42 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1180/19881225d_00319.pdf 774aba7b62c89ca7dd55f4f4cd074b27 PDF Text Text '7;711 ^^^. 2_, - I ^ ? ) ^ ^ C' est la deuxièrne fois que le- Rallye Paris-Dakar passe par la ville de Barcelone. 11 y a deux ans, le ler janvier 1987, plus d'un demi-m4llion de Barcelonais accueillirent les participants, depuis l`entrée de la ville jusqu'au J-1.i^^_ 3Vv^-Q, ^v,.J3^1/^ ---_ _ F2 parc fermé, dans le "Moll de la Fusta". .' A cette occasion, on remarqua ce que l'on appelle le "style - Barcelone ", style technique et la qui conjugue la vibration humaine, la connaissance capaçi- té_ d' -ó^s1anisat on. La collaboration entre la f•1airie de Barcelone et le "Reial Automovil --.^:■•dinr-••—••: - Club de Catalunya ", ainsi que la chaleur et le soutien humain firent de ce jour l'une_ des fetes les plus inoubliables de notre ville. - 7 Deux ans plus tard, T.S.O. nous fait à nouveau confiance et, comme nous l'avait promis Gilbert abine, le Rallye passera unenouvelle fois par Barcelone. ^S 3 A cette occasion, n^on seulernent nous verrons défiler les véhicules - 4 1's mais, de plus, nous assisterons à l'étape éliminaire dans un circuit préparé à cet effet, dans une zone particulière Barcelone. Autonome de ^ ^cZ^.`>^ - du Port 1 ^^(^ Je erais, qu'avec encore plus d'enthousiasme que la dernière fois, les Barcelonais vont se mobiliser pour accueillir les particiapnts puisqu'ils pourront assister à la cornpétition en direct - S i- _T. _ S_.0 a choisi Barcelone pour l'épreuve préliminaire et pour l'embarquement ^..=_ vers l'Afriq e, c'est aussi gráce aux excellentes relations ctu'elle entretient vec le "Reial Automovil Club de Catalunya" avec lequel elle a établi un accord de collaboration /( connait la grande capacité technique <<("^. ' ^ 7"</ i /, -i et et dont elle d'organisation tout comme 1'excellente collaboration qu'il a avec la Mairie. �llarcelrrne est - unr vi 1 le ouverte, enthousiasrnée par la construct.iori européenne. Je vous assure que 1'Europe se construit aussi avec des solidarités sportives comme celles qu'établit le Rallye entre Barcelone et Paris, et qui perrnettent aux ^ de se sentir les acteurs de pro jets conrrnunS . L_ J'espère et je prochaine éditio souli'^ite le plus Brand succès au Rallye daus sa e veux remercier I.S.O. du choix qu'elle a faii\I de ma ville. 7^ ^ 0 2_ C:19- 4c1 ^f 177\ia c-14_ cliut N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4086 Title A name given to the resource Paraules als participants del Ral.li París - Dakar a la seva etapa a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Esports Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf 2c526e685afeca4e919410da68afd8fe PDF Text Text ??1 'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS" CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ DE VALENCIA. 4 .2A,it Al/ 92 Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938 �LA IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot tipus que obre el projecte olímpic els donaré una informació -.)rvia sobre el sistema munici p al. de Barcelona. L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats, allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal, té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933, una despesa, de l'ordre de les 122.000 pta. p er cada ciutadA de Barcelona. (El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a .000 milions, el quo re p resenta un increment 1939: ( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un \ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut ,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700 Les inversions notes seran de 63.337 ilions). Per situar l'actuació econòmica del sector públic local en el context de la ciutat, es l'import agregat pressupostari amb (=_ i. :c qt comparar / estimat, Pressupost �i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per a 1982. L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística fonamental: representar un esforc inversor excepcional. Entre l'any 1 el 1981') hi ha hagut una inversió ).in 20/21% del esforg inversor pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la que s'ha efectuat des d'altres administracions. mateixa, Per d'acuesta magni una activitat es converteix en u ctuació de supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix s en ti t que ho són les lsabilitats assumides per l'Ajuntament de rcelona en siqnificat la Cultura, l'Ens corn 1; /.L ).(114, �.!– a específics tan lops ament o la Sanit C. De la mateíxa manera cli p • en moments molt concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue serv.canitalita o //t �els daficits de la ciutat només es podrien comengar a resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la nr3pia ciutat. ha he m fet, encara que aquest tipus d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que normalment s'espera de l'Administració Central i de l'Administració auton3mica. El resultat obtingut l'octub. e de 1986 Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica, ens ha donat la raó. L'AREA METROPOLITANA Barcelona, la Barcelona metropolitana , és 15 ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona _____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara \\ comengar a identificar com el nord del sud, en una caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No és una regió de fronteres boli definidos, però comprn, a més de Catalunya, bona part del Midi francs que gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja urbana de la Costa.. nava. A �És en aquest plantejament en el que _e sentit comengar nensar en los nossibilitats u una cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva Valancia. no solament en la perspectiva del nrojecte 1", 4-1 it de La incorporació d'Esnanya a la comunitat econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al sud de .:ranga. Aquesta rogi8 he p assat de ser --frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions europeos que estan experimentant un creixement ràpid. Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial. Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec xarxes t,,rnaeionals, uns po :. ,oderns un centre de s torta cultu fisticats i una amplia un mercat centra_ una notaL universitaria poden desplaçar cap 13 can na. �Vull fer especial esment de la importáncia que té per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui aeroport • utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals internacionals, especialment cap a América nírica. c— jyti7 A - Ait El desenvolupament de les comunicacions aèries vostas ho coa rendran perfectament- ha grevlent el pen nsula, en 1 -7)er de , derna. „ero.00r,_ re u p e.r ta d'Es,aAya, de tota la cia el por l'epoca Barce 'Ona havia rc _esentat p ro ac , crar 1 trastocat t ol ha a sumit vera gairahé hegemó ia de Barcelona en ca aquest terreny es un ep e extraordinari. Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de plantejar alguns objectius bàsics: necuperaci5 de qollcerola con a pare central lleculp eraci6 de la fagana marítima Recu .neraci6 de Ciutat Vella Creació d' una estructura de transport autanticament metropolitana ohjectius básios �EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va quedar gravada, és que la realitat - depOn molt del futur. El p resent depOn molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que esta ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com som. esperem canvis El p resent cenen també de tal com volem ser o ser. En aquest sentit, cree que els grans de la historia de la humanitat no es pode n segurament explicar, si no és, precisament, en funció més del futur, i de la percepció que els ciutadans van tenint del futur, més que no pas de la influOncia del passat. Si el massat fos semp re determinant del que esta passant en el present no hi haurien hagut els gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produft. Tots volem una ciutat millor, un pais 7 millor, en Historia i canvis en funcie del futur �gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _ solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als problemes que encara no existeixen però nue que pensem que poden plantejar-se. 1 és en aguesta línia que nenso que és important acollir-se a una tradició del pensament ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de Keynes. Ell explicava molt clarament el Tractat sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres articles molt interessants com d' alguna deis anys 20 i forma la gent t ndeix a actuar en fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur. insistía en acuesta imatge 1.,:eynes és tan coneguda de que l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb una determinada políti4 monetaria, és una altra qüesti6. A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat, els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1 7 que es pouessin aconsequir. Aix6 faria una mica de objectius coneguts i .ssumibles �motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles planes d'or ensorrades a una determinada profundita serien elements mobilitzadors de moltes activitat Keynes interpretava la història de la bu anitat en func56 també de com aquest tipus d'object quantitat de diners que hi anava associat influien l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a en fer una interpretació de la història Zo sino del passat, en el sentit de OM del futur, el successiu descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica. C Om ner exemole, s'havien mines /com la de Sierra Morena tancat conseqüentment, 3 'existencia h o d'urì ý d'uns .7 en tornat forma o riodes de d'aquella societat a obrir re a iva, gran a esplendor concret, fos l'imperi roma o l'Espanya dels Arab. . Ara bé, i am crític de Key basava, en part, és a on anava, seré una mica i d'aquesta interpretació que es bona part, en associar aquells dos í fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta o �interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia un creixement l'escola económic. marxista, 1 d'acuesta va teOria, fer una críticÁ molt interessant p eroue va. dir: molt hé, ha una . ' , r . -----, . . crítica marxista correlació estadística entre aques-,t,s moments de / descobriments i els moments / gran activitat económica, per..., quin és''i ou i quin gallina?; quina és la causa4 quin és de le 1 1 eJecte?; ' qua , quantitat de diners o el és —e-1 —que c,emostra que descobrí me és la mines és el que produeix l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van tornar a obrir les descobrir 11méri mines? Oui ens explica peroua es va 1 No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual? / personalitat d'un home? 1s un impuls irresistible d'un sector de la societat? Què és exaCtament?. La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que aquests grans descobriments aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la creació de massa l'exist&ncia d'u netaria, esta relacionat amb desig insatisfet dintre de 10 la r(v( / [ALLÁ,. r �societat que aleshores es manifesta en forma del í descobriment i que produeix com a efecte, despra , unes causes més o menvs secundaries en els pret sque provoquen uns discutible. beneficis i una situació En tot cas, qua r lt més hi ha abans del descobrinent? Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic, tensió social: creixement eco. hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma projectar-se i que troba e els descobriments del nou eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida, que s preexistent.l aquesta escola cemostra que precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abzins descobriments, / en d'América, mundial q de que es ProduYSsin aquest cas el _ va provocar la revolució que va crear el els descobriment comercial món modern en definit x,al "trescento", com deia, hi havia una soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de les idees. 11 c-PÁdtit' �Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, cmb una projecció de Barcelona capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior, potser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política p qnneLtL1, 1 aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la hist¿5ria, s'hagi projectat cap al futur cap a XX buscant una capitalitat, un protagonisme quo les seves condicions u permetien de tenir i que tanmateix II oren negados per raons de carActer polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80 . . del segle passat, una genoració espl&idida va llenar el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser Exposició 88 l'Exposició Universal del 88. Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla (le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola generació El segon gran impuls que va rebre Barcelona per convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització 12 Exposició 29 �de la muntanya de Montjuïc i la Plaga Espanya, el metro gran i l'herncia de la primera onada d'immigració del segle, que si d'una banda va produir greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un importantíssim element de renovació de la nostra població, que ja mostrava una clara tendncia a l'env .11iment. Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició dels la, Barcelona dels anys trenta, ja va manifestar la seva vocació - ■■■••■■ N ~N ja va ser capdavantera de la innovació cultural. L'impacte que va produir el navelló Mies van der Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació Miró. No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de Barcelona, incloent la ciutat de renos i vacances de Cava -- Castelldefels. �Penso que a horas d'ara el nrojecte deis jocs °limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de voluntats JJ.00'92, afecte catalitzador d'energies. El p rimer sunort econòmic concret g en al nrojecte olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat suport empresar. que era que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los aproximadament; "senyors, han de donar suport al projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí jo entravem a la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument els impresiona convencer-los va acabar, no dic que ja nerque de ja n'estaven abans, d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició que hi era, però que no s'havia formulat, i que despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex esprmdid en el terreny material i deis números. 14 Ferrer Salat �Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el temps i que esta buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara reactivació econ3mica val la pena recuperar aquest discurs. Els empresaris catalans el van entendre de seguida, i es van apuntar a aquest projecte mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell moment. El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu. No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la pr8nia cita t 15 �Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen visible de rotrobament de la ciutat ner part deis ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat ampli, plural, sense reserves. 11- LA INVERSIO OLIMPICA ov u Resum de desposes Directo Olímpic Estat 24.724 Generalitat 8.697 Diputació 5.051 Aj.(-Barna) Parcial no estrictament Olímpic ).075 Total 1 4.699 46.762, 55.459 1.9 6.999 2.210 Aj. 3C11 39.024 —502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.3 31.230 82.548 2_9.855 211.607 4 440.462 2 2-'9 \j,7‘ --(1,0-1,e, y2) 9A-lr '2 a 4 2š 22 7T-3 �No s'inclou S'inclou Túnel Vallvidriera Cinturons Aeropuert Auditori Port Palau Nacional de Montjuïc TGV o ample europeu Casa de la Caritat Autopista. Darna-Sitges Centre Narcís Montuno! Metro Regional Centre del Medi Urba Autopista Mataró-Nord Parc Contracte-Programa Transports Túnel d'Uorta Biomb'dic �L'ARQUITECTURA OLIMPICA Les realitzacions per al 92 constitueixen una oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a nivell internacional. Projecte Arquitectes VilaOlímnica............... Bohigas, Martorell i Mackay, Puig-Domenech. Torre de Comunicacions........ Norman Foster. Museo d'Arte de Cataluya Cae Aulentí. Estadi Olimpic............. ...... Vi torio Gregotti. Palau Arata isozaki, Correa, Milá, Mar q arit, Boixader. ...... Museo d'Arte Contemporani..... Auditori........ ...... RicharG Meier. ............ Psafael Moneo. Universidad de l'Esport i Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill 18 �EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS La projecció de Barcelona a Europa la veiem en el marc el que considerem que és el model urbá del continent. Europa és fonamentalment un sistema de ciutats. Catalunya és, juntament arlo el País Base, la zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva área. La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats, que si funciona bé, si es eficient, pot mantenir l'equilibri del territori. Per() tot el conjunt depèn també de que Barcelona funcioni. El sistema catan de ciutats, la Catalunva de les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará si l'estructura del seu territori es eficient, si está ben connectat, si els impulsos arriben allá on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. 19 sist. catan de ciutats �La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de futur: integrarsE xarxa europea ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria qualificar de carrer major d' Europa. L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al futur de Barcelona com a capital europea. En vull referir a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a paper de les ciutats suscitar-se en els fòrums internacionals. S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a motors d'activitat económica que són, no reben l'atenció que mereixen p er part deis poders públics. D'altra banda, cada vegada s'extén més la conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de tots els països desenvolupats en general, és antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el :fiercat Comú a la fallida financera. pol. urbana vs pol.agraria CEE �Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la Població, sobre Pehlació i futur urba. A les conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals humans dins les àrees metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe sobre grans ciutats. Més endavant, assistir 11 d'octubre del mateix any, vaig a Rotterdam a una reunió d'alcaldes representants de grans ciutats per debatre el paper d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat lobby Comú, haurien d crear un perquè Europa no segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant. Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una • determinada població agraria, uns excedents de gra, de blat, per¿S també de llet, i de formatges nolt 21 excedents agraris �importants. Els ha de subvencionar per després poder exportar a pasos que quan un els visita es queixen del que esteî fent. El treballador industrial o de serveis o terciani de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de Viena, de Paris, de Roma, está finançant una alimentació non cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a uns països que la podrien obtenir amh uns costos diferents. Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo cree que les ciutats europees ha de pesar una mica més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a Valancia, tot i la seva tradició agrícola. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de fer que, nis parlaments, el territori estigui representat, no només la població. lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores d'allò que la gent, en general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les lleis electorials estan formats de forma en qué el pes del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la 22 representar el territori �inèrcia de la tradició, és més important que el pes del factor urba. Aixé és així. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi una corta limitació. El ,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una certa militancia urbana. O si no ho malament. 1 ho té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a Europa és car. Són excedents que fan cada any i que cada any s'han de pagar. en, perqua pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan cada any, estan fetos. en tercer oc, perquè l'Europa de les nacions que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. El que és propi d'Europa són precisament. És car sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també la seva riquesa. dificultats pel factor urba �La competncía entre territoris per assegurar-se l'atracció de la investigació, la producció i els serveis, es lliura, actualment entre ciutats. Barcelona és el punt de referncia d'un territori que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de la seva responsabilitat responsabiiitat envers aquesta regió, pateix encara unes estrangulacions perriloses que dificulten plegament de les seves funcions dins d'aquesta el des zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una part, el seu sistema de comunicacions. Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la xarxa d'autonistes afavoreix la ciutat. La Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant per Barcelona. L'Eix Hamburg-Barcelona-Algeciras constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució que té la ciutat- Aquest p roblema però, ha de quedar resolt un con es faci realitat concreta la decisió recent del Govern d'adoptar l'ample de via europeu per a la nostra xarxa ferroviaria. 24 �En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes. Els _. _ ... •. .. ."- i nterurbans a escala mundial si (: vols internacionals _----1 un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen arces metropol. en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya, cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la jerarquia mundial és, doncs, ev dent. Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa, excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon rang, excepto Monreal. Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc número vint i a .elona el trenta entre les grans ciutats del món El lloc en l'ordenació és important, nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en la qüesti condicio de l'aeroport, que ofereix magnífiques climatològiques funcionals, amb una obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles. la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és q ue, amb caràcter general s'esta l'elaboració d'un Pla Estratègic. 25 estudiant amb ordenació ciutat al món �MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93 Ens hem de situar en la perspectiva de l'any 2000, amb una economia internacional més any 2000, econ. internacional interde p endent i també més competitiva. A principis de novembre es va constituir a Barcelona el Consell 1 General del Pla Estratagic constitució Consell Gral.P] Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de l'Ajuntament, de més de 140 entitats econòmiques, eulturals i soci ls. Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic, Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que, com San Francisco, Chicago, Rotterdam, Tokio, Mi •••■•• Singapur, Amsterdam p o Toronto, ha apostat per la lanificació col.lectiva del seu futur. El ?la és un instrument mor a donar continuïtat amplitud a l'impuls cconamic de la ciutat de Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a mig termini. T7r un Pla per a l'acció i la aarticipació, des del començament, de tots els agents econ8mics 1 socials que actuen a la ciutat. acci6/particip. agents econ. �Es tracta oportunitats de que detectar t i Barcelona, aprofitar i de les fer-ho col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè aquesta activitat sigui rentable. A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta definir els rs diferencials, cis avantatqes comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats europeu í mundial. Anth Pla, el identificats el sector privat tindrA ben els mercats amb gran p otencial de creixement, que haurA de cohrir directament. També les administracions locals, auton¿Smica, central comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que s'haurien d'assumir. Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econmiques i nitres: Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro Europa, Universitats, etc. " 'ti' piti /(/V1 /i4/) AtAvtik 97 (/{2{.4_11 ct- identificar potencialitats �La Barcelona del 93 tó una justificació i una filosofía ben senzi lles amb imagint els mitjans L amb el temps , amb previsk s hn élP p1anificar jLnar tots plegats, administracions, entitats i particulars - perque la ciutat continuï en alga a partir del que haurem acumulat. Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix una interacció entre les seves peces que comporta competitivitat i complementarietat. En aquest marc, s'imposa l'estandarització l'especialització productiva. Iii ha activitats o sectors emergents en la indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres activitats o sectors, que podríem identificar con a tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s de desenvolupaments potencial poc exolotats encara. Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s competitiva si integra les tres innovació i iniciativa. 2$ It especialització. �Per això, un deis objectius que ens hem proposat és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin un important centre d'investigació i de producció de centre d'investg. noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas, per descomptat, amb empenta i iniciativa. Valencia pot plantejaments i, tenir un pacer molt probablement, en aquests l'Area de Barcelona també en té en els plantejaments que es fan : En el conjunt de les 136 regions que composen el ercat Cornil, la regió econòmica en Ia-- -(771Ue Barcelona está situada en una nosició ral, ocupa el primer lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc en nombre d'ha tants (la primera en població és el Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile de -2rance, és a dir, Londres i París). Barcelona es troba en condicions immillorables per a convertir-se en d'aquesta gran a re capital econòmica i cultural eur o p ea cur de 15 milions d'habitants. Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que Ba c;--ona. 29 Don, capital econ. 15 14 �En el benents que no es tracta de propugnar un --centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona, sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats cada ciutat, el seu rol dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat tingui un funcions a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes capitalitat, que eón necessàries en un terr c o i d'aquestes dimensions i característiques. En una primera aproximació poden avançar que algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona se situen en el camp dels serveis especilitzats a les empreses, 'a bioMedicina la posici6 estratAgica les comunicacions, la loc-alitz, d'investigació centres de decisió, i la distribuci6 comercial. El projecte estratègic de convertir Barcelona en una capital internacional de . -oro- celo mundial interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir, finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en un espai8 regí reqil i de gualitat suficient p er atendre les .ssitats de la població exigent. Però aquest projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i, possiblement la seva canacitat, i es converteix en un projecte r7u e interessa tot el país:— potencialitats de Barcelona �voldria p repetir una idea que considero básica. 7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos, si es considera des d'una dimensi5 política és, fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats. _ El país pee tinqui ciutats en bona posició competitiva serà un país en bona posició mundial. k ti ) 1/2 11QA‘t, (.,"'" io9ArUW 31 y 6t( -s-) & 66-e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4085 Title A name given to the resource Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Municipis Economia Finançament Comerç Indústria Ciutats Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf 4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8 PDF Text Text 2x0 CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO". Colegio de España París, 9 de desembre de 1988 �Sra. Directora del Colegio de España, Señoras y señores, Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de España en París su invitación para comparecer hoy ante ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema apasionante y cargado de significaciones para nosotros los europeos. Voy a hablarles de las ciudades en general, de las ciudades europeas en particular y, por supuesto, de Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde. Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales de los años 60 hasta principios de la década de los 80. Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario, porque en un mundo en transformación nos encontramos ante la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades, especialmente en el área europea. �FITXA 1 1.1 En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una concentración parecida de patrimonio cultural y social como el que se da en los grandes ejes urbanos europeos (Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich. Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y aprovechar. Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a fondo sus ciudades. Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria, que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero decir. Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más del 60% del presupuesto de la Comunidad. �FITXA 1 1.2 El contribuyente europeo financia unos excedentes agrícolas elevadísimos para sostener una determinada población agraria, que es absolutamente minoritaria en el continente urbano por definición. Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en la atención de los sectores sociales, que perjudica claramente a las ciudades. Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida de posibilidades para las ciudades. Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de decisión comunitarios y estatales. Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana", si quiere realmente ser una región competitiva a escala mundial. �FITXA 2 2 LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado. Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún hoy algunas consecuencias. La Europa de las naciones y los Estados, que es la Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la Europa de las ciudades. Observen ustedes lo difíciles que son a veces las relaciones interestatales, incluso en el seno de la Comunidad Europea. Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es menos conflictiva. Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que �FITXA 2 2.1 ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en común en su diversidad. Es más, la tendencia en el mundo de hoy es, precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades, que no excluye la revalorización de las formas de vida urbana por el deseo que se siente de reforzar las identidades comunitarias frente a la uniformización mundial. Creo que las ciudades, sin los condicionamientos político-militares que pesan sobre los Estados, pueden rendir un buen servicio en el campo de la cooperación internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de los contactos e intercambios, y todo ello representa, como saben ustedes, una contribución fundamental a la pacificación de las relaciones internacionales y a la solidaridad entre los pueblos. En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema europeo de ciudades como su proyección económica y cultural a escala mundial. �FITXA 3 3 EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES Hoy la interdependencia económica y política mundial tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75% del volumen total de los intercambios mundiales. Dentro de este sistema mundial, Europa forma un sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. En la etapa actual de importantes y rápidos cambios tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de capitales estan renovando su función. Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a insistir. La competencia entre territorios para asegurar la �FITXA 3 3.1 atracción de la investigación, la producción y los servicios se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los elementos que intervienen en la competencia: - La infraestructura de comunicaciones en sentido amplio: carreteras, puertos, aeropuertos, telecomunicaciones. - La capacidad de asentar una investigación y desarrollo en nuevas tecnologias. - La disposición de recursos humanos cualificados, capaces de marcar y seguir el ritmo de la evolución, de la tecnificación y de la producción. - La capacidad de erigirse en centro de cultura y de servicios personales de todo tipo, en centro de esparcimiento, de ocio y de deporte. Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la �FITXA 3 3.2 nueva formulación de la competencia entre territorios. Pero para que las potencialidades del sistema europeo de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le corresponde, deben corregirse determinadas situaciones bloqueantes. La primera de las rectificaciones necesarias es la de reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales y comunitarios, la función de motor de las economías y de los desarrollos sociales que realizan las ciudades. Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de especialización funcional y productiva entre las ciudades europeas, que permita la subsistencia de todas las partes, ya que son, al fin y al cabo, complementarias. �FITXA 4 4 LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES Barcelona es el punto de referencia de un territorio - la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende una de las áreas europeas con mejores expectativas. La situación geoestratégica de Barcelona dentro del área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad con la red de autopistas favorece a Barcelona. El Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de intercambio y de distribución de la ciudad. El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red ferroviaria española al ancho europeo. Los vuelos internacionales interurbanos a escala mundial son un buen indicador del rango de una ciudad. �FITXA 4 4.1 Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo con más rutas internacionales, se observa que la República Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid, con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. París es la ciudad del mundo con más rutas internacionales - tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el 20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades, sinó también una relación de Europa con el resto del mundo. El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues, evidente. Todas las ciudades de primer rango están en Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de segundo rango, excepto Montreal. Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su �FITXA 4 4.2 rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social que permita definir los factores de especialización de la ciudad y busque el reequilibrio social. �FITXA 5 5 LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su "hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían en buena parte de las características de su "hinterland". Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso, habría que cambiar la definición de "hinterland" y considerarlo en función del nuevo alcance que las comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en función de la articulación urbana del espacio y de las especializaciones entre las ciudades. Barcelona es una capital natural -no la capital- de una macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360 kilómetros y de unos 15 millones de habitantes. Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja del mediodía francés y una porción importante del Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y Montpelier (Languédoc/Rosellón). �FITXA 5 5.1 Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de asentamientos productivos, gracias a la profundidad territorial que añaden España y Portugal. La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza (Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona 0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185, Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan 0.83. La conexión interna de este espacio por autopista es buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto aproximadamente en el mismo tiempo. El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de 4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona �FITXA 5 5.2 por la via del Macizo Central francés y la conexión con el túnel del Cadí. Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de conceder una subvención de 180 millones de francos para el proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en 550 millones de francos. En el conjunto de las 136 regiones que componen el Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de habitantes (la primera en población es el South East londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la primera y la segunda en aportación son South East y la Ille de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el área económica de París es la primera región industrial de Francia). Barcelona se halla dispuesta a asumir su responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta, como ya les he indicado, con grandes posibilidades. �FITXA 6 6 FINAL Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la competencia entre territorios, entre países, si se considera desde una dimensión política, es, fundamentalmente una competencia entre ciudades. El país que tenga ciudades en buena posición competitiva será un país en buena posición mundial. Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales internacionales. El área europea es la región mundial que tiene la mejor concentración de centros urbanos por su diversidad y potencionalidad. Por ello creo que Europa se halla en óptimas condiciones de competitividad a escala mundial, pero también - y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos mundiales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4084 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colegio de España, Paris, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Unió Europea Relacions Internacionals Administració local Ciutats Territoris Acció política Euroregió Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf 7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE : LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN SALE DE LA REINA REGENT, 16 DE NOVEMBRE DE 1988 �MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN. MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. HONORABLES SENYORS CONSELLERS. IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT. DISTINGIDES AUTORITATS. SENYORES I SENYORS. PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES PODEN FER A UNA PERSONA. PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL. AQUEST ÉS EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS. COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A DEIXAR-SE DOMINAR. �COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA. EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT VIGENT. DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA, ,.‹91 POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE ÉS ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT. UN PAíS MAI NO ÉS PETIT SI ELS SEUS HOMES SCSN GRANS. AQUESTA SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA MILLOR CONFIRMÀCI6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4083 Title A name given to the resource Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de la Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Biografies Història Acció política Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf c52679321e1e7b241eddb8875c275485 PDF Text Text V. 749 ( g) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A LONDRES (30.11.88) HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �Ím ,4 WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department Ladies and gentlemen, On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona Development Agency which organizes this presentation, I wish you all a warm welcome. As you may know, Spain is currently a very popular country with foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4 billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 % of all foreign investment there. This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total British investment in Spain. We are very interested in seeing more British firms set up in the Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy) and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04 billion £). Because British firms already sell so much to us it seems only logical that more of your companies should consider opening plants in Spain. Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV., LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last two ones will be speaking to you shortly, have started operations in Barcelona. HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �(41) Núm We think that there is room for more of you and that's why this morning we will be gi.ving you detailed information about the advantatges of industrial investment in the Barcelona area. First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona Development Agency, will describe some of the features which make investing in Barcelona an attractives prospect. Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking practices. Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal and legal conditions for British companies investing in the Barcelona area. And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS will describe what it is like for a British company to invest in Spain. I'd like to invite you all to join us for lunch following the presentation. After lunch we'll show you a short film about Barcelona, which will be followed by a question and answer session. Because we have a full morning ahead I won't take up much more of your time right now. I would just like to say that the Greater Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently in a period that is sure to go into history as a time for initiative and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic Games has given our entire business community a tremendous push and Barcelona is now, more than ever before, a city involved in projects, a city involved in doing business, a city involved in irinovation. 2 �Núm. 3 This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two World Fairs, the city proved how international it was, how economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been a centre of business and industry for over 200 years. What makes things different this time is that 1992 is not only the year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe: the year Spain and the other EEC countries will become a Single European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to be. Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening outward, internationalizing local business and welcoming foreign industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire region of Catalonia are currently attracting more industrial investment than any other part of Europe and Catalan businesses are among the leading investors abroad. Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European capital. I would be pleased indeed if you would seriously consider going into business in the Barcelona area. It is a place famed for its hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome there. As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago: "You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just try to know personally why it is so. Thank you. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4082 Title A name given to the resource Discurs a la Confederation British Industry Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Comerç Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf 7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf PDF Text Text JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE "L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I EL PROJECTE PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS". Barcelona, 24 de novembre de 1988 �-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS. - Acuestes . -ornades que inaugurem avui sobre les Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que, segurament, haurem de repetir també en el futur: és la imp ortància relativa dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic. En concret, p arlarem de cadascuna r; e nuant ha de gastar lis Administracions Públiques sobre el conjunt de la despesa del sector públic. Fins als anys 50, la major part de la despesa p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s de centralització va ex p erimentar una inflecció a p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la majoria dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se així una tendércia a la descentralització. Es p ot afirmar que tan els ingressos com les des p eses dels Governs centrals expressats en termes de porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable �al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està produint un retrocès en la disminució del grau de centralització, com a conse q üència de la crisi econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs centrals. En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA (LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de la Llei de Finances Locals, hem de recordar el significat de l'autonomia local financera cue la suficiència oer als ens locals estableix la Constitució. La definició d'autonomia financera. - El concepte la definició p robablement, d'autonomia financera remet a una noció de la cual no dificultats exigeix insalvables, superar, pero l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és �en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i Plena de dificultats. un amp li consens Segurament existiriar i?T t tun cte. considerar q ue l'autonomia financera dels governs sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de desnese_ s . Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com 771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels governs sub-centrals. Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma automàtica a definir dos financera: autonomia conceptes d'autonomia d'ingressos i autonomia de despeses. L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a p oder determinar autònomament el volum i la composició dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que �-5- els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs no p oden determinar completament la seva estructura de recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos. L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum absolut de despeses apareix estretament condicionat pel volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de recursos, inclosos els financers, l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental que nodreixen el contingut de l'autonomia de des pesa rau en la capacitat dels governs sub-centrals p er a poder determinar ner si mateixos les utilitzacions a què p oden destinar els seus recursos. �-6- cT ue Els debats es produiran al llarg d'aquestes Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals, p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han de g overns locals en el ten conjunt de l'activitat pblica. - El projecte assegurar de Llei d'Hisendes Locals la suficii.incia financera dels ens prete'n locals en base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu municini. En p rincipi, la idea que cada nivell d'Administració pública assumeixi una política fiscal propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es una idea correcta. El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la participaci5 de tributs estatals. �-7- El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya El projecte de Llei fa un cas endavant important, s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell de sufici ncia financera de les entitats locals a è Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit r estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic. En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell en aquell moment), va assegurar que una vegada solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada) seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a Catalunya. Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que, a mes, ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els �canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els municinis unicanent es beneficiaran individualment d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran "sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses destinades a prestar serveis als Ajuntaments. - L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita creixement dels ingressos, en l'acom p liment orincici constitucional d'autonomia financera, a un augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que s'ha Re considerar q ue ós positiu en l'aplicació del princi p i de rendició de comptes de cada nivell de govern davant dels seus electors. No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou sistema de finances locals no pot descansar solament sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes complementaris, tals com la p artici p ació local en alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació. �-9- L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat d'automatisme • l'actual _ rígida estructura dels ingressos locals. - L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut d'Autonomia donen sòlides bases jurídi q ues a les comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les deseases de personal i locals dels Consells Comarcals. - El res ;polític dels Ajuntaments en el conjunt del sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja que, a nivell legal, les lleis sectorials no atribueixen funcions als ens locals, i es limita la q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i les CCAA. �-10- Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important en :gels drets socials (cultura _ benestar social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es fonamental que disposin de recursos económics, ja que per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt. Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el projecte Llei d'Hisendes Locals, s la necessitat nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi, percruè les entitats locals ouquin decidir la seva política de recursos la suquin normativitzar (ordenances fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució urbana: és un imp ost local o estatal?). - El p oder ncr a establir i regular els seus propis tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda recollit en les ordenances fiscals. La normativa fonamental en relació amb aquestes �ordenances està continguda en els articles 106, 107 i 111 de la L BRL. "La p otestat re g lamentària de les entitats locals en matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2, "s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. Corporacions ;podran Locals emetre Les disposicions internretatives i aclaratòries d'aquesta". Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i suaerènc cx i es resolució d'a q uestes, i aprovació definitiva en el Ple. L'autonomia municipal En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de fonts d'ingressos de què disposen els governs �-12- tributs, munici p als: substancialment; i cl °patrimoni c'. ^l i deute, molt conjunt de l'activitat financera aue a p areix relacionada amb la institució nressupostaria. Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11 ha donat, l'autonomia financera. Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal naturalesa que la cap acitat de decissió municipal aparegués substancialment desfigurada. Es més, p robablement, l'existència d'autonomia financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts decisius -sinó el més imp ortant- p er a l'autèntic grau d'autonomia dels municipis. calibrar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4081 Title A name given to the resource L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Municipis Finançament Legislació Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685 PDF Text Text R 2G3 ESTI M[.DO .,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI, SEÑORES MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS, EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA. ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS. CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO ?TO Y U:1A 77tUC T 1l7 =a_ 7(7,77-70,y7, .I.^ll:aa 1,.-„-, _,•.y L'1- _ ^.^ _' 1J • `;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN. YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS. PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA rt^ 'B T ^ EXPERIENCIAS TUVIERAN CIUDADES IJDADES ^L'L T?-'.i_1 :HAM?. ±. HECHO CLLC ^^.^is A'1,1BAS DESARROLLOS DISTINTOS. y �PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E INTERÉ S QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO. SIN DUDA nNE PODREMOS . INTERCANVIAR NUCHAS EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS QUE COLABOIN R. EARCELONA SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE CONTINUAR SIÉNDOLO E N EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL NORTE DE AFRICA PARA ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES ESPECIALES. BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES, CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. . . PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA A. MUNDO QUE SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA. �IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR UU7 HAY OTRA LA I;ICIATIVA QUE TO".A_; NUESTRAS CIUDADES. EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ. LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE ENCUENTRO, DE -INTERCAMBIO Y DE DIALOGO. ESTA CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE __ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE CULTURA. Y ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO. LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES :DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE ;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4079 Title A name given to the resource Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Minghang, Shanghai, Xina Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Shanghai Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf 92718ab81f562625cc34c33ba9559611 PDF Text Text P: 2EL Ajuntarnerit de Barcelona CULTURA LE CORBUSIER I BARCELONA Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge que constitueix aquesta magna exposició. Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona. Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament. neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme. Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se ves idees pel desenvolupament urbà. Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat. Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura occidental. �a 09;'21 77:40 217' 12 40 04 Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ Ajuntainent de Barcelona CULTURA EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER" L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement, tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats. La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals. La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic í urbonistic) fins inserir-se en el de la cultura moderna en general. Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat. És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees. L'exposició "L'aventura Le Corbusier", i el mateix centenari, ar- riben en un moment propici i oportú.: Per un costat la distància respecte la seva obra, jutjada per ge- neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia de judici 1 análisi objectiu. - Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4077 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Joan Miró Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Arquitectura Art Urbanisme Model social Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències