23 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1373/19940217d_00610.pdf 35b9df4b2108749f19a9c62ddf3b9564 PDF Text Text Ref.:GUIó 39/94 Data: 17/02/94 GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Recepció a rectors d'universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autónoma de Barcelona. Saló Caries III, 20:00 hores. S'adjunta: * llista dels participants a l'acte. - Els participants al seminari Organitzat per la UAB representen 10 universitats europees creadesidurant els anys 60, entre elles les Autònomes del País Basc, Madrid i Barcelona. Aquestes universitats tenen en comú característiques, i tradicions que han forjat, diferents a les de les universitats històriques. - Se suggereixen les paraules se üents: I wish you a warm welcome Barcelona, a city that takes great pride in its universities, and one that has the vocation to rank as one of Europe's major centres of higher education. On Tuesday last I had the Opportunity to greet the foreign students, tutors and researchers who are currently working in Barcelona's universities under the Erasmus programme and other exchange schemes. They amount to almost two thousand people, of whom about one thousand are here thanks to the Erasmus programe. �These figures are olear evidence of the strong attraction already exercised by Barcelona and its universities. Nevertheless, we would like to advance still further in this direction, and make Barcelona a leading international university centre, while retaining, of course, its fundamentally European dimension. I bilieve that cities and universities share a common value: trans-nationalism. The city needs no passports and nor does the University, or knowledge, In fact, this has been the case ever since city and University both began to grow ogether and to exert a mutual influence on one another. The theme of the seminar which has brought you all together here in the Autonomous University of Barcelona -the evolution of the European University- is tremendously rich in its implications and its significance. In the White Paper drawn up by the European Communities' Commission on growth, competitiv y and employment, it is clearly established that one of the great assets Europe possesses is education, the higher qualification of European staffs; in short, the university. �believe that a fundamental of pillar European competitivity is the creativity of its Universities. If Europe takes care not t‘ lose its university tradition, if it activates the knowledge elltbodied by its universities, it will, without doubt, increase its competitive capability. - Explicar, si és possible i 1 Alcalde ho creu convenient, la constitució de la Comissió Bangeitann i el seu programa. ALCALDIA ilerls?tr" ," Y 1.s,.ach-d 2 2 FEB 1;94 . u, , 2 I 15 c2. ,......._,.........„... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4279 Title A name given to the resource Recepció a rectors d'Universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Comissió Bangemann. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Carles III, UAB Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Relacions Internacionals Territoris Acció política Universitat Autònoma de Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1372/19940217d_00609.pdf e4f80e51f6ca0ed0f33905700269ca13 PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE AL PRESIDENT DE LA REPúBLICA D'HONGRIA, ARPAD GONCZ SALÓ DE CENT, 17 DE FEBRER DE 1994 BENVOLGUT PRESIDENT, SIGUEU BENVINGUT A BARCE NA. EL GOVERN DE LA CIUTAT US SALUDA EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT, SíMBOL DE LA DEMOCRàCIA MUN I CIPAL I DE LA VOLUNTAT D'AUTOGOVERN DELS BARCELONINS. AQUESTA ÉS UN CIUTAT QUE ES`IMA LA LLIBERTAT -COM TOTES LES CIUTATS. LA LLIBERTAT ÉS EL NOSTRE BÉ i MÉS PREUAT. I AIXò ENS ACOSTA A VALORS QUE SÓN FONAMENTALS PER ENTENDRE HONGRIA. HUNGRÍA ES UNA REFERENCIA IMPORTANTE PARA TODOS NOSOTROS. NO SÓLO PORQUE LOS CATALANES TUVIMOS HACE MUCHOS SIGLOS UNA REINA HÚNGARA, ESPOSA DE JAIME I, SINó SOBRE TODO POR EL PAPEL CENTRAL DE SU PAíS EN LA AGITADA HISTORIA DE LA EUROPA DEL SIGLO XX. J► �MI GENERACIÓN, PRESIDENTE, FEA QUEDADO POLíTICAMENTE MARCADA POR DOS IMPACTOS: LA INVASIÓN SOVIÉTICA DE HUNGRÍA DE 1956, QUE PARA MUCHOS FUE EL DESVANECIMIENTO FINAL DE1 7 POSIBILIDADES...f. LAS LIBERADORAS Y TRANSFORMADORAS DE LOS REGÍMENES ,^, ^^ NACIDOS DE LA REVOLUCIÓN DEI OCTUBRE, Y LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN EN 1989, QUE ABRIÓ PASO A UNA DIFÍCIL TRANSICIÓN HACIA LA DEMOCRACIA EN LOS PAÍSES DEL ESTE EUROPEO. EN ESTE PROCESO DEMOCRATIZPDOR, EL LIDERAZGO DE DESTACADOS INTELECTUALES QUE1 HABÍAN SIDO REPRESALIADOS POR EL RÉGIMEN COMUN STA HA SIDO DECISIVO. HOY, PRESIDENTE, OS SALUDAMOS CON LA CONVICCIÓN Y LA SATISFACCIÓN DE PENSAR QUE LA PRESENCIA DE UN ESCRITOR E INTELECTUAL COMO =USTED AL FRENTE DE UNO DE LOS PAÍSES PIONEROS EN E01 TRANSICIÓN HACIA LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, ES PARA TODOS NOSOTROS QUE TAMBIÉN VIVIMOS HACE1 NO MUCHOS AÑOS UNA TRANSICIÓN DEMOCRáTICA, MUCHO MENOS TRAUMáTICA, EN ESPAÑA- UNA GARANTíA DE ESTABILIDAD, DE CIVISMO Y DE TOLERANCIA. j&3 ^} ^1 .^,^ ^M / ^ o / sr\AÁL? o\t■n. vte.X 4 O-U 0 J 1 UAil l UJ4.Q (yo \¡i\1 ^ (^ V 'h4l (/n ^ k( 3 ' . ""a \r-1( u (" y-^, ^ ^( ¡, V V ^^j t ú ^- ^ ^ /hl)? 4 ( �NUESTROS PAÍSES SE REENCUENTRAN -DESPUÉS DE UN LARGO PARÉNTESIS- Y SE PROPONEN CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO SEGURO, SOLIDARIO, Y DISPUESTO A OFRECER AL MUNDO LA VIGENCIA DE SUS VALORES POL TICOS Y CULTURALES. LA TRAGEDIA QUE SE VIVE EN 11A ANTIGUA YUGOSLAVIA Y QUE ESTá A PUNTO DE ALCANZAR UNA FASE DECISIVA:1/ ILUSTRA SOBRE LAS DIFI ULTADES CON QUE SE ENCUENTRA ESA AFIRMACIóN DE LOS VALORES QUE LOS EUROPEOS, YA SEAN DE LA EUROPA CENTRAL O DE LA MEDITERRáNEA, ESTIMAMOS COMO PROPIOS. BARCELONA ENTIENDE QUE LAS CIUDADES SON LA GRAN RIQUEZA DE EUROPA. EN 1\INGúN OTRO CONTINENTE HALLAMOS UNA PRESENCIA TAN CONSISTENTE DEL FENÓMENO URBANO. SÓLO EN E ROPA PODEMOS ENCONTRAR CIUDADES COMO PRAGA, MUNIC , BUDAPEST, VIENA SE-R44P-, SEPARADAS POR APENAS APENAS CENTENARES DE QUILÓMETROS. BARCELONA SE PROPONE SEGUIR PROMOVIENDO TODAS LAS INICIATIVAS TENDENTES A UN MAYOR PROTAGONISMO DE LAS CIUDADES. ESTA ES NUESTRA APORTACIóN A LA �CONSTRUCCIÓN EUROPEA: CONTRIBUIR A HACER CIUDADANOS DE EUROPA, CIUDADANOS Q1E ASUMAN Y ESTIMEN LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD DE LAS IDEAS, LA RELATIVIDAD DE LAS FRONTERAS, LA COMPATIBILIDAD DE LAS CULTURAS RESPECTIVAS, LA CUR]OSIDAD POR LOS DEMáS, LA MATIZACIÓN DE LA ESTIMA PROPIA. EL CIVISMO DE LA URBANIDAD, EL CIVISMO COMÚN DE EUROPA DEBE CONSTITUIR UNA RED DE SEGURIDAD CONTRA LA EXPANSIÓN DE TODOS AUELLOS SENTIMIENTOS EXCLUYENTES QUE PODRÍAN RETRASAR LA CONSOLIDACIÓN DEL GRAN ESPACIO COMÚN DE TODOS LOS EUROPEOS. ÉS AVUI AMB AQUEST ESPERIT, A BARCELONA. DIVERSES DE PRESIDENT, VOLDRíEM QUE, CADASCú, AMB QUE US AMB LES EL CABAL DEL REBEM PARLES PASSAT HISTòRIC PROPI, PERò AMB LA MATEIXA PROPIETAT AMB QUè ELS ALTRES EUROPEUS SENTIM BUDAPEST COM A NOSTRA, US SENTïSSIU AVUI TAMBÉ A CASA. MOLTES GRàCIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4278 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Hongria, Sr. Arpad Göncz Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Hongria Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1371/19940118d_00608.pdf 35e93fa56cb99f834590687a328024a0 PDF Text Text Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Sumari La intervenció de l'Alcalde d vant dels estudiants hauria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Ba celona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les pregun t es. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invïtacióa pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants. Referència al barri on el troba l'institut i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. Interès de l'Alcalde a coihèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Barcelona del 2000 sou vosaltres. Interès especial en escotar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra socïetat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 v4n passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure 41 mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 2 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de iés llibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en u i clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància dels efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Maastricht. -Ha començat països la negocia? ió amb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, que i Finlàndia Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar; fins i tot el fantasma de la guerra s'ha installat a Europa amb el conflicte; de l'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han(de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té por i s'aferra 0 allò més immediat. 3 1 �Per això es produeixen situlcions d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat. També s'han produït altres canvis, com l'elecció de Bill Clinton com a president dels Estats Units. Als Estats Units, després e dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha iguanyat un candidat demòcrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen drets civils. Clinton ha despertat una giran expectativa entre els ciutadans i, en especial, en Arreu, altrament, els seus e els més joves. anys 80 van estar basats en el poder financer, en la cultur1a del "pelotazo", perquè es va produir un creixement econònic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble, com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem , que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real,, de la producció, de la formació i de l'estalvi. b). El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelona hem estat el centre de l'atenció internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. 4 �Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El Presi- dent del CIO, Joan Antoni Sa4aranch, ja,ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat e s millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organizar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres pe fer. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Ï Que la fórmula dels voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé Ierò que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols np guanyarien medalles. Que el català quedaria rellegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització dels Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, per dur a terme una transformació profunda de la ciutat pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alguns, per exemple, havie s proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, construir-la a Barcelona ens però a donar l'oportunitat de remo- delar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme bari industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sob Olímpica 1-9) la transformació de la Vila (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa dels Jocs, hem aconseguit, o estem aconseguint obrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositives 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, (sèrie de diapositives sobri e la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un nou aeroport, 6 �(sèrie de diapositives sobre les Rondes 25-29) un nou sistema de vialitat c om són les rondes, i amb elles l'existència d'un territori r eal molt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carrer Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha Í tres coses que jo crec que Oón molt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobreltot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació aib el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen méS dificultats que nosaltres. 7 �-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, est4m en condicions de promoure una participació activa dels joves en la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i debla gent. És clar que els voluntar s ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Oüímpics, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al servei dels altres. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als laves. Ha estat molt important, i ara ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxkt, s'hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que dit* que, així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 0 80% del que fan. 8 �Primer de tot perquè una diutat es defineix per ser una concentració que pràcticamE4nt no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. 1 per això les ciutats s'epecialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixer en el cervell de la societat i fan aquelles funcions superi ors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informàtica, capacitat de direcció, esport, comerç. Els Jocs, el seu èxit, I an fet possible que Barcelona superi bona part dels seus problemes històrics i que sigui { una ciutat atractiva. I per 4ixò estem aconseguint fer venir gent de fora, que venen 4 buscar els nostres serveis i { deixen diners aquí, perquè ; s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcètelta. I per això Barcelona té més activitat econòmica que abans. (diapositiva 30: pressupost del COOB'92 1987-1993) El Comitè Organitzador dels Jocs com a tal ha tingut superàvit. Les grans instal.lacions esportives dels Jocs (l'estadi, el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els gestiona una empresa que fa beneficis. 9 �(diapositiva 31: diagrama de sectors de la distribució dels ingressos del COOB) L'economia dels Jocs ha estat molt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en què se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fet sense cap "marro". Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb l'excusa dels Jocs, han generat un deute que les diferents administracions anirem fent ront al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic despaçament corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta i demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixa dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, v4 arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si do hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la segona dècada dels vuitanta, l'economia del nostre país va créixer molt i es van produí: casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a dOsaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostr4 societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. l0 �I aixà és el que hem fet . estem fent: fer el accessible amb les rondes (mes oferta de_sòl ges), un fer fer un pla de pla d'hotels, i sòl més d'habitat- pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus en el centrr de la ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en4 diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres t mans. Els grans plans d'habi atge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els f plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a lla ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatgei de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 I pel que fa a l'ocupació, li està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. 11 �(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pe de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limit4t de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la mill1ora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que t estan produint en el sistema educatiu contribuiran a faci1litar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informaci 1 de les oportunitats que hi ha des de per als joves, com el que posem al vostre servei l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em ref1reixo a l'autoocupació, a establir se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immeciat, tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. 12 �(diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Venal Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'h4n resolt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que i ha alguns barris que no han rebut l'impacte positiu dels Jocs Olímpics, tot i que en bona mesura, dels Jocs set n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixarjespecialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants. També com a ciutat de moda al món, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues coses- de ser molt actius en • la col.laboració amb altres!ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'Amèrica. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de !passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. 13 �I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demana una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que; la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taulaperò encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a 1'Eixample, ni taii sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens quecla per reconquistar la ciutatciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municipi de Barcelona, sinó per a tots!els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de la paraula. La vostra generació, i nosaltres s ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de i l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 14 �2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposiciq pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelpna. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. T per acabar també usfhe de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicbades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscula, !n partit no organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. 15 �Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar_part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. Els JJ00 van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusias e que d'altres. També van ser un exemple di diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és pocs ble, d'una Catalunya oberta i . orgullosa de la seva persona itat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sem4la, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 16 �Diapositives: Sèrie de diapositived sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre éls equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu paslper Nou Barris. - Sèrie de diapositiveslsobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron. - Sèrie sobre la remodeláció de l'aeroport. la - 1 Diapositiva del ¡ plànol de metropolitana amb les noies rondes i túnels. Barcelona - 1 diapositiva del passeig marítim de la Vila Olímpica Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'ofertai i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil a la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 17 �Ajuntament de Barcelona Regidoria de Joventu Notes per a la intervenció de l'Alcalde als instituts - De la intervenció que utilitzàvem l'any passat, s'haurà de mantenir una referència genèrica, no pormenoritzada, al bon moment de Barcelona després dels millors Jocs Olímpics. Fer referència a alguna dada més actualitzada: xifres atur juvenil i atur general, potencial de creixement econòmic. - Presumir molt de Barcelona: més i millors instal.lacions esportives, els millors concerts de Rock, menys problemes de tràfic. Més marxa: voluntat de fer–la compatible amb el descans d'altres ciutadans. Tocar de passada el problema de l'alcoholisme i les drogodependències, que no s'arregla amb més repressió, sinó amb INFORMACIÓ I PREVENCIÓ. - La Barcelona del futur: més carril bici, menys sorolls, més zones verdes, més platges, més transport públic. Més Qualitat de Vida. - L'Alcalde demana als joves participació i voluntariat (a Voluntaris 2000, a la Creu Roja o a qualsevol associació juvenil, començant per l'associació d'estudiants del propi institut) a canvi d'oferir–los més informació sobre totes les oportunitats: posar l'exemple del nou servei d'informació telefònica per audiotext (podria desplegar el full explicatiu allà mateix) o de la propera inauguració (21 de desembre) del Casal d'Associacions Juvenils de Transformadors. - La importància de saber que el nou espai de convivència es diu EUROPA. C iu tat. 4. 5a. pi 99 08002 Barcel � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4277 Title A name given to the resource Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pautes i discurs tipus. Subject The topic of the resource Educació Model social Description An account of the resource Document de treball. Language A language of the resource Català Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1370/19940117d_00607.pdf 9dbf15654a4346f6f60cb6cee5f49aaa PDF Text Text Ref.:GUIó 04/94 13/01/94 Data: GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) cooperació de Conveni-marc del Presentació la ciutat de Barcelona i la intermunïcipal entte ciutat de Perpinyà. Hotel de Ville, 17/01/94. 11:45 hores. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers minicipals de Perpinyà i Barcelona. Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Ge4erals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Prpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de erpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Vull agrair en primer lloc la incitació de l'Alcalde de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, Sr. Jean-Paul Alduy, i del Consell Municipal que a permès visitar �oficialment la vostra ciutat. Soc conscient de la transce dència institucional d'aquesta visita, i és per a mi un gran honor ser el primer Alcalde de Barcelona acoilit per vostès des de fa tant de temps. En contra de la voluntat dels npstres ciutadans, ens havien separat més les vicissituds de la història que no pas físicament els Pirineus. Avui dia está superada aquell0 etapa fosca de la separació que imposaren les circúmstáncies, 1 tenim el camí obert per recuperar el temps perdut. El que ens uneix és molt i profupd: * El passat comú. * Els llaços de sang entre gent d'una i altra banda deis Pirineus. * La comunitat cultural i lingüística. * Les excel.lents relaci ns entre França Espanya i entre el Conseil General de LanguedocRousillon i la Generalita de Catalunya. * La integració deis nostres països a la Unió Europea. �* La pertinença de les, nostres ciutats a l'euroregió del Mediterrani nord-occidental. I el que ens correspon fer, de t de Perpinyà i des de Barcelona, és aportar les voluntats polítiques, sumar els esforços ciutadans i ¡establir les bases institucionals per aprofitar les potencialitats de tot el que ens uneix. Els Consells Municipals de Perpinyà i de Barcelona aprovaran un conveni-marc de cooperació i un programa d'actuació per al 1994. Crec que aquestes iniciatives poden ser interpretades com l'inici de la nova etapa dp les relacions entre Perpinyà i Barcelona, em sembla que interpreto un sentiment compartit per les dues parts, si manifesto la meya esperança que aquest inici tindrà una profitosa continuïtat i estimulará també les relacions entre les respectives societats civils. Permetin-me que els expressi igualment una convicció. A Europa és l'hora de les ciutat altra �D'una banda, Europa és elj continent urbà excel.lència i les ciutats I per europees han vist revaloritzada la seva fundó integradora, creativa i polaritzadora de riquesa i de cultura per la millora de les comunicacions entre elles. i Ahir les autopistes i $ 1 ara els trens d'alta velocitatli els ponts aeris han 1 f acostat les ciutats fins a fer d'extenses regions d'Europa una sola aglomeració ur ana. I, d'altra banda, el marc u bà és el lloc on es concentren els principals problemes de la societat europea, inmigracions, atur, drogadiccions delinqüències diverses, però també és el lloc d'on sorgeixen les solucions i els panvis que marquen el progrés i la superació deis prob emes. Mesdames et Messieurs, Les villes souffrent également des conséquences 1 destructives de certains natioialismes agressifs, de l'intolérance culturelle, des haines étniques et religieuses. Je ne peux oubiier, entre nous, 4utorités et population de pays qui jouissent des bénéfipes incommensurables de �la paix, de la compréhension et Oun mutuel respect, la souffrance extraordinaire del villes de la ExYougoslavie sous l'horreur de les bombes. De la méme façon qu'il existe des symboles d'incompréhension et des conséquences de l'haine il en existe du contraire. Je crois que la relation entre est un exemple de ce dernier, erpignan et Barcelone exemple duquel nous pouvons nous sentir orgueilleux çomme Européens. Soyez certain que je transmettrai à Barcelone le message qui surgit de l'accueil offert à son maire. Merci encare pour votre attentio -L C ALD1A 2 4 Eil», 'k24 ..... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4276 Title A name given to the resource Presentació del Conveni - Marc de cooperació intermunicipal entre Barcelona i Perpinyà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de Ville, Perpigna, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Perpinyà Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf 19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f PDF Text Text Ref.:GUIó 05/94 Data: 13/01/94 GU Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Réception à la Chapelle Saint -Dominique. Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan 17/01/94, 12:45 horas. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i Barcelona, Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Geierals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Moltes gràcies Sr. Batlle. Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de �la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà. En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ... Durant l'acte de salutació i! de presentació del Conveni-marc i del programa de cooperació entre les ciutats de Perpinyà i de Barcelona, l'esplèndid Hotel de Ville, d'expressar el meu agraïment a tingut celebrat a l'ocasió Batlle i al Consell Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar oficialment Perpinyà. Crec que aquest és l'inici d na nova etapa en les relacions entre les dues ciutats, Els catalans de la meva genera ió, igual com molts altres espanyols, Perpinyà, tenim un 1eute particular amb amb les seves institucions i els seus ciutadans. Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens atreia per la seva llibertat política i cultural i la seva abundància material. (Menció a Federica Montseny: la Catalunya de la �llibertat. La Catalunya llibèrtària) Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament. Ara que compartim les ma eixes llibertats i possibilitats, ara que formem part del mateix projecte europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven tant del Mercat Unic eut.opeu com de les característiques de les dues ciutats. I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a Europa (1986) va afirmar: • • • • "pas un cul de sac". Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva voluntat de formar part de la mateixa área regional que Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats". Mesdames et Messieurs, Les Pyrénées ne son plus une barrière physique, culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté Européenne. Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en �train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de défense commune tout en respectant les diverses entités nationales. les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais heureusement pour nótre plaisir "Boulevard des Pyrénées" utilicé par les journaux un plus a toponyme qui "El País" et "Le Monde" pendant été dans 1992 et es Jeux Olympiques de supplément spécial lors des événements de particulièrement parler nous pouvons par contre encore comme montagne, d'un t besoin, ils existent Barcelone, D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud. Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le noeud central d'un espace subcon inental plus large qui comprend Toulouse, Valencia, Saragosse, Bilbao, Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre �Milan. Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge. C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique et culturel des nombreux intéréts que nous partageons. Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent les cohésions territoriales. Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et incluant Palma de Mallorca. Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont Perpignan faisait part. Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions de personnes que partagent une des cohésions les plus claires d'Europe. Plus on est loro du centre de �l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en Europe. C'est de cette dimension humaine et de population que nous devons tenir en compte pour nos projets économiques et culturels. En dessous de cette grandeur pas. ne Ils intercontinental, l'objet de les justifient chiffres ne sortent pas un aéroport TGV -Oont votre station est un l'un de nos principaux accords d'aujourd'hui-, un grand centre de distribution alimentaire, des Universités et centres de recherche compétitifs. Ils ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste, l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne que nous tous ensemble offrons n'existe m'eme pas aujourd'hui. la possibi4ité d'entrer dans les circuits culturels internationaux. Par dessus cette dimension on perd d'autre part le bénéfice de la cohésion. Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera d'hors, elle est déjá, entre les territoires. �Senyores 1 senyors, Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona, al costat de les altres grans ciutats dels nostre entorn, per aprofitar les economies d'escala i els avantatges de la cohesió territorial i convertir l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem, probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al nostre futur. Sr. Batlle de Perpinyà, Digníssimes autoritats, Senyores i senyors, Gràcies per la seva atenció. (LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1") A !I_ D I A . .... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4275 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Acció política Perpinyà Maragall Mira, Pasqual, 1941- Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1368/19931215d_00603.pdf 061bacfb50f6228934167f8417844290 PDF Text Text ENV ,,,UR :Telecopiad, Xerox 7021,14-12-93 16 36 GABINET REGTORATi ; 04027366.# 2 Gabinet del Rectorat Unitat dc lelacions Exteriors EdifiCi A 08193 Bell (Barcelou). 5paín Te1.: (3) 5811 1103 • (3) 58120 77 Fax. (3) 581 16 14 T81ax:52040PDUC1 E Universitat Autdnema de Barcelona Dia 11 desembre 1993 Hora: 10 Sala $'Actes Facul!at de Ciéncies Econòmiques i Emmiresarials ACTE INAUGURAL DEL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ECONÒMICA Presideix i obre l'acte L'Excm. i Magfc. Reetdr de la UAB, Dr, Josep M. Vallès 1, COMENÇA L'ACTE D'INAUGURACIO ECONÒMICA TÉ LA PARAULA LA DRA. ISABEL FB D'I CONOMIA EL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ERA, CAP DEL DEPARTAMENT 2. TÉ LA PARAULA EL DR. XAVIER VIVES, DIRECTOR DE L'INSTITUT D'ANÀLISI ECONÒMICA 3. TÉ LA PARAULA L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EL QUAL PRONUNCIARA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL 4. (PÁRAULES DE L'EXCM. I MAGFC. RIIICTOR DE LA UAB) �LA ECONOMíA DESDE LAS CIUDADES (Notas para la conferencia del Alcalde en la apertura del XVIII Simposio de Análisis Económico, 15 de diciembre de 1993) .1.1)%x ),J2- v (4+2 .1 (.5-v‘A 1. TEORíA ECONOMICA DE LAS CIUDADE [A. Mas-Colell] 41.mmS^c . - Desde un punto de vista económic , la ciudad ha sido intensa- mente estudiada por los historiadores (Pirenne) i también por los expertos en los múltiples aspectos de su entramado organizativo: urbanistas, haciendistas, técnicos en transporte. Pero en cambio no ha sido tan a menudo el objeto d e la reflexión general de los economistas teóricos. (...) La ciudad no acaba de encajar en la visión del mundo del pensamiento ebonómico tradicional. - La ciudad es una aglomeración humana. Hay otros tipos de aglomeración que no son ciudades. Son ejemplos extraños y transitorios: campos de refugiados, campamentos militares, (campus universitarios?). La situación no mal es que una aglomeración humana genere una dinámica interna de organización que es, al fin y al cabo, de lo que llamamos ciudad. 1 �- ¿Por qué hay ciudades? Hipótesis ecologista: En teoría po}3ria ser que la ciudad fuera simplemente un error, una equivocac ón económica tanto mayor como mayor sea la ciudad. Según esta hipótesis, la dinámica de crecimiento de la ciudad sería similar a la percepción del automóvil que se incorpora a una carretera: Cada automovilista p c ede preferir individualmente entrar en la carretera, pero para los que ya circulan en ella, el efecto será de una mayor conges :ión. Similarmente, cada habitante puede preferir trasladarse a vivir a las ciudades, con lo cual éstas tenderán a ser cada vez más densas y más extensas de lo que se la ideal. Esta visión es exagerada. Es vierto que con el concepto congestión se puede resumir el cos e económico de las ciudades. Pero también es cierto que ante este coste hay beneficios de interacción que son decisivos. Estos beneficios pueden clasificarse en dos categorías: 1 a) Categoría convivencial.- Aquí se incluyen todos aquellos aspectos que hacen de los habitan es de una ciudad un bien de consumo para los otros ciudadanos le la misma ciudad. 2 �Los avances tecnológicos en tranE portes y telecomunicaciones deberían de haber tenido una influencia muy importante en la desconcentración de los núcleos urbanos. Estos efectos dispersadores se han detectado claramente len algunas zonas, sobre todo en Estados Unidos. No obstante, Ilas tecnologías también han mitigado algunos de los costes de b) Categoría productiva.- Son todo ongestión. aquellos aspectos que hacen de las ciudades uno de los sistemas más productivos que ha generado la evolución social. La fábrica es otro sistema , si bien la ciudad es más antigua y, por tanto, menos probable que sea transitoria. Las ciudades interaccionan profundamente con su entorno próximo y lejano. Por regla general, en ca a momento de la historia, lo que exporta la ciudad está a un nivel superior -en términos de sofisticación cultural o tecnológi:a- a lo que importa. [En épocas muy antiguas, la agricultura fué inventada y exportada desde las ciudades. "Versalles inventa la agricultura y no la agricultura a Versalles ". Jane Jacobs: Systems of Survival: A Dialogue on the Moral Foundations of Commerce and Politics, 1993] 3 rY.0 �En nuestros días, las manufacturas industriales están siendo substituidas por productos de elaboración más compleja: servicios, ideas, o productos culturales. Parafraseando a Le Corbusier: La ciudad es una aglomeración humana económicamente irradiante. - ¿Por qué persisten las ciudades? La utilización de los factores de producción es más productiva en el contexto ciudadano que fuera( de él. Este "multiplicador" de la productividad del esfuerz de los ciudadanos podría considerarse como un fondo de come r cio de las ciudades. Ya Adam Smith (La riqueza de las n ciones, libro 3 12) identificó este fondo y consideró que debía est ar enraízado en el territorio físico, en el caso de las ciudades, en los edificios. Marshall proporciona una idea más moderna de este fondo de comercio de las ciudades, basado n su ambiente comercial y en ( su capital humano. Esta atmósfera especial debe, como ya apuntaba Smith, estar enraizada en un terri torio físico. Esta idea de la atmósfera especial que crean las ciudades es sumamente atrayente en campos q van más allá del análisis económico estricto. ["Stadt luft macht frei", "carreratge"]. 4 r'" 411 14` l - �rvk - ¿Ciudad especializada o ciudad di. versificada? Difícil tensión entre las dos tendencias. La especialización puede conllevar una vitalidad extraordinaria como consecuencia de los rendimientos crecientes a escala. La diversificación sería más adecuada en los momentos de dificultades económicas. Lo que distinguiría una ciudad madura es que puede ser muy especializada y que dispone de un fondo de comercio más diversificado y más convertible. V■plA - tP 0,40. vik.e 2. SITUACIÓN ACTUAL DE LAS CIUDADES \lAw 11^) • "Heli is an American city" procla}naba recientemente la portada de "The Economist" (6-12 noviembre de 1993). El editorial de la revista alababa la orientación de uchos de los nuevos alcaldes elegidos recientemente: "managers, no políticos". Me remito nuevamente a J. Jacobs, que recomienda no seguir esta tendencia: "Los negocios y el gobierno partee de bases morales muy diferebntes que conviene no confundir". Ejemplos de éxito en la separación política/economía: Hong Kong, Taiwan. 5 �Ejemplos de fracaso de orientación businesslike en la gestión pública: Definición de criterios de productividad en la policía de Nue4a York en los años 80. (conf. J. Jacobs). - "Barcelona, The Most Dynamic City in Europe". (Time, 11 de junio de 1990). Barcelona como successful story de gestión de la ciudad. Se ha conseguido a través de la combinación de: a) Orientación businesslike en mulchos aspectos de la gestión municipal: Contabilidad por partida doble, gestión por objetivos, dirección gerencia! de los ámbitos Se utilizan instrumentos de la gestión empresarial para lograr una mayor eficacia. b) Objetivos políticos: urbanismo redistributivo, cohesión fr social, calidad de vida, solidaridad, civismo. c) Planificación estratégica. Barcelona concibe la planificación estratégica como alternativa a la dos opciones clásicas de la política urbana que, llevadas al extremo serían: - Dejar actuar libremente a lls fuerzas del mercado. - Planificar todos los aspectos del desarrollo urbano. ^ vt"14.- v•4 t,^ -^/ 6 r ! ^ ^ JS tk ^ Y^1 ^ ,t?^ t t/^M l^ < wu► 41 rPh^ , ,,,^^ N.cI J i V +MA, h -11 toms �conseguido crear mecanismos El Plan estratégico de Barcelona de diálogo y elaboración de propuejstas enormemente operativos, en los que participan fuerzas enfrentados: instituciones, con intereses teóricamente organizaciones empresariales, organizaciones sindicales, universidades. Éxitos del Plan estratégico: - La propia creación de los mecanismos operativos de diálogo. - El cambio de escala. Barcelona aparece en las listas de las principales metrópolis mundiales. Centro de la macro-región mediterránea. - Se ha enriquecido el tejido - conómico de la ciudad. Se han construído numerosas infraestructuras de apoyo a la movilidad, de telecomunicaciones, espacio para oficinas, hoteles. Barcelona ha incrementado notablem nte su oferta i la demanda ha respondido muy positivamente. Ha ci tado la demanda, a pesa r us de la crisis actual. A 7 : ..e" c-api Stk ti5 freth W.^454 Aettic, �Ejemplos: - Actividad de congresos (en 1993 quizás 120.000 ó 140.000 participantes). - Aeropouerto: 10 iliones Ilr de pasajeros. Notable incremento del tráfico internacional. - Oferta de espacios comerciales, oficinas y hoteles: L'Illa, próxima apertura Hotel Ritz Carlton Arts, Diagonal Mar empezará pronto. - Centro logístico del delta 1 Llobregat. fr>^lJ Barcelona vende su experiencia en planificación estratégica y en G^^ la aplicación de tecnologías urbanas: TUBSA, Barcelona Tecnología. El Banco Mundial desea que l experiencia de Barcelona se aplique en la modernización de las ciudades de América Latina. g .<4\mrAlk, WN" 3. ¿QUÉ PEDIRÍAN LAS CIUDADES A LA CIENCIA ECONÓMICA? ^'^ O'v - ¿Cómo se vé la economía desde las ciudades? ¿Qué nuevos enfoques de la ciencia económica desearían las ciudades que fueran desarrollados? Estas son lao preguntas -y los retos- que , �como Alcalde quisiera plantear anta una audiencia académica tan destacada. Recuerdo la referència que hacía al principio sobre el profesor Mas-Colell: la ciudad no hl sido estudiada en profundi- ^¡ dad por la ciencia económica. Fundamentalmente ha recibido, en este sentido, aproximaciones tangeiciales. Este sería un primer Jrc: reto. Í1, I'`I #(. ALV`ç/i Necesidad de redefinir la macroeconomía desde un nivel micro. (;) No micro entendido en sentido neocijásico -empresa y consumidor-, sino micro en sentido territorial: la ciudad, los ámbitos territoriales en los que se realiza propiamente la actividad económica. Crítica a la abstracción de las políticas sectoriales que no son espaciales y, por tanto, no eficaces a nivel micro. E t. 1. ( /b 14■∎ 4 an y^, k tRt.AAo Es %.Á G^ la• = Reivindicación de una nueva ! eóptica d V N it$ S01:N Nt. cGt ¡ti> (,11zAnit4.01, _ la economía que incorpore la filosofía del concepko definido en política como L^ ^ ' T R.;S subsidiariedad. La subsidiarieda se define en política con `a^ términos que son fundamentalmente económicos: eficacia, eficien- ^c^ r« ci. Iri• ill. d cia, economía de medios para resol4ver necesidades ciudadanas. k trizk l') N i&- 1^ I .w ^- wg t^ v.. d^ 9 1341 . ti.'^ r ^t •t^t N ltmF.iiw G(iWl NltGiM Q Ch o Si OLp t1 P ^^ S L.1.- �El principio de subsidiariedad, o de proximidad /del poder, significa que nada debe hacerse en un nivel de gob/erno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. En general, el nive é rgobierno más próximo al ciudadano es el más eficiente. La traducción de este principio a la Economía Política -en sus múltiples aspectos- es otro de los retos que lanzo. En qualquier caso me referiré a continuación a algunos aspectos que podrían considerarse como concreciones de este planteamiento a cuestiones específicas como el paro y el ciclo. Ist„ ¡.1, (fi0y A4,444 3"` 3 11 "" 4. El paro y las políticas contra el par'. Este es un caso paradigmático de la eficiencia de las polí icas micro sobre las macro. El éxito de las iniciativas locale- de promoción económica se han demostrado como una de las herramientas más efectivas para promover el empleo. V VV4•WVW f 7; V I^v► ovo LA,-)411#9 ^t'0 --r...1~~ tMf► #111 Li i C. (,Ç Nefr►S) / k~ t 1tdv ^ yN fr 4./v 5. Correlación del gasto público local con el ciclo económico. Los gobiernos locales han visto tributarias a aquellos impuest ducidas sus posibilidades menos flexibles respecto la evolución de la actividad eco amic?. Ello conlleva que el gasto público local pueda muy • ficilmente tener una repercusión jki1 4 anticíclica. lo 1 ,^ ^^ f^ y -}' hf 1 iI �r vel .^. Cogioloa Sería muy importante encontrar qué 4R efectivos para cambiar el sentido e c anismos serían los más esta correlación. r110J 6. Ciudades y empresas. Como se ha apuntado anteriormente, ¿deben las empresas gestionarse como las ciudades?, ¿y las ciudades como las empresas? ¿Qué retos deben resolver conjuntamente ciudades y empresas? - Sobre las redes de telecomunicaciones, - sobre como han de ser los vehículos y las calles de las ciudades del futuro, - sobre qué papel deben jugar articulación del reciclaje iudades y empresa en la de residuos y ahorro energético. [Conferencia Eurocities-Eurofirms] 7. Ciudades y medio ambiente. ¿Qué papel tienen las ciudades en la articulación de políticas 1de desarrollo sostenible y corrección de los desequilibrios m ndiales? Estos son, sin duda, dos de retos más trascendentales qu(1 tiene planteados la Economía Política en términos generales. 11 �Y no se debe olvidar que es prec.samente en las ciudades del mundo donde estos problemas se plantean de manera más acuciante. Las ciudades ya han dado pasos }importantes en este campo: Conferencias de Rio y Toronto. Declaración de Amsterdam de las ciudades Europeas para la protección del Clima. 8. ¿Cómo se analiza la creciente competencia entre territorios? La creciente mundialización de 1 economía ha conllevado la aparición de un mercado global en el que distintos territorios desean aprovechar sus ventajas estratégicas respectivas para obtener la instalación de industrias, infraestructuras, instituciones. ¿Cuáles son los costes, los beneficios y la eficiencia de este mercado mundial de territorios? ¿Cómo debería mejorarse para beneficiar las zonas más necesitadas de desarrollo? 9. ¿Cómo se articula ciudadanía y mercado? [La derecha prefiere hablar de "ciudadanía activa" a fin de subrayar los deberes de los ciudadanos. La izquierda intenta elaborar una noción de "ciudadanía comunitaria" con la que prete de combinar la solidari 12 �dad con los derechos sociales y las prestaciones. (...) La ciudadanía es un concepto no económico que define la posición de los individuos independientemente del valor particular que se atribuya a la aportación de l cada uno al proceso económico. Y eso vale tanto para los derechos como para los deberes. El derecho al voto, por ejemplo, no depende del pago de los impues- 1 tos, aunque pagarlos sea una condición ligada a la condición de ciudadanía.] (Discurso de Ralph Dahrendorf al recibir el título de Doctor honoris causa en la Un versidad de Urbino) Democracia y mercado como sistema s fríos, coonstituídos como principios, reglas e instituciones cuya existencia depende del compromiso de los ciudadanos. No resuelven la necesidad de pertenencia (sentimiento caliente). (Conf. Gemerek, Dahrendorf) . Circuitos concéntricos. El civismq como derecho de todas las personas a ser respetadas en los div rsos círculos de pertenencia que definen el mundo. (Conf. V. Ha el) 13 �10. ¿Cuál ha de ser el •a•el de las ciudades en el •roceso de construcción europea? Actualmente, el 65% de los problemas y necesidades de la Comunidad se manifiestan en zona urbanas. Sin embargo, las ciudades solo reciben el 25% de los recursos de los fondos comunitarios para resolverlos. La construcción europea debería basarse en el fortalecimiento de la base -las ciudades- y del tejado que nos cobija -la Unión Europea. La Europa del futuro ha de ser la Europa de la Ciudades. Acaso en la próxima Ronda del GATT, los representantes de las ciudades europeas, americanas, asiáticas y de los países en desarrollo deberían tener ya un papel importante en el proceso negociador. [El 15 de diciembre, día de la co ferencia, finaliza el último plazo de la Ronda Uruguay del GATT] irp/econom.con 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4274 Title A name given to the resource Economia desde las ciudades / conferència inaugural del XVIII Simposi d'Anàlisi Econòmica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993. Mollet del Vallès. Estimats amics, Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va refer fins al segle XVIII. Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen. Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i el regne de Catalunya i Aragó. Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei. Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres. Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals quan necessitava diners. II eren diners que no eren per consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i �als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i esglèsia, i per altra banda, ciutadans. Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la per la seva per la seva indústria, seva artesania, il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor, i que conduïa un senyor que jutjava, que cobrava impostos, també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar. Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per Nadal). Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià van ser clergues. Macià và ser el primer President civil. Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el territori. Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes, manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor, sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir que depenien directament del Rei a través del batlle, que era la representació de la ustícia del Rei. Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir poder territorial. El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer romanes i després gòtique i dintre del que va ser el �Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes. Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge: quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la llibertat del municipis i dels seus ciutadans. Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris. Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la ciutat en els seves vides i en les seves hisendes. L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la llibertat de Catalunya. Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600 anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures. I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella. Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els nostres municipis en l'espeit del carreratge. Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb els seus voluntaris que van tenir un paper tan important, sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix: reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de pobles i ciutats de tot Cat lunya. �Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels 60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat. És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní, Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són avui aquí presents. L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent. Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han de continuar tenint. Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti, també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova llibertat que construïm dia a dia amb el municipalisme. Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint també des de cada ajuntamen... En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans. Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més amunt, però s'ha de demostrar. �L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble, no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a prop es pot controlar. La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans. Continua sent l'esperit del carreratge. Una Catalunya forta necessita uns municipis ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç només ella mateixa sinó strènyer llaços pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots regions i Estats que la conformen. forts. Necesside no mirar-se amb els altres els municipis, Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4273 Title A name given to the resource Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Mollet del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Municipis Territoris Acció política Mollet del Vallès Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf 33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09 PDF Text Text 4kÏa Slitms kricáve TH . C4Q. (tS<CtS P L'Alcalde de Barcelona ^È1^ JUC ekul 5 ^. .2.15 JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1 CLDL GgiUrZ q- ^ y 12A11/1c-M- zfr-w, S ^.--^Z/ZAt, Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es f [r ( lSc ^T N^^ �DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, THIS SUMMER, IN AN INCREDIBLY COLD EVENING IN BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE ti^> „ A ^ fi7t n BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART. SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND, AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC WAY, BARCELONA'S DEBT. TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY, I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r 1 ^ 6j lU, Y1 6L(..1)1/ TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS 1 �PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE ^--„ PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON ----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA, PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN NEW YORK CITY, WHICH SHARED WITH THIS SOME �—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH NEIGHBOURS, WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN • APPLAUSE FOR HIS "WALL". ^^^^^ ^• ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL COLL rG AND -• -KS ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS' CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE • ¡ A- , PUBLIC ACCLAIM. ^. BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS, PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN BARCELONA IN THE PAST FEW YEARS. THE NEIGHBOURHOOD CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION. ^^ ,J¿- 4._J) r'tp\ Y -ZS ^ .^ BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP, WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB ^ e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". 3 / , ¡^ ^,1G^( ) �WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END, WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY. MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4272 Title A name given to the resource Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Washington Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Urbanisme Kelly, Ellsworth, 1929-2015 Hughes, Robert, 1938-2012 Bruggen, Coosje van, 1942-2009 Serra, Richard, 1939- Oldenburg, Claes, 1929- Art Barcelona Model social Cultura Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències