11- R111/0 1/911111- KA t . re fie\fb\l' )9\ 4 Jí ç 77t„) k 7A euN A [/E1/11 k-714i71r 797? / 1. (1 q/ty dt 7CW /vi (-,7-7 Pi/1, r //44-1 j 6Y2-1 \,11 t}tt-Pli 11,111 6(,)11-x)›-vni. cf 4-21, )/(h9Cti-t),AiW g /7/)//t (2/)02, wv 447 II:- 1)14' ( (J /, i3 /./IT) i. 9)43 re6/1/2 me-5 . f'/- 4e-c 42-o ku -g e:mf ¿¿1 réiurCvumii Alty elç //: o ti:. LTÍ/Pj-14- r cm,(7?-Névm-r5 ti,r7t,71,0 cil z_ ¿24 ey..,1") J (\f ,./19,1y DE: fbs--1 -4 .-b,11 h eulf- r/I-040-11- i f-rb)-7 0T / 1/ - ¿4 ,tif /75-ri,77)7 Dc5 (--i'(57V d7 -7) 7Z.-5 fl,(7/2-5 /9 1.: 071 Di? esc9-,/ < t7tz et uzji- D �( L.-.77v J? uL,JAi P-h17‘477499 u min,54 u W ‘1 u) S-c1)/111 L 7 /7121 )1-1w7 – /-,Afw ;--0 pi) g í, P2_1/ v ( 124-_,,,„ ir7Af (..Vue-5 fry fry‘i»hír r¿fl'I/1 tv,) 6-' 4 < j.7/7Z(,)At'S (1» ::11( Y s• W54 cf~ O Th (os- PCJL C Jett. e- 1)r171/1 (t)(jez UW 5- 1111u.éy C; fr» 4z6ttf Pc14 4//lu"J-1) UN f /'141,/ 1'6 rb' l 04 4 4-1( - , f(/91,&'511 7- *1vMM (t.» E-;Z 1a1..7JYM4 Q-9,,t uy, T Z-Ov )1)17 -:117- £:;71.12 e' CL L T Cç r en,/ 11-(917 t —~ (..;5 dl 1- 1 0 OC r ( 4, fkl/('y'.JT D€97 (4- (J rii>17?) A173 o A eljn (0:«/I , ityv (-(7) -et rn-L'Ltsr-PH.' c) JiJ 14 , 14 foz- e )1 bou:' s v #1-11 ,firt. t7 /1170( ri-olv'PDX 0 CA/ o �ik4-' 077 9 7Vs. .11, ç \j A 7214 1? /Lo 6,-,!-Pc:- 1 5-2 1Z 4L1 'fi — c A ic-ibl , c,,,, w7n,iP,u p (,- suAli. b A ( `c9. 7 J.49-,17-rzy i 25 .._ ¿ e ofi ',-.: f P-__--fi) t.) Itl al<' t ) 6 27tç'_ -17'17;:,7-7-7 4:-Y-5,>9 7 ill'i t: - rj1-11)rs ,0 E 711)1 itilv-i'›4- " g PL6-e:11-1--5 Olf(4 ¿zi 6-- 1 tA f'1\}M d- I'77 1 1:1( Í 111 41-4:- A'/»'(7'd ii° 1j^ ib tel? C-5 61911/-- 9 /4 ¿ ‘-'---f (ÁIT. tr/ /r.3 ( / -,(7M pe- 1-47A (5" coU-" Le-5 dp/olb ory-5 ch7Int.7 t:C/1 C-1S 6). 7 1 7-) 7-7N / 4 711611". jS2 4 (5 errs el? nt-5c-i (:)",) tri 11><' h(40; beP of)4A, So,cP11))1._LJ a ./ (..i31), crit,^ t-91-6-1 4E-45'7- ri-19-5 Jì Áuc- íj,I1)2, Th , ‘,1 LIA) LeS Mi4d. Et-' S CM+ (v .4) p - r FÇ: uirni Pn LLcor,1),1-1.7 • ce.--5 4. , o) Tu )":-(91,57 Fvullo; L" F;t7hi J TZ›ziti-v t. L'f ) 1) ; ¿en i?Vffi h '91 c-sy L4 Ifit If P/ c„-les evt6 JE3/Ki- E 1NSP /4 ijyPÇ /1_9,114,11,Cit, .j0 j.+' by-L5 (d O( 117:k OPC:1-1 ttb 1-11 ,- uhfcityult 4 1 r 'Ttv,You'-> D67- L-5 �t._ A tr- r1L-DcP4 L IA-U oiz= rcm, c i _ UC- f )1 t C-7 f Aik; e) („1„,i7-vw iç (--.J r)Z (53 ( cui -cm.191_ D e - 1 I TDP LA ,M, CM7L0,, 2 /}'?-1A. eS1 çi( pue /711.Í;T.) ;r >51-4 it/t.c* \ ti/414775- C.19 11 P / AA, h-Di iliru CS Ð1'1 b.",i (-4(4 '5;7 ('`'iti( çc11, 024 6,vb Cürvelytii-k: (frb ocç_tr!,c-1,; czwl-,s- 114 císn tirkfs COIJA4-1p r4-1) ( 5/71 1‘/P7 Ckv7 ¿nr(Ptlisif c,/, c=:" L4-,( kv' /9,441'U fie ct,40.1 (Ab / o,1 77 71 • 7/ 1:14,73 c l/N 5 íq 4 S- ,ti c•- •7¿-:k %,/,) ven' fült-/es (-5-t-frt9A, Moo,43 ev L c"v91-- 4Z- f í 1715- AÍS,:ic ¿.21-7-" ivzzZ ¿1) (A5 2 po(/471- ) (014fic9P/4- 109/5- c69QP))1,1-)7‘4, (-9-17-C ,1,00t9/A4, f p alz(r,i'0-2,J.) 7 N �/-4 Pe- 4,u /lh,-/ j)75 s'" 1 (,1.6c- Qu c /SÏ c; Pc fe Ai O 4-/ 4- uc LA L-j\, UZ„ u 11) -11 PuCA (176154-01 O' 4k-21)k.S1 so.,J 7)7Wv9/11-?D 4 itlif.)? () r U/1/17,4 1-.1/ c45 fli - c p,21/uf741(i (- A 01, ,1--us ‹,1 ( b. _binz ut'Uni77-- c-h"T>1. bh,7777rrt_ Pbit+c-t) Pkiic; L f\)) p 5.1 C-,5 M-74 <,:471 - /pRiti-rhyibkl» K/C< f /I CA/7 DIA r:111 -5 C-zr> ‘17_, P / I '71-0 z 7rYL. /iIkt / c--q_ / ( A ù6 iffr 14 es-e-y -; (-S/7%er ,(40\fr. rT 7)/9~ kit e 'S rtt -c-c)C Ai/ 69-1 9c9/ Ay \)-71 rteli fr)C" P /14 b Pl./17-AT? --1‘ u' / vUhl b\qt..bKiN,rttti\37n-7c., LYV N/1j:- ci 2 r,/,,, \_) ho 44H-5> :11141' CrY4 Uhl 1»6 L1.1) C lk Aíc prt Ac- QueI14-1\- 134 G i7) u ',1 S '„Liet7.¿.-4 C"C D C- L eg'‘- f ih,fr( /7/ rk( �r"--) A). 7i4 W11- 5-11 c2-(17j- tJ A) (9 /1 11, 1)1 g iA-7 ó(1. M/fic-71_ ti- ,K1107\ f )&)-7..° norv(771z-1- Da.\&) jUa c (J'Oh t'S j k c.:9-1}7 rtfl. `c S P4---t ti/V -TD -7 P620-ST 7V1/1/31.72z(1 G:714/7cdt. 1/1 AvA fu/vi/lb h_ / / ii ( e) (-(Y4 e vi ç1 y / L4154.: 7,),\ 21_ /ur-Y (77,t1J)vir, 5- P C-S-17th Ivü ft,L Lf7,1c -v,i (C f ez_ (1,1 ((Tv ( n 4 Taj: ,5) (1)( c-hr A/A7 cm)/ 1 Ai o pC-2(dAía,-. 5f7 bse-- tch_ _,) (0-‘faz-r2-5- Airti1jL9-1s7 LSPD I )/-14e'viir ,D biS (9 a s- . L €7 v [2,-12p ()lit 111( i7/ 47292 (4>v u a 7.,tY/11 72)`f t-i / �fr://um-vr L-57 - 'el 1,, se-r4 O rt -y, 7 C 4- ., —05> 4-2 A c.ww9vil 1,105 r) /11 5 f9C'), c-1(1 a v &Id 7777V1i- PU ¿y() 77 -)A Cod/ e. e-701y.J 4-77 t-7421, 311 . () /I( 4) ti"' cro 15"5 (-919 ' ti> 4y-14:21 i7 e- t- t2- o cí ru f on‘ ec».:r At. ‘_ A PjbuG :irt,t PL ( -9Vi 4-z-9,:k‘r Ttz: 1" -ti 7A (.‘ -1/1 4 u 77fiz-4,771-T ü t viv7 L)CL 41-3 P.11-11--1‘)( e1nj f en U ezi iu Í ot/litivi-- C---)Çn) Á) 4 ukj) 0\1 C Vs' st.--)07A ç'? ¿I) ,1‹ 1) f217 6 u o u e-- ¿-)190- Ally> ó *71-- s ()a/NI 7-¿.47/ 17 Afr 10 a St?7; šf2-44 J4 cr.i 01;r1k-9/ PS ï C‹)11,(, /c (J )c}1-i ft7 4 E-Z' u(-'J rAJP\ c flf$4p7Z-3 ¿r;<1 [,),C fn(-1 c I til`-'5 1)4 72 cs?,) , 1?-t-v1 !9/1)C-t 4- c. erkf 791 frn. 43(1, vn-c.4 6)\11)11 '7,(17 ' v \ 779- dlpile57) 717. ), C c fA_ /1.4 1 pyC4 th,-3-nR4 4j u94 'LIL A) L TU" 6:114:\` � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4033 Title A name given to the resource Paraules en l'acte de la Fundació de "Barcelona centro de promoción para el futuro" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1126/19871209d_00251.pdf 107d23d638906f40d41e5a964b191e28 PDF Text Text PARAULES DE CLOENDA DE L'ACTE DE PRESENTACI6 DEL LLIBRE "EL JARDI DELS GUERRERS" I DEL PROGRAMA DE REHABILITACI6 DE "LA PEDRERA". EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL. BARCELONA, 9 DE DESEMBRE DE 1987 �A BARCELONA S'HA FET UN GRAN ESFORÇ DE REHABILITACI6 D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS. PER ADONAR-S'EN, NOMÉS CAL PUJAR O BAIXAR TOT CAMINANT PEL PASSEIG DE GRàCIA. PERò, N'HI PARADIGMàTICA. HA UNA DE REHABILITACIó QUE ÉS SENSE AQUESTA SEMBLAVA COM SI NO S'HAGUÉS FET RES A BARCELONA. LA REHABILITACI6 DE LA PEDRERA ÉS EL QUE LA GENT ESPERABA PER CREURE-S'HO, QUE AIXò DE LA REHABILITACIó VA DE DEBE. CAL FELICITAR-SE PER LA INICIATIVA DE LA CAIXA DE CATALUNYA, PEL QUE COMPORTA DE SENSIBILITAT PEL PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE LA PEDRERA JA ES MÉS QUE AIXó. LA PEDRERA ÉS UNA DE LES APORTACIONS DE BARCELONA AL PATRIMONI ARQUITéCTONIC DE LA HUMANITAT. �DE LES MOLTES SIGNIFICACIONS I LECTURES QUE ES FAN DE LA SIMBOLOGIA DE LA PEDRERA, LA QUE LA COMPARA AMB LA MAR ES POTSER LA QUE MÉS S'ADIU AMB LA BARCELONA QUE TORNA AL MAR. L'AJUNTAMENT HA ESTAT TRADICIONALMENT SENSIBLE AL VALOR REPRESENTAT PER LA PEDRERA, DES DEL 1909 EN QUè ACORDà QUE L'EDIFICI TENA CARàCTER MONUMENTAL I, PER TANT, NO S'HAVIA D'AJUSTAR ESTRICTAMENT A LES ORDENANCES D'ALESHORES, PASSANT PER LES DECLARACIONS DE 1961 I 1979, FINS A LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL D'ARA EN LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES. QUAN L'OBRA ESTIGUI ENLLESTIDA, ELS BARCELONINS PODREM GAUDIR PLENAMENT DE LA PEDRERA DE SEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4032 Title A name given to the resource Cloenda del Programa de rehabilitació de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Art Urbanisme Barcelona Model social La Pedrera Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1125/19871201d_00250.pdf c2622f45cd1ac1598d375e0f30e58ae1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Presentació del llibre Ref.: Manuel Vazquez Montalban sobre Barcelona. Excm . Sr. Alcalde, Pasqual Maragal l . Barcelona ler. de desembre de 1987 �Comentari i idees ÉS UN LLIBRE DENS, ATAPEïT. ÉS UN RECORREGUT PAM A PAM, RAC6 A RAC6 PER LA CIUTAT I LA SEVA HISTòRIA. A MESURA QUE LA HISTòRIA ES VA FENT PREXIMA, AUGMENTA LA INTENSITAT DE LES REFERèNCIES, FINS ARRIBAR A SER GAIREBÉ UNA CRENICA DE LA CIUTAT. HI HA UN CONSTANT ANAR I TORNAR DEL PASSAT AL PRESENT QUE COM A ESTIL NARRATIU ACONSEGUEIX DE DONAR UNA UNITAT A LA HISTERIA I AL SENTIT DE LA CIUTAT. �CADA UNA DE LES DIGRESSIONS DEL LLIBRE ÉS UNA PROPOSTA DE RECORREGUT, SIGUI GASTRONòMIC, SEXUAL, SENTIMENTAL O IDEOLòGIC, PERE N'HI HA UN D'ESPECIALMENT RECOMANABLE I INEVITABLE QUE ÉS EL DE L'ESTATUàRIA PERQUè ÉS, EN ELLA MATEIXA, HISTÈRIA DE LA HISTÈRIA I HISTÈRIA DEL BON GUST. "HEM DE FER TOTS EL MINUTS DE SILENCI QUE CALGUI DAVANT EL DESCONSOL DE LLIMONA, A LA PLAÇA D'ARMES DE LA CIUTADELLA, UNA ELEGIA EN PEDRA A LA DEPRESSI6 NACIONAL EMBLEMàTICA". ÉS TAMBÉ LA HISTÈRIA DE LA SEVA GENT, DE LA GENT QUE HA FET, I DESFET, LA CIUTAT. LA CLASSE TREBALLADORA MEREIX UNA CONSIDERACI6 ESPECIAL AMB LES SEVES LLUITES, HEROÏCITATS I ERRORS. DES DE LA "ROSA DE FUEGO" DELS ANARQUISTES FINS A LA RESISTINCIA AL FEIXIME I LA SUPERVIVINCIA SOTA EL FRANQUISME. �DESPRÉS DESTACA EL PROTAGONISME DELS ARTISTES I DELS INTEL.LECTUALS QUE HAN FET DE BARCELONA UNA REFERèNCIA CULTURAL OBLIGADA. DE L'ALIANÇA ENTRE CLASSES POPULARS INTEL.LECTUALS HA RESULTAT UNA "BARCELONA PROTAGONISTA DECISIVA DE LA RECONSTRUCCIó DE LA RA6 DEMOCRàTICA" . EL LLIBRE ÉS UN EXERCICI D'ERUDICIó. HI SURT GAIREBÉ TOT EL QUE HA ESTAT SIGNIFICATIU EN VIVèNCIES CULTURALS I POPULARS DE LA CIUTAT. DES DE L'ODA A BARCELONA "HE PUJAT A LA MUNTANYA PER MIRAR-TE/BLANCA I ESTESA EN POMPA DE CARREUS" FINS AL "BAIXANT DE LA FONT DEL GAT...". I TAMBÉ VERDAGUER, MARAGALL, I CARNER I FERRATER MORA I GOYTISOLO. �NO ÉS UN "PUPUR RI". ESTà TOT MOLT BEN LLIGAT. TÉ UNA UNITAT. SóN RETALLS DE BARCELONA QUE ENCAIXEN I COMPO SEN EL FRESC SOBRE LA CIUTAT. HI HA TAMBÉ LA PLEITESIA OBLIGADA ALS MITES DE LA CIUTAT: "LA RAMBLA DE BARCELONA ÉS LA METàFORA MATEIXA DE LA VIDA..." "EL PASSEIG DE GRàCIA ENCARA ÉS LA MILLOR ARQUEOLOGIA DE L'EIXAMPLE..." L'URBANISME ATREU L'ATENCI6 DE VAZQUEZ MONTALBAN DES DE LES PRIMERES PàGINES EN QUa ENS PARLA DE L'URBANISME BURGaS I MILITAR DEL SEGLE XIX FINS A L'URBANISME DELS JOCS OLíMPICS I DE L'ACABAMENT DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC. HI HA UN ELOGI DIFòS PEL MODERNISME QUE A CATALUNYA "VA SER L'EXPRESSI6 D'UNA INTENCI6 PROGRESSISTA, D'INSTAL.LAR-SE EN EL PROGRÉS". L �I DESPRÉS L'ELOGI DE LA FASE DE LA RECUPERACI6 CRíTICA DEL PENSAMENT SOBRE LA CIUTAT I LA SEVA FISONOMIA: CODERCH, BOHIGAS, MARTORELL, MORAGAS, SOSTRES, CORREA, MILI. I ARA "LA INSTAL.LACI6 EN EL PODER MUNICIPAL DELS SOCIALISTES VA SERVIR PERQUè MOLTS INTEL.LECTUALS I PROFESSIONALS CRíTICS DEL PERíODE ANTERIOR POGUESSIN DEIXAR DE "PENSAR" LA CIUTAT PER COMENÇAR A FER-LA". BARCELONA HA ESTAT L'ESCENARI DE MOLTES DE LES OBRES DE VAZQUEZ MONTALBAN. PEPE CARVALHO HI DESPLEGA LES SEVES HABILITATS DETECTIVESQUES I GASTRONòMIQUES, I, FINALMENT AQUEST LLIBRE ÉS L'OBRA QUE REBLA LA "BARCELONOFILIA" DE VAZQUEZ MONTALBAN. HAURà DEIXAT BEN POC QUE DIR. FEINA HI HAURà PER DIR ALGUNA COSA MÉS SOBRE BARCELONA. LA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA CIUTAT VIVA QUEDA, DONCS, ACURADAMENT ENRIQUIDA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4031 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Manuel Vázquez Montalbán Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Barcelona Model social Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf fa489635cc196cce37a58c8c85910212 PDF Text Text : 20r5 económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona. Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Barcelona, 28 de setembre de 1987 �INDEX 1. 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI 2. LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT 3. JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC 4. PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT 5. CONSORCI DE LA ZONA FRANCA 6. INICIATIVES S.A. 7. SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES 8. CONCLUSIONS �SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS: GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM. NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA. Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S" AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT EN TRANSFORMACIó. ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL BENESTAR SOCIAL. �ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC. EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE, COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU. FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS, DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA 1 `^`^ 9'^ ' zf^ r/ 2 00. L..) ,f:tnti r ^,, 'L rí(. C .•^7 �1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR. �L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA, PER5 REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5 MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA MOLT NEGATIVES. DES/DE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMáTIC, DE L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUáRDIA --URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES �TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS. L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR. I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC �7 DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA. S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACI6 ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT A1 Ci �CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT yEIEM A E) 1 d NO L'AJUNTAME L'ATUR. OMÉS TÉ UNA MICA LES DE PROP , /I TÉ 4OMPFNCIDS /PE1 / MPLT.áNCIES ÉS EVIDENT QUE LLUITAR/ ITRA R LLUITAR CONTRA CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. 11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL �MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS ENLL1". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE AMBIT D'ACTUACICS. AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, POGUESSIM NOSALTRES COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT, " GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, AkifrifH2.4W3,, MSTAii,--430,0H T O , 4D-B ALS EE.UU.; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 SENTIT MÉS GLOBAL, PRDUA DE ECON¿MICA DE LA CIUTAT EN EL A PARTIR D'UNA SITUACICS POBLACI5 I DE CRISI, DE D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR POGUÉS DONAR? ECONCSMIC �JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC \EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. �ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5. SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA �-14- PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL, QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN EMPRESA D'INICIATIVES. PROJECTE D'UNA �PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA PON é ' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES FINAN Ç ADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL McSN ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT �ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6 D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU. �-17- HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é ESTEM, QUE ns EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO. EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE D'AQUÍ, AUTOMITICAMENT EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM w\l/11— �ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS, A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE. �—19-- CONSORCI DE LA ZONA FRANCA UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS INDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE 1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT. EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS. �UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR DE LES SEVES DE L'IREA DE BARCELONA, - A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA INDUSTRIAL CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �INICIATIVES S.A. ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN PRETENíEM EL MERCAT , A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6 DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1 SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL. PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj) 1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT. EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES SOVINT MAGNIFIQUES, LES IDEES, APORTADES PER CIUTADANS AME INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA �ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 �—24— ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS I A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. AIX(7) S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar _ SEVA PARTICIPACIó. JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORT IDA . A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA r �LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS RE;RESENTANTS DELS CIUTADANS. DES D'INICIATIVES S.A. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. �QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMíLIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI. COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENS1TAT PER_A ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN EMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE �-27- TELECOMUNICACDS? TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT ,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS. PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'& EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQU'¿. EXISTEIX RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. ALGUN 1 �SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE / L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA UNA MILLOR EXPERIENCIA DEFINICI5 DELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE AMB ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS. PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6 ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC DE BARCELONA NEIX DEL REMARCAR QUE NO PENSEM QUE EL I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN CONTINUUM. LA REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES TRADUEIX �-29- MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT. SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL. PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS. H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL, PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT. A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA, EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS �-30- DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA. LA AIXí, TERCERA TININCIA D'ALCALDIA ÉS L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV PúBLICA, JOVENTUT I ESPORTS. --- EDUCACI.C), SALUT AQUESTES IREES, MIS CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA 3A. TINèNT D'ALCALDE. LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS: PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI --------,------' ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL ASSISTENCIAL. �AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS, MATERIALS 1 PRESSUPOSTARIS PROPIS DEL MUNICIPI PER, TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC. I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL. (SEGONA DISSENYATS PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS, ELS UNA VEGADA PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS D'ACTUACI6: INFSNCIA, JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES CiVICS, DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES, D'INFANTS, DE CARSCTER SECTORIAL, ÉSSER CAPAÇOS, DEIA, DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6 MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5 NO NOMÉS INSTITUCIONAL SINO DE VOLUNTARIAT. D'ALTRA BANDA, LA ECON6MIC 1 PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS �AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,. y_c 17\1- 1/\ (75 A-c e/1-7JY_ - PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL. HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE �DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACI6 DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER REFERNCIA A LA MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CAR1CTER GLOBAL. �CONCLUSIONS EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT. HEM VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS NOUS I COM HA RECONVERTIT ELS VELES. HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES PRCSPIES DECISIONS. �SON SENSIBLES JA MESURA EN QU HO ÉS HO 1S. PER ('S LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'? SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLISSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS AL DAVANT, EL LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. MILLOR DE LES SOLUCIONS CON¿.IIXER TENIM PEROU ¿ '- ns LA ESTA EN CONDICIONS DE QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT. CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS, ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS. ESTA BEN SITUAT EL SECTOR PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC, �DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL. fs EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6 D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF CRISTALL, SCSN TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE ' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE COMPETITIVIIAT, NO PERQU é LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6, SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR. �C;(1 SERVEIS, PER, SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS ESTAT. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICI6, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA �COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT, H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA. NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. 1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ' / 1 1 ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A �-39-- CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES 4 L 0,)•,-/M-e, MASSA ALIEnATS, NONÉS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, D'AUTOOCUPACI5 TAMBÉ, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES ARTESANIES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA TAMBÉ, EMPRESES FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS D'OCUPAR. SENYORS, SENYORES, AQUESTA ES UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES j<l) r DEL PAÍS 1 DE T ra- �-40- ,w11\1) 1 US HE D'EXPLICAR CO UN ENS P1SBLIC HA SA-173-6-T ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI DEL CIUTAD. L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT. UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA. JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL. L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA. PER ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ. AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6.. NOMS EM QUEDA SIGUI BEN PROFITOS. DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4030 Title A name given to the resource Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Competitivitat Benestar Social Model social Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1123/19871122d_00238.pdf 141671b776f4c0ddd0d7d37d14036d37 PDF Text Text P. IqV Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, con motivo de la comida ofrecida al Cuerpo Consular Barcelona, 22 de septiembre 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SRES. C6NSULES, QUERIDOS AMIGOS: DE NUEVO TENGO EL PLACER DE REUNIRME CON USTEDES PARA CELEBRAR LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA. EN EL ANO TRANSCURRIDO DESDE LA ANTERIOR FIESTA, HEMOS COMPARTIDO MOMENTOS QUE SERSN DE GRAN TRASCENDENCIA PARA LA CIUDAD DE BARCELONA. EL AO PASADO LES HABLÉ A VDS. DEL INTERÉS DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO EN DAR A BARCELONA UNA MAYOR PROYECCI6N INTERNACIONAL. LES MENCIONÉ LA IMPORTANCIA QUE PARA NOSOTROS TENÍA LA CANDIDATURA OLÍMPICA. POCOS DÍAS DESPUÉS DE AQUEL ALMUERZO, BARCELONA OBTUVO LA RECOMPENSA DE SUS ESFUERZOS AL SER DESIGNADA CIUDAD ORGANIZADORA DE LOS JUEGOS DE VERANO DE LA XXV OLIMPIADA. DESDE ENTONCES LA PRESENCIA DE BARCELONA EN EL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PANORAMA MUNDIAL HA AUMENTADO ESPECTACULARMENTE. AQUELLOS DE USTEDES QUE YA HACE UN CIERTO TIEMPO QUE SE ENCUENTRAN ENTRE NOSOTROS HAN SIDO TESTIGOS EXCEPCIONALES DE LOS PROGRESOS QUE SE HAN REGISTRADO EN EL ROL INTERNACIONAL DE BARCELONA. EN ESTE ISLTIMO AÑO SE HA REGISTRARDO UN INCREMENTO IMPORTANTE EN LA CANTIDAD Y CALIDAD DE LAS ACTIVIDADES DE ESTA CIUDAD QUE TIENEN UNA DIMENSICSN INTERNACIONAL. NO QUIERO AHORA IMPROVISAR UNA RELACI6N QUE RESULTARÍA, FATALMENTE, PROVINCIANA Y CONTRADICTORIA CON MIS PROP6SITOS. DÉJENME TAN SIGNIFICACI6N SOLO DESTACAR UN HECHO DE TANTA COMO EL NOMBRAMIENTO DE DOS NUEVOS C6NSULES GENERALES DE CARRERA DE DOS PAÍSES DE TANTA IMPORTANCIA COMO JAP6N Y LA REPúBLICA POPULAR CHINA. LOS PR6XIMOS AÑOS VAN A VER UNA DE LAS MáS IMPORTANTES TRANSFORMACIONES QUE BARCELONA HABRá EXPERIMENTADO EN SU HISTORIA. �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: YO LES INVITO A TODOS USTEDES A VIVIR INTENSAMENTE CON NOSOTROS ESTA TRANSFORMACI5N. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERAS, SON LUGARES DE ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO, DE COMUNICACIóN. BARCELONA QUIERE ESTAR ABIERTA A TODO EL MUNDO, NECESITA DE TODO EL MUNDO. Y AltN MS EN ESTE PERíODO CRUCIAL QUE VIVIMOS. NADA IEJOR QUE LA AFLUENCIA DE IDEAS, DE PROYECTOS DE TODAS PARTES PARA ENCONTRAR BUENAS SOLUCIONES A LOS PROBLEMAS QUE PUEDAN SURGIR. PARA ELLO, QUERIDOS AMIGOS, SU AYUDA ES INESTIMARLL. DEBO AGRADECERLES EL APOYO QUE EL AYUNTAMIENTO HA RECIBIDO DE USTEDES EN SUS CONTACTOS INTERNACIONALES, Y EN PARTICULAR, EN MIS VIAJES PARA LA PROMOCI6N ECON6MICA DE BARCELONA. �4 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació YO LES PIDO QUE ACTUEN TAMBIÉN COMO MENSAJEROS DE BARCELONA EN SUS PAíSES. QUE PROCLAMEN EL DESEO DE BARCELONA DE RECIBIR EL ESTíMULO DE TODOS LOS PUEBLOS PARA SUPERARSE A SI MISMA. QUISIERA ACABAR DANDO LA BIENVENIDA A LOS HONORABLES SEUORES C6NSULES QUE ACUDEN A ESTA CELEBRACI6N POR PRIMERA VEZ. ESPERO QUE LLEGUEN A SENTIRSE DEL TODO BARCELONESES. TAMBI1N QUISIERA DESEAR LO MEJOR A AQUELLOS QUE MARCHARON O HAY DE MARCHAR. MUY ESPECIALMENTE A MI QUERIDO AMIGO DON RODOLFO OLAVARRIA, DECANO DE ESTE CUERPO CONSULAR, CON QUIEN HEMOS TENIDO UN TRATO INTENSO QUE HA DADO LUGAR A LA FRUCTíFERA Y ESTABLE COLABORACI6N ENTRE EL URUGUAY Y BARCELONA. EN ESTOS DíAS QUE PARECE ABRIRSE UNA NUEVA ESPERANZA PARA LA PAZ MUNDIAL ME COMPLACE DESEARLES, UNA VEZ MáS, UNAS FELICES FIESTAS DE LA MERCED. Ref.: �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES Y SEÑORAS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. a w Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4029 Title A name given to the resource Dinar amb el cos consular / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1122/19871120d_00249.pdf bc2c3e6813be64908b0615ff47a5e33b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la inauguració del Forum Col.lectivitats Territorials Europees per la Seguretat Urbana Palau de Pedralbes, 20 de novembre 1987 �SENYORES I SENYORS: POSEM EN MARXA AVUI FINALMENT UNA INSTàNCIA PERMANENT D'ENCONTRE PER A QUE LES CIUTATS EUROPEES PUGUIN DEBATRE ELS PROBLEMES DE LA SEGURETAT I INTERCANVIAR LES SEVES EXPERIèNCIES. EM SENTO MOLT SATISFET QUE AQUESTA REUNI6 INICIAL SE CELEBRI A BARCELONA, PER LES MATEIXES RAONS QUE EXPRESSAVA EN REFERIR-ME A LA CELEBRACIó EN AQUESTA CIUTAT DE LA CONFERèNCIA SOBRE LA INSEGURETAT URBANA. BARCELONA ES CONSCIENT QUE AQUESTA ELECCI6 ES EL RECONEIXEMENT D'UNA TASCA, CURTA EN LA SEVA DURADA PER INTENSA I AMBICIOSA, PER SAP TAMBÉ QUE AQUEST PROTAGONISME SIGNIFICA UN COMPROMÍS. BARCELONA L'ASSUMEIX I HO FA AMB IL.LUSIó. PER COMENÇAR, BARCELONA VOL TRENCAR AQUELLA QUE ERA TINGUDA �COM UNA MENA DE REGLA D'OR DE LA SEGURETAT EN EL SENTIT QUE EL MILLOR ES EL SILENCI I QUE PARLAR DE LA SEGURETAT ÉS UNA MANERA D'INCREMENTAR LA PERCEPCI6 D'INSEGURETAT. NOSALTRES ESTEM DISPOSATS A ASSUMIR ELS COSTOS DE PARLAR DE LA SEGURETAT. HO HEM FET AQUESTS DIES I HO SEGUIREM FENT, PER UNA PURA RA6 DE RESPONSABILITAT. SEGUIREM PARLANT DE LA SEGURETAT A LES NOSTRES CIUTATS I MIRAREM D'ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES CIUTADANS ASSUMIMEIXIN LA NOVA ACTITUD PARTICIPATIVA, ACTIVA, RESPONSABLE QUE EL PROBLEMA EGIXEIX. EL PASSAT JUNY, EL SR. GILBERT BONNEMAISON ENS VA FER LA PROPOSTA DE CONSTITUCIó DEL "FORUM DE LES COL.LECTIVITATS EUROPEES PERA LA SEGURETAT URBANA". BEN AVIAT VAM TENIR LA SATISFACCI6 DE COMUNICAR-LI EL NOSTRE ACORD ESSENCIAL AMB ELS OBJECTIUS I TASQUES DEL FORUM, EXPOSATS AL MEMORàNDUM SOBRE LA SEVA CONSTITUCIó. COMPARTIM LA CONCEPCI6 QUE S'HA EXTÉS A EUROPA PEL �CORRENT DE MUNICIPIS QUE AVUI ES REUNEIXEN EN AQUEST ACTE FORMAL DE CONSTITUCI6 DEL FORUM. COMPARTIM LA IDEA BáSICA QUE CONSIDERA LA PREVENCI6 COM EIX SUBSTANTIU DE LA SEGURETAT. AMB OCASI6 DE L'ACTE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA SOBRE PREVENCIó DE LA INSEGURETAT URBANA QUE HA ACABAT AQUEST MATí, VAIG EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE L'ALCALDIA DE BARCELONA D'AVANÇAR EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜéNCIA. AQUEST PROGRAMA INCLOURà TOTES AQUELLES ACTIVITATS PROMOGUDES PER LES REES MUNICIPALS EN EL TERRENY EDUCATIU, CULTURAL, ESPORTIU, ECONóMIC, AMBIENTAL, ETC., QUE PODEN TENIR UNA TRASCENDèNCIA EN LA INSERCI6 SOCIAL. MOLTES DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERéNCIA DELS úLTIMS DIES PODEN SER DE GRAN AJUDA. PER AQUEST PROGRAMA INTEGRARà TAMBÉ LES DIFERENTS FORMES DE SOLUCI6 DISUASORIA QUE ELS SERVEIS DE LA GUàRDIA URBANA PODEN DESPLEGAR, PER Sí MATEIXES O EN COORDINACIó AMB ALTRES �SERVEIS POLICIALS, PROFUNDITZANT EN INICIATIVES JA APUNTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA. INCLOURà IGUALMENT ACTUACIONS DE CARàCTER REHABILITADOR DIRIGIDES TANT ALS DELINQUENTS, PER REDUIR ELS NIVELLS DE REINCIDéNCIA, COM, SOBRETOT, A LES VíCTIMES, PER REDUIR ENTRE LA POBLACI6 UNA POSSIBLE SENSACI6 DE DESPROTECCI6, I PER TANT, UNA DE LES VESSANTS DEL SENTIMENT DE INSEGURETAT. ENTENEM PER TANT, EL TERME "PREVENCI6" EN EL SENTIT MÉS AMPLI I GENèRIC, COM A RESUM DE TOTES LES FORMES D' INTERVENCI6 DIRIGIDES A EVITAR LES CONDUCTES DELICTIVES I REDUIR EL SENTIMENT D'INSEGURETAT. PERò, COM VAIG REMARCAR EN LA MEVA INTERVENCI6 DURANT LA FASE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA, AQUEST PLANTEJAMENT NO ES CONTRAPOSA A LES ACTUACIONS COERCITIVES, NI A LA RECERCA DE LES FORMES MÉS ADEQUADES DE COORDINACI6 ENTRE ELS SERVEIS POLICIALS QUE OPEREN EN �-6- LA NOSTRA CIUTAT. BEN AL CONTRARI, ELS EXIGEIX COM A PUNT DE SUPORT IMPRESCINDIBLE: LA PREVENCI6 NO POT DESENVOLUPAR-SE FRUCTíFERAMENT EN UN CLIMA D°IMPUNITAT. PREVENCI6 NO EQUIVAL A PERMISSIVITAT. VOLEM DESTACAR TAMBÉ UN ALTRE PUNT QUE EL FORUM SIMBOLITZA: AQUESTA ESTRATéGIA PREVENTIVA, A MÉS DE REQUERIR UN ESPECIAL ESFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS, EXIGEIX DE LES MATEIXES UNA ACTITUD D'ESTíMUL DE LA MÉS AMPLIA PARTICIPACI6 SOCIAL. AQUESTA PARTICIPACIó HA DE SIGNIFICAR LA IMPLICACIó DE LES DIVERSES ENTITATS I ASOCIACIONS QUE ACTUEN COM A MODELS SOCIALS I, DE CREIXENTS SECTORS DE LA POBLACI6, A TRAVÉS D'UN AMPLI VENTALL DE VIES I MITJANS, DIRECTES I INDIRECTES. EN LES JORNADES SOBRE GRANS MUNICIPIS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL DAVANT DE LA DROGA, CELEBRADES EN AQUESTA CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 1986, DESPRÉS DE POSARSE DE RELLEU QUE EL MUNICIPI HA DE CONSTITUIR UN NUCLI BASIC D'INTERVENCIó EN EL CAMP DE LA SEGURETAT, ES DESTACAVA QUE EN PLANTEJAR-SE ELS PROBLEMES DE LA �PREVENCIó ERA IMPRESCINDIBLE LA COORDINACIó, TANT INTRAMUNICIPAL COM ENTRE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS AMB PRESèNCIA EN L'àMBIT LOCAL. PER AIX6 NO ÉS SUFICIENT. EN LA NOSTRA OPINI6, LES ALTERNATIVES NO ES PODEN EXAURIR EN UN SIMPLE ESFORÇ DE COORDINACI6 INSTITUCIONAL, QUE POSI EN RELACI6 UNS INDIVIDUS I EL SEU ENTORN, AMB UNS EXPERTS LLIGATS A L'ADMINISTRACIó. CREIEM NECESSARIA LA PARTICIPACI6 CIUTADANA, COM ELEMENT DETERMINANT PER ACONSEGUIR UN ENFOCAMENT COMUNITARI CONTRA LA DELINQÜèNCIA I LA INSEGURETAT, MÉS ENLLá D'UNA DINàMICA DE TRACTAMENTS INDIVIDUALITZATS. L'ALCALDIA DE BARCELONA, MITJANTÇANT EL SEU COMISSIONAT ESPECIAL PER A L'ORGANITZACI6 D'AQUESTA ASSAMBLEA, EL SR. JOSEP MARIA SOCIAS HUMBERT, HA EXPRESSAT AL COMITÉ INTERNACIONAL PROVISIONAL SORGIT DE LA REUNI6 DELFORUM A PARIS, LA FERMA INTENCIó D'ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA Y LA RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL �D'INCORPORAR -SE A LES TASQUES DEL FORUM. LA POTENC IACIó DEL FORUM ES UNA TASCA DE SIGNIFICATIVA IMPORTàNCIA PER A LA VIDA DELS MUNICIPIS, COM ES DESPRèN DE LES LíNIES D'ORIENTACIó PROPOSADES A LA NOTA INFORMATIVA PREPARATòRIA DE LA PRESENT REUNIó. EN RELACIÓ AMB AQUESTES LíNIES D'ORIENTACUó PER A 1988, VOLDRIEM DESTACAR ALGUNS PUNTS QUE SUSCITEN UN INTERèS PARTICULAR DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. JA HEM INSISTIT EN QUE SEGUIM AMB LA MáXIMA ATENCIó LES ALTERNATIVES LOCALS D'ACCIÓ EN EL PROBLEMA DE LES DROGODEPENDèNC IES . VULL RECORDAR TAMBÉ QUE UNA DE LES CONCLUSIONS FONAMENTALS DE LA CONFERèNCIA PREVEU UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQÜèNCIA E INSEGURETAT. EL FORUM POT CONSTITUIR UN EFICAÇ MITJà PER CANALITZAR AQUEST ESFORÇ. �D'ALTRA BANDA, LES LíNIES D'ORIENTACI6 DEL FORUM RELATIVES A PROBLEMES COM EL DE LES ALTERNATIVES SUBSTITUTòRIES DE LA PRES6, LES REPARACIONS I ALTRES ASPECTES COM L'AJUDA A LES VíCTIMES DE LA DELINQÜèNCIA, ETC. PLANTEGEN EXIGèNCIES QUE, AL NOSTRE PARER, CONDUEIXEN A RESALTAR LA NECESSITAT D'UN AVANÇ CAP A UNA MAJOR TERRITORIALITZACI6 DELS SISTEMES DE SEGURETAT. AQUÍ_ ÉS IMPRESCINDIBLE INCLOURE LA TERRITORIALITZACI6 DE LA JUSTíCIA, EN LES SEVES VESSANTS JUDICIAL I FISCAL. CONJUNTAR LES ENERGIES D'UN GRAN NOMBRE DE COL.LECTIVITATS LOCALS D'EUROPA PER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D'ESTUDIS, PROGRAMES LOCALS D'ACCI6 ENFRONT DE LA INSEGURETAT URBANA I PLANS DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜNCIA, ÉS UNA TASCA SUGGESTIVA EN LA QUE ENS COMPLAU IMPLICAR-NOS I PER A LA QUE PROCURAREM LA MàXIMA IRRADIACIó. �Ref.: M.58 / 87 Data: 17/11/87 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Conferència Prevenció Inseguretat Urbana Qüestions a tenir en compte: - El dinar del Palauet Albèniz tindrà, un cop més, una xifra molt gran d'assistents que farà impossible tot intercanvi polític. - Es convenient, per t an t, preveure reunions amb Marcelino Oreja i John Patten. - Pel que fa a John Patten, el viceconsul Peter Evans va confirmar anit que estaria encantat de parlar amb l'Alcalde abans de dinar. - En relació amb aquesta reunió es pot remarcar que hi ha hagut succesius contactes però sense que s'hagi concretat res encara. - Novembre 1985. Visita de l'Alcalde al Home Office. - Febrer 1987. Visita Guerau Ruiz Pena, Angel Abad i X. Roig a Scotland Yard i altres forges de policia. - Abril -Maig 1987. Visita de Julian Delgado i X. Roig a Scotland Yard. - Octubre 1987. Visita dels responsables d'International Military Services (Consulting del Ministeri de Defensa) a X. Roig. Exp. 1.206 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4028 Title A name given to the resource Forum Col.lectivitats Territorials Europees per a la Seguretat Urbana / Paraules inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Municipis Acció política Model social Territoris Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1121/19871117d_00246.pdf a6459a0865609ccc42b11affab667342 PDF Text Text F.^ ¡^ t f 1111 A1cai^lta Ajuntament d e Barcelona Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye "Prevenció de la Inseguretat Urbana". Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual "-`aragall C<,rqr.essos, 17 d e novembre 1987 �PREaM.HUL SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SR. SECRETARI GENERAL DEL CONSELL D'EUROPA, SR. PRESIDENT DE LA CONFERéNCIA PERMANENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA, SR. SECRETARI D'ESTAT DEL HOME OFFICE, SENYORES I SENYORS: BARCELONA EST COMPLAGUDA D'ACOLLIR AQUESTA REUNIó DEL CONSELL D'EUROPA. ES UNA SESSIó QUE TÉ AL MATEIX TEMPS LA DIENSI6 DE PROMOCIó DEL CONTACTE INTERNACIONAL QUE TANT PLAU A LA CIUTAT I L'INTERS DE REFERIR-SE A UN PROBLEMA QUE, COM ÉS EL DE SEGURETAT, AFECTA SERIOSAMENT EI,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE TOTES LES GRANS CAPITALS. CREIEM QUE NO ÉS UNA CASUALITAT QUE ES FACI A BARCELONA I QUE AQUEST FET NO ES DEU TAMPOC, NOMÉS, A �T'ESFOLC DELS DOMES DEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA QUE HAN PROMOGUT LA COMF3RxClª, CONFERNCIA SOBRE EL PROBLEMA DE E22 LA INSEGURETAT URBANA A BARCELONA SUPOSA LA COGXINaCI j D'UN TREBALL, COMENÇAT JA FA UNS ANYS, QUE HA APORTAT ALGUNES PFFLEXTONS INTERESSANTS EN LA LÍNIA DEL QUE ARA VEUREM ()UF S Ta F 3\T A TOT EUROP A. QUE EN ELS §LTIMS QUATRE ANYS S'HA (3 GEVI TAM SET 2 BARCELONA UN ESFORÇ DE RACIONALITZACI\ DEL P OHL 2à QUE ENS PERMET AFRONTAR-LO AMB SISTEEATITZACI\ QUE SERA EL PLANTEJAMENT LA BASIC 3'a9UEETA CONFER LACIA. «¿ COEFERÇNCIA QUE AVUI IUAUGURER, PROMOGUDA PEL CONSELL D'EUROPA, REFLECTEIX L'EXPECTATIVA DELS PODERS ?C2 3 AVANT EL FET DE LA INSEGURETAT. QUAN T'AJUNTAMENT DE BARCELONA VA OFERIR LA NOSTRA CIUTAT COM A SEU I ELS EITJANS ORGANITZATIUS PER A DUR A TERME LA CONFERNCIA, DESITJ\VEM QUE ELS TEMES QUE ES TRACTESSIN �APORTESSIN ORIENTACIONS I FOSSIN UN MITJA DE REFLEXI6 SOBRE UN PROBLEMA QUE CONSIDEREN NECESSARI AFRONTAR AMB IRCACI ACI . CONFERNCIA, COM A ELEMENT D'INTERCANVI LA D'INFORMACI5 ENTRE RESPONSABLES I EXPERTS DE LA VIDA LOCAL I DE LA SEGURETAT URBANA, ES JUSTIFICA PER SI MATEIXA SENSE NECESSITAT DE MÉS CONSIDERACIONS. ÉS D ;?S I'I'JABL F, PERN, QUE ELS TREBALLS APORTIN NOVES PROPOSTES QUE AMB LA FLEXIBILITAT EXIGIDA PELS DIVERSOS P'ODELS DE GOVERNS LOCALS, S'ORIENTIN CAP A LA CONCRECIó, EN EL TEMPS, DE POLíTIQUES QUE TINGUIN UN SENTIT DETERMINAT. EI!S ;UI TENIM RESPONSABILITATS EXIGIM APORTACIONS TRADUïE?LES A LA REALITAT, PASSAR D' ALLó EMPíRIC A ALL CO`\GREI', D'ALL5 ABSTRACTE A ALLò REAL, PER PODER PRENDRE MESURES CORRECTORES DAVANT EL CONFLICTE SOCIAL. PER AIX5 DEMANA UN PAS PRECíS, L'ANàLISI, LA REFLEXI6 DAVANT EL PROBLEMA, L`S SEVES CAUSES, REMOTES I PRòXIMES, LA �FORMULACIó DE PROPOSTES I, PER óLTIM, L'ADOPCIó DE '-?E ST1 RF; . DONCS i?,F, ESTIC SEGUR QUE DE LA CONFERENCIA EN PODRED EXTREURE ORIENTACIONS QUE SERVIRAN DE BASE PER PRENDRE, TEJA POSICIó DAVANT DETERMINATS PROBLEMES QUE CREEN IN SEGURETAT . ;PI:f?BL:.M,'>. F` RELATIVITZAR. LA _;r, A SPi'.CI'S SEGURE.TAT-INSEGURETAT NO ES POT SEGURETAT ÉS LLIBERTAT EN EL SEU DrIANTIU, ,JA QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI MATEIX OPTE OP.ETS INDIVIDUALS. I, PEL FET QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI DE DRETS INDIVIDUALS, ELS PODERS T, OC ^r ^4 CEO A PART INTEGRANT D'UN TOT, L'ESTAT, HAN , D'ASSUOIP UN PAPER EN ELOUPE T AT ESSENCIAL EN LA L' aMBIT DE LES TASCA D'OFERIR RESPECTIVES SEVES COTPETNCIES. ELS GOVERNS LOCALS NO PODEN MANTENIR-SE AL _1ARGE C IU"í'A.D AGENTS il 1 -A . EST PROBLEMA, PEEQUE AFECTA DIRECTAMENT EL EL SEU PAPER TAMPOC NO S'HA DE LIMITAR A SER D' TRANSMISSIó D'INQUIETUDS I NSTJ^NC IES . BUN AL CONTRARI, COPS A D'ALTRES A CONSEQÜéNC IA DEL �PROPI PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL, HAN D'EXERCIR UN CONJUNT A D'ACTIVITATS INSEGURETAT EN ORIENTADES PREVENIR LA FL MARC DELS SERVEIS QUE DESPLEGUEN PER AL C IUTAD1 . VULL ASSENYALAR AMB AIXò QUE LES DIVERSES ACTIVITATS I SERVEIS QUE DESPLEGUEN ELS PODERS LOCALS HAN DE M'IR UN COMPONENT OBLIGAT QUE POSSIBIITI, NO JA LA EALITZ,ACIE) DEL SERVEI, DE L'ACTIVITAT, SIN E) EL PLE GAUDI, PEE I' RT DEL CIUTADà, DEL SERVEI QUE ES PRESTA. SI ES FA ARQUITECTURA O URBANISME S'HAN DE PREVENIR LES POSSIBLES CAUSES QUE PUGUIN PRODUIR INSEGURETAT. SI ELS PR OPS ITS D' ORIENTEN A OFERIR ACTIVITATS LGDIQUES, S'HAN D'O ACTITUD L _ ;IR LES GARANTIES NECESSaRIES. HA D'ESDEVENIR UN PRINCIPI AQUESTA GENERAL. LA PREEVFECI5, COM A INSTRUMENT I MITJà PER GARANTIR LA SEGURETAT, ,S UN ELEMENT IMPRESCIà1DIBLE A INTRODUIR EN EL GOVERN LOCAL. LES POLÍTIQUES LOCALS NO PODRAN ENTENDRE'S SI NO GARANTEIXEN AL C IUTADà EL DRET A FRUIR- �NE PLENAMENT. EL CIUTADà VOL PASSEJAR EN SEGURETAT, O SIGUI EN LLIBERTAT, VIURE EN SEGURETAT. EN DEFINITIVA, QUE LA CIUTAT, COM A CENTRE DE RELACIó, DE TREBALL I DE LLEURE, LI OFEREIXI LES GARANTIES PER AL LLIURE EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT EN ELS DIFERENTS PLANS EN QUE ÉS DESENVOLUPA. NO ES TRACTA DE PRESTAR UN SERVEI DE SEGURETAT, SINó D' I IPREGNAR LA POLÍTICA LOCAL DE LLIBERTAT, TOT CONVERTINT LA SEGURETAT EN UN ELEMENT INCORPORAT A LES ACTIVITATS DELS GOVERNS LOCALS. AVUI, LES POLITIQUES SOBRE SE GURETAP TRASCENDEIXEN L' àMBIT SECTORIAL PER CONVERTIR-SE EN L'EIX DE LES POLITIQUES GLOBALS QUE CAL DUR A "ERIE; NO SóN UNA PART D'UN TOT, FORMEN PART DEL TOT, PER NO COI A PART, SINó COM A SUBSTANCIA DEL TOT, PERQUó LA SEVA FORMULACIó PERMET GARANTIR L'EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. D' AOUi OUF ELS GOVERNS LOCALS HAGIN DE RECLAMAR O �D'EXERCIR, SI FS EL CAS, AQUELLES COMPET p NCIES QUE PERAL TIN FORMULAR UNES POLÍTIQUES DE SEGURETAT. QUE PERMETIN LA INCORPORACIó DEL CIUTADà I DE LES INSTITtiCIONS A UNI A TASCA COL.LECTIVA DE DEFENSA DE LA LLIBERTAT T DE' PLE EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. PI'EVELC Ió, P ARTICIPACIó SOCIAL, SóN ELS COMPONENTS ^. . "' U^, PAREA MEU S'HAN D'ASSUMIR AMB URGéNCIA PER PROMOURE `•T TE RLATIVES QUE POSSIBILITIN ALS GOVERNS LOCALS PRESTAR AL C IUTAD1 ELS SERVEIS QUE RECLAMA, EN UN LAr C LO COUFLICTIU I D'ACORD AMB LES GARANTIES QUE EXIGEI_ PER AI, SEU EXERCICI. ELS PODERS LOCALS HAN DE DEFINIR ")E 'MANERA CLARA LES SEVES POLÍTIQUES EN AQUEST CAMP; INCORPORAR EL C IUTADà A AQUESTS TEMES I CREAR AQUELL`: (CANS QUE PERMETIN IMPREGNAR LES DECISIONS DELS PODERS LOCALS DE LES GARANTIES DE SEGURETAT QUE ELS CIUTADANS RECLAMEN. ELS VELL S ESQUELES D'ORDRE PüBLIC - AQUELLS QUE ES VALEN NOMÉS )EL PODER COERCITI U - HAN ENTRAT EN CRISI. EN �UNA SOCIETAT CANVIANT I DINàMICA, ON HA IRROMPUT AMB MAJOR FORÇA LA INSEGURETAT, FS IMPRESCINDIBLE CREAR UNS NOUS ESQUEMES ORGANITZATIUS. 71 TRACTA, EN DEFINITIVA DE DESPLEGAR EN COORDIN_ACIá AMB ALTRES PODERS, QUE TAMBÉ TENEN COMPET è NCIES EN MATERIA DE SEGURETAT, UNA POLÍTICA DE PREVENCIS QUE GARANTEIXI EN MAJOR GRAU LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS. PS T R ACTA DE FER DE LA CIUTAT UN ESPAI M S SEGUR, MÉS LLIURE. DE PROMOURE UN ORDRE CIUTADS, AMB CAPACITAT DF ' I OBILITZACI6, PER AFRONTAR CONJUNTAMENT, INSTITUCIJ v'S I CIUTADANS, UN CONFLICTE QUE AFECTA A TOTS. EN AQUESTA LÍNIA, FS PROPIS IT DE L'AJUNTAMENT PARCELONA PROMOURE UN DE PROGRAMA DE PREVENCIo DE LA DFLIP (1^:'`?CIA QUE i`.RTICULI, DE MANERA CONCRETA, LES IDEES CC .ACABO D'EXPRESSAR. I AIXò COM A EXPRESSIS DE LA VOLUNTAT POLÍTICA D'ESTABLIR UN SISTEMA QUE, COORDINANT ESFORÇOS EN L'ORDRE INSTITUCIONAL I INTEGRANT ELS CIUTADANS A LES TASQUES QUE S6N COMUNES A TOTS, PROMOGUI �UNA MAJOR SEGURETAT COM A REPTE DE LA LLIBERTAT QUE F;ST}?rI Ot',I;ICAi'S A GARANTIR. LLENENTS PER A T RACTAR UNA POSSIBLE PROPOSTA D'ADAPTACIó DEL MODEL POLICIAL - FAREM ARA UNA REFERèNCIA AL PROBLEMA DE L'ARTICULACI6 DE L'APARELL POLICIAL UNA R FER è NCIA I EN EL NOSTRE PAíS CONCRET. NO SER CONJUNTURAL NI RITUAL SINE REFLEXI6 QUE ELS TREBALLS UNA PREPARATORIS I LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS DE LA CONFER E NCIA ESTIMULEN. - NOSALTRES CREIEM QUE LA CREIXENT IMPLICACI6 DE LES CIUTATS EN LA TASCA DE POTENC IACI6 DE LA SEGURETAT HA DE TENIR UNA CGRR.ESPONDNCIA EN POLICIA[ A A.fU}ST:". - L'ADAPTACIO DEL MODEL R EALITAT. EL M ODEL D' ORG AN ITZACI6 POLICIAL, AMB TOT EL QUE IMPLICA, REFLECTEIX D'UNA MANERA MÉS O MENYS ACURADA L' ESTRUCTURA U' ORGANITZACIó DEL PODER EN UN PAíS. �LA CONCLUSIò POT NO SER ABSOLUTAMENT PRECISA PER ÉS EVIDENT QUE, COM A MíNIM, NO ES PRESENTEN MASSA CONTRADICCIONS BàSIQUES. LA REGLA, PER TANT, ÉS QUE A UN SISTEMA D'ORGANITZACI6 UNITáRIA DEL PODER HI CORRESPON UN PLANTEJAMENT ESSENCIALMENT UNITARI DE L' ORGANITZACIó POLICIAL I QUE ELS ESQUEMES FEDERALS TENEN EN COMPTE AQUEST SISTEMA .DE DISTRIBUCII5 DEL PODER EN EL SEU MODEL POLICIAL. HI HA, A MES UNA ALTRA REALITAT QUE ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE: LA REALITAT DE LES GRANS AGLOMERACICNS 111'4 S QUE EXIGEIX UN TRACTAMENT ESPECíFIC, EN DIFERENTS GRAUS, EN EL MODEL POLICIAL TANT SI ÉS FE PASE FEDERAL COM UNITARI. AI,Xò_ EXPLICA QUE LA ki ry A REALITAT DELS SISTEMES DE POLICIA SIGUI OPERATIVA TANT A PAïSOS FEDERALS COM ALS ESTATS UNITS O CANADà, COM EN PAÏSOS UNITARIS COM EL REGNE UNIT ON LA �POLíCIA METROPOLITANA DE LONDRES ÉS L'EXEMPLE NIÉS CLAR DEL PLANTEJAMENT METROPOL ITCZ . FSTADi:)TIOriES - LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS PREVEUEN UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQUèNCIA I SEGURETAT EN GENERAL. - BARCELONA S'OFEREIX PER A IMPULSAR, PER A LIDERAR AQUEST ESFORÇ EN EL MARC DE L'INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I TENINT COM A REFERèNCIA EL TREBALL QUE S'HA REALITZAT PER A L'ENQUESTA URBANA DE NACIONS UNIDES. EL PROBLEMA DE L'OPERATIVITAT DE LES ESTADíSTIQUES URBANES ENS PREOCUPA I, D'UNA MANERA ESPECI' L, EN AQUEST TERRENY CONCRET DE LA SEGURETAT. •. TERRITCRIALITZACIO I DESCENTRALITZACIÓ A LES CONCLUSIONS ES PARLA, MOT ENCERTADAMENT, DE LA NECESSITAT DE TERRITORIALITZAR L'ACCIÓ POLICIAL. ES �UN ELE1ENT IMPRESCINDIBLE DE LA NOVA ESTRàTEGIA QUE NOSALTRES EM INICIAT, AMB RESULTATS POSITIUS. ELS AGENTS DL LA NOSTRA POLICIA SóN UNS BONS CONEIXEDORS DE LA PROBLEMATICA DE SEGURETAT DELS NOSTRES BARRIS I PODEN FER-HI FRONT AMB MIS EFICáCIA. PEPA HEM DESCOBERT QUE LA MERA DESCENTRALITZACIó POLICIA,, N O ;S SUFICIENT. ES NECESSARI ANAR SENSE PèRDUA DE TEMPS A UNA TERRITORIALITZACIó DEL CONJUNT DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT QUE INCLOGUI, MOLT ESPECIALMENT, LA TEERITORIALITZACIó DE LA JUSTïCIA, TANT EN LA SEVA VESSANT ESTRICTAMENT JUDICIAL COM EN LA FISCAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4027 Title A name given to the resource Prevenció de la Inseguretat Urbana / Conferència dins la Reunió del Consell d'Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Drets civils Administració local Acció política Model social Territoris Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències