12 10 713 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1493/19960704d_00733.pdf 4d0ee7772224ea6fcf6d7ba1690acafb PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE PER SER LLEGIDES ALS DIÀLEGS SOBRE CULTURA I POLÍTICA �C CULINVC (/1)1*7) Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aporta exemplarment motius per a aquesta reflexió. És el cas de la discussió que manté ara mateix el director, encara, de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, una discussió que manté mitjançant els diaris, amb el secretani d'Estat Miguel Angel Cortés. El debat és ben ciar: ¿cal fer sois alió que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a aqustes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'exelple l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt ciares, que sap qué ha de fer i ho está fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar, però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració alió que correspon a la societat. �Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deja que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel molotov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿l per qué no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el qué hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la máxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés 'hure i universal. Això és precisament el qué distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. �Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona notícia. Però segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la máxima igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, deis progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deja: está bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿qué hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent Ji seran requerits. �Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les naves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'oferta i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat-- de ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una collectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. �De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col-laboració, però evitant alió que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors deis progressistes, han d'afavorir alió que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós Ilibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre idean, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sois fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. �L'ALCALDE DE BARCELONA Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aport a exemplarment motius per a aquesta reflexió. - manté ara mateix el director, encara, de la Compañía És el cas de la discussió a discussió que manté mitjançant els diaris, amb el Nacional de Teatro Clás' secretari d'Estat Miguel A w ortés. El debat és ben clar: ¿cal fer sols allò que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a agUstes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'ex9le / l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt clares, que sap què ha de fer i ho està fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar. però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració allò que correspon a la societat. Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deia que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel moloiov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿I per què no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el què hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la màxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés lliure i universal. Això és precisament el què distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona IEspanya) Tel. 34-3-301 07 07 ' �L'ALCALDE DE BARCELONA Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona noticia. Perà segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la màxima: igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, dels progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deia: està bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿què hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent li seran requerits. Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les noves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 �^^J L'ALCALDE DE BARCELONA Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'ofe rt a i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat--jde ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una col•lectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col . laboració, però evitant allò que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors dels progressistes, han d'afavorir allò que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós llibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre ideari, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sols fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. Pasqual Maragall Plaça de Sant Jaume, ! 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-30107 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4399 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde per ser llegides als diàlegs sobre cultura i política Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf b58125a2e53023dec1d202fc0a617910 PDF Text Text -~ Ajuntament de J3arcelona Gabinet d'Aicalll Conferencia "LA CULTURA, EIX CENTRAL DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI" MACBA, 02/07/96 (JC) �! ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA. GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM. FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR , 1 AQUI AMB AQUEST ESPA~ OBERT QUE ALGUNA VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE ! TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE SEMBLES QUE VULL SER lfN SACERDOT D'AQUEST TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO DE RELIGIONS SINÓ SEGURA~ENT DE DIÁLEG. i SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT ¡ A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA UNA CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA 1 DIA NO DE LES COSES QUE 14 SABEM QUE SERAN ART PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE ENCARA NO SABEN SI HO SE~N. PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES PARAULES AVlJI TEMPTATIVES . dades/sed/textos/macba. pmm SIGUJ!N UNES PARAULES 1 Pagina 1 �US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA, US VULL PARLAR DEL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA EN LA CULTURA, DE t BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO, LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES. 1 DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ ~< EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS 1 CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I 1 DE CAPITALITAT, DE C"QLTURA ¡ CIUTADANA 1 FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA. ¡ 1 ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY 1 i 1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER TENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS QUE NO TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN 1 CAMÍ DE TENIR-LOS. BARCELONA ES POT EN CANVI DEJA QUE OFERIR S'HA DE OFERIR A EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA CULTURA EUROPEA I D'UN L~ENGUATGE EUROPEU. ~ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 2 �NOSALTRES CREIEM AMB LA POSSIBILITAT D'UNA ¡ CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA PODRIA SER JO NO Diq ¡ QUE HAGI DE SER NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN l TROBI L'ESPAI IDEAL LL[URE 1 SENSIBLE PER i ' EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD. 1 i JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1 QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE 1 D'AQUESTA CIUTAT, JO C~EC QUE LA CIUTAT ES 1 TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE l REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT. EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA. QUE VEN FER PRIMER.? 1 PRIMER VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ ! RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL . EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN 1 ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA DE LA FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ ; dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 3 �FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC f VA SER UN INICIA EN EL QUAL JO VAIG PARTICIPAR ! MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA ¡ MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA BARCELONA VELLA NO ~MAGINA VA l NI JO NI PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN ' l QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA 1 NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR 1 DE LA CULTURA POPU~AR 1 DE LA SEVA RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN l PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS ' ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT DEMOCRÁTIC DE LA FESh'A ¡ DEL FET QUE ES PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 4 �' 1 PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA PART D'INTERÉS EN LA CULTURA DE LA CIUTAT SINÓ ! PERQUE ALTRES PROBLErlAES VAN PASSAR AL DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL. 1 SEMPRE HA VIEN DIT QU_p , TENIEM EL MILLOR COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL ¡ MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS QUE ACONSEGUIR AQUESTA QUE COL.LECCIÓ f:L LLOC ON ESTA VA E~DEVINGUÉS REALMENT AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN ESFOR~ MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM 1 V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS , 1 TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER ' ANAR-HO A VEURE CADA M~S. 1 HEM .ACABAT I FUNCIO~A EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL SEGON 1 MOMENT I EM PENSO QUE ~ODEN DIR QUE HI SOM I QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE. ¡ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 5 �NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM i PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA ¡ OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT i PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA" PERO HO PENSO. AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT CADA UN AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS PROBLEMES EL LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS, D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ ¡ DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1 ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL ¡ ' SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA PUIGCERVER DE LA JURAMENTACIÓ DELS QUE QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN REPTE IMPORTANT EL VA~ TIRAR ENDAVANT I VA ENDAVANT. 1 VA ENDA VANT L'AUDITOR~, I VA ENDA V ANT EL TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 6 �TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER SEMPRE MES QUE ESTIGUIN ACABADES ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN QUE TANT EL MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST 1 MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL NOU GOVERN ESPANYOL ESPANYOL. 1 DONS ES EL HEREU NOU D'UNA GOVERN SERIE DE COMPROMISOS QUE HAURÁ DE COMPLIR. 1 1 i HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC. US PUC DIR QUE NO ES CE~T EN EL SENTIT DE QUE VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ DEL MINISTRE RECORDARE U ~EMPRUN, JORGE QUE N"EGADA UNA DEL VA QUAL VENIR A BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES QUE EL POBRE HOME VA ~ORTIR ESGLAIAT DIENT QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN ¡- IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR 1 SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE "IMAGINADOR" TIRES ENDA VANT 1 LES SE VES IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL. 1 ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL CENTRE DE dades/sed/textos/macba. pmm CULTURA CONTEMPORÁNIA O Pagina 7 �1 ' L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN ¡ EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM VIST PART DE LES COL.LEGCIONS QUE TENIM SOM l REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA CREATIVITAT NACIONAL ~N AQUELLA EPOCA I 1 BRILLANTOR DE NOU EN EL XIX I EN LES VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE 1 CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR EL NACIONAL I ON TENjrA COMEN~AR EL QUE CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL 1 FONS QUANT ARRIBEN I FUNCIONANT LES SOLUqiONS SON DE SEN[ IT I ERA DE! i1 DE COMÚ LES QUALS ACABANT , SENTIT COMU QUE COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL 1 ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET. 1 AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ SUPOSO EN EL DIRECTOR A~AR AMUNT O A VALL EN EL MACBA I PROBABLEMENT EN EL DIRECTOR DEL ¡ MUSEU NACIONAL dades/sed/textos/macba" pmm DONS DE VEGADES DE Pagina 8 �ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ DEL QUE SERIA NORMAL. ¡ EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR COM S'HA CREAT CONTEMPORANI AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART D'ENDEVINJ~_R QUE SEREM. 1 ! PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO QUE HAUREM i D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO ESTA FETA AIX~CAR PER PANCARTES I REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR. EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA ' I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES QUE SON IMPORTANTS REL PAIS I QUE SOM IMPORTANTS PER BARCELOl'tA. NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES VA REFER DE FORMA ~RILLANTISSIMA, TENIM PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT AL GRAN SECRET DE BARC~LONA, ON TANTA GENT 1 NO CONEIX ENCARA EN 1 PART REFET I AMB COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 9 �DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL í ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A ACABAR-LO, TENIM EL k:ENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC 1 CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I l ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES 1 CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA ' SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC EL TRES PALAUS INSTAL .LACIONS DE SI VOLE1J LA ! GENERALITAT i O LES TRES A LES A LA 1 RAMBLES QUE TANT HAN HABITUALITAT TENIM, EL JN-ou \ AJUDAT MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL MUSEU D'HISTORIA ¡ DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA, BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO VELL MOLT D'ELLS DOJNCS f CADA UN DELS CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC, TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA EINA EN AQUEST MOMENT, RAU LA UNIVERSITAT ENIM EL TAMARICA ON ' RA~ION LLULL EL CENTRE D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA l dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 10 �QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE 1 SE CEL D'INVESTIGACIÓ 1 I DE RECERCA DE S~BEM QUE ES ARRISCAT CURIOSITAT DE VISITA FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS . sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN ' ANEM-HI, ANEMIA VEURE CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR DE DIBUIXA BE A ¡ VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN LLOC ON ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS PROTAGONISTES A ULTIMA HORA. AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES EMPRESES ES POSIN NEdESSITEM TROBAR LES FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM ' TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT MES DIFÍCILS. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 11 �TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL POLIESPORTIU O EL CEN':fRE DE CONVENCIONS. TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T ' POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM LA PEDRERA QUE NO SE SI HO HA VEU VIST ENCARA A DALT DE TOT, LES GOLFES ~NTIGUES, ENCARA QUE HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O ' 1 VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI VA FER GAUDI I ES EL M~TEIX TEMPS EL GRAN MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR 1 QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS i EXPLIQUIN AIXO POTSE~ ES UNA DE LES 1 EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE , 1 TINGUT FISICAMENT COM ~LCALDE. QUE LA GENT ¡ VOL QUE ES FACI LES COSE~ I A MES AQUELLS QUE LES HAN FET QUE LES EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN, AIXO ELS ARTISTES QUE i TREBALLEU AMB l ELS , ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA PEDRERA HI EM PENSO ENDAVANT A LA QUE EN EL TEMPS MES PEDRER~ ! 1 DE CAN BATLLÓ CAN ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN 1 dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 12 �MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME ANIREJ\11 TROBANT EXPLIQUEN i CADA . COP MES QUE ENS QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC ¡ DEL MODERNISME. TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN ! AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES TRACIA GRANS NOMÉS MUSEUS AUDITOR!, LICEU~ CONTEMPORANI, QUE O ESTIGUEM QUATRE FENT QUATRE GRANS PALAU, MUSEU NACIONAL, MUSEU ART CENTJÍE DE CULTURA CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU. ; NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT i UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER 1 RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS, ' A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... . dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 13 �ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST MUSEUS EL PICASSO EL MARÍTIM ELS ANEM AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI HA OBERT QUE ERA UN CARRER MINSU QUE A MI HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER DESCOMPTAT PERO TAMBÉ j MOLT MES GRAN SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ HA SIGUT POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR ' ! , PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS dades/sed/textos/macba.pm m Pagina 15 �ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM AQUESTA ES LA NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA INICIATIVA PRIVADA I ELS ESFOR<;OS DE L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA NOSTRA CIUTAT DES DE UN PUNT DE VISTA CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM PART DE LA SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN AL.LUSSIO, dadesísedltextos/macba.pmm ES UNA AL.LUSSIO PER QUE LA Pagina 16 �BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE ; ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES CULTURALS DE ! GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA METROPOLITANA. PERO TAMBÉ . ES CERT QUE HI HA HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT ANIMAN HAGI PRES LA CLARA VOCACIÓ LA D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL 1 COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA 1 GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE ' LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES PERSONES SON ENCARA dadcs/sed/textos/macba.pmm MES ~ DIFERENTS PERQUE UNS Pagina 17 �HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA CIUTAT I UN ALTRE. DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES DE TOT AL MON. AQUESTA CIUTAT QUE ELS ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS NACIONALS NO HEM SAPIGUT FER. AQUESTA PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL SENTIT QUE TINGUES LA DIC~NITAT, LA SOLEMNITAT, LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL BOHIGAS EN EL CENTRE AQUESTA CIUTAT PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES GRANS FRUSTRACIONS D~ LA HUMANITAT EN AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS EN CIUTATS D'HABITANTS DE DEL MES QUAL DE 10-15-20 NO MES MIL.LIONS FEM QUE ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 18 �EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE QUE ELS FENÓMENS FENÓMENS DE . PACIFICACIÓ INDUBTABtEMENT NO SON NEGATIUS SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN ' SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES AGLOMERACIONS SON DIFÍCILS DE FRENAR NO SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP 1 NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES ' UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE ¡ VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I ' CAP A LES GRANS CIUTATS. 1 JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA SIGUT ALCALDE DE SANGAI .... I PARLO COM ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA NACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 19 �ALCALDE DE SANGAI QUE S~P EL QUE ES EL PORTAR UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS. AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO PENSO S'HA DE DIBUIXAR . A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR ! BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR. DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES ESPECIES D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~. I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A PRESIDENTA D'UN PAIS POSSIBLEMENT TINGUI AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA i PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS. JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ ! A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 20 �REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA DEMOSTRA T QUE LES CORRELACIONS ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I i FORMACIÓ EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ URBANA I DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES ¡ LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN MON CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES REFERENCIES COMUNES i: EN EL QUAL SERÁ ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ. JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT LA GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES D'ARQUITECTES ES VENEN A VEURE PER QUE CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN ' UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM dades/sed/textos/macba. pm m Pagina 21 �BARCELONA RESOLI áLGUNS DELS SEUS PROBLEMES URBANS. DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS. JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS QUE ES PODEN i FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA DOS OPINIÓ QUE COM SABEU SUBINT NO COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES JUSTAMENT. JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO l SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET UNA COSA QUE SENSE dades/sed/textos/macba. pmm AR~IBAR A PORTAR-NOS EN Pagina 22 �AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL MERCAT. EL MERCAT 1 CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ ¡, , DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER EXTENSIÓ PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT EXPANSIONAR-SE EN ALTRES CONTINENTS EN ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES METROPOLITÁ COMA NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS ' DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR. I AQUEST ANYS S'HA F~T UNA COSA MOL T IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A 1 L'HOSPITALET, GREC A SANTA COLOMA, HEM ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 23 �BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER FER RENDIBLE DETERM[NADES PRODUCCIONS CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN. l ' BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO illf ESPAI D'lJNA SETMANA PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES FORMEM LES CINC QUE¡ ENS ENVOLTA NO. MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS 400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE AL GARGALLO MERA VELLÓS EXPOSICIÓ I O A VALENCIA DAMA MAGNIFICA A(QUESTA ! $'EN A VEURE EL MERA VELLOSA RICARD GIRAL T i MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA 1 OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES ! TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC ' QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6 S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL 1 PROJECTE DE TURISME INTE~IOR D'AQUESTA XARXA. AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE dades/sed!textos/macba.pmm Pagina 24 �PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE SOM DONS VALEN MES DEMANANT MES I EN TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI VOL CRÉIXER 1 EL CONSUM CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ CULTURAL ESTA L'ESFOR~ IMMENS QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL NOUS CREADORS FINS ELS EMPRESARIS EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP AUDIOVISUAL ETC. ES CERT QUE NOSALTRES EN ESTEM ALGUNS FLUIXOS D'AQUEST CAMPS ENCARA MOLT PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL. DE VEGADES M'HAN PREGUNTAT EN AQUESTA CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT 1 PER TANT TAMPOC NO TENIM LES GRANS TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR. dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 25 �PERO DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP D'EMPRESARIS 15-20 EMPRESARIS IMPORTANTS D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM 1 UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA UNA MENA D'INSUFICIENCIA CULTURAL UNA QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4 TAULES COM AQUESTES QUE FOSSIN 60 I ES PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA INMEDIATIC BUSQUIN QUINES PODRIEN SER AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 26 �PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK, EXPRESSO, EUROPEU, OBSERVATER, ECONOMIST, TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ . PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES ' DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA EN AQUESTA CIUTAT .. LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO SORTIR MASSA EN ELS DIAR~S. PER TANT VA QUEDAR 1 CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ ENTRE QUALITAT DE VIDA O PODER DIGUEM. i ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT D'INTERVENIR SON MC?LT MES BRUTALS I SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 27 �LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA "MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS . MENYS MITJANS DE COMUNICACIÓ I MENYS POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA COSA AIXÍ. JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT JUST PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN. ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR 1 ENDAVANT. EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN AQUESTA CIUTAT EN AQUEST MOMENT JA ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA dadcs/sed/textos/macba.pmm Pagina 28 �OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES ¡ COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT. LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES. SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ ' QUE CORRESPON A LA SOCIETAT. SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS. QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE EN EL MOMENT D'ESCRIURA-LA REELLEGIR-LA LA HE POSAT I DESPRÉS ENTRE DE COMETES PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES FINANCADES EN COMÚ A PROP TANGIBLES TRANSPARENTS. dades/sed/tcxtos/macba. p mm Pagina 29 I �AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L . COMÚ DE NOSALTRES COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN AIXÓ, PERQUE PENSEM QUE EL MERCA T I LA INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN ' DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS" AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ PROP TANGIBLES 1 PERO A TRA-NSPARENTS FETES PER AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM CAPAc;OS DE CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL ; CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP MILLOR. HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 30 �DIRIA PERSONALMENT, PERSONALMENT A L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ. AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE L'ESPAI P(JBLIC AIXÓ QUE ELS ARQUITECTES ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA GENT DE L'EXISTENCIA QUALITAT QUE NO ES DE illiJ L'ESPAI PÚBIC DE RESIDU DELS ESPAIS PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA ESQUERRA DE LES ESQUERRES LA NOSTRA APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS O POT JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM PREGUNTAVEN dades/sed/textos/macba.pmm UN GRUP DE REGIDORS DEL Pagina 31 �DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU . - . ' QUE J REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A ' i ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER COM SI ARRIBA I COM ES FA. BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A ¡ QUIN PUNT ES NECESSARI QUE HAGI UNA IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN EL PROJECTE PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL RESIDU O RESULTAT CASI INVOLUNTARI DE L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA ! VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS ARQUITECTES D'AQUESTES ' CIUTAT l ELS A LO MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE ESTIGUIN TRANQUILS QUE LA VIDA JA ELS CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE ' dades/sed/textos/m acba. pmm Pagina 32 �BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS POLÍTICS I ELS EDIFICIS ETC. I PLA~ES, ARQUITECTES FEM MOLTA GENT ES POSA FEM MOLT NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE TINDRIA QUE SER AQUESTA PLA~A ES MASSA DURA I FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT FÍSICA O ES . BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES PRIV AT EL QUE ES NACIONAL I EL QUE ES INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES INNOVADOR. BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A TENIR UN LLOC IMPORTANT TERRENY CULTURAL AL INTERNACIONAL AL TENIM EN EL CAMP D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 33 �ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS NO. ARA RESULTA QUE LA SETMANA SANTA D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN ¡ DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC PERQUE NO ENS PROPOSEM~ QUE EL GREC SIGUI UN FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES 1 TINDRIA QUE COMEN<;AR A FER . PARLAR DE PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS . I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA CAP A QUI. JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR ' dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 34 �NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN CONTEU COM LA NÚRIA · ESPERT , SI ANA VA A 1 LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN AQUEST MOMENT ES UNA IMPORTACIÓ CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE ! TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM LORENZZACIO PER MI V A HA VIEN DOS SE~ EL MOMENT EN QUE HI LORENZZACIO ES A DIR UN AL POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS 1 DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL NOUS CREADORS . RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS INTEL.LECTUALS PER QUE DEIA QUE ES PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I NO MES . ----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~- dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 35 �MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS, ¡ AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ DIRIA. 1 JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . . UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL CAMP DE LA CREATIVITAT CREACIÓ ¡O SERIA EL CAMP P A~TIDARI DE DE LA MENYS INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES 1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI NO NOMÉS UNA REALITAT SINÓ UNA TAMBÉ SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA. I EN AIXÓ TAMBÉ LLENGUA TGE QUE TE 1 MOLT UTILITZ~M. DE VEURE EL DE VEGADES S'HA CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS , l ' COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES ACTITUD I EM ¡ PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR. PERO ARA TORNO ON EREM. i 1 ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?. ¡ dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 36 �TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB POSSIBILITATS PER DESENVOLUPAR LA SEVA ACTIVITAT CREADORA?. TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM QUI ELS VULGUI ESCOLTAR?~ BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO CREC QUE DEFINEIX LES NO~TRES ACTITUDS A VUI. NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS ELS ESFOR(:OS QUE DUGUIN A UNA CERTA UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL? ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA CIUTAT D'ESTOCOLM A . TOTES ! LES CIUTATS D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 37 �BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN D'ESTAR A FI L'EDUCACIO A DISTANCIA ELS SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A TRA VES DELS ORDINADORS MANIPlJLATS A DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS EN BASES DE DADES I EN SISTEMES PER DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES AMPLES QUE PODIEN ESTAR EN AQUELLA BIBLIOTECA EN CONCRET . AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 38 �I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT. i NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE ELLS VAN FER EL REPTE PERO DEU NIDO. PERQUE ! RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM 1 TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO LI VAIG DIR QUE BARCE~ONA HI HA VIEN DOS OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN REFEREIXO I PER ALTRE BANDA ESTAVEN PROVANT ¡ DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA . GENERALITAT 1 EL PARTICIPACIÓ ETC. AJuNTAMENT TENIM AQUESTA SENYORA UNA VA DIR BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25 OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES DE LA SOLA XARXA EXISTENT. NOSALTRES D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I ABANS QUE VOSTF~S . TOTAL BARCELONA VA :DIR QUE NOSALTRES VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA dadcs/scd/textos/macba.pmm Pagina 39 �BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD. LA DE DONS TELEMATICA I LES TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER L'ESTRELLA DEL SUR. I ~VENEN AQUÍ EL MES D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL BANGEMANN CHALLENGE QUE SON TOTES LES CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE QUI O QUI O FA MILLOR AQUESTES SAP MES MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA. DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES DEL QUE ABANS SERVIA NOMÉS PER PARLAR. TELEFONON. BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I AFAVORIR LA PROBABLEMENT ELS CREATIVITAT CENTRE CÍVICS ENTORN. ELS HEM D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES DEL CENTRE CÍVIC CAP AQUESTA BIBLIOTECA TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS PROBABLEMENT. ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 40 �D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1 CONSUM. NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO COMEN~AR A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS AFIRMEN QUE TREBALLEN PER LA MÁXIMA LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE CULTURA I O FACI EN CORRESPONDENCIA EN AQUESTS TERMES . TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI I DE CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE dades/sedltextos/macha.pmm Pagina 41 �TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN AQUELL MOMENT REINDINVICAR SIGNIFICA TAMBÉ CONTRAPOSAT. O CONTRAINDICACIÓ AllXO. S'HA JUSTAMENT MOLTES VEGADES SUPERAT APARENT EN AQUESTA UNA FRASE SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA SER EL LLOC EN QUE ES REINDINVINQUES LA t DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA CAPAc; DE CONSTRUIR LLENGUATGES COMUNS BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES CIRCUMST ÁNCIES LABORATORI PERQUE ; S'EN PUGUIN D'AQUESTA CULTURA DIR EL EUROPEA. PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR EL MEDITERRANI DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN ' L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM 1 ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 42 . �PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT DESPRÉS. DONS PERTANYEM A UN GRAN PAIS HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1 AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT 1 PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON ARRIBEN LES CARRETERISS PERO SON TAMBÉ INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES NO PRODUEIX EN UN AVIO ES PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE CATALUNYA 1 PER TANT D'UNA NACIÓ CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 43 �DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES GRAN QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN UNA LLENGUA QUE ES LA SEGONA MES PARLADA DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA DEIXAT DE TENIR UNA CIUTAT QUE LA FA INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC D'EXPERIMENTACIO A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT QUE AQUESTA DIVERSITAT QUE AQUESTES PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL GRAN REPTE NO I CREC QUE BARCELONA EL POT AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL MATEIX TEMPS SER CAPA~OS DE DEFENSAR LA PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO DEL BARRI PER A CADA UNA DE LES NOSTRES PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE DESARROLLAR UN LLENGUATGE QUE ENS ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS. AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL QUE ESTA MES A PROP ES CONTRADICTOR! EN LA FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL dades/scd/textos/macba.pnlm Pagina 44 �COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA ESTAN PARLANT FOR~A EN EL LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN LLENGUATGE EUROPEU UN LLENGUATGE COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE RES. I EUROPA NO ES 1 RES MES QUE UNA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN AQUEST MOMENT ¡ RETORNANT ESTA CAP EL RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE GRAT POSSIBLEMENT PERO UNA MICA DE FOR~A PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AUSTRIA PER DESCOMPTAT TAMBÉ BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA DESAPAREGUT TE LA 1 ! SEVA DIVERSITAT RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A FRAN~A ' COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN I L'ANTIC AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA IDENTITAT REGIONAL A PARTICULARITAT dades/sed/textos/rnacba. pmm QUE FRAN~A SIGUI ES FRAN~A. DEL MES NO I CAP MÍNIM Pagina 45 �INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA SOBIRANIA I LA VOLUNTAT DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ. t POPULAR I LA PER TANT EN PART EN PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS DIR-VOS QUE EUROPA :ESTA RETORNANT A RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE EST AREM CREANT UNA NOVA MITO LOGIA NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT ATACABLE COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN ESTAR CARREGANT-NOS EUROPA QUE ES LA MARE DELS OUS. LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 46 �FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL. PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES. BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS EL DE LA ClUT ADANIA . QUAN ES VAN ACABAR ELS JJOO EN VAN PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL QUE LA GENT VOLIA I LA GENT EN DEJA SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA GENT. I VAIG ARRIBAR ESTADÍSTICAMENT LA CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES INTERESA IOTA EUROPA. dades/scd/textos/macba. pm rn Pagina 47 �L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA CULTURA. REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA CONCLUSIÓ FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA CULTURA I MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS , EUROPA ERA CONSTRUIR UNA UNA MICA EL CULTURA MATEIX, I QUE CIUTADANA A BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT. SI SI UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI VAN PREGUNTAR. ALEMANIA? I ELL VOSTE VA HAVIA ABANDONAT DIR NO NO JO NO ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA. LA PATRIA PARIA ES L'ALEMANY . LA MEYA HE MEV A ES L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA? dades/sedltextos/n¡acba.pmm Pagina 48 �DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC. ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC ENCARA QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY QUAN ERA PETIT. COSA QUE REALMENT ADMIRAT. A MI 1 DONAN-THI EN DEIXA VOLTES I PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA ES EL LLENGUATGE. NO CAP LLENGUATGE. SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50 ANYS DESPRÉS 1 HA FET JUSTAMENT AQUEST DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE ' VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA MENYS . ES LLENGUATGE A DIR LA EUROPEU NOSTRA SI PÁTRIA SOM ES EL CAPA<::OS DE CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR. dades/scd/textos/macba. pmm Pagina 49 �MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina so � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4398 Title A name given to the resource Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MACBA Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Competitivitat Infraestructures Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf 2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915 PDF Text Text IW Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA Dia: 30 de juny de 1996 Lloc: LLotja de Mar Sala de Contractacions. ORDRE DE L'ACTE 19'00 h. Hora prevista d'arribada deis congressistes. 19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats. 19'30 h. Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila. El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges. Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de Presidència, que estarà formada per: Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^ 1 Degà CA Cat. I Pres C S.Arq. Eso . AlcaiP I Conseller PTOP Direc Vivenda El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments: - Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,, - Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de Arquitectos de España. Colegios de - Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà inaugurat oficialment el congrès. Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus llocs a primera fila. El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la seva ponència. 21'00 h. Recepció al pati de la llotja. �Ajuntament de Barcelona GABINET 1)E L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE �ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO LA LLOTJA DE MAR . EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO , RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA , ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES TAMBIÉN TODA UNA f METÁFORA DE LA ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS . EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES , LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 , CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE , QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE . ARQUITEC.JMS �EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR . EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO INTEGRADOR DE UN GRAN POTENCIA MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA . LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA , BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON ARQUITEC.JMS �ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN ESPÍRITU NUEVO , CARACTERIZADO POR EL DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS . EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT , DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS AHORA. ARQUlTEC.JMS �FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD . EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA EXPANSIÓN DE LA CIUDAD . ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA , CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y ECONÓMICA . LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES , LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859 SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE, DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS . ARQUITECJNIS �EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO , CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO , QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN POLÍTICA PARA LA CIUDAD. LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA . CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO— COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS . 5 ARQUITECJMS �LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO . BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO . SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS COMO EL PALACIO GÜELL , PONEN ESTE MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER , CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ . EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA �LA BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE GATS" , CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / / LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929 SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL SEGUNDO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD , UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS 4 INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS CUANDO SE HABLA DE URBANISMO . TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA ""- �REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE OLÍMPICAS . LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN . NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS , O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA CONSTRUIR LA VILLA OLÍMPICA . SON CUESTIONES SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS . TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS 8 �DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO . TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA CASA DE LA CARIDAD O EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA. SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA CIUDAD PARA INSTALARSE. a/1)m tAlY ( (-Ájl ARQUITEC.JMS"' �BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA SAGRERA . ! LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS MÓDERNO DE EUROPA . SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE 1 0 �`e/U-7 -btoe ^ ,,^, (7, t,¿1 ,^,h' yt^,^ L' C^ ^,; r 44, SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS . PARAC É T i UC TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES . BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO , CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ . SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS MANZANAS DEL ENSANCHE . ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE LA IGLESIA DE BELÉN . BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS . PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT �ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE SUS PASEOS POR LA CIUDÁD BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS . SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA . �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Data: 30.6.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores. De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1 A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur. Desenvolupament de l'acte • La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup "Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet per arquitectes espanyols. • En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de parlaments. • Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent: Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya. 2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes d'Espanya. Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 4. L'Alcalde. • Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural. • La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y sociedad". ARQ.JMS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4397 Title A name given to the resource Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Arquitectura Congressos i conferències Urbanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-30 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1490/19960626d_00730.pdf 7e522cfc950f99545bfac44873dd9a77 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 2676/96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde 1 Gabinet (NB) Visita del president de la República Popular de China, Jiang Ze -Minh, a Barcelona. De cara a la visita de a l'Ajuntament, es fan avinents els punts següents: 19:30h Arribada del president Jiang Ze-Minh a l'Ajuntament de Barcelona. Rebuda per part de l'Alcalde. Salutació als membres de la Corporació Municipal al peu de l'escala d'honor. Breu entrevista de l'Alcalde amb Jiang Ze-Minh al Saló Garles III. [N.B. Durant aquesta entrevista: l'Alcalde podria lliurar a Ze-Minh un memoràndum de les relacions de Barcelona amb la República Popular de Xina que s'inclou en la carpeta per a aquesta entrevista. ] Després de l'entrevista es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia xinesa a Barcelona. L'ordre de les intervencions és el següent: Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República Popular de Xina. Signatura del Llibre d'Honor. L'Alcalde, els tinents d'alcalde, els presidents dels grups municipals i el president Ze-Minh passaran al saló de la Reina Regent. Recepció al Saló de Cròniques. L'Alcalde acompanyarà al president Ze-Minh fins a la sortida de l'Ajuntament. S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde que serà traduïda consecutivament al xinès. S'ha passat prèviament el text de la intervenció al traductor. (-Res 9 b62 %(6. XINA.NIil3 �Ajuntament de Barcelona GARINEf DE L'ALCALDIA I - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggdreix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA POPULAR [E CHINA, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE XINA. PRESIDENT, US DONEM LA BÉNVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA I BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD ES UN HONOR PARA BARCELONA . SU ESTANCIA ENTRE NOSOTROS ES UN SIGNO DE UNA VIEJA AMISTAD, INICIADA EN LOS TIEMPOS DE SU MANDATO COMO ALCALDE DE SHANGAI. RECORDAMOS CON APRECIO SU VISITA DE HACE DIEZ AÑOS Y ESTAMOS MUY ORGULLOSOS DE QUE LA RELACIÓN QUE EN ESE MOMENTO SE ESTABLECIÓ HAYA TENIDO UNOS RESULTADOS MUY POSITIVOS. 9 XINA.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DIA L'ALCALDIA SU PRESENCIA HOY AQUÍ ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA MANTIENE CON LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, Y ESPECIALMENTE CON LA CIUDAD DE SHANGAI. INMEDIATAMENTE DESPUÉS DEL RESTABLECIMIENTO DE LAS RELACIONES DIPLOMÁTICAS ENTRE NUESTROS DOS PAÍSES, Y MUCHO ANTES DE QUE SE ABRIERA EL CONSULADO GENERAL EN NUESTRA CIUDAD, SURGIÓ CON FUERZA EN BARCELONA EL PRINCIPAL FOCO DE INTERÉS EN CHINA . FUE UN MOVIMIENTO NATURAL, ESPONTÁNEO, DE LA SOCIEDAD DE BARCELONA QUE TRAJO COMO CONSECUENCIA UN DESARROLLO MUY RÁPIDO Y NOTABLE DE LOS CONTACTOS PRIVADOS ENTRE ESPAÑA Y CHINA. NO HABÍA EN BARCELONA UNA REPRESENTACIÓN OFICIAL DE CHINA PERO PROLIFERARON LOS VIAJES DE ESTUDIO Y DE TURISMO, LOS CURSOS DE LENGUA CHINA Y LAS ASOCIACIONES DE AMISTAD Y COOPERACIÓN. LA AMISTAD ENTRE BARCELONA Y SHANGAI SE DESARROLLÓ SOBRE UNAS BASES MÁS SÓLIDAS A PARTIR DE UN ACUERDO SUSCRITO EN 1988, QUE FIRMAMOS CONJUNTAMENTE 1 EL ENTONCES ALCALDE, 3 XINA.Nl313 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ZHU RONGJI, Y YO MISMO, EN EL TRANSCURSO DE UNA VISITA QUE REALICÉ A LA CIUDAD CHINA. DESDE ENTONCES HEMOS DESARROLLADO UNA COLABORACIÓN SISTEMÁTICA CON SU PAÍS, QUE SE HA CONCRETADO EN DIFERENTES CAMPOS. PUEDO PONER COMO EJEMPLO LAS DELEGACIONES CHINAS QUE NOS HAN VISITADO EN LOS ÚLTIMOS AÑOS. HACE ESCASAMENTE TRES SEMANAS, POR EJEMPLO, TUVIMOS EL HONOR DE RECIBIR A LA PINTORA DENG LIN. HEMOS REALIZADO TAMBIÉN INTERCAMBIOS ENTRE LOS ZOOS DE NUESTRAS DOS CIUDADES Y TENEMOS EL PROYECTO DE TRAER A BARCELONA UNA EXPOSICIÓN DE BRONCES DEL MUSEO DE SHANGAI. BARCELONA, A TRAVÉS DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, HA ESTABLECIDO UNA RELACIÓN DE COOPERACIÓN ECONÓMICA CON PUDONG, EN EL ÁREA DE SHANGAI. LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE CATALUNYA HA PARTICIPADO i TAMBIÉN EN PROGRAMAS CONJUNTOS. CONCRETAMENTE, UNA DELEGACIÓN DE SHANGAI ESTUVO REALIZANDO UN TRAINING EN EL CONSORCIO 4 XINA NI313 �Ajuntament de Barcelona GA13INET DE L'ALCALDIA DE LA ZONA DE FRANCA DE BARCELONA PARA CONOCER EL FUNCIONAMIENTO DE ESTA INSTITUCIÓN Y APLICARLO POSTERIORMENTE EN LA ZONA DE PUDONG. COMO RESULTADO DE ESTE CONTACTO SE ESTABLECIÓ EN LA ZONA FRANCA UNA MUY IMPORTANTE OFICINA DE LA GREAT WALL HOLDING (LA EMPRESA ESTATAL CHINA DE IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN), QUE ES UNA REFERENCIA MUY SIGNIFICATIVA DE SU PAÍS EN EL TRÁFICO COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO. RECIENTEMENTE HAN VISITADO BARCELONA ALGUNAS DELEGACIONES COMERCIALES DEL MAYOR RELIEVE . ME REFIERO A LOS REPRESENTANTES DEL PUERTO DE NINGBO Y DE LA NAVIERA COSCO, Y A LA MINISTRA DE COMERCIO EXTERIOR Y COOPERACIÓN ECONÓMICA, SRA. WU YI POR OTRO LADO, ALGUNAS EMPRESAS BARCELONESAS Y CATALANAS MUY IMPORTANTES HAN HECHO UNAS INVERSIONES MUY SIGNIFICATIVAS EN CHINA: NUTREXPA (COLA CAO), DERBI-RABASA, CHUPA CHUPS, AGROLIMEN, ENTRE OTRAS. * * 5 XINA NI3B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA. SEÑOR PRESIDENTE, ESTÁ CONSOLIDANDO SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO . EN PARTICULAR, LA CIUDAD HA POTENCIADO SU PROYECCIÓN EN LA REGIÓN COMO RESULTADO DE LA CONFERENCIA EUROMEDITEFRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EN NOVIEMBRE PASADO CON 0\1 GRAN ÉXITO. BARCELONA QUIERE C0h9FIGURARSE COMO LA PRINCIPAL PUERTA DEL SUR DE EUROPA . ES CON ESTA FINALIDAD QUE ESTAMOS MUY INTERESADOS EN DESARROLLAR LAS RELAOIONES ECONÓMICAS Y COMERCIALES CON CHINA . ■ BARCELONA QUIERE QUE SUS SOCIOS CHINOS COMPARTAN SU ENTUSIASMO EN ESTOS PROYECTOS. BARCELONA ES UNA CIUDAD EUROPEA Y UNA CIUDAD MEDITERRÁNEA . ES UNA CIUDAD ABIERTA QUE ACOGE SIN NINGÚN TIPO DE COMPLEJO A VISITANTES Y A RESIDENTES DE LAS MÁS DISTINTAS PROCEDENCIAS. EL MEDITERRÁNEO, COMO PASO DEL SUR AL NORTE Y DEL ESTE AL OESTE, CONDICIONA NUESTRO CARÁCTER, NUESTRA FORMA DE RELACIÓNARNOS CON LOS DEMÁS. QUEREMOS QUE EL MEDITERRÁNEO SE CARACTERICE POR UN ESPÍRITU DE TOLERANCIA Y POR LA COEXISTENCIA ENTRE [IFERENTES CULTURAS, RELIGIONES Y COSTUMBRES. 6 XINA.NBB �.e Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO ES CASUALIDAD QUE ESTA REGIÓN DEL MUNDO FUERA LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICIÓN DE CIUDAD ABIERTA, COSMOPOLITA, TOLERANTE Y DEMOCRÁTICA Y ESTÁ ORGULLOSA DE SU CONTRIBUCIÓN A LA SOLIDEZ DEL RÉGIMEN DE LIBERTADES EN NUESTRO PAÍS . CON NUESTRA PLENA INTEGRACIÓN EN EUROPA, Y CON LA ACEPTACIÓN ILUSIONADA DE SUS INSTITUCIONES, TANTO NUESTRO PAÍS COMO NUESTRA CIUDAD HAN GANADO UN ENORME RECONOCIMIENTO EN LA COMUNIDAD INTERNACIONAL. BARCELONA HA BASADO Y 1BASA SU ESTRATEGIA DE FUTURO EN MANTENER UN ALTO GRADO DE CONSENSO ENTRE SUS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS ASÍ COMO EN LA IMPLICACIÓN Y COMPROMISO DE TODOS SUS CIUDADANOS. NOSOTROS ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE SIN LA PARTICIPACIÓN Y LA COMPLICIDAD COLECTIVA, CON EL MERO IMPULSO DE SUS LÍDERES POLÍTICOS, NUESTROS PROYECTOS NO SE HUBIERAN PODIDO LLEVAR A CABO . LOS CIUDADANOS DE BARCELONA ESTÁN ORGULLOSOS DE SU CIUDAD, SE HAN VOLCADO PLENAMENTE EN ELLA 7 XINA NBI3 �.v9k) _519 •• rikm Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Y ESO HA SIDO LA CLAVE DEL ÉXITO DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS LLEVADO A CABO, DESDE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HASTA LA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD. ESTOY SEGURO QUE DURANTE SU BREVE PERO INTENSA VISITA A NUESTRA CIUDAD, PODRÁ CONOCER AUN MEJOR ESTA CIUDAD ACOGEDORA Y DINÁMICA, LLENA DE POSIBILIDADES Y CONVENCIDA DE SU CAPACIDAD PARA AFRONTAR CON ÉXITO LOS RETOS QUE SE LE PLANTEAN . CREEMOS QUE BARCELONA PUEDE SUPERAR EL IMPACTO QUE PODÍA SUSCITAR EN EL YA LEJANO 1986. AMB L'ESPERIT DE TOLERÁNCIA I D'HOSPITALITAT QUE LI ÉS TAN PROPI BARCELONA, SENYOR PRESIDENT, US DÓNA LA BENVINGUDA. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 8 XI N \.N 1313 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4396 Title A name given to the resource Visita del President de la Republica Popular de la Xina, Jiang Ze-minh, a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Comerç Acció política Territoris Xina Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1489/19960626d_00729.pdf 3a175d25d4d03fd5651e9ebd5516fd53 PDF Text Text - De cara a la intervenció de l'Alcalde, s suggereix de tenir en compte els punts següents: Good evening. Welcome to Barcelona. It is a great pleasure to have you all here in our city. I hope that you wili be seduced by Barcelona - we will do our utmost to convince you of her charms -. Teh Hotel Arts,^where you are stayi •; has been build in an ar ea^Thas been ,,^re :- erated on the occasion of old the 1992 Olympic Gam . There once stood an oid factories site with a r. ay that cleaved the area in two and this meant that :.rcelona was,strangled and we never saw .from its cóe-str . We changed a lot of things. But I am sure that you álready know this much. The transformátion of our city has not stopped here. We re still working ^1^lowadays, :our efforts are concentrated of a Iogistic area, the port and the on the im rovement -------- _._----.-..---_. air.port . We completely trust in our possibilities and we have added yet another new ambitious goal: to become one of the key entrances ^._.^._ of the continent as the European _ _..._ 4 Southern Gatewáy . And w e are sure that wewill be =µ_.. ___ successful Your presence here today confirms our hopes ---_ i' ,---. On behalf of the city, I would like to thank the organizers ...__._..- of this event for choosing Ba rcelona to hold the Fortune Global Forum. �■■ Barcelona is the sixth most, city preferred f r businesses usinessmen in á attbrdin~some interna recent survey. But I won't insit on this because no doubt you are aware of this. And we alreqady know hao to spread the advantages of our city. Tonight, I'm not here to sell you Barcelona . Luckyf the city has enough natural and developped resource as well as assets to amply prove that the, city is prep ed for the next millenium. ouki¿ktui, Barcelona is an open city . This is a Mediterranean characteristic . The sea plays a key role in Barcelona . It determines our character, our relationships, our spirit . The Mediterranean is a passage way from the South to the North, from the East to the Welt. For this for that we are a crossing point and we want to communicate and Iearn from other very reason . But we like also to be known. We would like to broadcast our crossroads. a cultural v2_,/ çr\,, We have one of the best collections of Romanesque art housed in the National Museum of Art of Catalonia. And recently, we inaugurated the Museum of Contemporary Art 1-hrkik-tkit �of Barcelona, an architectural jewel. Many people say that is the best of Richard Meier's creations. in becoming the European Cultural are also interested __---Capital_ in 2001. What we offer is a particular style that combines the creation of a Inew language with a great imaginative skill that characterized all the Mediterranean c_( , world . t^^ wlAÑA.Q. ot Q-.(^d f¢ i e e ^ ,tpuky V1•2 11,u1 cÁct.cv7,c 7v-:t 11--e _Z i <14^ If I mention these examples it is becàusé Ï 4 am ^uÏly convinced that our city can offér a welcoming and enjoyable stay but also is our own inequivocable style, "the Barcelona wayófdoing things" . This is;based in an open spirit and càpacity to work with a rigour and consciusness to make dreams come true. This is what we did in 1992 and this is what we are doing now, facing the challenges of the next century. With the new railways, motorways, the'improvement of the ^ port, the w ^^ c5- j -^^,,,1,,lr: enlargement of the airport and the Logistic Activities Zone and the p Íential of the Barcelona hinterland, we believe in ow` to achieve better positions in the competiti ecOnomic world. You have come to Barcelona to talk about global competition as well as the futiure of world economy . In fact, these are objectives we too are striving to achieve. ^ ^ �We are located in a key historiical place. And we beIiye in . i iltes )-'-This is why vve will be interested to know our possbii ~_ ...........,__ r poi_nfl-of View and, if possible, your conclusions. We áre satisfied not only to host l this meeting, but also one which will deal on matters of main interest, such as our own . This is a double satisfaction. cli/L,11 Catalonia, assumes a certain Barcelona, leadership condition and we are proud of contributing to the creation of new openings for,Spain. 1 trust that you will appreciate all of this and I sinaerely wish a successful stay in Barcelona. I would like to believe that wh you return to your countries you will take back with you a special memory of our city and you will conside Thank you very much. us in the future . _41k (5- citiuA., Ve-ik tks¿D-,,‹ 01 ,k cuk_.<2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4395 Title A name given to the resource Inauguració de la conferència Fortune Global Forum Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Description An account of the resource Amb notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1488/19960613d_00726.pdf dcfbd018cac3d793863767685be3d3b2 PDF Text Text ' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 13/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (NB) Sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea. De cara al sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea, se suggereix de tenir en compte: - S'adjunta en annex el programa de la visita dels ambaixadors. - Es preveu que al final del sopar l'ambaixador d'Itàlia i l'Alcalde facin una breu intervenció. - Proposta de paraules: ES PARA MI UNA SATISFACCIÓN DAR LA BIENVENIDA DE NUEVO A BARCELONA A LOS EMBAJADORES (Y ALGUNOS DE SUS REPRESENTANTES ) DE LA UNIÓN EUROPEA. LA ÚLTIMA VEZ QUE TUVE LA OCASIÓN DE COMPARTIR UNA MESA CON USTEDES FUE EL 12 DE DICIEMBRE EN MADRID, EN EL DOMICILIO DEL EMBAJADOR DE DINAMARCA, QUIEN TUVO LA AMABILIDAD DE INVITARME A UN ALMUERZO-DEBATE PARA EXPONER MIS PUNTOS DE VISTA SOBRE EUROPA. FUE EN AQUELLA OCASIÓN QUE LES PROPUSE REALIZAR UNA VISITA A BARCELONA PARA CONOCER DE CERCA LOS ÚLTIMOS CAMBIOS URBANÍSTICOS DE LA CIUDAD ASÍ COMO EXPONERLES LOS NUEVOS PROYECTOS. NQ 6 2_ Amnrrp,,,,,Tur " �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HA SIDO PARA MI UNA SATISFACCIÓN PODER EXPLICARLES PERSONALMENTE HOY LOS PROYECTOS QUE LA CIUDAD TIENE EN MARCHA ASÍ COMO NUESTRO DESEO DE CONSOLIDAR BARCELONA COMO UNA REFERENCIA EUROPEA Y MEDITERRÁNEA. LOS JUEGOS OLÍMPICOS NO HAN SIDO LA CULMINACIÓN DE UN PROCESO SINO UN PUNTO DE PARTIDA. SIGNIFICARON LA PUESTA EN, PRÁCTICA DE UN MODELO. EL "MODELO BARCELONA", QUE SUPONE LA IMPLICACIÓN, LA COMPLICIDAD, DE TODOS LOS AGENTES PÚBLICOS Y PRIVADOS DE L'A CIUDAD PARA PONER EN MARCHA LA MODERNIZACIÓN Y EL DESARROLLO ES -TRATÉGICO DE LA CIUDAD. 1995 HA SIDO UN AÑO ESPECIALMENTE EUROPEO PARA ESPAÑA. LA PRESIDENCIA ESPAÑOLA HA CONSOLIDADO EL PAPEL DE NUESTRO PAÍS EN LA UNIÓN EUROPEA. SIN DUDA, EL MOMENTO CULMINANTE FUE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EL MES DE NOVIEMBRE PASADO, QUE SUPUSO LA REAFIRMACIÓN DEL PAPEL DE BARCELONA COMO SEDE DEL DIÁLOGO MEDITERRÁNEO, ESTE. HECHO PONE DE MANIFIESTO, UNA VEZ MÁS, LA VOCACIÓN EUROPEISTA E INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. BARCELONA LIDERA Y FORMA PARTE DE NUMEROSAS AN41111E2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ORGANIZACIONES INTERNACIONALES ASÍ COMO DE REDES DE CIUDADES TANTO EUROPEAS COMO MUNDIALES. 1996 SIGUE SIENDO UN AÑO COLMADO DE ACONTECIMIENTOS EN LA VIDA POLÍTICA INTERNACIONAL Y ESPAÑOLA QUE SITÚAN NUESTRO PAÍS EN LA PRIMERA LÍNEA DE LA POLÍTICA EUROPEA. JAVIER SOLANA FUE ELEGIDO SECRETARIO GENERAL DE LA OTAN Y BARCELONA HA TENIDO EL HONOR DE SER ELEGIDA PARA PRESIDIR EL COMITÉ DE LAS REGIONES. COMO YA HE DICHO EN NUMEROSAS OCASIONES, DEDICARÉ MIS ESFUERZOS A LA DEFENSA DE LA CAUSA DE LA EUROPA DE LAS CIUDADES Y REGIONES. DESDE LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES TENEMOS LA MEJOR OPORTUNIDAD PARA HACER POSIBLE LA EUROPA PRÓXIMA, UNA EUROPA DONDE LAS DECISIONES SE TOMAN LO 'MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO Y, POR ELLO, SON MÁS EFICACES. DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS LUCHANDO PARA QUE EN LA REVI S IÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT SE INCLUYA UN PLANTEAMIENTO QUE CONSIDERAMOS TAN JUSTO COMO INELUDIBLE PARA EL FUTIJR0 DE EUROPA. AM BU E2 N BI3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA QUIERO AGRADECERLES DE NUEVO SU PRESENCIA EN BARCELONA Y ESPERO QUE DURANTE ESTA VISITA HAYAN PODIDO CONSTATAR QUE BARCELONA ESTÁ PREPARADA PARA ASUMIR LOS NUEVOS RETOS EUROPEOS. EUROPA NO ES PARA BARCEWNA UNA OBLIGACIÓN; ES UN COMPROMISO, UNA VOCACIÓN Y UN RETO QUE AFRONTAMOS CON VOLUNTAD DE TRABAJO Y CON EL ENTUSIASMO CON QUE LA CIUDAD ASUME TODOS SUS PROYECTOS. MUCHAS GRACIAS. AMBUE2.NI3B � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4394 Title A name given to the resource Sopar ofert per l'alcalde als ambaixadors de la Unió Europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf b345aab8a906aedef12c95155c981435 PDF Text Text Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCAI.DIA Data: 24/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament . De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes següents: - Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona. - L'ordre de les intervencions és el següent: - Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República de Portugal. - S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde. SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS. PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE LISBOA Y OPORTO. ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA. ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA. ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL AMBICIOSO PROYECTO DE MODERNIZACIÓN DE LA I CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES. Snh9P[3CN.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA PONER EN MARCHA ESTA TAREA. BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA . EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA. POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA. SAMPI3CN.NF313 �-1/4141,1, 1:11c Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES. COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS , AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS " ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS . BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA, UNA EUROPA DE CIUDADANOS, SANIPBCN.NBB �^ ^' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT. JORGE, SÉ BIENVENIDO. MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS. SANIPBCN.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4393 Title A name given to the resource Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Política Història Acció política Portugal Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències