13 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1482/19960418d_00721.pdf ef31100b3bdcebb18e7606f4511ee2ea PDF Text Text CONFERENCIA DE COPENHAGUE CON MOTIVO DEL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL LA AUTONOMÍA LOCAL EN EUROPA: LA CARTA COMO MECANISMO DEMOCRÁTICO DE PROMOCIÓN DE LA SUBSIDIARIEDAD. INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL, PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y ALCALDE DE BARCELONA COPENHAGUE, 18 DE ABRIL DE 1996 �SEÑOR ALCALDE, SEÑOR PRESIDENTE,ESTIMADOS COLEGAS Y AMIGOS, Es PARA MÍ UNA ENORME SATISFACCIÓN ENCONTRARME HOY ENTRE TODOS USTEDES, COMO ALCALDE, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNIÓN EUROPEA, PARA CONMEMORAR EL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL. LA CARTA ES EL PRIMER INSTRUMENTO JURÍDICO DE CARÁCTER MULTILATERAL QUE DEFINE EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA LOCAL, PRINCIPIO FUNDAMENTAL PARA TODOS AQUELLOS QUE ESTAMOS COMPROMETIDOS EN LA DEFENSA DE LA DEMOCRACIA, LAS LIBERTADES Y LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. QUIERO FELICITAR A LA PRESIDENCIA DANESA DEL CONSEJO DE EUROPA, POR ESTA INICIATIVA, RECORDANDO QUE DINAMARCA FUE UNO DE LOS PRIMEROS PAÍSES QUE RATIFICÓ LA CARTA. POR SUPUESTO HAGO EXTENSIVA ESTA FELICITACIÓN AL CONSEJO DE EUROPA, LA ORGANIZACIÓN REPRESENTATIVA DE LA GRAN EUROPA Y TAMBIÉN AL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, CUYOS MÁXIMOS DIRIGENTES, TCHERNOFF Y HOFMANN, HAN TENIDO UN RELEVANTE PAPEL EN ESTE ENCUENTRO. 2 �Los MÁS DE DOSCIENTOS ELECTOS LOCALES REUNIDOS HOY EN COPENHAGUE, ENTRE LOS CUALES QUIERO DESTACAR AL ALCALDE DE LA CIUDAD QUE NOS ACOGE, EL SR. JENS KRAMER MIKKELSEN, SON UNA PRUEBA PALPABLE DEL INMENSO VALOR QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL TIENE PARA TODOS NOSOTROS. PERMÍTANME QUE LES HABLE EN PRIMER LUGAR COMO PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, LA MAYOR ORGANIZACIÓN DE PODERES TERRITORIALES DEL CONTINENTE EUROPEO, FUNDADA EN 1951 CON EL OBJETIVO DE PROMOVER LA AUTONOMÍA LOCAL Y FAVORECER LA PRESENCIA DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA CARTA DE VERSALLES, ADOPTADA POR NUESTROS PREDECESORES EN 1953, SENTÓ LAS BASES DE LO QUE 30 AÑOS MÁS TARDE HABRÍA DE SER LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL. Los PRINCIPIOS DE VERSALLES, QUE CONSTITUYEN EL CORAZÓN DE LA CARTA, SIGUEN ESTANDO MÁS QUE NUNCA DE ACTUALIDAD: DEFENSA DE LAS LIBERTADES MUNICIPALES, QUE CONSTITUYEN EL FUNDAMENTO DEL ESTADO. LIBERTAD ADMINISTRATIVA DE LOS PODERES LOCALES EN EL MARCO DEL RESPETO A LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS. 3 �DERECHO A DISPONER DE RECURSOS PROPIOS SUFICIENTES PARA PODER EJERCER LAS COMPETENCIAS ATRIIBUIDAS. ESTA ES LA ESENCIA DE LA CARTA, INDISOCIABLE DE LA NOCIÓN DE SUBSIDIARIEDAD Y POR TANTO DE UNA ENORME IMPORTANCIA IDEOLÓGICA Y A NIVEL DE LOS PRINCIPIOS GENERALES, PERO TAMBIÉN DE UNA GRAN TRASCENDENCIA PRÁCTICA. EL CMRE FUE, DESDE SU CREACIÓN EL ABANDERADO DE LA AUTONOMÍA LOCAL, PRIMERO EN SOLITARIO Y DESPUÉS CON LA CONFERENCIA, PERMANENTE DE PODERES LOCALES Y REGIONALES, ACTUALMENTE CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES EN LO CONCERNIENTE A LOS PRINCIPIOS GENERALES, LA CARTA ES PERFECTAMENTE COHERENTE CON EL NACIMIENTO EN MAASTRICHT DE UNA EUROPA TERRITORIAL, DOTADA, SEGÚN EL ARTÍCULO 198-A DEL TRATADO DE LA UNIÓN, DE UN ÓRGANO DONDE ESTÁN REPRESENTADOS MUNICIPIOS Y REGIONES. EL HECHO DE QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL NACIERA EN EL ÁMBITO MÁS AMPLIO DEL CONSEJO DE EUROPA, NO HACE SINO REFORZAR SUS POSIBILIDADES DE FUTURO. EUROPA NO PUEDE IGNORAR QUE SU PROPIA CONFIGURACIÓN ESTÁ LIGADA, EN EL PASADO Y EN EL FUTURO, A LA MARCHA DE SU POTENTÍSIMO SISTEMA DE CIUDADES. 4 �EL ARTICULADO DE LA CARTA, QUE ESTABLECE EL RECONOCIMIENTO DE LA AUTONOMÍA LOCAL POR LAS LEYES INTERNAS DE CADA PAÍS Y, A SER POSIBLE, POR LOS TEXTOS CONSTITUCIONALES, LA DEFINE COMO "EL DERECHO Y LA CAPACIDAD EFECTIVA DE LAS ENTIDADES LOCALES DE ORDENAR Y GESTIONAR UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS ASUNTOS PÚBLICOS, EN EL MARCO DE LA LEY, BAJO SU PROPIA RESPONSABILIDAD Y EN BENEFICIO DE SUS HABITANTES". PARTIENDO DEL HECHO QUE EL EJERCICIO DE LAS COMPETENCIAS PÚBLICAS "DEBE INCUMBIR PREFERENTEMENTE A LAS AUTORIDADES MÁS CERCANAS A LOS CIUDADANOS", LA CARTA DICE QUE DICHAS COMPETENCIAS "NO PUEDEN SER PUESTAS EN TELA DE JUICIO NI LIMITADAS POR OTRA AUTORIDAD CENTRAL O REGIONAL. MÁS QUE DENTRO DEL ÁMBITO DE LA LEY" LA CARTA GARANTIZA ASIMISMO LA PROPORCIONALIDAD ENTRE LOS RECURSOS FINANCIEROS Y LAS COMPETENCIAS Y RECOGE EL DERECHO DE LOS ENTES LOCALES A UTILIZAR LOS RECURSOS JURISDICCIONALES "A FIN DE ASEGURAR EL LIBRE EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y DEL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE AUTONOMÍA LOCAL CONSAGRADOS EN LA CONSTITUCIÓN O EN LA LEGISLACIÓN INTERNA". EN LA ACTUALIDAD LA CARTA HA SIDO RATIFICADA POR 26 PAÍSES MIEMBROS DEL CONSEJO DE EUROPA, ENTRE ELLOS 11 DE LOS 15 PAÍSES MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA. DEBEMOS ESTAR ORGULLOSOS DEL LARGO CAMINO RECORRIDO EN DIEZ AÑOS, A PESAR DE QUE, COMO PRESIDENTE DE UN ÓRGANO DE LA UNIÓN EUROPEA, DEBA LAMENTAR QUE BÉLGICA, FRANCIA, IRLANDA Y EL REINO UNIDO, NO SE �HAYAN SUMADO TODAVÍA A ESTE MOVIMIENTO. QUIERO DESTACAR LA ENORME LABOR DE CONCIENCIACIÓN QUE NUESTROS AMIGOS ELECTOS LOCALES DE ESTOS PAÍSES REALIZAN EN ESTE SENTIDO Y ANIMARLES A CONTINUAR CON SU ACCIÓN. No DEBEMOS OLVIDAR, SIN EMBARGO, QUE EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS NO ES SUFICIENTE. ES NECESARIO QUE SIGAMOS TRABAJANDO ATENTAMENTE PARA ASEGURAR EL RESPETO EFECTIVO DE LA AUTONOMÍA LOCAL ESPECIALMENTE EN LO REFERENTE A: * LA IGUAL DIGNIDAD DEL CONJUNTO DE LOS PODERES TERRITORIALES * EL DERECHO A DISPONER DE LOS RECURSOS FINANCIEROS SUFICIENTES * LA REAL APLICACIÓN, DE ABAJO ARRIBA, DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ESTE ES EL MENSAJE QUE, COMO ALCALDE DE BARCELONA, PRESIDENTE DEL CMRE Y RECIENTEMENTE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES .ME COMPROMETO EN DEFENDER. PERMITANME AHORA QUE ME CENTRE EN EL ÁMBITO DE LA UNIÓN EUROPEA. ESTAMOS VIVIENDO UN MOMENTO CRUCIAL CON LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT, UN MOMENTO QUE DEBEMOS APROVECHAR PARA HACER OIR NUESTRA VOZ. LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LA REGIONES FUE UN IMPORTANTE PASO ADELANTE, PERO EL 6 �SIGUIENTE PASO ES DEJAR DE SER UN ORGANO CONSULTIVO PARA PASAR A SER UNA INSTITUCIÓN DE LA UNIÓN, LOS MIEMBROS DEL COMITÉ, DESDE NUESTRA DIVERSIDAD LOCALREGIONAL, NACIONAL Y DE PERTENENCIA POLÍTICA, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE PODEMOS HACER MUCHO POR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE CONSAGRA EL TRATADO Y POR EL DESARROLLO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O PROXIMIDAD. LA CIUDADANIA EUROPEA QUE NOSOTROS ENTENDEMOS NO SE LIMITA A LA POSESIÓN DE UNA NACIONALIDAD EN ALGUNO DE LOS PAISES INTEGRANTES Y A LA LIBERTAD DE CIRCULACIÓN A TRAVÉS DE ÉSTOS. ESTA ES LA INTERPRE TACIÓN LIMITATIVA DEL TRATADO DE LA UNIÓN. PARA NOSOTROS LA CLAVE DE LA FUTURA EUROPA SE ESTA DIRIMIENDO EN LAS CALLES DE CADA UNA DE NUESTRAS CIUDADES, EN LA CONVIVENCIA ENTRE LOS INDIVIDUOS QUE LAS PUEBLAN, EN SU CAPACIDAD DE ENTENDIMIENTO Y DE SUPERACIÓN DE LAS DIFERENCIAS QUE LES SEPARAN. LOS PODERES LOCALES AFRONTAMOS DIARIAMENTE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA A TRAVÉS DE NUESTRA IMPLICACIÓN EN LAS TAREAS DE COHESIÓN SOCIAL. NUESTROS ESCENARIOS SON, A MENUDO, LOS MÁS DIRECTOS Y LOS MÁS DRAMÁTICOS, PERO TAMBIÉN SON LOS ESCENARIOS MÁS REALES, LOS QUE PRODUCEN RESULTADOS TANGIBLES Y SATISFACCIONES INCONMENSURABLES. 7 �ESTA ES LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA QUE NOS INTERESA,Y ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA QUE DEBE OIRSE NUESTRA VOZ. EL PASADO DÍA 29 DE MARZO SE INAUGURÓ EN TURÍN LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO. EN DICHA CIUDAD TUVIMOS OCASIÓN DE INTERCAMBIAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA CON LA PRESIDENCIA ITALIANA A TRAVÉS DE LA MINISTRO SUSANNA AGNELLI, QUIÉN EN SU INTERVENCIÓN DIJO TEXTUALMENTE: Nos ENCONTRAMOS HOY RECORRIENDO UNA ETAPA DE UN CAMINO QUE SE ANUNCIA LARGO Y DIFÍCIL Y QUE DEBERÁ CONCILIAR EL ASENTAMIENTO INSTIUCIONAL DE LA UNIÓN PARA DAR MAYOR EFICACIA A SUS INSTANCIAS CENTRALES Y, AL MISMO TIEMPO RELANZAR EN EL NIVEL COMUNITARIO LA AUTONOMÍA LOCAL EN UN MARCO DE MAYOR INTEGRACIÓN Y DIÁLOGO, ESTE RETO DE RENOVACIÓN, QUE DEBE CONCILIAR EL REFORZAMIENTO DE LA UNIÓN CON SU DESENTRALIZACIÓN A NIVEL NORMATIVO Y DECISIONAL, SE INTRODUJO EN EL TRATADO DE MAASTRICHT, CON EL RECONOCIMIENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD COMO LÍNEA MAESTRA DE LA A CCIÓN COMUNITARIA. SIMPLIFICACIÓN NORMATIVA, SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD DEBERÍAN SER LOS EJES, QUE BIEN APLICADOS, NOS LLEVARÍAN A UNA MEJORA EFECTIVA DE LA ACCIÓN COMUNITARIA, PERMITIENDO, EN UN MARCO DE INTEGRACIÓN Y COORDINACIÓN, LA PLENA EXPRESIÓN DE UNA 8 �AMPLIA GAMA DE ACTUACIONES A NIVEL EUROPEO, NACIONAL, REGIONAL Y LOCAL." LA SUBSIDIARIEDA.D ESTÁ ASOCIADA A NUESTRA FORMA DE ENTENDER LA CIUDADANÍA EUROPEA. SOLO UNA EUROPA QUE RESPETE LA PROXIMIDAD DE LAS DECISIONES ESTARÁ LEGITIMADA PARA RESOLVER LAS GRANDES CUESTIONES GLOBALES DESDE POSICIONES CENTRALIZADAS. EL CIUDADANO QUIERE MAS EUROPA, PERO QUIERE TAMBIÉN MAS CERCANÍA EN LA SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS DESDE SU CREACIÓN, EN MARZO DE 1994, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO PARA TENER UNA INCIDENCIA EN TODO EL PROCESO DE REVISIÓN DEL TRATADO. DESDE SU COMISIÓN DE ASUNTOS INSTITUCIONALES SE ELABORÓ UN DICTÁMEN, EL LLAMADO DICTÁMEN PUJOL, SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL, QUE RECOGE LAS DEMANDAS ESENCIALES DEL CDR AL RESPECTO. ESTE DOCUMENTO FUE ENTREGADO AL GRUPO DE REFLEXIÓN QUE PREPARÓ EL DOCUMENTO BASE PARA LA CIG. POSTERIORMENTE, EL PASADO MES DE MARZO, EN CATANIA, EL COMITÉ ADOPTÓ UNA DECLARACIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL., QUE FUE ENTREGADA A LA PRESIDENCIA ITALIANA. 9 �EN AMBOS DOCUMENTOS SE RECOGE LA DEMANDA DE QUE LOS PRINCIPIOS DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL, SEAN EXPLÍCITAMENTE RECOGIDOS EN EL REDACTADO DEL TRATADO. ESTA PETICIÓN FUE APOYADA POR LA TOTALIDAD DE LOS MIEMBROS DEL CDR, ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL COMITÉ DE LAS REGIONES DEBE ESTABLECER UNA LÍNEA DE COOPERACIÓN CON EL CPLRE. DURANTE LA PLENARIA DEL MES DE ENERO, TUVIMOS EL PLACER DE CONTAR CON LA PRESENCIA DEL PRESIDENTE TCHERNOFF Y HE SABIDO QUE LA CÁMARA DE LAS REGIONES, PRESIDIDA POR MI BUEN AMIGO CLAUDE HAEGI, ESTÁ REFLEXIONANDO SOBRE LA ELABORACIÓN DE UNA CARTA DE AUTONOMÍA REGIONAL. ESTA ES UNA INICIATIVA DE GRAN IMPORTANCIA QUE PARTIENDO DEL MODELO DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL , CONTRIBUIRÁ A REFORZAR LA AUTONOMÍA TERRITORIAL Y LA COOPERACIÓN ENTRE TODOS LOS NIVELES DE LOS PODERES TERRITORIALES. EN DEFINITIVA CONTRIBUIRÁ A MEJORAR NUESTRA EFICACIA Y POR TANTO EL BIENESTAR DE NUESTROS CIUDADANOS. LES PROPONGO QUE UNAMOS ESFUERZOS, EL COMITÉ DE LAS REGIONES NO DEBE ENCERRARSE EN LA EUROPA DE LOS 15, USTEDES HAN DE SER NUESTRA PUERTA ABIERTA A LAS REGIONES Y MUNICIPIOS DE EUROPA CENTRAL Y DEL ESTE, PORQUE TODOS NOSOTROS SOMOS MENSAJEROS DE LAS INQUIETUDES Y DE LAS ESPERANZAS DE NUESTROS CIUDADANOS Y POR TANTO DEBEMOS LLEVAR ESTA EUROPA HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DE SU TERRITORIO. 10 �LA INFLUENCIA DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL ES ENORME PARA LOS EUROPEOS, PERO TAMBIÉN SE HA CONVERTIDO EN UN ELEMENTO DE REFERENCIA Y ESTUDIO EN PAÍSES LATINOAMERICANOS Y DE OTROS CONTINENTES. EN ESTE SENTIDO, QUIERO ACABAR MI INTERVENCIÓN REITERANDO MI COMPROMISO PERSONAL E INSTITUCIONAL POR LA DEFENSA DE LA AUTONOMÍA LOCAL Y ANUNCIÁNDOLES QUE EL PRÓXIMO MES DE JUNIO EN ISTAMBUL, TANTO EN LA ASAMBLEA MUNDIAL DE CIUDADES Y AUTORIDADES LOCALES, COMO EN LA CONFERENCIA HABITAT II PROPONDRÉ QUE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL SEAN RECONOCIDOS POR LAS NACIONES UNIDAS, Y PUEDAN SER EXTENDIDOS AL CONJUNTO DEL PLANETA. GRACIAS POR SU ATENCIÓN. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4388 Title A name given to the resource Conferencia de Copenhague en motivo del décimo aniversario de la Carta Europea de la Autonomia Local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Copenhague Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Relacions Internacionals Municipis Acció política Subsidiarietat Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1478/19960229d_00717.pdf 8b2fcaad4e2fbb649e6cf9d1a0b27af8 PDF Text Text z*shW toiltiVcuti .t9 l.1 i9a 119 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Proposta d'intevenció de l'Alcalde: O. PRESENTACIÓ: ABANS QUE RES M'AGRADARIA QUE SABÉSSIU PER QUÈ HE VINGUT A PARLAR UNA ESTONA AMB TOTS VOSALTRES. NO US HA DE SORPRENDRE QUE L'ALCALDE DE LA VOSTRA CIUTAT VULGUI CONÈIXER ELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I, AL MATEIX TEMPS, FER-VOS CONÈIXER QUINES SÓN LES PREOCUPACIONS DE L'AJUNTAMENT, EN QUINS PROJECTES TREBALLEM I PER A QUÈ HO FEM. VOSALTRES, LA JOVENTUT, SOU PART DE BARCELONA, UNA PART MOLT IMPORTANT. DE FET SOU LA BARCELONA DEL 2000, LA DEL SEGLE XXI. PER TANT, EL JOVES SOU ELS PROTAGONISTES D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS ÀREES DE LA VIDA DE LA CIUTAT. ENTRE TOTS HEM DE TREBALLAR PER DISSENYAR POLÏTIQUES QUE RESOLGUIN ELS VOSTRES PROBLEMES I RECULLIN LES VOSTRES APORTACIONS QUE, COM A NOVA GENERACIÓ, PODEU FER A LA CIUTAT, LA CIUTAT D'ARA MATEIX I LA CIUTAT DEL FUTUR. VOSALTRES SOU LES PERSONES QUE FAREU QUE LA CIUTAT VAGI CAP ENDAVANT I AIXÒ ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT. 3 �, • Ajuntament de Barcelona GABINEF DL L'ALCALDIA PER AIXÒ ESTIC AQUÍ, PER A QUÉ EM FEU CONÈIXER LES VOSTRES NECESSITATS I INQUIETUDS. NI VOSALTRES NI NOSALTRES PODEM PASSAR -ÑE NI PRESCINDIR-NE. MALGRAT QUE MOLTS DE VOSALTRES ENCARA NO TENIU EL DRET A VOTAR, HEU D'OPINAR. US HEU DE FER SENTIR PERQUÈ NO NOMÉS A TRAVÉS DE LES URNES S'ENCOMANA A UNS QUANTS EL GOVERN DE LA CIUTAT. 1. LA SITUACIÓ DE BARCELONA: PRIMER DE TOT US VULL PARLAR DE BARCELONA, QUE ÉS LA MEVA FEINA, I DEL MOMENT QUE VIU LA CIUTAT I QUE VIVIM ELS SEUS HABITANTS. DESPRÉS US CONTINUARÉ PARLANT SOBRE EL QUE FEM A BARCELONA EN RELACIÓ A QÜESTIONS TAN DIVERSES COM EL CIVISME, LA CULTURA I L'OCI, L'OFERTA DE FORMACIÓ, EL TREBALL I L'HABITATGE, EL MEDI AMBIENT I LES NOVES TECNOLOGIES. 1.1. CONTEXT INTERNACIONAL: PER PARLAR DE BARCELONA CAL, EN PRIMER LLOC, FER REFERÈNCIA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN QUÉ ENS TROBEM. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA TÉ UNA CLARÍSSIMA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ EUROPEA, DES DE FA MOLT TEMPS, I CADA COP AMB MÉS FORÇA. - BARCELONA PARTICIPA EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS CONCRETES COM ARA EL MEDI AMBIENT, L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR SOCIAL O L'EDUCACIÓ. - BARCELONA PARTICIPA I IMPULSA ASSOCIACIONS DE CIUTATS EUROPEES NO NOMÉS SECTORIALS, COM LES QUE HE ESMENTAT FINS ARA. PER EXEMPLE, LA XARXA C-6 AGRUPA SIS CIUTATS DE L'ÀREA MEDITERRÀNIA QUE JUNTES FORMEN UNA GRAN REGIÓ, UN MERCAT ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DE 15 MILIONS DE PERSONES. - BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMB LA SEVA PRESÈNCIA AL COMITÈ DE REGIONS D'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI DEL QUAL SERÉ ELEGIT PRESIDENT EL MES DE MARÇ. I TAMBÉ SOM AL COMITÈ DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIXO. - BARCELONA TAMBÉ IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, DE LES DUES RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLÀ D'EUROPA. LA RECENT CONFERÈNCIA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA EUROMEDITERRÀNIA CELEBRADA EL MES DE NOVEMBRE A BARCELONA ENS FA TENIR PERSPECTIVES MOLT ESPERANÇADORES DE SER UN PUNT DE TROBADA I DE DIÀLEG ENTRE DIFERENTS SISTEMES 1 CULTURES. AIXO ENS REFERMA COM LA PORTA SUD D'EUROPA. AIXÍ DONCS, PODEU VEURE QUE LA SITUACIÓ INTERNACIONAL ÉS CADA VEGADA MÉS IMPORTANT, I QUE ENS CONDICIONA A TOTS COM A CIUTADANS DEL MÓN I, SOBRETOT, COM A CIUTADANS EUROPEUS. A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA AQUEST FET ÉS ESPECIALMENT SIGNIFICATIU, PERQUÈ LA NOSTRA CIUTAT S'HA GUANYAT A POLS, GRÀCIES A LES MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS, UNA POSICIÓ RELLEVANT: BARCELONA TÉ UN LLOC DESTACAT AL MAPA, QUAN QUINZE ANYS ENRERA EREN MOLT POCS ELS QUE ENS CONEIXIEN. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA S'HA PRODUÏT COINCIDINT AMB UN MÓN QUE HA CANVIAT PROFUNDAMENT. EL NOSTRE FUTUR ÉS EUROPA, PERÒ HA DE SER UNA EUROPA ON S'EXPRESSIN TOTS ELS SEUS POBLES AMB VEU PRÒPIA 1 ON ES CONFIGURI UN MARC DE RELACIÓ I 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA DE SOLIDARITAT ENTRE ELS CIUTADANS; UNA EUROPA MULTIRACIAL I MULTICULTURAL, ON LES MINORIES SIGUIN RESPECTADES I PROTEGIDES; UNA EUROPA CONSCIENT DE LES SEVES NECESSITATS PERÒ TAMBÉ DELS PROBLEMES D'ALTRES INDRETS DEL MÓN. 1.2. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA: SI ENS MIREM A NOSALTRES MATEIXOS, SI MIREM EN DIRECCIÓ A BARCELONA, VEUREM QUE LA CIUTAT TORNA A AFRONTAR AMB ENTUSIASME NOUS REPTES, QUE ESTÀ ENGRESCADA EN CONSOLIDAR LES MILLORES QUE HEM ACONSEGUIT I QUE SEGUEIX GENERANT NOVES INICIATIVES. BARCELONA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT DE TREBALLAR AMB IMAGINACIÓ I FERMESA, I ARA ESTÀ DECIDIDA A FER-SE VALER I A DESENVOLUPAR NOUS PROJECTES QUE PERMETIN MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DE TOTS ELS SEUS CIUTADANS. ELS ANYS 90 VAN COMENÇAR AMB UNA CRISI ECONÒMICA MOLT FORTA. AQUESTA CRISI ENS VA AFECTAR UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, EN UN MOMENT EN QUÈ LA CIUTAT HAVIA FET L'ESFORÇ MÉS IMPORTANT. L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS VA 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SER LA GRAN EXCUSA PER DUR A TERME UNA TRANSFORMACIÓ PROFUNDA DE BARCELONA EN POCS ANYS, QUE RESOLGUÉS MOLTS DELS PROBLEMES I MANCANCES QUE ARROSSEGAVA LA CIUTAT. ALGUNS DELS PRINCIPALS DÉFICITS HAN ESTAT SUPERATS, I AVUI PODEM DIR QUE BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUTATS AMB MÉS PERSPECTIVES DE FUTUR. LA CIUTAT, PER TANT, HA FET FRONT A LA RECESSIÓ PERQUÈ HA ESTAT SITUADA EN UNA MILLOR POSICIÓ DE PARTIDA I HA REFERMAT LA SEVA PRESENCIA EN EL MÓN. HEM ACONSEGUIT OBRIR BARCELONA AL MAR (GAIREBÉ 5 KM DE PLATGES I NOUS PASSEIGS MARÍTIMS), CONNECTAR TOTS ELS RACONS DE LA CIUTAT I MILLORAR EL TRÀNSIT AMB LES RONDES, TENIR MÉS INSTAL.LACIONS ESPORTIVES QUE CAP ALTRA CIUTAT, TENIR MÉS PLACES, PARCS, JARDINS I ESPAIS PÚBLICS QUE NINGÚ, I TENIR ÀREES MODERNES DE LA CIUTAT ON ABANS Hl HAVIA DEIXADESA I MARGINACIÓ. AQUESTA TRANSFORMACIÓ HA POSAT LES BASES PERQUÈ BARCELONA SUPERES LA CRISI. UNA CRISI QUE ARA ESTÁ ARRIBANT AL FINAL: TOTS ELS SÍMPTOMES INDIQUEN QUE LA RECUPERACIÓ ÉS UN FET. �t^. Ajuntament de B arcelona GABINET DE L'ALCALDIA ARA ESTEM IMPULSANT LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ. LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESÒS, QUE SUPOSARÀ LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA URBANA, RESIDENCIAL I SOCIAL I LA RECUPERACIÓ DE LA TOTALITAT DEL FRONT MARÍTIM DE LA CIUTAT; EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA FERROVIÀRIA; L'ESTACIÓ DE SAGRERA, FINS ON ARRIBARÀ EL TREN D'ALTA VELOCITAT; L'AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT; LES MILLORES DEL PORT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA VIÀRIA, QUE CONTEMPLA L'AUTOVIA DEL MARGE ESQUERRA DEL BESÒS, I MOLTS D'ALTRES PROJECTES FORMEN PART D'AQUESTA SEGONA ETAPA. 2. CIVISME I VALORS: LA URBANITAT, LA BONA EDUCACIÓ, EL CIVISME. AQUEST ÉS UN REPTE QUE TENIM COM A COMUNITAT. VAL A DIR QUE LES FAMÍLIES, LES ESCOLES I ELS INSTITUTS COM EL VOSTRE FAN UNA FEINA CABDAL. TOT EL QUE TENIM A LA CIUTAT I QUE HA COSTAT TANT D'ESFORÇ (LES PLATGES, ELS PARCS, LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, ELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS, EL MOBILIARI URBÀ) HO HEM DE MANTENIR ENTRE TOTS. NO S'HI VAL QUE UNS QUANTS, POCS, AMB ACTITUDS POC RESPECTUOSES AMB LA RESTA HO FACIN MALBÉ. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA CIUTAT, A MÉS, TÉ D'ALTRES VALORS. BARCELONA HA ESDEVINGUT UNA DE LES PRINCIPALS CIUTATS QUE ES MOBILITZA I FA PINYA PER AJUDAR A QUI MÉS HO NECESSITA. ÉS UN FET QUE EL VOLUNTARIAT I L'ASSOCIACIONISME SERVEIXEN MOLT PER A REVIFAR PROJECTES I IL.LUSIONS COMPARTIDES. ELS MATEIXOS JOCS OLÍMPICS EN SÓN UN EXEMPLE. PER AIXÒ, SÉ QUE MOLTS DE VOSALTRES COL.LABOREU EN ONG'S 1 ENTITATS DIVERSES I US ANIMO A CONTINUAR FENT-HO. HEU DE FORMAR PART DE L'ASSOCIACIONISME I UTILITZAR ELS MITJANTS FÍSICS I ECONÒMICS QUE, DINS LES SEVES POSSIBILITATS, L'AJUNTAMENT POT OFERIR. ELS JOVES TAMBÉ HEU DE COL.LABORAR PER FER REALITAT ELS PROGRAMES D'INTEGRACIÓ SOCIAL. HEU DE SER ELS PRIMERS EN COMPENSAR DESIGUALTATS CAP ALTRES JOVES NOUVINGUTS, D'ALTRES MINORIES ÈTNIQUES O DE SECTORS MARGINATS. 1 FER-HO DE FORMA ESPONTÁNIA , COMPLETAMENT ASSUMIDA. SI VOLEU QUE LA SOCIETAT DEL FUTUR SIGUI OBERTA I TOLERANT ÉS DES D'ARA QUE HEU DE TREBALLAR PER ACONSEGUIR-HO. 10 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PENSEU QUE AQUESTA VOLUNTAT D'AJUDAR TAMBÉ ES POT FER I ES FA FORA DE LES NOSTRES FRONTERES. VOSALTRES, QUE DE BEN SEGUR ESTEU PENDENTS DE LES NOTÍCIES I QUE LLEGIU ELS DIARIS -S'HAN DE LLEGIR DIARIS!-, SABEU QUE EL MÓN ESTÀ MOLT CANVIAT I MOLT TRASBALSAT ALHORA. ELS JOVES PODEU CONTRIBUIR PER TAL QUE ELS PROBLEMES DELS ALTRES PAÏSOS SIGUIN MENYS GREUS: ELS PROBLEMES DELS ALTRES SÓN TAMBÉ ELS NOSTRES. LES RECLAMACIONS QUE FA POC MÉS D'UN ANY MOLTES PERSONES I ENTITATS -I MOLTS JOVES ENTRE D'ELLESVAN FER PERQUÈ LES ADMINISTRACIONS DESTINESSIN EL 47% DELS SEUS PRESSUPOSTOS A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL, VA ACABAR QUALLANT EN MAJOR O MENOR GRAU. AQUESTA ÉS DUNA REIVINDICACIÓ QUE CALIA ATENDRE, PERQUÈ ERA I ÉS UNA FÓRMULA ENCERTADA PER DONAR RESPOSTA A LES DEMANDES D'ALTRES POBLES. DES DE L'AJUNTAMENT Hl COL.LABOREM, I PER AIXÒ TENIM UN PROGRAMA QUE ES DIU 'BARCELONA SOLIDÀRIA", QUE APLEGA ELS ESFORÇOS MUNICIPALS PER AJUDAR LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS I PER COL.LABORAR DIRECTAMENT AMB ALTRES PAÏSOS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'AJUNTAMENT TAMBÉ HA FET UN ESFORÇ PER AJUDAR A SARAJEVO. ACTUALMENT ÉS EL DISTRICTE NÚMERO ONZE DE LA CIUTAT. BARCELONA HA DEMOSTRAT UNA VOLUNTAT CONSTANT PER TREBALLAR PER LA PAU. EN EL CAS DE L'ANTIGA IUGOSLÀVIA, DES DE BARCELONA ESTEM COL.LABORANT AMB ELS CIUTADANS DE BÒSNIA, I ESPECIALMENT AMB SARAJEVO, ENVIANT COMBOIS D'AJUT HUMANITARI, SUBMINISTRANT MATERIAL SANITARI I DE TRANSPORT, I ENVIANT TÈCNICS PER A LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT. VOSALTRES TAMBÉ PODEU COL.LABORAR, PERQUÈ MOLTES D'AQUESTES ORGANITZACIONS NECESSITEN VOLUNTARIS QUE ELS AJUDIN. EL VOLUNTARIAT ÉS IMPRESCINDIBLE. LA SOLIDARITAT NO POT SER UN CONCEPTE BUIT. I VOSALTRES PODEU AJUDAR A OMPLIR-LO DE CONTINGUT. INSISTEIXO EN DIR QUE EL CIVISME I LA SOLIDARITAT SÓN BASES DE LA CONVIVÈNCIA I ELS FACTORS PRINCIPALS PERQUÈ LA CIUTAT SIGUI UN CONJUNT PLURAL, EN QUÉ LA TOLERÁNCIA I EL RESPECTE SIGUIN ELS ELEMENTS COMPARTITS PER TOTHOM. 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. CULTURA 1 OCI: I TAMBÉ US VULL PARLAR DE LA CULTURA, QUE ÉS UNA ALTRA BASE DE LA CONVIVÈNCIA. MOLTS DIUEN QUE A LA GRAN CIUTAT TOT SÓN PROBLEMES, PERÓ EL CERT ÉS QUE LA MAJORIA DE LES PERSONES VIUEN EN CIUTATS. I SI Hl VIUEN ÉS PERQUÈ A LA CIUTAT ÉS ON ES TROBEN MÉS OPORTUNITATS, MÉS OFERTA CULTURAL I D'OCI. HEU DE SER VOSALTRES QUI AMB LA PARTICIPACIÓ DIRECTA, MANTINGUEU L'EXPLOSIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT I SOSTENIR-LA SOBRE LA BASE DE JOVES CREADORS I DE PÚBLIC JUVENIL. NOSALTRES, LES ADMINISTRACIONS, US HEM DE GARANTIR L'ACCÉS A LA CULTURA, A CREAR-LA EN TOTES LES DISCIPLINES: MÚSICA, LITERATURA, ARTS ESCÈNIQUES, ARTS PLÀSTIQUES. LES ADMINISTRACIONS I LA SOCIETAT TREBALLEM CONJUNTAMENT. LA CAPITALITAT CULTURAL PER AL 2001 ENS HA D'AJUDAR I VOSALTRES TAMBÉ. PERQUÈ ELS JOVES SOU L'ACTIU MÉS IMPORTANT QUE TENIM LES CIUTATS I ELS POBLES I PERQUÈ LA CULTURA ENS FA MÉS LLIURES. 13 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA FA UN ESFORC PERQUÈ LA CULTURA I L'ESPORT ARRIBIN A TOTHOM. A LES SEVES ESCOLES, ALS EQUIPAMENTS CULTURALS I ALS PAVELLONS POLIESPORTIUS. LA CULTURA ÉS UNA DE LES SOSTRES PRIORITATS. SI ENS REFERIM ALS CONTENIDORS DE LA CULTURA PODEM DIR QUE EN POC TEMPS HEM OBERT EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀÑIA DE BARCELONA A LA CASA DE LA CARITAT, S'HA INAUGURAT EL MACBA I EL MNAC, EL MONESTIR DE PEDRALBES ACOLLIRÀ NOVES COL.LECCIONS, EL LICEU TORNARÁ A SER UN DELS PRINCIPALS CENTRES D'OPEF4A D'EUROPA, I L'AUDITORI SERÁ UN ACTIU CENTRE MUSICAL. D'ALTRA BANDA, DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT DE L'AJUNTAMENT ES TREBALLA PER FER PASSOS ENDAVANT EN AQUESTA ÁREA. D'UNA BANDA S'ESTÀ PROJECTANT EL PACTE PER ILA NIT. TOTES LES GRANS CAPITALS EUROPEES PERMETEN UNA INTENSA VIDA SOCIAL I CULTURAL DURANT LA NIT. I ÉS BEN CERT QUE ELS JOVES PODEU SER ELS "PRINCIPALS IMPULSORS I BENEFICIARIS D'UNA BARCELONA QUE FUNCIONI LES 24 HORES DEL DIA. 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROGRESSIVAMENT I AMB UN GRAN CONSENS HEM D'ACONSEGUIR ORDENAR I AMPLIAR LES ACTIVITATS DE LLEURE, CULTURA 1 CONSUM QUE BARCELONA ACTIVA PER LA NIT. AQUEST ÉS UN PROCÉS AMBICIÓS PER TOTA LA CIUTAT QUE ELS JOVES HEU DE LIDERAR. LA NOVA I MÉS COMPLEXA ORGANITZACIÓ SOCIAL, QUE AFECTA DIRECTAMENT ELS JOVES (FLEXIBILITAT LABORAL, INTENSITAT D'ESTUDI, FORMACIÓ CONTÍNUA, INCORPORACIÓ SOCIAL DE LES DONES) DEMANA LA UTILITZACIÓ DE LA NIT PER REALITZAR ACTIVITATS QUE NO ES PODEN DUR A TERME DURANT EL DIA ATESES LES SEVES CARACTERÍSTIQUES O DEMANDA (ESTUDI, ESPORT, LLEURE, CULTURA, VOLUNTARIAT, ASSOCIACIONISME). PER ACONSEGUIR-HO CALDRÀ AMPLIAR L'HORARI NOCTURN DE SERVEIS I EQUIPAMENTS TANT PRIVATS COM DE LES ADMINISTRACIONS, COM ARA BIBLIOTEQUES, CASALS, CENTRES CULTURALS O POLIESPORTIUS, ENTRE DIALTRES; MILLORAR EL TRANSPORT NOCTURN, I ARRIBAR A NOUS PACTES SOBRE LES ZONES D'ESBARJO DE BARCELONA. 15 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 4. OFERTA DE FORMACIÓ: COM JA SABEU, ARA ENS TROBEM EN EL PROCÉS D'APLICACIÓ DE LA LOGSE. L'APLICACIÓ DE LA REFORMA COMPORTA PER A BARCELONA EL NOU MAPA ESCOLAR, QUE SIGNIFICARÁ LA REMODELACIÓ O CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN NOMBRE EDIFICIS ESCOLARS EN 10 ANYS, ENTRE ESCOLA BRESSOL, PRIMÁRIA I SECUNDÀRIA AMB BATXILLERAT, FORMACIÓ PRCIFESSIONAL I ESCOLES DE MÚSICA. BARCELONA VOL UNA ESCOLA PÚBLICA BEN CONSTRUIDA 1 EQUIPADA FOCAMENT, PORTADA PER EQUIPS DE MESTRES BEN ORGANITZATS, AMB ELS ESPECIALISTES NECESSARIS I QUE COMPTI AMB LA PARTICIPACIÓ DE PARES, ALUMNES I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS. LA UNITAT DE GESTIÓ PEDAGÓGICA I ADMINISTRATIVA HA DE SER EL DISTRICTE ESCOLAR QUE A BARCELONA COINCIDEIX AMB EL DISTRICTE MUNICIPAL A MÉS, A LA CIUTAT L'EDUCACIÓ TAMBÉ ES DONA FORA DE LES ESCOLES. DES DE LÁJUNTAMENT ES VOL QUE ELS JOVES DESCOBREIXIN LA CIUTAT 1 LES SEVES ACTIVITATS 1 VALORS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA MOLTS DE VOSALTRES AVIAT US PLANTEJAREU SI VAL LA PENA SEGUIR ESTUDIANTi NO ÉS ESTRANY TROBAR CASOS D'UNIVERSITARIS QUE DESPRÉS DE FINALITZAR UNA CARRERA, O FINS I TOT DUES, SEGUEIXEN TENINT MOLT DIFÍCIL ENTRAR EN EL ,MÓN DEL TREBALL. PERÒ NO ENS HEM DE DONAR PERVENÇUTS ABANS D'HORA. CAL FORMAR-SE I CAL QUE ELS GOVERNS FACILITIN L'OPORTUNITAT ALS JOVES DE POSAR A DISPOSICIÓ DE LA RESTA DE CIUTADANS AQUESTA FORMACIÓ, DE RENDIBILITZAR ELS CONEIXEMENTS QUE S'HA ANAT APRENENT DURANT LA JOVENTUT. EL REPTE DEL FUTUR ÉS LA FORMACIÓ, O MILLOR DIT, PER ENFRONTAR EL FUTUR AMB EL MAJOR NOMBRE DE GARANTIES CAL FORMAR-SE CONTÍNUAMENT, I L'AJUNTAMENT ESTÁ FENT UN GRAN ESFORÇ PERQUÈ AIXÒ SIGUI POSSIBLE. DE FET, BARCELONA APOSTA PER CONVERTIR-SE, JA HO ÉS, EN UNA CIUTAT UNIVERSITARIA. VOLEM CONVERTIR LA CIUTAT EN UN GRAN CAMPUS QUE RESPONGUI A LA DEMANDA DELS ESTUDIANTS AMB UNA OFERTA D'ESTUDIS I PRESTACIONS D'ALTÍSSIMA QUALITAT, TANT PER ALS ALUMNES D'AQUÍ COM PER ALS ESTRANGERS. EN CONCRET I AMB AQUEST OBJECTIU, EL PROPER MES DE MARÇ ES CONSTITUIRÁ FORMALMENT L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI. 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDE\ 5. TREBALL I HABITATGE: ESTIC SEGUR QUE ARA ESTEU PENSANT QUE VOLEU CONTINUAR ESTUDIANT, PERÒ QUE TAMBÉ VOLEU TREBALLAR I INDEPENDITZAR-VOS. I QUE AIXÒ ESTÁ DIFÍCIL, I QUE BARCELONA, A MÉS, ÉS UNA CIUTAT CARA. I, EN PART, TENIU RAÓ. A L'IAJUNTAMENT SABEM ELS PROBLEMES QUE HEU D'AFRONTAR. PER AIXÒ HEM POSAT EN MARXA ACTUACIONS PER TAL QUE ELS JOVES, QUE ESTEU MÉS PREDISPOSATS A MOURE-US GEOGRÀFICAMENT, MENYS PRESSIONATS PER LES OBLIGACIONS I, ALHORA, DISPOSEU DE MENYS RECURSOS ECONÓMICS, TINGUEU ACCÉS A UNA OFERTA MÉS ÀMPLIA EN L'HABITATGE DE LLOGUER. L'AJUNTAMENT DESTINARÁ UNA PART DELS HABITATGES PÚBLICS DE LLOGUER ALS JOVES, INCENTIVARÀ EL LLOGUER ALS JOVES DE PISOS DE PROPIETAT PARTICULAR MITJANÇANT LA ;CREACIÓ D'OFICINES QUE INTERMEDIARAN ENTRE LLOGATERS I PROPIETARIS. VAL A DIR QUE ELS P1REUS DELS LLOGUERS ACTUALMENT ESTAN BAIXANT: A FINALS DE 1994 EL 18 �Ajuntament de Barcelona GABINEI: DE L'ALCUDIA PREU PER METRE QUADRAT D'UN PIS DE LLOGUER ERA UN 17% MÉS BAIX QUE EL 1992. ÉS AIXÍ EN BONA PAFT GRÀCIES A QUÉ S'HA INCENTIVAT L'INCREMENT DE , L'OFERTA I A QUÉ S'HAN FET ALGUNES OPERACIONS DEL QUE EN DIEM HABITATGE ASSEQUIBLE. EL QUE PASSA ÉS QUE LA LEGISLACIÓ NO ESTÁ EN LES NOSTRES MANS. ELS GRANS PLANS D'HABITATGE ESTAN EN MANS DE LA GENERALITAT. EL MÉS CERT ÉS QUE ELS PLANS QUE HAN FET FINS ARA NO HAN AFAVORIT GAIRE LA CIUTAT DE BARCELONA. AIXÒ LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS, PERÒ, AFAVOREIX L'HABITATGE DE LLOGUER, QUE ÉS LA FÓRMULA QUE HAURÍEU D'UTILITZAR EL JOVES MENTRE NO ESTABILITZEU LA VOSTRA SITOACIÓ. PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, ESTÁ CLAR QUE TROBAR UNA BONA FEINA NO ÉS FÁCIL. PERO EL PROBLEMA DE L'ATUR JUVENIL A BARCELONA NO ÉS TAN GREU COM HO ERA ABANS. TENINT EN COMPTE QUE LA VOSTRA ÉS UNA GENERACIÓ NOMBROSA, TOT I QUE CADA VEGADA EN SOU MENYS, HEU DE COMPETIR PER UN NOMBRE LIMITAT DE LLOCS DE TREBALL QUALIFICATS. PERO JO CONFIO QUE LA 19 �::111 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA DE LA CIUTAT I ELS CANVIS QUE S'ESTAN PRODUINT EN EL SISTEMA EDUCATIU CONTRIBUIRAN FACILITAR LA VOSTRA INSERCIÓ GRADUAL EN EL MERCAT LABORAL. AQUESTA INSERCIÓ JA S'ESTÀ VEIENT AFAVORIDA PER LES NOVES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ, QUE PRECISAMENT SERVEIXEN PER INICIAR DETERMINATS COL.LECTIUS DE JOVES EN EL MÓN LABORAL. AQUESTES MESURES COINCIDEIXEN AMB LA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA. UN BON SISTEMA D'INFORMACIÓ DE LES OPORTUNITATS QUE Hl HA PER ALS JOVES, 1 COM EL QUE POSEM AL VOSTRE SERVEI DES DE L'ÁJUNTAMENT, TAMBÉ ÉS IMPORTANT EN AQUEST SENTIT. CAL UTILITZAR AQUESTS SERVEIS. ÉS EVIDEt\IT QUE LA CONDICIÓ MÉS IMPORTANT ÉS UNA BONA1 FORMACIÓ, I ARA LES POSSIBILITATS QUE OBRE LA REFORMA EDUCATIVA I LA TRANSFORMACIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL HO AFAVOREIXEN. TAMBÉ CAL, PERÒ, TENIR EN COMPTE ALTERNATIVES. PER EXEMPLE, Hl HA UNA POSSIBILITAT QUE S'UTILITZA POC I QUE SOL DONAR BONS RESULTATS: EM REFEREIXO A L'AUTOOCUPACIÓ, A ESTABLIR-SE PEL 20 �It \uy; .Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VOSTRE COMPTE. LA CIUTAT AJUDA ELS QUI VOLEN MUNTAR PETITES EMPRESES. D'ALTRA BANDA, L'ATUR BAR ELONÍ BAIXA POC A POC, PERÒ BAIXA, JA QUE A FINALS DE L'ESTIU PASSAT EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 10%. Hl HA MOLTS INDICADORS D L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT -QUE US ESTALVIARÉ- QUE ENS DIUEN QUE L'ECONOMIA MILLORA. ÉL FET QUE L'ECONOMIA CREIXI VOL DIR QUE TAMBÉ BAIXA L'ATUR. AQUEST ÉS EL PROBLEMA MÉS GREU DE LA CRISI, I CAL SUPERARLO. BARCELONA, PER LA SEVA MILLOR POSICIÓ, HA TINGUT UNS ÍNDEXS D'ATUR! MÉS BAIXOS QUE A LA RESTA D'ESPANYA I MÉS PROPERS A LA MITJANA EUROPEA, PERÒ CAL APLICAR MÉS ESFORÇOS EN AQUEST SENTIT. AQUESTS CONCEPTES ECONÒMICS PODEN SEMBLARVOS UNA MICA COMPLICATS I POTSER UNA MICA LLUNYANS, PER() D'ELLS DEPENEN MOLTES COSES, TAMBÉ EL VOSTRE FUTUR COM A CIUTADANS I COM A PERSONES QUE HAN DE VIURE I TREBALLAR A LA CIUTAT. PEL QUE FA AL FET QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT MASSA CARA, US VULL DIR DIVERSES COSES. TOTA 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN CIUTAT ÉS CARA PERQUÈ OFEREIX MOLTS SERVEIS -QUE TENEN UN COST ELEVAT- A MOLTA GENT. PERÒ A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA, HEM FET UN ESFORÇ AFEGIT DE TRANSFORMACIÓ TAN ENORME QUE LA CIUTAT VAL ARA MOLT MÉS,. ÉS A DIR, VIURE-HI TÉ UN COST MÉS ALT. AIXÒ NO OBSTANT, US HAIG D DIR QUE NO SOM DE LES CIUTATS MÉS CARES D'EUROPA. I QUE OFERIM UN VENTALL DE POSSIBILITATS MOLT MÉS EXTENS. D'ALTRA BANDA, EL COST DE VIURE EN UN PAÍS O CIUTAT NO ESTÁ DIRECTAMENT RELACIONAT AMB LES POLÍTIQUES MUNICIPALS. Hl ADMINISTRACIONS INTERVENEN LES (L'EUROPEA, DIFERENTS L'ESTATAL, L'AUTONÒMICA) I TOTES TENEÑ MOLT A DIR. 6. MEDI AMBIENT: UNA ALTRA QÜESTIÓ DE LA QUE US VOLIA PARLAR ÉS LA QUALITAT DE VIDA. UN DELS FACTORS CLAU PE ACONSEGUIR AQUESTA QUALITAT CONSISTEIX EN ESTABLIR UN PUNT D'EQUILIBRI ENTRE LES NECESSITATS DE CREIXEMENT 1 TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL MANTENIMENT DEL SEU ENTORN. BARCELONA GAUDEIX, A MÉS D'UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LITORAL MARÍTIM MAGNÍF C, D'UNA COSTA DE MUNTANYA: EL PARC DE COLLSEROLA. BARCELONA TÉ CURA DELS SEUS PARCS I JARDINS. VIGILA LA CONTAMINACIÓ, INTENTA REDUIR ELS SOROLLS AL CARRER, CREA MÉS ESPAIS VERDS I PLATGES, MÉS TRANSPORT PÚBLIC, MÉS CARRIL BICI, MÉS I MILLOR UTILITZACIÓ DELS SERVEIS. ALHORA, TÉ CURA DE MANTENIR LA CIUTAT TRANSFORMADA I HA CREAT MECANISMES DE NETEJA CONSTANT DELS CARRERS. TOT AIXÒ ENS PERMET DIR QUE ESTEM MILLOR QUE NÓ ESTÀVEM I MILLOR QUE ALTRES CIUTATS, PERÒ CAL UNA IMPLICACIÓ MÉS GRAN DELS CIUTADANS. PRECISAMENT, LA COL.LABORACIÓ DELS CIUTADANS HA FET QUE LA CAMPANYA MUNICIPAL DE RECOLLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIESSIGUI UN ÈXIT I QUE ARA ES PUGUI DETERMINAR EN QUINS PUNTS DE LA CIUTAT S'HA DE POTENCIAR LA RECOLLIDA DE BROSSA NETA. DES DE L'AJUNTAMENT, PER EXEMPLE, S'ESTAN DISSENYANT PROGRAMES QUE AJUDIN A REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 A L'ATMOSFERA. AQUESTA ACTITUD PER ACONSEGUIR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE QUE INCLOU EL ,RESPECTE VERS EL MEDI 23 = �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AMBIENT HA FET QUE LA XARXA FÒRUM MED, UNA XARXA DE ONG'S MEDIAMBIENTALS D'ACCIÓ A 1:ÁREA MEDITERRNIÀ, PROPOSI BARCELONA COM A SEU DE LA SEVA ENTITAT. 7. NOVES TECNOLOGIES: TAN POSITIU ÉS TENIR RESPECTE PEL QUE JA TENIM, PER CONSERVAR-HO, COM ESTAR OBERT A LES NOVES TECNOLOGIES. ELS JOVES TAMBÉ HEU D'ESTAR PREPARATS PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I CONÈIXER ELS NOUS LLENGUATGES I CANALS PELS QUALS AQUESTA INFORMACIÓ VIATJARÀ 1 ESTARÁ CODIFICADA. BÉ, DE FET, TOTS ESTEU AL CORRENT DE TOT EL QUE S'ESTÀ AVANÇANT EN AQUEST CAMP. SOU ELS RESPONSABLES D'INTEGRAR BARCELONA EN LA NOVA SOCIETAT DE LA INirORMACIÓ QUE JA S'ESTÀ FORMANT. DE VOSALTRES DÉPÈN QUE LA UTILITZACIÓ DELS NOUS RECURSOS TECNOLÒGICS ESDEVINGUI MASSIVA, ÚTIL I RENTABLE SOCIALMENT PER A LA CIUTAT. L'AJUNTAMENT ESTÁ TREBALLANT PER A LA INFORMATITZACIÓ 1 MODERNITZACIÓ DE LA XARXA D'INFORMACIÓ JUVENIL DE LA,CIUTAT I PER COORDINAR 24 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL EQUIPAMENTS MUNICIPALS ALS DISTRICTES I ALS DIFERENTS CENTRES D'INFORMACIÓ PER A JOVES AMB ELS DE LA GENERALITAT I D'ALTRES ENTITATS. DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT TAMBÉ ES VOL CREAR UNA XARXA TELEMÀTICA QUE CONNECTI INSTITUTS, CASALS, BIBLIOTEQUES, ENTITATS I ESPAIS LÚDICS, QUE PERMETI ALS JOVES DESENVOLUPAR ACTIVITATS DE FORMACIÓ, D'OCI, DE RELACIÓ, EDUCATIVES O CREATIVES BASADES EN LES NOVES TECNOLOGIES. I EN TOTA LA CIUTAT Hl HA DIVERSOS PROJECTES EN MARXA COM ARA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SEGONA XARXA DE COMUNICACIONS DE CARÁCTER UNIVERSAL (QUE HAURÀ D'ARRIBAR A TOTS AQUELLS CIUTADANS QUE DESITGIN CONNECTAR AMB LA TELEVISIÓ PER CABLE I D'ALTRES SERVEIS); EL DISSENY D'UN CONTROL INFORMATITZAT DEL TRÀNSIT A LA CIUTAT, O L'AUGMENT DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS QUE S'OFEREIXEN AL CIUTADÀ PERMETENT QUE A TRAVÉS DE L'ORDINADOR S'ACCEDEIXI A CERTES INFORMACIONS O ES FACIN GESTIONS QUE ACTUALMENT ES FAN PER TELË FON. -7 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 9. FINAL: PER DUR A LA PRÁCTICA TQTS ELS PROJECTES DE FUTUR DELS QUALS US HE PÁRLAT ÉS INDISPENSABLE EL TREBALL EN EQUIP. SI ESTEM SEGURS DEL QUE VOLEM, HEM DE LLUITAR FINS ACONSEGUIR-HO VOSALTRES COM A CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA HAUREU D'ASSIOMIR MOLTS REPTES AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA. ll'INSTITUT JA HO ÉS I CAL QUE SAPIGUEU TREURE EL MÀXIM PROFIT DE TOT ALLÒ QUE POGUEU APRENDRE, DE ITOT ALLÒ QUE US APORTA A LA VOSTRA FORMACIÓ. DEIXEU-ME QUE US TORNI A DIR QUE SOU UN ACTIU IMPORTANTÍSSIM PER A BARCELONA. I NO PARLO D'UN ACTIU POTENCIAL, EN RESERVA, QUE ESTÁ MADURANT I DEL QUAL NO SE'N PODRÁ GAUDIR FINS D'AQUÍ UNS QUANTS ANYS. SOU UN ACTIU OPERATIU DES D'ARA MATEIX. SI ABANS DEIA QUE BARCELONA EDUCA, FA ESPORT, ÉS SOLIDARIA, PARTICIPA I FA CULTURA, HO ESTAVA DIENT TAMBÉ DE VOSALTRES, SOBRETOT DE LA JOVENTUT, QUI HEU DE MANTENIR I MILLÓRAR AQUESTA REALITAT, PERQUÈ SEREU VOSATRES QUI VIUREU I SEREU ADULTS EN LA BARCELONA QUE CONSRUIM DIA A DIA. 26 �Ajuntament de .13arcelona GABINET DE L'ALCALDIA MOLTES GRÀCIES. 27 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4384 Title A name given to the resource Xerrada Institut Besós Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Besós, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Joventut Cultura Educació Ocupació Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1477/19960226d_00716.pdf 231cf0e296a58c843de9a36f877af68a PDF Text Text Ajintament de Barcelona - GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Conferència de Pedro Solbes al dinar de Tribuna de Barcelona. 14-16 h. Hotel Ritz De cara a la participació de l'Alcalde en el dinar de Tribuna de Barcelona es fan avinents els aspectes següents: - L'Alcalde té previst incorporar-se a l'aperitiu cap a les l4 h. - Uns 30 minuts després d'iniciat el dinar, l'Alcalde fa la presentació de Pedro Solbes, Ministre d'Economia i Hisenda. La duració aproximada de la presentació ha de ser de 5 minuts. - Se suggereix a l'Alcalde de fer esment del caràcter enèrgic i la constància del Ministre en defensar les posicions que considera millors en un context polític dificil, així com la seva proximitat i entesa amb Narcís Serra, amb qui va col laborar estretament en el si del Govern. - S'adjunta proposta per a la intervenció de l'Alcalde. - La conferència de Solbes porta el títol de "La situación de la economía: balance y perspectiva". - Després de la inte rv enció de Solbes s'obre un breu col.loqui. - El president de Tribuna de Barcelona, Juan José López-Burniol, clou l'acte poc abans de les 16 h. SOLBES2.GBR �PROPUESTA PARA LA PRESENTACIÓN DEL MINISTRO DE ECONOMÍA. INDEPENDENCIA Y COMPROMISO. ESTAS DOS PALABRAS DEFINEN, EN SU APARENTE CONTRADICCIÓN, EL CARÁCTER, LA ACTITUD Y EL TRABAJO DE PEDRO SOLBES. EL COMPROMISO PERSONAL CON EL PAÍS, QUE ARRANCA CON SU INGRESO EN LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA EN 1968, HA SIDO Y ES UN COMPROMISO SOCIAL Y DE PROGRESO. LA INDEPENDENCIA HA PERMITIDO Y PERMITE A PEDRO SOLBES DEFENDER SUS POSICIONES CON LA ENERGÍA QUE LE CARACTERIZA. ESTAS POSICIONES SIEMPRE REALISTAS REFLEJAN EL RIGOR, LA PRUDENCIA Y LA PREOCUPACIÓN SOCIAL. LA EXPERIENCIA EUROPEA DE PEDRO SOLBES NO TIENE PARANGÓN EN ESPAÑA: DESDE LA RENEGOCIACIÓN DEL ACUERDO PREFERENCIAL CON LA COMUNIDAD ECONÓMICA EUROPEA, PASANDO POR LA PREPARACIÓN DEL TRATADO DE ADHESIÓN A LAS COMUNIDADES, HASTA SU LABOR AL FRENTE DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. NO ES EXTRAÑO, PUES, QUE FELIPE GONZÁLEZ ESCOGIERA A PEDRO SOLBES COMO MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA EN JULIO DE 1993. EN EL ÚLTIMO EJERCICIO CERRADO, HASTA AHORA, CON PEDRO SOLBES AL FRENTE DE LA CARTERA, LA �ECONOMÍA ESPAÑOLA HA CRECIDO A MUY BUEN RITMO, Y LO HA HECHO CON LOS INCREMENTOS DE PRECIOS MÁS BAJOS DE LOS ÚLTIMOS 27 AÑOS, POR DEBAJO DEL 4% ANUAL MEDIDO EN EL MES DE ENERO. PERO AÚN HAY UN DATO MÁS SIGNIFICATIVO E IMPORTANTE. EL OBJETIVO PRIORITARIO DEL NUEVO MINISTRO DE ECONOMÍA EN JULIO DE 1993 ERA LA CREACIÓN DE EMPLEO. PUES BIEN, NUESTRA ECONOMÍA CREA EMPLEO, TANTO PARA LOS QUE ACCEDEN POR PRIMERA VEZ AL MERCADO DE TRABAJO COMO PARA LOS DESEMPLEADOS QUE EN NÚMERO DE 180.000 HAN DEJADO DE SERLO A LO LARGO DE 1995. POR LO DEMÁS, Y AUNQUE MUCHO SE EMPEÑEN EN DECIR LO CONTRARIO, EL PESO RELATIVO DE LOS CONTRATOS FIJOS HA CRECIDO TAMBIÉN DE MANERA CONSIDERABLE. AHORA QUE ESTAMOS EN TIEMPO DE GRANDES OFERTAS Y PROMESAS MUCHAS DE ELLAS IRREALIZABLES, PEDRO SOLBES SIGUE DEFENDIENDO ESA ENERGÍA Y ESE RIGOR A LOS QUE HACÍA REFERENCIA LA PRIORIDAD DE LA LUCHA CONTRA EL DÉFICIT. ES DECIR, QUE HAY QUE SER CAUTELOSOS CON LAS MEDIDAS QUE REDUZCAN LOS INGRESOS. CAUTELOSOS Y RESPETUOSOS CON LOS PRINCIPIOS QUE, CON EL DE PROGRESIVIDAD, INFORMAN NUESTRO RÉGIMEN FISCAL. 2 soLBes.cI3R �r EN EL CONTEXTO PRE-ELECTORAL Y POLÍTICO EN QUE NOS ENCONTRAMOS, LAS PALABRAS DEL MINISTRO, SIEMPRE SENSATAS Y COMEDIDAS, PERO NUNCA EXENTAS DE RIGOR Y APASIONAMIENTO POR LA REALIDAD, NOS OFRECEN LA OPORTUNIDAD Y EL VALOR DE LA ECUANIMIDAD. 3 ��oL ( 2 ^ L'ALCALDE DE BARCELONA ( ^D r-R E T) U C cA a (^ i^ r,)l(/u2, ^^^^^ t iv Ft,-A ci D _ ( -9}1 tYltt , ,^, ^^--;; } ^^ La- ^^`` Ay? Jt^ \-^ ,^-r,..^.^ 3o 1-A (5g /^^^n U.^ ^t c c,c^ ,c ` cunk ^ fiu, N 1) 0 11111 CA: v i-hs-a) n-t cy} In..G+tier - Ics a c..0-k. u_tmA}ir eQuAili- akk)bi; t,,,tauAN (AL., I ^ t'e .1.44,1444r dl-( c.,im/lr ^ X^ ^ .a.t^t.3^ / ^^,, P39 1, 14-0 ^r,t^ = 11 ^^ ^^ ^ Ftt c‹,44^'-I pt",t } t.3 (^LcJ, ^^ C^^ . ^^ ^ t Yt'te — p^-"."1 G , , + L.s ,L,Q 44.4A- -U:7 p Tb R,i., út1i~ ^ ¡Ï bJ"--( vb.3wS k -i\d/JA., -É?x:JUA1-41 Ja Lit a, i wo II^..- 0t- ¡K,w• S w+ Cla 11' �L'ALCALDE DE BARCELONA fr5'sfrt (94 L tit-tuAA hu;5 kL bu a AMA' 14-44..& Awnt SbYJ Crbikah) e cA:( (Afi, 14414 uclui*/ kco4 t24.41t koJÁNSit })--1 -b) Pku.. kiv tÁxii 1-4-* otit )(A) ot.:( W-/ VeSfr (ht-Gudir • 9,10J ÁL cuit-c-,41)AL4.- ciA L- L 1.7 '' Ut, t 4,»S"' ■^"e14/ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4383 Title A name given to the resource Dinar-col.loqui organitzat per Tribuna Barcelona. Presentació Ministre Pedro Solbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Acció política Espanya Solbes Mira, Pedro, 1942- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1476/19960216d_00715.pdf 83c30b7e44cbc35d280cd70c340f3b18 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 16.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve" De cara l'acte de cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve", s'escau informar dels punts següents: - Desenvolupament del Fòrum: Cadascuna de les set dimensions de la cultura considerades en el Dossier de candidatura Barcelona 2001 ha estat objecte d'un debat monogràfic estructurat en dues grans parts: a) Sessió plenària: obrir i estimular el debat. Els ponents convidats obrien la sessió amb les seves intervencions. A continuació, s'obria el debat amb una taula rodona en la qual participaven personalitats rellevants del món cultural de la ciutat i membres del Senat Barcelona 2001. b) Sessió de treball: participació de la ciutat S'han creat uns grups de treball multidisciplinari integrats per creadors i intel.lectuals que, una vegada acabada la sessió plenària, es reunien en una taula de treball per debatre i aprofundir les idees i els posicionaments manifestats en la sessió plenària. Per cadascuna d'aquestes sessions plenàries hi havia un text previ de contingut a discutir per tal de canalitzar o estimular, una mica, el debat. - Parlaments previstos en la cloenda: En primer lloc pronunciarà unes paraules Ferran Mascarell i seguidament tancarà l'acte l'Alcalde Per a la intervenció de l'Alcalde, se suggereixen els puts següents: ALCALDIA ntrada Rc^stra 2 0 Ftíü N9 1:1-9JC-` fORUM1.MGA �C,Q-Be^w^vv^ ^ ©cuuti ,hk_ ua,d c c,_. c14 04. rn 9 uQ cre ^, C.C.Cb ik6 . q C Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -FELICITAR TOTS ELS PONENTS PER L'ALT CONTINGUT DE LES SESSIONS D'AQUEST FÒRUM. EL NIVELL DE PARTICIPANTS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. EL MÓN DE LA INTEL.LECTUALITAT S'HA SUMAT AL FÒRUM PLENAMENT. -LA GRAN PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC ENS HA REAFIRMAT LA IDEA QUE LA GENT, ELS CIUTADANS, TENEN GANES DE DISCUTIR SOBRE CULTURA. UN COP MÉS, AQUESTA CIUTAT HA DEMOSTRAT EL SEU ALT NIVELL DE PARTICIPACIÓ EN TOT ALLÒ QUE GENERA IL.LUSIÓ, DEBAT I QUE A LA FI COMPORTA UNA MILLORA EN LA QUALITAT DE VIDA. LA CIUTAT PARTICIPA PLENAMENT ALTRA COP D'UN PROJECTE COMÚ. -S'HA COMPLERT L'OBJECTIU FINAL D'AQUEST FÒRUM QUE ERA AMPLIAR DE MÉS CONTINGUT LA IDEA DE CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA DE BARCELONA. UN MODEL DE CAPITALITAT DE BARCELONA ENTÉS COM UN PROCÉS OBERT DESTINAT A DONAR VEU A TOTS AQUELLS QUE TENEN COSES A DIR SOBRE CULTURA. UN MODEL DE CAPITALITAT INCITADORA DE NOUS CONEIXEMENTS, DE NOVES REALITATS. UN MODEL DE CAPITALITAT INTEGRADOR DE TOTES LES CULTURES. UN MODEL QUE CONTRIBUEIX, DES DE LA IDENTITAT PRÒPIA, A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT FORUM 1.MGA �:111 I • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EUROPEA COMÚ QUE DEIXI ENRERA EL SEGLE DELS EXTREMS I INICII, AMB PASSA FERMA, EL SEGLE XXI. EL SEGLE DEL CIVISME, DE L'ENTESA, DE LA TOLERÀNCIA, DE LA PRÒXIMITAT: L'EUROPA, EN DEFINITIVA, DELS CIUTADANS. UNA CAPITALITAT QUE S'EXPRESSA EN DIMENSIÓ / EUROPEA. ATÈS QUE SERAN ELS ORGANISMES ) EUROPEUS QUI A PARTIR DEL 2000 DESIGNARAN LES CAPITALITATS EUROPEAS DE LA CULTURA, BARCELONA ENCARA TÉ MOLT HA DIR. EL MODEL DE CAPITALITAT QUE BARCELONA PROPOSA ÉS EL QUE A PARTIR DE L'ANY 2000 ES VOL QUE SIGUI LA CAPITAL EUROPEA. EUROPA VOL AQUEST MODEL I BARCELONA HA TREBALLAT, TREBALLA I SEGUIRÁ TREBALLANT PER ACONSEGUIR-HO. -COM JA HE DIT EN DIFERENTS OCASIONS, BARCELONA JA HA GUANYAT LA CANDIDATURA A LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA. TENIM EL PROJECTE CULTURAL PER A LA BARCELONA DEL 2000. I EL FAREM. LA CIUTAT EL FARÀ, PERQUÈ SURT DE LA CIUTAT. I TENIM, TAMBÉ, EL MODEL DE CAPITALITAT QUE VOL EUROPA. -DESPRÉS DEL JJOO VAIG DIR QUE DE LA BARCELONA DELS JOCS PASSAVEM A LA BARCELONA DE LA FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CULTURA. HEM COMPLERT L'OBJECTIU DE LES INFRASTRUCTURES, ARA ESTEM COMPLINT L'OBJECTIU DELS CONTINGUTS. UNS CONTINGUTS QUE ENS DEMOSTREN ALTRE COP QUE BARCELONA ÉS PIONERA \\ EN MOLTES DE LES COSES QUE ES PROPOSA. QUE BARCELONA ÉS EXEMPLE A EUROPA. -EL MODEL D'ACTUACIÓ DE BARCELONA QUE TANTS BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OLÍMPIC ES MÉS VÀLID QUE MAI QUAN PARLEM DE CAPITALITAT EUROPEA DE LA CULTURA, AQUEST MODEL ÉS EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇOS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULS PERÒ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. -AMB EL FÒRUM QUE S'HA CELEBRAT AQUESTS DIES, BARCELONA APOSTA AMB MÉS CONTUNDENCIA QUE MAI PER LA CULTURA DE LA CIVILITAT. LA CULTURA QUE ASSUMEIX LES SET DIMENSIONS QUE S'HAN TRACTAT AQUI (CULTURA SÓN VALORS, ÉS COMUNICACIÓ, ÉS CREATIVITAT, ÉS DIÀLEG, ÉS RECERCA, ÉS MEMÒRIA I ÉS PARTICIPACIÓ) I QUE CONTRIBUEIX A FER L'EUROPA QUE TOTS VOLEM I DE LA QUE PARLAVA ABANS. L'EUROPA DE LA QUE PARLA GIORGIO STRHELER (PICCOLO TEATRO DI MILANO) QUAN AFIRMA "LA BASE FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABIN FI DE L'ALCALDIA DE L'EUROPA DEL FUTUR O ÉS CULTURA O NO SERÁ. JO CREO EN UNA EUROPA UNIDA EN LA DIVERSITAT, OBERTA, SENSE FRONTERES" O L'EUROPA DE LA QUE PARLA JACQUES DELORS (EXPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA) QUANT DIU "ESPERO VEURE L'EUROPA DE LA CULTURA COM ES TRANSFORMA, AL SEGLE XXI, EN UNA CIUTADANIA ACTIVA, PLENAMENT COMPROMESA AMB L'ESCENIFICACIÓ DELS NOSTRES VALORS HUMANISTES; UNA CIUTADANIA FIDEL A ALLÒ QUE EUROPA HA PRODUÏT DE MILLO". -WIM WENDERS DIU "EUROPA NOMÉS SERÁ FORTA QUAN SIGUI CAPAÇ DE PROJECTAR UNA IMATGE POTENT D'ELLA MATEIXA BASADA EN LES MILLORS IDEES I LA SEVA IMAGINACIÓ MÉS AUDAÇ. NECESSITARÀ UN PUNT D'ENFOCAMENT, UNA CIUTAT CERVELL QUE TINGUI L'ENERGIA, LA CREATIVITAT I LA FORÇA PER REALITZAR AQUESTA COMESA DECISIVA". ESTIC SEGUR QUE BARCELONA ÉS AQUESTA CIUTAT. I QUE SEREM CAPAÇOS ENTRE TOTS D'ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU. GRÀCIES A TOTS PER A CONTRIBUIR AMB LES VOSTRES REFLEXIONS A ENRIQUIR AQUEST DEBAT. -EN AQUESTS MOMENTS LES IDEES SÓN MÉS IMPORTANTS QUE ELS DINERS I LA CREATIVITAT POT FER MOLT MÉS QUE ELS PRESSUPOSTOS. LES IDEES Hl FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SÓN. HO HEM VIST. Hl SÓN EN LES MENTS I EN LES OBRES DELS CREADORS D'AQUESTA CIUTAT QUE HA SABUT QUE, TOT SOVINT, HA DE CAMINAR SOLA. MOLTES GRÀCIES. FORUM 1 .MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4382 Title A name given to the resource Cloenda del Fòrum La cultura del món que ve Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1475/19960214d_00714.pdf 5d6a60f49fcced92bd8f263091d36aed PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN EL MARC DEL CONSELL GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE TERRASSA (14/02/96) 1.- INTRODUCCIÓ NO FA MASSA, EN EL DECURS DE LA CONFERÈNCIA BALANÇ 95, VAIG AFIRMAR QUE BARCELONA ES VOL SITUAR, AMB D'ALTRES CIUTATS, AL FRONT DE LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA PRÒXIMA, SUBSIDIÀRIA I NO ARROGANT. DEIA QUE, FINS I TOT, BARCELONA S'HI JUGA LA VIDA, S'HI JUGA EL SEU PROJECTE. PERQUÈ LA CIUTAT HA DE GARANTIR QUE LA SEVA INDÚSTRIA VA ENDAVANT I QUE ES RECONVERTEIX AMB EL RITME ADEQUAT, HA DE GARANTIR LA QUALITAT DELS SEUS SERVEIS, L'ATRACCIÓ DE LA SEVA CULTURA, LA MILLORA DEL SEU SISTEMA HOTELER I D'ACOLLIDA, LA BELLESA DE LES SEVES PLATGES I TURONS. EN FI, TOTES LES SEVES VIRTUTS. BARCELONA HA ESTAT CAPAÇ DE TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT, UNA ESTRATÈGIA DE FUTUR FETA A PARTIR DEL CONSENS DELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA CIUTAT. BARCELONA HA ESTAT MODEL PER A D'ALTRES CIUTATS QUE, COM TERRASSA, VOLEN MILLORAR EL SEU NIVELL DE QUALITAT. HO DIC AMB ALCALDIA Rw:gf*tra ^ ,ntrada f 26 Eñ 4946 1 N4 -el% .........( �SATISFACCIÓ I SENSE PATERNALISME, VALORANT QUE UN DELS VOSTRES OBJECTIUS SIGUI MANTENIR LA PERSONALITAT DE TERRASSA DINS DEL SISTEMA METROPOLITÀ. 2.- EL MODEL BARCELONA DES DE 1985, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VE IMPULSANT ACCIONS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT. - CALIA QUE, L'AJUNTAMENT ACTUÉS COM UN AGENT ECONÒMIC MÉS AMB UNA SÈRIE D'INICIATIVES, COM ARA LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'AUTOOCUPACIÓ, LES OPERACIONS INTEGRALS EN ZONES AMB TENDÈNCIA A LA MARGINACIÓ, O LA CREACIÓ D'INFRASTRUCTURES DE SUPORT A LES INICIATIVES EMPRESARIALS. - EN SEGON LLOC, ES VAN CREAR EMPRESES DE CAPITAL MUNICIPAL QUE TENIEN L'OBJECTIU D'ACTUAR COM A CATALITZADORS DE LES INVERSIONS PRIVADES A EMPRESES O PROJECTES NECESSARIS I BENEFICIOSOS PER A LA CIUTAT L'EXEMPLE FOU INICIATIVES, S.A. QUE TOT JUST HA CELEBRAT EL 10E ANIVERSARI, ARA JA COM CATALANA D'INICIATIVES. - AL MATEIX TEMPS, ES VA IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES TER RASSA.GQR �D'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT, QUE PREVEIEN LA INTEGRACIÓ EN LES GRANS XARXES DE TRANSPORT LA POTENCIACIÓ DE L'AEROPORT, ENTRE D'ALTRES. - EN AQUEST CONTEXT, L'AJUNTAMENT VA SER LA INSTITUCIÓ IMPULSORA I PROMOTORA DEL PLA ESTRATÈGIC, I VA ACTUAR AMB LA VOLUNTAT DE QUE FOSSIN ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT ELS PROTAGONISTES, NO NOMÉS DE L'ELABORACIÓ, SINÓ TAMBÉ DE LA SEVA APLICACIÓ. - QUATRE ANYS DESPRÉS DE L'INICI DEL PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA, ES POSÁ DE MANIFEST L'EXISTÈNCIA D'UN CERT MODEL DE FER LES COSES: EL MODEL BARCELONA, QUE ES CARACTERITZA PER: - LA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I INNOVACIÓ, DE COOPERACIÓ PÚBLICA I PRIVADA, - L'EQUILIBRI ENTRE LA PRESA DE DECISIONS CENTRALITZADA I LA DESCENTRALITZACIÓ, - LA RECERCA DEL CONSENS SOCIAL COM A LA PLURALITAT RECONEIXEMENT DE D'INTERESSOS EN JOC, - O LES ACTUACIONS QUE PREVEUEN TANT EL LLARG TERMINI DE MANERA INTEGRADA COM EL CURT TERMINI 1 LES NECESSITATS IMMEDIATES. 3.- L'APOSTA ARA ÉS LA QUALITAT TERRASSA.GBR �3.1.- JAPÓ I ELS ESTATS UNITS. UN TERRENY EN QUÉ ALTRES PASOS MÉS AVANÇATS SON UN EXEMPLE A SEGUIR: AL JAPÓ CREUEN ALTAMENT IMPROBABLE QUE UNA EMPRESA PUGUI FER UN TREBALL D'ALTA QUALITAT EN MIG D'UNA , CULTURA DE QUALITAT DEFICIENT. DONCS BÉ, A PARTIR D'AQUÍ, CONSIDEREN QUE PARTICIPAR EN L'APRENENTATGE SOCIAL A TRAVÉS DE XARXES DE QUALITAT ÉS LA QUARTA REVOLUCIÓ EN LES IDEES SOBRE LA GESTIÓ (DESPRÉS DE LES REVOLUCIONS QUE VAN SUPOSAR L'ATENCIÓ ALS CLIENTS, LA MILLORA CONTINUA I LA PARTICIPACIÓ TOTAL DEL PERSONAL). EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS, BILL CLINTON, VA GUANYAR BONA PART DEL SEU PRESTIGI COM A GOVERNADOR D'ARKANSAS EN IMPULSAR UN PLA DE QUALITAT A NIVELL D'ESTAT I EN HAVER DONAT SUPORT A INICIATIVES DE QUALITAT DE LES COMUNITATS LOCALS. 3.2.- AJUNTAMENT DE BARCELONA. PEL QUE FA A NOSALTRES, PARTIM DE LA PREMISA QUE L'ACTIVITAT MUNICIPAL ADQUIREIX SENTIT EN FUNCIÓ DE LES EXPECTATIVES, DEMANDES I NECESSITATS DELS CIUTADANS. EN EL PRESENT MANDAT, LA MILLORA GENERAL DE LA QUALITAT DE LA CIUTAT EN EL SEU CONJUNT I, EN �PARTICULAR, LA MILLORA CONTÍNUA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TREBALL QUOTIDIÀ DE L'AJUNTAMENT. ELS RESULTATS ASSOLITS FINS ARA EN AQUESTA LÍNIA SÓN POSITIUS I ESTIMULANTS, COM TAMBÉ SÓN DEMOSTRATIUS DEL COMPROMÍS DELS TREBALLADORS MUNICIPALS AMB LA CIUTAT QUE SERVEIXEN. ACONSEGUIR LA MILLORA CONTINUA DE LA QUALITAT REQUEREIX UN DOBLE ESFORÇ: D'UNA BANDA, EL DELS INTEGRANTS DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. DE L'ALTRA, L'ESFORÇ DELS MATEIXOS CIUTADANS, ALS QUALS HEM DE CONVERTIR EN COLLABORADORS DE LA NOSTRA GESTIÓ, QUE ÉS LA SEVA, MITJANÇANT L'ESTÍMUL DE LA PRÁCTICA DEL CIVISME 1 DEL SEGUIMENT DE LES INDICACIONS MUNICIPALS PER A UN MILLOR APROFITAMENT DE CADA SERVEI. EL PLA DE QUALITAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'INSTRUMENT QUE ENS HA DE SERVIR DE GUIA I REFERENT METODOLÒGIC PER POSAR EN PRÁCTICA LA POLÍTICA DE MILLORA DE LA QUALITAT. NO OBSTANT, AMB INDEPENDENCIA DELS SEUS TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I DE LES ACCIONS CONCRETES QUE, SERVEI A SERVEI, ES PUGUIN DETERMINAR, HEM CREGUT NECESSARI QUE EL CONJUNT DE L'AJUNTAMENT COMENCI PER POSAR EN PRÁCTICA DETERMINATS PRINCIPIS 5 �GENERALS QUE SÓN PART SUBSTANCIAL DE LA QUALITAT DEL SERVEI. ELS RESPONSABLES DE CADA SERVEI HAN ESTAT CRIDATS A FIXAR ELS SEUS PROPIS ESTÀNDARDS DE QUALITAT, UNS ESTÀNDARDS QUE SERAN DONATS A CONÈIXER ALS CIUTADANS EN FORMA DE COMPROMISOS DINS D'UNA CARTA DE SERVEI. PERIÒDICAMENT ES CONTROLARÀ EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA I SE'N PUBLICARAN ELS RESULTATS. 3.2.- PLA ESTRATÉGIC BARCELONA 2000. EN L'ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, L'ASSOCIACIÓ HA PORTAT A'TERME DURANT EL 1995 UN PROGRAMA DE QUALITAT. S'HA ACONSEGUIT, ENTRE D'ALTRES COSES, QUE UN CONJUNT AMPLI VARIAT DE PERSONES S'HAGI IMPLICAT A FONS EN LES ACTIVITATS DE QUALITAT MITJANÇANT SESSIONS DE FORMACIÓ I PROMOCIÓ. S'HA INICIAT L'ELABORACIÓ D'INDICADORS DE QUALITAT, I TAMBÉ HA ESTAT NOTABLE LA , IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PLA I SECTORS DIVERSOS A LA XARXA PER LA QUALITAT, AMB ELS GRUPS SECTORIALS DE PROMOCIÓ DE LA QUALITAT (TRANSPORTS, UNIVERSITAT I HOTELERS). S'HA AVANÇAT, IGUALMENT, EN LA SENSIBILITZACIÓ CAP A LA VALORACIÓ CIUTADANA DE LA QUALITAT. LA IDEA I LA VOLUNTAT DE QUALITAT ESTAN PRESENTS AL LLARG DEL II PLA ESTRATÈGIC DE 6 �BARCELONA. UN NOU PLA QUE PRETÉN ACCENTUAR LA INTEGRACIÓ DE L'ÀREA DE BARCELONA EN L'ECONOMIA INTERNACIONAL PER TAL DE GARANTIRNE EL CREIXEMENT EN TERMES DE PROGRÉS ECONÒMIC, SOCIAL I DE QUALITAT DE VIDA. 4.- LES CIUTATS EN LA I NOVA ETAPA DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA PRECISAMENT, AQUEST MODEL DE TRANSFORMACIÓ URBANA HA FET QUE BARCELONA HAGI ESDEVINGUT UNA REFERÈNCIA A EUROPA. COM JA HE DIT ABANS, VULL PARLAR-VOS D'EUROPA, DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA I DEL PAPER DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. L'EUROPA NASCUDA DEL TRACTAT DE MAASTRICHT És L'EUROPA ENTESA COM À PROJECTE COMPARTIT PELS ESTATS MEMBRES, PERÒ ÉS TAMBÉ L'EUROPA DE LES CIUTATS EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. 120 GRANS CIUTATS EUROPEES CONCENTREN MÉS DE LA MEITAT DE LA. POBLACIÓ DEL CONTINENT. EUROPA ÉS EL CONTINENT DE LES CIUTATS. PERÒ CAL AFEGIR QUE LA IMMENSA MAJORIA D'AQUESTES CIUTATS SÓN CIUTATS MITJANES I QUE SÓN LES QUE DONEN AUTÈNTICAMENT VIDA A EUROPA . PER DAMUNT DE LES SEVES CAPACITATS, PER DAMUNT �DELS SEUS RECURSOS, TREBALLANT JUNTES I AL COSTAT DE LES GRANS CIUTATS, ESTAN ESDEVENINT EL VERITABLE CIMENT DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. EUROPA ÉS UN CONTINENT DENS I NO TÉ, A DIFERENCIA D'ALTRES CONTINENTS, GRANS EXTENSIONS DESPOBLADES. AIXÒ ACCENTUA EL CARÁCTER EMINENTMENT URBÀ DE LA REALITAT EUROPEA. LES CIUTATS SÓN L'AUTÈNTIC MOTOR D'EUROPA JA QUE SÓN LES CONCENTRACIONS URBANES LES QUE IMPULSEN I PILOTEN L'AVENÇ DE LES SEVES REGIONS I EL CONJUNT DE LA UNIÓ. D'ALTRA BANDA, UNA GRAN PART DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I DE LES INTERVENCIONS FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA AFECTEN LES ÀREES URBANES. ELS NUCLIS URBANS NO SÓN NOMÉS ELS PRINCIPALS PUNTS DE CONCENTRACIÓ HUMANA S1NÓ TAMBÉ ELS PRINCIPALS CENTRES DE DIFUSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ . ÉS EN AQUEST ÀMBIT QUE LES CIUTATS MITJANES TENEN UN DINAMISME QUE SUPERA SOVINT AL DE LES GRAN CIUTATS . NO HO TENEN TOT FET I LES SEVES PRÒPIES NECESSITATS DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT AIXÍ , COM LA VOLUNTAT D'INTEGRACIÓ EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS, LES IMPULSEN A CERCAR MECANISMES DE COOPERACIÓ I D'INTERCANVI. 8 TERRASSA.GE3R �EL MOMENT ACTUAL EN QUÉ ES TROBA EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, SENS DUBTE, S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTITUENT EN DIVERSOS CAMPS ENGUANY, ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA INICIARAN EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT A TORÍ, EL PROPER 28 DE MARÇ . LES CIUTATS I AUTORITATS LOCALS I REGIONALS EUROPEES NO VOLEM DEIXAR D'APROFITAR AQUEST MOMENT PER RECLAMAR UN MAJOR PES EN EL PROCÉS DE DECISIÓ EUROPEU. REGIONS I MUNICIPIS ENS HEM POSAT D'ACORD PER DEFENSAR JUNTS LA SUBSIDIARIETAT DAVANT ELS ESTATS I LA UNIÓ EUROPEA. COM HE DIT ABANS, ESTEM EN UN MOMENT CONSTITUENT I HEM D'APROFITAR-LO. 4.1- LA PROXIMITAT COM A FACTOR D'ÈXIT. AL SI DEL COMITÉ DE LES REGIONS DEFENSEM, DE CARA A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, UNA DE LES QÜESTIONS FONAMENTALS PER ALS PODERS LOCALS 1 REGIONALS COM ÉS EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT AQUEST PRINCIPI, ENTÈS COM UN CRITERI POLÍTIC BASAT EN EL PRINCIPI DE PROXIMITAT I COMPLEMENTAT AMB ELS D'EFICÀCIA, JUSTICIA 1 RESPONSABILITAT, CONTRIBUEIX A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓ EUROPEA, GARANTINT QUE LES DECISIONS ES PRENGUIN AL NIVELL MÉS PRÓXIM POSSIBLE AL 9 �CIUTADÀ 1 QUE, A LA VEGADA, ASSEGURI LA TRANSPARENCIA I L'EFICÁCIA EN L'ACCIÓ DELS PODERS PÚBLICS LA PROXIMITAT ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I ELS CIUTADANS PERMET ,UNA MÉS RÁPIDA IDENTIFICACIÓ DELS PROBLEMES DIARIS DE LA CIUTAT 1 DE LES PREOCUPACIONS QUOTIDIANES DELS CIUTADANS . ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NEIX ÚNICAMENT DEL CONTACTE QUOTIDIÀ. AQUESTA PROXIMITAT INdREMENTA LA NOSTRA EFICIENCIA A L'HORA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES . AQUESTA ÉS LA NOSTRA LEGITIMITAT. LA CIUTAT ÉS EL LLOC MÉS ADEQUAT PER A LA DEMOCRÀCIA. LA SOCIETAT CIVIL ES TROBA MÉS FÁCILMENT REFLEXADA EN LES CIUTATS I REGIONS QUE EN LES NACIONS I LA UNIÓ EUROPEA . DIT D'UNA ALTRA MANERA, L'AUTONOMIA DL CIUTADÀ, LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA PRIVACITAT I SEGURETAT EXIGEIXEN QUE SIGUIN VETLLATS PELS PODERS LOCALS I REGIONALS, EXIGEIXEN UNA IDENTITAT CULTURAL I UN ENTORN CONTROLABLE. EN L'ÀMBIT DE LA POLÍTICA COMUNITÀRIA LES AUTORITATS LOCALS TENIM LA RESPONSABILITAT DE DEFENSAR 1 LLUITAR PER FER QUE EL SISTEMA COMUNITARI TENDEIXI A RESPECTAR EL FET QUE LES DECISIONS QUE ES RELACIONEN AMB ELS 10 �CIUTADANS SIGUIN PRESES PER REPRESENTANTS MÉS PROPERS. ALS SEUS LA UNIÓ EUROPEA PROGRESSARÀ I ES CONSOLIDARÁ SI ELS CIUTADANS SE SENTEN PARTÍCEPS DEL PROJECTE EUROPEU . ÉS PER TOT AIXÒ QUE EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMIJAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. TINO L'ESPERANÇA QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT S'ORIENTARÀ pN AQUESTA LÍNIA. 4.2- BARCELONA CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA. A BANDA DE LA IMPLICACIÓ EUROPEA DE BARCELONA, NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LA SEVA DIMENSIÓ NATURAL, LA MEDITERRÀNIA. BARCELONA VOL CONSOLOAR EL SEU PES A LA MEDITERRÀNIA I ESDEVENII EL CENTRE D'UN EIX MEDITERRANI EUROPEU QUE EQUILIBRI EL FORT PES DELS PASOS DEL NORD DE L'UNIÓ EUROPEA. BARCELONA TÉ LA VOLUÑTAT DE LIDERAR LA CONSOLIDACIÓ DE L'EUROPA MEDITERRÀNIA I PER AIXÒ HA DE COMPTAR AMB LA NECESSÀRIA IMPLICACIÓ DE LA XARXA DE CIUTATS GRANS I MITJANES QUE L'ENVOLTEN . ÉS EVIDENT QUE SI DES DE BARCELONA VOLEM DESENVOLUPAR EL POL �MEDITERRANI DE LA UNIÓ EUROPEA HEM DE COMPTAR AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ÀREA METROPOLITANA I DE LES ALTRES CIUTATS QUE FORMEN EL DENS SISTEMA DE CIUTATS MITJANES QUE ÉS CATALUNYA. UN TERRITORI FORMAT PER CIUTATS GRANS COM TERRASSA, CERDANYOLA DEL VALLÈS, MANRESA, RUBÍ, SABADELL, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA; CIUTATS MITJANES COM VIO, ESPLUGUES, FIGUERES, LA SEU D'URGELL, BERGA, BANYOLES QUE JUGUEN UN PAPER CENTRAL I DINAMITZADOR DEL CONJUNT DEL PAÍS I AMB UN CONJUNT DE CIUTATS MÉS PETITES COM MONTBLANC, PUIGCERDÀ, TREMP O CERVERA. L'EXPERIÈNCIA DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES AL NOSTRE PAÍS 1 LA SEVA NECESSÁRIA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS ECONÓMIQUES INTERNACIONALS, COM HO ESTÁ FENT TERRASSA, HAN DE SER LES CONTRIUCIONS NECESSÀRIES REALITAT AQUESTA PER FER EUROPA MEDITERRÀNIA. NO ES POT DEIXAR DE BANDA, DONCS, UNA REALITAT MUNICIPAL COM LA NOSTRA. AVUI, DESPRÉS D'UNA DÉCADA DE CONSOLIDACIÓ DE L'AUTONOMIA HEM DE CONTINUAR LLUITANT PERQUÈ EL PROCÉS ZSCENTRALITZADOR DE L'ESTAT ATORGUI MÉ$ PODER A LES CORPORACIONS LOCALS. 12 �BARCELONA ESTÁ TREBALLANT PER GARANTIR UN GRAU MÉS ALT DE COMPETÈNCIES I DE RECURSOS A LES CIUTATS GRANS I MITJANES. LA NOVA CULTURA DEL PACTE I DEL CONSENS QUE HE DESCRIT AL PRINCIPI DÉ LA MEVA EXPOSICIÓ I QUE ENS ÉS COMUNA, A TERRASSA I A BARCELONA, ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PER DONAR UNA RESPOSTA SOCIAL A !LES EXIGÈNCIES DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL. LA PARTICIPACIÓ ÉS UN CAPITAL QUE REFORÇA LA CAPACITAT D'ASSUMIR ELS REPTES DE FUTUR: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE PAÍS, LA CONSTRUCCIÓ D'UNA EUROPA PRÓXIMA I D'UNA EUROPA MEDITERRÀNIA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4381 Title A name given to the resource Consell General del Pla Estratègic de Terrassa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Terrassa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1474/19960212d_00713.pdf e9e95fc8c47b0589390757bec7fd6ec4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 12.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona De cara a Pacte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona s'escau informar deis punts següents: - La conferència marc de l'acte será pronunciada per José Luís Borau, president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Sota el títol, "Barcelona y sus misterios", Borau parlará de la relacion entre Barcelona i el cinema i deis punts culmin.ants d'aquesta relació. S'adjunta un currículum de José Luís Borau - Han estat convidats a Pacte, a part dels premiats i del jurat, diverses personalitats del món del cinema. De cara a la intervenció de l'Alcalde en la cloenda de lacte, se suggereix de tenir presents els punts següents: -EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR TOTS ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA DE L'EDICIÓ D'ENGUANY I TAMBÉ ALS MEMBRES DELS JURATS QUE HAN FET UNA BONA ELECCIÓ I AGRAIR LA PRESENCIA EN AQUEST ACTE A JOSÉ LUÍS BORAU. UNA VEGADA MÉS, BARCELONA A DEMOSTRAT SER UNA CIUTAT DINÁMICA, CREATIVA, SOLIDARIA, QUE PERMET PREM1S95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESENVOLUPAR EL MILLOR DELS SEUS CIUTADANS. QUE POSA LES EINES AL SEU ABAST. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA; HA TINGUT SEMPRE UNA PRESÈNCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCÈNCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA SENS DUBTE, HAN ESDEVINGUT UN INSTRUMENT DE PROMOCIÓ I D'IMPULS D'AQUESTA CREATIVITAT. -BARCELONA, COM ENS HA EXPLICAT JOSÉ LUÍS BORAU, HA MANTINGUT DES DE PRINCIPIS DE SEGLE UNES INTENSES RELACIONS AMB EL CINEMA. AQUEST ANY ES COMPLEIX EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL CINEMATÒGRAF, UN DELS GRANS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE I LA CULTURA DEL SEGLE XX NO POT ENTENDRE'S SENSE TENIR EN COMPTE EL QUE VA SUPOSAR L'INVENT D'AQUEST ENGINY. -PER AIXÓ AVUI PODEM PARLAR DE BARCELONA I EL CINEMA I HO PODEM FER AMB ESPERANÇA. DES DE FA UNS ANYS, SOBRETOT DES DE LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VAN POSAR LA CIUTAT EN EL PRGMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MAPA DEL MÓN, LA RELACIÓ DE BARCELONA AMB EL CINEMA COMENÇA A PASSAR PER UN DELS SEUS MILLORS MOMENTS. EN ELS DARRERS TRES ANYS HA TINGUT LLOC UNA GRAN RENOVACIÓ DE LES SALES DE CINEMA. AVUI COMPTEM AMB GAIRABÉ 100 SALES DE CINEMA. NOMÉS EN AQUESTS ÚLTIMS ANYS HEM OBERT 30 NOVES SALES I S'HAN CONVERTIT ANTIGUES SALES AMB MULTICINES. TOT AIXÒ HA PERMÈS UNA MAJOR DIVERSIFICACIÓ I UN AUGMENT DEL CONSUM. EN AQUESTS MOMENT, LA CIUTAT TÉ UNS 9.000.000 MILIONS D'ESPECTADORS L'ANY. EL CINEMA S'HA REVIFAT I MOLT, NO NOMÉS SI ENS REFERIM A PÚBLIC. TAMBÉ SI PARLEM DE PRODUCCIONS PRÒPIES - NOVES GENERACIONS DE DIRECTORS 1 ACTORS, PRODUCCIONS DE TOT L'ESTAT QUE TRIOMFEN ARREU. -BARCELONA JA ÉS RECONEGUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SER MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÈS I, SOVINT, AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERÈNCIA A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, LA SETMANA PASSADA HE ESTAT A NOVA YORK I PREMIS45.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE POGUT COPSAR, UNA' VEGADA MÉS, AQUEST INTERÈS PER TOT ALLÒ QUE ES FA A LA CIUTAT. - EN ELS ÚLTIMS ANYS BARCELONA HA ESTAT TAMBÉ REDESCOBERTA PELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE TOT EL MÓN. ELS CARRERS, LES PLACES, LA GENT, LA PERSONALITAT DE LA CIUTAT HA ESTAT ENSENYADA I M'AGRADA PENSAR, ADMIRADA, PER MOLTS CIUTADANS D'ARREU DEL MÓN. -AQUEST FET JUNT AMB ELS GRANS CANVIS QUE HA SOFERT LA CIUTAT EN ELS ÚLTIMS ANYS EN QUANT A SERVEIS, EN QUANT A MODERNITZACIÓ DE LA SEVA CAPACITAT GESTORA, HA FET QUE SIGUI UN BON MOMENT PER A POSAR EN MARXA EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ. UN PROJECTE QUE COMENÇA COM MOLTS D'ALTRES, PER CELEBRAR EL CENTENARI DEL CINEMA, PERÒ QUE DESTACA PER LA SEVA CONTINUITAT EN EL TEMPS. - EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ RESPON A LA NECESSITAT QUE TÉ BARCELONA, COM TOTES LES CIUTATS MODERNES, DE TRENCAR ELS SEUS LÍMITS. AVUI RESULTA INEVITABLE ABORDAR LA CONSTRUCCIÓ DE BARCELONA BASANT-SE EN L'ÀMBIT AUDIOVISUAL (CINEMA, TELEVISIÓ, VÍDEO-CREACIÓ I IMATGES PER PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SINTESI), QUE PROPOSA AMPLIAR L'ESPAI URBÀ I EXPLORAR NOVES FORMES, DE COMPRENSIÓ DE LA CIUTAT, LES CIUTATS NECESSITEN LESTIMUL DELS OBJECTIUS DE LES CÀMERES PER COMUNICAR-SE I DONAR-SE A CONÈIXER AL MÓN. LES SEVES IMATGES FRAGMENTADES O EN CONTINUÏTAT, FORMEN PART DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I ENS DEIXEN ELEMENTS QUE TESTIMONIEN EL PASSAT, QUE ABORDEN EL PRESENT I QUE ENS PROPOSEN VISIONS QUE CONFORMARAN EL FUTUR. EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ ÉS UNA IMMILLORABLE OCASIÓ PER INICIAR UNA NOVA FORMA DE DIÀLEG AMB LA CIUTAT, ENCAMINAT A NORMALITZAR LA RELACIÓ ÈNTRE CREADOR I CIUTAT, POTENCIANT LA SEVA ACCESSIBILITAT I DONANT SUPORT A TOTES AQUELLES INICIATIVES QUE AJUDIN A PROMOCIONAR I A PERPETUAR ELS SEUS INSTANTS. AMB AQUEST OBJECTE, SERÁ NECESSARI POSAR AL SERVEI DEL SECTOR AUDIOVISUAL TOT ALLÒ QUE LA CIUTAT POT OFERIR. I EL QUE MILLOR EXPLICA QUÉ ÉS LA CIUTAT SÓN ELS SEUS ESCENARIS. ELS SEUS ESPAIS. -BARCELONA PLATÓ ENS PORTARÁ CAP A UN CANVI D'ACTITUD, ÉS NECESSARI PER A QUALSEVOL CULTURA DE FINALS DEL SEGLE XX, PER A QUALSEVOL CIUTAT PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUE PRETÉN SER CAPITAL DE LA CULTURA DEL SEGLE QUE VE, QUE EL CINEMA TORNI A LA CIUTAT I APUNTI CAP A ALTRES CREADORS, ALTRES LLENGUATGES I UNA MANERA DE FER PRÒPIA. ÉS NECESSARI DONAR SUPORT OBERTAMENT A UN DELS LLENGUATGES MÉS POTENTS DELS NOSTRES TEMPS. AMB BARCELONA PLATÓ, VOLEM PORTAR CREADORS INTERNACIONALS 1 ESTATALS A LA CIUTAT, DONAR FACILITATS DE RODATGE I DIFONDRE LA POTENCIALITAT D'UNA INDÚSTRIA QUE ESTÀ TORNANT A AGAFAR IMPULS. AQUESTA INICIATIVA PERMET DOTAR D'INFRASTRUCTURES ALS NOSTRES CREADORS I DE FACILITAR-LOS EL SEU ACCÉS A UNS MITJANS QUE, DE PER SI, TENEN UN COST MOLT ELEVAT. -I TOT AIXÒ HO FEM EN UN MOMENT QUÈ ESTEM DONANT, PER EXEMPLE, UN PREMI CIUTAT DE BARCELONA A LA FAROLA, O A TOTS AQUELLS QUE TREBALLEN PER LA SOLIDÀRITAT AMB SARAJEVO. QUE VULL DIR AMB AIXÒ, QUE BARCELONA TREBALLA PER ESTAR AL MÓN, PER SER UNA CIUTAT INTERNACIONAL, PER CONTRIBUIR A ENFORTIR LA CULTURA DEL PRÒXIM MILENI, PERÒ NO HO FA DE QUALSEVOL MANERA, NI A QUALSEVOL PREU. SINO TREBALLANT ELS VALORS ESSENCIALS D'UNA SOCIETAT COM SÓN EL CIVISME, LA URBANITAT I LA SOLIDARITAT. PREMiS95.MGA �BARCELONA, 12-2-96 ( 7L,f¿o c 2 (/ riLeMiz-t ck' AA hki REGIDORS QUE S'HAN EXCUSAT A LA ASSISTÈNCIA /DEL PLENARI EXTRAORDINARI "PREMIS CIUTAT DE BARCELONA'' - MIQUEL ROCA JUNYENT 0,71A-ji - JAUME CIURANA LLEVADOT - ALBERT BATLLE BASTARDAS - AGUSTI SOLER REGÀS e uk-k (ivt, a ati---&L,t-,6 \CQ‘-)C7, AMAJ, wimoLIP: 1„Din2_ A/--) 0-1 e o --14.74,4„Jki„e e 1,211-) /An rt-U. j ('AA) lit (A.,410 GAT-cly) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4380 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Competitivitat Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1473/19960208d_00712.pdf b407eff710c573168a4e4d9c1d81475d PDF Text Text , • ",'"190,1111.4.-',...,4,,I,'1411,:i'ilY,~:Z.SCtilkP'iZ>,',',5:5,.." Paraules de l'Alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York. MOMA, Nova York, 8.2.96 BENVOLGUTS SENYORS, LA CIUTAT DE BARCELONA TÉ L'HONOR D'OFERIR A TOTS VOSTÈS, DIGNES REPRESENTANTS DEL MON CULTURAL DE LA CIUTAT DI NOVA YORK, AQUESTA RECEPCIÓ AL MoMA, UN DEL LLOCS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA CULTURA NEOYORQUINA. AMB AQUESTA RECEPCIÓ VOLEM D'UNA BANDA, ESTRÈNYER ENCARA MÉS, SI ÉS POSSIBLE, ELS LLAÇOS QUE DES DE FA MO T ANYS LES CIUTATS DE NOVA YORK I BARCELONA MANTENEN, PERÒ SOBRETOT VOLEM DONAR A CONÉIXER EL PROJECTE CULTURAL QUÉ BARCELONA, COM A CIUTAT CAPITAL DE LA CULTURA MEDITERRÁNIA, I COM A UNA DE LES PRINCIPALS CAPITALS CULTURALS EUROPEES, *HA PROPOSAT DUR A TERME A LES PORTES DEL SEGLE XXI. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PEER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA HA TINGUT SEMPRE UNA PRESENCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCENCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. MOMA.MGA 1:«0~z,0 �', .1~,2,-Y,1m1rt •.r.1?Mdt~Olik0~1W, EN EL DESENVOLUPAMENt D'AQUESTA ACTIVITAT CULTURAL SEMPRE HA ESTAT VITAL EL TREBALL CONJUNT DEL SECTOR PÚBILIC I PRIVAT QUE TANTS BONS RESULTATS HA DONAT A LA CIUTAT, NO NOMÉS EN L'ÀMBIT CULTURAL SINO EN TOTS AQUELLS SECTORS D'ACTIVITAT QUE VAN CONSTRUINT LA CIUTAT. BARCELONA ÉS RECONEQUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SEF MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÉS I ALGUNES VEGADES AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERENCIA A EUROPA. A PARÍS, BERLÍN, AMSTERDAM, VIENA O PRAGA. S'HA DESPERTAT UÑ RENOVAT INTERÉS PEL QUE ES FA A LA CIUTAT. I ARA BARCELONA VOL SER LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA DE L'ANY 2001, I HA PRESENTAT UN PROJECTE MOLT AMBICIOS PERQUÈ AQUESTA CREATIVITAT DE LA QUAL ELS PARLO, AQUESTA EFERVESCENCIA, NO S'ATURI. 2 MOMA.MGA �, LA IDEA DE DESIGNAR ANUALMENT UNA CIUTAT QUE REPRESENTI LA CULTURA: EUROPEA VA SER DE MELINA MERCOURI, UNA DONA D'IDEES PROGRESSISTES, UNA DONA PROFUNDAMENT GREGA 1, AL MATEIX TEMPS, PROFUNDAMENT EUROPEA. A MOLTES CIUTATS LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ELS HA SERVIT ; COM A PRETEXT PER IMPULSAR UNA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT O, SI MÉS NO, ACCELERAR LA CONSTRUCCIÓ DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURALS. NOSALTRES TOT AIXÒ JA HO TENIM. BE JA HO TENIM ENCARRILAT. ELS JOCS QLÍMPICS VAN SER EL NOSTRE PRETEXT I EL VÀREM SABER APROFITAR. ARA . SI VOLEM LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ÉS PER OFERIR-NOS A EUROPA COM A ESCENARI NO DE LA TRANSFORMACIÓ SINO DE L'AFIRMACIÓ D'UNA CULTURA, D'UN LLENGUATGÉ EUROPEU COMÚ. PER A NOSALTRES, ESDEVENIR OFICIALMENT LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA L'ANY 2001 SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIjÓ, EL COROL.LARI D'UN MODEL DE CIUTAT QUE EN IELS DARRERS ANYS HA MOSTRAT LES SEVES VIRTUTS. UN MODEL DE CIUTAT QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE ES RECONEIX EN LA PLURALITAT I EN LA TOLERANCIA, EN LA DIVERSITAT PERÒ TAMBÉ EN LA COHESIÓ I EN EL CONSENS. 3 MOMA.M( ■A " ' �BARCELONA DURANT MOLTS ANYS HA ESTAT MANCADA DE LES INSTITUCIONS CULTURALS QUE CORRESPONIEN A UNA CIUTAT DE LA SEVA AMBICIÓ I DE LA SEVA CAPACITAT CREATIVA I DE PROJECCIÓ. LA MODERNITAT ARTÍSTICA 1 QUE HA TINGUT EN LA NOSTRA CIUTAT EXEMPLES TAN NOTABLES COM ELS DE PICASSO, MIRÓ O DALÍ, NO S'HAVIA VIST DEGUDAMENT REFLECTIDA EN LES SEVES INSTITUCIONS ARTÍSTIQUES. EN ELS DARRERS ANYS, SHAN INCREMENTAT LES INFRESTRUCTURES CULTURALS GRÁCIES A L'ESFORÇ CONJUNT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES I DE LA INICIATIVA PRIVADA. L'OBERTURA DEL MUSEU PICASSO - EPISODI SIGNIFICATIU SOTA EL RÉGIMANTERIOR- VA ANAR SEGUIDA DE LA OBERTURA DE LA FUNDACIÓ MIRÓ I, MÉS TARD, DE LA FUNDACIÓ TÁPIES. TOTS TRES ESPAIS NO NOMÉS SÓN APARADORS PRIVILEGIATS DE L'OBRA DE TRES ARTISTES DECISIUS DE L'ART MODERN, SINÓ TAMBÉ LLOC 'S D'EXPOSICIÓ DE L'ART CONTEMPORANI. A BARCELONA, PERÒ, ENS CALIA UN MUSEU QUE FOS UN LLOC DE DOCUME1VTACIÓ, DE REFLEXIÓ I D'EXPOSICIÓ DE LART MESI NOU: UN IVUSEU D'ART CONTEMPORANI. UN LLOC 1ESPECÍFIC PER PODER ESTAR DEGUDAMENT REPRÉSENTATS EN AQUESTA XARXA EUROPEA I MUNDIAL QUE ÉS L'ART 4 MOMA.MGA �CONTEMPORANI, UN ART QUE GAIREBÉ. PER DEFINICIÓ, NO TÉ FRONTER1S. TANT ELS CREADORS LOCALS COM LA CIÜTAT, NECESSITAVEN IMPERIOSAMENT AQUEST mysEu. ES PER AIXÒ QUE, A MITJANS DELS ANYS VUITANTA, ENS VAM POSAR EN CONTACTE, AQUÍ A NOVA YORK, AMB L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. ELL ÉS, PROBABLEMENT,EL MES EUROPEU DELS ARQUITECTES NORD-AMERICANS. UN CONSTRUCTOR DESTACAT DE MUSEUS. ALS QUALS SAP DOTAR D'UNA FORTA PERSONALITAT. I L'ANY PASSAT. RICHARD MEIER VA LLIURAR L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA A LA CIUTAT. PUC ASSEGURAR-VOS, ALS QUI ENCARA NO Hl HEU ESTAT, QUE ÉS UN DELS EDIFICIS CLÀSSICS MÉS IMPORTANTS QUE S'HA FET A ESPANYA EN ELS DARRERS ANYS, I DIC CLÀSSIC DELIBERADAMENT. L'EDIFICI;DE MEIER ÉS COM UNA CATEDRAL LAICA, UN TEMPLE QUE US IMPRESSIONA PER LA SEVA LLUMINOSITAT I LA SEVA DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS QUE, EN TOT MOMENT, SABEN GUARDAR L'ESCALA HUMANA, EL MUSEU SITUAT AL VELL MIG DEL BARRI DEL RAVAL A LA CIUTAT VELLA, AL COSTAT DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORANIA DE BARCELONA, INAUGURAT FA DOS ANYS ESTÀ AJUDANT A LA REGENARACIÓ URBANA DEL10ENTRE DE LA CIUTAT INNERCITY- I IMPULSANT NOUS ESPAIS CULTURALS QUE FA UNS ANYS NO ES I PODIEN IMAGINAR EN �AQUEST EMPLAÇAMENT. L'ENTORN DEL MUSEU ESTÁ VIVIN UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ- LES UNIVERSITATS OBREN CENTRE AL SEU COSTAT, S'OBREN NOVES GALERIES D'ART, LLIBRERIES. L'ACTUACIÓ ESTÁ TENINT UN GRAN IMPACTE EN UNA ZONA QUE PODRIEM QUALIFICAR DE FRONTERERA I QUE, SENS DUBTE, ESTÁ DEÍXANT DE SER-HO. EL MUSEU FA TOT JUST DOS MESOS QUE HA OBERT LES SEVES PORTES. ARA TÉ DAVANT EL REPTE I LA ILLUSIC5 DE CONSTRUIR UNA COL.LECCIÓ 1 DEFINIR UN PROGRAMA D'ACTIVITATS. TANT L'UNA COM LES ALTRES SE CENTRARAN EN L'ART DELS DARRERS QUARANTA ANYS, SENSE DEFUGIR ELS REFERENTS HISTÒRICS DE LES AVANTGUARDES , JO VOLDRIA PENSAR QUE EL NOU MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA, EL MACBA, NO NOMÉS S'EMMIRALLARÀ EN EL MUSEU D'ART MODERN DE NOVA YORK (QUE HA ESTAT PER A NOSALTRES SEMPRE UN REFERENT I UN ALTÍSSIM EXEMPLE A SEGUIR) SINO, I SOBRETOT. QUE SABRÁ TROBAR EN EL MoMA LA COLLABORACIÓ NECESSÁRIA , UNA COLLÁBORACIÓ QUE JA HA COMENÇAT, ATÉS QUE UNA DE LES VOSTRES EXPOSICIONS ("LIGHT CONSTRUCTIONS" VIATJARÀ AL MACBA AQUEST ESTIU) PERO QUE ESPERO QUE CRE1XERÁ I S'ENFORTIRÀ EN EL FUTUR IMMEDIAT. ÉS PER TOT AIXÒ QUE EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA, VULL LLIURAR EL TÍTOL D'AMIGA DE MOMA.MGA �BARCELONA A LA PRESIDENTA DEL MoMA, AGNES GUND. UNA PERSONA QUE HA COL.LABORAT EN MOLTS DELS PROJECTES CULTURALS DE BARCELONA (PROGRAMA D'ESCULTURES AL CARRER) I QUE SÉ QUE AQUÍ A NOVA YORK, FA D'AUTÉNTICA AMBAIXADORA DE LA CIUTAT. MOLTES GRÁCIES. 7 MOMA.MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4379 Title A name given to the resource Proposta de paraules de l'alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Model social Acció política Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1471/19960204d_00710_LD.pdf e6725bac0ad337f29e27abc304a74e50 PDF Text Text ~ INCOMODITAT I ,·f !frCIENCIA L'estiu maleit Amb un retard pel qual m'excuso d'entradajarribo a la cita de cap d'any amb els lectors d'aquest diari, I'admirat i valent Didri de Girona. Vaig faltar a la cita de l'estiu. Pero el de 1995 va ser un estiu maleYt, que només ens oferia escandols. Era impossible llevar-se un matí, baixar al poble, comprar els diaris, asseure's a la ¡ cadira del porxo i llegir alguna cosa passablement simpiltica. Tot al contrari. González i Pujol jugaven al gat i a la rata amb la data de les eleccions. González, amb una coherencia dictada pe! canlcter ped) també per la necessitat, i Pujo! amb ¡ una habilitat que va esdevenir excessiva i c.rregosa. Tot plegat, per anunciar allo que ja sabíem ~ des de feia dos ~ t~ .·· anys: eleccions autonomiques enganxades a les municipals, i ~ legislatijves anticipades. ! Les autonomiques anticipades eren canta(ies si CiU perdía les municipals a Barcelona.. ~;~~á:. Tanm~tei~/P~jo~ v~ esgarrar el tret. ~'~dver~a~i no er~ Maragall --tranquiC J~dt1, tranqml-- pero ppdm ser Nadal.r::~ ~ Ye't aqm 1 que la campanya curta, brillant i savia de Quim Nadal (tot i ~ "'· 'no haver-hi un 1 ~ cara a cara televisiu, com hauria calgut) va ser justament el que es necessitava per a obrir la fase final del domini convergent. Una persona relativament nova en 1 !'escena política catalana, ~S amb una traj~ctoria previa rutilant, intatxable, ~ influiría positivament en un canvi d'escenatii. I així va ser. ~ / .-~ r} ~~ ~ei}W,IJ~ ¡ ·' A l'escenari espanyol, Ci,IJ, mitjanyant Jo"quim Molins, havia rematat la feina bruta contra Narcís Serta que els fabricadts de dossiers (Conde-Perote, De la Rosa-Álvarez) havien q'omenc;at. Tot era es~ectacular, pero al final N' es va veure que no n'hi havia per tant. Hem sabut que l~s escoltes telefoniques ~ren aleatories i que el CESID feia'CI que havia de fer. Pero l'atac a Serra havia tingut els seus efectes 4(,aixo es tractava. / dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 1 , \K ~ /X ~/ �Serra i els interessos generals_ Serra m'havia passat la vara de mando al Saló de Cent el2 de desembre del 1982. ~ffe n'anava a fer una feina que semblav~ impossible i que ara s'ha vist que no ho era, o almenys, que no ho era per a Narcís Serra: canviar l'exercit espanyol, que sortia d'un cop d'Estat fallit, i fer-ne l'exercit que tenim ara, aquest que va a Mostar a aixecar ponts, a ajudar els ciutada~s tocats perla guerra. Quan vaig prendre possessió de l'alcaldia 1per cinquena vegada, 12 anys i mig després d'aquell 2 de desembre, vaig parlar d'una persona que estava sent tractada molt injustament. Vaig elogiar el coratge¡ de Serra en la defensa de l'interes 1 general. ' Miquel Roca i Jordi Pujo! van fer arrib;:tr la seva satisfacció per les meves paraules just aquell mateix dia: "Algú havia d'encetar la defensa de Serra, nosaltres no podiem ser els primers, etc ... ". Pero aquest sentiment va durar tot just dFl 1 una setmana, fins que va arribar el Pie Congrés deis Diputats, un Ple on tothom es va apuntar al grup deis que "llaq~aven tomaquets". CiU els va llan~ar amb més elegancia pero amb efectes més feridors. Allo va ser el Ple del Corral de la Pacheca. Dins del socialisme espanyol hi havia sect~rs que potser havien considerat Serra com un intrús. Aquell dia al Congrés deis Diputats aquests sectors van assistir a tot l'espectacle, en el millor deis casos, amb circumspecció. El canvi del cal'Jv( Felipe i Serra havien calculat malament l'abast del compromís que van adquirir en prometre "el canvi del canvi" -- un fórmula inventada a Barcelona-- i en assegurar als votants que s'havia captat el missatge. Ni Garzón, ni Perez Mariño, ni Asunción (per raons diferents) van poder ser els protagonistes de la reforma policial i de 1la lluita contra la corrupció des del govern i la majoria. Ho han hagut de ser Belloch, Robles i Fernández de la Vega. El perill que hi havia era que "tot estirant la manta"{amb energía, es sacsegessin els equilibris polítics, més enlla de la capac~tat del propi govern pera controlar el ritme de l'operació. I aixo es el que va sJccei"r. Perote era un "electró lliure"t#J dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.2 /1 r_¡ { �perillosíssim i Conde-De la Rosa formaven un equip massa poderós encara pera posar-los allloc que els corresponia sense córrer riscos. 1 Hem pagat molt carel no haver gosat canviar la cúpula policial compromesa amb la dictadura, ni en el període de la UCD ni en el període del PSOE fins al 1987. La tragedia del terrorisme renovada un i altre cop ho complicava tot. La barreja de bajanades i corrupcions que es va covctr en aquesta situació ha permes que o o 1 ' pass1 tot atxo: 1) Que el PP --que hagués comes barbaritatvs tant o més lamentables si hagués heretat el govem d'UCD-- haki aparegut ara com la "for9a neta". ¡ 2) Que CiU, que va caure de quatre potes en els excessos de la bambolla especulativa i el nou-riquisme deis¡ anys 80 --tal com ja va denunciar Raimon Obiols molt aviat-- hagi aparegut davant l'opinió pública catalana i sobre tot espanyola, com aquell ¡que ha aportat al PSOE un suport 1 interessat, inestable, fragilitzant, que no responia a una alian9a de Catalunya amb el progressisme espanyol --com historicament en altres ¡ ocasions havia succe"it-- sinó a una ta,btica a curt termini. 3) Que, en conseqüencia, el foname9talisme passat de rosca --i de moda-de Julio Anguita hagi pogut jugar¡ el rol de fiscal acusador d'aquesta majoria inestable en benefici del Pf, tot creant una mena d'alian9a deis extrems per retomar als bons vells ~emps de la dialectica dreta-esquerra segrestada pel centrisme pragmati~ de Suárez i González. Aquest es l'ambient que es respira, no a Catalttnya, pero si a Madrid i a altres punts de la resta d'Espanya. 4) Que les relacions Justícia-Go'{em-Mi~jans de Comunicació hagin experimentat una serie de revolucions imparables, que van comen9ar amb la concessió deis canals de TV priv~ts, el creixent contacte entre mitjans i bancs (aquests drasticament renovat~ perla generació Conde-De la Rosa) i la pervivencia d'una columna judicial no conservadora sinó nostalgica -que és molt diferent. El paper deis intel.lectuals en tot aquest pr~cés ha estat en alguns casos coratjós, pero no "revolucionad" ni determinant. En lels millors dels casos s'han obstinat a reivindicar~ circulació del poder més que.la seva transformació. Aranguren va l!6.. ¡ dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.3 �gosar dir en veu alta el que molta gent dei~ en privat (com ja va fer al 1963). I poca cosa més. L 'esperam;a basca Una esperanya ha nascut a Euskadi. Recalde com sempre ha estat el més lúcid -no endabades ETA java posar petards a la lllibreria progressista de la seva dona els anys 60--, Jáuregui ha interpretat ami) enorme dignitat i forya el rol del ¡ ()./'~ socialisme base, pressionat per una banda i ~na altra, convertint-se per a mi enf.kp personatge:,polítiqmés considerable:.,de l'Estat. Mayor Oreja ha sabut també fer les 1 passes que calien per aclimatar un partit tant allunyat dels sentiments generals bascos com el PP. Ordóñez va pagar amb lla vida el seu coratge. Odón Elorza s'afirma més i més com un dels millor$ alcaldes de país. I, sobretot, els l moviments silenciosos, espectacularment diiscrets, diflcils i massius, entom als segrestaments d'ETA, representen una clara esperan ya. El grup de Cristina Cuesta i altres com el seu seran finalment la base del capgirament social. El PNB no ha entrat en el joc fatigant de la "dutxa escocesla" que ha practicat CiU ni tampoc en l'irritant credit polític a curt termini ( ara fin~ al 17 de juliol; ara fins a l'agost, ara fins al 15 de setembre, etc.). Un altre motiu d'esperanya, ja passat l'estiu, ha estat l'evolució deis processos polítics a Palestina i a Bosnia; i també a l'Ulster. Els nord-americans hi han jugat un paper rellevant. 1 si Europa no hi ha ~t un paper més important, aixó no hauria de ser causa d'escepticisme sinó! que és conseqüencia d'un excés d'escepticisme. Més Europa hagués estat millor que menys Europa. Circula ció i transformació del poder Des de la meva talaia local d'alcalde d'un~ ' ciutat de les moltes que formen el sistema europeu --de les més entusiastes-- 4onstato que Europa i les ciutats i les regions s'emporten les millors esperanqes, les més pures, deis nostres conciutadans. És cert que a Franya, encara, la gent creu 9n l'Estat republica com a solució de totes les coses. Com han assenyalat Xavi~r Rubert de Ventós, Miguel Angel Bastenier i Jean Daniel, la vaga general fr<ancesa apareix com un dels darrers moviments del segle deis Estats, el segle X.k; com un deis darrers estirabots del 1 nacionalisme d'Estat. L'atac a les institucioni republicanes tradicionals (sobretot a 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 4 �l'Escola pública) ha estat sentit per molts francesas com una agressió a la "nació francesa", a alló que fa de Franc;a una nació piferent. ! l Mitterrand ho va intuir ja fa temps. El dia j que es va re-inaugurar el Museu de Ceret, de la ma del bon alcalde Sicre i dti la Josefina Matamoros. Mitterrand, aleshores encara president de la República, va acceptar amb complaenc;a de rebre els manifestants contra les primeres reformes educatives del govern Balladur. A l'hora de dinar, en la "intimitat socialista" 4e la taula d'un bon restaurant cereta, voltat d'alcaldes que eren de la mateixa co~da, Mitterrand s'explicava clarament sobre aquesta qüestió. Si a Espanya la crisi de l'Estat és profunda a Franc;a esta esdevenint patetica. A Espanya hi ha un element de desgast del govem que a Fran9a no hi és. La "circulació del poder" no és la solució. Ja s'ha produ'it. Ara s'aproxima la transformació del poder. Més democracia és més proximitat La gent ja no accepta, amb Churchill, la deh10cracia "tal com és". Els ciutadans volen una democracia "tal com podria ser". És a dir: millorada . .la no ens conformem amb tenir el menys dolent deis sistemes politics. Volem el millor deis sistemes polítics. Una democracia canviaqa. Més europea i alhora més local. Mundialització i proximitat. "Europa i el meu barrí" sembla que sigui la tonsigna. ¡ l¡ Vaig veure fa poc, des de Brussel.les estan¡t, i a la televisió francesa --viatjar és -- com el govern Juppé ha canviat finalment ara una apassionant assignatura ' aquesta contradicció flagrant en els terme~ que era el "programa nacional pel suburbi". Ha canviat el nom, no sé si tampé la cosa. A Fran9a, encara ara, un l funcionari de l'Estat, des del Departament !Provincial, porta la comptabilitat de centenars de municipis. La policía local no existeix, i l'escola local, per descomptat, tampoc. El sistema més avan9at, democratic i ben organitzat, probablement, de tot el món, ha esdenvingut més i més obsolet a mesura !que la democracia possible --possible per la cultura de la gent, per les mili ores 1tecnologiques, per la diversitat dels conciutadans, per la revolució de la inforfl\ació-- s'acosta. I la democracia real i formal queda enrera. La meitat més un d~ l'Assemblea Nacional és una oferta 1 molt pobra. Molt cega. Molt llunyana. dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.s �El federalisme i la subsidiarietat s'imposen. Les minories belluguen i són tan importants com les majories. La particuJaritat es resisteix a la generalitat. L'interes general s'ha de justificar, s'ha de Uemostrar cada cop, és subsidiari de l'interes particular, no "se li suposa", com el ¡valor al soldat. l A l'Espanya de les Autonomies, ¿estem més¡ben situats pels canvis que s'acosten? E~~~=~ ~ €)l Fran9a, el culte de l'Estat democratic ha anat aparellat amb la veneració pels ~ drets personals, amb la tradició del dret d'akil, amb la llibertat de crítica, amb la independencia intel.lectual. Aixo que fa qu~ Milan Kundera, després d'atacar els mesos, quan li pregunten finalment nacionalismes, en una entrevista de fa 8 o lP en que creu, di u: "en Fran9a". 1 Mitterrand i el ternps Un espectacle apassionant, el que Mitterrahd va preparar minuciosament per a després de la seva mort. Primer, perque, en ¡efecte, potser ningú com ell ha tingut un domini tan absolut --i tan conegut-- de les circumstancies del seu traspas, un dialeg tan llarg, lúcid i emocionant amb l'altre costat. l Pero també apassionant perque Fraw;a, q~e l'ha adorat, no li ha perdonat cap falla, cap ni una. I l'ha enterrat, sí, escandalitzant els puritans anglosaxons --i alguns deis nostres-- amb la tendresa possible en la superació de les tendreses convencionals: la dona, !'esplendida Danielle, abra9ada a Mazarine, la filia de Mitterrand i d'una altra dona, i aquesta kambé al costat de les altres dues. 1 Escandalosa tendresa, lucidesa a voltes cruel. Llegiu Jean Daniel i Régis Debray, dscolteu-los explicar la parsimonia maquiavelica del govemant que deixa fer ~1 temps la seva obra, que arriba tard voluntariament --a mi, que tinc fama de fe~ tard i sempre em sembla inevitable, ; aquest domini del temps m'admira encara rriés--, que es casa amb els comunistes per a després minoritzar-los. Visioneu les imatges que els realitzadors del canal Arte han sabut trobar fa pocs dies: els militants comunistes rebent amb un silenci ominós, a les vuit del vespre d'un día de 1981, la notícia que Mitterrand havi a estat elegít President de la República. (Aq~lla tarda del 81 i en aquel! moment, estrenavem a Rupia una antena direccional ~er a veure la tele francesa i saber al t dad es/sed/tex/d dgpm .do e Pag.6 �minut, al segon, la notícia que espen'lven-t: Franya era per ti d'esquerres. En Francesc Vicens, que era amb nosaltres, es ~a emocionar tant que sortint amb el cotxe va passar per damunt d'una acacia queiencara en dula marca). Fran9a no té una "política" moderna, pero té una cosa més important --entre moltes altres--, té una cultura política capaf de la transformació, perque és una cultura crítica. (Chirac en pot donar fe; e~ un altre sentit, també Clinton, als EUA, podría testimoniar del mateix). No sé si nosaltres la tenim, aquesta cultura ~olítica crítica. Ho veurem aviat. No m'ho sembla. Jnteres nacional i interes del govern La facilitat relativa amb que hem passat d'un Estat centralista a un Estat autonomic no pot amagar l'altra facilitat, aquella amb la qual les autonomies han incorporat una mentalitat de petits estats en !el pitjor sentit: grans des peses, grans deutes, grans protocols ... i l'Estat s'ha atrinx~rat de nou en l'escepticisme respecte de la proximitat que predica Maastricht. Molt intervencionisme, massa, i poc respecte al poder local i a la societat civil --tbt invocant-la, és ciar--. ; ¿Era inevitable? Potser era inevitable, pero ~orpren l'amabilitat i el cofoisme amb que tot aixo ha estat rebut, la confusió entre! interes nacional i interes del govern, ¡ l'acomodació deis mitjans al repartiment o ¡'lottizzazione" del seu esperit crític: una mica per aquí, una mica per alla... i tots contents. En el cas del govem espanyol, ha esta rqmarcable la rotunditat amb que ha incoporat el que jo anomenaria un nacionalifme basat en la cohesió social, sense questionar les relacions polítiques establert~s, els sistemes electorals, el sistema judicial --com he dit-- ni per descomptat el paper de la política en la vida social, l'excessiu paper del govern en la vida local i 1~acial. f No deixa der ser curiós que el partit socialifta s'hagi convertit en un partit votat per la tercera edat --i molt menys per la jpventut--, per les petites capitals de província i algunes zones rurals --molt ~enys que les grans concentracions urbanes, amb l'excepció de Barcelona, mal tjn'esta el dir-ho-- i que hagi de veure com el partit rival de la dreta incorpora les !dones d'una forma més espectacular als !loes de comandament, sobre tot a niv~ll local, i com una bona part dels ! dades/sed/tex/ddgpm.doc rag. 7 �intel.lectuals se li giren d'esquena (aixo també ha succeit amb bona part de la 1 intel.lectualitat francesa). 1 Un bon sistema que garanteixi el bon goverh Mentrestant alguns deis intel.lectuals qve segueixen militant a !'esquerra practiquen un moralisme de mínims, com f~ia no fa gaire Fernando Savater quan citava Spinoza en el sentit que la política n$ s'hauria de confondre amb la moral. Venia a dir que no tora bó un sistema politic que hagués de suposar la bondat moral dels polítics per funcionar bé: més rviat el sistema fóra bó si forcés als polítics, tot i eticament imperfectes, a actuar bé (potser ens convingui pensar aixo a la llum del pertil personal d'alguns deis pdssibles nous governants!). ! Tot aixo és magnífic, pero no treu que el més greu error deis polítics es produeix quan s'equivoquen amb les persones en lesi quals confien o deleguen part de les seves responsabilitats. I aquest és un judici inevitablement moral, en el sentit més ¡ ampli de la paraula. ' L'altre error que poden cometre els polítics es refereix a la distancia en la qual trien de solucionar els problemes. La més gran equivocació de la política t;ts produeix quan es vol resoldre un 1 problema sense situar-se a la distancia adequada. Quan un polític d'Estat s'aixeca un dia amb intenció d'arreglar l'atur de llarga durada o la vivenda dels joves, tremoleu. La major part deis cops els efectes negatius son tan grans com els positius. No diria coses molt diferents de Iajcúpules sindicals o empresarials, i de les lleis del Parlament. Recentment s'ha aprovat un nou Codi Penal. Veient que el vandalisme urba creix i que revolta més i més a molts ciutadansJ, s'ha decidit penalitzar, criminalitzar, els "graftitti". D'aixo se'n diu "matar mosqub a canonades". Qualsevol alcalde de ciutat mitjanament gran sap que els "graffi¡tti" no se solucionaran si no és amb jutges locals, ju(jes de pau de grans ciutat~, amb sistemes de reparació i no de presó, amb ordenances i policía local pr~parada per a actuar com a policía judicial. j 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. s �~ ~ j".J~~-Pero -~ls parlamentaris tMt! ·-~!_~ Han sentit que els "graffitti" revolten la gent i no es volen privar de mirar de solucionar-hb amb l'instrument que tenen a lama, que es una nova llei. Sense adonar-se que ,s ón massa lluny i que aquestes coses s'han de fer de molt més a prop. Aquest és lfesaíñcroi¿~ Planificadors convergents En el nivell autonomic no es pot dir que Jnem gaire més bé. Hi ha una fal.lera immensa per intervenir, planificar, prohibir, dibuixar circumscripcions, fixar horaris i normalitzar-ho tot. Ara, els planificadors convergents, amb e[ seu intervencionisme de sempre, tan fet a la seva, han decidit posar les estaci~ns del tren d'alta velocitat tora de les ciutats. A tot Europa es posen les estacion$ tant al centre com sigui possible per competir amb !'avió, i estalviar temps en el trajecte domicili-estació per comparació amb la distancia,l domicili-aer~port, i en tot cas prop deis aeroports t~· ~ intercontinentals per captar la massa críti~a de passatgers que permet sostenir aquest tipus de vols. Dones aquí no. Aqrí, l'estació de Barcelona ha d'anar a Cerdanyola, i la de Girona, a Cassa. 1 Els centres urbans, amena9ats arreu de decadencia per la congestió, pels preus del 1 sol i perla multiplicació deis centres cometcials i terciaris suburbials (al costat de les autopistes), competeixen conjuntament entre ells a escala europea per mentenir la barreja d'activitats residencial$, culturals, de petit comer9 i de gran comer9, etc. que fan d'un centre urba un llof irrepetible i agradable. t ! Dones bé, aquí els planificadors correspon~nts, obsessionats amb un clientelisme equivocat cap al petit comer9, han condemnat la Pla9a Catalunya i el carrer Pelai de Barcelona a la decadencia. Perque han¡ paralitzat una operació de gran abast comercial i una transacció interessant. No ~olament han tirat per terra mesos, anys 1 d'esforyos per revitalitzar un centre urba ! permanentment amena9at (com tots) sinó que ho han fet contra els interessos <kl petit comer9 del Passei g de Gracia, Barnacentre, Rambles, etc. que veuen astotats comes beneficia, entre moratoria i moratoria, tots aquests bolets d'autopista, :que en part tenen raó de ser (perque abarateixen els preus en zones de treballad~rs) pero que no aporten les economies d'aglomeració i la qualitat de vida d'un cen~re urba potent i digne. dades/sed/tex/ddgpm .doc Pag.9 �L 'anv queja ha oassat... l'any que oassem Ve't aquí que, al tinal, mentre les brases: de la llar de foc de Rupia es van refredant i la nit camina lentament cap a ~a matinada, he acabat fent d'alcalde. Amb aquell punt d'indignació que els alcaldes aprenem deis ve"ins que ens exigeixen i ens canten les seves raons. 1 i L'estiu va passar. La tardor ens va dur un! nou Parlament a Catalunya. L'hivern ! ens dura un nou govern a Espanya. 1 l'an~ 1996 ens dura una nova constitució europea: la revisió del tractat de Maastrichi. Potser sera pel 1997, pero en tot cas aquest any 1996 sera l'any de la nova concepció europea. 1 1 Que el Canigó i les Medes ho contemplin ~ot plegat amb la mateixa serenitat de sempre, sobretot ara a l'hivern, quan l'air~ és ciar i els perfils vius, el blau de l'horitzó nítid i el blanc deis Pirineus quasi yiolent. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 10 ��~ ,Y L' ALCALDE DE BARCELONA ~,;_~ LiP ~ (}1~7{~/tl ' L 1 ))_C( /(,V) rYL~Á_O_ ( /;. ~--r ?~1 ~ -áM-7 �L'ALCALDE DE BARCELONA ~ ~t_ A cA' .JI-.~ . ~ ~ ~ Y., /tU vz. ~ ~ r~.,e M~~ oJ- ~~~ au.Js- LU-u. \. WLu'.f'v.). ~,.~· ~,v{~ .· "'- ~ auJ- ~ ~ ~~ oi'Je-~ ~ ~~ . \-LetJU\At;Jr fy . . ~ Jt ~ ~ ~ o~ ~ (A~ ~~·"'t0 .L. ~ V t~r.( ~ ~ ~ ~. ~ l. )(:_~\t. ~.· ~ ü)o_ jevv;~ 1 ~ : c.. lílM tAM.Uh-1 r (2¡( , CJ:; ~ 4~~-\.Q, ~ ~ ¿c-..~. \~t\A..IO-'W 4. · G·v //'~ , 2.,., ~'-,1 ~ ~ 0ev...~ . t-.e /~"'1-e~ ~ 1 ~ ~, e~- ·~~ \JC\, ~ '. A q~ ·'- -~~~ ~~ ("b.. elt~~ ~~~ ~~~~ A~~ ~~~ [~ ~-~X'~ • .e,~ l.i.. ~;yJJ> / ~1 1-U.. ~62; J-.~.~·.-;(.>.{._ ca.d..'L<. ~ }~~~ f_ ~ /Gf r VttlÍ ~ ~ r~ J¡~r~n'~' pv'<:P ; r "~ ¡('~ ~,''{" ~ ~{J-Q_7 , V-;_ ~ Í 1M 1Of J!·4~ ~ /~ -J( ~~rM.~, tkt \.9, • ·~ ~1 ¡vJ.·, ~ _:__) .Q) w..t;_ ~<L"-t. R~~(~ ,~ ~ Nc.~ ¡l.L t ~ ~ ~c. WM1,~<-¡c. u.JVt"' e)~" s~· cA..c. "'' c.tuo. \ +J-) r-Jv.4.Q ~ ~~ "~ re-r jv.,r~ ~ H ~ ~ r 1 { lon'/l~; J¡v~ ~ r ~- ~v ~ ~~ U\A~~~. tk ~ Q.A... l' "0U....9- ((2:.J¡ ~ ~ ( ;;.:... �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ Jr-w ~ ~ .~ ~"'" ~ (·~~ ·. ~· ¡ · ._,~ ~CMAftvfl Cw ~ ~-h'(~ f'JI7l-<.~ ~ tr ~vL ~f l í~ ~ t~·~ ~ ~~ ~ e \...¡\.-~ -~~~CQ . ~ .t.. A, 9-Jr-~~ ~ ~ y: ~1 ' J.~1 ~) ri' t ,~ \U.,._ ,'\A)c.. - 6ff ~) t ~ rv·~ l-t- 1'~ Jo-~ ~ \, ........... \ t {A_f j_ f ) ' ~ro~ (/r¡~~ ~ ~ ! e. '!J ~ Jd..::; '/(_ c.. · .~ ~ 9.JI!iP;!;t. ~~~ .Q) ( • \(,U.. ~~ G~ N-A"l~ \V> ff- -~ oG.t_ •• l v\J..•.'ou.¡ ~~ .,z,. ~ J.u 1 -- )) r ~~-- ~ 9&azc!. .e!( "' ú {c/Vf¡~ el 154 c. ''c.tr~ ~ . d'.RM~ t;n- 1\.-{- ~ cf¡ ~ (~'+ . ~ ~~ ~ 1 tAM..Q . 1 1..-4- cifd.~ -.. ~ ~~ ~ ~ f~(c.l ;.; ~ <;.¿. - va-u.. ~ ~oto~ ~ ~ M. 2 ~ ~- tko c¡j ¿_ ' l~ J'4 ~ /"~ ~- 1 1' V1M ~r A ~ l t~~;- ~~v{ r-- _)v"w-u... ~ (SI. P~-~-~ ~ ~. ~i~~ , (--------· ~·~......, .. /~ -e). ~ t.~~ i ifV --- ~;UwLMY l~ - R.J... v4 L1t..~ ~;;(A;r ~ -- . ~ ~ C-J::>·) ,J.~ ' ~) ~ c.A-""7 M' ~ (vi CM. •' • -.J- ~ , ls,_ ,, r c('&N'.';_j' ' \.9., ~ ~ 4 ~~ _¡J ~ ~. �L' ALCALDE DE BARCELONA ulP-- \- ~ ~ ~~ (91.~ ~ 4 p~ ~ ~ ~- ~ r-··~ ~ ~ c. Jú ~v. · rh.e - f ;~ ,' ~~(c.._~ \ MA-0- o.()"""'-~ - . , .,\.A · re¡ ·' \ ~· ~:l) ~~ ~ ~ ~~ ~ ~~ . ~~ v-o...twt¡ ~ L\ l,OM.11 e..ta. M'-»-~ C.:,l:c.t r;.M.R, '\ . +""'. ..r "'--' 4 JI-"> ~ ~ ~ tJ:;, -~ á.rl 1 oWl ~ ~, ¡¡.; .¡-;0 1 1 ~, · k ...._,; TcJs ,· ~ ~ U~c.,. [o.u}J ~ ,;__ .....J1.0. .V .¡_, ., '-T ~ r~ ~ ~ ~~-~ M. ..n~ .&-<,~ ~~- .. NJ z_G\.A~ 9-, •, tR r~ vz.. "M ~.M.o J.tc..~ lh"'rt. . }4 lit. t·'~'·""' ..... ~- \l).Q. ~ M"\e>- ~ ~~~~J'f ~~ ~<-. )'-1(>"-' - l.-n "' ~h, ) UV~ )'n44- pt~. p.(_¡\1)-tt l~ll'. t .tA"- T.& ~ \(cJJ ~t- ~ .V ~ ~~ CGuM~ %o ~ c1t~ )~·~ ~ ~ G. Lc_f~ t.M~ , [?- VA# c1.t h ~f~~ ~~ 1 ~ ~ Wf' . ~ $·~~~ rk. ~~ 9-, ~ ' \U . .M.. rs0t ~ ~ .AA v.JA"~~ 0c.-- ~ ~ ~ce ~r'~~ \AM ~k) ~ ~r:::: ~ ~~ ~ 1. veicf'/W& r·~ A. ~ ~ e_wJ¿ ,· • ~~ cAQ (.,O \/1:>\..I ........ r"F- t. /)f"f, ~v~vh 0/'YY ""11 .J· (11...t.. ~ u·~!> ~ ~ ~~ C\> Q~ w.e~ ~~~~ ~ -t-..hil ,..... ft....J.D ·~ ~-- I.NjJw,. ,_,.,.,..,.r ~t:_·!"'"'1. ~ r~ ( JAU> ~ru~ _J rP, c¡ .w: ¡.-... J \) (_1) . -. f- ~~ ~ vu~ ,,· ['V- ~' ~, · (<MJ~ CPJUA, ~ l ~CAAf~ (_)(V... CA. ··1 ~ w::tr.. .. �L' ALCALDE DE BARCELONA 4. ~ h-; C. u . tU_a, ~~ ~l ~~ ~ ~ l_ R_ ÁQQfSJ) ' a-u¡/"\ 8o - a. <ti- u, U~, ~ f-c.u1út>k ~ . t.f ~- r - )~~ . 1rJ ~ ~ v{~- ~~ U\M r - 1\r¡-·~ r-:~ l..... ~~ í~ vz. ~~ ~ ~, - ~~~ ~ ; ~Vr ~~~~; a--t~l~ ~,- /~ -f.o.....J' ;...e.,. --~· ~ 1 'c-v..~ ._.p i:~ ~. ~~ ; I~;J ·t,·rJ~ ~~·~ ~ ,·v.~J~ ~ r '~r~ ~~ ~ fjo¿ \AM ~ ~ ~ ~ ~ k:,jbv¡U.. - c.o-twl~~­ o.h ·CM.-< ]'c.... . ~ ~'l(M.Q .-t-.;~.-~ ~ '-"- ~~ d 1~~~ /'O.~Jc( ~ /l&(R ¡'<4 ~~ ~ ~·ftMfr.- ~ \ t'~- ~ 1 ú.CW~ ~ d.' r t MM9. ' ~ ~~ ficv Vr~ ~ nre ~ ~ ~ o P.. . , 1 ~Jl.AO..~Q.M. - v---0"~ ~PP, ~ o( c.UGtu.~ 1 J.. {_¡(_~ ~P- c. J.-0 ,· ~~ oJ-; ~ A~ J.J ~ d.c..W<./l~ ~ ---~~J vO ~lork. ~:,~ ~~e_ ck ~,·~c.~ : ~t- ~ I'CA.~.uAA·~ ~ e_, ~- e- ~~ , ,· ¡J4i~ (4) 0 Jo, e- --0-,rn.. ( (w'l~ _ ~ J""t>' r..:,. - ~" _ 4~~() ~ . (...WO,~'lt\,k~ , ·M~I ~ a. ~ , ~ ()AA J-¡---. J · JI-'-~ -r-'-1 e• ~'.2 -4 ~~Cl_ 1 ~ ~ ~ ~ vU 71 b»'Vttf¡; 1 J. ~u.wr ~~ - -\..Q.. Gv\..(.LJJJ.-.o ,· ~ ~t.:) (~t~,n ~~\r~ r~ ~ ~ ~ ~~) ~ 4 v,Ail\·~ :~ J_ ~ ~~~rcL·~ r) 'A.JJ;; MA>\-¡ ~- Ú1... - ~ '> ~ c:1 ~ ,\.l-0 U!Aftv~ �L'ALCALDE DE BARCELONA ú ~ .w, .~·~ r ÁA r ~(/\ ~'o>: ..J -wv· ~ ~ \AI¡J) '?' wr ~~~ ~ u.. "' r ~-- t (JVv. 'JI.-< ,·CA \/?. ~ </&.¡-.,;.,~¡"¡e. ~-~ ¿ ~ ~~~ ~- ~ vW, r _r t;.t y. ~ rw *'·w...f "'- z ~1vv'~ ~~ )Wt r 'V(,<., lA r,l '- l-uu~ c..l~<f~ ~: ..~CW: e( ~ ~M_.:Y \ 1 ) . '-'act'f J ./,;.;;? ·P ~ V P ~ Y'-' ~, "" ~~ ' c..{ 1 k n._t. ./ j.LvL., CJx,_ 1 1 ¡vrz_ ~ . 1 ~~~- . ¡U~JJ LMi (7~ ~ ~ ;;,.~ ~~~ ~~ ¡C, ~ ( (J)~-~- ~ ~ ;_,_ ~~é" ti~ ~" t. la ~ )-.rw._. eA ~ tp (JJJ).s ~ if TJ'1(1-.I( :W (oz:; JaU&;~ - 1 r L..c, .1 rL 4 . ,;.(k~ zt. "':"' ~ t ~ ~' L.A.Mv«~\- .k ~~ e_ ~ JM t.A ~4e ¡t.ltk ~ rE>~ ·r· ·1 . L l . tí4 ~ - -¡-~~~(/~'V~~~ q 1 . (Al.vlL~ • ~JvvX ~( l)M tu ta, /Cifl~ ¡/ ~!!~- -z;ty F r_p.¿·~ ¡;.c_L·~ ¡;.-. ~ -'F~ J1M2f M~ ~ ~~ ~ 1V\{ tW ·CUMÁ-- ~ V\~ r¿} ~ ~-< ( ,~t M-- o~;;('_ 2~~ ~ ·11'(1.\.(p. .! 1 / 1 JPlA.{ M-V,. ,· tvf-¡ J..h -~ v',"~ fltl-, 1 oJ....;v, ~ ~ (¡\M~ UM ·L~ c.ivJ~ ~ t ~ w.fí , ¡. f '-<, ~:V~ U.[J/.-, ( 1: ~v·~/if) 1 ~ Lv/z. ~ u ....J..... A-- ~~~ hiA..; ./ --~o .o.~~"} ' .. "-{ fr'1r )v.. ~~ CMhtQ./ ~ f~ ~ h. cke '-fif~ (~ - e:l Prv!} A-JC..mVlc., t\ u M.o ~ ~lA-. ~ ~ lA ~W·~ {;u l CA.(t ~uúiM. (~ TÑV) ~ ~..vh- .. ). o,f 1,_ : 'M. ,./)·(._ \ ~ifl_ .1M ~ r!..A,-~ ~ vvw.. , 'MÁC~e c'rv-¡ ~f t4a}tt;-- rlil,h)ttwf ¡- L.L (Jh /J~- · ..1 0 el!_..,. )- , % ~ f...__· _ r--. et u �L' ALCALDE DE BARCELONA '-AMJ4 ~1)~ ) 1 ~~ JV. "' vlll..tu . 1 41. ~ fk~ c)'UA J ' ~[~7-t:- \\CA. ~a..t Q.'t;~ ~ ~ 0 l\~U; u, ~...J.u· w.v.. ~ l lo- rÑ }..U' P~~"fl·tro- ,. c. ~es ~ , ~- ~ k ""- c..._ tf..K- '-"- 't'f' ('~ cA (JUJC, ~-h~ w. 1 Q, kc. ~t..Lr ,.,_u.~- ,·4'-"'[iu,fl cMkS IMA \tA ¡w ~ ~V...~ '11' \.LA {~ J'4.~~~ . f\i ~ ~~ ~% ~ ·~ !1.ue¡p ~- ~ ~ ~ \M.ON~ ~ ~d. 'cvf_~ ~ u.Jt9, ~ 4 yw ~ iw-1•(;1~ - ~· ~~~~<tJM Á ¡V.../)~ ~ v\-f'-.~(. L.Qj..t ~~ 41\ÁA~· ~ ~V. c. re ÚMv~ i d - ·~ u~ ~ ¡¡:.~~ \.<; <>(, G, e-'~) ~ ,· ~AM.l LM ~e...~U3, ~ ~ ~, ~ ~'r<-o {Á ¡.;~ ~ _J Li'Jr1tclti Mf\'tv~ Í> ÍJP t ~~A r~ ~ ¡d~~- ~ kCs u. { 1 "'~ (s ~ . ~ ~ ~~ ~l ~"Jh~·a.-< {.p.~ o~·e..€. (_h.- "~c. ~ ~~ t><;.t:- ~ .)-<..( v¡W. ~~y (..M.o~ ~ ~- VI.M>V ~ 1 "'/~ Xij cW1, 'Z., Tc.fs , (;¡ e::Ws ~ ~ -t ,·flJ.r{s e~ ~~ u..ca d 'r; ti.( . J.. 'c:f-a.c_ ~ D.. -=:,_ r~t.· ·~~·VW) (~·~~eL-~ ( rtll4Jt l 'e.ue0 ·~ ~-u ~-¡- ~ ~} f~~~ ~ ~ c.-t~ "- ~ "....,~· frw. ~·· ~ '" ~ r' ~ &.. ~~~~. ·¡.¿ Ul... ~~ �L'ALCALDE DE BARCELONA _1-'.,ft~ lw "" ~~ r ¡R-•~WIM ~ ~~ rb fire,t ~ \-c.A"e. ~· 1)}-" 1 ~ b ~ &.tfl~ ~ ,ten,._~ L.n ~ J~ ~'~ ct. yv s ~ (d«~ , V ~ -w.-. ~ i {~ wr_, . ;¿ .ill., , '/',..Jr..l,4v- J'w. ·~ v~· ~~ tL 4 ~kl.u.._ (~ ~,t_Lt,_.tCM. ~ ~cU-uf-., ~ ~ ~ ~~~> ~c.. la, ~~1' ve{~ Q~- u}t~~ JvJ ~~ {'>~· j \Jv-~ k t. ls J.J, vL. l.. ~ el 'l4.. )J. ~~\:..o. ~ \ ~[?'~A~ ' ~ {!V'-1 ~ ~ ~ i'tt.~·~..t.•.'N L.._ e{ t~CA( L-VfJc. cU ~ · tr~ r't'(J,.·~ e)_~ b/lp o...~Y ~~[( ' e ~ [~'- ~ ta.Ji·-h·ÚL . A 4lMiLf n~t ~ Y--¡ el,jfr..f t lf;{(\ , 'r ~ ~r J2, IM'k ~de. lM- 1 tvcu.~t_ f4 t<J v-. ~ ~ cL,rt F'· ~ ~A~~ - f.o ('ur-~¿_¿ dú. W<> JJ(J k. ~~u..; , ~ .r·~ ~- ~ J'rx_~ ~ b i~Jw_ ~~ cJtJ r~- -4. r~ CAf\M. e-1 1' No 1 1 : (-. ~l~ e ~ úhwrrk; u k ~~ "t-~ v-u{··~ ~ l ~ ~·.' ~ rA~. "'\.M, Llra.~ , (.U) -<a. CAL.+ t U\k\ eR ~ ~ M vu-<- ~\.)~~~ - ~ ~ ~ \~ · \ _" . . n t r~ Vc:;v...e ~ l~A D - Vlif)c..... e: ,., \ L) . fl, L- \. ~ .~ ~ , ¡Ji-.'h~. ~ ~ l.ú2. •• ll . ~~(,U. , ~;, :~ ~ · vvt¿.t/_'~i)~ 1 F r ~~ ¡~t¡~' ~l.~.x..e.l·t-;~ ~ Jrd!., '/ ~ , "' ~V\ 1 w ka" 1 - f vz::u.. · l...9:;,cz. ~ ~ ~~ c-.Jty~~ ~ ~ t.d..a/ ~ ~v 1 ~ (j'"'-w-rJ~" ~ ~ --!e...-\.Á.-L\'~ ~ l. <h··)lW...g 1 ~ - , ,{.~ ~ (' .(.u_ , •·.._¡; ~ y ,-.( ~ 1 W--.Jvr..d. e ( • .- () ~'-< "":::.~ 't �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ ~~ ~~ 1~ 1--ftt uw t• . "'~ d U-t;u, 1 0-0 le' ; ~ ·!c.. ~L.·~· ~ t.'!..[~- . l.Á/1.. t,._ ~tz-¿ t. "fr-r cM_ c6-, 11 !Wutk. L-J\c,. De¡~~ N . ~ ¡/\ ·~ ~ \A.-Ot~~·x,, · ( 'i ~ .l,rw_,, ~ d-9,~~~ ~~. ~ ~ "\úw_ ~ ~~ t~<. ~ ~ ·'-tf:, ~,)._¿ C\JV7.u..y.J-, ~1 ~td( .~~. ~ Jw' k ~-l-W\Q. C-\ ~ lf'(U•:~, t ka.,~~~~,· ~· ~lÑ.. ¡~b~ ~ - ~ ~ ~ ~ ~ ~ l \)A ~ ~- \~ ~·~¡~ 1 ~ M el'~ fi.r ~ ~ " " ' " " - (,_,; - j ' wv.c, v-v~~ rY ~ ~~u.:./ k /~ t ~ ~ vJ.C\9.. .n..J.P ..... ~ "W)j¡_ ' ,· ~ tu.JLV~ . t k ~·M ~ ~ ~ t ' ~ ~ ~ 0~ ~ ¡~ p, J0: e~~ .- ~ u . M~~~ ~ ru-J...t n(.t'l\1~. .J."-'-~ .., , ,._;_~~. A.. """~ ·~~ : ~~ r'~~ ~~~·~~Fr >'V\A. 9¡ ~k.·v e ~~~~.k.. Lo ~nJ.:~. etC 'w;~~ ~ ck~t:t:~, e:..·~~~~ ~ ~ {}, J~'d.~ ~ t'~ ~~~ 1\Ñ() ~ Ji~ t--. ~ ''Je <)__ ~ CJ-{ /v~·. ~ ~~<r ~L_ c,Q¡(~ ~ p~ t ~~~~ ~tt ~~v·~~ r~~? ~~~ . t~4 ~~ "'IJLJw:- J_ wltt rit e·c.,¡~- ~f)c:_ ~ ~ ..,.Jr .k- ~~u::~ ~, J,uJ; a...W -iz ~-~~ ~ ciAl{ cJ,l"r · ~ , ~ )._¡_ )l;t,~r-~ ú)rñu_ . . ~ ;\,. ,~.;~ lkl'kL.N . +."" f"" c~ \J't ( �L'ALCALDE DE BARCELONA ¡eu...._~ r V>, .1\..W-w) . J'cv{l:~ 1 w 11.w<- ~1¿ ¿ G. g'> lo w.-~ ~ 1 t: rt....:~ r~ C<.. •~ ~, , ~ : ~~k· . ~ a,~ JZ:~ (;l(AM,·~) rr ~··~ ~ KF v ~ tiN.A CA'J) ~ 1,QA ~ ~ ·tL ~ ~ ~ - _k ~=~ - - ~ ~~~~ ~ .lM- ~~~ , ~ ~~ lr ~ ,;.q ,.; v.u.,· ,~ QJM)u L'Jf;.e t&..V . <{ w, 1' u,;;, tru,J--e' ~- ~ ~~ CJ1J %0 py,·IAAiA, _ ~, ~~~- ~ ~LU ~ J_Q ~ (~v~~,u~ ~ ~,U. _ :.;x lit"" e~ ¡.. ,v/..e' ~Y~ , ~ ;{Jk coy ~· LA.M.9.. l 1'k. a~, 1 t 'k ~ ~ f Atv't-VJ - c.auJo.-i·~ ~ ~ ~-~ 1- ~CÁM/) ~ ~~ - ~ h ;f V...~" ~·~ .{A &. lw¡j-~ 4 • ' o - lo . A. " " -~ AA~1/'-.--7 ~ ~CA ' ~~ -.:~~i'V(, ·- . 1 /}-. 1 1-1 (M} j/\4 • . . ¡ ~ · ~- )Jr· ~iv. _t-~ btM,._¡"C)~, ~C¡ ~~ ~t~- ~ ~ )'--.~~~a__ ~ v--A-Jv~ ~/l c:UW\r ~ )M.<A~ ~ "~J~ ~. 4..eet'L .J • JI /\~ • {)..W... rr- -~ J " '{ u..vJL ~ ~ ,~ · ~~ ~ 1 J¡wu~~ -~~ ~-~ ~ ~ f~h~~ ~~l~ M f.k~ ~ ~K._ ~ ,J_ ~A ¡.W, ~. rr- CMAAk M ~"~ ~, r~ ~ t;~ :1f ~ ~ kf ~ ~ ~ ~ ~<-/Mp' .;&~"" JJ, ~ ' ' 1 - Ct .1 .. ,1-u. · ~rt,_ [,Vt <\_. Lu~ / ~- k(F=J ~ ~ /' , ~;y~~ '"' tuwV !M> 0 1 ~~s (<o<¡~¡;¡,-~ j ~· v:) ,· ~ .0, 'otA(y, fw eJ N.t.\)~ ~\ ~ ~r~ ~ ~)( ~ ·. ~9, \Á-VI~·~ b ~ ~\6 �ID �L'ALCALDE DE BARCELONA .tncie(;'v" utu„,d4'1- aV (tA.J9~1 CÁA),A5-1-k4L (AdA41;3A,¿ 9t1~. ./2-1GUI UQ- 149- - r tal& /(j 144 Lq___ ti lkue 1cp,, s¿ p (T-2-J 1 pl "Y;;F p1;1--4AdJ> "N: (0_ tA,4 (e_ » )2A, it (A:01Z e- cutvs-. t(~,:~adi M o 4.4). (3/4 ->.?,,t j,1 la4/tJr ~tu-, p• ika_Utufz. 944- – (AA4 (okAit5t vulot ,1,0 v■‘Lev,..z L4-erts 1 )9N.9.1 \k,p,9--Q?vudÁmt) k 17~ LAx-t litkokAik.)5 1 75a, ca,ta, catAnf 14,4-( (--eÁitAe uf&-t. ,e) (A,․) Jk 14. GLat (-Alr:»1"-- /te, kt•3 <-‹-t-r¿ ‘v‘, ata-\ /5-kk t . u&t... idu, A,„kakir ILCAÁÁAA1: 111-1 '/t4 /L-spvc, ~42_ /(J\A".e_ cAÁA- 'etaz,,sz (.&ps~cfa-tc, k (ctAit ‘( 1444.a• [Giilk olLtA lt4TML'S r eofi,k3z_ ketc¿ ot,"&/1/ ,ÁP(L ,/(f(ta~) (DuLt- 1 (,c,ot.e ttl 'sodz,' itpAtt-Y- tetar, tAtt kAit,svai,--,ttlk.ttCti,,,,,„,5 I tArz— S-6urr-vt¿ t Cm9u, Leiehhrl �L'ALCALDE DE BARCELONA �~ ,,~(; - '~~&U~~ /3 // ' L' ALCALDE DE BARCJ<:LONA ¡tv:> ~ ~ ~· ct, W> ~M(], ~ 1 ~ ~ ~~<4r d.~~~ ~ v-u~ ~ ~t~ ~ "' ti.~ /..,.M..v r1-.-~ "' i p~ot( r ~ W. - r(Ar eJ. ~ ~J. (c. ~ ;JJ- r ~ , ~- ~,., ~rw = ~\[M ca< }k ~- ({ ~ ~ ,r k ¡..t L, j2, iA.MO- u:~ ~ Lu¡ ¿_ 9, ~ ~-""""--' ~ ~ e~w,~r~ \).-<)VZ_ !\.v> 'l.Q_¡ . ~ IM-_,¡Q_,f-- ,M'..,' iW. /.,J.; ~ ~ rrJlw ~~~"- 0 :"'~. ~ t~-¡,~~ J;~~ CA~ t-<.~~ {t'<IM ~ ~/ 1 1 ~'Y-' -(,_, ~ J, ·tst- . F~,-~ L4~ ~ ~'" 4 1~ ¡e,~ oiJ.(/J_ ~d~ ~t;t lf.-: ~ (h e,~ . ~ "' ti- ~ _n ¡v2-0- ~ M~ -fe..- «< ~ UWt '"r /<JW-,~. ifo, <. G~ euvvV e~ f41·a,~ ~ c-.f ~- ...&Q ,(;u.,·,.: e.;- 1/-, ~ u../ V) . ~ '- [; - ~ 1 ¿ u.W <O") )4' i,w, ,~ ,..-k_u.n~ \)A "' ~ t... \W>i(K _ """~Lo- ~ 1oM~ r~ ~~ ~· {,r~/7 ~r~-r l~J., ~c ~ cA~~h ~ /V - L~~~ ~ ~ ¡ �J4L, ALCAI~DE DE BARCELONA 7h ~ w.~ ~f-J;~ ~ ~ ti<~~~. 1 ~ h ~~~ M ~ ~ f r )U ~ (J._ ), /~ WMJJ<t ~ ~ l· ~~·~ }~~-~. ~ wQr ¿ ~ ~~. r-n (, }~ ~-XV- /~l~~ ~Cok ~ t~ ~ ~ ~ ~', d_<[Ad)/,·K ~-)._4,_~~ ~,A k r~ ~1 (·~·l4 l , ~ ~ ! r--u fcu. J.."'"" _,), -- tVCr ~ ~ ~ 1/..rc. w(v~. DJ\<"" ~ , ;w' A ~f'~ ~, Jt.,~~ ~ "'-t J,. ~ "-<R._ r~ L-4' J ¡yM- ~<:: r ~ ~~ \a_ r~· ~CL ~·e) ~ f~ cA lt k~~~ .0-- ~ ~~r ~~ (~·~ A. lA-w1. ~~ ~ ¡,~ ~t-<-~ c_c,Q- (-~ v--~ (}o~ ~ ( --1-i'W[)k ~ u~-~ q \Mhv) , ~, Jy7 'J ~~-~~ ~ ~ ~ -w:~irJ; ~7J r~ ~J J, · ~ ~ ~ ~ /l,Jf ~ J.<~ /11 ¡vt;lr ~,e~/ f).~ {?<Al' , ~~~ ~ e/l.,, fw~ ~ ~ /lA.uf~A.i • ~~~. ~ ~n.; cu.e,_ J' VÚ-1 , - cvu 1 .c.h:J{ ¡;/ f.-, ~~v:,t . v"-'U "" F /"'->A et'1" ""'· ":""'k~ ~ ~ ~ r Jw ~ ~ ~~~ ~ 1 --U;o ~ ~-u· .ee ~ ~ ~J "{~ ~ ~ d'¡Á ( ~ C{~tfoJr e¿ lfl~ e(~~ rr&A- /{ r J. e),~ �L'ALCALDE D.E BARCELONA \J t ' A t . \ r' J ~ ~ )<. ~ ~ +,w ,· te.~ ~ ~ 1 <-, """' (/llV- ~, lt "' ct ·c.e~~ fLw-a-t"-f, •---. ..,. V~ (._Cu.A. ~ ~ • \ Í~ l. cWs ~ ~ t-~ '\...l..IV'J j (~ ( 'il> <ÜJ \tZ- ~ ~ (p.. ~ ¡¡\.<AA L1~ \MJ'{Z- .L ~"""' ~ <1.Lv, tff co-. '--'< i ~-e~ c.:; f-"· -~ t "-' t" X-k. • ~ ..t.v-, ,.,_ ...... ~ "'- ~ ~. Wl'- t:: ~1--~ ~ : l.. ~ ~­ ct.. no;,,lt;vLX (/tiVt ~ \CJ\11""' ·' ,..e ' 'l. " LO- /ro1í' r/k.,r · ~ ~r ~ <t, ~ ~ l ~ ,,;s t~ ~ ~ _¡; ~ ~ ) '~~ ll'J_)')~ / ,¿ L, 4f~- VÑ-~ . ~ ó 1 fh ~ ¿,__. '-""~ Lr1' V1_ck' ~ ;. ~X.>'- ~ ~ J.. ~ ~ ,_¡ 1 1 e;.{" C\A.L ~ t '(..,' ~ ' ~ 1~ ~~-f-J, "'.""' , J ~ ~( J,j p<~ t1..., L, c2., (k<M.ty;' ~ V• Jo,.... ' Vi, w'h'i ' o-fu<-J. ~ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4377 Title A name given to the resource Incomoditat i paciència. Article fi d'any al Diari de Girona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Democràcia Govern Acció política Description An account of the resource Document preparatori de l'article, amb notes i la versió preliminar, manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències