43
10
713
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf
fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97
PDF Text
Text
Conferencia de l' Excm.
Alcalde de Barcelona,
Sr.
Pasaual
Maragall,
amb
motiu
de la inauquracio de le_s _ Jornades
... u Admlnl str a e ro-r.~ocal
Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-"
Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 .
�-2-
Sr .
President
Ministre
de
1 • Audien2 ia
Justicia,
Territorial,
Excm .
Sr .
dign issimes
Autoritats, . senyores i senyors:
Permetint - me
que
les meves
paraules
~
vagin
mes
·-----------------------------------
enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6.
Les materies que es tractaran en aquestes Jornades
~
son
sumament
envers
importan ts
per a 12
ciutat
i
existeix
elles una sensibilitat ciutadana que jo
atendre
1
recol lir,
emorant
en
aquesta
voldria
ocasi6
e ls
tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats.
J>
Les meves consideracions giraran fonamentalment al
voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is
de
la
Justicia ~1un ici p al a les
prenent
Gnica,
Barcelona
ja
q ue
grans
ciut ats,
com a referencia p rincip al ,
el gr uix de l que dir~
~s
extensible a la resta de ciutats esoanyoles.
·- --
- - ---- ----
bo
1
1
pe ro' no
pr~cticarne nt
�•
-3-
L'Administraci6 de Justicia
els Mun icipis.
1
La tasca normativa realitzada en el periode
82 - 88
- - - - - - - - - --
per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat,
.----dubte,
,
problemes
pero
P~:0d~JJ..te
resten encara
legislatives que facin possible
efica<;,
mes
'
important,
reformes
sens
·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----··
----~~-~--------- --~
i contribueixin
que
din~mica
la
a
una
resoldre
social
va
ªlg:tJI.J~s
Justicia
els
nous
plantejant
en
l'~mbit de la criminalitat .
Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents:
-L'increment
del consum de droga en el nostre pais, que
ha originat,
en gran mesura ,
l'augnent,.espectacular de
/
la
de linqÜenc ia
/
1
violenta contra la
•
propletat
en
els
/
darrers
anys .
/
Es
calcula
que
les
delictes contra la propietat
droga .
L'habit
del
1
tres
quartes
parts
dels
tenen el se u origen en
de
cgh.sum
drogues ,
la
la
1
./
drogodependencia que en resulta,
no sorgeixen de cop en
/
una
col.lectivitat .
s6n
habits
que
es
propaguen
progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne -
"comercial", E.lSDec ialment
1/ "
quan,
en
re lac iÓ
a
la
�-4-
droga,
el
seria
correcte afirmar
dar rers
nivell
La
consum ha de tenir
traba,
traficants de drogues
No
la responsahilitat de l'actual
de consum de drogues
es
clandesti.
que les actituds i mesures dels
governs tinguin
causa
car~cter
~
mes
1
de la
aviat,
recull~n
drogodepend~ncia.
en el
fet
que
els
ara el fruit de camp anyas
iniciades fa anys .
- La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un
increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu
origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en
aq uest
per io de
profundes -,
oero'
-ve de lluny i t~
ha
de
causes
estructurals
tenir-se en compte
d 'analitzar l'increment de la criminalitat.
a
l'hora
�-5-
A
preocupat per
L'Ajuntame nt de Barce lona,
.
-----· -·--------------.-- - -
va
prohl eroes,
elaborar
á~arcelona
Ciutadana
-------~---------- •-•e·--""""--·-
algune s
-
....
·--------
-------------·
substantives
1
Seguretat
un Informe sobre la
---·------------on
1985,
l'any
ref ormes
legislatives
-----------------------des de
processals que,
l'Admin istraci6
aqa~sts
municipal,
--
s'exposaven
·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----...,
les
de
~ht~ J.Q
de
normes
la perspectiva de
es consideraven
essencials
pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com
Barcelona .
L'Ajunt a ment
partici p ar
en
de
est~
·-----
del
interessat
sistema
,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra
·----·--------------l 'ambit
ciutat
disseny
el
------ ----------d ' Admini straci6 de
la
general
------que,
en
de . les seves redu1des competencies en
-·- - --- -
en
aquesta
materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar
-- ~-----·-·-
_______ ,.______
M•·--- ----------~
el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia.
Algunes
de
l'esmentat Informe
le s
me sures
l eg als
que
contempla
i q ue estimem convenient introduir a
la legislaci6 espanyola en materia de
Justicia s6n:
. J
1
h
~
l<-jtt4
�-G-
a)
L
'establiment
flexibles
crear-se
en
que,
amb
les
~
mes
agils
de la Justicia.
penal rapid i
cor reccionals.
tribunals
mo nitori
l'aplicaci6
proc~s
un
processos
de
La
...../~
de
breu
regul9-crtr
degud~s/
Ha dria
l
d 'un
gar anties
j u di e i
jur diques,
/
estableixi
la
la s~_vá sanci6 per la justicia,
delictiu i
per
.
Jel
fet
~
es n_cessari
_,.....,-"''
aca&..a-r
...-;'·
immedi9-J.e1íii entre la comissi6
amb
els
retards
en
1' aplicaciÓ
de
la
.
]l.ULlCla .
En
aquesta lÍnia ,
no se'ns escapen els problemes
que pot plantejar el establiment d ' aquests
procediments
rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional,
de
12
de
juliol. ele 1988,
~n
l~ -t>fbl!\J:::::O:G-
determina
impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el
1
d icti
sentencia
en
una
causa,
la
sumar1
dee-1:-a-r-a-
-:ha.-
-
�-7-
Segons
que
ha n manifest at portaveus del
General del Poder Jud icial, aquesta
Sent~ncia ,~fecta als
.
judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70%
dels procediment s penal s,
en tractar -s e de procediments
a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors
relatius
mesas),
delictes
fraganti"
~
en
que
~
l'autor
( amb penes inferiors als
~
es
a
detingut
anys)
i
6
"in
deli ctes
dolosos.
Les
mesures
de
car~cter
provisional
que
s'estan
preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de
la
justÍcia
sent~ncia,
penal
que
comp orta
l'aplicaciÓ
mesu res
com
aparellar
jutg~
de
la
~
per que
un
1
instrueixi
l ' altre ~icti sent~ncia,
1
o prorrogétr
la
jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge
d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per
una
reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del
Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia
exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia
de jutges pe1wls
, tals mesures - die- , les provi sionals o
l
1
les
de f ini;t:.i ves ,
l ' ap licaci~
de
h auran de garantir la immediatesa
la justícia ,
sense minva del
pr incipi
consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un
/
/
en
j utge
�- 8-
}
imparcial
/
a un judici p~blic amb
i
plenes
eraranties
j urÍdiques .
La
reforma de les vigents llEJ-I's processals ha
de
/
,/
contemplar
la
instrument
aote
fina litat
de /convertir-les
per a la re)1litzaciÓ de
~
la
en
un
Just Í cia,
/
mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat
/
en
criteris
de func.i,_e halitat l
d'eficacia,
i amb
un
_..//
_
replantejament de les actuals funcions dels intervinents
en
,
el
proces,
secretaris,
essencial
especialment
dels
jutges,
,
2 dvocats i procuradors .
per
satisfer
fisc als,
Aquesta reforma es
la demanda de JustÍcia
de
la
h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~
el
societat.
, _.-/
,
proces
Aquesta
penal .
mesura
'
.
necessarla
~
es
·'
facilita r la no persec uclo
de conductes que ,
objec tius
'
o
subjectius,
.
necessarl per seguir-les,
dedicaciÓ
del s
·"----
comportaments que ,
apare ll s
que
possib i litant -s e
policial
i
per motius
no
. ,
alxl
judici al
~
es
la
als
------~-------~------·-~
per l a major gravetat , incideixen en
,-la seguretat ciutadana .
----------------
s ' entén
per
�-9-
/
Les
lÍnies fonamentals (~n la requlaoló
/
..
del
princ ipi
/
d 'oportunitat podrien ser les segue
s:
1
delictives,/ susceptibles
- Conductes
de
no
1
persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els
delictes
els
en que
suposits
condemna
culpa~itat
la
possibilit;,ldors
condicional )
de l'autor sigui lleu;
de
l'anlicaciÓ
de la suspensió
del
de
la
"fallo";
1
els
en 1 1 que
suposits
es
produeixi
arrepentiment
/
aquestf mesura
actiu (si
ordenament);
qu9 n
d ' interes
.'
circumstancies
d'actuaciÓ
anterior
la
finalment,
subjectives
cr iminal;
a
i ,
de
del
en
el
nostre
preponderants
atenciÓ
l'autor:
el caracter;
comissiÓ
en
raons
concurreixin
nÚbJ!ic;
L
s ' introdueix
a
els
motius
la conducta
delicte;
la
les
1
vida
conducta
contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de
vida individual, familiar i social de l'inculpat.
�-10-
-Les
normes
d ' oportunitat
persecuciÓ
per
podrien
l'aplicabilitat
ser:
que
la
de les in dicades conductes
del
pi incipi
dec is).Ó
//
de
de~-íctives
no
sigui
adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o
bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat
/
-
de
recurs
en els sup¿sits més/g reus.
'l'ambé hauria
de
_/
la necessitat/~ e mediar conformitat
contemplar-se
dels
.'
.
.
//
.
. 1
per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial,
el
seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per
...-
/'
ft~e lonal
donar-1 i tal
i tat .
......
e)
L' introducció
col.laboraciÓ
mesures
ciutadana
responsabilitat.
segÜents:
de
D'
la
trae te
pro ce sal s
amp liaciÓ
¡
condic iona l
plantejar
1
la
l'admissiÓ
cal
de
as senyalar .- les
abonament imrnediat del
premial¡ regim privilegiat de
condonació
de
als testimonis i perjudicats
col.laboració ciuta
espontani ¡
de
i
elles,
en les oficines judicials,
de
afavoridores
utilització
del
cost
dret
'atenuant d'arrepentiment
total
despeses
la condemna
be neficis penitenciaris. També s'hauria de
la reestr ucturaciÓ de les o f i
pe,r fer-les més a gils i
asequibles
judicials
ist ra ts.
¡/
�-11 -
\
d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a
l'acumulaci6
penal
per
obl i gator ia de l'acci6 civil en e l
i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de
aconseguir
la
immediatesa
rec urs os
l'eficacia
1
~
p roces
de
la
just Í cia 9enal.
//
de me sures legals de caracter
junt
i
creixement
servei
els
amb
una
adequada
mitjans personals
de
de
,JustÍcia,
pendents
nombre
aut~ntic
materials
al
contribu1ria,
que ha
que
provoquen
p el
un
col.lapse judici
En efecte , en e ls darrer
nombre
de oroces sos judicials,
penal,
que no poden ser resolts
d ' una banda,
anys s ' ha multiplicat el
de procediments agils
pecialment en l'ambit
per falta,
1
l'altra banda, perque manque n també
materials,
~o
de
crisi profunda
estat
en
polÍtica
situaci6 d ' aquesta,
sense dubte,
qran
i
proce ssa,l.
i,
de
s personals i
amb l a qua l cosa es devalua
poder-se resoldre els conflictes
en
�- 12 -
que es plantegen ,
de manera que transcorre mass.a '
/
/'
/ "
temps
entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels
..r''
/
tribunals.
/_//
de
Dotar
mitjans
als/ / jutjats,
tribunals
i
,/
fiscalies existents , aixÍ .
jutqes
fisc als
efectiva,
no
forma
una
rapida ,
-
es
i
~ria
J0ffi
crear nous j utjn.ts, forma r
!4Í"ganizar
una
policía
tasca que pugui
realitz ar -se
especialment en perÍodes de crisi,
vegada redre~ades les grans lÍnies de
'
.
economlca
del
judicial
-
pa1s,
és el moment
que les
la
pero'
situaciÓ
instancies
estatals hurien d'optar per destinar recursos a
lapo.r.
de
aquesta
�- 13 -
- La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats.
En
el
Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6
-.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t
al Butlletl Ofic i al de les Corts
Judi cial ,
trobem q ue el p unt 8~ .
Generals de 8 de juny d ' enguany,
de
l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei
Org~nic a
del Po de r J udicial que afirma que la
mun ici p a l
es bas a,
fonanentalment ,
en els Jutjats
------------------------- - --- -
Pa u,
que
sÓn
organs jurisdiccional s
·----=---------------- ---- - 1 'ambi t
. .: --·--- ··-~- -~,··· ··-
-·- --
del
municipi,
"
~Q_ __j,__
.-···~---~·-
Justic ia
de
~
i~~rdinats
destac ant
en
-
--
sistema
el
------~--·----~
d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal.
Tamb~
el
tradicional
Projecte de
col.laboraciÓ
LLei, a l hora que 1nvoca la
dels
Ajuntaments
el
en
'---------~-----· ·
manten i ment
de ls
mitjans
personals i
materials
dels
J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de
·-- ------ --
---
·-----·~
1' Estat
o,
~~-
---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ----
si s • escau ,
·---
d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats
-------- - -------··- -·---- - -
Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes.
---·· ----...---
La
Jutjat
Llei
Org~nica del Poder Judicial defineix
- - - - - - - - - - - - - -------c3 e
Pa u
' artÍcle
jurisdiccional que s'estableix ,
- - - -- - ----------------------mun ic iois
99 .1,
com
Gnicament,
un
en
el
'
organ
aquells
--------------·-···---
on no existeixen Jutjats de la .
Instancia
~----
1
- ------..__
�-1 4-
Conseg~entment ,
Instrucció.
el problema de la jus ticia
--~--·~---·-···--· ~---~-~-·
municipal
a
Inst~ncia
i
--- ·-
les ciutats on existeixen Jutjats
--------------------------------InstrucciÓ
no s'ha plantejat
· --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~
------------
-----
de
a
~·--
la
-
la.
Llei
·····--·-----..
Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de
-----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·.
Plant a i Demarcacio cJudicial.
-----------
·~···---
-------·-----
·-·- -------1
Es necessari dir que el nostre ordenament juridic,
no
ha
sequit
-------·-·· · -
municipal
que
ha
a
considerar
la
Justicia
. ,
municipal,
slno
que constitula l'esglaÓ inferior
la
de l 'Estat, amb competencies minimes i amb
un
a c~rrec de l'erari municipal.
Es
tracta,
d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal
caball
l'Estat
de
de
sosteniment
dones,
linia
com un servei de ciutadania
entes
Justicia
la
de l ' Adm i nistraciÓ
l'ha
tractat
com
local .
un
En
servei
realitat ,
de
la
competencia,
ni les entitats municipals han
la
municipal mes que una carrega que
Justicia
,
'
ni
se va
considerat
l 'Estat
els ha imposat.
asseny
causa
sticia:
de
�-15-
- Inadequada demarcaciÓ judicial. /
- InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals .
1
- Ordenament processal
obsolet~
- JudicialitzaciÓ de l'Estat i
de la societat 1
/
JüxÍ com altres
factors/" ja apuntats
aquesta
en
,l
exoosiciÓ 1
com
;_
la major cq-tiflic tivitat social
per
la
crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ...
/
1
En aquest marc,
"' ,
~s
dones , on s'ha de plantejar la
/
posic iÓ
de
situaciÓ
la Just!icia municipal , i, en
del Jutj;at de Pau.
cTutj a ts s 'h aura de
ten ir
en
En la regulaciÓ
amb
demarcaciÓ
no
oblid/r
criterís
d'equitat 1
la
d'aquests
compte 1 espec ialment 1
sistema de desi~na ciÓ dels Jutges,
actu:Ln
especial,
e1
la possibilitat que
la
de compeb:;ncies adequades,
fixació
i ,
d'una
finalment l
de dotar-los també d 'un a organització i
/
personafpreparat pera complir la seva funció.
de
�'
•
-16-
L'enfor t iment
arnb 1 'obj ect i u
Jutge
de la legitimaciÓ
.~
sigui
del
~
com
aJmellY.§_¡.
Just Ícia
r~s
Jutgo.
~------
del
Bunici pi ,
munici p is,
o
.~
agrupaclC~,
/
en
de
o
de
p oblacions de
---------
que
es
po dr ia fer coincidir amb
el
p
_...r
-.._
11 u ni~ipal.
,,.,.L:-----
d e finitiva ,
En
ha
conte mplar-se
)
la
conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com
or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al
l'Estat.
podria
La
d otaciÓ
r e alitzar-se
munici p i s .
,.
de
mitjans
en
i
de
instal . lacions
col . laboraciÓ
amh
e ls
�-17-
Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia
a
l es
grans
ciuta ts
on ha
de
Municipal
tamb ~
tractar-s e
necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s:
penal,
propiament
a)
i
b) 1
munic ipal
'establiment
actuals
a) l a
d'una
justicia
en materies no penals.
En 1 •,;mbit de l a Justicia penal,
d els
la
d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en
descentralització
l'ambit
f
Ju tj a ts
de Districte
.,
i amb la sup ress1o
que
cont emp la
el
Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria
d 'ana l i t za r- se
Jutjats
l a p ossibilitat de
d'Instr ucci6
d ' adaptar -l os
a
a
les
!'estruc t ura
descentralitzar
grans
ciutats,
territorial
p er
els
tal
d ' a questes
f tJC I\fCft QVt ll)O
1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,.
ci u t ats
i apropa r la Ju sticia als ciutadans.
Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se
també
la personaciÓ ~el
__ ____
,
preces penal,
t ra ns cende nc i a
muni c ipal .
una
figura
que tinguin
pe r
Aque st a
ciutadana e n
e special
l ' a mb it
recollida mi tj anGant
e gitimada p er la Constituci 6 i
la
~
'\.,1 ' ....
\.,L '"
~udatK~
�-18-
Llei
d'Enjudiciament
Criminal.
Es tracta de
l'acciÓ
popular.
A
~
Espanya l'acciÓ
general,
m~s
sense
popular es adrnesa
excepciÓ
que
regla
la
de lictes
reservats a la instancia de l'ofes.
de
l'esmentada acciÓ abasta tots
entre
el
ells els relacionats
trafic
de
p Úb lic s,
seguretat ciutadana i
drogues.
L ' acció
popular
s'ha
d'exercitar
de querella (article 270.1 de la
Llei
per la qual cosa haura
de
davant
el
competent,
jutge
objectivame nt
i
amb els requisits establerts
l' esmentada Llei.
La
posici Ó
de
l'AdministraciÓ
exercitat l'acció popular,
gran
loc al
de pa rt acusadora ,
termes
generals ,
etapes
p rocessals,
es
pot
ha
te, al llarg del procediment ,
semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en
qualitat
q ue
.
la
seva
~
per a1xo val a dir q ue, en
intervenir en
realitzant
peticions
les
diverses
a
l'organ
�-19-
encaminades
judicial,
,
fets i,
a l'aclariment i constancia dels
té dret a informar ,
a mes ,
sobre
sentenciador,
fonamental de la
all;
que
davant el tribunal
constitueix
l'objecte
causa criminal .
__.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~
b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~
grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la
d.~
despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en
materia
de convivencia entre veins,
d 'infraccions
consegÜentment,
l'Administració
a
competencia
de
municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix
dos
estadis d ' analisi:
seria
la procedencia de la despenalitzaciÓ
en general en les faltes,
poden
passarien
administratives,
.,
sane lo
la
qu~
i la selecciÓ de materies que
ser transformades en infracciÓ administrativa per
a atribuir, ulteriormen t,
la facultat sancionadora
als
Ajuntar:tents.
El criteri expressat per diferents associacions de
magistrats
espanyols
necessaria
desap ariciÓ
part
de
les
es
mostra
unanim
de la totalitat o de
faltes del Llibre I I I
--s
quant
' adaeí x és
la
del
Codi
la
a
la
major
Penal .
v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i
�- 20 -
r1 ' intervenc iÓ
.
,
rn1n1ma,
j a que no
aquestes
faltes ~6ns juridics necessitats de la
oferir
l'aparell
podrien
que pot
jurisdiccional
i,
racionalitzar els mitja
de que disposa
,
a
i
mes
es
personals
concentrant-los en
els
fets delictius realment i
Sembla
plantejar la derogaciÓ del
i estab.lir en el s~u l.loc un
III del
adminis~ratives
general
sancions,
excloent
i
L. ,..1¿
.JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil-
( l'establiment
1
a
in s t~ncia
tota
de
rellev~ncia
una
delictiva
serie
que ,
de
en
materies
ser
en
'
exces
jurisdiccionals •
el fnncionament
nova
sistema
en
pr imera
rt 'escassa
competencia
l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i
carreguen
una
d'
pe rmet ·~Q una resoluciÓ
A "·
~
q ue
que
(luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/
~
l-t (}vv(.i'\,"ti tk
d'arbitr a tge,
se ves
c~sti gs
els
<;e. f \AA\~ 1UV'W
ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per
tan'bé
cat~leg
les
.
.,
pr1vac1o de llibertat.
S~ria
Llibre
en
Instrucció,
d ' aquests
'
orqans
J~ r
�'·
-21-
1
En
resum,
territorial,
l'establiment de Jutjats amb
que
Mun icipals, per
coincideixin
amb
a jutjar els delictes
els
caracter
(
Districtes
menors,
amb
la
corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com
\
1
la regulaciÓ
d ' alternatives als !udicis
a
través
1
1
de
1
mecanismes
arb itrals
decideixi,
en
sorgeixin
l~~_,~Lr .
primera instancia,
entre
despenalitzaciÓ
on
els
de
les incid~nci es
ciutadans,
i
també
faltes i la seva transformaci6
infraccions admin ist rati ves,
que
la
en
contribuirien a apropar la
Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les
carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals
i
civils,
nersonals
més
,
1
quals
podrien
dedicar
els
mitjans
mate rials de que' disposin a jutjar de
irnmediata
dilacions
son
els
els
fets
de lictius,
alxl,
de la Justicia,
que
una de les causes que els ciutadans consideren
que
l
retards en l'aplicaci6
evitant,
forma
contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana.
1
J
_
_ -·.......
'------··--·
_)
�-22-
Territorialitzaci6 de la Fiscalía.
~,~
territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element
important
considerar
cal
que
modernitzaci6
en
,
de
proces
el
de la J-ustÍcia, en es>Jecial en
els grans
municipi com B,arcelona .
~ünis tér i
El
aparei~\com
na.turalesa,
conjunt
la
de
per
Fiscal ,
nova
la
'
seva
.
propla
una figura privilegiada dins el
alternat iva
de
la
seguretat
ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la
dels
legalitat,
pGblic
tutelat
drets
~e ls ciutadans i
per la Ll ~
Espanyola).
Ministeri
El
(article
\
Fiscal,
funcional en el Poder Judicial,
l'acci6
124
a:nb
l'inter~s
Constituci6
autonomía
st ~ obligat a promoure
de l a Justícia si es concu quen els drets
ciutadans,
la Llei,
de
la legalitat o
l exercita aquesta acci6 tan
Gblic tutelat
dels
per
a inst~ncia del s
interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi
/
�-23-
de , la Llei,
assumeix una funci6 directa de defensa dels
del ciutad~.
drets
Pero el ple exercici de l'e sme ntada
funci6 ha topat hist~ricament amb grans
obs tacles,
s'han
expre ssions
de
sumar
a les altres formes i
que
de
disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre
\\
\\
\
d'insist'ir ~la necessitat que la
S'ha
assumeixi
dels
que
les funcion~ de direcci6 de
,_
,-
delictes i
ja
Cr i minal ,
estii.
Ministeri
la
Fiscalia
investigaci6
d'instrucciÓ preliminar de les
contc~rnplada '"&.,_
la
Llei
no es limiti
i
transcend~ncia
Judicial
\ '-
p~blica .
l a Llei
es mantenen les facultats
Fiscal ,
d ' Enj udiciament
a fets de
A
singular
del
investi gadores
caracteritzant -l o
d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal .
causes,
com
un
Poder
del
'
organ
�•
-24 -
un
fet preocupant que s 'hagi pc!'gut
pre sentar
atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal
Hiniste
Fiscal com una novetat,
qua~
al
el que ha existit
una pura inobserv~ncia de la Llei.
Els pocs
mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía
ha
\
ut\~
estat
de les causes d'aquest fet,
que ha
anat
acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre
\
els
mitjans
po~i
- . ci a ls i
judicials ,
en no
existir
una
estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial.
Sense
ava~<;
un
qualitatiu i quanti t atiu
en
la
\
dot a ci6 d e mitja ns a
enfortir
la Fiscalía,
t o ts els intents pcr
la seva funci6 investigadora quedaran
reduits
a un simple desider~tum .
\
\
En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema
de
man ca
Fisc al ,
de cap acitat d'inyestigaci~
s ' hi
desco n n ex i6
Audiencies),
afegeix
de
de
la
el
del
proplema de la
Fiscalía,
\
Min isteri
llun v ania
cent r ali tzada
a
i
les
les zones i e l s ~mbits de la ciutat en
�...
- 2 5-
1
que' es produeixe n els fets delictius .
\
Fiscalí a ,
La
dins
compete cies esta tutar ies,
l ' ambit
de
les
seves
ha de desenvolupar les seves
funcions ~mb especi al intensitat en un
ambit
espacial
F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de
funcions
concret.
La
re lac io nades
amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot
\
'
especialmene
tipu s ,
q uan
impliquin
la
pro tecci6
i
defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable
la ~ oficina, ; en
la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb
els
,Jutjats
sempre
amh
estreta
relaci6 amb els corresponents serveis socials.
~
Tambe
,.
es
Fisc alia
en
llui t a
c ont r a
imp ortant
miiteries
la
\
;
l ' es'Pecia l i t zacio
tan
~m~rt ant s
drogodependenci~,
l es Fiscalies especials contra l a
de
com
en la lÍnia
droga~
la
la
de
�•
.
-26-
l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se
la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans
\
jurisdicciort-a ls,
radiquen
oartic ularment
a la seu de
en
la Fiscalia,
aquells
1
també
ciutadans,
per
de
processal ,
el fiscal
forma
plantejament de
no
aix; no ~nicament
per garantir l'ef
sinó
que
al
conjunt
pugui n ac udir a ell
per
dels
al
per recabar la seva actuaciÓ
respecte a conductes
Finalment ,he de dir en
les funcions de la Fis calia,
grans
ciutats com Barcelona
esquematic
de
les
especialment
la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els
Districtes municipals.
�-27-
L'article
20
'
. del
de l'Estatut organ1c
Fiscal
estableix que els membres de la Fiscalia
actuar
i constituir -s e en qualsevol punt del
de
seva Fiscalia .
la
E~cara
que la
podran
territori
lectura
d'aques t
precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir
de
base
per
a
pre s~ncia fiscal
un
p lantejament
experimental
de
la
dins el proc~s descentralitzador de
la
Justicia que hern descrit.
En
alquns Districtes de la ciutat seria necessar i
t"odnm
as segura r als e i utadans que hi res ideixen ,
que
acudi r
a garant de
la
d irec tament al Minis teri Fiscal com
le ga lit at
1
defensor
dels
pres ~nci a ciutadana permetria
seus
drets.
Aquesta
el coneixement directe de
les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques
de
l'~mbit
manera
territorial
de qu~
es
tracta.
s 'afavo riria el dese nvolupament
d'una
D'aquesta
aut~ntica
direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos
de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls
la pol ic ia municipal .
f ~'1/1/\
�.
-28-
A
1
'Últim,
activament
la
Fiscalía hauria
en ;rgans institucionals com les
so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat,
c~rrec
de
participar
Juntes
amb
prevenir
l 'objectiu d ' elevar la taxa de
i
redu:lr la delin0iiencia en totes
del
seguretat
l'estudi de mesures multidisciplin~ries
mitjangant
les
per
seves
formes i manifestacions.
Estern
la
dav ant
Just Íc ia.
Constitucional
La
~
d'un proces
recent
importa~
sentencia
\ ()"-
de reforma de
del
'
-
~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes
i
processals
Tribunal
a la qne1,1 he fet referencia abans
~--
del nostre sistema de
7
que tenen al seu
la definici6 de les politiques de prevenci6
delicte,
de
JustÍcia.
_ob~ iga
-
'
.
organlcs
' r
�-29-
D'altra
de les ciutats més importa~
Especial
de
banda s'esta preparant ~
Barcelona,
Regim
JurÍdic
entre elles el
per tant és el moment adequat per
a
la
introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus.
de
les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ,
o
d 'altres
que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre
en
les
di verses
d ' aquestes
....
.
no nenc1es
Jo rnades ..
.
l
.
.
comunlcac lons
al
llarg
..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció
de-.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4076
Title
A name given to the resource
Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paraninf Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Administració local
Dret
Legislació
Municipis
Barcelona
Acció política
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf
5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a
PDF Text
Text
PARAULES D'AGRAIM.ENT DE
L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA
�PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE
AL PROFESSOR ZIMMERMAN
Aquest 11 de setembre, té moltes significacions.
Fa mil anys neixia obscurament una independència
abans que una identitat.
Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació.
F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte
prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall.
Pezó va reeixir.
Va donar 1'empeota oecesoária.
Fa 15 anys Allende.
Peró aquest any, sobretot, mirem el futur.
Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona.
Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues.
Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va
demaoar).
Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com
demana la Diada.
Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per
una momeota, per una vegada, pergué són indestriables.
Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma.
Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat
frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que
es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat.
Ajudem-la.
Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant.
Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no
�2.
Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a
barrera.
Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous
accents, que ja són ben nostres.
No fórem els que som, no seríem qui som sense les
mans creadores dels catalans de destí i les dels seus
fills.
La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les
seves millors tradicions, no solament en el conreu de
l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers,
sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància.
Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que
fan, a tort i a dret, encertat o errat.
La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva
Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats
pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es
juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a
combatre el setge.
Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de
les mans i de les ments que l'han construïda.
Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les
classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant.
Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta
admirava, primer, i exigia, després, quan deia:
te'n vas Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?"
"On
"Detura't un punt! mira al mar, Barcelona,
com té faixa de blau fins al baix horitzó,
(...)
i tu fuges del mar?"
I quan Barcelona contesta,
"Vinc del mar i l'estimo,
i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor,
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor"
�3.
Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix:
"Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona,
ja et caldrà un pit ben gran,
amb uns braços ben ferms"
I acaba:
"Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona,
que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus
perquè ets alta i airosa i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens"
Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar
l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un
segle?
Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya
autònoma rau en una Barcelona forta?
Es possible que ningú posi dubtes a la necessària
reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat
Vella?
A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur
per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la
Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic?
A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en
el qual estem posant un esforç semblant al del 29?
Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92.
Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra
gran ocasió com a Ciutat i com a País.
Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de
Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia
al cor:
"Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant"
Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4075
Title
A name given to the resource
Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Catalanisme
Història
Societat
Territoris
Model social
Identitat col·lectiva
Independència
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf
08730da7d61866d2fce217d04c2386f8
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR I)E
L'ALCALDE DE BARCELONA
INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL
SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988.
Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan
aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua
i de París, Armando Morales, Embajador de la
Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no
han podido venir, pero también están aquí representados.
Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias
a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y
no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos.
Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a
unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una
dura batalla.
No sé si porqué está marcado dentro del
problema de Nicaragua ha sido como
una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como
dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se
queda.
esto es la expresión del arte, de la cultura
�EI. SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona.
Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors
i amics.
A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor
Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho
de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país,
en un momento difícil desde el punto de vista económico,
desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la
tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo
producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es
un alimento también para el alma y para el pueblo.
Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva
para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor
Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se
sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y
pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo
mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el
futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos
confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo
caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades,
que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a
la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe
ahora una colaboración entre la Universidad de León y la
Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta
a ir ampliando esta colaboración en los campos
Lo que nos impresiona saber es que en el continente
americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de
avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por
la transformación de la realidad social, nos van a tener a
su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es
una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a
seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que
nuestra modestia, también, que no es el nivel de
la gran política pero desde la modestia de lo que es una
ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4074
Title
A name given to the resource
Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló del Tinell
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Art
Cultura
Model social
Nicaragua
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf
0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Viladecans, 7 de setembre de 1988
�-3--
IL.LUSTRES
AUTORITA S,
VILADECANS I DELS BARRIS
VEY_NES
I
VEINS
DE
DE SALES, MONTSERRATINA I
POBLAT ROCA.
M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL
PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR.
US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT
MOLT COMPLAGUT FENT AQUES
PODER-SE
PREGó, MOLT
COMPLAGUT DE
DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT
DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I
TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS.
HE DIT D'UNA CIUTAT
PER
OLT UNIDA A BARCELONA, I SI
BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN
MOLTES COSES.
�-4-
COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU
A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A
BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS.
COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES
COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT
AL MAR.
COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA.
PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1
ECONóMIC I
CULTURAL.
MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS
ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES
SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE
COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà.
�-S-
VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST
LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI
HISTòRIA.
LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE
DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS
ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I
INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA
CENT ANYS.
DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE
VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS
ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60,
QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX.
�-6-
AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA
VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA,
ALTRES NO TANT.
AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN
HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE.
DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I
GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN
INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I
URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT.
PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I
LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I
VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS.
�-7-
VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS
SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET
HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT
HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA.
ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN
PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA
CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS
JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR
N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES.
ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ
VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT
DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS.
ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS
PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS
SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS.
�-8-
ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE
SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I
SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE
REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS.
I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR
PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN
SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS".
ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE,
DISFRUTEU-LO!
COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR!
NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA
FESTA ns VOSTRA.
VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4073
Title
A name given to the resource
Festa Major de Viladecans / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Jardins municipals, Viladecans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Societat
Història
Barcelona
Viladecans
Territoris
Model social
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf
ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA
DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988,
�PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME
ANTICH I BALADA.
Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988.
Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la
nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa.
Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director
general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel
de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de
Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres
Barris, Responsables de les Entitats locals.
Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants
que aquesta nit ens acompanyeu.
Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius
i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han
d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença
oficialment la nostra Festa Major.
Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i
viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la
participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui
han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem
amb el Pregó d'aquesta nit.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut
a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap
i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a
l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i
actual Ministre de Defensa.
Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar
estudis a New York i fou professor de la Universitat de
Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la
UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer
Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79.
Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la
descentralització municipal i el desenvolupament econòmic
de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant
les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme,
així com una gran campanya de promoció internacional de la
Ciutat de Barcelona.
�2.
A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que
és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo
per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall.
Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét
del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a
Espanya", també és home de lletres.
Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner
d'enguany, té la paraula.
�3.
PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL.
Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la
Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris
de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles.
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del
Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde
de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una
altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar
a se r avui a Ulldecona.
Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o
petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les
entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a
una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que
trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut.
Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i
alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats.
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents,
més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat
té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia,
una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major.
I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú.
Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una
apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que
anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que
Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té
només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97.
Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny.
Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde.
�4.
Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen,
sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que
hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat
com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que
fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu,
per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell,
la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases
dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes,
aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a
vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que
molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí,
al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda
amb pedra d'Ulldecona.
Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona
deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya,
de tot el país.
Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles
de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte.
Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural.
I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu
fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull
entretenir més.
Es tard i la Festa espera, disfruteu-la.
Visca Ulldecona i. visca Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4072
Title
A name given to the resource
Festa major d'Ulldecona / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça de la vila, Ulldecona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ulldecona
Festes majors
Municipis
Barcelona
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf
8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a
PDF Text
Text
„VOZw
-ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw
rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa
8861 ap ToiTnÇ ap £ 1
�t4-~
E11111
Ajuntament
de Barcelona
Departament de Premsa
Pça. S. Jaurne, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
Gabinet de
Comunicació
PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88)
Guió per l'Excm. Sr. Alcalde.
1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971,
ls esforços ner la democratització
dins de la petita hi tória
el
seu moment per la dictadura).
espanyola, revista suspese
Satisfacció cora a
com
alcalde.
i
atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una
d'economistes disconformes amo la situad() política
revista
per l'evolució de l'economia espanyola
preocupats i intfJJ .E.:11
de finals deis anys 60.
2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de
sinqulars expectatives.
Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en
actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més
competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un
feliç patrimoni comú consolidat.
Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com
d'aquest
també, segur, una nava preocupació per assegurar la
e s sectors
creixement i la seva repercussió equitativa entre te
socials.
c....es contempla, com
3. De Barcelona estant aquest nou horitzó
és sabut, en especial interés, en la d
perspec iva olímnica i
eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció
informativa indubtable per la nova "España Economica".
La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i
competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou
in *-.
un '
Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i
03C 5.
S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE
PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA
c7;\71,e_.
vutfr4)1-5
1/1~
y)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4071
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Mitjans de comunicació
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-07-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf
1f82fd98f3a505824683d24539b21c13
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Montmeló, 29 de juny de 1988
�Veïnes i veïns de Montmeló
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura
del pregó de la vostra Festa Major.
Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se
sent molt complagut fent aquest preció, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns
d'una altra ciutat de Catalunya.
Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o
petites formen part d'un sistema que les relaciona
i entrellaga.
Poden anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una
altra.
Allò que fa que el nostre país sigui dens,
divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta
xarxa de ciutats.
�-4-
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són
diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada
ciutat té alguna cosa especial que la seva gent
sent com a pròpia: una tradició, un monument, un
mercat, una rambla, una Festa Major ...
1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en
comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que
significa ' apretada convivéne j
generadora de
cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els
problemes 1 els avantatges de viure plegats en
aquest espai que anomenem ciutat.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de
llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa
més de mil anys que es té notleia històrica de
Montme16.
Al llarq del temps les ciutats han anat
canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de
desaparéixer o de quedar estancados. Però en els
últims anys les nostres ciutats s'han transformat
rápidament í intensament. Han crescut d'una manera
inimaginable fa cent anys.
�A començament de segle Montmeló era una
petita comunitat de families pageses que es
dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la
ramaderia,
i la població no passava deis 52s=cnt.s
--N
habitants.
Avui Montmeló és la zona més industrialitzada
de la comarca i arriba als 7000 habitants.
Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres
d'Espanya, alquns fa temps ja.
Creo que Montmeló en muchos aspectos es una
muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya
desde finales de los anos 50.
Vinieron gentes de otras tierras de España en
busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos.
Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron
grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin
resolver muchos problemas, cuyas consecuencias
negativas recayeron sobre todo en los que acababan
de llegar.
�El equipamiento en infraestructuras
sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas
era escandalosamente insuficiente.
Fueron años de trabajo duro y de muchas
dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados
se quedaron y dieron numerosas pruebas de su
respeto y estimación por esta tierra, que ahora es
definitivamente su país.
Por eso decía que Montmeló es una síntesis de
lo que ha sido la evolución de Catalunya.
Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo,
a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se
rinde homenaje a todos los que procedentes de otros
lugares tanto han aportado a Catalunya.
Els vostres fills han nascut aquí i seran
protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la
Catalunya del futur que será diferent i millor, més
justa i més equilibrada que la Catalunya que vau
trabar
-n'estic
vosaltres.
segur,
com
n'esteu segurs
�Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que
va superant les mancances provocades pel creixement
desordenat i per l'especulació.
Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais
públics, més places escolars, més instal.lacions
esportives, més cultura que abans..
I aviat tindreu més nom, més atracció per la
gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de
...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11»
Velocitat de Catalunya.
Vaig participar a l'acte de signatura de
l'adquisició dels terrenys
Mas la Moreneta. (
el
desembre passat, al
(724
Aquest circuit és una vella aspiració de
tc catará.
l'esport automovilisi
r—Mántmeló
hi és en
l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb
els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets
del Valls.
�No us vull entretenir més. La Festa espera.
Disfruteu-la.
Visca Montmelé, Visca Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4070
Title
A name given to the resource
Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montmeló
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Història
Infraestructures
Societat
Territoris
Model social
Montmeló
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf
3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894
PDF Text
Text
ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona
Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia
9 de juny de 1988
�-2-
Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i
senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment.
Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny.
El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil
que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista.
Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un
valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el
camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per
a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una
referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant.
I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i
veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les
paraules que van tenir més significació i valor es van dir
justament en aquesta sala.
Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix
una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món
econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans
del 17 d'octubre de 1986.
En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut
l'oportunitat
d'expressar
les gran línies
de
l'actuació
�-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i
econòmic.
Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció
exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició
que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat
en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els
nostres empresaris inquiets.
Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va
produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben
que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats,
de la presència de la ciutat al món.
De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que
voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet
si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo
crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva
situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant.
Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta
amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com
es van expressar determinats projectes expansionistes de la
ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els
anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic,
no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat.
�-4-
Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el
que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70,
per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar,
també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que
es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i
orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de
Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes
tenien tot el seu sentit.
Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut
fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt
beneficiada.
Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és
positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns
projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat
i amb menys errors.
Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase,
afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que
Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem
amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem
estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició,
un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut
una mica.
�-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món
cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i
molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat
combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també
en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha
barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de
Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa
modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això
sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes
virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona
pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els
volia parlar.
Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i
amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat.
Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en
determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm
de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors.
Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs
olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i
de
creació
d'opinió a nivell internacional.
Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema
purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns
certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells
�-6-
que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com
el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i
d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un
agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és
un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes,
inclús de vegades amb col.laboracions concretes.
La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992
converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant,
d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un
centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu.
Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia
apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que
ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder
guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi
va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte
internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha
una peça seva. I més avui que fa uns anys.
Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem
dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que
estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un
projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos,
i això s'ha fet.
�-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi
havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades
anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el
fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la
principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984.
Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i
jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que
estem a la cua.
L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els
esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una
colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar
per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24.
S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria
una realitat.
Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I
crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració
actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de
condicions generals més favorables. De cap :le les maneres
substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre
en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de
vista de les activitats productives, culturals, de lleure,
etc...
Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment
favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92.
�-8-
Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo
feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso,
l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de
crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives,
un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al
principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat
pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint
un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat.
Vam començar les obres abans de la nominació, justament per
això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser
la nostra millor argumentació.
Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat
negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que
tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del
Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que
nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé
que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una
autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú,
ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos.
Són una sèrie de factors que han configurat un canvi
d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat.
Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer,
�-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la
societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin
a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer
de polític.
Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha
estat que hem passat d'una situació de lluita contra les
conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una
lluita contra les causes de la manca de benestar social.
1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar
sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important
de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi
posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins
ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és
injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots
aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem
avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa
molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella
no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es
volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de
la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem
sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de
rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits
per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi
acompanyat d'un canvi d'expectatives.
�-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes:
perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el
mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els
problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el
que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant
sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb
els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la
seva partida crea encara més buit perquè ha generat més
problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en
aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran
que el que hi ha.
Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo
perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans
inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida
en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que
les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del
mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i
per tant per a la ciutat.
Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi
inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i
sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor
positiu per redreçar aquesta ciutat.
Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a
actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon
�mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent
insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar
atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que
segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple,
l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de
redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i
havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en
el terreny de l'animació econòmica directa.
I així es va crear "Iniciatives ",
que com a idea va néixer
potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any.
Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no,
fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en
tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar
endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de
què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la
lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem.
"Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar
a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra
idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en
retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb
informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica.
En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del
mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o
�-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet
és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és
el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el
fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar
carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic.
De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme,
però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de
Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més
gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent
que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que
té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi
ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres
l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives".
En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha
atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat.
Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que
nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha.
Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El
Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt
important;
cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més
Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió
vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més
a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que
es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri
�-13-
d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i
un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en
Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit
en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té
representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu
arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia
(Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova
York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda.
I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes
que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són
aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics,
s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són
gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business
district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la
tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és
també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és
un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més.
El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb
la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la
Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és
conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació,
en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin
tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava
�-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera,
pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc
Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el
que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona
Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull
dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la
Catalunya interior.
I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als
seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que
allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona
part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a
Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que
abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat
d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser.
Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats
municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de
conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar
i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í
vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona
j
Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a
tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en
el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a
diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia
d'intentar fer.
�-15-
Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha
entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes
coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat
demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer.
Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la
importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga
i què representa per habitant o què representa sobre l'economia
local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de
l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions
més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això
hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el
sistema municipal:
transports,
Iniciatives,... Així,
pompes fúnebres, el sector
pressupost consolidat del holding són
uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes
per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte
interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora
de parlar de la ciutat.
El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions
incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident
que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha
invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en
altres administracions públiques.
I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat
de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que
�-16-
ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del
món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats
Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals,
museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat.
De la mateixa manera que en moments molt concrets de la
nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia
d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el
caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent
hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien
començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem
fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos
al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I
l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la
importància d'haver-ho fet en el moment oportú.
El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que
ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el
servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús
el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més
gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la
Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el
municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions
amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes.
Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de
�-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que
té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el
seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana.
Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem
pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat.
La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent
aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran
Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de
Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara
bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb
consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent
el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment
estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts
quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús,
encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment.
I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar
a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat.
�-18-
LA INVERSIó OLíMPICA
Resum despeses
Directe Olimpic Parcial no estrictament
olímpic
Total
24.724
79.975
104.699
Generalitat 8.697
46.762
55.459
5.061
1.938
6.999
Estat
Diputació
Aj.( -Barna) 2.210
Aj. BCN
39.824
51.502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.318
31.230
82.548
228.855
211.607
440.462
Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic
el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President
del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està
fent a Barcelona.
Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de
pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són
l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i
els privats.
L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està
�-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000,
l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat,
especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres
inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions,
no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions;
l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per
descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port,
que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV;
l'autopista Mataró-Malgrat,
tot i que és
una
autopista
parcialment olímpica. I els diré perquè.
Aquest llistat d'inversions directament i indirectament
olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però
aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres
comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992.
Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència
amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts
de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000
llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions,
apartaments i hotels.
I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un
lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha
creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb
Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al
velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de
Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic
�-20-
del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà
l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que
es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió
que els nostres fills veuran.
Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el
metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha
l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les
Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat
d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una
urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que
l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant
per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra
sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça
Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning
que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és
Barcelona.
El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la
ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que
tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i
allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de
Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la
posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de
Barcelona
hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis
�-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors.
Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de
l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les
inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble
Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes
aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el
que hem de finançar.
Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar
amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que
potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions,
uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es
feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és
evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i
d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur,
que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i
quins són els sectors que realment valen la pena i quins són
aquells que potser no.
Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és
l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic
que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament
per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per
l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc
de referències i com a complementària.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4069
Title
A name given to the resource
Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf
1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac
PDF Text
Text
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr.
Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles
A. Ford, Gran Ho te
Sarrià.
Barcelona,- 8 de juny de 1988
�QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS:
APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL:
APRECIADOS AMIGOS:
ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON
USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL
SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR.
CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA
C IUDAD.
TENGO,
POR LO MENOS,
TRES MOTIVOS DE
SATISFACCIóN.
SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER
UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN
ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE
BARCELONA.
LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N
�ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE
BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES
PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON
POCOS .
SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE
RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS
LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS
UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA
LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA
PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA
EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN
BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER
HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL
E INVERSOR
NORTEAMERICANO,
TRADICIONALMENTE
LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA,
MUY
ESPECIALMENTE EN MMADRID .
SATISFACCIÓN,
POR FIN,
PORQUE
ESTAMOS
�RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN
RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES,
AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE
HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA
ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON
INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA
EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER
ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD.
QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA
OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL
CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA,
D
COMO AGENCIA PARA EL
ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN
INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA.
DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO
QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA
PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA
ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS
I6N
NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL
�SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON
NOSOTROS ESTA NOCHE.
EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA
DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN
NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE
INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE
" JO I NT-VENTU RE " )
DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO
SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS
DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON
76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN
TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI
RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD.
EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL,
HEMOS
ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL
CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y
CONSTANTE.
POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR.
CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE
�PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY
LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD:
UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N
DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS.
MUC HAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4068
Title
A name given to the resource
Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Gran Hotel Sarrià, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Relacions Internacionals
Gestió pública
Comerç
Indústria
Acció política
Territoris
Ford, Charles A.
Estats Units
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf
ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d
PDF Text
Text
Q
Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall,
gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la
seva
any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de
Con ferencia
Per inca ste s.
Barcelona, 3 de j uny do 1988
�La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos
des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa
la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el
contrari la certesa d'una brillant dissertacic).
trobem
Ene
davant d' un expert que
t
un
coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens
parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici
de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat
de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia
com Franca.
Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic
1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel
c o n ei xerae
af,_ic
l'activitat relacionats arab el mon
¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva
condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del
IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957
al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en
organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb
el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a
Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una
altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat
poi1t1caicue le ona un a-nple
domini deis afers
�europeus.
De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat
Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou
nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí
la política exterior francesa fins al 1984, coincidint
durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre
espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons
per Preparar una nava etapa de les relacions entre
Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la
cooperaci5.
Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de
Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions
Aguo s te s breas binze llades deis trets
•profe
S
sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen,
se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6
indiscutible,
C ord
els dala al comencament, pc--1: parlar-
nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4067
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Biografies
Acció política
Cheysson, Claude
Espanya
Europa
Mediterrània
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències