<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?collection=23&amp;output=omeka-xml&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-08-11T14:41:23+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>160</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1559" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1155">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf</src>
        <authentication>af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42756">
                    <text>Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24855">
                <text>Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya,  a ell, ara ja li rellisca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24857">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24859">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24860">
                <text>Abarca, Puri</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24861">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24862">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24863">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26469">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26470">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26471">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26472">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26473">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26474">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41169">
                <text>2002-09-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24864">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1544" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1260">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf</src>
        <authentication>f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42859">
                    <text>Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001)
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
La Vanguardia
03/09/2001
ALFREDO ABIÁN
Barcelona
Titulares
OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘
Estos critican mucho, pero no los
echan y son incapaces de hacerlo’
"
PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque
dice que eso ya lo hace Mas?"
Pedro Madueño

NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de
pragmatismo de vía estrecha"

GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad"
MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver
quiénes la votan"
Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo
cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la
apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los
comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su
largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada,
quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero
Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español.
-Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética
parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999.
-Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver
pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política
nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral
política.
-Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La
oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo.
-Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que
desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha
expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la
financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma
respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras,
pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya
mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación,
tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino
la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos.
-Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido
a Esquerra e Iniciativa.
-No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para
ganarlas numéricamente.
-Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente.
-No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política
general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese
debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es
algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política
del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol
sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será

�contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un
gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido
hasta ahora.
-Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en
falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura.
-Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también
es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de
hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las
elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No
me parece muy congruente.
-¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus
correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista.
-Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche
en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes
que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas,
aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías
Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo
catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al
nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del
catalanismo tolerante.
-Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias
del nacionalismo catalán.
-No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con
quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos
en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso.
-Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta.
-Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si
se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU
ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa
les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho
una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las
iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP:
dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un
gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo
mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho
para afrontar el siglo XXI.
-Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer
interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar.
-Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia
del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de
unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar
con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que
ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre
mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del
nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya
propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea
por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados.
Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la
figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su
legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del
pujolismo. ¿En qué quedamos?
-Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la
estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en
Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que
no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas
ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España
está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es
intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya
no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España.

�-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años.
-No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve.
-Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de
España.
-Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el
Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no
entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema,
sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo
contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña
es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca
en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no
lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo
contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los
catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos
mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy
nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se
reconozca a sí misma como lo que en realidad es.
-Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política
de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de
debilidad de los nacionalistas?
-Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez
que no me considero abuelo aunque tengo un nieto.
-Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva
de hacer política, incluso un estilo personalista.
-Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma
hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una
generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de
su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había
nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida.
-Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna.
-Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando
yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue
con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más
allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista,
católico...
-O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma
moneda.
-Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España
todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC".
Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas
de ayuda familiar, tal y como usted propuso.
-Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las
mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la
tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas
las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven
no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo
seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada
niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede
aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres
años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es
lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos.
-¿Por ejemplo?
-Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo
que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura
tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando
a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que
tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen

�moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias
civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en
Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y
a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24717">
                <text>No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24718">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24720">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24721">
                <text>Abián, Alfredo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24722">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24723">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24724">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26585">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26586">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26587">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26588">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26589">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26590">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26591">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41154">
                <text>2001-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24725">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2775" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1561">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2775/20000328_FiguraHumanaTriasFargas_TaulaRodona_PM.pdf</src>
        <authentication>21b0dec4302068c765e19ed57b10410f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45471">
                    <text>\ H Fundació
Ramon Trias Fargas

Víctor Batallé i Serra
Director general

Sr. Pasqual Maragall

Barcelona, 21 de juliol de 2000

Benvolgut Sr. Maragall,
Em permeto fer-li arribar el Quadern de pensament
número 10: La figura humana i política de Ramon Trias
Fargas, en què vostè va tenir l'amabilitat de participar.
Atentament,

p.s. Li adjunto cinc exemplars del mateix.

Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. (34)93 21 5 58 48 Fax (34)93 488 00 25
e-mail: fundacio.rtf.cdc@bcn.servicom.es

�CO

o3

bu

!-H

03

fe
•

c«
cd
fHB^

S-i

O

es tí
T3 o

s
0

a

cd

ta tó
*

La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve

10

Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas

lip n p r s ^

�La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve
Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas
Barcelona, 28 de març de 2000

�Presentació
a càrrec del Sr. Pere Esteve
Des de la Fundació estem, evidentment, molt satisfets que s'hagi
pogut organitzar aquesta taula rodona sobre la figura humana i política de Ramon Trias Fargas i que, a més, s'hagi pogut organitzar precisament en el marc del 25è aniversari del nostre partit,
Convergència Democràtica de Catalunya.
Aquesta tardor, la commemoració del 10è aniversari de la mort de
Ramon Trias Fargas - a l'octubre- i la del 25è aniversari de
Convergència Democràtica -al novembre- s'han vist afectades pel
clima imposat per uns processos electorals que evidentment han
estat intensos. Per tant, crec que és significatiu i positiu que reprenguem la tornada a la normalitat de les nostres activitats habituals
amb un acte com aquest. De fet, no caldria fer una presentació dels
participants, però en tot cas sí que vull esmentar que la seva relació
amb Ramon Trias Fargas va ser important per diverses raons.
La relació amb Macià Alavedra va ser una relació intensa i política
amb els orígens, concretament del partit d'Esquerra Democràtica de
Catalunya. Posteriorment, Macià Alavedra va ser el seu successor
com a conseller d'Economia.
Pel que fa a Pasqual Maragall, la seva relació va ser molt directa i,
evidentment, molt centrada en el fet de Barcelona, que per a Trias
Fargas va ser també un element molt important en la seva vida política i social.
I, finalment, pel que fa a Artur Mas, tot i que personalment és qui va
tenir menys contacte directe, és -dins de Convergència- l'hereu molt
clar d'alguns aspectes centrals de Ramon Trias Fargas, com l'àmbit
municipal de Barcelona i també, precisament, la Conselleria
d'Economia, Finances i Planificació.
Bé, per tant, i abans de donar la paraula als participants que són els
protagonistes, voldria fer uns breus comentaris, que crec que em
corresponen i que tinc el goig de fer. És lògic que fem aquesta commemoració dins precisament dels 25 anys, a més és una
commemoració merescuda, perquè no podrem agrair mai prou a
Ramon Trias Fargas tot el que va representar, fer i donar durant els
primers 15 anys de vida de CDC. I, tot i que el fet d'agrair-ho i
d'expressar-ho podria semblar inútil, és una acció que vull fer.
Jo vaig conèixer en Ramon a Tiana, al poble on visc fa molts anys,
i el vaig conèixer com a militant de Convergència. No el vaig
conèixer en el món econòmic, ni en el món social..., el
vaig conèixer com a militant. Jo era militant feia dos anys. Estàvem
preparant les eleccions, en aquella època ja fèiem campanyes i

3

�vàrem inaugurar un mural i Ramon Trias Fargas va venir-hi. Va fer la
inauguració des de l'altra banda del carrer en una terrasseta de la
casa d'una gent prou coneguda, tianenca, els Cuní, i va fer el parlament amb aquella alçada seva. I jo vaig rebre d'ell les primeres
lliçons directes. Naturalment en tinc un record, que em perdurarà
sempre.
El meu sentiment com a militant d'aquest partit jove, Convergència
Democràtica de Catalunya, és el sentiment que Ramon Trias Fargas
va saber llegir els signes dels temps. Potser ho va fer massa bé, i potser es va anticipar en més d'una ocasió. Però la majoria de les qüestions que queden per resoldre estan en el seu ideari polític: l'autogovern de Catalunya, l'Europa dels pobles -en contraposició d'una
mera Europa dels estats-, una Barcelona forta, el redreçament de la
balança fiscal, la defensa de les senyes d'identitat, la defensa de
la llibertat. Tot això és de plena actualitat.
Per tant, era un gran home, gens fred ni distant, sinó un home ple de
sentiment, de coratge, i amb una especial sensibilitat per a les persones. Un home que buscava espais de diàleg i de comprensió. I
avui, en aquest acte, segur que trobarem aquests sentiments de comprensió i de diàleg que ell tan bé representava.

Intervenció
a càrrec del Sr. Macià Alavedra
Parlaré de Ramon Trias Fargas amb una certa emoció perquè els
records són molts: la fundació d'Esquerra Democràtica, els últims
temps del franquisme; la fusió, després, d'aquest partit amb
Convergència Democràtica de Catalunya; la participació a les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de1977, en què
tots dos vàrem ser diputats a Madrid i vàrem integrar el grup de
la Minoria Catalana; la participació conjunta en molts governs de la
Generalitat de Catalunya, del president Pujol, i en desenes de
mítings. Per tant, són moltíssimes vivències realitzades de manera
conjunta.
Però si he de parlar del pensament polític de Trias Fargas, que és una
personalitat complexa que s'anirà estudiant i que en certa manera és
un heterodox en molts temes, he d'anar molt alerta, perquè resumir
aquesta personalitat sempre és empobrir-la. En Ramon té un llibre
que es diu Nacionalisme i llibertat, per això podem dir que és un
nacionalista i un liberal i que, a Catalunya, la democràcia i la llibertat eren les seves principals preocupacions, les quals per a ell eren
absolutament indissolubles. És a dir, no es plantejava cap sortida per
a Catalunya que no fos, evidentment, dins de la democràcia i del respecte de la llibertat, dels drets humans i també d'un liberalisme
econòmic, d'una capacitat de creació i d'iniciativa que segons ell
4

�corresponia al tarannà i a la historia de Catalunya. Tot això ho
expressava amb un gran coratge -que és una altra característica de
la personalitat de Ramon Trias Fargas- perquè ho expressava en un
moment dominat en l'àmbit de l'oposició intel·lectualment i políticament per les idees marxistes. Per tant, el que ell exposava sonava
totalment diferent del que era la tònica general. No obstant això, ha
passat el temps, i la seva línia econòmica, de pensament econòmic,
de política econòmica és coincident amb la que ara recomana
l'OCDE amb la política econòmica europea, tant si manen els conservadors com els socialistes, amb l'ortodòxia pressupostària, amb
una política fiscal que ell ja va oposar a la política fiscal de
Fernandez Ordóñez, que per cert era de la UCD i que en aquell
moment va fer la reforma fiscal. Ramon Trias Fargas va ser l'únic que
va fer uns plantejaments que ara fa tothom, governs conservadors
i governs socialistes, a l'Europa occidental. És a dir, una política que
ja pensava en les privatitzacions, en les liberalitzacions, tot i
que Trias Fargas preveia en aquells moments una coexistència perfectament possible entre sector públic i sector privat. Es parlava
també, en aquella època, de la participació dels treballadors en la
gestió, era un corrent de moda, la gent parlava d'autogestió, de
cogestió. Ell, dins d'aquell món dominat -com deia- per aquestes
idees marxistes, representava l'ortodòxia liberal, que és l'ortodòxia
que finalment s'ha imposat en el món occidental i en l'Europa
comunitària.
Però aquell liberalisme de Ramon Trias Fargas - i només cal que rellegim els seus escrits- també era un liberalisme amb un fort accent
social: el salari social, les polítiques d'ensenyament i de sanitat -que,
per altra banda, creia que havien de ser compensatòries de determinades desigualtats-, la seva preocupació pels minusvàlids - h i ha una
llei de l'època dels primers anys de la democràcia que encara es
coneix com a Llei Trias-, etc. Aquesta preocupació social ell la feia
lligar perfectament amb un liberalisme econòmic que era bo per a la
creació de riquesa, però evidentment amb una política social que
havia de compensar en la mesura del possible les desigualtats.
En el seu nacionalisme -per agafar una altra vessant del seu pensament- Ramon Trias Fargas era també una personalitat molt complexa. Per exemple, ell no podia tolerar que es digués que Catalunya no
podia ser independent. I feia uns estudis dient que Catalunya econòmicament podia perfectament ser independent i que, per tant, no és
que Catalunya estigués lligada a un projecte espanyol perquè no
tenia cap altre remei que estar-hi lligada, sinó que es lligaria a una
Espanya democràtica, a una Espanya que respectés les llibertats i que
respectés el fet català en tota la seva dimensió. Per això, a vegades,
en alguns escrits, Ramon Trias Fargas es presentava com a radical
i, en uns altres, oferia sempre aquesta col·laboració cordial amb una
Espanya que fos capaç de reconèixer el fet nacional català.
5

�En la seva política nacionalista jo destacaria bàsicament dues de les
seves preocupacions. D'una banda, els primers estudis que es van fer
amb un caràcter metòdic i científic, sobre la balança fiscal de
Catalunya amb Espanya, que és un tema d'actualitat, i que ell ja va
plantejar el que es planteja avui i, a més, ho va xifrar. D'altra banda,
altres estudis i altres llibres posteriors demostren que Ramon Trias
Fargas està en la base de determinades propostes de la política catalana actual. Deia que Catalunya si és més rica que el promig és normal que pagui més perquè els impostos estan en funció dels ingressos, en funció del consum o en funció de les transaccions comercials, però ha de rebre unes quantitats justes que li permetin fer una
política justa, una política d'infraestructures, d'ensenyament, de
sanitat. Tot això, ell ho explicava en aquells moments dels mítings de
1977 en què tot eren conceptes molt abrandats i aplaudiments fàcils
del públic; ell explicava allò de la pesseta i els setanta cèntims - h o
recordeu amb tot detall- i a vegades li dèiem: "Home, Ramon, no
t'estenguis tant sobre aquests temes". Però era la seva obsessió, i és
una obsessió que a més s'ha demostrat que encara avui és actual. I,
de fet, en la negociació de l'Estatut -en què ell va participar i jo
també- jo sé que el tema del finançament el va deixar descontent. El
que passa és que en aquells moments tots volíem arribar a un Estatut,
sobretot després de l'acord basc, i arribar a Catalunya amb un Estatut
sota el braç i fer-nos la fotografia per aixecar una mica l'entusiasme
de la gent. Però ell tenia - h o sé perfectament- aquesta preocupació
constant que aquest tema malauradament no l'havíem resolt bé, que
quedava obert, com s'està demostrant, i que un dia o altre haurem
d'intentar tancar.
Al costat d'aquesta preocupació clarament econòmica, professional,
política però que responia a la seva formació, en Ramon Trias Fargas
hi ha un altre gran tema que és el de l'idioma, el de la llengua catalana. D'això, se n'ha parlat moltes vegades, però voldria explicar-ho
una mica. Es va preparar un Estatut a Sau, i després es va debatre
aquest Estatut en una sala de l'Ajuntament de Barcelona en la qual
l'Assemblea de parlamentaris va improvitzar un miniparlament. Hi
havia esmenes, es votaven les esmenes i s'anava preparant l'Estatut
que finalment es negociaria amb la representació de l'Administració
central. En el tema de l'idioma, una esmena de Convergència i Unió,
que equiparava els drets i els deures del català i del castellà a
Catalunya, va perdre. I després de la votació, Ramon Trias Fargas,
que ja havia defensat personalment tots els temes de llengua en el
Congrés dels Diputats de Madrid en nom de la Minoria Catalana, va
fer un discurs tan bo i tan emotiu que tots els diputats i els senadors
allà presents que constituíem l'Assemblea de parlamentaris vàrem
dir: "Escolta, aquest tema aparquem-lo, tornem-lo a negociar i presentem tots plegats un text de consens". I totes les forces polítiques
vàrem interrompre les sessions d'aquelles assemblees de parlamentaris de l'Ajuntament de Barcelona; ens vàrem reunir a part i vàrem
preparar el que és l'article 3r de l'Estatut de Catalunya que equipara

6

�amb drets i deures el català i el castellà, però amb una gradualitat en
funció dels mitjans que posi l'administració catalana. Això jo crec
que és un tema històric, gràcies a una intervenció molt personal i
gràcies també a un bon discurs. En Ramon sempre deia que els discursos fan canviar d'opinió però mai de vot. I, en aquell cas, el discurs va fer canviar de vot, perquè crec que l'opinió, en el fons, tots
la teníem molt similar sobre el que convenia. Això ha permès una
determinada política lingüística que ha estat un dels fets importants
de l'autonomia a Catalunya.
Però, alhora, i per això dic que és una personalitat complexa, en
Ramon havia passat a l'exili - e m sembla- 12 anys a Colòmbia. I allà
en Ramon -a mi també em va passar perquè també vaig passar temporades llargues a l'Amèrica Llatina- va descobrir una cosa, que dita
davant d'un públic nacionalista pot semblar inoportuna. Vivint en un
país tan influït pel castellà i per la literatura castellana com
Colòmbia, va descobrir una certa grandesa de Castella i de l'idioma
castellà. Ell era un defensor acèrrim de la llengua catalana i era alhora un home amb un respecte per la llengua castellana. Això és un fet
complex, significatiu però que també és un fet que evita la lluita de
llengües. He recollit d'un escrit seu unes frases que us llegiré: "La
llengua pròpia - d i u - no es justifica com a factor diferencial, sinó
com a atribut de la personalitat humana. La llengua pròpia ha d'ésser una manera d'autorealització de tots els homes, i no una forma
de divisió entre els homes". Jo crec que aquest és també un plantejament modern del tema de l'idioma, no una lluita d'idiomes, sinó
un atribut irrenunciable de la personalitat humana. "La llengua pròpia - d i u - és un atribut irrenunciable de la personalitat humana".
Sobre en Ramon, en podríem parlar molt, és una figura que a més
s'anirà estudiant perquè té moltes facetes que poden semblar en
certs moments contradictòries i que no ho són; totes s'inscriuen dins
d'una gran coherència personal. Jo només vull dir que els que l'hem
conegut humanament - i en aquesta sala veig algunes persones que
l'hem conegut molt íntimament- sobretot al final del franquisme i als
inicis de la democràcia, en els primers moments de l'acció política
ja més directa i organitzada era -si l'haguéssim de definir- un burgès
il·lustrat, no d'una burgesia de l'empresa industrial, sinó dels professors, dels catedràtics, de la il·lustració, dels coneixements. Era un
humanista, un home que a part de saber d'economia i de dret, havia
llegit els clàssics, havia llegit els clàssics grecs. És a dir, tenia una
gran cultura i això se li notava constantment. I en base a aquesta cultura havia construït un cert escepticisme aparent, una ironia, a vegades inclus un sarcasme sagnant, però darrera d'això jo crec que hi
havia uns grans sentiments d'afecte i d'amistat. És a dir, Ramon Trias
Fargas era un sentimental que a vegades es posava una cuirassa d'ironia. I això, per a mi, el feia enormement simpàtic i atractiu com a
personalitat. Cal tenir en compte que, en determinats moments, la
vida de partit obliga a molta disciplina, sovint a frenar moltes opi-

7

�nions per arribar a un acord conjunt del partit. Tot i que Ramon Trias
Fargas va ser president de Convergència Democràtica de Catalunya
-Pere Esteve ha recordat que el va conèixer en un acte de partit i
que, a més, va morir en un acte de partit-; va ser un home de partit
que a vegades se li feia difícil. És a dir, realment aquell corsé, aquella cotilla -perdoneu- que representa el partit, ell l'havia de trencar
per un costat o per un altre amb un discurs, amb un article. Però crec
que això era bo i que tot això enriquia el partit. En fi, era una figura
atractiva que ha aportat moltíssim a la transició: el rigor que ell mantenia durant la transició, la implantació de la democràcia, el nacionalisme català a Catalunya. És una aportació a la transició que, evidentment, tots hem de recordar en actes com aquest, que també
l'hem d'estudiar i que estic segur que cada vegada estudiarem més.

Intervenció
a càrrec del Sr. Pasqual Maragall
Les paraules evoquen i, a vegades, tenen la virtut de suggerir persones que ja no hi són. Macià Alavedra quasi ens l'ha fet present amb
les seves paraules, les quals són molt brillants i, a més, molt amarades del coneixement tan personal i tan directe que va tenir d'en
Ramon.
No és tant el meu cas, però crec que el vaig conèixer bé. Per a mi,
evidentment, ell és el paradigme de l'autèntic liberalisme, de l'alçada del diàleg, de la generositat d'esperit i de respecte per tots els que
no pensaven com ell. Per a mi, Ramon Trias Fargas representa la
plena vigència dels valors que ell defensava i que personificava. Era
una persona de valors. Defensava que en els aspectes bàsics totes les
forces polítiques anessin d'acord i que hi hagués una certa unitat
d'acció. Creia en la unitat, en anar junts per tirar el país endavant. Al
mateix temps, creia en el debat. No s'acontentava amb la unitat
superficial, lleugera, de flors i violes. Ell pensava en una unitat profunda que no estava renyida amb la discussió perquè de la discussió,
del debat, en neix precisament la veritat. Aquesta és l'essència del
liberalisme que ell defensava.
El dia que es va acomiadar de l'Ajuntament va fer un discurs que
potser valdria la pena rellegir, almenys en part. Va ser un discurs
que ens va impressionar a tots per la seva magnanimitat -alguns
dels que són avui aquí em sembla que hi eren-. Es va referir a un fet
que a ell el va preocupar molt, al fet que Catalunya es dividís, que
Catalunya quedés dividida per unes raons que explicava molt bé i
que jo ara llegiré. I deia: "Parlem clar. El nacionalisme, pels mateixos anhels de victòria, els mateixos desitjós electorals, busca sempre una alternativa allà on la troba, que és una mica en el centrisme,
diria jo. Però com que aquesta alternativa no es demostra suficient
fins ara (perquè us situeu aquest és un discurs del 1987), llavors el
nacionalisme se'n va a buscar vots a la dreta. A foragitar aquesta

8

�dreta que en definitiva en aquest país no té massa raó de ser, però és
necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les coses,
i que va desapareixent i es va incorporant a Convergència o a tots els
grups nacionalistes. I què passa? Doncs que estem situant el nacionalisme cap a la dreta d'una manera que, al final per ser nacionalista es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà
de ser de dretes. En tot cas, anirem quedant en la línia de la dreta
pura i dura que, en definitiva, la gran majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen. Però aniran trobant-s'hi una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral democràtic en què l'esquerra s'està trobant -sense voler potser- en una línia massa poc
nacionalista i massa poc catalanista". Aquesta era la seva preocupació. Això avui pot semblar una mica datat, com diuen els tècnics
-una mica com en aquella època-. Segurament ara podem dir que
la dreta ha recuperat unes credencials democràtiques innegables,
que de totes maneres s'han d'anar confirmant dia a dia, uns i altres:
dretes i esquerres. Però, jo penso que continua sent actual en bona
mesura.
Llavors ell seguia: "Que això pot arribar, si les coses no s'esmenen a
una divisió del país que a mi em sembla greu. Mentre que no em
sembla, en canvi, gens greu, la divisió entre socialisme, centrisme o
conservadurisme democràtic, perquè això ja ho he dit abans és superable, i l'altra cosa em sembla que és difícilment superable." I, aleshores entrava a matar, i deia: "Jo voldria una Catalunya forta, una
Catalunya ben definida sobre la qual tots coincidíssim quant a les
seves estructures constitucionals i el marc bàsic. Aquelles línies
directrius elementals però que al mateix temps són decisives en la
conducta d'un poble". Tornava enrere i deia: "Ser nacionalista voldria dir, en aquest escenari pessimista meu, ser de dretes i ser d'esquerres voldria dir ser poc catalanista. Això em sembla que és un
gran perill. I aquest perill -afegia- crec que és un perill que les institucions catalanes tenen l'obligació de corregir, puig són elles que
han de prendre la iniciativa, són elles que han d'arribar a uns acords,
són elles que han de donar l'exemple de cordialitat, de col·laboració i de possibilitat d'entendre'ns en el terreny aquest -diguem-ned'estructura i de base. Deixant per al debat polític, que és certament
no tan sols lícit sinó obligat i necessari, les opcions de programació
social. Jo crec, per exemple, -acabava- que les negociacions amb
Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a mínim per part dels
dos partits majoritaris en aquest país, que són el socialista i el convergent. Una cosa és dividir el poder i una altra dividir el país".
Aquest discurs jo el recordo unit molt estretament a un altre que va
fer poc abans de morir quan el Grup 7 -si no recordo
malament- al Palau de Pedralbes va fer-li l'homenatge al ciutadà que
ens honora. Penso que va ser el primer ciutadà que ens honorava,
que honorava els organitzadors d'aquell acte. I aquell dia va dir
"Catalunya i llibertat", però una mica més precís, no va dir ni tan sols
catalanisme, va dir Catalunya i llibertat. Aquestes van ser les seves

9

�paraules el dia 19 de setembre de 1989, un mes abans de la seva
mort sobtada. Catalunya i llibertat eren els seus dos leitmotivs: la llibertat i el país, és a dir el respecte als altres i l'autoestima responsable. Veia Catalunya com a punt de partida i com a punt de reflexió.
El disgustava l'estil, de vegades autoproclamatori, de cert nacionalisme. Ell sabia que s'és català o no se n'és. Però que no se n'ha de
parlar contínuament. Una vegada jo vaig escriure sobre això i sobre
ell justament. Del catalanisme, se n'ha de parlar però cal fer-ho com
ho feia Ramon Trias Fargas, demostrant sempre que el patriotisme és
la base d'un humanisme, i que l'autoestima és el punt de partida del
respecte als altres.
Nosaltres ens vàrem conèixer a meitat dels anys 60. Era una època
que recordo... Avui hem passat justament per davant de l'edifici on
ens vàrem conèixer, davant del Ritz, que era l'edifici on estava el
Servei d'Estudis del Banc Urquijo, en aquell moment, en la primera
època; que ara l'estant refent. Era una època en què dins de la misèria política que vivia el país, d'alguna forma hi havia un racó de llibertat. En Ramon en aquest panorama era com una mena d'estel
solitari perquè era com..., -anava a dir l'únic liberal-, era el liberal.
El meu pare també ho era, però com a personatge més públic i notori ell era el liberal, públicament liberal. El meu pare, per cert, tenia
una enorme admiració pel pare d'en Ramon, l'Antoni Trias, que va
ser un dels seus ídols en l'època universitària.
La relació amb en Ramon, en aquesta època era la relació amb una
persona d'autoritat, ell era el "jefe" del Servei d'Estudis del Banc
Urquijo, on jo treballava a les tardes. Però per altra banda, teníem
llaços, com he dit, sinó familiars, sí de proximitat cultural i ciutadana. Quan me'n vaig anar de l'Urquijo per fer jornada completa
d'economista de l'Ajuntament, em va dir: "Així vostè Maragall es
dedicarà a l'Ajuntament, visera i 'manguitos' Maragall, visera i 'manguitos'". Em va quedar aquí dintre. Era una persona de geni, però la
seva personalitat estava marcada sobretot per la ironia, per l'elegància i per la mordacitat. Aquestes eren les característiques sempre
dominants en el seu caràcter.
I acabo amb una menció de l'època de l'Ajuntament. Quan vaig
saber que ell s'enfrontaria electoralment amb mi -era la primera
vegada que jo concorria a unes eleccions, el 1983-, em vaig esverar. Jo quasi havia estat alumne seu a la universitat i, en certa manera, havia estat assalariat seu. El 1983 eren les meves primeres eleccions i jo pensava: "I jo m'haig d'enfrontar amb aquest senyor?"
Però, 16 anys més tard, li vaig tornar allò de la visera i els 'manguitos'. Li vaig dir, en un debat: "Senyor Trias, vostè vol anar a
l'Ajuntament també? Visera i 'manguitos', senyor Trias".
A nivell personal no hi va haver mai problemes, al contrari, vàrem
forjar, a través de la relació política, que era una relació de contra10

�posició, una bona amistat. Una altra cosa era el debat polític, sempre des del respecte mutu. Per a mi Ramon Trias Fargas, dels tres
rivals que jo vaig tenir, un darrere l'altre, en la lluita per l'alcaldia de
Barcelona, va ser el que més por em va fer i el que més por em feia
perquè tot i que era tan educat i tan elegant, una crítica de Ramon
Trias Fargas podia ser una lúcida i a voltes cruel radiografia-cruel
entre cometes, si voleu-, però sempre ben envolcallada. Era realment temible. Conservo un record inesborrable de la seva companyia brillant, eficaç i d'una enorme alçada en els viatges institucionals que vàrem fer junts a Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires,
la primavera de 1985, per vendre la candidatura olímpica de
Barcelona, aleshores. I el que vàrem fer a Chicago i a Nova York.
Recordo que a Chicago vàrem estar en un mercat de futurs, que
després va ser una gran iniciativa seva, el novembre de 1986. És a
dir, abans i després que Barcelona fos designada com a seu dels Jocs
de 1992. Junts, el govern i l'oposició -amb això vàrem imitar el
model de Manchester que ens havien visitat el cap del govern i el
cap de l'oposició poc abans- vàrem representar Barcelona en aquella època en què començàvem a posar la ciutat en el mapa internacional, cosa que ara hauríem de tornar a fer, hauríem de tornar a
posar entre tots aquesta ciutat en el mapa del 2004 perquè si no estarem malament d'estratègies que siguin estratègies vencedores, que
mobilitzin. El 21 d'octubre de 1995 la ciutat va donar el nom de
Ramon Trias Fargas a un carrer, a la nova Barcelona que ell ja no va
poder veure, tocant a la Vila Olímpica i a la nova Universitat, un
tram que abans era del carrer Sardenya.
I per acabar torno al principi de la meva intervenció. És a dir, vull
acabar insistint en el fet que avui es donen les condicions perquè en
les qüestions decisives, els catalans anem sempre junts.

Intervenció
a càrrec del Sr. Artur Mas
Jo dels tres participants en aquest acte sóc el que menys vaig conèixer Ramon Trias Fargas personalment. Probablement per raons, en
aquest cas, d'edat. De tota manera he procurat suplir aquesta manca
de coneixement personal intens -com en el cas de Macià Alavedra
o de Pasqual Maragall- amb una lectura més o menys habitual i més
o menys permanent de moltes de les seves intervencions i de molts
dels seus llibres. En aquest sentit, recordo que ara fa pocs mesos,
conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i amb el suport
de Montserrat Trueta, vàrem tenir la iniciativa, en el moment just en
què se celebraven els deu anys de la seva mort, de reeditar aquell
recull d'escrits i de conferències que es va presentar no fa gaires
mesos en el Palau de la Generalitat. Va ser, per cert, un acte - n o sé
si molts de vosaltres hi éreu o n o - no només molt lluït sinó, a més,
molt emotiu des de molts punts de vista.
11

�En el moment de morir, Ramon Trias Fargas era un polític en actiu,
era conseller d'Economia i Finances. La mateixa situació que jo tinc
en aquest moment dins del govern. Era certament un intel·lectual
amb idees pròpies, això ho havia estat durant molts anys. Però, a
més, val la pena recordar que era una persona que encertava en la
identificació de problemes bàsics -cosa que no sempre és fàcil- i,
que moltes vegades proposava per a aquests problemes solucions
realment imaginatives i encertades -cosa més difícil encara-.
Després m'hi referiré amb temes que estan encara vius i vigents en
el nostre país.
Abans, Macià Alavedra i Pasqual Maragall també s'han referit a la
seva personalitat política i, concretament, han centrat una part de les
seves paraules en la síntesi del pensament de Ramon Trias Fargas
entre la llibertat i la nació, entre la llibertat i Catalunya. Jo, a aquesta síntesi, sempre molt ben combinada, hi afegiria un altre parell de
síntesis també molt importants: d'una banda, la síntesi de la llibertat
individual amb la igualtat d'oportunitats i, de l'altra, la síntesi del
progrés econòmic amb la protecció als més desvalguts.
Tinc també un text que m'agradaria comentar. Tothom ho ha fet
abans. Jo n'agafo un de l'any 1989, quan Ramon Trias Fargas s'acomiadava de la presidència de Convergència Democràtica de
Catalunya. En aquell moment, va dir textualment: "Estic segur que
pràcticament ningú en aquesta sala -en la sala que ell estava- i
ningú que estigui a les llistes de militants -lògicament de
Convergència-, no dubteu -deia e l l - del meu nacionalisme. Però
fins i tot en temes que al principi eren més discutits, com per exemple el de la doctrina social, jo -deia e l l - des del primer dia abans de
fusionar-me (aquesta és una paraula molt de moda, però ell es referia abans de fusionar lògicament Equerra Democràtica de Catalunya
amb Convergència) em vaig manifestar obertament a la premsa i a
les assemblees de partit com un liberal de sempre. Un liberal a la
clandestinitat, a Espanya, i a l'estranger a l'època de Franco. Un liberal sense reticències, a l'època posterior, a la mort del general, en
què estava de moda (abans ho ha dit Macià Alavedra) el marxisme.
Un liberal -deia ell el 1989-, ara mateix, que això de la ¡dea liberal
del progrés, de justícia i de les llibertats de les persones i dels pobles
ja és més generalment acceptat". És a dir, com abans ha dit Pasqual
Maragall, era el liberal, el liberal de sempre, que no va canviar les
seves idees, en aquest sentit, en cap moment.
Crec que Ramon Trias Fargas tenia dins del seu pensament una altra
característica que val la pena de subratllar: ell era un convençut que
la llibertat individual només és completa de veritat, només és autèntica de veritat, només agafa cos de veritat quan, a més, es combina
amb la llibertat de la nació, de la comunitat o de la col·lectivitat. És
a dir que la llibertat individual que comporta renunciar a la identitat
nacional no té cap sentit. I també deia el contrari: les llibertats nacionals que acaben ofegant les llibertats individuals en un estat de dret
12

�tampoc tenen cap sentit. La llibertat individual no és abstracta i s'enriqueix en el buit, sinó que per agafar cos plenament necessita
aquest caldo de cultiu que és concretament la llibertat col·lectiva o
la llibertat nacional. El 1984, en una reflexió que feia sobre nació i
nacionalisme, Ramon Trias Fargas deia també: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a una causa eterna de la llibertat; aquesta ha estat la contrasenya del nostre nacionalisme. I perquè
hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim i formem part modestament, però dignament, del concert de les nacions. Aquesta simbiosi entre llibertat i
nacionalisme no l'hem d'abandonar mai".
Aquesta simbiosi entre llibertat individual i llibertat col·lectiva es va
manifestar amb una gran força en el moment de la discussió sobre el
català, de la llengua catalana a la Comissió Constitucional a les
Corts a Madrid. Abans Macià Alavedra ens ha fet també una referència, en aquest sentit, de la defensa abrandada de Ramon Trias Fargas
sobre la llengua. Ramon Trias Fargas, en aquell moment quan defensava davant d'aquesta Comissió Constitucional a les Corts de Madrid
el tema del reconeixement del català com a llengua pròpia de
Catalunya, deia - n o en paraules textuals en aquest cas- que la
defensa de la llengua era una qüestió moral i de drets humans, i que
la igualtat d'oportunitats per a les llengües que havien de conviure
en un mateix territori era un aspecte positiu que calia conservar.
Però, al mateix temps, també deia que el tracte igual de dues coses
desiguals equival a tracte desigual. Recordem per què fets recents
que han passat en el nostre país en aquests últims any i mig, dos
anys, il·lustren bastant -crec j o - la vigència del pensament, en
aquest sentit, de Ramon Trias Fargas. Recordo que ell deia: "El tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual". És una
lliçó que està plenament vigent encara en alguns esquemes del nostre país, i en algunes discussions recents que hi ha hagut en aquests
darrers temps.
Aquestes conviccions liberals i nacionalistes s'aplicaven també en el
cas de Ramon Trias Fargas a la sobirania política i a l'autonomia
financera de Catalunya. Com tothom coneix, són qüestions pendents
encara en bona part: sobirania política i autonomia financera. Jo avui
he fet un acte que Macià Alavedra ha fet moltes vegades i que
Ramon Trias Fargas també havia fet moltes vegades, portar al
Parlament de Catalunya el Pressupost de la Generalitat - h o he fet
aquest matí-. I repassant memòries molt antigues comprovava com
a principi dels 80, l'any 1980, quan Ramon Trias Fargas era el primer
conseller d'Economia del govern Pujol, va presentar al Parlament de
Catalunya un pressupost que pujava pocs milers de milions de pessetes -la veritat és que eren molt poquets-. Jo avui he presentat un
pressupost en el Parlament de Catalunya que passa dels dos bilions
cent mil milions de pessetes. Ho he fet 20 anys després, és veritat.
Però això demostra fins a quin punt, també des del punt de vista de
l'autogovern, des del punt de vista, en part, de l'autonomia financers

�ra s'han donat passes importants en aquests darrers vint anys que no
són negligibles. Una altra cosa és que no hem arribat - i això jo ho
subratllo amb un especial èmfasi- en el punt que molts de nosaltres
desitjaríem, però en tot cas la veritat és que des de molts punts de
vista les passes que s'han donat han estat molt importants.
Recordava també de l'acte que vàrem fer al Palau de la Generalitat,
ara fa alguns mesos, que a principi de la dècada dels 80 vàrem estar
a punt - i em refereixo a Catalunya en el seu conjunt- d'arribar a un
molt bon acord de finançament. Concretament l'impulsor també va
ésser, una vegada més, Ramon Trias Fargas, en aquell moment conjuntament amb una persona que ens va deixar fa poc, que va morir
fa poques setmanes, Jaime Garcia Añoveros, llavors ministre
d'Hisenda d'Unió del Centre Democràtic. Doncs bé, recordem avui,
tot i que fa pràcticament 20 anys d'això, que en aquell moment, i
d'això a Convergència n'hem parlat moltes vegades, es va estar a
punt, a un mil·límetre, d'arribar a un acord fiscal, a un acord financer molt positiu, molt en clau de futur entre Catalunya i la resta
d'Espanya. Allò, que per raons ara no vénen al cas i que tothom més
o menys intueix. En aquell moment es va perdre una oportunitat molt
gran de la qual encara avui patim una part de les conseqüències
negatives.
Voldria acabar en aquesta línia de l'autonomia financera, perquè em
sembla que, no només com a membre de Convergència sinó també
com a actual conseller d'Economia, val la pena que jo hagi destinat,
encara que siguin uns breus minuts, a recordar -com abans també
ha fet Macià Alavedra- una de les obsessions, més sanes i positives
que va tenir Ramon Trias Fargas, lluitar tant com va poder-i va poder
molt, i va estar a punt, com jo recordava, d'arribar pràcticament a
una solució definitiva- perquè Catalunya tingués no només sobirania
política sinó també l'autonomia financera sense la qual no hi ha ni
llibertat nacional possible ni progrés possible. Ell va lluitar molt per
això. I en aquest sentit recordo que va publicar llibres tan emblemàtics i tan recordats que posaven sobre la taula el gran perill que tenia
Catalunya, ja en aquella època, i que en part segueix tenint encara,
de l'ofec financer. Recordeu aquell llibre titulat Narració d'una asfixia premeditada, que de fet anava precisament en aquesta línia, és a
dir, a denunciar el gravíssim perill que tenia Catalunya si no aconseguia tenir una bona autonomia financera, un bon sistema de finançament, el perill que tenia de quedar com un país de segona fila.
En la seva filosofia Ramon Trias Fargas - i us ho dic perquè aquests
encara són temes d'actualitat, com heu comprovat aquests darrers
mesos i com es comprovarà en els propers mesos també i en els propers anys- venia a dir dues coses molt simples: primer, els impostos
que es paguen a Catalunya s'han de quedar a Catalunya (això ho
entén tothom); i la segona cosa que té tant valor com la primera, i
que no la podem oblidar: a partir d'aquí, una vegada això es fes
14

�d'aquesta manera, Catalunya ha de pagar a l'Administració central
pels serveis que presta a Catalunya i, a més, dins de la línia de la
no-divisió i de la cooperació que sempre va defensar Ramon Trias
Fargas, a més, Catalunya una part d'aquests impostos els ha de destinar a ajudar les altres comunitats de l'Estat que estan menys desenvolupades que la nostra a poder agafar també el tren del progrés.
Aquest, en síntesi, era el pensament de Ramon Trias Fargas, que per
altra banda està escrit en molts documents i defensat -insisteixoamb molta vehemència per ell mateix.
Voldria acabar dient que aquelles banderes que va aixecar Ramon
Trias Fargas en aquella època segueixen sent banderes que avui en
part estan encara aixecades en el nostre país, potser no al cent per
cent, perquè també és veritat que hi ha hagut progressos significatius
en aquestes línies, però són banderes que estan aixecades. I jo crec
que el millor homenatge que avui es podria fer a Ramon Trias Fargas
en aquest sentit és que ell sabés que avui a Catalunya hi ha molta
gent -entre la qual jo em compto- compromesa en el fet que aquelles banderes que ell va aixecar arribin algun dia a bon fi.

Cloenda
a càrrec del Sr. Pere Esteve
A la invitació haureu verificat que havíem plantejat aquest acte com
a taula rodona. El que passa és que hem parlat abans amb els
ponents i la realitat de les seves intervencions, per altra banda tan
brillants, fa que l'acte realment hagi estat molt reeixit pel que fa al
nivell, de manera que, per tant, com a organitzadors, ja n'estem
satisfets. Però com que es tracta d'intervencions gairebé no contrastables sinó sumables, hem arribat a la conclusió que potser seria
millor que obrissim un torn de paraules per si algú de les persones
assistents volgués fer alguna pregunta, demanar algun aclariment o
alguna ampliació d'algun dels aspectes tractats. Així, doncs, ho
farem d'aquesta manera abans de cloure l'acte.
Probablement les condicions no són potser de consulta, entre altres
coses probablement perquè les intervencions han estat molt
aclaridores...
(Sr. Artur Mas: "Si em permets una recomanació, posa't la visera i els
'manguitos' i ara ho faràs millor").
Bé, aleshores, com que mentre han parlat Macià Alavedra, Pasqual
Maragall i Artur Mas, jo he anat fent les meves notes i m'he preguntat: "Home, com a moderador, al cap i a la fi, em pot correspondre
fer una síntesi, no?". Però, és clar, el llistat és tan llarg que m'he dit:
"Espera't, Pere, perquè l'únic que faràs és repetir tot el que ja han dit,
no? I la qualitat de la síntesi s'ha de mirar de no perdre".
15

�He intentat sintetitzar..., però, com? En primer lloc, de les tres intervencions, se'n dedueix un fet fonamental de la figura de Ramon Trias
Fargas, que és la transcendència. És transcendent en dos aspectes:
1. És transcendent amb el que va fer: allò que va fer compta, allò
que va fer ho tenim, ens afecta, és permanent, hi és. 2. És transcendent amb el que va dir: el que va dir és vigent, el que va dir mereix
discussió, el que va dir és ric. Per tant, el primer aspecte que cal destacar, telegràficament, com correspon a una persona que vol fer síntesi és la transcendència.
Clar que d'aquests aspectes que s'han parlat, jo també n'he seleccionat alguns que, en el terreny una mica egoista, servissin per al fet
que estem convocant un partit que celebra 25 anys i, det fet, en sóc
secretari general. Un aspecte molt important de la figura de Ramon
Trias Fargas ens ha de servir molt al partit i als partits: el seu no-convencionalisme. S'ha utilitat l'expressió "no convencional", s'ha utilitzat l'expressió "imaginació" i Artur Mas ha utilitzat la paraula
"encert". Per tant, es acta la necessitat de tenir polítics amb sentit no
convencional, de no donar per descomptat moltes coses que en la
política i en la societat es donen per descomptat i, en canvi, d'aplicar imaginació, valentia i, a més, evidentment, d'encertar.
I un altre aspecte, també relacionat amb el partit, seria un tema molt
interessant, que ja l'ha tocat Macià Alavedra: el tema de la disciplina. Evidentment, Ramon Trias Fargas és un exemple de com una persona és capaç, des d'una posició molt personal, molt oberta, molt
seva i també com a president d'un partit, d'acceptar la disciplina. En
un moment com aquest, també crec que és un aspecte important,
trobar aquell punt del que és la disciplina; a més, la personalitat en
un partit, em sembla francament interessant i, per tant, de Ramon
Trias Fargas, en podem aprendre.
A mi, em fa l'efecte -s'ha dit diverses vegades- que la personalitat
de Ramon Trias Fargas se seguirà estudiant. És absolutament legítim
i necessari. Crec sincerament, a més, que pot ser un element d'enriquiment fonamental cap als que creiem -crec que molts- en els elements més renovadors del que podríem dir "terceres vies", el que
d'alguna manera avui a Europa potser capitalitza més del compte
Blair. És a dir, tot allò que significa elements renovadors dels corrents
convencionals conservador i esquerres. I que al voltant d'elements
de centre, liberals, progressistes, de tots aquests elements enriquidors, i que tots els partits tenim d'alguna manera l'intent - j o crec
que l'obligació- de fer créixer, són elements que es poden nodrir
d'una manera intensa dels pensaments de Ramon Trias Fargas.
Com ja que he dit que no ho diria tot, em limito a aquests quatre
punts. Fer una descripció, intentar fer una síntesi d'una persona de
tanta complexitat -com ens ha dit Macià Alavedra- no és possible.
Per tant, pel que fa la síntesi de Ramon Trias Fargas haurem d'enten16

�dre sempre que, al final, la seva síntesi és la seva vida. Cap dels seus
aspectes podria ser la síntesi, no?
En tot cas us vull agrair-vos la vostra assistència i us vull dir que, com
a Fundació Ramon Trias Fargas i com a partit, tenim el legítim orgull
-avui confirmat- d'haver tingut Ramon Trias Fargas entre nosaltres i
l'orgull d'incloure entre els nostres objectius el de conservar i el
d'enriquir el seu record.

Barcelona, 28 de març de 2000

•MMMmaMM

�\ B Fundació
Ramon Trias Fargas
Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. 93 215 58 48
Fax 93 488 00 25

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45472">
                <text>La figura humana i política de Ramon Trias Fargas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45473">
                <text>Alavedra, Macià, 1934-2018</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45474">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45475">
                <text>Mas, Artur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45477">
                <text>2000-03-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45478">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45479">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45480">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45481">
                <text>Trias Fargas, Ramon, 1923-1989</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45482">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45483">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45484">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45485">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45486">
                <text>19 p. Document que recull les intervencions a la taula rodona organitzada per la Fundació Trias Fargas.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45487">
                <text>Fundació Trias Fargas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45488">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47101">
                <text>Esteve, Pere, 1942-2005, 1942-2005 (moderador)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45489">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45490">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1557" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1153">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf</src>
        <authentication>1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42754">
                    <text>Entrevista a El Periódico
"Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina"
Entrevista Pasqual Maragall President del PSC
Pau Arenós
"Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina"
Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el
polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa
(1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família
(1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga.
Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una
figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha
acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un
patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de
tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu.
--A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla
molt?
--Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho
llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És
probable que el 90% sigui palla.
--Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985).
--L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar.
--¿Amb què gaudeix?
--Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca
Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En
canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un
repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I
ben administrat és un dels plaers de la vida.
--¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa?
--Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix
temps, exuberant a l´alacantina.
--Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa
és com tocar el sant" (1985).
--Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van.
--A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat.
--Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove.
Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo
estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca!
--"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai"
(1985).
--És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la
vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho
sàpigues.
--Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys?
--No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser
opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida
superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill.
--¿I malgrat aquest plaer vol ser president?

�--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc
president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això.
--Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió?
--Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han
destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon
el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors
et destrossa la mà.
--D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada?
--La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula.
I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana.
--A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan
va començar a domesticar la imatge?
--Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure
un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable.
M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la
romana, és a dir, tirat cap endavant.
--És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana.
--Més aviat sí.
--Els seus ulls es van empetitint.
--Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m
tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia.
--Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs...
--Ah, sí. Ha, ha, ha.
--Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós
que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983).
--Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas...
--Conscienciós.
--Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava.
--Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la
família".
--Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa
amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava
els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar.
--¿Ara parla més?
--Des que es va casar, parla més.
--¿Els altres 39 cosins són més xerraires?
--Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules.
--¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi?
--Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per
tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma
van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit
germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és
nostra.
--¿Li ha agradat tornar?

�--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És
molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que
traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen.
--¿A quin llibre ha estat fidel?
--A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat
de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit.
--¿Quines lectures li falten?
--La divina comèdia, per exemple.
--"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988).
--Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12
minuts.
--¿Recita, vostè?
--No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats
profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran
trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona.
--"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988).
--Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava.
Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú
que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A
tot arreu.
--¿Però es coneixien?
--Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat
de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi.
--"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988).
--En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha,
ha.
--El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món.
Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una
altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític.
--Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori
passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra.
Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar
els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure.
--"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987).
--Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van
anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van
barallar...
--¿Es reconeix en aquest puzle de retallades?
--Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però
serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això.
--Enriqueixi el retrat. ¿Què no és?
--El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La
gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona.
--¿I què és?
--És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a
conèixer-te.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24837">
                <text>Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24838">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24840">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24841">
                <text>Arenós, Pau</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24842">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24843">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24844">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26482">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26483">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26484">
                <text>Família</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26485">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41167">
                <text>2002-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24845">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1554" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1150">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf</src>
        <authentication>3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42751">
                    <text>Entrevista a El Pais
"Celebramos el futuro, no el pasado"
PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA
'Celebramos el futuro, no el pasado'
FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002
Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos
Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la
organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser
cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un
proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los
Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo.
Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos?
Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el
futuro que el pasado.
P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso?
R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de
carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de
su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto,
pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir
mal.
P. ¿Y el mejor?
R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos
momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a
terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en
1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant
Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí.
P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos?
R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer
algo muy complejo y hacerlo.
P. ¿Y en lo personal?
R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que
la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia
inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora
se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si
tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para
tener éxito hay que vencer y arrastrar.
P. ¿Cómo?
R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente
es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para
esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido.
P. ¿Cuál?
R. El diálogo entre pueblos y culturas.
P. Parece el programa del Fòrum 2004.
R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una
marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una
reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo
está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía
el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra,
vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron

�otros, como, Josep Piqué.
P. Y encontraron la idea.
R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos
Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG
trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de
las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y
el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900,
en París, también.
P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy
ambicioso.
R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la
globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado
por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un
punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea.
Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido.
P. Un mensaje de Barcelona al mundo.
R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también
hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que
los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era
nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno
supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la
historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos
respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los
actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que
dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto
compartido.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24810">
                <text>Celebramos el futuro, no el pasado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24811">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24813">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24814">
                <text>Arroyo, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24815">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24816">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24817">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26502">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26503">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26504">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26505">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26506">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26507">
                <text>10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41164">
                <text>2002-07-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24818">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1568" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1164">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1568/0000000795.pdf</src>
        <authentication>ff09b7c1656df00a649698b8135745b1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42763">
                    <text>20 LA VANGUARDIA

P O L Í T I C A

DOMINGO, 29 JUNIO 2003

ENTREVISTA x PASQUAL MARAGALL, candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat

DAVID AIROB

Maragall, en el que ha sido su despacho durante los últimos cuatro años en el Parlament de Catalunya, donde tuvo lugar esta entrevista el pasado jueves

“Habrá nuevo Estatut porque el PP no
tendrá mayoría y CiU votará con el PSC”
JORDI BARBETA
JAUME V. AROCA
Barcelona

E

l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proclama hoy por segunda vez a Pasqual Maragall
(Barcelona, 1941) como su candidato a la presidencia de la Generalitat. Han pasado casi cuatro
años desde aquella victoria/derrota por los pelos. A diferencia de entonces, Maragall es ahora
presidente del PSC y asegura haber madurado
en este tiempo. Para evitar triunfalismos indeseables, se muestra comedido respecto a sus posibilidades de victoria, e insiste por encima de
todo en la idea de cambio. “El pujolismo sin
Pujol no es cambio, y si no hay cambio, nos estancaremos.”
–¿El espíritu de su proclamación como candidato es ahora o nunca?
–No. El espíritu es “Aquest any sí”.
–¿Qué va a cambiar para ganar esta vez?
–Presentaremos un programa mucho más
maduro, con más mentalidad de gobierno.
–El deseo de cambio parece lógicamente arraigado tras 23 años de gobierno Pujol. CiU propone un cambio generacional, ERC un cambio soberanista e ICV un cambio de izquierdas. ¿Qué
tipo de cambio propone usted?
–Bueno, aquí hay dos posibilidades: el pujolismo sin Pujol, que no es un cambio, y la capacidad de ilusionar al país con otra forma de gobernar. Si no hay cambio, nos estancaremos.
–¿Qué quiere decir ilusionar al país?
–Que volvamos a creer en nosotros mismos y
no demos por hechos los límites que se han impuesto en los últimos años: la idea de que en
España sólo hay tres nacionalismos, el español,
el catalán y el vasco. Nosotros creemos que hay
que ir más allá y revisar la base constitucional y
estatutaria.
–¿Y eso cómo se hace?
–Hicimos la anterior campaña sobre la base
de educación, educación y educación, y ahora
añadimos el mapa, el de las infraestructuras
que precisa el país, y una determinación más
clara de las políticas sociales, de cohesión, de

integración de los inmigrantes, de calidad de la
escuela, de seguridad, lo que hemos estado trabajando en el gobierno alternativo durante estos cuatro años.
–Un gobierno “en la sombra” en el que 8 de 12
consejeros tienen más de 50 años, y con alcaldes
que han gobernado durante más de veinte años.
¿Esto es renovación?
–Esto es experiencia, que es un valor enormemente positivo. Lo que nosotros pretendemos
es llevar esta experiencia en el terreno municipal a la gobernación de Catalunya.
–Visto el resultado de las últimas elecciones
municipales eso parece algo arriesgado.
–¡Que va, hombre! No tiene nada que ver.
¿Sabe qué población de Catalunya está gobernada por alcaldes socialistas? El 70%. ¿Y por alcaldes convergentes? El 17%. Los resultados no
son precisamente malos.
–Nadie previó que Joan Clos perdería cinco
concejales en Barcelona.
–Bueno, la seguridad de que Clos ganaría tuvo un cierto efecto similar a una primera vuelta

EL CAMBIO

“La gente pide cambio; el
riesgo es que crean que el
pujolismo sin Pujol lo es"
ESPAÑA AUTONÓMICA

“Catalunya será
diferente aunque
manden los hunos”
LOS ACUERDOS DE CIU

“Con los socialistas Pujol
se entendió durante dos
años, y con el PP, siete”

de las elecciones francesas. De todos modos, el
tema de las municipales ya ha pasado...
–¿De las elecciones del Barça hace una lectura política?
–Hombre, si por una vez no han sido políticas, dejémoslas así.
–Algunos analistas sostienen que las municipales y las elecciones del Barça han puesto de
manifiesto que algo está pasando en la sociedad
pero no se sabe muy bien qué.
–Lo que ocurre es que la gente quiere un cambio y el riesgo es que haya quien crea en un cambio que no lo es: el pujolismo sin Pujol.
–Pujol ha señalado que el proyecto de CiU no
se acaba con él, que va más allá.
–Catalunya no es una monarquía hereditaria.
–En la última sesión de control del Parlament
todos los grupos hicieron una valoración elogiosa de Pujol excepto usted, que nunca le había escatimado elogios.
–No se puede hacer balance de 23 años en
dos minutos. Yo siempre he respetado a Pujol,

“Madrid es una sociedad políticamente enferma”
¿Qué opina del escándalo de Madrid?
–Madrid es una sociedad políticamente enferma. La resistencia al cambio
político es superior a la de Catalunya. Madrid ha dejado de ser representativo de España, ha perdido el sentido de la realidad.
Estamos ante una regresión. Por una parte,
Aznar ha metido a la extrema derecha en la
Constitución, pero si el precio es congelarla... ya dije en Madrid: cuatro años más de
Aznar o su lenguaje y España explota.
–¿Qué aconsejaría a Simancas?
–No me voy a pronunciar.
–El problema es del PSOE, ¿no?
–No, el problema es Madrid.
–¿Pero no deberían los socialistas hacer
alguna autocrítica?

–Ya la harán.
–¿Usted prefiere que las elecciones de
Madrid se hagan antes o después de las catalanas?
–No tendrá un efecto profundo.
–¿Qué opina de José Bono?
–Ahora, es el gran triunfador.
–¿Lo ve con un futuro importante en el
PSOE?
–¿Futuro? Presente.
–Se ha especulado sobre la posibilidad
de que asuma el liderazgo en el PSOE...
–La figura de presente y de futuro del socialismo español es José Luis Rodríguez
Zapatero. Es joven, es bueno, es buena persona, es inteligente y además republicano...

–Bono dijo el otro día que siendo él socialista y su padre falangista no podía decirse
que uno tuviera más exigencia ética que
otro.
–Fue todo un éxito de Felipe González
y de Tierno pronunciar un discurso en
nombre del socialismo que fuera inteligible para los neofalangistas. Y eso tuvo su
mérito.
–Pero Bono se refería a que ni todos los
de derechas son malos, ni todos los de izquierdas, buenos...
–Eso es evidente. La izquierda sirve
cuando es capaz de convertir los valores
en política, pero utilizar los valores como
una banderita y nada más... eso no lleva a
ninguna parte...

�P O L Í T I C A

DOMINGO, 29 JUNIO 2003

pero él no ha respetado a los socialistas. Somos
inútiles, vendidos a Madrid aunque luego resulta que los socialistas de Madrid son buenos, pero nosotros somos malos... Esto dibuja una concepción muy patrimonial que hace años ya no
funciona. Y estos últimos cuatro años han sido
los peores de Pujol.
–¿Cómo lo habría hecho usted con mayoría absoluta de PP?
–¿Y por qué no cambió de aliados en Catalunya? No tiene respuesta a esto. O sólo una:
intentar salvar los muebles y garantizar el
relevo.
–La estrategia de CiU ha sido entenderse
siempre con el Gobierno de Madrid.
–Eso es mentira. Con los socialistas se entendió dos años y con el PP, siete. Pujol prefiere
que en España gobierne el nacionalismo español y en Catalunya el nacionalismo catalán. Esto de que vengan los socialistas federales le
preocupa, porque en el fondo es de derechas. Él
sabe que la única posibilidad de cambio copernicano es que ganemos nosotros.
–Esto del cambio copernicano ¿qué significa?
–Un gobierno de Catalunya con más ambición. Este gobierno ha vivido sin un mapa de
España y Catalunya en la cabeza. ¿Por qué? Porque las infraestructuras no son importantes para ellos. Su prioridad son las esencias, una cierta pureza intelectual y espiritual, la interpretación del pasado... Nosotros tenemos una idea
física de la gobernación del país, ellos tienen
una idea de Catalunya que no tiene forma, que
no tiene dibujo, que no tiene mapa.
–¿Cómo es su mapa?
–Creo más en el mapa que en el federalismo.
Creo en un aeropuerto transoceánico, un AVE
que vaya a Bilabo y a Valencia... eso es lo importante y esto Pujol no lo ha entendido.
–Esa idea de que hay que elegir entre cultura o
infraestructuras, como si fueran opciones incompatibles, es una idea que formuló Ruiz-Gallardón.
–No me hable de Gallardón. En Madrid hay
25 museos, uno de la ciudad y 24 del Estado.
En Barcelona hay 24 de la ciudad y uno del Estado. Que me diga que él es mas listo que Pujol
o que nosotros... Que le explique Clos las cuentas del transporte público de Madrid y Barcelona. Aunque claro, Pujol, todo esto ni lo ha tocado. Nunca se ha interesado por el metro. Nunca ha ido a Madrid a ver cómo se podía resolver. Lo suyo era la suficiencia financiera... los
500.000 millones del Gobierno. ¿Sabe cuánto
le han dado este año? ¡30.000 millones¡ !Y no
llegan! También han fracasado en esto.
–Con los socialistas en Catalunya y el PP en
Madrid, la Generalitat estaría gobernada por un
partido adversario del Gobierno central. ¿Eso cómo se administra?
–Se administra muy bien. Se lo diré más claro: en el 2005 podrá llevarse al Congreso un Estatut nuevo de Catalunya que tendrá mayoría y
será aprobado. No habrá mayoría absoluta en
Madrid. ¿Qué quiere decir esto? Que si ganamos nosotros, CiU, en Madrid, votará en función de los intereses de Catalunya. ¡Nos votará
a nosotros!
–Ésa no es la experiencia de Francesc Antich
en Baleares. Él explica su derrota asegurando
que el Gobierno de PP cortó la financiación y las
inversiones en las islas para boicotear al Govern
de Progrés. No es un testimonio que usted pueda
utilizar en un spot electoral.
–Lo que yo le digo es que el Gobierno español no podrá gobernar de esta manera. No tendrá fuerza suficiente porque no tendrá mayoría
absoluta. Esa es mi previsión y en este escenario CiU no tendrá más remedio que votar en
defensa de los intereses de Catalunya que allí,
en Madrid, no son muy distintos de los que pueda tener el PSC. Por eso le digo que el Estatut
puede aprobarse en el 2005.
–Necesitará un grupo parlamentario propio
para el PSC...
–No lo excluyo, lo tuvimos y lo perdimos tras
el golpe de Estado del 23-F. Nosotros no renunciamos, pero en el nuevo escenario que yo imagino no será tan necesario. Lo importante será
convencer al PSOE.
–Pujol tal vez no quiere tener como heredero a
Maragall, pero ¿Maragall quiere ser el heredero
de Pujol?
–En algunas cosas sí, no sólo heredero, sino
admirador y alumno.
–¿Cuáles?
–La pasión por Catalunya y el modo de expresarse. ¿Se han fijado en el catalán que habla Pujol? Es uno de los pocos que lo habla de forma
creativa. No son cosas menores.
–El argumento de CiU es que si en Catalunya
no gobierna un partido nacionalista, será una comunidad autónoma más.
–Catalunya necesita infraestructuras, unos
servicios públicos que funcionen, un conocimiento real de lo que les sucede a las familias
de este país.
–¿Catalunya quiere ser diferente?

LA VANGUARDIA 21

“Siempre ha gobernado la lista más
votada y quien rompa la norma lo pagará”
hora resulta que el PSC asume
PODER SOCIALISTA
una parte del trasvase del Ebro.
“No hay motivos para
Han cambiado varias veces de
opinión sobre este tema, ¿no le
temer una concentración
parece?
de poder”
–Nosotros siempre hemos dicho que lo
que estaba acordado –el ministravase– está
acordado. Lo del plan hidrológico fue una
PACTO CON CIU
barbaridad del PP, un partido que no tiene
ideales como no sean los que vienen tan de
“No quiero un pacto con
lejos que más vale ni pensar en ellos. En esta
CiU, es la gente de CiU
cuestión lo que habría que desarrollar es la
nueva cultura del agua.
quien pide un cambio”
–¿Esa nueva cultura consiste en ducharse
sólo de vez en cuando?
–No. Consiste en pagar por el agua que
ERNEST MARAGALL
gastas.
“Es una figura política de
–Borrell proyectó un plan hidrológico más
duro y no dijeron nada.
primera; el había acabado
–¡Borrell que diga lo que quiera! Lo que yo
su ciclo en Barcelona”
digo es que nosotros, el PSC, creamos un recibo progresivo del agua que ha hecho que
hoy Barcelona consuma casi lo mismo que
hace treinta años. Y lo
que decimos es que lo paguen también los otros.
¿Nosotros, que pagamos
270 pesetas el metro cúbico, hemos de enviar agua
a alguien que la paga a
100 pesetas?
–¿Opina que ha de gobernar la lista más votada
o todos los pactos son legítimos?
–Opine lo que opine,
gobernará la lista más votada. Nunca ha ocurrido
algo distinto porque
quien rompa esta norma
lo puede pagar muy caro.
–Eso quiere decir que
usted tendrá que pactar
con ERC o con CiU.
–Yo nunca he dicho
que haya que pactar con
CiU.
–¿Es verdad que Zapatero le ha pedido que no
pacte con ERC hasta las
Maragall, en el curso de la entrevista
generales?
–No.
–¿Los pactos con ERC no asustan al puede depender de un partido que se llama
PSOE?
precisamente Esquerra.
–Mire, lo que yo quiero es no tener que
–¿Cómo tenderá la mano al electorado de
depender de nadie.
CiU?
–¿Cómo argumentaría el voto útil frente a
–Mire, esto la gente ni lo entiende ni le gusERC e ICV?
ta. Hay votantes de CiU que quieren el cam–Lo que está claro es que si no hay un voto bio. Me lo piden por la calle. Cuando explico
importante para el PSC no habrá el cambio esto hay quien me dice: usted quiere un pacque queremos y, curiosamente, la clave de to con CiU. No, no, yo lo que quiero es que
que deje de mandar la derecha en Catalunya me voten.

A

–Catalunya será diferente aunque manden
los hunos. Catalunya es quien es. Eso es lo bueno de Pujol: haber representando personalmente esta pervivencia del país. Y en eso no iremos
atrás porque de lo que se trata, además de pervivir, es avanzar y eso es lo que no hemos hecho.
En los últimos años hemos perdido medio punto de la renta nacional. ¡Eso es una barbaridad!
Es en eso en lo que hemos de reaccionar.
–Ustedes son socialdemócratas, una corriente
que no goza de muy buena salud en Europa. Los
que gobiernan, como en Alemania, sufren y giran a la derecha, y los que no, como los franceses, andan bastante desorientados...
–La verdad es que en estos últimos años ha
nacido una cierta esperanza, la ilusión, del Foro de Porto Alegre, de Davos, el Tribunal Penal
Internacional, de la cumbre de Kyoto, de la paz
en los Balcanes, pero no hemos resuelto el gran
problema, el conflicto entre Israel y Palestina.
La socialdemocracia y Clinton fallaron en eso y
hemos dado la voz al New American Century,
la nueva doctrina americana que lo invade todo y que ha hecho que incluso gente como Pujol haya claudicado. Pero fíjense que, en realidad, la divisoria en los nuevos conflictos no es
la izquierda o la derecha, es identitaria.
–Entre que Europa se gaste el dinero en protección social y asuma el liderazgo de EE.UU., o
que dedique los recursos a tener un ejército que
le permita decidir, ¿usted qué prefiere?
–En Noruega, un enfermo de Alzheimer reci-

INFRAESTRUCTURAS

“Creo más en el mapa que
en el federalismo, creo
más en un AVE a Bilbao”
LA IZQUIERDA

“La socialdemocracia
falló y dimos la voz al
New American Century”
DIFÍCILES RELACIONES

“Yo siempre he respetado
a Pujol, pero él no ha
respetado a los socialistas”
CRECIMIENTO

“En los últimos años
hemos perdido medio
punto de renta nacional”

–Su amigo Xavier Rubert de Ventós vino a
decir en un artículo que usted es la última
oportunidad de que Catalunya no se vaya de
España y además le advierte de que no confía
como usted en que España sea capaz de aprovechar esta oportunidad.
–Bueno, él es filósofo y yo soy político y
por lo tanto más pragmático que él. Hombre, es evidente que nos encontramos en una
esquina de la historia y bien podría ser que
Catalunya fuera el punto de arranque de ese
cambio en España. Yo, contra lo que dice
Salvador Cardús, no quiero redimir España,
lo que quiero es que Catalunya vaya bien y
tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa.
–Dígame tres cargos que ya tiene pensados
para el caso de que gane las elecciones.
–¿Cargos? Ni pensarlo. No hay nada decidido. En eso sí tiene razón Pujol. No se puede vender la piel del oso antes de cazarlo.
–En 1999 organizó la campaña con un equipo paralelo al partido y esta vez, en cambio,
es el partido quien le organiza la campaña.
–Hace cuatro años yo
regresaba de Roma y no
era el presidente del PSC.
Ahora lo soy.
–Pero ha incorporado a
a su hermano Ernest.
¿Eso es para contrarrestar la fuerza del aparato
del partido?
–Mi hermano es una figura política de primera
magnitud. Él había acabado su ciclo en el Ayuntamiento. Para mí, es un refuerzo importantísimo.
–¿Cual será su función?
–Los contenidos. El
mensaje.
–Si ustedes, los socialistas, acaban teniendo el gobierno de la Generalitat y
del Ayuntamiento de Barcelona y también presiden
la Diputación... no habrá
DAVID AIROB
nadie que haga el papel de
contrapoder en Catalunya, una necesidad que usted siempre había defendido.
–No hay que temer por eso. No va a ocurrir nada malo, porque los socialistas no somos gente que pongamos el partido por delante de la institución.
–¿La burbuja inmobiliaria podría tener
efectos políticos en Catalunya tan perniciosos como en Madrid?
–No, porque aquí en los municipios hemos gobernado los socialistas.c

be cuatro visitas diarias y nadie está dispuesto
a cambiar eso por armamento, pero hay que encontrar el equilibrio. Habrá que aumentar los
gastos de Defensa, pero tampoco será necesario
gastar tanto como Estados Unidos.
–Hay un debate sobre los valores europeos y
sus raíces cristianas. ¿Qué valores debería tener
Europa?
–Pues los de siempre: compasión, igualdad,
libertad.
–¿Y laicismo?
–Y laicismo. Pero todo esto no es más que un
epifenómeno mientras Estados Unidos no tenga interés, y ahora no lo tiene pero lo tendrá.
Estado Unidos es un país realista, en ocasiones
más que nosotros. Hasta que no haya unos valores compartidos a ambos lados del Atlántico será muy difícil que el mundo vaya de otro modo.
–La Constitución europea ha renunciado al federalismo y en esto están de acuerdo el PP y el
PSOE.
–Hombre, ¿es que, pregunto, Pujol votaría
en contra de esta Constitución? No. No está de
acuerdo, pero votaría a favor.
–Pero estará usted de acuerdo en que el federalismo europeo ha salido perdiendo.
–Yo soy moderadamente optimista. Se han
cargado el término federalismo y han hecho desaparecer la palabra pueblos. Pero, al final, la
realidad se impone a las palabras. Por mucho
que Aznar y Blair lo hayan impedido, la unión
de los pueblos, está más viva que nunca.c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24938">
                <text>Habrá nuevo Estatut porque el PP no tendrá mayoría y CiU votará con el PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24939">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24941">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24942">
                <text>Barbeta, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24943">
                <text> Aroca, Jaume V.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24944">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24945">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24946">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26413">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26414">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26415">
                <text>Centralisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26416">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26417">
                <text>Partido Popular</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26418">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26419">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26420">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41177">
                <text>2003-06-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24947">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1567" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1163">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf</src>
        <authentication>5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42762">
                    <text>Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el
futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003
- Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la
Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han
estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU?
- «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança?

Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII.
- Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això.
- «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir

els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien
dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat
de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran
capacitat de resistència.»
- I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa
engrescadora?
- «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè

era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt
crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al
de la continuïtat.»
- I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la
qual el govern hauria arribat tot sol?
- «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers

quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de
poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des
de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que
com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres
hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.»
- En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de
l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el
caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal.
- «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre

nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.»
- Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples
concrets.
- «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça

fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president
d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar,
efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà
federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.»
- A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a
ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix?
- «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de

Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una
disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que
complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg
com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no
ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra
i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell
va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important,
representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva
solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot
cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això
requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és
anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.»
- Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com
una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva
moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP.
- «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que

podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret
a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.»
- I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això?
- «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia

fiscal.»
- Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup
parlamentari propi.
- «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a

la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya,

�no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi.
En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona
- Potser la propera legislatura?
- «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem

renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.»
- La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers
mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un
sistema de llistes obertes?
- «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels

territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de
Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional.
I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través
del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del
territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la
construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit
i de les seves llistes.»
- Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes?
- «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la

flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els
representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat
cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta
línia, sense presses.»
- I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot?
- «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i

sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la
política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar
estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat
malament.»
- La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de
l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió
parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes.
- «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un

responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria
d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell
governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per
demanar. I crec que la població tampoc.»
- Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo
sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament.
- «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I

hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.»
- Però un diari no és un document oficial.
- «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més

quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de
pagar.»
- Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va
negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació
-el tipus d'interès, per exemple.
- «On es va negar?»
- A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de
tots els diners de què disposen els partits polítics?
- «Hi estic absolutament d'acord.»
- I per què no predica amb l'exemple?
- «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un

candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes
les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera
campanya autonòmica: vostè s'ho creu?»
- En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits
polítics?
- «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.»
- Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta?
- «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.»
JORDI BUSQUETS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24929">
                <text>CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24930">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24932">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24933">
                <text>Busquets, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24934">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24935">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24936">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26421">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26422">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26423">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26424">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26425">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41176">
                <text>2003-05-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1556" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1152">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf</src>
        <authentication>08ece8de20a810ee3f285c9c36692098</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42753">
                    <text>Entrevista a Diari Avui
"La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau"

Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02
"Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre
l´autogovern"
Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la
presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any
de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una
obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting,
el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003,
2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències
financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants
de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol,
que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es
declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar
l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern.
Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi
Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb
el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el
Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc".
Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la
Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està
acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una
operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una
cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha
quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir
als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no
acaba de funcionar".
Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el
PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en
extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que
va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi
havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada
d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC.
Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma
que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna
va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del
que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de
seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi
haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix.
De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures
legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim
debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals.
"El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes
espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya".
Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una
Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de
Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb
Zapatero, amb Aznar no", conclou.
Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha
tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La
virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els
partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui
quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots
del PSOE a Catalunya", argumenta.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24828">
                <text>La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24829">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24831">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24832">
                <text>Carbó, Ismael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24833">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24834">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24835">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26486">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26487">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26488">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26489">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26490">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26491">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26492">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26493">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41166">
                <text>2002-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24836">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1160">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf</src>
        <authentication>8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42759">
                    <text>E

N T R E V I S T A

a PASQUAL MARAGALL

JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL
NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN
AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS
Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en
la Transició. Com valora aquell període?
La Transició va ser impulsada pel
PSC i pel PSUC bàsicament, que van
ser els dos partits més votats el
1977. Eren els partits més arrelats
en els moviments polítics del final
del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels
barris, etc. En aquells moviments el
nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat
d’una segona Transició i jo penso
que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut.
L’elaboració de l’Estatut es va fer en un
clima de consens entre les diferents
formacions catalanes democràtiques.
Quan es va trencar aquell consens?
El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda
simbolitzat en el moment en què
CDC va trencar la capçalera de l’11
de setembre. Aquell dia, abans de la
manifestació, el Guti, en Raventós i
en Roca es van reunir en un bar de
la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués
capçalera unitària, i mai més no n’hi
ha hagut. És el moment en què Pujol
estableix la teoria segons la qual hi
havia hagut una traïció del PSC.
Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC
se’n va anar desmarcant. En els seus

orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns
intel·lectuals clarament adscrits a la
tradició catalanista, com Raventós,
Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones
d’aquest perfil.

41

El PSC d’avui continua essent un
partit catalanista. Hi ha gent que
parla amb to crític dels “Montilles”,
però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i

�E

N T R E V I S T A

nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de
situar bé.
En quins aspectes no n’hi ha prou amb
el que tenim?
Si ara escrivíssim la Constitució i
l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc
partidari d’afegir a l’Estatut un codi
interpretatiu, que li doni una visió
més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi
en la proximitat: l’autonomia dels
pobles, de la societat i dels poders
propers ha de ser la norma, i les
matèries reservades a l’estat han de
ser l’excepció. Per això el que caldria
és posar-se d’acord sobre quines han
de ser aquestes excepcions, que són
necessàries perquè la proximitat no
és bona sempre. En moneda, control
de fronteres i defensa, no ho és.
Cal tocar també la Constitució?

ningú no l’ha desmentit. És possible
que algun comportament del PSC

està fent ara en una situació que ho
és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el
El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al
trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no.

l’11 de setembre.
propiciés que CiU hagi actuat com
ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El
1982 CiU va plantar la bandera del
“nosaltres sols”, que ha durat més
de vint anys. Avui, en la crisi basca
que vivim, Pujol és exquisidament
delicat amb els equilibris de l’Estat,
però als anys 1981-82, al moment de
la LOHPA, etc., també hi havia una
situació crítica. El 1982 Pujol ens va
estigmatitzar per ser curosos en una
situació delicada, que és el que ell

Fa cent anys el catalanisme es va
proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme?
El somni catalanista de fa cent
anys en certa manera s’ha complert,
perquè per primera vegada des que
es va formular aquell projecte hem
tingut vint anys d’autonomia. Però
no n’hi ha prou amb el que hem
aconseguit, i amb això no faig un
plantejament només reivindicatiu si-

42

La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per
passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat
que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la
Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè
encara no s’havia entrat a la UE i les
comunitats autònomes encara no
s’havien constituït. Per tant, caldria
introduir a la Constitució la filosofia
dels tractats de la UE i la regulació
bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes.
Persones pròximes a vostè, com Oriol
Bohigas o Rubert de Ventós, consideren
que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània,
Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic
pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països?
Els estats que entren ara a la UE
són els que van desaparèixer el 1871

�E

o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la
cadira dos segles abans ho tenim més
complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut
que volem. Europa farà, ella mateixa,
una evolució. Quan es va negociar el
Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic
que Luxemburg tingués veu i vot a la
UE i ells no, i això va donar lloc a la
creació del Comitè de Regions, que
almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per
tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió
per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels
populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda.

N T R E V I S T A

Catalunya té prou instruments polítics
per afrontar la globalització?

corrent de la història, que tendeix a
simplificar les estructures.

La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures
lunya, perquè la globalització fa amb
globals és el que el du a plantejar una
els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó?
ció ha acabat amb moltes empreses
industrials, per falta de dimensió, i
Respon a dos factors. Per un
ha provocat la seva integració en
cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats
mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi
Els estats que entren ara a la UE són els que
ha un procés de concentració.
Madrid és una ciutat global
van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els
perquè té l’estat, té un pes
qui vam perdre la cadira dos segles abans ho
demogràfic, està ubicada al
tenim més complicat.
centre de la península, etc.;
s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més
tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el
greus perquè nosaltres no només no
País Basc, Astúries, etc., on es fa una
tenim veu pròpia a Europa sinó que,
interpretació d’Espanya diferent. A
a més, a Espanya ja no tenim el pes
València aquesta opció encara no és
que teníem. En certa manera, quan
majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra
tre cantó, efectivament, és una res-

43

�E

posta de Catalunya a la globalització.
Si no tens 10-15 milions d’habitants,
no pots tenir un aeroport potent i,
sense aeroport, ja et poden donar
veu a Europa que no arribaràs a ser
allò que voldries. En aquest procés
de concentració, per a fer un país i
una metròpoli potents cal definir un
espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió
determinada, no tindrem mai allò
que considerem que ens correspon
políticament, perquè no hi haurà la
base necessària per a sustentar-ho.
Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo-

N T R E V I S T A

na”; és una opció de llarg termini. I
és més efectiva.
Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol.

Ara manen tres nacionalismes i,
encara que no ho sembli, s’aguanten
mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència
d’un adversari. La situació dramàtica
del País Basc ha creat un espai polític
per al nacionalisme espanyol. I,
històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els
furs de les “províncies traïdores”.
Aquí hi ha l’origen del conflicte, que
es confirma quan el 1948 Aguirre,
des de l’exili, va enviar una
En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país
país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava
així, es perdria la identitat del
pai més gran del que som estrictament.
País Basc, i fent una crida a la

44

joventut basca a reaccionar, “si cal,
violentament”, diu textualment la
carta, que jo vaig llegir fa uns anys a
l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot
escrit: la provocació de Franco i la
resposta del nacionalisme basc.
El context de la carta d’Aguirre era la
desesperança que va causar el fet que
Franco no caigués en acabar la Guerra
Mundial.
Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em
vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un
moment en què hi havia un conflicte
entre Espanya i els Estats Units sobre
la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els
recels espanyols. Com a alcalde, li
vaig explicar que els ciutadans de
Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual
que van arribar a Itàlia, perquè a Ità-

�E

lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir
de la mà de Franco.
Com veu la situació actual d’Euskadi?
Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es
pot trobar un desllorigador, crec
que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per
sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és
difícil que la corona intervingui. Els
únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la
generació constituent: Pujol, Roca,
Fraga, Carrillo, Suárez, González,
etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud
de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en
què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir
que Catalunya pugui tenir el que li
correspon, crec que Catalunya s’ha
d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot
negar que una opinió sospesada de
la classe política d’aquell moment
tindria un impacte.

N T R E V I S T A

el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants
(ara mateix, Barcelona, Madrid i
València, i, progressivament, Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser
la mateixa arreu. I quart, aplicar el
principi de pagar per renda i rebre
per població.
CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant.
L’Homs diu que el nou sistema
és millor perquè els impostos dels
catalans es quedaran a Catalunya,
però ben mirat potser era millor el
sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels
serveis, i cada cinc anys es revisava
aquest cost. Ara el que l’Estat dóna

Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de
cultura, promoure habitatge públic, etc.
D’on sortiran els diners?
D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem
enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema
de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per
habitant dels règims foral i comú
s’han d’igualar; és insostenible que el
finançament per habitant del País
Basc superi en més del 50 % el de
Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini
de vint anys. Segon, el repartiment
de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser
el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i

45

són uns impostos, i no es garanteix
que es cobreixi el cost dels serveis.
El resultat és molt dolent perquè els
impostos que ens han donat són els
indirectes, que abans pujaven més
que la renda, però ara pugen menys.
Per tant, si bé és cert que des d’un
punt de vista acadèmic i també des
del punt de vista de l’autonomia el
nou sistema és millor, el fet és que
s’han equivocat a l’hora de definir
quins i quants impostos s’havien de
traspassar: el resultat pràctic és un
desastre.
Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor.
Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de
Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte,
CiU, per una banda, ha acceptat un

�E

N T R E V I S T A

Els rendiments per habitant dels règims foral i
comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi
en més del 50 % el de Catalunya.
finançament insuficient i, per l’altra,
va acceptar l’exigència del PP de no
plantejar la reforma de l’Estatut en
aquesta legislatura. (Però el que més
em va sobtar en el debat de política
general de l’octubre passat va ser el
suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no
tractar la reforma de l’Estatut fins la
propera legislatura).
Quan va ser alcalde va tenir problemes
amb el seu partit, fins i tot es va dir que
aquests problemes van causar la seva
renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la
presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions?
Em vaig retirar en el moment en
què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi
pogués haver al partit, encara que
és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en
què el partit de Barcelona havia
pres la decisió d’ampliar l’Executiva
a 30 membres, decisió a la qual jo
vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un
canvi important, que és que ara sóc
el president del partit. La relació
entre el partit i jo i entre Ciutadans
pel Canvi i el partit és més madura.
CpC ha firmat un conveni amb el
PSC, sense supeditar-s’hi, que ha
aclarit aquestes relacions. Tenim la
convicció que la fórmula clàssica
dels partits polítics necessita una
renovació. Ara tots els partits
intenten crear un moviment extern
afí, per tal de mobilitzar voluntats
de persones que volen col·laborar
sense fer-se militants.
Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc.

Creu que aquesta imatge el
pot perjudicar en les eleccions?

Em perjudicaria si no hagués
governat Barcelona durant
quinze anys. Aquest és l’últim
recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten
per la desqualificació personal. Però
aquests recursos no serveixen quan,
com és el meu cas, s’apliquen a una
persona coneguda de tothom. Ara
bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell
dues vegades, i Roca.
Quines aliances es planteja el PSC per
governar la Generalitat?
Nosaltres mirarem de guanyar
amb una diferència important.
Si el PSC pogués governar sol tindria
més poder del que mai ha tingut Pujol,
ja que podria dominar la Generalitat i
l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors.

Barcelona, i el PP manifesta que és
inacceptable que el PSC governi
Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits,
quan governen, es tornen partits de
govern.
Una altra possibilitat és la coalició
PSC-CiU. Un escenari amb Maragall
president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta
fórmula?
Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat
de condicionar el Govern estatal,
perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin
les eleccions generals, les eleccions
catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva
estratègia i confessi d’una vegada
que l’esquerra espanyola i la dreta
espanyola no són el mateix. Perquè
si accepten això se’ls enfonsa la seva
construcció ideològica, que, des de
1982, s’ha basat en el discurs que
tots els partits espanyols són iguals
pel que fa a la qüestió nacional. Però
la història demostra tot el contrari i
CiU, finalment, ho haurà d’acceptar.
Estic convençut que finalment es
produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar-

Jo sempre he dit que la meva
presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller
primer. I aquesta estructura la farem
seriosament, amb una llei, no com
s’ha fet ara. El president ha de ser-ho
de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà
ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què
presenti l’interès general.

participaran el nacionalisme i el federalisme.

Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar
alguns elements de programa del PSC?
Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria
més complicada del que ha resultat,
per exemple, a l’Ajuntament de

46

celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això
potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no
donar-lo per descomptat. Però tot
això només és una especulació.

�E

N T R E V I S T A

En els sectors més catalanistes hi ha
una certa recança davant la possibilitat
que la Generalitat sigui governada per
un partit lligat a una formació estatal.
Què els diria?
El primer que els puc dir és que
jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els
nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi
ha de vàries classes i, segon, perquè
actualment el PP determina des de
Madrid el que es vota al Parlament
de Catalunya, i els nostres estatuts
deixen molt clar que el PSOE mai no
determinarà el que el PSC voti a Catalunya.
Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què
en pensa?
És una vergonya que la gent que
va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els
seus barris, les seves escoles, etc.
tornen a ser miserables. Hi ha qui
diu que ells, que van ser immigrants,
haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament,
que no vulguin sentir-se immigrants
per segona vegada.
A Pedralbes no hi ha conflicte perquè
no hi viu cap immigrant.
Exacte. El que no es pot fer és
titllar de racistes els qui viuen en els
barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més
desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a
què s’hi concentri la immigració. I cal
dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació.
Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència?
La DS italiana ha publicat una
carta a Le Monde i a La Repubblica,

firmada per d’Alema i Amato, és a
dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que
cal crear una formació reformista a
nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a
Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els
Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato
diuen que ara l’esquerra ha de fer el
mateix però al revés, és a dir, ha
d’integrar dins el reformisme els que
van sortir perjudicats per aquella
gran coalició de dretes.
Els liberals?
No, els demòcrata-cristians. Ells
sostenen que aquest moviment de
Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de
centre-esquerra.

47

Fa prop de 25 anys de l’aprovació de
l’Estatut. Com somia la Catalunya del
2025?
Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que
ho pensin. Us contestaria amb una
altra pregunta: ara fa 25 anys, on
pensàveu que podíem arribar en
aquest període? Contestant aquesta
pregunta es contesta l’altra. Jo crec
que hi ha hagut un ritme positiu;
que, després de 1714, a la història
de Catalunya mai no hi havia hagut
25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic,
autonomia, etc., però també penso
que ara és el moment de fer un pas
endavant. No sé on haurem arribat
el 2025, però si recuperem el ritme
inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any
2025 estarem molt bé, fins i tot en
l’àmbit europeu.

Raimon Carrasco
i Miquel Sellarès

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24900">
                <text>Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24901">
                <text>Debat nacionalista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24903">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24904">
                <text>Carrasco, Raimon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24905">
                <text> Sellarès, Miquel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24906">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24907">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24908">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26440">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26441">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26442">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26443">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26444">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26445">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26446">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26447">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41173">
                <text>2003-03-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2779" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1566">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2779/20000527_ConvencioCpC_ProgramaTriptic.pdf</src>
        <authentication>dc8b1abd1d5e32c1cd7223dcdce05eec</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45549">
                    <text>Què és?

&lt;

3

El 1998, com un moviment de suport a la
candidatura de Pasqual Maragall a la
Presidència de la Generalitat. El resultat de
les eleccions autonòmiques del 17 d'octubre
de 1999 posa de manifest que la voluntat
de canvi és compartida per la majoria dels
votants i suposa l'empenta definitiva del
moviment.

3

i3
n&gt;

-i

QJ

D

D

D

« "

m
¡4-'

&gt;&lt;

3 3

a- —

— 3! 5
0 / rr&gt;

&lt;

fD

c"
3
r+

O

3i

3.

QJ

fD

Q-

rp

QJ

n

57
~o_
QJ~

O '

fD
l/ï

a.

^
3
-+i
3
n
o

T3

n
Q,, ™
3

S
2. -

1|

O
3

D

t/5
tu

Q.
n&gt;

L/l

&gt;

QJ

QJ

= 1

- o&lt;:
. .

QJ

t r ¡u

LTt

O

tu
Q QJ
3

.

—

3

fD

z:

0. -o

fD

(X3
fD

-u

.ucu

Set respostes
sobre
Ciutadans
pel Canvi

DooD

Quan neix?

-

ro

O
3

tu
Z5
O

O

is *g.

ol

n

!S

QJ

!

o

=

w

t/l

TJ

D

n&gt;
r&gt;
=3

&lt;

o^
% SOJ

Un moviment que treballa per una Catalunya
més plural, més oberta i més solidària.
Quins són els seus objectius?

Com s'organitza?
—

A través de plataformes autònomes:
territorials, sectorials i temàtiques.

fD

3

QJ

r+

ut

S

QJ

—

O
QJ
3

1=

"S.
tu

QJ_

-Apropar els ciutadans a la política per
prestigiar l'espai públic.
-Lluitar contra qualsevol forma d'exclusió
social i d'injustícia que amenaci la llibertat
i la dignitat de les persones.
-Promoure un creixement econòmic sostenible
i no depredador.
-Defensar un catalanisme integrador i solidari
que impulsi l'autogovern i contribueixi a la
construcció d'una Espanya federal.

On actua?
C

ua
in
n&gt;
3.

L'àmbit principal d'actuació és Catalunya,
sense excloure activitats d'abast espanyol
i internacional.
El Parlament de Catalunya, on compta amb
15 parlamentaris integrats en el Grup
Socialistes-Ciutadans pel Canvi, és la primera
institució pública on el moviment es troba
representat.

3

D

D

0

P
i!1 =
*Î
00 lT

8«

il

Per què?

1

ÛJ fD»
r* Vi

S-o

ft

i"1 O"

2"
O
^

O
t/i

Q)'
Oí

oo

•—

D
oj

&lt;

|&amp;

2.

oi

^

*—•

&amp;j
2ocr
QJ
2¡

3
c
T3
O5
OJ
IQ
"*
tu
ro n&gt;

o

M

Si.
3. 23
1
S- "&gt;

&lt;"&gt;

r+
QJ

I—I

r»
oo ffi

Qui en forma part?

D

D

ro o

O

Í

"O

OJ

o.
OJ

Dones i homes progressistes i convençuts
que la democràcia només s'enfortirà creant
nous canals de participació que permetin
retornar als ciutadans el protagonisme en
la presa de decisions col·lectives.

Catalunya necessita un canvi profund en
les seves formes de governar i de fer política.
Ciutadans pel Canvi promou una societat
civil forta i dinàmica que sigui capaç de
donar al país l'empenta que necessita.

?•!•

I &gt;
S

"O ÍD
•Sx

i

O»

�Si vols una Catalunya
més plural, més
oberta i més solidària,
ets un ciutadà o
ciutadana pel canvi.
Participa amb
nosaltres:

Ciutadans pel Canvi

tel. 93 317 12 14
fax 93 317 82 14
e-mail: ciutadans@pelcanvi.com
web: www.pelcanvi.com
Apartat de correus 587 08080 Barcelona
Fòrum Maresme
tels. 93 796 19 79 / 93 790 13 25 / 93 799 53 66
e-mail: maresmecanvi@hotmail.com
Comarques Gironines
tels. 972 206 763 / 972 224 303
Lleida pel Canvi

tel. 973 228 023
fax 973 228 354
Pi i Margall 14, altell C 25004 Lleida
Ciutadans de Reus pel Canvi
tel. 977 314 334
e-mail: aaml@tinet.org
Plataforma Latinoamericana
teL/fax 93 318 73 83
Fòrum universitari
tel. 656320911
e-mail: forumuni@hotmail.com
Corral 18-20, lr 08014 Barcelona

Nom
Primer cognom
Segon cognom
DNI
Codi postal

Educació pel Canvi
e-mail: educaciopetcanvi@hotmail.com
Plataforma d'arquitectes
La Rambla 74, pral. l a 08002 Barcelona
Xarxa voluntaris

Domicili
Població
e-mail

tel. 93 436 86 41
e-mail: xarxavoluntaris@teleline.es
web: www.teleline.es/personal/xarxavoluntaris
Nàpols 31, 4rt 2a 08018 Barcelona

Telèfon de contacte
Fax
Professió

Ciutadans Pratencs pel Canvi

tel. 93 379 16 18
e-mail: masefa@teleline.es
Estany de l'Illa 1-3, baixos 08820 El Prat de Llobregat

Ocupació actual
Any de naixement
Partits i altres entitats a què pertanys
Si formes o has format part d'alguna plataforma de CPC
fins al moment, indica quina

(r&gt;
(Omple el dors de la butlleta i envia'ns-la)

Ciutadans pel

Canvi

Ciutadans pel

�Ciutadans pel
( &amp;

Canvi

o

-V

w

V/VJ

.V

Convenció '2000
Dissabte 27 de maig del 2000 - 10,00 h
PALAU SANT JORDI - Sala Barcelona'92
Passeig Olímpic, 5-7 Barcelona

�/-N

Ciutadans pel

(w)

—

1

Canvi I
Convenció '2000
Programa

10,00 h - Inscripció *
10,30 h - Obertura
10,45 h - Primera sessió. Benestar i territori
12,30 h - Segona sessió. Per una democràcia dels
ciutadans: d'espectadors a protagonistes
14,00 h - Dinar * *
16,00 h - Tercera sessió. Catalunya, Espanya,
Europa: una resposta federal
17,30 h - Intervenció de Pasqual Maragall
18,00 h - Cloenda

*

Inscripció gratuïta. Es prega confirmació
de la teva assistència.

** Preu ticket dinar: 3.000 pta.
Imprescincible reservar ticket.

INSCRIPCIONS I RESERVES: Fins el 25-5-2000
al telèfon: 93 400 50 33

Uà Aparcament en el mateix recinte

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45550">
                <text>Programa i tríptic de la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45551">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45552">
                <text>2000-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45553">
                <text>Propaganda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45554">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45555">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45556">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45557">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45558">
                <text>Tríptic informatiu de participació a Ciutadans pel Canvi i programa de la Convenció'2000.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45559">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45560">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45561">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="25">
        <name>Publicitat</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2843" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1635">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf</src>
        <authentication>be6e1a666261cd538694b52602320f45</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46644">
                    <text>,

COMISSIO D'ESTUDI PER A
L'APROFUNDIMENT DE
L'AUTOGOVERN

I

PROPO.STA D~INFORME

lniciativa-Verds
per Catalunya

A

1•

Esquerra Republicana de Catalunya

Grup Parlamentari

•

Grupf'eriamenilari

s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl

�CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA

2008

Sumari

I.

PRESEN TACIO

II.

LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO
1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la
Generalitat i del seu exercici

2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la
Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de
l'Estat
4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la
Uni6 Europea
en l'ambit de les relacions
internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics
culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de
Catalunya

III.

CONSID ERACIO NS FINALS

2

�I. PRESENTACIO
1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment

de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord
amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de
novembre de 2000 (BOPC 117).
2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava
la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el
periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell
d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han
desenvolupat
estatutaris
comparegut

totes

(vegeu
davant

les

potencialitats

dels

els informes presentats
la

Comissi6).

A

textos
pels

mes,

constitucionals
experts

les

que

i

han

circumstancies

socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de
segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha
d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques
integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament
d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides
en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest
Informe.
3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya
es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques
avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes
cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant,
l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major
capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les
forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal
com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6.
4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa,
d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions
s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o
proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis

3

�deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets
Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6
de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6
estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema
actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana.
Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions
sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes.
5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de
l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan

es tracta

d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre
el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe.
Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les
questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del
treball d'una ponencia parlamentaria especial.
6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els
darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la
que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que
han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La
Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat
amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix
la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les
seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la
Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.

4

�II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO
Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica.
Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6
dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden
contribuir al seu assoliment.
1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del
seu exercici
2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern
local a Catalunya
3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i
en l'ambit,de les relacions internacionals
I

5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de
l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya
I

'.

I

1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i
del

seu exercici

1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la

constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les
lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els
I

'

!

I

textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats
"

'

'

d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part,
l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament
d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar
la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit
tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la
definici6 de les competen&lt;;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia

5

�acumulada,

sense

alterar el

caracter obert

dinamic del

model

constituciona I.
2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de
traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes
de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents:
a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que
no s6n objecte de contro'versia
b) Desplegar les competencies executives, procedint a
-

requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents

-

enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes

'

als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la
Generalitat i d'aquesta als governs locals
I

-

actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6
'

'

de Justicia
-

adscriure

''

la

potestat

reglamentaria

plena

a

les

compet~ncies

executives
-

avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de
l'Estat a l'Administracio de la Generalitat

c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat
establert a la CE i lfEAC, procedint a

-

fer efectives les previsions estatutaries n&lt;;&gt; realitzades (per exemple, en
materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i
registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general,
participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)

-

activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6
general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les
competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art.
12)
6

�-

promoure la

revisi6

de l'abast de les lleis organiques en el

desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim
electoral general
-

promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica
estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles
fonamentals

-

promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a
criteri

de

repartiment

competencial

(per exemple,

en

materia

d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell
interes intervingui tambe el govern autonomic
-

promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit
de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6
inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6
decidida

d'autonomia

territorial

que

simplifiqui

tambe

l'acci6

administrativa
-

promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per
exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin
una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en
obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats
sectors

d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les
competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6
competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la
legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents:

- regulaci6 de les institucions d'autogovern
I

- regim jurfdic i organitzaci6 del govern local
- organitzaci6 territorial
- manteniment de la seguretat publica i policia
- llengua
- ensenyament
- medi ambient

7

�- migracions
- cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport
- organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia
- funci6 publica notarial i registral
- legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars
- foment de l'activitat economica general
3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns
casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple,
quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara
no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En
altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint
acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o
recorrent als instruments jurisdiccionals.
La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per
tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i
seguint el mateix ordre.
a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi
per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana:

-

Impulsar

la

iniciativa

legislativa

en

materies

de

competencia

reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple,
ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del
sector industrial o regim electoral
-

Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de
delegaci6 o gesti6 de competencies,

per exemple,

la clausula

subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s
d'interes general

8

�b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6
d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:
-

Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els
traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir
en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en
aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6
de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a
resoldre les situacions de desacord en aquesta materia

-

Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell
de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial
catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a
traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art.
150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)

-

En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la
demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la
Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la
reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement
d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat

-

Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii
pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer
als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui
enva"ida competencialment pel govern de l'Estat

c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment
incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana:

-

Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del
TC-

la

recuperaci6

d'una

interpretaci6

no

expansiva

de

les

competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi
com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre
RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu,
comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)

9

�-

Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant
les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les
potencialitats de l'autogovern

-

Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la
definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir
convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de
la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de
serveis i funcions de titularitat autonomica

-

Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat
en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la
competencia autonomica

d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6
recomana:

-

Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies
sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans
de comunicaci6 publics)

-

Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6
'

de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per
exemple, en l'ambit de la immigraci6

-

Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que
empara i r:especta els drets histories

-

Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors,
considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i
constitucionals en materia competencial
'

10

�2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del

aoyern local a catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera
que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja

una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva
efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6
globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes
de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot
constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys
d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic,
economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i
dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de
reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que
regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell
Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el
Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen
actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de
' 11,
Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses.
•

'

I

2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que
!
!;
aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its:
'

I

- Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la
designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6
directa
- Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de
I
control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions
- Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels
orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat

11

�- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun
icaci6
publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la
seva
observancia del principi constitucional del pluralisme politic
-

Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre
s
territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip
i de
proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip
i
de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la
xarxa
admin istrativ a
3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid
era
que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de
lleis
auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les
lleis
reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com
en
l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom
ana
-

Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant
els
princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya
- Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a
la Llei
3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta
tut o al
Regla ment parlam entari , segons escaigui
- Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels
seus
proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro
l, la
participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6
del
plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e
- Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de
la Llei
3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem
a i
establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid
ent, la
regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at
polftica
individ ual dels memb res del Govern, etc.

12

�- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de
desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets
·Iegislatius
- Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant
una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu
-

Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la

Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes,

Consell de

!'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat
'

polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i
establir la limitaci6 dels seus .mandats
I

- Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de
l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no
estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes
I'

d'avaluaci6 de la seva idone"itat
- Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual
les

competencies

referents

a · les

consultes · populars,

els

nuclis

d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies
de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica
I

- Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la
·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya
I

- Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art.
'

'

5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987,
constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de
Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE,
per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat
del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6
intermunicipal

i

la

transferencia

a

les

competencies, equipaments I recursos 'en

administracions

locals

de

polftiques (ensenyament,

, ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una
maxima proximitat als ciytadans

13

�3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern

que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de
1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat:
-

El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les
nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la
subrogaci6

dels

organs

estatals

per

part

de

les

institucions

autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes
i les institucions estatals
-

El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot
expressar en formes singulars en diversos camps competencials i
simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada

-

El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies
estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al
paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic

Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en
l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que
en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions
comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat
expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.
2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis
esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les
seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica:
-

Revisar les competencies,

la

composici6

i

l'elecci6

del

Senat,

convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la
seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a
expressi6 del caracter plurinacional,
d'Espanya

pluricultural

i plurilingOistic

14

�Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals
per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual
sabre aquesta tramitaci6
-

Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del
Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat
(Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Economic i Social)

-

Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la
designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions
dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia
Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del
Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions,
Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.)

-

Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat
compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada
Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per
resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori
de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans
nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern
del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la
fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no
judicial en la funci6 publica catalana

-

Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les
institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel
que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs
permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui
competencia del Senat reformat

-

Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i
l'Estat de caracter bilateral

-

Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la
consideraci6 del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l'Estat a Catalunya

-

Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el
territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica
administraci6

responsable

de

les

competencies

autonomiques

i
15

�estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de
tasques comuns
3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que
els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a
reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.
a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes
vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i
Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria
continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts,
reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el
Senat
d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions
generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del
Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa
sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2
EAC

f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies
d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE

La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a
l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat,
desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo
mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma.
El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de
poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles,
entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats.
D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de
la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les
Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les
Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6

16

�estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic,
la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6
de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre
financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals.
La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest
apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el
Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques
amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa
legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.

17

�4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6
Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals
1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la

Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves
actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al
mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels
interessos de Catalunya.

La Comissi6 dedueix d'aquestes dues

premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de
participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes
internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment
quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts
com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de
la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar
en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes
internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els
mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a
nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera
particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda
despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular
situacions no previstes en aquell moment.

2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a
l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en
•

I

aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents.
a) Pel que fa a la presencia en la UE, ·

-

Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres
CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions
comunitaries, especialment a traves del Senat reformat

-

Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres
CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del
COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres

18

�organs

auxiliars

quan

tractin

de

materies

de

competencia

autonomica
-

Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les
institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia
autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea

-

Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del
dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en
l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC

-

Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de
l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies
competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en
altres Estats compostos

-

Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la
composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004,
despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de
Berlfn

b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals,
-

Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb
el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia
cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya
I'Assemblea
Parlamentaria def Consell d'Europa

-

Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6
estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de
competencia autonomica

-

Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que
accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius
relacionats

amb

competencies

autonomiques

(per

exemple,

UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.)

19

�c) Pel que fa a altres relacions internacionals,
-

Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes
autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent
efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques
sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel
que fa a la col•laboraci6 transfronterera
Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i
organitzacions internacionals, on

hi

hagi

presencia

d'entitats

politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats
que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari
Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives
dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia
economica, cultural i de serveis en el mare de la UE
Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i
culturals

en

el

conjunt

dels

territoris

del

denominat

"arc

mediterrani" en el mare de la UE
3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les
mesures segOents:
-

Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de
representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions
'

de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la
negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva
competencia
-

Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen
reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer
efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i
convenis internacionals

-

Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6
de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les
institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i
interessos de la Generalitat davant del TJCE
20

�-

Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al
Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de
les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a
la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la
representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu

-

Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r
1
les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut
'
academic, linguistic i cultural

-

Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el
Consell d'Europa

-

Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la
Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic,
economic, cultural o d'altre tipus

21

�s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de
la plurinacionalitat de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern
que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de

forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics,
culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de
l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient.
Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida
necessaria per a garantir aquest reconeixement.
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera,
per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits
preferents

com

s6n

l'ambit educatiu,

cultural,

lingufstic

i

de

la

representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha
d'orientar -se a
Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya,
tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger
Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a
les activitats institucionals i de representaci6 simbolica
Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural
especialment entre els joves
3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de
l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures
legals i polftiques necessaries per tal de
-

Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les
materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat
cultural i lingufstica d'Espanya

-

Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva
denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda
i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes

22

�-

Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per
exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els
corresponents territoris de l'Estat

-

Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les
institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord
amb l'art. 3 CE

-

Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint
aquestes funcions per part del govern de l'Estat

-

Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6
audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes
estatals per part del concessiona~i

-

Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural
en les
,,
llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya

-

Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' '

'

1

4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i
,,
autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb
I

aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat
o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament.
,

1

I

I~

11

I

23

�6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que

la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de
compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de
cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la
voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i
deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de
l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i
economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea,
amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la
Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6
creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels
drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per
la preservaci6 de la identitat nacional catalana.
Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que
l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es
limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero,
no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest
cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot
ampliar-lo mitjanc;ant

- La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de
Drets Fonamentals de la UE (Ni&lt;;a, 2000)
- L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les
materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes
-La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels
drets
- La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de
la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials,
sobre les que la Generalitat te competencies
- La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en
els Tractats de la UE

24

�-

El

reconelxement

de

drets ja

contemplats

en

legislaci6

autonomica catalana de caracter sectorial
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera
que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i
deures, que poden agrupar-se de la manera segOent:
a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi
democratic:

petici6,

participaci6

en

l'activitat

administrativa

(audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces
a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i
altres formes d'intervenci6 polftica directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el
principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient,
I
habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De
manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels
drets

de

determinats col·le~tius:
,,

infants

i joventut,

dones,

homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial
atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris.
Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social,
discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius
I
mes desfavorits.
c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons
lingOfstiques

i/o

recomanacions

culturals,

formulades

usos
per

linguistics
la

Comissi6

d'acord
en

els

amb

les

apartats

anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.
3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja
formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la
seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els
esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a
I

l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i
socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57.
D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la
Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE
25

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46645">
                <text>Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46646">
                <text>Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46647">
                <text>2001-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46648">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46649">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46650">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46651">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46652">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46653">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47177">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46654">
                <text>Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46655">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46656">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46657">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7008" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5820">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7008/08_RicardoLagos_PM.jpg</src>
        <authentication>98192bd3a232448b75f90ec1a3ecfdd5</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105038">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105032">
                <text>El president de Xile Ricardo Lagos i Maragall xocant les mans</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105033">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105035">
                <text>Lagos, Ricardo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105036">
                <text>Xile</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105062">
                <text>Golpe de Estado (Chile, 1973)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105132">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106065">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105037">
                <text>Casa de la Moneda, Santiago de Xile</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105061">
                <text>11/09/2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105039">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7010" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5822">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7010/11_RicardoLagos_PM_Asseguts.jpg</src>
        <authentication>3dc7e3707b0f3ead61958f60f6b19d78</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105059">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105052">
                <text>Ricardo Lagos i Maragall parlant asseguts</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105053">
                <text>11/09/2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105055">
                <text>Lagos, Ricardo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105056">
                <text>Xile</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105057">
                <text>Xile - Història - 1973, Cop d'estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105131">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106067">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105058">
                <text>Casa de la Moneda, Santiago de Xile</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105063">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105060">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7014" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5826">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7014/18_Conferenciant.jpg</src>
        <authentication>b2c58fd20edd2d7ae4cb8107920f0f3d</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105099">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105094">
                <text>Primer pla de Maragall, reflexiu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105095">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105097">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106071">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105098">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105101">
                <text>05/10/1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105100">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7015" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5827">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7015/17_LionelJospin_PM_Paris.jpg</src>
        <authentication>2c0842db77814403fa663033548ee6fc</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105102">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105103">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105104">
                <text>Maragall i el primer ministre de França, Lionel Jospin, donant-se la mà al despatx del mandatari a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105105">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105106">
                <text>05/10/1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105108">
                <text>Lionel Jospin, 1937-2026</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105109">
                <text>París, França</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105110">
                <text>Primer Ministre</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105129">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106072">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105111">
                <text>Hôtel de Matignon (París)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7074" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5888">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7074/22_FelipeGonzalez_PM_80s.jpg</src>
        <authentication>34cf59cb3d3d8fed434c63a1e65fd77e</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105984">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105976">
                <text>Pasqual Maragall amb Felipe González</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105977">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105978">
                <text>80's</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105979">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105980">
                <text>González, Felipe, 1942-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105981">
                <text>Relacions institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105982">
                <text>Presidents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105983">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105986">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105985">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2837" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1627">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg</src>
        <authentication>af12276b04fb15d381a97666a21c26a1</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46551">
                <text>España ¿cabemos todos?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46552">
                <text>Fernández García, Tomás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46553">
                <text>Laborda, Juan José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46555">
                <text>2002</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46556">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46557">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46558">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46559">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46560">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46561">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46562">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46563">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46564">
                <text>Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent;  Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46565">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46566">
                <text>Alianza</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46567">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="849" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="273">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf</src>
        <authentication>a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41957">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13
Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos
dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y
económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación.

Más democracia para Europa
De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma
institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la
voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que
ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se
expresan.
En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea,
frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos
del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a
partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho
mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto.
Veámoslo.
Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha
recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables
políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la
presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones
europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más
sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones
entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo
depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de
los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas
pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia
de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación
política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad
de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una
institución clave, como lo es la Comisión Europea.
Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión
Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la
presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una
parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas
de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994,
cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la
cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo.
Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas
de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países
que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus
implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al
Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la
superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión
sobre la presidencia de la Comisión.
Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una
Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente,
puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa
porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la
posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables
48

�Articles de Pasqual Maragall a

políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a
ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan.
Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia
con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede
transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de
Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las
instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La
Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos
con la voluntad de los europeos. Esto es la política.
Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para
Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados
no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta
que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e
insospechado.
Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan
difícil quienes se opongan.
Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De
ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las
nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de
libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo
de la globalización.
Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es
ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas
ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa.
Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los
ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo
a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que
se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las
elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que
representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo.
Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión
política de Europa.
Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell,
Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás
Sartorius y Narcís Serra.

49

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12903">
                <text>1093</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12905">
                <text>Más democracia para Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12906">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12908">
                <text>González Márquez, Felipe, 1942-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12909">
                <text>Almeida, Cristina (Almeida Castro)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12910">
                <text>Almunia, Joaquín, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12911">
                <text>Borrell, Josep, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12912">
                <text>Leguina, Joaquín, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12913">
                <text>Lopez Garrido, Diego, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12914">
                <text>Portabella, Pere, 1929-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12915">
                <text>Sartorius, Nicolás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12916">
                <text>Serra, Narcís, 1943-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14494">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12917">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12918">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12920">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12921">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12922">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12923">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12924">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40476">
                <text>1998-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12904">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1162">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf</src>
        <authentication>02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42761">
                    <text>ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
ELECCIONS 2003
"Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè
pensin què hi canviarien ara"
"Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament
homologables i arribarem a una solució"
D. González / I. Carbó
BARCELONA
"Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com
aquesta"
AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions
catalanes?
P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes.
AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU...
P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la
tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit
més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho
siguem amb més diferència.
AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més.
P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu
mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat.
AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell
va llançar per terra?
P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però
això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la
sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig
fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de
conseller en cap.
AVUI Una acusació dura...
P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una
organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per
nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com
per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar
al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va
manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la
Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una
manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de
Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho.
AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC.
Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí.
P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens
hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho
reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de
perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que
una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable
de la manipulació d'enquestes.
AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte
d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític.
P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de

�Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error
i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van
cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien
trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què
més se'ns pot demanar?
AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han
rebutjat.
P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que
havia de sortir el responsable.
AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el
model de CiU o el canvi del sistema d'elecció?
P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa.
L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la
falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques,
que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als
consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els
consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el
caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria
democràtica molt important.
AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels
populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de
les enquestes.
P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes
totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24919">
                <text>Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24920">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24922">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24923">
                <text>González, David</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24924">
                <text> Carbó, Ismael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24925">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24926">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24927">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26426">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26427">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26429">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26430">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26431">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26432">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47028">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41175">
                <text>2003-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24928">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1560" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1156">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf</src>
        <authentication>c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42757">
                    <text>Entrevista a La Vanguardia
"El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España"
RAFAEL JORBA
Barcelona.
Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del
2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la
catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y
concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una
"boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y
nacionalismo democrático.
-Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la
alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la
renovación generacional?
-Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una
renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos
hacer mejor.
-El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña
necesita una nueva generación de personas que tome el timón...
-Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban
experiencia e innovación.
-¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente,
establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat?
-Sí.
-¿Cuántos?
-Dos mandatos, es decir, ocho años.
-El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su
propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando
por el PSC...
-Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El
último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del
Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU,
que es refractaria a la modificación.
-¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola?
-Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha
frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del
actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha
hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut.
-Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una
reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José
Montilla...
-Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia
que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se
han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les
diremos: "Bienvenidos a casa".
-¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible?
-Evidentemente.
-El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament.
¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría
el aval del PSOE en Madrid?

�-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU
conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del
Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid
por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004.
-Yo le pregunto por el apoyo del PSOE...
-Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo.
-Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida...
¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana?
-Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que
España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en
este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se
convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es.
-¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa?
-Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista
del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera
de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos.
-Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus
intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso?
-Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a
los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España
momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una
España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para
demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se
logrará con un gobierno distinto en España.
-También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira
y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el
conflicto vasco "contamine" el debate catalán...
-En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la
catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es
indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros.
-¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los
gobiernos del PP y el PNV?
-No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha
convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución
constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca.
-Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al
presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y
ERC...
-Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta
(escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres
errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la
evolución política en Cataluña y España.
-Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo?
-Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista
español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que
esperamos.
-El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de
rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución...
-Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar
los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso.
-Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José
Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado

�orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo
conservador y uniformista que representa el PP".
-La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en
privado.
-¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y
el PSOE son lo mismo?
-Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero
también.
-El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de
la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y
Aragón. ¿Comparte este diagnóstico?
-Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas
en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del
país.
-¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y
podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España?
-El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo
que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado
muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales
del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario
que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el
espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y
nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo.
-¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir
el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes?
-La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo
duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran
necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi
por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente
llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones
vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará.
-Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y
Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares
constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%).
-Y casi un 50% de las exportaciones...
-¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural?
-No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por
orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer
entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador
del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política
española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de
España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende
que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y
Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona.
-Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad?
-La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde
realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por
tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más
podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la
antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya
vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos
barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24865">
                <text>El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24866">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24868">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24869">
                <text>Jorba, Rafael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24870">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24871">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24872">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26462">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26463">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26464">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26465">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26466">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26467">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26468">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41170">
                <text>2002-09-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24873">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1549" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1145">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1549/0000000801.pdf</src>
        <authentication>b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42746">
                    <text>Entrevista a La Vanguardia

18/05/2002

El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall.
"El Fòrum tiene sentido".
EL RETO 2004
"El Fòrum tiene sentido"
El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer
EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un
gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación
olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda
urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había
ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de
algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures.

EUGENI MADUEÑO
FRANCESC PEIRÓN
Barcelona
La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y
esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a
presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo
de la entrevista.
-Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada".
-Yo no sé qué es una "maragallada".
-¿Una idea genial pero lanzada por Maragall?
-¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres
o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad,
empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los
barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos,
que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un
gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un
déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces
no tenía nombre.
-¿Por qué el nombre apela a las culturas?
-Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se
ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos
son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario,
porque lo has de inventar desde el principio.
-La idea sigue siendo válida...
-Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre
tienen una crisis antes del inicio.
-¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum?
-El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de
la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos
cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que
queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al
acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra,
agua, fuego y aire.

�Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el
lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso
inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte
olvidada de la ciudad.
-¿Y el entusiasmo?
-El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de
acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital
mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene
la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el
mundo.
-Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo.
-Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no
estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el
ritmo de generar las complicidades y adhesiones.
-Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros.
-La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en
todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar
donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global.
-En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja
un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona,
Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que
está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará
que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir,
que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que
traducir.
-Pujol también habló de inmigración.
-Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más
bajos. Y está encantada.
-¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva?
-No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos
tiene. Las consecuencias que las saque cada uno.
-Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum.
-La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados.
-¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la
derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están
aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la
diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así.
Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que
creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar
que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se
necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los
ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo.
-Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía.

�-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy
baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo
lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay
un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al
Gobierno bajo de moral, sin ideas.
-Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana.
-Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver
con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho
más incierto y éste es también un tema del Fòrum.
-La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro.
-Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay
una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables.
-¿El Fòrum puede aporta algo?
-Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas.
-Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004?
-Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del
mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido.
-No parece muy convencido.
-Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto
Alegre o Davos.
-La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático
necesario.
-Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que
eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha
gente ha de haber una esperanza y un espectáculo.
-¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum?
-Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más
bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto
entronca con el gobierno de las ciudades.
-¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004?
-No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen
embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina
ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24764">
                <text>El Fòrum tiene sentido</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24765">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24767">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24768">
                <text>Madueño, Eugeni</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24769">
                <text> Peirón, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24770">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24771">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24772">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26541">
                <text>Fòrum de les Cultures Barcelona 2004</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26542">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26543">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26544">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26545">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26546">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41159">
                <text>2002-05-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24773">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="643" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="184">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf</src>
        <authentication>df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41910">
                    <text>Centre d'Estudis Socialistes

�Pasqual Maragall
SOBRE LA TRANSICiÓ
AL SOCIALISME

�He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest
Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen
són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl
ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició
al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra.
En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos
de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions
que estan malauradament més enllà del que estem en condicions
de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres
qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell
de les solucions.
Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre
centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o
reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu.
La primera contradicció, en les formacions socials de transició
cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri
no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre,
d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a
l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives
1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae
autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com
una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i
polític.
La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la

9

�DEBAT l

construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant
fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de
producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces
d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a
la transició.
Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment
o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de
partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta
embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions,
la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten
les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot
desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la
dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable.
La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai
econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació
d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després
per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a
l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai
econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors?
Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat
espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització
de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una
part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat
a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers
40 anys~&gt; i per una altra part, la integració en un espai econòmic
supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia.
Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai
definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro·
pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un
cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a

cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar
que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran
suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.]
Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara
solucions; són solament el nom. de les solucions:

10

�SOBRE LA TRANSICIó

l.

Síntesi «(planificació central» - «autogestió».

2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿',
entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base.
3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior».
Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en
aquest coHoquí.
1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política
d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels
companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no

encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un
programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~
mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra.
2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra·
cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir
les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa,
que no és autònom des del punt de vista polític i militar.
3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la
resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~
gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé
de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre
els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista
clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de
direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força
parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses.
4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement
potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió
del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de
decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la
contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per
als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació
per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar,
sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les
11

�DEBAT 1

organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una
línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant
el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això
és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la
sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim,
cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de
control per la base en les institucions estatals, com el parlament i
les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs
de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia
formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret
en la burocràcia i en les unitats productives, etc.).
5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre
l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat
regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït,
la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N
nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol
a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN
guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics.
PASQUAL 11ARAGALL

Comunicació al caflaqui
Intervençao Socialista
Lisboa, 7-9 maig 1976

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9732">
                <text>1609</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9734">
                <text>Sobre la transició al socialisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9735">
                <text>n. 1, p. 7-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9736">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9739">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9741">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10079">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10080">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9743">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10078">
                <text>Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14331">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40325">
                <text>1977-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9733">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="644" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="181">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/644/PorUnaRespuestaSocialista_1977_VidaLocal_PM.pdf</src>
        <authentication>059af605e845d7a8f8882049f2a85648</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41907">
                    <text>POR UNA RESPUESTA
SOCIALISTA
Joan Colomines
Jordi Carcía Petit
Jaume Lorés Emest L1uch
Pasqual Maragall
Eduardo Martín Marta Mata
Isidre Molas Jordi Parpal
Núria Pompeia
loan Reventós
Xavier Rubert de Ventós
Jesús Salvador
Narcís Sena Enrie Trunyó
losep Ignasi Urenda
losep M." Vegara

ALTERNATIVA
AVITAV15I3:TJA

�íNDICE

Presentación .
La alternativa democrática
El Socialismo
La autogcstión
Las libertades y el Socialismo
Estrategia
Estrategia socialista.
La coordinación de los socialistas del Estado
español
Política económica
Política internacional
El sindicato
La empresa
Vida local
La educación .
La cultura
Las mujeres
La juventud
La reivindicación nacional
La religión

5
7
17
41
55
71
95

111
127
147
161
185
213
239
259
275
287
313
341

~ili~

3~

�VIDA LOCAL'

PASQUAL IvlARAGALL

Para los socialistas de hoy, que abandonan cada
vez más la tradición centralista ...........cOD. Tníces tanto
francesas como germánicas- la escala local es óptima para difundir el Estado y recuperal- el control
del mis1110 por la sociedad.
Un Socialismo autogestionario, libertario, se plantea tanto el control de las condiciones de producción en la empresa por parte de los tr2oajadores
como el deSluantelamiento del sector público centralizado, tccnocrático e irresponsable delante de
los ciudadanos, que es característico del capitalismo
monopolist,-l, especialmente en nuestro
)-- para
bacerlo tiene que profundizar la (L~mG&lt;:r;::cia por la
vía de la \'Ítalización de las ÍIJstitucio::es representativas por encima de las
,; de las administrat!Y2,s, por 12, 'vía de ~a :rccstn..:c:uración y democT9.tiz¿:lón do:: ésTas
o
fiscal),
y lo que nos in:c:r·;:,sa
la. Yi2 ele b redncción de la c&lt;'::. ~ de ,"cuc'c,c"ccn y el ccrn:roi de mu....

.~~-

~.'-,,,

en los
;~'.s c::s-,:::::,s;Oi}CS dd gr-u;}O de política urbana y
d·:::: CES, c,' L,s Que lnI'. ';J2nic:ip2do Joscp
García
Sob :\l·:)r-,:::'::s, MiGuel Do!'!,ingo, :'/lontserrat Cuchm,." ¡::·',!,·:::~'s::: .\lor-at2, Cooxa :\g"LÜTre. Jonn Co10m, Xavíc,- R'.-l:l "·;:--JE.'s i ~kK~,y, pero estOy seguro de que
ninguno de ellos cs,m-á de a:;::ucrdo con todo lo que digo.

213

�chas actuaciones públicas: en una palabra, acercando a los ciudadanos tanto como sea posible, esta
superestructura omnipresente y arbitraria que es
llluchas veces la administración pública.
El nacimiento de la producción en unidades mul~
ti nacionales ha puesto de relieve la falta de base de
los Estados-nación tradicionales creados por la bur~
guesÍa entre los siglos XVIII y XIX. La continentali'ladón de los mercados mínimos para la existencia
de muchas industrias cruciales va en el mismo sen~
tido. Este amnento de escala de producción en aI~
gunas industrias, clictado por las exigencias técnicas, aparece simultáneamente a la consciencia y la
experimentación y los esfuerzos para devolver el
control de la vida secial· a los pueblos oprimidos por
los Estados burgueses debilitados y a sus comuni~
dades locales. También está posibilitando, paradójicamente, una discusión más atrevida sobre las ven~
tajas de las denominadas «economías de escala» (&lt;&lt;a
n1ayor producción, más eficiencia») en varios secto w
res, tanto públicos corno privados, pero sobretodo
públicos -enseñanza, sanidad, seguridad social o
impuestos sobre la rcnta- en los cuales no está na~
da cIara que el control deba permanecer no ya en
Bruselas sino tampoco en Madrid, París o Roma.
La explosión de las nacionalidades oprimidas,
por toda Europa, va acompañada pues de una «ex~
plosión loca!», autogestionaria y con una alergia generalizada hacia el alejamiento de las sedes del po~
del' 'Y hacia los argumentos de eficiencia a gran es~
cala. No se trata de un nacionalismo con bases económicas y uniformizador de cara al interior; se tra~
ta de una revitalización, permitida por las condiciow
nes económicas, del secular intento de los pueblos
y de los ciudadanos de autogobernarse de la forma
más directa posible.
Es por ello que caen en desuso expresiones co-

mo ~vida local», típicas de un capitalismo que s~lo
escala"
elel Esta~
perro.it· e la vida sin adJ"etivos en la "
1
do y que mientras niega la pluralIdad naClOna y
rel~E:a la 'vida de las comunidades locales a ur: segundo término, relega también la ~~ida ele los ~Iuda­
danos individuales a los cuales abrmaba servIr. ,
Es indudable que pueden ap~~ecer y. aparecer,an
contradicciones entre la afirmaCIOl1 naCIOnal d~ lOS
pueblos oprimidos y su voluntad ele autog?blCrnO
local, el respeto a las minorías y la espontaneIdad de
las comunidades de base. En muchos casos en la
Díoducción de servicios colectivos, que puede ser
pura charlatanería interesada en boca ~lel Estad~,
~IO lo es tanto a niveles más pequeños. Hay unos ~l­
mites de pequeñez que no se pueden .ultrapasa~ SIn
pagar un precio quizá excesivo. La m~s,ma p~rvlvel~~
"a- de arandes unidades de producclOD pnvada 0::1
C1
e
. ' .
t
n
escala estatal o multi-cstatal es un tac:or. a 'cner e.
cuenta a la hora de cliseñar circunscnpCIOnes adr~ll+
nistrativas que forzosamente tendrán que relacH:narse con aquellas unidades. Se debe ?usc~rr un equl~
Ebrio, todavía ahora y durante 111Uc.ho tiempo, ,entre la tendencia a la vida autól1Ol.na, ele los barrIOS,
&lt;;)ueblos, ciudades :-r comarcas, e mciUso, ~le las ,na~
cionalidades, v la obligación de una Dlll111na ~flca~
(·1;::' v de una ·cierta uniformidad -una cierta Igua};;·'¡¿n re condiciones entre regiones más o menos
;~;-;~n;d.2s. ,::"ntre c!lldadanos establecidos \' foráneos,

215
214

�va y su dimensión es suficiente para que las comunidades nacionales se autoabastezcan V se autolegislen en lTIuchas materias «privativas "(lel Estado}}.
La segunda es que no tiene sentido el desgobierno
local, la existencia ele ayuntamientos sin atribuciones ni recursos (yen cambio, dotaelos del inmenso
poder de enriquecer a unos pocos ciudadanos y
perjudicar a la mayoría a través de permisos y licencias, planes urbanísticos, instalaciones comerciales e industriales inadecuadas, etc.).
Durante una fase próxin1a, posiblemente el intento de clestruir el primer contrasentido dominará sobre la lucha para afirmar el segundo: la necesidad de reunir esfuerzos para afirn1ar en la práctica la c0111unidad nacional impondrá un cierto grado ele sacrificios a las cOlnunidades locales y de
base. Habrá una fuerte insistencia en un Servicio
Nacional de la Salud, o una enseñanza pública ca~
talana y hOlTIogénea,en la necesidad de recaudar el
hnpuesto progresivo sobre la renta o destinar recursos de las Cajas de A...horro para finalidades de alcance nacional y no local (pequeña y 111ediana eln~
presa, sector nacionalizado) o subvencionar un teatro nacional catalán.
Pero al mismo tiempo, y más adelante con fuerza
creciente, .creo qtle se desarrollará poderosamente el
movimiento de las comunidades locales (comarcas,
ayuntamientos y barrios) para gobernarse en todo
lo que no tiene razón ele estar situado en peldaños
más altos y más alejados en la escala ele la administración pública. El control de la red sanitaria
de. base, la enscí1anza básica, las guarderías y la polítlca ele becas, la canalización de recursos de ahorro popular a través de las Cajas de Ahorro locales
el desmanteldlnicnto de gran parte de la planifica~
ción urbanística y territorial en beneficio del control local de la utilización del suelo, la subvención
216

de las actividades culturales autóctonas a nivel de
barrio, pueblo y comarca ... todo ello deberá pasar
al primer plano. Y los socialistas estaremos detrás,
pie~so jrO, contra cualquier intento burg~lés
~u~
rocrático de izquierda, de crear nuevas cnsrahzaclODes de poder arbitrario.
Con el tiempo los consejeros de la Generalitat deberán acostulllbrarse a tener lnenos poder sobre la
«vida locab de MasQuera, Palau Sabardera o Sants,
dd oue ahora tienel~ los n1inistros de los gobiernos
de !vIadrid o los prefectos de los departamen tos franceses sobre sus circunscripciones. Profundizar la democracia yendo hacia el socialisD10 significa -significarú- delTIOCratizar el estado y ello implicará,
insisto, tanto la preeminencia de los cuerpos representativos COlno la destrucción progresiva de la proDia estructura estatal v administrativa.
~ Si la libertad indivi"dual sólo tiene como lfn1Íte
la libertad de los demás, el socialismo, libertario en
último término, trabaja para la destrucción de las
bases económicas que convierten este lema en una
divisa anticlemocrática dentro del capitalismo -clon~
de las exigencias del mercado, de la producción, de
la estabilG:ación, etc... 110 pern1iten a los trabaja~
dores lnás que un estrecho y pobre margen de libertad. Y trabajará también para transformar las
bases políticas de dOluinación y uniformización prc~
tendidamente racional que niegan la libertad en los
países denominados socialistas. Una de estas bases
es la concentración de poder en manos de instituciones singulares, casi siempre estatales, apoyadas
por una ideología nacionalista, economic:ista (las famosas economías de escala) y benévola (deben igualarse dife:tencias). De ahí que llegue a ser tan importante el privilegiar al gobierno local frente al
poder estataL Igual C01110 será importante, potenciar
el papel de las organizaciones territoriales )' sectü-

.o

217

�riales de base (sindicatos y asociaciones de vecinos)
para neutralizar el papel crucial pero a veces opre~
sivo, ele los grandes partidos políticos en el marco
de la den10cracia formal."
Vayamos a cuestiones 111ás concretas. Una gran
alternativa ele estructuración de la vida regional y
local, se planteará pronto en Catalunya. Dejar las
circunscripciones locales tal como están o han estado (municipios, comarcas de la Generalitat) y pri~
vilegiar autoridades sectoriales de alcance catalán
para resolver problemas intermunicipales o interco~
marcales, ésta sería una posibilidad, y posiblelnen~
te la más realista a corto plazo. Así una agencia
catalana de política de suelo podría elnprender la
iniciativa ele hacer la ciudad nueva de Riera de Caldes, o bien concentrarse dentro del án1bito de la
actual comarca del 53, o por el contrario, iniciar
actuaciones fuera ele lo que es el área de influen·
cia de Barcelona-ciudad, más allá incluso del Mont~
seny y de Martorell o Vilafranca del Penedés, siem~
pre según las directrices de un plan adoptado por
el Parlament de Catalunya y discutido en todo el
país.
Otra posibilidad sería reconocer la existencia real
de un espacio polarizado, con un centro, la gran
Barcelona, que en todo caso debería dividirse en
grandes distritos (como se ha hecho en Londres)
compensados quizá desde el punto ele vista de la
base fiscal, es decir, distritos formados por barrios
y ayuntamientos contiguos con una cierta dispersión de .los indicadores ele riqueza.
2. Obsérvese que dIo implica organizaciones de base au.
tónomas, y por lo tanto, si DO plurales, si forzosamente plura~
listas, con tendencias representadas y minorías resnetadas en
su interior: en cierta forma, esto representa una e~tensión de
los principios de 18 «democracía formal» a la «(democracia de
b"se,).

Al mismo tiempo, las antiguas comarcas podrian
juntarse en una división en regiones o «\'cgueries»
(del tipo de las que ya existieron, pero con más
operatividad, sancionando el hecho de la concen~
tración de población y riqueza, en diez o d.oce ca~
bezas regionales). Esta división coincidiría con la
escala que hoy -después de 111uchas exageraciones
como la que permitía al ex Director del Instituto
de Estudios Fiscales, reclamar para Madrid el pro~
cesamiento electrónico de todos los datos fiscales
del Estado-- se considera mínima y suficiente para
establecer un ordenador público con finalidades
fiscales y similares: unos quinientos n1il habitantes.
Desde el punto de vista defendido en este articulo, seguramente lo más oportuno sería pensar que
las cosas deben pasar por la primera alternativa y
caminar hacia la segunda. En una prünera fase -y
también después, pero sin dominar tanto la escena de la política urbana y territorial- existen U1Uchas ventajas por sacar de la consolidación de autoridades sectoriales (transporte, energía, política de
suelo, etc.) de álnbito catalán. Pensemos por ejenlplo, en el poder de negociación que tillaS corporaciones de este estilo podrían plantear frente a las en1~
presas sUlninistradoras de servicio público que durante mucho tiempo conservarán su carácter esta~
tal, si es que no pasan a formar parte de consorcios
supra-estatales: Renfe, Telefónica, Gas natural o las
Eléctricas. El ancho de vía europea, las fabulosas
colas de peticionarios de instalación telefónica que
se dan en Catalunya, los problelnas de seguridad y
contaminación planteados por las empresas energéticas ... no han tenido hasta ahora n1ás interlocuto~
res, por parte de Catalunya. que los municipios frag~
mentados o las, aún más inoperantes, Diputaciones
provinciales. Y esto frente a empresas cuyo presu~
219

�puesto supera con mucho el de n1uchos .l\tlinistcrios
lTIadrileíios."
Otra cuestión prioritaria es la del tratan1iento
del suelo ul'bano. Nosotros levantamos la bandera
de la municipalización del suelo quizá antes que nadie, y lo hicimos para poner de rclie"ve que era necesario socializar efectivamente, y no estatizar, los
recursos y los problemas del suelo urbano.
Pero la lTlunicípalización tiene problenlas, y problemas muy diferentes de los que afrontó el Decreto de Guerra de 1937, pionero y magnífico, pero
también poco aplicado en la práctica. Niucha gente
recuercla haber pagado alquileres al Ayuntanliento,
pero en 111uchos casos esto debía scr cn aplicación
de la institución de un servicio n1unicipal de cobros -prcvista también en el Decreto- y no como
resultado de una municipalización de las fincas que
clebÍa ser efectiva en casos de abandono de la pro,
piedad, y no en todos los casos.
Hoy la municipalización se cnfrenta COn un problema nuevo y uno antiguo: la extensión de la pro,
piedad horizontal y la valoración continuada de las
rentas de situación.
Antes de la guerra, la propiedad de 1a vivienda
no era tan corriente por parte de [muilias trabajadoras, como ha llegado a serlo ahora con un nivel
de vida más alto y con un 111ercaclo de vivienda que
prácticamente ha obligado a comprar a todo el mundo por falta de ofertas de viviendas ele alquiler. La
colocación de ahorros populares en lilvíenda, la
3. No es neceSario afirmar que eu algunos casos, estas
autoridades o corporaciones sectoriales ganarían mucho coor,
clinánclose con instituciones similares del resto de los Países
Catalanes: por ejemplo en el ancho de vía europeo, la regula,
ción de la Autopista Catalana o del lVkc!iterráneo, o la polí·
tica energética (petróleo, nucleares, tiranic) en su vertiente
ecológica.

220

cantidad de fmnilias que todavía pagan plazos o.e
hipoteca y a las que no se puede cargar, por lo
tanto, con una socialización, ni que sea fiscal de la
renta urbana, complican la panoránlica del ll1ercaao
dcl suelo y la vivienda.
Pero no lo complican hasta extremos irresolu~
bIes. Se trata de evitar las soluciones fáciles que lo
estropean todo con el paso de los años. Se trata de
-permitiendo que se conozcan y se paguen las ren~
tas de situación- municipalizar hasta donde sea
necesario, el negocio de la vivienda, que produce pre~
cías abusivos, enriquecimientos injustificados, corrupción administrativa y destrucción de la estructura urbana v de la costa.
La tasaciÓn del precio de la vivienda, que ha dc
estar propiciada por los cOlTIunistas, podría, apa~
rentemente, paliar los dos prilneros problemas pero
no el tercero y el cuarto. Y aún a la larga -al me,
nos a falta de medidas adicionales- llevaría a la
misn13 falta de viviendas de alquiler producida en
parte por el bloqueo ele la postguerra ... jr por lo
tanto a un encarecimiento, oficial u oficioso.
Los esquemas del tipo de La Pondere, defendidos por los liberales, y según los cuales se otorga
al propietario un pequeño coeficiente de edificación
sobre su solar, restando todo el exceso -o el y,alor
del exceso- a disposición de lo común, chocan con
dos obstáculos, el prilnero dc los cuales puesto ya
de manifiesto por los socialistas franceses: 1) no
afectan a todos los solares ya urbanizados y con expectativas de renovación, es decir, a una gran parte
del negocio promotor y 2) no garantizan la socialización efectiva de la mayor parte de lJ.s rentas,
como se pretende, de la n1isma forma que el arbitrio sobre plusvalías no se lleva en este país más
que una ínfima parte de las mismas, por la clis·
crepancia entre valor oficial y valor efecti\'o.

221

�En ambos casos, tasación y limitación de los fm~
tos de la propiedad, los efectos sobre los precios
podrían ser más ffi01nentáneos que duraderos y más
ficticios que reales.
Dando por supuesta una municipalización de la
vivienda no utilitaria -es decir, no habitada por el
propietario o su familia- 4- que no plantearía problemas a la autopropiedad horizontal, el segundo
problema, el de la valoración y pago de las rentas
de situación, quizá no es técnicamente insoluble.
Una municipalización fiscal, como mínimo, es técni~
camente posible a través de los catastros de contribución urbana y las valoraciones de plusvalías, una
vez perfeccionados -y realizados con mayor frecuencia- unos y otros, y del sistema de contribuciones especiales para captar aumentos de valor puntuales, debido a la oferta o instalación de servicios
o equipamientos que mejoran el valor de las fincas
(parques, por ejemplo).
En cualquier caso, una política de suelo y vivienda debe medirse en términos de los objetivos perse~
guidos y teniendo consciencia de los costes impl~­
cactos. Hay políticas óptimas diferentes para objetlvos diferentes. Hasta el momento hemos hablado
en función de unos objetivos negativos: .contra los
precios abusivos, el enriquecimiento excesivo, la corrupción y el desmadre ecológico y edificatorio. Sin
embargo, las finalidades pueden y deben formularse,
llegado el momento, en términos positivos e instrumentales. Por ejemplo, tilla política de suelo y vivienda puede proponerse:
1) oferta de viviendas de alquiler, principalmente de propiedad pública, para matrimonios jóvenes,
4. Municipalización inmediata o concediendo al propietario un derecho de uso por un período limitado de tiempo, a
partir del cual, la propiedad revertiría al municipio, naturalmente mediante una indemnización.

222

imníarantes transeúntes, individuos aislados y comunidades no 'familiares (estudiantes, etc.) Se sobreentiende oferta abundante y diversa y por lo tanto,
alquil~res no excesivos y ubicaciones no exclusivamente marginales,
2) posibilidad de vivienda de propiedad para ancianos y familias estables, vivienda utilitaria, colocación razonable del ahorro popular, garantía de es~
tabilidad v futuro,
3) esp"acios públicos suficientes y adaptados a
las necesidades de los barrios, distritos y pueblos,
4) aprovechamiento máximo y mantenimiento
correcto del espacio construido y de los valores edificatorios y urbanísticos existentes -sin dirigirse
hacia el puro «conservadurismo» al que tendenl0S
después de 30 años de salvaje y rentable destrucción,
5) pernlitir la -experimentación tanto arquitectónica como edificatoria.
Hay muchas políticas «ideales» que garantizarían algunos de estos objetivos, impidiendo la consecución de los demás o de alguno de ellos (que la
política de suelo y vivienda no es sencilla lo deInuestra tanto el ghetto de Harlem como la incuria
de las casas de Budapest). Por ejemplo, una política que «fijase» las familias y los individuos, con
acceso a la propiedad, podría impedir la movilidad
necesaria y por lo tanto, el lnáximo aprovechan1ientoo Concretamente, la vivienda de propiedad, o el
alquiler bloqueado, puede significar -como }'a ha
sucedido- la desocupación de pisos grandes habitados por matrimonios ancianos, que con mucho
gusto ocuparían un piso más pequeño.. si lo hubiese a un precio razonable; o bien puede significar
una densificación indeseable mediante el realquiler
o la cohabitación de lnatrinlonios jóvenes y ancianos. La compra de viviendas, a plazos y con hipo223

�tecas, por parte de matrimonios jóvenes, se justifica
a veces por el mayor poder productivo de los jóvenes que son más capaces de trabajar 10 Ó 12 horas
para pagar las deudas, y con más facilidades para
poderlo hacer en el mercado del trabajo capitalista.
AsÍ, las l1ledidas que deberían instrumentar una
Dolítica de este orden, deberian ser cuidadosanlente
~studiadas y discutidas -lo cual no significa que dehieran ser técnicamente complejas, sino al contrario, fádles de entender y sensibles a los intereses
expresados por los distintos sectores populares, a
lnenudo conflictivamente.
Una política de espacios públicos adaptados inlplica, por ejemplo, no un plan muy detallado y perfecto de alcance municipal, o comarcal, sino lnás
bien un cierto poder por parte de los barrios y pueblos sobre la utilización de terrenos libres o edi~
ficios tradicionales en su ámbito. Hay barrios en
Barcelona, donde es difícil i quizá inútil, intentar
introducir parques y jardines, pero que cuentan con
plazas que tradicionalmente cmnplen con una función similar y que no elebe sacrificarse en beneficio
de otro objetivo, o como mínimo, no debe hacerse
sin una mnplia valoración de pros y contras. Este
sería, por ejemplo, el caso de Gracia, como ha señalado un estudio del Laboratorio de Urbanismo
de la Escuela de Arquitectura.
La municipalización del suelo, como medida gene~
ralizada, tendría, por lo menos, la virtud de inmo~
vilizar los pocos espacios públicos que todavía quedan en nuestras ciudades super-privatizadas: cuar·
teles, cárceles, -cocheras, estaciones o mercados. Pero
podría conseguirse un efecto similar -todo depende de la rapidez de la lnedida- nlunicipalizando los
terrenos de uso público y en cualquier caso, los de
propiedad pública no muni.cipal, o concediéndoles

un derecho de uso limitado en el tiempo. En mu~
chos casos, además, estas propiedades públicas no
municipales provienen de cesiones hechas por los
municipios años o siglos atrás. No tiene sentido,
pues, que estas cesiones financien ahora la re-con·
servaCÍón de servicios estatales o públicos, y ensucien la dudad con nuevas edificaciones y nuevas
pérdidas del suelo público.
En este aspecto, así como la inlninencia del Plan
Comarcal significó la apresurada demolición (y petición de licencia) de centenares de edificaciones y
jardines amenazados por ordenanzas más restrictivas, podemos telnernos para los próximos meses y
años, una actitud liquidacionista similar por parte
ele propietarios privados y públicos. y contra más se
hable de municipalización, más liquidación habrá.
Esta arma, igual que la evasión de capital por parte
de los -capitalistas, es la preferida por los propieta~
rios y deberemos hacerle frente con energía e inteligencia. Si los propietarios, públicos o privados,
demuestran no renunciar a las escandalosas expectativas de ganancia que el mercado les ha acostumbrado a esperar en los últimos años, no habrá más
relnedio que andarse sin contemplaciones ). municipalizarlo todo de entrada, para reconstituir luego
una cierta diversificación, los incentivos o la 1.110\'1'
lizacióll, y el lnantenimiento de las fincas, etc ...
Por otra parte, el lilal que ya se ha hecho, seda rnu.y
superior al que podría causarse COn una medida tan
cortante.
Si no se bace necesario llegar a tal extremo, podelnos pensar que lo que conviene hacer Ínmediatamente es socializar la promoción de edificaciones v
viviendas, puesto que la promoción ha sido precis~­
mente la piedra angular del escándalo v el motor del
funcionamiento injusto y destructivo -de un mercado desequilibrado. Es distinto el caso de otros paí-

224

225
8. -

!'(iK U~,\ gESPlJESTA SOCIALISTA

�ses como Inglaterra, en los que la pr?moción, casi
debe ser incentivada por el sector publlco. Aqm, las
agencias comarcales o regionales, o la A:gencla de
política del suelo a nivel de la GeneralItat, deb~·
rían poseer recursos para ofrecer un porcentaje
elevado al nuevo suelo urbanizado, mientras que a
nivel de los núcleos urbanos ya existentes, la renovación edificatoria Y la tarea de llenar los huecos
de sol libre aún existentes tendrá que estar.estre·
chamente ligada a la participación d~ .los barnos en
la información de las licencias solIcItadas, y también, en algunos casos, en la promoción de usos
interesantes.
Teniendo en cuenta la actividad constructora previsible, en relación al stock existente ~~ c~ns~ruc­
ciones, por esta vía avanzaríamos taI~~len, Indlre~­
tamente, hacia la socialización de IH ViVIenda no utIlitaria.
Hay quien propone, de entre nosotros, ~n decreto taxativo de prohibición -con excepcIOnes en
casos de edificios en malas condiciones- de toda
demo!íción en el casco urbano tradicional de nueStras ciudades. Quizá no sería necesario llegar tan
Íejos y tendríamos bastante con potenciar: con:~ ya
he dicho, las facultades informativas y dIspOSltlvaS
de los barrios en el proceso de concesión de licencias de edificación -¡evitando, claro está, el, trasladar la corrupción de arriba abajo, a los barnos!-S
Por otro lado, el quinto de los objetivos me:r:cionados (experimentación, innovación) podría sahr perjudicado. Personalmente pienso que el desbocamien'to del conservadurismo es un peligro real en la fase
histórica progresiva ~n la que entr.an10s -y me refiero al conservadunsmo del medIO, tanto natural
como, en este caso, convencional, más allá de las
5. También pueden utiUza!"se instl·umcntos fiscales paya
conseguir lo mismo, como explicaré a continuación.

exigencias del equilibrio ecológico y de los valores
culturales-o
Las ciudades tienen que facilitar al máximo los
contactos (por algo existen), pero limitando la congestión y la destrucción de la naturaleza dentro de
niveles tolerables.
Barcelona y las restantes ciudades del área, a
pesar de todo, a pesar de la avaricia del palmo cuadrado, la insuficiencia y la mercantilización extrema de sus servicios e infraestructuras -debida al
abandono estatal- y la ausencia durante muchos
años de un auténtico gobierno local democrático y
fuerte, constituyen aún un área potencialmente afortunada, donde los barrios proletarios no son irrecuperables porque luchan y se organizan para una
vida decente, donde la densificación extrema de los
centros se combina con una densidad no tan invi'vible, con manchas de verde forestal extensas, a ni·
vel de aglomeración, y con una jerarquía de cent ros urbanos de diverso orden aún no destrozada
totalmente. Lo mismo podríamos decir de Catalunya
en general, gracias a la vitalidad de sus pueblos y
comunidades, tanto a nivel económico como políN
tico. El tejido urbano pre-existente y la fuerza de las
organizaciones ciudadanas en los últimos diez años
ha permitido que la voracidad del capitalismo salvaje y especulativo que hen10s vivido no se 10 cargara absolutamente todo.
También la tradición de los urbanistas iniciada
por Cerdá, y continuada por el Pla lVIaciá y el G.A.T.
P.A.C., ha contribuido favorablen1ente a una ordenación no sometida totalmente a los intereses del promotor avispado y del propietario sagaz, especialmente a partir de la constitución de equipos técnicos inter-disciplinarios desde 1964.
Pero ni el contexto político-social permitía a estos técnicos algo más que heroicidades inútiles a la

227
226

�práctica -cu,mdo no los ha arrastrado la corriente
del « negocio »-, ni se trata en el futuro de solucio~
nar problen1as exclusivmnente técnico-urbanísticos y
de elaborar planes más o menos perfectos. Se debe
reformar la metodología de las decisiones para refle~
jar las preferencias ciudadanas con un mínimo de
coherencia, multiplicar la información en ambos sentidos -del gobierno local hacia los ciudadanos y a
la inversa-, renunciar al sueño tecnocrático de la
codificación de la vida de los ciudadanos en aras de
una planificación perfecta, y utilizar mucho más los
incentivos y desincentivos que la prohibición simple o el ordenancismo al que estamos habituados, tal
como Ros Hombravella frecuentemente ha seña·
lado.
Las medidas fiscales son más útiles y menos limitadas, a menudo, que las intervenciones directas.
La conservación tanto de zonas verdes como de edificaciones valiosas, hoy en manos privadas, puede
alcanzarse tanto a través dd decreto congelador o la
afectación urbanística COlUO por la vía del impuesto proporcionado sobre actos tales cama la destrucción de espacio verde privado o de edificaciones reclamadas por las asociaciones de vecinos o las or·
ganizaciones culturales y artísticas. Este impuesto,
aplicado a lo que los economistas denominan externalidades negativas (o efectos externos producidos
por actos en disposición de la propiedad o de recursos particulares), se acercaría bastante a lo que los
ciudadanos considerasen suficiente para abatir taxativamente 1.:1 acción que es necesario evitar -que
tanto puede ser la destrucción de un jardín o un
casal como la en1isión de humos nocivos por una
industria- pero no llegar más lejos de lo que los
mismos ciudadanos consideren que estarían dispuestos a pagar por tal de obtener un beneficio siluílar.
228

De forma parecida se puede combatir la congestión circulatoria en los cascos urbanos prohibiendo
la circulación o encareciendo el aparcamiento -aparcaluiento que entonces no tendría sentido como negocio puramente privado, como casi ninguna de las
concesiones municipales otorgadas en los últimos
años o incluso haciendo pagar la gasolina a un sobre-precio dentro de los cascos urbanos -excepto
en el transporte públíco- que compensara quizá su
abaratamiento fuera de la ciudad. 11 El funcionamiento eficaz ele nuestras comarcas sí que necesita vitalmente de un tr&lt;:lsporte automovilístico no excesivamente costoso. En cambio las ciudades se han de
descongestionar. En ellas ha de pasar a primer tér~
luino el transporte colectivo, mucho menos derrochador ele recursos escasos, como san la energía y
el espacio en las calles del centro, que el transporte
privado.
Estos procedimientos tienen también inconvenientes, claro está. Subir precios significa racionar el
uso. de las calles en favor de los ricos; la gente puede Ir a llenar el depósito fuera del casco urbano; la
coherencia ele esta política estaría en que no se alejaran de la ciudad los peajes de autopista actual~
mente delnasiado próximos a la ciudad central; etc...
Bien, al menos sabrían10s que los ricos pagan por
ejer~er su riqueza -mientras un sistema fiscal progreSIVO no se la haya recortado- y que circular en
coche por la ciudad costaría esfuerzos adicionales,
con1pcnsando en parte las molestias que esta decisión ocasiona al resto de los ciudadanos.
Lo que sí es cierto es que las políticas de incentivos y desincentivas fiscales o indirectos, si bien
pueden hacer funcionar mejor las cosas tal COmo
6. Dc?emos reconocer que esta me:lida. citada aquí a título de ejemplo, era mucho más aceptable hace unos años eue
no ahora.
&gt;

229

I

II
¡

1

!

1
,

�consumo importante de tiempo. Y los últimos años
han acumulado problemas locales formidables que
reclaman cambios inmediatos. Ningún incentivo fis
cal, ningún control de los habitantes sobre los solares de los barrios, hará posible la transformación
de barriadas que no tienen solares libres ni edificios recuperables. Ni lnejorará -o tan sólo lentamente- las condiciones de vivienda en las zonas
denominadas de barraquismo vertical- polígonos de
la OSH o de promoción privada, como por ejemplo San Idelfonso e la Ciudad Meridiana-. De una
u otra forma se habrá de recuperar la cualidad ur
bana mínima que se supone había de existir en estos
barrios.
Pero también en este caso más que una renova
ción planificada sería cuestión de subvencionar a
~os "?arr,ios -a ser posible a través de las empresas e
111st.ItUClOnes responsables- con el fin de que organIcen ellos mismos la renovación, al igual que en
el caso de muchos servicios personales y sociales
-guar~erías, por ejemplo-- se trataría de que las
comunIdades de base lo suficientemente activas para montarlos dispusieran de una ayuda financiera
de la con1unidad más que de organizar un nuevo
servicio local.
~s fácil pensar que todas estas medidas -que
~lqUl se dal: ~ modo de ilustraCÍón- están muy leJOs del SOCIalIsmo autogestionario y anti·estatal del
que hablábamos al principio. Y evidentemente lo
están. Pero se sitúan en la línea de profundización
de la democracia que los socialistas quieren marcar
en e~ futuro. No es seguro, por otra parte, que un
funCIOnamiento lnodificado del mercado no sea una
vía económica posible hacia un socialismo no burocrático en un país relativamente avanzado, al me~
nos al nivel local que aquí nos preocupa. (El protagomsn1o de las organizaciones de base en todo
w

w

w

230

el proceso es el otro factor esencial en la profundización de la democracia en marcha hacia el socialismo.)
Dada la estrechez del mercado de alquileres hasta ahora, una socialización de la vivienda no utilitaria no comportaría un desorden extraordinario y
contribuiría en cambio, si se instrumentalizara correctamente, a los objetivos mencionados. El caso
del mercado especulativo del suelo urbanizable en
diferente, y se habrá de modificar, como ya hemos
dicho, con una intervención pública importante en
el aspecto de la oferta de sol urbanizado y la demanda de terrenos libres.
Técnicamente no es imposible simular artificíalrnente un mercado -valorar las viviendas, en este
caso-. Económicam~ y socialmente el mejor uso
de los reCursos del ~ Y de las edificaciones existentes, variará según el punto de vista que se adop~
te (i?-quilíno, barrio o ciudad en conjunto, por ejem
plo): y no es seguro que funcione un mecanismo que
promueva los mejores usos para cada vivienda, edi~
ficio o solar. Políticamente, además, existe un elemento peligroso, cuando se prescinde totalmente del
mercado. y es el poder que se confiere a la burocracia, indirectamente, que cuida de adjudicar edifidos, sOlares )i usos de unos y de otrOs. (La utilización de este poder con fines de represión política o
social es un hecho conocido en la Unión Soviética
como lo es en las viviendas fuera del mercado qu~
las grandes empresas construyen para sus trabajaw

. ? Un arrendatario con vivienda garantizada por el muniClpJO puede no tener ningún interés por mantenerla en buenas condiciones si, por ejemplo, quiere marcharse al cabo de
unos años; un arrendatario potencial üene el interés contra;1.0; c.l barrio puede preferir que la cao:;a no sea una ruín¡l o
?lCn mstalar en ella un centro social. La ciudad puede estar
interesada en hacer pasar por allí una calle.
231

�dores). La amenaza de corrupción que esto representa es evidente.
En cambio, una participación importante y creH
ciente de los gobiernos locales en el D1ercado, a tra H
vés de la reversión de fincas de los cascos urbanos
no ocupadas por sus propietarios y de la política
de adquisiciones y viabilización de terrenos fuera
del casco, aunque participando en cierta medida ele
estos inconvenientes, los mantendría dentro de uno~)
límites y permitiría potenciar 111eclidas relativas a
la influencia sobre los precios y sobre los alquileres,
a la recuperación de espacios y edificios para usos
públicos, al acceso a la propiedad en condiciones
razonables, etc ... , sin necesidad de fomentar la corrupción, la escasez yo los mercados negros a través
de la tasación de precios y alquileres o la afectación
detallada de usos para los planes urbanísticos.
Ahora bien, hay un aspecto del mercado que los
manuales corrientes nunca explican, o no lo expli·
can claramente. Y es que confiere a los poseedores
de propiedades y bienes de capital el de;echo a saH
botear la vida económica y social del país. Los inH
versares pueden no invertir, comprar terrenos y
crear el paro; los capitalistas en general pueden
enviar capitales a Suiza y hundir la balanza de pagos; los propietarios de terrenos pueden dejar de
'vender y encarecer así, indirectamente, las viviendas, creando una escasez artificial de sol. Ninguna
de estas actitudes sería claramente condenada por
los defensores incondicionales del mercado, que preH
fieren suponer que los capitalistas no actúan solidariamente si no como individuos. La clase social de
los capitalistas en principio no existe. Y, no obstan~
te, son actitudes de clase de este orden las que han
creado siempre la necesidad de las revoluciones. Si
los capitalistas organizan el caos no queda más remedio que recortar la libertad que el mercado les

confiere para hacerlo. A veces, en situaciones no
críticas, esto se ha podido hacer de forma no rev.olucionar.ia, invocando justamente el principio an"
tllTIonopohsta de no colusión. Otras veces, en cambio, no ha habido más salida que defender la democracia 1in1itanclo la libertad de boicotearla. Las
grandes nacionalizaciones de la historia no han requerido generalmente más que simples decretos de
ocupación de propiedades abandonadas previamenH
te -pensen10S por ejemplo en la Banca portuCTesa
o en las propiedades agrarias abandonadas po/" los
cola.boracionistas a los países del Este de Europa
al fmal de la Segunda Guerra Mundial.
Una cosa es pues lo que se puede pensar, desde
un punto. de vista. socialista, sobre que sería mejor
para cammar haCIa el socialismo. Y otra, la necedad de adoptar medidas consecuentes cuando el
marco de libertacl en que este proceso se desarrolla
e: torped~"do por una clase social. Si los propietanos delN% en Catalu11a no renuncian a unas expectativas de extraordinarias ganancias como las que
el mercado les ha otorgado en los últimos años se
h~brá de llegar a la municipalización total sin ~en"
sarse]o. demasiado, por encima de los costos y de
los pelIgros que comporta esta medida.
Junto con la modificación importante del mercado, el protagonismo de los barrios y pueblos, reH
presen~ados en sus organizaciones de base, es el
?frO pivote esencial en la marcha hacia el socia~Ismo. Est~ protagonismo debe fundamentarse en
la destrUCCión de las mil barreras y cortinas de secreto y desHinformación (no olvidemos que el secreH
ro es la regla de oro de la burocracia) que mantienen ev las unidades de base de la vida social en
una 2toJiüzación inoperante. El capitalismo sus'trae
~ la luz pública gran -cantidad de aspectos de la vica económica y social -contradiciendo sus proH

232
233

�pios principios- y lueg.o. c~ndena la autoge:tión co~
roo lll1a utopia y las inlCIatlva.s de la base cOlTIO un
embrollo imposible de coordInar. .
.
El primer derecho de los barno~. es estar Informados con detalle de todas las decIslOll S que les
7
afecten y de todas las posibi.li~ades en Juego. En
este país la dictadura ha pern1Itldo y fomenta?o una
política de hechos consumados que ha cambiado la
fisonomia de pueblos y ciudades. Hay centenares
de ejemplos. La casa Lloret en Sarriá recla~ada ~or
la «Associació de veins» para usos colectIvos, fue
derribada por un bulldozer en una noche; cuan~o
el alcalde Masó propuso, quizá sin saber demasIa~
do lo que estaba hacie~do, un derecho de tanteo
por parte de los ayuntamIe~tos de la co:na:~a en to~
das las compraventas de flncas, que slgn~fIc.aba la
posibilidad de comprar suelo. para u~os. publIcas al
precio que figura en las Escntur~s publIcas, su Car~
2:0 fue puesto a subasta inInedratamente. Lo:" pe~
~íodos de información pública, hasta muy reCle~1te­
mente, se han cumplido, cuando se han cun1ph~o,
con un máximo de cautela para no «levantar la lIebre». Los datos municipales siempre son difíciles .d~
encontrar; las ediciones de las Ordenanzas mU~lcI­
pales v de los Presupuestos se agotan enseguIda.
Se trata de mantener a la gente en la inopia para
después poderla desarmar con el argumento de la
ignorancia.
, .
El papel de los barrios pasa ?ues basIcamente
por la discusión de todas las medIdas que ~e.s a~~c­
tan -desde la concesión de licencias de edIflcaclOn
hasta el reparto de los dispensarios en l?s. diferen~es
distritos-, discusión basada en un maXIrno de In~
formación proporcionada obligatoriamente po:- la
administración. En muchos casos, como ya he dIcho,
la discusión puede convertirse en ill.iciativa y g~s~
tión de muchos servicios descentrahzables, en lll-

dicación de la localización más correcta de escuelas, semáforos y centros sociales, etc. Los cínicos dirán que esto representa una pérdida de tiempo y la
prolongación de los pro~esos administ:ativos. Evidentemente la democracIa consume tlempo, pero
ahorra siglos de injusticia e ineficiencia por la multiplicación de los canales de información que comporta.
PersonaInlente, no creo que una estructura muy
formalizada de representación de los barrios aca~
Trease muchos beneficios. Vn mínimo de estabilidad
v de enumeración de derechos, facultades y límites
debe existir, pero sólo hasta cierto punto. Siempre
hay el peligro de la multiplicación de las rutinas y
de las posibilidades de corrupción. Los grandes partidos pueden sacar mucho provecho de la coordinación lnás o menos abierta de todas estas pequeñas
representaciones locales o de barrio, quizá dema~
siado. El comunista italiano Campos Venutti, decía
que la suma y coordinación, a través de Un gran
partido mediador de diez experiencias extraparlamentarias a nivel de barrio, nlUItiplica por más de
diez su eficacia. Esta conclusión la considero dudosa. La mediación de los partidos es útil -ünprescindible a nivel de síntesis en las grandes cuestiones- pero en muchos casos excesiva e innecesaria. La democracia local en los Estados Unidos
-la más adelantada según Marx en sus inicios- es
una prueba de donde puede llegar la maquinaria
electoral de los partidos en el aniquilamiento de
cualquier respuesta Ciudadana a los problemas comunitarios. En cuanto a las experiencias italianas,
todavía Son limitadas y están centradas muchas
veces en operaciones de prestigio -como el centro
histórico de Bolonia- y carecen de auténtica descentralización fiscal.
Debo añadir que al hablar de multiplicación de

234
235

�la información, no me refiero al establecimiento de
un sistem.a informá tico perfecto y ele Bancos de Datos que cor:.1pilen a los ciudadanos en todos los detalles de su vida social y personaL La utilización
de ordenadores puede aligerar extraordinarimnente
los procesos administrativos v sentar la base de
una ~buena rnetodología fisca{ y de planificación s
-y Catalul1)·'a, a través de los centros ordenado~
res municipales 'J el Consorcio de Información y
Documentación, es una avanzadilla en esta línea-o
Pero hay un Dllen número ele argumentos libertarios
para poner límites a la 111ecanización de según qué
tipo de inforn1ación individual. Somos bastantes
los que opinamos que los Censos y Empadronamientos de población deberían sustituirse por operaciones de estimación indirecta v, a erectos electorales, por un registro volunta~io de electores. En
cuanto al carnet de identidad personal, es un instrumento con más usos represivos que virtudes y
debería poderse suprimir en el socialismo.
En n::sumen, la finalida.d básica de los socíalistas en el aspecto del gobierno local, es la de devol
ver el control ele la ciudad a los ciudadanos v, al
mismo tiempo ensanchar el concepto de ciud~d y
localidad para poner límites a la invasión estatal de
la vida social. Ello será más factible en los próximos años 'V décadas de lo aue ha venido siendo
durante los' últimos cuarenta; cincuenta años, precisamente gracias a la intcrnalización de la economía y a COfldición de que el fuerte en1puje auto
gestionario que hemos podido l/er crecer última
111ente, no se corte ni se agote por la vía del buro
cratismo y de la falta de renovación v nrofundización dc la dClnocr2cia fonnal, por el ~st~blecimien~
to de la cual, en nuestro país, todos ll~chan10s.
w

w

w

w

8. Por ejemplo, con moLi,,'o de ev",luar propiedades fuera del mercado, como ya hemos cUcho antes.

236

En este artículo, más que nada, hemos desarrollado algunas ilustraciones en el can1po urbanístico, fiscal y organizativo, de lo que puede ser una
línea de avance hacia esos objetivos y de algunos
obstáculos que poden10s encontrar. No existe otro
cami~10; d~ n1omento que aventurarse en un juego
de h:q.10tesls de este orden, porque las fórmulas gen~rales («control democrático}), «autogestiól1}), &lt;nnunlcipalización») pueden traicionar una vcz más la~
expectativas de los trabajadores: debelnos Clnpezar
a preguntarnos, qué significan y cómo se aplicarían
llegado el caso, pero sin caer en la manía derechista de las soluci?nes de gobierno 1nágicas y limpias
qU,e lo arreglanan todo y que no tienen vigencia
mas que por unos meses. Una cuestión que acabamos de plantear es la de preguntarnos qué es la ciu~
dad y cuáles son los ciudadanos que deben controlarla: la. suma de los individuos que viven en ella,
de los barrios en que está dividida o el promedio de
los progran1as locales de partido con más probabi~
Edades de mayoría electoral a la larga. O bien,
como ha sido hasta ahora, una subdivisión marginal
del estado y el escenario de una lucha de cIases""" con
sol~ciones trucadas previamente por ,::1 marco legis~
]a11vo e institucional.
Las preguntas que quedan sin respuesta san muchas ~á~ de las que. empezamos a saber responder.
TodavJa. 19noramos Sl, en el socialismo que debemos
c~:ms~nllr en nuestro país, las viviendas serán mayontanmnente de propiedad privada de los ocupantes
(nadie pr~tende, que yo sepa, que las viviendas
sean medlOs de producción) ofreciendo una salida
r~z?~able al ahorro popular y, por 10 tanto, Con poSibIlIdades de transInisión hereditaria, o si la bal:n~~ se inclinará a la. larga hacia la municipali.?:~:c~on total de las propIedades, con lo cual el CODlcnrdo de los derechos y obligaciones inherentes a

237

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9744">
                <text>1610</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9746">
                <text>Vida local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9747">
                <text>p. 213-237</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9748">
                <text>Por una respuesta socialista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9752">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9753">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9754">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9755">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9756">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10077">
                <text>Contribució de Pasqual Maragall al llibre "Por una respuesta socialista", número 7 de la col.lecció Alternativa (7x7 edicions).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14332">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="172">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf</src>
        <authentication>93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41898">
                    <text>De 1930 a 1960 el pressupost
ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida.
En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil
de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar
mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital,
m2 de zones verdes i esportives,
places escolars, quantitat i qualitat
deis paviments, etc.
La centralització extraordinaria
deis recursos fiscals a la capital de
l'Estat, i la miseria especuladora
de la burgesia local, capaca de fa-

bricar allotjaments sobre quatre
pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens
van proporcionar una de les ciutats
mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments.
Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de
l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a
l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la
llicéncia fiscal i el crédit ofidal.
Aquests nous recursos pero, si
van ser sufidents per a endegar
una colla de grans obres publiques

urbanes i per a convertir aquest
sector en un deis mes próspers de
Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies,
dispensaris, escoles, ensenyament
del cátala, teatre munidpal, pares i
zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat
en comparació amb les grans obres
publiques, espedalment de vialitat,
i les despeses ornamentáis i de
prestigi.
De 1963 a 1968 es van invertir a
la ciutat, per part de l'Ajuntament,
uns 10.000 milions de pessetes. Es
l'época d'or de Porcioles. Un 20%
deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat

(paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%,
sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat,
assisténda sodal i zones verdes i
esportives —sectors directament
relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el
16% tot just.
De 1969 a 1974 (final de l'era
Pordoles, i part del curt període de
Massó) les coses no van millorar
sino ben al contrari: coinddint
amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es
converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es
tracta de munyir la vaca padent i
inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits
d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi
estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes.
La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les
obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport
públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els
espais lliures es mantenen en el
percentatge anterior (17%).
Alió que és segons i com encara
mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un
9%— mes gran del que s'havia
previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix!
I tot aixó només fa referénda a
les despeses d'inversió o de capital.
En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a
mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat
superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives.
Aqüestes dades provenen deis
programes de l'Ajuntament de
Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió
de les organitzadons dutadanes
per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha
de permetre d'avencar molt mes en
l'análisi de les reformes necessáries
en les prioritats de la despesa munidpal. r
No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les
organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost
sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos
unitaris, anys de durado del pro-

�:

Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona.

.:*.VÍ

INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO
EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN
1963-1972

INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l

CRECIMIENTO OEMOCRAFICO

INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE

jecte abans i després de l'anualitat
aproviada, quantitat i qualitat deis
servéis i infrastructures, etc.) Es
mes: no s'hauria d'admetre que
els servéis municipals efectuessin
compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals
sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats
al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de
via pública a la Via Augusta a un
promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi
d'un solar excéntric a la Zona
Franca.
Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses
pels interessos col-lectius, es ben
segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra,
no n'hi ha prou amb exposar-les al
carrer un cop concedides: és abans
de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que
aquest hi digui la seva.
Nosaltres no creiem que un Pía
d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La
dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons
de conjuminar les prioritats globals
ciutadanes sintetitzades pels partits
polítics amb el debat directe de les
barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado
exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions
a nivell municipal —básic tant en
el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la
discussió del projecte concret—,
Tactual administrado municipal
no está en condidons de posar-lo
en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la
Corporarió.
Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de
7.000 milions, per a invertir en el

termini deis propers mesos, les
prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat
perdent, la reparado de tot alió que
s'ha fet malament, Tendegament
de les urbanitzacions i els polígons
que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de
recuperado d'espais lliures perduts
i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que
la política anterior ha anat malmetent.
Per a poder dur endavant una
petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de
terrenys i de les seves variadons
ais darrers anys; la publicació en
detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239
del pressupost de 1976), amb els
seus costos unitaris, les unitats de
servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les
retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals
de totes les categories, tal com va
resoldre el pie del 23 de Marc de
1976; Tespecificació per zones
(barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector
per sector.

Aquest gráfic dona la ¡matge d'un
increment mes fort en els
equipaments socials (educado,
sanitat, espais verds), que no pas a
les obres publiques (pavimentado,
clavegueres, enllumenat). La
impressió és deguda al baix punt
de partida deis equipaments
socials al 1962. De fet les obres
publiques han acaparat de 1963 a
1974 mes d'un tere del total de les
inversions (11.500 milions sobre
32.000), mentre els espais lliures i
equipaments socials només han
rebut 5.500 milions.

U/.¡

Si Tactual administrado es capac
de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb
consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb
els propósits electorals del govern.
Avui es tracta no tant de "tirar
diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política
democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá
de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els
recursos del comú.

Per tot aixó ens sembla greu la
decisió de la Comissió Executiva
Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de
pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en
obres publiques. L'administració
actual continua així la tradició de
donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre.
Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado
d'espais lliures; menys formigó
nou i mes endegament de polígons
habitables. Aixó és el que cal avui
per avui.
P.M.
* Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no
tenia cap coneixement ni control
directes deis recorreguts diaris de
recollida d'escombraries, ni del seu
tonatge (base de la "contracta") i
que calculava que TAjuntament,
només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns
100 milions de pessetes.

Foto: Plaga Vázquez de Mella,
Una plaga que VAjuntament
es va vendré.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9988">
                <text>1826</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9990">
                <text>Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9991">
                <text>L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9992">
                <text>n.4 (abril), p. 4-5</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9995">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9996">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9998">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9999">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10000">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10001">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22174">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10002">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14350">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="665" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="196">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/665/llibre_EspirituFederal.jpg</src>
        <authentication>a6664544d4c8abf6b03a2cd945fd1964</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10039">
                <text>Espíritu federal: escritos políticos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10040">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10041">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10042">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10043">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10044">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10053">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10046">
                <text>RBA Libros</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10047">
                <text>2009</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10048">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10049">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10050">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10051">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
Pasqual Maragall es quizás el último representante de una tradición federalista en España cuyas raíces se remontan al siglo XIX. A lo largo de su fecunda trayectoria política, Maragall -de quien a menudo se ha dicho que improvisa sus intervenciones públicas- ha ido elaborando un discurso compacto y hondo sobre la articulación de una España federal descentralizada frente al modelo del Estado de las Autonomías surgido de las negociaciones de la transición a la democracia. El libro que presentamos recoge una veintena de discursos de Pasqual Maragall y una breve selección de textos publicados en diversos libros cuyo tema central es la construcción de un Estado federal como garante del desarrollo pleno de los pueblos que lo integran. Desde el discurso de la toma de posesión de la alcaldía de Barcelona en 1982 hasta la conferencia en que hizo balance de su periodo como presidente de la Generalitat entre 2003 y 2006, el pensamiento de Maragall constituye una defensa apasionada y sólida de la verdadera España plural.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10052">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14353">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37122">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="667" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="479">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/667/20070509_LV.pdf</src>
        <authentication>0f01f9f4068d466084897a2a108d25c7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42153">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

09/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión

El Estatut y la España plural
PASQUAL MARAGALL
Mis declaraciones de abril en el Congreso del partido de Prodi y la extensa entrevista que me
hizo Josep M. Muñoz en el último número de l’Avenç, de la que recomiendo la lectura a los
interesados en el tema de Catalunya y la España plural, han dado lugar a todo tipo de
comentarios.
Un colaborador mío en la Generalitat escribe, interpretando lo que yo pienso:
"Teníamos dos objetivos: Estatut y España plural. Uno lo hemos conseguido notablemente. El
otro ha fracasado, también notablemente. Esto es lo que nos hace pensar que, si además, ahora,
el Tribunal Constitucional tocara seriamente el Estatut, quizás el esfuerzo no habría valido la
pena".
Exacto.
Las especulaciones sobre lo que querían decir mis palabras de hace un tiempo a un periodista
italiano en Roma se han multiplicado.
En la entrevista a la que hago referencia, expresé un sentimiento que creo compartir con una
mayoría de los catalanes: si el Estatut de Catalunya acabara sufriendo un serio recorte a partir
de una hipotética sentencia del Tribunal Constitucional, se podría llegar a considerar que todo
el esfuerzo realizado durante tres años no habría valido la pena.
Aun así, creo que la agitación que se ha generado puede ayudar a que el Estatut no sea
impugnado. Ojalá.
Las dificultades de plantear la reforma constitucional - seguramente la vía más ambiciosa y la
que mejor blindaría las aspiraciones catalanas- como consecuencia, principalmente, de la
actitud del Partido Popular, y también del rechazo del plan Ibarretxe, me llevaron a creer que la
propuesta de reforma del Estatut de Catalunya era una vía alternativa para conseguir el objetivo
de la España plural. Y aquí es donde seguramente me equivoqué. La segunda vía era
políticamente más factible, pero ofrece menos garantías de futuro.
La constatación de que, de los dos objetivos, solamente se conseguía uno (la aprobación de un
buen Estatut para el autogobierno de Catalunya) y que el otro (el avance hacia la España plural)
se saldaba con una campaña contra la voluntad de entendimiento de Catalunya con los pueblos
de España, es para mí una razón de peso para sentir cierto desencanto.
Lo que dije en Roma es que, vistas las cosas ahora, quizás habría sido mejor lo que
intentábamos hacer hace diez años, que era cambiar el artículo 2 de la Constitución (tanto si se
aprobaba como si quedaba pendiente pero bien definido). Embarcarse en un Estatut de más de
200 artículos tenía su riesgo1.
Veremos cómo acaba todo. Depende del TC. Si la polémica reciente ha servido para que en
Madrid se den cuenta de lo que está en juego, deberíamos darnos por satisfechos.

180 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Un rechazo o retraso ulterior o modificación sustancial del Estatut - después de su aprobación
en el Parlament de Catalunya, en el Congreso de España, en el Senado, y pasado el referéndum
catalán del 18 de junio- sería la confirmación de las sospechas nacionalistas tradicionales: en
España, a lo máximo que podemos llegar es a soportarnos con resignación, a la "conllevancia",
como decía alguien.
No es lo que habíamos pretendido. Ni es lo que hemos de pretender.
Esto es lo que dije al periodista italiano, uno de los biógrafos de Zapatero, en Roma durante el
congreso de La Margherita de Rutelli y Prodi, y lo que reiteré en una conversación con el
periodista Jordi Barbeta.
Ahora el campo de juego es Europa. Los italianos lo han visto los primeros. Por eso lanzaron el
1 de diciembre en Roma el PDE, con la adhesión de tres no italianos: François Bayrou, Josu
Jon Imaz y yo mismo.
Raimon Obiols ha hecho un análisis pormenorizado del proyecto de Rutelli y de la adhesión de
Fassino y los Democratici di Sinistra a éste, insistiendo en la laicidad del proyecto DS en
contradicción con el carácter democristiano del posicionamiento actual de Rutelli.
Creo que lo que no se puede menospreciar es la intuición, para mí nuclear, de la apuesta de los
italianos. Se trata de la constatación de que la nueva patria a la que pertenecemos es Europa y
de que en este escenario es necesaria una fuerza similar al partido demócrata de EE.UU. y un
sistema electoral basado en elecciones primarias y candidatos no decididos por los aparatos
partidarios sino por los propios ciudadanos demócratas o republicanos -en este caso populares-.
Si nuestra moneda es el euro y nuestra defensa será pronto europea, Europa es nuestro
escenario político de referencia.
Y esto no obstaculiza la existencia de parlamentos en Catalunya o en Escocia, como es notorio.
La reacción malhumorada de los conservadores británicos, y de algunos laboristas, a la victoria
del Scottish National Party, es indicativa, pero no cambiará el tránsito hacia un Reino Unido
más europeo y al mismo tiempo más devolucionista. Blair impulsó la devolution pero no el
europeísmo. Veremos qué hace Gordon Brown, que después de todo es escocés.
Dicho esto, pienso ayudar a mi partido, el PSC, en las elecciones municipales. Asistiré a
algunos actos de precampaña con candidatos socialistas o afines, algunos de ellos provenientes
del mundo de Ciutadans pel Canvi. Y seguiré participando modestamente en el proyecto de
Partido Democrático Europeo.
Espero que el Estatut no se encalle en la justicia. España y la política española tienen un sexto
sentido considerable, producto de más de cinco siglos de modernidad, imperio, decadencia a
partir del surgimiento británico, Guerra Civil, dictadura y democracia.
Me extrañaría mucho que no supiesen lidiar el toro del Estatut.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
1 "Merkel quiere una Euroconstitución de bolsillo", decía Andreu Missé desde Bruselas (´El
País´. 29 de abril de 2007).

181 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10092">
                <text>961</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10094">
                <text>El Estatut y la España plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10096">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10098">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10099">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10102">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10103">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10104">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10105">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10106">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10107">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47158">
                <text>Partits polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14355">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40337">
                <text>2007-05-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10093">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10095">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="668" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="478">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf</src>
        <authentication>2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42152">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

15/06/2007
La Vanguardia, p.027, Opinión

Inseguridad
PASQUAL MARAGALL
A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona
era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías
Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación.
Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada
encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por
ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un
intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores,
hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida.
A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el
mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el
año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de
actos delictivos aquel año.
Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que
dispondremos de nuevos datos.
La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio
metropolitano de victimización percibida.
Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco
próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza
está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin
especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner.
Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue
invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín
abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido
adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será
restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una
mejora de la tranquilidad y la calidad urbana.
Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No
sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente.
En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio,
que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y,
sobre todo, se sentían acompañadas).
La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration
Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que
recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent.

185 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la
substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la
seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras.
Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les
pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos
d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una
lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente.
En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico
pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran.
Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano
que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo
lo diga, en el programa de Mònica Terribas.
Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al
conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en
la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos.
Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica
general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante
estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros
entornos.
Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si
van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una
opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la
calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya.
Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las
ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de
tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí
que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las
bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré.

186 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10109">
                <text>1129</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10111">
                <text>Inseguridad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10113">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10115">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10116">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10119">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10120">
                <text>Seguretat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10121">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10122">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10124">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21700">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14356">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40338">
                <text>2007-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10110">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10112">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="409">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/751/19981020_LV.pdf</src>
        <authentication>217e32fe003e379c6d47e340e31b01d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42083">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

20/10/1998
La Vanguardia, p.033, Opinión

Un independiente a favor del consenso
Autor: PASQUAL MARAGALL
NO ES EXTRAÑO que se signifique su personalidad, su estilo de resolver problemas
en vez de crearlos.
Carlos Ferrer Salat era un joven, y cuando un joven nos abandona, siempre hay algo que
perdemos. Su juventud hizo increíble la noticia, nos pilló a todos por sorpresa. Tendemos a
idealizar a los que nos han dejado antes de hora. En esta ocasión no hace falta. Carlos goza de
un auténtico privilegio: era -y seguirá siendo- respetado por todos, rasgo de la gente con
personalidad abierta. Me podría extender sobre su indudable humanidad, la de un hombre sin
fronteras comprometido desde los años cincuenta con el proyecto de una España democrática,
moderna y europea. No es preciso.
Quiero resaltar su significación como gran ciudadano, como catalán de convicciones cívicas,
constante impulsor de proyectos. Cuando Barcelona necesitaba reunir recursos para su
promoción como candidata a los Juegos Olímpicos, Carlos Ferrer no tuvo ninguna duda. Se
puso delante, como buen deportista. Mientras algunos dudaban y otros quizá suspiraban en
secreto por un fracaso que les diera una razón que no tenían, Ferrer Salat se armó con lo mejor
que tenía, su inmensa humanidad, y ganó por goleada. Después, los Juegos Olímpicos
desencadenaron la ola de inversiones más importante que ha visto Cataluña en el siglo y la
principal en los últimos veinte años.
Ferrer Salat fue decisivo para convertir el Comité Olímpico Español en un socio leal y potente
del COOB y en el éxito del programa ADO. Cuando pedimos su colaboración, la prestó
encantado. En los primeros 70, aún con Franco, el Círculo de Economía que él presidía fue el
primero en plantear la necesidad de una institución metropolitana: "Gestión o caos", se titulaba
su manifiesto de entonces. La historia, 15 años más tarde y por sorpresa, se giró en contra.
Recientemente, tuvo mucho que ver en el homenaje a Cambó. Su labor empresarial y pública
obtuvo un fruto muy especial: el reconocimiento y admiración de los dirigentes sindicales, que
recuerdan el talante negociador y su capacidad para lograr la concertación social. No resulta
nada extraño que se signifique su personalidad, el estilo que le llevaba a resolver problemas en
vez de crearlos, como ha destacado Juan Antonio Samaranch. Con ambos hemos compartido
ese principio para construir consensos antes que crispar el ambiente, perseguir acuerdos en
lugar de acariciar la homogeneización, trabajar a favor de la confianza en vez de provocar
recelos. Ferrer Salat ha sido un empresario independiente que intentó -y consiguió- situarse en
la actitud opuesta a las genuflexiones: tender la mano. Su ejemplo debería animarnos a confiar
más en nosotros para afrontar los cambios con espíritu abierto y voluntad de futuro.
Personalmente, al menos, además de sentirme gratificado con su amistad, quisiera conservar el
recuerdo de un ciudadano comprometido con el consenso, favorable a los cambios necesarios,
valiente ante la terquedad del pesimismo, generoso en todos los sentidos.

138 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11434">
                <text>1214</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11436">
                <text>Un independiente a favor del consenso</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11438">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11440">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11441">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11444">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11445">
                <text>Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11446">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11447">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11448">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21750">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14439">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40421">
                <text>1998-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11437">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="752" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="408">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/752/20000227_LV.pdf</src>
        <authentication>b8604df306f4095de3e2573655915fda</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42082">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

27/02/2000
La Vanguardia, p.033, Opinión

EUSKADI MAÑANA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Pocos momentos después de conocer la noticia del asesinato de Fernando Buesa, una diputada
catalana me confesó que sus sentimientos en aquel instante eran más personales que políticos.
"Hoy siento odio -dijo- porque una persona ha sido privada de la vida por mano humana. Dejo
para mañana el desprecio y la pena." Pero nosotros no podemos sentir odio, aunque sea
momentáneo, porque ese es el sentimiento que anima a los que matan y en ningún caso nos
podemos igualar a ellos.
Sentimos pena y desprecio. Pena por Fernando y sus próximos, y desprecio no sólo por los que
lo mataron, sino por los que no saben impedirlo, por nosotros mismos, en definitiva. Hoy
miramos al suelo porque no podemos mirarnos unos a otros sin sentir una enorme vergüenza.
Hasta aquí, los sentimientos. Pero todos sabemos que podemos llegar a una mejor comprensión
de la situación actual si tenemos en cuenta los antecedentes de la historia. Releía estos días el
mensaje que el lehendakari en el exilio, José Antonio Aguirre, envió al pueblo vasco con
motivo de la Navidad de 1947. En aquel mensaje, Aguirre pedía a la juventud de Euskadi, con
palabras muy fundamentadas, que se rebelara contra el olvido de la realidad del pueblo vasco,
aunque añadía que si fuera necesario habría que "reaccionar violentamente si queremos contar
el día de mañana con un pueblo civilmente digno".
Aguirre hoy pediría lo mismo en cuanto a luchar por los derechos vascos, pero condenaría la
violencia. Estoy seguro. En 1947 todavía no hacía diez años de la abolición por decreto de
Franco de los fueros de "las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa". Esta abolición fue
la causa de gran parte de lo que ha pasado. Se sembró el odio, y ahí está.
Las organizaciones clandestinas demócratas, partidarias de la no violencia para acabar con el
régimen de Franco, no siempre condenaron, sino a veces todo lo contrario, los atentados de
ETA durante la dictadura.
Hay que tener en cuenta los antecedentes, pero, precisamente por esos antecedentes, hoy sólo
podemos levantar la vista del suelo para mirar al mañana. El mañana guarda la solución que
puede nacer hoy de nuestra vergüenza y de nuestra pena.
Y mirando al mañana, les decimos hoy a los nacionalistas vascos que dibujen, como hizo el
miércoles pasado el portavoz del Gobierno vasco, Josu Jon Imaz, un objetivo que pueda ser
compartido por la gran mayoría del pueblo de Euskadi en el horizonte de quince años. Y que lo
hagan dialogando con todas las fuerzas democráticas. Que este objetivo, tal como él dijo,
excluye la separación o secesión, si bien puede necesitar reformas en los términos previstos por
la Constitución. (Todos deseamos que llegue el día en que la Constitución española sea
refrendada también por la mayoría del pueblo vasco.)
Y, por último, pedimos a los nacionalistas que se sumen a la propuesta de Fernando Buesa del
pasado 18 de febrero en el Parlamento vasco. La propuesta de Fernando de hace tan sólo una
semana ponía énfasis en la necesidad de perseguir con diligencia y eficacia a los autores de las
acciones violentas. Fue aprobada. El PNV se quedó en minoría. Es el momento de rectificar si
la muerte brutal de Buesa tiene el mismo significado para todos. Quien estuviera en los

139 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

funerales de Vitoria con todas las consecuencias no puede dejar de votar la proposición no de
ley que precedió a la muerte de quien la propuso.
Volviendo al principio. Empecemos hoy para llegar al mañana. Si nos ponemos a trabajar
ahora, dentro de dos años podremos tener soluciones. Soluciones no sólo para Euskadi:
soluciones para todos. Hace más de 20 años de la Constitución. Una generación. Es el tiempo
justo. Los que votamos la Constitución ya no somos la mitad del cuerpo electoral porque los
que hoy son más jóvenes no pudieron pronunciarse. Nos toca preparar el futuro con la nueva
generación que ya está aquí. Sólo así avanzaremos.
PASQUAL MARAGALL , presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi

140 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11450">
                <text>1215</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11452">
                <text>Euskadi mañana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11454">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11456">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11457">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11460">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11461">
                <text>Buesa Blanco, Fernando</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11462">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11463">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11464">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11465">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11466">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11467">
                <text>Constitució </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14440">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40422">
                <text>2000-02-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11451">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11453">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="753" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="407">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/753/20000510_LV.pdf</src>
        <authentication>91b18d571f86f5ab5ca16c435d1c1186</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42081">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

10/05/2000
La Vanguardia, p.029, Opinión

PAIS VASCO, UN PROCESO PROPIO
Autor: PASQUAL MARAGALL
Desde Cataluña queremos hacer llegar nuestra solidaridad con los ciudadanos vascos que
sufren la intolerancia (criminal) de aquellos que quieren imponer con sangre el respeto a la
libertad de Euskadi. La libertad de los vascos merece el respeto de todos los españoles. España
debe hallar -como la Gran Bretaña está encontrando para Irlanda del Norte- el espacio para la
autonomía de los vascos.
Pero los vascos deben hallar primero la vía para su propia reconciliación. El Gobierno español,
que ha sido votado por la mayoría absoluta de los españoles y por una minoría muy importante
de los vascos, tiene la responsabilidad indeclinable de acompañar este proceso propio de los
ciudadanos de Euskadi.
No basta con presionar desde Madrid para que se produzca una rápida renovación del
Parlamento vasco y una eventual variación de sus mayorías y de su Gobierno. Son los
gobiernos actuales, español y vasco, quienes deben actuar. EH ya ha demostrado que puede
ayudar a recomponer la actual mayoría. Pero al precio de manchar esta mayoría con la sospecha
de su tibieza en la represión de la violencia "de baja intensidad". Y en la medida en que esa
"violencia menor" es la antesala de la violencia que asesina, la mayoría que no puede impedir la
primera deviene a los ojos de los ciudadanos cómplice de la segunda.
La muerte brutal de Jorge Díez y Fernando Buesa, a los pocos días de la moción de Fernando
contra la "kale borroka", es un paradigma de la situación actual. La muerte del periodista López
de la Calle es una prueba de que hay oídos vascos que tienen horror a la palabra. A la palabra
del ex vicelehendakari que condenaba la violencia en la calle y a la del periodista antifascista
que la fustigaba desde los medios.
¿Es casual la coincidencia del crimen de Andoain con el acuerdo en Irlanda del Norte sobre
eliminación de las armas del IRA (no devolución, pero sí eliminación bajo control
internacional)? ¿Quiere ETA cortar de raíz la posibilidad de verse arrastrada a un proceso
irreversible hacia la paz, similar al de Irlanda del Norte? ¿Hacia un camino que existe y que no
pasa ya por Estella?
Da lo mismo. Seguramente es imposible e inútil situarse "ahora" en la confección de hipótesis
sobre el porqué y el cómo de los caminos de ETA. Ya sabemos cuál ha sido su recorrido:
condicionar con la tregua el nacimiento de una experiencia de un nuevo escenario de
autodeterminación (Estella); iniciar la ruptura de la tregua con un ataque a las fuerzas armadas
españolas para proseguir con una presión brutal en la calle sobre los ediles populares y luego
sobre los socialistas, para evitar la aproximación PNV-PSE, y finalmente asesinar a Fernando
Buesa y a Jorge Díez, algo que necesitaba una preparación anterior al fin de la tregua. Buesa y
Díez eran exponentes de las instituciones vascas y de las fuerzas vascas de seguridad. Es decir,
eran garantes de que la violencia callejera no tuviese las cosas fáciles. El "basta ya" expresaba
poco antes la reacción libertaria de ciudadanos que se rebelaban contra la violencia y contra el
silencio en torno a ella. Y Otegi hablaba de "gusanada" para congraciarse, para hacer un guiño
de complicidad, a los que rompiendo la tregua en realidad estaban dinamitando Estella.

141 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Ahora han tratado de nuevo de asesinar a la palabra que hiere sus oídos ignorantes de la
democracia. Pocos días antes el absurdo espaldarazo de ETA a Mayor Oreja ("tenía razón, la
tregua era una trampa") nos ponía sobre la pista: ETA busca desesperadamente una
interlocución directa con el Gobierno español, superado Estella, que nunca les debe haber
gustado del todo. El Gobierno español no debe eludir ese enfrentamiento. No debe inmiscuirse
en los procesos electorales vascos. No es su misión. Debe, como Major y Blair después,
encontrar soluciones. Demostrar que quiere algo más importante que un triunfo electoral en
Euskadi -que es algo que no entra en sus funciones, ni siquiera como estrategia para mejor
negociar-.
A mis compañeros del Partido Socialista de Euskadi me une la amistad y admiración de
muchos años. Estuve con ellos cuando el entierro de Casas, cuando el ataque al alcalde de
Rentería, cuando el secuestro de Iglesias (días esperanzadores aquellos), cuando el entierro de
Ordóñez, en Madrid cuando el asesinato de Tomás y Valiente, y la última vez cuando el
entierro de Fernando Buesa en Vitoria.
No pude estar en el entierro de Fernando Múgica, pero no puedo quitarme de la cabeza las
palabras del asesino a su hijo ("no me mires que te mato") ni las de tantos simpatizantes del
terrorismo a sus adversarios ("recuerdos a Poto"): son un resumen crudo y esperpéntico del
odio en que ha terminado una causa que, aunque brutal, comenzó pareciéndonos justa allá por
años 60 y 70, cuando mataron al torturador Melitón Manzanas, cuando los juicios de Burgos,
cuando la ejecución de Txiqui en Cerdanyola -a cuyo entierro también asistí-.
Hoy no puedo sustraerme a la obligación de estar con mis compañeros socialistas, con mis
conciudadanos demócratas del PNV y del PP y con todos los informadores libres.
A mis compañeros del PSE les pido que presionen al PNV, sí, pero desde la oferta de una salida
a su aislamiento político parlamentario.
Al Gobierno vasco hay que instarle a que haya suya la moción de Buesa contra la violencia
callejera y a que tenga el coraje de quitar a los ertzainas los pasamontañas, símbolo del temor a
una violencia que amenaza a todos.
Y al Gobierno del PP, y concretamente a Rajoy, hay que pedirle que inicie el largo camino que
comenzó Major y que prosiguió Blair, primero con John Hume y Mo Mowlan, y finalmente
con Mandelson, y por supuesto con Gerry Adams y Trimble, y aún con Ahern y Mitchell. Son
muchos los protagonistas y muchos los pasos que hay que dar y mucho el coraje que hay que
demostrar para construir un camino a la paz en medio del odio, la ignorancia y la santa
indignación.
PASQUAL MARAGALL, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi

142 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11468">
                <text>1216</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11470">
                <text>País Vasco, un proceso propio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11472">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11474">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11475">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11478">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11479">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11480">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11481">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11482">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11483">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14441">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40423">
                <text>2000-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11469">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11471">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="754" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="406">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/754/20000526_LV.pdf</src>
        <authentication>04737cce901cca87ea8a66792597bf33</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42080">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

26/05/2000
La Vanguardia, p.029, Opinión

LA POLEMICA SOBRE EL CONSELL DE L´AUDIOVISUAL
Una advertencia
Autor: PASQUAL MARAGALL
Veinte años de gobiernos de la Generalitat presididos por Jordi Pujol han tenido luces y
sombras. Una de las luces ha sido la puesta en marcha de un sistema público de comunicación
en catalán. Pero esa luz se ha visto empañada por un obsesivo control partidista.
Por ello, a lo largo de mucho tiempo y especialmente en la campaña electoral que condujo a las
elecciones del pasado 17 de octubre, insistimos en la necesidad de introducir cambios
profundos en el panorama radiotelevisivo catalán. Reclamábamos entonces, y seguimos
reclamando hoy, buena gestión, calidad y neutralidad. No estuvimos ni estamos solos. Nos
acompañan otras fuerzas políticas, sectores profesionales y la mayoría de ciudadanos de
Cataluña.
Iniciada la legislatura, reclamamos y obtuvimos un debate y surgió una voluntad de consenso.
Se iba a producir el nombramiento de un nuevo director general de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió que no sólo iba a contar con el apoyo del Gobierno, que se obligaba a someter
su propuesta a todas las fuerzas políticas y a acordarla en el renovado consejo de
administración de la CCRTV. Y se acordó modificar la ley del Consell de l'Audiovisual de
Catalunya (CAC) y la que regula la CCRTV. El acuerdo por el que todos apoyamos el
nombramiento de Miquel Puig i Raposo como nuevo director general incluyó el compromiso
de proceder a cambios significativos en los esquemas de dirección de la radio y la televisión
pública catalanas. Él se dio un plazo de tres meses para realizarlos.
El balance del debate era claramente positivo: se iban a acometer cambios legislativos, a
proceder a nombramientos a la luz del nuevo espíritu de consenso y se iba a acabar la
apropiación partidista de unos instrumentos que, por públicos, son de todos. Tras la renovación
consensuada del consejo de administración de la CCRTV y el nombramiento acordado del
nuevo director general, el siguiente paso fue la elaboración, en ponencia conjunta y a través del
consenso, de la nueva ley del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Una buena ley, sin duda.
Fue necesaria en la recta final de la negociación una fuerte presión por nuestro grupo
parlamentario para pasar de un consejo nombrado casi equilibradamente por Govern y
Parlament a un consejo nombrado en su totalidad por el Parlament y presidido por un miembro
propuesto por el Govern, que contase con el acuerdo de los miembros del CAC.
Acordada la ley, debíamos proceder al nombramiento de los miembros del CAC,
nombramiento que, para extremar el consenso, requería el voto favorable de dos terceras partes
de la Cámara y el acuerdo de, al menos, tres grupos parlamentarios. Se acordó por parte de
todos presentar la propuesta conjuntamente por todos los grupos parlamentarios. Todos los
candidatos lo eran de todos. Tras el necesario diálogo entre los grupos se llegó a la propuesta
que el miércoles debía aprobar el pleno de la Cámara.
Hicimos saber a destacados representantes del Govern y del grupo parlamentario que lo
sustenta que nuestra aprobación definitiva requería el cumplimiento global de los acuerdos
fruto del debate de 1999. No tiene sentido ir acordando modificaciones y nombramiento
mientras en las empresas de la CCRTV se niega el clima de consenso y sigue la apropiación
partidista de los medios de comunicación públicos dependientes de la Generalitat. No se han

143 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

producido cambios reales que nos permitan asegurar que en la CCRTV se ha entendido bien el
espíritu que debe presidir una nueva etapa en nuestro espacio público radiotelevisivo. Usando
los mecanismos previstos en la nueva ley del CAC (la mayoría de dos tercios requerida para el
nombramiento de sus miembros), con nuestra abstención del miércoles aplazamos su puesta en
marcha.
Tal abstención quiere ser una advertencia: nuevas leyes y nuevos consejos sólo tienen sentido si
todos trabajamos lealmente. Si cambia la ley tienen que cambiar los actos. Preferimos mostrar
firmeza hoy a reconocer mañana que nos tomaron el pelo a nosotros y, con nosotros, a la
mayoría de ciudadanos y ciudadanas de Cataluña.
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel
Canvi

144 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11484">
                <text>1217</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11486">
                <text>La polémica sobre el Consell de l'audiovisual: una advertencia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11488">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11490">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11491">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11494">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11495">
                <text>Mitjans de comunicació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11496">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11497">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11498">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11499">
                <text>Consell de l'Audiovisual de Catalunya </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14442">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40424">
                <text>2000-05-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11485">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11487">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="755" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="405">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/755/20010110_LV.pdf</src>
        <authentication>343412014ec28c068283667c8ffde2ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42079">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

10/01/2001
La Vanguardia, p. 030, Cultura

Memorias republicanas. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
El libro de Carmen de Zulueta "La España que pudo ser" (Universidad de Murcia) es una joya
rara y especial. Un maravillosamente bien escrito libro de memorias, donde una persona que
habla y escribe en un castellano que ya casi no existe, relata una vida de las que ya no hay en
este país. República, guerra, exilio latinoamericano y luego neoyorquino. Infancia y juventud,
estudios, amistades, familia, docencia, jubilación, viudedad, y aún viajes y actividades
incansables a los 81 años.
Debo decir que con esta mujer, que fue y sigue siendo mi "madre americana", nos
comunicamos a través del Atlántico por correo electrónico. Pero ella es mucho más hábil y
rápida que yo.
Carmen pertenece a ese pequeño gran mundo que casi logró el milagro de cambiar España en
los años treinta. En mi juventud me parecían titanes, pero no tan minoritarios, y por tanto tan
admirables, como luego hemos sabido que eran.
No pudo ser. Lo que estas gentes pensaron y empezaron a hacer no fue. Sin embargo, su proeza
ha dejado trazas, las trazas que cuarenta años más tarde permitieron a España reemprender el
camino sin equivocarse y producir el cambio político-social más espectacular de la Europa de
fin de siglo.
Cien años tuvieron que pasar -de un 98 a otro 98- desde que este país quiso la alternancia
democrática hasta que la ha podido tener de verdad. Y en esos cien años el hilillo que unió la
esperanza con el resultado fue a veces finísimo. En él ha estado siempre Carmen de Zulueta.
Carmen era hija del catalán Luis de Zulueta, sobrina de Julián Besteiro, nieta de raíces vascas,
cántabras y castellanas pasadas por América Latina, madrileña con experiencias de infancia y
juventud en esas tierras de origen, y formó parte del notable núcleo de familias liberales de
Madrid y Barcelona que fueron dando cuerpo a aquel sueño que duró poco tiempo.
Luego se reencontraron muchos de ellos en la América acogedora.
Allí la conocí y fue, habiendo ido a lo más lejano, como hallarme realmente en casa, en el
mismo mundo en el que se formaron mi madre y mi padre.
Profesora de Literatura Española en el Lehman College de la universidad municipal de Nueva
York (la City University), hoy jubilada inconformista, Carmen de Zulueta es una presencia viva
y activa de la España que no pudo ser pero que está empezando, todavía dramáticamente, a ser
del todo.
Su libro es obligatorio para todos los que quieran saber de veras quiénes y cómo dieron los
primeros pasos, no desde la política sino desde el pensamiento y las actitudes, hacia las
actitudes y el pensamiento de hoy, tan alejados de aquellos pero indudablemente hijos de ellos.

147 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11500">
                <text>1219</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11502">
                <text>Memorias republicanas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11504">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11506">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11507">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11510">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11511">
                <text>Zulueta, Carmen de, 1916-2010</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11512">
                <text>República</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11513">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11514">
                <text>Nova York </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14443">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40425">
                <text>2001-01-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11501">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11503">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="756" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="404">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf</src>
        <authentication>27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42078">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

13/03/2001
La Vanguardia, p.044, Cultura

Constructivo y crítico. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a
ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial
manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo
han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las
personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales.
¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede
ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin
esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo
puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de
construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho
más redonda y más ejemplar.
Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo.

148 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11515">
                <text>1220</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11517">
                <text>Constructivo y crítico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11519">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11521">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11522">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11525">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11526">
                <text>Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11527">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11528">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11529">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11530">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21751">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14444">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40426">
                <text>2001-03-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11516">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11518">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="757" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="403">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/757/20020721_LV.pdf</src>
        <authentication>f13fe1d8c5db3427ec549acb48a4a7ad</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42077">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

21/07/2002
La Vanguardia, p.005

BARCELONA ´92 La carrera sigue con el Fòrum 2004
PASQUAL MARAGALL
Los Juegos Olímpicos fueron una gran oportunidad para transformar Barcelona y, sobre todo,
para proyectar internacionalmente un modelo de ciudad. Barcelona dio un gran salto, pero aún
más: cogió impulso para el futuro. Otras ciudades han respondido a nuestro reto, pero que
sepan que Barcelona no ha detenido su carrera y ataca de nuevo.
Habíamos preparado el post-92. Llegó entonces la remodelación del Port Vell, con el
Maremàgnum y el World Trade Center; las grandes instalaciones culturales, como el Macba y
el Auditori; las zonas comerciales, como la Illa. Después llegó el plan del delta del Llobregat.
Y ahora, el liderazgo en el mundo de las ciudades. Barcelona ha conseguido para el 2004 la
sede permanente de las Ciudades Unidas, hasta ahora dividida entre La Haya y París. Se trata
de una noticia impresionante, que habrá que agradecer para siempre a Joan Clos y a su equipo
internacional.
El Fòrum 2004 sitúa a Barcelona, y con ella a Cataluña, como líder en la celebración del nuevo
tipo de acontecimientos internacionales del siglo XXI. ¡Felicidades!
Pasqual Maragall
Ex alcalde de Barcelona

151 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11532">
                <text>1222</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11534">
                <text>BARCELONA'92 La carrera sigue con el Fòrum 2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11536">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11538">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11539">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11542">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11544">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11545">
                <text>Fòrum de les Cultures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11546">
                <text>Jocs Olímpics </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21752">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14445">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40427">
                <text>2002-07-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11533">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11535">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="758" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="402">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/758/20030612_LV.pdf</src>
        <authentication>7891839b978e8bd8bece7e8be379da97</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42076">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/06/2003
La Vanguardia, p.020, Política

Zapatero: dignidad y esperanza. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
José Luis Rodríguez Zapatero ha hecho lo que debía: expulsar del Partido Socialista a unas
personas que no han honrado su compromiso con los electores. Ahora sufrirán el peso de su
irresponsabilidad y el de sus eventuales concomitancias con los beneficiados por su acción.
Zapatero es la única esperanza de reconducción de la política española. España está hoy
embarcada en una ruta sin destino. El Gobierno popular no ha resuelto los temas pendientes del
avance de España hacia una definitiva reconciliación interior y hacia una posición significativa
en el escenario europeo. Zapatero es también la esperanza del avance serio hacia la España
plural y la garantía de la evolución firme y sensata en un sentido federal del Estado de las
autonomías.
Desde Catalunya observamos con preocupación creciente la fosa que se abre entre las
posibilidades y las necesidades de España. La desatención hacia la calidad de los servicios
públicos, la serie ininterrumpida de desastres que se han ido sucediendo desde mayo de 2002,
el enquistamiento y radicalización de la situación vasca, la toma de posición internacional a
favor de una guerra injusta y de consecuencias aún por ver, la desaceleración económica... todo
indica que estamos inmersos en un periodo negativo de la gobernación de este país.
Los hombres y mujeres del Partit dels Socialistes de Catalunya vislumbran esperanzados la
proximidad de un cambio político en Catalunya. Después de más de veinte años de dominio de
CiU asistimos al final de un mandato legislativo marcado por una inédita alianza con el
nacionalismo español más descarnado. Corremos el peligro de abordar la reforma del Estatut
lastrados por la falta de credibilidad que comporta la renuncia del gobierno convergente a
afrontar esta cuestión para asegurarse la supervivencia en el Parlament de Catalunya, como ha
sucedido en los últimos cuatro años. El cambio de gobierno es imprescindible. Ninguno de los
temas esenciales de la vida de los ciudadanos ha sido abordado seriamente: ni la educación, ni
la vivienda, ni la inmigración, ni la financiación de la sanidad, ni el déficit fiscal, ni las
infraestructuras, ni las dificultades de los estudiantes jóvenes, trabajadores y emprendedores.
Ninguno.
Las soluciones están a nuestro alcance. Y será mucho más posible lograrlas con un gobierno
español digno del siglo XXI, un gobierno eficaz, dialogante y progresista. Y lo tendremos
también al alcance en el 2004.
Estamos cerca de dos consultas a los ciudadanos que pueden cambiar este estado de cosas.
Mantendremos el rumbo. Y vamos a confiar en el socialismo federal, la única fuerza política
estatal capaz de acompañarnos para abrir un periodo nuevo e ilusionado de la política en
Catalunya y en España.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

164 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11547">
                <text>1227</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11549">
                <text>Zapatero: dignidad y esperanza</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11551">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11553">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11554">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11555">
                <text>20030612_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11557">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11558">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11559">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11560">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11561">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11562">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11563">
                <text>Federalisme </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14446">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40428">
                <text>2003-06-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11548">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11550">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="772" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="388">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/772/20030602_LV.pdf</src>
        <authentication>3ed6cc78a4886e8c0683866cb6fddfba</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42062">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

02/06/2003
La Vanguardia, p.025, Opinión

Sostiene Rubert o Això és un diàleg
PASQUAL MARAGALL
Fa uns anys Xavier Rubert em va demanar que prologués el seu llibre “Catalunya: de la
identitat a la independència” –un llibre sobre la interdependència dels més intel·ligents que
s'han fet, dels més aguts, dels més útils–. Útil per a tothom, també per a mi, per a nosaltres, per
a tots els que creiem i volem l'Espanya plural, desinhibida, oberta i en xarxa –no radiocéntrica–.
Útil perquè ens ajudava a entendre, des de prop de la cosmovisió nacionalista, les seves
limitacions.
El libro de Rubert argumenta que nuestro nacionalismo, si no se convierte en un calculado
independentismo, no obtendrá lo que persigue, porque estará siempre trabado por el complejo
de inferioridad respecto del nacionalismo dominante, que es el español, y porque entre dos
nacionalismos no existe otra salida que la victoria del más fuerte.
Para obtener ese resultado, Rubert explicaba su escasa simpatía por nuestra estética nacionalista
y su admiración correlativa por los madrileños, que no necesitan de ella, porque nación ya lo
son, por su ingenio y su desparpajo –admiración que solamente estaría en condiciones de
manifestar Rubert libremente, sostiene, tras una previa separación política, fría, interesada en el
mejor sentido de la palabra, que le permitiría, que nos permitiría a los catalanes, “declararnos”
a los madrileños sin temor a que nos robaran la cartera en el intento, e iniciando así una
auténtica y positiva interdependencia y amistad desde la distancia mínima que se requiere para
ello–.
Hice el prólogo. Y le hice una mala jugada. Sugerí al final que ese libro era más útil para mis
fines que para los suyos, en la medida en que podía ayudarme a convencer a la España central y
sobre todo a la España profunda de lo positivo de nuestros sentimientos hacia ellas, pero sin
necesidad de recurrir realmente a una construcción política virtual, como la suya, difícilmente
creíble y en realidad innecesaria, excepto para los fines pedagógicos de una mejor comprensión
de los hechos.
Ahora Xavier me devuelve la pelota. Ahora soy yo, parece, quien le está ayudando a él.
Sostiene en su artículo “Esto no es una pipa”, publicado el pasado 1/V/2003, que su argumento
se torna cada vez más sensato y presentable, en la medida en que Europa evoluciona hacia una
devaluación de las soberanías y hace además cada vez menos admisible, con el nacimiento de
los nuevos pequeños estados enmarcados en la Unión, la extraña situación de las
nacionalidades previstas en la Constitución española, las cuales, en términos comparativos, se
convierten en algo así como las comarcas de Malta (si las hay) o los valles de Estonia.
Xavier Rubert cree que ahora somos nosotros los que ingenuamente pretendemos modificar
España desde la proximidad, desde el interior, los que haremos avanzar la historia en el sentido
que él propone, puesto que la inevitable impasibilidad de España frente a nuestras cuitas las
tornará útiles para sus fines inter-independentistas. Haríamos, por decirlo así, de contraste
revelador de la exactitud de sus propias previsiones –las de Rubert–.
El juego es sutil. Y la ilustración del título, alusiva al cuadro de Magritte que retrata una pipa
pero que trae una inscripción diciendo que no lo es, francamente genial. Su artículo, en efecto,

161 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

no es una proclama electoral en favor de Maragall, aunque pueda parecerlo a los lectores
distraídos, o puedan creerlo los que saben de nuestra amistad y por tanto ya descuentan que
debe serlo.
Sin embargo, ni Catalunya es Malta, ni es Estonia, ni le interesa serlo. Una Catalunya al frente
de España es más interesante. Esta es la verdad. Esta es mi verdad, en todo caso, aunque Aznar
y sus voceros, asustados por lo de “al frente de” (puesto que Catalunya en su España está, por
supuesto, pero está detrás, o debajo) expliquen a los cuatro vientos que esa verdad es un
imposible, un barullo, una asimetría y una barbaridad. Para ellos, sí. Catalunya será
infinitamente más fuerte conduciendo España que solita en Europa. Catalunya en una España
federal y tranquila puede mucho más que yendo por libre.
Xavier cree que eso no es posible. Y hechos recientes, como la negativa de los organismos
reguladores del mercado de la energía a la compra de Iberdrola por la empresa Gas Natural, con
sede en Catalunya, o el desastre de la no llegada del AVE a Barcelona y no digamos a Francia,
o la inexistencia de fecha o siquiera de futurible para los AVE Barcelona-Valencia o
Barcelona-Bilbao, parecen darle la razón.
Pero si le preguntamos a Gas Natural qué prefiere, no creo que prefiera otra cosa que ser la
primera empresa de España en todos los sectores y la tercera de Europa en el campo de la
energía.
Y si le preguntamos a la gente, la gente que piensa, nos dirá que de la inacción que constatamos
tan culpable es Madrid como la Catalunya nacionalista. ¿O no es cierto que la preocupación
(temeraria) de nuestros gobernantes ha sido la de ocupar posiciones en el accionista de
referencia de Gas Natural, la Caixa d'Estalvis i de Pensions, más que la de asegurar su
estabilidad en momentos tan decisivos como el de definir el nuevo mapa español y europeo de
la energía?
Y si nos preguntan a catalanes, vascos y valencianos qué preferimos, preferimos que el Estado
español sea de una vez perspicaz y entienda que las líneas de alta velocidad de los ejes
mediterráneo y cantábrico y la del valle del Ebro convienen a España y a Europa, que salen en
la foto de satélite del continente, cosa que no ocurre con varias de las dibujadas en función del
torpe algoritmo aznariano de “todas las capitales de provincia a menos de cuatro horas de
Madrid”.
Como yo creo que estas cosas hay mucha gente en España que las entiende, tengo la confianza
de que pronto o tarde se impondrá la razón. Es más, si me imagino cómo llegar a lo mismo
desde una Europa en la que las nacionalidades (Escocia, Flandes, Baviera o Lombardía o
Catalunya) puedan hablar como estados, no me salen las cuentas de cuándo eso podrá ser.
Porque entonces además de convencer a los españoles, o al menos de desarmar sus argumentos,
deberemos convencer a los europeos, que no son unos angelitos.
Insisto: el argumento que le tocaría hacer a Rubert en este ejemplo concreto, a saber, la defensa
de que como estado estaríamos en mejores condiciones de conseguir esos objetivos razonables,
sería válido a efectos ilustrativos o dialécticos, pero el resultado práctico de esas ilustraciones
tomadas al pie de la letra se me antoja francamente lejano en el tiempo de la política real.
Los europeos no están para bromas. Lo mejor que pueden hacer por nosotros es, en efecto, ir
relajando la contundencia del principio de soberanía, e ir reconociendo la existencia de pueblos
de Europa que no son estados. Irles dando cancha. Todos entendemos que dentro de 20 años
Baviera no contará menos que Malta. Lo que no sabemos es cómo.

162 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Y nosotros deberíamos abandonar el pudor que nos invade cuando pronunciamos la palabra
España. En estas cosas Xavier y yo no distamos. Yo no me emociono con el himno nacional
español como con el catalán, aunque prefiero el “Cant de la senyera” a “Els segadors”, por
cosas de familia, pero admito que soy un forofo de Fernando Alonso, que la victoria de Fermín
Cacho en los 1.500 fue uno de los mejores momento que viví en el 92, y sobre todo, hablando
de cosas más serias, que Marcelino Iglesias es como un hermano para mí, tanto como Antich o
Joan Ignasi Pla, y que por tanto para mí la nacionalidad es un concepto relativo, un tejido
continuo que se pierde con la distancia y que no tiene fronteras precisas.
Y que nadie se inquiete por las pegas lógicas del argumento: ¿dónde empieza lo mío, dónde
termina lo tuyo? ¿Cómo organizar el mundo sin fronteras y sin juegos de suma cero?
Tranquilos. Unos juegos sustituyen a otros y unas lógicas a otras. La lógica federal y pluralista
es más útil que la monista y nacionalista (la del “se es o no se es”, “o som o no som”) sin llegar
a la imprecisión de la lógica dialéctica, que en vez del aristotélico “A o no A” propone el
hegeliano “A y no A”.
Los catalanes queremos ver en marcha cuanto antes los proyectos que he dicho. Estar al frente
de España (con otros, por supuesto), o quiere decir esto o no significa nada. Ahí sí que hay que
ser aristotélicos. Más aún: es desde esa posición que podemos maximizar nuestro peso en
Europa, no sólo desde una hipotética y lejana ampliación de Europa por dentro, es decir, con
más estados “interiores”, aunque esta evolución también ayudará.
Es cierto que la UE y la España autonómica significan a veces más distancia y otras veces
menos: más distancia para algunas decisiones (moneda y defensa, por ejemplo) y más
proximidad para otras (educación y salud, por ejemplo). Lo que es seguro, en todo caso, es que
el movimiento hoy es inclusivo más que exclusivo, va más en el sentido de convencer que en el
de exigir, que hoy hay que persuadir a más gente que a menos gente, que hoy se tiende a
empresas más grandes.
Finlandia va bien porque tiene Nokia y al mismo tiempo Nokia, probablemente, no habría
surgido sin un estado como el finlandés. Pero lo decisivo no es la independencia estatal, sino la
independencia de criterio y la capacidad de convicción en los grandes mercados de la economía
y la política. Que ser un estado ayuda es indudable. Pero que llegarlo a ser es tan o más
antinatural que no serlo, y menos práctico, también.
(Empiezo y termino en catalán porque esta carta es un diálogo entre Xavier y yo, y no sabría
hacerlo en otro idioma que en el nuestro.)
Xavier: Pel que sembla ens ajudem l'un a l'altre. Bravo. El temps dirà. Encara que “qui tenia
raó” serà aleshores bastant intranscendent. En ambdós casos haurem avançat. I si el que em
volies dir és que no em refiï de ningú perquè em podrien enredar, “take it easy”, no em refio. Si
tenim temps t'ho explicaré un altre dia.

PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

163 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11764">
                <text>1352</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11766">
                <text>Sostiene Rubert o Això és un diàleg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11768">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11770">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11771">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11774">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11775">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11776">
                <text>Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11777">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11778">
                <text>Independència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11779">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11780">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11781">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11782">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14460">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40442">
                <text>2003-06-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11765">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11767">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="773" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="387">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf</src>
        <authentication>e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42061">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/03/2003
La Vanguardia, p.030, Política

La guerra, nosotros y nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo
XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la
resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la
presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente
para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo,
preventiva.
La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas
guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o
15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque
desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el
Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras.
Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial
y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento
amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere.
Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de
guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese
al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio.
Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la
gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada
detendrá al movimiento y la convicción de la gente.
Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha
iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo
alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra
en contra de las Naciones Unidas.
Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que
le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá
permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando,
cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos.
Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones
Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado
una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno
mundial.
Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la
Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos
avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida
ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a

157 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de
Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará.
Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber
ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba
permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el
mundo estaban a las puertas del infierno.
Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes
debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el
multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición
en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política
exterior europea común.
Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría
norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la
implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política
interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final.
El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha
explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular
políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia
mundial.
El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una
burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía
humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las
ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente.
No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de
marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de
territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía
distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios
separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa.
Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la
dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política
internacional.
Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la
tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo
abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo
abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra
especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática.
¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo
creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más
amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y
aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es
descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal
y que seguirá cometiendo errores.

158 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el
pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización
popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo
incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario,
la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no
vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes
pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros
de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es
una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional.
En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores
de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar.
En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer
nuestras ciudades?
Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente.
Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir
poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen.
Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del
mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión
Europea.
Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con
los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de
algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”,
etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha
antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no
sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir
mujeres, niños y viejos, más que soldados.
Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer,
ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o
inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya
desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en
construcción y especialmente para nosotros.
La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer,
en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra
nos permitirá saber algo más de nosotros mismos.
Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados
Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...)
(que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo
referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la
zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera
turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y
Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona
quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes.
Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”.

159 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada.
Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el
americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más:
cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad
norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de
Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”.
El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando
Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial.
Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer
escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos
sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde
entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo
desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste.
Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural
interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos
toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de
las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el
Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la
cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas.
Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de
nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle
que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que
la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta
crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

160 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11783">
                <text>1355</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11785">
                <text>La guerra, nosotros y nosotros mismos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11787">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11790">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11793">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11794">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11795">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11796">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11797">
                <text>Nacions Unides</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11798">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11799">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14461">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40443">
                <text>2003-03-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11786">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="774" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="386">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/774/20030216_LV.pdf</src>
        <authentication>4543c8358cf5a9844817af391bd3d478</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42060">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

16/02/2003
La Vanguardia, p.026, Política

Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quién estamos?
PASQUAL MARAGALL
La vocación europea y europeísta de Catalunya, tan a menudo pregonada, debe ejercerse en los
momentos que realmente cuentan. Hoy estamos en una encrucijada decisiva. Precisamente
cuando Europa está buscando una vía propia, adecuada a las nuevas realidades surgidas del
hundimiento del comunismo, de la gran crisis de 1989, se plantea con motivo del conflicto con
Iraq una disyuntiva sobre el liderazgo mundial y el respeto a la legalidad internacional.
No podemos mirar hacia otro lado y resignarnos a una política de hechos consumados que
consagre los designios unilaterales de Estados Unidos. En este sentido, por tanto, tampoco
podemos estar de acuerdo con el presidente Jordi Pujol cuando nos dice que “no estoy seguro
de que lo mejor no sea que Estados Unidos controle el Próximo Oriente”.
Ni tampoco podemos dar por buenas las palabras del presidente en el Parlament, cuando a
preguntas de tres grupos para conocer cuál es su posición ante las dos salidas planteadas a la
crisis, la de Estados Unidos o la del eje franco-alemán con Rusia y China, afirma simplemente:
“Lo que diga la ONU”.
Por supuesto que la ONU debe tener la última palabra. Pero ¿con quién estamos? Catalunya
debe hablar. Si ahora no nos mostramos decididamente partidarios de reforzar una posición
internacional inequívocamente europea, como la que están expresando Francia y Alemania,
¿cuál es nuestra posición?
¿O es que nos conformamos con pasar inadvertidos? ¿O es que queremos repetir el error de
CiU con ocasión del referéndum de la OTAN? En aquel momento, por puro tacticismo
partidista, Pujol defendió la abstención. Ahora, según ha confesado en su visita a Washington,
se arrepiente de haberlo hecho.
Catalunya no puede volver a quedarse en fuera de juego. Si renunciáramos a tomar partido,
después no podríamos pretender ser europeos de primera, ser considerados hijos de
Carlomagno.
Pido que la Generalitat de Catalunya diga claramente qué piensa. Pido una expresión clara y
contundente de la opinión mayoritaria del país a través de su máxima institución. Tenemos una
ocasión, como hay pocas, para superar el distanciamiento entre la política institucional y el
sentimiento más profundo de la ciudadanía.
Pienso, como el presidente Pujol, que los representantes del país no deben abusar de su
participación en las manifestaciones. Son espacios privilegiados de expresión ciudadana. Pero
yo, que hubiera querido estar en Andoain, estuve ayer en la calle. Le había pedido al presidente
de la Generalitat que asistiera también, al lado de la inmensa mayoría de nuestra gente. Le
aconsejé que lo hiciera porque no ha quedado clara cuál es la posición del Gobierno catalán –no
la de los partidos o la del grupo parlamentario– ante el conflicto.
Tenemos la posibilidad de influir para que el mundo comience a aplicar los principios que
después de las dos guerras mundiales conformaron la Sociedad de Naciones, primero, y las

155 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Naciones Unidas, después. Hoy disponemos del tiempo y de los recursos para hacer posibles
estos principios.
Unos principios que, por cierto, fueron impulsados en primera persona por el país que salvó a
las democracias europeas: los Estados Unidos de América, en las personas de sus presidentes
Woodrow Wilson y Franklin Delano Roosevelt.
Paradójicamente, hoy el Gobierno de Estados Unidos quiere sustituir a las Naciones Unidas.
Pero la ONU se ha consolidado y pueden actuar por ellas mismas. El presidente Bush está
echando un pulso a la ONU. Si lo gana, la fuerza de las Naciones Unidas quedará cuestionada
irremediablemente.
Por eso se necesita el apoyo decidido de la Unión Europea. No podemos permitirnos caer en el
pesimismo sobre la construcción europea. La Unión Europea no está dividida, está empeñada
en un difícil proceso de formación de una política exterior propia. Una política europea cuyos
intereses estratégicos coinciden ampliamente en estos momentos con los intereses de la paz
mundial y, por tanto, de las Naciones Unidas.
Una política europea que comparte la presión de Estados Unidos sobre Iraq –si llega sólo hasta
aquí– para hacer cumplir las decisiones de las Naciones Unidas.
Una política europea que no puede admitir que la resolución del conflicto de Iraq y el
mantenimiento de la paz en la zona se hagan al margen de las Naciones Unidas.
Una política europea que no puede obviar las múltiples y graves consecuencias de un conflicto
bélico con Iraq. Sobre la población civil: muertos, heridos, refugiados. Sobre la economía
mundial: encarecimiento del petróleo y el consiguiente agravamiento de la crisis financiera.
Sobre la evolución del mundo islámico: retraso de su integración en un mundo abierto, más
libre, más próspero y más seguro. Sobre el Mediterráneo: sus repercusiones negativas en el
conflicto de Oriente Próximo, el riesgo de desestabilización de los regímenes del Norte de
África, la ralentización de su desarrollo económico; en definitiva, la muerte del proceso
iniciado en Barcelona para impulsar el diálogo entre las orillas norte y sur del Mediterráneo.
El régimen dictatorial de Saddam Hussein puede ser desarmado por una acción bélica unilateral
de Estados Unidos, por una intervención de Estados Unidos y sus aliados bajo mandato de las
Naciones Unidas o directamente por las Naciones Unidas.
Europa optará, a corto o largo plazo, a pesar de las posiciones de Aznar, Berlusconi y Blair, por
una intervención dirigida por la ONU. La mayoría de los catalanes y de los españoles está por
esta opción, una posición que no permite confundir antibelicismo con pasividad internacional,
sino que se identifica con la exigencia de hacer cumplir los principios de convivencia de la
comunidad de naciones con medios proporcionados y con pleno respeto de la legalidad
internacional.
Los responsables políticos de Catalunya, de España y de Europa nos jugamos mucho si no
actuamos de acuerdo con el sentimiento mayoritario de la ciudadanía. Un sentimiento que
conecta, de un lado, con los valores más profundos de nuestras sociedades democráticas, y del
otro, con los intereses sociales, políticos y económicos, a medio y largo plazo.
PASQUAL MARAGALL, pte. del Partit dels Socialistes de Catalunya

156 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11800">
                <text>1357</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11802">
                <text>Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quien estamos?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11804">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11806">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11807">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11810">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11811">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11812">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11813">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11814">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11815">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11816">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11817">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14462">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40444">
                <text>2003-02-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11801">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11803">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="776" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="212">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf</src>
        <authentication>133f74f2869211319e084eeb598acd1d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41936">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

13/10/2002
La Vanguardia, p.034, Opinión

Después del debate
PASQUAL MARAGALL
Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de
la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no
vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas
formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño.
Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e
intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas
reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho,
sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente.
Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha
habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha
sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba
décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de
donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios...
Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas
endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades
generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de
un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo:
Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad
catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del
Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos
incluidos– de la calle Ali Bei.
Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos
recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de
septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional,
celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz,
democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de
contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero.
Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron
involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas
semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el
actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni
Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la
generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat
restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber
ganado las primeras elecciones, en 1977.
No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal,
un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función.
El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí.

152 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de
cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada;
política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es
otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no
sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos
considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos
le parecen bien. De los de aquí, ninguno.
Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña,
PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo
contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política,
que se han basado, justamente, en el supuesto contrario.
No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que,
con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para
admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su
análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito
español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al
catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda.
Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que
condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática
del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por
más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para
adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la
consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles.
Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la
declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la
posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante
elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999.
Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya
a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras
muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el
terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las
banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos
respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco.
Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en
su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se
va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas
las consecuencias.
Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para
convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse
a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a
hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar
elecciones no le interesa porque cree que las perdería.

153 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio
a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay
penalización moral para los vicios evidentes.
Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo
de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad
que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país
avanzara en la buena dirección.
Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como
país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente
tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría
ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del
nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos
sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España!
Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no
serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender
que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor
dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la
proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe
haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos.
Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer,
diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no
entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

154 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11840">
                <text>1363</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11842">
                <text>Después del debate</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11844">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11846">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11847">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11848">
                <text>20021013_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11850">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11851">
                <text>Pujol i Soley, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11852">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11853">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11854">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11855">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11858">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11859">
                <text>Oposició </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47020">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47021">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14464">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40446">
                <text>2002-10-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11841">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11843">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="777" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="211">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf</src>
        <authentication>6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41935">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

29/04/2001
La Vanguardia, p.029, Opinión

¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL
De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado
públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna
conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de
Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces,
tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio
es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente,
sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que
maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre
Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”.
Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón
sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la
parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los
constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la
inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre
vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la
cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos.
España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que
España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que
haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya
tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de
los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla.
Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y
gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se
apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar.
En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución,
estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución
y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX
formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de
las desigualdades.
Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y
plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra
ansiedad.
Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más
probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que
matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin
decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad
estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto
de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo.

149 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en
que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque
menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo
valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del
marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el
enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo
español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es
el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no
sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados,
impotencia.
Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas,
aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que
estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo
gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español,
responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su
destino y responsable ante su pueblo y ante la historia.
Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora
estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién
gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar
a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos
quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y,
por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC

150 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11860">
                <text>1375</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11862">
                <text>¡ Coraje, Nicolàs !</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11864">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11866">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11867">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11868">
                <text>20010429_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11870">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11871">
                <text>Recalde, José Ramón, 1930-2016</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11872">
                <text>Redondo, Nicolás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11873">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11874">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11875">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11876">
                <text>Territoris </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14465">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40447">
                <text>2001-04-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11861">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11863">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="778" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="210">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/778/20001123_LV.pdf</src>
        <authentication>0c4cd3f1c02b0b7077e479eab265a621</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41934">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/11/2000
La Vanguardia, p.017, Política

La pasión de la palabra. TRIBUNA
Autor: PASQUAL MARAGALL
He perdido a Ernest Lluch. Como miles y miles de ciudadanos de Cataluña -y de Euskadi y del
resto de España-, he perdido a un compañero, a un maestro y amigo querido. Un hombre que
sabía, mejor que nadie, que la riqueza intelectual, la fuerza moral, el progreso y evolución de
las sociedades se logra a través del contraste. Lluch deseaba que no pensaras como él para
poder discutir su verdad con la tuya. Pero eso sí, deseaba que discurrieras, que defendieras tus
ideas con toda la fuerza de tus argumentos. Fue un hombre obsesionado en razonar y en
convencer. Y ha caído vencido por la sinrazón de los terroristas.
El asesinato de Ernest Lluch, como el de todas las víctimas de la crueldad terrorista, me ha
llenado de profunda tristeza. Pero esta vez he sentido también, he de decirlo, un dolor más
cercano, más duro. Ernest fue amigo y compañero con quien compartí la enorme aventura de
contribuir primero a hacer posible la democracia y después a que diera sus frutos.
Como socialista de primera hora, como catalanista, como ministro del primer gobierno de
Felipe González, y como amigo del País Vasco, Ernest Lluch mostró siempre tres cualidades
excepcionales que le convierten en símbolo mismo de los valores que el terrorismo detesta:
inteligencia, tolerancia y proximidad a la gente.
Ernest fue un hombre de estudio. Catedrático de Economía, investigador y autor de una amplia
y admirada obra. Impartió su última clase horas antes de ser asesinado. Desde muy joven
destacó por su inteligencia y la profundidad de su pensamiento, fruto de muchas horas de
lectura y de investigación.
Fue también un hombre tolerante, con una tolerancia fruto de la curiosidad y la amistad.
Euskadi, tierra a la que amaba profundamente, le preocupó siempre. Nos ha dejado el
testimonio de su anhelo de paz y concordia entre vascos en numerosos escritos y artículos.
Creyó siempre en la necesaria unidad de los demócratas y en la España plural, que entendía
como la capacidad de los distintos pueblos que la formamos para sentirnos libres y unidos,
conviviendo y cooperando al mismo tiempo desde el respeto mutuo.
Y Ernest fue también un hombre popular, en el mejor sentido de la palabra. Lejos del
intelectual que se encierra en su torre de marfil, él fue capaz de compartir, con una humanidad
apasionada, los sentimientos de la inmensa mayoría, en el deporte, las opiniones y las
esperanzas y por ello es hoy llorado por muchas personas que le sentían cercano aún sin
conocerle.
Empezaba y acababa siempre sus opiniones en positivo. Después de su, ahora último, veraneo
en Donostia, leíamos en "La Vanguardia" a un Lluch eternamente enamorado de esa ciudad.
Tanto, que relataba aquella especial experiencia veraniega en tercera persona, como si el rubor
producido por su confesión fuera excesivo. Encontraremos a faltar su magisterio cotidiano, en
las aulas, en la prensa o la radio. Su vacío será difícil de cubrir. Este es un momento de tristeza,
pero no debe ser un momento de resignación. Los demócratas tenemos el deber de la esperanza
y de poner luz allí donde otros sólo desean poner tinieblas.

145 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Debemos reclamar una unidad sin fisuras, ni dobles lenguajes, sin otra exclusión que la de los
que deseen excluirse. Y aun así, debemos insistir para que se sumen al que debe ser el objetivo
único: conseguir la paz y la concordia civil en el País Vasco.
Nuestro segundo objetivo ha de ser la España plural, la misma que anhelaba Ernest. La España
que se sabe diversa y se respeta a sí misma tal como es haciendo posible la convivencia.
Ese será nuestro mejor homenaje.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

146 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11877">
                <text>1379</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11879">
                <text>La pasión de la palabra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11881">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11883">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11884">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11885">
                <text>20001123_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11887">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11888">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11889">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11890">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000 </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14466">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40448">
                <text>2000-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11878">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="782" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="206">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/782/20071204_LV.pdf</src>
        <authentication>1e0db0501e035d1fe879db7d344d8c85</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41930">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/12/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión

Catalán y castellano
PASQUAL MARAGALL
El Word catalán, el diccionario de los ordenadores, no incluye por defecto la palabra
Extremadura ni Estremadura. Y por lo tanto la subraya en rojo. Lo he comprobado.
Ya expliqué, como anécdota, en el Simposium Internacional organizado en la Feria del Libro
de Frankfurt, que el Word estaba predeterminado generalmente en castellano, pero que la
versión catalana también es mejorable.
No solo el Word: también el instinto de muchos catalanes trabaja con diccionarios bilingües o
disléxicos. "Ep, mestre!", gritaba en catalán culto la gente a un hombre a punto de ser
atropellado por un tranvía, pero el hombre no reaccionaba. "Compte!". Nada de nada, ninguna
reacción por parte de aquel individuo con aire de profesor. Finalmente alguien dijo:
"OJUUU!"... y Pompeu Fabra, el padre del catalán ortodoxo, se salvó. Esta anécdota, que puede
no ser cierta, se refiere al catalán instintivo por contraposición al codificado, al catalán previo y
al posterior al modernismo y sobre todo al noucentisme: el primero es el catalán vergonzante.
Es el catalán de la Esquella de la Torratxa,un periódico satírico de la época. El del teatro de
Pitarra. El segundo es el del diccionario.
Ahora no se trata de volver atrás. Ahora se trata de que todos los niños y niñas de Catalunya
sepan catalán, castellano, inglés y si puede ser también francés (si los niños y niñas no
entienden a Georges Brassens que era de la Catalunya francesa, se pierden una parte importante
de nuestra cultura, por ejemplo aquella canción del cantante de Cotlliure que decía: "He perdut
la tramuntana en perdent Margot / princesa vestida de llana / deessa amb sabatots" (traducción
libre). Tenemos los mismos vientos, y eso cuenta*. Hace pocos días, en la fiesta del 80. º
aniversario de Xavier Muñoz (que para mí siempre será el primo de Tere Muñoz), la doctora
Ivonne Brestley cantó Brassens y Jacques Brel en catalán. ¡Qué maravilla!
Volviendo a lo que decía, sería deseable que las variantes dialécticas, como la valenciana y la
que se habla en las Terres de l´Ebre, o en los Pirineos, fuesen conocidas por lo menos por los
estudiantes de literatura y los profesores de la zona correspondiente.
"No puc posar en tela de judici", dijo un día un político catalán. Y ninguna de las palabras
queda subrayada en rojo, pero lo cierto es que suenan un poco como Pitarra.
Todos nos equivocamos, sobre todo los de mi generación, los nacidos después de la Guerra
Civil y hasta 1965. Los nacidos posteriormente ya hablan el catalán correctamente. Pero en
cambio dicen cosas que para mí son eufemismos o innovaciones como ficar en vez de
posar:"Em fico la jaqueta", o incluso "em fico nerviós"... y otras similares.
Además han desaparecido expresiones deliciosas que yo oía a mis padres y tíos:
"em fa basarda" (por "angúnia"), "per llogar-hi cadires", "a cor que vols", "àdhuc" (para "fins i
tot") - aunque estas dos resultan un poco amaneradas, demasiado poéticas fuera de los poemas-,
"un munt de coses", etcétera.

199 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Otra cosa es la riqueza dialectal y también la deformación de los nombres de los pueblos por
parte de los oriundos, de lo que he hablado en otras ocasiones: Tarruella por Torroella, Bilcaire
por Bellcaire, Fonalleres por Fonolleres, Rupi-à (con pausa) por Rupià, Palafurgell por
Palafrugell, Pala-mós (también con paradinha)por Palamós, etcétera. Puede que la gente del
campo no se fiara de los forasteros y una manera de saber si lo eran o no era observar cómo
pronunciaban el nombre del lugar.
Ahora que llega Navidad y cantaremos villancicos en catalán - la religión católica fue el refugio
de un cierto catalanismo y los curas como mossèn Batlle, mossèn Llumà y otros fueron los que
lo mantuvieron- volveremos a creer en las raíces y a actuar como si tuviéramos convicciones
heredadas. Y luego volveremos a hablar idiomas extraños que han acabado siendo propios.

P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

200 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11939">
                <text>1538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11941">
                <text>Catalán y castellano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11943">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11945">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11946">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11947">
                <text>p. 23, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11948">
                <text>20071204_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11950">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11951">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11952">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11953">
                <text>Idioma </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14470">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40452">
                <text>2007-12-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11940">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11942">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="783" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="205">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/783/20080204_LV.pdf</src>
        <authentication>641a61a6cbcfe0e3c1f06cf6b0f5413c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41929">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/02/2008
La Vanguardia, p.027, Opinión

Votar en blanco
PASQUAL MARAGALL
Seguramente votaré en blanco, porque nadie ha dicho claramente lo que piensa hacer con los
temas importantes. La Constitución sigue sin recoger la existencia de nacionalidades históricas.
¡Ni siquiera el nombre de las autonomías figura en ella!
No hay manera de saber si el Constitucional modificará o no el Estatut de Catalunya, porque el
sainete de la sustitución de los miembros que cesan no se acaba nunca. Parece como si
quisieran decirnos: primero votad, que luego en Madrid ya decidiremos.
Con las infraestructuras, lo mismo: todo se andará.
El área metropolitana de Barcelona no vuelve. Ninguno de los partidos que se presentan a las
elecciones reclama su restablecimiento.
Las propuestas de reforma educativa del conseller Maragall topan con la oposición de los
maestros y no sé si de los padres. Sólo los directores parecen estar de acuerdo.
Los centros de asistencia primaria funcionan bien, pero el plazo para obtener visita con un
especialista es demasiado largo. El otorrino puede tardar un mes, excepto en caso de urgencia.
Seguridad: en Catalunya tenemos cuatro policías distintas. Mejor no entrar en detalles.
Afortunadamente, los hermanos Nadal siguen adelante contra viento y marea. Las
infraestructuras van: se desdobla el Eix Transversal y el de la costa. Faltan algunas conexiones
de la Catalunya interior y pirenaica.
Recientemente estuve en el municipio de El Papiol yme pareció que la espantosa especulación
de años anteriores en el área metropolitana se está frenando.
Esto en cuanto a los temas primordiales en Catalunya y España. ¿Y Europa?
Mi modesto Partit Català d´Europa, aún por estrenar, nació europeo, seguramente porque
cuando era alcalde de Barcelona ya me tocó ir a Bruselas a defender los intereses de las
ciudades en el Comité de las Regiones y acabé siendo su presidente (gracias al excelente
trabajo de Ana Terrón y Margarita Obiols).
No veo que los partidos catalanes y españoles se tomen Europa muy en serio. Javier Solana es
nuestro hombre allí, afortunadamente. Y ahora parece que Felipe González será el responsable
de echar a andar la Constitución europea, gracias a Merkel y Sarkozy y, supongo, Solana.
Solana nombró como delegado de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el
punto más difícil de la geografía política europea. Y Ricard lo arregló.
Total: tenemos un cierto pedigrí europeo: la España que se había vuelto de espaldas a Europa y
al Mediterráneo a partir de 1492 estaba hace unos años regresando a ella con prestigio, a pesar

201 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

de la insuficiencia más que evidente de la política euromediterránea, denominada también
Proceso de Barcelona.
Otro lazo que nos une a Europa es la eurorregión. Siendo alcalde de Barcelona, la construimos
alcaldesas y alcaldes de Montpellier, Toulouse, Barcelona, Valencia, Mallorca y Zaragoza. Y
ahora parece que vuelve a tomar impulso.
En resumen: todo son argumentos a favor de crear desde Catalunya una fuerza política de
vocación europea.
Con la alcaldesa de Roses asistimos, por invitación de Francesco Rutelli, al congreso del
Partido Democrático Italiano que eligió a Veltroni como candidato a la presidencia del
gobierno italiano, en principio, dentro de cuatro años. Tenemos que entendernos con esta gente
y con los demócratas americanos, como he dicho en otro lugar.
Bien, ahora lo que hace falta es un proyecto a la vez catalanista y europeísta que se anuncie en
las elecciones de marzo y se consagre definitivamente en las europeas del próximo año.
De lo que se trata, más que de tener un diputado en Madrid - cosa que estaría muy bien pero
que cuesta tiempo y dinero-, es, por ahora, de lo siguiente: proponer desde el PCDE un voto
singular, el voto en blanco.
Estamos diciendo que hay que votar pero que no tenemos aún los medios suficientes para hacer
una propuesta articulada. Sólo tenemos un puñado numeroso de amigos con ideas claras.
No hay peor desprecio de la democracia que la abstención. El crecimiento del voto en blanco es
la mejor preparación para el futuro que queremos. Por tanto, hay que votar en blanco.
En estas elecciones podríamos utilizar las bellas palabras del poeta a la entrada de la primavera:
"Déu te guard, bandera blanca / dies ha que t´he delit/ no ets encara al millor temps / però en
tens tota l’alegria".
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

202 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11954">
                <text>1551</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11956">
                <text>Votar en blanco</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11958">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11960">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11961">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11962">
                <text>p. 14, Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11963">
                <text>20080204_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11965">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11966">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11967">
                <text>Espanya </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14471">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40453">
                <text>2008-02-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11955">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11957">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="784" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1370">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf</src>
        <authentication>22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42967">
                    <text>10 LA VANGUARDIA

V IV IR

VIERNES, 4 ABRIL 2008

O P INIÓ
Pasqual Maragall

F

a poc vaig ser a
Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i
Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb
cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que
no havia trobat cap motiu pel qual
Ferrer hagués de ser condemnat
després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així
consta en una de les inscripcions
del monument de Brussel·les.
Però Ferrer va ser afusellat.
Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l'acusat. Però no va ser així. No
sóc expert i no puc donar lliçons
d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima
per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil
entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar
contra la reacció vindicativa de
l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i
Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els
seus escrits van tenir problemes.
Sembla que el president de la
Mancomunitat va intervenir per a
impedir que es publiqués a La
Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys
del naixement de Joan Maragall,

La ciutat del perdó

blicà de Marcelino Domingo, va
morir de pena –diuen– tot just
després de la guerra. Era valencià
i es deia Pasqual. Poc després de
la seva mort vaig néixer jo i per
això em dic com em dic.) Però
mig segle de fets lligats els uns als
altres, antagònicament.
L'any que ve farà cent anys de
l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals
i menys encara les autonòmiques
hi tinguin res en contra.

L'any que ve farà cent
anys de l'execució
de Ferrer i Guàrdia;
potser podríem
commemorar-ho

Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu
defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo
se li va fer un homenatge oficial
en plena dictadura. Aleshores,
quatre néts: Genís Maragall Balló,
Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys
d'edat, vam escriure una carta
oberta al director del Brusi per
protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament
amb un comentari inacceptable

–com que Maragall i el Règim
franquista casaven bé, o una cosa
semblant–. (Es pot comprovar a
les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge
que el règim va retre Maragall
van faltar tres dels tretze fills del
poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.

Però tornem als orígens
d'aquesta història.
Després de l'any 1909 va venir
el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set
anys de Franco. Quaranta si
comptem els anys de la guerra.
Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de
Franco. (El meu avi matern, repu-

A Montjuïc, un xic amagat per
pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig
fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i
posar-hi unes flors...
Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació
entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època.
La petja maçònica és igualment
present, relacionada amb sectors
de la monarquia i de la intel·lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del
socialisme català n'eren, però no
m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="204">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf</src>
        <authentication>9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41928">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/04/2008
La Vanguardia, p.010, Vivir

La ciutat del perdó
PASQUAL MARAGALL
Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc
Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons,
llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia
trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de
Brussel.les.
Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta
forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant
el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa
de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres
peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el
president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o
algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall,
se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall
Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure
una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi
juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé,
o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge
que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.
Però tornem als orígens d’aquesta història.
Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta
set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva
infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino
Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual.
Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets
lligats els uns als altres, antagònicament.
L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra.
A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del
monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la
mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors...

203 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes
anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb
sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.

204 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11968">
                <text>1552</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11970">
                <text>La ciutat del perdó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11972">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11974">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11975">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11976">
                <text>p. 10, Vivir</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11977">
                <text>20080404_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11979">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11980">
                <text>Ferrer i Guàrdia, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11981">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11982">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11983">
                <text>Anarquisme </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28232">
                <text>Maragall i Gorina, Joan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14472">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40454">
                <text>2008-04-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11969">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11971">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="785" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="203">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/785/20081022_LV.pdf</src>
        <authentication>9dd9f03b24fb65850c936e4457bbae1a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41927">
                    <text>LA VANGUARDIA 19

OPINIÓN

MIÉRCOLES, 22 OCTUBRE 2008

Pasqual Maragall

Baltasar Porcel

El tema es Europa y las ciudades

C

uando los asesores de Clinton
descubrieron que la clave para
ganar las elecciones era la economía, el uno le dijo al otro,
dándose un fuerte bofetón en la frente:
“It's the economy, stupid!”. La llave era la
economía.
De ahí el título que encabeza las consideraciones que siguen, que pudiera haber
sido: “¡El tema es Europa, estúpido!”. En
efecto, en cierto sentido el tema central
hoy es Europa, no es ni España ni Catalunya. Me explico. Catalunya y España se la
juegan en Europa. No es el enfrentamiento Catalunya / Centro, ni
Norte / Sur, ni Euskal
Herria / España el que
va a decidir la mayor parte de nuestro futuro. Es
nuestro papel en Europa. O mejor dicho: la clave de nuestra calidad de
vida está en Europa. En
Europa y en la buena
marcha de nuestras ciudades. Las naciones y los
estados, y las comunidades autónomas, tienen
mucho que ver con la redistribución de la renta
–tema importantísimo–
pero no tanto con la generación de la renta. Por
supuesto que hacer o no
hacer el Eix Transversal
en Catalunya, sacar o poner peajes, invertir más
o menos en educación,
salud, etcétera, son opciones que tienen
mucho que ver con el crecimiento y la felicidad, pero creo que algunos de los grandes temas se van a jugar en Europa o con
fondos europeos de por medio. Y otros en
cambio en el perfil que vayan adoptando
las ciudades, las áreas metropolitanas o
las comarcas en que vivimos. Es decir, en
nuestro lebensraum, en nuestro escenario
vital habitual. Aún admitiendo que cada
vez más vamos a haber vivido cada cual
en varios sitios o incluso continentes distintos en el curso de nuestras vidas.
Empecemos por Europa.
Vamos hacia una Europa americana
con dos grandes partidos, el demócrata y
el popular. Pero con interesantes mutaciones, como la liberal que puede representar un Gallardón (que era el tapado de Rajoy) o un Bayrou en Francia, o alguno de

P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat
de Catalunya

los nuevos ingleses que todavía no conocemos bien.
Pero sigamos por las ciudades.
Al nivel local, las ciudades deberían ir
recuperando competencias de las naciones. Miren: Europa es nuestro nuevo Estados Unidos particular. Y si eso es así, si
Bruselas es nuestro Washington, y Londres, Frankfurt o París son nuestros Nueva York, Chicago o San Francisco, entonces Madrid y Barcelona deberían ser como mínimo nuestro Los Ángeles.
Si las empresas son ya transnacionales,
las naciones van a contar menos. No es

que lo desee, pero no me parece mal. El
siglo XX ha sido el siglo de las naciones. Y
de las guerras entre naciones. El XXI va a
ser distinto. Sí, hay conflictos, los va a seguir habiendo, pero la simplificación de
un mundo con siete, ocho o diez grandes
bloques, como mucho, ayudará a que el
guirigay de las Naciones Unidas se convierta en eso que de forma algo beatífica
se ha denominado el concierto de las naciones. La victoria de Obama ayudaría mucho, aun suponiendo que la realidad de
sus actos acabe siendo inferior a las esperanzas que infunde este hombre.
Lo interesante será ver quién gobernará en Madrid y Barcelona. Zapatero ganó
sus elecciones generales en Barcelona, habiendo perdido en Madrid y Valencia, y
bajando algo en Andalucía. A Hereu se le
ve tranquilo y con proyectos en marcha, si
bien difíciles, como el de la plaza Lesseps
(una nueva Sagrada Família), la conexión
del tranvía de la Diagonal en el trozo que

falta, entre Francesc Macià y la invariable
plaza de las Glòries Catalanes, y un montón de nuevas vías de metro. Hay quien
piensa que en las próximas elecciones habrá menos partidos. No estaría mal.
¿Qué más falta? En Barcelona sin duda
restablecer el Área Metropolitana, la aglomeración de 4 millones y pico de habitantes en la que realmente vivimos. Y la
conexión puerto-ferrocarril-aeropuertoZona Franca, que propiciaría un clúster
de actividades sólo superado por Rotterdam, Hamburgo y Londres en Europa.
Joaquín Coello, el dirigente de la potentísima empresa de certificación Applus, maneja datos importantes al
respecto.
Por supuesto que todos (mejor dicho, algunos) tenemos parte de la
culpa en no haber avanzado suficientemente en
esa línea. Cuando la Generalitat suprimió la
AMB que habían fundado Serratosa y Vilalta, y
en la que yo trabajé como funcionario, se cruzó un Rubicón del que
no ha habido vuelta
atrás: el nacionalismo
veía la AMB como una
amenaza a la nación, y el
socialismo, asentado en
las diputaciones provinciales poco después,
MESEGUER
como una amenaza al
sistema de partidos, muy ligado a las
provincias.
Cuando a cambio tal vez de una importante financiación para los Juegos Olímpicos del 92, años antes de los mismos, el
Ayuntamiento admitió que la alta velocidad ferroviaria no empezase por el tramo
Madrid-Barcelona, que era lo lógico, sino
por el Madrid-Sevilla, cometimos otro
error. Se aceptó además que Barcelona-Valencia sería “velocidad alta” en
vez de “alta velocidad”: 200 en vez de 300
kilómetros por hora. Luego llegó el PP y
Aznar impuso el eslogan “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”.
Y Barcelona-Bilbao igual o peor que el
tren Barcelona-Valencia.
Parte de esos errores (ojo, errores para
Catalunya pero probablemente también
desde la óptica de la maximización de beneficios en el conjunto de España) se cometieron siendo yo alcalde. Pido excusas
por ello.c

DEBATE. Crisis financiera / Xaro Sánchez

Crisis y salud mental

L

a crisis financiera está ya “en el
psiquiatra”. A pesar de que mi
trabajo no se desarrolla en un
ambulatorio de salud mental
donde el número de pacientes que se
atiende es mucho mayor, sino en los servicios de un hospital general, he podido
atender a varias personas que, ingresadas
por motivos médicos, están afectadas clínicamente por la crisis económica. Aún es
pronto para cuantificar las consecuencias, pero los psiquiatras americanos constatan que en el último año han aumentado
los casos de depresión y los pensamientos
suicidas un 75%, las consultas por estrés
financiero un 21% y los ingresos psiquiátricos un 10%. Aparte de que el paro auX. SÁNCHEZ, doctora en Psiquiatría, hospital
de Mataró, Consorci Hospitalari del Maresme

menta el riesgo de muerte por cualquier
causa un 15%.
Parece que no habrá tanta afectación
como en la Gran Depresión de 1929 o en
la crisis bancaria española de 1977 porque
ahora las personas saben buscar ayuda antes y los profesionales detectar más eficazmente los problemas mentales. Disponemos además de la ventaja de que la población sabe que tiene asegurada la asistencia médica. En EE.UU. la falta de esta
prestación añade mucha preocupación.
Si bien la crisis pueda aprovecharse para desprenderse de lo superfluo, buscar alternativas en el reajuste de los ingresos y
en el ahorro o hacer cambios laborales, su
efecto sobre la salud mental es negativo.
Al desasosiego y estrés inicial por la incertidumbre y el “contagio social”, pueden
sucederse verdaderos trastornos menta-

les. Problemas para dormir, para concentrarse, estrés, tristeza o irritabilidad pueden acabar en verdaderos cuadros de ansiedad (como crisis de angustia) y en depresiones clínicas (y suicidios). Las crisis
también provocan recaídas en enfermedades mentales previas y la reaparición de
hábitos inadecuados, adicciones y conductas alimentarias anómalas.
No todo el mundo es igualmente vulnerable. A los propietarios de pymes y trabajadores medios se añade otro grupo de
riesgo formado por mayores de 70 años
que ven peligrar la estabilidad de su pensión. En mi caso además he tenido que
atender también a cónyuges (esposas sobre todo) de empresas familiares. Parece
que la mujer se afecta antes, incluso cuando el resto de los miembros todavía trata
de luchar. ¡Ay... las mujeres!c

Las maniobras
y las esencias

A

sombra que un pequeño partido, UDC, sin además existencia o autonomía propia,
con su actual congreso haya
acaparado tanta atención en la política mediática. Pero no es raro, ha
usado la misma táctica demagógica
que ERC, aunque a la inversa: aquella
fue la del radicalismo, esta el realismo. Y ambas para sumarse a un partido mayor a fin de usufructuar poder,
PSC en un caso y Convergència-CDC
en el otro.
Pero como CiU ya no lo proporciona, ni en la Generalitat caben más socios, Unió busca aliarse al Madrid socialista o propone que PSC y CDC confundan su ser y electorado, quedando
dicha Unió de árbitro o tejemaneje.
Nada más lógico, a tenor tanto del interés partidocrático y personalista, así
como de la naturaleza política catalana y catalanista, menuda y troceada,
que sólo puede subsistir y cobrar réditos pactando.
Aunque ahí UDC deberá dar un serio paso adelante. Cuenta con un sempiterno y hábil líder, pero que no cosecha diputados en las urnas ni arrebata
la coalición a Mas. O sea, que sufre un

Creemos que indignarnos
nos da identidad,
además de excusarnos
por no arriesgarnos
radio de acción raquítico. No en vano
se compara Duran a Roca, los dos realistas y sin votantes. Este también tenía un gran cartel, hasta peninsular,
pero aunque Pujol lo trabara no se
atrevió a rebelarse en Catalunya, y al
ir a España lo obviaron. Sin que tampoco diera la batalla interna en el partido, como Puigcercós en ERC.
Y todo esto teniendo en cuenta que
obtener votos en Catalunya resulta fácil a todos. Menos al PP en su hosco y
por hoy inútil centralismo patriótico,
salvo en el corto periodo en que el
PSOE capotó minado de ilegalidad policial y rateros. Pero los otros partidos
catalanes pueden cultivar las urnas sólo agitando la bandera nacionalista,
sus colores más o menos acusados de
tono soberanista. Con el añadido de
aditamentos de temporada –ahora en
cocina los bolets–, como fue el marxismo y es la ecología.
El ciudadano, además, sabe que todo esto responde a hondas razones
del corazón, que en la práctica la razón corrige. Es decir, que los programas incumplidos o las contradicciones apenas afectan la marcha de los
partidos. En Catalunya la política vive
tranquila. Por añadidura, la caverna
madrileña nutre nuestra ansia de indignación, tan pródiga como avara
nos ha sido la práctica estatal.
Y creemos que indignarnos nos da
identidad, además de excusarnos por
no arriesgarnos. Lo que concuerda
con la caverna capitalina, acostumbrada a alimentarse tronando. Cómodos
belicismos de onda hertziana o dicharacheros. Y que evitan que el ejército
tome en verdad la palabra, aunque algún jefe rezongue. Por ello, como se
acaba de ver en la fiesta de la Hispanidad, las armas siguen ostentando la
emblematización de España, como en
el siglo XIX. Aunque su exhibición le
parezca a Rajoy un “coñazo”, pues el
PP sin ese esencialismo divaga.c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11984">
                <text>1556</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11986">
                <text>El tema es Europa y las ciudades</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11988">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11990">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11991">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11992">
                <text>p. 19, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11993">
                <text>20081022_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11995">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11996">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11999">
                <text>Competències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12000">
                <text>Model social </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21755">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22184">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14473">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40455">
                <text>2008-10-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11985">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11987">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="850" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="274">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf</src>
        <authentication>7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41958">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16

Faustino y los demás
PASQUAL MARAGALL
Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en
Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de
otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo
así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de
nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle
Alcalá. Quién pudiera.
Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo
que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente
mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a
quedarse.
La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de
cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino,
esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en
voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida.
Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres
se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber
sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se
guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té
o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de
convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que
se transfirió a los hijos en alguna medida.
El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa
mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no
soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los
detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo,
juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero
que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas.
Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa
de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de
su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los
últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI.
Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a
este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de
la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora
llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía
todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran
deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y
oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre
resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que
el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que
puede comprender y controlar.
En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz
irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep
Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan
50

�Articles de Pasqual Maragall a

Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep
Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un
ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd).
Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo,
Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep
Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben
como si hablaran.
Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en
compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común.
Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de
humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en
cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de
ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios
ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia.
En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella
mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo
materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en
los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca
extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento
del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo
sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas
para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por
un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar
en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia
trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que
estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que
impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding
que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.)
Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que
nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años
de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al
inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia
de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan
productivo y seductor.
De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un
escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a
sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que
vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a
la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática
y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido,
incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País
Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de
ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender.
Y entender para acertar en el camino de la paz.
Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su
actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la
persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin.
En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en
el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos,
si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según
dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho
consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor
51

�Articles de Pasqual Maragall a

que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie
de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz
de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del
franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el
café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la
democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura.
Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de
recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a
él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación
sencilla, decía.
Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en
profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres
queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no
los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro
pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir,
insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores
de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer.
Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de
un país. De una determinada época y su significado.
Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto,
qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha
quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso.
Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su
mundo es el mundo, cada vez más.
Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los
americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a
través de ellos, es ya tan amplio como el planeta.
Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña.

52

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12925">
                <text>1094</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12927">
                <text>Faustino y los demás</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12928">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12930">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12931">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12934">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12935">
                <text>Cordón, Faustino, 1909-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12936">
                <text>Republicanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14495">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40477">
                <text>2000-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12926">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="851" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="275">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/851/0000001552.pdf</src>
        <authentication>c87e18a9ea8f6aa3ab82a997e17d7b34</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41959">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

05/06/2000 (2600066) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Barcelona / Cataluña / Única, pág. 2

Chincha Choma (Alejandro García Durán)
PASQUAL MARAGALL
Cuando éramos jóvenes unos estudiaban y basta, otros conspiraban y estudiaban, y
otros actuaban. Alejandro García Durán, un poco mayor, era de estos últimos. Ya
había estudiado. Era sacerdote escolapio. José García Durán (su hermano), yo y unos
cuantos más éramos de los segundos. Y una mayoría sólo estudiaba, o lo hacía ver.
Alejandro actuaba en el barrio de las Arenas, en Terrassa. En Terrassa José y yo, y
otros estudiantes y algunos obreros de Barcelona, junto con los líderes locales Manel
Royes, José Muñoz de AEG, su hermano (El Trotskín), Magí Cadevall, el Arán de Ca
l'Agut, un chico alto llamado El Larguillo y otro llamado El Filósofo, al que nunca
conocí sino por sus escritos, conspirábamos, es decir, organizábamos en la
clandestinidad acciones contra el régimen: huelgas, manifestaciones, reparto de
propaganda, impresión de la misma, reuniones interminables para todo ello, etcétera.
Igualmente actuábamos en otros lugares del área metropolitana con otros grupos
locales similares. Alguien puede creer que eso del área metropolitana es un invento
tecnocrático posterior. No. Era ya entonces, en los sesenta, el escenario real de lo que
llamábamos la lucha política.
En Terrassa, Alejandro fue mucho más efectivo que nosotros. Ahora se ha
comprobado. Mientras nosotros íbamos y veníamos -con algún acontecimiento
sonado, pocos resultados y varias detenciones-, él se instaló en las Arenas, empezó
recogiendo toneladas de porquería abandonadas en el descampado del barrio y
seguidamente, según he leído en las crónicas que ahora se han publicado, trazó su
plan: primero las alcantarillas, segundo la parroquia y tercero la escuela. Consiguió
dinero para todo ello y lo realizó. Tanto lo realizó que después de ver que el barrio se'n
sortia, se fue a México y dedicó casi veinte años a proteger a los niños sin techo del
Distrito Federal (D. F.). Y aún tuvo tiempo de ocuparse de los de Puebla. Los niños,
que le adoraban, le rebautizaron Cabeza Calva, Chincha Choma en su azteca
evolucionado.
Ahora se ha visto en el barrio vecino al de las Arenas lo que vale el esfuerzo que
dirigió Alejandro García Durán en su momento. Ahora las Arenas tiene problemas,
pero no los mismos ni tantos, porque entonces, en la adolescencia de esos barrios, se
encarriló con más acierto. Y ese salto de Terrassa al Distrito Federal, de las barracas
de aquí a los sin techo de allí, de nuestra pobreza en vías de mejora a la miseria
apabullante de la megápolis mexicana, se me antoja digno de lo que cuando éramos
pequeños creíamos que era cristianismo: una compasión infinita, sin fronteras.
Manuel Vázquez, del que leí una espléndida entrevista centrada en su contacto con el
subcomandante Marcos en Chiapas, hubiera podido también novelar a Alejandro.
Quizá ni lo conozca. Pero si a Manolo le interesan los comisarios de policía, le puede
interesar saber que Alejandro García Durán le echó un pulso a uno de los jefes de
policía más temidos de Latinoamérica, el del D. F. Y ganó.
Creo que este hombre tenía dos cosas extraordinarias: la virtud de dar sin pedir a
cambio, o de multiplicar energía, eso que dicen que no se crea ni se destruye, y la
insolencia de los generosos: "Oye, tú, ayuda a éstos, que a ti no te hace falta", debió
de decir más de una vez.
La Generalitat, que tiene un Gobierno al que algunos han votado en función de
creencias religiosas, debería honrar a Alejandro García Durán. Y debería hacerlo no
53

�Articles de Pasqual Maragall a

sólo por tratarse de un buen cristiano, ni siquiera principalmente por ello. "He aquí un
catalán digno de este siglo que termina", debería decir, y eso sería suficiente. Honrarlo
es fácil y es difícil. Fácil porque ya lo han pedido los que trabajaron con él en las
Arenas de Terrassa y le siguieron luego a distancia: que Terrassa ponga -como ha
hecho- su nombre en una plaza del barrio y que colaboremos en mantener la obra de
Alejandro con los sin techo del D. F. Difícil porque México no está cerca y además
puede pensarse que tal ayuda sería intromisión. Pero Ernesto Zedillo, el aún actual
presidente, y lo mismo los recientes gobernadores del D. F., Manuel Camacho y
Cuactémoc Cárdenas, son buenos amigos de Barcelona y Cataluña, y el actual cónsul
mexicano es catalán de origen y perfectamente sensible a esos temas. Seguro que lo
verán bien.
Alejandro ha muerto en Colombia. Quién sabe qué otra aventura de generosidad le
llevó allí. Tengo la esperanza de que algún día pueda decirse que lo que hicimos los
cuatro amigos conspiradores de los años sesenta en Terrassa y en el área
metropolitana de Barcelona, y lo que Alejandro García Durán representa ya para
siempre, tiene algo que ver. Tengo la esperanza, pero no la certeza. Y si no es cierto,
alguien tendrá que explicar el sentido de nuestras pretensiones. Los niños del D. F.
sabían bien lo que querían. Que no se llevaran al Chincha Choma de la parroquia. Y lo
enterraron allí. Tuvo que bajar el cardenal para que se hiciera lo debido. Fue la última
insolencia de Alejandro. La próxima vez que vaya al D. F. iré a visitar el lugar donde
reposa, esa nueva Terrassa al otro lado del mar que sedujo sin duda a nuestro
hermano. El D. F. es una de las ciudades del mundo donde mejor se resume lo que es
el mundo. No hay tres ciudades en el mundo como ésa, aunque todas se le parecen
en algo.

54

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12937">
                <text>1095</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12939">
                <text>Chincha Choma (Alejandro García Durán)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12940">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12943">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12945">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12946">
                <text>García Durán, Alejandro</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12947">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14496">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40478">
                <text>2000-06-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12938">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="852" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="276">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf</src>
        <authentication>899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41960">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

04/08/2000 (2781304) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11

Federalismo: unión y libertad
PASQUAL MARAGALL
José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en
estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que
llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy
brevemente en cuatro puntos:
1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de
sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la
confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de
Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía,
como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos
federación equivale a unión y autonomía.
2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro,
es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser
una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como
decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía".
3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses
comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos
intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a
unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir
cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación.
4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que
refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación
asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del
todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita
que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del
Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de
Catalunya. Barcelona.

55

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12948">
                <text>1096</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12950">
                <text>Federalismo: unión  y libertad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12951">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12954">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12956">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12957">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12958">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12959">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12960">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12961">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14497">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40479">
                <text>2000-08-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12949">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="853" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="277">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/853/0000001554.pdf</src>
        <authentication>0c4e032792bc64f037dfeef3f0b983f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41961">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

23/09/2000 (2954626) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 26
LA OFENSIVA TERRORISTA

No sé si pensaría lo mismo
PASQUAL MARAGALL
José Ramón:
No sé si pensaría y diría lo mismo del terrorismo si matasen a un amigo íntimo. Me lo
he preguntado a veces. Lo han intentado. Por unos momentos, encontrándome lejos
cuando se realizó el atentado, creí que lo habían conseguido.
He seguido pensando lo mismo.
La muerte infame ha creado una pequeña humanidad silenciosa de vascos y demás
españoles privados de sus seres queridos. Hoy me siento más hermano de todos
ellos. Tu hija, hace tiempo os decía, a ti y a Teresa, que os quedarais a vivir con ella
en Barcelona. No, dijisteis, no mientras no haya paz en el País.
No, mientras no haya paz allí, dijimos hace ya ¿catorce años, quince?, al final de la
fiesta de los antiguos compañeros del FLP, del FOC y de ESBA (la Euskadiko
Sozialisten Batasuna que tú fundaste). Nos volveremos a reunir en San Sebastián,
dijimos, pero no antes de que se den las condiciones. Y "las condiciones", no lo
sabíamos, incluían lo que esta noche ha pasado.
¿No lo sabíamos? No lo sabíamos pero podía ocurrir. Se mascaba. Hemos vivido
olvidando que podía ocurrir, olvidando un hecho futuro probable, que ensombrecía ya
nuestros sueños antes de hora.
Hemos vivido tragando impotencia y esperando casi que ETA cometiera las locuras
definitivas, las que despertaran a los sonámbulos que somos los miles de españoles
que no atinamos a dar la respuesta civil definitiva, la que se esbozó después de
Hipercor y después de la muerte minutada de Miguel Ángel Blanco, segundo a
segundo vivida por la ciudadanía.
Alex Masllorens, diputado catalán que compartía conmigo (y con Francesco Rutelli y
Michel Barnier) estos minutos que no querríamos haber vivido, que nada nos preparó
para soportar, me dice que está dispuesto a quedarse delante de la puerta de Hipercor
hasta que se unan todos los demócratas, no para dialogar en otra mesa más, sino
para actuar conjuntamente y acabar con esta vergüenza.
Siempre he creído que una contienda electoral sería ahora el mejor escenario para
ETA. Un escenario en que el terror tendría máximos efectos y en que los demócratas
estarían divididos por definición. Más divididos de lo que impúdicamente aparecemos
ya después de cada atentado, a las diez horas de los primeros lamentos conjuntos, y
aún antes de las diez horas.
Doble victoria de ETA: sembrar el terror y dividir al "enemigo". Enemigo que cada vez
más somos todos, incluso los que han sido más cercanos a la comprensión de sus
orígenes y sus móviles, los que les aplaudieron (aplaudimos) contra Franco. Y que
pronto serán también enemigos algunos de los suyos de hoy. Sospechosos todos para
ETA de poder impulsar soluciones que no quieren. Quizás sí que este escenario
terrible de un zafarrancho electoral-terrorista sea el vaso de hiel que nos falta beber
para merecer la paz.
Pero hagan el favor los grandes partidos demócratas, y los pequeños también, de
unirse antes o después de la elecciones en un Gobierno que actúe de común acuerdo,
con un solo objetivo: pacificar la calle y las aulas, defender la libertad de palabra y
56

�Articles de Pasqual Maragall a

pensamiento, romper la relación entre lucha callejera y terrorismo (esto sobre todo) e ir
acorralando otra vez al terrorismo hacia su propio terreno. Ese Gobierno, estoy
seguro, no se peleará por los méritos y las culpas, como sucede ahora: los compartirá.
Y esa será la mejor noticia para los dolientes, saber que están representados por un
Gobierno que antepone su común dolor (y las alegrías comunes) a la necesidad de
salvar las culpas de cada uno.
Deseo ardientemente que te salves y que puedas hablar, José Ramón, porque tu
existencia y tu presencia van a ser una condena insoportable para los que no han
conseguido que mueras. El terror que mata tiene un efecto anestésico. Nos
empequeñece, nos fragiliza, nos paraliza en una indignación que se sabe siempre
insuficiente, ridícula y relativa frente al absoluto de lo que ya ha ocurrido. Y en esa
zona gris de nuestra desolación crece la contundencia de los actos que la generan.
Por eso tu vida es nuestra esperanza de vencer a un absoluto que por ahora nos
puede. No te han podido matar. Mientras vivas ésta será una de nuestras pocas
victorias. No necesitamos mucho más que algunas victorias para romper la racha de la
impotencia. A partir de ahora jugaremos mejor, estoy seguro.
Ahora vuelvo al artículo que publicaste este verano sobre el federalismo y la lealtad,
comentando algunas frases mías. Decías que no hay federalismo sin lealtad de la
parte hacia el todo. Creo que eso es tan cierto como la frase inversa: no hay
federalismo sin respeto de la parte desde el todo, no sólo lealtad de la primera para
con el segundo.
Sin embargo hoy percibo una superación probable de esa especie de trueque de
lealtades o respetos, que creo que tú considerabas un movimiento insuficientemente
definido si no se le daba el orden lógico adecuado, si no se identificaba qué es primero
y qué cosa viene después: lo que impide esa ordenación que tú pides es la
insuficiencia de los motivos.
Es decir, sólo cuando hay motivos suficientemente claros para optar primero por la
lealtad de abajo arriba -me refiero a motivos sentidos, a sentimientos y experiencias
efectivas-, sólo entonces, se produce la evidencia lógica compartida que tú
reclamabas. Pero eso ocurre en el tiempo, no es un acontecimiento instantáneo o
atemporal. A lo que iba: lo que está sucediendo en estos últimos tiempos y muy
particularmente, para mí claro, esta noche, es que sobre los horrores que el terrorismo
ha acumulado se ha ido construyendo un nuevo patriotismo, hecho de dolor y de
razón. España está emergiendo como una realidad respetable y respetada, hecha de
dolor compartido y dignificada por vuestro coraje. Me refiero a una nueva España. No
la antigua y falsa ¡España! del grito bélico, que ha sido más causa que consecuencia
de nuestros dramas anteriores. Sino a una España que está empezando justamente
ahora a merecer que se la nombre como patria compartida y a ser principio lógico de
lo que vaya a pasar, de lo que vayamos a construir a partir de ahora. Que es lo que tu
pedías: lealtad a esa España sí habrá.
Es como si los excesos de la España negra hubieran necesitado de los excesos
previos de la España roja para nacer y de los excesos posteriores de la anti España
para desaparecer. Como si esa anti-España de los últimos tiempos, con su crueldad,
hubiera compensado en una especie de balanza del tiempo la barbaridad de la
España una, grande y libre que nos lanzó a la vorágine de la guerra incivil y a la
negación de la pluralidad intrínseca de nuestros pueblos hermanos.
Sólo una larga, una lenta y parsimoniosa democracia ha podido por fin imaginar el
término de ese ciclo diabólico, que a su vez tuvo raíces hace cien años en la estupidez
moral de las clases dirigentes que Joan Maragall vituperó en L'Església cremada y La
Ciutat del Perdó.

57

�Articles de Pasqual Maragall a

Democracia ha querido decir muertes sufridas con dignidad, una tras otra; muertes de
militares, de guardias civiles, de policías nacionales y autonómicos, de profesores
universitarios, de ex-cargos, de senadores y concejales, de nacionalistas españoles y
nacionalistas vascos, y de compradores de hipermercado: eso es lo que nos une por
primera vez quizás más que nunca. Esto ha creado la lealtad que tú reclamas y que
empieza a existir de veras.
Sigo pensando lo mismo que ayer, pero más. Tú y otros como tú, como los concejales
del PP, sufriendo dignamente la muerte de los demás, rebelándoos contra ella y
ofreciendo la vuestra, (porque tú la has estado ofreciendo desde 1968 sin perder un
ápice del apego y el amor por tu tierra, sin ceder ni un palmo a la vuelta atrás hacia la
vieja España sorda a su diversidad), tú y los demás como tú nos estáis acercando
palmo a palmo a la nueva España plural, la que tú y yo quizás llamaremos federal,
aunque no nos importe el nombre, la que tendrá orgullo de una Euskadi en paz, la que
se habrá merecido a pulso el respeto y la lealtad de los vascos. Y de los catalanes. De
todos los ciudadanos españoles.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
(Este texto fue escrito en Roma la noche del 14 de septiembre de 2000).
PS: 21 de septiembre. No eran frases vacías las que gritaban siete u ocho jóvenes
radicales el 11 de septiembre en Barcelona. Durante la celebración de la Diada
Nacional de Catalunya les gritaban a los del PP: "¡Pim, pam, pum!". "Concejales del
PP!". "Os vamos a hacer lo mismo que a Miguel Ángel Blanco". Lo han hecho (no
ellos, seguramente). Pero no eran palabras vanas.

58

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12962">
                <text>1097</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12964">
                <text>No sé si pensaría lo mismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12965">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12968">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12971">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12972">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12973">
                <text>Recalde, José Ramón, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12974">
                <text>FLP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14498">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40480">
                <text>2000-09-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12963">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
