20 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf 708c37697661af40ae289118efe93d87 PDF Text Text PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL 22 d'agost de 1994 Ajuntament de la Seu d'Urgell EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA .69~T MEDALLA D'OR DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU ATORGAT PER MEV NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS, Í g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA. REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU. COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS. LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS 41WOR` L; ò ►^^. - - e DE PERSONES D'AQUEST PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT. LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN �SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM UN INSTANT MàGIC. - VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS. - VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA. - I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN I L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA. HAN PASSAT DOS ANYS L'ENERGIA CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR. 1 ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS QUE SIGUIN. AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA 1 VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. �L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS. ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES. PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS. ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER AL QUAL Té GRANS PROJECTES. ‘)10 s L LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR U CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES FUTURS. 1 # _ �LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL Dilluns 22 d'agost de 1994 PREVISIÓ DE PROGRAMA 16,30 hores - Arribada a La Seu d'Urgell Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació Municipal. 17,00 hores Inauguració de la placa en homenatge als voluntaris olímpics. "Mirador dels Voluntaris Olímpics" (Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre). 18,00 hores Sala de Sant Domènec Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou. Desenvolupament dels parlaments : - Discurs inicial i presentació dels homenatjats a càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan Ganyet. - Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat. • Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall. - Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni Samaranch. 19,00 hores - Sala de Sant Domènec Concert commemoratiu. Obres de "Hyeronymus Kapsberger & Le Nouve Musiche". ��fLuuittivu ç- u\,--oupvv rD1 WO 4 el L-ç 7 QÜL--- eirI Sy t-\ uní- --e (('., j o p uj § ! 1 IQ,{)--cut I li Apiut,,.. ' t...) , 32_9-7 (ni,11-,1,5 (=o vs C12.--i )fi vltÙ P.4., , rut I ru1 tb-S le, e) '¿( l\ra1/4,0".9 40 c \." Juk-i? 11 11-1 I"! /1-1A Il ra. ki[Litt,u ,,,,L ( )L[ _Dos 111\--V LUji\T juci c? <-1 e ©^ U íge-ft. 3 &s'Al PA e(-- T\ST I 1()( -K uilu )4 Lill- ,( Fu oJ (7.A V-ILY cif u rv �juil W; tt, ¿a. u D¿,) (Lk,etk (k) U41 b utto_ e o Lv?,tiut (tt,o4,_,/,(_ (tko: CL-44 1 -, Uic_ , vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11- /a1 a itj- L2ALÁ-Ae", L� a:9)11 cA_ x\co (,) 11-\ /11,:iL (2.t9 ck_Lutl U--(0-ve7 Grlit: A . 1 ,,tr~ �::7K-7c,c,,LA) 611 0—, ,,,,et.(2 C11-1-c.j, i Q tv 'CL¿ A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4306 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de la Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Competitivitat Infraestructures Model social Acció política Territoris La Seu d'Urgell Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf 9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà 17:00h. AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS, PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN ENTRANYABLE. ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER JA QUE ÉS UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó. MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA, MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL DE CENT DE BARCELONA. SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA ÉS EL SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA. �ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL. LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES. PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE: QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT. CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS. LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES. ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR IaA FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà, RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA. �I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà, ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE VA DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA. SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL I ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT ENTUSIASME, ANY I COM AMB UN GRAN RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE. DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM UNS JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES FIGURES DEL MÓN CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN- CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL GRUP DE LA FURA DELS BAUS). ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT LLARG DELS ANYS I L'HEU MANTINGUT AL COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU HEM CELEBRAT EL 90è ANIVERSARI- NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER. NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA FESTA S'HAN IMPULSAT: EL CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR I L'INTERèS PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR SIGNIFICANT LA MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS \(p �PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA CONVIVèNCIA. JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA VOSTRA VILA. MOLTES GRáCIES. BONA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4305 Title A name given to the resource Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Moià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Agricultura Model social Casanova, Rafael, 1660?-1743 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències