3 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2736/19930113_EstatCiutat1992_BD.pdf 679c84451dbd796b37d5683dc5d98fe5 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1992. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �'\ Senyor <lega del Col.legi, estimats amics: Realment la introducció que heu fet no podía ser més compromesa pera mi. No sé si vostes sortiran d'aquí, o si en sortireu, permeteu-me la familiaritat, sabent exactament que és el que heu de fer, o que és el que aquesta ciutat ha de fer l'any 93. En tot cas sí que en sortireu, n'estic segur, amb una clara idea del que pera nosaltres ha estat 1992 i del que el 92 pot representar coma punt de partida. Jo cree que, en acabar aquest any que tant havíem mitificat, predomina la idea que el 92 ha estat l' any de la culminació feli<;; d'una epoca. Una epoca de ressorgiment i de reconstrucció de Barcelona; l 'epoca de les urgencies historiques, l' epoca de les obres i de les presses, l' epoca de la gran il.lusió dels Jocs Olímpics. 13 �Pero voldria subratllar, un cop més, que a la fi del 92 no tan sois tanquem una epoca, sinó que en comencem una altra que pot ser molt millor. La il.lusió, ara, és saber que sobre les bases de la ciutat renovada, Barcelona, que és la capital de Catalunya, pot aspirar a ser, finalment, la gran ciutat de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món que els catalans sempre hem desitjat. Comencem ara una nova epoca que també ha de ser l' epoca de la urbanitat, l' epoca de la cultura, l' epoca de l' austeritat, de l' equilibri, de la tranquillitat i de l' ecologia, l' epoca del gaudi i del manteniment de la ciutat i l'epoca de la promoció incansable i específica de Barcelona, en tots i cada un deis terrenys de la nostra acció. Primer capítol. De gener a juny: l'últim esfor~ per als Jocs Vull parlar, en primer lloc fent balan9 del any, del que va er el període gener-juny, l'últim esfor9 per als Joc per endiosar-me de prés en el que van ser estrictament els Jocs -ni que igui omerament, perque tots ho sabem prou bé- i finalment acabar amb les perspectives de l' any que ara tot just estem comen9ant. Els primers me os de l any ja van er en si mateixo una anticipació de l 'exit del Joc . El nostre primer exit va ser el compliment del terminis de les obres, trencant el mal on dels retards tan típic del nostre paí i que tant de mal havien fet en el pa at a la nostra imatge de gent treballadora i complidora de terminis. 14 Barcelona va ser, el primer trimestre del 1992, la ciutat de les grans estrenes: l'aeroport, les rondes, les lloses dels cinturons, les viles olímpiques, el port, la Barceloneta i el nou passeig Marítim, les noves torres de comunicacions, el Palau Nacional, la plm;a de les Glories, la Diagonal i la Meridiana ... Com els anys anteriors -recordeu l' any 90 l' estrena de Montjui:c, amb el Palau de Sant Jordi, i l'any 91 el Port Olímpic-, milers i milers de barcelonins van invadir les noves obres, i en van prendre possessió immediatament. Amb tot, en la darrera posada a punt de la ciutat -per a la qual vaig demanar el que en vam dir "la bossa dels acabats"-, encara no vam poder comptar ambla col.laboració de totes les institucions. No era pas, aquesta, cap novetat. Jo <liria, fins i tot, que en aquell moment -situeu-vos en el record-, la retürica batalla de la "catalanitat" -on el nacionalisme moderat va ser aquesta vegada més arrauxat que el més radical- va ser percebuda pel públic amb una mescla de complicitat i d' escepticisme. Allo no era el més important. El més important era fer-h5J bé. El més important era fer-ho bé i amb naturalitat. Es a dir, no amagar res, no prohibir res, dissuadir amb la for9a de l'esdeveniment tots els oportunismes possibles. L'oportunitat per damunt de l'oportunisme. Jo cree que aquesta va ser la psicologia dels barcelonins en aquell moment. Deixeu-me que faci una breu dramatització, una breu escenificació del que va ser aquell moment. 15 �A voltes penso que aquesta peripecia interna nostra, que es pot dramatitzar i de vegades, si és el cas, dramatitzem, ens deu donar davant del públic del món un escreix d'interes i de tensió. Aquests personatges, deuen pensar, a més són una nació, tenen un idioma, una cultura, una bandera i tenen sentiments propis. 1 ara ve el millor: a sobre, conviuen amb els altres pobles d 'Espanya. Únic! en l'Europa que estem vivint. Jo cree, repeteixo, que aixo ens dóna un escreix d'interes. Pero aixo ens dóna també, interiorment, un excés i un escreix de tensió. Com oblidar el setembre del 89 a MontjuYc? 1 la petita provocació en la meravellosa tarda, en el meravellós capvespre d'Empúries? (Altrament, tota una prefiguració del que havien de ser els Jocs. Alfa hi havia, in-nuce, tot, tot el missatge dels Jocs i la poesia dels Jocs.) bé he estat a la presó i ara del que es tracta és de fer-ho bé". Fer-ho bé es va convertir en una obsessió. 1 l'equip Abad, Fontana, Vifa, Fonseca, Pere Miró, Carme Sanmiguel, Ferran Duran, Miquel Botella, ho va aconseguir. Pero l' altre equip guanyador és el de les obres, que va treballar des de 1985 per fer-ho bé. Santiago Roldán, Acebillo, Lluís Serra i Morales, en el tema de les rondes i la planificació del transit. 1 no cito mai els regidors, aquí estic parlant dels nostres col.laboradors. En Martorell-Bohigas-Mackay i Puigdomenech, l'Ernest Serra, la Rosa Fornas, en Ramon Boixadós, en Joan Ramon Clasca, en Joaquim Fonollosa, en Jordi Parpal, en Juan Bofill, l' Angel Simón, en Francesc Figueras, Rafael Cáceres, la Beth Galí, l' Amat (director general de Carreteres de la Generalitat), en Rafael Villaseca, en Lluís Millet, l'Ochoa, en Bernardo de Sola, en Juli Laviña, en Monclús, etcetera. Els insults de Montserrat, dels quals mai ningú no s'ha excusat. L'ensurt de darrera hora del túnel de Montjui"c, que no tothom coneix, pero on figurava que deu membres de la coreografia de la cerimonia inaugural portaven uns anagrames pintats a la samarreta, que havien de descobrir, en un moment deterrninat, amb una reivindicació de caracter polític. Amb tot aquest equip, amb el seu capital huma, que és l'hora de valorar i de promocionar, voldríem, amb !'herencia del seu know how, obrir mercats pera la nostra enginyeria, l'enginyeria catalana, dins i fora de Catalunya. En fi, coses que no són del domini públic, pero que jo us explico ara en la intimitat d'aquesta sessió. La Fura dels Baus, els quals han creat una fundació --ells en diuen "fundició"- us ho explicarien amb molt més detall. Un dels dos dirigents, que havia estat d'Esquerra Republicana i que al seu moment, a més, havia estat empresonat, va agafar uns quants dels figurants i, permeteu-me l'expressió, els va dir: "Poca conya!, jo tam- Tot aixo esta preparat, tot aixo no s 'ha fet encara en la mesura que cal, perque s'ha d'anar amb compte de no ferir cap susceptibilitat, és a dir, de no deixar fora ningú, cosa que a la vida de vegades és el més difícil. 1, per tant, per comenc;ar, per engegar, per arrencar, s 'ha de comptar amb tothom, i tothom que no hi vulgui ser ha d'haver dit que no d'una forma plaent i per ell mateix. Altrament, no seríem fidels a una herencia que 16 17 �ha estat construida per tanta gent i per tanta gent diferent. Pero ara aixo esta ben a punt i es fara. No em vull deixar ningú. El que passa és que tampoc no us vull cansar, i una cosa és l'obligació que jo tinc amb vosaltres, que és la primera, i una altra és la que tinc amb tothom que hauria de citar i amb totes les vicissituts que podria evocar en aquest moment. Els empresaris, que els tinc aquí, uns quants d'ells almenys, anomenats. Els directors d' obra, tram per tram de les rondes. Els he conegut un per un i quasi <liria que recordo les cares de tots ells, i els seus noms constaran a la cronica. Cronica que espero faran en Lluís Permanyer, en Pep Subirós, en Benach i en Guillamet, algun dia. La cronica, no la memoria dels Jocs que consta a la Carta Olímpica, sinó la cronica de la transformació de la ciutat, és adir, del que ha significat el 92 pera la ciutat. Aquesta cronica de deu o dotze anys s'ha de fer, i estic proposant a aquests noms que us he dit que hi vagin pensant. En aquesta cronica hi han de ser totes aquestes persones i per tant ara m 'ho estalvio. Pero jo recordo, com us <liria, els incidents i les complexitats de cada obra: tics més complicats; l'enorme pressió de l'aigua, equivalent a milers de tones a la sortida del túnel del Moll de la Fusta, que ara és la pla~a Pau Vila. - El drama de l'aparcament del passeig Nacional, que pretenia acabar-se el 24 de juliol, el dia abans dels Jocs, perque van dir que ja n'hi havia prou -s'havien equivocat, no havien entes el missatge- i van haver de guanyar un mes en els dos mesos que els quedaven, i ho van fer. - El granit de darrera Pedralbes i la tecnica japonesa de petites explosions per desfer-lo sense malmetre les construccions ve'ines. - L'inacabable nus de la pla~a Borras, a tres nivells, amb l' accident mortal de la sortida IJ. - L' impossible pont de contenció del final d' Anglí, darrera l'antic Costa i Llobera. - Les dificultats de desviació de serveis, darrera els Jesu'ites. - La visita als terrenys a l'inici de les obres del tram 8 de la Ronda Litoral, amb el pages que arreplegava rapidament els darrers enciams, etcetera. - Els bussos treballant prop de deu mesos darrera la seu del Port Autonom per solucionar un dels punts frea- Tot aixo ho sabíem per partida, no doble, triple: pels informes dels responsables de les empreses olímpiques; perla segona auditoria de cada dos dimarts, que auditava per sobre de cada una de les administracions que havien adjudicat l'obra -i que normalment posava en marxa els contactes consegüents amb els presidents de les companyies, i les tabarres i les bronques pertinents de l'alcalde, que ja se sabia que els dimarts a la tarda, cada 18 19 - La congelació del subsol de les Drassanes per fer passar el col.lector a nivell freatic. - L' escullera romana que va apareixer al tram 2, entre les Drassanes i la Junta d'Obres del Port. �dues setmanes, afortunadament, queien-; i, tercer, per l' accés directe a les obres acompanyant visitants interessats (per exemple, al Palau Nacional de Montju!c, potser vaig anar-hi deu, vint, vint-i-cinc vegades: pobre l'Steegmann, l'arquitecte ajudant de la Gae Aulenti, i pobres la Monique, la Valérie i el Giuseppe, tots aquests que, a més a més de fer l'obra i de fer-la en uns terminis realment curts, van haver de tenir temps per a la relació pública). O es pot recordar ara, perque ara té valor, la importancia que va tenir que l' Acebillo pensés que en Manel Ribas fes un primer dibuix dels cinturons i que el fes justament ell, que no és enginyer sino arquitecte. No un arquitecte, per dir-ho d' alguna forma, de rompe y rasga, que dirien els castellans, sinó una persona que va saber ajustar el disseny a l'entom. Avui és aquest encaix del disseny a l' entom el que ens enorgulleix. I la potencia de l' obra. El casament d 'enginyers i arquitectes. Pero també aprofitant els mil trajectes diaris d'un Alcalde de Barcelona i fins i tot les passejades en bicicleta pel camí de les Aigües amb l'enyorat Josep Maria Serra Martí (el més entranyable de tots els Serra d' aquesta historia; n'hi ha tants, em penso que n'he comptat sis o set, entre en Narcís, en Lluís, en Josep Maria, en Jordi, l'Emest i l'Oriol). De tant en tant, aquestes passejades amb en Josep Maria, acabaven a la crui.1la de l' obra amb l'avinguda Pearson o al nus de Borras. Aixo passava a primeríssima hora del matí -hivem i estiu- d'uns anys irrepetibles. I us vull dir que tot aixo ha estat possible exclusivament perque el meu equip ha estat el millor. I, en segon lloc, perque hi ha hagut govem durant tots aquests anys, tema molt important. A tots els nivells: hi ha hagut govem. Si el meu equip no hagués estat el millor, jo no hauria pogut fer el que realment volia fer i creia que havia de fer, ésa dir, dur la presencia simbolica de Barcelona a cada lloc de control, seguint les rutines pautades i, fins i tot, aleatoriament, a tots els llocs no previstos possibles. Perque aquesta presencia feia avinent a tothom que el projecte era viu. Simplement. Vosaltres direu: l' Alcalde ja s 'ho va passar prou bé durant les obres i la preparació dels Jocs. Per tant no li hem d'agrair res. I tindríeu raó. Tindríeu tota la raó, tot i que els ciutadans, qualsevol dia de passeig, sobretot si fa bon temps, em deturen per compartir l'emoció que us deia al principi. D 'aquí que les meves úniques enrabiades -prou desconegudes per a alguns i conegudes per a alguns altreshan estat quan s 'ha posat en dubte algun dels membres de l'equip -que ara, com és evident, tothom troba formidables ... - suposant que siguin coneguts, perque molts d'ells, la majoria, potser no ho són peral gran públic. Jo em considero totalment pagat, no ja per l'exit final, sinó per l'emoció del trajecte, de la planificació, el dibuix, la gestió urbanística, la construcció i, evidentment, les posades en marxa, de vegades un pel dramatiques. Es pot recordar la nit del pont de la Meridiana. Els moments de pressió negativa: en alguns dels trams del projecte la pressió va ser tan forta que notrobava cap persona que volgués acceptar llocs de responsabilitat en moments realment necessaris. Ara es pot dir. Vaig haver de nomenar algun responsable, conscient jo i 20 21 �conscient l' anomenat, que en caldrien d' altres per omplir el buit que calia omplir. Aixo ens ha passat a tots els qui tenim responsabilitats públiques, com a vosaltres també us ha passat, segurament. En aquests casos, el meu agra'iment a aquestes persones, que successivament van anar acceptant responsabilitats en circumstancies difícils, no es pot descriure. Pero, fent balan9 de l'any, ja heu endevinat segurament per a qui és el meu agralment més profund. El meu agra'iment més profund, avui, i vistes les coses amb la distancia d'uns mesos, és per als companys de l' Ajuntament, regidors, gerents i funcionaris que són els qui han fet possible tot plegat, no ens enganyem. Sense l' Ajuntament de Barcelona, pe9a central de tot aquest procés - i aixo potser s'ha dit poc; s'ha parlat de l' Alcalde, s'ha parlat del President del COOB i del COOB mateix, s 'ha parlat de les institucions en general, s 'ha parlat de moltes coses, de l'Estat que hi ha contribu'it, la Generalitat ha parlat d' ella mateixa i nosaltres li hem agra'it quan ha calgut. En tot cas, sense l' Ajuntament de Barcelona, tot aixo hauria estat impossible: el COOB, el Holding, OCSA, l'IMPU, AOMSA, VOSA, POBASA, Olímpic Moll i tota la resta, el grup de treball de la segona auditoria, la bossa dels acabats, les rondes i els hotels, els estadis i l' art al carrer, !'obertura al mar i el tancament amable de la ciutat pels quatre cantons. Amb un component radical prou important, molt important, que jo vaig arribar a coneixer quan vaig entrar com a funcionari a la casa, el 1965 -i quan die radical, vull dir del Partit Radical, els antics radicals; amb un component Lliga; amb un component Esquerra (tots dos, sobretot el darrer, molt castigats després de la guerra, pero presents sempre en la fibra de l' Ajuntament); amb un component del millor que podia donar de si el nou regim i els joves políticament neutrals: pensem en els Carceller, Subias, Palomar, Bueno, etcetera. Pero sobretot amb un component de la casa, no polític, que s 'ha format per tradició quasi <liria oral, en determinades dependencies i departaments de la casa -a Urbanisme, a Protocol, a Hisenda, a Alcaldia, etcetera. Aquest esperit municipal -tan criticat durant tant de temps- ens ha salvat els mots en molts sentits, des del doctor Turró i en Pere Domingo, des del doctor Ferran i el doctor Gras i el doctor Foz i el doctor Subirana al Laboratori Municipal, i a !'Hospital del Mari a l'Esperan9a. Fins al magnífic equip d'Hisenda actual sota les ordres d'en Clos, en Nadal i en Vegara: els Marull, Molina, Solans, Seró, Aliana i companyia, que són l'equip més potent de cap administració, el primer que ha fet la comptabilitat patrimonial. Quan die l' Ajuntament em refereixo a una determinada tradició i a un determinat estil, tena9, modest, orgullós de la ciutat, que malda per la qualitat i que s 'ha anat formant al llarg de les decades d'aquest segle. Aquesta és una de les coses que avui us volia dir, i cree que de les més importants. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d 'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial. Hem d 'anar a Escandinavia per trobar comptabilitat patrimonial a les administracions, vull dir comptabilitat empresarial per par- 22 23 �tida doble, no aquesta del deficit que és igual al pendiente de cobro menys el pendiente de pago i després no se sap mai quan es cobra i quan es paga. Aixo és el que hi ha en aquest moment en aquest país a totes les altres administracions perque la llei no obliga a una altra cosa. La llei obliga, des de l' 1 de gener d' enguany, que l'administració local -de la qual es desconfia més, perque és la més petita, la més allunyada del centre de creació legislativa que és el Parlament- la llei, creada pel Parlament, obliga que aquests sí, els ajuntaments i les administracions locals, tinguin comptabilitat per partida doble, patrimonial, empresarial, amb compte d'explotació i balan9, i que ho tinguin el 31 de desembre. 1' any 1907 fins a en Jaume Aiguader -no ens n' oblidem, !'alcalde que segurament ha fet més escales en menys temps i al qual dedicarem un carrer dissabte, l'antic inici de l'avinguda Icaria- i fins a l'Oriol Bohigas i en Lumbierres i el seu programa cultural, passant pel Mascaren i en Subirós i en Benach i, per descomptat, la meravellosa Capmany -que tots hi han deixat apassionadament, contradictoriament, la seva contribució. Des d' en Manuel Ribé -que alguns haureu sentit anomenar i els cronistes de la ciutat més-, mestre de cerimonial, passant per Víctor Scholz fins a Francesc Galmés i el seu equip. Des de l 'Adolf Florensa i els Rubió (pare i fill, el Joan i el Nicolau Rubió i Tudun') fins l' Acebillo, en Busquets, en Llop i !'actual equip de l' Armet i en Luchetti amb en Tuñí, en Cáceres i l' Alibés al front. Dones bé, l' Ajuntament de Barcelona ho té. El que passa és que no ho té quasi ningú més, practicament ningú més, que jo sapiga. I, aleshores, la Llei de Pressupostos de l'Estat el que ha fet és prorrogar, em sembla que són quatre mesos, fins l'abril, la possibilitat que les administracions tinguin balan9 i compte d'explotació. I nosaltres, que encara no tenim pressupost aprovat, aprofitarem justament el pressupost prorrogat -que ens en sobra, perque el nostre pres supost d' aquest any no és pas de creixement- per anar tirant durant aquests quatre mesos i aprofundir amb aquest tipus de comptabilitat, esperant que els altres hi arribin. I us parlaria també de la tradició en el camp de 1' educació, des de Manuel Ainaud i Artur Martorell fins a la gent d'Eufalia Vintró i la Marta Mata. I us parlaria de la tradició d'en Bastardes (alcalde accidental) i el seu pressupost d'educació i cultura de Des del creador del taxi groe i negre i del primer semafor, els anys 30, que va ser un regidor republica de !'Esquerra, en Vachier, fins a l'equip d'en Joan Torres i l' Alfred Morales. 24 25 Des deis primers informatics -Femández de Castro, que amb el senyor De Janer van crear el COM- fins a Emest Maragall i l'Olivella, passant per Manel de Fom, en Pep Garriga i la Carmen Sanmiguel. Des d'en Josep Maria Pi i Sunyer, secretari, fins a Baulies i Pagonabarraga i Olmedo, en la millor escala del que s 'anomenaven -i s 'anomenaran sempre, des del punt de vista de la historia que s'haura de fer- cossos nacionals. És aquesta tradició la que, permeteu-m'ho, ha fet en �bona mesura aquesta ciutat i aquest país, que ha fet el 92 pero també el 31 i la part bona dels 50 i els 60 i els 70, malgrat tot. És la tradició que ha fet el Patronat Escolar i, indirectament, l 'Institut Escola, en part Rosa Sensat i el moviment de renovació pedagogica. La que ha fet hospitals digníssims, com els cinc que ara formen el Consorci d'Hospitals de Barcelona (Mar, Esperarn;a, Psiquiatric, Geriatric i Sant Pau). La que ha mantingut 25 museus. Barcelona és la ciutat d'Europa-potser amb alguna d' Alemanya- , la ciutat no capital d' estat que més museus no estatals o regionals té, sens dubte. La que ha mantingut un patrimoni immobiliari extensíssim: des del Palau Nacional al de Pedralbes, passant pel petit Palau Albéniz, i el Parlament de Catalunya i el Palau de Justicia! i que inclou tota la Fira i, en darrera instancia, tota la Zona Franca. Bé, és aquest equip el que ha dut les coses fins aquí. El 8 de maig, vosaltres ho sabeu, en nom d'aquest equip, d'aquesta historia, d'aquesta ciutat, davant del president de la Comissió Europea, J acques Delors, i d'una amplia representació dels nostres alcaldes i dels altres pa'isos europeus, vaig, personalment, prendre possessió del carrec de president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. La meva elecció, just l'any anterior, ,pel desembre, ja va ser fruit de la fon;a internacional que aquesta Barcelona havia adquirit. ca i Barcelona- i l'ampli moviment d'Eurociutats, iniciatives sorgides totes dues de la nostra ciutat. Barcelona, dones, es va anar convertint, a mesura que s'acostava l'estiu, en centre de les mirades de tot el món. Tots els diaris, les radios i les televisions venien i s'instal.laven a Barcelona i el nom de la ciutat era repetit arreu. El moment tan desitjat i alhora tan temut havia arribat, pero ens va agafar amb la tranquil.litat del qui ha fet els deures, del qui se sap la llic;ó. Segon capítol. Juliol-setembre: l'exit deis Jocs Olímpics i deis Jocs Paralímpics Al final dels Jocs, el barceloní Joan Antoni Samaranch va poder dir, finalment, alfo que tothom, i ell mateix, desitjava: "Els Jocs de Barcelona han estat els millors de la historia". Els barcelonins sabem que el sol fet d'haver aconseguit que es pugui dir, simplement, un altre cop, que s'han organitzat els millors Jocs Olímpics de la historia no és pas un fet qualsevol, no és una anecdota fücil d'oblidar. Sobretot quan sabem que molts pensem, en el fons, que aquest cop és més veritat que altres vegades. Almenys en un sentit, el de la compenetració entre l'organització internacional dels Jocs i la ciutat. I no perque nosaltres ho diguem, o ens ho inventem, sinó perque justament ens ho diuen des de fora. Mentrestant, havíem anat refon;ant la xarxa C-6 -Tolosa, Montpeller, Saragossa, Valencia, Palma de Mallor- Nosaltres sabem que 1992 ha estat el millor any de la historia de Barcelona, si més no d'aquest segle, que ja és dir prou. L'estiu de 1992 sera pera molts, i per molts 26 27 �anys -fins i tot <liria que per a diverses generacions-, el moment magic de Barcelona, un moment magic de Barcelona. El moment en que aquesta ciutat i la seva gent s 'hauran sentit millor en tot aquest segle. Les cerimonies dels Jocs Olímpics de Barcelona van ser magnífiques, d'una simbologia múltiple i integradora, d'una for9a enlluemadora. Els atletes van ser els protagonistes d'una gran festa de fratemitat universal. Potser en la historia de l' olimpisme aquests són, fins avui, els Jocs més complets, amb menys absencies for9ades. Les medalles aconseguides pels nostres esportistes han estat superiors a les de tots els Jocs anteriors i han fet de Barcelona'92 alfo que també calia: un exit esportiu. El públic va donar vida i color, i calor, a les graderies de tots els estadis i instal.lacions, als carrers i als pares de la ciutat. Els mitjans van difondre intensament els Jocs i la ciutat arreu del món. La cobertura televisiva ha estat la més gran de tota la historia. Mai uns Jocs no havien tingut tants espectadors, gracies a la televisió. Mai cap ciutat ni cap país no havien tingut un espot tan important. tar l'exit organitzatiu i huma. Ha quedat la idea d'uns "Jocs de la gent" en una ciutat humana. Hem descobert que ser una ciutat arnb 2.000 anys d'historia pot resultar molt interessant, com van dir amb un punt d'ingenultat els amics americans d' Atlanta. Tot Europa es pot sentir reconeguda en aquest elogi. La ciutat va funcionar a ple rendiment i a plena satisfacció. Vam descobrir que la circulació pels nostres carrers és possible, amb qualitat. 1 que el nostre transport · públic és millor que no solem creme. Que es podía instaurar un sistema de justícia rapida -ara no us entretindré amb els resultats- que esta resultant innovador a tot Espanya; que ha fet més de mil judicis, amb una mitjana de celebració de vista oral entre deu i quinze dies; amb una proporció de judicis suspesos per falta de testimonis o dels elements fonamentals del judici molt inferior a la dels judicis normals. En fi, tantes coses es van confirmar! Vam confirmar les possibilitats de Montjui:c, la permanent "jove esperan9a" de Barcelona, el gran pare central redescobert pels barcelonins; i que la Rambla toma a ser !'arteria vital de Barcelona, cada dia més rehabilitada. El comite organitzador va resoldre, amb passió i serenitat alhora, l' esfor9 irrepetible que la ciutat li havia encomanat, amb l' ajut insuperable de milers de voluntans. , La ciutat sencera va ser un gran escenari dels Jocs, i em penso que aixo és el més decisiu, el que va comple- Les subseus van fer bona la confian9a que el COOB hi va posar des del primer dia. Tot Catalunya se sentía Barcelona aquells dies dels Jocs, pero també Barcelona se sentía Banyoles, Reus, Sant Sadumí, Vic (on es va produir, que jo recordi, de tots els actes que dos anys abans s 'havien fet de creació i presentació dels comites organitzadors de subseus, el de més seguiment, amb més públic, arnb més gent) i Barcelona es va sentir El 28 29 �Muntanya -on poca gent hi va anar, pocs de vosaltres potser hi vau anar, pero que per televisió va ser un espectacle d'una qualitat anglosaxona insuperable, extraordinaria. I el mateix <liria de la Seu d'Urgell. I també Barcelona se sentia Badalona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet, !'Hospitalet, Viladecans i Castelldefels, i també Valencia i Saragossa, subseus futbolístiques de la Corona d 'Aragó. També Empúries i Mataró, porta d'entrada de la torxa i porta de sortida de la Marató. Totes les ciutats, comarques i comunitats autonomes que van veure passar la Torxa Olímpica van compartir una mateixa il.lusió olímpica i, gosaria dir, que un mateix ideal de pau i de fraternitat universals. Hem de recordar bé que el pas de la torxa per Catalunya i sobre tot per Espanya va superar totes les previsions. Fins les més optimistes. Més de 10 milions de persones van sortir al seu pas. No hem d'oblidar que la il.lusió de Barcelona i de Catalunya va ser, per un cop, i esperem que no sigui el darrer, la il.lusió de tot Espanya. La lli~ó política dels Jocs es resumeix en la convivencia constitucional i il.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l 'assumpció de la memoria republicana, en la figura de Lluís Companys, assumpció per part de tothom, comen9ant pel Rei i la Família Reial, que compartiren amb totes les autoritats convidades una presencia permanent en tots els actes i totes les competicions. iugoslava, que encara avui omple de sang el mapa d'Europa. Pero l' esperit de la treva olímpica va reeixir: el Secretari General de les Nacions Unides i el Papa van recollir i van donar més resso a la demanda de pau de Barcelona, la ciutat olímpica convertida per unes setmanes en capital del món. Aquest diumenge passat al Centre Abraham, al centre olímpic de pregaria de totes les religions monoteístes reconegudes perla Carta Olímpica, encara s'han tornat a celebrar al mateix temps que a Assís, com sabeu molt bé, actes ecumenics amb presencia de cristians, catolics i protestants, en presencia de musulmans i de jueus. Actes en els quals jo diria que per primera vegada d'una manera reiterada i d'una manera forta i potent s'esta sentint un missatge interreligiós que jo cree que tots els pa1sos i totes les ciutats de la riba del Mediterrani fa temps que estavem esperant. La lli9ó política interior, deixeu-m'hi insistir, és important i tindra conseqüencies, encara que pugui semblar silenciada per la represa de la normalitat, si normal es pot considerar l 'estress democratic que estem passant a Catalunya i a Espanya. Només faltava, evidentment, que la treva olímpica hagués reeixit, cosa que va impedir la intransigencia L'esclat de convivencia democratica de la diversitat hispanica, amb les seves banderes, himnes i llengües, que es va produir durant els Jocs, ha estat un balsam que pot tenir efectes profundament positius per refernos del cansament de l 'accelerat creixement de la democracia i de les diferencies que hem viscut aquests darrers quinze anys. 30 31 �Ara, cree, fan falta gestos que dibuixin corporiament, físicament, aquesta convivencia. No m'hi estendré, pero ja sabeu a que em refereixo, perque altres vegades n'hem parlat. No és que jo digui, com s'ha dit molt sovint, que el Senat, coma condició indispensable, ha de venir a Barcelona. El Senat segurament vindra, d' alguna forma, a Barcelona. No la seu del Senat, no es traslladara el palau, no és aixo, pero sí que és possible que hi hagi gestos d' una certa itinerancia. ment, al costat de les altres tres llengües oficials, ha estat la més gran i efica~ campanya de normalització lingüística possible i imaginable. Els Jocs Paralímpics van ser la culminació solidaria, maxima des del punt de vista de l' emoció personal, de la gran il.lusió olímpica. Barcelona ha donat tracte d'igualtat als Jocs Paralímpics, que en el futur ja no podran ser mai una toma. Els barcelonins, els catalans, podem estar orgullosos de tot aixo. I aixo no ens cansarem de reclamar-ho des d'aquesta ciutat, perque pensem que s 'ha demostrat que aquest és el sistema, que aquest és el camí, que aquesta és la penyora física que la gent creu i toca, en la qual hi pot confiar, i que referma la seva esperan~a. Molt més que les paraules, paraules, paraules ... Podem estar doblement orgullosos d'uns Jocs que, d'altra banda, han deixat superavit. No solament els 400 milions de benefici del pressupost del COOB, que es destinaran a la Galeria Olímpica que s'instal.lara a l 'Estadi de Montju'ic, sota la tribuna, on hi havia l 'exposició durant els Jocs. Repeteixo amb precisió el que vaig dir a l'estiu: s'ha vist la cara nova de l'Espanya moderna, en la qual els catalans hi tenim un paper cada dia més decisiu. L'Espanya de la periferia i de la diversitat, l 'Espanya que s'integra a Europa amb una renovada consciencia i un renovat orgull de la seva pluralitat interna. Queda el benefici d'una colla d'instal.lacions esportives constru'ides arreu de la ciutat i de les subseus, a compte del pressupost del COOB, totalment o parcialment, i d' altres realitzades pel pressupost de l 'Estat, de l' Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona -i ho <liria per aquest ordre-, per posar Barcelona al dia i refer-nos d'un llarg endarreriment. Els qui sempre fan servir, d'una forma al meu entendre instrumental i una mica interessada, l' arma de vegades manipulable de la "catalanitat", s 'han estat de reconeixer i de valorar en justícia el gran salt endavant que ha significat de cara endins i de cara enfora l' alt grau de normalitat catalana dels Jocs. La permanent i reiterada igualtat de la nostra llengua, seguint el pacte que vam fer amb l' Aina Moll al seu mo- He fet fer a l 'Enric Truñó la llista de les instal.lacions que en aquests mesos passaran de la organització olímpica, sigui el COOB, sigui el Holding olímpic i les seves empreses -AOMSA, VOSA, l 'IMPU, etcetera-, a la ciutat propiament i que, per tant, l' enriqueixen a partir d'ara: - l'Estadi Olímpic, el 18 de setembre del 92; 32 33 �- el Palau Municipal d 'Esports, en la mateixa data; - el Palau Sant Jordi, el 22 de setembre - el Velodrom d'Horta, el 24 del mateix mes; - les Piscines Picomell, el camp de beisbol Carlos Pérez de Rozas i el camp de hoquei Pau Negre, 1'1 d'octubre del 92; - el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron, l'l de novembre; - el Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron, el 16 de novembre; - el Polisportiu de Can Dragó, l' 1 de setembre; - el Polisportiu del carrer Perill, l' 1 d' octubre; - el Pavelló de l'Illa d'Or, el 15 de novembre; - la Piscina de Can Dragó, el 15 de desembre; En tots aquests sentits, els Jocs han anat bé. No van ser una "pirotecnia", com algú ha dit amb poca perspicacia. No ens conve, justament ara, tirar-nos pedres al propi taulat i no valorar els nostres actius més indiscutits. Justament ara, en un moment en que la competencia és més gran. Els Jocs han estat una poderosa carta de presentació davant el món, que ens pot obrir moltes portes. El projecte 92, si se'm permet el joc de paraules, ens ha fet més rics i més savis alhora. Més rics en infrastructures, en serveis i en possibilitats de futur. Més savis en experiencia i en capacitat de saber fer les coses; i hem de saber treure partit d' aquestes noves possibilitats. Tercer capítol. Octubre-desembre: la nova normalitat i el context de recessió - el Port Olímpic, el desembre del 92; - el Pavelló de l'Espanya Industrial, el primer trimestre del 93; - el Frontó Colom, el primer trimestre del 93; - el Pavelló de la Nova Icaria, el segon trimestre del 93; - el Pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i el camp de tir amb are de la Vall d'Hebron, reconvertit en camp de futbol i de rugby, entre el primer i el segon trimestre del 93; - i la Piscina de Montju1c, l'estiu del 93. Aquesta llista és un exemple de l 'excedent que els Jocs han donat a la ciutat en un camp específic i en un camp que té valor economic i valor material. 34 La ciutat renovada ha comen9at el nou curs en un clima ambivalent: satisfacció per l'exit olímpic i perla projecció de Barcelona, preocupació per la situació internacional de l' economia. S'ha posat una atenció excessiva, potser, en el que passara, després del 92. El 1992 ha estat l' any més important d' aquest segle per a la ciutat. Els seus efectes no poden deixar de ser duradors. És una realitat que ja podem comen9ar a constatar. No podem pensar que el dia després tot canvia. Hi ha hagut una situació recessiva molt important a Europa, que ha afectat logicament Espanya, davant la 35 �qual Barcelona s'ha trobat més preparada, i no menys, que altres ciutats. No hi ha cap raó per pensar que aquest retard ens ha d'agreujar la crisi. Al contrari. Barcelona, coneguda i projectada com a ciutat dinamica i potent, la ciutat on s 'han fet les inversions i operacions públiques en infrastructures urbanes més grans d 'Europa, la ciutat de la qual parlen amb interes els inversors. Barcelona pot sortir abans de la crisi que altres ciutats. Tenim els elements per aconseguir-ho, ja que és una ciutat més acabada, més equilibrada, més ben equipada, més accessible i ben comunicada, que es disposa a treballar amb la confiam;a de l'exit obtingut, amb unes possibilitats de creixement i de superació que les dificultats economiques internacionals que es van concretant també al nostre país no acaben de rebatre. I encara que en els darrers mesos del gran any s 'estén un cert pessimisme, una certa psicologia de crisi, hem de reiterar la nostra invitació a mantenir i renovar la il.lusió i l'esfor~ pel futur, fent ús del clima de confian9a i d' autoestima generat per l' exit del 92. La ciutat que exporta la seva "enginyeria urbana" a Europa i America, que és el model per als Jocs d' Atlanta i eventualment de Pequín, Sidney, Manchester o Berlín, l' any 2000, i que els ven la seva enginyeria informatica, que lidera el moviment europeu de ciutats, que prepara noves inversions de transformació urbana (Diagonal Mar) i d'infrastructura cultural. La Barcelona que es presenta al món modestament pero de manera efica9 amb el seu butlletí quinzenal, el Barcelona Bulletin, que és enviat a una llista d'adreces important arreu del món, a totes les ambaixades espanyoles, per descomptat, pero també a tots els corresponsals i amics de Barcelona, empreses i autoritats. No és una despesa molt gran i, tammateix, és d'una eficacia considerable. Hem de vendre, vendre i vendre la marca "Barcelona". Les notícies de Barcelona, fins i tot en el context de la crisi economica, són bones, són positives, perque la ciutat esta en una posició, dins aquesta situació, relativament millor. De vegades, el clima de pessimisme es transmet exageradament, dels uns als altres, de la política a la societat, a través dels mitjans. Nosaltres convidem tothom a col.laborar amb la ciutat en l 'explotació de l' exit, a promoure una informació positiva, sense menystenir la independencia de cadascú, i menys de la dels mitjans. Una apel.lació a evitar la temptació del negativisme fücil. Fer-ho, admetre aquest negativisme, també seria admetre que aquells que més van cridar quan les coses anaven bé i més entusiasmats estavem, ara fossin els que també s 'estusiasmessin en la negativitat. I aixo és una cosa que no podem acceptar fücilment. Que va passar? La crisi va comen9ar a sentir-se més tard a Barcelona. Tot aixo ho tenim guanyat d' entrada. Seria ridícul, a més de negatiu, que ens entestéssim en una dinamica exclusivament pessimista, quan en els palsos més importants es reconeix i hi ha interes per la for9a i les possibilitats de Barcelona. 36 37 �Per tant, jo aquí faig una crida a evitar el masoquisme i la cultura de la queixa i del patiment sistematic. Hem sentit massa, des del 86, aquells que primer patien perque no seríem capa~os de fer els Jocs ni la transformació de la ciutat; que, l' any passat, veient que havíem pogut, patien perque duraria tan poc; aquests mateixos que ara, després d'haver anat tan bé, només pensen en la crisi. Una crisi que, de tant parlar-ne, potser sembla més forta del que és en realitat. Tots els indicadors, i no us cansaré amb números, ens diuen que les coses són millors del que la gent pensa, o del que tendim a pensar en les converses superficials. Estem en aquesta situació que ja l'any 84 vam haver de denunciar, que descrivia tan bé el premi Nobel d'economia, Kenneth Arrow, quan deia que hi ha una crisi quan justament la gent pensa que les coses són pitjors del que objectivament són i, per tant, no fa els calculs sobre la realitat sinó una mica per sota. I en aquest moment, deia un economista catala i amic meu, García Durán, la feina dels economistes, la feina dels homes públics, és precisament trencar la uniformitat. Ser heterodoxos envers aquest pessimisme i, tot dient la realitat, situar el llistó més amunt d' alfa on el posa la gent. I el mes de desembre, hi ha hagut fins i tot una certa superació del final del 92 sobre el final del 91. La davallada es va sentir pero res no indica en aquest moment, ni en tenim certesa, ni és científic ni és seriós de dir, que ha de continuar la situació de recessió. L 'ocupació hotelera, amb una capacitat que s 'ha incrementat en 1,6 o 1,7 cops, respecte a fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El 60 per cent d'ocupació, que és normalet tirant abo, amb un 60 o un 70 per cent més de places hoteleres per oferir. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 milions, els somniats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l 'aeroport podia durar més anys, evidentment, perque esta planificat pera 12 anys. I compte, que amb el TGV d'en Borrell ens trobarem que l'any 2000 -no l'any 2002, abans probablement- estarem a mitja hora de Girona. El TGV no es fa per anar a Girona, pero hi parara i en mitja horeta tindrem un altre aeroport. Els indicadors ho diuen. L' ocupació hotelera va tenir una sotragada important tot just després dels Jocs. Com en tantes altres coses, el mes de setembre es va passar malament, fins el 15 d'octubre, potser, i a final d'octubre es va recuperar. El mes de novembre, les xifres canten, es va arribar a un nivell d'operacions semblant al de l'any anterior, en molts casos. L'activitat de congressos pera l'any 93 -ha sortit en els mitjans de comunicació d'aquests últims diesés la maxima d' aquests darrers anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat aproximadament 315, amb un nombre de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perque no es comptabilitza aquí tot el període olímpic. Pero és que la previsió de congressos peral 93, que encara és provisional, se'ns en va a 76.505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra se situara entre les 120.000 i les 140.000 persones. 38 39 �És adir, no estem en una situació, repeteixo, en que les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimista. Es pot ser pessimista, si es vol, pero cap raó no indica que se n 'hagi de ser. 1 aleshores nosaltres pensem el que es deia de l' any 86 cap aquí, que tot havia d'anar malament. Quantes vegades no ens hem sentit a dir aixo que ara ens sentim a dir, que les coses sortiran malament? Qui no se'n recorda de la pluja, que havia de venir i que va venir? De la calor, que és el pitjor de tot, ja ho sabeu? De la pesta equina, que havia d'invalidar els Jocs? De la invasió policial? Perque els Jocs podien sortir bé pero aixo seria una presó. Del caos del transit? Perque, és clar, de l'organització potser se'n sortiran, pero i el transit de Barcelona, com anira? Les obres inacabades, quan s'acabaran? Les banderes, que totes havien d'anar a l'inrevés. El desastre de l'esport espanyol, perque l 'organització podía ser bona, pero l'esport seria un fracas. L'espanyolització de Catalunya gracies als Jocs. Les papallones a l'estómac del senyor Gunnar Ericsson, que era el nostre controller, o sigui, el representant del Comite Olímpic Internacional aquí per veure com ho feiem. 1 la Pota Sud, el Metro de Montju'ic, el Funicular, la Pota Nord i el Nus de la Trinitat. .. Qui no recorda el patir de les obres constants, les desviacions, la falta de retols -sempre dramatics, sempre inexplicables-, la petita delinqüencia? "Oh, és que no hi haura terrorisme pero ens robaran la cartera. Com quedarem davant els estrangers?" 1 qui no recorda, i posem-nos seriosos, ETA? Els terribles mesos de final del 91 i de principi del 92? Els mesos d'Urrusolo, dels crims de Carles 111, de Vila-ViIa, de la Caserna del Bruc, un darrera l 'altre. 1 ho die en el context de dir quantes coses no s 'han dit o no ens hem sentit a dir, perque aquí nosaltres vam dir, recordeu-ho: aixo és el pressing d'ETA per aconseguir d' acomplir la seva promesa als presos. El 92 sera l 'any de la llibertat, va dir ETA als seus presos: "Confieu, perque el govern espanyol estad1 en una posició de debilitat, no es pot permetre un accident durant els Jocs i per tant aconseguirem una negociació i aconseguirem el vostre alliberament". Es va dir. I l'estament militar, i l'estament policial i l'estament polític van aguantar una estrebada que ara ens sembla llunyana pero que esta molt propera en el temps. Escolteu, que no ha passat un any, tot just! Dones allo que deiem era cert. 1 el Palau Nacional, que no es podía acabar? Quants títols no hem escrit o no hem llegit dient que no s 'acabaría? Quants hotels no s'havien d'acabar? Pot ser que, de vegades, la funció que tenim els polítics i els mitjans, tots plegats, sigui la terapeutica de reflectir l'angoixa de la gent o d'alguna gent. 1 els dictamens sobre la impossibilitat de les obres, les migracions excessives. Havia de venir, una altra vegada, com en els temps del marques de Foronda, tot Múrcia a fer el tramvia, en aquest cas a fer els estadis. 1 Catalunya, per descomptat, pobreta, hauria de patir. I el ciment, no n'hi hauria. La maquinaria, tampoc. Va haver-hi moments que no n'hi havia, efectivament, ara ho podem confessar. Pero es van superar. 40 41 �Aquí va haver-hi puntes en que hi va haver dificultats, pero evidentment no pas allo que se'ns havia promes, en tons molt negres, amb dictamens molt científics. Els enginyers, com que no n'hi hauria prou, els hauríem de pagar caríssims i portar-los de Fran9a. La invasió d'arquitectes estrangers seria definitiva i els d'aquí es quedarien tots sense feina. I els hotels, no se n'acabaria cap. Ja n'hi ha quatre: el Juan Carlos I, el Barcelona-Sants, el Feria i el Plaza. S'estan acabant el de la Vall d'Hebron i l'Apolo. I els altres dos no tenen permís d'Urbanisme: el de la Residencia Militar, no sé ben bé per que, i el de l'antiga estació de Rodalies, per qüestions més complicades. I jo cree, resumint, que hi havia un problema: decidir, en aquesta ciutat, per on fallavem, que passava. No teníem oferta o no teníem demanda? Era un problema d 'oferta, ara ho sabem, perque com més oferim més ens de manen. Aixo passa amb tot. Passa amb el transit, passa amb els hotels, passa amb les sales de congressos. Es demostra que una estirada forta, en la qual una ciutat s 'ofereix al món amb potencia, com nosaltres hem pogut fer d'una manera franca, d'una manera directa i amb qualitat, crea la seva propia demanda, que en el fons existeix pero esta adormida, que no es coneix. mesos. Amb titulars i amb editorials i, en fi, amb declaracions deis polítics. S 'ha aconseguit. Hi ha més línies de tot, telefüniques, de connexió internacional; hi ha una potenciació immensa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat amb més línies aeries, per descomptat. Hi ha mol tes més oficines, n 'hi ha moltes més en oferta, i els preus d' oferta de les oficines, com és logic, cauen. Que és dolent, aixo? És dolent que caiguin els preus de les oficines? Que no havíem dit que aquesta ciutat era la ciutat més cara d'Europa? Que no insistíem que aquí no s 'hi podia viure, perque justament Hogar una oficina era tan car que no venia ningú? Siguem coherents. Ara han baixat els preus de les oficines i ens n'hem d'alegrar. Que és el que ens podria fer patir? Ens podria preocupar que aquells que posseeixen aquests actius immobiliaris patissin per la manca de demanda i entressin en una situació economicament de fallida o de suspensió o d' enorme dificultat que es traslladés a la ciutat. De que depén que aixo succeeixi? Mireu, <lepen basicament de la solidesa dels nostres operadors, d'aquells que posseeixen oficines. I jo us die que els operadors immobiliaris en oficines de Barcelona són forts, són molt forts. Potser patiran més alguns en el sector vivenda. Escolteu: el preu dels hotels, diguem-ho clarament, ha baixat de 30.000 pessetes a 16.000, cinc estrelles. Bé, no és aixo el que volíem? Que heu vist algun titular que digui "per fi han baixat els hotels de 5 estrelles a 16.000 pessetes"? No, no ho sentireu perque resulta que aixo no és un exit; pero és allo que hem estat demanant durant Aquest matí passava, des de la Diagonal avall per la banda de Winterthur, aquest monstre fantastic que s'ha creat a la Diagonal, en qualitat arquitectonica, el Rockefeller adormit, que li diuen els arquitectes. I després he anata petar, Numancia avall, a la pla9a deis Pa!sos Ca- 42 43 �talans i avall per l'eix de Tarragona i tot esta acabant-se. 1 jo us die que aquesta gent aguantaran. bar en aquest moment, i un d' ells, no em puc estar de dir-lo, és la inexistencia d'escandols. Aguantaran perque són forts, i són forts perque han guanyat diners, diguem-ho tot. Perque aquesta ciutat ha donat diners als qui els han sabut guanyar. 1 aquesta gent, per tant, aguantaran el shock, baixaran preus, aguantaran un temps i agafaran la represa i vendran. 1 la ciutat no se 'n sentira. Sí que sentira una menor intensitat de la demanda, una vivencia menys forta durant aquest temps, pero no té perque enfonsar-se ningú en aquest sector. Aquest matí l 'Emic Truñó em deia al meu despatx: "Per aquesta taula, directament o indirectament, han passat 900 mil milions en cinc anys". No hi han passat, ja m 'enteneu. En Truñó volia dir que les inversions totals que s 'han fet en aquesta ciutat en aquests cinc anys, que portaven el nom d'olímpiques, han tingut aquest valor: privades, públiques, de l'Estat, del Holding, etcetera. 1 encara hi podríem afegir el pressupost del COOB, de 180.000 milions, en especies i tot. Per tant, un bilió de pessetes administrades durant quatre o cinc anys, i no hi ha hagut cap problema. D' altra banda, nosaltres que volem des del punt de vista urbanístic? Volem que el 93 sigui l' any de la frenada de la terciarització de l 'Eixample. Volem que aquí s'hi pugui viure. Quan s'hi podra viure? S'hi podra viure quan els plans del nostre coordinador d'Urbanisme de fa vuit anys, en Joan Busquets, es compleixin. 1 quins eren aquests plans? Deu noves arees de centralitat: l'eix Tarragona, el carrer Marina, Ildefons Cerda, DiagonalCarretera de Sarria, dalt de tot de la Diagonal, Nova Icaria, Renfe-Meridiana, Sagrera, etcetera. Que passa en aquest moment? Passa que l 'Eixample deixa de ser tan enormement prohibitiu per als que hi volen residir, perque justament les oficines tenen altres llocs per anar. 1 per tant el preu de l'habitatge comen9a a ser una mica més accessible. Per tant, estem seguint l'única via possible per a una seriosa no terciarització total de l'Eixample. Per una vivificació de l'Eixample com a barri i com a cor de la ciutat. En fi, jo cree que hi ha altres factors que cal esbom- 44 Un cop, sopant a l'Escala, amb aquesta ironia dels empordanesos, el propietari, al final del sopar, quan hi ha una mica més de confian9a, em deia: "Escolti, voste m' explicara a mi el que realment esta passant; a Madrid, tots sabem el que passa a Madrid, hi ha el Guerra, el germa del vice-president -fa dos anys d'aixo -; a la Generalitat, hi ha el Prenafeta, amb tots aquests problemes que ha tingut. Voste em vol fer creure a mi que amb tot aixo del COOB i dels Jocs Olímpics i els diners que s'hi remenen, no tenen marro?" Dones no hi ha marro. No hi ha marro, no hi ha hagut marro. Hi ha hagut una bona administració d'un bilió de pessetes, neta i polida. Es poden administrar els diners sense marro. De vegades sembla, dones, que el pessimisme l 'hem creat una mica entre tots, per deixadesa o per voluntat i que arriba a nivells molt alts. Jo cree que no es pot oblidar, i que és quasi obligatori recordar que el 92 ha estat 45 �un any, un conjunt d 'esdeveniments que, més que cap altre, ha servit per projectar el futur de Catalunya i per fer coneixer el nostre país, la nostra identitat i la nostra llengua arreu del món. 1 que no es poden oblidar els efectes positius de la més gran oportunitat de promoció que mai no han tingut una ciutat com la nostra ni un país com el nostre. 1 finalment, i acabo. Quart capítol. L'estat de la ciutat i objectius per al 93 Amb la reafirmació de l' esperit del 92, com a fórmula de cooperació institucional per als nous reptes de Barcelona i Catalunya, considero indispensable que l 'Estat, la Generalitat i l' Ajuntament, amb el sector privat, renovin la seva col.laboració, sobre la convicció compartida que els Jocs no han estat un parentesi en la vida d'aquest país, sino també el primer pas per a un nou model de relació entre les administracions públiques. És evident que no tots els grans objectius per al 93 tenen la grandesa dels del 92: - Austeritat (compte ambles tergiversacions! Austeritat com a estrategia, no com a emergencia); preocupació per l'ajust, per l'equilibri, per evitar la desigualtat, per protegir el medi. -Urbanitat i civisme en la vida i en l'ús de la ciutat, en la convivencia entre les persones i en l'ús dels vehicles. -Promoure i defensar la tranquil.litat social, defensant el respecte de les minories, combatent els brots de 46 racisme i, al mateix temps, tractant de definir la capacitat d'acollida i integració de Barcelona. -Circulació més fluida i més disciplinada, perque ara tenim legitimitat moral per reclamar-ho, des d'unes infrastructures molt més potents; possibilitats d' aparcament segons la necessitat i el cost; i potenciació definitiva del transport públic com el propi de la ciutat, com el més propi de la ciutat, continuant la millora de la qualitat -a nivell i a vegades per damunt de la mitjana europea- i l 'adequació de les tarifes -encara per sota d'aquesta mitjana i sobretot del cost real. -La Línia 2, en obres, que dura el Metro a Montju"ic, finalment, i posteriorment, esperem, a Pedrosa, és el preludi del que ha de ser un nou Pla de Metro i de transport públic per a tota la regió metropolitana. -Urbanisme de cicle llarg: el reequilibri intern de Barcelona i la rehabilitació i millora dels seus barris més degradats és un procés comen~at abans del projecte olímpic i que ha de continuar més anys. Cree que cal destacar l 'exit creixent, en aquest sentit, a Ciutat Vella; exit que ens costa sang cada dia, i suor i llagrimes, de vegades, pero que hi és, d'una manera incontestable. Tenim sectors d'aquest urbanisme que no milloren. Tenim, dins d'aquesta estrategia, tactiques perdedores; tenim trossos de ciutat que no van bé i per tant aquí haurem de situar les nos tres prioritats el 93. Hem d'insistir en la política tradicional d'equilibri urba, de millora dels barris, de dignificació de la periferia, de creació de centralitats. Hem de donar una resposta als problemes dels tres 47 �o quatre barris que més senten encara el caracter periferic, per dir-ho així, que són el tres barris del darrera de Collserola i l'últim deis d en\:ª· És a dir, Roquetes Altes, que és el d'aquesta banda i que té realment difícil l'accés, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Aquests són barris que la nostra millora no ha millorat, quasi <liria que al contrari. El tram 10 del Cinturó, l' enlla9 amb les autopistes de Girona i de Sabadell ha afegit encara una altra barrera a la divisió que hi ha entre Vallbona i Ciutat Meridiana; en tot cas, a la sensació d'aquests barris d'haver de passar per un tub per entrarhi, per tant, amb una certa sensació d'indignitat que hem de combatre amb inversions i amb intel.ligencia. Que cal combatre, d'altra banda, amb l'acord de la RENFE, amb la qual estem treballant per a la construcció d 'una nova estació; l' antiga estació de Torre Baró, que ara sera més aviat Torre Baró-Ciutat Meridiana, perque sera molt més a prop del que se'n diu la pla9a Roja, la pla9a gran de Ciutat Meridiana. Pla\:a en la qual !'empresa que presideix en Joan Torres és a punt de comen9ar, el mes de mar9, un gran aparcament subterrani i que per tant guanyara la dignitat que no ha tingut mai. El mateix podríem dir, com he esmentat, d'algunes parts de la Ciutat Vella, l 'estimadíssima Pla9a Reial, que és com un termometre dels nostres problemes. Nosaltres hi mesurem els problemes de la marginalitat, de la droga, de la petita delinqüencia, de la immigració, en fi, de les onades de més i de menys immigració. Els urbans de la pla9a Reial us ho dirien de seguida, no cal mirar estadístiques. A la caserna de la Guardia Urbana, i de la Policia, per descomptat, ho saben perfectament. 48 Aquesta tensió, aquests filtres de la ciutat, que són les parts més exposades a la marginalitat, a la novetat, a la diversitat, a la miseria i als problemes, moltes vegades ens donen la temperatura del que és la situació internacional. És a través d'aqueste vísceres de la ciutat, que jo en die de vegades, d'aquest fetge, d'aquest ronyó que filtra els problemes de la societat internacional, que provenen de molt lluny, com de vegades podríem saber que esta succeint a Romania o al Marroc. Per tant aquí hi hem d' aplicar estrategies particulars. Estem pensat en estrategies que porten la tecnica del Pla Estrategic -que tants de beneficis ens ha donat des del punt de vista de ciutat en conjunt, i en Francesc Raventós d'aixo en sap molt-, en portar-les a punts concrets de la ciutat que cal endre9ar, com si fos la casa d'un mateix, abastables. No un barri, menys d'un barri; aquell conjunt d'illes de cases que tenen un mateix problema d'aparcament, en tots els casos, de neteja, molt sovint, de seguretat, algunes vegades. Solars abandonats, perque la nostra legislació en aquest terreny és absolutament inefica\:; encara no s 'ha creat el sistema per combatre la incúria en el manteniment de solars o edificacions antigues, en barris de vegades no tan antics. Davant de casa deis meus pares, al barri de Sant Gervasi, podeu trobar solars abandonats i podeu trobar portes de fusta que daten del moment que jo vaig néixer, fa 52 anys. Encara és la mateixa porta i al darrera, no hi ha les mateixes rates, sinó unes altres, segurament. No hi ha uns sistemes urbanístics, des del punt de vista legislatiu, prou potents i per tant haurem de fer 49 �plans estrategics de territoris molt petits. Microplans, que ens agradaria poder compartir amb ciutadans que vulguin fer-ho. Ciutadans provinents del camp de l' empresa, de la professionalitat o simplement de l 'acció cívica o de les associacions que vulguin posar en comú l' acord de diversos agents, actors, capas;os de millorar un entorn molt definit, molt concret, un conjunt de carrers o un conjunt d'illes de cases, i fer-ho amb el suport de l' Ajuntament i amb la presidencia del president del territori, que és el Regidor President del Districte, en qualsevol cas. A tot aixo hi haurem d'afegir, evidentment, la cultura. Per a nosaltres, la cultura, el 93, passa al davan t. Hem tingut el preludi d'un debat cultural profund, que em penso que indica l' interes apassionat d' aquesta ciutat, afortunadament, per la cultura com a fenomen urba, com un element ciutada. La gent d'aquesta ciutat no és indiferent a la cultura i es baralla per un director o un projecte del Museu d' Art Contemporani, suposem. Em sembla magnífic. És la millor de les notícies que aquesta ciutat pugui tenir ja aquests debats. Nosaltres hem encetat, amb !'excusa de l'any 92, tota una colla d'infrastructures de caracter cultural molt importants i les tirarem endavant. Les tirarem endavant al ritme que les administracions en aquest moment poden raonablement actuar, pero les tirarem endavant, no hi haura cap d' aquests projectes que quedi adormit. Completant aquest important espai cultural, el Teatre Nacional, al costat, finalitzara les obres l'últim trimestre del 1995. Quant a la nova Biblioteca Provincial s 'han iniciat els tramits per construir-la, en conveni amb el Ministeri de Cultura, en els terrenys situats a la intersecció del tram sud de la Meridiana amb l 'anell de Glories. Durant l'any 93 s'iniciaran també -aixo no és de caracter cultural, pero hi esta lligat- les obres als antics terrenys de l'Olivetti, impulsades pel Consorci de la Zona Franca, que ha tingut un paper enormement meritori en el rellans;ament de tota aquesta part de Barcelona. Aquestes obres, i l'acabament de l'anell de Glories, deixeu-m 'ho dir en un parentesi, impulsaran definitivament la prolongació de la Diagonal fins al mar. Pero tornem a la cultura. L 'Arxiu de la Corona d' Aragó, situat a la cruilla del carrer Marina amb Almogavers, finalitzara les obres al llarg d'aquest any, practicament estan acabades. Al costat, a l' antiga Estació del Nord, ja funcionen la nova Estació d' Autobusos -no l'hem inaugurada, pero ja funciona- i la gran nau central destinada a esdeveniments col.lectius i probablement esportius. L' Auditori té !'estructura i la caixa de l'edifici practicament acabades. S 'esta treballant amb la idea de celebrar-hi el primer concert !'octubre del 94, que seria el cinquantenari de la creació de l 'Orquestra per en Toldra. En l' ambit del que era l' area olímpica de la Diagonal s'han iniciat els projectes pera la construcció d'un centre de convencions, impulsat per la iniciativa privada, que demostra, a més, que els operadors terciaris i hoteler que tenim aquí, si no tenen feina se la aben buscar. És evident que estan di posats a crear l 'urbani me que ha de portar més activitat. 50 51 �En l'ambit de l'area olímpica de la Vall d'Hebron, tenim els projectes d'utilització definitiva de la Torre Llussana i del Pavelló de la República. A la zona portuaria, en les properes setmanes hi ha la inauguració de l'edifici del Portal del Mar, sobre els magatzems ja restaurats. I al llarg de 1993 l'acabament de les intervencions al Moll d 'Espanya si no hi ha cap contratemps. La finalització del World Trade Center, amb la reordenació del Moll de Barcelona, esta prevista per al final de l' any 1994 -si el president del Port no em correge1x. Esta molt avarn;at el procés de reutilització de les Llars Mundet coma dependencies de la Universitat de Barcelona, que reafirma el procés de reequipament de tota l'anella de les rondes. Funciona ja també la Torre de les Heures. La Universitat Pompeu Fabra ha adquirit l'Edifici de les Aigües, al carrer Wellington, aquesta mena de catedral de totxo o de mesquita de totxo magnífica, i junt amb els antics terrenys militars i els de l' antic Mercat del Peix configuraran el carrer Wellington com un eix d' equipaments. En el procés de planificació dels terrenys sobrants de les rondes, s 'esta estudiant la possibilitat de construcció de residencies per a estudiants. Les obres van tenir un problema de canvi d' empresa, ara fa sis mesos, pero ara no són justament cap problema. Les obres van bé. Som nosaltres qui ens hem de posar d'acord sobre com s'ha de farcir aquest edifici, que hi hem de posar i com. I em penso que la manera de ferho sera tomar al punt zero, a l 'statu quo ante amb certa tranquil.litat. Allü que havíem <lit que faríem abans de comen9ar a discutir tant i tant, segurament és el millor punt de partida per a la represa del Museu d' Art Contemporani. Em refereixo tant a la qüestió de quan ha de comen9ar coma qui ha de ser-ne el director, coma qui ha de ser-ne l'assessor, coma qui ha de fer les compres i quin tipus d'orientació ha de tenir. Jo em penso que en aquest tema la polemica ha estat una gran flamarada, que ha deixat els seus resultat positius, i estic quasi segur que ningú, cap dels actors en presencia, no es negaria a tomar a engegar sobre aquesta base del que havíem quedat al principi. Les obres del Centre de Cultura Contemporania de la Casa de la Caritat s' acabaran abans del final d' enguany, jo cree que el mes d'octubre es podria inaugurar, pero segurament no es fara fins al mes de desembre per una questió d' estrategia i de calendari de la Diputació i de l 'Ajuntament. Les obres del Museu d'Art Contemporani s'acabaran l'últim trimestre de 1994. Aixo és el que esta previst i no té perque no complir-se. No hi ha cap relació entre la discussió a la qual abans he donat la benvinguda i el ritme de les obres que continua, i continua molt bé. Ja sabeu que a la planta baixa del Centre de Cultura Contemporania hi anira, per un acord que estan portant a terme l' Ajuntament i la Diputació, que ha impulsat aquest magnífic projecte la part moderna del Museu d'Historia de la Ciutat. Ésa dir, que el conjunt dels museus d 'historia antiga -i del Museu Diocesa juntament amb el Frederic Mares, les excavacions romanes i tot 52 53 �aquest conjunt de la Barcelona classica, gotica i renaixentista- s' acabaria en el temps amb Ildefons Cerda; i el museu d'historia de la ciutat moderna, des de Cerda fins avui, estaria justament a la planta baixa i part dels soterranis de la Casa de la Caritat, amb una extensió d' aproximadament 2000 mil metres quadrats. Les obres de la segona fase del Museu Nacional d 'Art de Catalunya s 'es tan programant correctament, no tenen tampoc perque retardar-se. La col.lecció Thyssen es podra instal.lar, espero, aquesta primavera. Cree que és dema, 14 de gener, quan es reuneix la Fundació Thyssen a Madrid per aprovar, justament, un petit canvi en els convenis inicials, en virtut dels quals Barcelona passa a ser lloc d'exposició del conjunt de la col.lecció, per tant amb la possibilitat d' aconseguir el maxim de beneficis de contemplació d' aquesta magnífica col.lecció. Em penso que no és cas que m'estengui més en aquest punt, pero sí que quedi ben ciar que els projectes culturals han de fer d'aquesta ciutat -i ens equivocaríem molt si no ho féssim- la ciutat interessant que la gent voldria trobar, les infrastructures i la publicitat que hem creat. punt de vista, sigui d'alt nivell. També en aixo, jopenso, hem d'aprendre la lli9ó que abans hem apresen altres terrenys; i és que la quantitat i la qualitat van juntes, que la quantitat d'esdeveniments culturals dónala qualitat, que en una ciutat hi ha redundancia. Que les ciutats no són exclusivament economía, que hi ha d'haver una certa reiteració, que de vegades pot semblar, a un programador ingenu, innecessaria, i que, tanmateix, és el que dóna a la ciutat el caracter de metropolitana, precisament. El fet de poder escollir és el que crea la llibertat urbana i la competencia. És un escreix que s 'ha de pagar i que la societat paga. 1 que es poden demanar comptes per tenir-lo. Jo sempre die que a Nova York en la mateixa conferencia que a Barcelona hi ha molta menys gent que aquí. Quan va un premi Nobel a Nova York, com el senyor Leontiev, hi haura set persones. Aixo no és cap fracas , és Nova York. Aquell dia hi havia el senyor Leontiev, pero segurament també hi havia el senyor Arrow o qualsevol altre premi Nobel que parlava en un altre lloc i hi havia vint mil coses més que eren difícils de seguir. Aixo no és una malversació. La nostra prioritat en la cultura és aconseguir que realment Barcelona atregui amics, visitants i curiosos d'arreu del món perque el que hi passi, des d'aquest En tot cas, insisteixo: no oblidem que l' any 93 ha de ser el que entronitzem com l' any de la cultura, en les condicions economi ques que sigui. Donant una més gran austeritat, donant una més gran modestia en els ritmes, pero l' any de la cultura, l' any de farcir el gall, l' any de donar com a ciutat tot allo que la gent espera de nosaltres que donem en el terreny, justament, de la respiració de la ciutat, que és la creació cultural, en definitiva, la creativitat. 54 55 En una ciutat la gent hi vol trobar a més d'escenaris, esdeveniments; a més d'infrastructures basiques i de serveis elementals, arguments. Aquesta ciutat ha sedu'it perque l'escenari era immillorable, perque el que hipassava era interessant, i la cultura és aixo. �I cree que sent l'any Miró i l'any del centenari d'en Riba i d' en Foix i d 'en Mompou, estem perfectament equipats des del punt de vista sentimental per enfocarho d' aquesta forma. Cree que aixo no es pot separar del nostre missatge educatiu i que, per tant, l' any 93 ha de ser l 'any del Patronat. Ha de ser l' any del Patronat Escolar, del retoro a la fórmula -un Patronat o un Institut, no discutirem pas pels noms-, a una fórmula que la ciutat vol, que la ciutat necessita i que ningú, cree, no esta autoritzat a deslegitimar. Es podra dir que no és el moment --cosa que rebatrem, perque ja fa deu anys que ho esperem-, es podra dir que les coses s'han de fer d'una forma o d'una altra -i estarem disposats a fer-les de la forma que calgui. Hi ha un nou conseller en aquesta materia i la nostra regidora esta ben disposada a discutir amb el nou conseller totes les hores que calgui sobre aquest tema. Partim d' aquí per fer que Barcelona sigui la ciutat no capital -vull dir no capital d'Estat, sí capital d'una cultura, sí capital d'una nació, capital d'un país, capital d'un sentiment, d'una llengua, d'una tradició molt forta, pero no capital d'Estat- més gran d'Europa. Barcelona és la ciutat no capital més gran d'Europa, ja ho és ara. Pero també volem que sigui la millor. O almenys una referencia per a totes les ciutats que són com nosaltres. Nosaltres hi creiem en aquestes ciutats i creiem, a més, que el futur d'Europa <lepen en molt bona mesura de com funcionen. Aquest és el missatge de Barcelona pera l'any 1993. Moltes gracies. Perque no es podra dir que les escoles de Barcelona que han estat la base de la nostra renovació pedagógica, que ha estat la tradició que ens ha dut, quasi <liria, des d 'un punt de vista de país, alfa on som, i de ciutat alla on som, no pugui tenir una sortida d'un bon encaix institucional entre l' Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, que en aquest cas cree que hi té molta menys part perque es tracta d'una transferencia ja produYda. Per tant, l'any de la cultura i l'any de l'educació. En definiti va, jo cree, resumint, que enfoquem l' any 93 des d'una posició d'una certa fon;a. Els barcelonins hem jugat el partit més important d'aquest segle i l'hem guanyat. I l'hem guanyat davant tot el món, que és el millor notari. 56 57 �/ Index onomastic Abad, Josep Miquel, 17 Acebillo, Josep Anton, 17, 21, 25 Aiguader, Jaume, 24 Ainaud, Manuel, 24 Aliana, Simó, 23 Alibés, Josep Maria, 25 Amat,Jaume, 17 Armet, Lluís, 25 Arrow, Kenneth, 38, 55 Aulenti, Gae, 20 Baulies, Jordi, 25 Benach, Joan Anton, 18, 25 Bofill, Juan, 17 Bohigas, Oriol, 17, 25 Boixadós, Ramon, 17 Borrell, Josep, 39 Botella, Miquel, 17 Bueno, Guillermo, 23 Busquets, Joan, 25, 44 Cáceres, Rafael, 17, 25 Capmany, Maria Aurelia, 25 59 �Carceller, Antoni, 23 Cerda, Ildefons, 53 Clasca, Joan Ramon, 17 Clos, Joan, 23 Companys, Lluís, 30 De Janer, Enrie, 25 Delors, Jacques, 26 Domingo, Pere, 23 Duran, Ferran, 17 Ericsson, Gunnar, 40 Família Reial, la, 30 Femández de Castro, Manuel, 25 Ferran, Jaume, dr., 23 Figueras,Francesc, 17 Florensa, Adolf, 25 Foix, J.V., 55 Fonollosa, Joaquim, 17 Fonseca,Manuel, 17 Fontana, Pedro, 17 Fom,Manuelde,25 Fornas, Rosa, 17 Foronda, Marques de, 41 Foz, Amadeu, dr.23 Fura dels Baus, La, 16 Galí, Beth, 17 Galmés, Francesc, 25 García Duran, José Mª, 38 Garriga, Pep, 25 Gras, Jordi, dr., 23 Guerra, Juan, 45 Guillamet, Jaume, 18 Laviña, Juli, 17 Leontiev, Wassily, 55 Llop, Josep M., 25 Luchetti, Antoni, 25 Lumbierres, Miquel, 25 Mackay, David, 17 Maragall, Emest, 25 60 Martorell, Artur, 24 Martorell, Josep M., 17 Marull, Josep, 23 Mascaren, Ferran, 25 Mata, Marta, 24 Millet, Lluís, 17 Miró, Joan, 55 Miró, Pere, 17 Molina, Joan, 23 Moll, Aina, 32 Mompou, Frederic, 55 Monclús, Adolf, 17 Morales, Alfred, 17, 25 N adal, Joaquim de, 23 Ochoa, Bemat, 17 Olivella, Josep M., 25 Olmedo, Ismael, 25 Pagonabarraga, Martín, 25 Palomar, Manuel, 23 Papa, el, 31 Parpa!, Jordi, 17 Permanyer, Lluís, 18 Pemau, Josep, 5 Pi i Sunyer, Josep Maria, 25 Prenafeta, Lluís, 45 Puigdomenech, Albert, 17 Raventós, Francesc, 49 Rei, el, 30 Riba, Carles, 55 Ribas, Manel, 21 Ribé, Manuel, 25 Roldán, Santiago, 17 Rubió, Joan, 25 Rubió i Tudurí, Nicolau M., 25 Samaranch, Joan Antoni, 27 Sanmiguel, Carme, 17, 25 Scholz, Victor, 25 Secretari General de les N.U., 31 61 �Col.lecció Alcaldia Sensat, Rosa, 26 Seró, Ramon, 23 Serra, Ernest, 17, 20 Serra, J ordi, 20 Serra, Lluís, 17, 20 Serra, Narcís, 20 Serra Martí, Josep Maria, 20 Serra, Oriol, 20 Simón, Angel, 17 Sola, Bernardo de, 17 Solans, Pilar, 23 Steegmann, Enrie, 20 Subías, Javier, 23 Subirana, Antonio, dr., 23 Subirós, Pep, 18, 25 Toldra, Eduard, 50 Torres, Joan, 25, 48 Truñó, Enrie, 33, 44, 45 Tuñí, Manuel, 25 Turró, Ramon, dr. , 23 Urrusolo, José Luís, 41 Vaehier, Jaume, 25 Vegara, Josep Maria, 23 Vila, Josep M., 17 Vilaseea, Rafael, 17 Vintró, Eulalia, 24 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L 'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L 'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-13 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1992. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències