<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?collection=23&amp;output=omeka-xml&amp;page=3" accessDate="2026-11-11T11:22:15+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>3</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>171</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1559" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1155">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf</src>
        <authentication>af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42756">
                    <text>Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24855">
                <text>Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya,  a ell, ara ja li rellisca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24857">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24859">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24860">
                <text>Abarca, Puri</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24861">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24862">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24863">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26469">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26470">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26471">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26472">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26473">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26474">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41169">
                <text>2002-09-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24864">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1558" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1154">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1558/0000000730.pdf</src>
        <authentication>1183d827f19dfa1455daac1e00565045</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42755">
                    <text>Entrevista a El País
Maragall plantea abordar "en serio la evolución constitucional de España"
El dirigente socialista aplaude 'la coherencia institucional' del 'lehendakari' Ibarretxe
MIGUEL ÁNGEL NOCEDA | Comillas
Pasqual Maragall, presidente del PSC, confía en que España se plantee 'en serio la evolución
constitucional' en los próximos años y que a ello contribuya 'un buen resultado' de su partido en las
elecciones catalanas a las que él se presenta como candidato. Maragall cree además que en esa 'nueva
etapa' debe jugar un papel fundamental el eje Madrid-Barcelona, principalmente por la acometida de un
modelo óptimo de comunicaciones basado en cinco ejes: carreteras, aeropuertos, alta velocidad, metro y
cable.
'Primero fue la etapa de Suárez y González, en la que se produjeron grandes acontecimientos, la
segunda fue de la incorporación apoyada por Aznar de toda la derecha a la Constitución, y ahora España
debe echar a andar con más decisión y proyectos de futuro'.
El presidente del PSC, que pasa unos días en la residencia veraniega de la familia Sert en la localidad
cántabra de Comillas, aseguró en una conversación con EL PAÍS que está convencido de que esa tercera
fase, en la que se abordarán cambios necesarios como la reforma del Senado, se producirá en cuatro
años. Lo cree así porque, según él, el PP tendría un Gobierno muy frágil si los socialistas ganan en
Cataluña ya que 'difícilmente el nacionalismo catalán le apoyaría desde la oposición en el Parlamento
catalán'. Y eso siempre que José Luis Rodríguez Zapatero no gane las próximas elecciones, algo que
Maragall ve francamente posible. 'Aznar jugó bien sus cartas con la OPA aparentemente amistosa sobre
CiU para entrar en el Gobierno, pero no veo un Gobierno sólido que aguante más de dos años, si no es
un Ejecutivo de Zapatero', asegura.
El futuro del que habla Maragall pasa en gran medida por un eje Madrid-Barcelona con fuerte base
económica. La 'visión de la España plural y no uniformada y rígida' que, según Maragall, tiene Cataluña,
requiere algunos retoques a la Constitución que permitan un país más federal. Y eso significa dibujar 'un
nuevo mapa desde el punto de vista infraestructural', distinto al 'modelo simplón que obliga a pasar por
todas las capitales de provincia con una lógica del siglo XIX'.
El modelo óptimo de comunicaciones se sitúa, para el político catalán, en cinco actuaciones concretas:
carreteras, aeropuertos, alta velocidad, metro y cable. En lo que se refiere a las carreteras, cree que
deben completarse los ejes Mediterráneo y Cantábrico y del Valle del Ebro. También destaca que debe
completarse el triángulo en el tren de alta velocidad que una Madrid, Barcelona y Valencia. Reclama,
asimismo más inversiones estatales para el metro de Barcelona y el de Madrid, y cree que se está
pagando la falta de estrategia en el desarrollo del cable, en el que precisamente Barcelona fue pionera.
Pero donde más le duele al ex alcalde de Barcelona es en el tema aeroportuario. No entiende Maragall
que si hay dos centros económicos bien definidos no haya dos aeropuertos transoceanicos. 'La del
aeropuerto transoceanico del Mediterráneo es una batalla que tenemos que plantear pronto porque si no
otros lo van a hacer antes'. Maragall critica la actitud del ministro de Fomento, Francisco Álvarez Cascos,
'quien dice que el mercado no da para dos porque hay que pagar aeropuertos deficitarios. Y yo le digo
que si es tan liberal que deje al mercado que lo demuestre y que el déficit lo pueden aguantar los
aeropuertos rentables'. 'Pido que nos dejen ser competitivos a nivel internacional y que entre capital
privado si es necesario. Si Ferrovial ha entrado en el aeropuerto de Sidney, ¿por qué no puede hacerlo
en el de Barcelona?', se pregunta.
Por otra parte, Maragall no duda en 'aplaudir la coherencia institucional de Ibarretxe' en la decisión de
ordenar a la Ertzaintza el desalojo de las sedes de Batasuna tras la orden del juez Garzón.
'Independientemente de la opinión sobre la oportunidad de la ley para llegar a determinados objetivos,
lo importante es llegar a ellos y la actuación de la Ertzaintza ha dado en este sentido mucha confianza
en el sistema', subraya.
A su juicio, 'la cuestión vasca impide la evolución de la Constitución y, al tiempo, la falta de evolución
constitucional impide la valentía en el tema vasco. Ahí es donde el Madrid político se asusta. Es obligado
pensar en un esquema que solucione los problemas y el Gobierno debe tener la valentía decirle al
Ejecutivo vasco que tome sus responsabilidades, como John Mayor hizo en Irlanda del Norte'.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24846">
                <text>Maragall plantea abordar en serio la evolución constitucional de España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24847">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24849">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24850">
                <text>Noceda, Miguel Ángel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24851">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24852">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24853">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26476">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26477">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26478">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26479">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26480">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26481">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41168">
                <text>2002-08-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24854">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1557" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1153">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf</src>
        <authentication>1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42754">
                    <text>Entrevista a El Periódico
"Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina"
Entrevista Pasqual Maragall President del PSC
Pau Arenós
"Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina"
Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el
polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa
(1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família
(1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga.
Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una
figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha
acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un
patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de
tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu.
--A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla
molt?
--Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho
llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És
probable que el 90% sigui palla.
--Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985).
--L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar.
--¿Amb què gaudeix?
--Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca
Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En
canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un
repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I
ben administrat és un dels plaers de la vida.
--¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa?
--Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix
temps, exuberant a l´alacantina.
--Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa
és com tocar el sant" (1985).
--Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van.
--A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat.
--Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove.
Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo
estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca!
--"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai"
(1985).
--És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la
vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho
sàpigues.
--Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys?
--No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser
opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida
superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill.
--¿I malgrat aquest plaer vol ser president?

�--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc
president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això.
--Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió?
--Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han
destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon
el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors
et destrossa la mà.
--D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada?
--La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula.
I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana.
--A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan
va començar a domesticar la imatge?
--Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure
un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable.
M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la
romana, és a dir, tirat cap endavant.
--És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana.
--Més aviat sí.
--Els seus ulls es van empetitint.
--Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m
tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia.
--Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs...
--Ah, sí. Ha, ha, ha.
--Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós
que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983).
--Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas...
--Conscienciós.
--Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava.
--Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la
família".
--Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa
amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava
els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar.
--¿Ara parla més?
--Des que es va casar, parla més.
--¿Els altres 39 cosins són més xerraires?
--Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules.
--¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi?
--Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per
tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma
van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit
germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és
nostra.
--¿Li ha agradat tornar?

�--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És
molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que
traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen.
--¿A quin llibre ha estat fidel?
--A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat
de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit.
--¿Quines lectures li falten?
--La divina comèdia, per exemple.
--"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988).
--Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12
minuts.
--¿Recita, vostè?
--No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats
profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran
trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona.
--"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988).
--Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava.
Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú
que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A
tot arreu.
--¿Però es coneixien?
--Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat
de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi.
--"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988).
--En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha,
ha.
--El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món.
Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una
altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític.
--Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori
passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra.
Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar
els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure.
--"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987).
--Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van
anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van
barallar...
--¿Es reconeix en aquest puzle de retallades?
--Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però
serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això.
--Enriqueixi el retrat. ¿Què no és?
--El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La
gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona.
--¿I què és?
--És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a
conèixer-te.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24837">
                <text>Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24838">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24840">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24841">
                <text>Arenós, Pau</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24842">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24843">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24844">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26482">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26483">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26484">
                <text>Família</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26485">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41167">
                <text>2002-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24845">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1556" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1152">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf</src>
        <authentication>08ece8de20a810ee3f285c9c36692098</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42753">
                    <text>Entrevista a Diari Avui
"La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau"

Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02
"Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre
l´autogovern"
Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la
presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any
de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una
obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting,
el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003,
2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències
financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants
de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol,
que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es
declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar
l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern.
Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi
Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb
el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el
Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc".
Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la
Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està
acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una
operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una
cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha
quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir
als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no
acaba de funcionar".
Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el
PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en
extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que
va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi
havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada
d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC.
Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma
que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna
va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del
que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de
seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi
haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix.
De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures
legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim
debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals.
"El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes
espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya".
Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una
Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de
Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb
Zapatero, amb Aznar no", conclou.
Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha
tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La
virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els
partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui
quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots
del PSOE a Catalunya", argumenta.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24828">
                <text>La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24829">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24831">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24832">
                <text>Carbó, Ismael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24833">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24834">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24835">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26486">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26487">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26488">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26489">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26490">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26491">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26492">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26493">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41166">
                <text>2002-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24836">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1555" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1151">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1555/0000000727.pdf</src>
        <authentication>77458e3c2ecc53500b5ce997840242c8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42752">
                    <text>Entrevista al Diari de Girona
"El PP tem que un projecte polític per a Euskadi tingui conseqüències a Catalunya"

Entrevista d´en Jordi Xargayó a Pasqual Maragall al Diari de Girona 15-08-2002
Bru de Sala ha escrit aquesta setmana el següent: «En lloc d´anar pel primer lloc, Maragall espera que
el primer lloc vingui a ell com un fet natural»...
Si has d´escriure cada setmana al diari, alguna cosa has de dir... Són comentaris.
Què fan vosté i el PSC per guanyar les eleccions?
Tot. Fer una oposició digna i preparar una alternativa. I tractar d´evitar que l´últim any no sigui un
desori absolut. Sobretot, que no es perdi patrimoni. Que no hi hagi un endeutament excessiu i
compromisos impossibles de complir.
Tem trobar-se la caixa buida si és president?
Et pots trobar la caixa plena i que en deguis més del que et trobes. Nosaltres quan vam arribar a
l´Ajuntament en teníem vint i en devíem cent. Ara, per molt que s´hi posin l´últim any, a tant no poden
arribar.
Tem molta despesa en publicitat i propaganda?
Sí, però no és solament això. Ja fa temps que ho fan. El que em preocupa és el patrimoni públic. Em
preocupen els alts contractes de preu ajornat, les inversions amb amortitzacions a partir del tercer o
quart any. Són molt corrents les pràctiques d´algunes empreses públiques que compren inversions de la
Generalitat. Hi ha empreses públiques que en aquests moments, si volguessin, es podrien vendre
carreteres. Les empreses carreguen elles amb el deute i van rebent una anualitat per part de la
Generalitat per pagar el crèdit. El que ens preocupa és que no vagi a més l´últim any. I a més que no es
faci servir per a la instalálació del partit en el govern a la societat civil. Que l´últim any permetin que es
creïn unes empreses privades que haurien de continuar la influència social que abans tenien en el
Govern.
L´estratègia del PP respecte del Govern català a qui beneficia: CiU o el PSC?
A ningú. Ni el PP.
Aleshores...
El PP a Catalunya compta molt poc. A les eleccions generals sí que se´n podria beneficiar. Han decidit
anar a la caça del vot convergent en comptes d´anar solament, com els deia Pujol, a la caça del vot
socialista metropolità.
Això és el que havia intentat en Vidal-Quadras.
Sí, i el que en Pujol volia que fessin.
Per què en Joaquim Nadal serà el cap de llista per Girona?
Perquè nosaltres a Girona volem fer una avançada molt important. I ho podem fer.
I Nadal seria el número dos en un govern seu?
D´això encara no hi ha res. No hi hem entrat.
I Nadal ha acceptat de bon grat passar de número dos a Barcelona a ser cap de llista de Girona?
Absolutament. Si no va ser iniciativa seva, quasi, perquè va ser molt coincident de tots dos.
Vostè també farà com Jospin i Schroeder que van començar les seves campanyes electorals declarant-se
de centre?
És una mala referència? A nosaltres no ens cal. La gent ja ho sap que som bastant de centre. Nosaltres
el que fem són polítiques assenyades. A Espanya i Catalunya ara el que vendrà més serà el
progressisme.
Està acomplexada l´esquerra?

�Catalunya ja va ser la taca roja a Europa l´any 1977. I aquí, com a nom, no fa mal.
Però, veient que la majoria de líders socialistes europeus viren cap al centre, què és avui dia la
socialdemocràcia a Europa?
En el moment que la societat estava formada per uns pocs poderosos i milions de treballadors proletaris,
les diferències eren immenses. En el moment que això canvia i que arriba una certa democratització de
la propietat immobiliària o mobiliària, els extrems s´acosten. Continua havent-hi dos pols, el de la
conservació i el del progrés, que és el de la reforma, la millora
Al marge de conservació i progressime, en què s´ha de diferenciar avui dia un partit d´esquerres d´un
de dretes?
Amb el mateix de sempre. Ells van a reafirmar allò que és, les identitats, les essències. Nosaltres anem,
potser amb bona fe, a millorar el que hi ha.
Si Schroeder perd a Alemanya què quedarà del socialisme europeu?
Catalunya. El gran error és pensar que les onades només són dreta-esquerra. També són governoposició. Quan la situació és de gran inseguretat, els governs cauen, perquè no han aconseguit allò
elemental, que és garantir la seguretat. Quan el govern és de dretes, cau igual. Més si cal, perquè si és
un govern mantenidor de les essències i no les pot mantenir encara cau més fort. Jo crec que això
passarà aquí a Espanya i a Catalunya. A tot Europa governaven les esquerres i han caigut. Aquí,
governen les dretes, i també cauran.
No creu que després de l´11 de setembre i de les eleccions franceses s´hagi produït un virament cap a
la dreta?
S´ha virat contra els governs.
No s´ha produït una onada reaccionària?
Pugen els extrems i, sobretot, els que no governen. Tot això, que consti, són aproximacions. La realitat
és més complicada.
El PSOE fa seguidisme del PP?
No, no. Ha fet un debat de Política General molt correcte. Molt d´esquerra. Per poder fer aquests debats
primer t´has d´haver consagrat com que no ets un esparrecador de cartes, sinó que amb allò que és
d´interès general saps estar. El Zapatero s´ha passat dos anys de solitud, de Sosoman... No era ningú,
no era el Felipe González, no era res. I el que està fent, molt assenyadament, és formar una alternativa
amb un to moderat, no exempt de radicalitat, i acceptant que en els temes de país l´oposició ha d´estar
al costat del Govern.
El discurs espanyolista del PP té acomplexat el PSOE?
Aquesta lectura és fa a Catalunya, però els catalans més perspicaços saben que una cosa és
l´espanyolisme i l´altra l´interès general. En l´oposició al PP hi ha les dues coses. Hi ha un
espanyolisme que és d´interès particular i electoral. I n´hi ha un altre que no és espanyolisme, sinó
sentit d´Estat, i al qual el Zapatero hi és sensible. El Zapatero és federal, partidari del nou federalisme,
de l´Espanya plural. És això que el PP en diu el barullo i nosaltres en diguem l´Espanya viva.
En aquest complex d´espanyolisme del PSOE vers el PP no hi ha un cert paralálelisme amb el que vostès
han tingut a Catalunya respecte a CiU?
Els nacionalistes espanyols i catalans tracten de reduir el debat polític a un problema d´identitats i
d´agafar pel canyet els altres. I si dius que no, ets un traïdor. És, efectivament, el que fa el PP amb el
PSOE i CiU amb el PSC.
I vostès, PSC i PSOE, no acaben quedant-se acomplexats?
Nosaltres diguem que no som nacionalistes, que no som partidaris de l´Espanya Una, Grande y Libre, ni
de la Catalunya estrella solitària. Som partidaris del federalisme, que és anar junts. És el gran somni de
fa segles. Veuràs que en deu anys Espanya es convertirà en un país federal, que vol dir una Espanya
plural i diversa.
Aquest federalisme que vostè fa anys que predica és acceptat a la resta d´Espanya?
No és cap canvi de règim polític. Espanya es reconeixerà a si mateixa com un seguit de pobles, diferents
i específics.

�Però la tendència dels últims anys sembla just el contrari?
El problema és que un dels pobles d´Espanya que havien de compondre aquesta simfonia, el País Basc,
no ha pogut ser. L´encaix entre el País Basc i Espanya en el moment constitucional no es va produir
prou. I no només ho paguen ells, sinó tots. Políticament, amb la impossibilitat de constituir aquest
projecte.
El PP governa Espanya, CiU Catalunya i el PNB el País Basc. El discurs nacionalista ven més que el
socialista?
Fins ara sí.
I com esperen contrarestar-ho el socialistes?
Per esgotament propi. A la vida, tot té un límit.
A Catalunya i al País Basc ja són 22 anys.
A Espanya el PP ha fet la feina que havia de fer i a Catalunya s´ha passat tot de rosca.
Quina és la feina que ha fet el PP a Espanya?
Hi ha un aspecte que és positiu. Tot el sector de ciutadans espanyols que no eren entusiastes de la
Constitució estan dintre de la Constitució. Molts d´ells probablament no van ni votar-la. I si hem hagut
de pagar el preu d´un govern insensible socialment i des del punt de vista nacional i federal, almenys
hem tingut la part positiva que, quan fem l´Espanya plural, no podran dir que se´n van. Podrem dir-los
que quan ells manaven, bé que ho acceptàvem nosaltres.
Rajoy ha dit aquesta setmana que parlar de més autogovern és una antigalla de l´any 78. L´Estat
autonòmic retrocedeix?
Crec que no. El que passa és que aquesta ampliació de la majoria constitucional es basa amb una
interpretació que està al límit del tolerable des del punt de vista del centralisme. Però és millor que això
se sàpiga. Quan Espanya i Catalunya decideixin un altre govern, tindran legitimitat per recordar-los que
ells ja van dir la seva. Ja és bo que el senyor Rajoy digui el que pensa.
El PSC votarà amb el PSOE la ilálegalització de Batasuna?
Sí. Hi ha temes en els quals, encara que des del punt de vista polític i jurídic nosaltres no estem gens
còmodes, les conseqüències que es derivarien d´una altra posició no estarien dintre de l´interès
general. Hi ha una part de la democràcia que és molt poc ideològica i molt poc metafísica que és el
reflex del sentiment. I el sentiment de rebuig que hi ha amb la tolerància de la violència és molt gran a
Espanya i a Catalunya. I al PNB se´ls ha de dir que amb això s´equivoquen. Jo els ho he dit pel dret i
pel revés a l´Ibarretxe, a l´Atutxa, a l´Ardanza. Ells no no només s´han de limitar a administrar la
majoria. Hi ha un tema de cordialitat democràtica que ells no han sabut interpretar.
De què servirà la ilálegalització de Batasuna?
No ho sabem. El Garzón estava quasi a punt d´ilegalitzar Batasuna sense necessitat de la llei. També
tindrà aspectes negatius.
Pacte antiterrorista firmat per PP i PSOE, llei de partits i aviat la ilálegalització de Batasuna. Després,
quan desgraciadament hi hagin més atemptats, què s´haurà de fer?
El que queda per fer és el més important: resoldre el tema. I l´únic que ho pot fer és el Zapatero.
Com? Per quina via?
Jo no tinc la solució a la butxaca. Però constato que tants anys de nacionalisme, espanyol, nacionalisme
basc i nacionalisme català no han servit per resoldre aquest tema. El que hem de fer des de Catalunya
és dibuixar una Espanya propera en la qual totes les eqüacions de l´Estat de les autonomies quallin. Una
de les coses que frena els conservadors espanyols és que estan espantats de les conseqüències que un
projecte polític per a Euskadi pugui tenir fora d´allà, concretament a Catalunya
El que anomenen «la desintegració d´Espanya»?
Sí, però jo no ho dic així. Si troben la solució per al País Basc, que es trobarà, igual que ha passat a
Irlanda del Nord, els frena pensar que això també es pugui aplicar a Catalunya. I no han entès que
Catalunya és totalment diferent. D´entrada, el sentiment nacional és diferent.
Arribarà un dia que a Espanya es votin referèndums d´autodeterminació?

�No està prohibit. Al contrari. El Pacte per les Llibertats ho preveu. Diu que totes les solucions que es
presentin democràticament i en el marc de les lleis fonamentals són vàlides. Inclòs el canvi d´aquestes
lleis fonamentals està previst per la mateixa Constitució.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24819">
                <text>El PP tem que un pojecte polític per Euskadi tingui conseqüències a Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24820">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24822">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24823">
                <text>Xargayó, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24824">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24825">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24826">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26494">
                <text>País Basc&#13;
</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26495">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26496">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26497">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26498">
                <text>Partido Popular</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26499">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26500">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26501">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41165">
                <text>2002-08-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24827">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1554" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1150">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf</src>
        <authentication>3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42751">
                    <text>Entrevista a El Pais
"Celebramos el futuro, no el pasado"
PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA
'Celebramos el futuro, no el pasado'
FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002
Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos
Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la
organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser
cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un
proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los
Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo.
Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos?
Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el
futuro que el pasado.
P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso?
R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de
carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de
su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto,
pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir
mal.
P. ¿Y el mejor?
R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos
momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a
terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en
1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant
Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí.
P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos?
R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer
algo muy complejo y hacerlo.
P. ¿Y en lo personal?
R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que
la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia
inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora
se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si
tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para
tener éxito hay que vencer y arrastrar.
P. ¿Cómo?
R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente
es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para
esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido.
P. ¿Cuál?
R. El diálogo entre pueblos y culturas.
P. Parece el programa del Fòrum 2004.
R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una
marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una
reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo
está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía
el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra,
vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron

�otros, como, Josep Piqué.
P. Y encontraron la idea.
R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos
Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG
trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de
las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y
el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900,
en París, también.
P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy
ambicioso.
R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la
globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado
por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un
punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea.
Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido.
P. Un mensaje de Barcelona al mundo.
R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también
hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que
los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era
nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno
supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la
historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos
respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los
actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que
dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto
compartido.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24810">
                <text>Celebramos el futuro, no el pasado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24811">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24813">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24814">
                <text>Arroyo, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24815">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24816">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24817">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26502">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26503">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26504">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26505">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26506">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26507">
                <text>10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41164">
                <text>2002-07-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24818">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1553" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1149">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1553/0000000725.pdf</src>
        <authentication>f66b2d063d75d16a136a8542986733c3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42750">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24801">
                <text>La diversitat té sentit com a suma d'identitats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24802">
                <text>L'Avenç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24804">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24805">
                <text>Muñoz, Josep Maria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24806">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24807">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24808">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26508">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26509">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26510">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26511">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26512">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26513">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26514">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26515">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26516">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41163">
                <text>2002-07-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24809">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1552" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1148">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf</src>
        <authentication>3fc26fe1c96abcfab186daf780815918</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42749">
                    <text>«Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant»
Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear.
Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02

Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà
molt brillant»
Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear

J.M. Palma.
Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó,
que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu
entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una
ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat.
— El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya?
— Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels
últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que
té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució.
— Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte?
-Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon
mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que
aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria
d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política.
— Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els
problemes interns que en ocasions es donen al Pacte?
— No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de
Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen
funcionen molt bé.
— Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el
Govern?
— Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el
futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull
ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot
haver-hi una major relació entre tots dos governs.
— Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu
projecte d´una Espanya federal?
-No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de
nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat
consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és
el federalisme.
— Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya?
— Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models
copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics.
— A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti
l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies?
— És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat.
— Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya...

�— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle
Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema
dels vols o amb el gasoducte.
— I després de Pujol, què?
— Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar
amb els pobles d´Espanya.

Apunt
Semblança
Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i
Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha.
A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig
tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També
considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una
mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada».

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24793">
                <text>Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24794">
                <text>Diari de Balears</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24796">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24797">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24798">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24799">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26520">
                <text>Illes Balears</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26521">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26522">
                <text>Antich, Francesc, 1958-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26523">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26524">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26525">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26526">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41162">
                <text>2002-07-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24800">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1551" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1147">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1551/0000000724.pdf</src>
        <authentication>150d06a8359f1d4bba8b8657ba78db13</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42748">
                    <text>Entrevista a El Periódico
"La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social"
ENTREVISTA Pasqual Maragall

EDAT 61 ANYS
LLOC DE NAIXEMENT 88 BARCELONA
CÀRRECS ALCALDE DE BARCELONA DE 1982 A 1997
Amb els tambors electorals ressonant a l´horitzó, Maragall ja es veu com a successor de Pujol a la
Generalitat. I augura que les pròximes eleccions catalanes tindran una gran repercussió a tot Espanya.
Luis Mauri
--¿És tan incoherent com asseguren els seus adversaris, vostè?
-- No, però alguna cosa han de dir.
--CiU també el presenta a vostè com un lacai del PSOE i fins i tot com un vellet al costat del jove Mas:
heus ací la trilogia de l´horror maragallià, segons Convergència.
--Parlen d´incoherència o d´heterodòxia per no reconèixer que el que hi ha en realitat al PSC és
autonomia. Això de la supeditació al PSOE ja no té cap ganxo. A Catalunya hi ha una dependència, en
efecte, però tots sabem quina és.
--Expliqui´s.
--La de CiU respecte del PP. I, sobre la meva edat, ¿per què es va presentar Pujol l´última vegada? En
tot cas, no he considerat mai que Pujol, que té 11 anys més que jo, sigui vell, entre altres coses, perquè
no veig que l´edat sigui una cosa negativa.
--¿No tem que els seus contrincants desenterrin el rumor que el presentava com un bevedor empedreït?
--Ells són els que han de témer les nostres bateries. El Govern de CiU ha perdut l´aigua en l´Ebre.
També es va omplir la boca de més poder i més diners per a Catalunya, i no ha aconseguit ni una cosa
ni l´altra. I ara es vol vendre el Pirineu per fer negoci abans de perdre el poder. No és que jo pensi que
no tornaran a recórrer a la infàmia, però el moment més difícil ja el vaig passar el 1987, quan els
convergents van basar la seva campanya a Barcelona en insults com aquest. Ara els perjudiquen a ells.
--Dies enrere, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, es vanagloriava de tenir la millor
calba de Catalunya. ¿Té algun atribut que estigui a l´altura, vostè?
--Jo tinc sentit de l´humor. Suposo que Duran deia allò de la seva calba pel pentinat de l´altre (Artur
Mas, el candidat de CiU).
--La tensió creixent entre CiU i el PP sembla anunciar la fi de la seva aliança.
--Tot això ja estava previst. Vostès havien escrit fa mesos sobre la imminència d´aquesta ruptura, i jo
havia fet declaracions en el sentit que farien veure que trencarien. No és res més que una representació.
--¿Creu que, de totes maneres, això pot provocar un avançament electoral a Catalunya?
--Estaria molt bé que Catalunya deixés de perdre el temps. Però, per als ciutadans no té cap interès
discutir sobre la voluntat o no de convocar eleccions en lloc de fer-ho sobre els problemes reals. Potser
això pugui tenir interès per a l´elit politicomediàtica, però no per a la gent. Al PSC no l´obsessionen els
avanços electorals, sinó les solucions als problemes: l´Ebre, la vall d´Aran, la inseguretat, la
immigració...
--¿Seria estrambòtic pensar en la possibilitat d´una gran coalició CiU-PSC en el Govern català?
--Està completament descartat amb una victòria dels socialistes. Una altra cosa és el que pugui passar a
Madrid quan CiU quedi, per primera vegada, en l´oposició a Catalunya. No concebo que, llavors, els
nacionalistes continuïn recolzant el PP i tampoc sembla que aquest hagi de revalidar la seva majoria
absoluta... Això pot alterar l´escenari.
--Per això el que vostè pugui fer a Catalunya adquireix tanta importància per a l´esquerra espanyola...
--No només per a l´esquerra; també per a la dreta. Per això CiU i el PP no trencaran abruptament: tots
dos tenen un objectiu comú.
--¿Impedir que vostè sigui el nou president?
--Sí, impedir que guanyi el PSC.
--El Govern del PP acaba de patir la seva primera vaga general. ¿Quina lectura en fa, vostè?
--No sé si tant pel 20-J com al llarg d´aquests últims mesos, el Govern d´Aznar ha perdut àngel; ha
guanyat en arrogància i ha perdut en credibilitat.

�--¿Ha marcat també el 20-J un punt d´inflexió en l´oposició amable del PSOE?
--Zapatero ha aguantat l´empenta dels dos primers anys i aquesta és una de les coses més importants
per a un polític. Jo també vaig haver d´aguantar força. Quan l´oposició aguanta la primera empenta i el
cost de fer oposició, que és molt alt, arriba el moment del desgast del Govern. El bon polític és el que
sap observar aquest procés i mantenir-se en les verdes i preparar-se per a les madures...
--Vostè és l´únic socialista que ha gosat elogiar algun aspecte del lideratge polític d´Aznar.
--Se li ha de reconèixer que ha posat a dins de la Constitució tota la dreta espanyola sense excepció.
--Vostè també ha alabat la rapidesa de reflexos del líder del PP.
--Bé, això no és una qualitat específica d´Aznar, sinó de la dreta en general, que és més ràpida que
l´esquerra per ficar el dit a la llaga, encara que només per furgar-hi, no per curar-la. La dreta capitalitza
amb gran prestesa els impulsos col.lectius, però no per arreglar els problemes, sinó per utilitzar-los en
benefici propi.
--¿Per què és lenta l´esquerra?
--L´esquerra té un actiu, els valors, i un passiu, transformar-los en solucions, que és la seva missió. És
un procés lent. La dreta no aporta solucions, només crida contra els problemes. Miri la inseguretat o la
immigració: la dreta no està solucionant res. De la quota d´immigrants legals prevista per a l´any
passat, només se n´ha cobert el 4%. Però, això sí, la dreta dicta lleis...
--¿Lleis com la que permetrà il.legalitzar Batasuna, que quan es va votar dos senadors del PSC es van
absentar per no ratificar-la ni trencar la disciplina de partit i un altre de Ciutadans pel Canvi hi va votar
en contra? ¿Què hauria votat, vostè?
Sí.
--¿Per disciplina o per convicció?
--No només per disciplina de partit. Torno a l´explicació anterior. La dreta no resol els problemes, però
connecta ràpidament amb els sentiments col.lectius. Un d´aquests, avui, és que la lluita contra el
terrorisme no és eficaç i que hi ha una certa impunitat de les manifestacions favorables al terrorisme o
del silenci còmplice i l´amenaça velada, cosa que genera una gran indignació social. Una indignació que
és difícil no compartir si es manifesta en forma de llei, tant si aquesta és oportuna o no. És una qüestió
moral. I un partit que aspira a governar ha de connectar amb aquesta indignació, encara que no cregui
en la utilitat d´aquesta llei.
--¿Fins i tot si sospita que aquesta llei podria beneficiar els terroristes?
--També en aquest cas. És molt dubtós que aquesta llei doni resultats positius en la lluita antiterrorista,
però tampoc es pot afirmar amb certesa que tindrà efectes negatius. Només el Govern pot resoldre el
problema del terrorisme. Si l´oposició tingués la solució i l´expliqués, no faria cap servei a ningú,
excepte als terroristes: els regalaria informació i arguments per acusar els demòcrates de divisió. Per
això precisament no perdono l´actitud d´Aznar en aquest tema: no és resolutiu i a més a més ens obliga
a tots a estar amb ell o contra ell, quan sap que té el nostre suport per resoldre el problema, no per
utilitzar-lo.
--El binomi immigració-inseguretat està obligant la dreta i l´esquerra a modificar els seus discursos a tot
Europa ...
--I la dreta està guanyant allà on governava l´esquerra, que ja ha pagat els plats trencats a França,
Holanda, Portugal... Però a Catalunya i a Espanya governa la dreta, que també pagarà els plats trencats.
En la immigració hi coincideixen els dos eixos sobre els quals basculen dreta i esquerra: l´identitari i
l´economicosocial. La immigració genera problemes d´igualtat-desigualtat i d´identitat. La dreta vol que
hi hagi més immigració perquè així baixin els salaris i perquè creixi el descontentament i el cost de
conviure amb el que és diferent. I després promet fer fora del país els immigrants. El sarcasme és que
qui paga els dos preus, el de la baixada dels salaris i el de la inseguretat, són els treballadors i els seus
barris i escoles.
--¿I com ha de respondre l´esquerra? ¿Què ofereix, vostè?
--Pedagogia i solucions. Pedagogia: s´ha d´explicar a la gent que la dreta no busca el benestar de les
classes populars, sinó treure partit de la situació i endur-se els seus vots. I solucions: garantir la
seguretat als barris obrers, que són els que pateixen l´impacte, perquè en els de les classes mitjana i
alta ni s´assabenten que hi ha immigració. Seguretat i condicions de vida dignes als carrers, i qualitat a
les escoles. Quan el Govern garanteixi això, la immigració deixarà de ser un problema. L´esquerra ha
d´aportar solucions als que paguen els plats trencats, no limitar-se a anar pel món cridant ´¡Feixisme,
feixisme, feixisme!´
--¿També ha de controlar els fluxos migratoris?
--Sí. La UE s´ha de dotar d´un servei d´immigració comú i exigent, com el dels EUA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24784">
                <text>La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24785">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24787">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24788">
                <text>Mauri, Lluís</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24789">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24790">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24791">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26527">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26528">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26529">
                <text>Dreta (Ciències polítiques)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26530">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26531">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26532">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26533">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41161">
                <text>2002-06-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24792">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1550" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1146">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1550/0000000723.pdf</src>
        <authentication>0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42747">
                    <text>Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui)

"Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris"
"Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer
és parlar menys i actuar més"
A. Sáez / C. Palomar
BARCELONA
"No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat"
"Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema"
AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya
en nou dies.
P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya
poble per poble i territori per territori.
AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites?
P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al
Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una
actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist
una latència important de l'esperança de canvi.
AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català?
P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de
temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era.
AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat?
P.M. Segurament, però abans de començar la campanya.
AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals?
P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De
tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la
interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes.
AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos...
P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de
confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra
banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts.
AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la
conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna
conselleria més fora de Barcelona?
P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar
en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització,
de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem
presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments
culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional,
sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional.
AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la
família?
P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda
política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les
seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els
símptomes i no contra la malaltia.
AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a
model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra?
P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser
més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris
per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa
proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i
actuar més; és a dir, resoldre els problemes.
AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya?
P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre
un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar...
AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de
Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià.
P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas.
AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià?
P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els
imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que
no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP.
AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no

�demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema?
P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat.
AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir?
P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un
altre lloc, cosa que no accepten, de moment.
AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals?
P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no
farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24774">
                <text>Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24775">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24777">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24778">
                <text>Sáez, Albert</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24779">
                <text> Palomar, Cristina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24780">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24781">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24782">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26534">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26535">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26536">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26537">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26538">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26539">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26540">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41160">
                <text>2002-06-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24783">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1549" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1145">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1549/0000000801.pdf</src>
        <authentication>b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42746">
                    <text>Entrevista a La Vanguardia

18/05/2002

El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall.
"El Fòrum tiene sentido".
EL RETO 2004
"El Fòrum tiene sentido"
El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer
EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un
gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación
olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda
urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había
ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de
algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures.

EUGENI MADUEÑO
FRANCESC PEIRÓN
Barcelona
La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y
esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a
presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo
de la entrevista.
-Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada".
-Yo no sé qué es una "maragallada".
-¿Una idea genial pero lanzada por Maragall?
-¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres
o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad,
empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los
barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos,
que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un
gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un
déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces
no tenía nombre.
-¿Por qué el nombre apela a las culturas?
-Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se
ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos
son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario,
porque lo has de inventar desde el principio.
-La idea sigue siendo válida...
-Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre
tienen una crisis antes del inicio.
-¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum?
-El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de
la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos
cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que
queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al
acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra,
agua, fuego y aire.

�Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el
lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso
inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte
olvidada de la ciudad.
-¿Y el entusiasmo?
-El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de
acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital
mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene
la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el
mundo.
-Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo.
-Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no
estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el
ritmo de generar las complicidades y adhesiones.
-Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros.
-La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en
todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar
donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global.
-En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja
un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona,
Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que
está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará
que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir,
que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que
traducir.
-Pujol también habló de inmigración.
-Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más
bajos. Y está encantada.
-¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva?
-No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos
tiene. Las consecuencias que las saque cada uno.
-Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum.
-La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados.
-¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la
derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están
aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la
diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así.
Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que
creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar
que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se
necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los
ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo.
-Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía.

�-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy
baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo
lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay
un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al
Gobierno bajo de moral, sin ideas.
-Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana.
-Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver
con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho
más incierto y éste es también un tema del Fòrum.
-La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro.
-Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay
una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables.
-¿El Fòrum puede aporta algo?
-Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas.
-Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004?
-Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del
mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido.
-No parece muy convencido.
-Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto
Alegre o Davos.
-La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático
necesario.
-Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que
eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha
gente ha de haber una esperanza y un espectáculo.
-¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum?
-Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más
bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto
entronca con el gobierno de las ciudades.
-¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004?
-No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen
embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina
ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24764">
                <text>El Fòrum tiene sentido</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24765">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24767">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24768">
                <text>Madueño, Eugeni</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24769">
                <text> Peirón, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24770">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24771">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24772">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26541">
                <text>Fòrum de les Cultures Barcelona 2004</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26542">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26543">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26544">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26545">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26546">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41159">
                <text>2002-05-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24773">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1548" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1144">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1548/0000000722.pdf</src>
        <authentication>0ae397285f7abcda71d9628a30c3ac43</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42745">
                    <text>Entrevista a Pasqual Maragall a La Vanguardia
"El principal problema de Cataluña es la incompetencia del Govern"
LA VANGUARDIA - 03/03/2002

Usted inició la legislatura con mucho brío, forzando debates, un "govern en
la sombra" y presentó hace poco una moción de censura. Desde entonces
parece que ha bajado el ritmo. ¿Se está reservando para el final?
-Yo no paro y el grupo parlamentario tampoco. El Parlament es donde
Cataluña respira políticamente y para poder expresar esa respiración hay
que estar en Cataluña, no sólo en el Parlament. Cada día estoy en un sitio
diferente.
-¿Cuál diría que es ahora mismo el principal problema de Cataluña?
-En Cataluña el principal problema es el Govern. Es incompetente. No hay
orientación, no hay ambición, no hay liderazgo (y hasta tienen mala suerte
con las nevadas, los presos o la peste por-cina...): eso conlleva, entre otras
cosas, la pérdida de peso económico, pero creo que todavía es superable...
-En la conclusión de su programa presentado en la moción de censura se
comprometió a gobernar de otra manera. ¿El cambio que según usted
necesita Cataluña es de maneras?
-Y de distancia...
-¿Qué significa?
-Debe haber más devolución de poder de arriba a abajo, del Gobierno hacia
el municipio y lasociedad. Nosotros partimos de cuatro ejes. La propuesta
catalana para España, la economía y la educación, la cohesión social, y el
cuarto es ejercer un gobierno eficiente y próximo, no indolente y lejano
como el actual.
-Usted dijo que Cataluña va bien pero no sabe adónde. ¿Adónde la dirigiría
usted?
-Hemos de romper la lógica radiocéntrica del Gobierno del PP y hacernos a
la idea de que no somos seis, sino quince millones, "Som quinze milions",
porque es la población de la región europea a la que pertenecemos junto a

�Valencia, Aragón, Baleares y sudeste de Francia. Sólo si trabajamos desde
esta perspectiva tendremos aeropuertos internacionales con vuelos
transoceánicos, capacidad tecnológica, sistema universitario completo,
industria aeronáutica, banda ancha, etcétera. Sólo así ganaremos la batalla
del futuro.
-Recuerdo una reciente conferencia suya en que un sindicalista le pedía
más referencias a los problemas de la clase trabajadora...
-Hablamos más de calidad, porque los problemas de cantidad han
disminuido. El problema no es tanto el paro como la precariedad laboral.
Nosotros asumimos el modelo holandés, que prima el trabajo a tiempo
parcial frente a los contratos temporales. La derecha apuesta por el contrato
temporal, que es más inseguro e inquietante. Luego otra prioridad han de
ser los autónomos. Son estadísticamente el 14%, aunque en la realidad
muchos más. Los sindicatos empiezan a hacer un esfuerzo importante, pero
estamos muy lejos de la equiparación al régimen general de la Seguridad
Social.
-¿Cómo enfocaría el problema de los trabajadores de Lear en Cervera?
-Lo enfocaría diferente que el Govern. Aquí sí que ha habido bastante
política de familia con estas cosas. Estuve en Lear y en otras empresas que
van bien y que cierran por razones de estrategia internacional. Ésta es una
situación cada vez más frecuente. Los franceses, que son más previsores,
exigen la devolución de las ayudas si las ha habido y si no tienen pérdidas,
las indemnizaciones por despido se multiplican por 2,2... Es cierto que el
peligro es que entonces las inversiones no vengan, pero hay que saber
encontrar el punto medio entre exigencias y facilidades...
-¿Usted habría viajado a Polonia como Pujol?
-Espero no tener tanta mala suerte como él..., pero yo creo que los viajes al
Este hay que hacerlos, sin necesidad de aprovechar para hacer propaganda
antisocialista y anti-Maragall como hacen Pujol y Homs. Si el mercado
emergente está en el Este, no nos vamos a declarar ofendidos y dejar de
invertir.
-¿O sea, que hay que fomentar la internacionalización de la economía
catalana?
-Sí, claro.
-El PSC se apunta a la campaña contra la Europa del capital y usted
organiza cenas con empresarios a 600 euros el cubierto...
-Pues hay muchos empresarios que están contra la Europa del capital. Los
más inteligentes están contra el neoliberalismo desenfrenado. Y no hay que
ser prisioneros de la ideología... Al final a Jospin y Blair los compararemos
por el número de enfermeras que tienen en los hospitales... Somos

�partidarios de la dialéctica entre Davos y Porto Alegre.
-¿Volverá a intervenir en el Parlament en esta legislatura?
-Sí, cuando toque. Quien siempre se ha negado a entrar en debate ha sido
Pujol. Su negativa a defenderse en la moción de censura no tiene
precedentes.
-Mas desafía a que le comparen con usted y no con Pujol. ¿Qué virtudes le
distinguen a usted de Artur Mas?
-Todo. Experiencia, futuro y relaciones internacionales.
-¿Es aburrido hacer oposición?
-Tengo una calidad de vida importante. Tengo trabajo y tengo libertad.
-¿Qué pasará si no gana?
-Nada. Eso es lo malo.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24756">
                <text>El principal problema de Catalunya és la incompetència del govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24757">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24759">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24760">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24761">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24762">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26547">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26548">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26549">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26550">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26551">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26552">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26553">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26554">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41158">
                <text>2002-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24763">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1547" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1263">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf</src>
        <authentication>2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42862">
                    <text>Entrevista a l'Avui
"El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se
com està"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern"
"La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està"
A. Sáez / D. González / C. Palomar
BARCELONA
AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb
Esquerra o satisfer el PSOE?
P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà.
AVUI I com acabarà?
P.M. Portarà el seu temps.
AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V?
P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem
que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme
d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos.
AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives
per aconseguir més autogovern que promou CiU...
P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP.
AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE...
P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE.
Això és un fet.
AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i
ha començat a negociar amb altres forces?
P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se
segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts
anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir
tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur.
AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs?
P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però
en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada
del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps.
A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar
passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions
actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres
catalanes i que el PSC lidera no es perdi.
AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes...
P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al
andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar.
AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic?
P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció
que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable
d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa
passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem.
Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo
crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en
aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint
en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc.
Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar,
però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com
un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està.
AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El
que no s´entén és que això també ho faci el PSC...
P.M. I per què no?
AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per
què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que
s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin?
P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i
prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista
que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri
partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan.
AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya.

�P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i
municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè
diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el
fons no tenim la sensació d´haver perdut.
PERFIL
Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara
un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només
cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no
incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC
i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el
document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten
consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de
CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part
de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del
Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la
retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE.
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern"
"Els socialistes podem arribar
a acords amb
qui sigui al Parlament"
"CiU té la consigna de copiar tot el
que surti a la nostra web"

Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit.
Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho
fem molt a gust.
AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible
configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes?
P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses
diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la
tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona.
AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord...
P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts
tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts
en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé.
AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb
Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya?
P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i
a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb
Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és
que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja
no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que
interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que
siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc
més al dia.
AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...?
P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat.
AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura?
P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no
n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple.
Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques
concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que
l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i
econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que
demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim
experiència al govern. És fantàstic!
AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el
pròxim?
P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar
tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa.
AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura?

�P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet
històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de
censura de José Luis Rodríguez Zapatero?
AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora
buscar amb els populars acords en el Parlament català?
P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de
marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota
manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que
mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es
té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats
a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió
de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener
passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de
governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura,
condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança.
AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma?
P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de
consciència.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24745">
                <text>El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24746">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24748">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24749">
                <text>Sáez, Albert</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24750">
                <text> Palomar, Cristina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24751">
                <text> González, David</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24752">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24753">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24754">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26555">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26556">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26557">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26558">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26559">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26560">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26561">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26562">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41157">
                <text>2001-11-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24755">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1546" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1258">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1546/0000001580.pdf</src>
        <authentication>df6637fafd8709d0c1bec947696f6ecc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42857">
                    <text>Entrevista a Pasqual Maragall
Joan Tàpia / Periodista

En el recent discurs de moció de censura, vostè va afirmar que es
considerava partidari d’una intervenció sense complexos del catalanisme a
Espanya. De fet, existeix una llarga tradició catalanista intervencionista comuna
a Cambó, durant la monarquia d’Alfons XIII, i a l’ERC de Macià i Companys
durant la II República. En aquest sentit la posició de Pujol –no participar en els
governs de Madrid i negociar després amb el Govern espanyol contrapartides a
canvi de suport parlamentari– implica una certa ruptura amb l’actitud històrica
dels catalanismes majoritaris ja fossin de la Lliga o d’Esquerra.
El que vostè diu és cert, però també és veritat que a l’intervencionisme de
Cambó a Espanya el va seguir la dictadura de Primo de Rivera i, després del d’ERC, la
guerra civil. I després quaranta anys de dictadura de Franco que van ser terriblement
negatius per a Catalunya. Per això l’escepticisme de Pujol, i de la majoria de CDC,
respecte a la participació en el Govern de Madrid, podia tenir una certa justificació fa
uns anys. Però ara, després que la democràcia espanyola porti més de vint anys de
funcionament, i en l’etapa més llarga de l’autonomia de Catalunya de la història
moderna, aquest escepticisme em sembla un dret que ja ha caducat.
A més, el discurs de Pujol que equipara o no distingeix entre l’Espanya federal i
confiada en les autonomies, que promou el PSOE, i l’Espanya del PP em sembla un
discurs equivocat i ple de trampes.

CDC, però, també pot argumentar que si l’intervencionisme del període
republicà va portar a la guerra civil, el del PSC en els governs de González va
deixar moltes plomes com ara, per exemple, el suport a la LOAPA i l’anul·lació
d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional.
És cert. Però és que després del cop d’Estat del 81 vam viure una situació molt
complexa que no va acabar fins que Narcís Serra, com a ministre de Defensa, va
aconseguir quelcom sense precedents en la història espanyola i que crec que també és
un gran triomf del catalanisme: la neutralització política de l’Exèrcit. Negar-li aquesta
fita al catalanisme del PSC és una prova més de la mirada de curta volada i d’una certa
misèria política del nacionalisme conservador.
Fixem-nos també cap a on ens ha portat el nacionalisme de Pujol que no vol
implicar-se en la governació de l’Estat: a una situació kafkiana en què la pervivència
del govern nacionalista català depèn cada dia dels vots d’un partit nacionalista
espanyol. D’altra banda, que l’intervencionisme «ingenu» del PSC no aconsegueixi la
totalitat dels seus objectius té disculpes. Però que els nacionalistes que es qualifiquen
de realistes i desconfiats respecte a Madrid –els que diuen que estan blindats perquè

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

tenen els seus centres de decisió a Catalunya– acabin depenent d’un partit nacionalista
espanyol em sembla molt més greu.

Alguns observadors assenyalen que fins fa pocs anys Catalunya podia
perdre les batalles polítiques però tenia un consol: era indiscutiblement la
societat més europea d’Espanya. Avui les coses són diferents perquè la
democràcia ha transformat Espanya i hi ha regions o CC. AA., com ara Madrid,
que ja són tant o més europees que Catalunya. Així, a la frustració sobre
l’autonomia se li uneix el fet que Catalunya ja no és l’avançada europea a la
península.
Que la democràcia espanyola hagi generat progrés econòmic i que, com a
conseqüència, altres regions i CC. AA. s’hagin europeïtzat no és una mala cosa, tot el
contrari. La idea de Catalunya com a illa europea dins d’una Espanya endarrerida no
em sembla gens atractiva sinó molt perillosa. L’europeïtzació d’Espanya, el sorgiment
d’una Espanya dotada d’un sistema polític similar al d’Europa i amb molts menys
atavismes, és molt encoratjadora. D’altra banda potser hauríem de matisar més. Per
exemple, respecte a Madrid potser seria més correcte dir que s’ha «americanitzat» més
ràpidament que Catalunya.

Alguns catalanistes es fixen en que Catalunya no ha aconseguit lliurar-se
de la dependència de la política espanyola. Vostès depenen del PSOE, i CDC ha
acabat presonera del PP d’Aznar. No sembla un panorama suggestiu.
Voldria fer una distinció que em sembla irrefutable. La política de CDC ha portat
a que el govern de Catalunya, el seu govern, depengui d’un partit nacionalista
espanyol, que és també el que conforma el govern de Madrid. Nosaltres no dependrem
mai d’un partit espanyol per governar Catalunya. El que sí és cert és que estem
condicionats per la nostra capacitat per influir i «contaminar» el progressisme liberal, i
el socialisme de més enllà de l’Ebre, amb les nostres concepcions polítiques que
sempre han estat de més confiança en la societat i de menys fe en l’Estat: una idea
més llibertària o liberal del socialismo que va indissolublement unida a l’autogovern.
És una situació molt diferent del que passa amb el nacionalisme identitari, que
per definició no pot «contaminar» o «fecundar» un altre nacionalisme identitari de signe
oposat.

Però vostè ha d’admetre que hi ha desconfiança en el moviment
catalanista sobre l’actitud del PSOE respecte a l’autonomia de les nacionalitats
històriques. Alguns articulistes sostenen que per vèncer aquesta desconfiança
seria necessari que el PSOE es comprometés a recolzar la reforma de l’Estatut de
Catalunya que sortís de la majoria qualificada, tres cinquenes parts, que es
necessita al Parlament i que hauria de comptar, per tant, amb el suport del PSC.
Que algú es comprometi a ulls clucs a recolzar el que acordi el Parlament és
quelcom que lògicament no és fàcil. Ara es tracta que els petits problemes, o els
problemes de protagonisme en el comandament, no ens impedeixin avançar cap a la
concepció més comuna possible de l’Espanya plural, que és la que el PP no accepta.

2

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

El PSC està completament compromès en aconseguir que el PSOE sostingui la
reforma de l’Estatut que sorgeixi d’un compromís o pacte de les diverses forces
polítiques catalanes. Però aconseguir aquest recolzament a la reforma de l’Estatut
exigeix no demanar actes de fe, sinó confiar en la nostra capacitat –la del PSC i la dels
partits democràtics catalans– de convèncer. Avançar en l’autonomia exigeix convèncer.
No hi ha cap altra via perquè nosaltres –els catalans– no podem, ni volem, imposar. I
ningú no ha d’imposar. La raó de l’èxit de la Constitució del 78 és que va ser fruit d’un
pacte molt ampli que anava des d’antics franquistes, el centre i la dreta democràtics,
els socialistes i els comunistes fins a una part molt important del nacionalisme (CDC la
va votar i el PNV va estar-ne a punt).
I la clau és que la Constitució del 78 parla clarament d’autonomia de les
regions, però també de les nacionalitats històriques. El que succeeix és que no defineix
les nacionalitats històriques ni les regions, perquè en aquell moment no existien,
estaven per crear.

Però vostè també defensa la conveniència de la reforma de la Constitució.
No comparteixo la idea que les constitucions no s’han de reformar. Cal adaptarles quan és convenient i les constitucions més perdurables, com ara la dels Estats
Units d’Amèrica, s’han reformat en moltes ocasions. La Constitució espanyola ja té més
de vint anys i és obvi que cal reformar-la en diversos punts.
El primer és indiscutiblement el Senat, que ha de convertir-se en una autèntica cambra
territorial o de les nacionalitats, amb presència dels presidents de les CC. AA. El segon
punt seria ordenar i garantir la presència de les CC. AA. en el marc de la Unió Europea,
especialment en aquells temes sobre els que tenen competències exclusives. I per
últim es tractaria de permetre la configuració de l’autogovern de Catalunya d’acord amb
les seves tradicions històriques, que no són la de quatre divisions provincials. Hem
d’anar cap a una configuració de Catalunya en set demarcacions o vegueries.
La reforma constitucional ha de superar l’ambigüitat del text del 78. I per a mi
està clar que hi ha una Espanya confiada, oberta, que mira cap endavant i que vol
avançar tant en el camp de l’autonomia de les nacionalitats i regions com en el de la
redistribució de la riquesa, que crec que encarna el socialisme de Rodríguez Zapatero.
Però hi ha una altra Espanya, bàsicament la d’Aznar –i no simplificaria posant al mateix
sac a tot el PP–, que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les
innovacions. La meva sorpresa és que una gran part del catalanisme, el conservador
de Pujol però també el de gent més progressista com ara Campuzano, s’està quedant
ja no compromesa amb Aznar, sinó presonera de la seva concepció reaccionària de la
democràcia.

Però el PSOE li ha fet rectificar, a vostè i al PSC, bona part dels seus
plantejaments.
Que vostè formuli així la pregunta indica la capacitat de control mediàtic del
«pujolisme». Miri, els aliats del PP del senyor Pujol afirmen contínuament que no s’ha
de reformar la Constitució. Pitjor encara: la utilitzen com una maça contra les
reivindicacions nacionalistes, especialment a Euzkadi. En aquest context, el PSOE de
Zapatero –per la convicció de molts, però també per la capacitat de convenciment del

3

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

PSC i dels mallorquins d’Antich o els aragonesos d’Iglesias– arriba a la conclusió que
cal caminar cap a una Espanya federal i que cal canviar el títol III de la Constitució que
fa referència al Senat, cosa que pot tenir grans conseqüències. Lectura dels mitjans
afins a Convergència d’aquest prometedor procés: el PSOE rebaixa les pretensions de
Maragall. Home, jo li reconeixeré que la meva ambició i la del PSC no queda del tot
acomplida, però que els escolanets del PP com ara Artur Mas, que cada dia ha de
pidolar els seus vots abans d’anar al Parlament, menyspreïn la reforma constitucional
que promou el PSOE em sembla grotesc. Ens trobem davant d’un nacionalisme que a
estones es defineix radical, i que prefereix el martell dels heretges d’Aznar a la reforma
constitucional de Zapatero. No em sorprèn que molts militants de CDC estiguin
confusos.

Però vostè ha d’admetre que els socialistes bascos tampoc es
desmarquen massa de les concepcions del PP. I el PSOE ha firmat un pacte
antiterrorista amb el PP que a la pràctica ha exclòs els nacionalistes i fins i tot IU.
És cert, però és que a Euzkadi passa una cosa molt greu. Hi ha un grup
terrorista que no respecta els drets humans fonamentals, entre ells el dret a la vida,
que es dedica a assassinar regidors i polítics tant del PP com del PSOE. I el risc
d’assassinat per conviccions polítiques crea unes lògiques solidaritats. El pacte
antiterrorista és fruit d’aquesta trista realitat, però al text del pacte s’hi diu explícitament
que totes les opcions són possibles a partir de la Constitució i de la via prevista per
modificar-la. És important que el PP hagi firmat aquest punt.
Però les tesis dels socialistes bascos menys entusiastes de l’aliança amb el PP
i més proclius a l’enteniment amb el PNV, com ara Odón Elorza, són molt minoritàries.
Al socialisme basc hi ha diferents percepcions de la realitat, i respecto molt les
posicions de l’alcalde de Donostia. Crec que hi ha una realitat humana que és prèvia a
l’anàlisi política: els regidors del PP i del PSOE que corren el risc de ser assassinats no
han sentit la suficient solidaritat dels alcaldes i regidors del PNV. Tant els hi costava als
electes del PNV acompanyar i protegir els electes dels altres partits polítics als que
ETA nega els drets fonamentals?
Crec que el PNV no ha estat suficientment solidari o generós i que això té
conseqüències negatives. Però la majoria de socialistes bascos –no només Odón
Elorza– està treballant per superar aquesta situació de bloqueig. Els nacionalistes
bascos, encara que superin el 50% dels vots, no poden excloure d’Euskadi l’altre
meitat dels bascos. S’ha demostrat pueril intentar avançar en la solució del problema
basc amb l’exclusió del principal partit del nacionalisme democràtic.

La llei electoral
Al discurs de la moció de censura vostè parla, entre d’altres lleis a reformar,
d’una llei electoral catalana. Sorprèn que, tanmateix, vint-i-dos anys després de
l’aprovació de l’Estatut les eleccions segueixin regint-se a Catalunya per una de les
seves disposicions addicionals. Fins i tot sorprèn que els partits de l’oposició no hagin
plantejat aquest tema amb més energia i que fins i tot vostè mateix només l’hagi citat
de passada en el discurs de la moció de censura.

4

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

Que vint-i-dos anys després el govern de la Generalitat no hagi enviat al
Parlament un projecte de llei electoral catalana, que fins i tot Unió ha reclamat en
diverses ocasions, indica el seu escàs interès per acomplir amb l’Estatut de Catalunya
quan el que aquest indica perjudica els seus interessos a curt termini. La disposició que
regeix el sistema electoral català no és una disposició addicional, com diu vostè, sinó
una disposició transitòria que només estava legitimada per les eleccions del 80 i que
era una condició d’UCD per aprovar l’Estatut. El que passa és que a CiU li ha
interessat aquest sistema que converteix el vot d’algunes zones interiors en vots més
valuosos que el dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Podria concretar quina llei electoral proposaran els socialistes i si aquesta
contempla la circumscripció uninominal –cada ciutadà té un diputat elegit
directament en el seu districte i no per llista– que d’una forma o una altra està
vigent en les grans democràcies europees: Gran Bretanya, França, Alemanya i
últimament fins i tot Itàlia?
L’Estatut diu que la llei electoral serà proporcional i respectarà els territoris. La
Constitució del 78 també fixa el criteri de proporcionalitat per evitar el que succeeix
amb el sistema anglès. En aquest model, essent la primera minoria (fins i tot amb
menys del 50% dels vots) en el 80% de les circumscripcions i amb un percentatge
electoral de posem un 44%, s’obtindria el 80% dels diputats. És un sistema que té
avantatges –no oblidem que el parlamentarisme anglès és un dels bressols de la
democràcia– perquè fomenta el vincle dels ciutadans amb els seus representants i
perquè permet la formació de majories parlamentàries que donen estabilitat
governamental. Però és un sistema injust; tot i que la proporcionalitat espanyola
corregida, i el mínim provincial de dos diputats, també té inconvenients des del punt de
vista de la justícia. Al meu entendre el millor sistema per a Catalunya seria el model
alemany, que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per
llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per
circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els
districtes estiguin representats. D’aquesta manera s’aconsegueix al mateix temps
acomplir amb l’exigència que tots els vots tinguin el mateix valor i amb l’elecció directa
del diputat per part de l’elector. Estic segur que la introducció d’aquest sistema a
Catalunya dinamitzaria la vida política i s’estendria ràpidament a altres parts
d’Espanya. També fomentaria la democràcia participativa, ja que l’actual sistema de
llistes tancades atorga un pes excessiu a les cúpules dels partits en la selecció del
personal polític.

Polítiques socials
Una de les majors sorpreses del seu discurs de la moció de censura –i una de
les mesures que més repercussió va tenir a la premsa– va ser la seva proposta
d’atorgar a les famílies una subvenció de 8.000 pessetes per fill i mes durant divuit
anys, que es podria capitalitzar en els tres primers anys transformant-se llavors en una
subvenció de 40.000 mensuals. El Conseller en Cap, Artur Mas, li va contestar donantli la benvinguda a les polítiques d’ajuda a la família que CiU defensa des de fa anys.

5

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

La política que proposem no prové de la ideologia de suport a la família
tradicional a que es refereix Artur Mas. Les coses han canviat. La prova és que Pujol
porta vint anys al govern i ha fet molts discursos sobre la família i la natalitat, però no
ha adoptat cap mesura que faciliti que les parelles joves puguin tenir fills sense que la
dona hagi de deixar de treballar o s’hagi d’enfrontar a fortes dificultats. Els resultats són
a la vista.

Però Pujol ha insistit en la necessitat que els catalans tinguin més fills en
multitud d’ocasions i fins i tot ha atacat les esquerres pel poc interès mostrat per
aquest tema.
No es tracta de fer discursos moralistes sinó de proposar mesures. I nosaltres
constatem que les parelles joves necessiten avui dos salaris (o com a mínim un i mig)
per fer front a les seves despeses i mantenir un nivell de vida digne. Per això la major
part de parelles joves catalanes ha optat pel treball de la dona fins al punt que la tasa
d’activitat femenina en la franja dels vint-i-cinc als quaranta-cinc anys és similar a
l’europea. El que succeeix és que per a moltes dones és molt difícil o impossible
treballar i tenir fills. I així les parelles joves han retardat l’arribada dels fills i la tasa de
natalitat catalana –fins i tot més que l’espanyola– és la més baixa d’Europa. L’única
solució és desenvolupar una política d’ajuda a la família real –no la família d’Aznar i
Pujol, en la que els avis tenen cura dels nens i les dones, de la casa i dels avis– que
faci compatible el treball de la dona amb tenir fills. I que permeti als jubilats, que cada
vegada viuen més anys i tenen altres interessos, no quedar-se limitats a la cura dels
seus néts. Per això és necessari premiar la natalitat, incrementar el nombre d’escoles
bressol... En resum, invertir en les parelles i les famílies enlloc d’intentar culpabilitzarles amb discursos moralistes.
Perquè si no s’arregla aquest tema Catalunya necessitarà un nombre
d’immigrants superior a la seva capacitat d’acollida, el que crearia problemes de tota
mena.

Però vivim en societats en les que inevitablement augmentarà la
immigració. Hi ha països sencers que veuen a la televisió com es viu a Europa i
creuen l’Estret. El fenomen és imparable i és una conseqüència més de la
globalització econòmica.
En part sí. L’oferta d’immigrants que volen venir a Catalunya augmentarà. Però
la demanda d’immigrants per part de Catalunya, que és inevitable i fins i tot convenient,
no ha de ser tan gran que no permeti l’acollida ordenada dels immigrants que
necessitem, que han de tenir tots els drets però han de venir de forma legal i pactada.
Vull dir-ho de manera clara. La immigració és necessària, però sense control de fluxos i
sense papers legals provocarà greus problemes de convivència i de seguretat.

Però el que vostè diu té una certa semblança amb el que el PP ha pretès
amb la nova llei d’estrangeria.
Tot el contrari. El PP fa un discurs molt dur sobre els immigrants que és una
negació de la realitat. Aquest discurs pot satisfer les mentalitats conservadores, però

6

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

després no es pot aplicar perquè l’Estat espanyol està demostrant que no té capacitat
policial de control de l’Estret, ni capacitat administrativa per retornar els il·legals. La
conseqüència és la creació d’una franja de població immigrant a la que no es vol
legalitzar, però que no es pot expulsar, a la que es condemna a treballar a l’economia
submergida (cosa que afavoreix els sectors empresarials més retrògrads), o a malviure
recorrent a la petita delinqüència. Aquesta és la font (a judici de molts ciutadans, que
simplifiquen les coses) d’una lamentablement creixent inseguretat ciutadana que a
Catalunya és encara més greu, perquè el canvi de model policial (substitució de la
Policia Nacional pels Mossos) fa que, almenys a curt termini, estiguin disminuint els
efectius policials. En resum, la política d’immigració del PP, que CiU recolza de bon o
mal grat, és una política de discurs hiperconservador i de pràctica superpermisiva que,
en conviure amb un esforç inversor nul per acollir els immigrants i amb una falta
d’efectius policials, pot crear problemes de tot tipus, per exemple la inseguretat
ciutadana i la degradació de determinats barris, que tenen causes diferents, com ara la
incapacitat governativa per garantir el que per a mi és una obsessió: barris tranquils i
escoles dignes.

I quina és l’alternativa?
Tot el contrari del que es fa. En primer lloc, una llei més oberta i menys hipòcrita
que es basi en l’exigència del control de fluxos i de la immigració legal. Després una
forta inversió pública en escoles, carrers i policies per evitar la degradació dels barris
de la vella immigració (la de les onades d’altres punts d’Espanya), que no poden
convertir-se en guetos dels quals hagin de «fugir» els fills dels immigrants de fa
quaranta o cinquanta anys. Refusar formalment la immigració, admetre-la a la pràctica i
no intervenir l’imprescindible en els barris de les nostres ciutats per acollir els
immigrants de forma ordenada –sense que es converteixin en guetos– és d’un cinisme
absolut.

O sigui, que vostè considera que acollir la immigració exigeix augmentar
la despesa pública.
És una exigència ineludible. Als barris que es degraden es creen les condicions
que permeten l’entrada desordenada d’immigrants. Això pot provocar que antics veïns
residents marxin, el que pot degradar encara més el barri. Al final les condicions
s’apropen més a les d’un gueto i els preus dels habitatges es desplomen, el que
significa un desastre pel barri. El fenomen s’ha donat en part a Can Anglada, de
Terrassa, i als Pisos d’en Garcia, de Manlleu, un barri que era l’orgull de la població i
on ara els pisos han caigut a dos milions de pessetes, però amb transaccions per
menys de la meitat. Quan al 79 vam arribar al poder municipal de Barcelona pensàvem
que el descens del preu dels pisos en algun barri podia ajudar a resoldre els greus
problemes de l’habitatge, que segueix essent car i de difícil accés pels joves. Ara
sabem que estàvem molt equivocats. Quan els preus de l’habitatge es desplomen en
els barris difícils és que la gent fuig i el barri ha emprès el camí, de difícil marxa enrera,
cap a la degradació.

7

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

I per què creu vostè que el PP fa aquest discurs tan crispat sobre la
immigració i després segueix una política laxista i de poc esforç inversor per
afrontar amb alguna possibilitat d’èxit aquest fenomen?
El PP predica una actitud de rebuig a enfocar la política d’immigració d’acord
amb les dades de la realitat, en part perquè creu en una política autoritària. Però crec
que no només és el PP sinó tot l’arc de centre-dreta el que creu que la inseguretat i la
por de la població a una immigració no controlada els pot ser electoralment rendible. La
dreta creu que el sentiment d’inseguretat de la població pot ser una arma electoral que
l’afavoreixi. I no només davant la immigració sinó també davant del terrorisme. Quan
sorgeixen fenòmens complexes que no són fàcils d’entendre ni d’encarrilar, la dreta
creu que la por del ciutadà, propens a somiar amb solucions miracle de llei i ordre, la
pot beneficiar. I l’esquerra faria bé en no deixar que per aquest front la dreta penetrés
en una part de la seva base social i del seu electorat. No només per raons electorals,
sinó per evitar una de les perversions més perilloses de la democràcia: la substitució
de les solucions reals per gratificacions psicològiques barates i tot soviet immorals.

Europa
L’atac terrorista de l’11 de setembre ha tingut i tindrà moltes conseqüències,
però voldria que ens centréssim en l’actitud d’Europa, en l’existència d’una certa
divergència entre l’actitud dels governs europeus i la de les opinions públiques dels
diferents països. I en la incapacitat d’Europa per adoptar una posició única. El recent
sopar-reunió a Londres, en el que Blair va convidar el canceller alemany i el president
francès a adoptar una actitud comuna, així ho demostra. Poc després també va haver
de convidar Berlusconi i Aznar. Després la presidència belga de la UE i Mr. Pesc. I
finalment el primer ministre holandès...
Hi ha moltes preguntes juntes. La realitat és que la tragèdia va tenir lloc als
Estats Unitats i és lògic que els americans tinguin un major protagonisme en aquesta
lluita contra el terrorisme. I és lògic i just que Europa sigui solidària amb els Estats
Units davant un nou terrorisme que és una greu amenaça per a tot el món. D’altra
banda, després de la II Guerra Mundial, i començant per la guerra de Corea, la
iniciativa sempre ha sorgit dels Estats Units. I tant l’ONU com els altres països
europeus n’han anat a remolc.
Ara estem igual que sempre, perquè és cert que les institucions supranacionals
europees encara són dèbils. L’asimetria de la reunió de Londres és una conseqüència
d’aquesta debilitat. Però això només subratlla la necessitat de donar passos endavant
per a la consecució d’una única veu i d’una única política exterior europea. I aquesta
política comuna serà necessària perquè els Estats Units, que ara disposen d’un marge
de confiança –que per altra banda estan utilitzant, fins avui amb prudència, gràcies al
realisme de dirigents com ara Colin Powell–, en el futur hauran de tenir en compte
altres opinions, com la de les Nacions Unides o la dels altres països de la gran coalició.
I la postura d’Europa que Blair intenta encapçalar pot ajudar a l’obtenció del consens
necessari tant a l’ONU com a l’interior de la gran coalició.

I quina ha de ser l’actitud europea?

8

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

La meva opinió és que s’ha de reforçar el paper de les Nacions Unides per
trobar una fórmula política que permeti estabilitzar l’Afganistan i mantenir l’ordre en
aquell país. És una tasca que no correspon als Estats Units, sinó a l’ONU. I aquest
paper dels organismes internacionals també ha de ser vàlid per jutjar els terroristes. Bin
Laden ha de ser jutjat per un tribunal penal internacional. Em temo que Bush se l’estimi
més mort que viu. Si el món no fa justícia, després estarem pitjor que abans.
En segon lloc, el manteniment de la coalició internacional exigeix abordar
definitivament la creació d’un Estat palestí que pugui conviure amb Israel.
L’administració Bush està començant a modificar en un sentit positiu la seva política
dels primers mesos de desentendre’s del conflicte. Però Europa pot i ha d’ajudar a
resoldre l’etern conflicte d’Orient Mitjà. La justícia penal internacional, a més, haurà
d’avançar i Europa té unes posicions més interessants que Estats Units. Lluitar contra
el terrorisme exigirà passes endavant en la justícia econòmica internacional, i no em
refereixo ara a la igualació de les rendes dels diferents països –que també–, sinó a la
lluita per immobilitzar el capital i la xarxa del terrorisme que sovint està lligada al
blanqueig de diner, a la venda d’armes, al tràfic d’immigrants, al tràfic internacional
d’estupefaents i als paradisos fiscals. La lluita contra el terrorisme exigirà una acció
internacional judicial repressora. I en aquest tema, Europa té plantejaments diferents
als dels Estats Units. És possible avançar en la cooperació internacional fins i tot sense
els Estats Units, com ho demostra la recent reunió de Marràqueix sobre el clima que ha
confirmat les conclusions de Kyoto.
Estats Units ha estat el país víctima del brutal atac terrorista de l’11 de
setembre i té dret a reaccionar i actuar durant un cert temps, com a subsidiari de
l’ONU, per capturar els terroristes. Però és un dret imperfecte i limitat en el temps que
afortunadament està exercint de forma no del tot incorrecta. Amb tot, el més important
és no caure en la temptació de pensar i d’actuar com si ens trobéssim davant d’un
conflicte de civilitzacions. No és així: estem davant d’un atac brutal als drets humans
més fonamentals. I aquests no es poden vulnerar en la resposta, ni posar-los en perill,
més enllà del que l’ONU decideixi, perquè ella és l’única amb dret a decidir sobre
aquesta matèria a nivell mundial.

En l’àmbit econòmic tampoc sembla que Europa tingui grans èxits. L’euro
no aconsegueix remuntar enfront del dòlar, tot i l’actual situació americana, i el
Banc Central Europeu sembla menys decidit a intervenir que la Reserva Federal
americana en la lluita contra la recessió.
Crec que Europa està molt més marcada per les horroroses conseqüències
econòmiques i polítiques de la inflació dels anys trenta a Alemanya i Àustria que els
Estats Units, que no han sofert mai una patologia tan negativa de la inflació. Per això la
Reserva Federal és més decidida a l’hora de baixar els tipus d’interès que el Banc
Central Europeu. A més a més, la Reserva Federal té una llarga història i el BCE està
donant les seves primeres passes. I el BCE ha de tenir en compte la inclinació
alemanya per l’estabilitat de preus, especialment després que Alemanya fes el sacrifici
d’enterrar el símbol del seu orgull nacional posterior a la guerra mundial –el marc
alemany– per donar a llum la moneda única.
Però no dubto que l’euro pujarà. L’any 1971 dubtava entre especialitzar-me en
economia monetària internacional o en economia urbana. Contra el que podia esperar,

9

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

el professor Sardá Dexeus em va recomanar l’economia urbana perquè en el camp
monetari ja hi havia molts economistes. I quan li vaig preguntar per les raons de la
fortalesa del dòlar enfront les divises europees, em va dir que els tancs russos estaven
a trenta-sis hores de Francfort. Europa no podia inspirar en aquell moment la mateixa
confiança que els Estats Units. Avui el perill no són els tancs russos, sinó el terrorisme
kamikaze.
I aquest ha demostrat que pot actuar als Estats Units.
Entrevista realitzada el novembre de 2001.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24735">
                <text>Entrevista a Pasqual Maragall per Joan Tàpia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24736">
                <text>FRC: Revista de debat polític </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24738">
                <text>n.3 tardor 2001. 10p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24739">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24740">
                <text>Tàpia, Joan</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24741">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24742">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24743">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26570">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26571">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26572">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26573">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26574">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26575">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26576">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26577">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26578">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26592">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41156">
                <text>2001-11-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24744">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1545" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1261">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1545/0000000719.pdf</src>
        <authentication>1b02621a9429d18281df1f5470e2169f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42860">
                    <text>Entrevista a El Periódico
"Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci"
ENTREVISTA
Pasqual Maragall PRESIDENT DEL PSC : "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu
silenci"
JOSEP TORDERA / BARCELONA
--¿La moció de censura ha servit per a alguna cosa?
--Ha sigut un exercici de normalitat democràtica. Els convergents i tothom qui es mou al seu voltant han
volgut fer creure que era una opereta, que no servia per a res. Però ells són els únics que pensen així.
En canvi, als ciutadans el debat de la moció els ha suposat un renaixement de l´interès per la política.
Ho he pogut constatar al carrer i en el correu electrònic que he rebut aquests dies. Amb això hi hem
sortit guanyant tots, s´ha vist que hi ha dues opcions, amb posicions matisades al seu voltant.
Maragall, dijous passat, assegut en un banc de la Ciutadella davant el Parlament.
Foto:JULIO CARBÓ

--Jordi Pujol no va intervenir en el debat d´una moció de censura que vostè havia presentat en contra
seva. ¿Per què creu que ho va voler fer?
--El silenci de Pujol ha sigut un fet absolutament inaudit. Si José Luis Rodríguez Zapatero presentés una
moció de censura contra José María Aznar, i aquest no intervingués i fes intervenir en el seu lloc el
vicepresident Mariano Rajoy o qualsevol altre possible successor seu, a Madrid es produiria un escàndol
sensacional. Crec que aquí hauríem de tenir els mateixos reflexos democràtics. Pujol, amb el seu silenci,
ha menyspreat el Parlament i els catalans, que tenien dret a saber el que pensa, perquè encara segueix
sent el president.

--Vostè tampoc va voler debatre amb Artur Mas.
--No és el mateix. D´entrada jo no vaig defugir el debat amb Mas, que es va fer. Però és cert que jo
vaig considerar que, segons indica el reglament del Parlament, amb qui havia de debatre era amb els
grups parlamentaris. La moció de censura no és cap altra cosa que un debat d´investidura i, per tant, jo
era el candidat i havia d´intentar convèncer els grups, no el Govern que estava censurant.

--¿Divendres es va produir la retirada política de Pujol?
--Sí. Divendres, amb el seu silenci, al no voler debatre amb mi, Pujol va confirmar la seva retirada.
Encara que no ho va fer amb la formalitat deguda.
--¿Ja no hi haurà la possibilitat de tornar a veure un debat Pujol-Maragall al Parlament?
--Crec que no hi tornarà a haver un debat entre nosaltres. No m´imagino Pujol en el debat de política
general de l´any que ve, tornant a fer el mateix discurs de comiat que va fer fa dues setmanes. No
tindria cap sentit. Penso que la pròxima gran intervenció de Pujol al Parlament serà per anunciar que
se´n va, no per defensar l´obra d´un Govern, que no ha defensat en una ocasió crucial com la de la
moció de censura.

--La seva actuació en el debat de la moció de censura ha merescut elogis, però, al mateix temps,
crítiques molt dures. ¿Té alguna cosa per reprotxar-se?

�--Home... Sempre penso que ho puc fer millor, però crec que, globalment, en puc estar satisfet. Aquest
debat ha trencat molts tabús, molts prejudicis sobre les possibilitats del Parlament, de Maragall, dels
socialistes, de la potència parlamentària de Pujol i, en termes generals, del grup de CiU. El debat va
tenir dues parts molt lligades entre si. D´una banda, el paquet de propostes que resumiria en la recerca
d´una cohesió més gran en polítiques concretes de caràcter social, una proposta clara per a Espanya i
una estratègia econòmica i d´infraestructures. De l´altra, hi havia el debat sobre els qui poden portar a
la pràctica aquestes mesures. Ha quedat clar que els únics que ho poden fer són els grups d´esquerra.

--Artur Mas i Duran Lleida van al.ludir reiteradament a la relació que hi ha entre el PSC i el PSOE com a
argument per desqualificar-lo com a possible president de la Generalitat. ¿Aquest vincle els perjudica a
efectes electorals?
--A Catalunya, en totes les eleccions generals i municipals, els socialistes obtenim més vots que CiU i el
PP junts. I en les últimes eleccions catalanes, els socialistes vam tenir més vots que els convergents. No
sembla que els catalans comparteixin els arguments de Convergència. Per això resulta lamentable que
Pujol no tingui en compte els sentiments d´una bona part dels catalans, expressats amb els seus vots, i
insisteixi a dir que a Catalunya li és indiferent que a Espanya governi el PP o el PSOE.
--Ara que tot s´ha acabat...
--Perdoni, però ara no s´acaba res. Al contrari, ara comença tot. La política catalana torna a estar en un
replà més alt, en un punt de partida més interessant, en el qual el Govern s´haurà d´esforçar per
acabar amb la seva ineficàcia, que la gent ja està percebent.
--¿I vostès?
--A nosaltres ens correspon explicar per tot Catalunya les 17 propostes que vam presentar en el debat
de la moció. Volem mobilitzar al seu voltant el conjunt dels ciutadans.

--A més a més, molt aviat s´hauran d´enfrontar a una sèrie de qüestions com els Pressupostos de la
Generalitat per a l´any 2002, els canvis en el Govern i el congrés de federació de CiU.
--Tot això ha perdut molt valor polític. La discussió del pressupost està cantada perquè depèn del de
Madrid, i ja sabem que el casament entre Unió i Convergència no aportarà res de nou.
--¿On s´hauran de buscar les novetats?
--Tot dependrà de la dinàmica de la política catalana, aquí i a Madrid, del resultat de les eleccions
gallegues i, evidentment, del que pugui passar a Euskadi. També es podria donar el cas que CiU,
finalment, decideixi trencar amb el PP per pactar amb ERC, cosa que, si vol que sigui mínimament
creïble, hauria de fer aviat, no uns quants mesos abans de les eleccions. En tot cas, s´hauria de veure si
Esquerra es vol prestar a una operació d´aquesta mena.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24726">
                <text>Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24727">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24729">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24730">
                <text>Tordera, Josep</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24731">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24732">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24733">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26579">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26580">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26581">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26582">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26583">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26584">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41155">
                <text>2001-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24734">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1544" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1260">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf</src>
        <authentication>f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42859">
                    <text>Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001)
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
La Vanguardia
03/09/2001
ALFREDO ABIÁN
Barcelona
Titulares
OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘
Estos critican mucho, pero no los
echan y son incapaces de hacerlo’
"
PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque
dice que eso ya lo hace Mas?"
Pedro Madueño

NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de
pragmatismo de vía estrecha"

GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad"
MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver
quiénes la votan"
Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo
cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la
apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los
comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su
largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada,
quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero
Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español.
-Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética
parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999.
-Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver
pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política
nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral
política.
-Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La
oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo.
-Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que
desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha
expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la
financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma
respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras,
pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya
mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación,
tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino
la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos.
-Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido
a Esquerra e Iniciativa.
-No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para
ganarlas numéricamente.
-Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente.
-No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política
general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese
debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es
algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política
del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol
sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será

�contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un
gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido
hasta ahora.
-Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en
falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura.
-Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también
es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de
hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las
elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No
me parece muy congruente.
-¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus
correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista.
-Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche
en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes
que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas,
aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías
Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo
catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al
nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del
catalanismo tolerante.
-Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias
del nacionalismo catalán.
-No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con
quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos
en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso.
-Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta.
-Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si
se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU
ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa
les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho
una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las
iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP:
dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un
gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo
mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho
para afrontar el siglo XXI.
-Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer
interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar.
-Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia
del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de
unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar
con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que
ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre
mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del
nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya
propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea
por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados.
Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la
figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su
legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del
pujolismo. ¿En qué quedamos?
-Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la
estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en
Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que
no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas
ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España
está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es
intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya
no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España.

�-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años.
-No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve.
-Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de
España.
-Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el
Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no
entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema,
sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo
contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña
es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca
en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no
lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo
contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los
catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos
mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy
nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se
reconozca a sí misma como lo que en realidad es.
-Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política
de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de
debilidad de los nacionalistas?
-Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez
que no me considero abuelo aunque tengo un nieto.
-Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva
de hacer política, incluso un estilo personalista.
-Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma
hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una
generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de
su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había
nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida.
-Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna.
-Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando
yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue
con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más
allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista,
católico...
-O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma
moneda.
-Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España
todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC".
Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas
de ayuda familiar, tal y como usted propuso.
-Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las
mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la
tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas
las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven
no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo
seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada
niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede
aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres
años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es
lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos.
-¿Por ejemplo?
-Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo
que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura
tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando
a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que
tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen

�moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias
civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en
Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y
a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24717">
                <text>No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24718">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24720">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24721">
                <text>Abián, Alfredo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24722">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24723">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24724">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26585">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26586">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26587">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26588">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26589">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26590">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26591">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41154">
                <text>2001-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24725">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1543" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1259">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf</src>
        <authentication>b2260604650a57573f3305d99f934bc5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42858">
                    <text>Entrevista a El Periódico (19-8-2001)
Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi

No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les
vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan
Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell.
A. Carbonell

Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a
tornar-se a enfrontar amb mi en unes

eleccions"
VA NEIXER A BARCELONA
EDAT 60 ANYS
TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997)

LUIS MAURI
--Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va
somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i
als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen
avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra?
--L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en
la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi
penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari
ficar-se en el fang de la realitat.
-- Quins somnis ha traït vostè?
-- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també.
-- Pot ser més precís?
--Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb
les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i
els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest
als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només
podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia
invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de
nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem,
tot se'n pot anar en orris.
--Li preguntava pels seus somnis traïts.
--La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions
reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes
coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites
traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No
hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en
si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus
orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res.

-- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de
classes?
--L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la
terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és

�aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes
d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La
qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia.
-- El món serà global o no serà?
-- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps.

-- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global?
--La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és
molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu
propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats
menys amos del nostre destí.

-- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels
elements globalitzats?
-- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència
de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des
de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i
Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient
ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar
una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que
l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte
diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple,
Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els
altres, també.

--Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se
de la competició electoral.
--I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en
escons.

--Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho
digui, una mica hipòcrita...
--Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada,
encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara
no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent
el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del
PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després
del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta.

-- Quina virtut política de Pujol considera envejable?
--Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la
història i la seva fidelitat a Catalunya.
-- I de Mas?

�--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias
Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas.
Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació
--Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint
cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne...

--No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar
50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment.
Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem
quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria
donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el
país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida
quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les
inversions...
-- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol?
--Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma,
de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és
una nació.
-- Només la defensa de la identitat?
--I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3.

-- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna?
--En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà
el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de
les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes
de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir
fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no
tenir fills.

--A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el
preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V?
--Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul.
Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara
n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU.

-- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero?
--El de Zapatero.

--Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més
pragmàtica que sincera.
--Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés
als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic.
Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe
representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia

�falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui,
però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia
de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat.

LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL

LA IMMIGRACIO
El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona.
"Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són
l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les
escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant
el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60,
que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a
degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també
s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar.
Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem".

LA CLONACIO HUMANA
Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana.
" Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si
t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la
vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer
monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de
fabricar-ne nosaltres".

L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE
L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació.
"Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise,
ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de
taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada
de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una
estratègia purament de màrqueting."

FIDEL CASTRO
El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori.
"Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que
proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria
d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament".
PASQUAL MARAGALL
RADIOGRAFIA

L'amant de la vora del precipici
Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos
un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un
punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant
revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu,
heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els
socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des
de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol.

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24708">
                <text>Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24709">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24711">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24712">
                <text>Mauri, Lluís</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24713">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24714">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24715">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26563">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26564">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26565">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26566">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26567">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26568">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26569">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41153">
                <text>2001-08-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24716">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1542" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1262">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf</src>
        <authentication>3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42861">
                    <text>FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL
Avui, 17/12/00
alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas
Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch
Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria
Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic
AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar
amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar
Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira?
P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que
es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí.
AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la
mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE.
P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el
PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de
temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de
Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara.
AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient.
P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns
esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez
Zapatero...
AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida
aquest desplegament?
P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària.
AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE?
P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la
Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes.
AVUI En això coincideix plenament amb el PP.
P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels
partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat.
AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte?
P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la
gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi.
AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de
Vitòria?
P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha
intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans.

�AVUI Però el PP té una posició molt tancada...
P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar.
AVUI És molt optimista.
P.M. És un detall important, per això li donem suport.
AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat?
P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi
una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la
impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt
de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a
veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha
de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la
llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran
de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès
propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des
de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va
fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve
de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc.
AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB...
P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com
aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de
desbloquejar primer amb el PP.
AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents.
P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament
que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24700">
                <text>Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24701">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24703">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24704">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24705">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24706">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26593">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26594">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26595">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26596">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26597">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26598">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41152">
                <text>2001-02-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24707">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="954" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="488">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/954/etapa_nova_catalanisme_1998.pdf</src>
        <authentication>6be9de9cfc9bc20b9a1503d13d9865cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42162">
                    <text>PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

L’etapa nova del catalanisme
Pasqual Maragall

1

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

L’ordre adequat de l’anàlisi és
Futur del catalanisme
Passat
Present
Què fer?
Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle XIX. Si comencem
pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Es contra la llum del
projecte que volem jutjar els seus antecedents. Es més engrescador i més útil.
Al final farem una reformulació dels termes de l’anàlisi

* * * * *
El futur té dos noms:
L’Europa de les regions
La lleialtat federal
Avui ja veiem, al final del final del s. XX, de nou, la llum d’una Europa reconciliada,
primer, amb el seu rol en el món, i per fi, amb els dimonis del seu passat.
Europa va fer imperis que portaven nom de ciutat: Atenes, Roma, i després de nació:
França, Espanya, Àustria, Britània.
Per a fer-los va regimentar tot l’entorn nacional, eliminant-ne la riquesa i pluralitat, i va
uniformitzar grans conjunts de països. Van desaparèixer Escòcia i Bavària, Catalunya
i Alsàcia, Piamont i Savoia, el Ducat de Brabant i el Califat de Còrdova.
Ara anem cap a una Unió Europea respectuosa dels Estats que l’han creada però
inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva organització l’autèntic
ordre democràtic: de baix a dalt.
Europa no serà acceptada si no garanteix la proximitat de totes les funcions que
poden ser mantingudes, o millor encara, retornades, al nivell més baix.
L’emoció de la nova Europa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada
inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable
desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de
decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris -que hauran de ser substanciats a
Brusel.les o Frankfurt i per majoria, sense vetos nacionals).
Des de Catalunya, una de les nacionalitats, de les cultures, que van perdre pes en el
procés brutal de formació de l’Europa del XVIII i XIX, veiem amb esperança, amb
gratificació, com la nova Europa s’anuncia més modesta i més atenta a la
subsidiarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Estats, perquè això comporta de

2

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

forma inevitable i segura la conversió paulatina dels Estats en esglaons intermedis
d’un altre procés de modèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis.
Es digui el que es digui, aquesta Europa federal neix d’una forma que la fa redentora
de les realitats nacionals i culturals oblidades per la història.
Alemanya, Àustria i de forma més dramàtica Espanya i Bèlgica, ja havien encetat
aquest camí pel seu compte. Ara són Gran Bretanya i Itàlia que s’hi aboquen amb
força i imaginació. A continuació seran tots els països de la Unió que hauran de
seguir el mateix camí. Inclòs aquells que pel seu tamany i homogeneïtat no encaixen
en el model de grans regions (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Portugal i
Grècia) hauran d’acceptar la regionalització si més no per a entrar en peu d’igualtat en
les polítiques estructurals i en les estadístiques d’Eurostat.
El principi europeu de desconfiança democràtica, referit a la distància en la presa de
decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars
les que tenen la temptació de defensar la re-nacionalització de les polítiques europees
a condició que al costat dels Estats s’hi asseguin les regions amb competències
legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa.
Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les
decisions en la base del sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és
irresistible justament perquè capgira l’ordre de les decisions i completa així, 200 anys
més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar: la devolució del
poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació democràtica, que
substituïa, a través de la seva representació (l’ Assemblea Nacional) l’antiga
Monarquia i l’antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories
restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars
anorreades.
Ara quan llegim en les decisions de la Comissió Constitucional italiana (la Bicameral)
que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat,
i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan
llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que “la transferència de
competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el
control de Westminster: economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i
embriologia i abort”, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història
està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per
l’esquerra d’esdevenir el centre de les polítiques de llibertat, està convergint cap a un
punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per
“complex americà” d’Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola
bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la
seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent de la llarga i
dramàtica marxa per l’esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades
monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que
l’animava des de l’origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar
tranquil.la.
Però ha de quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la
construcció del federalisme europeu de baix cap amunt, no top-to-bottom sinó a
l’inrevés, només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat
federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l’interès general
per part de cadascú.
D’aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarïetat europea no vol dir només
proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. Es exacte. Responsabilitat en dos

3

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

direccions: una, que cadascuna de les parts ha de fer-se mereixedora de la confiança
de les altres en quant a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus
de Cultura, el land alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer
el mateix Andalusia i Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wurtemberg?); i dues, que
algú ha de definir quan, per raons d’eficiència i/o d’equitat, convé més la distància i
l’arbitratge que la proximitat. Però, justament aquestes raons s’han de demostrar. I
no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre dels nivells allunyats. No
com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha de ser aprovat pels Estats: tot el
que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat
(a l’Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2,
tot el que és de l’interès general dels ciutadans d’un municipi o regió és competència
dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals
en el lloc. Només queda exceptuat allò que l’art. 3r. reserva taxativament a l’Estat. I
l’Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que
es reservin una funció.
És impossible ser europeista d’aquesta Europa modesta i subsidiària? Al contrari:
molts només serem europeistes d’aquesta Europa. Ja n’hem tingut prou de
patriotismes excessius.
* * * * *
A partir d’aquí, podem estudiar millor, i més assossegadament, el nostre passat.
En quin punt del segle XVIII els catalans comencen a actuar en interès propi i com ho
formalitzen? En quin punt de la revolució liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una
escissió entre els que s’esveren de les conseqüències de la revolució i esdevenen
catalanistes porucs i aquells que converteixen el liberalisme en catalanisme i,
eventualment, en federalisme?
Quins esdeveniments del segle XX (Setmana Tràgica, 6 d’octubre, 19 de juliol, 15
d’octubre de 1940) marquen l’actitud del catalanisme fins avui?
Es donen les circumstàncies d’un retorn al sentiment prevalent en els curts períodes
que van de 1898 a 1909 i de 1931 a 1933? Estaria justificat de nou aquell optimisme
català: el del sentiment de pàtria, el del discurs de Cambó al Rei (1904), el del
pressupost de Cultura (1907/8), el de l’Avi indiscutible, el del “Visca Espanya” de
Companys?
Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la
mateixa generositat? Com pot Catalunya posar-se davant els qui dirigeixen la
conversió d’Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts?
Sabem algunes respostes a aquestes preguntes.
Però abans no podem obviar -o potser millor: podem obviar però no podem oblidar
l’eterna discussió: si el catalanisme és popular (Pere Anguera) o és conservador (J.C.
Marfany); si és cert que Catalunya només pot ser cristiana o no ser; si qui tenia raó era
Macià o Cambó, si era Prat o Maragall, si Pere Corominas (engarjolat al 97 del segle
passat) o Josep Maria de Sagarra, si d’Ors o els modernistes, etc.
Més ben dit: ara podem per primer cop no obviar aquestes qüestions i saber que,
siguin quines siguin les respostes, vist els nostre futur, el camí seguirà. Que les
respostes no ens dividiran eternament

4

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

* * * * *
Algunes coses del present, sembren ja clares: Entre
“Catalunya és Espanya”
“Espanya és Catalunya”
“Espanya no és Catalunya”
“Catalunya no és Espanya”
Només queden en peu la segona i la quarta proposta. Les altres dues, les dels anticatalans: “Catalunya és - simplement- Espanya” o bé, “Espanya no és Catalunya”, és
a dir, Espanya és una realitat independent de les parts que geogràficament la
componen, han perdut vigència.
L’ambiciós “Espanya és Catalunya” que ja es va dir entre 1898 i 1909, i que es va dir
amb emoció i respecte i bones intencions, supera al separatista i utòpic i antipàtic,
“Catalunya no és Espanya”.
L’acritud del “ells i nosaltres” i el “nosaltres sols” deixa pas al moderat “Espanya és un
fet entranyable” i al més positiu “Escolta Espanya”.
Vivim un moment esperançat.
La dreta espanyola, de grat o per força, ha de ser o aparèixer autonomista.
Es cert que alguns (com Felipe González) ens alerten: “El retorn de finals de mandat
d’Aznar al castellanisme furibund i a l’espanyolisme més arnat està garantit”.
També és cert que uns altres diuen: “L’únic interès del PP en aquest mandat és
l’abrazo de Bergara amb els bascos... i els catalans que s’ho pintin a l’oli”. Però el fet
és que ara com ara la dreta espanyola ha de pactar amb els nacionalistes catalans i
bascos (i aquests amb la dreta espanyola, sobretot a Catalunya). El fet és que el
PSOE va traslladar el 25% de la despesa pública neta del centre a la perifèria
(bàsicament a les autonomies i per això va perdre eleccions a les grans ciutats).
I el fet és també que la confusió entre Generalitat i partit és tan irreversible que els
votants que només votaven a les eleccions legislatives estan avui decidits a votar en
les autonòmiques, perquè creuen (i en el fons no els falta raó) que és la Generalitat
qui negocia a Madrid les decisions de l’autèntic govern -pensen ells-, que és
l’espanyol. “No hay mal que por bien no venga”. En efecte, vivim un canvi de
perspectives.
* * * * *
Què hem de fer?
Federalisme i diferència o federalisme i igualtat.
- som diferents:en llengua,en història, en cultura, en dret, en política,
- volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells)
- que cadascú triï si prefereix realitzar els serveis a casa (Mossos) o
que els facin des de Madrid (G. Civil)
Quan diem el mateix dret, volem dir que tenim dret a rebre el mateix servei bàsic per
habitant. El fet de ser més rics ens obliga a pagar més i ho acceptem, però no ens

5

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

obliga a rebre menys. Quan diem “el mateix dret” volem dir també el dret a rebre els
serveis des de la mateixa distància, el dret al mateix autogovern.
Com conjuminar diferència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des de la
mateixa distància la mateixa aportació en serveis per persona, i diferències existents
en quant a llengua, història i cultura, són dues coses que es poden casar per la via de
la opcionalitat. Quan la desconfiança respecte dels serveis centrals és més gran, en
les comunitats més diferencials, optarem per la substitució dels serveis estatals, i en
les altres optaran per la continuïtat, és lògic. La percepció de la distància és més
aguda en comunitats diferencials.
Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d’Espanya que
proposem. No podem dir: “no volem que els altres no tinguin”. No podem dir: “si a
vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent
diferents”. Si “Espanya és una realitat entranyable”, quines entranyes són les dels
catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit
comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se
raonablement nacions, perquè no ho són, els negarem també el dret a autogovernarse? Quin model d’Espanya fora aquest, basat exclusivament en la desconfiança per
molt justificada que hagi estat històricament?
De tant en tant haurem de recordar que el darrer President de la Generalitat executat
sumàriament per la justícia militar espanyola no és del temps de Cromwell o de Maria
Antonieta: és de fa encara no seixanta anys i havia estat elegit democràticament. El
President Tarradellas -el seu successor quasi immediat, amb l’interval d’Irla- ho va
recordar arribant a Madrid, l’octubre de 1977. No tenim doncs dret a l’acritud? El
tenim, si hem de jutjar comparativament a altres països europeus. La mort
d’O’Sullivan a Dublin és del primer terç de segle (1908); les dels líders democràtics de
nacions de l’Est europeu són posteriors (1945-48), però la nostra acritud no té
comparació amb la ràbia irracional que ha dut a algunes d’aquestes minories
nacionals als desastres interiors que coneixem. Tampoc a Catalunya s’ha donat,
afortunadament, el procés d’involució que ha dut del record adolorit a gestos
irreversibles d’odi venjatiu, com al País Basc, per bé que la frivolitat cruel i plena de
conseqüències amb que el general Franco va escriure negre sobre blanc en el Butlletí
Oficial de l’Estat que era obligatori odiar els guipuscoans i els biscaïns, no té perdó
(“las províncias traidoras” deia textualment). Però de nou, la mort de Companys
(conduït a Espanya pel Conde de Mayalde un cop la Gestapo el va detenir a Paris, on
romania per seguir prop del seu fill malalt) ens exonera de tota demostració de
credencials: tenim dret a l’acritud.
Però tenim també l’obligació -en interès propi i per respecte a tants de gestos
amistosos i positius des de la resta d’Espanya, encara que minoritaris sovint, en el
batibull i abraonament de la desconfiança i el sarcasme en relació amb Catalunyatenim l’obligació i el deure de liderar la recomposició històrica de tots aquests
sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea.
* * * * *
Catalunya endins avançarem per les vies concretes d’un catalanisme constructiu, ple
d’empenta i de sentit comú.
Hem portat seny en el tema de la llengua, evitant que no es convertís en l’inici d’un
periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, prohibicions i obligacions
que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt
pitjors per a la salut del català que els problemes que s’havien volgut atacar. La Llei

6

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

del 83 s’ha de salvar com a tal, amb les modificacions que el temps obliga de fer obliga i permet- per tal que la llei segueixi sent una llei viva.
El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on som en política cultural -la columna
vertebral de la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana.
Ha d’analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacional-cultura civil en el
teatre, la música, l’edició, etc... Sense l’activitat dels ajuntaments i de l’esquerra no
hagués hagut ni Museus Nacionals -potser només el d’Història de Catalunya, i
encara... on l’haguessin posat?- però sobretot no hi hagués hagut altre cosa que
Museus Nacionals: ni Art Contemporani, ni Teatre Lliure, ni Picasso, ni Miró, ni
Tàpies, ni retrobament del Modernisme, ni CCCB, etc...
En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és altra cosa, referida a les regles del
joc de la política i als nous paradigmes de relació entre els individus, els pobles i el
món, així com els nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en
plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans, les fundacions
amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es
preguntin honestament pel futur: Fundació Bofill, Fundació Joan Maragall, Fundació
Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. García-Nieto), Museu de la Ciència, Fundació
Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa.
No és poc el que s’hi juga. Vint anys després del Congrés de Cultura que -a falta de
partits democràtics- va definir els conceptes i les polítiques públiques possibles i
necessàries a Catalunya, ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que
definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament, Consell Executiu i
Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper de la política en la
seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l’aportació catalana a la
re-situació de la política en la vida social.
Catalunya, segons mandat de les lleis, en mala hora aprovades al 1987, però lleis
vigents al cap i a la fi, ha d’aprovar la seva REGIONALITZACIÓ. Una de les habilitats
del catalanisme dominant ha estat la de congelar tot allò que era important i evident:
l’eix transversal, les rieres del Maresme, la divisió comarcal adaptada no al 37 sinó
successivament al 77 o al 87 o al 97, el II Congrés de Municipis de Catalunya (el
primer va ser el 1933 i va fer la Llei municipal republicana, no com ara, que s’ha fet la
llei deu anys abans del Congrés, suposant que hi hagi Congrés aquest any!),
l’abastament de l’aigua assegurat, el revifament de l’Ebre i el Pirineu, el desplegament
del Metro metropolità (valgui la redundància), la consolidació de l’aeroport de
Barcelona i del sistema aeroportuari català, el desviament del Llobregat (aprovat i
dotat pressupostàriament l’any 1986), la conversió de la Zona Franca i del Delta en la
gran Zona d’Activitats Logístiques del Sud d’Europa, la redempció del Besòs i dels
barris de la Mina i la Catalana, el Pla d’hotels de Barcelona, que es va tractar
d’impedir, la reforma del Liceu que finalment va cremar-se, el necessari nou Palau de
Congressos (aquí Madrid ens ha passat al davant i... com!), l’ampliació de la Fira, etc.
En comptes de tot això, punt per punt, el catalanisme conservador, poruc i maldestre
que ens ha dominat, ha enredat tots aquests temes: ha paralitzat la regionalització,
simptomàticament, re-enviant a Madrid el dil.lema en propugnar la província única i la
dissolució de les Diputacions -essent així que àdhuc la terminologia habitual ha
consagrat les 7 regions, administratives o estrictament planificatòries: Regió 1a. o
metropolitana, comarques interiors, Terres de l’Ebre, comarques de l’Alt Pirineu, etc.;
ha imposat una comarcalització abusivament conservadora, la del 37, al servei d’una
política partidària, d’oposició als alcaldes dels caps de comarca- sempre aquesta dèria
d’utilitzar les contradiccions reals per a inhibir tota acció, -com en la capitalitat de la
Regió 7- o bé crear contradiccions partidàries allà on no n’hi ha de reals; ha entrat en
una polèmica inacabable sobre el tram Cervera-Manresa de l’Eix Transversal i s’ho ha

7

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

pensat quinze anys abans d’encetar el tram Vic-Manresa; ha vist amb tota fredor i
passivitat com any rera any les rieres del Maresme es desbordaven, ha dividit el
moviment municipalista creant i mantenint una associació apart basada en la
desconfiança legítima dels municipis petits i negant-se a convocar el II Congrés per
por a una onada de sentiment d’unitat.
Aquest és potser un dels actes polítics més incomprensibles i inacceptables del
pujolisme, tot i que un dels més característics; ha fet unes lleis territorials contra el
territori, malfiades, suprimint o tractant de suprimir l’àrea metropolitana -prevista en
l’Estatut-, incautant la planta d’Abrera sense compensació, així com la de Cardedeu,
nacionalitzant la taxa de depuració, creant uns ens que han nedat en liquiditat no
d’aigua sinó de diners i han generat la desconfiança dels usuaris modestos, amb els
quals no s’ha sabut negociar ni explicar i modular el rebut de l’aigua (l’única ecotaxa
existent i autèntica!); ha abandonat les Terres de l’Ebre i les del Pirineu a la
inexistència legal, fent-hi algunes obres, si, però sense cap perspectiva de conjunt,
sense cap política entenedora i ambiciosa, que han hagut de personificar els alcaldes
ardits allà on n’hi ha hagut, com a la Seu i la Vall d’Aran, on s’ha nucleat un poderós
moviment de poders locals, juntament amb els Comuns d’Andorra i els municipis de
l’Ariège; ha promès l’oro i el moro als barris més apartats i necessitats de transport
públic massiu per a sortir de l’atzucac en que el govern s’havia ficat en signar el
conveni pel Metro de Montjuïc, i ara no han fet ni l’un ni l’altre!; ha especulat amb una
Fira al costat de l’aeroport oblidant l’aeroport i la necessària tercera pista, i ara és
l’hora que tenim tres períodes al dia (8 a 10 a.m., 5 a 7 p.m., i 8 a 11 p.m.) amb
saturació de vols -prop de cinquanta moviments d’entrada o sortida a l’hora- i per tant,
desviament de tràfic potencial cap a altres aeroports, just en el moment en què la
congestió aèria a l’Europa central du les companyies a cercar nous hubs o nussos de
redistribució en el Nord del Sud d’Europa, i just quan Barajas inverteix sumes ingents
per estar prest amb una tercera pista l’any 98; i encara el nostre catalanisme arnat de
la dreta no ha entès que Reus i Girona tindran vida i trànsit com aeroports si el Prat
n’atrau més, i no contra el Prat; ha deixat tots els temes del Delta del Llobregat en
mans d’una comissió multi-nivell sense lideratge i poc operativa, i això ho pagarem
car; ha oblidat el Besòs, sumant-se tard i poc als esforços que els ajuntaments van fer
amb Borrell, Ministre d’Obres Públiques, i escatimant els diners en un tema
indiscutible, en una de les llagues urbanístiques i socials, de política territorial, més
punyents de Catalunya; és més, van contribuir a fer el problema més insoluble quan,
des del govern, es va oposar als intents de l’Ajuntament de Sant Adrià i de l’Àrea
Metropolitana per a dignificar La Mina i La Catalana, arribant a l’extrem de patrocinar
un assalt deshonest i inútil a l’alcaldia de Sant Adrià des de la Conselleria de Benestar
Social i permetent que prosperés el procés indigne d’un especulador immobiliari recolzat en advocats i jutges que van fer la llei a Catalunya, mal que ens pesi, durant
una colla d’anys- contra els regidors democràtics, que han hagut d’aguantar ¡6 anys!
d’imputacions sense base fins a la seva absolució amb tots els pronunciaments
favorables.
Brillant full de serveis el del govern territorial de Catalunya, en aquests anys! Res a
veure amb la forta tradició del pensament i l’acció territorial del catalanisme polític i de
l’urbanisme barceloní des de 1860 ençà. Res a veure amb la Mancomunitat, amb les
Jornades Municipalistes que prepararen la via pel I Congrés de Municipis, amb la lleis i
decrets de la República, tan la Llei municipal com el Decret de divisió comarcal. Ni
una aportació genuïna. Si més no l’actitud digne de J.A. Solans davant certs intents
especulatius, però al preu d’una concentració inhumana i poc eficient del control de
qualitat urbanística. Passes enrera en relació amb el tímid però valuós urbanisme de
la transició (1967, Esquema Director de l’Àrea Metropolitana; 1974, Corporació
Metropolitana de Barcelona; 1976, Pla General Metropolità, encara vigent). Desastrós
urbanisme comercial.

8

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

Tot està per fer. Però tot està madur. Tornem a trobar-nos -qui ho podia imaginar- en
l’exaltant situació de fa vint anys, on tot estava escrit i tot per començar. Posem-noshi.
El nou catalanisme no són cabòries.
Haurà de començar perfilant el PLA
ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d’un sistema participatiu en la definició dels
dos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d’objectius
instrumentals que hi convinguin, així com el sistema de responsables del seguiment
en la seva consecució.
Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d’agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu de la vida catalana, les institucions
empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel.ligentment
s’agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vallesos i el Bages i
l’Osona-, les ONG’s més significatives, les entitats culturals i esportives, la gent
d’església i de confessions religioses, de fundacions assistencials, etc., hauran de
posar-se a treballar per a fer bo, a nivell de Catalunya, el triangle ciutat-universitatempresa que en el nivell municipal, comarcal i metropolità ha donat ja el seus fruits i
ha adquirit una bona experiència operativa.
Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en
l’administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i
comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de
l’equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s’han de reformular a la
llum de les noves circumstàncies.
Però ha de ser l’esforç concentrat, ben programat i flexiblement desplegat de les
forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final
d’aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de
l’acció catalana.
Si la majoria parlamentària no s’avé avui a aquest acord, nosaltres, des de l’esquerra i
el centre, hem de començar a treballar igualment. Com va fer l’Assemblea de
Catalunya fa quasi trenta anys i el Congrés de Cultura en fa vint.
Qualitat, potència i equitat són fites de vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot
semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però pot ser que no estiguem preparant les
bases futures d’aquesta qualitat diferencial: avui s’inverteix més públicament i
privadament al centre que a Catalunya. I no diguem a Brandenburg o el triangle
Londres-Lille-Brussel.les o inclús Lió-Ginebra-Torí. Ens podríem despertar d’aquí
cinc-deu anys amb un ulterior retardament referent a les infraestructures i fins i tot a
les mentalitats i les organitzacions. Haurem viscut relativament bé, però començarem
aleshores a viure relativament pitjor.
Potser haurem de sacrificar alguns aspectes aparents de la qualitat (una certa
privacitat tranquil.la, determinats aspectes de l’anomenat “assossec” mediàtic) si
aquest és el preu d’una vivacitat mediàtica i política més gran. L’omertà ha estat
sempre confortable però a la llarga tràgica. El silenci pietós, el respecte sacralitzat
pels valors unitaris, el “no gosar”, el diferir o no anar de dret al cor dels problemes... tot
això ens pot perjudicar.
L’aliança del centre liberal i l’esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària.
Per exemple, és difícil d’imaginar com Catalunya pot competir amb altres àmbits si no
disposa de mitjans de comunicació que ultrapassin l’audiència dels sis milions
d’habitants, o a tot estirar els deu milions de catalanoparlants, davant uns altres, aquí

9

�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103

al costat, que n’abasten cinquanta milions o tres-cents milions. Si ni tant sols hem
arribat a convèncer del tot els valencians que parlem la mateixa llengua, en diguin
valencià o català! Potser justament per l’encaterinament que hem demostrat en que
ens acceptessin el nom més que la cosa. En aquest camp hi ha avui grans
esperances i hem de reconèixer que el pujolisme s’ha mogut aquí amb prudència i
astúcia alhora. Veurem.
* * * * *
Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa
forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa
legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perque és la de la nostra moneda, la
nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats
entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix.
De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem.
Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”,
activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses
i de les ciutats com a base de civilització-.
L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha
de consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu
federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial.
Hem de fer el partit d’Europa, d’aquesta Europa.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14731">
                <text>L'etapa nova del catalanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14732">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14733">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14734">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14735">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14736">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14737">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23997">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23998">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14738">
                <text>núm. 103, 1998</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14739">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14740">
                <text>Papers de la Fundació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14741">
                <text>1998</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14742">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14743">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14744">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14745">
                <text>Publicat a la col·lecció de papers de la Fundació Rafael Campalans. Recull les reflexions de Maragall sobre el futur de Catalunya i de la proposta de moviment de centre-esquerra ampli que estava disposat a liderar des del PSC el 1998, tornant de Roma.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14746">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="941" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="366">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg</src>
        <authentication>07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14122">
                <text>Federalismo y gobierno local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14123">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14124">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14125">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14126">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14127">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14128">
                <text>202 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14130">
                <text>Planeta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14131">
                <text>1988</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14132">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14133">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14134">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14135">
                <text>Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. &#13;
&#13;
Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14136">
                <text>Federalismo y estado de las autonomías.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14137">
                <text>ISBN: 8432044164</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14138">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14586">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37118">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="938" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="361">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/938/elsorigensdelfutur.jpg</src>
        <authentication>913d0585f11c37ccf83d1990dde423aa</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14057">
                <text>Els orígens del futur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14058">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14059">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14060">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14061">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14062">
                <text>Futur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14063">
                <text>192 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14065">
                <text>Planeta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14066">
                <text>2002</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14067">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- (pròleg)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14068">
                <text>Febrés, Xavier, 1949-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14069">
                <text>Maragall Garrigosa, Airy</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14070">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14071">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14072">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14073">
                <text>Pròleg de José Luis Rodríguez Zapatero; amb la col·laboració de Xavier Febrés i Airy Maragall. &#13;
&#13;
Sinopsi a la contracoberta: &#13;
&#13;
Una de les experiències polítiques més dinàmiques i innovadores de les últimes dècades; destil·la al llarg del llibre noves propostes de futur per a Catalunya i Espanya. A través d'abundants episodis viscuts com a protagonista o testimoni directe, Pasqual Maragall assenta una visió personal del projecte col·lectiu, dóna la seva pròpia versió sobre el trajecte recorregut i rellança un ambiciós programa de superació d'objectius. El bagatge acumulat de coneixements, la confusió personal i les expectatives obertes configuren un repàs temàtic a la història recent, a l'actualitat i al demà imminent. </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14074">
                <text>ISBN: 9788497080903</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14075">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14583">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14076">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="937" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="360">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/937/Maragall_afirma_978840309402.GIF</src>
        <authentication>8d83499492bab3669840e83de13333fb</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14041">
                <text>Maragall afirma: articles 2000-2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14042">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14043">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14044">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14045">
                <text>190 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14047">
                <text>Aguilar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14048">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14049">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14050">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14051">
                <text>Recull d'articles publicats per Maragall a El País de 2000 a 2003. Publicat en català i en castellà. &#13;
&#13;
Sinopsi a la contracoberta:&#13;
&#13;
Maragall pertany a una generació que, per formació i per vocació, mira el present buscant-hi, en tot moment, una idea, un concepte, una veritat per poder-les afirmar. Enfront de la realitat que li ha tocat de viure, davant el món globalitzat, davant els reptes que Catalunya i Espanya tenen plantejats, davant les veus volgudes o amigues d'altres que lluitaren per la llibertat i per la pau en el nostre país, Maragall reflexiona, argumenta o proposa. Maragall afirma. &#13;
&#13;
La seva mirada plural, que va des d'un record íntim fins a la reflexió sobre la darrera, incomprensible i absurda guerra que el nostre món acaba de viure, es mostra sempre disposada a acceptar altres mirades, al capdavall, a afirmar la seva esperança en el present. &#13;
&#13;
Maragall es mostra, en aquestes pàgines, convençut que Catalunya té, davant seu, un futur carregat de promeses i ha de tornar a creure en sí mateixa.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14052">
                <text>ISBN: 9788403094024</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14053">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14056">
                <text>També en castellà, ISBN:	9788403093997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14582">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14054">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="936" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="359">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg</src>
        <authentication>046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14023">
                <text>El canvi que Catalunya necessita</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14025">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14026">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14027">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14028">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14082">
                <text>Campanyes electorals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14029">
                <text>80 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14031">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14032">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14033">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14034">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14035">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14036">
                <text>Amb pròleg de Juan José López Burniol.&#13;
&#13;
Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política.&#13;
&#13;
Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14037">
                <text>ISBN: 9788429753578</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14038">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14040">
                <text>Col·lecció: Llibres a l'Abast</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14581">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14055">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
      <tag tagId="17">
        <name>Programes electorals</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="871" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="295">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf</src>
        <authentication>197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41979">
                    <text>Es hora de tomar la palabra
Pasqual Maragall i Mira
El País 23/11/2000
La primera reacción es el silencio.
Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar.
Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible.
Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón.
Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata,
tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar
a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que
sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos...
La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien,
por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de
pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De
explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para
mañana.
Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero.
Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo,
generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que
nos habrían de permitir edificar la paz.
Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar
lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así
todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de
nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir,
estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los
nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que
practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos.
Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para
pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos.
Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De
multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no
querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia.
Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón
sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar.
Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito,
exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España.
Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre
todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest.
Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara
a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para
todos y distinto para cada uno.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13228">
                <text>1380</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13230">
                <text>Es hora de tomar la palabra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13231">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13233">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13234">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13236">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13237">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13238">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13239">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13240">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14516">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40498">
                <text>2000-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13229">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="870" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="294">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/870/0000000568.pdf</src>
        <authentication>3d511cc662468f94474283d36c78ba13</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41978">
                    <text>Madrid se va
Pasqual Maragall i Mira
El País 27/02/2001
Se tiene desde la periferia la sensación de que Madrid se va de España. Que juega otra liga, la liga
mundial de ciudades. Una especie de síndrome Figo, muy acusado, cómo no, en Barcelona.
(¿Cómo dejamos escapar a este tipo?: esa es otra).
Tenemos la impresión de que Madrid se mide con Miami, con Buenos Aires, con São Paulo. Que ya
no le interesamos. Que España, para Madrid, es ahora tan sólo el lugar donde ir a buscar
pequeñas y medianas empresas en venta para mejorar posiciones, sector por sector, antes de dar
el salto al otro lado del charco.
Eso en el terreno económico, que ha pasado a ser no ya el decisivo, sino el único que cuenta. En
el subordinado terreno político, se nos dice, se hace sólo desde Madrid un modesto
acompañamiento del proceso económico dominante.
Antes Madrid era la capital política, y Barcelona y Bilbao, y luego Valencia, las capitales
industriales y económicas. Ahora figura que es al revés. Ahora Madrid es ante todo la capital
económica, la capital de la innovación y de la nueva economía, mientras que el poder político se
ha descentralizado: Cataluña tiene su Generalitat, Euskadi sus fueros y sus conciertos, y la
Comunidad Valencia su Zaplana, con su IVAM y con sus rápidos trenes y carreteras a Madrid (¿qué
más quieren?).
El gasto público, sin contar pensiones ni amortizaciones de la deuda, ha pasado de ser central en
un 85% y local en un 15% (1980) a ser central en un 51% y descentralizado en el otro 49%,
aproximadamente repartido en un 32% y un 17% entre autonomías y entes locales (1998). Y aún
falta por repartir la competencia y los recursos de Sanidad y Educación a la totalidad de las
autonomías de la vía lenta. Eso va a terminar pronto en un 40% / 60% entre centro y periferia.
Realmente, ¿qué más quieren estos chicos?, deben de pensar en Madrid.
La definición, no sé si decir madrileña o popular de España, es la siguiente: España está formada
por un conjunto de puntos a distancias diversas de Madrid. Y la definición del objetivo de la
política territorial es, como sabemos, acortar esas distancias. Todas las capitales de provincia a
menos de X horas de Madrid en un plazo máximo de Y años.
Madrid es el aeropuerto transoceánico de España y el mercado español no da para otro más. Ésa
es la tesis del Ministerio de Fomento, que está al frente de algo mucho más importante que los
destinos de España. Está al frente de sus redes de infraestructuras, al frente de sus webs. Tiene el
lápiz de España en la mano.
La tesis Cascos de que el mercado no da para más es interesante, tan interesante que debería ser
contrastada. Los catalanes le estamos diciendo a Cascos que para estar seguros de que el
mercado no da para un segundo aeropuerto transoceánico le dejemos decidir a él, al mercado.
Que no sea Cascos, sino el mercado, quien decida si el mercado quiere o no otro aeropuerto
transoceánico. ¿No sería más seguro?
Los catalanes (excepto el desorientado Pujol, a quien esos temas no han interesado nunca mucho,
y el enternecedor Trías, que amenaza al PP con no votarle ¡a partir del 2004!), los catalanes
normales y corrientes, de derechas y de izquierdas, preferirían que el mercado decidiera esas
cosas y entonces veríamos si es verdad o no que quien decide es la economía y no el Estado (es
decir, AENA, el amo público de los aeropuertos).
Cuando Narcís Andreu, recién nombrado presidente de Iberia, viajó a Barcelona por primera vez,
llegaba convencido por los aenitas de entonces de que los catalanes no volaban. Le demostramos
que los catalanes sí iban a Nueva York pero pasando por Madrid, como los extremeños, los
gallegos y los aragoneses, y se dio cuenta en seguida del lío en que se había metido.

�Gracias a Narcís Andreu y sus sucesores Iberia proyectó un hub o centro transoceánico de
redistribución de vuelos en Barcelona. No sirvió de nada porque AENA se opuso, como ahora hace
Cascos siguiendo sus indicaciones.
Hay que terminar con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España diversa que
defendía Bono hace poco en el Club Siglo XXI de Madrid. Por el bien de España. Por el bien de
Cataluña. Por el de todos. La sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les
diga a golpe de urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está
hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar un proyecto
común. Común, no impuesto.
Preferimos, como dice Pedro Nueno, que la capital de Hispanolandia sea Madrid a que lo sea
cualquier gran capital americana. En serio. Por muchas razones. También por interés propio. Nos
pasa con Madrid lo que a los bilbaínos en el 92 con Barcelona. '¿Sabes dónde se hacen los Juegos
Olímpicos?', te preguntaban. 'A 500 kilómetros de Bilbao', te respondían ellos mismos antes de
que pudieras reaccionar.
Hoy sabemos que los JJ OO del 92 y el formidable salto adelante de Barcelona han sido un acicate
importante para que Madrid se haya catapultado en el espacio global. Madrid se ha superado a sí
mismo, y es bueno que sea así. Los catalanes, y creo que todos los demás, queremos un Madrid
vivo, no un Madrid receloso o acomplejado. Un Madrid optimista.
Ahora bien, que nadie se lleve a engaño. El éxito de Madrid se está constituyendo en móvil de un
formidable segundo salto de Barcelona hacia el 2004, con Cascos o sin él, a pesar de Pujol o con
su ayuda, y en todo caso, gracias a Clos y a su equipo. Pero también, y sobre todo, gracias a los
empresarios, medios de comunicación y ciudadanos individuales y asociados que construyen con
ambición, y con una creciente seguridad en sí mismos, los proyectos de la ciudad del siglo XXI.
Que incluyen una Barcelona capital del diálogo entre las culturas. La Barcelona de Lluch.
Seguramente habrá que arriesgar más, aceptar más publicidad y transparencia de las empresas,
admitir que la empresa familiar sólo crece si en alguna medida se abre hacia otros horizontes,
tener proyectos mediáticos y culturales muy sólidos y aceptar que los países y comunidades de
pequeño tamaño deben desarrollar una teoría y una práctica de la sinergia público-privada, si
quieren ser alguien en el mundo. Lo que el sociólogo Manuel Castells llama modelo Finlandia. Pero
eso es tema para otro día y tiene muchas otras facetas.
De momento, podríamos sustituir el síndrome Figo por el síndrome Aimar e irnos a Valencia de vez
en cuando a ver jugar a uno de los grandes del fútbol mundial, suponiendo que Cascos nos ponga
el AVE Valencia-Barcelona, saltándose la consigna del gran jefe: todo a dos horas máximo de
Madrid. Y si no ponen el AVE, iremos en Euromed. Si Madrid se va solo por ahí, puede ser que un
día se encuentre que los demás vamos todos juntos por otro lado. El Madrid del Gobierno, claro.
Porque el Madrid de Tierno no creo que esté metido en ese viaje.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13213">
                <text>1376</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13215">
                <text>Madrid se va</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13216">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13218">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13219">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13221">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13222">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13224">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13225">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13226">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13227">
                <text>Centralisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21769">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14515">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40497">
                <text>2001-02-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="869" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="293">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/869/0000000571.pdf</src>
        <authentication>315389641b5ec234018f425e16696cc3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41977">
                    <text>¿"Impasse"?
Article de Pasqual Maragall a El Pais (29-6-2001)
Tres nacionalismos marcan el paso en la gobernación de España: el español en Madrid, el vasco en Vitoria y el
catalán en Barcelona. El socialismo domina en seis autonomías, aliado con nacionalismos o regionalismos en
Andalucía, Baleares y Aragón, y en algunas grandes ciudades: Barcelona, A Coruña, Santiago, Sevilla, San
Sebastián... El resto de autonomías y grandes municipios son gobernados por el Partido Popular o por los
nacionalistas periféricos: Madrid, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Valencia, Las Palmas...
Todo el país ha estado y está pendiente de Euskadi. La situación allí es más esperanzadora. Veremos.
Se acercan las elecciones gallegas para el 7 o el 21 de octubre de este año y luego ya nada hasta las locales,
autonómicas y europeas de mayo de 2003. Seguidamente, en octubre del mismo año llegarán las elecciones
catalanas y, finalmente, las elecciones generales en marzo de 2004. No se prevén grandes adelantos en esas
convocatorias, excepto el posible adelanto de las catalanas si Aznar se cansa de Pujol o simplemente si prefiere
distanciar las elecciones catalanas de las españolas. Pero también es posible que la extraña alianza del
nacionalismo español y el catalán se consolide hasta el final para evitar riesgos mayores. Un resultado adverso
para ambos en Cataluña podría dar la señal de partida de un cambio general de escenario. Quizás el cambio de
viento se produzca ya en Galicia en otoño. Veremos.
Entretanto, a partir del 1 de enero España presidirá la Unión Europea. Barcelona, hacia el mes de marzo, será
el escenario de una cumbre significativa en la que se repasará el legado económico-social de la cumbre de
Lisboa. Piqué, al que no deseo más problemas que los derivados del cargo, podrá compararse entonces con el
Solana de la Conferencia Euromediterránea, cuyo éxito le proyectó primero a la OTAN y luego al quasiMinisterio de Exteriores y Defensa de la Unión Europea.
En este contexto, España deberá comprobar la resistencia del mensaje popular y la solidez del nuevo lenguaje
socialista.
El mensaje popular ha basado su éxito en España en la contundencia (a pesar de la ineficacia) de la respuesta
política al terrorismo, y en las emociones levantadas por la casi repentina comprobación de que somos un país
llamado a ser destino de importantes contingentes de inmigrantes extracomunitarios. La fijación vasca de los
españoles y el drama de El Ejido, con efectos muy fuertes a principios del año 2000, fueron decisivos en las
elecciones de marzo de aquel año.
El mensaje socialista ha conseguido una resurrección espectacular, de la mano de José Luis Rodríguez
Zapatero, de menos de un año para acá. El buque no se había hundido, sólo se había sumergido. Las cosas
están más equilibradas. La España del barullo está pasando a ser la del PP; la de Zapatero es clara como un
vaso de agua. Y hablando de agua, la posición socialista es la que más corresponde a lo que Joaquín Costa diría
hoy. Costa y Cañete no acaban de ligar. Hoy Europa hace las cosas de otro modo y entiende mejor a Zapatero
que a Aznar. La España de la confianza se entiende mejor con la Alemania de la lealtad federal que la secular
España desconfiada y temerosa de sus propios demonios que Aznar representa a la perfección.
¿Cómo siguen todas aquellas emociones ahora?
La inmigración extracomunitaria ha enviado una señal a nuestros inmigrantes interiores de los años sesenta en
el sentido de que sus conquistas son precarias, más precarias de lo que creían. Los barrios de la antigua
inmigración son el escenario hoy de la llegada de los extracomunitarios. Y de improviso todo un pasado de
sufrimientos se ha hecho presente. La derecha ha comprendido, tanto desde el nacionalismo español como
desde el catalán, que ahí tiene una baza, y ha extremado en algunos momentos (Ley de Extranjería,
declaraciones xenófobas en Cataluña) sus posiciones de rechazo a la novedad.
Lo que es más grave: la buena voluntad y los indudables efectos positivos de la reforma educativa han sido
desbordados por la realidad. La autoridad del maestro y del profesor es frágil ante una juventud que es más
adulta más pronto y a la que se alarga la presunta juventud en una enseñanza secundaria que muchos chicos y
chicas no desean. A ello se añade la inadecuación -real o imaginaria- de las enseñanzas profesionales y las
dificultades materiales propias de toda reforma.
Ahí la nueva inmigración ha añadido factores de complejidad. Y la dualidad escuela pública/escuela privada
consolida el callejón sin salida. La escuela tiende a dividirse en dos: la de los problemas y la de las soluciones,
la que tiene problemas en las aulas y la que no, la que tiene inmigrantes y la que no, la que tiene circuitos
desde la guardería a la Universidad y la que no.
Inseguridad es la palabra para describir esa situación. Lo que parecía ganado ya no es tan seguro. La
tranquilidad y mejora de los barrios, y la educación de los hijos, que parecían garantizadas hace 10 o 15 años,
y que eran la razón vital de varias generaciones de españoles, ya no son tan evidentes. Barrios dignos y
escuelas dignas son hoy la preocupación de muchos ciudadanos.
Sin embargo, la clase media ha crecido de forma espectacular. (Y convive, con algo menos de ansiedad, con
esa nueva incertidumbre). Los socialistas no nos dimos cuenta de ese crecimiento hasta que ya era demasiado
tarde. El socialismo 'murió de éxito' en el sentido de que no entendió que el éxito de las políticas adoptadas, y
evidentemente el éxito de la economía europea, habían ayudado a crear un nuevo público, deseoso de más
libertad, y de menos impuestos, o en todo caso de un Gobierno más ligero y más próximo, más amigo y más
cómplice del ciudadano.

�Las ciudades pasaron masivamente a votar a la derecha. ¡Las ciudades! que habían sido el bastión de la
izquierda. (Sólo en Cataluña y Galicia, y en San Sebastián, se salvaron los muebles en 1995).
Ahora mismo, la inseguridad en la calle, y el hastío que produce la violencia y que multiplican los accidentes y
las catástrofes que nos visitan a diario en televisión, radio y prensa, afectan a unos y otros, trabajadores y
clases medias. Ahí la derecha tiene otra baza. En tiempos de inseguridad, no hacer mudanza, diría hoy el dicho.
Curiosamente la inseguridad en la calle es uno de los mayores fracasos de nuestros gobiernos conservadores y
nacionalistas. El alcalde de Barcelona, Joan Clos, no se cansa de denunciarlo. Y lleva razón. La Ley de Fuerzas y
Cuerpos de Seguridad señala que ésta es competencia del Estado y de las autonomías que la tengan
transferida. La policía local es sólo coadyuvante en la medida en que sea requerida para ello.
En el caso de Cataluña, nadie quiere ser el responsable: la policía nacional, como va siendo sustituida por la
autonómica, no cubre vacantes; la autonómica todavía no ha llegado del todo, y la local está cansada de pagar
el pato que la proximidad a la gente le obliga a no eludir, cosa que los alcaldes reflejan con indignación.
La alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet me decía hace poco que en vez de los 130 policías nacionales que
corresponden al tamaño de su ciudad, tiene sólo 85.
En realidad, como reflejaba hace poco un reportaje en Abc, la policía considera que jueces y fiscales no dan
abasto, y que en consecuencia el trabajo policial es inútil. El porcentaje de autos de prisión provisional sobre
detenciones es irrisorio, según la policía de Madrid. La multirreincidencia no se castiga y ello perjudica la moral
de policías y ciudadanos. Esa es otra de las emociones o sentimientos extendidos por todo el país. Y es una
sensación compartida que va a hacer aún más difícil la aceptación de los nuevos inmigrantes extracomunitarios
en nuestras ciudades.
La manía ibérica por la lejanía y lentitud de la justicia como prueba de ecuanimidad está llevando a la
desmoralización ciudadana. La justicia local duerme el sueño de los justos en un cajón del Congreso de los
Diputados, encerrada en dos leyes que nunca se aprobarán: la Carta Municipal de Barcelona (¡sólo faltaría: qué
se han creído éstos de Barcelona!) y la Ley de Grandes Ciudades que hizo el secretario de Estado del PP,
Francisco Camps, y que decayó al finalizar la legislatura pasada (¡y la había hecho para extender los beneficios
de la justicia local y otras innovaciones legales de la Carta a todas las grandes ciudades!).
Finalmente, el terrorismo, que ha perdido las elecciones vascas tanto o más que el nacionalismo español, va a
apretar fuerte para no quedar definitivamente vencido. Su única esperanza es que sus ataques levanten de
nuevo tal aversión por Euskadi en el resto de España que se vuelva a abrir la fisura nacionalista en el campo de
los demócratas: abertzales en un lado y españolistas en el otro. Lo han dicho el otro día en Gara.
Nuestra esperanza es que los terroristas, de tanto apretar se caigan, como ocurrió en Barcelona en 1992, antes
de los Juegos Olímpicos, y que los demócratas vascos de toda condición se unan, empezando, como propone
Gemma Zabaleta, la secretaria de política institucional del PSE, por los ayuntamientos y las escuelas, que es
donde se fragua (o se pierde) la confianza entre unos demócratas y otros. La falta de auténtica sensibilidad,
compañía y deferencia de algunos (si no muchos) ayuntamientos nacionalistas vascos con los concejales vascos
populares y socialistas amenazados ha sido para mí uno de los espectáculos más inmorales de estos últimos
años.
Éstas son las emociones dominantes hoy, y probablemente lo serán aún por un tiempo. ¿Impasse? No
necesariamente.
Hay factores paralizantes, como las alianzas contra natura que he mencionado al principio. Ahora el Gobierno
popular presentará un acuerdo sobre la financiación autonómica en que se arreglarán los entuertos del pasado
(¿y qué van a decir las autonomías si precisamente están maniatadas por las deudas de ese pasado?), pero no
se solventarán los problemas del futuro: la distancia entre los resultados del régimen foral y el común, que ya
vienen de Franco, en el caso de Álava y Navarra; la lejanía de la financiación local respecto a la que debería
ser; la arbitrariedad de la inversión estatal directa; el miedo a la transparencia de las balanzas fiscales, que en
la RFA son aireadas sin rubor y aquí producen terror; y la falta de definición de un criterio de equidad a largo
plazo basado en el pago por renta y el cobro por población, corregida ésta por una serie de factores razonables.
Tendremos cesto de impuestos indirectos y especiales, poco dinero adicional (no está el horno para bollos),
flexibilidad de tipos impositivos... y una falta total de coraje para enfrentarse con la solución del problema
financiero del sector público a tres niveles que montó la Constitución y desarrollaron los Estatutos. Los tres
nacionalismos que mandan, por la propia definición de nacionalismo, no se pondrán de acuerdo más que en la
asunción repartida de los errores del pasado, errores que, además, negarán como San Pedro, tres veces si es
preciso.
La verdad es que el Estado, en los últimos cuatro años, ha crecido más que el producto nacional bruto y, por
tanto, más que las autonomías. La devolución de recursos hacia la proximidad y la sociedad ha sido inversa, de
abajo arriba. Por primera vez en los últimos 22 años.
Pero la vía de la evolución política de este país está marcada.
- La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo
debate autonómico en sesión plenaria (no se entiende cómo Aznar, que tiene por virtud el cumplimiento de lo
que está mandado, incumple en eso).

�- La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del
Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas -algo que han pedido todos los
partidos menos el PP-, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los
símbolos de España.
- La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen
competencia exclusiva y capacidad legislativa -lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el
Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300
regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión-.
- Finalmente, y casi más importante, la traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre
españoles de distintos pueblos ('los pueblos de España' de los que habla la Constitución).
- Y la traducción de todo ello en una auténtica mejora de la vida civil, de la vida en nuestras ciudades y
pueblos, con una imposición fiscal menos complicada y onerosa, con seguridad, justicia local y enseñanza local
-según el modelo anglosajón-, con colaboración entre la enseñanza pública y la privada, y con devolución de
competencias a los territorios y a los ayuntamientos.
A 1 de enero de 2002, como tarde, habrá que ponerse a trabajar en todo ello. El impasse, el callejón sin salida,
no es tal. Hay una valla, pero no un muro. Al otro lado de la valla, la España plural y viva; de este lado, la
peleada, asustada y dividida.
3/7/2001

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13197">
                <text>1373</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13199">
                <text>¿ Impasse ?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13200">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13202">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13203">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13205">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13206">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13207">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13208">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13209">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13210">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13211">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13212">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14514">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40496">
                <text>2001-06-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13198">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="868" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="292">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/868/0000000576.pdf</src>
        <authentication>a25be161cbedc0ad70fd069758a5534c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41976">
                    <text>Creer en nosotros mismos
Article de Pasqual Maragall a El Pais (2-3-2002)
Creer en nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
-------------------------------------------------------------------------------Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
--------------------------------------------------------------------------------

España, desde 1898, no ha creído de forma estable y tranquila en sí misma. Para empezar, Unamuno creía
menos en ella que Joan Maragall, como demuestran las cartas que se cruzaron en 1904. (Sería espléndido que
estas cartas se volvieran a publicar ahora. Catalunya era en ese momento más optimista que el resto de
España, como se podrá comprobar si se reeditan.)
Podemos comparar el caso de España, en cuanto a sentimiento nacional, en cuanto a patriotismo compartido y
duradero, con otros países. Otros países nos han ido sirviendo de modelo sucesivamente. Les propongo una
rápida excursión por los modelos. Y una reflexión sobre lo que ocurrió entre ellos en el último siglo. Para
concluir con un retorno a nuestra actualidad, que es el punto de partida y el de la conclusión de este artículo.
La tesis que defiendo es que España, la España de hoy, empieza a creer en ella misma. Que no necesita
redentores. Que no quiere que los separadores y los separatistas se la disputen. Los separadores oficiales
sueñan con una España enfrentada y dividida, necesitada de un mando férreo y uniforme, y añoran un
sentimiento de patria como el de Estados Unidos o el de Francia. Los separatistas añoran lo mismo para partes
concretas de España.
En estos países que he citado la revolución se hizo a su debido tiempo, y han tenido un sentimiento de
superioridad y de modernidad que España empezó a perder en el siglo XVII y perdió del todo en 1898, a manos
precisamente de los norteamericanos. Francia y Estados Unidos: países en los que la gente se sabe de memoria
el himno nacional.
En España, algunos no duermen pensando en cómo hacerlo para que aquí pase lo mismo. Otros, a veces,
preferimos pensar que si las cosas hubieran ido de modo diferente la cuestión ni se plantearía, porque, en
efecto, sabríamos todos de memoria el Himno de Riego. Inútil lo uno y lo otro. Inútil pensar en lo que hubiera
sucedido en la Europa de los años treinta si se hubieran atendido las advertencias de Keynes y no hubiera
habido un Tratado de Versalles tan cruel con Alemania. Inútil pensar en lo que hubiera podido suceder y no
sucedió. Los españoles nos pondríamos a imaginar hipótesis desmentidas por la historia, como, por ejemplo, lo
que el escenario inexistente de una Europa reconciliada hubiera significado para España. ¿Hubiera habido lugar
para la guerra civil?
Mejor no pensar en el pasado que no tuvimos. Mejor pensar en el futuro que podemos tener. Si nos
empeñamos. Si arriesgamos, con cautela y con ambición a un tiempo. Al final volveré a ello.
A pesar de todo, detengámonos un momento todavía en el pasado. Concretamente en el periodo comprendido
entre las dos guerras mundiales ¿Qué ocurrió en realidad? Ocurrió que el dominio de la venganza sobre la
justicia, el predominio de la vengativa política franco-británica en caliente sobre la fría clarividencia de los
economistas reformadores, siendo seguramente inevitable, condujo al mundo a una nueva catástrofe en menos
de 20 años.
Fue Europa, la malherida Europa de los años veinte, la que se complicó la vida. No fueron los Estados Unidos. El
presidente norteamericano Wilson fue menos duro que los europeos. Hoy se han cambiado las tornas. Alguien
se lo tendrá que recordar a los norteamericanos. Tampoco olvidemos que fue el general Marshall quien impuso,
en 1945, la solución contraria a la de 1921: en vez de castigar económicamente al vencido, esta vez había que
ayudarle. En vez de dejarle hacer políticamente, había que desarmarle en el terreno político.
Pero vayamos a lo nuestro. Miguel Siguán, en un magistral artículo reciente ('Nacionalismo y/o centralismo', La
Vanguardia, enero de 2002), sostiene que si los liberales españoles del XIX hubieran adoptado el modelo plural
de la Alemania de Bismarck (restaurado por los aliados en 1945), en vez de adoptar el modelo jacobino y
centralista, nos habríamos ahorrado muchos sinsabores y no tendríamos que estar reinventando el patriotismo
en cada esquina de la historia. Porque también España, como Alemania, es un Estado compuesto. Por eso la
Ilustración francesa no puede ser nuestra única inspiración. Y por otra razón: cuando yo entré en la Universidad
en 1957, a los 16 años, ya los tanques rusos habían entrado en Budapest. Seguramente fue esto lo que nos
impidió a unos cuantos hacernos comunistas. El sueño de la razón, en efecto, había producido monstruos. De la
razón o de la ilustración.
Ahora en España se está copiando, desde la derecha, de la mano de intelectuales de izquierda, el patriotismo
constitucional de Jürgen Habermas, que desde la izquierda alemana ha teorizado un patriotismo antiétnico y
anti-identitario para describir lo que está pasando hoy en la República Federal. Alemania está dejando de lado
el derecho de sangre en beneficio del derecho de suelo para definir la ciudadanía. La expresión: 'Es alemán
quien vive y trabaja en Alemania' es una definición de la ciudadanía federal cada vez más ajustada a la

�realidad.
De este modo se adopta la Constitución, modificada, por cierto, varias veces, como canon de la nación, y el
constitucionalismo, como criterio del nacionalismo permisible. Ya no la lengua ni los ancestros ni las montañas.
Aquí, en España, en cambio, la derecha intenta hacer pasar por patriotismo racional la negación no ya de los
nacionalismos periféricos, sino incluso del federalismo de corte germánico de la izquierda española. El
patriotismo constitucional, aquí, trata de congelar la Constitución, a riesgo de acabar con ella.
La Constitución puede dejar de ser funcional si no recoge hoy, como ha reclamado Cruz Villalón, hasta ahora
presidente del Tribunal Constitucional, lo que ha ocurrido en los fascinantes 25 años posteriores a su
proclamación. Especialmente en lo que se refiere a las 17 autonomías creadas a partir de 1978, en lo que se
refiere al Senado que debiera representarlas y en lo que se refiere al hecho trascendental de la entrada en la
Unión Europea.
La España real, la España auténtica, es un pueblo soberano que está formado por pueblos diversos (artículo 2
de la Constitución). Sus ciudadanos ven cada vez menos claro que haya que identificar exclusivamente la
soberanía con un Estado que ha rendido ya su moneda, y rendirá progresivamente su ejército, si todo va bien,
a niveles superiores de integración.
Esa España plural y europea se rebelará pacíficamente en las urnas, para dejar a un lado a los que quieren
dividirla y asustarla primero, y encorsetarla luego. A los que abominan del barullo y la asimetría y no hacen
más que crear recelos. A los que se niegan a admitir el acceso de las comunidades autónomas a los Consejos
de Ministros donde se discuten asuntos de su competencia exclusiva y arguyen para ello que en España las
comunidades son asimétricas, a diferencia de lo que ocurre en los países federales: véase en esta línea el
informe de los juristas del Ministerio de Administraciones Públicas.
Para barullo, el matrimonio Aznar-Pujol. Nunca se vio matrimonio más interesado que éste, más falto de afecto
y, en realidad, de sentido. Más asimétrico.
Pronto o tarde, pero con certeza, catalanes y castellanos, por igual, van a decir también 'ya basta'. Sin
embargo, será preciso que cambien algunas actitudes para que la historia haga su camino. Permítaseme decir
en este sentido que la frialdad de los nacionalistas vascos ante la psicología de persecución en que viven miles
de ciudadanos, empezando por los concejales del Partido Populary del Partido Socialista -frialdad que parece
irse convirtiendo ¡por fin! en incipiente cordialidad-, es tan obscena como la frivolidad de los nacionalistas
españoles al usar el terror como pedestal para acreditar su patriotismo reactivo y ganar votos lejos del
escenario del drama; frivolidad que, estoy convencido, irá también diluyéndose a medida que el terror vaya
cediendo ante la nueva beligerancia europea en esa materia.
(Y a medida que personas como Eduardo Madina vayan dejando claro, como parece que él ha hecho, que
pueden hacerle lo que quieran, que no dejará que el crimen que con él se comete se convierta en un permiso
por él dado para que los terroristas consigan el fin que persiguen, a saber, detener la historia e impedir toda
evolución.)
Sin duda, el Gobierno español ha actuado en Europa como debía actuar y ha conseguido (no él sólo) resultados
remarcables. Los socialistas nos alegramos de esos éxitos porque el terrorismo nos ha golpeado como ha
golpeado a militares primero, policías después, y finalmente, a concejales y ciudadanos de todas las opiniones;
y nos alegramos porque estamos convencidos de que el terror es un factor poderosísimo en la hibernación de la
lógica evolución constitucional y política de este país. Y detener esa evolución es a la vez el mejor premio que
podemos otorgarle al terror. Determinar la agenda política española es su gran triunfo, que a veces le
concedemos en demasía.
No olvidemos que en Irlanda del Norte todo el proceso actual comenzó por una arriesgada manifestación de
Downing Street, en tiempos de John Major, en 1993: 'If they so wish' ('Si ellos quieren'), dijo el primer
ministro, refiriéndose a los ciudadanos norirlandeses, tendrán la salida pacífica que determinen. Ése fue el
momento, siempre delicado de escoger, desde luego, en que la agenda comenzó a marcarla la democracia
británica y no el Ejército Republicano Irlandés (IRA).
A mi modo de ver, el Pacto Antiterrorista y por las Libertades, aun con su tono excesivamente enfático y
carente de sinceridad en la invitación final a otras fuerzas, es una cautelosa, pero evidente aproximación a ese
momento delicado. Porque especifica que la paz y las reglas democráticas son la condición incluso para
modificar el marco institucional, con lo cual abre tal posibilidad, cosa que el Partido Popular no debería negar
ahora, a riesgo de privar de validez al propio Pacto.
En ese contexto ha sido y es admirable la contención de José Luis Rodríguez Zapatero, que está en el origen del
Acuerdo, si bien ausente del estilo del mismo. Y sería deseable que José Luis Rodríguez Zapatero no alterase su
ritmo tranquilo y su estilo claro y dialogante, para que la certeza del cambio que vaticino más arriba se torne
urgencia. Si se rinde a un fácil aplauso cortesano dando 'caña al mono', como se dice vulgarmente, la urgencia
se tornará incertidumbre. El mono, con perdón, ni necesita caña ni a veces se la merece, porque se pinta solo
en el espejo que le pone delante Zapatero.
Y eso lo digo porque lo que no debemos perder es lo más importante en este momento: una voz clara hablando
de los temas que nos preocupan. Del terrorismo, sí, pero también de otras cosas. Precisamente para no darle al
terror el monopolio del escenario. Creer en nosotros mismos consiste en hablar de nuestras cosas dándoles la
importancia que tienen.

�Zapatero habla de los trabajadores autónomos, de los profesionales, de sus dificultades para establecerse, de
las mujeres y los hombres que quieren hijos y trabajo y no pueden con ambas cosas, de la educación y el
diálogo con los jóvenes como prioridad, de los barrios de la inmigración y de su seguridad y de la dignidad de
sus escuelas, de los ciudadanos que no llegan a desgravar, de un pacto local que no sea otra ocasión perdida,
de la necesidad de hacer de los impuestos locales sobre la economía un impuesto a cuenta del que recae sobre
la renta de las personas, y evidentemente, de la Europa próxima y comprensible, de los ciudadanos españoles
de Argentina y de la necesidad de entenderse con Marruecos. Del Senado y de la presencia de las comunidades
autónomas en la Unión. Del nuevo federalismo europeo como unión y devolución a un tiempo.
Los socialistas catalanes y la mayoría de nuestro pueblo estamos con él. Convencidos además de que si
conseguimos la victoria en Catalunya estará dado el primer paso para que España tenga un Gobierno que
pueda afrontar todas estas cuestiones. Con cautela y ambición. Sin excusas. Sin perderse de nuevo en una
discusión inacabable, como dice Siguán, sobre el ser de España.
4/3/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13183">
                <text>1368</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13185">
                <text>Creer en nosotros mismos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13189">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13191">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13192">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13193">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13194">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13195">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13196">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14513">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40495">
                <text>2002-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13184">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="867" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="291">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/867/0000000578.pdf</src>
        <authentication>30ebe57e3485166db344254755d3f109</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41975">
                    <text>Escuelas de verano y cambios en los gobiernos
Article de Pasqual Maragall a El Pais
Escuelas de verano y cambios en los Gobiernos
Jordi Pujol suele confesarse en las escuelas de verano. El año pasado les dijo a sus escolares que no se
preocuparan, que aún podían ganar las elecciones, porque, textualmente, dijo, 'el voto anticatalán ya no irá al
PSC'.
En ese momento CiU y PP acababan de acordar en Madrid la no agresión mutua: Piqué no vendría a Catalunya
y el PP se dedicaría a arrancar voto socialista haciendo españolismo en el área metropolitana de Barcelona.
Pero seis meses más tarde todo cambió.
A esas alturas nada hacía presagiar la veracidad de los grandes éxitos que Pujol había imaginado para el PP en
los barrios obreros. Y llegó la OPA amigable de Aznar, que invitó a CiU a entrar en el Gobierno español. Aznar
optaba por sacar votos de CiU y dejarse de aventuras extrañas.
Algunos empresarios catalanes, ya un tanto incómodos con las filigranas de CiU, se alegraron. Y el acuerdo CiUPP para pelearse educadamente ha terminado en una pelea sobre el acuerdo.
Encima, desde octubre para acá, la intención de voto favorable a CiU no ha dejado de separarse, a la baja, de
la tendencia del voto socialista. Yo no creo en las encuestas una por una, pero sí creo en las tendencias cuando
todas las prospecciones concuerdan en señalarlas, cada cual desde su particular muestra y su particular serie
de preguntas.
Resultado: Pujol ha cambiado de tono. La escuela de verano de 2002 tenía que ser distinta. Esta vez sería
'tenderos contra intelectuales'. Todavía podemos sorprender, afirmó esta vez. Esos intelectuales refinados de la
izquierda no podrán con nuestros tenderos.
Pero la verdad es otra: los tenderos de hoy, los espabilados, los innovadores, los de los ejes comerciales, no se
reconocen en la imagen patética que Pujol hace de ellos, ni tienen a san Pancracio en la estantería.
Y los intelectuales se han resabiado. A fuerza de tortas se han hecho más políticos. Algunos superan a Pujol por
su izquierda y se hacen soberanistas de verdad. Otros pasan de todo por el otro lado y se van al
constitucionalismo puro y duro. Pero los más están en el constitucionalismo evolutivo y en el deseo de cambio
de verdad: cambio en Barcelona y en Madrid.
El cambio de Gobierno de Aznar es teatralmente preelectoral. No es el cambio que esperamos. Lo más
importante del cambio de Gobierno es la dimisión del presidente de la Comunidad Autónoma de Madrid y del
presidente de la de Valencia. Y la marcha de Piqué no se sabe hacia dónde. Adivinen.
Todo ello tiene que ver con la preparación de dos cosas: las elecciones del próximo año y la retirada de Aznar y
su intento de saltar a Europa. Para que no decaiga la ilusión. Y para intentar frenar una victoria socialista en
Madrid a cualquier precio.
¿Y en Catalunya? En Catalunya la batalla no será entre tenderos y poetas, sino entre aduladores y creativos,
entre falsos tenderos y comerciantes modernos, entre los embabiados con el empresario modelo que está
siendo juzgado y los industriales de verdad, entre los hijos del régimen y los jóvenes autónomos y
emprendedores.
¿Nos sorprenderán los convergentes?
¡Ya nos han sorprendido! Mandan sin ganar del todo y, lo que es más dificil, sin gobernar casi nada.
'Hay que tener más votos', les dice Pujol siempre a ERC y a IC-Verdes. 'Hay que tener más votos para poderlo
decir', se le podría contestar. Incluso para gobernar hay que tener más votos. Sobre todo cuando los votos del
PP van a su aire.
No sé cuánto tardaremos en percatarnos del tiempo perdido en la lenta transición que vivimos.
Será un momento de interrogación: '¿Cómo nos pudo ocurrir?', nos diremos. Pero sobre todo se lo preguntarán
los gobernantes: ¿por qué nos han votado tanto y ahora nos abandonan?
Ya se lo digo: a lo primero, porque nunca desde el último de los descendientes de Jaime I, nunca desde que
Catalunya empezó a perder pie, habíamos tenido la oportunidad de sostener a un Gobierno pleno y con todas
las de la ley.
Y a lo segundo, porque durar ha sido importante, pero nos hemos empezado a dar cuenta de que sólo durar no
basta. Sólo durar nos lleva de nuevo, si no a la decadencia histórica, sí a la marcha lenta. Y no están los
tiempos como para dormirse.
Post scriptum. Han pasado un par de semanas y un par de cosas han cambiado. Una: no hace falta que
adivinen que hará Piqué. Ya lo ha hecho: se ha proclamado presidente del Partido Popular en Catalunya y será

�candidato en las elecciones autonómicas. Dos: Pujol ha ido a otra escuela de verano. Cataluña no quiere ser
como Cuenca, ha dicho. Si Piqué viene a Catalunya a ganar votos en la burguesía catalana, olvidando que se
trata de un juego de suma cero, que no beneficia al conjunto de la derecha, ¡ah!... entonces el pacto
constitucional peligra. Pujol no lo ha dicho así, pero les aseguro que lo piensa así. Lo conozco como si lo hubiera
parido. 'No queremos ser como Cuenca' quiere decir: 'Os vais a enterar'. Se acabó el Pujol manso y gran
estadista que la derecha madrileña descubre cada dos o tres años, en la confianza de que ya han amansado la
fiera del catalanismo que tanto temen. Pues no se apuren, más mansa no puede estar. El Gobierno de
Catalunya necesita los votos populares, no para el presupuesto - prefieren una prórroga indolora-, sino para no
alarmar a los empresarios, poco amigos de aventuras, y para tratar de recordar a los populares que el
auténtico adversario es la izquierda y que 'si se pierde Catalunya, España vendrá después'. Todo muy
romántico. Épica es lo que hace falta, se ha dicho en la escuela de verano convergente. Menuda épica. Y
menuda ética.
30/7/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13169">
                <text>1365</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13171">
                <text>Escuelas de Verano y cambios en los gobiernos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13172">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13174">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13175">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13177">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13178">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13179">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13180">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13181">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13182">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14512">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40494">
                <text>2002-07-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13170">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="866" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="290">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/866/0000000583.pdf</src>
        <authentication>02b351a13b876612c4bdb05898184cfc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41974">
                    <text>Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero
Article de Pasqual Maragall a El Pais

Querido José Luis:
Quiero felicitarte muy de veras por tus dos primeros años al frente del Partido Socialista y por el modo en que
en ese periodo has sabido conducir la política de oposición. Me parece que el acto del domingo pasado en la
plaza de Vista Alegre ha marcado el fin de una etapa y el principio de otra que puede y debe llevarte a la
presidencia del Gobierno español.
Has sabido marcar un estilo dialogante, exigente y cordial a un tiempo, renovador y respetuoso con el pasado.
Lo has pagado caro en los medios durante dos años. Pero eso era lo que este país necesitaba.
El Gobierno actual ha puesto en circulación un estilo político basado en la altanería y el desprecio del
adversario, muy marcado por las técnicas publicitarias y el sondeo permanente. Y ha manipulado las
privatizaciones en beneficio del partido -terreno en el cual tiene en Catalunya imitadores aventajados-.
Hay que acabar con eso, o mejor, hay que imponer con la fuerza de los votos un estilo distinto, que tú
representas de forma natural, un estilo más respetuoso con una serie de normas no escritas que son la fibra y
la marca distintiva de la cultura democrática.
El Gobierno de la derecha merece el respeto que tú le has mostrado por dos razones: porque es el Gobierno
elegido por mayoría y por la forma en que ha llevado democráticamente a todo el espectro de opiniones,
incluso las más nostálgicas, al marco constitucional.
Pero el precio que ha pagado por esa ampliación del consenso es un precio que dudo que se puede pagar: el de
relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de
España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos
garantizan.
Como tú dijiste, ´España es un proyecto basado en la diversidad, es la historia de pueblos diversos y plurales
que tienen capacidad de convivir´.
No se trata sólo de ganar votos en una autonomía u otra. Se trata de decir la verdad que nos une. Se trata de
perderle de una vez el respeto a una visión de España tan chata e ignorante que amenaza con hacerla saltar en
pedazos.
Se trata de recordar que el ´Pacto por las libertades y contra el terrorismo´, que tú propusiste, defiende que se
puedan llevar a cabo reformas del marco jurídico si se hace en paz y respetando el camino que la Constitución
y los Estatutos prevén. De no ser así, los socialistas catalanes no lo hubiéramos aceptado.
Te veo tan fuerte que me atrevo a decirte todo esto y más.
Sé que la derecha española -y la debilitada derecha catalana de hoy- pueden unirse para pasarte factura a ti de
la pluralidad de España, y a nosotros, de la falta de pluralidad. A ti, por mucho, y a nosotros, por poco.
Pero eso ya no debe atenazarnos. Al contrario. Nos señalan el camino de su debilidad, de sus temores y de
nuestra tan esperada oportunidad: la de decirle a los pueblos de España que anden unidos desde su profunda
singularidad. Y de hacerlo denunciando las limitaciones de los tres nacionalismos con los que pactamos la
Constitución en 1978 y que a día de hoy nos gobiernan: el español, el catalán y el vasco.
Estamos en puertas de culminar lo que los pueblos de España persiguen desde 1898. Estar en Europa,
gobernarse democráticamente, reconocerse mutuamente libres y saberse unidos por esos tres proyectos que
fundan la soberanía de España.
Estamos en puertas de dar un segundo y necesario empujón a la europeización social de España. En vivienda,
en investigación, en educación, en tasas de actividad, en agilización de la justicia. En seguridad laboral, en
independencia de los medios de comunicación públicos, y en el dibujo de unas infraestructuras y unas
instituciones menos simplonas, menos radiales, más distribuidas, más en red. En la devolución a los municipios
de competencias en todo aquello que saben hacer mejor que las autonomías y que el Estado. (Hasta la derecha
francesa ha decidido devolver a la proximidad la educación nacional.)
Me consta que todo esto es lo que te mueve y lo que te hará triunfar, lo que nos hará triunfar. Y si he
empezado por hablar de identidades es porque pienso que las identidades, en primer lugar la española, y luego
todas las demás, convertidas en proyectiles, son las que nos pueden cerrar el paso hacia la consecución de esos
objetivos.
Matizo: he empezado por ahí porque ese tema de las identidades es el que más fácilmente puede inflamar
pasiones y prohibirnos que cumplamos con nuestras obligaciones sociales. Pero también, y de modo muy
principal, porque tú y yo las sentimos profundamente, y siendo distintas, las compartimos. Porque tenemos la
obligación de explicarlas y hacerlas respetar.

�Tu compatriota Anselmo Carretero, el segoviano-leonés muerto en México hace poco, el amigo de los catalanes
exilados, de los Bosch Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador de la España ´nación de naciones´, mi
compatriota y compañero, nos obliga mucho. Los socialistas de España tenemos en él un referente de un valor
inmenso.
Ahora añoro momentos que, viviéndolos, me parecieron inútiles: aquellas soñolientas seis de la mañana de los
congresos socialistas de los años ochenta y noventa en que intervenían las delegaciones chicas y las
internacionales, los Carretero. No pocas hazañas teóricas se fraguaron entre aquellas luces. Esos minutos no
nos los pueden robar.
Consuela saber que no fueron vanos.
Si Felipe sorprendió en 1976 con un lenguaje que rompía con lo habitual y les hablaba igual a los guardias
civiles que a los estudiantes progresistas, tu lenguaje de hoy tiene que ser (la amistad que te profeso y los
años que te llevo deben permitirme el atrevimiento) igualmente certero, pero menos cauteloso.
Felipe González y su equipo de gobierno, con Alfonso Guerra primero y con Narcís Serra después, abrieron
España a Europa, civilizaron el Ejército, optaron abiertamente por el bloque occidental democrático, y
priorizaron la educación y la salud de los ciudadanos. Liberalizaron la televisión y las grandes empresas del INI.
Presidieron la creación de millones de puestos de trabajo y el renacimiento de las ciudades. Y encima llevaron a
Barcelona, a Sevilla, a Madrid y a toda España al cenit del éxito del 1992.
Hoy tenemos que recoger los cabos sueltos de la Constitución, relanzar un proyecto de país con ambición de
contar en Europa y en el Mediterráneo, conectar mejor con el Magreb, hacer bascular a la Unión hacia el Sur, y
en fin, estar presentes, con menos ingenuidad y más eficacia que hasta ahora, en el renacimiento de América
Latina, que tardará poco o mucho, pero se producirá.
Ante todo tendremos que asombrar a Europa con una nueva fase de creatividad: económica, social, cultural,
científica, artística. Y política. El 2004 va a ser en todos esos terrenos un año clave. El Fórum Universal de las
Culturas de Barcelona está preparándose con rigor. El salto cualitativo de la Barcelona metropolitana va a
sorprender. Y esta vez Catalunya, estoy seguro, jugará fuerte, muy fuerte. En eso la colaboración entre
gobiernos -salvo en la cicatería del AVE a su paso por el aeropuerto- se está logrando. Todo hay que decirlo.
Querido amigo, termino ya. Puedes contar con los socialistas catalanes como contaste desde el primer
momento. Han pasado, desde entonces, algo más de dos años, en efecto. El nuevo socialismo está ya en
marcha. El nuevo federalismo, o como le llamamos tú y yo, la España plural, está a punto. Todas las
esperanzas están permitidas. No fallaremos.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
4/11/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13153">
                <text>1361</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13155">
                <text>Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13156">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13158">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13159">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13161">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13162">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13163">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13164">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13165">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13166">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13167">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13168">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14511">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40493">
                <text>2002-11-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="865" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="289">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/865/0000000588.pdf</src>
        <authentication>4d71b768f7fb7dbdf47b6bd3eb0e72b7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41973">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13136">
                <text>1356</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13138">
                <text>Preparémonos para lo nuevo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13139">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13141">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13142">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13144">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13145">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13146">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13147">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13148">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13149">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13150">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13151">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13152">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14510">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40492">
                <text>2003-03-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13137">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="864" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="288">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/864/0000000600.pdf</src>
        <authentication>f59de5a551be29d37ce2d4fb81299ca2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41972">
                    <text>Andonis Tritsis y Bagdad
Article de Pasqual Maragall publicat a El Pais
Febrero de 1991: el alcalde de Atenas coge un avión a Ammán (Jordania) y luego un coche por el desierto
hasta Bagdad. Se llama Andonis Tritsis. Ha sido campeón griego de atletismo, ex socialista, independiente, y es
reciente ganador de las elecciones frente a Melina Mercuri. Está impresionado por el ataque a la ciudad árabe y
le ha ido a decir lo siguiente al alcalde local:
"Mi país, miembro de OTAN, está en guerra con el suyo. No discuto las razones. Sólo he venido a decirle que
los ciudadanos de Atenas no están en guerra con los de Bagdad".
Estuvo tres días en la ciudad, lo que tardó en encontrar al alcalde.
Aquélla ya fue una guerra tremendamente clarificadora, inusualmente sincera. Según vi en la televisión desde
Nueva York, a la pregunta sobre qué hacía en Irak, un soldado americano contestó sonriente: "Echarles una
mano a éstos". "¿Cómo, cómo?". "Sí: dicen que su religión les garantiza el cielo si mueren en guerra". El ateo
Sadam Husein, después de invadir Kuwait sin preguntar a nadie -como ahora los Estados Unidos y Gran
Bretaña, como siempre, como en todas las guerras-, cuando fue a su vez atacado, declaró que la serpiente del
diablo anidaba en Washington, a lo que Bush padre contestó que Dios estaba en el brazo de sus soldados en el
desierto.
Andonis Tritsis lo veía distinto. Creo que fue el precursor de una indignación mundial que ahora ha estallado.
Cuando hubo visto al alcalde de Bagdad, se volvió a casa. No mucho después se acercó a Madrid a una reunión
de alcaldes. Yo era presidente de los alcaldes europeos, coincidimos en la cena, y me contó la historia de su
viaje, una historia que luego me ha perseguido siempre, como una quimera envidiable, como un perfume raro.
Cuando viajé luego a Atenas, Andonis había muerto. Le pedí al nuevo alcalde que me acompañara al
cementerio y depositamos unas rosas rojas en su tumba.
Esta vez no hemos ido ninguno a Bagdad. Y eso que esta vez la cosa estaba mucho más clara. De Bush padre a
Bush hijo hay un trecho, imagino que descendente.
A Bush padre le conocí en 1986, cuando era vicepresidente, y le fui a contar, durante la renegociación de las
bases americanas en España, algo que los norteamericanos no entendían: que los soldados americanos, en
Barcelona, en mi ciudad, por ejemplo, no habían sido nunca vistos como libertadores, a diferencia de lo que
ocurría en Nápoles o en Roma. Allí llegaron como libertadores. Aquí habían llegado de la mano de un dictador.
Creo que Barcelona debe seguir agazapada en el rincón de los recuerdos de Bush Sr., porque de las 300
ciudades del mundo que se manifestaron contra la guerra el 15 de febrero, sólo Barcelona le vino a la mente
cuando trató de restarle importancia al hecho.
Yo sí recuerdo por supuesto su contestación a mis palabras: "Usted habla no de su opinión, sino de lo que creen
sus ciudadanos". "Cierto". "Pues yo le voy a contar la opinión de los ciudadanos de las 50 ciudades que acabo
de visitar" (era noviembre, campaña electoral): "What the hell are we doing in Spain?". "¿Qué demonios
estamos haciendo en España?". Querían decir: "¿Qué estaremos haciendo para que nos quieran echar...? ¡Si les
estamos ayudando! A estos españoles no hay quien los entienda".
Con Bush padre coincidimos 10 años más tarde en Barcelona. Quería que Colin Powell fuera candidato a
vicepresidente en las elecciones del 96, con el senador Dole, al que veía con poca fuerza para vencer al
entonces presidente Clinton, que le había vencido a él en el 92. La mujer de Powell se oponía; estaba
convencida de que matarían a su marido si era candidato, igual que habían matado a Martín Luther King, a
Malcom X y a los hermanos Kennedy. Bush vino a Barcelona para embarcarse en un crucero de convencimiento
con el matrimonio Powell, pero el plan fracasó. En realidad, su argumento iba más lejos: si Powell iba en el
ticket con Dole, éste ganaría, pero dada su edad, no iba a repetir, con lo que Powell podía convertirse luego en
el primer presidente negro de los Estados Unidos de Norteamérica.
Ése era un proyecto enormemente atractivo. A veces pienso que en realidad Bush presentía confusamente que
algo malo podía pasar en el futuro y que pretendía conjurar ese peligro.
Todo ello me lleva a confesarles un pensamiento que no me puedo sacar de encima desde hace días: hemos
desperdiciado 14 años maravillosos, desde la caída del muro de Berlín para acá.
Hemos tocado el cielo con los dedos: en el fin del sitio de Sarajevo, en la Conferencia Euromediterránea de
Barcelona, en la de Madrid sobre Israel y Palestina, en el poner fin a la matanza de Kosovo, en el Tratado de
Kioto, en el foro de Porto Alegre y su conexión, frágil todavía, con el de Davos, en la ansiada ampliación al Este
de la Unión Europea, con el euro, en Irlanda del Norte a partir del Viernes Santo del 98, etcétera.
Pero hemos abandonado el Mediterráneo. Estamos con Israel y Palestina donde estábamos cuando el acuerdo
de Oslo.
Bagdad es el centro, uno de los centros, del imaginario colectivo árabe. Y los árabes estuvieron casi ocho siglos
en España, del 711 después de Cristo al 1492, fíjense, más que los europeos en América, desde 1492 al 2002
van cinco siglos. Y los ingleses en Norteamérica, algo menos.
Se dirá que los tiempos son más densos hoy que ayer, que pasan más cosas por minuto... Que digan lo que

�quieran: el Ayuntamiento de Vinaixa le ha escrito una carta al ministro marroquí de Exteriores, Benaissa,
invitándole a visitar el municipio que fundó aquí su familia. El ministro no ha contestado, pero el imaginario
compartido está ahí, sepultado y sin embargo intrigante, quizá vivo. Y el municipio, o mejor la pedanía, de
Baldomá, en Artesa de Segre, Lleida, debe su nombre a la contracción de Valle de Omar y tiene todavía el Camí
de la Mesquita.
Bagdad suena a ensueño, a origen de las migraciones que llegaron a Tarifa y más tarde a Córdoba. A arte, a
refinamiento, a imperio, a cultura, a lucha como siempre entre dinastías sofisticadas y familias guerreras,
aunque en nuestro caso, contra toda lógica, ganaron las refinadas y emigraron hacia acá las guerreras. Pero
esa dinastía guerrera se refinó en el camino. Cruzó El Cairo, Alejandría, Etiopía, pasó por Kairuan, la segunda
Meca, en el sur de Túnez, y llegó al Magreb antes de saltar el Estrecho. Y luego hizo (ellos o sus sucesores)
Córdoba y Toledo, y luegose refugió en Granada, hoy el segundo destino turístico musulmán después de La
Meca árabe.
Catalunya se dividió en dos. La Catalunya Vella y la Catalunya Nova. La Vella, de los Pirineos hasta Barcelona,
era cristiana y franca: una marca europea en península "mora" (el paraíso perdido de nuestros nacionalistas).
Su capital moral fue Ripoll, sus líderes, abades y obispos. La Catalunya Nova (las actuales provincias de
Tarragona y Lleida, aproximadamente) era más "mora" que cristiana, aunque también judía: mestiza. El sitio
de Miravet, castillo de la Orden de los Templarios en el Bajo Ebro, cuyo asedio por Jaime II se representa cada
verano en un ambiente de embrujo, es toda una pieza de convicción sobre nuestra historia bajo medieval: ahí
está la artesanía del riego, la cultura magrebí del agua, que tantas lecciones está dando a los redentores
hidrológicos de vía estrecha que pueblan hoy la capital de España. Hasta el granadino que preside el Tribunal
Constitucional sueña aquellos chorros de distintos colores.
Bagdad queda lejos, y sin embargo está ahí detrás, escondida bajo nuestro pasado, nuestra música, nuestros
sueños. Pero sobre todo Bagdad está presente en las cabezas de millones de árabes y musulmanes.
Si uno lo piensa bien, es chocante la "habilidad" con que los think tanks norteamericanos han aconsejado a sus
dirigentes políticos: está claro que en esos "tanques del pensamiento" el tanque cuenta más que lo otro.
Edward Said ha explicado tan bien como sólo un profesor de la Universidad de Columbia puede hacerlo que los
arabólogos y orientalistas americanos habían preparado el terreno desde hace tiempo para ese salto en el vacío
del Gobierno americano en el mapa de Oriente.
Pero por más que le demos vueltas no podemos llevarnos a engaño: nuestra generación, o nuestras
generaciones activas, han perdido bastantes años de socialdemocracia europea y de liberalismo americano sin
solucionar el conflicto básico, que es el de Israel y Palestina. La obscenidad de esa guerra, de esos suicidios y
de esas represalias, no podían terminar sino muy mal. Hay un momento para la indignación ignorante de los
justicieros que nos gobiernan, y ese momento no ha sido desaprovechado. Pero hubo un momento, un largo
momento, para la indignación racional de los justos moderados y ese momento se desaprovechó, a pesar de la
tozudez benevolente de los Moratinos y Solanas.
Tengo la amarga sensación de que los moderados que pueden quedar en el campo intransigente de la
gobernación americana de hoy van a traernos la paz en Palestina, pero sólo después de haber pagado el
altísimo precio de una guerra obscena y de haber confirmado ante los ojos atónitos de la humanidad que
nuestra especie sólo obtiene el bien tras haber perpetrado el mal hasta la saciedad.
Ojalá (inchalà, en árabe) que esos ojos atónitos hayan comprendido, como parece ser que ha ocurrido, que otro
mundo es no sólo necesario, sino posible. Ahora nosotros tenemos la palabra. Nuestros hijos y nietos la tendrán
dentro de unos años. Si alguna recomendación les podremos hacer es que se fijen en la importancia que va a
tener la construcción desde abajo, desde los ciudadanos y las ciudades, de puentes de entendimiento. Si así
ocurre, Andonis Tritsis descansará tranquilo, como se merece.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13120">
                <text>1353</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13122">
                <text>Andonis Tritses y Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13123">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13125">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13126">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13128">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13129">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13130">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13131">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13132">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13133">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13134">
                <text>Atenes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13135">
                <text>Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14509">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40491">
                <text>2003-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13121">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="863" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="287">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/863/0000000602.pdf</src>
        <authentication>4cad01bdfe889975932efd7a6797599d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41971">
                    <text>Madrid se ha ido
Article de Pasqual Maragall publicat a El País
Hace un par de años escribí un artículo en este diario indicando que Madrid parecía estar
olvidándose de España. Parecía embarcada, Madrid, en una aventura americana (que por
ende empezaba a flaquear); en un vuelo hacia la globalización. ¿España? España era tan sólo
el lago donde ir a pescar empresas para consolidarlas en otras de mayor tamaño y para
proyectar el resultado en el mercado global, que era el importante. España pasaba a ser un
conjunto de puntos más o menos cercanos al centro, a la capital: "Todo a tres horas de
Madrid, como máximo", era la consigna del Gobierno.
El magnífico paisaje pintado por la Constitución, una España plural, con idiomas, pueblos y
nacionalidades unidas en un proyecto común, se iba como destiñendo para permitir la
aparición de la auténtica, inmarcesible e incombustible pintura de fondo, la de la España
radial, díscola, difícil y necesitada de una mano firme en el centro para dominar sus
demonios; si bien ahora una mano tan económica como política, tan "liberal" como antes
dictatorial, tan obvia e inocente de todo pecado como nunca antes lo había sido. Ya ni se
necesitaba repetir la frase del XVIII, en aquella pragmática sanción que procuraba la
desaparición del catalán "sin que se notara el empeño": las cosas irían en este sentido, en
efecto, casi sin percibirse.
"¡Es el mercado, estúpidos!", nos decían desde Madrid a los catalanes y otros periféricos que
cuestionábamos la actitud del Estado.
Pues bien, las cosas han ido evolucionando a peor. Primero porque la economía y la política
globales se han complicado. Y segundo porque el Gobierno español, y en concreto su
presidente, soñando ya en su retiro, se desabrocharon el cinturón antes de tiempo, y se les
cayó el firmamento encima a partir de la primavera de 2002: cumbre europea sin gloria,
decretazo, huelga general, cambio de Gobierno para echar a los culpables, más cambios para
aprovechar la ocasión (ministros, presidentes autonómicos, alcaldes, presidente del Senado lo nunca visto, al menos en Europa y Norteamérica), Perejil, chapapote y guerra de Irak. De
todo.
Pero Aznar reaccionó, hay que reconocerlo. Aplicando la vieja máxima: a lo hecho, pecho.
Más de lo mismo. Más antiterrorismo, más antitodo. A la guerra si hacía falta. Fuimos a la
guerra y la gente se echó a la calle. La mayoría silenciosa, por definición, se quedó en casa.
Se "ganó" la guerra, y aunque siguieron los desastres, los periodistas muertos en combate,
los soldados muertos en accidente aéreo, los trenes chocando una y otra vez... llegaron las
elecciones y el partido del Gobierno no se hundió. Sólo pasó de primer a segundo partido en
España, de segundo a tercero en Euskadi y de tercero a cuarto en Catalunya. Menos desastre
que el que los desastres anteriores anunciaban.
Y en eso llegó Tamayo. Madrid volvió a ser tema. En Alcorcón se prevé doblar la población son 160.000 personas y se proyectan 30.000 nuevas viviendas en una sola operación
urbanística-. Parece que existe otro proyecto semejante en Chamartín. Cada uno de esos
proyectos mueve un billón de pesetas. Lo que se gastó en Barcelona en diez años en torno a
los Juegos Olímpicos, incluyendo las obras públicas y privadas, estadios, transportes,
tendidos de red de fibra óptica, museos, rondas de circunvalación, hoteles, alojamiento de
10.000 atletas y 15.000 acompañantes, etcétera, era algo menos de un billón de pesetas del
año 1992. En Madrid se podría emplear el doble en ampliar dos barrios.
Calculen ustedes cuánto pueden gastar en comprar voluntades y torcer procedimientos los
que quieran llevar a cabo esos proyectos. Cueste lo que cueste, siempre será ridículo en
comparación con lo que se espera ganar.
Es cierto que Ruiz-Gallardón mantuvo esos proyectos en suspenso. Pero también lo es que
Simancas propuso algo más concreto: sustituirlos por otros totalmente distintos, basados en
vivienda pública.
Es cierto también que la Federación Socialista Madrileña no tiene fama de ser la más perfecta
de las federaciones del PSOE. Tarradellas volvió de Francia recordándonos los problemas de
esa federación durante la República. Tierno fue un paréntesis. Madrid fue una fiesta de

�democracia y libertad. Pero Tierno no cambió el partido. Leguina lo intentó. Le toca a
Zapatero hacerlo.
Pero volvamos a la política. La hazaña de Aznar al meter a la derecha en la Constitución no
le ha salido gratis a España. Su empecinamiento nacionalista -la otra cara de la monedaamenaza con dar al traste con unos equilibrios que han funcionado bien durante 25 años. Su
insistencia en la Unidad con mayúsculas, en vez de la unión con minúsculas, desde abajo, y
su terquedad en hacer la bandera más grande y de plantarla en un islote perdido, que es un
poco símbolo de lo mismo, de un deseo mal expresado de jugar en la liga de las grandes
potencias, han alentado al independentismo y han devuelto la bandera republicana a las
calles.
Recapitulemos: Madrid fue una pieza esencial del cambio a la derecha de 1996. El PP ganó
entonces por tan sólo 300.000 votos sobre 30 millones. Pero en Madrid comunidad ganó por
600.000. Por decirlo así, España no había abandonado a los socialistas, pero Madrid sí.
El resultado fue recibido con alivio por muchos, incluso por sectores liberales de la derecha
que temían, con nosotros, que la agresividad de Aznar ("¡Váyase, señor González!") iba a
llevar las cosas adonde ahora finalmente han llegado. Recuerdo, y los invitados recordarán
también, que un mes antes de las elecciones nos reunimos informalmente en el Palacete
Albéniz de Barcelona representantes de varios partidos políticos españoles, de izquierda,
derecha y nacionalistas, y llegamos al acuerdo de reclamar el necesario respeto a las
instituciones y al diálogo, ganase quien ganase. Se publicaron incluso dos artículos en este
sentido, uno en Madrid y otro en Barcelona.
En el año 2000, ETA decidió por nosotros, y no ingenuamente. Terminó la tregua un mes y
medio antes de las elecciones. Y tres semanas antes asesinó a Fernando Buesa. España
entera -salvo Catalunya y el País Vasco- abonó entonces la dureza antiterrorista de Aznar.
El ciclo se cierra. El día 1 de julio de 2003, Aznar se ha casi despedido del Parlamento. Asistí
un día antes al debate con Zapatero, durísimo, a cara de perro. Aznar se retira fiel a su
principio. Sólo faltaba el "¡Váyase, señor Zapatero!".Madrid, el Madrid político, no está en su
mejor momento. Y ahora me pregunto: ¿cómo es el PP madrileño? No lo sé con precisión,
pero intuyo que no debe ser una cofradía piadosa. En todo caso, tal como van las cosas, es
probable que tengamos antes de dos meses alguna respuesta a esos interrogantes.
Es preciso que los ciudadanos de toda España tengan una idea clara de lo que pasa en
Madrid. Porque si no hay una reacción en toda España frente a la deriva de la política en la
capital, podemos pagarlo muy caro.
En Catalunya el efecto de todo lo que está pasando en Madrid va a ser menor que en otras
comunidades. Aquí estamos a las puertas de un cambio que se masca en todos los ámbitos.
Tras las elecciones municipales, el 71% de los ciudadanos catalanes tienen alcaldes
socialistas, el 17% alcaldes nacionalistas y el 5% alcaldes republicanos.
Pujol, aliado de Aznar, conviene recordarlo, desde que le apoyó en julio de 1995 pidiendo, y
consiguiendo, la dimisión del vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra, se ha despedido
también del Parlamento y también con malos modos. Con su abogado personal, su juez
preferido y su empresario modélico en la cárcel o pagando fianza para evitarlo, considera
desagradecidos e inútiles a todos los demás, lógicamente.
Si Pujol no lo ha hecho antes, el día 22 de septiembre se autoconvocan las elecciones para el
16 de noviembre. Pujol puede especular con que el PP le inflija al PSOE y a la izquierda un
correctivo severo en Madrid a finales de octubre. Pero no cuenta con que, aparte de que no
está claro cómo el resultado madrileño vaya a influir aquí, ese resultado puede no ser en
octubre el que ahora se predice. Veremos qué ocurre en verano. El verano es la noche de la
política.
Yo confío en que la sociedad civil madrileña reaccione y se plantee seriamente cuál ha de ser
el papel de esa comunidad en la política española; y para empezar, cómo debe Madrid
regenerarse políticamente.
Cuatro años más de deriva como la de los dos últimos y España perdería el norte. Y nunca
tan bien dicho.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13103">
                <text>1351</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13105">
                <text>Madrid se ha ido</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13106">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13108">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13109">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13111">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13112">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13113">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13114">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13115">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13116">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13117">
                <text>Centralisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13119">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22790">
                <text>Capitals (Ciutats)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14508">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40490">
                <text>2003-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13104">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="862" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="286">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/862/0000001562.pdf</src>
        <authentication>e500cdbdccf0e2e989f315f485ce171d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41970">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

20/10/2003 (5188188) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16

Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes
PASQUAL MARAGALL
Un territorio sin Constitución no existe políticamente. Un territorio sin infraestructuras
no existe económicamente, ni siquiera físicamente en el sentido cabal de la palabra,
porque no está conscientemente vertebrado.
Europa va a tener Constitución. Y paralelamente, por encargo de la Comisión
Europea, va a tener un programa de enlaces transfronterizos para vencer las grandes
barreras naturales: Alpes, Pirineos, Balcanes, mar Báltico...
Esto va en serio. Lo que hasta hace poco ha sido un lento proceso de aproximación
entre países se está convirtiendo en un procedimiento voluntarista de creación de algo
más que un espacio: un territorio con ley propia y con política propia de
comunicaciones interiores.
La trascendencia de estos avances para España y para nuestras comunidades
autónomas es muy considerable, qué duda cabe.
Con el objetivo de discutir de todo ello se reúne el día 20 en Barcelona un grupo de
personalidades europeas.
Karel van Miert, ex comisario de Competencia y encargado por Romano Prodi del
dossier de infraestructuras transfronterizas, será el ponente sobre el mapa de esa
Europa consciente y voluntarista, en sesión que presidirá el ministro de Asuntos
Exteriores de Grecia, Giorgos Papandreou.
António Vitorino, ponente de la Convención Constitucional, lo será en Barcelona sobre
el impacto del nuevo texto en las constituciones nacionales y en los estatutos
regionales.
Los objetivos de la propuesta Van Miert, como explicaba Joaquín Estefanía en estas
mismas páginas el pasado 13 del corriente mes de octubre, casan del todo con el viejo
proyecto de Jacques Delors de grandes inversiones europeas. Un proyecto que el
pesimismo económico y el predominio de la derecha en las elecciones europeas envió
al desván. Se trata de acercar Este y Oeste, y de crear un espacio europeo efectivo,
un territorio europeo, superando las barreras físicas, montañosas o marítimas.
Con una novedad: muy en lo que se podría llamar el espíritu de Lisboa, de gran
ambición en los objetivos -convertir a la Unión en la primera potencia económica
mundial- y de moderación en los medios, el proyecto une financiación privada y
financiación pública para un total invertible de más de 200.000 millones de euros en
proyectos a comenzar en su mayoría antes de 2010.
Loyola de Palacio ha declarado en torno a ese proyecto que la falta de infraestructuras
le costaba a la Unión medio punto porcentual de crecimiento cada año. Será bueno
que en España tomemos nota, porque de esa bajada de ritmo a nosotros
probablemente nos está tocando más de medio punto.
En España hay una serie de proyectos pendientes de conexión transpirenaica, desde
el promovido por Marcelino Iglesias y su Gobierno para enlazar por vía ferroviaria el
área logística de Zaragoza por Vignemale con Toulouse y Burdeos, hasta el
incomprensible retraso en unir mediante alta velocidad Lleida, Tarragona, Barcelona y
Girona con Montpellier, Marsella y Lyón: uno de los incumplimientos más notorios de
los Gobiernos de Aznar y Pujol. Por no hablar de la conexión en alta velocidad
Almería-Valencia-Castellón-Tortosa-Tarragona, para enlazar con la anterior y crear un
98

�Articles de Pasqual Maragall a

corredor mediterráneo España-Francia, que sólo la miopía de esos dos Gobiernos ha
ignorado hasta el presente: éste no está ni planteado. Del mismo modo que Francia ha
descartado el crucial proyecto de lanzar una conducción eléctrica enterrada junto al
trazado del AVE mediterráneo.
Hace 40 años, en su informe previo a los Planes de Desarrollo españoles, el Banco
Mundial ya había insistido en el carácter primordial para el desarrollo global de la
economía española de los ejes ruteros Mediterráneo (La Jonquera-Murcia) y
Cantábrico (Bilbao-Behovia).
El tercero de aquellos planes de desarrollo previó, para los primeros años setenta, la
creación de una serie de áreas metropolitanas, diseñadas por José Ramón Lasuén y
Luis Racionero, que luego la democracia y las autonomías olvidaron. La red de áreas
dibujaba un mapa de España más interesante, desde luego, que el esquema radial de
Aznar.
En resumen: 25 años de democracia y autonomía no han bastado para plantear una
serie de ejes y redes elementales para el buen funcionamiento de la Península. Vamos
a ver si la Unión Europea nos ayuda a salir de este bache histórico. Cuando el mapa
se amplía, todo se ve distinto, y Europa está planteando una lógica aplastante de
conexiones transfronterizas. Bienvenida sea.
La Unión Europea plantea también una lógica legal, a través del Tratado de la
Constitución Europea, que asimismo nos va a afectar.
La construcción europea tiene carácter federal, independientemente del nombre que
se le quiera dar. La particularidad de esa construcción es que prevé cuatro niveles de
gobierno: la Unión, los Estados, las regiones y los municipios. Cierto es que la Unión,
en virtud del principio de subsidiariedad, nada dice, o muy poco, de las regiones y
ciudades o los municipios. Cada Estado tiene, como es lógico, su propio régimen
interno.
Cierto es también que en el Tratado actual la mención, para mí tan cara, de que la
Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos que la forman,
en la que todo se hará -se decía- como más cerca de los ciudadanos, mejor, ha
desaparecido del texto propuesto por la Convención. Influido en este punto por el auge
del conservadurismo estatalista que hoy por hoy domina en Europa, es mal momento
para esa filosofía, para esa subsidiariedad extensiva. (Es cuestión de tiempo: otros
tiempos y otras mayorías vendrán).
Sin embargo, ninguna región, ni ningún municipio que se precie, ignora que debe estar
presente en Europa si quiere maximizar sus inversiones. Es más: la Unión establece
que los responsables de la transposición interior de la legislación europea son las
regiones, y aquellas que tienen Parlamento no sólo pueden, sino que deben dictar la
legislación aplicativa correspondiente.
Ello es lógico en una Unión en la que determinadas regiones o nacionalidades o länder
tienen mucha mayor fuerza económica que algunos de los países que la forman, y en
la que, al mismo tiempo, los Estados difieren notablemente en su organización interna
y en su grado de descentralización.
Una cosa es, pues, que la Unión no interfiera en la organización interna de los
Estados, que pueden ser más o menos autonomistas en función de su tamaño, de sus
tradiciones políticas y de su diversidad, incluida la diversidad competencial, cultural y
lingüística. Otra es que esa diversidad no deba reflejarse en las relaciones entre esos
niveles de gobierno subestatales y la Unión.

99

�Articles de Pasqual Maragall a

Una de las peripecias más divertidas de ese debate es la que tiene que ver con la
asimetría inherente a la construcción europea y a las constituciones estatales. Contra
lo que se me atribuye, no me gusta usar y abusar del término asimetría, por los
malentendidos a que puede dar lugar. Lo curioso del caso es que en un informe
interno del Ministerio de Administraciones Públicas que llegó a mis manos se rebatía la
posibilidad de que una autonomía española representase a las demás en Europa como sí ocurre en la República Federal de Alemania cuando las competencias
concernidas están transferidas-, en virtud de que en este país, se decía, existe
simetría entre los länder, mientras que el principio en España -argumentaba el
informe- es la asimetría, y, por tanto, aquí unas comunidades autónomas no pueden
representar a otras.
Sin duda la existencia de regímenes forales y regímenes comunes en España parece
abonar esa tesis, sin entrar en el hecho de que incluso dentro del régimen común
existen diferencias sustanciales entre comunidades. Pero no me negarán que la
incoherencia del ministerio con el discurso político habitual del Gobierno popular es
por lo menos curiosa.
De lo que estoy convencido, a pesar de todo, es que no va a ser éste el momento en
que el embrollo se aclare. Admitamos que el vértigo que produce una construcción de
carácter federal con cuatro niveles administrativos -como ya hemos dicho, Unión,
Estados, regiones y ciudades- es considerable en el momento en que uno de los
niveles (el estatal) tiene que convencer a su población de las bondades del nuevo nivel
(la Unión) que estamos fortaleciendo con la nueva Constitución Europea.
Si además el Estado al que se pertenece tiene dificultades para mantener su peso en
la toma de decisiones prevista en ella como ocurre en el caso de España, las
probabilidades de que el nivel regional, aunque tenga competencias legislativas, vea
colmadas sus aspiraciones de representación en Europa son escasas.
Sin embargo, estoy aún más convencido de que la realidad potentísima de los pueblos
europeos que conviven dentro de muchos Estados, como reconocen nuestra propia
Constitución y otras constituciones estatales, acabará por imponerse en Europa,
porque Europa necesita más que nadie de un respaldo popular que sólo el
reconocimiento por su parte de la pluralidad de algunos Estados le va a poder
garantizar.
Sin duda, en Europa entramos en una nueva era. Y esa nueva era no tardará en tener
que aceptar que así como los Estados Unidos de Norteamérica tienen su base en tres
niveles de gobierno (el federal, el estatal y el local), en nuestro caso, en Europa, por
razones históricas, geográficas y culturales, los niveles necesarios para reflejar la
realidad son cuatro, y aun con diversos grados de intensidad según los países.
Pasqual Maragall es presidente del PSC.

100

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13089">
                <text>1115</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13091">
                <text>Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13092">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13094">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13095">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13097">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13098">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13099">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13100">
                <text>Legislació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13101">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13102">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14507">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40489">
                <text>2003-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13090">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="861" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="285">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/861/0000001561.pdf</src>
        <authentication>e573482e5e3508f4bebcb00389cc98c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41969">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

19/10/2003 (5187122) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Cultura, pág. 43
DESAPARECE EL ICONO INTELECTUAL DE LA ESPAÑA DEMOCRÁTICA

Fiel a un compromiso político
PASQUAL MARAGALL
Me sobresalta la noticia de la muerte de Manuel Vázquez Montalbán antes de leer en
un diario de Barcelona el artículo que me dedica. Prefiero no leerlo aún. Iba a ser el
penúltimo acto de un diálogo sostenido, aunque ni mucho menos continuo, a lo largo
de los años. Manolo faltará a la cita que teníamos concertada en la casa barcelonesa
de EL PAÍS el próximo martes para seguir coincidiendo y discrepando -más lo primero
que lo segundo-, esta vez delante del público.
Pienso que la generosidad parca del hombre crítico vale más que el halago fanfarrón.
Pero la generosidad de Manolo era un regalo raro, un metal precioso. Confieso que
conversar con Manolo, pudiendo ser apasionante, para mí no ha sido siempre fácil.
Una persona que no habla si no es estrictamente necesario no es una persona
cómoda. Manolo no ha sido exactamente así, pero ha sido hombre de silencios
sabiamente administrados.
Manolo ha formado parte del paisaje colectivo de Barcelona, de Cataluña y de España,
que se ha ido haciendo con el acicate de su mirada crítica, irónica, pero nunca
agnóstica: arriesgada. La Barcelona de hoy -la Barcelona que ha socializado el mar,
según sus palabras- no existiría sin su crónica. O no la veríamos igual. Del mismo
modo, la educación sentimental de la izquierda española está teñida del recuerdo de la
crónica que empezó a trenzar Manolo en la revista Triunfo, con la obsesión de
reconstruir la razón democrática.
Fue fiel durante toda su vida a su compromiso político, con una difícil mezcla de
confianza ciega en las personas que encarnaban lo mejor de la utopía del comunismo
y una distancia crítica que le permitió reconocer que se trataba de una utopía
mortalmente herida.
¿Cuesta imaginar la Cataluña de mañana sin la presencia de Manolo? En realidad
estará presente. Porque su interrogación lúcida la hemos aprendido. Porque nos
vamos a estar preguntando todo el tiempo qué hubiera dicho Manolo. Lo que nunca
sabremos son los giros que hubiera podido dar a sus interrogantes. Y nos duele en el
alma quedar con esa duda.
Manolo, te debemos algo más que la nostalgia de la revolución que no fue. Te
debemos el haber levantado sin frases huecas la utopía posible de la Cataluña del
pueblo y la España plural. ¡No te fallaremos!
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

96

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13073">
                <text>1114</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13075">
                <text>Fiel a un compromiso político</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13076">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13078">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13079">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13080">
                <text>Amb motiu de la mort de Manuel Vázquez Montalbán.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13082">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13083">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13084">
                <text>Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13085">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13087">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13088">
                <text>Periodisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21767">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14506">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40488">
                <text>2003-10-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13074">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="860" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="284">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/860/0000001560.pdf</src>
        <authentication>511eb044f11c223e7f42bd36ac64f6e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41968">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

25/08/2003 (5130278) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 10

Catalunya y Espanya (a pesar de Aznar)
PASQUAL MARAGALL
José María Aznar es opositor por definición. ¿Le han oído alguna proclama que no sea
opositora? Parece como si desde que ganara las oposiciones a inspector de Hacienda
no hubiera parado de ser inspector y opositor.
Durante años vivió obsesivamente guiado por el objetivo González. Y desde que se
quedó sin aquel blanco ha ido afanosamente buscando otros objetivos. Vive en una
especie de permanente crisis de ansiedad, buscando enemigos por doquier. También
en Catalunya, donde, por cierto, más allá de la obsesión por Maragall, en Pujol ha
encontrado el ideal: ¡un enemigo con el que estar de acuerdo en serlo! Se pusieron de
acuerdo en odiarse educadamente, como buenos aliados. Casi han transcurrido ocho
años de ello y han conseguido parar el reloj de la historia hasta extremos inauditos.
España va bien, Catalunya va bien. Y sin embargo, nunca habíamos estado tan cerca
del desastre. Ya se sabe, es cuando todo va bien que suceden las catástrofes.
En realidad lo que sucede es que el complejo de país inviable había calado tan hondo
en nosotros que la normalidad se ha convertido en obsesión o manía. No hay
propuesta de futuro, no hay iniciativa de cambio, incluso las más bienintencionadas
iniciativas amigables y cautelosas, que no despierten una inmediata desconfianza, una
instintiva elevación de cejas, un encogimiento de ombligo de consecuencias
paralizantes.
Aznar y Pujol han llegado al extremo, muy humano por otra parte, de querer gobernar
como presidentes, pero marcharse como reyes, coronando al sucesor -no fuera que
algo cambiase-.
Y los ciudadanos de este país, temerosos, no por naturaleza pero sí por historia, están
tan convencidos por esos señores de ser un sujeto peligroso. Ingobernable y
explosivo, que, sin hacerles caso, porque no se lo van a hacer, parecen, a pesar de
todo, como asustados de lo que pueda suceder... ¿qué haremos sin un buen
enemigo?
Machado sigue vigente cuando en realidad ya no debería hacer falta, porque su
advertencia cariñosa pretendía, seguro, tener efectos: el españolito que viene al
mundo ya no tiene quien le hiele el corazón. Sí persiste, en cambio, la amenaza de
ETA. Pero ETA, que sigue matando -fiel también a una maldición divina- ya no tiene
otro sentido -otra explicación- que el de ser hija de una inercia estúpida, que sigue viva
también en Irlanda del Norte pero no recibe de sus gobiernos, que consiguieron
tenazmente la tregua, más atención que la necesaria para evitar grandes males, pero
nunca un exceso de presencia pública: se les relega a la sección de sucesos, como
ocurre en Córcega. Esos malvados no merecen otra cosa.
Quizá hoy deberíamos alzar la voz para decir ¡España despierta, Catalunya despierta!
Olvidad a esos redentores que han administrado sabiamente vuestro mutuo rencor
pero que se convierten, al final de su trayectoria, en un peligro cierto y, pretendiendo
sucederse a sí mismos, aunque sea por persona interpuesta, quieren cerrar la puerta a
lo que tenemos al alcance de la mano, que es la España consciente de su intrínseca
pluralidad. Catalunya no pide más; pero esto, no es que lo exija, es que lo propone de
manera a la vez afectuosa y terminante. Basta ya, en efecto, de odios menores, de
peleas de barrio mal resueltas.
93

�Articles de Pasqual Maragall a

España debe entender, y Catalunya en primer lugar, que quedarse a medias, ser
cautelosos, y admitir el mal menor de una conllevancia educada -la de Ortega desde
Castilla y la de Pujol desde Catalunya- no es sólo insuficiente sino enormemente
peligroso, porque debe convivir, con un sentimiento de profunda ignorancia mutua y
aun desprecio, sembrados por los siglos de los siglos.
La verdad es que Catalunya ve lo que está sucediendo en Madrid con espanto, pero
no con sorpresa. Madrid se ha separado de España. Ha entrado, en la época Aznar,
en una espiral loca, en una huida hacia adelante, en una persecución desmesurada de
riqueza y poder. Como dijo Azaña (y nos recuerda J. M. Ridao) "partiendo de una idea
de España, Madrid se obtiene por pura deducción". De modo que el Madrid de hoy
sería la deducción lógica de la idea aznariana de España. ¡Y así nos va! Aunque yo
creo más bien que el Madrid político actual ha dado la espalda a España, se ha
marchado, tiene la cabeza en otro lugar y va a tener que ser ignorado primero y
redimido después por los pueblos de España que menciona la Constitución.
Lo último que me faltaba oír es el lamento de la ministra sobre el calor y las muertes
que ha producido. "¿Calor?", dijo, "en el ministerio no ha entrado ningún escrito de
queja". Vive este Gobierno en un limbo dorado en el que "España va bien porque a mí
no me han enviado ninguna instancia en forma diciendo lo contrario". Algo muy malo
habremos hecho para merecernos esa inocencia zafia que nos gobierna. No se han
enterado de que la gente no se relaciona con el Gobierno para esas cosas, que el
botellón del barrio de Malasaña no debe arreglarlo el Gobierno y que el mejor alcalde
no es el rey, sino el vecino elegido. Madrid está en Babia, en el siglo XVIII todavía,
políticamente hablando. Estamos en una regresión a la infancia.
La tentación de la separación educada de la España que este Madrid representa, para
los catalanes, gana adeptos, qué duda cabe. Sin embargo Catalunya sí está curada de
quimeras. Y lo que va a hacer ahora es una propuesta sensata, un llamamiento cordial
a lo más sano de la España moderna, a la España de los pueblos que consagra la
Constitución, para emprender el segundo cuarto de siglo de la democracia con paso
firme y decidido.
Los catalanes queremos estar en el puente de mando de España, dibujar una España
no radial y centrípeta, sino en red, como exigen los cánones del día, una España plural
que imponga al Madrid de hoy (con su arrabal de Marbella incluido) un mínimo de
sensatez compartida.
Catalunya intuye, y España, con Madrid delante, debe comprender, que estamos en
Europa a todos los efectos, que nuestra soberanía es ya compartida con Europa, que
las fronteras están desapareciendo -como he comprobado días atrás en Irlanda del
Norte, pasando, sin nada perceptible que lo indicara, tres veces al día entre el Reino
Unido y la República de Irlanda-; debemos comprender que nuestros inmigrantes
entran por el aeropuerto de Schipol, en Amsterdam, más que en pateras por el
Estrecho, y que en consecuencia decirle a Catalunya o a Extremadura que no formen
regiones económicas con el sur de Francia y el sur de Portugal resulta cómico.
El eje Madrid-Barcelona es real como la vida misma. La competencia entre esos dos
polos es un hecho que debemos admitir con la misma naturalidad con que deberíamos
aceptar su complementariedad. No sólo aceptarla: construirla.
El eje mediterráneo, de Almería a Montpellier, el eje cantábrico, desde Hendaya a La
Coruña, el eje del valle del Ebro, el de Bilbao a Barcelona -ejes los tres inexistentes en
la España de Aznar y en sus infantiles dibujos de la alta velocidad entre Madrid y cada
una de las capitales de provincia- pasarán pronto a ser prioridades en una España
liberada del simplismo aznariano.

94

�Articles de Pasqual Maragall a

Pero quizás lo que hace falta para llegar aquí es que el pueblo se atreva a decirle no a
sus fantasmas, que venza su temor y envíe a Aznar a la oposición, no al retiro. Nos
hace falta la determinación, el impulso, la autoconfianza y hasta la alegría de un
pueblo que ponga a los culpables del atasco en su sitio. Es por eso que deberíamos
sugerirle a Aznar que se quedara. Para que los españoles se pudieran permitir la
satisfacción de mandarle democráticamente de nuevo a la oposición. A su estado
natural de opositor.
Pasqual Maragall es presidente del PSC.

95

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13058">
                <text>1113</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13060">
                <text>Catalunya y Espanya (a pesar de Aznar)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13061">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13063">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13064">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13066">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13067">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13068">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13069">
                <text>Aznar, José María, 1953-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13070">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13071">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13072">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14505">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40487">
                <text>2003-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13059">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="859" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="283">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/859/0000001559.pdf</src>
        <authentication>69aec81987d24e0bce20535afb4bd098</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41967">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

24/12/2002 (4838202) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14

Granada
PASQUAL MARAGALL
En el vestíbulo de mi infancia había una ciudad retratada. La más bonita de España,
según mis padres: Granada. Ya alcalde, debí visitarla, pero no era la del cuadro. Fue
el lugar de una habitual reunión de municipios y un centro urbano como otros. Hace
unos meses, a la entrada del verano, volví, esta vez para hablar de la "España viva y
plural," y comprobé que la Granada del cuadro existe.
En el Albaicín, desde la plaza Larga al mirador de San Nicolás, y de allí, por la cuesta
del Chapiz, al paseo de los Tristes y la carrera del Darro, hallé algunas de las
perspectivas más bellas que conozco. Al frente, al otro lado de la vaguada, está Al
Hamra (Alhambra), "la colina roja", ciudad fortificada, torres, palacios y estancias
ajardinadas. En primer plano, las gráciles estancias de reyes y princesas. Arriba, la
residencia veraniega del Generalife. En medio, el palacio de Carlos V, impresionante,
pieza casi agresiva de un discurso imperial. Detrás, a la izquierda, se intuye, en el
cielo ya espeso de junio, Sierra Nevada, la nieve más cálida de Europa y el lugar de
nacimiento del Genil, el río que rodea la ciudad por el otro extremo, junto con el Darro,
que serpentea a nuestros pies. La mañana estalla en colores y formas. El calor
aprieta.
Como pórtico del Sacromonte, en un recodo, la Escuela de Estudios Árabes, una de
las muchas huellas de Fernando de los Ríos, institucionista como mi madre. Entre los
aciertos de don Fernando figura el de haber apostado por un orientalismo riguroso.
Casa morisca, sobria, casi pobre, paraíso arquitectónico cerrado en el que se trasluce
el espléndido y prematuro empeño de los intelectuales, obreros y regionalistas de hace
90 años por construir un país europeo. Don Fernando lideró el único intento serio de
articulación social y modernización de Granada, me dice Antonio Jara, ex alcalde y
amigo desde las batallas municipalistas de los años ochenta. Oportunidad perdida, y
quizá irrepetible, lamenta.
Yo creo firmemente en el éxito de esta segunda oportunidad, la nuestra, para hacer
una España moderna, plural y viva. Entre otras poderosas razones, por respeto a
aquella generación y también porque se lo debemos a la que ha de sucedernos.
En nuestro camino aparece la ingeniería hidráulica de los aljibes, y aparecen los
cármenes, jardines de origen romano y desarrollo árabe. Vivienda intimista.
Arquitectura sin arquitectos. Entramos en el carmen de la Victoria. Con sólo atravesar
la cancela del jardín, baja sensiblemente la temperatura. Otra vez la vista de la
Alhambra. Algún día pediré una beca en ese carmen universitario, hoy destinado a
residencia de profesores visitantes. Granada es, por cierto, una avanzadilla de la
Universidad europea. A la larga, le comento a mi amigo, profesor en ella, una buena
Universidad va a valer más que una docena de ministerios.
Me sorprende la cifra de estudiantes extranjeros, principalmente de origen árabe o
magrebí. Eso es de lo poco bueno que debemos de estar haciendo en política
inmigratoria.
Seguimos descendiendo hasta el palacio de los Córdova. En ese camino se mezclan
el renacimiento, el gótico y el mudéjar; los baños árabes y los conventos cristianos; los
puentes sobre el Darro y las iglesias, hasta llegar a la Real Chancillería, otrora
Administración de Justicia para media España y hoy sede del Tribunal Superior de
Justicia de una Andalucía autónoma.

81

�Articles de Pasqual Maragall a

Realmente, en Granada, como en Roma, se siente con especial gravedad el peso del
pasado, pero también su embrujo, la impresión de volar sobre el tiempo. Tener
enfrente, a trescientos metros, a la altura de la nariz, el teatro de tanta belleza, de
tantas guerras y de tantos amores, subyuga como subyuga la llama ardiendo. Sólo
que en este caso lo que se ve lo hizo mano de hombre. Uno se siente orgulloso de
serlo. Reconciliado con la especie.
Y después, cómo no, la Vega de Granada, la que evocaba Lorca ante el llano del
Empordà. La Huerta de San Vicente, lugar de celebración de García Lorca. Aparecen
recuerdos de intolerancia, de violencia y de muerte. Jara llama mi atención sobre la
simbólica contraposición Ganivet-Lorca en el inconsciente colectivo de Granada.
Granada, resume simbólicamente, debió prescindir de Ganivet y dejar a Lorca la plena
libertad de vivir. La Granada activa frente a la Granada nostálgica. Vitalistas o
románticos. La generación del 14 o la generación del 98. La España plural y viva frente
a la esencialista y ya reseca. Expresión brutal, aunque dicha con respeto a los
personajes, que no me resisto a reproducir aquí.
He entrevisto también los restos inertes de una pujante industria azucarera y los viejos
hoteles que anticiparon los comienzos de una floreciente actividad turística. Con el
alcalde Moratalla he admirado el magnífico Palacio de Congresos, la circunvalación, el
Parque de las Ciencias, el nuevo edificio de la Caja General. He llegado hasta los
contornos metropolitanos de la ciudad. Jun, un pequeño municipio del cinturón
metropolitano, es un laboratorio de los municipios en red: el pasado 20-J intentó la
primera huelga virtual.
La Granada nueva es, como tantas ciudades admirables de nuestro territorio,
resultado visible de la democracia local. El esfuerzo político y económico de
reconstrucción ha hecho posible una red de ciudades que ofrecen cada día un
espectacular ejemplo de rivalidad y complementariedad.
He visto una Granada bella y viva, equipada, comunicada; romántica pero no
ensimismada; consciente de sus encantos, y, aun así, desarrollando un esfuerzo
inversor considerable. Una ciudad europea apta para la convivencia de culturas y
reacia a admitir una identidad histórica excluyente. La Granada que he visto responde
más bien a la querida por De los Ríos, por Lorca y Dalí, Falla y Albéniz, Rusiñol y
Barrios. Deberíamos desempolvar las fecundas relaciones e interacciones de las
vanguardias catalanas y andaluzas.
A propósito. Jara me recuerda que, allá por los años treinta del pasado siglo, Lorca
pronunció una conferencia sobre Granada en la sociedad catalana Audicions Intimes.
La tituló Lo que canta una ciudad de noviembre a noviembre.
Hoy, a partir del cuadro de mi vestíbulo de infancia y tras una breve estancia en la que
prometo reincidir, me he atrevido a dejar constancia de lo que me sugiere el actual
canto urbano de Granada, que creo ejemplifica bastante bien el de las ciudades de
España en general. Quizá seamos en eso tan deudores de los futuristas como de los
románticos.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

82

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13045">
                <text>1109</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13047">
                <text>Granada</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13048">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13050">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13051">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13053">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13054">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13055">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13056">
                <text>Granada</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13057">
                <text>Andalusia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14504">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40486">
                <text>2002-12-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13046">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="858" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="282">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/858/0000000577.pdf</src>
        <authentication>1fa2c4bee5f5be1b53ad12cb47499c54</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41966">
                    <text>Orio
Article de Pasqual Maragall a El Pais (30-3-2002)
Orio
PASQUAL MARAGALL
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Matan con la calculadora de los votos en la otra mano.
Estamos ante el terror entendido como medio de influir en la pequeña política, en las votaciones de los
congresos de partido, no ya, como en marzo del 2000, como medio de influir en las elecciones generales.
Entonces, la ruptura de la tregua y el asesinato de Buesa crearon el escenario perfecto para la victoria rotunda
del más abiertamente indignado de los partidos, el PP. No por cierto el más eficaz, desgraciadamente, como se
ha visto después. Pero no voy por donde algunos pueden pensar: hasta ahora todos los Gobiernos han sido
incapaces de acabar con el terror.
Ahora se trata de un terror minorista, detallista, peor, porque mata igual o más, por menos, por conseguir
efectos menores.
En Italia también: allí matan al asesor del ministro de Trabajo unos días antes de la manifestación en contra de
la nueva ley laboral.
De repente los presuntos manifestantes se ven cogidos entre dos fuegos, dos potentes fuegos: el del Gobierno,
el fuego democráticamente nacido de unas elecciones; y el fuego terrorista, que combate desde fuera del
sistema la ley que los manifestantes denuncian pacíficamente y a cara descubierta en la calle. El Gobierno lo
tiene fácil: acusa a los manifestantes del asesinato. (Algún manifestante se puede poner la capucha y encender
una puerta o romper una luna, o diez o cien. Pero lo importante es si las fuerzas públicas y los servicios de
orden de los manifestantes trabajan coordinadamente. Basta para ello que haya confianza mutua y
profesionalidad. Lo que hubo en Barcelona el 16 de marzo tras la cumbre de la Unión Europea. Subrayo 'tras' y
no digo 'durante' porque bien se cuidaron las ONG's y las policías de que la manifestación cambiara de hora y
de lugar para que su desarrollo no coincidiera con el del Consejo Europeo. (A que no lo sabía Vd., querido
lector: bien se cuidó Aznar de ocultarlo en sus declaraciones previas a la cumbre).
En Italia, como en España, el terror (por favor, no sigan hablando de Eta con mayúsculas: esa propaganda vale
millones), trata de impedir que la democracia resuelva los problemas dentro de un orden, del orden
democrático. El terror está enamorado de su indignación más que interesado en la causa de su indignación.
¿Qué haría el terrorista si aquellos a quienes pretende redimir se declaran de acuerdo con aquellos a quien
pretende derrotar?
De ahí dos cosas: 1) que el terrorista tenga terror a ese acuerdo y haga todo lo posible por evitarlo; 2) que
dirija sus tiros no sólo contra las fuerzas del orden democrático (eso sólo al principio), sino contra los
responsables políticos que pueden y deben pelearse democráticamente y acordar cosas democráticamente:
para incitarlos a optar por lo primero, por pelearse y dividirse.
Y una tercera derivada: el refinamiento extremo del terror consiste en intervenir en los debates internos de un
partido, asesinando a sus afiliados, para decantarle (por indignación) contra el acuerdo entre los demócratas y
a favor de la división de los demócratas.
Escribí estas notas en Donostia antes del funeral de Juan Priede, el día previo al Congreso que se quería torcer
y dos días antes de la manifestación del Circo Máximo en Roma. El Congreso salió como se preveía desde antes
de la tanda de asesinatos e intentos de asesinato. La manifestación resultó mucho más concurrida de lo
previsto antes del asesinato del asesor del ministro italiano de Trabajo.
El fervor vasco del funeral de Orio fue impresionante. Impresionante en sus cánticos potentes, en el silencio y
dolor solitario de la familia, en las palabras del obispo Uriarte y en el enojo soterrado de algunos de los que las
escuchaban echando en falta un punto de indignación, pero sobre todo en la presencia unida de unos y otros.
Los partidos y la gente están demostrando tanto o más tino que los Gobiernos. En Roma la manifestación fue
no sólo contra la ley laboral, fue también contra el terror, como el Congreso socialista en el Kursaal de San
Sebastián no fue sólo para elegir una dirección, fue también para decidir cómo acabar con el terror.
La unidad de los demócratas es la única arma ganadora frente al terror. Métanselo en la cabeza los que quieren
arrogarse la representación del pueblo indignado en base a las urnas. La indignación eficaz es incompatible con
la parcelación o el monopolio de los sentimientos.
El Gobierno vasco, el español y el italiano tienen que demostrar que están a la altura del pueblo.
Los pueblos de Europa ¿qué quieren?
A mi entender quieren competir pacíficamente entre sí y eliminar las causas de las guerras que los enfrentaron,

�ampliando la Unión hacia el Este (y aún no han entendido, pero intuyen que la próxima guerra, con el formato
que sea, vendrá del Sur y del Mediterráneo); quieren competir económicamente con los EE UU sin perder la
cohesión social ni los valores culturales europeos; y quieren para todo ello una Europa fuerte y, al mismo
tiempo, una Europa próxima, subsidiaria, inteligible.
Una España lanzada en esa línea estará en mejores condiciones de superar el amargo precio que estamos
pagando por la pervivencia de los fantasmas del pasado.
Los fantasmas del pasado luchan entre sí. Los que mataron a Carrero Blanco son los asesinos de Juan Priede,
un hombre bueno, obrero, ya mayor, que cantaba la Internacional una semana antes de morir, ante la tumba
de Elespe, otro compañero 'ajusticiado'. Alguno de los presentes alzaba el puño. No recuerdo si el Txiqui,
ejecutado en Barcelona en 1974 en cumplimiento de una sentencia de Franco, murió con el puño en alto, pero
es perfectamente posible.
Desde Catalunya sólo pido una cosa: que los representantes de la generación que hizo la transición se decidan
a dictar, con la sabiduría que da la memoria vivida, un mensaje certero al pueblo y a los actuales gobernantes
de España y de Euskadi.
Necesitamos su autoridad para confirmar lo que a algunos parece evidencia: que el ciclo del terror se ha
cerrado sobre sí mismo. Y que el Estado de las autonomías, el Estado y las Autonomías, están en condiciones
de pedir sacrificios a los ciudadanos, sacrificios terribles como el que se respiraba en la iglesia y en las calles de
Orio. Pero que están también en condiciones, con la ayuda europea, por supuesto, y con la norteamericana si
hace falta, de imponer la paz. De hacerlo con esa ayuda, pero sobre todo sacando el Estado y las autonomías
de sus propias entrañas, de su propia imaginación, de su propia capacidad de sacrificio como Gobiernos, la
energía suficiente para dibujar el escenario y las etapas del camino hacia la paz.
Eso es lo que hicieron John Major y Neil Kinnock en 1993. Lo que hizo John Hume desde entonces hasta el
Viernes Santo de 1998, bendito día, hace ahora cuatro años.
Y que conste que todavía hoy en Derry (Irlanda del Norte), donde la policía británica es más bien escasa, los
amigos del Ira (con minúscula) imponen la rough justice, la justicia sucia, el tiro a la rodilla, para castigar por
su cuenta a los presuntos malhechores comunes.
Lo que significa que si hoy se impusiera la tranquilidad en Euskadi aún deberíamos esperar unos años hasta el
reinado completo de la paz.
No hay tiempo que perder.
Los autores de la Constitución y los Estatutos lo hicieron todo bien -lo que no significa que hoy no deban
perfeccionarse-. Acábese ya con la canción de que cualquier cambio sea un premio al terror. La falta de
cambios es un premio a la desidia política. Especialmente porque el Pacto por las libertades y contra el
terrorismo prevé cambios del marco institucional posibles en un marco de paz y democracia. Y eso se está
olvidando por pereza y por comodidad.
Los constituyentes lo hicieron todo bien; sin embargo, dejaron un cabo suelto. Un solo fantasma del pasado,
uno solo, pervive. Pero él solo se basta para hacernos perder décadas. Y el mundo no nos espera.

2/4/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13030">
                <text>1106</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13032">
                <text>Orio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13033">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13035">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13036">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13038">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13039">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13040">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13041">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13042">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13043">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13044">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14503">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40485">
                <text>2002-03-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13031">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="857" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="281">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/857/0000001558.pdf</src>
        <authentication>96743a59a9525b7beba87a46a8475433</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41965">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

14/05/2001 (3766997) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12

Pasqual Maragall puntualiza
En relación con el agradable intercambio que ustedes organizaron entre Alberto RuizGallardón y yo, publicado ayer en las páginas de Domingo, debo aclarar lo que sigue.
Decir que el Estado invierte más en Cataluña que en Madrid no sólo es equivocado: es
lo contrario a la verdad (12,6% en Cataluña, 20% en Madrid, según ustedes mismos).
Ponerlo en titular, entrecomillado y sin autor, no sólo es equívoco, es contrario a las
normas de estilo y a la deontología periodística a las que ustedes nos tienen
acostumbrados. Poner en mi boca, en subtítulo, que Barcelona ganó a Madrid en 1992
y luego que Madrid nos da sopas con honda -ocultando la última parte de mi
razonamiento, que es advertir que Madrid toca techo y Barcelona está identificando ya
sus proyectos de futuro- puede gratificar a los lectores de Madrid, pero ofende
profundamente a los de Barcelona. A mí me decepciona. Es una lástima que un
debate ("Madrid se va"-"Madrid se queda") que tantos seguidores de Internet ha tenido
y que ha dado lugar a una iniciativa editorial tan interesante y tan bien transcrita como
la de la conversación con Alberto Ruiz-Gallardón se haya frustrado por unos titulares
tan torpes. Una lástima. Ya lo arreglaremos y les recuerdo que la verdad está en los
detalles. Por cierto, la foto gaudiniana no es en el parque Güell, sino en la casa Milà
del paseo de Gràcia llamada La Pedrera, cosa que veo ustedes han rectificado en la
edición del sábado. Con todos estos errores damos razón a quienes pretenden que
nunca nos entenderemos y se la quitamos a Alberto cuando contesta que la culpa la
tiene el ensimismamiento catalán. La culpa es de la distancia y hay que vencerla
andando cada parte un trecho.- Pasqual Maragall. Barcelona.

66

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13016">
                <text>1103</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13018">
                <text>Pasqual Maragall puntualiza</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13019">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13021">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13022">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13024">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13025">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13026">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13027">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13028">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13029">
                <text>Ruiz-Gallardón, Alberto</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14502">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40484">
                <text>2001-05-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13017">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="856" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="280">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf</src>
        <authentication>ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41964">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11

Agenda política y social
PASQUAL MARAGALL
Estamos en una encrucijada.
Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer.
Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo
bien. Y no todo ha ido tan bien.
Ha ido bien Europa y ha ido bien España.
Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que
componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la
fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos
comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y
componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de
antaño.
Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible
con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo
en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de
su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación
incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo
con la historia.
Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión
por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran
privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan
nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el
agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos,
mundos por descubrir y gentes por dominar.
De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que
llamamos atrasados y que un día fueron superiores.
Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia
norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-,
puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les
debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como
creíamos, pero algo.
España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus
procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto
(foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y
modernidad.
Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España
emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso
caos, en un barullo descomunal.
El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a
pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de

64

�Articles de Pasqual Maragall a

nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates
difíciles de pagar.
El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento
de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica
al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas
inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento.
Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes
en el tablado español.
Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en
los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo,
nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre
(siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una
cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato:
compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y
reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta,
autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros
que ya no la acechan.
Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas
transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de
puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del
mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay
que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y
los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto
del satélite. Lo demás...
En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible:
la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables
en la demanda de inmigración y de integración.
Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto
de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes
de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos,
etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos
y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin
techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto,
inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la
fraternidad.
Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a
tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40
años superar.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

65

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13000">
                <text>1102</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13002">
                <text>Agenda política y social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13005">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13006">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13008">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13009">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13010">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13011">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13012">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13013">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13014">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13015">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14501">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40483">
                <text>2001-04-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13001">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="855" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="279">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf</src>
        <authentication>24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41963">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

18/11/2000 (3132144) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15

Juan Tomás de Salas, uno de los pocos
PASQUAL MARAGALL
Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en
un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta.
El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja,
Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel
Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio
preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó
siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces
ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes.
Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal;
iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente,
en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa
de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y
enlazar política y economía en un mismo medio.
Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos
sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la
primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la
frialdad del rigor legal democrático.
Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con
voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo
de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que
exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo.
Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al
terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que
tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa
dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la
construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona.

59

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12988">
                <text>1099</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12990">
                <text>Juan Tomás de Salas, uno de los pocos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12991">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12993">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12994">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12996">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12997">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12998">
                <text>FLP</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12999">
                <text>Salas, Juan Tomás de</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14500">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40482">
                <text>2000-11-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="854" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="278">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/854/0000001555.pdf</src>
        <authentication>5423abba30f8f23b5bdc09358414f589</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41962">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

11/11/2000 (3092826) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15

Terrorismo contra la libertad de expresión
Es un atentado más contra la paz y contra la libertad. La libertad con mayúsculas. La
libertad de expresión está amenazada con bombas. Hoy todos volvemos a
lamentarnos y a solidarizarnos, pero no es suficiente. Hay que actuar. El pasado lunes
pedí al presidente del Parlamento vasco, Juan María Atutxa, que el PNV hiciera suya
la moción que Fernando Buesa presentó tres días antes de ser asesinado. Era una
moción contra la lucha callejera y a favor de la libertad.- Pasqual Maragall.

59

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12975">
                <text>1098</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12977">
                <text>Terrorismo contra la libertad de expresión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12978">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12980">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12981">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12983">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12984">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12985">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12986">
                <text>Llibertat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12987">
                <text>Buesa Blanco, Fernando</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14499">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40481">
                <text>2000-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12976">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="853" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="277">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/853/0000001554.pdf</src>
        <authentication>0c4e032792bc64f037dfeef3f0b983f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41961">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

23/09/2000 (2954626) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 26
LA OFENSIVA TERRORISTA

No sé si pensaría lo mismo
PASQUAL MARAGALL
José Ramón:
No sé si pensaría y diría lo mismo del terrorismo si matasen a un amigo íntimo. Me lo
he preguntado a veces. Lo han intentado. Por unos momentos, encontrándome lejos
cuando se realizó el atentado, creí que lo habían conseguido.
He seguido pensando lo mismo.
La muerte infame ha creado una pequeña humanidad silenciosa de vascos y demás
españoles privados de sus seres queridos. Hoy me siento más hermano de todos
ellos. Tu hija, hace tiempo os decía, a ti y a Teresa, que os quedarais a vivir con ella
en Barcelona. No, dijisteis, no mientras no haya paz en el País.
No, mientras no haya paz allí, dijimos hace ya ¿catorce años, quince?, al final de la
fiesta de los antiguos compañeros del FLP, del FOC y de ESBA (la Euskadiko
Sozialisten Batasuna que tú fundaste). Nos volveremos a reunir en San Sebastián,
dijimos, pero no antes de que se den las condiciones. Y "las condiciones", no lo
sabíamos, incluían lo que esta noche ha pasado.
¿No lo sabíamos? No lo sabíamos pero podía ocurrir. Se mascaba. Hemos vivido
olvidando que podía ocurrir, olvidando un hecho futuro probable, que ensombrecía ya
nuestros sueños antes de hora.
Hemos vivido tragando impotencia y esperando casi que ETA cometiera las locuras
definitivas, las que despertaran a los sonámbulos que somos los miles de españoles
que no atinamos a dar la respuesta civil definitiva, la que se esbozó después de
Hipercor y después de la muerte minutada de Miguel Ángel Blanco, segundo a
segundo vivida por la ciudadanía.
Alex Masllorens, diputado catalán que compartía conmigo (y con Francesco Rutelli y
Michel Barnier) estos minutos que no querríamos haber vivido, que nada nos preparó
para soportar, me dice que está dispuesto a quedarse delante de la puerta de Hipercor
hasta que se unan todos los demócratas, no para dialogar en otra mesa más, sino
para actuar conjuntamente y acabar con esta vergüenza.
Siempre he creído que una contienda electoral sería ahora el mejor escenario para
ETA. Un escenario en que el terror tendría máximos efectos y en que los demócratas
estarían divididos por definición. Más divididos de lo que impúdicamente aparecemos
ya después de cada atentado, a las diez horas de los primeros lamentos conjuntos, y
aún antes de las diez horas.
Doble victoria de ETA: sembrar el terror y dividir al "enemigo". Enemigo que cada vez
más somos todos, incluso los que han sido más cercanos a la comprensión de sus
orígenes y sus móviles, los que les aplaudieron (aplaudimos) contra Franco. Y que
pronto serán también enemigos algunos de los suyos de hoy. Sospechosos todos para
ETA de poder impulsar soluciones que no quieren. Quizás sí que este escenario
terrible de un zafarrancho electoral-terrorista sea el vaso de hiel que nos falta beber
para merecer la paz.
Pero hagan el favor los grandes partidos demócratas, y los pequeños también, de
unirse antes o después de la elecciones en un Gobierno que actúe de común acuerdo,
con un solo objetivo: pacificar la calle y las aulas, defender la libertad de palabra y
56

�Articles de Pasqual Maragall a

pensamiento, romper la relación entre lucha callejera y terrorismo (esto sobre todo) e ir
acorralando otra vez al terrorismo hacia su propio terreno. Ese Gobierno, estoy
seguro, no se peleará por los méritos y las culpas, como sucede ahora: los compartirá.
Y esa será la mejor noticia para los dolientes, saber que están representados por un
Gobierno que antepone su común dolor (y las alegrías comunes) a la necesidad de
salvar las culpas de cada uno.
Deseo ardientemente que te salves y que puedas hablar, José Ramón, porque tu
existencia y tu presencia van a ser una condena insoportable para los que no han
conseguido que mueras. El terror que mata tiene un efecto anestésico. Nos
empequeñece, nos fragiliza, nos paraliza en una indignación que se sabe siempre
insuficiente, ridícula y relativa frente al absoluto de lo que ya ha ocurrido. Y en esa
zona gris de nuestra desolación crece la contundencia de los actos que la generan.
Por eso tu vida es nuestra esperanza de vencer a un absoluto que por ahora nos
puede. No te han podido matar. Mientras vivas ésta será una de nuestras pocas
victorias. No necesitamos mucho más que algunas victorias para romper la racha de la
impotencia. A partir de ahora jugaremos mejor, estoy seguro.
Ahora vuelvo al artículo que publicaste este verano sobre el federalismo y la lealtad,
comentando algunas frases mías. Decías que no hay federalismo sin lealtad de la
parte hacia el todo. Creo que eso es tan cierto como la frase inversa: no hay
federalismo sin respeto de la parte desde el todo, no sólo lealtad de la primera para
con el segundo.
Sin embargo hoy percibo una superación probable de esa especie de trueque de
lealtades o respetos, que creo que tú considerabas un movimiento insuficientemente
definido si no se le daba el orden lógico adecuado, si no se identificaba qué es primero
y qué cosa viene después: lo que impide esa ordenación que tú pides es la
insuficiencia de los motivos.
Es decir, sólo cuando hay motivos suficientemente claros para optar primero por la
lealtad de abajo arriba -me refiero a motivos sentidos, a sentimientos y experiencias
efectivas-, sólo entonces, se produce la evidencia lógica compartida que tú
reclamabas. Pero eso ocurre en el tiempo, no es un acontecimiento instantáneo o
atemporal. A lo que iba: lo que está sucediendo en estos últimos tiempos y muy
particularmente, para mí claro, esta noche, es que sobre los horrores que el terrorismo
ha acumulado se ha ido construyendo un nuevo patriotismo, hecho de dolor y de
razón. España está emergiendo como una realidad respetable y respetada, hecha de
dolor compartido y dignificada por vuestro coraje. Me refiero a una nueva España. No
la antigua y falsa ¡España! del grito bélico, que ha sido más causa que consecuencia
de nuestros dramas anteriores. Sino a una España que está empezando justamente
ahora a merecer que se la nombre como patria compartida y a ser principio lógico de
lo que vaya a pasar, de lo que vayamos a construir a partir de ahora. Que es lo que tu
pedías: lealtad a esa España sí habrá.
Es como si los excesos de la España negra hubieran necesitado de los excesos
previos de la España roja para nacer y de los excesos posteriores de la anti España
para desaparecer. Como si esa anti-España de los últimos tiempos, con su crueldad,
hubiera compensado en una especie de balanza del tiempo la barbaridad de la
España una, grande y libre que nos lanzó a la vorágine de la guerra incivil y a la
negación de la pluralidad intrínseca de nuestros pueblos hermanos.
Sólo una larga, una lenta y parsimoniosa democracia ha podido por fin imaginar el
término de ese ciclo diabólico, que a su vez tuvo raíces hace cien años en la estupidez
moral de las clases dirigentes que Joan Maragall vituperó en L'Església cremada y La
Ciutat del Perdó.

57

�Articles de Pasqual Maragall a

Democracia ha querido decir muertes sufridas con dignidad, una tras otra; muertes de
militares, de guardias civiles, de policías nacionales y autonómicos, de profesores
universitarios, de ex-cargos, de senadores y concejales, de nacionalistas españoles y
nacionalistas vascos, y de compradores de hipermercado: eso es lo que nos une por
primera vez quizás más que nunca. Esto ha creado la lealtad que tú reclamas y que
empieza a existir de veras.
Sigo pensando lo mismo que ayer, pero más. Tú y otros como tú, como los concejales
del PP, sufriendo dignamente la muerte de los demás, rebelándoos contra ella y
ofreciendo la vuestra, (porque tú la has estado ofreciendo desde 1968 sin perder un
ápice del apego y el amor por tu tierra, sin ceder ni un palmo a la vuelta atrás hacia la
vieja España sorda a su diversidad), tú y los demás como tú nos estáis acercando
palmo a palmo a la nueva España plural, la que tú y yo quizás llamaremos federal,
aunque no nos importe el nombre, la que tendrá orgullo de una Euskadi en paz, la que
se habrá merecido a pulso el respeto y la lealtad de los vascos. Y de los catalanes. De
todos los ciudadanos españoles.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
(Este texto fue escrito en Roma la noche del 14 de septiembre de 2000).
PS: 21 de septiembre. No eran frases vacías las que gritaban siete u ocho jóvenes
radicales el 11 de septiembre en Barcelona. Durante la celebración de la Diada
Nacional de Catalunya les gritaban a los del PP: "¡Pim, pam, pum!". "Concejales del
PP!". "Os vamos a hacer lo mismo que a Miguel Ángel Blanco". Lo han hecho (no
ellos, seguramente). Pero no eran palabras vanas.

58

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12962">
                <text>1097</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12964">
                <text>No sé si pensaría lo mismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12965">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12968">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12971">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12972">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12973">
                <text>Recalde, José Ramón, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12974">
                <text>FLP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14498">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40480">
                <text>2000-09-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12963">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="852" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="276">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf</src>
        <authentication>899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41960">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

04/08/2000 (2781304) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11

Federalismo: unión y libertad
PASQUAL MARAGALL
José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en
estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que
llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy
brevemente en cuatro puntos:
1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de
sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la
confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de
Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía,
como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos
federación equivale a unión y autonomía.
2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro,
es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser
una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como
decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía".
3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses
comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos
intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a
unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir
cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación.
4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que
refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación
asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del
todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita
que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del
Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de
Catalunya. Barcelona.

55

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12948">
                <text>1096</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12950">
                <text>Federalismo: unión  y libertad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12951">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12954">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12956">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12957">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12958">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12959">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12960">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12961">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14497">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40479">
                <text>2000-08-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12949">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="851" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="275">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/851/0000001552.pdf</src>
        <authentication>c87e18a9ea8f6aa3ab82a997e17d7b34</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41959">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

05/06/2000 (2600066) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Barcelona / Cataluña / Única, pág. 2

Chincha Choma (Alejandro García Durán)
PASQUAL MARAGALL
Cuando éramos jóvenes unos estudiaban y basta, otros conspiraban y estudiaban, y
otros actuaban. Alejandro García Durán, un poco mayor, era de estos últimos. Ya
había estudiado. Era sacerdote escolapio. José García Durán (su hermano), yo y unos
cuantos más éramos de los segundos. Y una mayoría sólo estudiaba, o lo hacía ver.
Alejandro actuaba en el barrio de las Arenas, en Terrassa. En Terrassa José y yo, y
otros estudiantes y algunos obreros de Barcelona, junto con los líderes locales Manel
Royes, José Muñoz de AEG, su hermano (El Trotskín), Magí Cadevall, el Arán de Ca
l'Agut, un chico alto llamado El Larguillo y otro llamado El Filósofo, al que nunca
conocí sino por sus escritos, conspirábamos, es decir, organizábamos en la
clandestinidad acciones contra el régimen: huelgas, manifestaciones, reparto de
propaganda, impresión de la misma, reuniones interminables para todo ello, etcétera.
Igualmente actuábamos en otros lugares del área metropolitana con otros grupos
locales similares. Alguien puede creer que eso del área metropolitana es un invento
tecnocrático posterior. No. Era ya entonces, en los sesenta, el escenario real de lo que
llamábamos la lucha política.
En Terrassa, Alejandro fue mucho más efectivo que nosotros. Ahora se ha
comprobado. Mientras nosotros íbamos y veníamos -con algún acontecimiento
sonado, pocos resultados y varias detenciones-, él se instaló en las Arenas, empezó
recogiendo toneladas de porquería abandonadas en el descampado del barrio y
seguidamente, según he leído en las crónicas que ahora se han publicado, trazó su
plan: primero las alcantarillas, segundo la parroquia y tercero la escuela. Consiguió
dinero para todo ello y lo realizó. Tanto lo realizó que después de ver que el barrio se'n
sortia, se fue a México y dedicó casi veinte años a proteger a los niños sin techo del
Distrito Federal (D. F.). Y aún tuvo tiempo de ocuparse de los de Puebla. Los niños,
que le adoraban, le rebautizaron Cabeza Calva, Chincha Choma en su azteca
evolucionado.
Ahora se ha visto en el barrio vecino al de las Arenas lo que vale el esfuerzo que
dirigió Alejandro García Durán en su momento. Ahora las Arenas tiene problemas,
pero no los mismos ni tantos, porque entonces, en la adolescencia de esos barrios, se
encarriló con más acierto. Y ese salto de Terrassa al Distrito Federal, de las barracas
de aquí a los sin techo de allí, de nuestra pobreza en vías de mejora a la miseria
apabullante de la megápolis mexicana, se me antoja digno de lo que cuando éramos
pequeños creíamos que era cristianismo: una compasión infinita, sin fronteras.
Manuel Vázquez, del que leí una espléndida entrevista centrada en su contacto con el
subcomandante Marcos en Chiapas, hubiera podido también novelar a Alejandro.
Quizá ni lo conozca. Pero si a Manolo le interesan los comisarios de policía, le puede
interesar saber que Alejandro García Durán le echó un pulso a uno de los jefes de
policía más temidos de Latinoamérica, el del D. F. Y ganó.
Creo que este hombre tenía dos cosas extraordinarias: la virtud de dar sin pedir a
cambio, o de multiplicar energía, eso que dicen que no se crea ni se destruye, y la
insolencia de los generosos: "Oye, tú, ayuda a éstos, que a ti no te hace falta", debió
de decir más de una vez.
La Generalitat, que tiene un Gobierno al que algunos han votado en función de
creencias religiosas, debería honrar a Alejandro García Durán. Y debería hacerlo no
53

�Articles de Pasqual Maragall a

sólo por tratarse de un buen cristiano, ni siquiera principalmente por ello. "He aquí un
catalán digno de este siglo que termina", debería decir, y eso sería suficiente. Honrarlo
es fácil y es difícil. Fácil porque ya lo han pedido los que trabajaron con él en las
Arenas de Terrassa y le siguieron luego a distancia: que Terrassa ponga -como ha
hecho- su nombre en una plaza del barrio y que colaboremos en mantener la obra de
Alejandro con los sin techo del D. F. Difícil porque México no está cerca y además
puede pensarse que tal ayuda sería intromisión. Pero Ernesto Zedillo, el aún actual
presidente, y lo mismo los recientes gobernadores del D. F., Manuel Camacho y
Cuactémoc Cárdenas, son buenos amigos de Barcelona y Cataluña, y el actual cónsul
mexicano es catalán de origen y perfectamente sensible a esos temas. Seguro que lo
verán bien.
Alejandro ha muerto en Colombia. Quién sabe qué otra aventura de generosidad le
llevó allí. Tengo la esperanza de que algún día pueda decirse que lo que hicimos los
cuatro amigos conspiradores de los años sesenta en Terrassa y en el área
metropolitana de Barcelona, y lo que Alejandro García Durán representa ya para
siempre, tiene algo que ver. Tengo la esperanza, pero no la certeza. Y si no es cierto,
alguien tendrá que explicar el sentido de nuestras pretensiones. Los niños del D. F.
sabían bien lo que querían. Que no se llevaran al Chincha Choma de la parroquia. Y lo
enterraron allí. Tuvo que bajar el cardenal para que se hiciera lo debido. Fue la última
insolencia de Alejandro. La próxima vez que vaya al D. F. iré a visitar el lugar donde
reposa, esa nueva Terrassa al otro lado del mar que sedujo sin duda a nuestro
hermano. El D. F. es una de las ciudades del mundo donde mejor se resume lo que es
el mundo. No hay tres ciudades en el mundo como ésa, aunque todas se le parecen
en algo.

54

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12937">
                <text>1095</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12939">
                <text>Chincha Choma (Alejandro García Durán)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12940">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12943">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12945">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12946">
                <text>García Durán, Alejandro</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12947">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14496">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40478">
                <text>2000-06-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12938">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="850" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="274">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf</src>
        <authentication>7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41958">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16

Faustino y los demás
PASQUAL MARAGALL
Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en
Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de
otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo
así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de
nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle
Alcalá. Quién pudiera.
Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo
que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente
mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a
quedarse.
La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de
cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino,
esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en
voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida.
Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres
se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber
sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se
guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té
o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de
convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que
se transfirió a los hijos en alguna medida.
El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa
mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no
soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los
detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo,
juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero
que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas.
Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa
de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de
su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los
últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI.
Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a
este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de
la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora
llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía
todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran
deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y
oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre
resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que
el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que
puede comprender y controlar.
En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz
irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep
Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan
50

�Articles de Pasqual Maragall a

Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep
Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un
ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd).
Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo,
Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep
Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben
como si hablaran.
Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en
compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común.
Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de
humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en
cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de
ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios
ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia.
En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella
mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo
materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en
los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca
extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento
del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo
sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas
para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por
un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar
en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia
trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que
estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que
impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding
que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.)
Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que
nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años
de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al
inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia
de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan
productivo y seductor.
De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un
escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a
sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que
vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a
la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática
y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido,
incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País
Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de
ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender.
Y entender para acertar en el camino de la paz.
Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su
actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la
persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin.
En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en
el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos,
si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según
dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho
consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor
51

�Articles de Pasqual Maragall a

que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie
de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz
de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del
franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el
café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la
democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura.
Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de
recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a
él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación
sencilla, decía.
Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en
profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres
queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no
los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro
pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir,
insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores
de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer.
Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de
un país. De una determinada época y su significado.
Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto,
qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha
quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso.
Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su
mundo es el mundo, cada vez más.
Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los
americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a
través de ellos, es ya tan amplio como el planeta.
Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña.

52

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12925">
                <text>1094</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12927">
                <text>Faustino y los demás</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12928">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12930">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12931">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12934">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12935">
                <text>Cordón, Faustino, 1909-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12936">
                <text>Republicanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14495">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40477">
                <text>2000-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12926">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="849" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="273">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf</src>
        <authentication>a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41957">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13
Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos
dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y
económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación.

Más democracia para Europa
De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma
institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la
voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que
ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se
expresan.
En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea,
frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos
del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a
partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho
mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto.
Veámoslo.
Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha
recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables
políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la
presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones
europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más
sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones
entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo
depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de
los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas
pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia
de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación
política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad
de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una
institución clave, como lo es la Comisión Europea.
Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión
Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la
presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una
parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas
de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994,
cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la
cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo.
Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas
de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países
que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus
implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al
Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la
superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión
sobre la presidencia de la Comisión.
Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una
Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente,
puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa
porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la
posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables
48

�Articles de Pasqual Maragall a

políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a
ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan.
Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia
con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede
transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de
Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las
instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La
Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos
con la voluntad de los europeos. Esto es la política.
Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para
Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados
no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta
que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e
insospechado.
Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan
difícil quienes se opongan.
Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De
ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las
nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de
libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo
de la globalización.
Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es
ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas
ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa.
Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los
ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo
a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que
se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las
elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que
representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo.
Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión
política de Europa.
Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell,
Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás
Sartorius y Narcís Serra.

49

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12903">
                <text>1093</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12905">
                <text>Más democracia para Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12906">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12908">
                <text>González Márquez, Felipe, 1942-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12909">
                <text>Almeida, Cristina (Almeida Castro)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12910">
                <text>Almunia, Joaquín, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12911">
                <text>Borrell, Josep, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12912">
                <text>Leguina, Joaquín, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12913">
                <text>Lopez Garrido, Diego, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12914">
                <text>Portabella, Pere, 1929-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12915">
                <text>Sartorius, Nicolás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12916">
                <text>Serra, Narcís, 1943-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14494">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12917">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12918">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12920">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12921">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12922">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12923">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12924">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40476">
                <text>1998-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12904">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="785" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="203">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/785/20081022_LV.pdf</src>
        <authentication>9dd9f03b24fb65850c936e4457bbae1a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41927">
                    <text>LA VANGUARDIA 19

OPINIÓN

MIÉRCOLES, 22 OCTUBRE 2008

Pasqual Maragall

Baltasar Porcel

El tema es Europa y las ciudades

C

uando los asesores de Clinton
descubrieron que la clave para
ganar las elecciones era la economía, el uno le dijo al otro,
dándose un fuerte bofetón en la frente:
“It's the economy, stupid!”. La llave era la
economía.
De ahí el título que encabeza las consideraciones que siguen, que pudiera haber
sido: “¡El tema es Europa, estúpido!”. En
efecto, en cierto sentido el tema central
hoy es Europa, no es ni España ni Catalunya. Me explico. Catalunya y España se la
juegan en Europa. No es el enfrentamiento Catalunya / Centro, ni
Norte / Sur, ni Euskal
Herria / España el que
va a decidir la mayor parte de nuestro futuro. Es
nuestro papel en Europa. O mejor dicho: la clave de nuestra calidad de
vida está en Europa. En
Europa y en la buena
marcha de nuestras ciudades. Las naciones y los
estados, y las comunidades autónomas, tienen
mucho que ver con la redistribución de la renta
–tema importantísimo–
pero no tanto con la generación de la renta. Por
supuesto que hacer o no
hacer el Eix Transversal
en Catalunya, sacar o poner peajes, invertir más
o menos en educación,
salud, etcétera, son opciones que tienen
mucho que ver con el crecimiento y la felicidad, pero creo que algunos de los grandes temas se van a jugar en Europa o con
fondos europeos de por medio. Y otros en
cambio en el perfil que vayan adoptando
las ciudades, las áreas metropolitanas o
las comarcas en que vivimos. Es decir, en
nuestro lebensraum, en nuestro escenario
vital habitual. Aún admitiendo que cada
vez más vamos a haber vivido cada cual
en varios sitios o incluso continentes distintos en el curso de nuestras vidas.
Empecemos por Europa.
Vamos hacia una Europa americana
con dos grandes partidos, el demócrata y
el popular. Pero con interesantes mutaciones, como la liberal que puede representar un Gallardón (que era el tapado de Rajoy) o un Bayrou en Francia, o alguno de

P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat
de Catalunya

los nuevos ingleses que todavía no conocemos bien.
Pero sigamos por las ciudades.
Al nivel local, las ciudades deberían ir
recuperando competencias de las naciones. Miren: Europa es nuestro nuevo Estados Unidos particular. Y si eso es así, si
Bruselas es nuestro Washington, y Londres, Frankfurt o París son nuestros Nueva York, Chicago o San Francisco, entonces Madrid y Barcelona deberían ser como mínimo nuestro Los Ángeles.
Si las empresas son ya transnacionales,
las naciones van a contar menos. No es

que lo desee, pero no me parece mal. El
siglo XX ha sido el siglo de las naciones. Y
de las guerras entre naciones. El XXI va a
ser distinto. Sí, hay conflictos, los va a seguir habiendo, pero la simplificación de
un mundo con siete, ocho o diez grandes
bloques, como mucho, ayudará a que el
guirigay de las Naciones Unidas se convierta en eso que de forma algo beatífica
se ha denominado el concierto de las naciones. La victoria de Obama ayudaría mucho, aun suponiendo que la realidad de
sus actos acabe siendo inferior a las esperanzas que infunde este hombre.
Lo interesante será ver quién gobernará en Madrid y Barcelona. Zapatero ganó
sus elecciones generales en Barcelona, habiendo perdido en Madrid y Valencia, y
bajando algo en Andalucía. A Hereu se le
ve tranquilo y con proyectos en marcha, si
bien difíciles, como el de la plaza Lesseps
(una nueva Sagrada Família), la conexión
del tranvía de la Diagonal en el trozo que

falta, entre Francesc Macià y la invariable
plaza de las Glòries Catalanes, y un montón de nuevas vías de metro. Hay quien
piensa que en las próximas elecciones habrá menos partidos. No estaría mal.
¿Qué más falta? En Barcelona sin duda
restablecer el Área Metropolitana, la aglomeración de 4 millones y pico de habitantes en la que realmente vivimos. Y la
conexión puerto-ferrocarril-aeropuertoZona Franca, que propiciaría un clúster
de actividades sólo superado por Rotterdam, Hamburgo y Londres en Europa.
Joaquín Coello, el dirigente de la potentísima empresa de certificación Applus, maneja datos importantes al
respecto.
Por supuesto que todos (mejor dicho, algunos) tenemos parte de la
culpa en no haber avanzado suficientemente en
esa línea. Cuando la Generalitat suprimió la
AMB que habían fundado Serratosa y Vilalta, y
en la que yo trabajé como funcionario, se cruzó un Rubicón del que
no ha habido vuelta
atrás: el nacionalismo
veía la AMB como una
amenaza a la nación, y el
socialismo, asentado en
las diputaciones provinciales poco después,
MESEGUER
como una amenaza al
sistema de partidos, muy ligado a las
provincias.
Cuando a cambio tal vez de una importante financiación para los Juegos Olímpicos del 92, años antes de los mismos, el
Ayuntamiento admitió que la alta velocidad ferroviaria no empezase por el tramo
Madrid-Barcelona, que era lo lógico, sino
por el Madrid-Sevilla, cometimos otro
error. Se aceptó además que Barcelona-Valencia sería “velocidad alta” en
vez de “alta velocidad”: 200 en vez de 300
kilómetros por hora. Luego llegó el PP y
Aznar impuso el eslogan “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”.
Y Barcelona-Bilbao igual o peor que el
tren Barcelona-Valencia.
Parte de esos errores (ojo, errores para
Catalunya pero probablemente también
desde la óptica de la maximización de beneficios en el conjunto de España) se cometieron siendo yo alcalde. Pido excusas
por ello.c

DEBATE. Crisis financiera / Xaro Sánchez

Crisis y salud mental

L

a crisis financiera está ya “en el
psiquiatra”. A pesar de que mi
trabajo no se desarrolla en un
ambulatorio de salud mental
donde el número de pacientes que se
atiende es mucho mayor, sino en los servicios de un hospital general, he podido
atender a varias personas que, ingresadas
por motivos médicos, están afectadas clínicamente por la crisis económica. Aún es
pronto para cuantificar las consecuencias, pero los psiquiatras americanos constatan que en el último año han aumentado
los casos de depresión y los pensamientos
suicidas un 75%, las consultas por estrés
financiero un 21% y los ingresos psiquiátricos un 10%. Aparte de que el paro auX. SÁNCHEZ, doctora en Psiquiatría, hospital
de Mataró, Consorci Hospitalari del Maresme

menta el riesgo de muerte por cualquier
causa un 15%.
Parece que no habrá tanta afectación
como en la Gran Depresión de 1929 o en
la crisis bancaria española de 1977 porque
ahora las personas saben buscar ayuda antes y los profesionales detectar más eficazmente los problemas mentales. Disponemos además de la ventaja de que la población sabe que tiene asegurada la asistencia médica. En EE.UU. la falta de esta
prestación añade mucha preocupación.
Si bien la crisis pueda aprovecharse para desprenderse de lo superfluo, buscar alternativas en el reajuste de los ingresos y
en el ahorro o hacer cambios laborales, su
efecto sobre la salud mental es negativo.
Al desasosiego y estrés inicial por la incertidumbre y el “contagio social”, pueden
sucederse verdaderos trastornos menta-

les. Problemas para dormir, para concentrarse, estrés, tristeza o irritabilidad pueden acabar en verdaderos cuadros de ansiedad (como crisis de angustia) y en depresiones clínicas (y suicidios). Las crisis
también provocan recaídas en enfermedades mentales previas y la reaparición de
hábitos inadecuados, adicciones y conductas alimentarias anómalas.
No todo el mundo es igualmente vulnerable. A los propietarios de pymes y trabajadores medios se añade otro grupo de
riesgo formado por mayores de 70 años
que ven peligrar la estabilidad de su pensión. En mi caso además he tenido que
atender también a cónyuges (esposas sobre todo) de empresas familiares. Parece
que la mujer se afecta antes, incluso cuando el resto de los miembros todavía trata
de luchar. ¡Ay... las mujeres!c

Las maniobras
y las esencias

A

sombra que un pequeño partido, UDC, sin además existencia o autonomía propia,
con su actual congreso haya
acaparado tanta atención en la política mediática. Pero no es raro, ha
usado la misma táctica demagógica
que ERC, aunque a la inversa: aquella
fue la del radicalismo, esta el realismo. Y ambas para sumarse a un partido mayor a fin de usufructuar poder,
PSC en un caso y Convergència-CDC
en el otro.
Pero como CiU ya no lo proporciona, ni en la Generalitat caben más socios, Unió busca aliarse al Madrid socialista o propone que PSC y CDC confundan su ser y electorado, quedando
dicha Unió de árbitro o tejemaneje.
Nada más lógico, a tenor tanto del interés partidocrático y personalista, así
como de la naturaleza política catalana y catalanista, menuda y troceada,
que sólo puede subsistir y cobrar réditos pactando.
Aunque ahí UDC deberá dar un serio paso adelante. Cuenta con un sempiterno y hábil líder, pero que no cosecha diputados en las urnas ni arrebata
la coalición a Mas. O sea, que sufre un

Creemos que indignarnos
nos da identidad,
además de excusarnos
por no arriesgarnos
radio de acción raquítico. No en vano
se compara Duran a Roca, los dos realistas y sin votantes. Este también tenía un gran cartel, hasta peninsular,
pero aunque Pujol lo trabara no se
atrevió a rebelarse en Catalunya, y al
ir a España lo obviaron. Sin que tampoco diera la batalla interna en el partido, como Puigcercós en ERC.
Y todo esto teniendo en cuenta que
obtener votos en Catalunya resulta fácil a todos. Menos al PP en su hosco y
por hoy inútil centralismo patriótico,
salvo en el corto periodo en que el
PSOE capotó minado de ilegalidad policial y rateros. Pero los otros partidos
catalanes pueden cultivar las urnas sólo agitando la bandera nacionalista,
sus colores más o menos acusados de
tono soberanista. Con el añadido de
aditamentos de temporada –ahora en
cocina los bolets–, como fue el marxismo y es la ecología.
El ciudadano, además, sabe que todo esto responde a hondas razones
del corazón, que en la práctica la razón corrige. Es decir, que los programas incumplidos o las contradicciones apenas afectan la marcha de los
partidos. En Catalunya la política vive
tranquila. Por añadidura, la caverna
madrileña nutre nuestra ansia de indignación, tan pródiga como avara
nos ha sido la práctica estatal.
Y creemos que indignarnos nos da
identidad, además de excusarnos por
no arriesgarnos. Lo que concuerda
con la caverna capitalina, acostumbrada a alimentarse tronando. Cómodos
belicismos de onda hertziana o dicharacheros. Y que evitan que el ejército
tome en verdad la palabra, aunque algún jefe rezongue. Por ello, como se
acaba de ver en la fiesta de la Hispanidad, las armas siguen ostentando la
emblematización de España, como en
el siglo XIX. Aunque su exhibición le
parezca a Rajoy un “coñazo”, pues el
PP sin ese esencialismo divaga.c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11984">
                <text>1556</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11986">
                <text>El tema es Europa y las ciudades</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11988">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11990">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11991">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11992">
                <text>p. 19, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11993">
                <text>20081022_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11995">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11996">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11999">
                <text>Competències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12000">
                <text>Model social </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21755">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22184">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14473">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40455">
                <text>2008-10-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11985">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11987">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="784" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1370">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf</src>
        <authentication>22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42967">
                    <text>10 LA VANGUARDIA

V IV IR

VIERNES, 4 ABRIL 2008

O P INIÓ
Pasqual Maragall

F

a poc vaig ser a
Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i
Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb
cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que
no havia trobat cap motiu pel qual
Ferrer hagués de ser condemnat
després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així
consta en una de les inscripcions
del monument de Brussel·les.
Però Ferrer va ser afusellat.
Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l'acusat. Però no va ser així. No
sóc expert i no puc donar lliçons
d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima
per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil
entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar
contra la reacció vindicativa de
l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i
Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els
seus escrits van tenir problemes.
Sembla que el president de la
Mancomunitat va intervenir per a
impedir que es publiqués a La
Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys
del naixement de Joan Maragall,

La ciutat del perdó

blicà de Marcelino Domingo, va
morir de pena –diuen– tot just
després de la guerra. Era valencià
i es deia Pasqual. Poc després de
la seva mort vaig néixer jo i per
això em dic com em dic.) Però
mig segle de fets lligats els uns als
altres, antagònicament.
L'any que ve farà cent anys de
l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals
i menys encara les autonòmiques
hi tinguin res en contra.

L'any que ve farà cent
anys de l'execució
de Ferrer i Guàrdia;
potser podríem
commemorar-ho

Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu
defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo
se li va fer un homenatge oficial
en plena dictadura. Aleshores,
quatre néts: Genís Maragall Balló,
Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys
d'edat, vam escriure una carta
oberta al director del Brusi per
protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament
amb un comentari inacceptable

–com que Maragall i el Règim
franquista casaven bé, o una cosa
semblant–. (Es pot comprovar a
les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge
que el règim va retre Maragall
van faltar tres dels tretze fills del
poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.

Però tornem als orígens
d'aquesta història.
Després de l'any 1909 va venir
el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set
anys de Franco. Quaranta si
comptem els anys de la guerra.
Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de
Franco. (El meu avi matern, repu-

A Montjuïc, un xic amagat per
pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig
fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i
posar-hi unes flors...
Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació
entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època.
La petja maçònica és igualment
present, relacionada amb sectors
de la monarquia i de la intel·lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del
socialisme català n'eren, però no
m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="204">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf</src>
        <authentication>9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41928">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/04/2008
La Vanguardia, p.010, Vivir

La ciutat del perdó
PASQUAL MARAGALL
Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc
Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons,
llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia
trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de
Brussel.les.
Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta
forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant
el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa
de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres
peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el
president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o
algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall,
se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall
Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure
una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi
juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé,
o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge
que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.
Però tornem als orígens d’aquesta història.
Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta
set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva
infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino
Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual.
Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets
lligats els uns als altres, antagònicament.
L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra.
A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del
monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la
mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors...

203 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes
anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb
sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.

204 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11968">
                <text>1552</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11970">
                <text>La ciutat del perdó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11972">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11974">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11975">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11976">
                <text>p. 10, Vivir</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11977">
                <text>20080404_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11979">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11980">
                <text>Ferrer i Guàrdia, Francesc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11981">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11982">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11983">
                <text>Anarquisme </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28232">
                <text>Maragall i Gorina, Joan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14472">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40454">
                <text>2008-04-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11969">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11971">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="783" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="205">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/783/20080204_LV.pdf</src>
        <authentication>641a61a6cbcfe0e3c1f06cf6b0f5413c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41929">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/02/2008
La Vanguardia, p.027, Opinión

Votar en blanco
PASQUAL MARAGALL
Seguramente votaré en blanco, porque nadie ha dicho claramente lo que piensa hacer con los
temas importantes. La Constitución sigue sin recoger la existencia de nacionalidades históricas.
¡Ni siquiera el nombre de las autonomías figura en ella!
No hay manera de saber si el Constitucional modificará o no el Estatut de Catalunya, porque el
sainete de la sustitución de los miembros que cesan no se acaba nunca. Parece como si
quisieran decirnos: primero votad, que luego en Madrid ya decidiremos.
Con las infraestructuras, lo mismo: todo se andará.
El área metropolitana de Barcelona no vuelve. Ninguno de los partidos que se presentan a las
elecciones reclama su restablecimiento.
Las propuestas de reforma educativa del conseller Maragall topan con la oposición de los
maestros y no sé si de los padres. Sólo los directores parecen estar de acuerdo.
Los centros de asistencia primaria funcionan bien, pero el plazo para obtener visita con un
especialista es demasiado largo. El otorrino puede tardar un mes, excepto en caso de urgencia.
Seguridad: en Catalunya tenemos cuatro policías distintas. Mejor no entrar en detalles.
Afortunadamente, los hermanos Nadal siguen adelante contra viento y marea. Las
infraestructuras van: se desdobla el Eix Transversal y el de la costa. Faltan algunas conexiones
de la Catalunya interior y pirenaica.
Recientemente estuve en el municipio de El Papiol yme pareció que la espantosa especulación
de años anteriores en el área metropolitana se está frenando.
Esto en cuanto a los temas primordiales en Catalunya y España. ¿Y Europa?
Mi modesto Partit Català d´Europa, aún por estrenar, nació europeo, seguramente porque
cuando era alcalde de Barcelona ya me tocó ir a Bruselas a defender los intereses de las
ciudades en el Comité de las Regiones y acabé siendo su presidente (gracias al excelente
trabajo de Ana Terrón y Margarita Obiols).
No veo que los partidos catalanes y españoles se tomen Europa muy en serio. Javier Solana es
nuestro hombre allí, afortunadamente. Y ahora parece que Felipe González será el responsable
de echar a andar la Constitución europea, gracias a Merkel y Sarkozy y, supongo, Solana.
Solana nombró como delegado de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el
punto más difícil de la geografía política europea. Y Ricard lo arregló.
Total: tenemos un cierto pedigrí europeo: la España que se había vuelto de espaldas a Europa y
al Mediterráneo a partir de 1492 estaba hace unos años regresando a ella con prestigio, a pesar

201 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

de la insuficiencia más que evidente de la política euromediterránea, denominada también
Proceso de Barcelona.
Otro lazo que nos une a Europa es la eurorregión. Siendo alcalde de Barcelona, la construimos
alcaldesas y alcaldes de Montpellier, Toulouse, Barcelona, Valencia, Mallorca y Zaragoza. Y
ahora parece que vuelve a tomar impulso.
En resumen: todo son argumentos a favor de crear desde Catalunya una fuerza política de
vocación europea.
Con la alcaldesa de Roses asistimos, por invitación de Francesco Rutelli, al congreso del
Partido Democrático Italiano que eligió a Veltroni como candidato a la presidencia del
gobierno italiano, en principio, dentro de cuatro años. Tenemos que entendernos con esta gente
y con los demócratas americanos, como he dicho en otro lugar.
Bien, ahora lo que hace falta es un proyecto a la vez catalanista y europeísta que se anuncie en
las elecciones de marzo y se consagre definitivamente en las europeas del próximo año.
De lo que se trata, más que de tener un diputado en Madrid - cosa que estaría muy bien pero
que cuesta tiempo y dinero-, es, por ahora, de lo siguiente: proponer desde el PCDE un voto
singular, el voto en blanco.
Estamos diciendo que hay que votar pero que no tenemos aún los medios suficientes para hacer
una propuesta articulada. Sólo tenemos un puñado numeroso de amigos con ideas claras.
No hay peor desprecio de la democracia que la abstención. El crecimiento del voto en blanco es
la mejor preparación para el futuro que queremos. Por tanto, hay que votar en blanco.
En estas elecciones podríamos utilizar las bellas palabras del poeta a la entrada de la primavera:
"Déu te guard, bandera blanca / dies ha que t´he delit/ no ets encara al millor temps / però en
tens tota l’alegria".
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

202 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11954">
                <text>1551</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11956">
                <text>Votar en blanco</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11958">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11960">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11961">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11962">
                <text>p. 14, Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11963">
                <text>20080204_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11965">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11966">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11967">
                <text>Espanya </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14471">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40453">
                <text>2008-02-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11955">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11957">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="782" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="206">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/782/20071204_LV.pdf</src>
        <authentication>1e0db0501e035d1fe879db7d344d8c85</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41930">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/12/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión

Catalán y castellano
PASQUAL MARAGALL
El Word catalán, el diccionario de los ordenadores, no incluye por defecto la palabra
Extremadura ni Estremadura. Y por lo tanto la subraya en rojo. Lo he comprobado.
Ya expliqué, como anécdota, en el Simposium Internacional organizado en la Feria del Libro
de Frankfurt, que el Word estaba predeterminado generalmente en castellano, pero que la
versión catalana también es mejorable.
No solo el Word: también el instinto de muchos catalanes trabaja con diccionarios bilingües o
disléxicos. "Ep, mestre!", gritaba en catalán culto la gente a un hombre a punto de ser
atropellado por un tranvía, pero el hombre no reaccionaba. "Compte!". Nada de nada, ninguna
reacción por parte de aquel individuo con aire de profesor. Finalmente alguien dijo:
"OJUUU!"... y Pompeu Fabra, el padre del catalán ortodoxo, se salvó. Esta anécdota, que puede
no ser cierta, se refiere al catalán instintivo por contraposición al codificado, al catalán previo y
al posterior al modernismo y sobre todo al noucentisme: el primero es el catalán vergonzante.
Es el catalán de la Esquella de la Torratxa,un periódico satírico de la época. El del teatro de
Pitarra. El segundo es el del diccionario.
Ahora no se trata de volver atrás. Ahora se trata de que todos los niños y niñas de Catalunya
sepan catalán, castellano, inglés y si puede ser también francés (si los niños y niñas no
entienden a Georges Brassens que era de la Catalunya francesa, se pierden una parte importante
de nuestra cultura, por ejemplo aquella canción del cantante de Cotlliure que decía: "He perdut
la tramuntana en perdent Margot / princesa vestida de llana / deessa amb sabatots" (traducción
libre). Tenemos los mismos vientos, y eso cuenta*. Hace pocos días, en la fiesta del 80. º
aniversario de Xavier Muñoz (que para mí siempre será el primo de Tere Muñoz), la doctora
Ivonne Brestley cantó Brassens y Jacques Brel en catalán. ¡Qué maravilla!
Volviendo a lo que decía, sería deseable que las variantes dialécticas, como la valenciana y la
que se habla en las Terres de l´Ebre, o en los Pirineos, fuesen conocidas por lo menos por los
estudiantes de literatura y los profesores de la zona correspondiente.
"No puc posar en tela de judici", dijo un día un político catalán. Y ninguna de las palabras
queda subrayada en rojo, pero lo cierto es que suenan un poco como Pitarra.
Todos nos equivocamos, sobre todo los de mi generación, los nacidos después de la Guerra
Civil y hasta 1965. Los nacidos posteriormente ya hablan el catalán correctamente. Pero en
cambio dicen cosas que para mí son eufemismos o innovaciones como ficar en vez de
posar:"Em fico la jaqueta", o incluso "em fico nerviós"... y otras similares.
Además han desaparecido expresiones deliciosas que yo oía a mis padres y tíos:
"em fa basarda" (por "angúnia"), "per llogar-hi cadires", "a cor que vols", "àdhuc" (para "fins i
tot") - aunque estas dos resultan un poco amaneradas, demasiado poéticas fuera de los poemas-,
"un munt de coses", etcétera.

199 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Otra cosa es la riqueza dialectal y también la deformación de los nombres de los pueblos por
parte de los oriundos, de lo que he hablado en otras ocasiones: Tarruella por Torroella, Bilcaire
por Bellcaire, Fonalleres por Fonolleres, Rupi-à (con pausa) por Rupià, Palafurgell por
Palafrugell, Pala-mós (también con paradinha)por Palamós, etcétera. Puede que la gente del
campo no se fiara de los forasteros y una manera de saber si lo eran o no era observar cómo
pronunciaban el nombre del lugar.
Ahora que llega Navidad y cantaremos villancicos en catalán - la religión católica fue el refugio
de un cierto catalanismo y los curas como mossèn Batlle, mossèn Llumà y otros fueron los que
lo mantuvieron- volveremos a creer en las raíces y a actuar como si tuviéramos convicciones
heredadas. Y luego volveremos a hablar idiomas extraños que han acabado siendo propios.

P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

200 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11939">
                <text>1538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11941">
                <text>Catalán y castellano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11943">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11945">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11946">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11947">
                <text>p. 23, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11948">
                <text>20071204_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11950">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11951">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11952">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11953">
                <text>Idioma </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14470">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40452">
                <text>2007-12-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11940">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11942">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
